SETEMBRE ‘12 /núm. 21 www.jovesij.com EN CRIST

TAIZÉ CENT SEIXANTA JOVES PELEGRINEN A TAIZÉ Uns cent seixanta nois i noies de les diòcesis amb seu a Catalunya i les Balears van pelegrinar a la comunitat ecumènica de Taizé, a França, en un pelegrinatge, organitzat pel Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ), que va començar el dissabte dia 18 d’agost fins el diumenge dia 26. Durant la setmana els joves van ser acollits per una comunitat on l’oració, el cant, el silenci i la meditació personal els va permetre rellegir la seva quotidiana a la llum de l’evangeli. Els germans de la comunitat començaven el dia amb la introducció d’una reflexió bíblica, diferent segons el grup d’edat, seguida d’un temps de silenci i una estona per a poder compartir en petits grups. A la tarda, els tallers van ajudar a aprofundir la relació entre la fe i la vida, al treball, la solidaritat, les preguntes de la societat o l’art i la cultura, entre d’altres, així com també van poder participar de les oracions comunes amb la comunitat que tenen lloc tres cops al dia.

Fotos!

La Gemma és una noia del bisbat de Tortosa que ha participat del pelegrinatge a Taizé.

«Aquesta ha estat la meva primera estada a Taizé i en puc treure moltes reflexions. Primer que tot us vull esmentar l’amistat que vam fer el nostre reduït grup amb un altre que provenia de Mallorca.»

estiu (I)

Noves persones, trobades, coneixements, il·lusions, reptes... comencem! #boninicidecurs

L’experiència

A partir d’aquí s’ha forjat una amistat que ens ha dut a proposar fer activitats conjuntes en un futur no molt llunyà.

A més a més d’aquesta relació també n’han sorgit d’altres països que he conegut a través de les activitats com a voluntària dins de Taizé al Oyak (l’únic bar del poble). També vaig conèixer gent dins dels grups de reflexió bíblica. Tota aquesta gent era, d’Alemanya, Polònia, Bèlgica, Itàlia, Portugal, França...

Durant un dia a Taizé hi ha 3 oracions importants: la del matí, la tarda i la nit. Dins de l’oració del matí es podria prendre la comunió o un pa beneït. El pa beneït era per tota la gent, des dels més petits fins als més grans, disposat per a que tota la gent pugi unir-se, es a dir que donava igual l’estat anímic en que et trobessis en la teva vida, tan si erets creient com no. L’oració de la nit era la meva preferida de totes, perquè podies estar tot el temps que volguessis, pregant, cantant, reflexionant, escrivint, fent silenci,... Això si, val a dir que del que més vaig gaudir a les oracions eren els seus cants infinits i tremendament profunds. La pregaria començava a les 20.30h i el dia que vaig fer més tard va ser fins a les 24h.

Un fet que m’ha agradat molt es que l’església sempre estava oberta. Sempre, vol dir les 24 hores del dia hi podies anar a passar una estona en qualsevol moment del dia. També la seva estructura era molt original perquè pareixia una nau industrial i tenia unes persianes metàl·liques que en acabar les pregaries podien separar els ambients.

Finalment també hem pogut gaudir d’un meravellós paisatge de la típica França profunda, amb les seves cases de pedra, camps verds amb vaques, cavalls i ases pasturant. I no ho he desaprofitat ja que sempre que he pogut me escapat per aquells camps plens de vida. Encara que el temps a final de la setmana no ens ha acompanyat gaire. Els primers dies feia molta calor i una xafogor insuportable a partir del dimecres va començar a canviar el temps i el dijous vam tenir tempesta amb vent, pluja i una pedregada inclosa d’unes boles de gel més grans que una canica.

Sens dubte, ha estat una experiència enriquidora que no dubtaré en repetir.

. . . . . . . . . . . . . .

Si encara no ho has fet et recomanem visitar el web de Taizé (www.taize.fr)! Hi trobaràs algunes de les meditacions que setmana rere setmana es fan a la comunitat amb els joves que hi participen, podràs aprendre els cants, conèixer la comunitat, informar-te de les novetats... entra-hi!

ET RECOMANEM...

TERRA SANTA UNA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE Aquesta ha estat la frase més repetida pels pelegrins que aquest estiu han tingut l’oportunitat d’anar als orígens de la nostra fe, a la terra de Jesús.

