La promoció del multilingüisme i el respecte de la diversitatlingüística s’han convertit en un dels principals objectiusd’organitzacions internacionals com la UNESCO. Les llengüesconstitueixen un dels tresors del patrimoni immaterial més ricsdel planeta, i la fragilitat de moltes d’aquestes expressions —querecullen una manera d’anomenar i de pensar el món i la vida—representa un desafiament que, juntament amb les qüestions deldesenvolupament sostenible i de la cultura de la pau, constitueixun dels majors reptes del segle XXI.

Des del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO,amb el lema «Llengües: entendre’ns és possible» hem volgutdedicar el Mes de la Pau 2007 a la celebració de la diversitatlingüística. És per aquest motiu que durant tot el mes de febrers’han desenvolupat a les biblioteques diverses activitats en quèles llengües, i els textos d’arreu, han protagonitzat espais de diàlegon aquest patrimoni comú que fa possible l’apropament entre lescultures ha estat el principal protagonista.

Durant aquest Mes de la Pau s’ha celebrat amb una especialatenció el dia 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna.Per això, en col·laboració amb Linguapax —organització internacionaldedicada a la promoció de la diversitat lingüística i la pau— s’haelaborat per a l’ocasió una guia de recursos que esperem que siguidel vostre interès. També us convidem a compartir la reflexió del’il·lustre professor Miquel Siguan sobre l’educació plurilingüe il’exemple de Catalunya.

Butll

etí d

el G

rup

de B

iblio

tequ

es C

atal

anes

Ass

ocia

des

a la

UN

ESCO

11Celebracióde ladiversitatlingüísticaSumari

DE FONS...Educació plurilingüe.Catalunya com a exemple

EXPERIÈNCIES!

QUÈ HEM FET?

QUI SOM?

2

4

7

8

2007

(quid, secret, nus, essència...)

Educació plurilingüe:Catalunya com a exemple

2

de llengua familiar castellana utilitzael català com a llengua principald’ensenyament. Aquest sistema,deixant a banda protestes puntuals,ha funcionat raonablement bé i acon-segueix els objectius proposats. Aaquest objectiu primari d’assegurarel coneixement i la capacitat d’ús deles dues llengües a Catalunya, coma molts altres llocs del món, s’hisuma la necessitat d’aprendre aviatllengües estrangeres, i en primer llocl’anglès. Això ha portat a establir unpla pilot per introduir l’anglès ja alcomençament de l’ensenyament obli-gatori, un pla que, quan es generalitzi,permetrà parlar d’un sistema d’en-senyament trilingüe.

Però una vegada arribats aquí sor-geixen nous problemes. Catalunya,com molts llocs d’Europa, rep unaquantitat molt nombrosa d’immigratsprocedents de diferents parts del móni que parlen llengües diferents, i aixòfa que la proporció de l’alumnat quearriba a les escoles amb un coneixentinsuficient del català i del castellàés cada vegada més gran. Cal, doncs,establir sistemes que permetin aaquests alumnes adquirir al més aviatpossible un coneixement de la llenguad’ensenyament que els permeti incor-porar-se a les aules regulars com mésaviat millor. Un problema gens fàcilde resoldre.

El problema es complica encara pelfet que parlen llengües diferents i,per tant, troben dificultats diferentsen el seus aprenentatges. Per altrabanda, és evident que el fet que elsimmigrats es familiaritzin amb lallengua de l’ensenyament no vol dirque renunciïn a la seva primera llen-gua i, de fet, és desitjable que lamantinguin.

Queda lluny el temps en què es con-siderava que l’educació haviad’utilitzar una sola llengua per asse-gurar un desenvolupament equilibratde la personalitat de l’alumne i tambéper assegurar la seva integració enuna comunitat nacional. L’ensenya-ment d’altres llengües tenia en totcas un caràcter complementari i re-servat a una minoria d’alumnes.

