ENSENYANSAS DE LA HISTORIA...sense èsser despatxa y tocant át Cayo Huesso s* encaminá á Cuba, y...

ANY I. PAL\mós 8 MAIO DE 1808. N.® 12, — M — — « — i M W g t M ^ i B ^ M M B I M à l l É M W M I il - I — — — —

ENSENYANSAS DE LA HISTORIA En altres temps, quan la nació Nor t -ame-

ricana se ceuyia solsament ais drets y debers de tot poblé lliure, amant de la pa« y del pro-grès; quan sola se proposava lo cumpliment d ' una rnissió benfactora, encenent en son si la lluna de hermosas ideas quins raigs a lcan-savan al mon enter y somiava ler arrelar l ' i m -peri sempre noble del Iravall, en sas manifes-tacións mes bellas, llavors no semblava sinó que en cada cor s ' hi aixequés un ai tar pera adorar aquella terra que sapiguó enlayrar l ' i n -mortai Washington y que lian volgut envilir sos descendents infames.

¡Quánta diferencia en lo t ranscurs del temps!

Aquella nació que semblara naacuda pera aufegar ab la fressa aixordadora de sas má-quinas de pau lo malehit retró del geni de la guerra, avuy, enorgullida de son rápit aróns industrial, fins s' atreveix á encararse ab la •ella Europa, intenta convertir en canóns y en fusells las eynas del trevall y, fincantse en Ui-bres de caballería, escull per blanch de sas ambición» mosquinas á la nació mes gloriosa del continent; sens pensar que portan noms ospanyols fins los bossíns de terra enclavats en sos Estats, que brillará tothora en tots los mars la estela de nostre geni y que, empobrida y tot, Espanya no morirá may, ¡pesi á qui pesi!

Tots portém ab 1' odi consegiient al cor gra-vadas las paraulas ignominiosas dirigidas á nostre Patria per lo president Mr. Mac-Kínley; donchs are be, en justiflcació deis mots qu' es-tampem per títol al devant d' aquestas ratllas,

! vegéu com pensava en l4 any 1851 lo president deis Estats Units Mr. Fillmore y llegiu son Missatje dirigit al Gongrés Federal:

«D' ensá que 4s tancá lo darrer Gongrés, certs cubáns y algúns altres extrangers, mésf ó menys complicats en la anterior invasió de Cuba, enlloch d' haverse desanimat ab son mal éxit, han abusat de la hospitalitat de nostra terra, concertant aquí un' aüre expedició mi-litar contra aquella posessió de S. M. C.; esseat amparats, ajudats y acompanyats per ciuta-dans de los Estats Units. Al tenir noticia de semblant projecte, vaig donarme pressa en re-metre ais respectius empleats de los Estats Units las iustruccións que van semblarme ne-cessárias. En una proclama, de la que us acom-panyo cópia, vaig avisar y prevenir á quants corrían lo perill de ésser seduhits pera aytal empresa, de son carácter ilegal y de las penas en que incurrían aquells que 4ls hi prestavan son ausili.

Durant algún temps hi hagué motius sufl-cients pera esperar que ditas midas serían bas-tants á impedir lo atentat; pero, á jutjar pels fets, aquesta esperansa resultá il-lusoria. En la matinada del 3 de agost lo vapor Pampero sorti de Nova-Orleans per Cuba conduhint 400 homes armats ab la intenció segura de fer la guerra á las autoritats d' aquella IsU. Aquesta expedició fou organisada infringint palpabje-ment las lleys deis Estats Units. Lo qaefe era espanyol y varis oficiala y altres allistats eran extrangers. Lo personal de que 's componía la major part de 1' expedició', eran ciutadáns de los Estats Units.

Abáns de sortir la expedició y quan aques-ta s' estava organisant, ha vía ocurregut un petit moviment insurreccióW&l en la Isla de Cuba; moviment que 's vegé sofocat molt prompte. La importancia d' aqqesfc n^oviment la exageráren tant y táíit lasUnótfctiw 'publi-cadas en aquet pays, que 4ls ja esmentats aven-turera se varen creure que la població criolla

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

2 LA SENYËRA

de la isla, no sols dositjava emanciparse de la mare patria, sino que havía resolt efectuarho. Lo vapor eu el que s f embarcáren los expedi-cionaris sorti secretament de Nova-Orleans, sense èsser despatxat y tocant á Cayo Huesso s* encaminá á Cuba, y en la nit del 11 al 12 d ' a g o s t deseinbarcá la gent que conduhía á Playitas, á unas 20 Uéguas de La Habana.

La colla principal deis aventurors se dir igí á un poblé del interior, deixant ais demés pera que los seguissen ab los equipatjes, quan los hi ios possible. Quan aquestos xíltims s' h a -guéren internat unas 4 lleguas tractant de reu-nirse ab los demés, foren atacats per las tropas espanyolas y després d ' un encarnisat combat retornaren al punt de desembarch, embarcant-se una cincuantena en los bots que 's conce-gui ren; pero ' ls hi interceptá '1 pas entre ' ls cayos de la costa un vapor espanyol que 'ls eonduhí á La Habana, ahont després de ser ju t ja ts militarment, fóren públicament fuse-llats lo día 16 d c agost. Lo eos principal deis invasors continuava en campanya fent la guerra á las autoritats y ais súbdits espanyols. Ais pochs días, derrotats per las tropas, los aventurers se dispersaren y quedâ presoner son quefe qui fou sentenciat y fusellat lo pr imer de Septembre. Molls deis que '1 seguían y log ra -ren escapar en vida, moríren de fa m 6 de cau-satici; y ' ls que s' entregaren foren perdonats y enviats á Espanya uus 160, dels que 8 e igno-ra la sort.

Tal fou lo trist desenllás d f aquesta aven-tura : en ella hi han perdut la vida joves impru-dents, seduhits per falsas y enganyosas suges-tións á violar la lley de son pays, coopérant â la realisassió d ' e speransas temerarias, de p ro-vocar revolucións políticas en altres payaos.

No s' ha perdonai ni 's perdonarán médis y esforsos pera obtenir la llibertat d ' a q u e l l s ciu-tadáns deis Estats Units que avny se troban presos á Espanya; pero es d f esperar que sem-blant mediacïô ab lo gobern espanyol no 's consideri com á motiu pera esperar que '1 de los Estats Units se crega obligat d ' a v u y en-devant á intercedir per la llibertat dels c iuta-diuis que faltin á las lleys de nostres Estats. Aquestas lleys es précis que se cutnpleixin, si volém conservar lo respecte dels pobles del mon. Es necessari que se íassen cumplir es-tr ictament los actes de neutral i ta t decretats per lo Congrès, castigant severament sas i n -íraccións.

