Opinió 6-7La veu del carrer

Veus contra el silenci, memòries con-tra l’oblit, lluites contra la imposiciódel Poder, periodistes amb veu pròpia.La veu del carrer dels Països Catalans.

EUSKAL HERRIA 8-15La Gu∫rdia Civil tancal’únic diari escrit en ¯uscar

Era 20 de febrer. De matinada, 300gu∫rdies civils sota les ordres de l’Au-di¯ncia Nacional detenien 10 perso-nes, escorcollaven 21 locals i precinta-ven totes les seus d’EGUNKARIA .

ENTREVISTA 16-17Martxelo Otamendi

Vicent Sanchís, director del diari“Avui” entrevista Martxelo Otamen-di, director d’ Euskaldunon Egunka-ria, el quart mitj∫ de comunicacióbasc clausurat en cinc anys.

TORTURA. ARA I AQUÍ 18-23El tancament torna a evidenciar la tortura

Cinc dies després del tancament delrotatiu basc, torn∫vem –un altre cop–a sentir la cruesa colpidora dels testi-monis de tortura i maltractaments adepend¯ncies policials. Els organis-mes internacionals de defensa delsdrets humans continuen denunciantl’Estat espanyol.

PAÏSOS CATALANS 24-29La resposta catalana

La denúncia del tancament d’EGUN-KARIA, la defensa dels drets humans iel suport solidari al diari s’ha expres-sat als Països Catalans des de tots els∫mbits i sectors socials.

HEMEROTECA 30-31Contrainformació, agenda

Xerrades, jornades contra la repressió,llibres, guia de la contrainformació,manifestacions, convocatòries.

OPINIÓ2003-04-23

sumari

montxo

Plataforma per Egunkaria

“Euskaldunon Egunkaria”no tenia editorial i nosal-tres no serem menys. Si

en tenia alguna, però, era la plurali-tat. I és la pluralitat, el compromísinformatiu i la sensibilitat social de laPlataforma la que ha perm¯s queavui tinguem aquest EGUNKARIAsolidari i en catal∫.

Així doncs, òbviament, no tenimeditorial. Com a l’EGUNKARIA, l’e-ditorial és la pluralitat que recull: lesopinions, les denúncies, els punts devista, les iniciatives, les il·lustracionsgr∫fiques i les fotografies. Una edito-rial simple i alhora ben significativa.Tot plegat...

També és cert que l’editorialpodria ser la tossuda voluntat de noguardar un silenci que és complici-tat; de no callar davant la violació

dels drets humans; de no menystenirles persones torturades i de solidarit-zar-s’hi activament; de no mirar capa una altra banda; de no instal·lar-seen la comoditat cínica del “jo no hosabia”, ”bé deu haver fet alguna cosa”o “no t’hi fiquis”.

I una editorial plural tambépodrien ser totes les nostres preocu-pacions. Que no són poques. Quantanquem aquesta edició, les bombeshan caigut i recaigut sobre l’Iraq, lajustícia ha dictat ordre de presó per a14 antifeixistes i, a Tor∫, la maleïdapr∫ctica de la tortura s’ha acarnissatcontra tres joves que han estatempresonats. El país que ens va que-dant i el país que tenim és així: atur,repressió, morts a l’estret del racis-me, viol¯ncia sexista, desigualtatssocials, atacs al catal∫, a les terres de

l’Ebre, a la Punta de Val¯ncia... Però,tanmateix, per molts Acebes, MayorOrejas, Valdecasas i Aznars que hihagi, a aquesta Plataforma el que ensfa por no és intentar ser personessolid∫ries. Sinó ben al contrari. Ensatemoreix no ser-ho. I caure en elparany de la passivitat, l’egoisme i lasubmissió als quals ens volen sotme-tre qui avui assassina a l’Iraq, il·lega-litza idees o tanca mitjans de comu-nicació per comunicar massa.

Perqu¯ contra el silenci i la menti-da, creiem, com el poeta, “que tot est∫per fer i que tot és possible”. I creiemque encara tenim tot un país per néi-xer: lliure, just i solidari. Un país on,per exemple, no es tanquil’EGUNKARIA; on, simplement, noes torturi.

En això, seguim i seguirem.

Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

al balcó

(Constituïda el 26 de febrer)

1, 2, 3,...

30.000 egunkaries!

A totes i tots els que heu fet possibleque aquest diari sigui avui una reali-tat: als il·lustradors habituals (Montxoi Zakilixut) d’EGUNKARIA, a lescompanyes que ens han cronicat eltancament i el miracle diarid’Egunero (Lorea i Amagoia!), aGurutze per posar-nos ordre a la casa(mila esker!), a Amaia i Oriol per lesfotos, i als companys de la impremta.A totes (que no sou poques) els queheu conspirat plegades, treballant finsles tantes i robant-li a la not somnis iutopies. I, sobretot, la nostra for˜apels companys encara presos: XavierOleaga i Xabier Alegria i Iñaki Uria.Aurrera i endavant!

També a tots aquells col·lectius ientitats que han fet possible una tira-da de 30.000 exemplats gratuïts. Els12.000 euros que ens ha costat totala campanya s’estan aconseguint através d’aquests col·lectius, implicatstambé en la seva distribució arreudels Països Catalans. També de lavenda de bons, adhesius i samarre-tes i de les aportacions rebudes alconte corrent de la Plataforma.L’objectiu final és poder comprar100 accions del nou diari (una percada col·lectiu adherit a la platafor-ma). Si pots i si vols contribuir, elconte corrent és el següent. Ànims!!!

2100-1089-73-0200065425.

“Assumir∫s la veu d’un poble/ i ser∫ laveu del teu poble, i ser∫s, per a sempre,poble,/ i patir∫s, i esperar∫s,/ i anir∫ssempre entre la pols, /et seguir∫ unapolseguera (...)”. Les paraules deVicent A. Estellés podrien resumir lavoluntat d’aquesta iniciativa solid∫riaque ens ha impulsat a assumir la veu,i la llengua, del poble basc.Assumirem la veu d’un poble i dels

poble que malden, encara, per sobre-viure: del poble palestí ocupat, delpoble xiapanenc militaritzat, delpoble iraqui∫ bombardejat, de tantspobles encara. Amb ells, caminant.

Perqu¯ “allò que val és la consci¯nciano ser res, sinó s’és poble”.

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE

El que ens fa por no és inten-tar ser solidaris i solid∫ries.Ens atemoreix no ser-ho.

...on, per exemple, no estanqui “Egunkaria”. O, onsimplement, no es torturi.

Eskerrik asko,mil gracies...

30.000 diaris,12.000 euros

Assumir∫s laveu d’un poble

❙➡

❙➡

❙➡

EDITA: Plataforma per Egunkaria. TIRADA: 30.000 exemplars.DISTRIBUCIÓ: Col·lectiva i gratuïta.

GRÀCIES a: Montxo, Vicent Partal, Isabel Clara-Simó, Gabriela Serra, Xavier Giró, Iñigo Elkoro,Pere Martí, Xavier Mendiguren, Antoni Batista,Joan Terán, Miquel Ferreres, Iñigo Iruin,Salvador Cardús, Joan Mari Larrarte, CarlesSastre, Vicent Sanchís, Martxelo Otamendi,Peru Àlvarez, OSPDH (UB), Robert Sabata, OriolMartí, Ramón Piqué, Josep Maria Terricabras,Jose Mari Pastor, Toni Strubell, Ramon Simon,Xavier Sarrià, Tomàs Callao, Vilaweb...

PER L’AJUDA INESTIMABLE: Treballadors itreballadores d’Egunkaria (va per vosaltres),Gurutze, Equip de traducció (Merçè, Sergi,Ainara, Gemma...) i maquetació BCN, EuskalEtxea Barcelona...i moltes +

FOTOGRAFIA: Amaia Zabalo i Oriol Clavera.

Tancat a la matinada del 14 d’abril del 2003.Fet a la Vila de Gràcia i el Bages. Països Catalans.

Tinc el convenciment que la lli-bertat és una assignatura moltdifícil d’aprovar. Crec que sig-

nifica el cim de la civilització –dequalsevol civilització, no ens pensés-sim pas que els occidentals blancsen tenim l’exclusiva-, i que significauna complexíssima organitzaciópolítica, molt elaborada.

La llibertat política significa unsgraus de respecte i d’organitzaciósocial tan sofisticats que hagin pogutsuperar alguns dels esculls habituals:que el poder no s’emborratxi delpropi poder, que l’heterodoxia –qual-sevol heterodoxia– rebi el mateixtractament que les més conspiqüesortodòxies, que les desigualtatssocials s’hagin anivellat fins a fer pos-sible que l’agressió entre els membres

de la societat, sense un repartimentde riquesa tan aclaparadoramentinjust, ja no tingui sentit. Cal també –iaquesta és condició necess∫ria, peròno suficient– que el corpus legal con-templi totes les llibertats i els doni elseu suport jurídic. Això darrer sol pas-sar en les societats desenvolupades,però només en la lletra de la llei; quehom digui, en una carta magna, quetots els ciutadans són iguals davant lallei, contrasta amb la crua realitat decada dia, en qu¯ es demostra queaixò est∫ molt lluny de ser veritat.

Doncs bé, el termòmetre per saberel grau de llibertats de que gaudeixuna societat és la premsa que genera.Els mitjans de comunicació en gene-ral, però sobretot la premsa escrita,que es distingeix dels altres m¯dia per

dos trets fonamentals: una és el testi-moni documental, a l’abast de qualse-vol consulta (no oblidem que a l’im-pagable novel·la de George Orwell,1984, l’ofici del protagonista era can-viar les notícies dels diaris anteriorsper tal que s’ajustessin als fets quehavien realitzat els qui detentaven elpoder); l’altra és que són de propietatprivada, i, per tant, i en teoria, mésincontrolables pel poder establert.Doncs bé: quan una societat tanca undiari est∫ destruint, dinamitant la lli-bertat. No s’hi valen excuses: s’haperpetrar un lliberticidi. S’ha matatallò que tan bé cantava Paul Éluard:“I pel poder d’una paraula / torno acomen˜ar la meva vida: / només he nas-cut per con¯ixer-te, / per anomenar-te: /Llibertat!”.

obrint pas

arran de terra a la cantonada

Gabriela SerraVicent Partal

Isabel Clara-Simó Xavier Giró

El dret a desobeir

Lliberticidi Aniquilar

un espai no-violent

La Desobedi¯ncia Civil és l’obliga-ció moral de dissentir envers unadecisió majorit∫ria o una obliga-

ció jurídica de signe ideològicament opo-sat. És un acte intencionalment il·legal,realitzat amb fins de millora social,expressat de manera no violenta i dispo-sat a acceptar totes les conseqü¯nciespenals que se’n puguin derivar.

Tot això, per qu¯? Els i les que defensemla desobedi¯ncia civil ho fem com a mesu-ra excepcional per la impossibilitat de tro-bar altres mitjans legals o espais políticsque ens garanteixin els canvis i les trans-formacions socials que perseguim.Aquesta impossibilitat d’aconseguir canvisprofunds i necessaris també es dóna (mal-grat el que es digui i malgrat les aparencesde formalitat) en les societatsdemocr∫tiques actuals. Els seus gover-nants justifiquen la imposició de lleis isituacions profundament injustes amb l’ar-gument qu¯ –per ella mateixa– la majoriacorresponsabilitza en l’obedi¯ncia a totsels ciutadans i totes les ciutadanes, com asigne de responsabilitat i solidaritat social.

Però davant de lleis i mesures polítiquesque no només atempten contra opcionspolítiques determinades, sinó que neguen,vulneren o fan perillar els drets humans enel sentit més ampli, de tothom o d’algunsector de la població, no hi ha cap majo-ria, llei, ni poder “legalment” constituïtque pugui estar per sobre de les convic-cions ¯tiques i morals individuals. És ales-hores quan la solidaritat –encara que siguiper una causa minorit∫ria– obliga a des-obeir, perqu¯ només desobeint mantenimla coher¯ncia, la dignitat i l’honor en lesnostres –i de les nostres– creences.

3OPINIÓ

La reacció als Països Catalanscontra el tancament d’EGUN-KARIA i les detencions de

diversos periodistes i directius d’a-quest diari basc tenen un compo-nent evident de solidaritat. Nomésfaltaria! Però crec que per a molts denosaltres tenen també un compo-nent d’autodefensa no menys evi-dent. L’arbitrarietat absoluta de l’o-peració, el gravíssim atac a la lliber-tat d’expressió que representa i laviolació evident dels drets civils quel’acompanyen són tan incontesta-bles que costa molt mantenir-se almarge. I costa molt no sentir-nosamena˜ats, també al nostre torn iper la mateixa gent que ha perpetrataquest atac embogit al periodismeen llengua basca.

Evidentment el car∫cter comú decultura minoritzada de catalans ibascos ens fa més f∫cil la solidaritat,entre la població en general del nos-tre país. I el fet que l’agressió es pro-duisca en aquest cas contra un mitj∫de comunicació respectat i profes-sional fa més f∫cil també l'expressiód'aquesta solidaritat entre la profes-sió periodística. I això són dos fets,dos factors, que poden explicar,segurament, l'abast de la reacció.Abast que ha sorpr¯s i preocupat demanera clara entre algunes autori-tats, acostumades a que funcione ala perfecció l'anest¯sia mental queprovoca el terrorisme (o millor dit:l'anti-terrorisme) entre la població.Però cal dir que el que resulta real-ment preocupant del tancamentd'Egunkaria, més enll∫ de la pròpia

crònica dels fets, és que posa derelleu fins a quin punt l'arbitrarietatdel terror generat per l'estat potafectar-nos a tots i cadascun denosaltres.

Perqu¯ no cal al·legar engany. Hiha el túnel negre, intolerable, onhan viscut els detinguts durantaquests dies terribles. I és molt greuel que els han fet passar abans dereprendre la llibertat, com si capcosa no haguera passat. Però mésenll∫ d'això, allò que realment sobtai revolta és comprovar de nou queel comportament de les institucionsimplicades no és una excepció sor-prenent sinó la norma d'ús i de con-ducta. Especialment la norma d'ús ide conducta d'un tribunal,l'Audiencia Nacional, (hereva direc-ta del Tribunal de Orden Públicofranquista per més peda˜os legalsque vulguen posar) que est∫ fora delsistema jurídic regular i ha esdevin-gut cau i refugi de jutges ambicio-sos o venjatius o salvap∫tries; enqualsevol cas, perillosos. A Tor∫ hohem tornat a veure amb la mateixaimpunitat aquests dies i fa anys queho vivim a petites dosis en laimmensa majoria de les seuesactuacions.

La combinació d'aquest tribunald'excepció amb una llei antiterroris-ta que permet tota mena d'abusospolicials per la llarga incomunicacióque imposa resulta esfereïdora i ésla causa central de molts dels malsque té la democr∫cia espanyola. Iaixò cal dir-ho amb fermesa, sensepor a ser criticats o titllats de com-

plicitat amb qui siga. Perqu¯ és unaamena˜a a les llibertats civils d'unnivell molt poc inferior, o igual, al'assassinat o a la bomba. I perqu¯no es acceptable en termes moralsaquesta hipocresia que fa cridarquan els afectats són uns i callarquan en són uns altres.

Només la dissolució del'Audi¯ncia Nacional i l'abolició dela llei antiterrorista podriencomen˜ar a posar ordre enmig delcaos moral, polític i jurídic que hihan creat. Però com que això va aser difícil d'aconseguir, a la vista del'encegat fanatisme dels partits polí-tics espanyols en aquest tema,denunciar cada abús i lluitar per sal-var els afectats és, en definitiva, unamanera de defensar-nos. Una mane-ra de conservar la dignitat com aciutadans. Que no súbdits.

(Director de Vilaweb)(Membre del moviment antiglobalització)

Ens limitem a defensar-nos

Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

DRETS HUMANS

Hi ha el túnel negre, intolerable, on hanviscut els detinguts durant aquestsdies terribles. I el que sobta i revolta éscomprovar que no és una excepció,sinó la norma d’ús i conducta.

AUDIÈNCIA NACIONAL

Fora del sistema jurídic regular,l’Audiència Nacional ha esdevingutcau de jutges ambiciosos o venjatiuso salvapàtries: en tot cas, perillosos.A Torà, ho hem tornat a veure.

NO S’HI VALEN EXCUSES

Doncs bé: quan una societat tancaun diari està destruint, dinamitantla llibertat. Perpetrant un lliberticidi.

Els conflictes són la manifestació de lavida i les malalties de les societats ones presenten. Si es prenen mesures

adequades, es poden encarrilar sortidessatisfactòries per a totes les parts.

Quan ningú no fa cap gest, cap concessió;quan no es dialoga ni es negocia; quannomés s’empeny cap a l’enfonsament de l’al-tre..., llavors es rega l’aflorament de laviol¯ncia. I si la viol¯ncia ja hi és present,se'n refor˜a el cercle viciós i la for˜a quel’empeny, el cercle que fa respondre ambmés viol¯ncia a la viol¯ncia i el remolí queens arrossega cap a la irracionalitat i cap a lainhumanitat. Al País Basc, tancar un diariescrit en ¯uscar és aniquilar un espai senseviol¯ncia, un espai on es presenten posicionspolítiques que, pel fet de fer-ho, recorren aldi∫leg i a la negociació en les seves planes.

És fer just el contrari del que cal.

(Observatori de la Cobertura

Informativa de Conflictes, UAB)

la columna

l’opinió d’avui

via fora!

Iñigo Elkoro

Pere Martí

Contra el blanc i el negre

Operatiu contra l’EGUNKARIA.Declaracions d’en MartxeloOtamendi a la sortida de la

presó de Soto del Real. Els han tortu-rat. Sorpresa, indignació. “Increïble”,“això no pot ser”, “cal investigar fins alfons i depurar responsabilitats”, “els fis-cals han d’actuar”, la tortura és inad-missible. Tot i que no tenim capprova que corrobori la veracitat delque conten, nosaltres els creiem! Ésel que hem estat escoltant i llegit a lapremsa durant les darreres setmanes.Des de polítics, fins a periodistes,passant per c∫rrecs públics i d’altres.

Han estat les tortures sofertes peldirector d’un mitj∫ de comunicació elfet que ha motivat que tot el mónposi el crit en el cel. És cert que lesseves declaracions i el seu relat hangenerat un gran impacte social (atotes i tots?). Però tan cert com queaquestes declaracions, lamentable-ment, no resulten desconegudesentre les milers de persones que alllarg d’aquests últims anys han passatpel mateix infern.

L’any 2002 han estat almenys 127persones les que també han baixat al'infern, de la m∫ de la Gu∫rdia Civil ila Policia Nacional. I també, no hooblidem, de les mans de l’Ertzaintza.Portem anys dient-ho. Portem anysrepetint que la responsabilitat en lapr∫ctica de la tortura resideix en quilegisla sobre la incomunicació i lapròrroga de la detenció. També en

l’Audi¯ncia Nacional, que empra elsresultats de la tortura, des de lesautoinculpacions i les inculpacionscontra tercers fins a les informacionsobtingudes a fi d'ampliar o desenvo-lupar nous operatius. Aquí rau la claude la tortura. Sobra apel·lar a jutges ifiscals. Com demostrarem queaquests últims detinguts han estattorturats? Qui en té const∫ncia? Elsmetges forenses depenents del

mateix jutge que no ha dubtat aenviar a alguns d’ells a la presó tot iels maltractaments soferts?

Malgrat tot, els directiusd’EGUNKARIA no han estat elsúltims torturats. Posteriorment, hemtingut coneixement de nous relats detortura per part de joves detinguts perla Policia Nacional. No hem sentitmés missatges de suport, de solidari-tat, d’indignació, de “crec en les seves

paraules”. On són aquestes veus?Deixem de marejar la perdiu i mirarcap a l’altre costat. Ens trobemdavant un problema nacional. Ésnecess∫ria una implicació de tots elsagents polítics, socials, sindicals ipopulars així com de totes i totsnosaltres. La proposta est∫ al carrer.

Els 9 punts proposats pel TAT sónimprescindibles perqu¯ dem∫ nosiguem unes altres o uns altres elstorturats i torturades. I en aquestpunt, el govern de Gasteiz té unabona oportunitat de donar exemple iimplicar-se activament contra la tor-tura. No serveixen els peda˜os proto-col·laris. El problema est∫ en lamanera de dur endavant la investiga-ció. Per qu¯ serveix la incomunicaciósinó per obtenir confessions? I si aixòno és així i els detinguts i detingudesles realitzen volunt∫riament, per qu¯no dur-los immediatament apres¯ncia del jutge i evitar qualsevoltipus de dubte? No ser∫, tal vegada,que durant la incomunicació, ambm¯todes més o menys brutals, més omenys científics, del que es tracta ésd’obtenir les proves en forma d'au-toinculpacions? Si vol, l’Ertzaintzapot no incomunicar.

I si realment, quan es produeixenles detencions de persones, la inves-tigació ja est∫ acabada i les provesobtingudes, la incomunicació no técap sentit. És el seu torn.

I el de totes i tots.

Quan vaig veure les imatges dela Gu∫rdia Civil clausurant laredacció d’EGUNKARIA a

Bilbao vaig sentir una barreja der∫bia i d’impot¯ncia. R∫bia per lainjustícia que s’estava cometent iimpot¯ncia per no poder respondrede forma immediata a aquell ataccontra la llibertat d’expressió. No vaser una clausura as¯ptica ni polida,amb un simple precinte i prou. Elsagents de la Benemérita estaven cla-vant a la porta uns immensos plafonsde fusta, picant amb unacontund¯ncia especial, m’atreviriadir que amb ràbia, com si cada clauque picaven, l’estiguessin clavantcontra els seus redactors, els seusdirectius i els seus lectors.

No crec que la meva percepció fosequivocada. Darrera aquests vergon-yosos plafons de fusta que ara impe-deixen entrar a la redacciód’EGUNKARIA de Bilbao, vaig estartreballant durant tres setmanes, elmes de maig de l’any 2001, com aenviat especial de l’AVUI per cobrirel desenvolupament de les eleccionsbasques. Em vaig sentir com si esti-gués a casa i durant aquells dies, laveritat és que vaig aprendre molt,sobre Euskadi, però també sobreperiodisme. Perqu¯ a la redacciód’EGUNKARIA de Bilbao vaig podercompartir un periodisme honest,rigorós i plural, comprom¯s amb elpaís i allunyant del pensament únicespanyolista que impregna la majoria

de mitjans de comunicació, i nonomés els fets a Madrid, sinó tambéalguns de Bilbao i de Barcelona.

Malgrat el seu compromís innega-ble amb la llibertat d’Euskadi, o preci-sament per això, EGUNKARIA era undiari plural, un diari que entrevistavatant a Fernando Savater com aArnaldo Otegi. Era un diari on s’hireflectien tots els colors del verd quehi ha al País Basc, i per això l’han tan-cat. L’han tancat perqu¯ l’única imat-

ge que ens volen donar d’Euskadi ésen blanc i negre, la del país dividitentre bons i dolents. L’han tancatperqu¯ avui no interessa que existei-xin periodistes que aixequin acta dela realitat. Només interessa el perio-dista activista comprom¯s en la croa-da espanyolista. En definitiva, hantancat EGUNKARIA perqu¯ desmen-tia la veritat única oficial informantd’una realitat plural, i això a l’estatespanyol encara és delicte.

(Advocat, Torturaren Aurkako Taldea (TAT)-Grup contra la Tortura)

(Grup de Periodistes Ramon Barnils)

Ara si?

Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

TORTURA A EUSKAL HERRIA

Malauradament, les declaracions deMartxelo Otamendi no resulten desco-negudes per milers de ciutadans bascos.

LA IMPUNITAT CONTINUA

Després del tancament d’EGUNKARIA,hem sentit nous relats de joves bascostorturats, però no hi hagut cap ressó.

INCOMUNICACIÓ

Sinó és per obtenir confessions, perquèserveix la incomunicació ? I si això noés així, perquè no es trasllada el detin-gut immediatament davant del jutge is’evita qualsevol tipus de dubte?

CROADA ESPANYOLISTA

EGUNKARIA era un diari on s’hi reflec-tien tots els colors del verd que hi ha alPaís Basc, i per això l’han tancat.Perquè l’única imatge que ens volendonar d’Euskadi és en blanc i negre.Només interessa el periodista activistacompromès en la croada espanyolista.Han tancat EGUNKARIA perquè des-mentia la veritat única oficial, i això al’estat espanyol encara és delicte.

4 OPINIÓ

El tancament de l’ EGUNKARIAha esgarrifat els i les euskaltza-les, bascos i basques i demòcra-

tes, però no els ha sorpr¯s pas. Alpropi Kontseilua –el consell dels orga-nismes socials de l’euscar– no ens hasemblat gens sorprenent, ja que por-tem temps dient que els atacs que hanpatit els organismes socials en favorde la llengua basca no son fets aïllats,que l’objectiu no és únicament condi-cionar o entorpir la tasca que realitzen,sinó endarrerir i aturar el procés denormalització de la llengua.

Així, la coordinadora d’alfabetitzacióAEK, la distribuïdora Zabaltzen, lesikastoles, la revista Argia i organismessimilars han sigut els que han vingutpatint processos d’aquesta mena: pri-mer, s’ha dut a terme una campanyade desprestigi des d’alguns mitjans decomunicació, que han difós mentides;en segon lloc, s’han pres mesures jurí-diques i policials; i en tercer lloc, lesacusacions s’han quedat en no res jaque no han estat mai provades.

Però, encara hi ha un quart pas: tot ique queda clar que les acusacions sónfalses, les conseqü¯ncies tant moralscom econòmiques per aquests orga-nismes es mantenen. Ningú es fa res-ponsable del mal que es fa, i el queencara és pitjor, en qualsevol moment,es podria repetir un cop semblant ambla mateixa impunitat i brutalitat.

Com ja s’ha dit abans, volen aturar lanormalització de l’¯uscar. Els darrersanys s’han fet grans passos cap a la

normalització de la llengua, tot i queresta un llarg camí fins arribar a acon-seguir la plena normalització. Aquestcamí es tanmateix el que volen tallar, iés per això que van contra els organis-mes socials en favor de l’¯uscar.

Kontseilua situa en aquest contextl’actuació contra EUSKALDUNONEGUNKARIA. Tot i això, el cas té unesaltres característiques: al tractar-sedel tancament d’un mitj∫ de comuni-

cació, la llibertat d’expressió ha estatmalmesa i al tractar-se de l’únic diarien ¯uscar, s’ha colpejat una einaimportant per la normalització lingüís-tica. A més, i en allò referent a lesdetencions, els responsablesd’EGUNKARIA han patit maltracta-

ments i, per últim, tres dels companysdetinguts encara romanen a la presó.

I tot i així, però, encara tenim raonsper l’optimisme. Les mobilitzacionsportades a terme despr¯s del tanca-ment del diari han estat for˜a impor-tants: el 22 de febrer milers de perso-nes van participar a la manifestacióconvocada a Donostia (Sant Sebasti∫) iel 13 de mar˜, en el marc de la diadade Solidaritat convocada per

Kontseilua, els dinamitzadors de lesmés diverses ∫rees socials van realit-zar massivament accions imaginativesi pacifiques. I cal remarcar la riuda desolidaritat internacional rebuda des defora d’Euskal Herria i, sobretot, desdels Països Catalans.

Si aquesta és la resposta, tanmateix, és per la constatació d’on han arribat ja.El PP ha demostrat, un cop més a la història, que guanyar unes eleccionsdemocr∫tiques no és garantia que el partit que les guanya sigui demòcrata.

El PP ha utilitzat el r¯gim democr∫tic per buidar de contingut la democr∫cia. Hanfomentat la xenofòbia amb una llei d’estrangeria inhumana. Han restringit drets illibertats fonamentals en crear trusts medi∫tics on la censura campana impune-ment, en reprimir manifestacions com en els millors temps dels seus pares i avis,en tancar mitjans de comunicació, en aplicar lleis d’excepció a les detencions, enendurir les penes de presó, en posar en qüestió la divisió de poders, en prohibirun partit polític. Han actuat amb neglig¯ncia criminal deixant malmetre l’ecolo-gia – des del Pla Hidrològic fins el des-“Prestige” – i fins i tot han arribat a entraren una guerra sagnant no volguda ni per la majoria de la població que haurien derepresentar ni per la majoria del món representat a les Nacions Unides.

El PP d’avui no és el que va arribar al poder guanyant vots al centre. El PP ésara un partit d’ultradreta que ha esdevingut un perill per al sistema democr∫tic.Cada cop més gent s’adona d’aquesta situació límit i per això les properes elec-cions legislatives esdevindran més aviat un refer¯ndum. I el perdran.

Ser∫ bonic veure com marxen. Ells i tot els que els hi han fet costat.

llibertat d’expressió

la pregunta la iniciativa

Xabier Mendiguren Bereziartu

Antoni BATISTA

Joan Teran

Aturem-los

Des de l’11 de setembre del 2001, elterrorisme internacional s’ha con-vertit en l’excusa per fer un salt

repressiu qualitatiu i crear un estat d’ex-cepció mundial on no es pugui alterar, nitants sols qüestionar, l’actual ordre esta-blert. L’Estat espanyol no ha estat pas unaexcepció. En els darrers anys s’han anataprovant lleis que suposen importantsinvolucions de drets i llibertats.

