Ja sé que no t’agrada que et diguinpel teu nom. Per què Gos?

Això ve de fa molts anys, s’han dit mol-tes barbaritats en aquest sentit. Des quetenia 14 anys jo sempre anava ambgossets, sempre n’he tingut, m’encan-ten, la meva frase preferida, que no ésmeva, és: «Cuanto más conozco a loshombres más quiero a mi perro». Elsanimals son mes coherents i dignes quel’espècie humana.

Encara tens gossos?I tant, ara en tinc tres.

He vist a articles teus del fanzine NDF

que signaves com «Perro»...Inicialment em deien «Perrito», després«Perro» i més tard Gos. Jo prefereixoque em diguin així i no com un ser humà,ara els amics tornen a dir-me Gosset.

Quan i com vas començar a tenircontacte amb punks?Als 12 anys ja tenia els primers LP’sdels Pistols, Clash, UK Subs, Plasma-tics i Dead Kennedys... A principis dels80 anava amb la basca del Zurich (bara la plaça Catalunya), eren molt joves,

hi havia el Poly, el Germán, el Saina i al-tres que eren del Guinardó i de Gràcia,però també alguns que venien de fora,Ramon de Sabadell, la Tina de Mont-cada i des de allà anàvem a fer la ronda,a copes, a concerts, a manis...

I no anàveu amb el punks més grans?I tant. Aquests es reunien al Patates (bardel carrer dels Àngels), vells punks comla Silvia Resorte, els Frenopatics, elsKangrena, els Disturbio, tota aquestagent tenen uns quants anys més que jo,allà trobaves als primers punks: la Pa,

1entrevista

CNT Catalunya

Entrevista amb...

el GosCantant de L’Odi Social

L’Odi Social va ser una de las bandes de referència dels vuitanta. Amb el seu cantant, Gos,analitzem aquella època i de quina manera el punk que va influir en molts joves ha estat

absorbida pel Sistema.

Gos (esquerra) i Carles Sanz, posen al local de CNT Catalunya, emulant un mural.

Xavi Chok, Boliche, l’Angel, el Dimoni,etc . Per mi hi havia dos colles, els jovesdel Zurich i el vells del Patates.

Jo també soc del Guinardó, del Baix,dels descampats de la Ronda, dequina part est tu?Ara és el Guinarbronx, jo soc del carrerGènova a dalt de tot, a sota de les bar-raques de la Mitja Lluna, la meva famíliasempre ha estat del Guinardó, jo vaignéixer en un pis de la Mare de Deu deMontserrat, ara mateix estic en un àtic adalt del camp del Martinenc, equip en elqual he jugat a futbol, que m’encantacom esport, però no com la merda queens donen ara.

Jo de petit anava al Baronense i ambel meu pare a l’Europa i al Martinenc.Jo he jugat al Conca, al Ercilla i al Mar-tinenc, i havia anat a jugar al Baronenseque quan hi havia bronca tiraven pedresdes de dalt.

La meva infantesa transcorre a laMuntanya Pelada, és a dir, al Turó dela Rovira, coneixia a gent de les bar-raques, de Francisco Alegre, teníemles nostres bronques.Jo pujava molt a la Mitja Lluna i semprehi havia bronques: «que venen els delCarmel, que venen els d’Horta, els delCongrés, els del Quinze, els de Vilapi-

cina», sempre hi havia hòsties, sobre tota les Festes Majors. Recordo que al’Institut Sant Josep de Calassanç, onvaig estudiar, venien les colles dels gi-tanos del Congrés i es formava cada en-renou, també no se si recordes una dis-coteca que hi havia a la Verge deMontserrat, el Golden Box (Mare deDeu de Montserrat, 152).

A Castillejos amb Josep Ciurana hihavia una que es deia Dion Bouton.El grup Peligro eren del Guinardó, jo elshe vist actuar, també Tequila, a les pis-cines del Martinenc.