Lo que ía més s ingular isent criminal aques-ta invasió de Cuba, es que 'Í móvil de sos a u -tors fou prineipalment la codicia; puig y ba -

gué personas que adelantáren diners en su-mas considerables pera la compra dô bonós, com se ' l s ha volgut anomenar , emitits per lo quefe expedicionari y venuts ab un gran des-quento, quin pago garantían las terras y pro-pietats públicas de Cuba y quants recursos fis-cals tinguésaen á ma tant lo poblé com lo go-bern de la isla. Tots aquestos recursos de paço es evident que sols podían obtenirse per medi del derramament de sang, la guerra y la r e -volució. Ningú negará que tots quants orga-nisan expedicións militara contra los Estats ex -t rangers son molt més cul])ables que los i g n o -rants y menesterosos que ' ls secundan.

Aquestos promovedors d ' e m p r e s a s siste-mática y fredament pensadas, mereixen se ' ls condemni severament . Lo Congrès veurâ si mes endevant se fan necessarias novas lleys, pera impedir la realisació de tais ofensas.

Ningú te dret de posar en parili la pau d ' un pays y de in f r ing i r sas lleys, pretenent v a -r iar ó reformar son régimen de gobern. Aquest principi no tan sols es racional y en un tot conforme ab lo dret públich, sino que forma part ademés deis Gódichs de totas las nacións, inclús lo nostre.

Lo gobern dels Estats Units s ( ha abst ingut desde sa fundació d' intervenir , y ha privât á sos ciutadáns de que intervingan en las l luy-tas d ' a l t r a s nacións, cumplint los debers de neutral i tat estrictament. Durant la adminis -tració de Washington se dictaren varias lleys, quais principáis cláusulas se re t i raren per 1' acta de abril de 1818, en la que se declarâ, en-tre altras cosas, que si cualsevulla persona, dintre lo terr i tori de l®s Estats Units, iniciés, réalisés ó préparés una expedició ó empresa militar dirigida contra un Estât extranger ó contra cualsevulla colonia, districte, poblé ó domiuis, sería considerada com á reo d ' alfe crini, essent multada en mós de 3000 dollars y presa per més de 3 anys; y aquesta lley ha sigut cumplida en lo terr i tor i de la Unió desde sa promulgació.

Al proclamar la doctrina de l a no in terven-eió y de la neutral i ta t mes absoluta, los Estats Units no han seguii lo exemple de las altras nacións civilisadas: lio han fet expoutánea-ment, admetent sas doctrinas uu estadista bri-tánich que digué, essent ministre de la Corona, que si desitjés seguir el sistema de la neut ra-litat, adoptaría el que havía sentat América en los temps de Washington , essent secretari: Je fer son Bowes.

Relacións amistosas ab tothom; pero al ian-sas compromesas ab n ingú, t a l - h a sigut per molt temps nostra máxima.


LA SENYERA 3

Nostra verdadera missid no es p ropagar riostras opinidns, ni imposar las per la forsa, sino ensenyar ab lo exemple de nostre bon éxi t, moderacid y just ic ia , los beneficia del g o -vern propi (self goverument) y las ventat jes de las insi i tucidns l l iberals . Que cada nació e scu-lleixi per sí mateixa, fasse d varié las ins t i tu-cións que més li convingan; pero mentres pro-clamen! y pract iquem aquesta política neutra l , desit jém que las dernés nacidns qual forma de goveni n ' es distinta de la nostra la practi-quen ab la mateixa escropulositat ab que no-sal tres ho llavera fet y íarem sempre.»

Filis aquí lo document citat. Comparen nos-tres l legidors aquest missatje ab lo del presi-dent actual y fasse cada un sos comentaris ,

F íuncesch MARULL.

5H5HSH5HSHSaSÍSBSHS2SE5H5ESaS2SaSHSaSHSHSaSH5aSi

A MA F1LLA MONTSERRAT EN SA PRIMERA COMUNIÓ

—*t *•<* b-

Avuy, per cop primer, 1' Hostia divina ha t ingut per sagrari lo teu cor, fent Jesús de ta boca coralina

son ramellet d' olor.

Aquell Dea que ¡ib los raigs de sa hermosura transporta ais Serafíns y alegra al Cel, tes entranyea ha omplert ab la dolsura

de son amor fldel.

¿Qué has sentit, filia meya, ab la besada rebuda del Espós aquest matí? iprou que ho diu la teva ánima abrusada

del flani d' amor divi!

¡Prou que ho diuhen tos ulls, rnars de tendresa, y les perles que d' ells ve lg espumar, que del ram de les flors de ta puresa

Jesús n' ha fet 1' altar!

Ab lo Pa misteriós que don la vida, vá referse un l l inatge decaygut , y ab ell s- enjoyará ab nova florida

ta esbelta joventut .

Ell será la columna misteriosa que 't gu ie d' aquest tnon en lo desert: ¡pera 'ls perfums d' eixa divina Rosa

tinch sempre '1 pit obert!

No hi deixes apagar de nit ni día lo foch ahont crema i pur encéns d' amor ¡sía sempre '1 Manná de 1' Eucristía mel per ton llavi, ton Amat peí cor!

JOSEPH FRANQUET Y SERRA.

24 Abril 1898.

T R A N S F O R M A C 1 0

• •»i • ••• >«•"

Don Joan de la Creu de Porteller y Andai, gran propietari y rendista-era una de la« per-sonas raés consideradas de la c i n t a i Casat ab una hermosa dona, fi Ha de un americano que li portá una bona dot, era t ingut per un d4

aquells homes que res tenen qu ' envejar . Donya Guadalupe, sa mul ler , anomenada

L ì c i t a per sa familia y las personas de més in -t imitat , no havía donat motiu á las malas l len-guas pera que poguessin fer retal ls de la seua honra . La cr i t icavan, sí, perqué d ' aixó n ingú n ' está l l iure en aquest mon, mes era en lo r e -ferent á sos vestits y joyas, á la negligencia de son carácter , y altres menudencias que no afectavan per res á la fama y á la consideracid social de tan respectable matr imoni .

Se visitavan ab lo bo y mellor de la ciutat , y ' s tenía á gran honor poguer assistir ais balls que t res ó quatre vegadas al any donavan en sa magníf ica casa habitaeid decorada ab molt de gus t , elegancia y r iquesa.

Las apariencias donavan idea de un ma t r i -moni í'elís; els més íntirns y ' ls que s ' entera-van pe Ms criats del género de vida que 's se-guía en aquella casa, no pensavan d' a l t re ma-nera . No 's veya l' apassionament de dos ena-morats, mes tampoch cap síntoma de desavi-nensa.

La real i tat no era tan hermosa com las apa-riencias. L' amor no havía fet niu en aquella llar: Donya Guadalupe cumplía ' ls debers del matr imoni com esclava que 's somet, no com dona l l iure que s ' en t rega .

Moltas vegadas, mit j a jeguda en una buta-ca d grontxolantse en un balancí, passava las horas sense adonarse 'n , veyent ab els ulls de 1' án ima una vegetació exhuberant , arbres que semblan enlayrarse fins à i a blavenca volta del cel, espessos canyers , quadri l las de negres ocupats en feynas agrícolas de que aquí no se 'n té noticia: en una paraula , tota la vida de un país deis trdpichs, quan en eli h i regna la benehída pau; vida que cap punt de semblansa te ab la que 's manifestava al seu entórn.