Diferents raons han fet variar aquestpunt de vista, entre les quals el reco-neixement dels drets de les minorieslingüístiques a l’interior de moltsestats, però també la creixent neces-sitat de conèixer i utilitzar llengüesestrangeres. Avui sabem que un nenes pot familiaritzar molt aviat ambdues o més llengües sense perdre elseu equilibri personal i també sabemque per arribar a dominar una segonallengua és millor començar el mésaviat possible. I sabem també, i aixòés especialment important, que perfamiliaritzar-se amb una nova llenguael més important és utilitzar-la i no

sols aprendre’n la gramàtica. A partird’aquests principis és possible pro-posar sistemes d’ensenyamentbilingüe, o trilingüe, adequats a lesnecessitats de cada lloc. Catalunyan’és un bon exemple, en aquest sentit.

Catalunya té el català com a llenguapròpia que comparteix amb el castellàel caràcter de llengua oficial, i elcastellà, a més de ser la llenguacomuna de l’Estat espanyol, és unade les grans llengües del món. Elsistema educatiu català proposa queal final del període de l’ensenyamentobligatori tots els alumnes coneguini siguin capaços d’utilitzar les duesllengües, però per assegurar l’adqui-sició del català per part de la població

© w

ww

.isto

ckph

oto.

com

(...) el fet que els immigratses familiaritzin amb

la llengua de l’ensenyamentno vol dir que renunciïn ala seva primera llengua (...)

La integració lingüística dels immi-grats no passa sols per l’escola, sinóque en bona part té lloc en les sevesrelacions amb el medi social en quèhabiten. La col·laboració entre elcentre escolar i les institucions localsno sols és desitjable sinó necessària.

En una societat plurilingüe lesllengües han de ser instruments decol·laboració i no de confrontació, iaixò ha de quedar clar ja en el seuensenyament. Els professors de llen-gua, com que són professors d’unallengua determinada, tendeixen acreure que la seva tasca es redueixa ensenyar aquesta llengua i que elconeixement i l’ús d’altres llengüesper part dels seus alumnes més aviatperjudica l’èxit del seu ensenyament.Però en un context plurilingüe elprofessor de llengua ha de pensar iha de deixar clar al seus alumnesque el seu ensenyament està al serveide la pluralitat lingüística i, per tant,que la llengua que ensenya ha de ser

3

Finalment cal tenir en compte queal sistema escolar de Catalunya nosols hi ha una proporció molt altad’immigrats que parlen altresllengües, sinó que la proporció ésdiferent a cada centre docent i, pertant, també són diferents els proble-mes i la manera de posar-hi remei.

Resumint, el plurilingüisme enl’ensenyament, tant per la part deles llengües parlades pels alumnescom per les llengües que es preténque coneguin a l’acabament delsseus estudis, constitueix en l’ac-tualitat un problema important en elsistema educatiu de tots els països.Per fer-hi front convé tenir en compteels següents punts.

Les autoritats educatives han de for-mular un planejament que fixi ambclaredat els objectius que es preténaconseguir i els mitjans per aconse-guir-los. El pla ha d’incloure proce-diments per avaluar periòdicamentels resultats aconseguits i les man-cances observades.

Malgrat que la planificació s’had’establir per tot el territori, el fetque la proporció d’alumnes immigratsi les llengües predominants entre ellssiguin diferents a cada centre signi-fica que cada centre docent ha dedisposar d’autonomia per adequar laplanificació lingüística a les sevesnecessitats específiques.

En una societat plurilingüeles llengües han de ser

instruments de col·laboraciói no de confrontació, i això

ha de quedar clar jaen el seu ensenyament.

una eina d’entesa i no una arma deconfrontació.

Per acabar, no sols els que es preparenper ser ensenyants de llengua s’hande fer conscients d’aquesta funciócomunicativa i integradora de lesllengües, sinó que tot els que avui, aqualsevol lloc d’Europa, s’estan pre-parant per ser ensenyants de qualsevolmatèria en l’ensenyament primari osecundari han de rebre informaciósobre la problemàtica lingüística ambquè es trobaran a l’hora d’exercir isobre la responsabilitat que els co-rrespon en la construcció d’una socie-tat plurilíngüe i solidària.

Res del que he dit és fàcil i tot exigeixun gran esforç col·lectiu, però tot ésabsolutament necessari si de veritatvolem un món que respecti la plura-litat lingüística.

Miquel Siguan, Professor emèrit de laUB i membre de la Junta de Linguapax.

