Índex:

0. Presentació1. Introducció:

conjuntura actual als Països Catalans2. La unitat de l’Esquerra Independentista3. Enfortim ENDAVANT (OSAN)4. Estructurem el Moviment5. Acords polítics de la IV Assemblea

Nacional

EEnnffoorrttiimm ll’’oorrggaanniittzzaacciióóEEssttrruuccttuurreemm eell mmoovviimmeennttLínies mestres de les ponències aprovades ala IV Assemblea Nacional (Carcaixent 3 i 4 dedesembre de 2006) i a l’Assemblea NacionalExtraordinària (Tarragona, 24 de març de 2007)

0. Presentació

L’Esquerra Independentista (EI) és un moviment —un espai polític— jove en termes històrics iper això als ulls de gran part de la societat i les classes populars catalanes, encara no haesdevingut un agent polític portador d’un projecte polític alternatiu sòlid i viable. Així, malgratvenir d’una tradició històrica secular de lluites populars, hui en dia és encara un repte per al’Esquerra Independentista dotar-se d’organitzacions polítiques consistents.

L’esfondrament del moviment polític i l’organització militar, així com les reinsercions de ladècada dels 90, juntament amb altres fenòmens que han provocat desencís i frustració demoltes militants —els quals han acabat abandonant el moviment, amb la conseqüent esquerdageneracional—, han generat la sensació que l’EI està condemnada a ser un movimentestrictament juvenil i amb escassa capacitat d’incidència social.

D’altra banda, el conjunt de l’esquerra anticapitalista catalana també ha demostrat ser incapaçde coordinar diferents lluites socials en una pràctica i discurs global, més enllà del fet puntualque les havia desencadenat. Això ha impossibilitat el plantejament i definició d’una alternativapolítica vàlida per a tots els sectors socials que pateixen la dominació capitalista espanyola ifrancesa.

És per açò que durant els propers anys ENDAVANT es platejarà un doble repte: d’una banda, enclau independentista, dotar al Moviment Català d’Alliberament Nacional (MCAN) d’unaestructura sòlida —capaç de deixar enrere l’esquerda generacional— mitjançant l’enfortimentde la pròpia organització i, alhora, potenciant el treball unitari al sí de l’independentisme; i del’altra, pel que fa al conjunt de l’esquerra anticapitalista catalana, aconseguir que, més enllà deles mobilitzacions puntuals, puga definir un projecte polític sòlid i coherent d’alternativa alsistema: la Unitat Popular.

Són aquests els eixos vertebradors de les ponències que s’han aprovat a l’Assemblea Nacionalde Carcaixent i a l’Assemblea Nacional Extraordinària de Tarragona, que tot seguit exposem demanera resumida.

1. Introducció: conjuntura actual als Països CatalansDes d’un punt de vista de contestació i vitalitat popular s’ha constatat la importantdesmobilització d’ençà l’arribada del Psoe a la Moncloa i amb la instal·lació del Tripartit / Entesaal Palau de la Generalitat. És una constatació evident si tenim en ment les grans mobilitzacionscontra la guerra d’ocupació de l’Iraq o contra les diferents cimeres internacionals celebrades ales nostres terres.

Tanmateix, no és menys cert que més recentment s’ha observat una progressiva recuperació enla incidència i capacitat de mobilització en determinades lluites populars (oposició a la guerra alLíban, mobilitzacions contra l’especulació i per l’habitatge digne o contra grans projectesd’infraestructures), però que, com ocorregué en ocasions anteriors, tenen el defecte de no estarassociades al sorgiment d’una alternativa política, ni a cap Moviment polític rupturista, comtampoc sorgeixen d’una onada de lluites més o menys ben fonamentades ideològicament imilitant.

En el rerafons d’aquestes mobilitzacions es troba l’augment del descontent popular als PaïsosCatalans, de la mà d’un creixent descrèdit del parlamentarisme burgès, tant al Principat, onl’actuació del Tripartit / Entesa ha diluït les esperances que molts tenien en el canvi polític, coma les Illes i el País Valencià, on els casos de corrupció han esquitxat fortament els governs. Això,però, sense menysprear la influència i credibilitat que el Psoe i altres esquerres institucionalsmantenen entre importants sectors socials com a alternativa al Pp, en especial al País Valenciài les Illes.

