ESBORRANY D’ACTA IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ...

ACTA DEL PLE 7/2015, DE 7 DE MAIG DE 2015 .

ÒRGAN • Ple municipal IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ Data: 07/05/2015Número : PLE2015/7Caràcter: Ordinari Temps de celebració:

Constitució: 20:30 Aixecament: 21:50

Assistents GENDRAU FARGUELL, JULI (CiU)IGLESIAS TRASERRA, MARIBEL (CiU)BAJONA RIU, RAMON (CiU)MEDINA MOLINA, CONCEPCIÓ (CiU)SALVADOR FÀBREGAS, SILVIA (CiU)GUIU VENTURÓS, ÀNGEL (CiU)GORGAS TORNER, RAMON (CiU)VEGAS BAUTISTA, JAUME (CiU)CALDERER TORRESCASANA, MARIA QUERALT (CiU)GUIJARRO CASAS, ANNA MARIA (CUP)CAMPS CERVERA, ORIOL (CUP)RIBERA TONEU, FRANCESC (CUP)LÓPEZ NOGUERA, JOAN ANTONI (PP)CAMPS GARCIA, RAMON (Regidor no adscrit)ALTARRIBA GORGAS, ERMÍNIA (Regidor no adscrit)PARERA ORRIOLS, JORDI (Regidor no adscrit)GUILLEN GARFIAS, JOAN JOSEP (Regidor no adscrit

Absents cap President Juli Gendrau i Farguell, alcalde Secretari Antoni Pérez i Zúñiga, secretari Interventor Florenci Torrents i Gonfaus, interventor municipal QUÒRUM Es verifica afirmativament el quòrum d’assistència a l’inicdurant el seu transcurs.

ACTA DEL PLE 7/2015, DE 7 DE MAIG DE 2015 . 1

ESBORRANY D’ACTA

IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ

07/05/2015 PLE2015/7

GENDRAU FARGUELL, JULI (CiU) IGLESIAS TRASERRA, MARIBEL (CiU) BAJONA RIU, RAMON (CiU) MEDINA MOLINA, CONCEPCIÓ (CiU) SALVADOR FÀBREGAS, SILVIA (CiU) GUIU VENTURÓS, ÀNGEL (CiU) GORGAS TORNER, RAMON (CiU) VEGAS BAUTISTA, JAUME (CiU) CALDERER TORRESCASANA, MARIA QUERALT (CiU) GUIJARRO CASAS, ANNA MARIA (CUP)

ERA, ORIOL (CUP) RIBERA TONEU, FRANCESC (CUP) LÓPEZ NOGUERA, JOAN ANTONI (PP) CAMPS GARCIA, RAMON (Regidor no adscrit) ALTARRIBA GORGAS, ERMÍNIA (Regidor no adscrit) PARERA ORRIOLS, JORDI (Regidor no adscrit) GUILLEN GARFIAS, JOAN JOSEP (Regidor no adscrit)

Juli Gendrau i Farguell, alcalde - president.

Antoni Pérez i Zúñiga, secretari

Florenci Torrents i Gonfaus, interventor municipal

Es verifica afirmativament el quòrum d’assistència a l’inici de la sessió i es manté i de la sessió i es manté


CONVOCATÒRIA Primera ASSUMPTES CONEGUTS Proposta de secretaria 1. Lectura i aprovació de l'acta de les sessions an teriors 1.1. PLE2015/5 Ordinari 09/04/2015 Esmenes d’errors: No se’n produeixen. Votació: Sotmès a votació l’esborrany de l’acta de la sessió del ple municipal núm. 5/2015, de 28/4/2015, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents sense cap esmena. 1.2. PLE2015/6 Extraordinari 28/04/2015 Esmenes d’errors: No se’n produeixen. Votació: Sotmès a votació l’esborrany de l’acta de la sessió del ple municipal núm. 6/2015, de 28/4/2015, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents sense cap esmena. 2. Propostes Dictàmens de la comissió informativa municipal 2.1. SERVEIS TRANSVERSALS 2.1.1. SECRETARIA 2.1.1.1. Acta de delimitació entre els termes municipals de Cercs i Berga. PROCEDIMENT

ACTA DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNI MOTIVACIÓ 1. Vista l’Acta de les operacions de de Berga del dia 17 d’abril de 2015, la qual es va concloure amb acord entre els dos Ajuntaments.


ASSUMPTES CONEGUTS

1. Lectura i aprovació de l'acta de les sessions an teriors

PLE2015/5 Ordinari 09/04/2015

: No se’n produeixen.

Sotmès a votació l’esborrany de l’acta de la sessió del ple municipal núm. 5/2015, de 28/4/2015, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents sense cap

PLE2015/6 Extraordinari 28/04/2015

: No se’n produeixen.