Vivint en la realitat no veya més que prosa: en sos ensomnis ¡quanta poesía!

Allá, en mi t j d ' aquella naturalesa ardenta, ab aquella xafogor que enerva las forsas y convida al descáns, se veya ella matsixa ajas-sada en una hamaca, asp i ran t 1' ayre ab deli-cia y mit j dormintse ab el balanceig. Dèsprés el cinematógrafo que t reval lava dins sa f a n -tasía, anava presen ta nt altres quadros, que li


A ¡W>( i j i n

recordavan el país nadiu, els jorna de la in-fantesa, las primeras impresións que experi-mentá al sentirse dona: en un d' ells, se veya en una finestra, sense fizarse en el firmament pió d ' estrellas, ni en la frescor de 1' ayre re-írescat per la pluja de la tarde, sinó ab la vis-ta fixa en el camí que passava prop de la casa, y escoltant ab ansietat la mós petita remor: en el fondo dol cuadro s' anava dibuixant la imat-ge de un jove, guapo, alt, fort, moreno, brio-sament montat en un cavali, que prompte de-sapareixía: ohía després petita remor de passos que indicavan que algú trepitjava la sorra del jardí: després aquell jove estava á pochs pas-eos d'ella y casi sempre al trovarse en aquest punt, despertava de son ensomni, mi ra -va á son entórn, y al veure 'ls preciosos mobles de la habitació, las riquíssimas cortinas que tapan las oberturas, els tapissos que amagan las parets, las alfombras que trehuen la fredor del mosaich, el satí de las cadiras y butacas, la gran lluna del artistici! guardarrobas, en fí, tot el confort que la rodeja, envejat de moltas de sas visitas, y que, t raduhit en moneda, fa-rla la felicitai de tanta gent; al véureho des-prés de son ensomni, la tristesa s' apoderava de son esperii, y una llágrima ródolava per son rostre.

En aquestos moraents de mal humor, en sa imaginació revivían altres escenas: son pare li comunicava que volía vendre sos ingenis, y anar á viure á Barcelona: se li apareixía á con-tinuaci*) '1 port de la Habana, y en eli fonde-jat un trasatlánticb, quina escala pujavan ella y son pare: seguían las escenas de á bordo, ahont els obsequis del jovent del passatge no li tragueren la tristesa; '1 desembarch en la ciutat comta), sa instalaeid en un magnífich primer pis de la Granvía. Sa fantasía li presen-tava després aquellas reunións en las que al-gúns gomosos se li declararen: feya memoria de sas cotiversacións ab altres cubanas y puer-to-riqueñas que ja s' bavían fet á la vida de la capital catalana, y que sois pensavan en atra-par un d' aquells cataláns richs que per escep-ció solen deixarse veure en tais reunions: re-cordava quan se li presentá '1 que avuy es son marit, á qui son pare havía donat tan bon acu-lliment; las paraulas que li diguó tant diferen-tas de las tonterías d' aquells ximplets que la pretenían; las ilusións que 's feu de que tal volta ab aquest casament fugirían els reoorts de son primer amor. Se li apareixía com en ía realitat, la imponent ceremonia relligiosa ce-lebrada al camaril de la Mercé, que la lligá ab llassoa fortissima á un home: se imaginavá tro-

barse cara á cara ab ell al tren, á las habita-cións deis hótds, passejant de brasset pe 'ls carrers de Roma, ó barquejant pe *1 llach Le-mán, ó comprant petitesas ais grans magat-zems del Louvre y Saint Denis.

La lluna de mol fou verdaderament plena de felicitat: el bon carácter de son marit , son anhel pera compláurela en tot, semblá ferli oblidar el passat: cregué estimarlo de veras, mes prompte vingué M desengany. Aquell es-clat d ' amor no obehí á la unió íntima de dos cors: fou la forsa de la materia, 1' instint de la animalitat, incapás de crear res durable.

Be prou que ho reeordava: al entrar en la vida normal, las visidns del passat tornaren á aparéixerseli, produhintli, aquest aplanament de la voluntat, que, al no poguer obrar segóns la idealitat de la vida, se converteix en esclava forsosa de las conveniencias socials.

¡Qué trista ha de ser la vida en aquest estat! Y sobre tot no veyent un raig de llum, ni sis-quera en el pervindre.

Don Joan casi no s' en endoná del cambi so-fert per sa muller. Al instalarse en sa casa tor-nant del viatje de boda, tingué d< enterarse del estat deis seus assumptos: desprós la política '1 reclamá. El districte ahont radicavan sas propietats, volgué ser representat en las corts per un home d' ordre que atengués ais inte-ressos del país, y que no estés lligat ab els ca-cichs que gobernavan la provincia seguint el toru pacíflch deis dos partits, y '$ fixá ab don Joan. No sortí elegit, perque ja se sab lo que passa á Espanya, mes la victoria moral fou tan gran, que no desmaya, y desde llavors, re-presenta una forsa ab que degueren contar els mateixos caciclis en sa lluyta entre ells.

Natüralment, entre la política y la :idmi-nistració de sos interessos que no descuydá may, &a vida era exterior com la de casi tots els bornes. Parava poch en la llar, y com sera-pre trovava á sa muller eonaplertainent dócil á sos desitjos, no 's fixá en l f estat especial d 1

ella. Vegé sí, que 1' entussiasme deis primerB días era passat, pero ho trovava la cosa més natural del mon, atribuhint la deixadós y ne-gligencia á la circunstancia de ser americana.

Per desgracia 'ls primera filis varen morir ais poche mesos, y ab ells, faltá '1 lias més fort de la vida de familia.

Passaren en aquest estat uns quants anya, flns que ( 'nfeyajadeu qu'eran casats) nas-qué una noya ab viabilitat y doa anys després un noy, qu' avuy encare vihuen. La primera te dotze anys y '1 segón deu, y ells han sigut ol raig de llum que ha donat un to alegre á la vida d' aquell matrimoni.


LA SENYERA 5

L' amor de mare manifestai en Donya Gua-dalupe ja desde '1 principi, va anar creixent á mida que 's despertava la inteligencia deis pe-tits. Ja no tenía temps de passarse las horas mortas en el balanci, reeonstruhint en sa ima-ginació las escenas de un temps que fou.

Are, que de sa bellesa física apenas ne que-da '1 recort, la vida real no es sols prosa com abáns: en las cosas més insignificants dels dos petits hí veu ella tnolta poesía. Y aquesta poe-sía ha guanyat la batalla: 1' ant iga aná desa-pareguent poch á poch. A v u y j a no té idea d' aquella vegetació exhuberani, d ' a q u e l l s es-pessos boscos, d ' aquells ingenis. Are, la rea-litat se idéalisa: '1 confort de que está rodejada 1* ompla de satisfacció: en els tapissos y en las alfombras, en els miralls y en las butacas, hi veu la comoditat de sos filis: y se imagina aquestos en la joventut vestits ab r iquesa y elegancia, envidiats de tothom, disputais per las familias més nobles; arr ibant en sos nous ensomnis á véurelos tant ails sobre 'ls demés, que hasta ella havía d ' a l s a r la vista pera po-guerlos dist ingir .