Un altre element que ha generat descrèdit del sistema ha sigut la reforma dels estatuts. Toti que les reformes s’han aprovat amb poca contestació popular i escassa oposició política,podem situar a l’arrel del desinterès popular l’essència antidemocràtica d’aquest processos.En qualsevol cas, els processos de reforma han servit per evidenciar com els partits queacceptaren la Reforma de l’Estat franquista han pactat de nou per a què no canvie la situaciód’opressió i explotació de les classes populars catalanes. Així, els debats estatutaris ens hanmostrat dues coses fonamentals: d’una banda, que subjectivament l’autonomisme continuaviu; i de l’altra, que objectivament l’autonomisme està esgotat com a via reformista deconstrucció nacional, sobretot al Principat. I això sense oblidar que malgrat tot, la divisió enautonomies dels Països Catalans està afeblint dia a dia la identificació nacional del conjunti l’espanyolització dels territoris.

L’altra cara del descrèdit del sistema és la despolitització d’àmplies capes de la població o, elque és més greu, el seu viratge cap a postures reaccionàries, tot aplanant el camí per a laproliferació de grupúscles feixistes o neofeixistes, que, alhora, són l’expressió extrema d’un delsbàndols enfrontats en el conflicte latent entre els i les partidàries de l’espanyolització del nostrepaís i les i els partidaris de la recuperació i reintegració nacional.

L’anomenat blaverisme al PV és un dels exemples més clars de populisme neofeixista: durant 30

anys ha estat fomentat per la burgesia espanyolista, que s’ha servit de l’anticatalanisme perdeslegitimar les esquerres polítiques. Val a dir que, actualment, aquesta estratègiaanticatalanista, tot i haver perdut els seus referents polítics propis, continua donant fruïts a ladreta i retroalimentant un moviment reaccionari —a hores d’ara minoritari però encara ambmolt de potencial,— que empra la violència política contra l’esquerra i el catalanisme valencià,sovint en connexió amb l’extrema dreta espanyola.

Mentrestant, al Principat, l’aparició de ‘Ciutadans / Partido de la Ciudadania’, amb un discurs iformes espanyolistes renovades ens planteja la necessitat de certa readaptació del discursantifeixista i antiespanyolista.

Per últim, cal no oblidar que aquests fenòmens de façana populista o liberal es complementenamb l’existència de grups més obertament feixistes i d’actuació violenta, sovint vinculats a lapolicia i usats per ella. Els darrers temps, s’ha viscut als Països Catalans una reactivació delsgrups d’extrema dreta, amb una major organització i amb recursos econòmics importants; ésnecessari, també, que l’Esquerra Independentista estiga en condicions de fer-los front.

En l’àmbit socio-laboral, si les pitjors previsions es confirmen, en els propers anys veurem coms’agreuja el problema de les denominades deslocalitzacions industrials, al mateix temps queamenaça d’esclatar la bombolla constructora sobre la qual s’ha recolzat la nostra economiarecent. Açò, inevitablement, generarà una immensa capa de gent aturada o molt precàriamentocupada. Alguns territoris, com la Catalunya Nord, ja presenten elevats índex de d’atur, mentreel seu entramat econòmic s’especialitza en el sector terciari i de serveis. I la política europea,amb les seues directives neo-liberals i de desmantellament dels serveis públics empitjoraràencara més la qualitat de vida dels catalans i catalanes.

Finalment, en l’àmbit de la cultura i la llengua, la comunitat catalanoparlant segueix sentobjecte d’una greu discriminació, més o menys accentuada en funció del territori i no semprepercebuda com a tal. Al mateix temps, el secessionisme lingüístic continua viu al País Valencià,allunyant el debat d’allí on hauria de ser: en l’impuls la normalització del valencià. I d’aquestamanera, l’ús del català continua retrocedint al conjunt de la nació. Paral·lelament, algunesorganitzacions que s’atribueixen el paper de defensores de la llengua han renunciat a plantarcara a les agressions i als retrocessos en àmbits fonamentals.

