[email protected] COEDUCACIÓ ... · 11] Cooperació entre els centres educatius 12] Propostes...

nformaiCatalunya

www.ccoo.cat/ensenyament [email protected]

NÚMERO 300 - FEBRER 2009

ensenyament

Treballadors i treballadores de l’Ensenyament

8 de març, dia de la dona treballadora

COEDUCACIÓ.COEDUCACIÓ,eina de TRANSFORMACIÓ

T.E. FEBRER09.qxd 09/02/2009 11:48 Página 1

2

8demarç, diadeladonatreballadora

editorial

Equip de redacció:Mercè GómezJosep Miquel LacastaAna Molina

Han col·laborat en aquestnúmero:Montse AragónNúria ArenasMontserrat BenetMercè GarcésManel GarciaMercè GómezM. Lluïsa LlorenteMercè MirallesRoser MuletDolors VallejoSecretaria de la dona de laFECCOO

Portada:Dibuix de Juan GonzálezMaquetació: Ana Molina

EDICIÓ I MAQUETACIÓ:Ana MolinaDIRECCIÓ: Josep Miquel Lacasta

FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DECCOOVia Laietana 16, 4a08003 BarcelonaTel. 93 481 28 42Fax: 93 268 42 72e-mail: [email protected]

La coeducació, encara una innovacióDesprés de molts anys d'haver aconseguit que la coeducació fosconsiderada un eix dels currículums escolars, encara avui parlarde coeducació malauradament és una innovació.La LOGSE (1990) presenta la coeducació com un eix transversala treballar en les escoles. En tots aquests anys, a cadascuna deles normatives d'inici de curs s'ha fet referència a certs aspectesque tenen a veure amb la coeducació (llenguatge no sexista decomunicació interna i externa dels centres, igualtat d'oportunitatsentre nois i noies...), però sense cap directriu clara des delDepartament d'Educació. I així ens adonàvem que gran part de laInspecció s'havia saltat l'apartat de la coeducació, ja que nopreguntaven en les seves intervencions en els centres per l'estatde les nostres bones pràctiques coeducatives. Al maig del 2005, el Departament d'Educació va realitzar les sevesprimeres jornades amb el lema "Educar és coeducar", i moltes denosaltres vam pensar que finalment es posava fil a l'agulla. Però lavida en els centres va continuar sense incorporar aquests canvisen la seva pràctica quotidiana. La normativa no obliga, s'ofereixenprojectes d'innovació en què participen pocs centres, i gran part dela feina recau en el voluntarisme de persones, majoritàriamentdones, que creuen en el valor d'aquestes propostes.Al 2008 el Departament d'Educació ha fet passes tímides i pocsignificatives, com responsabilitzar una persona de coeducació enel si del consell escolar (aplicació de l'article 126.2 de la LOE); haestat un gest més simbòlic que real, ja que no s'ha garantit que totsels centres la nomenessin, i on s'ha dut a terme ha estat sensecontrol, seguiment, ni avaluació; sense hores ni reconeixement perfer la seva tasca. També el Departament d'Educació ha aprovat elPla integral de polítiques de gènere i d'igualtat d'oportunitats 2008-2011.Les lleis recentment aprovades pels parlaments espanyol i català(Llei de violència de gènere, Llei d'igualtat, Llei del dret de lesdones a eradicar la violència masclista), són un referent perimpulsar la coeducació com un element imprescindible per eliminarla discriminació contra les dones i eradicar les violències degènere. Malgrat això, no hi ha hagut cap transposició en l'àmbiteducatiu que permeti avançar en aquest sentit. Les lleis van perdavant de la pràctica educativa. Podem concloure que encoeducació els/les responsables del Departament d'Educaciótenen molt a millorar. Continuarem treballant i batallant per aconseguir que lacoeducació sigui alguna cosa més que una innovació, i que formipart de l'essència i els continguts dels currículums escolars, per ferde la coeducació eina i motor del canvi social.


3


2] Editorial3-4] Dona i ocupació

5] Coeducació, eina de transformació6] EBM Somriures. Una pràctica educativa sobre coeducació7] Viure els contes

8-10] Actualitat sindical 11] Cooperació entre els centres educatius12] Propostes didàctiques13] Pandora, el portal de la dona en l’antiguitat14] Terminologia referida a feminisme i coeducació15] Va de llibres, va de cinema

Dones i ocupacióMercè Miralles

La nostra societat s'ha organitzat a partir del treball productiu - treball reproductiu. Aquestasegona part no es comptabilitza ni s'incorpora a l'organització del món del treball. La sevadistribució no equitativa és la principal causa de discriminació pel que fa a l'ocupació de lesdones. La incorporació de les dones en el mercat de treball assalariat no ha anat acompanyadad'un repartiment de les tasques domèstiques dins de la família, ni de la creació d'alternativessocials per a la cura de les persones dependents. Això continua sent responsabilitat quasi béexclusiva de les dones. La desigualtat es reflecteix en tots el àmbits de la vida laboral: salaris,manca de promoció, responsabilitats, categories professionals, sectors d'ocupació…