Els recorta de la infantesa, M pais nadiu, el primer amor, tôt s ' havía anat esborrant, y, coincidencia extranya, al mateix temps anava desapareguent la bellesa y la joventut .

•Quanta forsa y quants encants té 1' amor de mare!

IUmiu TRAGÓ Y CORÈS. Z5E525H5H5H55BE52IESEHH5E5E5E5E5ESE5E5H525ESZ5HS

Qbrint I' album del poeta y amich en Francesch Marull

¡Qu f es gaya la sardana Ampurdanesa quan se belluga de la cobla al s<5 y ab senzilla amista t la gen t y encalxa com si de igual familia fossen tota!

No ho es ¡ay no! quan tôt solet piuleja bo y senyaiant la entrada i flovïol; mes... ¿qué hi farem? ai tret les seuas notes 1' ayrosa dansa comsnsar no pot?

Cant&u, donelis, ¡oh poetes de tna Terra! ab dolsa veu la Patria, Fé y Amor; qui us fá present d l aqüestes fulles d ' álbum també cantó sovint... y ab to ben dolst

Feu com nostres musichs de la sardana: cada hu per óll, mes sens fug i r de tó... ma piuladora veu ja us don la entrada; jo socli de vostra cobla \o./lovíol.

RAMÓN MASIFERN.

O R ó i s r i o ^ . Lo telegrama lacónich del almirant Mon-

tojo donant compte d ' h a v e r sortit ab los bar-cos principáis de la esquadra de Filipinas á pendre posicións y la sortida de la esquadr.% del enemich del port de Hong-Kong, apenas fou proclamada en aqueixa plassa inglesa, la neutrali tat adoptada per lo Gobern de Saint -James, donaren á entendrer que lo primar combat sería sostingut en aigas del Arxipié-lach. i

Ja lo dissapte al vespre reberem nosaltres y exposarem al públich en nostra pissarra, un telegrama que portava la nova d' haverse tro-bat las dos esquadras. Diumen^e, no vingué aixó confirmât en la- prepmsa barcelonina, y si be ens contraria lo que 's pogués duptar de nostre bon servey d ' i n fo rmac ió , fou en cam-bi major la alegría que t inguerem pensant que podía esser que no s' hagués efectuat lo xoch. Sabíam quinas eran nostras forsas n a -vals al Arxipiélach, tant per la relacid apro-ximada de la prempsa diaria, com també per lo minuciosament que nos las havía descritas un íutim amich nostre, ex-oficial dé la mari-na de guer ra espanyola, servint â la quai de-sempenyá un important cárrech á Filipinas, y sabent tot aixó, francament no 'ns entusias-mava ni poch ni molt 1' acte de valenteria, no-saltres diriam que de quixotisme, realisat per l f a lmirant Montojo.

Lo desastre, la debacle, la preveyam, y des-graciadament no foren errats nostres calculs.

Vingué lo dil luns y ja al obrirse á n ' aques-ta vila lo telégrafo, varem tenir coneixement de lo succehit á Cavité. Lo públich atapahit á nostres portas se feya creus de lo que deyan los telegramas qu ' exposarem. Decaigué 1* ánim, no se sentireu sino recriminacidns y la boy ra de la desgracia ennuvoli los cervells.

Traspassada també nostra ánima per la es-pasa del dolor, havém no obstant de procu-ra r ja que á la opinió pública 'ns dirigim, d s ^encaminar los passos y la -dirocciò de la mateixa, cap un punt d ' esperansa que 's troba darrera de totas las tenebras del desconsol.

L' esperit públich ha decayguf. Douchs be, no n ' hi ha per tant .

Una guerra no se reduheix pas solzament á una sola batalla, y en tota guerra , encara la que sia en condicións més favorables, hi troba sempre lo guanyador forts escarments. La batalla de Cavité fou la primera de las que deurém sostindre ab los enemichs de nostres drets, y en aqueix primer combat lo desti nos-tre era '1 de que sortissem ab la perdua.

Res més, un accident de la guerra , qu ' ha costat la vida á nombrosos de nostres germans que trobaren l lur sepultura en los barcos ma-teixos qu' havían portât al combat.

No havem pas de desmayar, per aquet con-tratemps, ni 'ns havém de convertir en es-elaus del impresionismo meridional, tant pro-pi de nostra poblé, y qu ' es sens dupte, la . més g rau calamitai que poguém sufrir , perqué


6 LA SENYERA

aquesta no 'ns la traurem may de sobre, ja que naix ab nostre caracter. Las petitas ventatjas nos semblan grans victorias, y los ja pronosticáis revessos, nos \ ennegreixen lo caini de tota esperanza. No n' hi ha per tant, aixó no 'ns cansarém may de repetirho, perqué precisament es en la lluy- ji ta ab las contrarietats, allá 'hont se templa 1' ànima d' un poblé. Fina lo moment actual havém esset dignes, ¡ y devém procurar colitinuant sentho sempre mós. En las victorias, no hi haigi deliri, y en las desgracias tinguém serenitat: nostra hon-ra ja queda salvada havent aceptat una lluy-ta tan desigual com la que sostenim; es lo probable que no se repeteixi pas are lo fet de las Termópilas, pero encare qu' aixó ios te-ním present que tothom se sab de cor lo nom de Leónidas y que n' hi ha ben pochs que re-cordin lo nom del que matá á aqueix capdill y á sos trescents espartants. ¿Responsabilitats? Ciar que existeixen, pe-ro jorn na de vindre en que s f exigeixen per complert. N' hi han per tots y cadas cú deis que ab una bona administració haurían po-gut posar á nostras possessións en inmillo-rables condicións de defensa; ni han tambó per los que ab mala dirocciò no han sapigut íer us deis medis de combat ab que contém, no obstant la mala administració. Las res-ponsabilitats son tremendas; pero no es pas are lo moment d' exigirlas. Si del desastre de Cavite ne traguessim una bona llissó, pot ser encare hi hauríam guanyat. Lo que fa llástima, lo que subleva 1' ánima, es que nostre dol no passará mes enllá d ' u n s íuneráls, y.... continuarém sem-pre essent los mateixos. Fora d' aquet punt qu' ha cridat la aten-eió tota la setmana, cap altre cosa ha passat á la hora en que escribím aquestas ratllas, que sigui digne de mencio. Pot èsser que la setmana prop vinent po-guém donar compte del combat que sens dup-te haurá tingut nostre esquadrilla de torpe-ders y quatre crehuers, ab las americanas ma-nadas per lo capitá Sampsón, exercint funcións d' almirant, y lo comodoro Schllez. Deu vulla que siguin nostres armas més afortunadas que no ho foren á Cavite. F R A N C E S C H X. BONET,

-4— -3-D i e t a r i d e la g u e r r a .