2. La unitat de l’Esquerra IndependentistaD’ençà la III Assemblea Nacional d’ENDAVANT (Sant Pere de Ribes, 30 i 31 d’octubre de2004), s’ha produït un visible acostament entre els diferents agents de l’MCAN, amb uncreixent treball unitari de base i amb l’aparició de més sectorials unitàries, entre d’altrescoses. Paral·lelament, durant aquest període també s’ha aconseguit combatre el discurs«unitarista», és a dir, el discurs que atribueix a la divisió orgànica de l’EI la seua incapacitatd’actuar com a Moviment i que, alhora, veu en la unitat la solució a quasi tots els seus

problemes. Així mateix, en els darrers anys, la dissolució dels processos de confluència —hereus d’etapes anteriors— ha permès una clarificació dels diferents agents de l’EI, que, sensdubte, ha facilitat l’enteniment posterior.

Així doncs, es pot afirmar que l’independentisme ha avançat cap a la unitat perquè ha començata fixar unes bases reals per a la mateixa. Unes bases que, segons entén ENDAVANT, passen perla delimitació dels agents polítics a tenir en compte i la no pressuposició —i, en aquest cas, nosobrevaloració— de la utilitat, o bé, necessitat política de la unitat. És per açò que podemconsiderar que el futur immediat es esperançador, ja que s'està avançant en la construcció d'unMoviment d'alliberament fort, ben estructurat, i amb una base organitzativa i político/ideològicacada cop mes potent.

Campanyes UnitàriesPer a ENDAVANT, les campanyes unitàries són un punt de trobada de l’esquerra independentistai dels moviments socials. Per tant, més enllà dels seus objectius concrets, són una eina deconstrucció del Moviment i de la Unitat Popular.

En els darrers dos anys, l’activitat política d’ENDAVANT (OSAN) s’ha centrat, a nivell nacional, endues campanyes importants que de manera irregular han englobat el conjunt de la nació: laCampanya Contra la Constitució Europea i la Campanya Unitària per l’Autodeterminació. Enaquestes s’ha aconseguit un treball unitari de l’esquerra independentista que ha permès unapropament entre organitzacions i que, alhora, ha fructificat en diades unitàries o en iniciativesconjuntes.

Paral·lelament, aquestes campanyes han permès a l’esquerra independentista treballar ambaltres sectors polítics que també conflueixen en aquests espais unitaris. D’aquesta manera,l’independentisme ha adquirit legitimitat de cara a col·lectius i moviments socials amb els qualss’haurà de treballar en un futur.

Políticament, però, s’ha evidenciat com aquestes campanyes unitàries han tingut un ressòlimitat i han assolit els seus objectius només en part: les Campanyes Unitàries no han mobilitzatla societat civil catalana com va ocórrer amb altres campanyes abans de l’arribada del Psoe ala Moncloa i al Palau de la Generalitat de Catalunya. Així doncs, ha quedat palès que tant l’EIcom els moviment socials en general tenen molt escassa capacitat d’incidir sobre la granmajoria de la població catalana.

Les diades Pel que fa a les diades, ENDAVANT considera que són també un bon espai de treball unitariindependentista. Tant al País Valencià com al Principat hi ha hagut exemples de diades unitàries,però no hem sigut capaces de dur a terme de manera unitària totes les diades nacionals. De nou,les diferents realitats ens han impedit dur una política comuna al conjunt del País, tot i que noper manca de voluntat d’ENDAVANT.

Tanmateix, des de l’anterior assemblea nacional, considerem que s’ha consolidat un espaidiferenciat independentista al conjunt de les diades tant nacionals, com socials o antipatriarcals.ENDAVANT considera fonamental consolidar aquest espai allí on ja existeix i crear-lo a lesdiades on encara l’EI no té presència, sense que la impossibilitat de fer un bloc únic noimpedisca altres tipus unitat d’acció, entesa o coordinació entre les organitzacions de l’EI, ni quesiga discursivament.

Finalment és important recordar que s’han de potenciar les diades de caire no nacionals peraprofundir en la vinculació a determinades lluites populars i avançar en la Unitat Popular. Uneslluites populars que poc a poc han anat conformant-se més enllà de conjuntures concretes pertendir a una certa estructuració. La funció d’ENDAVANT, però, no és la de donar suport a tottipus de lluites populars, sinó determinar quins són els àmbits estratègics de lluita i impulsarformes populars d’organització en aquests àmbits.