I així, la llei d’estrangeria comportamorts quotidians a l’estret i condemna a lail·legalitat a milers de persones; la Llei dePartits, l’exclusió de milers de votants inde-pendentistes; la LSSI, la violació del dret ala privacitat; el tancament d’EGUNKARIA id’altres, l’adéu a la llibertat d’expressió; i lareforma del codi penal, la massificació il’empitjorament de la vida a la presó.

Tanmateix, la Comissió de Defensa delsDrets de la Persona del Col·legi d’Advocats

ha denunciat en els darrers mesos diversesoperacions dirigides per l’Audi¯nciaNacional, que han aplicat la legislació anti-terrorista per c∫rrecs que teòricament hau-rien de ser considerats un presumpte delic-te de danys i dirimir-se per vies ordin∫ries.

A més, el dret a manifestació ha estatcoartat i reprimit, a través de dispositiusespectaculars, que venen acompanyats depr∫ctiques d’identificacions i escorcolls,quan no de c∫rregues i detencions massi-ves. Conseqü¯ncia col·lectiva: als PaïsosCatalans s’ha doblat el número de perso-nes detingudes per causes polítiques i s’haempresonat un total de 9 joves en un any.

Cal denunciar aquest enduriment legal irepressiu, que sabem on ha comen˜at,però no pas on acabar∫. I cal engegar lamobilització popular per defensar la lliber-tat d’expressió, el dret de manifestació i eldret a lluitar per una societat més justa.

5OPINIÓ

(Secretari General de Konsteilua, Consell dels organismes socials de l’euscar)

Periodista

(Campanya contra la retallada de llibertats)

Egunkaria: au Fenix

Egunkaria endavant ❙ 23 abril ❙ 2003

A “EL PERIODICO DE CATALUNYA” ❙ Febrer 2003

EGUNKARIA

Mirant al futur, cal que EGUNKARIA esti-gui al carrer. I no ho dubteu. Tornarà.Amb un altre nom, però podrem trobarals quioscs un projecte de 13 anys, millo-rat, que reneixerà de les seves cendres.

CRIMINALITZACIÓ

L’atac contra EGUNKARIA no ens hasorprès. AEK, Zabaltzen, les ikastoles,Argia i organismes populars també hanpatit agressions d’aquesta mena.ATAC A LA NORMALITZACIÓ

Els atacs contra l’èuscar, que no sónfets aïllats, no només busquen condi-cionar o entorpir la nostra tasca, sinóaturar el procès de normalització.

Ferreres

www.plataformaegunkaria.net

Fins on pot arribar el PP?

“Fins a les properes eleccions”

Si mirem al davant, cal queEUSKALDUNON EGUNKARIA esti-gui al carrer. Durant aquests 13 anys,a més de ser l’únic diari en ¯uscar, hatingut cura de la seva independ¯ncia,la seva amplitud i la seva pluralitat.Ha tingut molta cura d’aquestes trescaracterístiques, i altres mitjans decomunicació social ja tenen cap a onmirar per poder millorar la sevapr∫ctica informativa quotidiana.

No hi dubteu de que tornarem aveure l’EUSKALDUNON EGUNKA-RIA al carrer. Segurament amb unaltre nom, però als nostres quioscspodrem trobar un projecte milloratdespr¯s d’aquests 13 anys d’expe-ri¯ncia. Amb l’ajut de la societatbasca, el projecte dels i les treballado-res del diari es far∫ realitat.

L’EGUNKARIA tornar∫ a enlairar-se lluminós, de les seves cendres,com un Au F¯nix.

“Vientos de revancha son los que parecen traer algunos de losAyuntamientos recientemente constituidos. El Ayuntamiento de Guernicaaprueba por unanimidad retirar la medalla de la villa, así como todos loshonores concedidos, al anterior jefe de Estado –que aunque moleste amuchos gobernó durante 40 años y se llamaba Francisco Franco. Como aúnles parecía poco deciden asimismo exigir responsabilidades al Gobierno ale-mán por el bombardeo de la ciudad ocurrido en 1937”.

José M. Aznar, 9 de maig de 1979.

veus contra el tancament

Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

LA VEU DEL CARRER6

Rita Marzoa(Periodista)

Santiago Vidal(Jutge)

OleguerPresas(Futbolista i estudiant)

ToniAlb∫(Actor)

Arcadi Oliveres (econo-

mista, Justícia i Pau): “La nostraobligació és con¯ixer i analit-zar, com a base per actuar enfavor de la justícia. Fer callarles veus discrepants, i sobretoten aquests moments, és un actecontra la llibertat i la pau”.

JORDI DAUDER (actor): “Tancar un diari és tancar unaveu democr∫tica”.

Eliseu CLIMENT (Editor):“Tornem a tenir el País Basc enestat d’excepció.”

Victor Cabral(Plataforma Nunca

Mais Catalunya):

“La impunitat funcionaaixí. Com a Galícia. 153 diesdesprés, un altre Prestige éspossible. Ni judicis ni condem-nes. Ho paga la mar i la costa”.

Joan OLLER (director detaetre): “Tancar un diari és comtornar a cremar la Bibliotecad’Alexandria”.

Sergi S∫nchez (treballador):

“A mi tot això em recorda lavoladura del diari Madrid, peròel que passa és que aquest neo-fatxes ja no empren dinamita,sino l’Estat de Dret com einaper dinamitar la dissid¯ncia”.

Mario Lleix∫: (missatger):“De república bananera. Pitjorencara: monarquia bananera!”.

Josep Laporte (presidentIEC): “Vull tenir la llibertat dedir tot el que penso, i vull que latingui qualsevol altra persona,tot i que les seves opinionssiguin contraposades a lesmeves. Per això, estic radical-ment en contra”.

MiquelMartí i Pol (Poeta):

“No és f∫cilprotestar quansis tem∫t ica-ment es crimi-nalitza la pro-testa. Tanmateix aquestesparaules expressen la mevarebel·lió davant la prepot¯nciai la injustícia”.

MònicaTERRIBES(periodista):

“El tancamentd’EGUNKARIAés, entre d’altrescoses, absurd.

Recorda l’¯poca en quel’ex¯rcit espanyol castigavaobjectes sense voluntat pròpia–com vaixells i camions– perhaver estat escenaris d’unasuposada acció incorrecta...”.

Joan BARRIL (Escriptor):

“Prohibir les idees dels altres ésposar en evid¯ncia que no aca-bem de confiar en les pròpies”.

Jordi PORTA (president d’Omnium Cultural):

“Doble agressió: a la llibertatd’expressió i a un mitj∫ decomunicació basc. En el primercas, es vulnera un dels principisdemocr∫tics fonamentals. En elsegon, es mostra la cara més

agressiva del nacionalismeespanyol de sempre”.

Salvador COT (periodista):

“Els crims ho són contra lespersones, però també contrales cultures. Els periodistescatalans sabem, més que ningú,el que costa col·locar alsquioscs un mitj∫ escrit en unallengua fragilitzada per seglesde persecució”.

Anna Murgades (periodis-

ta): “Intentar imposar les ideespròpies saltant-se els dretsfonamentals té una definició aldiccionari. Se’n diu totalitaris-me, en catal∫, en ¯uscar itambé en castell∫.”

Jaume CLOTET (Periodista): “El tancament i lacriminalització de l’únic diariescrit en ¯uscar del món és unatrag¯dia que afecta tots els seus

habitants perqu¯ és un cop a lacultura universal. Posa enevid¯ncia que l’Estat espanyolno és res més que un Estat poli-cial que ja no sap qu¯ fer perescanyar les seves minories”.

Jaume REIXACH (El Triangle): “El pensamentúnic no vol testimonis, ni aBagdad ni a Euskadi, i la for˜aés l’únic mitj∫ que té per tre-pitjar els drets més b∫sics”.

Itziar G. ZIGA(corresponsal del

diari Andra

a Catalunya)

“El tribunal de laInquisició de Logronyo enviavales dones basques a la fogueraper bruixeria, sense entendre niuna paraula del qu¯ deien perdefensar-se. Parlaven en ¯us-car, l’única llengua que sabien.

Els inquisidors traduïen allòque el caprici els dictava sobreaquelarres i ritus sat∫nics.Segles després ha succeït elmateix: ningú que conegui lalínia editorial pot creure’s quel’han tancat per vinculació ambETA. La persecució d’una llen-gua i una cultura que elssegueix molestant en el seuprojecte d’unitat nacional és laraó última i El Mal torna a ser-

vir d’excusa. Només esperemque quan truquin a la nostraporta, no sigui massa tard”.

Antonina RODRIGO(escriptora): “La denúncia d’unfet puntual, com a l’al·legat sim-bòlic contra la prohibició d’undiari basc, enderroca l’arbre queens impedeix veure el bosc. Allòque va des del premonitori.“Visca la mort i mori la

intel·lig¯ncia!” (General MillanAstray, Universitat de Salamanca,octubre de 1936) a la nostra quo-tidiana defensa de la pau”.

M. Chord∫ RECASENS(poeta): “L’expressió en la prò-pia llengua és un dret irrenun-ciable de tots i de cada un delspobles que habiten el laceratplaneta Terra. Per a una poeta,la musicalitat que hi ha en una

llengua –parlada o escrita– éspart important de la m∫gia quefa possible la poesia. I crec queho és tant per a la persona quetreballa la terra com per la queescriu en un diari”.

Josep M. Espin∫s (escrip-tor): “La paraula diari ve de“dia”. I quan surt un diari es fauna mica de llum. Els militantsde la foscor no ho suporten.”

NO ESTAN TOTES. Perqu¯ no ens hi cabien pas, ni en 32 ni en 64 p∫gines. Veus contra elsilenci, memòries contra l’oblit, lluites contra la imposició, periodistes amb veu pròpia. Les veusdels carrers dels Països Catalans. Plurals i diverses. I, sobretot, solid∫ries amb EGUNKARIA.

Veuscontra el silenci

“No bufen massa bons ventsper exercir la professió, i exer-cir-la amb consci¯ncia, arreudel món. A Euskadi tampoc.Però lluitarem per la llibertat”.

“En un estat democr∫tic noméspoden ser els ciutadans els quidecideixin si un mitj∫ de comu-nicació ha de tenir un bon nivelld’audi¯ncia o ha de ser ignorat.”

“El tancament és un atac a la lli-bertat d’expressió i d’opinió,atac que segueix la mateixalínia del govern de criminalitzartotes les veus discrepants”.

“Ningú no pot callar un pensa-ment. La llibertat d’expressióés un dret fonamental i ningúno pot abolir-lo, ni tan solsaquells que en gaudeixen”.

NuncaMais!

hitz egin

7LA VEU DEL CARREREgunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

Fermin MUGURUZA(Músic basc, can˜o pròpia

llegida a la pla˜a Sant Jaume

el 13 de mar˜, a la concentració

de solidaritat amb EEGGUUNNKKAARRIIAA)

JoanSol∫(Catedr∫tic, UB)

JoanJubany(CUP-Mataró)

SergiLópez(Actor)

Manel ANDREU(FAVB)

Josep Llúis CAROD-ROVIRA(secretari general ERC)

“És la manifestació més evi-dent de la impossibilitat delGovern espanyol –de tots elsgoverns espanyols?– perassumir la diversitat lingüísti-ca i cultural existent a l’inte-rior de l’estat com un valorenriquidor. Tanquen un diaribasc perqu¯ ni l’entenen nitenen ganes d’entendre’l”.

Joan SAURA (president IC-Verds):

“La decisió de tancar EUS-KALDUNON EGUNKARIA con-centra el pitjor de l’etapaAznar. És una decisió auto-rit∫ria, no compleix amb l’or-denament jurídic, estigmatit-za el basc, com ho fa amb totallò que es diferent, i repre-senta una regressió demo-cr∫tica sense precedents. Elmillor, com est∫ passant

amb la guerra, és la respostade la gent, que tan sols té lacapacitat de parar els peus atant despropòsit”.

Roser VECIANA (Els Verds i més)“Els botxins sempre han cre-gut que ens sotmetran a copsde lleis injustes, amb la for˜ai la impunitat de la tortura,amb l’engany sistematitzat...Nosaltres sabem que la revol-ta de la raó ens far∫ lliures.”

Montserrat MINOBIS:“Han tancat una veu lliure,han tancat l’única veu dispo-nible que s’expressava en unallengua que lluita per sobre-viure, a un país que malda perno desapar¯ixer”.”

August Bover (UB)“Tancar un diari, prohibir unallengua, silenciar una veu. Caldenunciar-ho i cridar la nos-tra solidaritat. Gora “EGUN-KARIA”, gora Euskadi!”

Maria Antònia OLIVER (Escriptora)

“Una llengua no és tan solsparaules, la llengua expressauna manera de viure, de sen-tir. La prohibició d’expressióés un atac frontal contra elsdrets humans. És la prohibi-ció d’una manera de ser, ésprohibir una identitat”.

Maria OLIVARES(ecofeminista, exdiputada)

“Queda clar que ens sentimsolid∫ries davant de l’agres-sió, donant suport al diari:per considerar el compromísque representa per als drets,les llibertats, la llengua i lacultura de persones inacions; front a aquells queno respecten ni l’autodeter-minació ni el plurilingüisme”.

Amada SANTOS,(fotoperiodista, vicepresidenta

de l'Associació de Dones

Periodistes de Catalunya)

“Qualsevol tipus de limita-ció a la llibertat dels dretscivils és un atemptat contrala base de la democr∫cia. Enaquests moments matenperiodistes per silenciar laveritat i tanquen diaris ambla mateixa intenció. Són els

mateixos que actuen amb laviol¯ncia per imposar labarb∫rie amb la impunitatdel silenci”.

Joan TAPIA,(director de BTV)

“Acusar un diari de terroris-me és no només no tenir niidea del que és la llibertatd’expressió, també ignorarqu¯ és el terrorisme”.

Manolo TOMAS (Plataforma en

Defensa de l’Ebre):

“És un atemptat a la llibertatd’expressió i al dret de totpoble a expressar-se en laseva llengua. El PP empram¯todes que evidencien elseu tarann∫ centralista, auto-ritari i despreciatiu. Cal tornara una cultura de resist¯ncia

cívica i social. Hem de saber ivoler defensar els nostresdrets i llibertats”.

Santi SANTAMARIA (cuiner): “No callem ni enstanquem ni tampoc claudi-quem davant els qui en nomde banderes i constitucionsens apunten amb canons queens neguen el dret d’escriure,essent aquest un principi

irrenunciable on resideix lasobirania individual i col·lec-tiva de tots els principisdemocr∫tics”.

Maria Ferrer (feminista):

“Ens fa recordar als com-panys i companyes que estanpatint la repressió dia a dia, isobretot les persons preses.La solidaritat és una de leslluites més necess∫ries”.

AlbertMARTINEZ(Membre del

moviment

d’okupacions)

“La viol¯ncia «legal», comtots els seus responsablessaben, és un dels pilars queperpetuen les polítiquesimposades des dels Estats”.

EGUNKARIA ENDAVANT!!

parla!Sí, jo també recitavaa Bertolt Brecht.Denunciava la injustíciaen veu alta.Sense cap mena de dubte,la meva retòrica els molestavai van decidir tallar-mela llengua d’arrel.

Les mans van comen˜ara escriure lliurement,tocant la guitarra,amiga rebel.I van venir un altre

/cop a buscar-me.sense bra˜os

/em van deixar inv∫lid.

Tot i així, aviat vaig comen˜ara espavilar-me amb els dits dels peus.En va, els munyonsde les cames descansena la cadira de rodes.

Però la mirada els deviaseguir denunciant,perqu¯ els corbsem van arrencar els ulls.

La meva sola pres¯nciaels devia aterroritzar.Les meves orelles van escoltartot just el so del tret.

Aixecaria algú la veu?Aleshores,al contrari,tots eren muts.

parla!per la llibertatd’expressió!parla!

TOTA LA PREMSA EN CATALÀ

Tota la premsa diària en català va denunciar eltancament d’Egunkaria en un comunicat conjuntemès el mateix dijous 20 de febrer de 2003.

CONTRAINFORMACIÓ

Els mitjans alternatius (com el Contra-Infos, LaBurxa, L’Avanc, Illacrua o El Triangle) també vanreaccionar immediatament exigint la reobertura.

COL·LEGI DE PERIODISTES

El Col·legi de Periodistes de Catalunya tambées va pronunciar oficialment contra el tanca-ment del diari i les denúncies de tortures.

“Cal que ens unim totes i totscontra l’esperit integrista i fei-xista d’aquest Estat al qualhem de pert∫nyer per for˜a”.

“El que cal clausurar i desman-tellar definitivament és l’estatespanyol, que tortura, imposa lacensura, i basa l’exist¯ncia en elgenocidi de nacions ocupades”.

“El tancament del diari EUS-KALDUNON EGUNKARIA ésuna prova més del franquismeque encara arrossega l’estatespanyol”.

“Els conflictes no ens hand’espantar, si som capa˜osde resoldre els problemesque els han generat mit-jan˜ant el di∫leg”.

Illacrua (revista):“Una lletra

una paraulauna fraseuna idea

i un nou món.Pim-pam-pum

ha arribatla repressió.

Unes massesque es rebel·lencontra espases

i escopetesi sorgeixenmés idees

ja no ens paren,no, no, no.

Endavant EGUNKARIA! Amb la for˜a del poble no podran.”

Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

EUSKAL HERRIA8

LA LLEI DEL SILENCI. La matinada del 20 de febrer, la mateixa Gu∫rdia Civil que aterroritzavaFederico García Lorca, segellava amb un mur d’impunitat la veu d’EGUNKARIA. El poeta havía deixatescrit: “Hi ha coses tancades dins dels murs que, si sortissin de sobte i cridessin, omplirien el món”. Des de feia13 anys, EGUNKARIA omplia cada dia, en ¯uscar, la crònica d’un món cada cop més injust i desigual.

Era 20 de febrerAmagoia IBAN ❙ ANDOAIN

“Amagoia, tens una trucada”.Vaig mirar el despertador. Lesset del matí. Vaig agafar eltel¯fon i vaig recon¯ixer la veude l’Imanol Murua, companyde feina. “Est∫s dreta? Si? Doncsseu. Millor que estiguis assegudaper sentir el que t’he de dir”.

La Gu∫rdia Civil havia entrata la seu principal de l’EUSKAL-DUNON EGUNKARIA aAndoain, i també a la de Bilbo,i a la d’Iruñea, i a la de Gasteiz,i les estaven escorcollant. EnMartxelo havia estat detingut.L ’Iñaki Uria també. I en XabierAlegria, i en Joan MariTorrealdai, i en Fermin Laz-kano, i en Xabier Oleaga. I enPello Zubiria. “Diuen que l’ope-ració no ha acabat, que hi ha mésdetinguts, però encara no sabemqui falta”. Com que calia avisarla resta de companys, vamquedar a dos quarts de nou peranar junts a la seu d’Andoain.

Quan vaig penjar el tel¯fon,eren les set i tres minuts. 180segons de res per empassar-seque les viv¯ncies de moltsanys: els amics i la feina havienestat segrestats mitjan˜antarmes. De cop, vaig tenir unesganes incontrolables de vomi-tar. Vaig anar al lavabo. L’únicque va sortir de la meva bocava ser un amarg fil de bilis.Voler plorar i no poder.

Vaig estar per casa, amb lar∫dio, d’una banda a una altra:però no puc assegurar qu¯ feiaexactament. La meva memòriano ha estat capa˜ de guardarels records de qu¯ vaig fer acasa aquell matí. Volia anar al’altra casa meva, al’EGUNKARIA, a Andoain. Almés aviat possible. No teniacap altra cosa al cap.

L’hora havia arribat final-ment. Vam ajuntar-nos ambl’Imanol, vam pujar al cotxe,vam engegar la r∫dio. Tot en

un moment. L’Imanol estavadespert des de les quatre de lamatinada. Mentre an∫vem capa Andoain em va explicar quehavia estat la dona de l’AlbertoBarandiaran qui l’havia trucat ala matinada, per dir-li quel’Alberto era a la seu d’Iruñea,com a testimoni durant elregistre: “Ets molt ing¯nua,noia!”. Havia intentat trucar aen Martxelo per explicar-li qu¯passava a Iruñea, però no con-testava. “Ni se m’ha passat pelcap que ell podia estar detingut!”.

En sentir les notícies de lesnou ens vam quedar senseparaules. En Txema Auzmendii en Luis Goia també estavendetinguts. Em vaig posar lesmans al cap i l’Imanol, queanava conduint, va fer un gestde tristesa. “Estan bojos! Estanbojos! Volen alterar tota la socie-tat!”. I no vam ser capa˜os dedir cap paraula més fins quevam arribar a Andoain:EUSKALDUNON EGUNKARIA.

Parc Cultural Martin Ugalde.Avinguda dels lluitadors, sensenúmero. Andoain. Gipuzkoa.Euskal Herria.

La direcció correctaLa direcció era la de sempre,però la foto congelada que ensvam trobar a la porta de lasegona casa nostra no. Unscinquanta companys i com-panyes a la vorera. Una munióde gu∫rdies civils al davant.Moltes c∫meres de televisió,fotògrafs i periodistes al costat.Més gu∫rdies civils a l’altrabanda. I moltes i molts ciuta-dans que s’havien apropat ademostrar-nos el seu suport totjust con¯ixer la noticia.

Deuria ser un quart de deu,més o menys. Vam dir un trist“bon dia” i com a única respos-ta, vam rebre una mirada enca-ra més trista. “Tenen a enMartxelo a dins mentre fan elregistre. Hi ha algú més, però nosabem segur qui és. L’Iñaki Uria,

potser”. No sé quin companyens ho va dir. Ens mir∫vem elsuns als altres. Ningú parlava.

Els meus ulls es van quedarenganxats a la companyaAxun Erzibengoa. L’Axun est∫embarassada. Aquell 20 defebrer de sis mesos i mig. I nopuc treure els meus ulls de laseva panxa. La panxa del’Axun i l’arma del gu∫rdia civilque tenia tot just al davant. Lamirada de l’Axun era trista,però l’home de verd ens mira-va orgullós, des de la balcona-da de casa nostra, com sihagués conquerit un nou cas-tell. Vaig comen˜ar a adonar-me que les representants delssindicats ELA i LAB estavenentre nosaltres; també els deANV, Aralar, Batasuna, EA i elPNB. També el cap de laSocietat d’Escriptors Bascos, elpresident de la Societatd’Editors Bascos, el secretaride la Societat de Bertsozales, eldirector de la revista Argia...

Companys i eines de treballque ens han acompanyatdurant tants anys: organismessocials, culturals i polítics dientamb totes les seves forces queaquella bestiesa s’havia d’atu-rar. Portava la gravadora a lamotxilla i vaig comen˜ar a ferel de sempre: recollir reac-cions. Altres companys i com-panyes ja estaven fent elmateix. De cop vaig sentir laveu del Xabier Lekuona, elsotsdirector. Ens deia que feiapoc que havien detingut al’Inma Gomila en passar deLapurdi cap a Gipuzkoa.Simplement anava cap a lafeina, com cada dia.

Van portar una gran pancar-ta que deia “Egunkaria per la lli-bertat d’expressió” i totes i totsens vam posar darrera.Esper∫vem el moment en qu¯sortissin els detinguts que erena dins, pensant que, com amínim, sentirien els nostrescrits d’∫nim. El fotògraf deldiari Gara va sortir a la carrete-ra amb la intenció de fer unafoto. “Si vuelve usted a cortar lacarretera, le llevamos aIntxaurrondo” li va dir ungu∫rdia civil sense cap menade veu civil.

Gairebé eren les onze.Recordo que una dotzena detreballadors de la cooperativaveïna Latz van aprofitar l’horade l’esmorzar per poder sortirde la feina i fer una concentra-ció espont∫nia i mostrar el seurebuig i la seva solidaritat.Portaven a les mans fulls on espodia llegir “Solidaritat amb lesi els treballadors de l’Egunkaria”i els ensenyaven als gu∫rdiescivils que es trobaven entrenosaltres durant els deu minutsde descans. Aquell gest d’a-quells treballadors i treballa-dores amb vestit blau va acon-seguir endolcir una mica l’a-margor d’aquell matí. En aca-bar la concentració, van tornar

La Gu∫rdia Civil assalta “EUSKALDUNON EGUNKARIA”, l’únic diari escrit íntegrament en ¯uscar

AMAIA ZABALO

9EUSKAL HERRIAEgunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

6 DE DESEMBRE DE 1990

“EUSKALDUNON EGUNKARIA” va sortiral carrer per primer cop fa ara 13 anys,fruit d’una àmplia participació popular.

20 DE FEBRER DE 2003

300 guàrdies civils amb una ordre judi-cial de l’Audiència Nacional pròpia deBaltasar Garzón, precinten EGUNKARIA.

Redacció ❙ BARCELONA

La matinada del 20 defebrer del 2003, 300agents de la Gu∫rdia

Civil assaltaven amb ordrejudicial les seusd’EGUNKARIA a Andoain,Iruña, Donostia, Bilbo iGasteiz. Paral·lelament, dete-nien als domicilis particulars a10 promotors de l’únic diariescrit íntegrament en ¯uscaradasd

DETINGUTS EN L’OPERACIÓ CONTRA EGUNKARIA

JUAN MARI TORRALDAI

President del Conselld’Administració i director dela revista liter∫ria basca“JAkin”. Activista social delmoviment cultural basc desde la década dels 60.Director de la revista“Anaitasuna” i figura desta-cada del món editorial basc.Autor, entre molts d’altres,de “El libro negro del euske-ra”. Torturat. En llibertatsota fian˜a.

IÑAKI URIA

Conseller Delegat del Conselld’Administració. Activista delmoviment cultural basc. Vaparticipar al procés de creaciódel diari i al grup que va trans-formar “Zeruko Argia” en l’ac-tual revista “Argia”. Va sersubdirector i director del diari.Torturat. EMPRESONAT.

MARTXELO OTAMENDI

Director del diari des de 1993.Ha estat professor i directorde l’euskaltegi municipal(acad¯mia d’ensenyamentd’¯uscar) de Tolosa. Tambéva desenvolupar la seva tascaprofessional a la televisiópública basca, dirigint el pro-grama “Egonean Giro”. Hadenunciat tortures i maltracta-ments homofòbics. En llibertatsota fian˜a de 30.000 euros.

PELLO ZUBIRIA

Subdirector de la revista“Argia”. Va ser el primer direc-tor d’EGUNKARIA i ttambén’era director de la revista“Argia”, que va abandonar perproblemes de salut. Torturat.Va ingressar a l’HospitalPenitenciari. Llibertat sotafian˜a.

XABIER ALEGRIA

Membre d’Udalbiltza (assem-blea de representants munici-pals electes d’Euskal Herria).Imputat també en el procéscontra el diari “Egin”.EMPRESONAT. En estat deshock, no podia parlar.

XABIER OLEAGA

Responsable de Comunicacióde la Federació d’Ikastoles.Va ser director d’Egin i, poste-riorment, director adjuntd’Egunkaria. EMPRESONAT.

LUIS GOIA

Productor cinematogr∫fic. Vaparticipar a EgunkariaSortzen, la iniciativa per pro-moure “EGUNKARIA”. Pro-

ductor de diverses pel·lícules,entre elles, “Off-eko maitasu-na”, escrita i dirigida pel poetaKoldo Izagirre. En llibertatsota fian˜a de 12.000 euros.

TXEMA AUZMENDI

Jesuïta i subdirector de RadioPopular de San Sebasti∫.Promotor d’Egunkaria i secre-tari del Conselld’Administració del diari desdels seus inicis. Empresonat.Alliberat posteriorment sotafian˜a.

INMA GOMILA

Primera gerent d’Egunkaria.Va sortir en llibertat sotafian˜a de 18.000 euros.

FERMIN LAZKANO

Responsable de Plazagunea,empresa de serveis relacio-nats amb les noves tecnolo-gies de la informació al mónde la cultura basca. Va sergerent d’EGUNKARIA i pro-fessor i membre de la coordi-nadora dalfabetització AEK.En llibertat sota fian˜a de12.000 euros.

21 REGISTRES

300 agents de la Gu∫rdia Civilens van encarregar de tancarles seus del diari a les quatrecapitals basques i d’escorco-llar i regirar 21 locals i viven-das, endur-se ordinadors idocumentació i, en el cas deJoan Mari Torrealdai, requisarla feina de tota una vida dedi-cada a la lluita per la super-viv¯ncia de la llengua basca.

La majoria de locals regis-trats tenien una relació direc-te amb la defensa de l’¯uscar:la Federació d’Ikastoles, larevista Argia i la revista Jakin,les seus de les empresesPlazagunea (portals d’interneten ¯uscar), Diana Texnologiao Zine Zero també van serocupades i escorcollades pelcos militar espanyol.

Detencions, registres, por...

