ELS REGISTRES

Els registres són les diferents caracteritzacions d’ús de la llengua (conjunt de paraules, construccions sintàctiques i pronunciació) que fan servir els parlants

segons la situació que envolta la comunicació. Les circumstàncies que determinen la tria del registre de llengua són el tema, el canal, la

intencionalitat i el receptor.

EL REGISTRE CIENTÍFIC

El registre científic apareix en llibres especialitzats, en conferències universitàries i en revistes adreçades a col·lectius determinats (metges, economistes...). En tots aquests àmbits, qui parla o qui escriu pretén informar de manera precisa, i és per

això que usa mots que només tenen un significat. Els tipus de paraules que apareixen en aquest registre són:

Tecnicismes: mots propis d’una ciència, un joc, un esport o un ofici determinat. En el cas dels tecnicismes científics, sovint tenen una arrel d’origen llatí o grec. La

paraula omnívor, per exemple, consta de les formes llatines omni, “tot”, i vor, “devorar”, de manera que en resulta el significat “que menja de tot”.

Préstecs o manlleus: mots procedents d’altres llengües modernes, per exemple: fúting, flaix, escàner...

REGISTRE LITERARIIdentifica les comparacions i metàfores dels següents

fragments:Damunt mon vaixell,l’arc de Sant Martí

com un gran cinyell (J. Salvat-Papasseit)

L’alba és dolça i fina, morada i rosa i el naufragi de les estrelles és llarg.

(Josep Pla) Només per dir com és la boca d’Ella:

com la neu rosa als pics quan surt el sol (J. Salvat-Papasseit).

Com un picarol m’encisaun nou pensament que tinc:

més que un pensament, un dring (Josep Carner)

Paó Màgica aurora

de ploma i ala multicolora (Pere Quart)

Identifica les metonímies que apareixen en els següents fragments dels poemes:

Amo l’aroma d’aquest brot de mentaque duus lligada dintre el teu somrís.

El braç no us val ni una figa,arronsat sota l’arnès.Potser si el punxa una ortiga, el podríeu posar estès.Ai, marquès, marquès,marquès, de mil fraus porteu el pes

EL REGISTRE COL·LOQUIAL

El registre col·loquial o familiar és el propi de les situacions orals quotidianes,entre persones que es coneixen: converses amb els familiars, els amics... Tambéapareix en escrits entre persones pròximes: notes, cartes...El registre col·loquial es caracteritza per la seva expressivitat. Per tant, en aquestregistre trobarem:_ Frases fetes i locucions: anar peix, és un poti-poti._ Metàfores que es basen en plantes i objectes per referir-se a parts del cos (EnJoan de la carabassa gran)o bé en animals per indicar el caràcter de les persones(ser un gallina, un burro...)_ Comparacions amb un componen d’exageració (ser més vell que l’anar a peu...)_ Onomatopeies, o paraules que reprodueixen el so de la realitat a què fanreferència: tenir un rau-rau, atxim, el tic-tac del rellotge..._ Diminutius o augmentatius: caparró, gandulàs... Els primers solen comunicar

afecte itendresa; els segons, rebuig.

Una altra de les característiques del registre col·loquial és l’espontaneïtat; per

tant, hi trobem expressions que són producte de la rapidesa, més que de la precisió o de la correcció. És per això que el registre

col·loquial també conté:

_ Mots de sentit molt ampli i poc precís: això, allò, cosa, fúmer...

_ Vulgarismes o variants de la paraula : etivoquem, espenta, aixíns...

_ Interferències, com Ja se li ha passat el mareig, en comptes de l’expressió pròpia Ja li ha

passat el mareig.