3. Enfortim ENDAVANT (OSAN)ENDAVANT es planteja de cara als propers anys reforçar-se internament com a pas previs perassolit els objectius següents:

·Mostrar, en cada àmbit de lluita, la necessitat de la independència i el socialisme per a assolirels objectius concrets, tot convertint les consignes abstractes en guies de l’acció concreta,

· Incrementar els nivells de combativitat,

· Reforçar el compromís de l’Organització amb la construcció de la Unitat Popular.

Aquesta triple aposta ha de permetre a ENDAVANT aprofundir en la clarificació ideològica en elsi de l’independentisme, marcant de manera nítida el nostre espai —desmarcant-nos de lesreceptes reformistes i sabent fer propostes d’esquerres conseqüents i entenedores—, peròtambé fent una hàbil i correcta política d’aliances que ens permeta trencar amb el cert aïllamentpolític i social amb l’objectiu d’avançar en la configuració de la Unitat Popular catalana.

El MCAN necessita estructures organitzatives sòlides que permeten afrontar els reptes políticsque se li presenten i ENDAVANT ha de ser una eina útil, tant per a la mobilització activa en elmarc de les lluites populars, com per fer elaboracions teòriques sobre les prioritats i la líniapolítica de l'EI.

Així doncs, el principal repte d’ENDAVANT és guanyar en capacitat d’incidència política i eneficàcia organitzativa per contribuir a l’estructuració d’un MCAN socialment influent ipolíticament coherent, i les vies per fer-ho són la formació de la militància i el reforçament del’estructura nacional. D’aquesta manera ens aproparem a l’objectiu d’ocupar la centralitatpolítica del moviment.

En aquest camí a recórrer, la primera gran mancança organitzativa d’ENDAVANT és superar la

disjuntiva de tenir una estructura orientada cap a la construcció d’una organització de quadresi al mateix temps dur a terme un treball diari més propi d’una organització de masses. L’anàlisiintern i la critica al funcionament han de partir de la constatació de pocs nuclis quantitativamenti qualitativament forts i, per tant, de l’obligació de treballar pel reforçament numèric de lesnostres comarques més febles i alhora que obrir nuclis a noves comarques.

Aquest creixement territorial s’ha de fer cercant un perfil de militant seriós, format i en connexióamb les lluites del seu entorn. El creixement qualitatiu de la militància d’ENDAVANT ha deprovenir, també, del reforçament de la disciplina, la formació i el compromís de la mateixa i, pertant, aquests valors s’hauran de potenciar entre els vells i nous militants. La formació constantha de ser la clau que ens permeta fer un pas definitiu cap a la consolidació política d’aquestprojecte.

Finalment, ENDAVANT planteja centrar la seua activitat política en els grans temes que afectenla societat catalana:

· la progressiva precarització les condicions de vida i laborals (privatització dels serveispúblics, encariment de habitatge, la destrucció del territori, incapacitat d’escollir el propimodel econòmic, etc.);

· l’assimilació creixent i generalitzada dels valors espanyol i francès (retrocés de la llenguacatalana, colonialisme cultural i polític, negació de la memòria històrica, etc.);

· la divisió de la classe treballadora catalana per motius ètnics o d’origen (amb lesconseqüències de racisme, xenofòbia, marginació i deteriorament de la solidaritat de classe).

És tasca d’ENDAVANT articular un discurs propi que permeta abordar aquestes qüestions —queno sempre han tingut l’atenció que mereixien per part de l’independentisme— de manerasatisfactòria.

La qüestió antipatriarcalDins de l’Esquerra Independentista la lluita antipatriarcal i la seua importància política han estatassumides progressivament per les diferents organitzacions. Ara és el torn d’ENDAVANT detractar-la internament i externa com a eix transversal en tots els àmbits de l’organització perintentar aconseguir un projecte antipatriarcal integral dins de la lluita d'alliberament social inacional.

