De defensar els nostres serveis públicsHA ARRIBAT L’HORA

Els serveis públics (sanitat, educació, habitatge, trans-port, serveis socials, telecomunicacions, subministrament d’energia, aigua, gestió de residus, medi ambient, espai i sòl urbà, pensions...) són drets de les persones. Estan con-cebuts per a satisfer les necessitats de les persones i per a lluitar contra les desigualtats socials. No han de ser una mercaderia ni es poden regir per criteris de rendibilitat i de benefici econòmic, sinó per criteris d’interès social. Per això no poden ser ni liberalitzats, ni privatitzats.Les privatitzacions dels serveis públics les estem vivint a Ripollet com arreu de l’Estat. Tenim l’experiència que els serveis públics privatitzats provoquen un empitjorament des mateixos, una pitjor atenció de l’usuari, empitjoren les condicions laborals dels treballadors i treballadores, resultem més cars a la comunitat i a l’Estat i el seu control escapa de la ciutadania – usuària.Les directrius de la Unió Europea han permès a les di-ferents administracions avançar en aquests darrers anys en la línia de les privatitzacions de serveis, tot esdevenint una coartada perfecta per implementar-les cada cop més. A hores d’ara la tendència privatitzadora de les diferents administracions públiques s’ha incrementat de manera ex-ponencial. Ara cal afegir-hi la coartada de la crisi: les ad-ministracions no tenen diners per pagar els serveis públics i per tant cal posar-los en mans privades per tal que continu-ïn funcionant. D’altra banda, l’amenaça de la privatització planeja cada cop més sobre drets que fa només quatre anys no semblaven qüestionats: pensions, sanitat, per exemple.

On és l’arrel del problema de les privatitzacions dels serveis públics?

El problema de base rau en l’economia capitalista. Aquest és un sistema econòmic que per mantenir-se ha de créixer constantment, ha de generar contínuament plusvàlues, ne-cessita noves mercaderies amb les quals fer el seu negoci. No és d’estranyar, doncs, que quan es comença a albirar que els recursos naturals són limitats, el capitalisme centri la seva mirada sobre els serveis i els drets fonamentals de les persones com a nova font de negoci i de generació de més i majors plusvàlues. Es tracta de posar en el mercat els drets de les persones per tal que els especuladors puguin continuant fent negoci. Actualment ja hi ha multinacionals dels serveis sanitaris, del tractament de residus, dels serveis

ABRIL2011

a la gent gran, etc. Les administracions diuen que volen reduir la despe-sa i el deute públic i això ho fan privatitzant serveis públics. Però més greu en-cara és que s’està produint un traspàs de diners públics per a fomentar el negoci privat d’uns quants. Fins fa poc l’Estat construïa els equipaments per a do-nar-los en explotació als privats, per tal que en fa-cin negoci. Darrerament les administracions fins i tot estan cedint la construcció

dels equipaments a les empreses privades perdent així tot el control sobre el servei que prestaran. A Ripollet tenim el cas clar de la nova residència per a la gent gran.La conseqüència de les privatitzacions dels serveis públics és el progressiu deteriorament dels mateixos. A les empre-ses privades que gestionen serveis públics els interessa que aquests funcionin malament per tal que les persones usuà-ries es decantin cap als serveis totalment privats. Això ja està passant en aquests moments, concretament en la sani-tat. L’objectiu és fer veure a la ciutadania que lo privat fun-ciona millor. D’aquesta manera els serveis que quedaran en mans de l’Estat tindran un caràcter merament assistencial, per a la gent amb menys recursos i seran de baixa qualitat. El que pretenen és trencar amb la idea d’uns serveis públics universals, per a tothom i en les mateixes condicions.

L’amenaça de la privatització planeja cada cop més sobre drets que fa només quatre anys no semblaven qüestionats.

Mentides i degradació dels serveis a les persones

EL NOU HOSPITAL:La història de la construcció del nou Hospital Ernest Lluch sembla més aviat el guió d’una telenovel·la pel seu enre-vessat guió, o si ho preferiu la narració d’una presa de pèl considerable sobre la ciutadania (veure el quadre adjunt sobre la cronologia dels fets).En aquests moments el nou hospital pateix un nou endar-reriment. Primer s’havia de començar a construir el 2.006, després el 2008, després el 2.011, i ara després de la darre-ra entrevista dels alcaldes del PSC de Ripollet, Cerdanyola, Montcada i Barberà amb el nou Conseller de Sanitat, Sr. Boi Ruiz, aquesta data es torna a posposar, i el que és pit-jor, sense cap data fixada d’inici de les obres.