Activitat i taxa d'activitat. Catalunya. Població 16-64 anysHomes Dones

Absoluts 2.144.371 1.613.191 Taxa d'activitat 86,83% 67,51%

Ocupació i taxa d'ocupació. Catalunya. Població 16-64 anysHomes Dones

Absoluts 2.021.705 1.480.174 Taxa d'ocupació 81,87% 61,94%

Atur i taxa d'atur. Catalunya. Població 16-64 anysHomes Dones

Absoluts 122.666 133.017 Taxa d'atur 5,72% 8,25%

Durada de l'atur. Població 16-64 anysMenys de 6 mesos De 6 mesos a 12 mesos Més de 12 mesos

Homes 53% 21% 26%Dones 48% 19% 33%Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'EPA, INE. 3r trimestre 2007

Les dones tenen taxes d'ocupació inferiors als homes, superen els homes en taxa d'atur i estan més temps enaquesta situació.

LES OPINIONS EXPRESSADES SÓN PRÒPIES DE L’AUTOR/A DE CADA UN DELS ARTICLES.

[ ]sumari


4


Taxa de temporalitat. Catalunya. Població 16-64 anysTaxa de temporalitat Homes 23,33% Dones 24,50%

Taxa de parcialitat. CatalunyaTaxa de parcialitat (ocupats temps parcial / total ocupats) 11,9% Homes 4,2% Dones 22,3%Font: Observatori del Treball. Generalitat de Catalunya, 4t trimestre de 2007

Les dones i els homes ocupats tampoc no tenen una situació igualitària a l'hora d'accedir a una contractacióindefinida. Les taxes de temporalitat i parcialitat són majors en les dones.

Taxa de salaris bruts mensuals 2006. Catalunya i EspanyaTotal Homes Dones

Catalunya 108,8 123,8 89,6Espanya 100 111,4 83,9 Font: Encuesta de condiciones de vida 2006. INE

Els salaris es reparteixen de forma desigual entre homes i dones. Pràcticament en totes les CA el salari mitjà deles dones va ser entre un 20% i un 30% inferior al dels homes.

Formació de joves de 20 a 24 anys que almenys han finalitzat la segona etapa del'educació secundària. Catalunya.*Total 60,3% Homes 53,0% Dones 68,0% *Joves de 20 a 24 anys que han assolit almenys el nivell 3 de la CINE-1997 (segona etapa d'educació secundària) / Poblacióde 20 a 24 anys. Font: Enquesta de Població Activa. 4t trimestre de 2007

Les persones joves tenen un alt índex de precarietat laboral, però són les dones joves les que en pateixen lespitjors condicions, malgrat la seva formació.

Aquestes són algunes de les dades que hi ha reflectides en l'Informe del 8 de Març de 2008 elaborat per laSecretaria de la Dona de la CONC. "Les dones en el mercat de treball a Catalunya, situació ipropostes sindicals". Destaquem algunes propostes per anar avançant::

Pal·liar les discriminacions que pateixen les dones en l'àmbit laboral mitjançant la negociació col·lectiva.Aplicar i millorar la Llei orgànica d'igualtat entre homes i dones, durant el procés de negociació col·lectiva, perpermetre que les dones tinguin accés al mercat laboral en igualtat de condicions que els homes perquè tambéells tinguin accés a la cura de les seves persones dependents. La implantació de la delegada i delegat sindical per la igualtat, i que el Govern català posi els mitjans suficientsper aconseguir-ho, tal com fa subvencionant les empreses per la contractació de tècniques per a la igualtat.Emplaçar la patronal catalana a negociar i acordar mesures d'igualtat i a concretar en els convenis sectorials id'empresa l'Acord interprofessional de Catalunya en el qual es fa referència a la no-discriminació per raó degènere, la igualtat salarial, la formació, la promoció, etc. A fer plans d'igualtat en les empreses de més de 250treballadors/es, i mesures d'acció positiva i/o plans d'igualtat per a les empreses que no tinguin l'obligatorietata la qual la llei fa referència.Un nou concepte de cultura del temps de treball ha de permetre l'harmonització de la vida personal i la familiaramb la laboral. Cal desenvolupar i concretar en cada sector i empresa el que estableixen la Llei d'igualtat il'Acord interprofessional de Catalunya. La Inspecció de Treball ha d'invertir més recursos per poder combatre la discriminació per raó de gènere en lesrelacions laborals.