Cal infondre l’òptica antipatriarcal en tots els àmbits i, per tant, cal incidir transversalment dinsl'esquerra independentista, dins la societat catalana (a nivell econòmic, cultural, de sistemaeducatiu, institucional i de mitjans de comunicació) i dins de tots els moviments socials quetambé es veuen en la necessitat de construir el nostre poble.

Des d’ENDAVANT, doncs, s’impulsarà i participarà en la creació de nous espais comuns des d’onimpulsar la lluita antipatriarcal. A més a més, es potenciarà el treball intern per corregir

mancances polítiques en el funcionament intern i en la projecció pública d’ENDAVANT.

La qüestió socio-laboralEn els darrers anys, la tasca d’ENDAVANT a nivell laboral s’ha centrat en la participació enplataformes unitàries, com ara les Xarxes Contra els Tancaments i la Precarietat, sobretot al’àrea metropolitana de Barcelona. Mantenir la presència a les diferents Xarxes contra laprecarietat que existeixen, així com treballar per impulsar i dinamitzar altres xarxes o espaisunitaris del mateix caire, seran els objectius d’ENDAVANT en la lluita socio-laboral.

D’altra banda, ENDAVANT treballarà internament per crear un discurs propi de seguiment de lesproblemàtiques actuals, ja siguen tancaments, deslocalitzacions o reformes, per analitzar-los ipoder-s’hi posicionar. Tot plegat servirà per millorar la campanya «Capitalisme és precarietat»que es mantindrà com un dels eixos polítics de l’organització.

Paral·lelament, ENDAVANT té la voluntat d’informar-se i contactar amb els diferents sindicatsamb què comparteix objectius o pràctiques —o ambdós alhora— com ara la COS, Intersindical,Cobas i CGT, per fer-ne una valoració i preparar un futur debat per tal de poder fixar, a migtermini, una aposta sindical concreta.

La qüestió internacionalistaLes relacions polítiques a nivell internacional són de creixent importància per a ENDAVANT. Sónquelcom més que solidaritat internacionalista: enriqueixen l’organització i el moviment gràciesal coneixement i intercanvi d’experiències; i, paral·lelament, contribueixen a difondre la situaciód’opressió dels catalans i catalanes a nivell internacional.

Així doncs, ENDAVANT potenciarà la presència de l’Esquerra Independentista en els fòrums itrobades de l’esquerra anticapitalista internacional. En especial, ENDAVANT reforçarà la seuaparticipació en les jornades Sokoa de cara a crear un referent revolucionari a nivell europeu. Enaquesta, com en la resta de trobades, ENDAVANT treballarà pel reconeixement internacional dela lluita per l’alliberament dels Països Catalans.

D’altra banda, la presència internacional requereix una clarificació dels interlocutors per establirdiferents graus de relació i de col·laboració a nivell internacional. En aquest sentit, espotenciaran les relacions amb els moviments d’alliberament nacional i social dels estatsespanyol i francès, en tant que estats ocupants dels Països Catalans, i amb els quals calimplementar la nostra lluita per tal de desestabilitzar amb major força els estats opressors.

Finalment, ENDAVANT referma el seu suport a les brigades internacionals catalanes: s’hidedicaran més esforços a les relacions amb les brigades catalanes en base al reconeixement il’intercanvi polític per contribuir a la seua consolidació i dinamització. Així mateix, ENDAVANTaposta per què les brigades siguen l’embrió d’una futura organització de solidaritatinternacionalista, basada en l’experiència de la Venceremos i l’Alí Primera. El primer pas enaquesta direcció és la consolidació i dinamització d’ambdues brigades.

La qüestió antirepressivaEn l’àmbit antirrepressiu, ENDAVANT aposta per reforçar les actuals estructures existents, jasiguen organitzacions nacionals, col·lectius locals o coordinadores antirepressives puntualscreades per a la defensa d’independentistes represaliats o dels i les preses polítiques catalanes.

Paral·lelament, ENDAVANT creu necessària la consolidació d’una estructura interna capaç degarantir la seguretat i estabilitat de la pròpia militància. En la mesura que l’estructura internade l’organització ho permeti, ENDAVANT treballarà en favor de la construcció d’un movimentantirepessiu unitari de l’EI.