Com L’Odi Social també vau tocar alGuinardó?Sí, al Centre Cívic i al Casal, jo ambMonstruación, que era el centre okupatdel carrer Renaixença.

On es va fer el primer concert deL’Odi?El primer de tots a la plaça Sanllehy jun-tament amb un grup que es deia Nohueles a perro, o algo així. Seria l’any1982 i jo tocava el baix i Poly cantava.

Primer us dèieu El Odio Social i hovau passar al català? Nosaltres som catalans, som d’aquestaterra, som d’aquí, no som nacionalistes,però lo que segur no som és espanyolsi a principis del 80, quan la normalitza-ció, vam fer la conya i vam passar deOdio Social a L’Odi Social, igual comt’he dit abans el meu nom va passar dePerro a Gos.

La Silvia d’Último Resorte diu que novau coincidir a cap escenari, ja quequan ells van plegar al 84 vosaltrescomençàveu...Quan ells van plegar nosaltres ja esta-ven tocant, ells son dels primers grupspunks o anarkopunks a Barcelona, elque passa és que nosaltres fins aquellmoment tocàvem només a algunaFesta Major o al meu institut, el Calas-sanç. El Dimoni cantava amb nosaltresalguns temes, també tocava a l’orques-tra Cristal ,que ens van deixar els ins-truments. Bé, havíem fet tres o quatresconcerts d’iniciació quan els Resorte hovan deixar.

2 entrevistaCNT Catalunya

A principis dels 80 anava a fer la ronda amb la bascadel Zurich, on ens juntàvemels punks més joves, i tambéal Patates, amb els punks més vells.

Instantània de L’Odi Social durant un dels seus concerts.

Com vas iniciar-te en el mon musi-cal? Teníeu coneixements els com-ponents de L’Odi?A L’Odi ningú sabia de música, només elPoly tenia alguns coneixements ja quealgú de casa seva tocava el piano i al-guna cosa mes, només tenia una micad’idea de quatre notes bàsiques. Sainatocava la bateria amb tambors de sabóde Dixan i Colon i peroles de la sevamare. Jo tocava el baix, però sensesaber tocar el baix. Vam tenir sort deque amb el temps van aparèixer per elnostre local d’assaig Los últimos deCuba i després els Calypso que ens vanensenyar més coses. Saina va anar alTaller de Músics una temporada i el vanensenyar quatre tocs de bateria. L’Oditocava sense saber, però amb ràbia iamb ganes, poc a poc vas aprenent itires cap endavant. En fi, que ningú denosaltres hem anat a escoles de músicani res per l’estil. Som autodidactes.

Quan vas passar a ser cantant?A l’any jo vaig passar a ser el cantant iel Poly el baix.

Per que tenies veu?Simplement per què tenia més morro iper cantar en un escenari s’ha de tenirveu o s’ha de tenir morro, no és indis-pensable saber si no tenir actitud, itambé per què el Poly tenia més idea demúsica que jo per tocar el baix.

Jo et recordo de veure’t al Zeleste, eldel carrer Plateria clar, crec que l’any85, i déu n’hi do la veu que tenies lla-vors, cantaves amb molta ràbia, jovinc del mon del rock progressiu iens constava d’entrar en el vostreritme punkero.Clar, per què era al principi, seguramentquan em vas veure era alguna festad’algun fanzine com el NDF del Joni D.o el Wollker, del Xavier Mercader.

És possible, també recordo que al’any següent tocàveu una altre ve-gada, però no vaig entrar per què hihavia hòsties a la porta entre punks iuns nazis.Això va passar sovint, per exemple alNicaragua Rock, al maig de 1986, alPalau d’Esports.