OPERACIÓ POLICÍACA”.L’actuació de la Gu∫rdia

Civil es va saldar amb

el registre de 21 locals,

11 detencions i

les seus d’EGUNKARIA

precintades

REGISTRES I DETENCIONS.La Guàrdia Civil va precintar totes les seus./ AMAIA

cap a la feina i els homesarmats els van seguir. Crec queels van identificar. Després vacomen˜ar el ball de furgone-tes. Els que envaïen i ocupa-ven la seu les van omplir ambels ordinadors, els papers i elsllibres que treien de casa nos-tra. I des d’aleshores, els quevulguin veure com n’és de f∫ciltrepitjar el ser i el sentir-se bas-cos i basques tenen un exem-ple més de com van les coses.

Mentrestant, els responsa-bles de redacció i producciópreparaven una reunió r∫pida.De seguida ens van fer saberper qu¯. “No acceptem aquestdisbarat. Hem de donar una res-posta digna als nostres lectors ilectores. Per això, cal intentarque dem∫ també hi hagi un diarifet per nosaltres als quioscos”.

En aquella situació d’excep-ció, jo estava entre els treballa-dors que formaven la petitaredacció que s’havia creat:calia seguir. I totes i tots ens hivam posar, hi havia feina pelsmés de 150 treballadors quesom: la comissió de relacionsexteriors, la de solidaritat, la deles plataformes als pobles, lade comunicació, la de materi-al... Vam organitzar tot tipusde grups de treball i amb aixòseguim, encara.Ens queda tan-tíssima feina per fer per poder

oferir a la comunitat basca eldiari que es mereix i necessita.

Sobretot, perqu¯ la nostrasocietat ens ha demostrat ambclaredat que cal seguir enda-vant; que est∫ amb nosaltres; isobretot, que malgrat el quediguin els jutges, no és legal resdel que estan fent.

Des del 20 de febrer, la nos-tra ter∫pia, la nostra medecinaha estat i és la solidaritat, decasa i de fora. En veure enMartxelo sortint de la presódenunciant les tortures pati-des, en veure que els comptesdel Martin Ugalde, –històricnacionalista i escriptor de 82anys– havien estat bloqueja-des, quan li van negar l’habeascorpus a en Pello Zubiria; enrecordar que Xabier Alegria,Xabier Oleaga i l’Iñaki Uriaencara continuen empreso-nats...

Sí, anem endavant. El pro-jecte del nou Egunkaria ja est∫en marxa. Perqu¯ no existeixcap camí que no hagi estat fet.I perqu¯ no en tenim capdubte: el que estem fent és laresposta més digna quepodem donar.

Amagoia IBAN és periodista i treballadora d’EGUNKARIA

Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003EUSKAL HERRIA10

El tancament d’Egunkaria i els catalansSalvador CARDÚS ❙ UAB

Del tancamentd’EGUNKARIA s’hadit pr∫cticament tot el

que es podia i s’havia de dir.Al marge de la seva orientaciópolítica i ideològica, el tanca-ment d’un mitj∫ de comunica-ció és sempre un atemptat ala llibertat d’expressió en unasocietat democr∫tica.

La qüestió ha estat proudebatuda i els límits de latoler∫ncia sempre han estatmolt amples en aquestassumpte. Les idees no delin-queixen, amb independ¯nciaque puguin ser democr∫tica-ment i moralment rebutjables.És clar que les ideesd’EGUNKARIA tampoc noeren pas ni democr∫ticamentni moralment condemnables,i que en cap cas no feien apo-logia de la barb∫rie. Peròaquesta no és la qüestió defons. La qüestió de fons ésque el tancament d’un diarihauria de ser un fet tanexcepcional que de capmanera no es podria aplicar aEGUNKARIA, com tampocno s’havia d’haver tancat, facinc anys, EGIN.

Afegiu-hi, encara, el coms’ha procedit al tancament iels arguments jurídics ques’han utilitzat per justificar-lo,i llavors tindrem ja no nomésun atemptat ras i curt a la lli-bertat d’expressió, sinó quecomen˜arem a entendre elsentit de tot plegat.

Contra el País BascAquest tancament es pro-dueix en el marc d’un combatsense límits en contra del pro-cés d’emancipació del poblebasc ben emmascarat amb elpretext de la lluita antiterro-

rista. L’argumentantiterrorista, doncs,ha esdevingut lacoartada per a la vul-neració de dretsfonamentals i perjustificar l’esquerdaque el govern deMadrid, alguns sectors delpoder judicial i membres d’al-tres ∫mbits socials creuen quecal introduir en les garantiespròpies d’un Estat de dret. Endefinitiva, ja fa temps que aEspanya les raons d’Estat –ladefensa de la unitat estatal talcom és entesa pel nacionalis-me espanyol– s’estan impo-sant a l’Estat de dret.

El fet que EGUNKARIA fosl’únic diari en euskera, d’altrabanda, no és un accident. Éscert que el món de la culturaen euskera ha estat en moltbona part capitalitzada pelssectors de l’independentisme

radical. Diguem-ho tot: capita-litzada i alhora defensada amburc davant d’un procés dedesaparició fa ben pocs anysgairebé cantat. I, encara, haestat una expressió culturalapropiada per aquests sectorsdavant la desídia de la resta desensibilitats polítiques.

Tal com a Catalunya es potdir que l’apropiació del catala-nisme per part de CiU ha estattan responsabilitat de la sevapretensió d’identificacióexclusivista del nacionalismemoderat amb aquest móncom de l’abandó a que haestat sotm¯s per part del PSC,

també al País Bascni el socialisme ni enprou mesura elnacionalisme con-servador del PNB,no han sabut articu-lar la defensa pluralde la cultura euskal-

dun. Per tant, editorialment,EGUNKARIA se situava enaquest món abertzale, per béque la seva línia informativas’obria a un pluralisme possi-blement incomparable ambcap dels altres mitjans escritsbascos. Tanmateix, i fos quinfos el cas particular, la lluitacontra l’euskera ha acabatessent vista des de Madridcom una lluita contra l’inde-pendentisme, paral·lela al fetque la defensa de l’euskera, alPaís Basc, hagi estat vist comuna lluita política. Encara nofa una setmana, vaig ser en unlocal al centre de Bilbao on un

dia de cada dia, entre vuit inou de la nit, un parell dejoves amb violí i guitarra, ambrepartiment de les lletres perfacilitar-ne el seguiment,ensenyaven can˜ons popularsbasques als clients de totes lesedats, inclosos homes i donesmadurs, que hi eren prenent vio cervesa. El seguiment de laproposta, pr∫cticament total,traspassava el fet estrictamentmusical i se situava, sense capdubte, en l’afirmació d’unavoluntat implícita d’emancipa-ció política.

Solidaritat des de CatalunyaFins aquí, les circumst∫nciesd’un tancament que entre elscatalans ha estat prou analit-zat i condemnat de maneraprou un∫nime. Però voldriaafegir un parell de comentarismés a aquests fets coneguts,per les conseqü¯ncies quepoden tenir per al nostre país.En primer lloc, vista la for˜ade la solidaritat catalana mos-trada amb EGUNKARIA iamb el seu director MartxeloOtamendi, especialment des-prés d’haver denunciat haverestat objecte de tortures, hearribat a tenir la impressióque la reacció havia estat mésforta a Catalunya que almateix País Basc. Perqu¯, elcert, és que all∫ EGUNKARIA,amb una difusió gens menys-preable de més de 15.000exemplars diaris, tanmateix lipassava el mateix que enspassa aquí amb els mitjans decomunicació més identificatsamb el país: són els més criti-cats. En la mesura quetothom el voldria seu, a lesmés grans proximitats políti-ques i ideològiques hi solcorrespondre un grau supe-rior en el nombre de retrets.

Ja fa temps que a Espanya les raons d’Estat –la defensade la unitat estatal tal com és entesa pel nacionalismeespanyol– s’estan imposant a l’Estat de dret, benemmascarades en el pretext de la lluita antiterrorista.

ATAC FRONTAL A L’ÈUSCAR, A LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I ALS DRETS HUMANS. L’atac es produeix en el marc d’un combat sense límits per aturar el procés emancipatori

POLITICA

RAÓ D’ESTAT I UNITAT D’ESPANYA

AMAIA ZABALO

Per dir-ho sense embuts: siaquí l’AVUI pot ser qualificatcom a “terra d’infidels” pelssocialistes, de fet, els qui mésdurament acusen l’únic diarique assumeix amb totes lesconseqü¯ncies la dimensiónacional són, inevitablement,CiU i sobretot ERC. All∫,doncs, passava semblantmenti, posem per cas, sectors comAralar, un independentismeque condemna la viol¯nciad’ETA, podia considerar queEGUNKARIA els tractavainformativament de manerapoc adequada. A Catalunya, lacondemna del tancament del’únic diari en llengua bascapotser ha estat encara supe-rior a la del País basc perqu¯és resultat d’una crítica políti-ca neta de suspic∫cies i d’unasolidaritat cultural i lingüísticaque va més enll∫ de la sevapossible identificació políticapartidista.

En segon lloc, aquesta sen-sibilitat catalana que incloupr∫cticament tot l’espectre dela societat civil mobilitzable,s’inscriu en el marc d’un afar-tament de l’espanyolitat que,gr∫cies a l’arrog∫ncia d’Aznar,ha arribat a superar la quedurant anys ha estat la nostrafatiga de la catalanitat. Lasocietat civil catalana –desdels col·legis professionals,passant per les universitats,les organitzacions d’Església,de lleure infantil i juvenil i,naturalment, totes les d’acciópròpiament catalanista- s’hasolidaritzat amb EGUNKARIA

per expressar, també, la sevairritació amb un espanyolismeque s’abraona sense contem-placions damunt nostre,envaint espais fins ara poc omolt respectats. Vull dir queens hem solidaritzat amb elPaís Basc, però amb la claraconsci¯ncia que també era unacte d’autodefensa nacional.

Ruptura i emancipació nacionalLa particularitat del momentpresent, en definitiva, és queja no podem esperar –comamb el franquisme- que uncanvi polític general produei-xi el canvi desitjat –l’emanci-pació nacional– de cop ivolta. Ara, la via de la rupturaamb l’Estat només pot arribarper la mateixa via política perla que circulem. I això exigeixla m∫xima radicalitatdemocr∫tica en les nostresactituds amb una pressió sos-tinguda damunt dels nostresrepresentants polítics per talque no ens puguin tornar a dirallò que ha estat el pretextd’aquests darrers vint anys:que el país no seguia i quetampoc no es deixava estirar.Això s’hauria d’haver acabat.Ara, als nostres representantspolítics, els hauríemd’emp¯nyer cap endavant iels que no seguissin, que s’a-partessin.

Versió ampliada de l’articlepublicat a “El Temps”, núm.981. 1-7 d’abril de 2003.

POLITICA11Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

Ibon Sarasola(Lingüista)

S’ha parlat i s’ha argu-mentat molt, i amb raó,sobre tot el que com-

porta el tancament injustd’EGUNKARIA com un ataca la llibertat d’expressió, alsmitjans de comunicació enbasc i a la cultura basca.

En tot el que jo he vist, tan-mateix, no s’ha subratllat unaltre aspecte del tancamentque per a mi és fonamental:EGUNKARIA no era unmitj∫ de comunicació més. Ino em refereixo pas al fet queera l’únic diari en llenguabasca. Em refereixo al modelde llengua que ha potenciat.Entre nosaltres no hi ha hagutcap més mitj∫ que fes unareflexió tan explícita sobre laimport∫ncia del model de

llengua que cal fer servir enun mitj∫ de comunicació.

Mentre que en d’altres mit-jans escrits o audiovisualssembla que la filosofia subja-cent que hi ha és allò de“mentre sigui en basc, tant seval!” o també “fem servir elbasc que es mereix la comu-nitat bascoparlant”, EUS-KALDUNON EGUNKARIAdes d’un bon comen˜amentva fer una aposta per unmodel de llengua coherent,digne, que no acceptavaperqu¯ sí un calc servil delcastell∫. I aquesta aposta vaser tant teòrica –el seu mag-nífic Llibre d’estil– compr∫ctica –l’exemple quotidi∫de la utilització d’aquestmodel de llengua. Alguns lec-

tors catalans m’entendran siels dic que el més semblantque conec a l’EGUNKARIAés la revista L’Aven˜, que a co-men˜ament del segle passatva dur a terme en terres cata-lanes una tasca decisiva per ala normalització de l’idioma iper a l’establiment d’unmodel de llengua competitiu idigne. El catal∫ escrit avui noseria com és si no haguésexistit L’Aven˜.

Però una ordre judicialinjusta i estúpida ha impedit aEUSKALDUNON EGUN-KARIA de culminar una tascasemblant en el camp de lanostra llengua. Per això, troboque la seva desaparició ésuna doble p¯rdua per a lallengua dels bascos.

No tinc l’experi¯nciaquotidiana d’anar almatí a comprar

l’EGUNKARIA al quiosc de lacantonada. El vaig con¯ixerquan ja vivia a Barcelona all∫pel comen˜ament dels anys90. Recordo la primera vega-da que en vaig tenir un a lesmans: vaig pensar que lesparaules se m’escolarien perentre el dits, era tan petita lalletra! S’havien d’aprofitar béaquelles poques p∫gines,suposo. Hi havia molt pocespai i moltes coses per dir.

Al comen˜ament no l’ente-nia gaire, el trobava massadens, massa esp¯s, massanou. Llegia un ¯uscarmodern, diferent, que em par-lava de coses que no m’ha-vien dit mai abans. No hi esta-va acostumada, i m’hi vaigvoler acostumar. Recordoque vaig fer un esfor˜ diari, unesfor˜ conscient i emocio-nant. Cada cop era una micamés meu, dia rere dia méssuau, dia rere dia més ama-

ble, fins que, sorprenentment,se’m va fer com de tota lavida. I de mica en mica eldiari es va fer més gran, la lle-tra es va fer més gran...vamcréixer tots.

M’hi vaig subscriure, voliarebre’l a casa. Matins de caf¯i diari...qu¯ més es pot dema-nar! I vaig fer subscriptortambé el Departamentd’Èuscar de l’Escola Oficiald’Idiomes on treballo ara ja fa10 anys, perqu¯ els alumnesque hi estudiaven aquestallengua poguessin , d’unamanera o altra, aprofitar-sed’una eina cultural i lingüísti-ca com era l’EGUNKARIA. Lafeina va ser llavors una micade tots: a primer curs, nomésels titulars; l’agenda i petitesinformacions d’espectacles, asegon; a tercer, notíciessocials i culturals; a quart,breus reportatges de temesgenerals i finalment a cinqu¯,l’enorme plaer de poder gau-dir dels articles d’opinió. Apoquet a poquet, molt a

poquet a poquet, igual que jo.Durant tots aquests anys,sovint hem estat tres a l’aula:els alumnes, jo i aquest mate-rial viu, aut¯ntic i real que elspermetia un apropamentdirecte i quasi instantani alpaís i la llengua del qual esta-ven aprenent. Quasi instanta-ni dic, entre altres coses,perqu¯ l’Egunkaria aquí, aBarcelona, sempre s’ha llegitl’endem∫; o bé dos dies des-prés –segons com estiguéscorreus– o fins i tot, tres i qua-tre dies més tard –si t’agafavapel mig el cap de setmana.Però no importava gens. Resno caducava.

Ara ja no es llegeix, ara jano som tres a l’aula, el caf¯ nose’m refreda. Però l’estemesperant, i quan torni ambnom i forces renovades,només hi haurà un plaer mésgran que trobar-lo cada dia ala bústia de casa: poder sentirl’experiència quotidiana d’a-nar a comprar-lo cada matí ales Rambles.

EUSKAL HERRIA

Egunkaria, una p¯rdua doble

Ainhoa Aranburu (Professora d’¯uscar de l’Escola Oficial d’Idiomes)

Personal i transferible

Ja no podem esperar –com en el franquisme– que un canvi políticgeneral produeixi el canvi desitjat. Hauríem d’empènyer els nostresrepresentants cap endavant i els que no seguissin, que s’apartessin.

RADICALITAT DEMOCRÀTICA

Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003EUSKAL HERRIA

Atemptat a l’Europa de les llengües

Aureli ARGEMI ❙ CIEMEN

La “Carta Europea de lesLlengües Regionals oMinorit∫ries” (seria

més just qualificar-lesLlengües Minoritzades), queel Consell d’Europa va apro-var el 1992 i que l’Estatespanyol ha signat i ratificat(l’any 2001), en forma deConveni, és ben explícita:cal que els governs delsEstats membres del Conselld’Europa portin a terme unconjunt “d’accions decidi-des” (art. 7) a favor de lesllengües minoritzades.

Aquestes accions han detenir com a objectius -llegimen el Pre∫mbul de l’esmenta-da Carta- “promoure els ide-als i els principis que consti-tueixen el patrimoni comú”dels europeus; “mantenir idesenvolupar la riquesa cultu-ral d’Europa”; respectar, en lapr∫ctica, “un dret” hum∫,“imprescriptible”, aplicable atotes les persones; optar per asostenir “el valor de la inter-culturalitat i del plurilingüis-me” i, en definitiva, contribuir“a la construcció d’unaEuropa basada en els princi-pis de la democr∫cia”.

Per a aconseguir aquestsobjectius, la Carta, en el seuarticle 7, es posiciona a favorde la “discriminació positiva”de les llengües encara discri-minades, en el sentit quenecessiten un “compromís”polític particular capa˜ d’”eli-minar qualsevol distinció,exclusió, restricció que afec-tin l’”ús d’aquestes llengües” i“posin en perill el seu desen-volupament” (art. 7). Encoher¯ncia amb el que acabad’exposar, la Carta insta elsgoverns a “prendre en consi-

deració les necessitats i elsdesigs expressats pels grupsque usen aquestes llengües”.

Pel que fa, concretament,als mitjans de comunicació, laCarta obliga els governs notan sols a “respectar els prin-cipis d’independ¯ncia i d’au-tonomia d’aquests mitjans”sinó també “a garantir que nosigui imposada a la premsa”,també a l’escrita en una llen-gua minoritzada, “cap restric-ció a la llibertat d’expressió i ala lliure circulació de la infor-mació” (art. 11). La Carta és,doncs, ben explícita sobre lapolítica lingüística que han deportar a terme els Estatsmembres del Conselld’Europa. I, a la vegada, dónales pautes per a poder valorarel seu compliment o no en un

Estat que l’hagi ratificada,com és el cas de l’Estatespanyol.

A la llum dels principisassumits per la Carta, el tan-cament for˜at d’EGUN-KARIA és un exemple benclar de flagrant violació d’a-quests principis i d’incompli-ment dels compromisos quel’Estat espanyol ha pres enrelació a la dignitat i dimen-sió europea de totes les llen-gües que es troben en el terri-tori que administra.

Més encara, el fet de crimi-nalitzar en bloc un mitj∫ decomunicació, a part de seruna aberració des del punt devista jurídic (els papers nopoden ser tractats com adelinqüents), resulta espe-cialment i simbòlicamentgreu perqu¯ EGUNKARIA ésl’únic diari escrit de cap apeus en una determinadallengua minoritzadad’Europa. En altres paraules,el tancament for˜at d’EGUN-KARIA és un atac frontal irebuscat als drets d’unacomunitat lingüistica com és

el poble basc, és un prece-dent que posa en tela de judi-ci altres mitjans de comuni-cació en llengües minoritza-des, és un acte polític signifi-catiu del qu¯ pensa el governsobre el pluralisme lingüístic.

Tot plegat revela la hipocre-sia que amaga la ratificació,per part del govern, de la cita-da Carta, el seu menyspreuenvers la dignitat de totesllengües i la seva concepcióantieuropea que té d’unaEuropa que ha optat per a serla casa comuna de tots elseuropeus sense excepció i,per tant, disposada també afer el que calgui perqu¯ les“seves” llengües i cultures,privades avui de la normalitatde qu¯ gaudeixen les llengüesoficials-estatals, l’aconseguei-

xin o la recuperin.La Carta preveu que la socie-tat civil pugui dir la seva -ambla promesa que ser∫ escolta-da pel Comit¯ de Ministresdel Consell d’Europa- sobrecom aquesta Carta s’aplica enun Estat concret. EGUNKA-RIA és, sens dubte, un exem-ple emblem∫tic perqu¯ lasocietat civil pugui ensenyaral conjunt d’Europa i del mónla veritable cara del governespanyol, el pes que hi conti-nua tenint l’”España, unagrande y libre” que l’apartade l’Europa de la conviv¯nciai de la pau entre tots elspobles europeus, l’Europaque preconitza el Conselld’Europa.

Ens queda el recurs d’acu-dir al Tribunal Europeu delsDrets Humans per a denun-ciar el govern espanyol coma bel·ligerant envers unsdrets tan fonamentals comsón el dret a la lliure expres-sió i el dret a la lliure infor-mació vulnerats en el casd’EGUNKARIA. La denúnciaés un deure cívic, demo-cr∫tic, i amb esperances queacabi bé, amb sent¯ncia con-demnatòria, perqu¯ així s’hadonat en un cas recent i sem-blant al d’EGUNKARIA arreldel tancament també políti-cament for˜at de dos diaris aTurquia, Estat membre delConsell d’Europa. Tan debòque d’aquesta guerra il·legal iil·legítima contra EGUNKA-RIA, amb “morts” innocentscom són els periodistesdetinguts, o acusats de serdelinqüents, en surti vence-dora una llengua d’Europa, lallengua basca, i, per tant,també la democr∫cia!

* President del CIEMEN

Tant de bó que de la guerrail·legal contra EGUNKARIA,amb ‘morts’ innocents que sónels detinguts, en surti vence-dora l’Europa de les Llengües.

La mateixa Carta obliga alsgoverns a no imposar “cap res-tricció a la llibertat d’expres-sió i a la lliure circulació de lainformació” (Article 11).

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minorit∫ries obliga als Estats a vetllar per les cultures minoritzades

ATAC FRONTAL A L’ÈUSCAR. El tancament ¯s una agressió frontal i rebuscada a tota una comunitat lingüística

POLITICA12

CARTA EUROPEA EUROPA DE LES LLENGÜES

POLITICAEgunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

Iñigo Iruin

(Advocat)

I van quatre...

La mesura cautelar de clausu-ra del diari EuskaldunonEGUNKARIA i de suspensió

d’activitats adoptada pel JutjatCentral d’Instrucció n. 6, presentaevidents esquerdes en l’ordena-ment jurídic vigent.

* Des de la perspectiva consti-tucional, comporta descon¯ixerque, segons l’article 55.1 C.E., elsdrets de la llibertat d’expressió i dela llibertat d’informació noméspoden ser suspesos quan s’acordala declaració de l’estat d’excepcióo de setge. Igualment, s’infringeixel mandat constitucional de l’arti-cle 20.5. segons el qual l’únicamesura que és possible adoptarcontra un mitj∫ de comunicació ésel segrest de publicacions en virtutde resolució judicial.

D’altra banda, la Sent¯ncia delTribunal Constitucional del 16 dedesembre de 1987, que va titllard’inconstitucional l’única normaque habilitava el tancament provi-sional d’un mitj∫ de comunicació,declarava que una finalitat mera-ment preventiva o d’asseguramentno pot justificar constitucional-ment una restricció tan radical pera la llibertat d’informació com és eltancament, encara que sigui provi-sional, d’un mitj∫ de difusió.

* Des de la legalitat ordin∫ria,s’efectua una interpretació extensi-va i, per tant, prohibida, d’unanorma sancionadora, com és l’arti-cle 129.2 del Codi Penal, que esta-bleix un sistema tancat de delictesals qual es pot aplicar la conse-qü¯ncia accessòria de la mesuracautelar de clausura i suspensiód’activitats, de manera que quedainclòs, doncs, en aquell numerusclausus, només el delicte d’integra-ció en organització terrorista.

Doncs bé, el magistrat instructorha adoptat la mesura sense definirexactament quin és el tipus penalque incardina les conductes queretreu als imputats, i deixa per a unmoment posterior una qualificaciójurídica més perfilada.

Tot això encara és més evident sipensem que, després de l’operaciópolicíaca i judicial, no hi ha cappersona en presó preventiva que

en el moment del tancament fosperiodista, col·laborador, etc. queintegrés l’organigrama d’EUSKAL -DUNON EGUNKARIA i quan, amés (pel fet que, segons l’instruc-tor, un dels elements clau per a laclausura del diari era la suposadaactuació d’EGUNKARIA, S.A. enl’ordre econòmic i financer dins del’estrat¯gia de l’organització ETA),aquest reconeix en l’ordre del 10de mar˜ de 2003 que acorda lamesura cautelar, que la investiga-ció des del punt de vista econòmic“s’acreditar∫ a partir d’aquestmoment, perqu¯ amb anterioritatha estat impossible realitzar unainvestigació efica˜”.

És evident que el dany generat ésirreparable, ja que a través del tan-cament provisional s’ha produït lapena de mort definitiva d’un mitj∫de comunicació, i tot plegat s’ha fetsense respectar el test de necessi-tat reiteradament exigit per la juris-prud¯ncia del Tribunal Europeu deDrets Humans, i molt recentmenten la seva sent¯ncia del CasRoemen i Schmit contra Luxemburg,del 25 de febrer de 2003, en la quals’analitza un supòsit d’entrada iregistre en un diari i en el despatxd’uns periodistes.

Anirem fins a Estrasburg si elsòrgans jurisdiccionals de l’Estatespanyol no revoquen una decisiótan greu i inconstitucional com ésel tancament d’EUSKALDUNONEGUNKARIA.

CLAUSURA SENSE INVESTIGARL’instructor mateix reconeix que lainvestigació econòmica “s’acreditarà apartir d’aquest moment, per quant ambanterioritat ha estat impossible realitzaruna investigació eficaç”.

TRIBUNALS EUROPEUSAnirem fins a Estrasburg si els organis-mes jurisdiccionals de l’Estat espanyolno revoquen una decisió tan greu iinconstitucional com és el tancamentd’EUSKALDUNON EGUNKARIA.

TANCAMENT D’EGUNKARIA. Amb la clausura judicial del diari, ja són quatre

els mitjans de comunicació bascos tancats en els darrers cinc anys:

EUSKAL HERRIA

Clausura inconstitucional

13

Redacció ❙ BARCELONA

Amb el tancament d’Egunkaria, elsmitjans de comunicació bascostancats en els darres cinc anys pel

poder judicial ja són quatre: Egin, EginIrratia , Ardi Beltza i, ara, EUS-KALDUNON EGUNKARIA. La clausurade mitjans de comunicació molestos, eltancament d’espais polítics que ha supo-sat les repetides il·legalitzacions de lesorganitzacions de l’esquerra abertzale i lapermanent criminalització i satanitzaciómedi∫tica estan caracteritzant la vidapolítica i social a Euskal Herria.

El sumaríssim 18/98 iniciat pel jutgeBaltasar Garzón, amb centenars de per-sones encausades, sembla reproduir unnou judici de Burgos. I és que, possible-ment, 25 anys siguin relativament poc enla història de ls pobles. Perqu¯ el 1978qui també tancava diaris al País Basc(“La Voz de Euskadi”, o “Unidad”, a talld’exemple) era la nissaga dels MayorOreja, que ja tenen un r¯cord històric decinc mitjans de comunicació tancats. Sis,si volem afegir EGUNKARIA com a vícti-ma de la la seva política de persecució.

EGIN i EGIN IRRATIA

El 15 de juliol de 1998, 200 policiesnacionals irrumpien a les seus d’EGIN iclausuraven el diari. En una nova mostrade la simbiosi entre el poder executiu i el

judicial, Aznar afirmava –des de Turquia:“És que algú es pensava que no tancaríemEGIN?”. Dels detinguts i empresonatsaleshores, tots estan en llibertat a l’espe-ra del judici. El 2001, la Secció Quarta del’Audi¯ncia Nacional deixava sense efec-te la causa per “pertinen˜a a banda arma-da” i anul·lava de facto les mesures ante-riors. Però el diari i la r∫dio, ja feia quatreanys que eren tancats.

ARDI BELTZA

La revista de periodisme d’investigació idenúncia social va rebre l’abril del 2001la notificació pr¯via del jutge BaltasarGarzón per “suspendre les activitats”. PepeRei (quatre vegades detingut, tres empre-sonat i mai condemnat) va patir cincmesos de presó fins que la Sala Quartava decretar la seva llibertat i l’arxiu de lacausa contra “Ardi Beltza”. Però, alesho-res, la revista ja era un altre cad∫verperiodístic de la “brunete medi∫tica, políti-ca i judicial” que van denunciar els seustreballadors i treballadores. I el mal, comen casos anteriors, ja estava fet.

Així funcionen les coses a la pell de brau.Es tanquen mitjans sense proves, sensegaranties legals i en base a la imaginacióde jutges “estrella”. A l’hora de la veritat,ni proves, ni judicis, ni causes, ni con-demnes... ni mitjans de comunicació.

en legítima defensa

Perquè s’ha de començar:

Egunero, cada diaLorea AGIRRE ❙ TOLOSA

Quan els treballadors i tre-balladores de l’EGUN-KARIA hem sentit a la r∫dioque la gu∫rdia civil ha tan-cat el diari, la majoria hempensat el mateix: “Tu, i ara,vés i fes un altre”. El cansa-ment és tan gran com lar∫bia. La tristesa, impressio-nant. La desesperan˜a, noens ho podem creure. Larespiració, ofegada al pit.Voler plorar i no poder: sen-tir que no tenim ni temps nidret de treure la nostra penai tranquil·litzar-nos. Noperqu¯ siguem herois niheroïnes. Al contrari:perqu¯ ho hem de fer. Fins itot en els moments de des-esperan˜a més desespera-da. No ens deixen cap altrasortida.