Actualment, Alerta Solidària és l’organització antirepressiva unitària de l’EI i, per això,ENDAVANT farà una nova aposta per aquesta organització, acostant posicions de maneragradual i incrementant les relacions polítiques entre ambdues organitzacions, intercanviantinformació i recursos.

4. Estructurem el MovimentL’estructuració del Moviment Català d’Alliberament Nacional és un compromís d’ENDAVANTcomplementari al reforçament de la pròpia organització. Les línies mestres que regiran lapolítica d’ENDAVANT en aquesta qüestió tindran a la base tres punts fonamentals:

En primer lloc, ENDAVANT assumirà la seua responsabilitat política i participarà i es posicionaràen diferents els processos de confluència al si l’independentisme. La confluència del’independentisme és un objectiu que l’organització s’ha de marcar a mitjà termini, però senseperdre de vista que ENDAVANT com a organització i l’independentisme com a moviment sónfebles organitzativament i amb una implantació social escassa.

En segon lloc, ENDAVANT treballarà per contribuir activament a establir els aspectes centrals del'agenda política del moviment. Com a organització política ENDAVANT ha de discutir i proposara la resta de l'EI els temes estratègics i tàctics prioritaris que han de centrar l'activitat políticade tot el MCAN. En aquest sentit, ENDAVANT es compromet a organitzar debats, a través de lacomissió de formació, amb l'objectiu d'establir la postura dels independentistes en les diversesproblemàtiques que engloben la nostra lluita.

I, finalment, ENDAVANT reforçarà les estructures sectorials del MCAN existents. Cal treballaractivament per aconseguir que els avanços polítics i organitzatius de les estructures sectorialsserveixin per a construir l’MCAN i per a aconseguir els nostres objectius polítics globals.

En els propers dos anys, hi ha tres àmbits sectorials que són de crucial importància per la futuraconstrucció de l’MCAN: en primer lloc, l'evolució de les CUP i els avanços en la lluita municipaldesprés de les eleccions municipals del 2007; en segon lloc, la unitat d'acció de lesorganitzacions juvenils; i, per últim, consolidar la nova organització estudiantil.

El treball municipalista ENDAVANT entén que la lluita municipal va més enllà de gestionar una de les institucions queconformen l’estat: la presència independentista als ajuntaments ha de comportar la denúnciade les limitacions de l’actual marc institucional i ha de ser un instrument de la lluita contral’estat en camps tan diversos com la lluita contra la precarietat, l’ecologia, l’urbanisme o lacultura. La lluita municipal ha de ser un revulsiu i alhora una caixa de ressonància de lesreivindicacions populars i ciutadanes.

ENDAVANT considera que l’acció municipal independentista ha de vincular-se al conjunt del’MCAN i ha de formar part de la seva estratègia. Ha de quedar clar que el treball municipalistaestà al servei de la Unitat Popular i de l’MCAN, i no a l’inrevés. Només així farem que lapresència independentista, hui en dia molt minsa, puga anar creixent de mica en mica partintd’unes bases sòlides i un projecte polític clar.

Cal aprofitar els avantatges d’aquest àmbit de treball, com ara la seua idoneïtat per al treballunitari amb altres sectors socials, la facilitat que ofereix per introduir dins la lluitaindependentista un ventall de qüestions que fins ara no havien estat tractats suficientment, i,finalment, el potencial d’aquest àmbit per aconseguir major suport social de les classes popularsa l’actual línia combativa i rupturista de l’EI.

Així doncs, ENDAVANT impulsarà el treball en l’àmbit municipal, tant a les seues assembleespròpies, com en base a la creació d’assemblees populars comarcals o locals, és a dir, en laconstrucció de la Unitat Popular. El seguiment de la política municipal i l’articulaciód’alternatives polítiques des de l’àmbit local han de ser l’embrió de futures CUP.

En relació a les CUP, ENDAVANT hi seguirà treballant com ho ha fet fins ara. En un futur les CUPpoden arribar a ser l’expressió electoral i l’eina institucional d’un Moviment Catalàd’Alliberament Nacional molt més ampli, amb incidència real en la majoria de les classespopulars i amb les estructures democràtiques que permetin bastir el contrapoder popular a totsels àmbits possibles i a tot el territori nacional.