Dones i ocupació

[ ]

[ ]

[ ]


5


CCOO reclama al Departament d'Educació una actitud valenta i decidida sobre l'escola coeducativa, que esconcreta en:

El desenvolupament de plans d'educació per la igualtat entre nois i noies en tots els centres educatius. Unacomissió d'educació amb una persona responsable, que tingui la formació adequada i disposi del crèdithorari i dels recursos per dinamitzar i assegurar les actuacions.Fixar la coeducació com a veritable concepte d'educar, tot diferenciant-lo d'escola mixta, fixant currículumsen què les dones siguin presents, i potenciant i concretant la difusió de les experiències coeducatives entrecentres per anar creant cultura coeducativa.Una educació que valori les experiències de les dones, tant en l'àmbit públic com en el privat, que reconeguila importància dels treballs fets tradicionalment per les dones, de les tasques de cura, de la producció i lareproducció, i que fomenti la participació dels homes en aquestes activitats.Formar professionals de l'educació adequadament -més enllà delsprogrames puntuals d'innovació- en la formació permanent i la formacióinicial.La promoció d'una orientació professional i acadèmica, per tal d'equilibrar elnombre de noies i nois en totes les professions i el vincle amb el territori.La revisió dels llibres de text adequant-los a una visió no sexista.L'ampliació de plans de formació per a noies i dones.Una educació que faci visibles les aportacions de les dones a la història dela humanitat i als distints sabers. Una educació que parteixi del reconeixement de la diversitat i no d'una homogeneïtat inexistent. L'educacióha d'acceptar les diferències com a punt de partida real i positiu i prestar atenció especial a les persones igrups més discriminats. Des d'aquesta perspectiva ha de plantejar-se l'objectiu d'aconseguir una igualtat reali efectiva entre dones i homes.La importància de l'educació afectiva-sexual. La relació entre iguals en la vida pública i privada éscompletament ignorada en el currículum escolar. No es tenen en compte els estudis realitzats de la sexualitatdels joves, que demostren la necessitat de la formació sexual i dels afectes.L'exigència per concedir concerts que les escoles siguin (com a mínim) mixtes.Que l'escola pública sigui laica i que, per tant, no s'imparteixi religió en horari lectiu.

Sabem que la coeducació no es pot aconseguir només a partir del marc escolar, però aquest és un delsprincipals àmbits de socialització; es trameten models i es desenvolupa l'acció educativa, que és un potentmotor de canvi, no només de maneres de pensar, sinó sobretot de maneres de fer i comportar-se. L'escola ha de constituir un espai de canvi i progrés social en l'aprenentatge de noves actituds de ciutadania,convivència i igualtat. El X Congrés de la Federació d'Ensenyament de CCOO agafa el compromís d'impulsarque la coeducació no quedi només com a principi en els projectes, sinó que es vagi convertint en una realitaten tots els centres de Catalunya.

Coeducació, eina de transformacióTot i portar ja uns quants anys de democràcia al nostre país, la coeducació és una tema queencara té vigència reivindicativa. El Congrés de la Federació d'Ensenyament de CCOO, unavegada més, ha aprovat una resolució per reclamar polítiques més contundents i efectivesque situïn la coeducació en el centre de la tasca educativa.


6


La nostra escola obria les seves portes al'alumnat i a les famílies el 5 de novembre de2007. I des de llavors, amb l'empenta i el

convenciment de tot l'equip, intentem cada dia ambmés força que la nostra pràctica educativa sigui mésigualitària per a nenes i nens, més justa, menysdiscriminatòria per raó de sexe. Cada dia és més freqüent sentir a parlar decoeducació… però no sempre en sentit positiu.Algunes persones creuen que la coeducació "està demoda" i es queden amb una visió força simplista de latemàtica, tot pensant que coeducar té únicament aveure amb parlar del blau i el rosa.Però la coeducació, i ara més que mai estemconvençudes del que diem, és una forma de veure iviure la vida, una actitud que ha de prevaler si creiemen la millora de les societats futures. És necessaripotenciar la coeducació com a filosofia pedagògicaque, partint d'una anàlisi de gènere, fomenti actituds,valors i capacitats que possibilitin un autènticdesenvolupament integral de cada nen i nena. A lanostra escola bressol, la coeducació s'ha convertit enel fil conductor per a tot el treball diari que s'hidesenvolupa, en el nostre tret d'identitat méssignificatiu, en el nostre projecte d'escola.

La coeducació, tret d’identitatTasca ràpida? Gens, perquè tenim el convencimentque les coses ben fetes requereixen temps i tot justestem fent les primeres passes. Tasca visible? De vegades pot semblar que no,perquè els eixos transversals com el de la coeducaciótenen la virtut, i alhora el defecte, "d'estar a tot arreui enlloc". Però ens hi esforcem per documentar idifondre la nostra experiència i treballem amb laseguretat que el nostre projecte d'escola anirà tenintefecte acumulatiu i cada cop serà més ferm i, per quèno, visible. Tasca difícil? Molt, perquè requereix d'un pleconvenciment per part de tota la comunitat educativai una constant revisió de les pròpies actitudsquotidianes, profundament arrelades després desegles de cultura androcèntrica. És per això que, enles nostres primeres passes com a equip, hematorgat a la nostra formació en coeducació el paperfonamental que hi ha de tenir, de manera que durantel curs 2007-2008 la nostra prioritat va ser aconseguirla sensibilització de tot el personal a través de cursosde formació.