I així, des del matí d’avui,20 de febrer, tots sabem quefarem un altre diari. Enshem reunit: treballadores itreballadors, mitjans decomunicació, gent del mónde la cultura, agents sindi-cals i polítics. Davant de laseu principal del’EGUNKARIA. L’estan es-corcollant.

No hi ha temps ni pelssentimentalismes. La ironiaens salva. I fer el que tocaposa en funcionament elscaps. La reunió ha estatcurta. On el farem? ATolosa, cada dia treuen undiari d’informació del poble.Quantes pagines? Setze. Elsi les periodistes? Catorze.Temes? Monogr∫fic: el tan-cament, els detinguts, lapluralitat de l’EGUNKARIA,reaccions, els comunicats...La pauta i la paginació jaestan decidides. Qui far∫qu¯? Tu això, tu allò. Hohem fet el més f∫cil possi-ble: els que tenen més facili-tat per escriure.

Encara, però, tenim dosproblemes: els hem robat lamanxeta de l’Egunero a lagent de Tolosa, però novolem que hi hagi conse-qü¯ncies. Cal fer canvislegals: on és l’editor? Segonproblema, on imprimir-lo.En l’estranya situaciód’al·legalitat, no tenim capgarantia. Quina rotativa ensdonar∫ un cop de m∫? Calresoldre tots dos problemesabans de les sis de la tarda.Si no és possible fer servir el

nom d’Egunero, l’haurem detreure amb un altre nom, i sino tenim rotativa, hauremde demanar-ne a unaimpremta.

I tot plegat, en un climade clandestinitat obligada.

Deixem les oficines d’AEKi marxem cap a la seu del’EGUNKARIA. Els i les tre-balladores ens hem reunitentre la carretera i elsgu∫rdies civils. Al mig delcarrer. Fa fred. Ens hemquedat els i les que hem defer l’Egunero. Explicar elque s’hagi d’explicar. Ja ésmigdia. La gu∫rdia civilsegueix entrant caixes imaterial dins les furgonetes.Hem vist en Martxelo il’Iñaki, capbaixos, quan elsficaven al cotxe amb lesmans esposades. La policia

a sortit de l’EGUNKARIA,amb les armes a la m∫ i ambclara arrog∫ncia. I jo sensepoder fer baixar la respira-ció pel coll.

A la seu provisionalEl grup de l’Egunero, cap aTolosa. La seu és petita. Hiha set ordinadors, un percada dues persones. Comen-cem a treballar. Ni agenda,ni teletips, ni arxiusfotogr∫fics, ni documentació,ni televisió. Sensació d’aïlla-ment: trucades discretes. Nopoder donar ni un númerode tel¯fon. Cada cop quepassa un cotxe, reneixen lesmirades nervioses.

L’Egunero no té pas capseguretat i nosaltres tampoc.

La tensió de la feina s’e-quilibra amb acudits ian¯cdotes. Ajuda i suportmutu. Estem respectantl’horari i els lliuraments deles p∫gines van bé. I el titu-lar de la primera, qu¯? Eltitular és més nostre quemai, ser l’expressió d’allòque som nosaltres mateixos.Cal dir que ens han tancat,però quelcom més. Ja est∫,hem donat el pas: tancatperò no callat.

Abans de les nou del ves-pre hem enviat les paginescap a la rotativa del “Diariode Noticias” de Iruñea.Triplicarem la tirada. El nos-

tre transportista ja est∫ all∫preparat: ha d’agafar els dia-ris i portar-los als reparti-dors. La Gu∫rdia Civil tambéhi és. Al principi, nomésfora. Finalment entren i fansignar uns papers a l’editor.Cal la valentia dels momentsdurs...

El transportista ha anatescoltat durant tot el camí.Però no han segrestat l’edi-ció. Els quioscos i subscrip-tors han rebut a les vuit delmatí el primer número del’Egunero. No hem fet resmés que comen˜ar. Peròanirem endavant, perqu¯s’ha de començar : egunero,cada dia.

Lorea AGIRRE és periodista i treballadora d’EGUNKARIA

Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003EUSKAL HERRIA

Ens deixen set ordinadors.Un per cada dos persones.Comencem a treballar. Niagenda, ni teletips, niarxius fotogràfics, ni docu-mentació. (...) Arribem a larotativa: la Guàrdia Civil,que ens fa signar unspapers i escolta tota l’esto-na al transportista...

Quan ho vem sentir a la ràdiototes i tots vem pensar elmateix: “Ara vés i fes unaltres”. La tristesa impres-sionant. La desesperança.La respiració, ofegada. Noens ho podem creure. Volerplorar i no poder. Ni tempsper tranquil·litzarnos i treureles penes. Demà cal un diari.

LABORAL14

CONC (CC.OO):“Contra la retallada dedrets socials”

“El tancament és un exemple dela retallada de drets del PP, quetambé hem comprovat en nom-brosos aspectes de la políticasocial i laboral. A tall d'exemple:l'intent de retallar les prestacionsd'atur, que va comportar l’exito-sa resposta de la Vaga Generaldel 20-J; la política educativaregressiva, en especial la Llei deQualitat; una política d’immi-gració només policial; i una polí-tica econòmica i fiscal dirigida abeneficiar als poderosos tot reta-llen el limitat estat del benestar. Ifinalment la Guerra d'Iraq.”

UGTde Catalunya:“EGUNKARIAAURRERA!”

“Per damunt de tot, en aqueststemps de p¯rdua d’aquells valorsque ja pens∫vem inamovibles,n’hi ha un de suprem al qual nopodem ni hem d’abdicar: la lli-bertat d’expressió. Sota el parai-gua d’estar a favor o en contrameu, ens van laminant totsaquells preceptes pels quals haví-em lluitat: en el tancament veieml’expoliació de la llengua basca;en la reforma laboral la nostra ficom a treballadors i treballado-res; a la guerra, la fi de la nos-tra dignitat. Contra la fabrica-ció artificial del consens, i, ennom de la dissid¯ncia, contra elmonopoli estatal de la veritat:EGUNKARIA AURRERA!

CGT:“Reblant el clau,camí de l’estatd’excepció”

“Un altre cop, amb l’excusa dela lluita contra el terrorisme, elPP restringeix la llibertat d’opi-nió, castiga qui no és monolin-güe i empresona i tortura perio-distes. El tancament i els fets quel’han acompanyat són un bonresum del camí que la dretaespanyola més dura est∫ aga-fant en els darrers mesos, entes-tada en els tòpics més retrògradsde la seva pròpia història”.

CSC:“Un pas mésen la guerracontra Euskadi”

“El tancament és un pas més enla guerra oberta que l’Estat duua terme contra el poble basc. Esun atac a la llengua basca i a lallibertat d’expressió, que deixasense feina a 150 treballadors itreballadores, el delicte delsquals només ha estat treballarper al seu país i en la seva llen-gua. Cal solidaritat i cal rebutjarla tortura, perqu¯ la prud¯ncia ila covardia ens convertirien nonomés en traïdors sinó també ensuïcides col·lectius.”

REACCIONS SINDICALSALS PAÏSOS CATALANS

PRECARIETAT INICIALLA MATEIXA IDEA

LABORALEgunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

Carles Sastre(Sindicalista, CSC)“Treballem”

Vivim immersors en talallau de notícies, pr∫cti-cament en temps real,

que de fet no tenim temps dedigerir-les: uns titulars n’anul·lenuns altres, unes notícies n’aca-ben sepultant unes altres i aca-bem vivint la realitat com unasuccessió rapídíssima deseqü¯ncies. Un dels efectes d’a-quest procés és la facilitat ambqu¯ podem oblidar: allò que nosurt als mitjans no existeix i allòque va sortir fa un any pertanyja a la prehistòria. S’imposa,doncs, prendre certa perspecti-va, saber que informar vol dir,també, donar forma i que aixònomés és possible dotant desentit els fets, tenint un marc derefer¯ncia clar. Si no fem això,en aquest món virtual tot és pos-sible, una cosa i la contr∫ria almateix temps.

Ens hem acostumat massaaquests darrers temps a mobilit-zacions f∫cils, còmodes, en claumoral, bons/dolents... El casdels abocaments de cru al mar(Prestige), el cas de la guerra al’Iraq... i d’aquí podem extreu-refalses conclusions, comptar ambfalsos consensos. El tancamentde l’EGUNKARIA, com els ante-riors de l’Ardi Beltza i l’Egin, perallò de la llibertat d’expressió i elcorporativisme dels professio-nals de la comunicació, es potempeltar d’aquest ecumenisme.Però si obrim el camp les cosescanvien, no ens trobem ambplantejaments en clau moral i síen clau política i històrica i elterreny és més incòmode. Nopodem desvincular el tanca-ment d’EGUNKARIA de totauna ofensiva de l’espanyolismemés ranci, que ja fa temps ques’anuncia: fa tres anys un infor-me del Consejo Económico ySocial, fet a inst∫ncies de CCOOi UGT ja avan˜ava un clar pro-cés involucionista. El desembredel 2000 es va signar l’anome-nat pacte antiterrorista, signatper el PP i el PSOE al qual s’hanadherit els dos sindicats majori-taris estatals. Aquest és un pacted’estat, de política comuna. Eljuny de 2002, aprofundint enaquesta din∫mica, es va promul-gar la Llei de Partits Polítics, esva il·legalitzar Batasuna, irecentment, es fa la Llei per a lagarantia de la democr∫cia alsAjuntaments i la seguretat delsRegidors, tot plegat reblant elmateix clau.

Ells, els altres, tenen molt clarel que volen, pacten, i definei-xen estrat¯gies, acumulen for-ces; nosaltres encara estemmassa perduts entre els arbresper poder veure el bosc.

Seria hora de fer-s’ho mirar.

EL COMPROMÍS. “Més de 5.000 persones estan organitzades i treballant per

tornar a aixecar allò que jutges, policies i polítics destrueixen en una hora”

EUSKAL HERRIA

Fer-s’homirar

15

Redacció ❙ ANDOAIN

L’assalt policíac a lesseus d’EGUNKARIAi la posterior clau-

sura judicial quin impactesocial i laboral ha tingut?L’impacte ha estat enorme. Lasocietat basca est∫ commo-cionada, dolguda i especial-ment emprenyada amb el tan-cament d’Euskaldunon Egun-karia. La cultura basca pateixconstants atacs sota l’excusad’estar propera o de pert∫nyera ETA. I són molts els organis-mes socials que han patitagressions; el tancamentd’EGUNKARIA ha portat lasocietat basca a sortir massi-vament al carrer, per dir queno admet aquest tipus d’atacsi per demostrar el compromísque té amb l’¯uscar i ambEuskal Herria.

· I des del punt de vistajurídic i laboral i de dretssocials, en quina situacióheu quedat els treballadorsi les treballadores d’EUS-KALDUNON EGUNKARIA?Els primers dies, la única cosque sabíem era que la nostraempresa estava tancada i queno podíem accedir al nostrelloc de treball, que no podíemdesenvolupar la nostra tascaal diari. Amb els dies, ha estatpossible tramitar un expedientde regulació d’ocupació i elstreballadors i les treballadoresno tenim més dret que l’atur.En aquestes darreres setma-nes, hem ingressat a les llistesdels desocupats. Nosaltres(150 treballadors directes, 20indirectes i més de 100col·laboradors) no tenimingressos salarials des delgener. Només comptem ambel que recaptem de les aporta-cions socials.

·I com es resoldr∫ la vostrasituació a mig pla˜?Si no hi ha problemes afegits, afinals de maig els treballadors iles treballadores comenzca-rem a cobrar la prestació d’a-tur o bé el subsidi.

·El mateix dijous, veu rea-litzar la primera assembleales portes del parc culturalMartin Ugalde, veu decidirseguir fent possible undiari en ¯uscar i, des d’a-leshores, els treballadors iles treballadores no heuparat. T’atreveixes a sinte-titzar el cabdal de treballrealitzat?La primera aposta era poderestar l’endem∫ als kioskos, iun grup es va encarregar desde bon matí de preparar eldiari que s’editaria al diasegüent: un producte de 16p∫gines per informar exclusi-vament del tancament i de lesreaccions que havia suscitat.

Per altra banda, i aquellmateix matí després de que laGu∫rdia Civil abandonés elMartin Ugalde Kultur Parkea,amb la iniciativa de Kontseilua(Consell d’Organismes Socialsde l’Èuscar), es va realitzar unaassemblea amb els i les repre-sentants dels movimentssocials i polítics que es concen-traven a la porta de la seud’EGUNKARIA. I es va decidirque Kontseilua i els més de 50organismes que el conformencridarien a una manifestació aDonostia. Per preparar aques-ta mobilització es va obrir unaaltra de les grans línies d’actua-ció de les darreres setmanes:aconseguir un major númerode subscripcions per al diari.Els primers dies els treballa-dors i treballadores vemcomen˜ar a organitzar comis-sions de feina per fer front a

totes les tasques: el diari, lesrelacions amb les institucions iagents socials i polítics, con-centracions, organització d’ac-tes de solidaritat, etc.

Als cinc dies, l’assemblea vaaprovar un mode de funciona-ment basat sobretot en lamateixa assemblea, però ambuna petita direcció i un grup decoordinació per a totes lescomissions que s’havien creat.Erem conscients que això nos’acabria en pocs dies i quecalia organitzar–nos per des-envolupar la nostra feina elmillor possible.

· I el miracle d’EGUNERO?Se’ns ha prohibit treballar i edi-tar un diari en ¯uscar. Peròtenim ben clar que per sobrede tots els i les euskaldunstenen el dret a la informació en¯uscar i farem tot el que estiguia les nostres mans per fer-hopossible. EGUNERO és possi-ble gr∫cies a la milit∫ncia de laplantilla d’EGUNKARIA i laimmensa ajuda de la societatbasca: ens han cedit locals,ordinadors i qualsevol cosaque hem necessitat. El miraclees deu al compromís d’aquestpoble. I no només el diari queeditem, tota la tasca que femés possible gr∫cies al movi-ment de solidaritat generat.

Des de la primera setmanas’han organitzat plataformesde solidaritat amb EGUNKA-RIA arreu d’Euskal Herria (ifora d’ella), b∫sicament ambtres línies d’actuació: accionsde solidaritat; recerca denoves subscripcions; recapta-ció de fons per crear el mésaviat possible un nou mitj∫.Més de 5.000 persones estanorganitzades i treballant pertornar a aixecar allò que jut-ges, policies i polítics destruei-xen en una hora.

opinióJoan Mari LARRARTE ❙ Portaveu dels treballadors i treballadores

•1. SI a l’èuscarL’¯uscar és la llengua d’a-quest poble, la nostra llen-gua.(...) És un factor que ens uneix. Cal cuidar i defen-sar-lo, enriquir l’her¯ncia quehem rebut dels nostres avant-passats, i entregar-lo renovata les següents generacions.

• 2.SI a la normalizacióVolem que l’¯uscar estiguipresent a tots els ∫mbits,també als mitjans de comu-nicació, a les noves tecnolo-gies, en els diferents nivellsdel sistema educatiu, al móndel treball...(...) La normalit-zació, el seu desenvolupa-ment sense obstacles a lavida di∫ria, ha de ser unfactor de normalització iconvivencia.

• 3.SI als mèdia en èuscar(...) Mentre els m¯dia estancada cop en menys mans isón cada cop mes uniformes,la premsa més propera, i enconcret, la premsa en ¯uscarens ajudar∫ a tenir el nostrepropi desenvolupament coma poble. Expressem la nostravoluntat i compromís dedonar suport aquests mitjansde comunicació (...)

• 4.SI a EGUNKARIASi EGUNKARIA desapareixens falta una veu, se’ns treula paraula escrita. Aquestpoble ha demostrat tant alcarrer com als quioscs el seucompromés en la defensad’un diari en ¯uscar (...)anem a fer nostre aquestcompromis

• 5.SI a la llibertat d’expressió, al dret a la informació i a la pluralitatTotes les persones tenen dreta donar i rebre informacióvera˜ i expressar les sevesopinions amb llibertat (...)Cal garantir a periodistes i amitjans de comunicació eldret a realitzar el seu treballsense ser objecte de tanca-ment, assetjament oamena˜a de cap tipus.

• 6.SI a les treballadores i els treballadors d’EGUNKARIACal assegurar la feina i elfutur profesional dels treba-lladors d’Egunkaria. (...)

• 7.SI a la llibertat dels detingutsPersones exemplars inecess∫ries de la nostra cul-tura, han estat detingudesamb violencia, sotmeses amal tractaments i tortu-res.(...)

MANIFEST DE LA MAJORIA SINDICAL

BASCA (ELA, LAB, ESK,

STEE-EILAS, EHNE, ELB, HITU i EGAS)

Egunkaria endavant ❙ 23 abril ❙ 2003

EELL MMAATTEEIIXX DDIIAA QQUUEE TTAANNCCAAVVEENN EEGGUUNNKKAARRIIAA,, TTOOTTAA LLAA PPRREEMMSSAA EENN CCAATTAALLÀÀ hhoo VVAA DDEENNUUNNCCIIAARR EELLSSFFEETTSS EENN UUNN CCOOMMUUNNIICCAATT CCOONNJJUUNNTT.. AAIIXXÍÍ QQUUEE LLII VVEEMM DDEEMMAANNAARR AA VVIICCEENNTT SSAANNCCHHÍÍSS,, DDIIRREECCTTOORRDD’’““AAVVUUII”” QQUUEE EENNTTRREEVVIISSTTÉÉSS EENN MMAARRTTXXEELLOO ppeerr aaqquueesstt ““EEGGUUNNKKAARRIIAA EENNDDAAVVAANNTT””.. II AAQQUUÍÍ EENN TTEENNIIUUEENN RREESSUULLTTAATT......LL’’EENNTTRREEVVIISSTTAA ÍÍNNTTEEGGRRAA LLAA PPOODDEEUU TTRROOBBAARR AA LLAA PPÀÀGGIINNAA WWEEBB DDEE LLAA PPLLAATTAAFFOORRMMAA..

Martxelo OTAMENDI

Vicent SANCHÍS ❙ AVUI

Vicent Sanchis: Egunero és unpedaç per no permetre que el tan-cament d’Egunkaria signifiqui queno hi hagi cap diari en basc alcarrer. Però l’equip que el fa ja haavançat que en poques setmaneshi haurà un nou diari al carrer, ambpaginació normal i sense aquestsaires de provisionalitat...Martxelo Otamendi: La plantillava demostrar una gran capacitatde resposta. L’endem∫ en treienun altre al carrer: cap dia ha fal-tat a la cita amb el quiosc undiari fet en basc. Egunero no ésl’est∫ndard i no s’ha pogut acos-tar a la paginació habitual quetenia Egunkaria (80 planes demitjana anual). La gent ja estavaacostumada a un producte moltmés ambiciós, però en un períodede temps prudencial i raonable,hem d’intentar fer-ho possible.L’octubre significa allargarmassa temps un producte noest∫ndard i hem d’intentar sortiramb el nou diari al juny.

VS: Quantes pàgines té Egunero?MO: Ara en té 36.

VS: I el tiratge?MO: 25.000. Els primers dies50.000, però cal considerar queEgunkaria en venia 15.000. Hemguanyat 10.000 lectors nous, quevoldríem mantenir, més enll∫ dela mala hòstia del moment. Quevegin que val la pena continuarcomprant un diari en basc.

VS: El govern basc continua aju-dant-vos?MO: Egunero no té ajudes, és unproducte especial. Esperem queel nou diari compti amb el mateixsuport oficial que Egunkaria.Egunero rep publicitat de dife-rents institucions; unes ho fanamb més ganes, i unes altres,amb menys...

VS: La plantilla de periodistes quefa Egunero és la mateixa que hihavia a Egunkaria?MO: No exactament. Egunero nodemana tanta gent i n’hi ha que

s’han reconvertit, per dir-ho d’a-questa manera: m’hi ha que fanconfer¯ncies, que venen samarre-tes, que organitzen els grups desuport a barri i poble que recolli-ran fons per al nou diari.Egunkaria tenia 1.000 petitsaccionistes; volem que el nourotatiu en tingui 5.000.

VS: Quina mena de societat,doncs, editarà el nou diari?MO: Semblant a l’anterior.Diferent, perqu¯ partim de zero,però semblant. Aquí no hi haempresaris disposat a invertir 100o 200 milions en un diari en basc.Hi haur∫ molts petits accionistes.La gent que impulsa la culturabasca no ho fa mai amb un con-cepte de benefici, sinó d’ajuda.Voldran un bon periòdic de qua-litat i plural, però no fer-hi diners.

VS: Com expliques aquesta faltad’un empresariat basc disposat ainvertir en cultura o en comunica-ció en el seu idioma?MO: Senzillament, no hi és. Noestan disposats a invertir eninfraestructures culturals. N’hi haque hi ajuden, però són petits. Elgran empresari -el constructor,

l’industrial, el financer- no hi és.Inverteixen en productores detelevisió, que venen els progra-mes a la televisió basca, una tele-visió finan˜ada amb un 80% desubvenció... Iinverteixen sabentque faran benefici gr∫cies al con-glomerat públic.

Però, no n’hi ha, senzillament,perqu¯ l’euskera no dóna diners,no permet aquests c∫lculs.

VS: És viable un diari en bascsense subvencions? És possiblearribar un dia a un equilibri pres-supostari sense ajuda oficial?MO: Rebíem una subvenció al vol-tant del 23% del nostre pressu-post. Vam tenir un pressupostanual per al 2002 de 1.200milions de pessetes. El governbasc ens ens va donar 275; laresta es completava amb publici-tat i amb difusió. Som l’empresaprivada medi∫tica que més dinersrep en subvencions, però, almateix temps, la més autofi-nan˜ada. I la que més ven. Somla que més diners públics rep,però també els únics que ens auto-financem en un 77 per cent. Totaixò, és clar, com a mitj∫ que tre-balla en basc. Som també l’em-

presa que més treballadors té i laque ha fet més feina normativitza-dora del basc. Aquest suportpúblic és inevitable? Home, si elgovern basc ens retirés l’ajuda,hauríem de reduir planes, reduirpersonal i, aleshores, faríem undiari molt més fluix. Desgraciada-ment, no hi ha cap publicació enbasc que es pugui autofinan˜ar.

VS: I per què no un diari públic, talcom hi ha una ràdio o una televisiópúbliques basques?MO: Aquests dies hi ha hagut undebat públic sobre el futurd’Egunkaria; un debat per partdels altres, no per part nostra,que tenim ben clar qu¯ volen fer.I hi ha qui proposava que eldirector d’un nou diari en bascsigui triat pel Parlament; noméspel fet que hi ha una subvenciópública pel mig... Seria absurd...

VS: Però per què no pot haver-hiigualment un diari públic en basc?MO: Que el facin ells. I que surtial carrer, amb totes les connota-cions de desconfian˜a i de vendabaixa que se’n derivarien. Si noho fan, és perqu¯ saben que lagent no el compraria.

VS: Com veus, amb el pes de lessetmanes i des d’una certa pers-pectiva, tot el que ha passat?MO: Veig que Madrid, i sobretot,alguns estaments de l’Estat, hanaprofitat Egunkaria per donarun avís a tots aquells que estandisposats a avan˜ar cap a l’auto-determinació o en l’autogovern,a demanar que sigui el País Bascqui decideixi sobre el seu propifutur. Un fort avís: “Mirin, sivost¯s segueixen per aquest camí,es trobaran exactament ambaixò”. Tanquem Egunkaria, n’a-gafem tots els directius, els mal-tractem i en torturem alguns. Idesprés que ho contin.Posteriorment s’han preocupat,perqu¯ les denúncies han tingutun ressò que ells no esperaven,tant a nivell internacional, comés el cas de Catalunya, o en mit-jans influents, com ha estat el casde The Guardian o The ChicagoTribune, The Times... Però, aratindrem més accionariat i ambmés suport popular. No els hasortit bé l’operació.

VS: Tots l’estaf d’Egunkaria hansortit ja al carrer?MO: No. Va afectar-ne nou direc-tius i una altra persona que notenia res a veure amb el diari:Xabier Alegria. Ara queden pre-ses tres: el mateix Xabier Alegria,sense relació org∫nica amb eldiari; Iñaki Uria, que n’és conse-ller delegat, i Xabier Oleaga, queva ser-ne director del 95 al 97. Elsaltres ja estem tots al carrer.

VS: T’has llegit l’acte i els raona-ments del magistrat Juan deOlmo?MO: No tenen cap fonament.Afirma que el meu nom vaapar¯ixer en uns documentsd’ETA. Estic segur que el meunom també va sortir en les actesde l’executiva del PNB, o deBatasuna o del mateix PSE i quese’n va parlar a molts fòrums. Ami els gu∫rdies civils em van arri-bar a acusar d’acceptar un llibred’estil -l’únic publicat al PaísBasc en qualsevol dels dos idio-mes- que havia estat escrit per la

““NNoo hhii hhaa ccaapp iinnssttàànncciiaa jjuuddiicciiaall

eessppaannyyoollaa ccaappaaçç ddee ccoonnttrraaddiirr aall sseeuu ggoovveerrnn””

L’ENTREVISTA: Vicent SANCHÍS, director d’ “AVUI”. entrevista Martxelo OTAMENDI17

DIRECTOR D’EUSKALDUNON EGUNKARIA

mateixa ETA. Volien que acusésel president del consell d’adminis-tració, un senyor de 60 anys prouconegut en els ambients aca-d¯mics catalans, per ser l’autordels comunicats d’ETA. Ja hemarribat a aquest nivell d’inver-semblan˜a en les acusacions quefan. Els documents que va fer ser-vir el jutge Del Olmo van arribarabans a Baltasar Garzón, i ell nohi va veure cap indici per actuar.Aquí hi ha una decisió política.Quan a mi em portaven en elcotxe de la gu∫rdia civil, amb elsulls embenats, estava conven˜utque no em torturarien, que nos’atrevirien a fer-ho al directord’un diari. Però ja hi havia unmal precedent: quan em vandetenir, l’operació que van mun-tar al meu carrer va ser desorbi-tada. Van portar més de vint cot-xes, van blocar quatre carrers al’entorn del meu...

VS: Quan vas denunciar que t’ha-vien torturat, el ministred’Interior, Ángel Acebes, van acu-sar-te de seguir un manual d’ETAque demana als seus militants queho facin quan arribin al jutge...MO: La primera vegada que vaigveure el c¯lebre manual va ser aBarcelona, uns dies després desortir en llibertat, i va ser a l’in-formatiu de TVE. No era unafotocòpia, sinó uns par∫grafsescrits a la pantalla. Allò era elmanual... Quan jo denuncio tor-tures, no ho faig seguint unmanual d’ETA, sinó un manualde dignitat humana. No podiadeixar de fer-ho. Vaig seguir unmanual de dignitat, com a ciu-tad∫ basc i com a periodista. Emvam practicar dues vegades labossa per donar informaciósobre les entrevistes periodísti-ques que havia mantingut ambETA. En unes altres ocasionsl’Audi¯ncia Nacional m’haviaperm¯s acollir-me al secret pro-fessional, però aquesta vegadano va anar així.

VS: Alguns membres del govern del’Estat van dubtar de les tevesacusacions perquè tu no haviesvolgut presentar una denúncia pertortures...MO: Jo ja ho havia denunciatdavant el jutge Del Olmo, demanera concreta i detallada,però aquests senyors deien quehavia de fer-ho a part en un altrejutjat. M’hi vaig resistir perqu¯,seguint les instruccions del meuadvocat, eren el mateix magistrati el fiscal els qui havien d’actuard’ofici només tenir const∫nciad’un delicte. Eren ells els quehavien de traslladar aquesta partde la narració al jutjat compe-tent. El magistrat Del Olmo vadir al meu advocat que no hofaria perqu¯ l’explicacióde lesmeves tortures estava inclosa enla declaració general, que, al seutorn, estava sota secret de suma-ri. El meu advocat hi va discre-par. Finalment, quan el jutge vaentendre que tenia raó, li va res-pondre que no tenia la mevadeclaració literal, perqu¯ l’haviagravada en una cinta i encara nohavia estat transcrita. Segons elmateix magistrat, això pot supo-sar dos o tres mesos. És increïbleque una transcripció d’una cintade 45 minuts demani dos o tresmesos d’espera, però així és...Veient que molta gent insistia enla demanda i que fins i tot ‘ElPaís’ em criticava per “eludirl’acció de la justícia”, al finalvaig anar a Madrid a posar ladenúncia per veure si d’una vega-da em deixaven en pau. Però queconsti que, segons l’ordenamentjurídic espanyol, havien de ser eljutge Del Olmo i el fiscal els qui,d’ofici, havien d’actuar, perqu¯han assistit a la narració d’unpossible delicte.

VS: Vas veure la imatge televisivaen què Carlos Iturgaiz llançavaaquell exemplar d’Egunero que lideixava al davant un diputat de

Batasuna al Parlament?MO: Sí.

