ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS...

20
ELS PRIMERS ANYS 1976-1980 A la fi dels 70 comença la transició a l’Estat, època que es viu a cavall entre la por i l’espe- rança de canvi. A Alacant, un grup de dones no podia esperar que el temps i la situació política els reconeguera els seus drets polí- tics, socials, civils i econòmics. Era qüestió de justícia recuperar el deute que la història de la humanitat tènia amb la dones. I així, amb força, energia i il·lusió comencen el camí les “Memorables, Intrèpides i Insignes” que van escriure la història del moviment i coneixe- ment feminista des de la seua ciutat. La lectura de les revistes de l’època cons- trueix la consciència crítica i feminista. Les seues pròpies experiències comencen a for- mar la base de la discriminació que pateixen les dones. Es duen a terme les primeres trobades i reu- nions amb altres dones en el Club d’Amics de la Unesco, comparteixen històries, experièn- cies i naix la sororitat entre elles. No estan soles, no són boges. I sorgeix l’oportunitat i necessitat d’agrupació amb moviments que reivindiquen els drets de les dones i denun- cien la seua situació de desigualtat; com fou el Moviment Democràtic de Dones i el Grup de dons d’Alacant. 1. Portada del núm. 1 de la revista “Vindicación Feminista”. 2. Portada del núm. 10 de la revista “El Viejo Topo”. 3. Especial Dossier de la revista “El Viejo Topo”. 4 i 5. Revista “En Pie de Paz”, on participaren activament amb escrits publicats en la revista. 6. Reunió Feminàries. A finales de los 70 comienza la transición en el Estado, época que se vive a caballo entre el miedo y la esperanza de cambio. En Ali- cante, un grupo de mujeres no podía espe- rar a que el tiempo y la situación política les reconociese sus derechos políticos, sociales, civiles y económicos. Era cuestión de justi- cia recuperar la deuda que la historia de la humanidad tenía con la mujeres. Y así, con fuerza, energía e ilusión empiezan el camino las “Memorables, Intrépidas e Insignes” que escribieron la historia del movimiento y co- nocimiento feminista desde su ciudad. La lectura de las revistas de la época constru- ye la conciencia crítica y feminista. Sus pro- pias experiencias empiezan a formar la base de la discriminación que sufren las mujeres. Tienen lugar los primeros encuentros y reunio- nes con otras mujeres en el Club de Amigos de la Unesco, comparten su historia, experien- cia y nace la sororidad entre ellas. No están solas, no están locas. Y surge la oportunidad y la necesidad de agrupación con movimien- tos que reivindican los derechos de las muje- res y denuncian su situación de desigualdad; como fueron el Movimiento Democrático de Mujeres y el Grup de dones d’Alacant. 1. Portada del número uno de la revista Vindicación Feminista 2. Portada del nº 10 de la revista El Viejo Topo 3. Especial Dossier de la revista El Viejo Topo 4 y 5. Revista en Pie de Paz, donde participaron activamente con escritos publicados en la revista. 6. Reunión Feminarias LOS PRIMEROS AÑOS 1976-1980 1 2 3 4 5 6 filles / hijas del

Transcript of ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS...

Page 1: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

ELS PRIMERS ANYS 1976-1980

A la fi dels 70 comença la transició a l’Estat, època que es viu a cavall entre la por i l’espe-rança de canvi. A Alacant, un grup de dones no podia esperar que el temps i la situació política els reconeguera els seus drets polí-tics, socials, civils i econòmics. Era qüestió de justícia recuperar el deute que la història de la humanitat tènia amb la dones. I així, amb força, energia i il·lusió comencen el camí les “Memorables, Intrèpides i Insignes” que van escriure la història del moviment i coneixe-ment feminista des de la seua ciutat. La lectura de les revistes de l’època cons-trueix la consciència crítica i feminista. Les seues pròpies experiències comencen a for-mar la base de la discriminació que pateixen les dones.Es duen a terme les primeres trobades i reu-nions amb altres dones en el Club d’Amics de la Unesco, comparteixen històries, experièn-cies i naix la sororitat entre elles. No estan soles, no són boges. I sorgeix l’oportunitat i necessitat d’agrupació amb moviments que reivindiquen els drets de les dones i denun-cien la seua situació de desigualtat; com fou el Moviment Democràtic de Dones i el Grup de dons d’Alacant.

1. Portada del núm. 1 de la revista “Vindicación Feminista”.2. Portada del núm. 10 de la revista “El Viejo Topo”.3. Especial Dossier de la revista “El Viejo Topo”.4 i 5. Revista “En Pie de Paz”, on participaren activament amb escrits publicats en la revista.6. Reunió Feminàries.

A finales de los 70 comienza la transición en el Estado, época que se vive a caballo entre el miedo y la esperanza de cambio. En Ali-cante, un grupo de mujeres no podía espe-rar a que el tiempo y la situación política les reconociese sus derechos políticos, sociales, civiles y económicos. Era cuestión de justi-cia recuperar la deuda que la historia de la humanidad tenía con la mujeres. Y así, con fuerza, energía e ilusión empiezan el camino las “Memorables, Intrépidas e Insignes” que escribieron la historia del movimiento y co-nocimiento feminista desde su ciudad.La lectura de las revistas de la época constru-ye la conciencia crítica y feminista. Sus pro-pias experiencias empiezan a formar la base de la discriminación que sufren las mujeres.Tienen lugar los primeros encuentros y reunio-nes con otras mujeres en el Club de Amigos de la Unesco, comparten su historia, experien-cia y nace la sororidad entre ellas. No están solas, no están locas. Y surge la oportunidad y la necesidad de agrupación con movimien-tos que reivindican los derechos de las muje-res y denuncian su situación de desigualdad; como fueron el Movimiento Democrático de Mujeres y el Grup de dones d’Alacant.

1. Portada del número uno de la revista Vindicación Feminista2. Portada del nº 10 de la revista El Viejo Topo3. Especial Dossier de la revista El Viejo Topo4 y 5. Revista en Pie de Paz, donde participaron activamente con escritos publicados en la revista.6. Reunión Feminarias

LOS PRIMEROS AÑOS 1976-1980

1

2

3456

filles / hijas del

Page 2: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

ANYS 1979-1980: EL FEMINARI

Els primers contactes, reunions i la participació en la vida política i social de l’època, desembo-ca en la necessitat de reunir-se periòdicament per a l’estudi, reflexió i debat del temes latents en l’agenda feminista del moment. Després de mantenir diverses reunions aconsegueixen la primera seu a l’Aula de Cultura de la CAAM, on comença el seu camí.Amb una seu, un projecte i una metodologia El Cercle d’Estudis, dissenyen i organitzen les re-unions setmanals i activitats que duran a terme durant el curs.Van utilitzar la premsa local, “cartes al director” del Diari Información, per publicar, informar i animar a participar a la ciutadania en aquest grup de treball feminista. Són diverses les que després de llegir l’article en premsa, s’animen i acudeixen. Arriben amb una motxilla carregada de “els problemes de les dones” i allí compro-ven que són moltes, que són totes. Posen nom a les seues experiències, als seus sentiments, al seu malestar; i comencen a sentir-se dones plenes, amb força i poder de prendre la parau-la, de veure’s mereixedores de llibertat i de ser capaces de prendre les seues pròpies decisions de vida. D’aquestes primeres reunions naix el Semina-ri “Dona i Societat”. Però no del tot contentes amb el nom, finalment arriba el terme adequat, el que sí defineix aquest grup d’estudi: el FEMI-NARI (del llibre El NO de las niñas de Martha Moia).

1 i 2 Descripció de la Metodologia del Feminari: Cercle d’Estudis.3. Document del Feminari “Perquè FEMINARI”.4. Llibre El NO de las niñas feminario antropológico de Martha Moia.5. Acta d’acords sobre el nom, Feminari, i l’exposició sobre el vot femení. 6. Cartell del seminari “Dona i Societat”.

Los primeros contactos, reuniones y la participa-ción en la vida política y social de la época, des-emboca en la necesidad de reunirse periódica-mente para el estudio, reflexión y debate de los temas latentes en la agenda feminista del mo-mento. Después de mantener varias reuniones consiguen su primera sede en el Aula de Cultura de la CAAM, donde empieza su andadura. Con una sede, un proyecto y una metodología El Círculo de Estudios, se diseñan y organizan las reuniones semanales y actividades que van a llevar a cabo durante el curso. Se utilizó la prensa local, “cartas al director” del Diario Información, para publicar, informar y animar a participar a la ciudadanía en este gru-po de trabajo feminista. Son varias las que tras leer el artículo en prensa, se animan a acudir. Llegan con una mochila cargada de “los proble-mas de las mujeres” y allí empiezan a comprobar que son muchas, que son todas. Ponen nombre a sus experiencias, a sus sentimientos, a su ma-lestar; y comienzan a sentirse mujeres plenas, con fuerza y poder de tomar la palabra, de verse merecedoras de libertad y de ser capaces de to-mar sus propias decisiones de vida.De estas primeras reuniones nace el Seminario “Mujer y Sociedad”. Pero no del todo contentas con el nombre, finalmente llega el término ade-cuado, el que sí define este grupo de estudio: el FEMINARIO (del libro El NO de las niñas de Martha Moia).

1 y 2. Descripción de la Metodología del Feminario: Círculo de Estudios. 3. Documento del Feminario “Porqué FEMINARIO”.4. Libro El NO de las niñas feminario antropológico de Martha Moia.5. Acta de acuerdos sobre el nombre, Feminario, y la exposición sobre el voto femenino.6. Cartel del seminario “Mujer y Sociedad”.

AÑOS 1979- 1980: EL FEMINARIO

1

2

3456

filles / hijas del

Page 3: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

ANYS 1980-1981

Durant aquests anys es produeixen impor-tants canvis polítics, que van contribuir a la transformació de la vida social en con-junt i en particular de les dones. Al juliol de 1980 es du a terme la segona conferència mundial sobre la dona a Co-penhaguen. S’obren els primers centres de Planificació Familiar a l’Estat. El Feminari comença a formar part de la societat canviant, de la necessitat de cons-truir la igualtat real entre homes i dones, tan necessària per assolir un sistema de-mocràtic, una democràcia recent que no podia deixar les dones en un segon pla, ni a l’espai privat, perquè la història calia contar-la i construir-la de forma comple-ta. Van ser un grup de dones que contribueixen en el Feminari a adquirir i compartir la sa-viesa per diferents espais i àrees del co-neixement. El 2 i 3 d’octubre de 1980 participen a la Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”.Del 13 al 17 d’octubre s’organitza la Set-mana Feminista a l’Aula de Cultura d’Ala-cant.