L’hospital és necessari, amb la salut no s’hi jugaA banda del què percebem tots els usuaris quan anem a l’Hos-pital Parc Taulí de Sabadell, el nostre hospital de referència, sobre la saturació del mateix, les llargues llistes d’espera, el col·lapse de les urgències... , hi ha dades objectives que evi-dencien la necessitat que tenim d’aquest nou equipament. A Catalunya hi ha una mitjana de 104.000 persones per hospital de la xarxa pública. El territori al qual ha de do-nar servei el nou hospital, anomenat Vallès Occidental Est, format per 7 municipis, compta amb una població de més de 440.000 habitants. És a dir caldrien 4 hospitals per igualar-nos a la mitjana catalana i només en tenim un. A més la necessitat d’aquest nou hospital es reconeix en el mapa sanitari de Catalunya.

Volem que l’hospital sigui de gestió públicaSi el primer problema és que es construeixi d’una vegada l’hospital, el segon, i no més greu, és el tipus de gestió del mateix. La Conselleria de Sanitat de l’anterior govern del PSC a la Generalitat plantejava que la construcció i la ges-tió del nou hospital de Ripollet, Cerdanyola, Montcada i Ripollet fossin realitzats íntegrament per una empresa pri-vada. El mateix model que per la Residència per a la gent gran planteja el govern municipal del PSC i CiU a Ripollet. Seria la primera vegada que un hospital de la xarxa públi-ca fos construït i gestionat d’aquesta manera a Catalunya.El fet que una empresa privada gestioni un hospital no és per oferir el millor servei, sinó per guanyar diners i això és diametralment oposat a la funció que ha de dispensar un

servei públic de salut. Correm el risc que acabem tenint l’hospital que tant necessitem, però que aquest ens presti una atenció insuficient i fora del nostre abast.

Per què s’ha endarrerit tant laconstrucciódel nou hospital?

A banda de les dificultats econòmiques que esgrimeix la Con-selleria de Sanitat de la Generalitat en els darrers dos anys, cal recordar que la crisi econòmica no va començar fins el 2009, i que el procés de construcció del nou hospital s’inicià el 2003. Durant cinc anys el govern del PSC a la Generalitat ho ha anat endarrerint de manera deliberada. Cal preguntar-se el perquè, donat que la situació de col·lapse de l’Hospital Parc Taulí era evident durant tot aquest temps i molt abans. La raó cal buscar-la en la política de privatització dels ser-veis públics que s’ha vingut practicant paulatinament però sense treva en els darrers anys. Aquesta política fa que es degradin progressivament els serveis a les persones, l’as-sistència sanitària pública en aquest cas, per tal que tots aquells usuaris que, farts de llistes d’espera, de col·lapses i de massificació, sempre que s’ho puguin permetre, optin per l’assistència sanitària privada.

El paper gens innocent dels alcaldes:corresponsables de que no tinguem l’hospital encara

Sorprèn que ara els alcaldes es mostrin “decebuts” per l’anunci de la Conselleria. No fa gaire justificaven els suc-cessius endarreriments perpetrats per la conselleria de Sa-nitat de la Generalitat, i fins i tot es mostraven tan com-prensius amb les dificultats econòmiques del govern que, a compte dels recursos municipals, avançaven els diners per fer un primer estudi sobre el nou Hospital per tal de “guanyar temps”.A més, ells també han estat els responsables d’algun dels successius endarreriments que ha patit la construcció de l’Hospital. Cal recordar que la posada en marxa d’una operació d’especulació urbanística que, amb l’excusa d’ob-tenir terrenys gratuïts pel nou hospital, va suposar requali-ficacions de terrenys, la possibilitat de construir centenars

d’habitatges en terrenys que tenien un escàs aprofitament per a la construcció, i un nou endarreriment en la posada en marxa de l’hospital en no estar preparats els terrenys.