VS: És tan difícil establir ponts decomunicació, de diàleg, de civilit-zació, en definitiva, amb la gentdel PP al País Basc?MO: Arran de la gira que he fetper Catalunya, he parlat ambalgun c∫rrec del PP catal∫, i hohem fet de manera civilitzada.Això a Catalunya és possible i alPaís Basc és impossible. De totamanera, el mateix Iturgaiz es dei-xava entrevistar per Egunkariano fa tants anys i afirmava queper a ell Euskalherria es compo-nia de set províncies. Tot ha can-viat molt. A mi em van convidarfa poc a la comissió de dretshumans al Parlament basc. Eldiputat Urkijo, del PP, em va dirque ell em donaria el tracte d’un

presumpte terrorista, “que és elque és vost¯”.

VS: Veus alguna sortida, per remo-ta que sigui, que pugi desbleque-jar una situació tan dura?MO: Tu pots fer un plantejamenthumanista, desitjar que tothomtingués els mateixos recursos persubsistir, que no hi hagués pobre-sa, ni odi, ni agressions, ni gue-rres. I pots tenir un plantejamentpolític, menys idíl.lic, però mésreal. L’única solució que hi veigconsisteix a configurar una majo-ria en la societat que, a base defer política, obtingui uns resul-tats. Qu¯ podria fer el governespanyol? Enviar les tanquetes?Londres va acceptar que fossinels ciutadans d’Irlanda del Nordels que algun dia decidissin el seufutur.Si Madrid algun dia accep-tés que el futur dels bascos el deci-dissin els bascos, ens mouríem enuns par∫metres democr∫tics. SiMadrid diu que el futur dels bas-cos ja es va decidir fa 500 anys iés que el País Basc estigui unitsempre a Espanya, al marge delque vulguin els bascos, haur∫d’arribar un moment en qu¯ elsbascos es plantin, de manerapacífica, però en¯rgica, amb totsels instruments institucionals quetinguin a les mans, per dir a

Madrid que no. La qüestió és siMadrid est∫ decidida arecon¯ixer un dret elemental: si elfutur dels bascos l’han de decidirells mateixos.

VS: Pel que fa al teu processa-ment, tens confiança en la justí-cia?MO: No. No veig que hi hagi capestament judicial espanyol quesigui capa˜ de contradir el seugovern. Per tant, no veig cap ins-titució ni cap inst∫ncia judicial aEspanya que tingui la capacitat ila independ¯ncia política de treu-re els colors al govern espanyol.Del Olmo diu que Egunkaria ésun instrument d’ETA, que funcio-na sota el control d’ETA, peròque ho dissimula.. Judicialment,això em sembla una mica fort.

VS: Martxelo Otamendi serà eldirector del nou diari?MO: Ho decidir∫ el consell d’ad-ministració. Caldr∫ valorar lesconseqü¯ncies judicials que esderivarien, però és evident queaixò no dependr∫ ni de l’Audi¯n-cia Nacional ni del govern.

Estic molt content i orgullósde la gent amb qui he treballattots aquests anys Si m’ho dema-nen ho faré i si no, doncs a unaaltra cosa.

17L’ENTREVISTAEgunkaria endavant ❙ 23 abril ❙ 2003

TANCAMENT

L’operació d’avís contratots aquells que aspirin al’autodeterminació no elsha sortit bé: el ressò de lesdenúncies ha arribat aCatalunya, a The Guardian,The Times, The Tribune...

LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ, TORTURADA. Cinc dies després del tancamentd’EGUNKARIA, la xacra de la tortura reapareixia amb tota la seva cruesa. Cinc dies després: elscinc dies que els detinguts van romandre aïllats, incomunicats, vexats, humiliats, colpejats, insultats...

El tancament del rotatiu basc torna a evidenciar la pràctica de la torturaRedacció ❙ BARCELONA

La bossa, cops, humiliacionshomofòbiques, amenaces,agressions, insults. La tortura,a la palestra de bell nou.

Els testimonis colpidors deles persones detingudes enl’operació contra EGUNKA-RIA, l’ingrés hospitalari dePeio Zubiria i l’acarnissamentcontra la seva família (a qui novan informar de l’estat de laseva salut fins set dies des-prés) o l’estat de shock en elque es trobava Xabier Alegria,tremolant i incapa˜ d’articularparaula, han acabat per tras-balsar-nos encara més.

El pitjor de tot: una crònicaanunciada. Perqu¯ quan esvan produir les detencions, elTAT (Grup contra la Torturadel País Basc) ja va advertirque existia el seríos risc queels detinguts fossin torturats imaltracats sota el r¯gim d’in-comunicació, prorrogat peljutge durant dos dies adiccio-nals fins exhaurir el màximlegal previst de 5 dies. 120hores indefensos a plena dis-posició policial. Com en els

157 casos de tortura docu-mentats pel TAT l’any passat,el túnel sinistre per on hanpassat s’ha tornat a repetir.Impunement.

“Com a rates”Tot just abandonar la presó deSoto del Real, MartxeloOtamendi afirmava categòric:“Ens han tractat com a rates”.En dies posteriors, tambéIñaki Uria (“Era un ninot enmans del mostre”), XabierOleaga, Xabier Alegria (“nopot parlar d’aquest tema, vol

oblidar” va dir la seva dona) oJoan Mari Torrealdai (“el vandeixar en calcotets i li colpejavenels testicles amb un regle” vaafirmar el seu company detin-gut Luis Goia) van fer públi-ques les denúncies per tortura.Opinió comuna: “Després d’es-tar a l’infern, la presó em vasemblar el cel”. Amb un puntd’inflexió: és el primer copque un ministre d’Interiorespanyol convoca una roda depremsa per parlar explícita-ment i única de tortura. AngelAcebes va haver de recòrrer al

manual del PP i anunciar que-relles per injúries a tort i adret, denunciant per col·labo-ració amb el terrorisme alsdenunciants. El cercle de laimpunitat, tancat. Abans nos’investigava; si s’investiga, esdilatava 15 anys el judici; si éscondemnava, s’indultava.

Ara, per simplificar el pro-cés, es denuncia directamentla víctima. I en aquest Estat deDret tan inversemblant,Martxelo Otamendi declaraabans per la denúncia interpo-sada per Acebes que per la

denúncia interposada per lestortures sofertes, que ningúsap on para. La denúnciad’Otamendi, a la lentitud de lajustícia ordin∫ria; la d’Acebes,al Tribunal d’excepció r∫pidque és l’Audi¯ncia Nacional.

Preguntes retòriques?Si a aquest país no es maltrac-ta, perqu¯ s’entossudeixen elrelator de l’ONU, AmnistiaInternacionl, el TAT, elConsell d’Europa, la OMCTen sostindre el contrari cadaany? I si es tortura un directord’un mitj∫ de comunicació,que no se li far∫ a un immig-grant, als joves bascos detin-guts, als presos socials?

“Donarem un gir de 360 grausa la situació del país” deia elmilitar guatemalenc durantl’en¯ssim cop d’estat. I, efecti-vament, tot segueix igual a lapell de brau. Acebes diu queel torturat és torturador; Trillodiu que les platjes galleguesestan “esplendoroses”; iDonald Rumsfeld, irritat, afir-ma que Bagdad bombardeja-da est∫ “perfectament bé”. És elllenguatge cínic del Poder.

Nou etapa d’impunitat de l’Estat espanyol, que denuncia els denunciants acusant-los de terrorisme

DRETS HUMANS18

(Metge)

Felic (re) naixement, Egunkaria!(o allò del que no vull parlar)

opinió

TORTURA I IMPUNITAT

Si resulta que a aquest estatno és tortura, perquè el 13 degener de 2001 el Consell deMinistres va indultar 14 poli-cies i guàrdies civils condem-nats en ferm per tortura?Estranya forma ibèrica degarantir la defensar dels dretshumans. Indults que es repe-teixen com si es tractès -arasi- de l’aplicació d’un manual.

LA TORTURA COM TECNOLOGIA DEL PODER

El poder no suporta cap mena d’activisme. I el fet que hagin estat tor-turats, és a dir, sotmesos a una tecnologia orientada a fer-los covards,mesells i llèpols, pretenia a més desactivar-los com activistes culturals

Els amics que han posat enmarxa l’aparició d’aquestaedició catalana que, per ser

exactes i laics, surt a la Diada delLlibre, m’han demanat que escri-gui uns mots. De fet, que parlid’una altra cosa for˜a menysagradable. Recordant a OctavioPaz, caldria dir primer que totallengua és una patrimoni global dela humanitat per petita, mino-rit∫ria i poc usada que aquestasigui. Però com en l’art del con-trapunt musical, Octavio Paz potser contestat amb els mots del’historiador afric∫ Joseph Ki-Zerbo: la Humanitat ha d’escollirentre el camí evolutiu que portaenvers l’homo sapiens cocacolens o

l’homo sapins biodivers. Alguns jahem escollit el segon camí, el demantenir la biodiversitat humanalluitant per la salvaguarda de lescultures, les llengües i les nacionscom a forma d’estar al món, coma manera de viure. (I encara no hedit res d’allò que m’han demanat).

Durant 27 anys, he tingut la for-tuna d’haver visitat Euskadi, deviure-hi enmig del seu complexlaberint–conurbació, de con¯ixerde forma privilegiada una realitatnacional cultural i social magní-fica i conflictiva. I alhora doloro-sa, perqu¯ el camí envers laLlibertat i la Justícia Social maino fou camí planer. Paralel-·lament, m’he sentit adoptat per

aquest poble, el mes anticd’Europa, que malda entre altrescoses per defensar una llenguad’origens incerts, però que es l’es-tri adequat per a explicar-nos elsmars de color cobalt, el bacall∫, otots els colors del verd, com l’es-quimal ¯s la llengua que millorpot parlar-nos de la neu. (I seguei-xo fent mutis del tema sol·licitat: laveritat, costa de parlar-ne. No vull?En tot cas, no puc.)

Per tot plegat, mantenir obertun diari en una llengua que ensremet a un patrimoni de l’Esp¯cieja no és un deure politic o cultu-ral: és una tasca incardinada en elsalvament del patrimoni culturalde la Humanitat, directament

amena˜at pel capitalisme trans-nacional i globalitzat que reque-reix d’homo sapienscocacolens ino de biodiversos.

De fet, no estaria escrivintaixò si aquest diari no haguésestat tancat en nom de la defen-sa de la llengua basca i els seusresponsables, com tantes des-enes, centenars, milers de per-sones d’Euskadi i de tot l’Estat–els fets de Tor∫, tan recents,així ho avalen– haguessin estattorturats, ¯s a dir, sotmesos auna tecnologia orientada a fer-los covards, mesells i ll¯polsenfront el poder i, en aquest cas,desactivar-los com a activistesculturals. El poder no suportacap mena d’activisme. I la tec-nología de la repressió té aques-ta finalitat i no cap altra: desin-vestir a un esser hum∫ dels seus

trets com a subjecte i convertir-lo en un col·laboracionista delpoder, allò que amb tan d’encertRobert Musil n’anomen∫“L’Home sense atributs”.

I ¯s perqu¯ el c∫ncer de latortura és pr∫ctica tan corrent aaquesta “España democrática”que finalment he parlat d’allòque m’havien encarregat i novolia, perqu¯ de la tortura, nos’en parla, no existeix, “tots hodiuen” i “tots menteixen” i ningúno vol recordar i menys reviu-re un fet que trenca la vida comuna vessant d’aigües en dosmoments ben diferents. Per alscentenarss, milers que ho hanpassat, per als germansd’EGUNKARIA un sol comen-tari: sé bé que no menteixen. Ino hauría volgut escriureaquest article.

Oriol Martí

Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

19DRETS HUMANSEgunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

L’informe del Conselld’Europa veu la llumdesprés de 3 anys

Han hagut de transcòrrer 3tres anys perqu¯ l’informesobre l’Estat espanyol delComit¯ per a la Prevenció dela Tortura (CPT) del Conselld’Europa hagi sortit finalmenta la llum. Des del mar˜ del2001, l’Estat espanyol (aco-llint-se al dret a vetar la publi-cació que tenen els estatsmembres) el mantenia ocult ien estricta confidencialitat.

En aquest informe, publicatfinalment el passat 15 de mar˜,es recull el resum de la visitaque va realitzar el CPT entre el22 i el 26 de juliol de 2001, onel CPT censura i denuncial’Estat per incomplir les reco-manacions per evitar la torturai els maltractaments a comis-saria i on s’afirma que l’actuallegislació no és efectiva per al’erradicació de la tortura.

Sessió a l’ONUEl 12 de novembre passat,també s’havia reunit el Comit¯Contra la Tortura (CAT) del’ONU, per analitzar el QuartInforme periòdic presentat perl’Estat espanyol. Els relatorsdel CAT van evidenciar la

falta d’informació precisa i ladilació en els procesos penals,que són jutjats quan pres-criuen els delictes, generantimpunitat. Els relators citavencom exemple quatre casos deciutadans bascos: Erregerena,Urra, Kintana i Otero.

El CAT afirma que l’excep-cionalitat de la incomunica-ció ha esdevingut rutina i quel’Estat rebutja la recomanacióde modificar-la. El CAT inci-dia també en la política d’aï-llament de les persones pre-ses en r¯gim FIES (Fitxerd’Interns d’Especial Segui-ment), que podria contravenirl’article 16 de la Convenciócontra la Tortura, ratificadapel Regne d’Espanya.

A aquestes denúncies,Amnistia Internacional ( queafirma que “la impunitat s’haconvertir en una qüestió fona-mental”), afegia una altra: quel’Estat espanyol s’enriqueixinternacionalment amb larepressió i la tortura, expor-tant material militar i repres-siu a països que violen siste-màticament els drets humansfonamentals.

320 CASOS

Amnistia va documentar l’anypassat fins a 320 casos contraimmigrants, menors i detingutsen règim d’incomuniació

157 CASOS

Torturaren Aurkako Taldea (TAT),organisme contra la tortura delPaís Basc, va documentar 157casos de tortures el 2002.

20 de febrer (dijous): ALoyolaetxea, barri de Gros,Sant Sebasti∫. 01:10h. Un

gu∫rdia civil truca. Se’m venen asobre només obrir la porta.Durant 4 hores ho regiren tot. Afora, 20 agents prenen el carrer iel tanquen. 06:00h. Em duen alcarrer Getaria, a la seu, emmani-llat. Dues Hores. Se’n duen l’ordi-nador i més coses. 08:00h.Sortim cap a Madrid. Cap cot iemmanillat. Em pregunten senseparar. Crec que duien una llistade preguntes. No paren. Arribem:em duen al soterrani amb els ullsembenats. Comen˜a l’infern: sac-sejaven les portes. Crits. Profundai terrible sensació d’indefensió.Fora del món. Impressió d’estara un lloc que ningú coneix. Del cel(casa nostra) a l’infern (els sote-rranis de la caserna).

21 de febrer (divendres): Uninfern cada cop més terrible:sorolls, noms, crits, converses enveu baixa, l’obligació d’estar depeu, dos interrogatoris fer¯stecs.Indefensió i impunitat (...) Vaig allavabo (“Cierra los ojos!, Agachala cabeza!”) i a la tornada, unapersona a la meva cel·la. És enXavier Oleaga. Més tard, em diri-geix unes paraules, molt fluixetes:“com est∫s,Txema?, bé?”. “Sí,Xabier, tu també, bé?”. Totes lesparaules que ens v∫rem podercreuar en 4 dies. Noto molt demoviment en els soterranis, gentque entra i surt, cops terribles(“Fulano, ven con nosotros!,Cierra los ojos y agacha la cabe-za!”), crits, brams, nous noms(Iñaki, Xabier, Marcelo), tota unaparafern∫lia. La por, cada copmés interioritzada. A voltes ensinsulten (“Me cago en tu putamadre!”), a voltes ens amenacen(“Tengo ganas hoy de sacudir aalguno!”). Sempre una situacióininterrompuda d’humiliació.Interrogatori: Quan estic ador-mit em desperten. No sé quinahora és. Estic dormint amb enXabier a l’únic llit. Tenim prohibitparlar i mirar-nos. Em truen.Sento dos o tres veus, pero crec

que són vuit o deu. Una habitaciófreda. Amb els ulls clucs (i ambquelcom al cap, crec recordar),davant d’una paret, de peu idarrera meu tots ells. Un m’orde-na que aixequi els bra˜os. Hofaig. Un se m’apropa a l’orella iem comen˜a a preguntar escri-dassant-me. Contesto, aclareixo.“Déjese de ostias...!”. Esticacalorat. L’enfurismat crida. “Sim’obliga a dir quelcom per lafor˜a, diré el que vol escoltar,però no la veritat”. 2 hores depeus. Demano fer flexions. 22 de febrer (dissabte): A les5:30 escolto el meu nom. “De piecontra la pared y los ojoscerrados!”. Apareix la mevaadvocada d’ofici darrera meu.No la vaig ni veure. Pregunto al’advocada. Un altre gu∫rdiacivil em respon que no em potcontestar. Ho dic: “aleshores,perqué necessito un advo-cat?” Em nego a declarar. Unaltre cop a l’infern! Em dieun “Sete han acabado los privilegios!”Vuit del matí. Un altre copamunt. “A la pared!, La cabezaagachada y los ojos cerrados!”.Forense. Em pregunta quin diaés. Li dic que 23. I em diu que no,que encara és 22.

23 de Febrer (diumenge): Continua l’ambient inhum∫. Elsdrets fonamentals conculcats ennom de la democr∫cia. Duessituacions noves. Una petita habi-tació. Un home es presenta comCapit∫ de la Gu∫rdia Civil.Primeres paraules “Este es mimensaje: todo esto no es contra eleuskera, sino contra ETA”(“excusatio non petita, accu-satio manifesta”, que es diu enllatí). La segona. Em tornen apujar. M’esperaven perque signésel paper de prolongació de l’inco-municació: dos dies més.

24 de febrer (dilluns): Procésde deshumanització. A mode detest els preguntaria: “explicariesals teus fills quin és el teu treballen aquest infern?”. Prenc la deter-minació de no fer cap declaració.Raó: no em fio del jutge que ensha ficat en aquest infern cinc dies,matxucant les persones, humi-liant-les, vexant-les. Com redomi-nis haig de parlar amb l’homeque m’ha dut aquí sino tinc almeu costat ningú que em defensi?

25 de febrer (dimarts): Denit, ens porten en furgons dife-rents fins a l’Audi¯ncia Nacional.Cadascú a una cel·la. Sol, sentaten una “pedra”. Em desperten iem portan davant del jutge. Est∫amb cinc dones. Li pregunto sipuc raonar la meva negativa adeclarar. Em diu que si. “Nopenso fer cap declaració perqu¯no tinc en vost¯ cap confian˜a: haordenat detenir-me i m’ha inco-municat cinc dies amb un tracteinhum∫ (..) Tot en nom de la llei,no en nom de la justícia”. Eljutge: “Sepa usted que lalegislación y la democraciame amparan en mi queha-cer”. Jo: “No sé de quinademocràcia em parla vost¯,però estic segur que la justícia /eldret no li permeten autoritzaraquest tractament als presos. “Noquiero discutir con usted” , diu eljutge. “Jo tampoc”, contesto. Emporten a una sala, sol. Hi hacoses escrites: en ¯uscar, “Negar-ho tot”. Arriba un pres social.Madileny, 29 anys, agradable.De bon humor i ben llest..Tambéha vingut a defensar-se; est∫ dei-xant les drogues. Pot ser surtaquest any. A mitja tarda s’haacabat això i ens han traslladata la presó a 9 companys (el des¯,Pello Zubiria, és a l’hospital).Se’ns ha obert el camí del celquan encara estem al purgatori.Ens hem abra˜at, ens hem ditparaules tendres... Tres (mésPello) al carrer amb fian˜a”.

(escrit el dijous 27 de febrer,a la presó de Soto del Real)

L’Estat espanyol es negava a autoritzar la

publicació i la dilatava des del 2001

Txema Auzmendi

(Jesuïta, detingut el 20 de febrer en l’operació contra EGUNKARIA)

Peda˜os de cinc dies a Madrid

Tortura a Euskal Herriaqquuee vvoolleenn aaqquueessttaa ggeenntt,, qquuee vveenneenn ddee mmaattiinnaaddaa......??// TTEESSTTIIMMOONNII

CAS UNAI ROMANO. Després de passar per dependències de la Guàrdia Civil.

TAT

Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003DRETS HUMANS

Immigrants, menors, dones...la pobresa maltractadaRedacció ❙ BARCELONA

Cada any, els mateixos infor-mes, amb les mateixes esta-dístiques. I, sobretot, lesmateixes víctimes: immi-grants, dones maltractades,presos en aïllament, personespobres, exclosos...: “Els mem-bres d’una família gitana ambdiversos nens són humiliats i tor-turats en una comissaria deMadrid, on han estat detingutsil·legalment. Policies segresten aun venedor ambulant senegal¯sen una platja de Galícia i, encomptes de dur-lo a comissaria,el colpegen en una platja allun-yada de la ciutat i l’insultenamb frases racistes. Un nenmarroquí, que tractava de referla seva vida a Melilla és aban-donat il·legalment per la policiaespanyola a la frontera (...) Unadona brasilera violada mentrees trobava en custòdia policía-ca. Com els companys de l’acu-sat es neguen a cooperar amb lainvestigació, el violador no vapoder ser identificat i el TribunalSuprem no pot actuar. Un tre-ballador marroquí, atacat peruna multitud armada amb pals,fuig de la seva llar sota unar∫fega de bales de pl∫stic dispa-rades per la policía que noactua per impedir l’incendi de laseva casa i el robatori de lesseves pertinences”.

Així comen˜a el resum del’informe sobre l’Estat espan-yol d’Amnistia Internacionalde l’any 2002. En el mateixEstat on durant la darrerad¯cada van morir 3.000 immi-grants ofegats a l’estret, oncada any moren 200 presosdesatesos, on la pobresa jaarriba als 8 milions de perso-nes i la pobresa extrema almilió i mig, on moren 1.500treballadors en accident labo-ral. El mateix Estat i la matei-xa societat, on la pobresa cro-nificada no té més alternati-ves que una mitjana de 10

anys de presó, un risc del 50%de contraure el VIH/SIDA i,sempre, el mateix circuit ruti-nari de la marginació i l’exclu-sió social.

Elles i ells, les persones mésdesfavorides i més colpejadesper la injustícia social, són lesvíctimes invisibles de la tortu-ra, del maltractament, de l’a-bús de poder, de la impunitatdels funcionaris policials, deles cel·les d’aïllament de lespresons, de la mort a comis-saria...

És el mateix estat, també,on ja s’ha convertit en un cos-tum il·legalitzar organitza-cions i projectes (Batasuna,Segi, Gestoras Pro-Amnistia,Askatasuna, Ekin...) o ondenunciar la tortura pot com-portar que et clausurin lap∫gina web (com li va passarfa dos anys a la històricaAsociación Contra la Torturade Madrid).

En fi, el mateix estat quecondemna la pobresa, mal-tracta la immigració pobra i

empresona la dissid¯ncia. Peraixò estan les presons. Com aprova que sistema funciona ies generós, els rics mai lestrepitgen: ni els Albertos, nide la Rosa, ni Barrionuevo(que va estar vuit històriqueshores engarjolat pels crimsdel GAL). I els colpistes del23-F (Tejero, Armada i com-panyia) cobrant la m∫ximapensió!. Perqu¯ la impunitatdel Poder funciona així.

Videla com a inspiradorI és que mentre el PartitPopular es feia el sord alcarrer i dinamitava lesNacions Unides, José MaríaAznar afirmava el mateix 21

de febrer, l’endem∫ de l’assaltpolicial a la seu del’EGUNKARIA, que “terroristano son sólo los comandos quematan”. Potser creia que eramolt original. Però, el 1978, eldictador militar Videla afirma-va: “Terrorista no és sólo quiénpone bombas, sino quien operacon ideas contra nuestra civili-zación occidental y cristiana”.Ara, ja sabem d’on li ve la ins-piració.

Acostumat a la dictadura i al’exili, Mario Benedetti escri-via: “No sé on anir∫ el pacifi-cador amb el seu sorollmet∫l·lic i de pau (...) però quipacifiqui el pacificador, bonpacificador ser∫”.

EL MILITAR ARGENTÍ VIDELA COM INSPIRADOR

L’endemà del tancament, Aznar va dir des de Mèxic: “terroristas noson sólo los comandos que matan”. Potser pensa que era molt origi-nal. Però el 1978, el dictador Videla afirmava “Terrorista no és sólo

quién pone bombas, sino quién opera con ideas contra nuestra civili-zación occidental y cristiana”. Ara, ja sabem d’on li ve la inspiració.

L’Estat espanyol bat el r¯cord de població reclusa amb 54.000 persones preses

ESTAT ESPANYOL. Increment de les actituds racistes als cossos policials i augment de les denúncies per maltractaments a les presons

SOCIETAT20

Són moltes les associa-cions que han denunciatreiteradament –i des de fa

anys– la pr∫ctica de torturesper part d’agents dels cossos deseguretat de l’Estat. Tot i això,la seva transcend¯ncia a l’opi-nió pública ha estat pr∫ctica-ment nul·la, i la crua realitatque es viu a l’interior dels cen-tres de detenció i privació dellibertat de l’Estat espanyol haquedat silenciada una i altravegada. L’últim informe delComit¯ Contra la Tortura(CCT) de l’ONU (novembre de2002) posa de manifest el con-trast entre els compromisosformals adoptats per l’Estat i laseva manca de vig¯ncia en elseu propi cos legal i, encaramenys, en l’aplicació pr∫cticade la resposta penal. Entre elsprincipals motius de preocupa-ció, el CCT de l’ONU, expressaels següents: l’augment de lesdenúncies de maltractamentsper motius racistes, el manteni-ment de la detenció incomuni-cada durant 5 dies –conside-rant que facilita la comissiód’actes de tortura i maltracta-ments–, les severes condicionsde reclusió dels presos classifi-cats en el FIES, etc.

Per la seva banda, AmnistiaInternacional també ha publi-cat un informe en resposta alque va remetre el govern cen-tral al CCT de l’ONU el generde 2002, en el qual es constataun augment preocupant delscasos de tortures per motiusracistes, i es destaca que no sónfets aïllats sinó freqüents alterritori espanyol.

El silenci és la millor cobertu-ra per als responsables d’aques-tes pr∫ctiques: el febrer del2000 van clausurar per ordrejudicial la web de l’ACT i vansegrestar els seus Informes; aprincipis d’any, el govern haimpedit l’emissió gratuïta de lacampanya d’AI Ponte en su Piel,que denuncia maltractamentsper motius racistes i, finalment,el Ministeri de l’Interior haanunciat querelles contraaquells qui denunciïn tortures.Per tot això, creiem que calseguir denunciant per tal de fervisible aquesta realitat i per exi-gir responsabilitats als qui lapractiquen o la promouen.

El comentari

((OObbsseerrvvaattoorrii ddeell SSiisstteemmaa

PPeennaall ii eellss DDrreettss HHuummaannss,,

UUnniivveerrssiittaatt ddee BBaarrcceelloonnaa))

La tortura, avui i aquí

SOCIETATEgunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

Robert Sabata

(Membre de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi

d’Advocats, president de l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans)

L’Estat espanyol haratificat els conve-nis aprovats pels

organismes internacionalscontra la tortura; ha signatles declaracions internacio-nals pels drets humans; parlade democr∫cia i evita en lamesura del possible practi-car-la i, seguint aquestadin∫mica d’actuació política,diu i afirma que aquí no estortura. Però el Comit¯Europeu per a la Prevencióde la Tortura i de les Penes oTractaments Inhumans oDegradants no comparteixpas l’opinió del Governespanyol sobre la pr∫ctica dela tortura a l’Estat espanyol.

En nom de la guerra totalcontra el terrorisme es con-clou que qui no fa costat alpoder és culpable d’atacar-lo. Es creen espais de terror,de por, de criminalització,s’assenyala els advocatsdefensors dels drets humans,es tanquen diaris i s’ataca lallibertat d’expressió.

La realitat és que hi ha lleisque faciliten la tortura.Especialment, la legislacióantiterrorista atia la impuni-tat policíaca en el períoded’incomunicació de 5 dies ala qual se sotmet els detin-guts en aplicació d’aquestallei, i l’article 527 a) de la Lleid’Enjudiciament Criminalcomporta un malmetementdel dret fonamental dedefensa, perqu¯ obliga eldetingut a ser defensat perun advocat d’ofici que tria elcol·legi d’advocats correspo-nent, habitualment el deMadrid. Aquesta normativa,al cap i a la fi, permet defacto que la policia prenguimesures excepcionals contrales llibertats. Es tracta d’unaperversió volguda del siste-ma de garanties que, teòrica-ment, ens dóna aixopluccontra els excessos delpoder.

L’article 15.1 de laConstitució espanyola de1978 conté una interdicció dela tortura i de les penes o delstractes inhumans i degra-dants. El Codi penal en elsseus articles 174 a 177 tipificacom a conducta que penal-ment s’ha de perseguir la tor-tura i altres delictes contra laintegritat moral comesos perles autoritats i els funcionarispúblics amb penes de presóde fins a 6 anys i d’inhabilita-ció fins a 12. L’Estat espanyolha ratificat la Convenció con-tra la Tortura i altres Tracteso Penes Cruels, Inhumanes oDegradants de 10 de desem-bre de 1984 i la ConvencióEuropea per a la Prevenció dela Tortura i de les Penes oTractes Inhumans iDegradants de 26 de novem-bre de 1987.