1. Cartell de la “II Conferència Mundial sobre la Dona”.2. Article en premsa on es convida la ciutadania alacantina a participar en les reu-nions de debat i estudi del Feminari. 3. Cartells d’informació sobre les conferències de la taula redona a Dénia “Dona i societat”. 4. Acreditacions de la setmana feminista.5. Acta del Feminari on s’aprova l’assistència de Rosa Montero per a la setmana fe-minista

Durante estos años se producen importan-tes cambios políticos, que contribuyeron a la transformación de la vida social en su con-junto y en particular de las mujeres.En julio de 1980 tiene lugar la segunda con-ferencia mundial sobre la mujer en Copen-hague. Se abren los primeros centros de Planifica-ción Familiar en el Estado. El Feminario empieza a formar parte de esa sociedad cambiante, de esa necesidad de construir la igualdad real entre hombres y mujeres, tan necesaria para alcanzar un sis-tema democrático, una democracia reciente que no podía dejar en un segundo plano, ni en el espacio privado, a las mujeres, porque la historia había que contarla y construirla completa. Fueron un grupo de mujeres que contribu-yen en el Feminario a adquirir y compartir su sabiduría por diferentes espacios y áreas del conocimiento.El 2 y 3 de octubre de 1980 participan en la Mesa Redonda en Denia “Mujer y Socie-dad”.Del 13 al 17 octubre se organiza la Semana Feminista en el Aula de Cultura de Alicante.

1. Cartel de la “II Conferencia Mundial sobre la Mujer”.2. Artículo en prensa invitando a la ciudadanía alicantina a participar en la reuniones de debate y estudio del Feminario .3. Carteles de información sobre las conferencias de la mesa redonda en Denia “Mujer y Sociedad”.4. Acreditaciones de la semana feminista.5. Acta del Feminario donde se aprueba la asistencia de Rosa Montero para la semana feminista

AÑOS 1980-1981

1

2

3

5

4

filles / hijas del

Page 4: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

ACTIVITATS CURS 1981-1982

El Feminari com a grup d’estudi i formació feminista, programa nombroses activitats anuals. Moltes de les activitats tindran conti-nuïtat en anys posteriors, i forjaran l’agenda del Feminari. Entre febrer i abril de 1981, es du a terme el primer seminari de treball a Elx, per la UNED: “La dona entre el mite i la realitat”, en ell van comptar amb la participació de Celia Amorós (filòsofa i teòrica feminista) i de Johan Gal-tung (investigador sobre la Pau i els conflictes socials).Durant el curs 1981- 82 el temari de treball i estudi fou ampli: La divisió sexual del treba-ll, El Patriarcat, La Violència, La sexualitat, El Vot femení, Les relacions de poder, Treball assalariat/domèstic, Dones per la Pau i Femi-nisme un procés inacabat.Al juliol de 1981 van participar en el Curs Es-cola d’Estiu a Dénia amb el tema: “Educació sense Gèneres”. El 13 de novembre de 1981 acudeixen al CINEMA CLUB “OLEAZA” d’Oriola amb “la Dona i el Treball”.Al novembre de 1981 participen a la taula redona, convocada pel PSOE, sobre el vot fe-mení. El 17 de desembre de 1981 tornen al CINE-MA CLUB “OLEAZA”, activitat que compta amb la projecció del Film: “ Les Amigues” i la xarrada-col·loqui amb Lidia Falcón: “La Dona com a classe social”.

1 i 2. Programa del seminari “La dona entre el mite i la realitat”3. Programa del curs “Educació sense gèneres”.4. Article en el Diari de València del Seminari “ Dona i Societat”. 5, 6 i 7. Cartells de les Xerrades-Col·loquis en el Cinema Club Oleza.

El Feminario como grupo de estudio y forma-ción feminista, programa numerosas actividades anuales. Muchas de estas actividades tendrán continuidad en años posteriores, fraguando la agenda del Feminario. Entre febrero y abril de 1981, tiene lugar el pri-mer seminario de trabajo en Elche, por la UNED: “La mujer entre el mito y la realidad”, en el contaron con la participación de Celia Amorós (filósofa y teórica feminista) y de Johan Galtung (investigador sobre la Paz y los conflictos socia-les).Durante el curso 1981-82 el temario de trabajo y estudio fue amplio: La división sexual del tra-bajo, El Patriarcado, La Violencia, La Sexuali-dad, El Voto femenino, Las relaciones de poder, Trabajo salariado/trabajo doméstico, Mujeres por la Paz y Feminismo un proceso inacabado.En julio de 1981 participaron en el Cursillo Es-cola d’Estiu en Denia con el tema: “Educación sin Géneros”.El 13 de noviembre de 1981 acuden al CINE CLUB “OLEZA” de Orihuela con “La Mujer y el Trabajo”.En noviembre de 1981 participan en la mesa redonda, convocada por el PSOE, sobre el voto femenino.EL 17 de diciembre de 1981 vuelven al CINE CLUB “OLEZA”, actividad que cuenta con la proyección del Film “Las Amigas” y la charla-co-loquio con Lidia Falcón: “La Mujer como clase social”.

1 y 2. Programa del seminario “La mujer entre el mito y la realidad”.3. Programa del curso “Educación sin géneros”.4. Artículo en el Diario de Valencia del Seminario “Mujer y sociedad”.5, 6 y 7. Carteles de las charlas-coloquios en el Cine Club Oleza.

ACTIVIDADES CUR-SO 1981-1982

1

2

3

4

7

5

6

filles / hijas del

Page 5: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

JORNADES FEMINISTES. EXPOSICIÓ “50 ANYS DEL VOT FEMINISTA”

Durant els dies 14, 15, 16 i 17 de desembre de 1981, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Alacant i de l’Aula de Cultura de la CAAM, el Fe-minari organitza un setmana de Jornades Feminis-tes a la ciutat. En aquesta setmana van dur a terme diferents conferències i es va inaugurar l’Exposi-ció “50 anys del vot femení”. Exposició que havien realitzat companyes de Madrid i que el Feminari va aconseguir que es traslladara a Alacant per a l’es-tudi i coneixement de la història dels drets de les dones. La història no havia regalat res, les dones han hagut de lluitar per tots els drets aconseguits i després per consolidar-los. Dur a terme aquestes jornades tampoc estigué lliu-re de contratemps i encara que van aconseguir la finalitat i el reconeixement merescut, fou un ardu treball de contactes; confirmacions d’assistència; elaboració, organització de programes i horaris; con-tactes amb institucions; ... Durant la setmana, on es va dur a terme la Jornada Feminista, s’organitzà una programació on col·labo-ren dones feministes del moment, no només com a conferenciants i participants sinó també com a as-sistents. Comptaren amb la presència d’Antonia Ro-drigo, Judith Astelarra i Empar Pineda. Si bé al prin-cipi una de les convidades fou Federica Montseny, primera ministra d’un govern espanyol, finalment no va poder assistir. L’exposició va ser inaugurada el 14 de desembre en l’entrada de l’Ajuntament.

1. Carta del Feminari a Carlos Mateo, director de l’Aula de cultura de la CAAM.2. Escrit de l’Ajuntament al Feminari per a confirmar la seua col·laboració en les Jornades Feministes. 3. Article en la premsa local, anunci de les jornades feministes. 4. Article del Feminari, en la premsa local, per aclarir les qüestions malament enteses sobre l’organització de les jornades feministes. 5 i 6. Documents d’Antonia Rodrigo per a la seua ponència en les jornades feministes. 7. Entrevista en premsa a Empar Pineda, tot aprofitant la participació en les jornades femi-nistes. 8. Entrevista en premsa a Judith Astellara tot aprofitant la visita a la ciutat per a les jorna-des feministes. 9. Cartell de l’exposició sobre el vot femení.

Durante los días 14, 15, 16 y 17 de diciembre de 1981, gracias a la colaboración del Ayuntamiento de Alicante y del Aula de Cultura de la CAAM, el Femi-nario organiza una semana de Jornadas Feministas en la ciudad. En esta semana tuvieron lugar diferentes conferencias y se inauguró la Exposición “50 años del voto femenino”. Exposición que habían realizado compañeras de Madrid y que el Feminario consiguió se trasladara a Alicante para el estudio y conocimiento de la historia de los derechos de las mujeres. La his-toria no había regalado nada, las mujeres han tenido que luchar por todos derechos conseguidos y luego por consolidarlos. Llevar a cabo estas jornadas tampoco estuvo libre de contratiempo y aunque consiguieron la finalidad y reconocimiento merecido, fue un arduo trabajo de contactos; confirmaciones de asistencia; elaboración, organización de programas y horarios; contactos con instituciones; ...Durante la semana, en la que tuvo lugar la Jornada Fe-minista, se organizó una programación en la que cola-boran mujeres feministas del momento, no sólo como conferenciantes y participantes sino también como asistentes. Contaron con la presencia de Antonia Ro-drigo, Judith Astelarra y Empar Pineda. Si bien en un principio una de las invitadas fue Federica Montseny, primera ministra de un gobierno español, finalmente no pudo asistir. La exposición fue inaugurada el 14 de diciembre, en la entrada del Ayuntamiento.

1. Carta del Feminario a Carlos Mateo, director del Aula de cultura de la CAAM.2. Escrito del Ayuntamiento al Feminario confirmando su colaboración en las Jornadas Femi-nistas.3. Artículo en la prensa local, anuncio de las jornadas feministas.4. Artículo del Feminario, en la prensa local, para aclarar malos entendidos sobre la organiza-ción de las jornadas feministas.5 y 6. Documento de Antonia Rodrigo para su ponencia en las jornadas feministas.7. Entrevista en prensa a Empar Pineda, aprovechando su participación en la jornadas feminis-tas.8. Entrevista en prensa a Judith Astellara aprovechando su visita a la ciudad para las jornadas feministas.9. Cartel de la exposición sobre el voto femenino.

JORNADAS FEMINISTAS. EXPOSICION “50 AÑOS DEL VOTO FEMENINO”

1

2

3

5

4

6

8

9

7

filles / hijas del

Page 6: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

II. JORNADES FEMINISTES. EXPOSICIÓ “50 ANYS DEL VOT FEMENÍ”

Amb motiu de la setmana commemorativa del 50 aniversari del vot femení, diferents organitzacions van programar diverses ac-tivitats, on comptaren amb la participació del Feminari. Les Jornades Feministes coordinades pel Feminari representaren una fita històrica i cultural a la ciutat d’Alacant. La feminaria Nieves Simón Rodríguez va redactar, una vegada finalitzats els actes commemoratius del 50 aniversari del vot femení, un document personal i intern on narra la seua experiència sobre les peripè-cies que va suposar l’organització i coor-dinació d’aquesta setmana feminista “EL MEU/El NOSTRE/El NOSTRE/EL MEU”. El Feminari comença a prendre forma a Alacant, les feminàries eren ja referents i mestres del feminisme.