Tu vas dir al 1984 «No se es punk porllevar el pelo en punta, sino por lasideas que hay debajo de ese pelo, laforma de ser y actuar» (fanzine NDF

n.º 4). Per què et vas fer punk?Jo no em vaig fer punk

Espera, més endavant vas dir també«Molts es vesteixen de punks per què

es moda. Espero que s’acabi aviat lamoda de ser punk per què desaparei-xen els fantasmes que ho emboli-quen i enreden tot». Continues pen-sant igual? Van desaparèixer elsfantasmes?Continuo pensant el mateix. Un no espunk, o neix punk o no ho és. Punk ésuna actitud davant de la vida.

Actitud rebel?Sí, des de que vaig tenir dos dits de cer-vell em considero rebel, de petit ja emdeien que era un nen molt conflictiu. Josóc molt nerviós, ara als nens els hi diuenhiperactius i de seguida els porten al pe-dagog i al psicòleg, com si tinguessin unamalaltia. Si tens una mica de cervell veusque no et quadra el que t’estan enseny-ant, el que t’estan venent i el que tu veusal carrer. Jo en aquest sentit era molt in-conformista, intento esbrinar el per quède les coses. No em diguis que això es faaixí si no m’expliques el per què es fa així.

Ho trasllades també al que va serL’Odi Social?Espera, el grup encara existeix, som elsquatre membres originals de la banda,

per sort ningú s’ha mort per què hem tin-gut una mica de sort i de cervell enaquesta vida. Això vol dir que no hemexcedit ni amb l’aigua, ni amb l’heroïna,ni amb l’alcohol, ni amb el treball, ni ambles punyalades, ni en res. Tu has desaber sempre quin és el teu nivell i nopassar-te en el tema de fumar, de veure,de menjar. El meu amic, el Saina, bate-ria de L’Odi Social, tu el veus i no diriesque es punki, és skater, amb cabellssuper llargs, amb samarretes esporti-ves. Per què no pot ser punk? Per laimatge que dona? Doncs resulta que ésel més punk de tots els que pots imagi-

3entrevista

CNT Catalunya

Des de petit em deien que era un nen molt conflictiu.Sóc molt nerviós, d’aquellsnens que ara diuen hiperactiusi de seguida els porten a metges com si tinguessinuna malaltia.

Sobre aquesteslínies, fotografia

dels components de L’Odi Social de

quan van començar(es pot reconèixer

al Gos, el segon per l’esquerra).

A la dreta, portadadel seu disc

«Que pagui Pujol».

nar, és el més rebel, el més antisocial ino s’ha fet un carnet i després caduca ideixa de ser punk. És punk de natura-lesa i segueix sent-ho avui en dia, portiel cabell en punta o llarg, de color rosao blau, tant si va en corbata o estripat.

Es a dir, que la imatge no fa ser punko no?Les modes son les modes: la punk, lavegana, la de ser anarquista, pijo, la deara vaig en bicicleta, heavy, etc., peròdesprés em faig gran i em caso i tincfills, una feina i una hipoteca i llavorsdeixo de ser heavy, rock, punk. Van ferun documental de la Barcelona punk,que no representa res i només dona laimatge d’allò que va viure aquesta per-sona. Sortia gent que deia «jo no pucparlar molt del punk per què llavors eraheavy», i una altra «jo era new wave»...

Tu com et definiries?Es que jo no sóc ni punk, jo sóc així. Na-turalment m’identifico més amb el punksper què es el que més s’apropa a mi. Notinc carnet de punk, sóc una personarebel, antiautoritaria, anticonformista.He llegit, he vist i si tens un dit de cervellja veus que el que hi ha no es el quem’han ensenyat, que la majoria de lescoses son mentides. La vida et porta alteu lloc.

T’han decebut algunes persones?Tinc 50 anys i he vist desaparèixersuper-super-punks que ara son regidorsd’Esquerra Republicana, a super-anar-quistes que criticaven als que cobravende l’Estat, com el paro, per què era par-ticipar del Sistema i resulta que ara estantreballant per TV3 o empreses de l’Estato multinacionals i et diuen que eren re-bels per què eren joves, que es quantoca. Mira, si canvies tant es que notens clares les teves idees.