Per tant, hi ha mecanismesjurídics suficients per adenunciar la tortura i lluitar-hi en contra. Però la realitatés que els poders públics noactuen, sobretot si parlem depersones detingudes a lesquals s’aplica la llei antiterro-rista. Cal denunciar, a més,que el concepte de terroris-me s’amplia dia a dia, com esva veure en la modificaciódel Codi penal i la Llei de laResponsabilitat Penal delsMenors de data 22 de des-embre de 2000 (Llei org∫nica7/2000) o en la DecisióQuadre de la Unió Europeade 13 de juny de 2002 quedefineix i amplia enorme-ment el concepte de terroris-me. I és que els jutges i el

Ministeri Fiscal sovint noactuen amb dilig¯ncia quanes tracta de perseguir els res-ponsables públics de practi-car la tortura.

Aquest estat de les cosespermet les derives repressi-ves del sistema i la pr∫ctica,avui, de la tortura. En aquestcontext, que el Ministerio delInterior enceti accions crimi-nals contra MartxeloOtamendi per haver denun-ciat tortures és inacceptable.

En un estat de dret el quehauria calgut és investigarjudicialment les denúnciesde tortures mitjan˜ant unainvestigació independent idesvinculada de les pres-sions del poder executiu. Noes pot oblidar que la torturaés un delicte greu contra ladignitat de la persona huma-na que la jurisdicció espan-yola ha de perseguir fora deles fronteres de l'Estat enaplicació del principi deCompet¯ncia Universal quepreveu l'article 23.3 de laLOPJ.

Per acabar, voldria mani-festar que sóc d’aquells que,juntament amb molts juristesi també amb els meus com-panys i companyes de laComissió de Defensa delsDrets de la Persona i delLliure Exercici del’Advocacia del Col·legid’Advocats de Barcelona,pensen que, si res no canvia,es podr∫ seguir torturant al’Estat espanyol. I afirmo quecrec en Martxelo Otamendi, iés f∫cil de creure-hi, quanrelata com se li va practicar latortura. La meva experi¯nciaprofessional com a advocatm’ho confirma i la consci¯nciaciutadana democr∫tica m’o-bliga a dir-ho.

I tot això sense oblidar elsestrangers i estrangeres, elspresos i les preses, les donestorturades en l’∫mbitdom¯stic…

CRIMINALITZACIÓ I POR

En nom de la guerra total contrael terrorisme es conclou que quino fa costat al poder és culpabled’atacar-lo. Es creen espais deterror, de por, de criminalització.

ORGANISMES INTERNACIONALS

DRETS HUMANS 21

opinióPERLESDEMOCRÀTIQUES

EELL MMUUNNDDOO““EErraassmmoo””

ffeebbrreerr 22000033,, pp..0033

“Repetir 500 veces queEspaña empieza en Irúny acaba en Algeciras,

no es tortura. Es hacer los deberes”

LLAA CCLLAAVVeeJJ..LL.. MMAARRTTIINN PPRRIIEETTOO

ffeebbrreerr 22000033

“EGUNKARIA ES A LALIBERTAd INFORMATIVALO QUE SAddam Hussein

a los derechos HUMANOS”

ddIIAArrIIOO DDEE VVAALLEENNCCIIAArreeddaacccciióó

1144 ddee mmaarrçç

“una asamblea de losanticonstitucionales‘països catalans’

organiza un acto deapoyo al panfleto

separatista”

AANNGGEELL AACCEEbbEESS2200 ddee ffeebbrreerr

rrooddaa ddee pprreemmssaa

“Se tratade una operaciónen defensa de lacultura vasca”

JJuuaann aallbbeerrttoo BBeelllloocchh1111 ddee mmaarrçç

eexx--mmiinniissttrree

“este tipo de personasno necesitan de ningúnestímulo negativo paradar toda la informaciónque se les requiere”

CCaarrllooss IIttuurrggaaiizz2255 ddee ffeebbrreerr

DDEECCLLAArrAACCIIOONNSS AA LLAA CCOOPPEE

“cierre del panfletocriminal (...) los

jueces no pueden dejarpasar inadvertido el comportamiento de Ibarretxe y elgobierno vasco”

TTxxeemmaa AAzznnaarr,,pprreessiiddeenntt ddeell ggoovveerrnn

2211 ddee ffeebbrreerr

......ii lleess pprroovveess??

“Es una bandera deconveniencia de ETA”

“El comit¯ continua profundament preocupat pelmanteniment de la detencióincomunicada fins a unm∫xim de 5 dies (...) durantel qual el detingut no téaccés ni a un advocat ni aun metge de confiança ni a notificar-ho a la sevafamília. (...) Igualment,expressa la preocupació perla prolongada dilació de lesinvestigacions judicials pertortures, que dóna lloc a queels condemnats rebin indultso no compleixin condema”

19 de novembre de 2002,Comit¯ contra la Tortura

de les Nacions Unides

“La tortura es practica ambmajor freqü¯ncia durant laincomunicació (...) Moltsdels detinguts haurien estatobjectes d’amenaces, en par-ticular d’amenaces de mortcom: llen∫ar el detingut perla finestra de la comissaria,per la porta del furgó policial i simular un accident o ‘te llevamos almonte y allí te matamos sinque se entere nadie’”

Mar˜ de 2002,Sr. Theo van Boben,

Relator Especial de l’ONU

“Les enormes dificultats,repressalies incloses, queafronten aquelles personesque intenten denunciar latortura i els maltractaments,com les víctimes de la tortura, els advocats, lesONG o els membres de lapolicia i de la gu∫rdia depresó; les dificultats legals o administratives i altrespr∫ctiques que permeten iasseguren la impunitat’”

“A Espanya es continua torturant”

Organització MundialContra la Tortura (OMCT)

2 de novembre 2002Eric Sottas

director de l’OMCT

Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

❙ Peru Alvarez està en presó preventivaa Navalcarnero (Madrid) des de la sevadetenció a Barcelona l’agost de 2001

DRETS HUMANS

Valdecasas acumula un saldorepressiu de 800 detencions La repressió desfermada contraels moviments socials des del’arribada de Julia Garcia-Valdecasas a la Delegació delGovern a Catalunya supera jales 800 detencions, innumera-bles muntatges policials i unaquerella criminal contra ellaque es dirimeix actualment alsjutjats de Barcelona. La quere-lla va ser interposada per 70entitats cíviques i col·lectiuspopulars després de la brutalc∫rrega policíaca contra lamanifestació antiglobalitzaciódel 24 de juny de 2001.

La “delegada de ferro” es vaestrenar amb el desallotjamentdel cinema Princesa (48 deten-cions) i, des d’aleshores, s’hareproduit la mateixa políticarepressiva: acarnissament con-tra el moviment okupa, estat desetge contra la immigració,repressió a l’antimilitarisme(Desfilada militar del 2000), cri-minalització de l’antifeixisme(12 d’octubre) i l’independen-tisme, control social, c∫rreguesa la Universitat Autònoma deBarcelona o les darreress¯ntencies que ordenen l’em-presonament de persones quevan participar a la darrera vagageneral del 20-J.

La impunitat i l’assetjamentest∫n protagonitzats pel GrupVI de la Brigada d’Informacióde la policia espanyola, especia-litzat en la repressió contra elsmoviments socials alterantius.

Redacció ❙ BARCELONA

El passat dilluns 31 de mar˜,la jutgessa Ma. MercedesArmas Galvez va filtrar alsm¯dia la sent¯ncia condem-natòria contra 17 personesdetingudes el 12 d’Octubrede 1999 al barri de Sants. Enuna decisió judicial senseprecedents, es condemna14 persones a 2 anys depresó i una altra a 4 anys,així com al pagament d’ele-vades indemnitzacions per atots els processats.

L’assemblea de detinguts idetingudes ha em¯s uncomunicat (“A Iraq bomarde-genm aquí ens empresonen”)on denuncia que la pròpiajutgessa reconeix que primala versió policial per sobrede la pressumpció d’in-noc¯ncia i on alerta que estracta d’un sent¯ncia políti-ca i de castic per aquellespersones i movimentssocials crítics amb la políticadel govern i la desigualtatsocial que vol ser exempla-ritzant, “per recordar-nosque la dissid¯ncia es pagaamb repressió policial i judi-cial i amb la presó”.

Redacció ❙ TORÀ

La detenció i empresona-ment de tres joves a lalocalitat de Tora (laSegarra) , la incomunica-ció implementada pelsMossos tot aplicant lalegislació antiterrorista i,en especial, el via crucispatit pel jove de 20 anys,han tornat a evidenciar elsgraus de repressió, autori-tarisme i vulneració de

drets humans i fonamen-tals als que estan sotmesosels sectors més compro-mesos de la societat cata-lana. Encara es deconei-xen els motius, però enJordi va ser ingressat, pri-mer, a l’hospital psiqui∫tricpenitenciari i posterior-ment, traslladat a l’hospitalamb un atac d’ansietat.Feia mesos que denuncia-va la persecució a la queestava sotm¯s.

El Grup VI de la Brigada d’Informació protagonitza l’assetjament a la dissid¯ncia

REPRESSIÓ ALS MOVIMENTS SOCIALS. La repressió als moviments socials alterantius

TORTURA, AQUÍ TAMBÉ. Els testimonis.

ELS MOSSOS S’ESTRENEN. Apliquen la incomunicació

SOCIETAT22

PeruS’han adherit a la carta els presos catalans Zigor, Diego,Juanra, Laura i Lola.

des de la presó

Tor∫, com paradigma

LEGISLACIÓ ESPECIAL ❙ Incomunicació

Sònia Garcia , 28 anys. Va ser detinguda sota la legis-lació antiterrorista el 10 de setembre del 2001 arrel

de l'operació contra el Comando Barcelona d'ETA, sotacàrrec de col·laboració amb banda armada. Després detres dies a les dependències de la Guàrdia Civil a Madrid,va ser posada en llibertat amb fiança de 600 euros.

A.M. Nacionalitat marroquina. Maig de 2002. Agredit per dos agents

de la policia espanyola

IMMIGRACIÓ ❙ Racisme d’Estat

“Van ser tres

dies de por,

cops i amenaces

“Moro de mierda”

Des de la llunyania deMadrid hem tornat arebre un altre cop de

puny: han tancat un altre mitj∫basc. Ara ens diuen quel’Egunkaria forma part d’unaconspiració “jueva i ma˜ònica”... Iseria per prendre-s’ho de bromasi no fos per la profunditat i mag-nitud de l’atac que novament hapatit Euskal Herria. Perqueaquesta estrat¯gia d’aniquilaciócontra la llibertat dels pobles noés nova i, d’això, la història delsPaïsos Catalans, per desgracia,també en va plena.

Ens han volgut vendre la motoque el tancament de l’únic diarien basc del món respon, precisa-ment, a la defensa d’aquestallengua i dels seus parlants. PeròGoebbels feia més pudor.

Cal deixar de “comprar motos” ievidenciar també que, durantanys, les institucions i partits queara volem donar quatre “cuartos”per tirar endavant un nou mitj∫són les mateixes que durant anysvan negar les ajudes públiques iles que van posar en mans desuposats jutges les suposades“proves” incriminatòries: el rebuiginstitucional i polític d’abansesdevingut en una generositatsense límit. Uns ataquen els nos-tres pobles, els “botiflers” gestio-nen la repressió i els/les de sem-pre rebem els cops.

Tot i així, la capacitat de res-pondre als atacs, les ganes deviure d’Euskal Herria i el fet devoler decidir el nostre futur pernosaltres mateixos/es ha portat amolta gent a crear un nou projec-te comunicatiu. Els pobles han dedefensar la paraula, la seva llen-gua, perque així defensem la nos-tra terra, el nostre futur. “Herriada gorpurtza, hizkuntza bihotza”,deia Aresti: i cal respondre i nodeixar en mans de les institucionsaquest nou repte. Sempre hi haespais on totes i tots podemaportar el nostre granet de sorra.

Fa temps que caminem. A poca poc, xino xano, però senseparar. Això és el que els generapor i el que els ha fet mal. I és peraixò que ens tanquen, per aixòvolen empresonar la paraula, lesidees, els pobles... Ho tenen clar!Per desgr∫cia, fa temps queconeixem el que suposa l’empre-sonament de la paraula: la viola-ció del correu, la gravació siste-matica de les converses telefòni-ques i el control als locutoris. Lallibertat d’expressió colpejada,torturada i segada ben arran.Però el cor i el cap són lliures,com ho seran els nostres pobles...

Egunkaria aurrera! Euskal Herriata Herrialde Katalanak aurrera!

Francesc SOLA ❙ PERIODISTA

Com es va produir la teva detenció?-Estava treballant al Palau de Congressosi dos persones que es van identificar comagents de la Gu∫rdia Civil em van dema-nar que els acompanyés. Em van posardins un cotxe, em van registrar, tapar elcap amb una jaqueta i se’m van emportar.

No et van comunicar el per qu¯ de ladetenció ni on et conduïen?-Res de res. Em van preguntar de tot sobrela meva vida privada, sobre la meva amis-tat amb en Juanra (el cantant de Kop), totamb un to molt despectiu i donant-mecops i empentes. Em van portar a Madrid.

Qu¯ recordes d'aquest viatge?-Tot eren crits i cops. Que els expliquéstot el que sabia perqu¯ a Madrid si que nos'estarien d'històries. El viatge va durarunes 7 hores. En arribar, em van treure labena però em van prohibir obrir els ulls,sempre sota amenaces, insults i cops.

Quina informació et volien treure?-Em preguntaven de tot, però estava moltespantada. Em van obligar a despullar-mei a fer flexions. El que m'havia picat mésfort em va dir que quan tornés de sopar, sino havia cantat, em violaria. Els interroga-toris es van repetir, a vegades amb unabossa d’escombraries, insults i amenacesa la meva família... Tres dies horribles.

Era a Catalunya per rebre tacatra-ment d’un c∫ncer. Mentre seia aun parc, dos policies li van dema-

nar la documentació. Com que trigavenen tornar-li i havia d’anar al metge, vareclamar-la. Un dels agents va dir-li “Note creo” i l’altre el va tirar a terra dient-li“Moro de mierda, cállate!”.

Els agents van demanar refor∫os, elvan seguir colpejant i li van destrossar elmòbil amb qu¯ intentava trucar. Acomiss∫ria el van seguir insultant i col-pejant: “Cerdo, sólo venís aquí a vivir degratis, sólo tráeis problemes”. A.M. vadenunciar els fets per la via judicial, peròva morir de c∫ncer dos dies abans de ladata fiada per a la vista judicial.

Assemblea de detin-guts i detingudes del12 d’octubre de 1999: “A Iraq bombardegen,aquí ens empresonen”

SOCIETATEgunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

Josep Maria Terricabras(IEC, Catedr∫tic de Filosofia de la UDG)Estrasburg admet la querella dels

independentistes catalans torturats el 1992 a la ràtzia de l’Operació Garzón

Ramon PIQUÉ ❙ BARCELONA

La denúncia per tortures pre-sentada pels independentistesdetinguts l’estiu de 1992 estroba en fase d’admissibilitatal Tribunal d’Estrasburg. Hanpassat 11 anys dels fets i unprocés interminable dedenúncies que han estat arxi-vades per totes les inst∫nciesjudicials espanyoles. Els fetses van produir durant elgovern del PSOE, justamenten l’etapa de Luís Roldán,José Luís Corcuera i RafaelVera, avui condemnats.

Entre els dies 29 de juny i el9 de desembre de 1992, mésde 40 persones van ser detin-gues arreu dels PaïsosCatalans, la majoria d’ellesvinculades al moviment inde-pendentista. Pocs dies des-prés de les detencions, es vasaber que la majoria havienestat torturades per tal d’ob-tenir declaracions autoincul-patòries i acusacions contrad’altres persones. El Ministeride l’Interior intent∫ restarimport∫ncia a les denúnciesde tortures tot argumentantque eren històries inventadespels detinguts i que responiena ordres de les seves organit-zacions. De manera semblanta la que el Ministre Acebes vaanunciar en relació amb lesdenúncies per tortures en elcas Egunkaria, l’aleshoresDirector General de laGu∫rdia Civil va dir que esquerellaria contra aquells quigosaven dir que la gu∫rdiacivil practicava la tortura.

Les pr∫ctiques de torturadenunciades van ser diverses:l’ús d’una bossa de pl∫sticsobre el cap, prement-la, ambl’objectiu de provocar ofec;submergir el cap dins d’unabanyera plena d’aigua; cops

amb guies de tel¯fon i ambbarres de ferro; aplicació d’e-lectrodes; llarges estades dretsfins l’esgotament; amenacesde mort amb pistoles; amena-ces de violació a familiars...

Alguns dels detinguts,davant la situació extrema enqu¯ es van veure sotmesos,van provar de de suïcidar-se,fet que va ser utilitzat poste-riorment per argumentar queels senyals de contusions delsdetinguts eren “autolesions”.

L’any 1997 es va reactivarel procés de denúncia judicialper tortures. Cinc anys des-prés, aquestes denúncies sónal Tribunal d'Estrasburg, elqual les ha adm¯s a tr∫mitt.Ens trobem, doncs, molt aprop de veure l’Estat asseguta la banqueta dels acusats.

Val a dir, que l’advocatdefensor de l’Estat, Sr. JavierBorrego Borrego, ha intentatconfondre els membres deltribunal tot presentant argu-ments que en el seu dia va ferservir la gu∫rdia civil, com ara

els intents de suïcidi o elsinformes realitzats per lametge forense, que van serrealitzats sense cap mena derigor professional, tal comella mateixa va recon¯ixerdurant el judici contra els pro-cessats. Àdhuc, apel·la a unasuposada confabulació col-lectiva contra l’Estat per partdels processats...

Es dóna la paradoxa que lasecció del tribunal que portael cas ha vist darreramentmodificada la seva composi-ció per raons de reglament.Els canvis afecten de ple alprocés, ja que el fins ara jutgerepresentant de l’estat espan-yol al tribunal ha estat substi-tuït, precisament, per JavierBorrego Borrego, el mateixque ha actuat fins ara com aagent defensor de l'estat enaquesta causa. Aquest fetaixeca una ombra de dubtesobre una possible actuacióparcial del tribunal, just ara,en la fase final del procés.

Per primer cop, l'Estat haur∫de respondre de manera con-creta i precisa a les denúncies.Amb el greuge que l’acusaciója no es limita a les forces del’ordre sinó també a l’aparelljudicial, i en darrer terme, atot l’aparell de l'Estat.

AEspanya, alguns es pensen que apel·lar a l’es-tat de dret és fer una gran cosa. No m’ho sem-bla pas. Franco també apel·lava al seu estat de

dret. I és que sovint “estat de dret” només vol dir“estat amb dret”. De dret, és clar, en tenen tots elsestats, perqu¯ si no, no ho serien. La qüestió interes-sant, doncs, no és viure simplement en un estat queté dret –en un estat amb dret–, sinó viure en un estatdemocr∫tic. I es veu que un estat és democr∫tic nopel fet de tenir dret i lleis –tots en tenen–, sinó peltipus de lleis i de dret que té.

L’estat espanyol téun gravíssim d¯ficitdemocr∫tic des delmoment -ja fa vintanys- que el seu parla-ment va acceptar per∫mplia majoria lalegislació antiterroris-ta, que permet que undetingut estigui durantuns quants dies senseprotecció legal de cap mena. S’equivoquen els quees pensen que una llei feta per la majoria ja és,autom∫ticament, una llei democr∫tica. Si fos així,no existirien ni els tribunals constitucionals, ni elstribunals de drets humans. Una llei no ésdemocr∫tica perqu¯ és feta per la majoria, sinóperqu¯ respecta escrupolosament els drets i lliber-tats democr∫tics de tots els ciutadans. En aquestsentit, la legislació antiterrorista –i alguna altra lleiactualment vigent a l’estat espanyol– és evident-ment antidemocr∫tica, encara que hagi passat pertots els tr∫mits parlamentaris.

Un estat democr∫tic no pot acceptar de cap mane-ra que persones o grups puguin quedar desprotegitsper la llei i puguin ser posats discrecionalment enestat d’excepció. Si s’accepta això –i a Espanya s’ac-cepta–, ja tot s’hi val: el detingut, sense empara legal,queda exposat a ser sotm¯s a pressions de tota menai, per qu¯ no, a maltractaments i tortures. N’hi hacasos, n’hi ha víctimes, n’hi ha testimonis i n’hi hadenúncies. El que resulta ja absolutament fora detota comprensió és que, quan algú denuncia que, enaquest període d’abandó legal, va ser torturat, el res-ponsable de la policia no ho faci investigar, sinó que,sospitosament, es llenci ell també contra el detinguti l’acusi de calúmnies. Això és el que ha fet el minis-tre Acebes fa poc. A Espanya, hi ha ciutadans alsquals la llei no els empara sinó que els esclafa.

D’això, alguns en diuen “estat de dret”. Que endiguin com vulguin. Per mi és ben clar que no hi hadret que l’estat tingui tot el dret i els ciutadans cap.No havíem quedat que havíem de construir unademocr∫cia? Per qu¯ insistim a mantenir un sistemaolig∫rquic i repressor?

DÈFICITS DEMOCRÀTICS

S’equivoquen els que pensenque una llei feta per la majo-ria ja és, automàticament,una llei democràtica. Si fosaixí, no existirien ni tribunalsconstitucionals ni tribunalsde drets humans.

Luis Roldán, avui empresonat, també va afirmar que seguien “un manual”

JUTJATS. Alguns responsables (com Vera o Corcuera) ja han estat condemnats per terrorisme d’Estat

DRETS HUMANS

L’Estat de Dret

23

opinió

A MADRID“Haces peste

a catalán, cerdo!”“¿Te acuerdas

de Mikel Zabalza?”

anarcosindicalista cgt.es/cgtcatalunya

CONFEDERACIÓGENERAL DELTREBALL DECATALUNYA

Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

TOT ARREU. Tot es va quedar petit als Països Catalans.L’esgl¯sia de Santa Maria del Pi, l’aula magna de la Facultatde Ci¯ncies de la Comunicació de la UAB, Girona, Val¯ncia,Vic, Barcelona... per acollir la solidaritat amb EGUNKAIRIA.

Crònica d’una setmana intensa i solidària als Països CatalansJudit Porta/Anna Murgadas ❙ BCN

Un poble té dret a un diari enla llengua pròpia i això hi hamolts catalans i catalanes queho pensem. Així s’han d’inter-pretar l’allau de mostres desolidaritat que s’han donatarreu de Catalunya davant eltancament de l’EuskaldunonEGUNKARIA, l’únic diari delmón escrit íntegrament en¯uscar. El dret a la llibertatd’expressió i opinió combinatamb l’agressió al poble i la cul-tura basques han mobilitzat acasa nostra sectors socialsmolt diversos més enll∫ de laprofessió periodística, si béaquesta va ser la més r∫pidaen resposta. Només es vacon¯ixer la notícia de la inter-venció judicial que clausuravael diari i on van ser detingutsels seus directius, els rotatiusque s’editen en catal∫ vansubscriure un manifest defen-sant els “plantejamentsdemocr∫tics” d’EGUNKARIAi criticant la identificació del’¯uscar amb la viol¯nciaterrorista. El signaven l’Avui,Segre, El Punt, El Periódico deCatalunya, Regió 7, El 9Nou,El 9Punt, El 9, Diari deBalears, Vilaweb i els setma-naris El Temps i El Triangle.El Col·legi de Periodistes deCatalunya va criticar actua-cions “que ens retornen anefastes ¯poques anteriors” iel Grup de Periodistes RamonBarnils es referia a “un acteimpropi d’un estat que esreclama democr∫tic”.

Els crítics poden atacaraquestes mostres de suportamb l’argument simplista delgremialisme, però no som pasperiodistes tots els que ens

hem trobat en la Plataformaper l’EGUNKARIA, constituï-da el 26 de febrer desprésd’una reunió a l’Euskal Etxeade Barcelona convocada no sesap massa bé per qui.Estudiants d’¯uscar, bascosque viuen a la ciutat, ciuta-dans anònims amb motiusdiversos, així com represen-tants d’entitats i organitza-cions de diferents ∫mbits (mésde 90) ens vam aplegar enaquest local, avisats per un e-mail o per algun amic o cone-gut. De l’enuig per un tanca-ment que consider∫vem i con-siderem injust i les ganes dedenunciar-lo va néixer elmanifest: “Per la llibertat d’ex-pressió, no al tancamentd’EGUNKARIA”. La primeraaparició pública de laPlataforma va ser una concen-tració a la Pla˜a Sant Jaumede 1.500 persones on es va lle-gir aquest text en catal∫ i en¯uscar. Hi van parlar la regi-dora de Drets Civils de l’ajun-tament de Barcelona, Roser

Veciana; l’advocat JordiOliveras; el periodista VicentPartal i el cantautor bascFermín Muguruza, que va lle-gir la lletra d’“Hitz egin” d’unacan˜ó que havia escrit quan esva tancar el diari Egin. Lasegona acció de la Plataformala teniu avui a les mans.

El testimoni principal delsuport catal∫ a l’EuskaldunonEGUNKARIA, ha estat el seudirector, Martxelo Otamendi,que amb to irònic parlavad’una agenda de ministredavant tres dies d’activitatfren¯tica arreu de Catalunya.Molta gent volia solidaritzar-se o com a mínim escoltar unhome que explicava ambtanta convicció com l’haviatorturat la Gu∫rdia Civil, queles adhesions al “jo també

me’l crec” van superar allòque es podia preveure i, enl’esfera política, van compor-tar un seguit de retrets des delgovern espanyol.

El matí del dilluns 10 defebrer, Otamendi omplia avessar el Col·legi dePeriodistes. L’acompanyavena la taula la degana,Montserrat Minobis; el presi-dent del Grup Ramon Barnils,Oriols Cortacans; el directorde l’Avui, Vicent Sanchís: eld’El Periódico de Catalunya,Antonio Franco, i Joan VallClara, director d’El Punt.Seguint la finalitat de ladenúncia per tortures delmateix Otamendi, Sanchísdemanava que EGUNKARIAesdevingués un símbol per dir“mai Més” a les vulneracionsde drets democr∫tics.Antonio Franco definia l’ac-tuació judicial com una“especialité maison de totsels tarann∫s autoritaris” i VallClara veia en el cas “massapunts foscos”.

A la tarda l’escenari es des-pla˜ava a l’església de SantaMaria del Pi, plena de gom agom en un acte civil organit-zat per més de 200 entitatscatalanes. El sociòlegSalvador Cardús, col·labora-dor del diari clausurat, i lamembre del PEN internacio-nal, Joan Smith, van ser a l’al-tar defensant la llibertat d’ex-pressió i denunciant un cas detortures que Smith qualificavad’ “enorme sorpresa aEuropa”.

L’endem∫, dimarts, lapres¯ncia del directord’EGUNKARIA a la Facultatde Ci¯ncies de la Informacióde la Universitat Autònomadeixava petita l’Aula Magna.Al pis de dalt s’hi van haver decol·locar uns altaveus perqu¯els qui es van quedar forapoguessin seguir les sevesexplicacions. Els estudiantsvan protestar perqu¯ laFacultat encara no havia em¯sun comunicat de suport alrotatiu. A la nit va tocar laCasa de la Cultura de Girona,on també va fer ple. L’ambienti l’¯xit de públic del’Autònoma es van repetirl’endem∫ a la Facultat deComunicació Blanquerna. Elsalumnes van sortir al carrersota una gran pancarta, “Sí ala llibertat d’expressió”. Entrexerrada i xerrada, MartxeloOtamendi, un dels personat-ges més cobdiciats de la set-mana, encara va tenir tempsper passar per gairebé tots elsmitjans de comunicació deCatalunya.

Ell ens ha deixat les sevesdenúncies i es va endur la res-posta catalana en forma desolidaritat.

Les protestes pel tancament del rotatiu basc i la denúncia de la tortura centren els actes solidaris

SOLIDARIS24

A

CLUB PEN INTERNACIONAL

Joan Smith va explicar “lasorpesa d’Europa” davant

el tancament del diari

25DRETS HUMANSEgunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

De Sant Jaume a Brandeburg passantper assembles a ma alçada a Girona

SANTA MARIA DEL PI

2.000 persones van omplir l’esglèsiade Barcelona en un acte convocat permés de dues-centes entitats del país.

COL·LEGI DE PERIODISTES

Dilluns al matí, el Col·legi acollia lasolidaritat expressa dels mitjans iprofessionals catalans.

GIRONA

Les comarques gironines deixavenpetita la Casa de Cultura de la ciutati explicitaven el suport a Otamendi.

VIC

Jose Mari Pastor, responsable d’in-ternacional del diari tancat, denun-ciava els fets en un perfecte català.

VALÈNCIA

La Universitat es quedava ben petitaper denunciar la clausura de l’únicdiari escrit íntegrament en èuscar.

