Entrevista Punt De Girona
1
EL PUNT I Dilluns, 3 d'abril del 2000 ECONOMIA 33 CCOO de Catalunya celebra aquesta setmana el setè congrés nacional • Barcelona. CCOO de Catalunya enceta aquesta setmana el setè congrés nacional, amb l'objectiu d'adequar la seva estructura als canvis que es produeixen en el món econòmic i per respondre a les noves relacions laborals protagonitzades per professionals emergents que, com que són jurí- dicament autònoms, estan assalariats en altres em; preses. El congrés, que es farà a Barcelona de dimecres fins a divendres, té com a lema Guanyem ek canvis amb la força de la participació. I ^Ví. Els usuaris paguen d'un 40 a un 70% de més en les trucades de fix a mòbil • Madrid. Les operadores de telecomunicacions que donen servei als països de la UE, a Suïssa i a Noruega cobren per les trucades de telèfon fix a mòbil entre un 40 i un 70% més del que els costa efectuar-les, cosa que el 1999 va suposar uns ingressos suplementaris de 4.500 milions d'eu- ros —748.730 milions de pessetes—. Aquesta és la principal conclusió d'un informe elaborat per la consultora Analysys a instàncies de l'Associació Europea per la Competència de les Telecomu- nicacions (ECTA). / EFE El salari mitjà de la dona catalana equival al 69,5 del que cobra l'home • Madrid. El salari brut mensual de les dones ca- talanes durant el quart trimestre de 1999 va ser inferior al dels homes. Concretament, segons una enquesta elaborada per l'INE, els diners que van rebre les dones per fer la seva feina equivalen al 69,5 del que van cobrar els homes. Pel que fà a tot l'Estat, el sou de les dones va equivaler al 76% del salari dels homes. /EFE L'ocupació creixerà a un ritme del 2 per cent la dècada vinent • Madrid. L'ocupació augmentarà «a ritmes pròxims al 2%» la dècada vinent, respecte del 3,3% d'm- crement que es va registrar entre el 1995 i el 1999, segon les previsions del Servei d'Estudis de Caixa Catalunya, basades en dades de l'INE. Pel que fa a la taxa d'ocupació, el consum creixerà un 1,8% entre el 2001 i el 2011. / EFE L'Ibex va perdre al març més del 5%, malgrat l'alt volum de negoci • Madrid. El mercat madrileny va tancar el mes de març àmb un descens significatiu que va portar l'índex General a situar-se en els 1.083 punts i ribex 35 a perdre la referència psicològica dels 12.000 punts, amb la qual cosa la rendibilitat men- sual dels valors més capitalitzats ha disminuït un 5,19%./EL PUNT Els grans accionistes del banc francès CCF accepten l'oferta del britànic HSBC • París. Els grans accionistes del banc Crèdit Com- mercial de France (CCF) han acceptat cedir al britànic HSBC la seva part del capital en el marc d'una oferta que valora l'entitat francesa en 11.000 milions d'euros—1,83 bilions de pessetes—, segons un comunicat difós dissabte a la nit. / EFE El president d'IBM no descarta la venda de parts de la companyia • Nova York. El president executiu d'IBM, Louis Gerstner, no descarta la venda de parts de la companyia. En una entrevista a la cadena de te- levisió CNBC, a la pregunta sobre si està con- siderant vendre parts d'IBM, Gerstner va dir que no havia descartat cap possibilitat. / EL PUNT JORDI BALARI. FUNDADOR DE L'EMPRESA TORNADO MANAGEMENT «Totes les empreses haurien de tenir un director de destrucció» Assegura que les empreses s'han de destruir i reconstruir periòdicament perquè, com els llangardaixos, necessiten canviar de pell per sobreviure JOANPOYANO • Vostès diuen que són es- pecialistes en destrucció d'empreses. Què volen dir amb això? —«Parlem de fer un canvi radical d'organitza- ció, d'esperit de direcció. Avui dia, velocitat és si- nònim de canvi, l'impor- tant és renovar-se per mantenir-se en primera lí- nia. O ets el primer o el segon, o mors.» —Si en cada sector no- més poden sobreviure dues empreses, en sobren mol- tes... —«Evidentment, al mercat hi ha lloc per a mol- tes empreses. El que vull dir és que, amb els canvis vertiginosos que porta la globalització, la innovació ha de ser constant. Quan Ull empresari em diu que ho té tot controlat, U