Enunciat Comentari de text. Proves M25-45 2013. · PDF fileEl text següent és un...

download Enunciat Comentari de text. Proves M25-45 2013. · PDF fileEl text següent és un fragment d’un article d’opinió. Llegiu-lo i contesteu les preguntes ... de l’autor en relació

If you can't read please download the document

Transcript of Enunciat Comentari de text. Proves M25-45 2013. · PDF fileEl text següent és un...

  • Dis

    tric

    te U

    niv

    ersi

    tari

    de

    Cat

    alu

    nya

    Proves dAccs a la Universitat per a ms grans de 25/45 anysConvocatria 2013

    Comentari de textSrie 3

    Fase general

    Etiqueta identificadora de lalumne/aQualificaci

    Qualificaci

    1

    a

    b

    c

    2

    a

    b

    c

    3

    Qualificaci final

  • 2

    Aquesta prova consta de dues parts. La primera part consisteix a llegir, comprendre i interpretar dos textos, lun en llengua catalana i laltra en llengua castellana, i a contestar les preguntes corresponents. La segona part consisteix a exposar un tema determinat.

    Tots els exercicis es podran contestar en catal o en castell, indistintament. Les faltes dortografia i les incorreccions de lxic, de morfologia i de sintaxi restaran 0,1 punts per falta; per cada error daccentuaci es descomptar 0,05. En el conjunt de lexamen, el descompte ser com a mxim de 2 punts.

    Esta prueba consta de dos partes. La primera parte consiste en leer, comprender e interpre-

    tar dos textos, uno en lengua catalana y otro en lengua castellana, y en contestar las pregun-

    tas correspondientes. La segunda parte consiste en exponer un determinado tema.

    Todos los ejercicios pueden responderse en cataln o en castellano, indistintamente.

    Las faltas de ortografa y las incorrecciones de lxico, de morfologa y de sintaxis restarn

    0,1 puntos por falta; cada error de acentuacin descontar 0,05. En el conjunto del examen,

    el descuento ser como mximo de 2 puntos.

    PART 1

    Exercici 1[3 punts]

    El text segent s un fragment dun article dopini. Llegiu-lo i contesteu les preguntes que hi ha a continuaci. Cada resposta ha docupar entre una i cinc lnies.

    [] En el sector editorial, cada vegada hi ha ms profetes de le-book. [] sextasien amb esta-dstiques nord-americanes no extrapolables per alucingenes i repeteixen un discurs fictici que sembla menystenir la lectura tradicional.

    Fa anys que segueixo aquesta evoluci. He parlat amb defensors, detractors, experts equnimes, inteligents o impostors, i tots aporten punts de vista tils per a entendre la reconversi industrial del llibre. Quan he volgut conixer xifres reals de venda de le-book, per, ha estat impossible: els que en tenen, menteixen o les amaguen. Ms enll de lopacitat, sembla evident que le-book s un instrument valus, que modifica els hbits de lectura i el procs de producci, sobretot per a ttols descatalogats o de tirada curta. El problema s que, tot i tenir virtuts evidents, observo que le-book est creant nous lectors que, en general (hi ha excepcions, per sort), identifiquen el llibre electrnic amb la gratutat. Potser s que le-book est potenciant un territori atractiu, per, ara i aqu, nest excloent els seus fabricants (editors, autors, distribudors i llibreters) a canvi dafalagar una mena de clients que, esperonats per webs pirates cada vegada ms impunes (o per webs legals creades com a esquers de promoci), se sumen a catstrofes de desertitzaci cultural com les que han patit la msica i la producci audiovisual (pelcules i sries).

    En els ltims dies, dues converses inesperades i estimulants mhan confirmat les mitges menti-des que, interessadament, circulen sobre aquesta matria immaterial. Un reconegut editor en castell mexplica que, de lautor ms comercial del seu catleg, aquest any nha venut noranta exemplars de-book i que, de les novetats convencionals, en ven una mitjana de vuit (per any). Una important editora en catal, en canvi, mexplica que resisteix la crisi grcies a lxit duna novela de la qual, en deu mesos, nha venut cinquanta-cinc mil exemplars. Parlo de llibres materials, que els lectors tradi-cionals tenen la curiositat de buscar, comprar, llegir i, si els agraden, recomanar i regalar per preservar i que sigui per molts anys tot un ecosistema.

    Sergi PMIES. Immaterial. La Vanguardia (27 juliol 2012), p. 27

  • 3

    a) Qu significa que els profetes del llibre electrnic sextasien amb estadstiques nord-americanes no extrapolables per alucingenes i repeteixen un discurs fictici que sembla menystenir la lectura tradicional?