Dijous, 28 avril.—Se confirma que lo va-por «Montserrat» conduhint 500 soldats ha lograt burlar !o bioqueíg y entrar á Cienfue-gos. Se confirma també que '1 canyoner «Lige-ra» ha fet foc'h y pO á un cassatorpeders yan-kee. y que la esquadra "enemiga ha bombar-dejat Matanzas. Divendres, 29.— La esquadra americana manada per 1' almirant Devey passá per de-vant lo cab Bolinao, en direccid cap á Manila. Dissapte, 30,—Gran combat naval á la ba-dia de Manila entre las esquadras espanyola

y americana. Degut á la indiscutible superio-ritat del enemich, nostres marinos tenen que retirarse, fent enfonzar sos vaixells abáns quecayguinen mans délos enemichs d ' E s -panya. Los barcos que prengueren part en aques-ta acció son los següents: JSspanyols: Crehuers Reina Cristina, 3.500 tons. comandant, D. Lluis Cadarso. Castilla, 3.260; Isla de Cuba, 1030, comandant D. Joseph Sidrath; I>. Juan de Austria, 1.100, t. coman-dant D. Emili Roviao; Isla de Zuzón, 1.030 t., comandant D. Josep Iturralde. Americans: Olympia, 5.870, t. 21 nusos; Baltimore, 4.413, t. 20 nusos; Relleíg, 3.213, 19 nusos; Boston, 3.000 t. 15 nusos; cano-ners, Qoncord. 1.700 t. y Petrel 800 t. Tres barcos auxiliars; Mac Culloch, Záfiro y JVaus-han, encarregats de próvehir de carbó ais bar-cos de combat. Diumenje, 1 maig.—Lo vapor Argonauta ab munición« de guerra, portant á son bordo un coronel, un capitá, algúns oficiáis y va-rias classes y soldats, cau en poder de la es-quadra que bloqueja á Cuba. Dilluns, 2.—Proclamació del estat de gue-rra á Madrit. L' almirant americá De-wey comensa lo bombardeig de Manila, per no haverse vol-gut rendir lo gobernador general del Arxipó-lach Sr. Augustí.

p/OV/LS LOC/LLS Atentament forera invitats lo diumenge prop

passat al ball que algúns joves del vehf poblé de Sant Joan organisaren, ab i f objecte de re-cullir fondos pera la suscripció nacional. A las nou sorti de devant de la Casa de la Vila de Palamós un petit grupo de manifestants, quins acompanyats per una orquesta y prece-dits de duas banderas espanyolas qu ' eran portadas per los soldats Enrich Pellicer y Joa-quim Amieh, procèdent lo primer del exércit de Cuba, recorregueren algúns carrers d ' aquesta vila y de la vehina.

Los productes del ball pujan á la cantitat de 63*65 ptas., quinas foren donadas á la Jun-ta provincial de suscripció.

Falta tan sols un mes y mitj pera la festa major d f aquesta vila y no s ' ha deixat encara sentir'cap mot referent á la festa major. La Ve-rität que no ho estranyém. —<*ai»—

Apesar de ésser en sa majoría cataláns los mariners de la esquadra de Filipinas quin fi tan gloriós com desgraciat, tant ha conmo-gut á Espanya entera, no s' hi trobava cap fill de Palamós. En cambi en la esquadra qu' ope-rará á Cuba, n ' hi han algúns.

— —


LA S E N Y E R A 7

La ñeca de D. Narcís Llonch, qu' era la línica que conservava los antichs preus, tam-bé ha pujat lo pa aquesta setmana.

Un deis días de la setmana passada morí á San Feliu de Guixols la Sra, mare de nostre amich en Félix Plá y Garriga, A qui trasmetem la expressió de nostre sentiment.

La Junta Directiva de la SocLetat Coopera-tiva La Equitativa, resolgué aumentar lo préu del pa al igual que las panaderías.

No 'ns fou possible donar aquesta noticia en lo número anterior per estar componentse la edició al tenirne coneixement.

Degut al lloable desprendiment de algúns comerciants, cada día se rében telegramas par-ticulars donant compte de las més importants novas de la guerra.

Lo diumenge passat varen efectuar en nos-tre Esglesia parroquial sa primera comunió los noys y noyas arr ibats jaá. la edat corres-ponent.

Dimars, diada de Santa Creu, se cantá al matí un solemne ofici á tota orquesta y á la tarde hi hagué funció relligiosa, en la que hi predicá Mossen Gibert.

Las obras que s ' h a n fet á la Capella Fon-da y á la Esglesia pujan á una respectable canti tat.

Desd' aquesta setmana s' ha fet cárrech de la Administració de La Senyeka nostre com-pany en Esteve Colominas, per haver cessat en lo desempenyo de la mateixa, nostre ben-volgut amich en Joan Bruguer.

Molt satisfeta queda La Sényera de las grans condicións qu' ha demostrat lo senyor Bruguer durant son pas per la administració d' aquet periódich, entre quins redactors no hi deixa nostre amich més que bons recorts y ferma amistat.

\ Per excés d' original, ens veyem obligats á

retirar algunas novas. — * « ; • * —

Lo día de Santa Creu fóren moltas las per-sonas de San Feliu de Guixols y d' altres po-blacións vehinas que se trasladaren á nostra vila al objecte de fer ofrena de cera al Sant Crist de la Capella Fonda, Imatge á la que 's professa gran devoció en aquesta comarca. Enguany ha sigut tant extraordinaria la con-currencia, que nos atrevím á suposar que las

circunstancias perqué atravessa la Patria hau-rán avivat més y més lo sentiment religiós de moltas familias. Podém assegurar que la ce-ra 'depositada solsament per las personas de S. Feliu de Guixols, á tan piadós fí, ascendeix á duas arrobas.

I D e s c L e P a l a f r n j L g ' e l l -h —

Per tot arreu no se sent res mes que crits d< indignació, contre la manera tan traydo-ra y cobarda ab que procedeixén los yankees. En cambi forma molt gran contraste ab aixó la heroica conducta observada per nostres valents marinos. A Cavite s ' ha reproduhit la batalla de Trafalgar, ab la sola diferencia, que á Trafalgar los nostres ¡enemichs lluytaren noblement. Que Sant Jordi 'ns guardi y ¡avant! Ha mort á Filipinas lo fill de Palafrugell n ' Eduart Sala que feya algún temps lluyta-va en aquellas llunyanas térras pera conser-var 1' integritat del territori Espanyol. També ha mort á Cuba en Carlos Cantenys fill també de Palafrugell. Abdós, tan en Sala com en Cantenys, han mort víctimas del plom insurrecte. Nostres sentiments de condol á las familias deis finats y que 'ls consoli, que morir per la Patria, es la mellor mort que pot desitjar un Espanyol. S' han comensat ab molta activitat, los treballs de 1* instalado d ( una giratoria, en la estació del T. B. A. á Palafrugell. Nostre enhorabona á lo Gerent de la companyía per tan important millora.