Escola Bressol Somriures

Una pràcticaeducativa sobreCoeducacióNúria Arenas SarriónEBM Somriures de Terrassa


7


VIURE ELS CONTESM. Lluïsa Llorente Angulo

Contar contes és molt més que entretenir Els contes i les imatges són un suport essencial a les aules, sobretot en l'educació de les etapes infantils. A ningú no se li escapa que explicar contes en qualsevol etapa educativa és un bon mètode pedagògic ieducatiu, i per aquesta raó hauríem de reflexionar al voltant de què, quan, perquè i, sobretot, com elsexpliquem.

Nous contes i nous rolsAl segle XXI no hauríem de continuar explicant a les criatures els mateixos contes, i no els hauríem d'explicarrepetint una vegada rere l'altra els mateixos rols que el que fan és mantenir els estereotips, fonamentalmentaquells que generen desigualtat i col·loquen homes i dones en espais no propicis per a la comunicació i l'entesade cara a una bona convivència i a la possibilitat d'un món millor per a tothom.És fonamental i urgent un canvi d'actitud envers els contes tradicionals que releguen i denigren la imatge deles dones fent-les éssers diferents i sense el mateix valor que els homes.Cal evitar imatges estereotipades d'homes i dones que mutilen i empobreixen ambdós gèneres. Hi ha contesdits coeducatius, que en les seves imatges i textos fomenten i eduquen la conciliació de la vida afectiva ambla professional i la social, i donen el mateix valor a la vida pública i a la privada, sense exclusions.Hem de fer un exercici d'anàlisi en profunditat per descobrir i fer transparents els símbols ocults i que, demanera tan suggestiva i natural, ens donen les imatges d'una gran majoria dels contes que hi ha en el mercati en moltes de les nostres aules.

Amb les famílies, un projecte comúConvençudes que des de les primeres edats hem d'oferir models que fugin dels estereotips socials, intentem oferirals nostres infants una sèrie d'activitats i d'actituds que els ajudin, en el futur, a trencar els rols tradicionals d'homei dona. És per això que expliquem a les famílies a principi de curs el nostre projecte, que vetllem per un ús nodiscriminatori del llenguatge, que revisem amb freqüència els missatges orals i escrits que donem a famílies iinfants, que confeccionem nous materials propis, com aracontes, que transmeten els valors i els models socials ens elsquals creiem, que hem acostat a les nenes i als nens lesfigures d'algunes dones en reconeixement a la feina que vanfer (com ara les pintores Frida Khalo o Mary Cassat), queestem treballant per començar aquest nou curs tallers on elsnens puguin desenvolupar el seu vessant afectiu i les nenesles actituds de valentia i superació de reptes...I pensem que hem de continuar afegint activitats i propostes aaquesta llista, i que cada cop hem de fer més extensible lanostra mirada coeducativa, perquè, si considerem laimportància de l'educació infantil per assentar les bases de lapersonalitat de les futures dones i homes, comença a ser horade fomentar pautes no sexistes des de les primeres edats.

Escola Bressol Somriures

L'Instituto Andaluz de la Mujer i la Junta d'Andalusia han publicat una guia que podria servir com areferent interessant per reflexionar envers els contes, alhora que es tracta d'una eina útil per seleccionarcontes i detectar-ne l'esbiaixat sexista i els elements violents dels contes que expliquem. http://www.juntadeandalucia.es/averroes/bibliotecaescolar/images/MisPdf/Guiavivirloscuentos.pdf


8


ACTUALITAT SINDICAL

ESCOLES D’EDUCACIÓ ESPECIAL CONCERTADA

SIGNADES LES TAULES SALARIALS DEL 2008 Per als i les tècniques superiors, mestres, logopedes i tècnics/ques de grau mitjà representarà unapujada del 4% en el sou base.Per al personal fisioterapeuta i educador representarà una pujada del 4,5%.Per al personal docent i tècnic no concertat s'equipara el sou base amb el personal concertat, ies pagarà el complement específic a 50 euros per tal d'anar homologant les diferències entreles mateixes categories de les persones que reben pagament delegat.I per al personal administratiu i de serveis generals, representarà un increment salarial del 4,3%.

