enfortir el paisatge muntà refer el paisatge de ‘la...
1
Collserola attacks Planta general . Escala 1/3000 Estructura, paisatge i connexions. Recuperar la façana montana. 1. Tentacles boscosos, els fondals i digitacions urbanes forestals. 2. La ‘Solana’ les carenes de prats sabanoides i brolles. 3. La ‘Vora’ terrasses ‘capaces’ i accessibles. 4. Homoecoducte Karl- Marx 5. Parc-Pont ‘Scala-Dei’ 6.Ronda coberta (pas zebra) • Homoecoducte Karl-Marx. • La ‘Vora’ terrasses ‘capaces’ i accessibles 1. SISTEMA DE PARCS 1.1 La ‘Vora’ sistema de Parcs-terrassa 1.2 Parc d’Infiltració 1.3 Farm-lab 1.4 Parc Pont ’Scala Dei’ 2. CONNECTIVITAT 2.1 Tentacles boscosos: fondalades + digitacions urbanes forestals 2.2 Homoecoducte de Karl Marx 2.3 Parc Pont ‘Scala Dei’ 2.4 Pont Ctra. Alta de Roquetes 3. VIALITAT I LOOPS ‘A LA CARTA’ 3.1 Passeig de les Aigües 3.2 Passeig de la Solana 3.3 Camí fondal de la Vall de Can Masdéu. Sono-itinerari 3.4 Camins de carena Confecció de LOOPS a mida per cada persona 4. PROGRAMA 4.1. Can Masdéu. Ecovila 4.2 Farm –Lab. Viver varietat + cavalleria 4.3 Parc-Pont ‘Scala Dei’ Serveis + Comerç 4.4 Torres Hortícoles. Pisos jardí/hort en alçada 5. ESTARS I MIRADORS 5.1 Sonoscopi - Mirador Font Baliarda 165m 5.2 Hortes de la Baliarda 170 5.3 Mirador de Canyelles 170 m. 5.4 Agropícnic i Hortes Masdéu 180m 5.5 Font de Santa Eulàlia 200m. 5.6 Coll de la Ventosa 238 m. 6. BOSC INFORMACIONAL Tot l’àmbit fins al Passeig de l’aigua. Gestió de plujanes. De l’escorrentia a la infiltració 1. Torrents i tàlvegs 2. Bassa de Can Masdeu 3. Hortes (infiltració) 4. Mines d’aigua 5. Terrasses d’infiltració 6. Parc d’infiltració 7. Làmina ornamental Vialitat. Xarxa de mobilitat alternativa 1. Passeig de les Aigües 2. Passeig de la Solana 3. Camí de fondal de Can Masdéu. Sono - itinerari. 4. Camins de carena 1 2 3 4 4 5.4. AGROPICNIC El gran sòcol del hospital es descomposa per acollir una zona de picnic i jocs, on és possible menjar de la producció agrícola que creix davant dels ulls dels comensals. Collserola es protegeix del rebombori amb els murs que queden en peu. Emportar-se el menjar de casa o consumir ”centímetre 0”. 1.3. FARM-LAB Viver per al desenvolupament d’espècies per a agri- cultura urbana o per l’expansió del les valls agrícoles amb dependencies per a la formació en cultius eco- lògic per a els interessats en cultivar a Collserola. També ofereix sistemes de transport animal per a la descoberta de Collserola. TERRASSES CAPACES El llenguatge de la terrassa, una llarga tradició quasi perduda de Collserola permet millorar l’accessibilitat, l’estabilitat i la humitat del sòl i fins i tot fer desaparèixer visualment en les pendents l’edificabilitat dels equipaments. 1.2. PARC D’INFILTRACIÓ Parc de plataformes d’ús flexible que recullen, depu- ren amb vegetació i infiltren el torrent de Can Mas- déu i obren el pas cap a la vall mitjançant l’ampliació de la llum del pont existent Collselona La CIUTAT ha de retrobar la seva relació amb Collserola com a espai socio-ambiental i entendre com gaudir de la muntanya alterant al mínim els seus fràgils mecanismes. COLLSEROLA ha de reforçar-se per contrarestar la irrupció dels processos urbans que poden alterar el seu funcionament. Entre elles s’insinua una franja de no-muntanya/no-ciutat: una VORA