Aquí s' ha agafat ab molta fredor la co-rrida de totwos de Figueras, al revés deis al-tres anys que hí anava molta gent. Son mol pocas las personas que hi han anat. En Bonaventura Sabater, diputat provin-cial, ha cedit per l f aument de la Suscripció Nacioual, totas las dietas que durant aquest any li correspongan,* per las sessions de la Comissió permanent de la Diputació. Aixís es demostra que un es Espanyol; no ab crits, com molts altres. Sembla que s' ha presentat formal denun-cia criminal en lo Jutjat d' Instrucció del Par-tit, contra una coneguda persona d' aqueixa vila, per injurias contre-I Jutjat Municipal de la mateixa. L- important casa de comers de taps, que gira baix la rahó social de Francesch Forgas y filis, de Bagúr, establirá una fábrica sucur-sal á Palafrugell. No tenim encare coneixement de que 1'


8 LA SEN-TETRA

Ajuntament de Palafrugel l hagi votât cap can-t i tat pera la Suscripció Nacional. Sembla que ja es hora.

Crech que varis vehins del carrer de la Caritat, volea dir igir una instancia á 1' Ajuii-tament , pera que procuri 1' arreglo del dit ca-r re r , que per causa de las moltas aiguas que s' hi t iran, es casi intransitable.

Han arr ibat del viatje de boda, la simpá-tica parella na Lluisa Escarrá y e n Carlos Se-r ra . Desitjóm que lo hagin passat ab tota fe -1 Ì C Ì t a t ' JOAN LINARES.

5, Maig 1898. SaSï5EïaSlïr2SlSH£rasaSHSaSa5ESHSH5aSEîaSH5HSHSÎSH

Secció o£Loia-l Los excedents de cupo, cridats al servey

actiu de las armas, serán Uicenciats temporal-ment en quant rebin la instrucció mili tar , si no tots, quan menys la major ía d' ells.

Aquestas llicencias se donarán, á no ès-ser que los aconteixements de la guer ra , exi-geixin altre cosa de moment, y sois dura rán íins qu' aqueixas mateixas contingencias, no fassin necessaris sos serveys.

Aquesta setmana ha estât en nostre vila ab objecte de passar visita d ' inspecc ió , 1' en-ginyer técnich agrégat á la Delegació d< Hi-senda de la provincia, Senyor Giriquián.

La forsa del exércit permanent de la Pe-nínsula se ficsa per 1' any econòmici! de 1898 â 1899 en 100.942 homes de tropa.

Havém vist lo plano del edifici que ab des-ti á Escola municipal de noyas, ha acordat fer construir nostre Ajuntament, en un solar de sa propietat, prop del Hospital.

t ingüida senyoreta Donya María Permanyer , filia del sabi catedrátich de la Universität, D. Joan.

L' englant ina y la viola foren guanyadas per D. Adriá Gual.

Ent re ' ls premis extraordinaris , foren nota-bilísimas duas poesías de D. Anicet de Pagós que públich volgué sentir Uegir duas vega-das, lo mateix que la de D. Artur Masriera.

Los senyors Casellas, Bolvix, mossen Joseph Gudiol, Ubach y Viuyeta, Pra t de la Riba, Sur-ribas y Comas, foren los guanyadörs deis altres premis.

La bondat de las composicións premiadas y deis discursos; lo escullit de la concurrencia entre la que 's veyen moltas mantell inas blan-cas, demostrá palpablement, que festa tan her-mosa, com es la festa de las l letras catalanas, se troba en la plenitut de la vida.

Llegim que lo Gos de Somatents de Cata-lunya ha ofert al Capitá General d< aquet dis-tricte militar los serveys pera suplir en cas ne-cesari la falta d' exórcit y guardia civil, g u a r -niut los pobles que se li designés dintre de Ca-ta lunya.

A Girona també s< ha puja t lo preu del pá.

l ò D B a - x o n s r ^ X j S — $ — « * - —

En atenció á las circunstancias perque pas-sa nostre Patr ia , lo Gos (fe Somatents ha acor-dat suspendrer la festa que tenia organisada per avuy diumenge, en lo monestir de Mont-serrat , ab motiu de haver sigut proclamada patrona del Cos la Moreneta.

Seguint la costum tradicional deis demés anys lo diumenge passat se celebrá á Barcelona en lo saló de Llotge, la festa deis Jochs Floráis.

Lo diseurs del Président del Gonsistori D. Francesch Romani y Puigdengola3 fou molt notáble, com també la memoria del secretan senyor Gasades que 's feu notar sa concisió. Se coroná '1 busto del mestre en gay saber D. Ma-í ian Aguiló, l legintse una de sas mellors poe-sías, la ti toi ad a «Esperansa».

Óuanyá la flor natural D. Antoni Bori y Fontestá, qui elegí Reyna de la festa á la dis-

Registre ai-vil HAIXEMENTS

Nöys. . Noyas.

Total. . . . 1 DEFUNCIONS

Llorens Piguillém Puig, 2 meaos. E X T R A I s T G E R

Havem t ingut lo guat de llegir en diferents diar is de París los notables articles que pu-blica continuament en defensa de nostra es t i -mada Patria, nostre amich lo periodista ampur-danés en Artur Vinardell Roig, á qui felicitem de ton cor per sa patriótica campanya en pro de la justicia de nostra causa.

La colonia espanyola d ' E p e r n a y ha enviat 2.845*40 franchs pera la suscripció nacional. La mateixa colonia se proposa la formació d un comité pera aportar socors á la creu roja espanyola.

Se confirma que á París s' ha fundat una societat ab gran capital per P a rmament com á corsaris de vapors rápits.

L' elecció d ' en Grispi per diputat á Corts, no ha donat llocb ais disbarats qu ' eran de témer en la circunscripció de Palermo. Pero l o r é s u l t a t de dita elecció no fou tan bril lant com suposavan los partidaris d ' en Crispi. Aqnest home va perdent cada jorn simpatías en son pays.


i ftl¡j¡ > X HiuA.