ESCOLES BRESSOL 0-3

COMISSIÓ DE SEGUIMENT PER A L'APLICACIÓ DE LA LLEI DEL 0-3 I LA CREACIÓ DE30.000 PLACES D'ESCOLES BRESSOL

El passat 22 de desembre es va convocar la comissió de seguiment de l'aplicació de la llei fruit dela ILP (iniciativa legislativa popular) del 0-3, després d'exigir-li incomptables vegades alDepartament d'Educació la seva convocatòria. Entre d'altres objectius, aquesta comissió ha de ferel seguiment de la creació de places i vetllar per un model de qualitat d'escola bressol o de llarsd'infants. Per fer bé aquest encàrrec, la comissió s'havia de reunir dos cops a l'any i portava un anyi mig de retard.

Mapa escolar d'escoles 0-3. Places tramitades:

Font: Departament d'Educació. 18/12/08

Tot i reconèixer el salt quantitatiu en la creació de noves places que ha suposat la llei de la ILP, caldir que en el còmput global s'inclouen un gran nombre de places que ja existien, i que s'hanreconvertit. Si afegim a tot això l'important creixement de la població infantil dels 0 als 3 anys (un20% des del 2004), no som tan optimistes amb les xifres. Des de CCOO considerem necessariuniversalitzar els serveis a la primera infància incrementant l'oferta fins a arribar a undesplegament equilibrat en tot el territori per tal de cobrir satisfactòriament tota la demandaexistent i garantir-ne la qualitat. També reclamem unes condicions laborals dignes per a tots els iles professional, homologades a tot Catalunya.

Municipis 466

Places assignades en el mapa 30.000

Places tramitades 37.276

Places amb finançament aprovat 33.349


9

ACTUALITAT SINDICAL

ENSENYAMENTS NO REGLATS

La mesa de negociació del 1r Conveni col·lectiu d'ensenyament privat no reglat de Catalunya s'hareunit periòdicament, en aquests darrers mesos.Les propostes, patronal i sindical, són oposades en els plantejaments i en els objectius. Preveient unperíode de negociació llarg, CCOO, a l'octubre, va fer la demanda formal de signar taulessalarials i l'articulat del conveni vigent (VIII Conveni de l'ensenyament privat de Catalunya),denunciant-lo automàticament per seguir negociant. CCOO hem anat reiterant aquesta demandaen posteriors reunions. La patronal, que es va negar rotundament a assumir-ho, només acceptariaaquesta proposta en el cas que es regulessin unes noves condicions laborals per a les novescontractacions.Hores d'ara estem treballant en una proposta de plataforma conjunta, dels sindicats representatiusdels sector, per intentar acostar les postures tan divergents que les parts defensem en la mesa.Aquest conveni afectaria a més de 12.000 treballadores i treballadors dels sectors del'ensenyament que no tenen un currículum oficial establert, com la formació contínua i ocupacional,idiomes, perruqueria i estètica, arts aplicades, oficis artístics i ensenyaments musicals i de dansa, etc.

MUNICIPALS -IMEB

ELS MESTRES I LES MESTRES DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ES MOBILITZENUns 2.000 treballadors/es reclamen l'homologació de les condicions de jubilació

Professionals de l'educació que treballen alscentres de l'Institut d'Educació de Barcelona, haniniciat mobilitzacions demanant la jubilacióanticipada als 60 anys amb les condicions dequè ja disposen els docents del Departamentd'Educació i/o l'aplicació als funcionaris de lajubilació parcial amb contracte de relleu.Aquesta demanda s'emmarca en el procés denegociació del conveni col·lectiu delstreballadors/es de l'Ajuntament de Barcelona ide l'IMEB.S'han realitzat concentracions per lliurar lessignatures recollides.CCOO encapçalarà les mobilitzacions ipressions des del col·lectiu fins a assolir aquestsobjectius.Esperem que l'Ajuntament de Barcelona nodecebrà les expectatives dels milers deprofessionals afectats.



ENSENYAMENT PÚBLIC

MOBILITZACIONS CONTRA LES POLÍTIQUES EDUCATIVA I LABORAL DEL CONSELLER MARAGALL

El Departament d'Educació ha iniciat l'any 2009 amb una sèrie de propostes en l'àmbit laboral querepresenten una greu provocació. A la ja anunciada mesura del mes de desembre de reduirsignificativament l'oferta pública d'ocupació per als i les mestres d'educació infantil i primària,s'afegeix ara la proposta de fer hores extres. Amb la voluntat de rebaixar les plantilles i entrant encontradicció amb els acords aconseguits per CCOO de reducció de l'horari lectiu, el Departament fapropostes regressives, contràries a la qualitat educativa i contràries al que les administracions han defer en moments de crisi com l'actual, que és continuar incentivant l'ocupació, com s'havia fet fins ara.

Reducció de les llicències d'estudis, proposta d'hores extres, incompliment de les contractacionsacordades de tècnics d'educació infantil i d'educadors d'educació especial i altres... Tot junt, unapolítica contrària als interessos de la millora educativa, contrària a la millora de les condicionslaborals i contrària a una intervenció lògica de les administracions en temps de crisi econòmica.CCOO ja ha proposat al professorat mobilitzacions per aturar aquesta erràtica política del consellerMaragall.

