Booking.com obrirà un centre d'atenció als clients a Barcelona
ENS CALEN MES CLIENTS
1
L'ECONÒMIC 29 DEL 23 AL 29 D’ABRIL DEL 2011 EINES nternacionalitzar l’economia catalana, exportar més, comer- ciar més amb altres territoris. Però a risc de semblar tautològic, del que es tracta és de parlar de mercat, és a dir, del nom- bre de clients potencials. Les economies desenvolu- pades del segle XX han tin- gut mercat intern, les que emergeixen en el segle XXI, també. Els catalans som 7,4 milions, però a la zona euro som 331 milions, i la UE, 501 milions. Les oportuni- tats de les empreses –i del conjunt d’una economia– són el seu mercat, i el nos- tre és molt gran, menys que el de la Xina (1.337 milions) però més que el dels EUA (313 milions). Quan el pre- sident Mas va dir als em- presaris, a Esade, que di- versifiquin les seves expor- tacions de manera que Es- panya passi a representar el 30% en lloc del 55% actual, els estava dient que bus- quessin nous mercats. Si les empreses catalanes creixen en altres mercats el pes re- latiu del mercat espanyol baixarà, i és diversificarà el risc, en un entorn en el qual l’economia mundial creix i l’espanyola no. Evidentment aquest mis- satge el podem llegir en clau de relació Catalunya- Espanya, com alguns han fet, o el podem llegir en clau de competitivitat. Anar a vendre als països de la UE no és internacionalitzar- se, és anar al mercat de la nostra moneda, i anar a Àsia, Amèrica (m’és igual el sud que el nord) o Oceania és anar a mercats amb mo- neda diferent, i tant en un cas com en l’altre és anar a buscar nous clients, perquè I tal com està la situació, sembla raonable que si te- nim un bon producte o ser- vei anem als mercats més actius, no? I si això és així per les grans empreses, les que estaven a Esade, també ho és per les mitjanes i per les petites. Parlem d’aquestes últi- mes. La pregunta és: veneu a Catalunya? Veneu a Espa- nya? Si la resposta és sí, aleshores també podeu vendre en altres mercats. Si veneu en els mercats més propers és perquè hi ha clients que aprecien el que oferiu, aleshores sembla lògic pensar que a Europa i en altres llocs del món tam- bé hi pot haver potencials clients que puguin apreciar la vostra oferta, o no? Ini- cialment no cal anar a Nova Zelanda, als antípodes, ja que els costos de transport potser no ens permeten ser competitius en preu, però sí que podem anar a la UE, que per això tenim l’euro. D’entrada el que s’ha de fer és identificar molt bé els trets dels clients que m’es- tan comprant aquí, després buscar-ne de semblants per Europa, i a continuació explorar quina competèn- cia tinc en els diferents ter- ritoris. No és això el que fem per Catalunya i Espa- nya? Doncs també podem fer-ho per Europa. Els americans ho fan per Amè- rica. Clar, però Catalunya i Es- panya ens són propers, la normativa, la llengua. Te- nim menys pors. Bé, doncs per anar a Europa, o a altres mercats, ens podem apro- par a les cambres de co- merç -així tindran més fei- na ara que la necessiten-, a ACC1Ó, a Barcelona Activa o a l’ICEX, tots quatre ofe- reixen programes per in- troduir les empreses en el comerç “internacional” i ens expliquen tots els trà- mits que cal fer. La llengua, ai els idiomes, però tant aquestes institucions com les empreses de serveis de traducció i interpretació ens poden ajudar. És cert, ampliar mercats ens fa incórrer en més des- peses però tot és qüestió de gestionar bé la informació. És a dir, anirem a altres mercats perquè estem se- gurs que el nostre producte o servei té oportunitats (a Catalunya i Espanya ho constatem), el nombre po- tencial de clients val la pena (podem augmentar signifi- cativament la nostra factu- ració) i la competència és