1. Programa “Dona i Societat” de la setmana feminista a Alacant. 2. Article en la premsa local sobre l’exposició i conferències al voltant del vot femení. 3. Article en premsa local sobre inauguració de l’exposició i programació de la set-mana. 4. Article del Feminari en premsa local , també amb la informació al voltant de la inauguració de la exposició sobre el vot femení.5 i 6. Extracte del document subjectiu de Nieves Simón Rodríguez sobre les jorna-des. 7. Les feminàries en l’exposició “50 aniversari del vot femení”. 8. Activitat del Grup de Dones d’Alacant sobre el vot femení.

Con motivo de la semana conmemorativa del 50 aniversario del voto femenino, va-rias organizaciones programaron diversas actividades, donde contaron con la partici-pación del Feminario. Las Jornadas Feministas coordinadas por el Feminario representaron un hito históri-co y cultural en la ciudad de Alicante.La feminaria Nieves Simón Rodríguez re-dactó, una vez finalizados los actos con-memorativos del 50 aniversario del voto femenino, un documento personal e inter-no donde narra su experiencia acerca de las peripecias que supuso la organización y coordinación de esta semana feminista “MI/NUESTRO/NUESTRO/MI”.El Feminario empieza a tomar forma en Ali-cante, las feminarias eran ya referentes y maestras del feminismo.

1. Programa “Mujer y Sociedad” de la semana feminista en Alicante.2. Artículo en la prensa local sobre la exposición y conferencias acerca del voto feme-nino.3. Artículo en prensa local acerca de la inauguración de la exposición y programación de la semana.4. Artículo del Feminario en prensa local, también informando de la inauguración de la exposición sobre el voto femenino.5 y 6. Extracto del documento subjetivo de Nieves Simón Rodríguez sobre las jorna-das.7. Las feminarias en la exposición “50 aniversario del voto femenino”.8. Actividad del Grup de Dones d’Alacant sobre el voto femenino.

II. JORNADAS FEMINISTAS. EXPOSICION “50 AÑOS DEL VOTO FEMENINO”

1

2

3

5

4

6

7

8

filles / hijas del

Page 7: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

II. ACTIVITATS CURS 1981-1982

Finalitzen els actes al voltant del 50 aniversari del vot femení però continuen la resta d’activitats programades per a aquest curs. Se celebrà el segon seminari en la UNED d’ELX “ La sexualitat com a fet cultural“. I al març de 1982, el Regidor de Cultura, Manuel Alcaraz, les convida a participar al programa cul-tural en Instituts i Politècnics d’Alacant. Aquest treball en centres educatius va suposar un repte que els va permetre realitzar un estudi i anàlisi de la situació actual en la joventut sobre la divi-sió sexual del treball a través d’enquestes i xe-rrades en instituts, amb alumnat i famílies. Fou el primer treball de coeducació amb el patrocini de l’Ajuntament d’Alacant; “La divisió sexual del treball”. Es realitzaren Campanyes en els insti-tuts, amb l’audiovisual suec “La història d’Adam i Eva”, aquesta història va arribar al Feminari grà-cies a Birgitta Nordström qui la va traduir per a la seua difusió, amb la finalitat d’obrir el debat sobre els treballs de cura.Les conclusions i impressions d’aquestes expe-riències es van recollir en el document, “Una ex-periència valuosa”. Aquesta fou una de les col·laboracions impor-tants del Feminari a la ciutat d’Alacant. El Feminari no era aliè als costums i festes lo-cals, la igualtat havia d’arribar des de tots els es-pais no només el polític i acadèmic. Al juny de 1982 col·laboren en les Fogueres de Sant Joan amb l’Article en el llibret de la Foguera Sèneca Autobusos: “De festes, reines i presidents”. I del 30 d’agost al 10 de setembre s’organitzen els cursos d’estiu a Benidorm, CIBUA: “Estudis sobre la situació de les dones al món contempo-rani “.

1, 2 i 3. Extret del document “La història d’Adam i Eva” sobre la divisió sexual del treball 4 i 5. Enquesta per a l’elaboració i anàlisi de l’estudi sobre la divisió sexual del treball. 6. Organització d’agenda, horaris de les visites als Instituts.7 i 8. Material elaboració de cinefòrum sobre la divisió sexual del treball. 9. Document extret de “Una experiència valuosa”. 10 i 11. Proposta del Feminari per realitzar una exposició de treballs escolars sobre la divisió sexual del treball. 12 i 13. Extret de l’article publicat en el Llibret de la Foguera Sèneca Autobusos 14. Programa, horaris i ponències del curs d’estiu de Benidorm. 15. Moció presentada en el Ple extraordinari d’Alacant.16. Cartell 8 de març de 1982

Finalizan los actos en torno al 50 aniversario del voto femenino pero continúan el resto de activi-dades programadas para este curso. Se celebró el segundo seminario en la UNED de ELCHE “ La sexualidad como hecho cultural“, Y en marzo de 1982, el Concejal de Cultura, Ma-nuel Alcaraz, les invita a participar en el programa cultural en Institutos y Politécnicos de Alicante. Este trabajo en centros educativos supuso un reto que les permitió realizar un estudio y análisis de la situación actual en la juventud sobre la división sexual del trabajo a través de encuestas y char-las en institutos, con alumnado y familias. Fue el primer trabajo de coeducación con el patrocinio del Ayuntamiento de Alicante; “la división sexual del trabajo”. Se realizaron Campañas en los insti-tutos, utilizando el audiovisual sueco “La historia de Adán y Eva”. Esta historia llegó al Feminario gracias a Birgitta Nordström que la tradujo para su difusión, con el fin de abrir el debate sobre los trabajos de cuidado.Las conclusiones e impresiones de esta experien-cias se recogieron en el documento, “Una expe-riencia valiosa” Esta fue una de las colaboraciones importantes del Feminario en la ciudad de Alicante.El Feminario no era ajeno a las costumbres y fies-tas locales, la igualdad tenía que llegar desde to-dos los espacios no sólo el político y académico. En junio de 1982 colaboran en las Hogueras de San Juan con el Artículo en el llibret de la Hogue-ra Seneca Autobuses: “De Fiestas, Reinas y Pre-sidentes”Y del 30 de agosto al 10 de septiembre se orga-nizan los cursos de verano en Benidorm, CIBUA: “Estudios sobre la situación de las mujeres en el mundo contemporáneo”

1, 2 y 3. Extraído del documento “La historia de Adán y Eva” sobre la división sexual del trabajo. 4 y 5. Encuesta para la elaboración y análisis del estudio sobre la división sexual del tra-bajo. 6. Organización de agenda, horarios de las visitas a los Institutos.7 y 8. Material elaboración de cine Forum sobre la división sexual del trabajo.9. Documento extraído de “Una experiencia valiosa”.10 y 11. Propuesta del Feminario para realizar una exposición de trabajos escolares sobre la división sexual del trabajo.12 y 13. Extraído del artículo publicado en el Llibret de la Hoguera Séneca Autobuses14. Programa, horarios y ponencias del curso de verano de Benidorm.15. Moción presentada en el Pleno extraordinario de Alicante.16. Cartell 8 de marzo de 1982

II. ACTIVIDADES CURSO 1981-1982

1

2 3

54

6

8

1113

9

7

1012141516

filles / hijas del

Page 8: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

ACTIVITATS CURS 1982-1983

L’1 de desembre de 1982 el Feminari es constitueix com a associació amb la finalitat, com es recull en els seus estatuts, de:

•“Sensibilitzarlapoblaciósobrelasituacióactualdeladonaidelscanvisnecessarisquehand’ope-rar-seenelsidelaSocietatidelsindividusperaconseguirquelaigualtatentreelssexesrecone-gudaper laCartaFundacionaldel’ONUiper lamajoriadelesConstitucionsdelsdiferentspaïsosdelmón,sigaunfetcertinounameradeclaraciód’intencions”

Al desembre de 1982 el Feminari participa en la taula rodona “Dona i mitjans de comunicació”, que va tenir lloc a Madrid; amb la ponència “Una experiència a tra-vés de Tribuna Oberta del Diari Información d’Alacant” Entre el 31 de gener i el 21 de març de 1983 se ce-lebra el Seminari d’Estudi i Treball “La Sexualitat com a fet cultural” en la UNED d’Elx. Per a aquesta tasca, en les sessions del Feminari al començament del curs 1982-1983, es va treballar en la traducció, lectura i debat del llibre “La guerra Eròtica” de Rita Liljeström, Suècia. Amb motiu del 8 de març, col·laboren amb el Grup de Dones d’Alacant amb una sessió de cinema i trobada en el Bar la Naya, d’on surt una coordinadora per or-ganitzar una manifestació per l’Avortament Lliure. Par-ticipen també, en una taula rodona en Ràdio Alacant sobre “ El treball de la dona”, aquesta fou presentada per Maribel Bernar, presidenta de l’associació de mes-tresses “Amas de Casa”.En aquest mateix mes, març de 1983. Participen en la II Setmana de la Dona, a Elda, on presenten el tema “El llenguatge, la presa de la paraula i la participació de la dona en la premsa”. Participaren en les “II Jornades del Patriarcat” a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la publicació “La Dona en les estructures sanitàries”

1. Estatuts del Feminari; finalitats que es proposa 2.Estatuts del Feminari, composició de la primera Junta 3. Inscripció del Feminari en el Registre Provincial d’Associacions.4. Acta fundacional del Feminari. 5. Fitxa de col·laboració i participació en el Feminari. 6. Cartell del seminari “La sexualitat com a fet cultural”. 7. Objectius del seminari “La sexualitat com a fet cultural”. 8. Document del Feminari “La dona porta el caos al si”. 9. Document lliurat a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència després de la realització del seminari “La sexualitat com a fet cultural”.