10

ACTUALITAT SINDICAL

LLEURE EDUCATIU

2N CONVENI DEL LLEURE EDUCATIU I SOCIOCULTURAL DE CATALUNYADesprés de gairebé un any de negociacions, s'acorda el 2n conveni del Lleure. Aquest conveni faun pas més per la millora de les condicions laborals de les treballadores i treballadors del sector.A nivell salarial hi haurà un increment total d'un 3,85% + l'IPC real de Catalunya, distribuït durantels anys de durada del conveni (2008 - 2010), més la garantia de que a 1 de gener de 2011 nohi haurà cap sou per sota dels 1.000 euros. També s'ha aconseguit una primera quantificació deles hores de dedicació indirecta que tant als monitors/es com als coordinadors/es els hi pertoquendurant les activitats de migdia i vacances.Per explicar aquestes i moltes altres millores, estem fent assemblees informatives a la majoria deterritoris. Podeu trobar els llocs i les dates, a més de tota l'actualitat sobre el sector a:

www.ccoo.cat/lleureeducatiu



11

EXPERIÈNCIES EDUCATIVES. APRENENTATGE COOPERATIU I ESCOLA INCLUSIVAMontserrat Benet

Cooperació entre els centres educatiusL'Escola d'Educació Especial Escorça i l'IES Bisbe Berenguer de l'Hospitalet han portat aterme un projecte de cooperació i d'escola inclusiva entre l’alumnat d'ambdós centres.

L'experiència pretén crear espais per a la trobada entre alumnes, tot treballant la diferènciacom un valor positiu i complementari entre persones. També pretén facilitar l'intercanvi devalors entre entitats i individus que tenen diferents sensibilitats, reconeixent una realitat en

comú, que es necessiten els uns als altres per poderdesenvolupar-se com a persones íntegrament i de formasatisfactòria.La diferència la pot marcar qualsevol accent de lapersona, des del gènere, la raça, la cultura o la capacitatfísica o psíquica. La diferència entesa com una riquesa ésuna oportunitat de creixement en tots els sentits i per atothom.L’alumnat de l'IES Bisbe Berenguer poden escollir a principide curs una assignatura optativa centrada en ladiscapacitat i l'esport. Preparen un projecte: pensen ielaboren estratègies per establir canals de comunicacióamb alumnes pluridiscapacitats de l'Escola d'EducacióEspecial Escorça i cerquen maneres d'estimular-los perquèfacin exercicis motrius, visuals o de coordinació.L'activitat fa possible que els primers desenvolupincapacitats com la responsabilitat o la creativitat, i fins itot serveix per augmentar la seva autoestima. Pel que faa l’alumnat de l'Escorça es tracta d'entrar en un món mésestimulant, sortint de l'escola d'educació especial, canviantde context i fent-se visibles en l'escola ordinària.L'activitat està tutelada per professionals d'ambdóscentres, de manera que, a banda de l'alumnat, es fapossible una col·laboració entre professorat d'un centred'educació secundària de titularitat pública amb und'educació especial de titularitat privada.Aquesta iniciativa, basada en l'aprenentatge cooperatiusota paràmetres de la tutoria entre iguals, ha sigutreconeguda amb un premi atorgat pel MEC. Es tracta delSegon Premi del Concurs Nacional de Bones Pràctiques deConvivència per a l'any 2008.Tan de bo que aquestes experiències es facin en diversos sentits, seguint la manera que a cadacentre li convingui desenvolupar i que no es quedin closes portes endins, sinó que es facin públiquescom a exemple d'un fet que hauria de ser més habitual del que està sent fins ara.



12


CLAUS COEDUCATIVESÉs un material de formació sobre coeducació adreçatal professorat d'infantil, primària i secundària. Aquest material es presenta amb un suport de CD-ROM i constitueix un recurs per a la formació adistància.

ANÀLISI DE LA PUBLICITATProposta de treball adreçada a cicle superior deprimària i a secundària.Es presenten les pautes de treball per analitzar elsclixés sobre la feminitat i la masculinitat construïts perla publicitat a partir de l'anàlisi d'anuncis televisius.

p. 10 QUÈ SENTIM QUAN...Proposta de treball per a cicle inicial de primària apartir del conte "Els sentiments d'en Fèlix".Saber què sentim i posar-hi nom. Treballar lesemocions i els sentiments és una de les bases de tottreball coeducatiu.

p. 11 TINA, LA SÚPER BRUIXAProposta de treball adreçada a cicle mitjà de primària,a partir de la col·lecció de contes "Tina, la súperbruixa".Les activitats que se suggereixen van adreçades areflexionar sobre els estereotips i els rols sexistes.

p. 8-9 BILLY ELLIOTProposta d'activitats per treballar a cicle superior deprimària sobre la pel·lícula Billy Elliot, des d'unaperspectiva coeducativa i des de l'àmbit de lesdiferents àrees del currículum: llengua, socials,música, plàstica, ètica...