Secció Comercial Desde 'I día 28 d' Avril !• movtment de nostre pert

ha sigut lo segllent: ENTRADAS

De Sevilla y escalas, vapor «Torre del Oro», de 812 tona, cap., Heredia. ab efectos.—De Valencia, llaud «María», de 70 tona., patró Perez, ab efectes.—De Se-villa y escalas, vapor «Nuevo Extremadura», de 770 tons. cap. Jaén, ab efectes.-De Barcelona, llaud «Mont-serrat», de 38 tons., patró Berta, ab efectes.—De Bar-celona, llaud «Manuelito», de 22 tons., patró Gallart, ab efectes.—De Torrevieja, llaud «Catalina», de 39 tons., patró Lluch, ab sal.—De Bilbao y escalas, vapor «Cabo Ortegal», de 1.110 tons., cap. Astorquia, ab efectes. DESPACHADAS

Pera Cette y Marsella, vapor «Torre del Oro», ab •fectes.—Pera Marsella, vapor «Nuevo Extremadura», ab efectes.__Pera Barcelona, llaud «Pepito», ab efectes. —Pera Barcelona, llaud «Montserrat», ab efectes.—Pera Barcelona, llaut «Anitn», ab efectos.—Pera Cette y Marsella, vapor «Cabo Ortegal», ab efectes.—Pera Vi-naroz, llaut «Dolores», ab efectes.—Pera Valencia, l laut «María», ab efectes. Los franchs lian arrivat aquesta semana á 114. Los vapors correus de la Companyía Trasatlántica que aetualment navegan son: lo «Reina María Cris-tina» que sortí '1 día 20 de la Habana per la Coruüa; P «Alfonso XIII» que ho efectuá '1 24 de Las Palmas pera Puerto Rico; lo «Colón», aurt i t lo día 22 de Puerto Rico pera Cádiz; lo «Alicante» que surtí lo día 12 de Santa Cruz de Tenerife ab direcció á Cuba; lo «Isla de Panay» que navega entre Singapore y Aden, que tor-na de Filipinas; lo «Patricio de Satrústegui», que deu trobarseeu lo canal de Suez anant cap á Manila, y '1 «León XIII», que 's suposa está molt prop d ' Aden de tornada del Arxipélach fllipí.

COLOIYIS MISSATJERS L' e m p l e o deis c o l o m s missatjers está avuy

tant CXtós, que 's pot dir que hi ha mol t p >cas poblacións d' a lguna importancia , en las que no hi hag i af ic iónate á la cria d' aquesta rassa especial de co loms , tan aptes pera orientarse .

No 's c regu i per a ixó que siga invenció de nos t res t emps , 1' utilisar aquestas preciosas aus pera la comunicació á llargas distancias: molts cents anys avans de Jesucrist. els m a -r inos íenicis se servían deis coloms pera comu-nicar son retorn de viatje, ais ports d' ahont havían sortit, y també 'ls utilisavan pera orien-tarse. Tota embarcació quan sortía á alta mar , se provehía de coloms, y al obgecte de sapi-guer quina direcció havían de seguir pera tro-bar la costa, ' ls deixavan volar, perque com que son instint els hi feya coneixer que en la mar no tenían apoyo pera reposar, buscavan la t é r ra , més fácil de veure com mes se remonta-van, dirigint son vol en la direcció ahont aquesta 's t robava; y 'I pilot no tenía més que seguir la mateixa direcció. El colom, donchs servía de brújula.

Casi tots els historiadors ens pintan ais fe-nicis com els primers marinos, mes hi ha mo-tius pera suposar que '1 poblé d' ahont proce-dían tots els semitas, el poblé que visqué du-ran! molts segles, en las fertils planuras de la Messopotamia, entre 'ls rius Tigris y Enfrates, ahont edificá Babilonia, tal volta la primera de

las ciutats, coneixia j a la navegació mar í t ima , no solament la de cabotatge, sinó tambó la d* al tura, servintse de las aus pera orientarse. La relació del diluvi, contada pe <1 Noé babilonich Ohasis-Adt 'a al héroe de la epopeya nacional (deseuberta no fu molts anys), ve á demostrar que abáns d' aquest t rastórn geológich, la n a -vegació marít ima era c o n e g u d a d ' a q u e l l poblé. Aixís com en la relació de Moisés, Noé se salvá en 1' Arca, en la babilónica, Chasis-Adra se salvá en una ñau, tenint bon cuydado d ' em-portarse 'n un pilot, l o i j u e j u n t ab las d imen-sións del barco, en quin hi entrá ademés, la familia, criats, esclaus y parents , la provisió de grans, y tota la fortuna del home destinat per Deu á salvarse, '1 bestiá deis camps y Ms animals salvatjes; justifica que f s tractava de una embarcació apropósit pera la navegació d ' a l tura. Ademés, com en la narració mosai-ca, '1 colom devia anunciar la retirada de las ayguas, y per aixó deixá ana r pr imer Chasis-Adra una d ' aquestas aus, després una a u r e -neta, y després un corb. Y com que la l legenda tanca sempre un fondo de veri tat , es llógich suposar que 'ls habilonis eran marinos y se servian del colom pera que ' ls indiqués la d i -recció de la té r ra , aprofi tant son instint de orientaeió.

D' ©lis ho aprengueren els fenicia, y d 4

aquestos els grechs, quins se valian deis co-loms pera donar á coneixer el resultat deis jochs olímpichs: y ' ls romans també 'ls u t i l i -savan pera comunicar las noticias de las victo-rias y desfetas de sos exércits. Ja 's devía criar á Boma una rassa especial, per quant se ve-nían á preus exhorbi tants ab gran indignació deis moralistas y fllosophs, que predicavan contra aficións tant poch dignes d' aquells c i u -tadáns que en al t res temps havian fet gran á la patr ia.

En la edat mitja no 's perdé áquest medi de comunicació, lo mateix entre ' ls cristians qu ' entre ' ls serrahins: poguentse contar a lgúns cassos que ho justif ican; y ha anat seguint fins á nostres temps, si bé ab la invenció del te lé-grafo s' abandoná, tornantse emplear ab més extensió cada dia desde 1' any 1870 en que u t i -l isaran els colórns los sitiats á Paris.

¿Y á quina causa es degut , que aquestas aus sápigan coneixer tant bé '1 camí que tenen de segui r pera tornar á son colomar, encara que se las porti, á l lochs ahont no han estat may?

Com en tot, la naturalesa ha fet lo molt, y la educació completa la obra.

Tots els animals tenen un instint especial d ' orientaeió, estudiat modernament pe ' ls fisió-lechs, que 1' explican per medi del sisé sentit .

El colom lo posseheix, y tal volta siga deis animals que '1 tingan més perfecto; y educant-lo encara li tindrá mes. L' entranament deis coloms acostumautlos primer en una direcció, contribuheix á perfeccionat el sentit d 4 orienta-eió: després per la selecció sa 'n fa una rassa especial, com es la belga. Tal volta un altre dia m' extengui sobre aquesta materia: mes avuj no vull molestar més ais llegidors y faig punt. DOCTOR H .


10 LA SENYERA

J. BURELL & C-C O N S T R U C T O R S

" V i l a , y " V i l á , 1 1 7 . - B A B C E L O I T A

E s p e c i a l i t a t e n Yacht s , L l a n x a s de v a p o r , R e m o l c a d o r s , Canúas , Canots , L lanxas d e S a l v a m e n e , «te*

r /X T ,T .TÎTFt I D E 3 V 1 E I S

XÍriicíi á Catalunya y á Espanya pera yachts, tendas pera 1 camp, bany, cassera, etc. L o r i a . s i n g l e s a s y c L e l ; p e i i s

Direoció telegráfica, «YACHTS», BARCELONA Casa constructora del bot de salvamelit de Saut Fallu de Guixols.