assequible, podem fer-nos un forat. Però el més im- portant, ampliar mercats, és un canvi estratègic de l’empresa, i tot canvi estra- tègic demana inversió. Per tant, no són més despeses, sinó que hem d’invertir en aprenentatge, estudi, anà- lisi i estructures, però pro- bablement anant al primer mercat vindran els se- güents i en un temps raona- ble l’haurem amortitzat. I el finançament d’aques- ta inversió? Això ja són fi- gues d’un altre paner. ENS CALEN MÉS CLIENTS La pregunta és: veneu a Catalunya? Veneu a Espanya? Si la resposta és sí, aleshores també podeu vendre en altres mercats. Si veneu en els mercats més propers és perquè hi ha clients que aprecien el que oferiu, aleshores sembla lògic pensar que a Europa i en altres llocs del món també hi pot haver potencials clients que puguin apreciar la vostra oferta, o no? Inicialment no cal anar a Nova Zelanda... però sí que podem anar a la UE, que per això tenim l’euro http://ec.europa.eu/inter- nal_market/ Josep Albet DIRECTOR D’ALBET CONSELLERS BCN Les oportunitats que representa vendre els productes arreu del món són infinites. ARXIU / JOSEP LOSADA GESTIÓ EMPRESARIAL PER SABER-NE MÉS Glossari És un document d’admissió temporal de mercaderies vàlid als països mem- bres de la Cadena ATA que substitueix els documents nacionals d’exportació i d’importació temporal. És l’única organització interna- cional que s’ocupa de les normes del comerç entre països i la seva missió és ajudar els productors de béns i serveis i exportadors. Indicat per a empreses catalanes que no han exportat mai. Us do- tarà de les eines necessàries de gestió i comercialització per ini- ciar-vos als exteriors. OMC Una font de coneixement on els pro- fessionals del comerç internacional troben l’anàlisi dels experts, estudis de mercat, informes, perfils de països, opinions d’experts, etcètera. GLOBALTRADE.NET PROGRAMA 1A EXPOR. ACC1Ó ATA
-
Upload
jsplbt-jsplbt -
Category
Documents
-
view
216 -
download
0
description
Internacionalització de pimes
Transcript of ENS CALEN MES CLIENTS
L'ECONÒMIC 29DEL 23 AL 29 D’ABRIL DEL 2011
EINES
nternacionalitzarl’economia catalana,exportar més, comer-ciar més amb altresterritoris. Però a risc
de semblar tautològic, delque es tracta és de parlar demercat, és a dir, del nom-bre de clients potencials.Les economies desenvolu-pades del segle XX han tin-gut mercat intern, les queemergeixen en el segle XXI,també. Els catalans som 7,4milions, però a la zona eurosom 331 milions, i la UE,501 milions. Les oportuni-tats de les empreses –i delconjunt d’una economia–són el seu mercat, i el nos-tre és molt gran, menys queel de la Xina (1.337 milions)però més que el dels EUA(313 milions). Quan el pre-sident Mas va dir als em-presaris, a Esade, que di-versifiquin les seves expor-tacions de manera que Es-panya passi a representar el30% en lloc del 55% actual,els estava dient que bus-quessin nous mercats. Si lesempreses catalanes creixenen altres mercats el pes re-latiu del mercat espanyolbaixarà, i és diversificarà elrisc, en un entorn en el quall’economia mundial creix il’espanyola no.
Evidentment aquest mis-satge el podem llegir enclau de relació Catalunya-Espanya, com alguns hanfet, o el podem llegir en claude competitivitat. Anar avendre als països de la UEno és internacionalitzar-se, és anar al mercat de lanostra moneda, i anar aÀsia, Amèrica (m’és igual elsud que el nord) o Oceaniaés anar a mercats amb mo-neda diferent, i tant en uncas com en l’altre és anar abuscar nous clients, perquè
I
tal com està la situació,sembla raonable que si te-nim un bon producte o ser-vei anem als mercats mésactius, no? I si això és aixíper les grans empreses, lesque estaven a Esade, tambého és per les mitjanes i perles petites.