Què podem fer els veïns i veïnes de Ripollet?És inadmissible aquest nou retard de l’Hospital, aquesta vegada sense cap compromís clar. Cal recordar que s’havia de començar a construir, l’any 2006, després l’any 2008 i més endavant l’any 2011. No es pot consentir que les re-tallades de la Generalitat afectin als serveis a les persones. No podem admetre que continuïn uns anys més els col·lap-ses en l’Hospital Taulí.Als veïns i les veïnes ens toca defensar la construcció del nou Hospital. És el nostre dret. Ens toca denunciar la bai-xa qualitat de l’atenció sanitària que tenim, de les llistes d’espera, de la saturació dels serveis sanitaris, cada cop que ho detectem. Ens toca que els polítics que ens han enganyat i que estan posant traves a la construcció del nou Hospi-tal en paguin les conseqüències: Consella de Salut, Marina Geli (PSC); Conseller de Salut, Boí Ruiz (CIU); Alcalde de Ripollet, Juan Parralejo (PSC); Alcaldes de Cerdanyola, Toni Morral i Carme Carmona (ICV i PSC); Alcaldes de

Montcada, César Arrizabalaga i Mª Elena Pérez (PSC) i Alcaldessa de Barberà, Ana Del Frago (PSC). Els que ocu-pen càrrecs polítics estan per a servir al poble, per a què les nostres necessitats estiguin satisfetes, i no per a donar benefici a unes quantes empreses privades.Hem d’organitzar-nos i reclamar conjuntament la neces-sitat del nou Hospital. Cal que sortim al carrer i que re-colzem les mobilitzacions que convoqui la Plataforma per la Defensa de la Sanitat Pública de Ripollet, Cerdanyola, Barberà i Montcada i altres entitats que treballen per acon-seguir un Hospital públic i de qualitat Ja!!

Cronología del sainete del nuevo hospitalAños 2002 y 2003

• Empieza a plantearse la necesidad de un nuevo hospital en la zona de Ripollet-Cerdanyola-Montcada.

• Se constituye la Plataforma en defensa de la Sanitat Pública.• El COP-Compromís per Ripollet es el primer grupo que lo in-

corpora en su programa electoral con motivo de las elecciones municipales de 2003.

Año 2004• Los ayuntamientos de la zona aprueban pedir a la Conselleria

de Sanitat la construcción del nuevo Hospital.• La consellera de Sanitat, Marina Geli (PSC), descarta construir

otro hospital en el Vallès Occidental. Semanas más tarde cam-bia de opinión y declara que estudiará su construcción.

• El COP- Compromís per Ripollet propone unos terrenos en la zona de Can Tiana, calificados como equipamientos, para ubicar el nuevo Hospital.

• El Alcalde de Montcada (PSC) replica airadamente a esta pro-puesta, descalificándola y descalificando a sus autores.

• Los alcaldes de Cerdanyola (ICV), Ripollet (PSC) i Montcada (PSC) – la Mancomunitat- proponen ubicar del nuevo Hospital en los terrenos de la Redosa, zona que no tiene calificación urbanística para acoger equipamientos.

• La Consellera de Sanitat y los alcaldes de la Mancomunitat anun-cian la construcción de un hospital en la zona de La Redosa.

• Los Ayuntamientos aprueban el convenio para el desarrollo ur-banístico del sector discontinuo Redosa – Vallensana (se inicia el proceso de recalificación urbanística de los terrenos que per-mitirá contruir hasta 700 pisos en ellos).

Año 2005• El Servei Català de la Salut anuncia que este mismo año se en-

cargará al Hospital Taulí la redacción del proyecto básico del nuevo Hospital.

• Se firma un convenio entre la Mancomunitat y algunos de los propietarios de los terrenos para el desarrollo urbanístico de la zona de La Redosa. Se consolida la operación especulativa.

• La Consellera Marina Geli (PSC) anuncia a los alcaldes de la comarca que el inicio de las obras del hospital será a lo largo de 2006.

Año 2006• La Consellera de Sanitat anunciaba que las obras emperezarían

a principios de 2007.Año 2008

• Al cabo de un año sin que el Hospital se empiece a construir, la Sra. Geli anuncia en una visita en Montcada que no se ha podi-do construir porque los terrenos no están disponibles, y que no tenía ninguna fecha concreta para empezar las obras, aunque en cualquier caso el inicio se produciría a lo largo de 2009.

• Como los terrenos, efectivamente, no están disponibles, los alcaldes de la Mancomunitat para “ganar tiempo” encargan la redacción del concurso de ideas previo a la realización del proyecto del nuevo hospital, pagándolo con fondos municipa-les, cuando lo debería pagar la Generalitat.