    [1 punt]

    b) Quina s la principal reticncia de lautor en relaci amb el llibre electrnic, manifesta al llarg de tot el text?

    [1 punt]

    c) Quina s la idea implcita de lautor en lltima frase de larticle, la que comena dient: Parlo de llibres materials?

    [1 punt]

  • 4

    Exercici 2[3 punts]

    El text segent s linici dun article sobre art. Llegiu-lo i contesteu les preguntes que hi ha a continuaci. Cada resposta ha docupar entre una i cinc lnies.

    Me maravilla esa buena gente que, cuando le preguntan cul es su mayor defecto, con gran des-

    enfado presentan por tal lo que evidentemente es una virtud slo que en grado superlativo: Soy dema-

    siado autoexigente, soy demasiado sensible, soy demasiado generoso. Resulta que a algunos de

    ellos los conozco personalmente y a m mismo me vienen a las mientes con prontitud otros feos vicios

    que les convendran mucho mejor. Nadie confiesa: Soy mezquino, envidioso, tacao o resentido, o

    cualquiera de las cosas desagradables que tanto menudean en la condicin humana. Tampoco conozco a

    nadie que haga de s mismo la siguiente presentacin: Soy polticamente correcto. Aqu todo el mundo

    es polticamente incorrecto, hasta los ms remilgados y modosos lo proclaman con pcaro atrevimiento.

    Con ello, naturalmente, quieren sugerir que son poco o nada convencionales lo cual supone ignorar

    la funcin civilizadora de las costumbres y que se identifican con la figura romntica del rebelde o el

    inconformista. El campen de los polticamente incorrectos es, por supuesto, el artista contemporneo

    y en especial aquel que no tiene inconveniente en exponer sus obras una denuncia aplastante de los

    abusos de la democracia capitalista en museos estatales y con cargo a los presupuestos pblicos; el

    ministro o la autoridad oficial de turno que inaugura la exposicin pondera en su discurso con simptica

    complicidad la radical incorreccin del celebrado creador; cuando muere, las necrolgicas encarecen con

    admiracin pstuma cmo la fuerza de su genio le llev a transgredir todas las reglas comunes de con-

    vivencia, aquellas que los dems hombres, los del montn, tratamos de respetar da a da con modestia

    y esfuerzo. La paradoja reside en que al reclamarse todos ellos transgresores, acaban engrosando la

    masa innumerable de quienes se definen de igual modo, en tanto que se convertira realmente en un

    espcimen nico aquel que admitiera con llaneza ser polticamente correcto. Supongo que tampoco es

    tan mala cierta correccin poltica, sanamente entendida. Con todo, no me propongo hablar ahora de lo

    polticamente correcto sino de lo poticamente correcto. []

    Javier GOM LANZN. Poticamente correcto.

    El Pas. Babelia (29 setembre 2012), p. 13

  • 5

    a) Per qu algunes persones, segons lautor, diuen frases com soy demasiado autoexigente, soy demasiado sensible o soy demasiado generoso, quan parlen dels seus defectes?

    [1 punt]

    b) Per qu a tothom, segons lautor, li agrada proclamar-se polticament incorrecte? [1 punt]

    c) Expliqueu amb altres paraules la frase: La paradoja reside en que al reclamarse todos ellos transgresores, acaban engrosando la masa innumerable de quienes se definen de igual modo, en tanto que se convertira realmente en un espcimen nico aquel que admitiera con llaneza ser polticamente correcto.

    [1 punt]

  • 6

    PART 2

    Exercici 3[4 punts]

    Trieu una daquestes dues opcions.

    Opci A. Prenent com a model el text de lexercici 1, escriviu un text, dentre cent cinquan-ta i dues-centes paraules, en qu opineu sobre un altre objecte de consum tecnolgic (per exemple el telfon inteligent, la tauleta tctil, la televisi interactiva, etc.) i us hi manifesteu a favor o en contra tot fent servir un sol argument central (per exemple, la utilitat, el preu, la portabilitat, etc.). No es valorar la veracitat del que expliqueu, sin que construu un article dopini ben estructurat i argumentat.

    Opci B. La correcci poltica s un concepte manllevat al mn anglosax amb qu es vol definir ls apropiat i no discriminant del llenguatge en relaci amb les diferncies de gnere, orientaci sexual, raa, religi, etc. (encara que en un sentit ms ampli tamb es pot referir a ladhesi a una idea ortodoxa de la poltica o la cultura). Escriviu un text, dentre cent cin-quanta i dues-centes paraules, en qu exposeu la necessitat demprar un llenguatge poltica-ment correcte i els beneficis que sen deriven.

  • 7

  • LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs

    Etiqueta del corrector/aEtiqueta identificadora de lalumne/a