El 1 de diciembre de 1982 el Feminario se constituye como asociación con la finalidad, como se recoge en sus estatutos, de:

•“SensibilizaralapoblaciónacercadelasituaciónactualdelamujerydeloscambiosnecesariosquehandeoperarseenelsenodelaSociedadydelosindividuos para conseguir que la igualdad entrelossexosreconocidaporlaCartaFundacionaldelaONUyporlamayoríadelasConstitucionesdelosdistintospaísesdelmundo,seaunhechocier-toynounameradeclaracióndeintenciones”

En diciembre de 1982 el Feminario participa en la mesa redonda “Mujer y medios de comunicación”, que tuvo lugar en Madrid; con la ponencia “Una experiencia a través de Tribuna Abierta del Diario Información de Ali-cante”Entre el 31 de enero y el 21 de marzo de 1983 se ce-lebra el Seminario de Estudio y Trabajo “La Sexualidad como hecho cultural” en la UNED de Elche. Para este trabajo, en las sesiones del Feminario a comienzos del curso 1982-1983, se trabajó en la traducción, lectura y debate del libro “La guerra Erótica” de Rita Liljeström, Suecia. Con motivo del 8 de marzo, colaboran con el Grup de Dones d’Alacant con una sesión de cine y encuentro en el Bar la Naya, de donde sale una coordinadora para organizar una manifestación por el Aborto Libre. Parti-cipan también, en una mesa redonda en Radio Alican-te sobre “ El trabajo de la mujer”, ésta fue presentada por Maribel Bernar, presidenta de la Asociación Amas de Casa.En este mismo mes, marzo de 1983. Participan en la II Semana de la Mujer, en Elda, donde presentan el tema “El lenguaje, la toma de la palabra y la participación de la mujer en la prensa”.Participaron en las “II Jornadas del Patriarcado” en la Universidad Autónoma de Barcelona, con la publica-ción “La Mujer en las estructuras sanitarias”.

1. Estatutos del Feminario; fines que se propone.2. Estatutos del Feminario, composición de la primera Junta.3. Inscripción del Feminario en el Registro Provincial de Asociaciones.4. Acta fundacional del Feminario.5. Ficha de colaboración y participación en el Feminario.6. Cartel del seminario “La sexualidad como hecho cultural”.7. Objetivos del seminario “La sexualidad como hecho cultural”.8. Documento del Feminario “La mujer lleva el caos en su seno”.9. Documento entregado a la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia después de la realización del seminario “La sexualidad como hecho cultural”.

ACTIVIDADES CURSO 1982-1983

1

2

3

4

56

789

filles / hijas del

Page 9: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

II.ACTIVITATS CURS 1982-1983

En 1983 segueixen les activitats i la participació en tota la geografia espanyola, les feminàries són crida-des des de tots els espais del saber feminista. Col·laboren als “Debats sobre la situació de la dona” organitzats pel Servei de la Dona de la Generalitat Valenciana. Participen en aquestos debats en dife-rents àrees amb les següents ponències: -Comunicació “Una experiència a través de Tribuna Oberta del Diari Información d’Alacant”. -Educació “Qui fa què, per una educació no sexista”. -Acció social “Com fer un cercle d’estudis: La dona entre el mite i la realitat”. Aprofitant aquestes jornades de debat aconsegueixen que la Generalitat cedisca un espai a Sant Ferran, i a partir d’aquest moment serà el lloc de reunió, de-bat i treball del Feminari.El 8 de maig de 1983 es van celebrar eleccions mu-nicipals. Si bé cada feminària simpatitzava amb un partit polític, com a Feminari sempre es van definir com a feministes i sense tenir en compte els tints polítics van defensar els programes que oferien pas-sos endavant en el camí cap a la igualtat entre dones i homes. Col·laboren en aquesta ocasió amb el PSOE en la informació relativa a la dona en el programa. Van comptar amb la visita de Carlota Bustelo, a qui van acompanyar en les visites per la província i d’on sorgirà una col·laboració mútua. Al juny de 1983 s’imparteix un curs adreçat a 30 professors/es sobre “Qui fa què, per una educació no sexista a l’escola”. Posteriorment, es va crear un seminari permanent i es publicaren quaderns-guia per al professorat sobre: treball domèstic, igualtat, la incorporació de la dona en la societat, la publici-tat i l’habitatge. Al juliol de 1983 es realitza l’Escola d’estiu del PV que té lloc a Elx, amb el títol “Feminisme a l’escola”, on el Feminari va realitzar el curs- ponència “Qui fa què, per una educació no sexista a l’escola”. Del 5 al 9 de setembre de 1983 es tornen a orga-nitzar els cursos d’estiu a Benidorm amb la UA “La dona al món contemporani”

1. Document de la sol·licitud de participació i aportació de material per a les “II Jornades del patriarcat a Barcelona” 2. Document sobre estudis de la dona i estructures sanitàries per a les “II Jornades del Pa-triarcat a Barcelona”. 3. Esquema de l’estructura de responsables en l’assistència sanitària. 4. Programa dels cursos d’estiu a Benidorm; “La dona al món contemporani”.

En 1983 siguen las actividades y participación en toda la geografía española, las feminarias son llama-das desde todos los espacios del saber feminista. Colaboran en los “Debats sobre la situación de la dona” organizados por el Servei de la Dona de la Ge-neralitat Valenciana. Participan en estos debates en diferentes áreas con las siguientes ponencias: -Comunicación “Una experiencia a través de Tri-buna Abierta del Diario Información de Alicante”. -Educación “Quién hace qué, por una educación no sexista”. -Acción social “Cómo hacer un círculo de estudios: La Mujer entre el Mito y la Realidad”.Aprovechando estas jornadas de debate consiguen que la Generalitat les ceda un espacio en San Fer-nando, y a partir de este momento pasará a ser el lugar de reunión, debate y trabajo del Feminario.El 8 de mayo de 1983 se celebraron elecciones mu-nicipales. Si bien cada feminaria simpatizaba con un partido político, como Feminario siempre se definie-ron como feministas y sin tener en cuenta los tintes políticos fueron defendiendo los programas que ofre-cían pasos adelante en el camino hacia la igualdad entre mujeres y hombres. Colaboran en esta ocasión, con el PSOE “en la información sobre su programa relativo a la mujer”. Contaron con la visita de Carlota Bustelo, a quien acompañaron en sus visitas por la provincia y de donde surgirá una colaboración mu-tua. En junio de 1983 se imparte un curso dirigido a 30 profesores/as sobre “Quién hace qué, por una edu-cación no sexista en la escuela”. Posteriormente, se creó un seminario permanente y se publicaron cuar-dernos-guía para el profesorado sobre: trabajo do-méstico, igualdad, la incorporación de la mujer en la sociedad, la publicidad y la vivienda. En julio de 1983 se realiza la “Escola d’estiu del PV” que tiene lugar en Elche, con el título “Feminismo en la escuela”, donde el Feminario realizó el curso- ponencia “Quién hace qué, por una educación no sexista en la escuela”.Del 5 al 9 de septiembre de 1983 se vuelven a or-ganizar los cursos de verano en Benidorm con la UA “La mujer en el mundo contemporáneo”.

1. Documento de la solicitud de participación y aportación de material para las “II Jornadas del patriarcado en Barcelona”.2. Documento sobre estudios de la mujer y estructuras sanitarias para las “II Jornadas del Patriarcado en Barcelona”.3. Esquema de la estructura de responsables en la asistencia sanitaria.4. Programa de los cursos de verano en Benidorm; “La Mujer en el Mundo Contemporáneo”.

II.ACTIVIDADES CURSO 1982-1983

1

2

3

4

filles / hijas del

Page 10: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

ACTIVITATS CURS 1983-1984

La creació del Servei de la Dona dota de pressupost i es-pai a l’agenda feminista. I en 1983 es duran a terme els primers assoliments. S’organitzaren “Debats sobre la si-tuació de la dona”, on convidaven totes les organitzacions polítiques, socials, sindicals a participar; i el Feminari fou una d’elles. Es creà una biblioteca específica de temes de dones, van començar a impartir jornades de coeducació, van haver-hi quatre edicions, i comptaren amb assessoria jurídica, a més, es van realitzar campanyes institucionals per la província i trobades amb dones. Les Feminàries Rosa María Rodríguez Magda i Paloma Brotons Ripoll a través del grup Hipàtia organitzen durant quatre anys jornades sobre el tema “Elements de l’edu-cació mixta que reprodueixen el sexisme”. Durant diversos dies entre gener i març de 1984, el Fe-minari participa en els cursos de l’ICE “Per una educació no sexista per a una educació per la pau”. Durant els mesos d’abril i maig de 1984 les Feminàries acudeixen a Madrid en dues ocasions; per a les Jorna-des “Educació i preparatòria sobre sanitat”, i assisteixen també a les “I Jornades dona i salut”. El 9 i 10 de juny són convidades a les “II Jornades femi-nistes de les comarques del sud del País Valencià” cele-brades a Elda, amb les ponències “Moviment feminista i institucions” i “La dona i la violació en el marc del dret”. El 14 i 15 d’aquest mateix mes, participen en les jorna-des de coeducació de l’Institut de la dona a Madrid, amb la ponència “Educació no sexista per una educació per a la pau”.Entre el 3 i el 7 de setembre de 1984, com ja era habi-tual organitzen els cursos d’estiu a Benidorm amb la UA “La dona al món contemporani”.

1 i 2. Document de treball per a les “I Jornades dona i salut” a Madrid. 3. Programa de les “II Jornades Feministes dels comarques del sud del PV”. 4. Programa, horaris i ponències del curs d’estiu a Benidorm. 5. Document del Feminari dels cursos d’estiu a Benidorm. 6 i 7. Document del Feminari per a ponències sobre educació no sexista, educació per a la pau “Feminisme, pau i escola”. 8. De la publicació en la revista LaPuçaielgeneral sobre dones i militarisme, la polèmica que va suscitar aquesta opinió per a la revista Cambio 16.9. Cartell de la xerrada organitzada pel sindicat UGT. 10. Curs del sindicat CCOO. 11 y 12 Article del Feminari publicat en la revista la puça i el general, nº 41 (sep-oct 1984)

La creación del “Servei de la Dona” dota de presupuesto y espacio a la agenda feminista. Y en 1983 tiene lugar sus primeros logros. Se organizaron “Debats sobre la situació de la dona”, donde invitaban a todas las organizaciones políticas, sociales, sindicales a participar; y el Feminario fue una de ellas. Se creó una biblioteca específica de te-mas de mujeres, empezaron a impartirse jornadas de coe-ducación, hubo cuatro ediciones, y se contó con asesoría jurídica, además se realizaron campañas institucionales por la provincia y encuentros con mujeres.Las Feminarias Rosa María Rodríguez Magda y Paloma Bro-tons Ripoll a través del grupo Hipatia organizan durante cuatro años jornadas sobre el tema “Elementos de la edu-cación mixta que reproducen el sexismo”.Durante varios días entre enero y marzo de 1984, el Femi-nario participa en los cursos del ICE “Por una educación no sexista para una educación por la paz”.Durante los meses de abril y mayo de 1984 las Femina-rias acuden a Madrid en dos ocasiones; para las Jornadas “Educación y preparatoria sobre sanidad”, y asisten tam-bién a las “I Jornadas Mujer y Salud”. El 9 y 10 de junio son invitadas a las “II Jornades femi-nistes de les comarques del sud del País Valencià” cele-bradas en Elda, con las ponencias “Movimiento feminista e Instituciones” y “La mujer y la violación en el marco del derecho”.El 14 y 15 de ese mismo mes, participan en las jornadas de coeducación del Instituto de la Mujer en Madrid, con la ponencia “Educación no sexista por una educación para la paz”. Entre el 3 y el 7 de septiembre de 1984, como ya venía siendo habitual organizan los cursos de verano en Beni-dorm con la UA “La mujer en el mundo contemporáneo”.