Año 2009• El proyecto “Llum, paisatge i salut” gana el concurso de ideas

para el proyecto del Hospital.• La Conselleria anuncia el inicio de las obras en 2010.• Luz verde para el derribo de las naves industriales de Redosa

donde se ha de construir el nuevo hospital.Año 2010

• Finalizado el derribo de las naves industriales de Redosa.• Se constata que la Generalitat no ha efectuado la licitación del

proyecto del hospital y cunde de nuevo la alarma entre la ciu-dadanía. Los alcaldes ya habían sido informados.

• Antes de las elecciones autonómicas, la Generalitat (PSC-ICV-ERC) contradice los compromisos adquiridos y no se compro-mete a dar ninguna fecha de inicio de obras ni de licitación del proyecto, dejando el tema en manos del gobierno entrante.

Año 2011• El nuevo Conseller de Sanitat, Boi Ruiz (CiU), no se compro-

mete a dar ninguna fecha para el inicio de las obras del nuevo hospital. De nuevo, la construcción del hospital se paraliza.

• El COP-Compromís per Ripollet presenta una Moción al Ple-no del Ajuntamiento del mes de marzo, en la cual reclama la construcción inmediata del Hospital a la Conselleria de Salut y la aplicación de medidas para descongestionar el saturado Hospital Taulí.

Otro equipamiento sin fecha de construcción

LA RESIDENCIA PARA LA 3ª EDAD

ABRIL2011

Plaça 11 de Setembre, 7Ap. Correus 7

08291 Ripollet (Barcelona)Telèfon 93 580 68 92

www.facebook.com/perripolletwww.compromis.org

La residencia para la tercera edad de la zona de Pinetons debería estar acabada y funcionando, o a punto de hacerlo. Acumula años de retraso y las obras están paralizadas des-de hace tiempo.El gobierno municipal (PSC y CiU), de acuerdo con las di-rectrices privatizadoras que les marcan las cúpulas de sus respectivos partidos, optó por ceder a una empresa privada la construcción y la gestión de este equipamiento. Éste es un modelo poco usado en Catalunya, mientras que en el resto del Estado está siendo muy empleado en las comunidades autónomas gobernadas por el PP.El alcalde Parralejo ha declarado que respecto a la residencia “tenemos mala suerte”, dado que la empresa adjudicataria no consigue dinero en forma de créditos para reemprender las obras. Consideramos que el que está de mala suerte es el pueblo de Ripollet por tener unos políticos que ponen en manos de grandes empresas privadas los derechos y necesi-dades de la ciudadanía para que éstas puedan hacer negocio.Que todavía no podamos disfrutar de nuestro derecho a te-ner una residencia para la tercera edad se debe fundamental-mente a la opción por la privatización total de este servicio planteada por el gobierno del PSC y CiU. Es la consecuencia de que los derechos de las personas se conviertan en objeto de lucro para grandes empresas privadas. Cuando éstas no tienen perspectivas de ganar dinero, nuestros derechos no se cumplen.Más grave aún es que la empresa adjudicataria ha incum-plido todos los plazos a que se comprometió con el Ayunta-

miento, y todavía no ha sido sancionada. El alcalde “los comprende” y ha gestionado personalmente créditos ban-carios para esta empresa. Si cualquier vecino o vecina no cumple sus obligaciones tributarias con el Ayuntamiento, o se retrasa en las mismas, es automáticamente sancionado. Las grandes empresas, no. Se da la paradoja que mientras nuestro Alcalde va mendigando créditos a los bancos para la gran empresa que no cumple con sus obligaciones, se nie-ga a tomar medidas de apoyo a aquellos vecinos y vecinas a los cuales los propios bancos les quitan su vivienda.

Cal que resolguem les necessitats de Ripollet en els serveis a les persones

• Calen noves places escolars per a la població infantil de 0 a 3 anys. Hi ha, al menys, el compromís de construir la tercera escola municipal d’Educació infantil.

• El nou tanatori neix ja completament privatitzat. Amb el dret a morir-se també es fa negoci, i tots sabem com és de car.

• Els serveis d’ajut domiciliari per dependència també estan privatitzats, en mans de la mateixa empresa que havia de construir i gestionar la Residència per a la gent gran. Aquesta empresa també explota el Centre de dia per la gent gran.

• A partir d’aquest curs, les escoles públiques d’infantil i primà-ria tornaran a estar sobresaturades. Actualment moltes aules depassen ja el nombre d’alumnes que pertocaria (25), i a més hi ha un pla per encabir progressivament aules habilitades a molts centres, que ja ha començat aquest curs, sense que hi hagi cap perspectiva de construcció d’una escola nova.