Del 31 de juliol al 7 d’agost, prop de quaranta joves de les diòcesis de Catalunya han pelegrinat a la terra de Jesús, als orígens de la nostra fe. I ho han fet acompanyats per Fra Luís Quintana, franciscà, a través de la Comissaria de Terra Santa, i pels delegats diocesans de joventut de Girona i Tarragona amb preveres de les diòcesis de Barcelona i Girona.

Després de passar per Natzaret, la ciutat de Maria; el desert de Judà, Jerusalem i Betlem, i visitar tants i tants llocs sants, el darrer dia van celebrar plegats una eucaristia d’acció de gràcies per tot el viscut a Betfagé, el lloc des d’on Jesús sortí muntat sobre el pollí camí de Jerusalem. Junts van donar gràcies per l’oportunitat d’haver conegut a d’altres joves d’arreu de les diòcesis catalanes, haver compartit plegats la seva fe i haver viscut una experiència que ha deixat petjada. Fotos!

«La peregrinación a Tierra Santa ha dado a mi vida un nuevo capítulo. El simple hecho de estar bajo ese cielo que vio a nuestro Salvador, caminando en esa Tierra elegida por Dios, hizo que la experiencia de esta peregrinación sea única. Lo que pasa en Tierra Santa es que te encuentras con Jesús en cada paso. Se revela en cada lugar el amor infinito de un Dios que está dispuesto a todo por nosotros. Se rebela también en cada paso, la dulce Madre de Jesús, María, que en silencio acompaña la peregrinación, así como lo hizo con su Hijo en toda su vida.»

»En mi caso, los lugares en donde pude estar en mayor oración y meditar el amor que Jesús, fueron los que más tocaron mi corazón, como La casa de María, en Nazareth, en donde se dio la Encarnación de Jesús; en Belén, en la basílica de la Natividad, en donde nace el Salvador, y muchos lugares de Jerusalén en donde uno quisiera caminar y encontrarse con Jesús entre las pequeñas calles en donde predicaba, hasta llegar al Santo Sepulcro, en donde, de la muerte dolorosa de Cristo pasamos a entender que nuestro Amado Jesús vive y resucitó por nosotros.

»Peregrinar a Tierra Santa es también entender el dolor y las lágrimas de Jesús al ver Jerusalén y sus divisiones. Es entender la necesidad de que todos los cristianos oremos por la paz en Israel, por nuestros hermanos cristianos en Tierra Santa que son pocos y que día a día viven una realidad muy dura. Además pedir también por nuestra Iglesia presente en Tierra Santa para que con valentía y amor sea testigo de la presencia de Cristo.

»Finalmente, lo más importante de la peregrinación a Tierra Santa viene después, cuando uno regresa a casa y sabe que la vida, las decisiones, no pueden ser indiferentes a ese encuentro con Jesús, y que el testimonio en adelante será el que hable al resto de personas de lo que Tierra Santa hizo en mí.»

July Maldonado, arxidiòcesi de Barcelona

L’experiència

Sóc una de les persones que ha tingut la sort de viatjar a Terra Santa aquest agost amb el SIJ. Ha estat una experiència important, i per mi immillorable: una peregrinació com aquesta, que segueix les passes de Jesús, apel·la a qualsevol cristià, però personalment ha estat un privilegi poder viure-la amb un grup “d’iguals”, de joves que parlen el mateix idioma en matèria de fe, que busquen posar-se en presència del Senyor a cada un dels indrets visitats i que saben fer vivència de l’ensenyança de Sant Pau: viviu alegres. Anima’t a visitar Terra Santa, et commourà!» Mar Artigas, diòcesi de Girona

Ens havíem plantejat el pelegrinatge a Terra Santa com un camí per recórrer la terra de Jesús a la recerca d’Ell. Van reviure en només una setmana els llocs on esdevingueren des de l’Anunciació fins la Resurrecció. Però com sempre fa va ser Ell qui va sortir a l’encontre de cadascun de nosaltres.» Montse Bombí i Fran Sastre, diòcesi de Sant Feliu de Llobregat

Començant per Galilea, vam estar al llac de Tiberíades, a Cafarnaüm, al lloc de la multiplicació dels pans i peixos, a l’església de les Benaurances, vam pujar caminant cap a Mont Tabor, a Natzaret vam poder afegir-nos a la vetlla de pregària i adoració al santíssim de la comunitat cristiana de la ciutat, vam continuar cap al riu Jordà, renovant les promeses del baptisme, al Mar Mort... fins arribar a Betlem, a la basílica de la Nativitat, on exempta del bullici de fora, dins la gruta, vaig poder gaudir d’una estoneta de silenci i pregària davant aquest gran misteri. I a Jerusalem, impressionant, fent el Via crucis pels carrers de la ciutat fins arribar a la basílica del Sant Sepulcre. Costa d’explicar en paraules tota la càrrega emotiva que ha suposat el pelegrinatge, com en alguns llocs em vaig sentir emocionada, en d’altres impressionada, en d’altres commoguda... cal viure-ho!» Núria Macip, arxidiòcesi de Tarragona

“

“

“

Una proposta!