con- testo que ja pot començar a nedar, perquè si no la seva empresa s'enfonsarà perquè no es mou.» —^I qui és l'encarregat de destruir l'empresa? Ho fan des de fora o ho fa algú de dins? «Des de fora fem l'assessorament, però to- tes les empreses haurien de tenir un director de des- trucció i un director d'in- novació. Just quan una em- presa treu al mercat un producte o un servei d'èxit, ha de començar a preparar l'altemativa per quan ca- duqui. La gent pensa que el president d'una empre- sa ha de ser el principal organitzador, i s'equivoca: el president ha de ser el gran desòrganitzador.» Jordi BalarI afirma que iidera ia primera consultora catalana espe- cialitzada en ia destrucció d'empreses. / FOTO: JOAN OLLER. —Les empreses neces- siten el procés de destruc- .ció-construcció només per als productes, o també per a l'organització? -—«Totes dues coses van lligades. Una empresa no renovarà els productes si manté l'estructura del TPR (tot perfectament ru- tinari). Aquest excés de burocràcia, que a les em- preses espanyoles és bru- tal, impedek treure totes les possibilitats dels treba- lladors, als quals s'ha de fer participar augmen- tant-los l'aiitonomia, em- presaritzant el lloc de tre- ball, convertint cada tre- ballador en un home de negocis. Evidentment, perquè se sentin més im- plicats també se'ls ha d'in- centiyar econòmicament amb participacions en be- neficis, opcions sobre ac- cions, primes...» —Si convertim cada lloc de treball en una empresa, les guerres en el mercat in- tern de la companyia po- den ser apoteòsiques... —«Si veuen que la des- centraUtzació va de debò, no es fan la guerra perquè acaben entenent el seu lloc a l'empresa.» —Com s'ho agafen, els treballadors de les empre- s&i que el contracten per capgirar-les? —«Bé, perquè els fem entendre que és per mi- llorar la productivitat de tots. Als equips directius els ensenyem que el canvi dóna protagonisme als motors de l'empresa. Tam- bé s'ho agafen bé als nivells inferiors, que moltes ve- gades se senten ofegats per la burocràcia.» —Serveix d'alguna cosa, la moda de portar un grup de directius a fer raftingl —«Sí, perquè a part que sempre és bo que es co- neguin més enllà de la fei- na, és una bona manera de veure com es comporta la gent en una situació inu- sual, qui apunta maneres de líder... Nosaltres, el pri- mer dia els portem a fer un volt al zoològic: algú els expUca la vida dels llan- gardaixos i comencen a en- tendre que cal canviar la pell, reinventar-se periò- dicament, per no morir.» Microsoft i el govern dels EUA no arriben a cap acord i el cas es decidirà als tribunals EFE / Waslilngton • Les negociacions que mantenien Microsoft i el govern dels Estats Units per intentar arribar a un acord que evités un dic- tamen judicial que pot su- posar la divisió de la com- panyia van acabar dissabte a la nit sense acord, segons va anunciar el jutge Ri- chard Posner, que feia de mediador entre les dues parts. Microsoft i el govern dels EUA. miraven d'arri- bar des de feia gairebé quatre mesos a un acord extrajudicial en el cas que l'administració nord-ame- ricana segueix contra el magnat de la informàtica, al qual s'acusa de dur a terme pràctiques monopo- lístiques que són nocives per als interessos dels com- petidors. Al final, però, no s'ha pogut evitar un dic- tamen judicial, que sembla que serà contrari als in- teressos de Microsoft i que podria suposar el fraccio- nament de l'empresa crea- ^ da per Bill Gates. Ara la decisió és a les mans del jutge Thomas Penfield Jackson, que ja ha expres- sat diverses vegades la pre- disposició a la divisió de Microsoft. De fet, s'espe- rava que el veredicte es fes púbUc el dia 28 de març passat, però Jackson va do- nar deu dies més als ne- gociadors perquè miressin d'arribar a un acord, i va fixar una nova data per dic- tar sentència, el 7 d'abril —divendres que ve—. L'empresa de Bill Gates tem tant una possible re- solució que ordeni el frac- cionament de Microsoft, com les demandes d'in- demnització que poden presentar els competidors afectats pel monopoU.