Bib

liote

ca C

entr

al d

e C

orne

llà

4

Contem i cantem en les llengües del món

Aquest és el títol d’un recital que la Biblioteca de Rubí va organitzaramb motiu del Mes de la Pau, que enguany hem dedicat a les llengüesdel món. Diferents usuaris de la biblioteca, que pertanyen a culturesmolt diverses —catalana, castellana, basca, portuguesa, francesa,italiana, txeca, àrab i cubana—, van llegir un poema en la seva llenguamaterna i després el van traduir o van explicar la seva temàtica. Lamajoria van ser recitats, però també vam comptar amb la presènciade dos cantautors de la població que van interpretar algunes cançonsde la seva cultura. L’acte va ser molt entranyable. La temàtica delspoemes, que ells mateixos havien escollit, era sobretot de contingutsocial o humanitari, i tots plegats vam poder apreciar els matisos i lamusicalitat de les diferents llengües que conviuen a la nostra població.

Respecte als infants, vam organitzar dues activitats referents a aquestatemàtica. D’una banda, una Hora del Conte especial, amb el títol«Contes d’arreu del món», en què van participar narradors locals detres cultures diferents —la catalana, la xilena i la mexicana—, i, del’altra, un taller de cal·ligrafia àrab en què els infants van poder tenirun primer contacte amb aquesta llengua tan diferent a la nostra.

A més, durant tot el mes vam poder comptar amb una exposició dediferents alfabets del món, procedents, la majoria, de la BibliotecaCan Butjosa de Parets del Vallès, entre els quals hi havia l’àrab,l’hebreu, el xinès, l’indi, el fenici, el grec, l’egipci, el braille, elllenguatge de signes, etc. També vam distribuir entre tots els nostresusuaris el punt de llibre del Grup de Biblioteques Catalanes Associadesa la UNESCO «Llengües, entendre’ns és possible», amb l’esperançaque aquest lema sigui una realitat en el nostre món.

Victòria Mateo, Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí

Mostra bibliogràfica delDia de la Llengua Materna

La Xarxa de Biblioteques Municipalsde Vilanova i la Geltrú, el dimarts 30de gener, va obsequiar els seus usua-ris amb un punt de llibre amb el lema«Llengües, entendre’s és possible»,editat per Unescocat.

El dia 21 de febrer les dues bibliote-ques de la ciutat, la Joan Oliva i Milài l’Armand Cardona Torrandell, vanexposar una selecció del seu fons percommemorar el Dia Internacional dela Llengua Materna.

Del 2 al 15 de març, la BibliotecaJoan Oliva va acollir l’exposició «To-thom pels drets humans», una col·lec-ció de cartells que han elaborat reco-neguts dissenyadors per mostrargràficament els articles de la DeclaracióUniversal dels Drets Humans del 1948.

Teresa Forcadell, Biblioteca Joan Olivade Vilanova i la Geltrú

Joc de preguntesa Can Manent

La Biblioteca de Can Manent, a partirde l’obra de Carme Junyent Gimcanade les llengües ha creat un joc depreguntes sobre la diversitat lingüís-tica. El joc consisteix a resoldre unapregunta continguda dins d’un delsllibres d’un lot pensat com a obsequiper als concursants. Si es resol bé lapregunta, el concursant rep el llibrecom a regal.

Amb aquest joc es dóna suport a lapromoció de la diversitat lingüísticacom a patrimoni comú que fa possiblel’apropament entre les cultures.

Maribel del Molino, Bibliotecade Can Manent de Premià de Mar

Bib

liote

ca M

estr

e M

artí

Tau

ler

de R

ubí –

Edu

ard

Frai

le.

5

Diaris del món a Cervera

Presentació del nou servei «Diaris delmón» de la biblioteca als alumnesde l’aula d’acollida, nois i noies pro-cedents del Marroc, Ucraïna, el Brasili Romania. Tenir a l’abast a la biblio-teca premsa diària en diversos idio-mes i diversos alfabets ens facilitauna eina normalitzadora i educadorade la diversitat lingüística, tant perals nouvinguts com per al públichabitual. Durant 15 dies del febrertambé vam tenir exposats els diccio-naris de diverses llengües del fonsde la biblioteca.