d’indeterminació, actualment marginal, que podria arribar a construir una relació de benefici mútua. CAL preparar COLLSEROLA per a un augment ponderat de l’ús social reforçant-la com a ecosistema i redefinint recorreguts i usos. CAL redissenyar la VORA com a sistema de parcs i serveis híbrid entre ciutat i muntanya creant un COLLSELONA que esdevingui la porta tutela- da al paisatge muntà del conjunt de la façana muntana barcelonina. CAL promoure la presència de Collserola a la CIUTAT com a forma de mi- llorar la qualitat ambiental urbana i com a forma de construir una paulatina intensificació del accés de la ciutat a l’àmbit muntà. enfortir el paisatge muntà • Els boscos dels obacs es potencien envoltats pel paisatge valuós de les brolles de les solanes com a base dels TENTACLES BOSCOSOS amb els que la muntanya ha d’abraçar la ciutat i amb els que aquesta ha d’arribar a la muntanya, en forma digital, creant el BOSC INFORMACIONAL. • S’obre el PASSEIG DE LA SOLANA: un nou passeig panoràmic, més proper a la ciutat que el Camí de les Aigües, que passa massa amunt a Canyelles i a bona part de la Solana. • Es creen diversos recorreguts: LOOPS A LA CARTA de longitud i esforç diferents per a tots eliminant els camins secundaris no indispensables i lí- nies aèries. Resultat: 50% menys d’àrea compactada per les circulacions. • Es crea l’ITINERARI DELS SENTITS (que fa sensorial el que és invisi- ble) de la Vall de Can Masdéu al voltant del torrent, dotat de sistemes de micro-retenció i plantació d’unitats d’expansió de comunitats filtrants, que afavoreixen el desenvolupament del seu ecosistema associat. • Es rehabilita Can Masdéu i les terrasses per garantir-ne la seva per- sistència. S’amplia la zona d’hortes urbanes en el solar de l’Hospital en l’AGROPICNIC. refer el paisatge de ‘la vora’ • La ‘Vora’ és un sistema connectat de parcs i serveis de Llobregat a Besós, un ecotò social i ambiental que acull els espais d’estança a l’entrada a Collserola, allà on la ciutat i les valls s’alineen, com a portes que s’obren a la natura que baixa i a la gent, que de manera fluent i repo- sada s’enfila. Per això cal aconseguir estructures que superin el límit de la Ronda com l’HOMOECODUCTE de la plaça de Karl Marx. • La vora construeix les portes on es barregen activitats i funcions am- bientals com passa al PARC D’INFILTRACIÓ que ens obre la fondalada de Can Masdéu. • Els barris aïllats també es redisposen: totes les activitats que es donen a la vora son públiques. Es crea un nou eix d’accés equipat com a capça- lera de la ciutat als peus de Collserola a la Font Baliarda, on s’incorporen espais per al lleure educatiu: FARM-LAB per l’agricultura popular i de descoberta de la muntanya a cavall, etc. • Part dels espais esportius es desplacen a llocs de pendents més favora- bles i millor insolació, d’altres redefineixen el seu encaix. • El principal instrument d’ordre son les TERRASSES CAPACES, com a solució per estabilitzar el sòl i millorar-ne la humitat, generar espais per l’agricultura, transitables i habitables. • S’articula el transport públic: el BUS MUNTÀ recorre la vora de manera més freqüent i amb menys impacte, amb llançadores puntuals a les cotes altes. Es fomenta la bici com a alternativa. baixar Collserola als barris • La porta a Collserola s’estén fins ben endins