Una proposta per a créixer com a animadors de pastoral juvenil! Amb el lema «També vosaltres donareu testimoni» (Jn 15, 26-27), de l’1 al 4 de novembre, València acollirà el I Congrés de pastoral juvenil. La CEE ha vist una oportunitat ideal convocar-lo després del moment de gràcies viscut en l’església i els joves després de la JMJ.

L’objectiu d’aquest Congrés és descobrir nous camins per a evangelitzar els joves i que a la vegada siguin testimonis de l’Evangeli. A on? A la societat, a la cultura, a l’església d’avui...

El Congrés va dirigit als agents de pastoral juvenil de 18 a 35 anys (animadors, catequistes, monitors...). + Info: Contacta amb la teva Delegació diocesana de joventut.

www.cnpj2012.es

Fragments d’una carta oberta del Cardenal Martini a un jove

«(...) El lliurament interpersonal sigui el que sigui i a qui sigui, és, per la seva naturalesa, absolut i incondicional. Una consideració profunda sobre les relacions entre les persones, ha de fer-te comprendre que, aquestes, no exigeixen aquesta o aquella cosa, aquest o aquell servei, aquest o aquell temps ... com si poguessis mesurar la quantitat i el grau de les energies i del temps que has de lliurar.»

»(...) Potser t'espantes davant aquests ideals tan exigents de totalitat. Potser no arribes a comprendre tota la profunditat d'algunes de les paraules que t'escric. Per això vull traçar-te alguns passos d'aquest camí en el qual podràs realitzar el sentit del que, aquí i ara, t'escric senzilla i fraternalment.

»- El primer pas és el de començar a mirar a totes les persones amb les que et trobis i els esdeveniments AMB ULLS NOUS, no pensant només en quina necessitat tindran, o si són simpàtics o antipàtics. Massa sovint etiquetem a les persones que veiem cada dia, ens passa a tots, a mi també. Som mandrosos i ens conformem amb l'etiqueta del primer prejudici que vam tenir, després, només esperem confirmar, enlloc de canviar-lo (...).

» -El segon pas és el de fer fructificar més àmpliament els recursos. És bo que et comprometis cada dia a una estona de pregària o meditació. Saps que Déu ens ha parlat en Jesús i que aquesta Paraula vivent està custodiada per la comunitat cristiana. Prova a confrontar-te sovint amb aquesta PARAULA, prova cada dia a prendre uns fragments de la Paraula de Déu i submergir-la en els teus comportaments quotidians; t'adonaràs quantes sacsejades i de quantes crisi serà font aquesta operació que t'acabo de suggerir.

» -El tercer pas és el d'adquirir alguna de les grans actituds d'acollida als altres amb humilitat, amb mal·leabilitat i amb responsabilitat creativa: la salutació, el diàleg i l'acollida incondicional de la persona tal com és, també l'atenció a les més petites necessitats, el perdó recíproc que, segurament, amb molts defectes, veuràs practicat en la teva família i en la comunitat cristiana.

» -El quart pas és veure i fer tot amb sentit d'Església. Per això participa en un grup, però no en qualsevol tipus de grup, sinó en els que et donen sentit de pertinença eclesial i tensió apostòlica. En el grup madures teva fe i el teu compromís, aprendràs a veure, jutjar i actuar a la llum de la Paraula, que crea hàbits de vigilància i discerniment, celebres els sagraments, que són aliment i vida, en la comunitat eclesial, en ell madures teva vocació futura en contacte amb totes les vocacions eclesials, que il·luminaran la teva opció i anima el teu compromís.

REFLEXIÓ

En el grup madures la teva fe, el teu compromís i aprens a viure a la llum

de la Paraula

UN TEMPS PER A TU I PER A ELL!