Tot i que encara és aviat per fer-neuna valoració precisa, es van selec-cionant per a la impressió diaris quees considera que poden interessarals usuaris de la biblioteca i es vapresentant el servei de manera moltpersonalitzada. Fins avui ja tenimlectors fixos del Perú (Líbero o Co-mercio), Turquia (Hürriet), el Marroc(no tenim accés a diaris del Marroc,imprimim Al-Jazira i Al Hayat, delLíban), Polònia (Gazete Prawna) i elBrasil (Agora Sâo Paulo). Altres lectorsmés esporàdics fullegen Le Monde opremsa dels EUA.

També tenim sempre damunt la taulapremsa escrita en indi, japonès, xinèsi rus. No hem observat que hi hagiencara cap lector. Tanmateix, consi-derem que la presència física damuntla taula de tanta diversitat d’escrip-tures i idiomes és una eina molt bonaper fer de la diversitat la normalitatdel dia a dia.

Àgata Alegre, Biblioteca ComarcalJosep Finestres de Cervera

Celebració de la diversitat lingüística

Durant el 23è Mes de la Pau en el marc de «Llengües, entendre’ns és possible»hem comptat amb la col·laboració de la campanya «Parets creix en civisme»,que dedica el mes de febrer a la convivència entre cultures.

Cada divendres d’aquest mes, durant l’Hora del Conte, una persona de forade Catalunya va venir a explicar-nos un conte en la seva llengua: Walter Oswaldd’Àustria, Judith Post d’Holanda, Ionela Cojocaro de Romania i, com a cloenda,Natàlia Cabezas i Nàdia, de «Parets creix en civisme», ens van explicar elconte Els conills de tots els colors, que van escriure per a l’ocasió.

Durant tot aquest mes i el següent ens ha acompanyat un mural fet amb elscoloms de la pau duent la paraula pau escrita en més de 100 llengües diferents,així com l’exposició «Contes d’arreu del món», que reuneix els contes comunsen totes les llengües diferents que tenim en el nostre fons.

La relació entre llengües ens continuarà acompanyant durant tot l’any.Acompanyats del Tintin, hi haurà una exposició d’informació de diferentspaïsos en diverses llengües i hem estrenat un mural nou de paraules enllaçades.

Mercè Escardó i Bas, Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès

Bib

liote

ca C

an B

utjo

sa d

e P

aret

s de

l Val

lès.

6

BD

2 d

e Te

rras

sa.

Llengua i pau

Amb aquesta activitat, duta a terme en dues parts, la BD2 s’ha sumat a lacelebració del Mes de la Pau i del 21 de febrer, Dia Internacional de la LlenguaMaterna. L’objectiu ha estat sensibilitzar els infants sobre la fragilitat de milersde llengües.

En la primera part, una educadora va fer una breu introducció sobre la diversitatlingüística al món: quantes llengües es parlen al món actualment, quantespoden desaparèixer al llarg del segle XXI, quin percentatge de llengües delmón es parlen a Europa, etc. Els infants, per la seva part, servint-se de llibresde consulta, van recollir informació sobre la diversitat lingüística dels seuspaïsos d’origen o dels països o regions d’origen dels seus pares: on es parlaaquella llengua, quants parlants té, com és el sistema d’escriptura, quinallengua s’utilitza a l’escola, si és llengua oficial... També es van treballarllengües que presenten una grafia diferent a la nostra: el grec, l’àrab, el copte,l’hebreu, etc., i es va buscar, per exemple, com es compta de l’1 al 10, comes diu «gràcies», «hola» i «pau», i, de cada país, la capital i el nombred’habitants.

La segona part va consistir en l’elaboració d’un mapa de la Mediterrània ons’hi van exposar els resultats obtinguts en la recerca de la sessió anterior, iel mural resultant va estar penjat a la sala infantil. L’activitat va comptar ambla participació d’una vintena d’infants, que van col·laborar-hi molt activament.