QUI TÉ CURA DE NOSALTRES AL'ESCOLAAquesta proposta forma part del projecte d'innovaciócoeducativa de centre, i la seva realització suposa laimplicació de totes les persones de l'escola: elclaustre, l'alumnat de tots els cicles i del personald'administració i serveis.Planteja la importància de conèixer i reconèixer eltreball de cura a partir de la relació personal iprofessional de les persones que fan les feines deconsergeria, administració, neteja, cuina i menjador, idel reconeixement del seu treball.

COEDUCAR, UNA PROPOSTA DESDE L'EDUCACIÓ MUSICALAquesta experiència es desenvolupa partintde tres eixos: l'educació musical,l'educació socioemocional i eltreball cooperatiu, i vol contribuir altreball transversal de l'educació envalors coeducatius.

CONVERSA EN LA CLASSE DE 5è

Descripció del procés iles activitats que esgeneren a partir d'unaconversa sobre lavisibilitat de les dones enla premsa escrita.Proposta per a cicle

superior de primària en l'àmbit de llengua castellana.

Propostes didàctiques per treballar la coeducació

Des de la Secretaria de la Dona, us presentem un recull de les diferents propostes i recursos de treball que hempublicat a la revista T.E. Treballadors/res de l’Ensenyament, especial 8 de març i que podeu trobar a la web:

h t tp : / /conc.ccoo.cat /ensenyament /publ icac ions

T.E. MARÇ 2005

T.E. MARÇ 2006

T.E. MARÇ 2007

T.E. MARÇ 2008


13


Pandora,el portal de la dona enl'antiguitat

Des de la nostra experiència com a professors i professores,sabem de la importància cardinal dels valors com a eixtransversal i de la necessitat de treballar interdisciplinarment

valors com la igualtat de sexes, entre d'altres, per pal·liar les enormesmancances i vèncer els prejudicis que bona part de l'alumnat, i de la genten general, ha adquirit d'un entorn en el qual roman, massa viva, unatradició patriarcal i misògina que arranca de l'antiguitat grecoromana -id'abans- i que amb la complicitat del cristianisme va esdevenir un mal dellarga durada.L'antiguitat grecoromana i el món antic del Pròxim Orient ens hanproporcionat una gran quantitat de materials que poden ser un excel·lentpunt de partida per treballar temes de coeducació i, alhora, estudiar comla injusta situació de discriminació sexual del present arrenca d'una bandadel nostre vincle cultural amb el llegat del món clàssic i la seva cruïlla ambel cristianisme. Atenes, Roma i Jerusalem van crear un poderós marc ideològic iconceptual que ha estat utilitzat segle rere segle perquè la diferènciasexual romangui amb una salut de ferro. Ha arribat el moment de treballarper destruir aquest estereotip de llarga durada, i és en l'antiguitat on calcercar els orígens de la misogínia occidental, tant des del vessant pagàcom des del triomf del cristianisme. El nostre propòsit ha estat crear un portal (Pandora) que ofereix unmaterial didàctic que no és concebut com un fi en ell mateix, sinó quepretén esdevenir un model per a l'elaboració de nous materials que, apartir de la història, puguin denunciar la situació de discriminació de laqual ha estat víctima la dona, i, a la vegada, ajudar en la transformació devalors culturals o mals hàbits de pensament que tossudament iinteressada continuen negant a la meitat de la humanitat un dret tanfonamental, per a tots, com és el de la igualtat. D'altra banda, creiem que l'abundor de materials provinents del món anticens permet establir contínues analogies amb el nostre present i veure comla misogínia o la discriminació sexual arrenquen de lluny, arrosseguensobre les seves espatlles una tradició mil·lenària, la qual cosa obliga a ungran esforç de reestructuració cognitiva que acabi definitivament amb undiscurs androcèntric que nega a les dones una veu pròpia o que assignarols o gèneres fal·laçment femenins.

Manel Garcia Sánchez Catedràtic de Filosofia. IES Montserrat Roig. Terrassa

http://www.xtec.es/~mgarci10



14

FEMINITZACIÓ DE LA POBRESA.- Fa referència al fet que la pobresa arreudel món afecta majoritàriament les dones. Aquest fet respon a ladesigualtat que les dones han sofert i sofreixen encara avui dia en l'accésals diferents recursos econòmics.