de la ciutat: es creen rela- cions per vianants i ciclistes segregades del trànsit motoritzat entre la ciutat, la vora i Collserola. El principi rector és el del flux de paisatge: continuïtat dels recorreguts, de la vegetació i el mobiliari als que s’afegeixen els punts informatitzats de dades compartides entre institucions i ciutadans: més BOSC INFORMACIONAL. • Un nou element de centralitat del barri, el PARC PONT ‘SCALA DEI’ apropa l’imaginari urbà a Collserola facilitant l’accés a la vora i d’allà a la muntanya. • La residencia de baixa densitat passa a desenvolupar-se en alçada en un edifici–fita: les TORRES HORTÍCOLES. • Es potencia la relació entre barris per la estructura connectora urbana: els TENTACLES BOSCOSOS conquisten els Passeigs Fabra i Puig i Valldaura i altres vials de potencial connector i cívic. Ciutat Muntanya Vora 1 2 3 4 5 6 1 1 2 3 4 5 6 7 1.1 1.2 1.3 1.4 2.1 2.2 2.3 2.4 3.1 3.2 3.3 3.4 4.1 4.2 4.3 4.4 5.2 5.1 5.3 5.4 5.5 5.6 4.3. PARC PONT ‘SCALA DEI’ Un nou edifici-pont de serveis i comerç generador de una nova centralitat al barri que l’apropa a Coll- serola. 40.000 m2 cobert d’un paisatge terrassat on una seqüència equipada de jardins agrícoles i bosc acompanyen bicicletes i vianants fins a el segon salt sobre la Ronda de Dalt. 4.4 TORRES HORTÍCOLES Edificis-fita on s’apila l’edificació residencial dispersa de la vora sense perdre cap de les seves qualitats. Els habitants desplaçats reben una casa d’almenys la mateixa superfície i pisos amb un jardí o hort que es desenvolupa en alçada, sobre la ciutat. 2.2 HOMOECODUCTE DE KARL MARX Es cobreix la rotonda de Karl Marx, per resoldre sense creuaments el trànsit motoritzat fins a la porta del parc d’infiltració, travessant un ecoducte per a la continuïtat del bosc de fondalada dins de la ciutat.
-
Upload
doannguyet -
Category
Documents
-
view
220 -
download
0
Transcript of enfortir el paisatge muntà refer el paisatge de ‘la...
Collserola attacksPlanta general . Escala 1/3000
Estructura, paisatge i connexions. Recuperar la façana montana.
1. Tentacles boscosos, els fondals i digitacions urbanes forestals.2. La ‘Solana’ les carenes de prats sabanoides i brolles.3. La ‘Vora’ terrasses ‘capaces’ i accessibles.4. Homoecoducte Karl- Marx5. Parc-Pont ‘Scala-Dei’6.Ronda coberta (pas zebra)
• Homoecoducte Karl-Marx.• La ‘Vora’ terrasses ‘capaces’ i accessibles
1. SISTEMA DE PARCS 1.1 La ‘Vora’ sistema de Parcs-terrassa1.2 Parc d’Infiltració1.3 Farm-lab1.4 Parc Pont ’Scala Dei’ 2. CONNECTIVITAT2.1 Tentacles boscosos: fondalades + digitacions urbanes forestals2.2 Homoecoducte de Karl Marx2.3 Parc Pont ‘Scala Dei’2.4 Pont Ctra. Alta de Roquetes3. VIALITAT I LOOPS ‘A LA CARTA’3.1 Passeig de les Aigües3.2 Passeig de la Solana 3.3 Camí fondal de la Vall de Can Masdéu. Sono-itinerari3.4 Camins de carenaConfecció de LOOPS a mida per cada persona4. PROGRAMA4.1. Can Masdéu. Ecovila4.2 Farm –Lab. Viver varietat + cavalleria4.3 Parc-Pont ‘Scala Dei’ Serveis + Comerç4.4 Torres Hortícoles. Pisos jardí/hort en alçada5. ESTARS I MIRADORS5.1 Sonoscopi - Mirador Font Baliarda 165m 5.2 Hortes de la Baliarda 1705.3 Mirador de Canyelles 170 m.5.4 Agropícnic i Hortes Masdéu 180m5.5 Font de Santa Eulàlia 200m.5.6 Coll de la Ventosa 238 m.6. BOSC INFORMACIONALTot l’àmbit fins al Passeig de l’aigua.