Dictàmens de la comissió informativa municipal

RVEIS TRANSVERSALS

Acta de delimitació entre els termes municipals de Cercs i Berga.

NTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE CERCS I BERGA.

1. Vista l’Acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de Cercs i de Berga del dia 17 d’abril de 2015, la qual es va concloure amb acord entre els dos



Acta de delimitació entre els termes municipals de Cercs i Berga.

PRP2015/544

delimitació entre els termes municipals de Cercs i de Berga del dia 17 d’abril de 2015, la qual es va concloure amb acord entre els dos


2. L’article 31 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya disposa:L’acta corresponent a les operacions de delimitació, amb els documents complementaris, s’ha de sotmetre al ple dels ajuntaments afectats, per tal que de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, en el termini màxim de tres mesos comptadors a partir de la data de les operacions de delimitació. 3. L’article 52.2.b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’arefós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya disposa que correspon al ple els acords relatius a delimitació de termes municipals i l’article 114.2.c) de la mateixa norma disposa que l’aprovació de la delimitació favorable de dues terceres parts del nombre de fet i, en tot cas, de la majoria absoluta del nombre legal de membre de la corporació. 4. Vist l’informe-proposta preceptiu emès pel Secretari de la Corporació el dia 27 d’abril de 2015. DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Primer .- Aprovar l’acta de les operacions de delimitació entre els termes de Cercs i de Berga de data 17 d’abril de 2015, que es reprodueix a continuació:


2. L’article 31 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució erritorial dels municipis, de les entitats descentralitzades i de les

mancomunitats de Catalunya disposa: L’acta corresponent a les operacions de delimitació, amb els documents complementaris, s’ha de sotmetre al ple dels ajuntaments afectats, per tal que n’acordin l’aprovació amb el quòrum de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, en el termini màxim de tres mesos comptadors a partir de la data de les operacions de delimitació.

3. L’article 52.2.b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya disposa que correspon al ple els acords relatius a delimitació de termes municipals i l’article 114.2.c) de la mateixa norma disposa que l’aprovació de la delimitació del terme municipal requereix del vot favorable de dues terceres parts del nombre de fet i, en tot cas, de la majoria absoluta del nombre legal de membre de la corporació.

proposta preceptiu emès pel Secretari de la Corporació el dia 27

Aprovar l’acta de les operacions de delimitació entre els termes de Cercs i de Berga de data 17 d’abril de 2015, que es reprodueix a continuació:

2. L’article 31 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució erritorial dels municipis, de les entitats descentralitzades i de les

L’acta corresponent a les operacions de delimitació, amb els documents complementaris, s’ha n’acordin l’aprovació amb el quòrum

de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, en el termini màxim de tres mesos

bril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya disposa que correspon al ple els acords relatius a delimitació de termes municipals i l’article 114.2.c) de la mateixa

del terme municipal requereix del vot favorable de dues terceres parts del nombre de fet i, en tot cas, de la majoria absoluta

proposta preceptiu emès pel Secretari de la Corporació el dia 27

Aprovar l’acta de les operacions de delimitació entre els termes de Cercs i de


Segon .- Remetre certificació Departament de Governació i Administracions Públiques, de conformitat amb el que disposa l’article 32 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dedescentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, per a la seva publicació i per a l’actualització, si escau, de les dades que consten en el Registre d’Entitats Locals i en el mapa municipal, i perquè es comuni Deliberacions No se’n produeixen. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria absoluta dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup muvot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscritsVots en contra: --- Abstencions: ---


Remetre certificació d’aquest Acord i còpia de l’Acta de delimitació al Departament de Governació i Administracions Públiques, de conformitat amb el que disposa l’article 32 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, per a la seva publicació i per a l’actualització, si escau, de les dades que consten en el Registre d’Entitats Locals i en el mapa municipal, i perquè es comuniqui a l’Institut Geogràfic Nacional.

Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria absoluta dels membres consistorials presents amb el següent resultat:

9 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscrits

d’aquest Acord i còpia de l’Acta de delimitació al

Departament de Governació i Administracions Públiques, de conformitat amb el que disposa l’article 32 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la

ls municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, per a la seva publicació i per a l’actualització, si escau, de les dades que consten en el Registre d’Entitats Locals i en

qui a l’Institut Geogràfic Nacional.

Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria absoluta dels

3 vots del grup municipal de la CUP, 1


2.1.1.2. Revisió de l'inventari municipal de béns 2015 per t ancament de legislatura 2011-2015 PROCEDIMENT

REVISIÓ DE L'INVENTARI MUNICIPAL 2015 Legislació aplicable: - Llei 7/1985, de 2 d’abril de bases i de règim local.- Reial Decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el

disposicions legals vigents en matèria de règim local.- Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei

municipal i de règim local de Catalunya.- Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el reg

ens locals. - Llei 33/2003, de 3 de novembre, Llei de patrimoni de les administracions públiques.- Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu comú.- Llei 26/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova la Ll

les administracions públiques de Catalunya.- Reglament d’organització Municipal de l’Ajuntament de Berga. Fonaments de dret: En primer lloc, s’adjunta com a Annex I a aquest informe una relació de les altes, baixes i modificacions dels diferents elements de l’inventari des de l’aprovació i la corresponent rectificació del mateix. En aquest sentit, i d’acord amb la documentació facilitada a aquesta Secretaria consta el següent: � Segons consta al llibre d’Inventari núm. 1

plenària del dia 2 de febrer de 1959, cosa que certifica el secretari senyor Augusto Pagés López en el mateix.

� Acord de data 28 de maig de 1968, en què hi figura l’aprovació de l’inventari de béns de l’Ajuntament de Berga (en l’expedient del cartipàs municipal 2011còpia compulsada del certificat original, signat pel Secertari de l’ajuntament de Berga Sr. JAIME SANCHEZ ISAC).

� Acord de data 6 de maig de 1975, on hi consta l’aprovació de la rectificació l’inventari municipal (s’adjunta còpia compulsada del certificat original signat pel Secretari de l’ajuntament de Berga Sr. SALVADOR BARTOLÓ CASALS).

� Acord de data 5 de desembre de 2013, on hi consta l’aprovació de la rectificació de l’inventari municipal.

� Acord de data 4 de desembre de 2014, on hi consta l’aprovació de la rectificació de

l’inventari municipal.

� Acta d’arqueix extraordinàri i comprovació de l’inventari municipal l’ajuntament, en la seva constitució en data 11 de juny de 2011.


Revisió de l'inventari municipal de béns 2015 per t ancament de

INVENTARI MUNICIPAL DE BÉNS 2015 PER TANCAMENT DE LEG

Llei 7/1985, de 2 d’abril de bases i de règim local. Reial Decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el disposicions legals vigents en matèria de règim local. Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament de patrimoni dels

Llei 33/2003, de 3 de novembre, Llei de patrimoni de les administracions públiques.Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu comú.Llei 26/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova la Llei de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. Reglament d’organització Municipal de l’Ajuntament de Berga.

En primer lloc, s’adjunta com a Annex I a aquest informe una relació de les altes, odificacions dels diferents elements de l’inventari des de l’aprovació i la

corresponent rectificació del mateix. En aquest sentit, i d’acord amb la documentació facilitada a aquesta Secretaria consta el següent:

Segons consta al llibre d’Inventari núm. 1, la primera aprovació va ser per sessió plenària del dia 2 de febrer de 1959, cosa que certifica el secretari senyor Augusto Pagés López en el mateix.

Acord de data 28 de maig de 1968, en què hi figura l’aprovació de l’inventari de béns e Berga (en l’expedient del cartipàs municipal 2011

còpia compulsada del certificat original, signat pel Secertari de l’ajuntament de Berga Sr. JAIME SANCHEZ ISAC).

Acord de data 6 de maig de 1975, on hi consta l’aprovació de la rectificació l’inventari municipal (s’adjunta còpia compulsada del certificat original signat pel Secretari de l’ajuntament de Berga Sr. SALVADOR BARTOLÓ CASALS).

Acord de data 5 de desembre de 2013, on hi consta l’aprovació de la rectificació de


Acta d’arqueix extraordinàri i comprovació de l’inventari municipal l’ajuntament, en la seva constitució en data 11 de juny de 2011.

Revisió de l'inventari municipal de béns 2015 per t ancament de

PRP2015/550

PER TANCAMENT DE LEGISLATURA 2011-

Reial Decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei

lament de patrimoni dels

Llei 33/2003, de 3 de novembre, Llei de patrimoni de les administracions públiques. Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu comú.

ei de règim jurídic i procediment de

En primer lloc, s’adjunta com a Annex I a aquest informe una relació de les altes, odificacions dels diferents elements de l’inventari des de l’aprovació i la

corresponent rectificació del mateix. En aquest sentit, i d’acord amb la documentació

, la primera aprovació va ser per sessió plenària del dia 2 de febrer de 1959, cosa que certifica el secretari senyor Augusto

Acord de data 28 de maig de 1968, en què hi figura l’aprovació de l’inventari de béns e Berga (en l’expedient del cartipàs municipal 2011-2015, consta

còpia compulsada del certificat original, signat pel Secertari de l’ajuntament de Berga

Acord de data 6 de maig de 1975, on hi consta l’aprovació de la rectificació de l’inventari municipal (s’adjunta còpia compulsada del certificat original signat pel Secretari de l’ajuntament de Berga Sr. SALVADOR BARTOLÓ CASALS).