Maria Gental, BD2 de Terrassa

Els usuaris i la sevallengua materna

Les biblioteques públiques són unbon reflex de la diversitat social ilingüística existent avui en dia. A lavista d’aquesta realitat, i amb motiude la celebració del Dia Internacionalde la Llengua Materna i pensantalhora que el Mes de la Pau es dedi-cava justament al tema de la diversitatlingüística, a la biblioteca ErnestLluch de Girona es va engegar unprojecte que va consistir a posar-seen contacte amb persones procedentsd’altres països d’arreu del món perdemanar-los que ens diguessin unafrase, una dita o un acudit en la sevallengua, i també que ens recomanes-sin un escriptor, un músic o un di-rector de cinema de la seva terra.Així mateix, es va fer una fotografiaa la gent que hi va col·laborar.

La resposta va ser prou positiva i ambels resultats es va poder fer unaexposició, a base de fitxes personalson apareixia cadascuna de les perso-nes col·laboradores, que va provocarl’interès i la curiositat de la gent,que s’aturava a mirar-la. També po-saven de manifest la sorpresa enveure la gran quantitat de procedèn-cies i idiomes que hi ha al barri: 50llengües diferents!

Biblioteca Ernest Lluch de Girona

Bib

liote

ca E

rnes

t Ll

uch

de G

iron

a.

Gener, febrer i març

Contes

Activitat infantil | Hora del conte en llenguatge de signes, amb Víctor Capdet i Susanna Peix. A laBiblioteca Armand Cardona de Vilanova i la Geltrú.Activitat d’adults | ¡Que viva la vida! Homenatge a Frida Kahlo, amb Martha Escudero. A la BibliotecaMestre Martí i Tauler de Rubí.Activitat d’àmbit familiar | 10a Festa del Llibre Gegant de la Massagran. A la Biblioteca d’en Massagran.

Exposicions

Activitat d’adults | Armes sota control. A la Biblioteca Districte 2 de Terrassa.Activitat infantil | Contes comuns d’arreu del món. A la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa deParets del Vallès.Activitat d’àmbit familiar | El placer de leer. Recull de fotografies premiades al 12è certamen fotogràficconvocat per les biblioteques municipals de Salamanca. A la Biblioteca Infantil i Juvenil CanButjosa de Parets del Vallès.Activitat d’adults | Mirades, organitzada per l’Associació El Trampolí. A la Biblioteca de Palafrugell.Activitat d’adults | Mostra de llibres amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. A la Biblioteca ComarcalJosep Finestres de Cervera.Activitat d’adults | Tothom pels drets humans. A la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú.Activitat d’adults | Un viatge ple de veus. A les biblioteques Jaume Vicens Vives de Roses i ArmandCardona de Vilanova i la Geltrú.

Tertúlies literàries

Activitat d’adults | Presentació del llibre Mala sangre, d’Empar Fernández. A la Biblioteca Centralde Cornellà.Activitat d’adults | Tast de llibres al voltant del llibre Pandora al Congo, d’Albert Sánchez Piñol. Ala Biblioteca Municipal de Binissalem.Activitat d’adults | Tertúlia amb Enric Larreula, Els arbres passaven ran de la finestra. A la BibliotecaMestre Martí Tauler de Rubí.Activitat d’adults | Tertúlia al voltant del llibre La muntanya de l’ànima, de Gao Xingjian. A laBiblioteca Ernest Lluch de Girona.

Xerrades

Activitat d’adults | Anàlisi de la violència vers les dones en els informatius. A la Biblioteca PobleSec-Francesc Boix de Barcelona.Activitat d’àmbit familiar | Creixent llegint, amb Miquel Àngel Alabart i Mercè Palay. A la BibliotecaInfantil i Juvenil Can Butjosa de Parets del Vallès.Activitat d’adults | Responsabilitats ciutadanes públiques i privades, amb Arcadi Oliveres. A laBiblioteca de Palafrugell.Activitat d’adults | La societat com a escenari i les matemàtiques com a actors, amb Joan Gómez.A la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú.

Mes de la pau

Durant el mes de febrer totes les biblioteques de la xarxa van obsequiar els seus usuaris ambun punt de llibre amb el lema «Llengües: entendre’ns és possible», en commemoració del Mesde la Pau.