Equival el tancament d’Egunkariaa la mort de periodistes a l’Irak?Es pot comparar la destrucció

premeditada d’instal·lacions periodís-tiques d’Al Jezira –a Bagdad i Kabul–amb les tortures als companys deldiari Egunkaria (febrer 2003)? Si escol-tem el discurs predominant a la CNN,RNE o la COPE, hom diria que sí.Aparentment, i per a segons qui, tanimportant resulta una cosa com l’altraen la famosa “guerra contra el terroris-me”.

Certament, les equival¯ncies entreuna i altra agressió són clares. Per unabanda es tirotegen periodistes –elsd’Al Jezira o els no directament con-trolats per la CIA– que donen unavisió "desestabilitzadora" per als inte-ressos de Bush, Blair i el seu arnatescuder Aznar. Per altra banda, es treude circul·lació un excel.lent diari–Egunkaria– que dóna una visió alter-nativa i que s’escriu en un idioma quel’Estat no té cap inter¯s en afavorir.Paral.lelament, els dos casos tindranun curiós efecte compensatori ja quela impopularitat que comporta lamatan˜a dels uns –amb el foc amic–s’anul·la ipso facto amb la popularitatque –segons on– dóna la tortura iempresonament dels altres. La cosa éscontrolar l’opinió pública a tota costa.Els paral·lelismes, però, no s’acabenaquí. Mentre Bush i la CIA no podiensuportar que Al Jezira ofereixi al móninformació i imatges no controlats,tampoc Aznar no podia suportar queEgunkaria tractés Euskadi –i noEspanya– com la nació pròpia, ni quecultivés una visió del món des d’unaòptica basca i independent.

I la gent, qu¯ n’opina de tot això lagent? De la guerra est∫ clar que lescassolades i les mobilitzacions hanestat tan imponents com necess∫ries.Però, i les protestes contra el tanca-ment d’Egunkaria? Quina cassoladamedi∫tica hi ha hagut en contra? A

Espanya cap. Al contrari. Hi ha hagutun ensordidor aplaudiment magnificatpels mateixos mitjans que fomenten laignor∫ncia i divulguen les intoxica-cions a l’entorn del fet basc. Per sort aCatalunya es compta amb diaris i mit-jans que han estat a l’altura de les cir-cumst∫ncies i que han denunciat tantels horrors de la guerra com les tortu-res de Martxelo i companys. I ensn’hem d’enorgullir.

No són fets tan distants, doncs, unaguerra i el tancament d’un diari. De fetsón p∫gines d’un mateix sinsitre llibre.

No cosat de veure que tan terrorista ésel qui mostra aquests comportamentscom el mateix Sadam Hussein quediuen voler eliminar. En una p∫ginadel llibre s’hi ataca l’antigaMessopot∫mia, bressol de cultures iavui –casualment– empla˜ament dereserves de petroli que els agressorsvolen explotar en benefici propi. A lap∫gina següent s’hi elimina un dignís-sim diari, l’únic en l’idioma més anticd’Europa i del qu¯ la UNESCO n’haapuntat el risc de desapar¯ixer. Tanten una p∫gina com l’altra, les primeresvíctimes són la veritat, les relacionspacífiques entre nacions i religions iuna part de la riquesa cultural delmón. Tot plegat no és difícil opinarcom el protagonista de la magníficapel.lícula "Bloody Sunday", quan con-clou: qui més garanteix l’apariciódem∫ de futures generacions de"terroristes" són els "anti-terroristes"d’avui. Qui són els terroristes?Reflexionem-hi.

Toni Strubell(Coordinador de la Comissió de la Dignitat)

L’eix del mal periodístic?

Opinió

AL JAZERA I EGUNKARIA

No són fets tan distants, doncs, unaguerra i el tancament d’un diari. Sónpàgines d’un mateix i sinistre llibre.Com es pregunta el protagonista de“Bloody Sunday”: qui és el terrorista?

Tot es va quedar petit als PaïsosCatalans per escoltar MartxeloOtamendi, per expressar el rebuig altancament d’EGUNKARIA i per soli-daritzar-se amb els treballadors i tre-balladores i els lectors i lectores del’únic diari escrit íntegrament en¯uscar: l’esgl¯sia de Santa Maria delPí, l’aula magna de la Facultat deCi¯ncies de la Comunicació de laUniversitat Autònoma de Barcelona,els locals de Girona, Vic o Val¯ncia.

A Girona, Toni Strubell organitzavauna assemblea espont∫nia i sobirana,a mode de refer¯ndum, per pronun-ciar-se sobre les acusacions i querellescriminals d’Acebes contra els detin-guts que han denunciat tortures. ToniStrubell sol·licitava als i les assistentsque votessin a qui creien: MartxeloOtamendi o Angel Acebes. A maal˜ada, el resultat va ser aclaparador:perqu¯ ningú va votar el ministre

d’Interior. Al mateix temps, i on-line,Vilaweb promovia la iniciativa “Jotambé me’l crec”, que en menys d’undia recollia les adhesions de suport aOtamendi de més de mil persones.

La solidaritat dels Països Catalansarribava d’arreu: del País Valenci∫, deles Illes i, també, de ciutadans cata-lans que, treballant a Berlin, no esvolien perdre la cita solid∫ria deldijous 13 a la pla˜a de Sant Jaume deBarcelona. Així que van decidir con-centrar-se davant la històrica porta deBrandeburgo de la capital alemanya.Aquell mateix dia i a la mateixa hora,en un pavelló esportiu bilbaí ple degom a gom, Martxelo Otamendi ini-ciava la cloenda de la massiva jornadade solidaritat amb Egunkaria, recor-dant que en aquells mateixosmoments, ciutadans i ciutadanes anò-nimes es concentraven a Barcelona.

Per protestar. Per dir prou.

“JO TAMBÉ ME’L CREC”. La iniciativa de Vilaweb en suport a

Martxelo Otamendi recull 1.000 adhesions en menys d’un dia.

Dissortadament, es vancomplint els pitjorspronòstics anunciats

sobre les conseqü¯nciesnegatives que pot tenir la lleide “qualitat” per a l’ensenya-ment públic, i molt especial-ment, per al conjunt de l’esco-la i la llengua catalana.

Els auguris ja es confirmena l’educació prim∫ria, on s’hiestableix l’obligatorietat d’im-partir cinc hores setmanals dellengua castellana al cicle ini-cial. Si s’aprova, es far∫ moltdifícil l’ensenyament-apre-nentatge de la lectura i l’es-criptura en llengua catalana,far∫ inviables els actuals pro-grames d’immersió lingüísticai deixaria en una situació bencompromesa l’escola catalanai en catal∫.

El Govern de la Generalitatmantenia un silenci inexplica-ble fins que, el passat 27 demar˜, interpel·lat per ERC, vaadmetre la gravetat de l’afer.Aquest mateix dia, es reuniena Barcelona els sindicats delprofessorat STEPV (PaísValenci∫), STEI (Illes) iUSTEC·STEs (Catalunya),majoritaris als Països Catalans,per denunciar-ho en roda depremsa i anunciar l’inici d’unacampanya contra la LOCE i endefensa de l’escola i la llenguacatalana. Les rodes de premsas’han repetit també a Mallorcai a Val¯ncia, amb un importantressò medi∫tic.

Al Principat, la campanya haestat immediatament assumi-da pel Marc Unitari de laComunitat Educativa (MUCE),que, com a plataforma plural irepresentativa del món educa-tiu catal∫ (federació d’associa-cions de mares i pares, movi-ments de renovació pedagògi-ca, organitzacions sindicals iestudiantils) ha pres el com-promís de liderar la mobilitza-ció. Malgrat la LOCE ha estatrecorreguda al Tribunal

Constitucional pel Parlament ipels governs de la Generalitati de les Illes, cal aclarir que(desconfian˜a vers aquest tri-bunal al marge) els aspectesrecorreguts no afectarien alcontingut de la distribucióhor∫ria d’aquest Decret.

L’objectiu prioritari de lacampanya és fer els m∫ximsesfor˜os per modificar l’es-mentat Decret mitjan˜ant lamobilització de la comunitateducativa i de la societat civildels Països Catalans i, a nivellinstitucional, mitjan˜ant elpronunciament delsParlaments de les Illes, delPaís Valenci∫ i de Catalunya.El passat dia 10 d’abril, elParlament catal∫ ja va apro-var, amb el suport de tots elsgrups polítics excepte el PP,una moció manifestant la pre-ocupació i el seu rebuig con-tundent.

Com a primer resultat de lacampanya, i segons informa-cions publicades a la premsa,el MECD proposa reduir aquatre les hores de castell∫ a1r. i 2n. d’educació prim∫ria.Però, amb tot, el problemacontinua vigent, perqu¯aquesta distribució hor∫riaest∫ pensada en clau espan-yola, partint de la base que elsnens i nenes de 6 i 7 anys hand’iniciar l’aprenentatge de lalecto-escriptura en castell∫, ino en catal∫ com es fa ara.

Aquesta agressió espanyo-lista s’inscriu dins la línia polí-tica de l’anomenat nacionalis-me constitucional del PP, quees ve manifestant reiterada-ment durant els darrers anys,de la qual el tancamentd’EGUNKARIA n’és un bonexponent. A l’ensenyament,ja va comen˜ar amb el Decretd’Humanitats i continua ara,mitjan˜ant la LOCE, amb lainvasió de compet¯ncies i laimposició del castell∫ a l’edu-cació prim∫ria.

Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003SOLIDARIS

30.000 exemplarsd’Egunkaria en català

26 d’abril, jornada de solidaritat

Plataforma per Egunkaria ❙ BCN

Totes ho reconeixem. La pri-mera assemblea de laPlataforma per l’Egunkaria,celebrada el 26 de febrer alCentre Cultural Euskal Etxea,va ser caòtica. De fet, la plata-forma encara no existia i elcomunicat elaborat pels mit-jans alternatius i contrainfor-matius dels Països Catalansera l’únic material de treball.

Però la crida a trobar-seaquell dimecres a les 19.30,va deixar petita la sala d’actesdel centre cultural. 150 perso-nes intentan consensuar pos-tures, accions, denúncies,comunicats.

En tot cas, l’endem∫, la pla-taforma ja era una realitat.Una realitat més, perqu¯ els iles periodistes catalanes jas’estaven movent; una realitatplural i diversa, com el propiEGUNKARIA. L’allau decomunicats des dels mésdiversos ∫mbits palesava,més que descoordinació, lanecessitat de donar una res-posta urgent, imminent i pro-porcional als fets succeïts.

I poc a poc, i setmana a set-mana, les assembles de la pla-taforma anaven oscil·lantentre l’Euskal Etxea i el localde RAI (Recursos d’AnimacióIntercultural), que anavenacollint-nos i donant-noscobertura a la precarietat ini-cial. Després tot va ser mésf∫cil, malgrat el volum defeina. Creació de comissions(economia, difusió, diari, acti-vitats) per organitzar el treballi una iniciativa, que teniu a lesmans, que primer tenia 4p∫gines, després 12, després

16 i, finalment, 36. El mateixamb la tirada (1.000, 5.000).La idea? A una extenuantassemblea que va acabar–com quasit totes– a la una dela matinada. El m¯tode? Ladesobediencia. Han tancat undiari, fem-ne un altre! La inspi-ració? Una dita castellana: “Sino quieres caldo, toma dostazas”.

EGUNKARIA: en ¯uscar ien catal∫. 30.000 exemplars el23 d’abril.

Perqu¯ prenguin nota elsnéts de Franco.

Com que la indignació encaracolpeja les nostresconsci¯ncies, la plataforma hadecidit convocar una jornadade solidaritat per cloure lacampanya del tancamentd’EGUNKARIA. El 26 d’abril,dissabte que vé, ens hem pro-posat, sota el lema “La culturaamb Egunkaria. Monuments perla llibertat d’expressió” redeco-rar els principals monumentsde la ciutat de Barcelona i delsPaïsos Catalans. La idea cen-

tral és posar un exemplard’EGUNKARIA als monu-ments (de persones) i una pan-carta (als que no puguin repro-duir l’imatge d’estar llegint).

Desobediència CivilEl mateix matí, a les 10.00hores, s’entregaran als jutjatsde Gu∫rdia de Barcelona lesautoinculpacions recollidesdurant la diada de Sant Jordi,responent a la iniciativa socialde diversos organismes popu-

lars del moviment de desobe-di¯ncia civil basc. Aquestaautoinculpació individual alsumari judicial est∫ adre˜adaal Jutjat d’Instrució número 6de l’Audi¯ncia Nacional, elmateix que ha decretat el tan-cament d’EGUNKARIA. Potsprendre part activa a totesdues iniciatives. En trobar∫sinformació a la nostra web(plataformaegunkaria.net) o alcorreu electrònic (noaltanca-ment@correu.vilaweb.com)

La Plataforma fa una crida a autoinculpar-se en el sumari judicial contra el diari, afegint-se a la iniciativa del moviment de desobedi¯ncia civil basc

EDICIÓ SOLIDÀRIA. La idea va sorgir a una extenuant assemblea que va acabar a la una de la matinada

AMB EGUNKARIA26

Ramon Simón(Consell Nacional d’USTEC)

La Llei de Qualitat: un atemptat contra l’ensenyament en catal∫

opinió

AMB EGUNKARIAEgunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

(Cap d’Internacional d’ Egunkaria)...i del carreral Parlament...

El “pamflet” era EGUNKA-RIA. L’article, la noticiasobre la xerrada que

havíem fet a l’Universitat deValencia. I el “periodista”, no ésdifícil d’esbrinar. Desconec quiva ser l‘autor; però tampoc hovull saber. Només li vull agrair,però, la seva anònimaeleg∫ncia, perqu¯ el seu estilem va aclarir quines eren lesúniques raons per tancarl’EGUNKARIA: l’odi cec delnacionalisme espanyol, que nonomés pot entendre’s com aresultat de l’ignorancia.

Aquest és el comportamentdels nacionalistes espanyols.Aquests els arguments.Aquesta la seva toler∫ncia. Iaquesta és també la nostra acti-tud, la nostra raó, la nostra fer-mesa: anar cap endavant idenunciar, denunciar i denun-ciar. Perque no volem capinsult ni humiliació.

S’ha de protestar perque ells,els qui ens venen la“toler∫ncia”, no volen admetrequalsevol pensament que siguidiferent al seu. No volen accep-tar que per veure l’abast i l’am-plada del món no cal pujar úni-cament a dalt de la Puerta delSol o la Torre Eiffel: que aixòtambé es pot fer, igualment, desde la Gaztelu Plaza d’Iruñea oassegut tranquil·lament alsbancs de la Pla˜a Catalunya deBarcelona. No poden suportarque, per desenvolupar la nostratasca informativa, reivindiquemla nostra independ¯ncia.Egunero. Cada dia.

Vosaltres, però, ho vareuentendre perfectament, i aixíens ho heu fet saber des del pri-mer instant, mitjan˜ant la vos-tra solidaritat. La solidaritatrebuda als Països Catalans, isobretot des del Principat enshan impressionat i emocionat.

Aquesta solidaritat ens ha arri-bat des de tots els ∫mbits, peròsobretot desde la societat. I ésque als Països Catalans sempreheu tingut una especial sensibi-litat a l’hora de defendre l’iden-titat dels pobles i els seus dretspolítics i culturals. I això es elque també heu tornat a fer enaquest cas.

No oblidarem mai el suportque ens heu fet arribar des delsmitjans, ajuntaments, universi-tats, partits polítics, organitza-cions culturals i socials deCatalunya. Aquest EgunkariaEndavant que heu tret enaquesta diada de Sant Jordi esuna altra demostració del quevull expressar. És clar, ells tam-poc poden suportar que, ambaixò, vosaltres també reivindi-queu la vostra independ¯ncia.Egunero. Cada dia.

Per això, ciutadans i ciutada-nes dels Països Catalans, milgr∫cies. Per que us heu aixecatamb nosaltres, dempeus; perque fins i tot en els momentsmes foscos heu protestat i heufet vostres les paraules delManuel de Pedrolo –“cal protes-tar, fins i tot quan no serveix deres”- i també el seu missatgesolidari : «Cal fer aquestadifer¯ncia: hi ha un radicalismed’extermini incapa˜ de suportarque un poble posi obstacles alsseus afanys de domini i un radica-lisme d'alliberament que sí oposaa la voracitat dels poderosos. Ésamb aquest que ens cal estar, i nosolament a la nostra terra, sinóarreu, per lluny que sigui que hihagi un poble trepitjat.»

Vosaltres sempre heu demos-trat la vostra actitud contr∫ria al’opressió. Ara també, nonomés a casa vostra, sinótambé a casa nostra-vostra.

Eskerrik asko pel vostre radi-calisme d’alliberament.

INICIATIVA PARLAMENTÀRIA. La Plataforma per l’Egunkaria presenta

una proposició no de llei al Parlament de Catalunya

PROPOSICIÓ NO DE LLEI. Contra el tancament i contra les tortures

SOLIDÀRIES

Cal protestar, fins i tot

quan no serveix de res

27

Redacció ❙ BARCELONA

Semblava obvi. I en unade les assembles de laplataforma algú va

proposar presentar alParlament de Catalunya unaproposició no de llei per agi-litzar la presa de posició delParlament en el tancamentd’EGUNKARIA i en lesdenúncies per tortures.

Dit i fet. I el dimecres 8d’abril, la Plataforma feiauna primera reunió ambtotes els grups parlamenta-ris que ens van voler rebre.La plataforma, acompanya-da de representants dels sin-dicats Comissions Obreres iUGT, va reunir-se amb ERC,IC–V, CiU i el PSC. Tots elsgrups van valorar positiva-ment la iniciativa i van com-prometre’s a estudiar la pro-posta amb l’objectiu quesurti endavant el més aviatpossible.

De fet, el diputat d’IC–VJoan Boada ens va lliurar laproposició no de llei quehavien presentat el 25 defebrer, i que incidia especial-ment en la nota de premsaredactada conjuntament pelMinisteri d’Interior il’Audi¯ncia Nacional (byebye, Montesquieu) i en l’ataca la llibertat d’expressió quesuposa la clausura del diari.

El PP, NS/NCEn aquesta primera presa decontacte faltava un grup, eldel Partit Popular, que Quantanquem aquesta edició, 14d’abril a les tantes de lamatinada i amb algun pro-blema t¯cnic) encara no ensha contestat. La solitud delPoder té aquestes coses,perqu¯ a l’assemblea gene-

ral del Consell Nacional dela Joventut de Catalunya(CNJC), les NuevasGeneracions del PP es vanquedar absolutament solesen l’aprovació d’un manifestque denuncia el tancamentdel diari i n’exigeix la imme-diata reobertura.

En tot cas, l’esborrany deproposició no de llei presen-tat per la plataforma és elsegüent: “EXPOSICIÓ DEMOTIUS. Davant l’operaciópolicial i la clausura judicialdel diari “EuskaldunonEgunkaria”, l’únic diari escritíntegrament en ¯uscar, i l’am-pli rebuig social, medi∫tic i sin-dical que ha suscitat aCatalunya.

Davant la resposta un∫nimede tota la premsa escrita enllengua catalana.

Davant el posicionament delCol·legi de Periodistes deCatalunya i de les organitza-cions sindicals catalanes i lesrespectives federacions decomunicació.

I davant la solidaritatexpressada des dels més diver-sos sectors i ∫mbits de la socie-tat civil catalana, des del

Consell Nacional de laJoventut de Catalunya i elsmés diversos organismessocials i cívics.

Sol·licitem al Parlament deCatalunya que, en sintoniaamb l’opinió de la majoriasocial catalana, aprovi lasegüent

PROPOSICIÓ NO DELLEI. El Parlament deCatalunya expressa la profun-da preocupació pel tancamentdel diari “EuskaldunonEgunkaria” -–l’únic diari escriten ¯uscar- el passat 20 defebrer, i pels efectes negatiusque aquesta decisió ha tingutcontra el dret a la llibertatd’expressió i el dret a unainformació lliure i vera˜ i,especialment, sobre el procésde normalització lingüística del’¯uscar.

El Parlament de Catalunyaexigeix al Ministeri d’Interior ial Govern espanyol, d’acordamb l’ordenament jurídic i lesrepetides recomanacions d’or-ganismes internacionals comNacions Unides, el Conselld’Europa o AmnistiaInternacional, la investigacióde les denúncies per pressump-tes tortures interposades pelsdetinguts i, si s’escau, la depu-ració de totes les responsabili-tats que se’n puguin derivar.

Alhora, el Parlament deCatalunya vol expressar laseva solidaritat amb els treba-lladors i treballadores, subs-criptors i subscriptores i lectorsi lectores del diari clausurat.”

I no és l’única iniciativa dela Plataforma perl’EGUNKARIA: ja estem tre-ballant en unes jornadesmonogr∫fiques i multidisci-plinars sobre el tancamentdel diari basc, que es faranal maig. Endavant!!

opinió

“‘El periodista’, quien reconoció que se siente independentista vasco,(...) explicó que Egunkaria considera a los ‘països catalans’ unanación independiente al margen de España, como ‘euskal herria’, ypor ello aparecen en la sección de Internacional del panfleto”.

(Diario de Valencia, 13 de mar˜ de 2003)

SOLITUD DEL PP

L’únic grup que no ha con-testat a la proposició no dellei de la plataforma ha estatel PP. La solitud del Poder téaquestes coses. Perquè alConsell Nacional de laJoventut de Catalunya totesles organitzacions juvenilsvan denunciar el tancamentd’EGUNKARIA i van exigir laseva reobertura, excepteuna: Nuevas Generacionesdel Partit Popular.

Josemari Pastor

Darrerament, amb elnostre grup de músicahem tingut la possibili-

tat, i la gran sort, de viatjar idonar a con¯ixer les nostrescan˜ons mes enll∫ de les nos-tres fronteres culturals. I dicgran sort perqu¯ per a un grupcom el nostre ¯s tot una nove-tat poder actuar a Madrid,Colonia, Berlin o Roma.

Tota un novetat i tota unaexcepció, pero el fet de fer-ho, el fet d'agafar una furgo-neta i endinsar-te en l'aventu-ra de creuar Europa i plantar-te sobre un escenari encaratal mar Baltic. T'obliga aenfrontar-te amb la por quemalaltissament patim elscatalans, i mes encara, elsvalencians, de manifestar-nosa l'exterior tal com som, es adir, en la nostra llengua. I esque, com era d'esperar, no haestat poca la curiositat que hadespertat el fet de presentar-nos com a catalans i de cantaren la llengua propia.

No es d'estranyar doncs,que les preguntes (“¿en queidioma cantáis?”, “¿es el catalánun dialecto del español?” o latípica “¿no llegaríais a masgente cantando en español?”)s'hagen fet inevitables i hagengenerat un interessant debatal voltant de la nostra identitati la voluntat de conservar-la.Perque, com explicar-li a unjove alemany, italia o espan-yol que els catalans ens obsti-nem en utilitzar una llengüaidentificada amb els adjectius'minoritaria' i 'marginal'?

El fet d'explicar que elcatal∫ es una llengüa vivaamb prop de nou milions deparlants, amb una extensa tra-dició literaria i una no menysextensa història de prohibi-cions i persecucions, es faimprescindible, pero no sufi-cient. Cal anar més enll∫ iexplicar quina relació hi haentre la defensa dels nostres

drets lingüistics, culturals inacionals i la lluita contra l'im-parable proc¯s d'uniformitza-ció que pateix el nostre món.Perqu¯, no es la nostra unalluita emmarcada dins d'unaaltra, una de global, que afec-ta per igual als nostres nousamics alemanys, italians iespanyols? No es reclama enels posters de moltes habita-cions europees la llibertat delpoble palesti o els drets delspobles indigenes a M¯xic? Nolluitem totes i tots per les lli-bertats dels pobles i les perso-nes, per la toler∫ncia, la diver-sitat i el respecte entre les cul-tures? O mes encara, no esbasa l'anomenat movimentantiglobalització en combatrela voluntat última del nouordre neoliberal d'imposar unmón on tots vestim igual, par-lem igual, mengem igual,com-prem als mateixos centrescomercials, i decorem la casaamb els mateixos mobles pre-fabricats?

Es evident doncs, que elsnostres son els mateixos pro-blemes, a diferent escala i enuna altre context, que pateixenmilions d'habitants d'aquestplaneta, i que la comunicació il'intercanvi d'idees entre lagent que 'habitem, ens ajuda acompendre i aprendre de lesdiferents realitats i punts devista que hi conviuen. I a casanostra, l'experi¯ncia ens diuque usar la nostra llengüa entots els ámbits possibles, és, abanda d'una qüestio de norma-litat cultural, un exercici dedignitat personal i col.lectivadins del nou sistema imperialque s'esta erigint ara mateix alscarrers de Bagdad.

Com diría l'Ovidi, aquells aqui molesta que s’escriga, esparle i es pense en catal∫, sonels mateixos a qui molestaque es parle s’escriga i espense. El tancament d'aquestdiari n'es l'exemple més clar.

Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003SOLIDARIS

Solidaris iMITJANS ALTERNATIUS

Ordint la trama (Sabadell), LaBurxa (Sants), L’Avan˜ (PaísVal¯ncia), Contra-infos, Edi-torial Virus, Illacrua, revistaEl Triangle, Kale Gorria-Països Catalans, R∫dio Con-trabanda, Avant, Massala,ADAI, Vocero Disidente,Alternotícies (Castelló), Capa Peus (St.Andreu), Ca-talunya (CGT), L’Accent,Comunicacció, ComunicacióIntegral SCCL, Diari de laPau (Associació Fora deQuadre), Distri Comú (Va-l¯ncia), Distribuïdora Soroll,Editorial Numa, La Terra(Unió de Pagesos), L’Estel deMallorca, La Planenca (revis-ta), Migra.media, Succe-dani,...

ORGANITZACIONS SINDICALS

CONC, UGT, CGT-Catalunya, CGT-Val¯ncia,Intersindical CSC, USTEC-STE (IAC), Federació deTreballadors de Catalunya,Coordinadora Obrera Sin-

dical, Avalot-Joves d’UGT deCatalunya, COP (Secció sin-dical Delphi Sant Cugat),...

MOVIMENTS SOCIALS

Coordinadora contra laMarginació de Cornell∫,Assemblea d’Entitats Ecolo-gistes de Catalunya (AEEC),Assemblea de Joves deSabadell, Ateneu La Torna,AAVV Sant Andreu delPalomar, Casal Independen-

tista El Forn (Girona), CasalIndependentista i Popular de9 Barris “La Forca”, Col·lec-tiu Corcó (Val¯ncia), Coor-dinadora d’Osona contra laTortura, Dones del Sac(Terrassa), En Punt (Va-l¯ncia), Escamot Baix Gai∫,L’Espenta (Lleida), Alter-nativa Baix Gai∫, PlataformaBaix Gai∫, Ateneu Molí d’enRal, Ateneu Rosa de Foc(Espai d’acció i reflexió críti-ca de la Vila de Gr∫cia)...

Els que s’han indignat, els que han protestat i ho han denunciat,

“Nosaltres, per exemple, també”

AMB EGUNKARIA28

Xavi Sarri∫(Obrint Pas)

El Catal∫ i el món global

des del sud

“L’Egunkaria som tots no és unafrase buida. L’EUSKALDUNONEGUNKARIA té un projecteconcret i definit, i nosaltres, elsprofessors i professores d’¯uscarde Barcelona, en la nostra acti-vitat di∫ria, coincidim plena-ment amb aquest projecte:

• L’EGUNKARIA agrupa gentde diferents ∫mbits i ideologies.A Barcelona es pot estudiar¯uscar en molts llocs i de formesmolt diverses, i els nou profes-sors i professores que ens hi

dediquem, tenim diferentsmaneres de fer i de pensar.

• Tant l’Egunkaria com nosal-tres tenim visió d’Euskal Herria itreballem des del que som, nopas des del que no som.

• L’Egunkaria treballa ínte-grament en ¯uscar, i ho fa ambtota naturalitat. Nosaltres, a lanostra feina, treballem amb lamateixa normalitat amb qu¯s’ensenyen els altres idiomes.

És un projecte plural.D’Euskal Herria. En basc.

L’Egunkaria l’han tancat peraixò: pel que representa. No haestat un fet aïllat. Han volgut fercallar també altres que compar-tien aquest mateix projecte.

Així, doncs, podíem haverestat, per exemple, nosaltres.Podem ser nosaltres. Els i les queestem en això, estem treballant.Estem fent feina. Que ens deixinfer tranquils i tranquil·les”.

Professors/es de l’EscolaOficial, Euskal Etxea i UAB.

AMB EGUNKARIAEgunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

Tomas Callao(Plataforma Catalana per les Llibertats Democr∫tiques

i contra La Llei de Partits)solidàriesLa Plataforma Catalana

per les LlibertatsDemocr∫tiques i

Contra la Llei de Partits neixa partir de la inquietud denombrosos col·lectius iorganitzacions polítiquescatalanes que observen lanecessitat de donar respos-ta a la retallada de llibertatssocials, nacionals i indivi-duals que comporten elsdiferents projectes i refor-mes de lleis que ha articulatel govern espanyol del PP ique afecten amb especialduresa a tots aquells sectorsque no li han demostrat l’a-finitat exigida, que han mos-trat la seva dissid¯ncia capal sistema sociopolíticimposat actualment o quehan denunciat la falta dedemocr∫cia existent al’Estat espanyol. Ambaquestes lleis, el PP nonomés elimina ladissid¯ncia, sinò que preténobtenir rendiment electoralen el seu electorat més con-servador i atreure altres sec-tors utilitzant una demagò-gia gradual.