Gestió de plujanes. De l’escorrentia a la infiltració
1. Torrents i tàlvegs2. Bassa de Can Masdeu3. Hortes (infiltració)4. Mines d’aigua
5. Terrasses d’infiltració6. Parc d’infiltració7. Làmina ornamental
Vialitat. Xarxa de mobilitat alternativa
1. Passeig de les Aigües2. Passeig de la Solana3. Camí de fondal de Can Masdéu. Sono - itinerari.4. Camins de carena
1
2
3
44
5.4. AGROPICNIC El gran sòcol del hospital es descomposa per acollir una zona de picnic i jocs, on és possible menjar de la producció agrícola que creix davant dels ulls dels comensals. Collserola es protegeix del rebombori amb els murs que queden en peu. Emportar-se el menjar de casa o consumir ”centímetre 0”.
1.3. FARM-LAB Viver per al desenvolupament d’espècies per a agri-cultura urbana o per l’expansió del les valls agrícoles amb dependencies per a la formació en cultius eco-lògic per a els interessats en cultivar a Collserola. També ofereix sistemes de transport animal per a la descoberta de Collserola.
TERRASSES CAPACES El llenguatge de la terrassa, una llarga tradició quasi perduda de Collserola permet millorar l’accessibilitat, l’estabilitat i la humitat del sòl i fins i tot fer desaparèixer visualment en les pendents l’edificabilitat dels equipaments.
1.2. PARC D’INFILTRACIÓ Parc de plataformes d’ús flexible que recullen, depu-ren amb vegetació i infiltren el torrent de Can Mas-déu i obren el pas cap a la vall mitjançant l’ampliació de la llum del pont existent
CollselonaLa CIUTAT ha de retrobar la seva relació amb Collserola com a espai socio-ambiental i entendre com gaudir de la muntanya alterant al mínim els seus fràgils mecanismes. COLLSEROLA ha de reforçar-se per contrarestar la irrupció dels processos urbans que poden alterar el seu funcionament. Entre elles s’insinua una franja de no-muntanya/no-ciutat: una VORA d’indeterminació, actualment marginal, que podria arribar a construir una relació de benefici mútua.
CAL preparar COLLSEROLA per a un augment ponderat de l’ús social reforçant-la com a ecosistema i redefinint recorreguts i usos. CAL redissenyar la VORA com a sistema de parcs i serveis híbrid entre ciutat i muntanya creant un COLLSELONA que esdevingui la porta tutela-da al paisatge muntà del conjunt de la façana muntana barcelonina.CAL promoure la presència de Collserola a la CIUTAT com a forma de mi-llorar la qualitat ambiental urbana i com a forma de construir una paulatina intensificació del accés de la ciutat a l’àmbit muntà.
enfortir el paisatge muntà• Els boscos dels obacs es potencien envoltats pel paisatge valuós de les brolles de les solanes com a base dels TENTACLES BOSCOSOS amb els que la muntanya ha d’abraçar la ciutat i amb els que aquesta ha d’arribar a la muntanya, en forma digital, creant el BOSC INFORMACIONAL.• S’obre el PASSEIG DE LA SOLANA: un nou passeig panoràmic, més proper a la ciutat que el Camí de les Aigües, que passa massa amunt a Canyelles i a bona part de la Solana. • Es creen diversos recorreguts: LOOPS A LA CARTA de longitud i esforç diferents per a tots eliminant els camins secundaris no indispensables i lí-nies aèries. Resultat: 50% menys d’àrea compactada per les circulacions.• Es crea l’ITINERARI DELS SENTITS (que fa sensorial el que és invisi-ble) de la Vall de Can Masdéu al voltant del torrent, dotat de sistemes de micro-retenció i plantació d’unitats d’expansió de comunitats filtrants, que afavoreixen el desenvolupament del seu ecosistema associat. • Es rehabilita Can Masdéu i les terrasses per garantir-ne la seva per-sistència. S’amplia la zona d’hortes urbanes en el solar de l’Hospital en l’AGROPICNIC.