Del moviment okupa, que em dius?Jo he okupat moltes cases a Barcelona ihe vist passar al costat meu a super-oku-pes que venen del mon llibertari i de larebel·lia i que han fet canvis com els altres

que et comentava o que han venut la sevacasa okupada per no tenir problemes.

Molta gent et coneix com el Gos de laKasa la Muntanya?Primer vaig ajudar a okupar Torrent del’Olla, a Gràcia, i després Bolivar 12.També vaig ser a Cross 10. Després laKasa la Muntanya, a on ara no quedaningú dins que l’hagi okupat. Jo he estat18 anys allà fins que es va convertir enuna escala de veïns on els grups d’ami-guisme i interessos passaven per sobredel col·lectiu i de la feina de la kasa. Ésa dir, el rollo personal tirava més que elrollo col·lectiu.

La vida diària dintre d’un col·lectiugenera problemes?Per mi tot engloba tot, jo visc igual ambla meva família, que amb el meu treball,que amb la meva escola, que amb elsmeus amics, que amb les meves compa-nyes, jo sóc igual sempre. Tinc amics dela CNT i de col·lectius antifeixistes queper anar a treballar es canvien de robaper què potser a l’empresa no els agradala imatge que donen. És a dir, tu posesel teu cul o tragues amb tota la merda delSistema. Per a mi tota aquesta gent esfalsa, tu t’has de mostrar sempre comets a tot arreu. Bé, això no vol dir quedavant del jutge que ha de dictar sen-tència li diguis «fill de puta, jo no crec enel teu puto traje de merda i el teu putoSistema». És el que jo penso però crecque no seria adient per què et pot enviara la presó.

Tu vas a treballar amb la cresta?Sí, clar, jo faig igual el meu treball ambcresta o sense cresta i si no els agradaque el donin per allà.

Tota aquesta rebel·lia, tota aquestaràbia amb la musica que feu a L’Odi So-

cial, es una manera d’expressar-ho?L’Odi Social és un reflex d’allò quevivim, que pensem i del que ens passa.Tota la merda que ens feien passar lavomitaven a l’escenari.

Les lletres de les vostres cançons,que per cert vau ser els primers enfer-les en català, són també un reflexde la frustració de la joventut del mo-ment, del no futur?Les lletres són un reflex nostre, però frus-tració diria que no. Jo crec que als 80 esvivia millor que ara. La frustració no exis-tia. Existia el carrer. Hi ha una frase del’Angel de GRB i Frenopàtics que deia«En Barcelona o eres yonki, o eres mo-derno o eres parado, si no, no existes».En aquells anys hi havia molta campa-nya contra la drogoaddicció, ja sabeu

que molts companys van morir –i estanmorint per culpa de l’heroïna, de les dro-gues i del puto alcohol, que és la pitjor detotes les drogues– per què deien que jaérem europeus, quan avui en dia encarasom africans i contents de ser-ho.

Hi havia moltes campanyes de pre-venció llavors...Sí, intentant treure els yonkis de la viapública, cosa que no volien per què ladroga era seva. Los modernos de la Bar-celona preolímpica, és a dir, Mariscal icompanyia, los superguais, així com elsvegetarians, van obrir les portes de laciutat al mon, i això és el principi del queens està passant ara. Respecte als atu-rats, hi havia milers i milers igual que ara,però llavors hi havia subvencions, pres-tacions, etc., i tot això s’ha acabat i aratenim precarietat. Tots els que treballenho fan d’una manera insolidaria, trepit-jant-se uns als altres. Tens que guanyardiners per pagar l’hipoteca, consumint totallò que produïm per què alguns puguincontinuar guanyant milions i milions.

