1

TEMA 1.- L’ISLAM I AL ANDALUS TASCA D’AMPLIACIÓ 2

ELS SISTEMES D’APROFITAMENT DE L’AIGUA EN L’AGRICULTURA MUSULMANA

Els musulmans provenien del desert, i per això donaven molta importància a l’aigua. Les dures

condicions climàtiques del seu país els obligaren a desenvolupar enginys i sistemes

d’aprofitament i emmagatzematge de l’aigua que exportaren a les terres que conqueriren del

Mediterrani occidental i nord d’Àfrica.

1.- SISTEMES D’EXTRACCIÓ D’AIGUA

L’aigua de pluja en part

s’infiltra sota terra, fins arribar

a formar autèntics rius i basses

d’aigua subterrània, dits

aqüífers.

Sovint, un aqüífer, sobretot

quan és molt ple d’aigua, troba

alguna encletxa a la terra que

fa que brolli de manera

espontània, formant les fonts.

Els humans varen aprendre a

construir sistemes artificials

d’extracció d’aigua dels aqüífers. El més comú és el pou. Un pou no és més que una perforació

vertical que arriba a l’aqüífer i que permet l’extracció d’aigua de manera mecànica.

Per extreure l’aigua dels pous, els musulmans inventaren un enginy, que és la sínia. Consisteix

en un sistema d’engranatges, moguts per una bístia, ase o mul enganxat a la perxa, que dóna

voltes entorn d’un

eix, i que fa que

una cadena de

poals, dits cadufs,

vagi treguent

l’aigua. Els pous

de sínia solen

tenir forma

allargada per

facilitar el

moviment de

l’engranatge.

Font des Freu (Orient)

Font des Freu (Orient-Bunyola)

Sínia (Consell)

2

Un tipus particular de pous són els pous de

mina, dits qanats pels musulmans. Consisteix

en una perforació horitzontal que arriba a

l’aqüífer i que fa que l’aigua surti per gravetat,

i seguint una síquia, arriba als camps de cultiu.

La síquia té una part de recorregut sota terra, i

per poder-la fer neta de fang i arrels, es fan

uns pous d’oreig, per on pot baixar una

persona. Una vegada irrigats els camps, l’aigua

que sobra va a un torrent proper.

SISTEMES D’EMMAGATZEMATGE D’AIGUA

L’aigua caiguda directament de la pluja o

extreta dels pous s’ha d’emmagatzemar pel

seu aprofitament posterior. Els sistemes més

comuns d’emmagatzematge són:

-les cisternes: Les cisternes són dipòsits

subterranis d’aigua, consistent en una

perforació més o menys profunda i amb les

parets impermeables per tal que retengui

l’aigua, normalment provinent de la pluja. Des

de les teulades es condueix l’aigua a la cisterna per una canal.

-els safareigs: Un safareig és un dipòsit d’aigua més o menys gran, que sol tenir forma de

prisma rectangular

-els aljubs: Un aljub és un dipòsit d’aigua semblant al safareig, però cobert, per un sistema

arquitravat amb bigues o en forma de volta.

Pou de mina. Bóquer (Pollença)

Safareig i síquia (vall de Coanegra- Santa Maria)

3

ACTIVITATS:

1.- Sobre el dibuix indicar: aqüífer, font, pou, pou de mina, camps irrigats, torrent

2.- A partir del dibuix, explica el funcionament d’una sínia i indica l’eix, el sistema

d’engranatges, la perxa, els cadufs i l’aqüífer