YACHTS fets per J . Burell: Nitet is , Atlant l i , Atlant I, Hiobe, Conquer idor I, C o n q u e r i d o r II, del Real Yacht Club de Barcelona.

NIOBE, c o n s t r u c t o r Burel l , 3 p r i m e r s prewiis .

FRENO ZEPHIR NO PNEUMATICH

Instalat en lo Cassino LA UNION de Palamós. Unioh aparell practich q u ( apreta sempre

la tanca en son encaix, sens la mes ins igni f i -cant reraor, y evita per ompert un tench de cop per forta que sia la corrent d ' ayre .

La super ior i ta t d ' aqueixas máquinas s ' i m -possa sobre totas las demás, pu ig en tots sos detalls tenen la mes absoluta perfeceió.

Unich representant en aquéixa comarca.

H u g o Sanner PALAMÓS

FABRICA DE GORRAS Y CORBATAS DE

Carrér MAJOR, 32.—PALAMÓS. Estém acabaut de confeccionar un variat y complert

assortit en gorras d' estiu de la mes alta novetat, CINTURONS per aenyoreta, de gus t últim y confeo-

ció esmerada. CAMISAS, CORBATAS, COLLS y PUNYS de fll, etc.

Noveta t , Var ie tat , Baratura . LLIBRERIA Y CENTRE DE SUSCR1PCIONS

DE

Salvador Plaja Villena P a . l a . m o s .

Se serveixen tota mena d ' obras á la bestreta y á plassos.

Representant á Palamós de la societat de Informes comerciáis y cobros atrassats, comisiona, consignaoións y representación deis senyors

SATORRES y MADREÑAS, de BARCELONA-,


LÂ SENYERA 11

Els Quatre Gats Carrer de JVIontesiôn

Barcelona.

Local artistich. Café y begudas

d' inmillorable calitat.

La visita â ELS QUATRE GATS

es indispensable i tôt bon "touriste,,

Excelent ciiyna catalana.

Imprenta i Llibreria de Ll AYENÇ DE

fllasso, Casas & Elias

Ronda de V Universität, 4.—BARCELONA

Cançons catalanes, harmonisades per E i i r l c l i J M o r e r i t .

Sant Ramón, Plany, El comte Aman, El Rossi-nyol, Môntanyes de Ganigó, Eis Segados, etc.

U n a j dos rais.

Se ven una casa de molt tonas eondicións,

situada á la Plassa de Sant Pere, d' aquesta

vila.

Informará D. JOÁQUIM PUIGMACIÁ, far-

macéutieh.— PALAMÓS.

La Senyera 's ven Ä Barcelona al kiosko numero 1, d' en

RAMON RIBES, Rambla del Mitj, devant del

Lyon d' Or. Exemplar corrent, 0'15 ptas.

SASTRERIA IiAÖ DOS AMBBICASÍ

-DE-

JOAQUIM DAURA 13, U N I Ó , 1 3 , - - B A R C E L O N A

Temporada d< ESTIU JVovetats dei país y extrarìgeras.

Cran y variai assortit en

Géneros de color H i S L X l i l l S L S .

O l i o - v i o t s .

E s t a m s .

I M I e l t o i x s .

Géneros negres y blaus J e r g a s .

B s t a m s .

A r m o n r e s . J l l i .

Gran assortit ab PIQUÉS per armillas y ALPACAS nçgras y de colers.

Actualment 's trova visitant Ms pobles de Palamós, Sant Felîu de Guixols y Palafrugel l .


12 LA SENYERA

Establiment de

Félix Pia Garriga Antiga casa df en PLÁCIDO

Carrer MAJOR, N.° 3 2 y 3 3 , - P a I a m Ô S

En aquesta acreditada botiga trobarán sem-

pre tot lo relatiu á CONFITERIA, COMESTI-

BLES, DROGAS, BATERIA DE CUYNA, LOSA,

CRISTALL, PARAYGUAS, OBJECTES D' ES-

CRITORI y altres mes Secciona ja conegu-

das del públich.

A los Sres. profesores de cornetín CORNETINES DE BUFFET

D» sonidos poteutes, bien timbrados y afinación perfectísima. Son preferidos á los de otras marcas por los m i i dist inguidos solistas, haciendo elogios entu-siastas de estos cornetiues, el popular concertista se -ñor San tapaula. •„ ;

Se invita á los señores cornetinistas que los exami -nen en el establecimiento musical de

J u a n Ayné, Fernando VII, 51-53.—Barcelona

Imprenta y Encuadernació DE

OCTAVI VIADER Gran assortit de Devoeionaris. Llibres de devoció de totas clases. Especialitat en llibres per dol.

COMUNIü. Llibres propia per la primera comunió de 40 cén-

timos á 20 pesetas. ESTAMPAS

Recordatorias de primera comunió y gran assortit de estampas.

Se envían mostras á personas conegudas.

Estampa d' en Octavi Viader, S. Feliu de Chiiiol«.

M E D I C A M E N T S A C R E D I T A T S R e c o m e n a t s p e r l a . C i e n c i a ^ d l é c ü c s L

Xarop de Hipofosfits ffIMBERNAT El mellor de 'la tónichs reconstituyents coneguts, obre 1' «petit, cura la anemia clorosis (color:

palUs), enferme tats medulars, histerisme, insomni: de efectes sorprendents en las convalessenciass frasch 10 rals.

Xarop de Fosfat de Cals Gelatinós GIMBERNAT Degust agradable coin 1' horchata, util per afavorir lo desarrollo oseo y en la curació del ra-

quitismo y escrofulisme, recomenable en los embaraeeey lactancia: frasch 6 rals

Vi de Non de kola GIMBERNAT Poderós aliment d' eetalbi, regulador del cor, estimulant de las funcións digestiva« y desperta-

dor <U tôt organisme empobrit: preu 8 rals.

Vi Iodo Tánich fosfatat D» mellors résultats que 1' olí de fetje rie baeallá en la tisis, escrofulisme, débilitât «re-

ntrai y menstruacións penosas: preu 8 rals,

Licor diaamogénich GIMBERNAT A base de Morruol (principi•actiu del oli de baeallá nogal y lact.e fosfat de cals: frasch 18 ral«.

Pastillas GIMBERNAT Clercberceédieae á la Ceoalna Contra las enlermetats de la boca, y laringe. Consefvan là véu y evitan la fatiga: preu 8"rals.

Venta ai por major. Farmacia del autor, Conde del ¿salto, 14, Barcelona DETALL EN TOTAS LAS FARMACIAS

P A L A U H Ô S , D. J O A N Y Í L A R , f a r m a c e u t i o h .


ENSENYANSAS DE LA HISTORIA...sense èsser despatxa y tocant át Cayo Huesso s* encaminá á Cuba, y...

Documents

Transcript of ENSENYANSAS DE LA HISTORIA...sense èsser despatxa y tocant át Cayo Huesso s* encaminá á Cuba, y...