ELS XIQUETS DEL MÓN

Jo era un gran llop, encara que una mica estrany. Ara, sincerament, no puc recordar per què...Tant se val! Aquella nit, curiosament, em vaig perdre pel bosc. La nit (justament aquella nit) havia sigut tan fosca.I el bosc pareixia espés; de fet, semblava l'Amazones.,Vaig pegar voltes i voltes. al matí

següent em sentia famolenc;què dic famolenc?,en realitat sentia més gana que un llop a règim.Fins que, de sobte , darrere d’un gran roure , vaig trobar un ramat d’ovelles merines pasturant tranquil·lament (com si mai no hagueren trencat un plat d’herba).Calia buscar un bon amagatall. Aleshores em vaig ocultar darrere d’unes roques planes de molsa. Vaig aprofitar la molsa per preparar refrescar les meues garres abans de llançar-me damunt de les ovelles.Aprofitant un moment de

distracció del gos i del pastor,que havien anat a pixar,em vaig tirar a per elles i em vaig tornar boig mentjant-ne com un descosit. En sentir el rebombori, i quasi sense acabar d’orinar, el pastor i el gos van tornar corrents, però era massa tard: quan van arribar, jo lla estava a l’altra banda del bosc.Així, dia rere dia, em vaig pegar unes fartades com un autèntic golafre.Em vaig dormir sota l’abre per a que el pastor no em trobara. Després em vaig anar a una casa que hi havia per a hi prop, vaig entrar i era la casa del pastor. Per a que no em trobara em vaig ficar dins l’olla en estava el foc encès. El pastor va olorar a cremat i va obrir l’olla on estava jo i vaig eixir d’un sopetó.Vaig anar a la banyera,on estava la dona del pastor, ella es va ficar a cridar i el pastor va anar corrents i va vore a la seva dona despullada i ella va començar a pegar-li amb la granera.El pastor va obrir la cortina de la banyera i em va trobar banyant-me.Va preguntar-me qui era. I li vaig dir :-sóc un llop innocent, que buscaba menjar.A l’home li vaig donar donar molta pena, aleshores em va oferir quedar-me a sopar i a dormir, amb una condició: que no em menjara les ovelles. Vam anar a la cuina i me va posar un plat de sopa amb carn. Quan va ser l’hora de dormir em van deixar el sofà del menjador. Quan no vaig sentir soroll vaig anar ales habitacionsi em vaig menjar a tots ú per ú.

Era pel matí quan van tocar ala porta. Va obrir la porta i va veure al de correus,m’en vaig menjar al xic i va trobar cinquanta billets de cinc-cents euros. Vaig girar sobre els talons i vaig putjar l’habitaciódel pastor i em vaig vestir amb la seua roba.

Vaig tornar a baixar i vaig descobrir que era millonari,i que tenia un ferrari;vaig ficar un peu sobre el roig tapiç d’aquest. Vaig entrar en el vehicle, el vaig arrancar i vaig dirigir-me a la ciutat. Entraren una tenda i em vaig ficar macarra i ningú va sospitar que jo era un llop. Quan va tancar la tenda em vaig menjar al xic que portava la tenda, vaig agarrar tots els diners de la caixa registradora. Durant una setmana vaig repetir el mateix fins un dia que em van vore i em van tancar a la pressó.Van passar sis mesos i vaig eixir de la pressó. Vaig trobar a una lloba molt guapa i vam tindre sis fills anomenats: Cecilia, Jamòn, Pamplonera, Ternerita, JamònYork i Cerdito. En vaig comprar un lamborghini i em vaig anar de viatge amb la meua família. Van comprar un entrepà de pernil de Terol amb tomaca.

Quan vam arribar és vam quedar a dormir en un hotel de cinc estreles, després vam anar a la torre inclinada de Pissa i van pujar fins el mes alt. Se va caure la torre i ens van morir tots.

Els xiquets del món