1 y 2. Documento de trabajo para las “I Jornadas Mujer y Salud” en Madrid.3. Programa de las “II Jornadas feministes de les comarques del sud del PV”.4. Programa, horarios y ponencias del curso de verano en Benidorm.5. Documento del Feminario para los cursos de verano de Benidorm.6 y 7. Documento del Feminario para ponencias sobre educación no sexista, educación para la paz “Feminismo, paz y escuela”.8. De la publicación en la revista LaPuçaielgeneral sobre mujeres y militarismo, la polémica que suscitó dicha opinión para la revista Cambio 16.9. Cartel de la charla organizada por el sindicato UGT.10. Curso del sindicato CCOO.11 y 12 Artículo del feminario publicado en la revista la puça y el general, nº 41 (sep-oct 1984)

ACTIVIDADES CURSO 1983-1984

1

2

3

4

filles / hijas del

5

678910

11 12

Page 11: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

ACTIVITATS CURS 1984-1985

L’octubre de 1984 participen en la taula rodona so-bre la Pau, organitzada per l’Institut Juan Gil Albert. Aquesta intervenció va quedar recollida en l’article que escriuen en el número 2 de la revista Canelo-bre. En aquest mateix mes també col·laboren en la taula rodona que organitza el PCE sobre la Pau. I el 28 d’octubre s’uneixen a la marxa Anti-OTAN que s’organitza a Guardamar. Durant el mes de novembre de 1984 imparteixen un curs de formació a militants del PSOE “La divi-sió sexual del treball”. I els dies 30 de novembre, 1 i 2 de desembre la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència a través del Servei de la dona d’Alacant organitzà, les “I Jor-nades de Coeducació: El sexisme a l’ensenyament”, on el Feminari fou convidat, i va participar amb les ponències “Conceptes generals de coeducació “ i “Qui fa què, per una educació no sexista”. Amb aquest material col·laboraran també en les jornades que se celebraran a València i a Castelló. Durant els primers mesos de 1985 convocaren un concurs públic per dissenyar el cartell del 8 de març, amb la col·laboració del Servei de la Dona d’Alacant.

1 i 2. Cartell de les “I Jornades de coeducació”. Servei de la Dona d’Alacant. 3. Carta del Feminari a José Carlos Rovira, director de la revista Canelobre, sobre la publicació d’un article4 i 5. Document elaborat pel Feminari “Qui fa què” i propostes de treball. 6. Acta del Feminari on es recull la invitació a les jornades de feminisme de Barcelona de des-embre 1985. Recull també la primera vegada que va assistir Rosa Mª Rodríguez Magda a les reunions del Feminari. 7. Extret del document “La mili obligació que no un dret”. 8. Amb motiu del 8 de març de l’any 1985, també acudeixen a la taula rodona que organitza el Grup de Dones d’Alacant “Dona i antimilitarisme”. 9. Carta d’Elena Simón Rodríguez com a coordinadora del Servei de la Dona i carta de Nieves Simón Rodríguez com a Feminaria. 10 i 11. Convocatòria del concurs del cartell pel 8 de març. I resolució del premi.

En el mes de octubre de 1984, participan en la mesa redonda sobre la Paz, organizada por el Instituto Juan Gil Albert. Ésta intervención quedó recogida en el ar-tículo que escriben en el número 2 de la revista Ca-nelobre. En este mismo mes también colaboran en la mesa redonda que organiza el PCE sobre la Paz. Y el 28 de octubre se unen a la marcha Anti-OTAN que se organiza en Guardamar.Durante el mes de noviembre de 1984 imparten un curso de formación a militantes del PSOE “La divi-sión sexual del trabajo”. Y los días 30 de noviembre, 1 y 2 de diciembre la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència a través del “Servei de la Dona” de Alicante, organizó las “I Jor-nades de Coeducació: El sexisme a l’ensenyament”, donde el Feminario fue invitado, y participó con las ponencias “Conceptos generales de Coeducación “ y “Quién hace qué, por una educación no sexista”. Con este material colaborarán también en las jornadas que se celebrarán en Valencia y en Castellón.Durante los primeros meses de 1985 convocaron un concurso público para diseñar el cartel del 8 de mar-zo, contando con la colaboración del “Servei de la Dona” de Alicante.

1 y 2. Cartel de las “I Jornadas de Coeducación”. “Servei de la Dona d’Alacant”.3. Carta del Feminario a José Carlos Rovira, director de la revista Canelobre, sobre la publicación de un artículo4 y 5. Documento elaborado por el Feminario “Quién hace qué” y propuestas de trabajo.6. Acta del Feminario donde se recoge la invitación a las jornadas de feminismo de Barcelona de diciembre 1985. Recoge también la primera vez que asiste Rosa Mª Rodríguez Magda a las reu-niones del Feminario.7. Extraído del documento “La mili obligación que no derecho”.8. Con motivo del 8 de marzo del año 1985, también acuden a la mesa redonda que organiza el Grup de Dones d’Alacant “Mujer y antimilitarismo”.9. Carta de Elena Simón Rodríguez como coordinadora del “Servei de la Dona” y carta de Nieves Simón Rodríguez como Feminaria.10 y 11. Convocatoria del concurso del cartel para el 8 de marzo. Y fallo del premio.

ACTIVIDADES CURSO 1984-1985

1

2

3

4

filles / hijas del

5

6

7

8

9

1011

Page 12: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

II.ACTIVITATS CURS 1984-1985

En la primavera de 1985 es van celebrar els “De-bats sobre la situació de la dona” que organitza el Servei de la Dona d’Alacant, on el Feminari va ex-posar diversos temes de treball “La divisió sexual del treball”, “La història de les dones i les dones en la història”, “Dona i Educació”, “Treball domès-tic”, “Dones i drets”. Els dies 15 i 16 de juny de 1985 van participar en el Seminari de “Dones per un política feminista” que es celebra a Àvila. I del 15 al 26 de juliol de 1985 es va celebrar la conferència mundial sobre la dona a Nairobi, on gràcies a una beca de l’Institut de la dona va poder acudir com a feminaria Paloma Brotons Ripoll. Allí coincidirà amb diverses de les persones que ja for-maven part del cercle de contactes feministes del Feminari.I aquell mateix any, es va tancar el curs amb el era ja una de les seues activitats programades anuals, el curs d’estiu de la Universitat d’Alacant a Beni-dorm.

1 i 2. Document del Feminari dels debats sobre la situació de la dona “La història de les dones i les dones en la història”. 3 i 4. Extret del document per a la discussió “Dones, militarisme i pau”. 5. Conferència Mundial sobre la dona a Nairobi. 6. Documento “Dones, militarisme i pau” del curs d’estiu a Benidorm. 7 i 8. Dades de l’associació que responen a l’enquesta d’organisme oficial.

En la primavera de 1985 se celebran els Debats sobre la situació de la Dona que organiza el Ser-vei de la Dona de Alicante, donde el Feminario expuso varios temas de trabajo “La división se-xual del trabajo”, “La historia de las mujeres y las mujeres en la historia”, “Mujer y Educación”, “Trabajo doméstico”, “Mujeres y derechos”Los días 15 y 16 de junio de 1985 participan en el Seminario de Mujeres por una política femi-nista que se celebra en Ávila.Y del 15 al 26 de julio de 1985 se celebró la Conferencia Mundial sobre la Mujer en Nairobi, donde gracias a una beca del Instituto de la mu-jer pudo acudir, como feminaria, Paloma Brotons Ripoll. Allí coincidirá con varias de las personas que ya formaban parte del círculo de contactos feministas del Feminario.Y ese mismo año se cierra el curso con lo que ya venía siendo una de sus actividades programadas anuales, el curso de verano de la Universidad de Alicante en Benidorm.

1 y 2. Documento del Feminario para els debats sobre la situació de la dona “La historia de las mujeres y las mujeres en la historia”.3 y 4 Extraído del documento para la discusión “Mujeres, militarismo y paz”.5. Conferencia Mundial sobre la mujer en Nairobi.6. Documento “Mujeres, militarismo y paz” para el curso de verano de Benidorm.7 y 8. Datos de la asociación contestando a la encuesta de organismo oficial.

II. ACTIVIDADES CURSO 1984-1985

1

2

3

4

filles / hijas del

67

8

5

Page 13: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

ACTIVITATS ANYS 1986

Els vuitanta va ser una dècada d’importants esdeveni-ments i decisions polítiques a l’Espanya democràtica. Les dones que participaven activament en el Feminari els van viure des dels moviments socials i van teoritzar sobre els temes de l’actualitat política des de la pers-pectiva feminista. En aquest any es constitueix el seminari de coeducació del CEP d’AlacantAl març de 1986 se celebrà el referèndum sobre l’OTAN i des del Feminari van col·laborar en la plataforma del No a l’OTAN, amb l’elaboració i la difusió de la ponèn-cia “Dona, militarisme i pau”. Per commemorar el 8 de març d’aquest any s’organitza una taula redona sobre “La situació de la dona” amb el Col.lectiu Feminista d’Alacant i representants de dones argentines i uruguaianes. A més, es convoca el segon concurs públic del cartell per a aquesta data. Al juny es van celebrar eleccions generals, les feminàries elaboren un document per al consens “Dones per políti-ques no discriminatòries” i el presenten a totes les orga-nitzacions polítiques. Es van obtindre més de 100.000 signatures i l’acord amb 14 col·lectius. Aquest és un document que en l’actualitat necessitaria poques mo-dificacions, avui dia encara estem reclamant eixe Pacte d’Estat per aturar la Violència contra les dones. En tots aquestos anys, des de la constitució hem pogut veure com el Feminari d’Alacant va realitzar ponències, xerrades, estudis, i formació en diferents espais, edu-catius, institucionals, associacions, sindicats, i també partits polítics. La realitat que patien les dones no tenia fronteres, ni ideologies partidistes. El sistema patriarcal impregnava tots els àmbits. El fet que les dones ocupa-ren llocs polítics era una prioritat a l’agenda feminista. Varen recolzar la candidatura de Cristina Almeida (Es-querra Unida), per Alacant. Però encara que les críti-ques eren d’esperar, les feminàries no es van sotmetre a elles, van seguir fermes en la decisió adoptada amb la defensa i l’aposta per una major presència de dones en la política.