-
Upload
jordi-balari-i-balcells -
Category
Business
-
view
431 -
download
6
Transcript of Entrevista Punt De Girona
EL PUNT I Dilluns, 3 d'abril del 2000 ECONOMIA 33
CCOO de Catalunya celebra aquesta setmana el setè congrés nacional • Barcelona. CCOO de Catalunya enceta aquesta setmana el setè congrés nacional, amb l'objectiu d'adequar la seva estructura als canvis que es produeixen en el món econòmic i per respondre a les noves relacions laborals protagonitzades per professionals emergents que, com que són jurídicament autònoms, estan assalariats en altres em; preses. El congrés, que es farà a Barcelona de dimecres fins a divendres, té com a lema Guanyem ek canvis amb la força de la participació. I ̂ Ví.
Els usuaris paguen d'un 40 a un 70% de més en les trucades de fix a mòbil • Madrid. Les operadores de telecomunicacions que donen servei als països de la UE, a Suïssa i a Noruega cobren per les trucades de telèfon fix a mòbil entre un 40 i un 70% més del que els costa efectuar-les, cosa que el 1999 va suposar uns ingressos suplementaris de 4.500 milions d'eu-ros —748.730 milions de pessetes—. Aquesta és la principal conclusió d'un informe elaborat per la consultora Analysys a instàncies de l'Associació Europea per la Competència de les Telecomunicacions (ECTA). / EFE
El salari mitjà de la dona catalana equival al 69,5 del que cobra l'home • Madrid. El salari brut mensual de les dones catalanes durant el quart trimestre de 1999 va ser inferior al dels homes. Concretament, segons una enquesta elaborada per l'INE, els diners que van rebre les dones per fer la seva feina equivalen al 69,5 del que van cobrar els homes. Pel que fà a tot l'Estat, el sou de les dones va equivaler al 76% del salari dels homes. /EFE
L'ocupació creixerà a un ritme del 2 per cent la dècada vinent • Madrid. L'ocupació augmentarà «a ritmes pròxims al 2%» la dècada vinent, respecte del 3,3% d'm-crement que es va registrar entre el 1995 i el 1999, segon les previsions del Servei d'Estudis de Caixa Catalunya, basades en dades de l'INE. Pel que fa a la taxa d'ocupació, el consum creixerà un 1,8% entre el 2001 i el 2011. / EFE
L'Ibex va perdre al març més del 5%, malgrat l'alt volum de negoci • Madrid. El mercat madrileny va tancar el mes de març àmb un descens significatiu que va portar l'índex General a situar-se en els 1.083 punts i ribex 35 a perdre la referència psicològica dels 12.000 punts, amb la qual cosa la rendibilitat mensual dels valors més capitalitzats ha disminuït un 5,19%./EL PUNT
Els grans accionistes del banc francès CCF accepten l'oferta del britànic HSBC • París. Els grans accionistes del banc Crèdit Com-mercial de France (CCF) han acceptat cedir al britànic HSBC la seva part del capital en el marc d'una oferta que valora l'entitat francesa en 11.000 milions d'euros—1,83 bilions de pessetes—, segons un comunicat difós dissabte a la nit. / EFE
El president d'IBM no descarta la venda de parts de la companyia • Nova York. El president executiu d'IBM, Louis Gerstner, no descarta la venda de parts de la companyia. En una entrevista a la cadena de televisió CNBC, a la pregunta sobre si està considerant vendre parts d'IBM, Gerstner va dir que no havia descartat cap possibilitat. / EL PUNT
JORDI BALARI. FUNDADOR DE L'EMPRESA TORNADO MANAGEMENT
«Totes les empreses haurien de tenir un director de destrucció»
Assegura que les empreses s'han de destruir i reconstruir periòdicament perquè, com els llangardaixos, necessiten canviar de pell per sobreviure
JOANPOYANO • Vostès diuen que són especialistes en destrucció d'empreses. Què volen dir amb això?
—«Parlem de fer un canvi radical d'organització, d'esperit de direcció. Avui dia, velocitat és sinònim de canvi, l'important és renovar-se per mantenir-se en primera línia. O ets el primer o el segon, o mors.»
—Si en cada sector només poden sobreviure dues empreses, en sobren moltes...
—«Evidentment, al mercat hi ha lloc per a moltes empreses. El que vull dir és que, amb els canvis vertiginosos que porta la globalització, la innovació ha de ser constant. Quan Ull empresari em diu que ho té tot controlat, U contesto que ja pot començar a nedar, perquè si no la seva empresa s'enfonsarà perquè no es mou.»
—̂ I qui és l'encarregat de destruir l'empresa? Ho fan des de fora o ho fa algú de dins?
«Des de fora fem l'assessorament, però totes les empreses haurien de tenir un director de destrucció i un director d'innovació. Just quan una empresa treu al mercat un producte o un servei d'èxit, ha de començar a preparar l'altemativa per quan caduqui. La gent pensa que el president d'una empresa ha de ser el principal organitzador, i s'equivoca: el president ha de ser el gran desòrganitzador.»
Jordi BalarI afirma que iidera ia primera consultora catalana especialitzada en ia destrucció d'empreses. / FOTO: JOAN OLLER.
—Les empreses necessiten el procés de destruc-.ció-construcció només per als productes, o també per a l'organització?
-—«Totes dues coses van lligades. Una empresa no renovarà els productes si manté l'estructura del TPR (tot perfectament ru
tinari). Aquest excés de burocràcia, que a les empreses espanyoles és brutal, impedek treure totes les possibilitats dels treballadors, als quals s'ha de fer participar augmentant-los l'aiitonomia, em-presaritzant el lloc de treball, convertint cada tre
ballador en un home de negocis. Evidentment, perquè se sentin més implicats també se'ls ha d'in-centiyar econòmicament amb participacions en beneficis, opcions sobre accions, primes...»
—Si convertim cada lloc de treball en una empresa, les guerres en el mercat intern de la companyia poden ser apoteòsiques...
—«Si veuen que la des-centraUtzació va de debò, no es fan la guerra perquè acaben entenent el seu lloc a l'empresa.»
—Com s'ho agafen, els treballadors de les empre-s&i que el contracten per capgirar-les?
—«Bé, perquè els fem entendre que és per millorar la productivitat de tots. Als equips directius els ensenyem que el canvi dóna protagonisme als motors de l'empresa. També s'ho agafen bé als nivells inferiors, que moltes vegades se senten ofegats per la burocràcia.»
—Serveix d'alguna cosa, la moda de portar un grup de directius a fer raftingl
—«Sí, perquè a part que sempre és bo que es coneguin més enllà de la feina, és una bona manera de veure com es comporta la gent en una situació inusual, qui apunta maneres de líder... Nosaltres, el primer dia els portem a fer un volt al zoològic: algú els expUca la vida dels llangardaixos i comencen a entendre que cal canviar la pell, reinventar-se periòdicament, per no morir.»
Microsoft i el govern dels EUA no arriben a cap acord i el cas es decidirà als tribunals
EFE / Waslilngton • Les negociacions que mantenien Microsoft i el govern dels Estats Units per intentar arribar a un acord que evités un dictamen judicial que pot suposar la divisió de la companyia van acabar dissabte a la nit sense acord, segons va anunciar el jutge Ri-chard Posner, que feia de mediador entre les dues parts. Microsoft i el govern
dels EUA. miraven d'arribar des de feia gairebé quatre mesos a un acord extrajudicial en el cas que l'administració nord-ame-ricana segueix contra el magnat de la informàtica, al qual s'acusa de dur a terme pràctiques monopo-lístiques que són nocives per als interessos dels competidors. Al final, però, no s'ha pogut evitar un dictamen judicial, que sembla
que serà contrari als interessos de Microsoft i que podria suposar el fraccionament de l'empresa crea-
^ da per Bill Gates. Ara la decisió és a les mans del jutge Thomas Penfield Jackson, que ja ha expressat diverses vegades la predisposició a la divisió de Microsoft. De fet, s'esperava que el veredicte es fes púbUc el dia 28 de març passat, però Jackson va do
nar deu dies més als negociadors perquè miressin d'arribar a un acord, i va fixar una nova data per dictar sentència, el 7 d'abril —divendres que ve—. L'empresa de Bill Gates tem tant una possible resolució que ordeni el fraccionament de Microsoft, com les demandes d'indemnització que poden presentar els competidors afectats pel monopoU.