refer el paisatge de ‘la vora’• La ‘Vora’ és un sistema connectat de parcs i serveis de Llobregat a Besós, un ecotò social i ambiental que acull els espais d’estança a l’entrada a Collserola, allà on la ciutat i les valls s’alineen, com a portes que s’obren a la natura que baixa i a la gent, que de manera fluent i repo-sada s’enfila. Per això cal aconseguir estructures que superin el límit de la Ronda com l’HOMOECODUCTE de la plaça de Karl Marx.• La vora construeix les portes on es barregen activitats i funcions am-bientals com passa al PARC D’INFILTRACIÓ que ens obre la fondalada de Can Masdéu.• Els barris aïllats també es redisposen: totes les activitats que es donen a la vora son públiques. Es crea un nou eix d’accés equipat com a capça-lera de la ciutat als peus de Collserola a la Font Baliarda, on s’incorporen espais per al lleure educatiu: FARM-LAB per l’agricultura popular i de descoberta de la muntanya a cavall, etc. • Part dels espais esportius es desplacen a llocs de pendents més favora-bles i millor insolació, d’altres redefineixen el seu encaix. • El principal instrument d’ordre son les TERRASSES CAPACES, com a solució per estabilitzar el sòl i millorar-ne la humitat, generar espais per l’agricultura, transitables i habitables.• S’articula el transport públic: el BUS MUNTÀ recorre la vora de manera més freqüent i amb menys impacte, amb llançadores puntuals a les cotes altes. Es fomenta la bici com a alternativa.
baixar Collserola als barris• La porta a Collserola s’estén fins ben endins de la ciutat: es creen rela-cions per vianants i ciclistes segregades del trànsit motoritzat entre la ciutat, la vora i Collserola. El principi rector és el del flux de paisatge: continuïtat dels recorreguts, de la vegetació i el mobiliari als que s’afegeixen els punts informatitzats de dades compartides entre institucions i ciutadans: més BOSC INFORMACIONAL. • Un nou element de centralitat del barri, el PARC PONT ‘SCALA DEI’ apropa l’imaginari urbà a Collserola facilitant l’accés a la vora i d’allà a la muntanya.• La residencia de baixa densitat passa a desenvolupar-se en alçada en un edifici–fita: les TORRES HORTÍCOLES. • Es potencia la relació entre barris per la estructura connectora urbana: els TENTACLES BOSCOSOS conquisten els Passeigs Fabra i Puig i Valldaura i altres vials de potencial connector i cívic.
Ciuta
t Mu
ntany
a Vo
ra
12
3
4
5
6
11
2
34
56
7
1.1
1.2
1.3
1.4
2.1
2.2
2.32.4
3.1
3.2
3.3
3.44.1
4.2
4.3 4.4
5.2
5.1
5.3
5.4
5.5
5.6
4.3. PARC PONT ‘SCALA DEI’Un nou edifici-pont de serveis i comerç generador de una nova centralitat al barri que l’apropa a Coll-serola. 40.000 m2 cobert d’un paisatge terrassat on una seqüència equipada de jardins agrícoles i bosc acompanyen bicicletes i vianants fins a el segon salt sobre la Ronda de Dalt.
4.4 TORRES HORTÍCOLES Edificis-fita on s’apila l’edificació residencial dispersa de la vora sense perdre cap de les seves qualitats. Els habitants desplaçats reben una casa d’almenys la mateixa superfície i pisos amb un jardí o hort que es desenvolupa en alçada, sobre la ciutat.
2.2 HOMOECODUCTE DE KARL MARXEs cobreix la rotonda de Karl Marx, per resoldre sense creuaments el trànsit motoritzat fins a la porta del parc d’infiltració, travessant un ecoducte per a la continuïtat del bosc de fondalada dins de la ciutat.