Parlem d’aquestes últi-mes. La pregunta és: veneua Catalunya? Veneu a Espa-nya? Si la resposta és sí,aleshores també podeuvendre en altres mercats. Siveneu en els mercats méspropers és perquè hi haclients que aprecien el queoferiu, aleshores semblalògic pensar que a Europa ien altres llocs del món tam-bé hi pot haver potencialsclients que puguin apreciarla vostra oferta, o no? Ini-cialment no cal anar a NovaZelanda, als antípodes, ja
que els costos de transportpotser no ens permeten sercompetitius en preu, peròsí que podem anar a la UE,que per això tenim l’euro.D’entrada el que s’ha de ferés identificar molt bé elstrets dels clients que m’es-tan comprant aquí, desprésbuscar-ne de semblantsper Europa, i a continuacióexplorar quina competèn-cia tinc en els diferents ter-ritoris. No és això el quefem per Catalunya i Espa-nya? Doncs també podemfer-ho per Europa. Elsamericans ho fan per Amè-rica.
Clar, però Catalunya i Es-panya ens són propers, lanormativa, la llengua. Te-nim menys pors. Bé, doncsper anar a Europa, o a altresmercats, ens podem apro-par a les cambres de co-
merç -així tindran més fei-na ara que la necessiten-, aACC1Ó, a Barcelona Activao a l’ICEX, tots quatre ofe-reixen programes per in-troduir les empreses en elcomerç “internacional” iens expliquen tots els trà-mits que cal fer. La llengua,ai els idiomes, però tantaquestes institucions comles empreses de serveis detraducció i interpretacióens poden ajudar.
És cert, ampliar mercatsens fa incórrer en més des-peses però tot és qüestió degestionar bé la informació.És a dir, anirem a altresmercats perquè estem se-gurs que el nostre producteo servei té oportunitats (aCatalunya i Espanya hoconstatem), el nombre po-tencial de clients val la pena(podem augmentar signifi-
cativament la nostra factu-ració) i la competència ésassequible, podem fer-nosun forat. Però el més im-portant, ampliar mercats,és un canvi estratègic del’empresa, i tot canvi estra-tègic demana inversió. Pertant, no són més despeses,sinó que hem d’invertir enaprenentatge, estudi, anà-lisi i estructures, però pro-bablement anant al primermercat vindran els se-güents i en un temps raona-ble l’haurem amortitzat.
I el finançament d’aques-ta inversió? Això ja són fi-gues d’un altre paner.
ENS CALEN MÉS CLIENTS
La pregunta és: veneu aCatalunya? Veneu aEspanya? Si la respostaés sí, aleshores tambépodeu vendre en altresmercats. Si veneu en elsmercats més propers ésperquè hi ha clients queaprecien el que oferiu,aleshores sembla lògicpensar que a Europa i enaltres llocs del móntambé hi pot haverpotencials clients quepuguin apreciar lavostra oferta, o no?Inicialment no cal anar aNova Zelanda... però síque podem anar a la UE,que per això teniml’euro
http://ec.europa.eu/inter-nal_market/
Josep AlbetDIRECTOR D’ALBET CONSELLERS BCN
Les oportunitats que representa vendre els productes arreu del món són infinites. ARXIU / JOSEP LOSADA
GESTIÓ EMPRESARIAL
PER SABER-NE MÉS
Glossari
És un document d’admissió temporalde mercaderies vàlid als països mem-bres de la Cadena ATA que substitueixels documents nacionals d’exportaciói d’importació temporal.
És l’única organització interna-cional que s’ocupa de les normesdel comerç entre països i la sevamissió és ajudar els productorsde béns i serveis i exportadors.
Indicat per a empreses catalanesque no han exportat mai. Us do-tarà de les eines necessàries degestió i comercialització per ini-ciar-vos als exteriors.
OMC
Una font de coneixement on els pro-fessionals del comerç internacionaltroben l’anàlisi dels experts, estudisde mercat, informes, perfils depaïsos, opinions d’experts, etcètera.
GLOBALTRADE.NETPROGRAMA 1A EXPOR. ACC1Ó ATA