Així doncs, allí on es donen les condicions adequades ENDAVANT s’implicarà en lesCandidatures per contribuir al seu bon funcionament i per vetllar per el correctedesenvolupament del treball polític que s’hi realitzi. A mitjà termini, les Candidatures d’UnitatPopular han de formar part d’un projecte d’abast nacional i superar l’estat actual de meraagrupació de candidatures independents.

La sectorial juvenilENDAVANT aposta pel treball de base i la unitat d'acció amb el conjunt de les organitzacionsindependentistes i anticapitalistes i, en especial, amb aquelles que tenen major presència alcarrer, és a dir, amb Maulets i la CAJEI. El contacte directe i periòdic amb les sectorials juvenilsde l’independentisme és una prioritat d’ENDAVANT, tant a nivell nacional com a nivell local.

En aquest sentit, ENDAVANT vol, en primer lloc, refermar explícitament el seu suport a la CAJEI,atenent a la confiança recíproca i al treball conjunt fructífer dels darrers anys. Així mateix, i pelque fa a Maulets, ENDAVANT valora positivament els recents esforços unitaris i aposta perintensificar-hi les relacions tant a nivell nacional com a nivell local. ENDAVANT considera quel’entesa amb Maulets és fonamental per a l’estructuració de l’MCAN i, per tant, una prioritat del’organització.

De cara a un procés de confluència en aquest àmbit, ENDAVANT veu necessària la creaciód’unes condicions prèvies que passen per la unitat d'acció i l’aprofundiment en l’estructuraciódel Moviment en contraposició als discursos unitaristes. ENDAVANT entén que aquestescondicions són: l’acostament i el reconeixement mutu entre ambdues organitzacions,l’articulació d’un discurs i una praxis apropiats i la definició d’un model organitzatiu adequat.Així doncs, ENDAVANT treballarà per l'acostament polític amb Maulets i entre Maulets i laCAJEI.

La sectorial estudiantilRecentment, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha agafat el relleu del’Alternativa Estel i la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans com a referentestudiantil d’ENDAVANT, que assumeix com a pròpia la lluita per un ensenyament públic,popular, català, de qualitat i antipatriarcal davant les continues agressions que rep l’educaciópublica catalana.

ENDAVANT entén que la lluita sindical estudiantil desenvolupada pel SEPC ha de veniracompanyada d’una important feina d’agitació i propaganda a les aules de les lluites socials inacionals que porta a terme l’EI: la d’emancipació nacional, la d’emancipació de la classetreballadora, l’antirepressiva, la internacionalista, l’antipatriarcal i qualsevol altra que assumiscal’EI.

El SEPC s’ha d’implicar políticament en totes aquelles decisions que afecten el moviment i,alhora, cal que el SEPC esdevinga el portaveu polític de l’EI a les aules i, en especial, de lesorganitzacions juvenils. Tampoc no es pot oblidar la funció del SEPC com a escola de militants:ha d’aportar a l’MCAN militants amb una formació marxista i de pràxi revolucionària

Així doncs, ENDAVANT es proposa estrènyer relacions polítiques amb el SEPC i, si cal, prendrela iniciativa amb propostes que introduisquen la política als centres d’ensenyament. Així mateix,ENDAVANT fomentarà la implicació de la seua militància en el Sindicat d’Estudiants dels PaïsosCatalans.

5. Acords polítics de la IV Assemblea NacionalDe manera resumida, en eixir d’aquesta IV Assemblea Nacional, ENDAVANT, OrganitzacióSocialista d’Alliberament Nacional, adopta com a acords polítics:

· Treballar per assolir un funcionament orgànic eficaç des del punt de vista estratègic, de ladifusió del nostre discurs i d’expansió política,

· Continuar treballant per la construcció de la Unitat Popular, implicant-se, com a via per aaconseguir-ho, en les lluites populars existents al llarg del territori,

· Treballar per l’estructuració del Moviment Català d’Alliberament Nacional,

· Establir un posicionament i una línia d'actuació coherents i concises en temes claus queafecten la societat catalana,

· I, finalment, apostar per fer avançar la desobediència civil.