7

8

BIBLIOTECA CAN CASACUBERTAMn. Anton Romeu, 4008912 BadalonaTel.: 934 643 400Fax: 934 640 213b.badalona.cc@diba.es

BIBLIOTECA CAN MANENTCamí Ral, 5408330 Premià de MarTel. i fax: 937 510 145aj172.biblioteca@premiademar.org

BIBLIOTECA CENTRAL COMARCAL DE TÀRREGAPlaça Sant Antoni, 325300 TàrregaTel.: 973 500 428Fax: 973 500 552biblioteca@ajtarrega.es

BIBLIOTECA CENTRAL DE CORNELLÀMossèn Andreu, 1508940 Cornellà de LlobregatTel.: 933 760 111Fax: 933 760 009b.cornella.c@diba.es

BIBLIOTECA CENTRAL JOAN OLIVA I MILÀPlaça de la Vila, 1308800 Vilanova i la GeltrúTel.: 938 932 039Fax: 938 142 425b.vilanovag.jo@diba.es

BIBLIOTECA COMARCAL JOSEP FINESTRESPasseig Jaume Balmes, s/n25200 CerveraTel. i fax: 973 530 813bibliocervera@bcjf.e.telefonica.net

BIBLIOTECA D’EN MASSAGRANMajor, 20417190 SaltTel.: 972 405 062massagran.salt@ddgi.es

BIBLIOTECA DE PALAFRUGELLSant Martí, 1817200 PalafrugellTel.: 972 304 809Fax: 972 304 809bibpalaf@ddgi.es

BIBLIOTECA DISTRICTE 2Sant Cosme, 15708222 TerrassaTel.: 937 869 162Fax: 937 869 163bibliotecadistricte2@terrassa.org

BIBLIOTECA ERNEST LLUCHSaragossa, 2717003 GironaTel.: 972 426 368Fax: 972 426 391bibliolluch@ajgirona.org

BIBLIOTECA INFANTIL I JUVENIL CAN BUTJOSALa Salut, 5208150 Parets del VallèsTel.: 935 622 353Fax: 935 623 760bibut@parets.org

Coordinació:

UnescocatCentre UNESCO de CatalunyaMallorca, 28508037 BarcelonaTel.: 934 589 595Fax: 934 575 851A/e: a.cosials@unescocat.org

s.marti@unescocat.orgWeb: www.unescocat.org

Consell de redacció:

Susanna MartíRoser GinestaCarme FenollMercè EscardóÀlex Cosials

Disseny gràfic: clic traç [www.clictrac.coop]DL: B-32684-2003ISSN: 1697-3003

Quisom?BIBLIOTECA JAUME VICENS VIVESGirona, 22-3017480 RosesTel.: 972 150 928bibros@ddgi.es

BIBLIOTECA JAUME VILA I PASCUALMajor, 5108790 GelidaTel.: 937 792 809Fax: 937 790 100biblio.gelida@gelida.e.telefonica.net

BIBLIOTECA MESTRE MARTÍ TAULERJoaquim Blume, s/n08191 RubíTel.: 936 998 453/935 887 000Fax: 935 883 167b.rubi.mmt@diba.es

BIBLIOTECA MUNICIPAL DE BINISSALEMCENTRE DE CULTURA CAN GELABERTPortella, s/n07350 Binissalem (Mallorca)Tel. i Fax: 971 870 486biblioteca@binissalem.org

BIBLIOTECA POBLE SEC-FRANCESC BOIXBlai, 3408004 BarcelonaTel.: 934 430 105Fax: 934 414 752b.barcelona.ps@diba.es

BIBLIOTECA SANTA OLIVASalvador Casas, 2208640 Olesa de MontserratTel.: 937 786 699b.olesam.so@diba.es

BIBLIOTECA PÚBLICA DE LA BISBALDEL PENEDÈSCentre Municipal de Cultura de la Bisbaldel PenedèsMajor, 11-133717 La Bisbal del PenedèsTel.: 977 16 99 17cmc@bisbalpenedes.com

BIBLIOTECA PÚBLICA CASA NOVA DE SEGURDinamarca, 843882 Segur de CalafellTel.: 977 161 864bcn.calafell@altanet.org

BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL DE SALOUPonent, 1643840 SalouTel.: 977 388 809Fax: 977 384 114bm.salou@altanet.org

BIBLIOTECA PÚBLICA VENTURA GASSOLPasseig de la Unió, s/n43820 CalafellTel. i fax: 977 691 284bvg.calafell@altanet.org

Col·labora:

Edita: