Estil EstEl: rEcomanacions discogràfiquEs

L’entrevista de l’estiu

24 juliol 2011 III[CatCristEstiu]

genuïns sons i ritmes cubansEl Septeto Santiaguero, fundat l’any 1995 per Fernando Dewar, és una de les agrupacions que ara per ara més brilla arreu del món com a referent de la música tradicional cubana. El seu nou disc Oye mi son santiague-ro conjumina veterania i joventut, respectant la tradició, però apostant per la innovació sonora i les compo-sicions pròpies de qualitat. A ritme de guaracha, bolero, son i changüí, el Septeto ha esdevingut un autèntic dream team del so cubà.

✪ septeto santiaguero, Oye mi son santiaguero. Picap.

cançons eucarístiquesNova edició remasteritzada del clàs-sic de la música religiosa Alrededor de tu mesa, de Francisco Palazón, di-rector durant molts anys del Departa-ment de Música Sacra de l’arxidiòcesi de Madrid. Aquesta ja tradicional mis-sa cantada per a assemblea va ser cre-ada amb la voluntat de conciliar dues tendències aparentment oposades: música culta i música rítmica. El resul-tat va ser un disc que s’ha convertit amb el pas dels anys en tota una obra de referència en el seu gènere.

música per oxigenar la poesiaEl menorquí Guiem Soldevila musica en el seu nou disc Nura el poemari del seu convilatà Ponç Pons. El nom evoca l’illa batejada pels fenicis que significa «terra de foc». Set cançons recullen els poemes de Pons des d’una manera més èpica i cèltica fins a una de propera a la balada medi-eval, amb llaüt inclòs. La música de Guiem Soldevila oxigena els versos del poeta menorquí i il·lumina una poesia pensada com un rèquiem o un oratori excessiu.

✪ francisco Palazón, Alrededor de tu mesa. San Pablo.

✪ francisco fialho i matilde larguinho, Fado de Lisboa. ARC Music.

✪ guiem soldevila, Nura. Discmedi Blau.

El fado més íntimi personalDe Lisboa ens ha arribat sempre un fado amb denominació d’origen, molt íntim i personal, ple de sen-timent i de temàtica amorosa, així com amarat de motivacions socials i polítiques. Un bon exemple d’això és el nou disc de Francisco Fialho i Matilde Larginho, titulat precisa-ment Fado de Lisboa. Aquest sug-geridor disc a dues veus compta, a més, amb la gran tasca a la guitarra del mític António Carvalho i Alfredo Pena a la viola.

«internet és un espai potencial per a l’evangelització»

carme munté

Aquest estiu l’Església catalana està més activa que mai. La Jornada Mun-dial de la Joventut, que se celebrarà a Madrid del 16 al 21 d’agost, i l’acollida prèvia a les diòcesis catalanes exigeixen una gran dosi de treball, d’organització i de coordinació. Una de les persones que no farà vacances aquest estiu, al-menys durant els mesos de juliol i agost, és la tarragonina Anna Robert, coordi-nadora de comunicació del Secretari-at Interdiocesà de Joventut (SIJ) de la Tarraconense.

Hi ha molts nervis a mesura que s’acosten les dates de la Jornada mundial de la Joventut i dels dies previs d’acollida?

No podem negar que és un gran vo-lum de feina però estem il·lusionats en aquesta experiència. Creiem que viure l’acollida a les nostres diòcesis és una oportunitat per a la nostra pastoral i als nostres joves que cal aprofitar! Sempre hi ha una certa incertesa en no saber com anirà tot, però ho posem en mans del Senyor! Per tant... tot anirà per-fecte!

quins eixos marquen la comuni-cació per a aquest esdeveniment?

En aquest any de preparació, la co-municació i l’ús d’internet i les noves tecnologies ha estat clau. Des del SIJ s’ha donat molta importància al web i al blog com a eines de comunicació directa amb els nostres joves o perso-nes implicades en els Dies d’Acollida

Anna Robert, coordinadora de comunicació del SIJals nostres joves ja sigui per convocar-los, mante-nir el contacte amb ells o compartir allò que cre-guem necessari però en cap cas no pot substituir la vida comunitària. Com diu el Sant Pare, «continuen sent fonamentals les rela-cions humanes directes en la transmissió de la fe».

la JmJ serà ocasió per comunicar i transmetre una Església que, mal-grat el que molts pu-guin pensar, continua atraient els joves?

Totalment d’acord. En les nostres realitats veiem la manca de joves compro-mesos a l’Església però és en aquests moments quan veus que no estem sols. Per-sonalment, això em dóna molta força! Ha de ser im-

pressionant estar envoltada de tants joves celebrant el mateix i compartint la fe. Crec que és difícil explicar-ho en paraules, s’ha de viure!

quin és el missatge que t’agra-daria que quallés?

Que ser jove i creient és possible. I que, a diferència del que alguns creuen, en som molts i ho vivim amb molta nor-malitat. M’agradaria veure algun titu-lar dies després com aquest: «Els Dies d’Acollida i la JMJ són experiències de fe que marquen vides.»

com les famílies acollido-res, per exemple. Al nostre web, www.jovesij.com, ens anem fent ressò de tot allò que considerem interessant sobre la preparació de la nostra acollida i també de l’organització de la JMJ a Madrid. Una de les novetats d’enguany és el butlletí men-sual Enxarxa’t, una manera d’apropar les novetats que anem publicant al web per via correu electrònic.

Aquest esdeveniment també ha potenciat l’ús de les xarxes socials entre les dife-rents delegacions de Joven-tut. Un exemple són Girona, Tarragona o Barcelona que han creat pàgines de Face-book pensades únicament per a l’Acollida. També les delegacions han donat un pes important al seu web a través de les inscripcions per anar a Madrid o bé per inscriure-s’hi per ser voluntari o família acollidora.

I finalment, la relació amb els mitjans de comunicació també és clau. La pre-paració de l’acollida està tenint un bon ressò tant a nivell local com nacional, i n’estem satisfets.

aquesta és la manera imprescin-dible d’arribar als joves avui?

Jo sempre dic que hem d’estar on està el jove. I el jove passa gran part del seu temps a internet i a les xarxes

socials. Internet és un espai potencial per a l’evangelització i encara ens que-da molt per fer! Però a poc a poc anem avançant. L’Església ha fet uns passos impensables anys enrere. Un exemple és la importància que li estan donant les delegacions de Joventut a aquestes eines i també els nostres bisbes amb els seus blogs o perfils a Facebook. Això és un senyal que indica que anem per bon camí.

No obstant això, no hem de ser in-genus. Internet ens permetrà arribar