DEMOCRÀCIA PARITÀRIA.- Forma d'organització política i social que parteixdel principi d'igualtat entre els diferents col·lectius i que els assegura els mateixosdrets i la mateixa representació en els òrgans decisoris i de govern.Aquestaapreciació prové de la desigualtat històrica entre homes i dones en l'espaipúblic, que comportava l'exclusió de les dones de la vida política i organitzativa.Des de la perspectiva del feminisme de la igualtat, la igualtat entre homes i

dones passa per l'equiparació numèrica en els llocs de decisió. Per això un dels mecanismesque s'utilitzen són les anomenades "accions positives", per tal que assegurin quotes de participació de les

dones en el món de la política, l'economia... com a forma de corregir aquesta desigualtat.

AUTORITAT FEMENINA.- Concepte elaborat pel feminisme de la diferència(Llibreria de dones de Milà) que parteix de la idea de la construcció d'una autoritatfemenina basada en l'intercanvi i la relació, que qüestiona i s'oposa al poder i la

jerarquia masculina tradicionals.

DISCRIMINACIÓ POSITIVA.- Conjunt de mesures orientades a corregiruna situació de desigualtat sociocultural i a compensar la discriminació.

EMPODERAMENT.- Augment de l'ascens de les dones al poder i alsòrgans de presa de decisions en qualsevol àmbit (polític, social, cultural,econòmic...). Dignificació, valoració i reconeixement del fet de ser dona,que suposa l'autoconsciència del poder individual i col·lectiu que les donestenen.

FEMINITZAC

IO

DE LA POBR

ESA

EMPODERAME

NT

DEMOCRACIA

PARITARIA

AUTORITAT

FEMENINA

DISCRIMINA

CIO

POSITIVA

Terminologia referida a feminisme i coeducacióMercè Miralles i Conte

´

``

´


manifestacióales12hores

aBarcelonade plaça Universitat

a plaça St. Jaume

COMISSIÓ

8 DEM

ARÇ


15

BUDA EXPLOTÓ POR VERGÜENZA Recomanada a partir de l'ESODirecció: Hana Makhmalbaf. Iran. Any 2007. Duració 81 min.Baktay una nena de sis anys viu en Barmiyàn, una província afgana on es trobaven lesestàtues dels Budes mil·lenaris que van destruir els talibans en el 2001. Baktay, un diadecideix que vol anar a l'escola. Els nens, els seus amics intentaran impedir-li.Retrata la cruesa de la situació on creixen aquests nens i nenes, les seves vivències i elsseus models. Es de destacar que les criatures que participen en la pel·lícula no havienvist mai el cinema, la televisió i menys un equip de rodatge. La seva directora ambnomés 19 anys treu el millor d' elles mateixes.Podeu trobar una proposta didàctica a les activitats audiovisuals de www.xtec.cat

REBELDES PERIFÉRICAS DEL SIGLO XIXAna Muiña. La Linterna Sorda Ediciones S.L. Madrid 2008Aquest llibre treu a la llum la història d'unes 350 dones rebels que al llarg del segleXIX van influir decisivament en la societat.Amb molta passió i coratge, persistint en les utopies, van fer aparèixer movimentssocials contemporanis com el feminisme, el sindicalisme, el antimilitarisme i pacifisme, ellaïcisme, la llibertat sexual, el lliurepensament, el republicanisme ...El llibre les treu de l'anonimat i reconeix que moltes de les seves alternatives lesgaudim avui dia.

LA MEVA MARE. Imapla. Ed. RBA Libros, 2008. Recomanat: de 0 a 6 anys.En Pere ens explica les preguntes que cada dia li fa la seva mare: que sóc una paperera?, quesóc un penjador? que semblo una prestatgeria?Per parlar sobre la necessitat de que, a poc a poc, es facin càrrec de les seves coses.

COL·LECCIÓ FADA MENTA. Ed. La GaleraPrimeres lectures, en lletra lligada. De caràcter pedagògic, no literari,als llibres es presenten situacions emocionalment conflictives. Ambrecomanacions per al professorat i les famílies.

RIN RIN, LA GRANOTA GROGA. Alicia Pueyo. Ed. Bellaterra. 2007.Il·lustracions: Mabel Piérola.Conte mol útil per treballar aspectes relacionats amb la diversitat, la identitat, els nous models defamília... La Rin Rin és una granota que des de ben petita és diferent de la resta. Al finaldescobreix que per a ser feliç cal gaudir de la pròpia manera de ser i estimat.

QUIN EMBOLIC DE FAMÍLIA. Pascale Francotte. Ed. La Galera, 2008.Lectura recomanada a partir de 6 anys, escrit i il·lustrat amb tendresa y visió positiva decom viu un nen la separació dels pares, l’aparició de noves parelles, que ja tenen altrescriatures i nous germans i germanes, situacions que sovint no són senzilles.

PRIMERES LECTURES

va de llibres... i de cinema8demarç, diadeladonatreballadora


[email protected] COEDUCACIÓ ... · 11] Cooperació entre els centres educatius 12] Propostes...

Documents

Transcript of [email protected] COEDUCACIÓ ... · 11] Cooperació entre els centres educatius 12] Propostes...