Parlem de l’acollida Aquest mes de setembre parlem de l’Acollida. Però, què és realment acollir? És tan fàcil ser acollidor? Què diu Jesús i al Paraula de Déu sobre l’acollida? Per què no ho hauria jo doncs de compartir? Si Déu ens ha acollit a nosaltres, donant-nos la seva vida, donant-nos ho tot, com no ho podem ser també nosaltres? Però les nostres comunitats cristianes, són realment acollidores? Estem atents als nouvinguts?

Ara que l’Església ens crida amb més insistència a l’evangelització, no hauríem de ser més acollidors, per poder així acollir a tots aquells que s’aproparan per primera vegada a l’església? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals hem de donar resposta.

Descarrega’t l’Escola de pregària!

» -El cinquè pas és d'acollir com a gran signe de l'Esperit Sant, per als joves del nostre temps, les grans iniciatives de voluntariat. Hauràs sentit a parlar, i, potser, ja ho hagis experimentat. Veig en aquestes experiències una escola real cap una manera nova d'afrontar els problemes de relació entre les persones, fins i tot, a nivell internacional.

» I hi ha, finalment, un últim pas, que dóna el segell i confereix autenticitat a tota la resta del camí proposat, i és el de comprendre i de quina manera. Relativament estable, completa i concreta, podràs viure i jugar TOTA LA TEVA VIDA COM UN DON TOTAL DE TU cap als altres.

» (...) Qualsevol batejat està cridat per Déu a viure, ja no per si mateix, sinó per als altres, a exemple de Jesús i amb la força de l'Esperit Sant, en una forma concreta de vida que és igual per a tots per la plenitud de la fe i per l'heroisme de la caritat.

»Després es fa diversa per a cada un, segons el compromís i funció que es desenvoluparà en el si de la comunitat cristiana en nom de l'Església.

»És important que cadascú pugui dir que el camí triat és, per a ell, la manera més sincer, més resat, més sofert i més fecund de no pertànyer més a si mateix.

TOTA VIDA ÉS VOCACIÓ.»

Prova cada dia a llegir uns fragments de la

Paraula de Déu i submergeix-la en els teus comportaments

quotidians

© 2012 Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears (SIJ) Troba’ns al... Web www.jovesij.com Bloc www.catalunyareligio.cat (Espai recursos) Escriu-nos a info.jovesij@gmail.com

«Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin» (Mc 7, 37) A l'Escriptura, la sordesa sempre simbolitza la duresa de cor davant les crides i la gràcia de Déu. Per això convé recordar que hi ha hagut un moment de la nostra vida en què cadascun de nosaltres ha mantingut l’oïda oberta a la crida de Déu. Si no hagués estat així, nosaltres avui no seríem cristians. Llegeix tota l’homilia (Font: pregaria.cat)

PREGARIA D’INICI DE CURS (Pels acompanyants de joves)

Polseres sobre la vida de Jesús

Us expliquem la primera proposta que ens ha arribat per a recollir diners per a la JMJ de Rio 2013. Un grup de joves de la parròquia de Sant Antoni de Pàdua de Sant Vicenç dels Horts (Sant Feliu de Llobregat) ha dissenyat unes polseres per a vendre-les sobre la vida de Jesús:

«Tres reis d'orient (boles violetes) segueixen un estel i li porten tres regals (boles facetades brillants). El seu pare Josep era fuster (bola de fusta) i la seva mare, Maria (perla). Va ser pescador d'homes (peix) i va triar 12 apòstols (12 anelles). El van condemnar a mort i va donar la seva sang (bola facetada vermella) a la creu pels nostres pecats (bola negra). Al tercer dia va ressuscitar (bola facetada de cristall), per donar-nos l'esperança (bola verda) d'anar al cel (bola blava), perquè ens estima (cor).» de crisi

Senyor, De nou estic davant teu obrint la porta del nous curs i m’has donat uns joves perquè segueixin el camí que arriba a Tu. M’has posat davant d’ells. Però saps prou bé que no seré pas jo qui els encamini, únicament ho pots fer tu. No facis de mi un científic de la fe. Que vegin que jo t’estimo.

Que vegin que sóc feliç estimant-te. Que vegin que tinc necessitat de Tu. Fes que prediqui més amb l’exemple que no pas amb paraules. Tan sols et puc dir, com sant Francesc, que facis de mi un instrument de la teva pau. Sí, Senyor, em poso com a instrument, perquè puguis treballar la fe d’aquests que m’has encomanat. Amén.

Jmj 2013!