Abans i ara també...Val, però tornant a les nostres cançons,nosaltres hem vomitat això des del pri-mer moment, per què a més a més leslletres no són només meves, són delPoly, del Saina, de l’Emi –la meva ex-companya–, del Javi Font –de Los Últi-mos de Cuba– i meves, és a dir, de moltagent. Per exemple, «Gossos d’esqua-dra» és del Quique Skatalá, encara quenosaltres la van retocar, de fet al Nicara-gua Rock va sortir a cantar-la amb mi.Això, les lletres, l’actitud, són un reflex delque som.

Aquella cançó vostra que parla delspeed, què significava exactament?Que volíeu dir?Es una cançó per tots el col·legues ques’han guanyat la vida venent drogues idonant-li speed als companys. És contral’autodestrucció interna dels grups, peròtampoc és en contra. Diguem que éssobre la visualització de la merda que ensenvolta, no només el speed sinó també

4 entrevistaCNT Catalunya

He vist com persones queabans deien ser combativeshan passat a ser regidorsd’Esquerra Republicana o estan treballant per TV3.

Crec que sempre t’has de mostrar com ets, a tot arreui sigui on sigui. Si no els agrada que els donin per allà.

l’alcohol, el tabac, les medicines. Bé, éssobre tot per què la penya obri els ulls.

En el teu cas, tu est més de l’acció di-recta, tens una frase que diu «jo nosóc un teòric, sóc massa directe:trencar cremar, trencar cremar»Exacte, així sóc.

L’Odi es un grup atípic? Sí, és atípic per què som quatre compo-nents diferents però que tots van al ma-teix lloc. Quatre camins diferents ques’ajunten per dir-li a la gent que aquestSistema es una puta merda, que es in-solidari, repressor, precari... Posem percas el Poly, ve de la part més catala-nista, de lluitar per aquesta terra, per lacultura, la llegua, en canvi jo vinc de labranca anarkopunk.

Tens antecedents a la família? I elsaltres membres de L’Odi quines influ-ències tenien?El meu germà havia participat a l’Ate-neu Llibertari de Gràcia, va fundar l’AteneuLlibertari del Guinardó, és un anarquistad’aquests «de corazón perdido», de la

utopia. Jo vaig mamar molt del meugermà tant musicalment com ideològi-cament. El Saina ve de la branca hard-core, més internacionalista, va estar alsEEUU, per California, i va venir ambunes influències d’altres cultures, va feramistat amb la banda RKL, és molt au-tònom i deslligat de la seva família desde molt jove. El Damned és avui el punkde L’Odi Social, un company de la Sa-grera i que no era de cap de les dos pe-nyes (Patates i Zurich).

El ritme hardcore, més ràpid més fre-nètic, que va venir posteriorment, se-gons diuen amb el MDC (Millions ofDead Cops), encaixa més amb l’ideade L’Odi?El pas del punk al hardcore no existeix.Sempre hem fet punk, o sigui rock, iquan era molt fort li diuen heavy, quans’ha fet progressiu li han dit psicodelia,quan ha estat més variable s’ha ditfanky. Per parts, quan es va començara fer rock base, és a dir, que amb quatretocs feies una cançó però que la gent nosabia de música, se li va dir punk. Des-prés va sortir una basant que és el ma-teix però en ràpid, va coincidir unaèpoca en que aquí ja estàvem obrint ho-ritzons i tenien contactes, quan vanvenir els MDC nosaltres ja feien això, ésa dir, el hardcore.

Es pot dir que feu punk hardcore?Sí. Ara a Monstruación fem anarkopunkhardcore, però no oblidem que el hard-core surt del punk. La diferència és queel hardcore té parades i canvis deritme, en canvi el punk es canya, canyatot seguit.

5entrevista

CNT Catalunya

Gos y Carles Sanz ante un cuadro de Durruti en la Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes.