1. Text elaborat pel Feminari “Dona vota NO a l’OTAN”. 2 i 3. Cartell de les Marxes Estatals per la Pau. 4. Carta enviada pel Feminari per convocar a les organitzacions per elaborar el que serà el text consensuat “Dones per polítiques no discriminatòries”. 5. Document “Dones per polítiques no discriminatòries”.6. Document d’adhesió “Dones per polítiques no discriminatòries” del col·lectiu Luna de Villena. 7, 8, 9, 10, 11 i 12. Justificació, argument i recolzament del Feminari a la candidatura de Cristina Almeida.

Los ochenta fue una década de importantes aconteci-mientos y decisiones políticas en la España democrá-tica. Las mujeres que participaban activamente en el Feminario los vivieron desde los movimientos sociales y teorizaron sobre los temas de la actualidad política desde la perspectiva feminista.En este año se constituye el seminario de coeducación del CEP d’AlacantEn marzo de 1986 se celebró el referéndum sobre la OTAN y desde el Feminario se colaboró en la plataforma del No a la OTAN, elaboraron y difundieron la ponencia “Mujer, militarismo y paz”. Para conmemorar el 8 de marzo de este año se organiza una mesa redonda sobre “La situación de la Mujer” con el “Col.lectiu Feminista d’Alacant” y representantes de mujeres argentinas y uruguayas. Además, se convoca el segundo concurso público del cartel para esta fecha. En el mes de junio se celebraron elecciones genera-les, y las feminarias elaboran un documento para el consenso “Mujeres por políticas no discriminatorias” presentándolo a todas las organizaciones políticas. Se obtuvieron más de 100.000 firmas y el acuerdo con 14 colectivos. Éste es un documento que en la actualidad necesitaría pocas modificaciones, hoy por hoy todavía estamos reclamando ese Pacto de Estado para parar la Violencia contra las mujeres. En todos estos años, desde su constitución hemos podi-do ver cómo el Feminario de Alicante realizó ponencias, charlas, estudios, y formación en diferentes espacios, educativos, institucionales, asociaciones, sindicatos y también partidos políticos. La realidad que sufrían las mujeres no tenía fronteras, ni ideologías partidistas. El sistema patriarcal impregnaba todos los ámbitos. El hecho de que las mujeres ocuparan puestos políticos era una prioridad en la agenda feminista. Apoyaron la candidatura de Cristina Almeida (Izquierda Unida), por Alicante. Pero eran de esperar las críticas , y las femi-narias no se sometieron a ellas, siguieron firmes en la decisión adoptada defendiendo y apostando por una mayor presencia de mujeres en la política.

1. Texto elaborado por el Feminario “ Mujer vota NO a la OTAN”.2 y 3. Cartel de la Marchas Estatales por la Paz.4. Carta enviada por el Feminario para convocar a las organizaciones a fin de elaborar lo que será el texto consensuado “Mujeres por políticas no discriminatorias”.5. Documento “Mujeres por políticas No discriminatorias”.6. Documento de adhesión “Mujeres por políticas No discriminatorias” del Colectivo Luna de Villena7, 8, 9, 10, 11 y 12. Justificación, argumento y apoyo del Feminario a la candidatura de Cristina Almeida

ACTIVIDADES AÑO 1986

1

2 3

4

5

6

7 12891011

filles / hijas del

Page 14: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

II.ACTIVITATS ANY 1986

Els cursos d’estiu que habitualment es desenvo-lupaven a Benidorm, són suspesos per falta de pressupost perquè el projecte no és aprovat per la Universitat, i sense previ avís, el curs no es rea-litza i el Feminari se n’assabenta per la premsa. Malgrat el malestar que això crea decideixen se-guir endavant i cedeixen el projecte a la Universi-tat de València, que ho sol·licita, i passen a cele-brar-se a Gandia durant dos anys més. I del 25 al 29 d’agost se celebra a Gandia el curs “La dona al món contemporani”.En 1986 el govern socialista anuncia el seu pro-pòsit de “resoldre el problema social de les do-nes que volen interrompre el seu embaràs i ho fan fora d’Espanya o dins del nostre país, però en condicions de vegades sensiblement precàries”. Una reforma legislativa que afectava directament a la vida de les dones. El Feminari es va manifes-tar a favor del dret que concedeix a les dones la llibertat de decidir sobre els seus cossos, sobre la maternitat “A quina societat es refereixen?, O la societat com a excusa”.

1 i 2. Sobre la despenalització de l’avortament.3 i 4. Escrit de justificació del Feminari per la suspensió dels cursos d’estiu a Benidorm.5. Escrit de reflexió i crítica a la suspensió dels cursos d’estiu a Benidorm.6. Carta d’invitació a Victoria Sau per a participar en els cursos d’estiu que finalment se ce-lebraran a Gandia.7 i 8. Horaris i dossier del curs d’estiu a Gandia.

Los cursos de verano que venían desarrollándo-se en Benidorm, se suspenden por falta de pre-supuesto al no ser aprobado el proyecto por la Universidad, y sin previo aviso, el Feminario se entera por la prensa de la no realización. A pe-sar del malestar que esto crea, deciden seguir adelante y ceden el proyecto a la Universidad de Valencia, que lo solicita, y pasan a celebrarse en Gandía durante dos años más. Y del 25 al 29 de agosto se celebra en Gandía el curso “La Mujer en el Mundo Contemporáneo”. En 1986 el gobierno socialista anuncia su pro-pósito de “resolver el problema social de las mu-jeres que quieren interrumpir su embarazo y lo hacen fuera de España o dentro de nuestro país, pero en condiciones a veces sensiblemente pre-carias”.Una reforma legislativa que afectaba directa-mente a la vida de las mujeres. El Feminario se manifestó a favor del derecho que concede a las mujeres la libertad de decidir sobre sus cuerpos, sobre su maternidad “¿A qué sociedad se refie-ren?, O la sociedad como excusa”.

1 y 2. Sobre la despenalización del aborto.3 y 4. Escrito de justificación del Feminario por la suspensión de los cursos de verano en Benidorm.5. Escrito de reflexión y crítica a la suspensión de los cursos de verano en Benidorm.6. Carta de invitación a Victoria Sau para participar en los cursos de verano que finalmen-te se celebrarán en Gandía.7 y 8. Horarios y dossier del curso de verano en Gandía

II.ACTIVIDADES AÑO 1986

1

2

3

4

filles / hijas del

6

7

8

5

Page 15: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

ACTIVITATS ANYS 1987-1988-1989

L’activitat del Feminari comença a perdre inten-sitat, no obstant això segueixen presents als es-pais de formació feminista.Durant els dies 4, 5 i 6 de 1987 se celebren les Jornades de coeducació, Elena Simón Rodríguez i Isabel Rodes Gisbert realitzen el curs de forma-ció de monitors/es de coeducació.Aquest mateix any la feminària Rosa María Ro-dríguez Magda publica el seu llibre Laseduccióndeladiferencia i acudeixen a València a la pre-sentació en un acte que va comptar amb Carmen Alborch com a directora general de Cultura.Fruit de tots aquests anys de treball en coedu-cació, en el foment d’una educació no sexista i una educació per a la pau, el Feminari publicarà el seu primer llibre en 1987, gràcies a l’ajuda rebuda per l’Institut de la Dona Elements per a unaeducaciónosexista:guiadidàcticadecoe-ducació.1, 2, 3, 4 i 5. Material del curs de formació de monitors/es de coeducació.6. Extret del document “Apunts per a una educació no sexista”.7. Invitació a la presentació del llibre, en la Llibreria de dones Sal de Laja.8,9 i 10. Targetes i programa de presentació pel primer llibre del Feminari.11. Extret de la ponència “El dia Internacional de la dona”.12. El contracte d’edició del primer llibre del Feminari13. Primer llibre del Feminari Elementsperaunaeducaciónosexista.

La actividad del Feminario empieza a perder intensidad, sin embargo siguen presentes en los espacios de formación feminista.Durante los días 4, 5 y 6 de 1987 se celebran las Jornadas de coeducación, Elena Simón Rodrí-guez e Isabel Rodes Gisbert realizaron el Curso de formación de monitores/as de coeducación.En este mismo año la feminaria Rosa María Rodríguez Magda publica su libro La seduc-cióndeladiferencia y acuden a Valencia a su presentación en un acto que contó con Carmen Alborch como Directora general de Cultura.Fruto de todos estos años de trabajo en coe-ducación, en el fomento de una educación no sexista y una educación para la paz, el Femina-rio publicará su primer libro en 1987, gracias a la ayuda recibida por el Instituto de la Mujer Elementosparaunaeducaciónnosexista:guíadidácticadecoeducación.1, 2, 3, 4 y 5. Material del curso de formación de monitores/as de coeducación. 6. Extraído del documento “Apuntes para una educación no sexista”.7. Invitación a la presentación del libro en la Llibreria de dones Sal de Laja.8, 9 y 10. Tarjetas y programa de presentación al primer libro del Feminario.11. Extraído de la ponencia “El día Internacional de la Mujer”.12. El contrato de edición del primer libro del Feminario.13. Primer libro del Feminario Elementosparaunaeducaciónnosexista.

ACTIVIDADES AÑOS 1987-1988-1989

1

2

3

4

filles / hijas del

6

7

8

9

10

11

12

13

5

Page 16: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

II.ACTIVITATS ANYS 1987-1988-1989

A petició del Col·lectiu Lluna de Villena, les feminaries Isabel Rodes Gisbert i María Gallar Ruiz, aconsegueixen que el jutjat de primera instància de Villena anul·li par-cialment l’article dels estatuts de la Junta Central de Fes-tes de Moros i Cristians i es permeta la participació de les dones a les festes locals.Al febrer de 1988 es tornen a celebrar els Debats sobre la situació de la Dóna que organitza el Servei de la Dóna d’Alacant , el Feminari elabora el document “ Fugir, en-frontar-se o negociar”A l’octubre de 1988 acudeixen les feminaries Elena Si-món Rodríguez i Paloma Brotons Ripoll a les I Jornades de Coeducació a Sant Sebastià i al juny de 1989 a les Jorna-des regionals sobre Educació no sexista; amb la ponència “Elements per a una educació no sexista”.Al desembre 1989 es sumen a la iniciativa de la Federa-ció de Dones Progressistes i s’aconsegueix una sentència favorable a la demanda posada a la companyia de jogui-nes Feber per la seua campanya publicitària no sexista.Durant aquest any es tanca la seu social en Sant Fernan-do 39. El grup estava ja dispers i s’acorda donar tot el material recollit i elaborat pel Feminari en aquests anys (53 caixes) al Institut Valencià de la dóna el 24 de maig de 1989, en el dia internacional de les dones per la Pau. Actualment aquesta documentació es troba en l’Arxiu de la Democràcia de la Universitat.

Entre el fang i el celes renoven rituals ancestrals

Només queda trobar arbres vergesmarcar fronteres

esperar al fet que creixi de nou l’herba(Estrofa del poema Queden poques senyals de les flames de Paloma Brotons)

1. Article del PAIS: Les dones podran participar a les festes de moros i cristians2. Els Debats sobre la situació de la Dóna, el Feminario elabora el document, fugir, enfrontar-se o negociar3.Material per a les Jornades sobre la reforma de l’ensenyament4.Programa de les I Jornades de coeducació a Sant Sebastià.5. Document “Elements per a una educació no sexista”, per a les Jornades regionals de coedu-cació a Toledo6. Declaració de principis del grup Dones per la Pau7.Fitxa d’inscripció al Grup Dones per la Pau.8. Extret del document “Les dones i la pau” elaborat pel Feminari9 i 10. Extret del llistat de donació al Institut Valencià de la Dóna.

A petición del Colectivo Luna de Villena, las feminarias Isabel Rodes Gisbert y María Gallar Ruiz, consiguen que el juzgado de primera instancia de Villena anule parcial-mente el artículo de los estatutos de la Junta Central de Fiestas de Moros y Cristianos y se permita la participación de las mujeres en las fiestas locales.En febrero de 1988 se vuelven a celebrar els Debats sobre la situació de la Dona que organiza el Servei de la Dona de Alicante , el Feminario elabora el documento “ Huir, enfrentarse o negociar”En octubre de 1988 acuden las feminarias Elena Simón Rodríguez y Paloma Brotons Ripoll a las I Jornadas de Coeducación en San Sebastián y en junio de 1989 a las Jornadas regionales sobre Educación no sexista; con la ponencia “Elementos para una educación no sexista”.En diciembre 1989 se suman a la iniciativa de la Federa-ción de Mujeres Progresistas y se consigue una sentencia favorable a la demanda puesta a la compañía de juguetes Feber por su campaña publicitaria sexista.Durante este año se cierra la sede social en San Fernando 39. El grupo estaba ya disperso y se acuerda donar todo el material recogido y elaborado por el Feminario en estos años (53 cajas) al Institut Valencià de la dona el 24 de mayo de 1989, en el día internacional de las mujeres por la Paz. Actualmente esta documentación se encuentra en el Archivo de la Democracia de la Universidad.

Entre el fango y el cielose renuevan rituales ancestrales

Sólo queda encontrar árboles vírgenesmarcar fronteras

esperar a que crezca de nuevo la hierba(Estrofa del poema Quedan pocas señales de la llamas de Paloma Brotons)

1. Artículo de EL PAIS: Las mujeres podrán participar en las fiestas de moros y cristianos2. Els Debats sobre la situació de la Dona, el Feminario elabora el documento “ Huir, enfrentarse o negociar”,3. Material para las Jornadas sobre la reforma de la enseñanza.4. Programa de las I Jornadas de coeducación en San Sebastián.5. Documento “Elementos para una educación no sexista”, para las Jornadas regionales de coe-ducación en Toledo.6. Declaración de principios del grupo Mujeres por la Paz7. Ficha de inscripción al Grupo Mujeres por la Paz.8. Extraído del documento “Las mujeres y la paz” elaborado por el Feminario9 y 10. Extraído del listado de donación al Institut Valencià de la Dona.

II.ACTIVIDADES AÑOS 1987-1988-1989

1

2

3

4

5

filles / hijas del

6

7

89

10

Page 17: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

ULTIMA ETAPA,ANYS 1990 FINS LA CLAUSURA EN 2005

Durant la primera quinzena de març de 1990 es commemora el V centenari de la ciutat d’Alacant. El Feminari ja és referent de la ciutat pels les múltiples i diverses col·laboracions en aquests anys, realitzen una Exposició de memòria gràfica; “La ciutat que habitaren les dones”. Van organitzar i coordinar un macro congrés de dones a Alacant, durant 15 dies, “En el sentit de la vida, la ciutat que habiten les dones”.En aquestos anys, algunes de les feminàries van participar en el Teatre de “Las Sorámbulas”. Parafrasejant Margarita Borja, “Las Sorámbulas” són un grup de companyes feministes que fan teatre polític de raó poètica.Durant aquesta etapa final comença la col·laboració amb l’As-sociació Themis, contribuint amb l’important i necessari treball contra la violència de gènere que aquest grup segueix actual-ment exercint. En col·laboració amb la Diputació, en 1999, comencen les cam-panyes de coeducació. Paloma Brotons Ruiz, Juan Lillo Simón i Nieves Simón Rodríguez, publiquen els quaderns per a la igual-tat d’oportunitats.En 2000 Concha Collado Mateo, presideix l’Agrupació d’Advo-cades del Col·legi d’Advocats i amb ella s’inicia la contribució del Feminari a l’espai jurídic i legislatiu. Participarà al “Congrés de la Advocacia Valenciana” en 2003. En el 2004 es consti-tueix la Xarxa feminista de Dret Constitucional per introduir la perspectiva de gènere en els plans d’estudis i el dret, on també contribueix de forma activa. En 2005 va participar al Congrés Internacional “Gènere Constitució i estatuts d’Autonomia” per INAP/Goberna.El 14 de gener de 2005 es dissol el Feminari i s’organitzà per a aquesta ocasió unes jornades a la Seu de la Universitat d’Ala-cant, que van comptar amb la participació de grans referents del feminisme; Amelia Valcárcel i Celia Amorós. Tots aquests anys recorreguts, totes aquestes experiències que van ser mol-tes i diverses, una per cadascuna de les dones que van col·la-borar i van contribuir al moviment feminista, es recullen en el llibre Feminario25años.El reconeixement a tots aquestos anys de vindicació feminista els arriba amb el Premi Maisonnave l’any 2006, atorgat per la Universitat d’Alacant.

1. Llibre de Coeducació de Juan Lillo Simón, Paloma Btrotons Ripoll i MªNieves Simón Rodríguez2. Cartell del V centenari de la ciutat d’Alacant.3. Cartell “La ciutat que habiten les Dones” Exposició per al V centenari de la ciutat.4. Cartell recital poètic Homenatge a Maria Zambrano5. Teatre de Las Sorámbulas6 i 7. Crítica-suggeriment dirigit a la directora del programa “Debat”, Victoria Prego, on sol·liciten major presència de dones en la taula de tertúlia.8. Llibre Feminari 25 anys9, 10 i 11. Acte de clausura del Feminari, programa i fotos.12 i 13- Conferència d’Amelia Valcárcel i Celia Amorós en l’acte de clausura.14. Cartell “II Jornades dones per la pau”, maig de 1988.

ÚLTIMA ETAPA,AÑOS 1990 HASTA SU CLAUSURA EN 2005

1

2

3

4

5

filles / hijas del

Durante la primera quincena de marzo de 1990 se conmemora el V centenario de la ciudad de Alicante. El Feminario ya es re-ferente de la ciudad por sus múltiples y diversas colaboraciones en estos años, y realizan una Exposición de memoria gráfica; “La ciudad que habitaron las mujeres”. Organizaron y coordina-ron un macro congreso de mujeres en Alicante, durante 15 días, “En el sentido de la vida, la ciudad que habitan las mujeres”.En estos años, algunas de las feminarias participaron en el Tea-tro de las Sorámbulas. Parafraseando a Margarita Borja, Las Sorámbulas son un grupo de compañeras feministas que hace teatro político de razón poética.Durante esta etapa final comienza la colaboración con la Aso-ciación Themis, contribuyendo con el importante y necesario trabajo contra la violencia de género que este grupo sigue ac-tualmente desempeñando. En colaboración con la Diputación, en 1999, empiezan las cam-pañas de coeducación. Paloma Brotons Ruiz, Juan Lillo Simón y Nieves Simón Rodríguez, publican los cuadernos para la igual-dad de oportunidades. En 2000 Concha Collado Mateo, preside la Agrupación de Abo-gadas del Colegio de Abogados y con ella se inicia la contribu-ción del Feminario en el espacio jurídico y legislativo. Participa-rá en el “Congreso de la Abogacía Valenciana” en 2003. En el 2004 se constituye la Red feminista de Derecho Constitucional para introducir la perspectiva de género en los planes de estu-dios y el derecho, donde también contribuye de forma activa. En 2005 participó en el Congreso Internacional “Género Cons-titución y estatutos de Autonomía” por INAP/Goberna.El 14 de enero de 2005 se disuelve el Feminario y se organiza-ron para esta ocasión unas jornadas en la Sede de la Universi-dad de Alicante, que contaron con la participación de grandes referentes del feminismo; Amelia Valcárcel y Celia Amorós. To-dos estos años recorridos, todas estas experiencias que fueron muchas y diversas, una por cada una de las mujeres que cola-boraron y contribuyeron al movimiento feminista, se recogen en el libroFeminario25años.El reconocimiento a todos estos años de vindicación feminista les llega con el Premio Maisonnave en el año 2006, otorgado por la Universidad de Alicante.

1. Libro de Coeducación de Juan Lillo Simón, Paloma Brotons Ripoll y MªNieves Simón Rodríguez2. Cartel del V centenario de la ciudad de Alicante.3. Cartel “La ciudad que habitan las Mujeres” Exposición para el V centenario de la ciudad.4. Cartel recital poético Homenaje a María Zambrano5. Teatro de Las Sorámbulas 6 y 7. Crítica-sugerencia dirigida a la directora del programa “Debate”, Victoria Prego, solicitando mayor presencia de mujeres en la mesa de tertulia. 8. Libro Feminario 25 años9, 10 y 11. Acto de clausura del Feminario, programa y fotos12 y 13. Conferencia de Amelia Valcárcel y Celia Amorós en el acto de clausura.14. Cartel “II Jornadas Mujeres por la Paz”, mayo de 1988.

6

7

8

9

1011

12 13

14

Page 18: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

FILLES DEL FEMINARI

Van ser 25 anys durant els quals les feminàries realitzaren un ampli estudi i activitats programades, contribuint al co-neixement i ensenyament del saber feminista, creant cons-ciències per a la construcció d’una societat lliure de violèn-cia, una societat construïda des de valors d’igualtat i pau. Van ser nombrosos els temes sobre els quals van documen-tar les reunions i debats, però de tots ells podem destacar “L’educació no sexista per a la pau”. El Feminari es dissol, però aquestes dones que durant anys havien compartit aquest espai de trobada i sororitat no van deixar de contribuir amb els seus ensenyaments. Van seguir en contacte amb les noves generacions d’on neixen i es creen nous espais, grups i equips de treball que recullen aquest espai de trobada de dones, aquesta sororitat, la lluita per la igualtat i la pau, la llavor del feminisme no ha deixat de créixer.