En aquesta línia entenemel Plan HidrològicoNacional, la Ley deExtrangería, la del Menor, laLey de Calidad de laEnseñanza, la Ley dePartidos i un llarg i continuatetc¯tera que, en el cas deCatalunya i en general delsPaïsos Catalans, es comple-menta amb atacs directes ala llengua, a la memòria his-tòrica o als treballadors i tre-balladores, que s´han anatfent quotidians.

La Plataforma va comen-˜ar l’activitat l’abril de 2002i es va centrar en el puntmés calent d’aquell mo-ment: la il.legalització departits polítics. Com amesura d’urg¯ncia, el CCSI(Comit¯ Catal∫ deSolidaritat Internaciona-lista) va fer una crida con-

junta amb altres entitats(Aixec, Lluita Internacional-ista, Adai, Intersindical-CSC, Estat Catal∫) per feractuacions conjuntes i reu-nir-se de manera normalit-zada setmanalment. Des del’aleshores, no hem parat ihem desenvolupat unaintensíssima activitat i mul-titud d’actes i mobilitza-cions. Tot plegat, perqu¯som ben conscients que lamillor manera que tenim delluitar contra les accions fei-xistes del govern espanyolés continuar treballant en ladenúncia d’aquests fets, enla conscienciació de lasocietat catalana i en la soli-daritat amb els directamentafectats per aquestes lleisde veritable excepció.

Hores d’ara ja treballem enun acte informatiu al Col.legid’Advocats, mentre es pre-veu la preparació d´una giraper les universitats catalanesde periodistes bascos perexplicar la situació de repres-sió que viu Euskal Herria.Hem cregut important ferbalan˜ en aquest article del’activitat de la plataforma,però volem difondre-laperqu¯ el conjunt de catalansi catalanes se n’adonin que hiha possibilitat de resposta alsatacs del gover n espanyol ique encara queda molt perfer per la qual cosa ésnecess∫ria la participació detots i de totes.

El PP prepara una novaLlei d’Associacions queextendr∫ encara més larepressió. Plegats podematurar-los. L’eina ja la tenim,és la Plataforma Catalana perles Llibertats democr∫tiques icontra la Llei de Partits.

CAL SEGUIR

El PP preparà noves lleis queextendran encara més larepressió. A la plataforma,tots junts, podem aturar-los.

les que s’han emprenyat: els i les que ho heu fet possible.

SOLIDÀRIES

En lluita per les llibertats

29

MOVIMENT DE SOLIDARITAT

Xarxa d’Enlla˜ ambPalestina, Recursos d’Ani-mació Intercultural (RAI),Entrepobles, Col·lectiu deSolidaritat amb la Rebel·lióZapatista, Col·lectiu Boli-vari∫ Cayapa de Solidaritatamb Vene˜uela, Associaciód’Amistat amb el Poble deGuatemala, Associació Cata-lana de Brigadistes a Nica-ragua (ACBN), Comit¯Catal∫ de Solidaritat Interna-cionalista (CCSI), PlataformaCatalana per les LlibertatsDemocr∫tiques i contra laLlei de Partits, Blanes So-lidari, Cedsala (Val¯ncia),Col·lectiu de SolidaritatInternacionalista (Val¯ncia),Coordinadora dels Pobles deCastelló, Coordinadora delsPobles de Castelló, Obser-vatori del Deute en laGlobalització, SODEPAU...

ORGANITZACIONS POLÍTIQUES

Esquerra Republicana deCatalunya (ERC), Els Verds imés, Endavant, Maulets,

Unió de Joves (UDC), AixecComunista per la Indepen-d¯ncia, JERC, Batzac, CUP-Girona, CUP-Tor∫ Partit delsComunistes de Catalunya,Els Verds-Esquerra Eco-logista, POSI, Estat Catal∫,Lluita Internacionalista,...

SINDICATS D’ESTUDIANTS

Coordinadora d’Estudiantsdels Països Catalans (CEPC),Alternativa Estel, Associaciód’Estudiants Progressistes(AEP), Assemblea de la Fa-cultat de Ci¯ncies de laComunicació (UAB), Assem-blea de Belles Arts (Val¯ncia)

INTERNET

Vilaweb, Elsud.org, LaHaine, Kaosenlared.net,Llibertat.com, Osona.com,Puntbarra.com,...

ORGANITZACIONS ANTIREPRESSIVES

Alerta Solid∫ria, Rescat(Col·lectiu de suport a presosi preses polítiques), SAT.

CULTURA I LLENGUAGrup de Periodistes RamonBarnils, Coordinadorad’Associacions per laLlengua (CAL), AssociacióCultural Arran, AssociacióCatalana d’Esperanto,Associació Colomenca deLiteratura, Biaix, Col·lec-tiu Desvalls, Col·lectiu deJoves El Cantir (Osona),Coordinadora Popular deFestes (CPF, Pla˜a delDiamant, Vila de Gr∫cia),CIEMEN, Grup d’EstudisPedagógics, Grup EsplaiXivarri, L’Espurnall, Pen-ya Bon Rotllo POSI, Pro-paganda pel Fet (disco-gr∫fica), Regidoria de DretsCivils de l’Ajuntament deBarcelona, Terra (Val¯ncia),Manaies de Girona, Comissióde Defensa dels Drets de laPersona del Col·legid’Advocats de Barcelona...

MIL I UNA...

I els centenars de correuselectrònics rebuts de ciuta-dans i ciutadanes. I, sobretot,els i les que ens deixem.

il·legals?

Egunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003HEMEROTECA

Allau de projectessolidaris i contrainformatius

Insubmissió informativa

Redacció ❙ BARCELONA

En els darrers anys, els projectessocials de contrainformació i difusióalternativa han crescut, barri a barri icomarca a comarca, arreu dels PaïsosCatalans. Participats horitzontalment.discutits en assemblea, desmercanti-litzats i gratuïts, els propis movimentssocials i col·lectius populars han bastitcanals propis d’informació per contra-restar, en tot el possible, el bombar-deig de mentides, la permament into-xicació i criminalització policíaca i ladescontextualització medi∫tica (isovint ignor∫ncia) de les lluites popu-lars.

De Illacrua al Contra-infosDes de la pionera revista Illacrua–nascuda ara fa 10 anys– al butlleti-mural setmanal Contra-infos –nascutde l’entorn del moviment d’ocupa-cions i que s’ha convertit en una einade consulta impresicindible–, els mit-jans lliures abarquen avui quasi totsels formats possibles: revistes, prem-sa, butlletins i, a més, l’ús les possibili-tats que facilita internet.

Expressió d’aquest allau de projec-tes alternatius és la creació, el passatmés de mar˜, de la Coordinadora dePremsa Lliure, que preten coordinaresfor˜os i intercanviar experi¯ncies enl’∫mbit de la premsa escrita. I expres-sió, també, de la necessitat i l’abast dela contrainformació és l’anuari que,

des de fa tres anys, edita elContra-infos i que recull meti-culosament totes aquelles notí-cies que no podem trobar ni alsmitjans del Poder ni als canalsoficials.

La síntesi d’aquesta xarxadifusa i solid∫ria, que neix delcarrer, s’organitza en assemble-es i lluita cada dia per un altremón possible i necessari, és la“Guia útil per a la transformaciósocial 2003”, que explicita (mal-grat el silenci del Poder, malgratla distorsió medi∫tica) tots elscol·lectius i projectes que lluitenper transformar la societat,superar estructures injustes iextendre la solidaritat. I és quela fal·lera del Poder per contro-lar la informació, sotmetre laciutadania i imposar la tesiabsurda del pensament únic aacabat per fer imprescindiblesuns mitjans populars compro-mesos activament en la trans-formació social i l’alliberament.

El tancament d’EGUNKARIA tornaser, un altre cop, la història de sem-pre: la veritat plural com a víctima, larealitat negada i silenciada i (de lavoladura del “Madrid”; a “Crisis” aUruguai”; a la clausura de l’Orquestraa Catalunya R∫dio, l’entrada a “ElTemps” i als Jocs Olímpics i fins aEGUNKARIA) el mateix afany decontrolar-ho absolutament tot. Amb

la seva pr∫ctica quotidina, els mitjanscontrainformatius han fet seva lafrase de Mumia Abu-Jamal, el perio-dista afro-americ∫ empresonat desde fa 20 anys al corredor de la mortianqui: “I a qui pensa que lluitar contrael sistema és una bogeria. Però el que ésuna bogeria és no fer-ho”.

Els poetes d’Agurain, al País Basc,diuen: “Hi ha tanta llibertat que no espot ni respirar”.

Neix la Coordinadora de Premsa Lliure per intercanviar i aprofundir experi¯ncies

LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ ALS PAÏSOS CATALANS. Amb el tancamentPER LLOGAR CADIRES

AMB EGUNKARIA30

Redacció ❙ BARCELONA

No és el primer cop que l’ediciógratuïta d’un diari és l’einaescollida pels moviments

socials per denunciar operacionsrepressives, fer front a la llosa impla-cable del Poder o per donar suport ales mobilitzacions. Així, l’estrat¯giarepressiva de Julia García-Valdecasasva motivar l’edició del diarimonogr∫fic “Que ens deixin enPau”(16 p∫gines, 5.000 exemplars), lacimera de la UE a Barcelona i el setgerepressiu van tenir al carrer quatrenúmeros d’“Altaveu” (24 p∫gines,20.000 exemplars), que també va edi-tar un número especial amb motiu dela Vaga General del 20-J. I, benactual, el moviment pacifista ha recu-perat el “Diari de la Pau” per rebatresolid∫riament la propaganda b¯l·licade la guerra d’agressió i ocupaciócontra l’Iraq.

A la “Guia Útil per a la transformaciósocial” (novetat alternativa en aquestaDiada del Llibre) pots trobar tots elsprojectes que han fet de la insubmissió

i l’autodefensa informativa una virtut iun treball constant i quotidi∫ per con-trarestar la indústria de les relacionspúbliques del capitalisme.

MITJANS LLIURES I COMPROMESOS

Mitjans contrainformatius escrits. Diaris: La Burxa (Sants), Masala(Ciutat Vella), L’Accent (PaïsosCatalans), La Veu del Carrer (FAVB),Catalunya (CGT), L’Avan˜ (PaísValenci∫)Publicacions (revistes i butlletins):Illacrua, Barrio (Trinitat Vella),Xibarri (Sant Andreu del Palomar),Info-Blokes, Contra-Infos, Infograma(Santa Coloma), Infobaix (BaixLlobregat), Info-usurpa (movimentd’okupacions), Ordint la trama(Sabadell), Anta (Terrassa i Vall¯s),Eima, La Lletra A, Mientastanto,Viento Sur, El Viejo Topo, Polémica,El tinter de fusta (Osona), 16 de mar˜(moviment antiglobalització), KaleGorria- Països Catalans, El VoceroDisidente

Internet.Internet: Indymedia Barcelona (barce-lona.indymedia.org), Anta (anta.info),Elsud.org (Girona) Liberinfo.net,Comunicacció.info, Enacció.net, Pan-gea.org, Llibertat.com, Nodo50.org,Sindominio.net...

R∫dios lliures.R∫dio Contrabanda (Barcelona, 91.4FM), R∫dio Bronka (Barcelona, 99.0FM), R∫dio Pica (Barcelona, 96.6 FM)R∫dio RSK (Terrassa, 107.0 FM),R∫dio Línia IV (Nou Barris,103.9FM), Rdio Tse-Tse (Terrassa,106.3FM), R∫dio Barraka (Terrassa,100.5 FM), R∫dio Inoksidable (SantaColona, 101.1 FM), R∫dio Kaos(Terrassa, 89.5 FM), R∫dio Klara(Val¯ncia), R∫dio 90 (Olot, 101.3FM), Punt 6 Camp (Baix Camp iTarragon¯s, 99.8 FM)...

La relació de mitjans també la potstrobar a la xarxa (a la web movi-ments.info). Projectes on la (contra)informació lliure la fem entre totes itots. Sense mordasses.

RNE: CESID, mentides i manipulació

I l’Òscar al millor muntatge és per a... ?Mayor Oreja? Doncs no, per R∫dio Nacionald’Espanya: pel muntatge barroer contra lafamília de Joan Mari Torrealdai, històric acti-vista cultural basc detingut en l’operació.Incapa˜os de rebatre els testimonis de tortu-ra, al programa de RNE de Manuel A.Rico del26 de febrer, algú es va inventar la trucadad’un familiar del detingut. Una dona, que s’i-dentific∫ com Carmen i deia que era la cosi-na gallega del detingut, va dir de tot i més. Elsi les agents del CESID (CNI) haurien de polirmés les seves fant∫stiques actuacions.

AMB EGUNKARIAEgunkaria endavant ❙ 23 d’abril ❙ 2003

Per llegir, per viure, per lluitar, per seguir...

DIADA DEL LLIBRE.

AGENDA 31

ContesImma MONSÓ, MILLOR QUE NO M’HO EXPLIQUIS,La Magrana, 2003. 13,00 euros.Sembla que la incomunicació és el deno-minador comú d’aquests contes: els per-sonatges no s’escolten prou o quan ho fanno assimilen allò que se’ls diu. N’hi ha quexerren perquè ho necessiten, i n’hi ha quedescobreixen el plaer del silenci… Aquestaincomunicació la pateixen sobretot lesdones, personatges centrals de Millor queno…, que Monsó n’aconsegueix fer unsretrats rodons. Impagable el retrat deGilda i excel·lent la finura d’humor sorne-guer a «Els alegres funerals dels parentsde Bordeus». Humor i molta ploma enaquests contes altament recomanables. /C. T.

Novel·laPau VIDAL, HOMELESS, Empúries, 2003. 18,00 euros.Premi Documenta, 2002. En obrir el llibre, els lectors descobriran ala solapa el mapa del Raval perquè el lec-tor poc propens als «barris baixos» sesituï en totes i cadascuna de les originalshistòries que conformen aquest llibre.Recuperant el vell estil cabaretesc i des-vergonyit —no en va la primera història ladedica a Rusiñol—, Vidal recorre els vellscarrers de Barcelona ressuscitant ambmolt gràcia captivadores vides passades,que si algú no les conta, quedaran sote-rrades sota els fonaments dels nous i fla-mants edificis que les autoritats cons-trueixen per «sanejar» el barri. / C.T.

Novel·la estrangeraVergilio FERREIRA, EN NOM DE LA TERRA, Quaderns Crema, 2002. 18 euros.Quaderns Crema dóna a conèixer un delsmés grans escriptors de la literatura portu-guesa contemporània i candidat al PremiNobel de literatura: Vergilio Ferreira.Ferreira concep dues biografies amb el pre-text d’una carta d’amor escrita per Joaõ, unancià invàlid que recorda la seva vida amb

Mònica, morta fa temps, raó de la seva exis-tència i motor de les reflexions arrauxades iaforístiques, de tal manera que En nom dela Terra constitueix una brillant axiologia i ala vegada un monòleg on la tendresa la vio-lència anímica conviuen./ J. A. M.

Assaig divulgatiuAsha MIRÓ,LA FILLA DEL GANGES, La Magrana, 2003. 12,00 euros.Adoptar continua sent un procés llarg iesgotador, però ja no és gens estrany.Més aviat al contrari. Ara tothom té algunconegut o familiar que ha adoptat uninfant. A l’escola les aules són plenes d’in-fants de diferents races. Però només elsque passen per aquest procés de l’adop-ció, tant pares com fills, coneixen de bena prop els moments d’incertesa, d’insegu-retat i de pors. Asha Miró ha passat pertot això i ho explica a la Filla del Ganges,un testimoni emotiu sobre la recerca d’u-nes arrels i una identitat pròpies que deben segur a molts els agradarà de com-partir. / C. T.

Per reflexionar i dirNO A LA GUERRA

Dominique SCHNAPPER, QUÈ ÉS LA CIUTADANIA? ELS DRETS I ELS DEURES DE LA CONVIVÈNCIA CÍVICA, La Campana, 2003. 17,00 euros.

Naomi KLEIN, BARRERES I FINESTRES. NOTES DES DE LA TRINXERA DE LA GLOBALITZACIÓ, Empúries, 2003. Traducció de MarConill. 14,00 euros.

AUTORS DIVERSOS, NO A LA GUERRA. LES RAONS CONTRA L’ATAC A L’IRAQ, Ara Llibres, 2003 Pròlegs deMaruja Torres i Suso de Toro.13,00 euros.AUTORS DIVERSOS,

PER QUÈ ELS CATALANAS DIEM NO A LA GUERRA,Columna, 2003. 9,90.

Nuha AL-RADI, ELS DIARIS DE BAGDAD.UN TESTIMONI DE VIDA A L’IRAQ,Rosa dels Vents, 2003. Traducció: Anna Jolis. 17,50 euros

Francesc TORRALBA. UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE?EDUCAR DESPRÉS DE L’ONZE DE SETEMBRE. Edicions 62, 2003. 17,50. PremiAssaig Josep Vallverdú, 2002.

Llibres amb premiNovel·la•David CIRICI, Els errors, Collumna, 2003. 18 euros. Premi 23 d’abril, 2003.•Joan F. MIRA, Purgatori, Proa 2003. 16,90euros. Premi Sant Jordi 2002.•David NEL·LO, Història natural. Columna.18,90 euros. Finalista 23 d’abril, 2003.•Gemma LIENAS, El final del joc, Planeta,2003. 17 euros. Premi Ramon Llull, 2003.•Pasqual ALAPONT, Tota d’un glop,Bromera, 2003. 16,50 euros. XXIV PremiJoanot Martorell. •Imre KÉRTESZ, Sense destí, QuadernsCrema, 2002. Traducció: Eloi Martínez. 15,00euros. Premi Nobel de Literatura 2002.

Poesia•Màrius SAMPERE, Les imminències, Proa,2002. 11,00 euros. Premi Ciutat de Barcelona i Premide la Crítica espanyola al millor recull de poesia publi-cat en català l’any 2002.•Pere ROVIRA, La mar de dins, Proa,2003. 10,50 euros. Premi Carles Riba 2002.

Infantil•Lorenzo SILVA/Jordi SABAT, Laura i elcor de les coses, Destino, 2003.12,95euros. Premi Apel·les Mestres 2003 de llibreinfantil il·lustrat. •Carme J. HUERTAS, Gent de pedra, LaGalera, 2002. 7,25 euros. Premi JoaquimRuyra 2002 de literatura juvenil

agendaXerrada

JUSTÍCIA I ÈTICAAmb Santiago VIDAL, jutgeOrganitzada per l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura.AVUI, 19.30, CASA ELIZALDE (c./ València, 302)

presentació de “l’Accent”

L’ACCENTPublicació dels Països Catalams: d’esquerres i en catalàAmb l’actuació de Feliu Ventura, salutacions del president del’APPEC, Grup Ramon Barnils de Periodistes i Ass. Premsa Lliure.AVUI, 20.30, CONVENT DE SANT AGUSTÍ (c./ Comerç)

Xerrada

EUSKADI, AVUIAmb Joaquin NAVARRO, jutgeAutor de “Buenos Días, Euskadi”, “ presenta el seu darrer llibre “25años sin constitución” (Ed. Akal)DIJOUS 24, 19.30, EUSKAL ETXEA (Placeta Montcada, 1-3

Jornada contra la retallada de llibertats

PROU REPRESSIÓ!Jornades de Tallers i Debats18.00 Tallers simultanis: “Presó, la realitat que no s’explica” i “Laresposta policial als problemes socials” / 20.00 Tallers simultanis“Immigració: la negació de la ciutadania” i “Criminalització: larepressió des dels mitjans de comunicació”DIJOUS 24, ESPAI OBERT, c/ Blasco de Gray, 4 (M: Poble Sec)

Jornades internacionals a barcelona

Drets fonamentals i globalització

NOUS ATACS, NOVES RESPOSTESSegona sessió de la Comissió Internacional per a laSalvaguarda dels Drets Fonamentals en la GlobalitzacióPonències sobre “Legislació antiterrorista i les llibertats a Europa”, “La policia euro-pea: un perill per a la democràcia?, “La repressió dels moviments socials”, “La llui-ta dels moviments socials en defensa dels drets fonamentals”, “Els moviments d’a-lliberament nacional enfront de la globalització” Més informació: www.globaldr.orgOrganitza: Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans. Entrada lliure i gratuïta.25 I 26 D’ABRIL, CCCB, BARCELONA, (c./ Montalegre, 5)

jornades contra la retallada de llibertats

Diumenge 27 d’abril, 12 hores, Plaça Universitat, Barcelona

MANIFESTACIÓ “PROU REPRESSIÓ!”

Escrit als EUA

zakilixut

BERNARDO ATXAGA

Estatu batuetan idatziaIEt parlo, Virgili, des de molt lluny.Han passat més de dos mil anysDes que vas anunciar l’Edat d’Or,L’arribada del Nen Que havia de portar un nou Inici.Recorda el que ens vas dir:Després de les petites riqueses,De la terra rica en fruitsI la destrucció de la serp, Arribar∫ el gran present: La Por depredadora desapareixer∫.

IIViatjo, Virgili, pel nord d’un indretQue anomenem Am¯rica.Els rumors que corrien pel portDe Brindisi deien la veritat:No era Thule la terra última;Més enll∫ hi havia boscos, Rius, prats, illes, deserts;També, éssers humans que deienMilwaukee, Mississipí, Saskatchewan;Molts van repetir, aquí, les teves paraules,Arc∫dia, Vida Nova, Paradís.

IIISi vinguessis aquí et sorprendries:La vida que tu i jo vam con¯ixer,I que, com un sastre infatigable,Tants anys, tants segles, va cosir,Ha desaparegut per sempre.La tela no va resultarMés forta que la que filaL’aranya entre els brins d’herba.Vaig ser a Kansas, vaig ser a Texas,Oklahoma i Colorado:No hi vaig veure un sol pastor solitari.

IVVaig ser a San Diego, Denver, Elko;All∫ tampoc no observen la llunaI les estrelles en temps de sembra;Les fulles dels arbres xiuxiuegenEn el buit, la pluja cau en va;Els ocellets escriuen a l’aireMissatges que ningú no sap desxifrar.Quant als infants, no els veur∫sJugar a les tabes o a la ratlleta,Ni caminar abra˜ats.La vida, aquí, n’és una altra, potser millor.

VI la por? preguntes. No, Virgili,La por no ha desaparegut.Encara és aquí, i no deixa Que ningú dormi feli˜ Al costat de les fonts o dels rius,

A l’empara de la dol˜a ombra.Vaig ser a Atlanta, Washington, Durham,Compte! em van dir, no hi vagi,No passi per aquest carrer, no surti de nit;Quanta policia, judicis, presons,Cadires el¯ctriques, cambres de gas!Les xifres, Virgili, són esfereïdores.

VIVaig ser a Alabama, a Virgínia, I després camí de Vermont,Seguint les passes de García Lorca;All∫, al costat del llac Ed¯n, Va plorar amargament pel seu amor,I perqu¯ la Mort el buscava.Saps, Virgili? Durant els bombardejosS’amagava sota el llit,Amb els seus nebots, com si fos un d’ells.No hi ha més Ed¯n que aquell llacD’aigües t¯rboles, que aquells avets.

VIIAixò és Am¯rica!, solen cridar,El millor país del món!Però tenen por, Virgili. Si vinguessis aquí els podries veureAmagats sota el llit,Plorant, tal vegada, a les riberes dels llacs,Abra˜ats als avets Per no caure, com García Lorca,O com jo mateix que, com ells,No acabo d’acostumar-meA viure fora del paradís.

VIIIVaig ser a Boston, a Northampton;A Hanover vaig buscar un tel¯fon.Les veus de les meves filles Van recórrer set mil quilòmetres I van sonar com dues campanetes de cristall.La Jone va dir: porta’m xocolata.L’Elisabet va cridar: És terrible! El Pinotxo ha entrat a la balena.No sé com ho far∫, per sortir-ne!Tres dies després, a Grantham,Un ocell va repetir les seves paraules.

IXVirgili: que n’és, de fr∫gil, la vida!Ocells, campanetes, paraules,Qu¯ poden fer? Com lluitaran,En aquesta nova Edat del Ferro?Si et cregués sant, si no sabésQue vas servir un emperador I que, a voltes, et va faltar pietat,Imploraria la teva empara, et resaria.Però no, no podem demanar-t’ho tot.Ens hem de conformar amb el consolque encara ens deixen els teus versos.

IDeitzen dizut, Virgilio, oso urrutitik.Joan dira bi mila urte eta gehiagoUrrezko aroa iragarri zenuenetik:Haur batek etorri behar zuela,Hasiera berri bat izango zela.Gogora zaitez agindutakoaz:Ondasun ttikien ondorenLur aberats igaliz betearen atzetik,Sugea suntsitua izan zedinean,Oparirik ederrena iritsiko zen: _BeldurHarraparia ezkutatu egingo da_, zenion.

IIAmerika deitzen den leku batenIparraldean nabil, Virgilio.Brindisiko portuan zurrumurruekEgia zioten, ez zuten okerrik:Ez zela Thule lur guztien artean azkena;Haratago basoak zeudela, ibaiak,Zelaiak, basamortuak, irlak;Baita gizasemeak ere MilwakeeMississipi, Saskatchewan ziotenak.Askok errepikatu zituzten hemen zure hitzak,Arkadia, Bizitza berri, Paradisu.

III

Harritu egingo zinateke hona etorrita:Zuk eta nik ezagututako bizimoduaHainbeste urte, hainbeste mendeEtengabean irun eta josi zituena,Ezkutatu egin da betiko;Oihala ez zen suertatuBelar zirien artean armiarmakHedatzen duena baino tinkoagoa.Kansasen egon nintzen, TejasenEz nuen artzain bakarti bat ikusi.

IV

San Diegon egon nintzen, Denverren, Elkon:Han ere ez diete izarrei begiratzenErein aroan, eta ilargiari ere ez;Zuhaitzen hostoek alferrik egiten dute xuxurla,Alferrik euriak hots, inork ez ditu ulertzentxoriek airean idatzitako mezuek;Har ditzagun umeak gogoan: ez dituzuKurkuluxetan edo txingotan jostatzen ikusiko,Edo bizkarretik elkar hartuta bidean:Bizimodu hau Beste da, agian hobe.

VEta beldurra? Galdetzen didazu.Bada ez da desagertu, Virgilio.Gure artean jarraitzen dik ez dezan inorkZoriontsu lo egin iturri edo ibai batenalboan, itzal goxoaren anparoan.

Atlantan egon nintzen, Washingtonen,Erne! Esan zidaten, ez ibili kale honetan,Ez atera gauez, ahaztu auzune hura;Zenbat polizia, epaiketa, kartzela,Zenbat aulki elektriko, gas gela;Izutu egingo zinateke zenbakiekin, Virgilio.

VIAlabaman egon nintzen, gero Virginian,eta Vermonterantz jo nuen Garcia Lorcaren bila;Han egon baitzen bera, Eden lakuaren ondoan,Han egin baitzuen negar bere maitasunGoibelengatik eta heriotzak dei egiten ziolako;Badakizu, Virgilio? BonbardaketetanOhearen azpian gordetzen zenBere ilobekin, ume artean ume.Lakuaren ur arreak, zuhaitz horiek, izeiak;Hori da guztia, ez dago beste edenik.

VII

Hau Amerika da! egiten dute oihu,Munduko naziorik onena da!Baina beldurra daukate, Virgilio.Honaino iritsiko bazinaOhe azpian gordeta aurkituko zenituzke,Agian negarrez lakuen ertzetan,Izeiak besarkatuz ez erortzearren,Hala nola Garcia Lorca, hala nola ni neu.Ni ere, haien pare, ez bainaiz ohituParadisuaz kanpo bizitzera.

VIII

Bostonen egon nintzen, Northamptonen;Hanoverren telefono bat aurkitu nuen.Nire alaben ahotsek zazpi mila kilometroZeharkatu zituzten, kristalezkoTxintxarriek bezala egin zuten hots:Jonek esan zuen: ekarri txokolatea.Elisabet garrasika hasi zen: harrigarria da!Pinocho balearen barruan sartu da,Ez dakit oraintxe nola aterako den!Hiru egun geroago, Granthanmen,Txori batek hitz haiek berritu zituen.

IXVirgilio, hain da bizitza hauskorra!Txoriak, txintxarriak, hitzak,Zer egin dezakete? Nola lehiatuko diraBurdinazko Aro berri honetan?Santutzat bazintut, jakin ez banekiEnperadore baten zerbitzuan aritu zinelaEta ez zenuela beti gupidaz jokatu,Otoi egingo nizuke, babesa eskatu:Baina ez, ez da zilegi, aski izan behar zaitZure bertsoek oraindik ere duten eztiarekin.

DIMECRES Dimecres 23 d’abril de 2003 / EGUNKARIA AURRERA!

EEddiittaa::PPllaattaaffoorrmmaa ppeerr ll’’eegguunnkkaarriiaa

rraaóó ssoocciiaall:: lllliibbeerrttaatt dd’’eexxpprreessssiióó