L’Odi Social és un grup atípic,som cuatre componentsdiferents que anem al mateixlloc. Quatre camins ques’ajunten per dir-li a la gentque aquest Sistema és unaputa merda.

Saps que els del Sonar diuen que laseva musica és hardcore?Sí, ho sé. És que avui en dia el hardcoreés música electrònica. Bé, també hi haheavy, heavy-metal, hardrock, tot aixòsón etiquetes que s’inventa el Sistema iel capital. Ja fa temps que Crass, una

de les millors bandes angleses, va dir«el punk està mort» per què l’absorbit elSistema. La gent com va pel carrer?Amb pantalons trencats, amb bales,amb tatxes, amb pírcing, tatuatges i elscabells de tots els colors. Tothom. A miem pregunten «no et fas un tatuatge?»¡Però si fins la meva avia porta un tatu-atge! El Sistema ho absorbeix tot, ara,a pagar pels teus pantalons trencats en-cara que no siguis punki.

Estaríem d’acord en dir que avui endia les lletres de Ramones es veuen ales samarretes de marca, tot i que jocrec que molts ni saben qui eren. Tor-nant a L’Odi, el grup va acabar el 1992?L’Odi no ha acabat mai, el que va pas-sar és que per culpa d’un manager de

merda que ens volia professionalitzar,controlar i dissenyar tot, jo vaig comen-çar a barallar-me amb el grup i llavorsvam fer una aturada.

Això quan va ser?Arrel del disc Esventats (1990).

És quan vas passar a Monstruación?No, això va ser més tard.

Vau tenir contactes amb el grups delrock radical basc dels vuitanta (La

Polla Records, Kortatu, Cicatriz, etc.).Com va ser aquesta relació?Jo sóc molt amic de tots els de la Polla,els de Kortatu, els de Cicatriz –que erala banda germana de L’Odi Social— iels de Tijuana, amb tots vam tocar mol-tes vegades. Aquelles bandes tenienunes subvencions i un reconeixementinstitucional que aquí mai hem tingut.Tenien possibilitats de fer música amblocals, infraestructures, material, de tot.Això també va passar a Madrid (NuevaOla) i a Galicia (Resentidos, SiniestroTotal). En canvi aquí ningú, absoluta-ment ningú, va apostar per la música.

Creus que això ara ha canviat ambels grups catalans?Ara fa deu anys van despertar i donarsuport a la cultura catalana. És a dir, alsManel, Sopa de Cabra, Gossos, Sau i«su puta madre». Aquests representena la cultureta catalana, això sí, sense fersoroll, sense ficar-se amb ningú i sensedir paraulotes. En canvi, a Euskadi, totala vida han xuclat del Govern.

El vostre disc «Que pagui Pujol»creus que va ser un impediment enmolt sentits, per exemple en actua-cions, suport per gravacions, etc.?No crec. Però si nosaltres no fèiemgrans festivals! Només anàvem quanens trucaven els nostres col·leguesd’Euskadi, però ells cobraven un milióde pessetes i a nosaltres ens donàvemcinc mil. Ells eren cridats de molts festi-vals on actuaven 10.000 o 20.000 per-sones i nosaltres no hem estat mai, bé,ni nosaltres ni ningú d’aquí.

Però sí recordo el Nicaragua Rock,per exemple?Bé, hi han excepcions amb concerts or-ganitzats per la gent d’aquí, com el Ni-caragua Rock, o quan van tocar per laCNT al 75º Aniversari, el 1986, juntsamb Monstruación, Tijuana in Blue iBAP. És que si la nostra gent, la d’aquí,no ens tracta bé «apaga y vamonos».Com vols que tinguéssim problemesamb el disc «Que pagui Pujol» si nosal-tres mateixos el distribuíem i a més a

6 entrevistaCNT Catalunya

El hard core surt del punk. La diferència és que téparades i canvis de ritme, en canvi el punk és canya, tot seguit.