“El treballquenosaltres vam fer,malauradament, serveixfinsacertpunt.PeròeltreballdelFeminisme,deconsoli-daciódelsdretsdelesdones,ésuntreballques’hadeferencadageneració,novald’unageneracióaunaaltra”. Nie-ves Simón.

En 1999, neix la Feminàgora, on trimestralment es mante-nien grups de reunió, discussió i treball en diferents punts de la geografia espanyola. Grup d’estudi i treball que segueix avui dia actiu. Recordem les paraules de Neus Albertos Merí a les generacions esdevenidores:

“PosaelFEMINISMEenlateuavida,buscaunFEMINARIicreaunFEMINÀGORA”.

Les filles de Feminari han seguit ocupant els espais polítics i socials, formant i compartint el saber feminista, reivindi-cant la igualtat real entre dones y homes des dels moviments socials i les aules.

“Que la història de les dones valeroses us anime per conti-nuar la lluita”.

El Feminari

HIJAS DEL FEMINARIO

filles / hijas del

Fueron 25 años durante los cuales las feminarias realizaron un amplio estudio y actividades programadas, contribuyendo al conocimiento y enseñanza del saber feminista, creando conciencias para la construcción de una sociedad libre de violencia, una sociedad que se construyera desde valores de igualdad y paz. Fueron numerosos los temas sobre los que documentaron sus reuniones y debates, pero de entre todos ellos podemos destacar “La educación no sexista para la paz”.El Feminario se disuelve, pero esas mujeres que durante años habían compartido ese espacio de encuentro y sororidad no dejaron de seguir contribuyendo con sus enseñanzas. Siguieron en contacto con las nuevas generaciones de donde nacen y se crean nuevos espacios, grupos y equipos de tra-bajo que recogen ese encuentro de mujeres, esa sororidad, la lucha por la igualdad y la paz, la semilla del feminismo no ha dejado de crecer.

“El trabajo que nosotras hicimos, desgraciadamente, sirvehastaunciertopunto.PeroeltrabajodelFeminismo,deafian-zamientodelosderechosdelasmujeres,esuntrabajoquesetienequehacerencadageneración,novaledeunagene-raciónaotra”.Nieves Simón.

En 1999, nace la Feminágora, donde trimestralmente se man-tenían grupos de reunión, discusión y trabajo en diferentes puntos de la geografía española. Grupo de estudio y traba-jo que sigue hoy en día activo. Recordamos las palabras de Neus Albertos Merí a las generaciones venideras:

“PonelFEMINISMOentuvida,buscaunFEMINARIOycreaunFEMINÁGORA”.

Las Hijas del Feminario han seguido ocupando los espacios políticos y sociales, formando y compartiendo el saber femi-nista, reivindicando la igualdad real entre mujeres y hombres desde los movimientos sociales y las aulas.

“Que la historia de las mujeres valerosas os de ánimos para continuar la lucha”.

El Feminario

Page 19: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

II FILLES DEL FEMINARI

Avui dia comptem en la ciutat d’Alacant amb diferents espais per compatir, per a debatre, per aprendre i ensen-yar, per acompanyar-nos totes nosaltres en el recorregut que ens porta al nostre alliberament, a ser nosaltres ma-teixes, juntes les unes i les altres, entre iguals i des del reconeixement. Des del departament de Dret Constitucional Concha Co-llado Mateo i Mar Esquembre Cerdá organitzen el “Se-minari permanent dones” a Alacant. D’aquest seminari acadèmic i feminista naix l’Aula de Debat Feminista que es reuneix actualment tots els primers dilluns de mes a la Seu Universitària de la ciutat d’Alacant. Són sessions obertes on diverses generacions comparteixen les seues experiències i opinions al voltant d’un tema d’actualitat des de la perspectiva feminista. Des de l’any 2009 al 2015 s’organitzà a la Universitat d’Alacant jornades i cursos per la Igualtat. Comptaren amb les ponències de diverses de les feminàries, Con-cepción Collado Mateo, Marigel Cremades Navarro, Ele-na y Nieves Simón Rodríguez. L’àrea Dona Jove del Consell de la Joventut d’Alacant ha elaborat material i organitzat cursos per a la prevenció de la violència de gènere dirigit a joves, amb la col·labo-ració de Concepción Collado Mateo i Elena Simón Ro-dríguez. Al setembre de 2014, en un acte inaugural a la Seu uni-versitària, de la ciutat d’Alacant es presenta l’Associa-ció Museu de Fets i Drets de les Dones, amb la finalitat d’aconseguir a la ciutat un àrea dedicada a recollir la història i el coneixement feminista. Una superfície ober-ta a la ciutadania per a l’estudi i la recerca d’aquesta part de la història invisibilitzada i oculta; La història de les dones.

II HIJAS DEL FEMINARIO

filles / hijas del

Y hoy en día contamos en la ciudad de Alicante con diferentes espacios para compartir, para debatir, para aprender y enseñar, para acompañarnos todas nosotras en el recorrido que nos lleva a nuestra liberación, a ser nosotras mismas, acompañadas unas con otras, entre iguales y desde el reconocimiento.Desde el departamento de Derecho Constitucional Con-cha Collado Mateo y Mar Esquembre Cerdá organizan el “Seminario Permanente Mujeres” en Alicante. De este seminario académico y feminista nace el Aula de Debate Feminista que se reúne actualmente todos los primeros lunes de mes en la Sede Universitaria de la ciudad de Alicante. Son sesiones abiertas donde varias generacio-nes comparten sus experiencias y opiniones en torno a un tema de actualidad desde la perspectiva feminista.Desde el año 2009 al 2015 se organizó en la Universidad de Alicante jornadas y cursos por la igualdad. Contaron con las ponencias de varias de las feminarias, Concep-ción Collado Mateo, Marigel Cremades Navarro, Elena y Nieves Simón Rodríguez. El área “Dona Jove” del Consell de la Joventut d’Ala-cant ha elaborado material y organizado cursos para la prevención de la violencia de género dirigido a jóvenes, en colaboración con Concepción Collado Mateo y Elena Simón Rodríguez. En septiembre de 2014, en un acto inaugural en la Sede universitaria de la ciudad de Alicante, se presenta la Asociación Museo de Hechos y Derechos de las Mujeres, con la finalidad de conseguir en la ciudad un área dedi-cada a recoger la historia y el conocimiento feminista. Una superficie abierta a la ciudadanía para el estudio y la investigación de esa parte de la historia invisibilizada y oculta; La historia de las mujeres.

Page 20: ELS PRIMERS LOS PRIMEROS ANYS 1976-1980 AÑOS 1976-1980lalupavioleta.com/uploads/1/1/3/4/113462311/exposicion_lq.pdf · Taula Redona a Dénia “Dona i Societat”. Del 13 al 17 d’octubre

Es la genealogía feminista la que nos da el hogar, el lugar en el mundo, el abrazo en el tiempo. Es el encuentro con las demás, y con una misma.Por eso, las hijas del feminario nos sentimos afortunadas, de haber aprendido tanto, de tantas maestras. Mujeres incansables, que han dedicado su vida a la formación feminista, en círculos de sororidad, y reconocimiento a cuantas mujeres han querido acercarse, al único camino posi-ble, al que nos hace libres, el camino de la igualdad entre mujeres y hombres. Este merecido y sincero homenaje es un reconocimiento por todo lo que significaron en la historia del movimien-to feminista, y por todo lo que significan para nosotras. “Queridas feminarias, gracias. Gracias por vuestro legado, por vuestros debates y reflexiones, vuestro trabajo, vuestros materiales y es-tudios. Por ser pioneras, y no rendiros, gracias por darnos el hogar, el abrazo, la historia”.Pues a través de toda la documentación que elaboraron, tenemos diferentes visiones, y un re-corrido por la historia política y social desde 1976 al 2005. Un recorrido por el movimiento feminista, debates de las cuestiones del momento y además conocer su propia vida, la vida de mujeres que alzaban su voz dentro y fuera, por ellas, por nosotras y por las que vendrán.“GRACIAS POR SER LA SAVIA QUE HA ALIMENTADO EL BROTE DE NUEVAS RAMAS”

Exposición organizada por la LUPA VIOLETA:Alejandra Bou PeronaSéfora Bou PeronaMªAngeles Nicolau BlancoCovadonga Peremarch PalomaresJoan Miquel Rovira Collado

És la genealogia feminista aquella que ens acull a la llar, el lloc en el món, l’abraçada en el temps. És la trobada amb les altres, i amb una mateixa.Per això, les filles del feminari ens sentim afortunades, d’haver après tant, de tantes mestres. Dones incansables, que han dedicat la vida a la formació feminista, en cercles de sororitat, i reconeixement a quantes dones han volgut acostar-se, a l’únic camí possible, el que ens fa lliu-res, el camí de la igualtat entre dones i homes. Aquest merescut i sincer homenatge és un re-coneixement per tot el que van significar en la història del moviment feminista, i per tot el que signifiquen per a nosaltres. “Benvolgudes feminàries, gràcies. Gràcies pel vostre llegat, pels debats i reflexions, pel treball, pels materials i estudis. Per ser pioneres, i no rendir-vos, gràcies per donar-nos la llar, l’abraçada, la història.”A través de tota la documentació que van elaborar, tenim diferents visions, i un recorregut per la història política i social des de 1976 al 2005. Un recorregut pel moviment feminista, debats de les qüestions del moment i a més conèixer la pròpia vida, la vida de dones que alçaven la veu dins i fora, per elles, per nosaltres i per les que vindran.“GRÀCIES PER SER LA SABA QUE HA NODRIT EL BROT DE NOVES BRANQUES”

Exposició organitzada per la LUPA VIOLETA:Alejandra Bou PeronaSéfora Bou PeronaMªAngeles Nicolau BlancoCovadonga Peremarch PalomaresJoan Miquel Rovira Collado

filles / hijas del

Aquesta és una exposició viva que seguirà creixent amb una visita virtual on s’am-pliaren els documents en la nostra pàgina web: lalupavioleta.com/hijasdelfeminario

Esta es una exposición viva que seguirá cre-ciendo con una visita virtual donde se am-pliaran los documentos en nuestra página web: lalupavioleta.com/hijasdelfeminario