Cartell de Carlos Azagra per al concert Barricada Rock, organitzat per CNT,durant la commemoració del 50è aniversari del 19 de Juliol de 1936.

més només tocàvem per la penya. AEuskadi hi havia 30.000 llocs on tocar iaquí no teníem ni una Festa Major, encanvi allà anaven a totes.

Explica’ns que feu al grup del qualformes part que es diu Insershow?Banda Solidaria de Diversions Revo-lucionaries (BSDR) és l’orquestra dela terra, és l’orquestra pels joves, ésun grup per fer karaoke i la gent s’hopassa bé igual que nosaltres. Fem ver-sions de cançons. Els hi donem unllistat de cent cançons, ens diuen qui-nes volen i a cantar tots. És un grup defesta.

Funciona?Hem tocat per milers de persones,sobre tot en Festes Majors pels PaïsosCatalans i rodalies cada cap de set-mana, portem ja catorze anys.

I de Monstruación, que em dius?Acabem de treure un disc nou i amb lanova formació sortim «a liarla».De labanda inicial només queden dos, jo sócposterior i a més he estat en varies eta-pes no seguides. Ara torno.

L’Odi tornarà a treure un disc? Movesactuacions?L’Odi només fa concerts solidaris, perexemple, pels presos, com ha estat perla Kari, empresonada al Brasil, o permogudes importants.

Dels grups actuals t’agrada algun? Ami m’agrada Atrako a Mano Armada.Que et sembla?L’altra dia vam tocar amb ells, són moltamics, sonen frescos i m’agraden. Ac-tualment hi ha molts bons grups, jovesamb moltes bones idees amb unsequips espectaculars, el problema ésque hi ha cent mil bandes a Barcelona.Avui en dia no es com abans, és moltmés fàcil tenir una banda, no cal tenirun local, a casa teva amb un ordenadorgraves el baix, la bateria, la veu, etc. ifas un disc. Les possibilitats son im-menses.

Tecnològicament es així, però i d’in-fraestructures per tocar el jovent comestem?A Barcelona ciutat actualment hi ha mésde trenta sales d’assaig, que no vol dirlocals, d’aquests hi ha molts més i clar,això abans no passava, teníem que as-sajar a un garatge, en el traster d’unabotiga... Nosaltres vam començar a l’ha-bitació d’en Saina.

Creus que els grups actuals punksentenen el procés independentista

des de l’anticapitalisme i no des deun punt de vista nacionalista-burgés?Hi ha de tot, però si parlem de grups depunk el que no hi ha son nazis. Això no

vol dir que no hi hagin existit, però hemlluitat contra ells i no hem parat fins quehan deixar de tocar. Avui en dia tot fun-ciona per imatge, no per actitud. Hi hagrups que no valen una puta merdaperò arrasen per què tenen un assessord’imatge, un manager, una discogrà-fica.... I en canvi hi ha grups superdes-coneguts que toquen de puta mare i nofa falta que vagin amb cresta o sensecresta.

Crec que amb les teves paraules haquedat clar què vol dir ser punk. Hodeixem aquí.

Carles Sanz

7entrevista

CNT Catalunya

Vam tocar amb grupsd’Euskadi com La PollaRecords, Kortatu o Cicatriz.Com els de Madrid i Galiciatenien un reconeixementinstitucional, aquí ningú va apostar per la música i quan han despertat ha estatnomés per donar soport als quirepresenten una culturetacatalana que no critica res.

*Aquesta entrevista també pots trobar-la, en edi-ció resumida i traduïda al castellà, al núm. 368de Solidaridad Obrera.

Cartel del mític concert Nicaragua Rock, també de 1986, on van actuargrans grups punks del moment.

Fundació d’Estudis Llibertaris

i Anarcosindicalistes (FELLA)

C/ Joaquín Costa, 34, baixos

Solidaridad Obrera - CNT CatalunyaC/ Joaquín Costa, 34, entlo.