Acta d’arqueix extraordinàri i comprovació de l’inventari municipal l’ajuntament, en la


Seguidament, i com a resultat de l’Annex I, s’adjunta com Annex II l’Inventari general de béns de l’Ajuntament, actualitzat a la data de 20 d’abril, on consten incorporades totes les modificacions produïdes. L’esmentat inventari s’ha confegit d’acord amb les prescripcions dels articles 106 a 118 del Reglament de patrimoni dels ens locals, aprovat pel Decret 336/1988, de 17 d’octubre. L’esmentat inventari s’ha de sotmetre al Ple municipal per a la seva aprovació, doncs n’és l’òrgan competent d’acord amb l’article d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Un cop aprovada la rectificació de l’inventari pel Ple, caldrà remetre’n una còpia al Departament de Governació i Relacionuna altra, a la Subdelegació del Govern. Atès els articles 79 a 83 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases i de règim local (LBRL), 86 del Reial Decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprorefós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL), 222 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Atès l’informe emès per l’administra

INFORME DE PATRIMONI RELATIU A LA RECTIFICACIÓ I ACTUALITZACIÓ DE

L’INVENTARI DE BÉNS MUNICIPALS A DATA 7 DE MAIG DE 2015

Els articles 103 i concordants del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del Patrimoni dels Ens Locals de Catalunya, indica que correspon al Ple municipal l’aprovació de la rectificació de l’inventari general el qual s’ha de verificar anualment i s’hi han de reflectir les incidències de tota mena dels béns i drets durant l’exercici. La darrera actualització i rectificació de l’inventari de l’Ajuntament de Berga va ser aprovada pel Ple en data 4 de desembre de 2014 amb dades actualitzades a 30 de novembre de 2014. El resultat doncs, a data 5 de maig de 2015, després d’aplicar les altes, baixefectuades durant l’exercici, és la present proposta d’actualització de l’Inventari Béns Municipals. Les variacions són les següents: ALTES

epígraf descripció

1 01341 – Dret real: servitud enllumenat públic a perpetuïtat: Canal / fàbrica de la Llum

1 00934 – Dret real: servitud de pas de canalització d’aigua potable a casa St. Elies

1 16615 – Solar C/ dels Banys, 4

1 01824 – Antic Jutjat

3 00085 – Dret real: servitud treure fusta de l’Estany

3 06159 – Dret real: Caseta dels Pescadors de Pedret

BAIXES


3 16940 – Parcel·la Polígon Industrial

3 00085 – Dret real: servitud treure fusta de l’Estany

MODIFICACIONS


ment, i com a resultat de l’Annex I, s’adjunta com Annex II l’Inventari general de béns de l’Ajuntament, actualitzat a la data de 20 d’abril, on consten incorporades totes les modificacions produïdes. L’esmentat inventari s’ha confegit d’acord amb les

cripcions dels articles 106 a 118 del Reglament de patrimoni dels ens locals, aprovat pel Decret 336/1988, de 17 d’octubre.

L’esmentat inventari s’ha de sotmetre al Ple municipal per a la seva aprovació, doncs n’és l’òrgan competent d’acord amb l’article 222.3 del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Un cop aprovada la rectificació de l’inventari pel Ple, caldrà remetre’n una còpia al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya i una altra, a la Subdelegació del Govern.

Atès els articles 79 a 83 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases i de règim local (LBRL), 86 del Reial Decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprorefós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL), 222 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Atès l’informe emès per l’administrativa de Patrimoni


L’INVENTARI DE BÉNS MUNICIPALS A DATA 7 DE MAIG DE 2015

Els articles 103 i concordants del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del dels Ens Locals de Catalunya, indica que correspon al Ple municipal l’aprovació de la

rectificació de l’inventari general el qual s’ha de verificar anualment i s’hi han de reflectir les incidències de tota mena dels béns i drets durant l’exercici.

era actualització i rectificació de l’inventari de l’Ajuntament de Berga va ser aprovada pel Ple en data 4 de desembre de 2014 amb dades actualitzades a 30 de novembre de 2014.

El resultat doncs, a data 5 de maig de 2015, després d’aplicar les altes, baixes i altres variacions efectuades durant l’exercici, és la present proposta d’actualització de l’Inventari Béns Municipals. Les

destinació data adquisició

valor adquisició en euros

Dret real: servitud enllumenat públic a perpetuïtat: Canal / fàbrica de la Llum

Infraestructura pública – Enllumenat públic

07/05/1908 0’00

Dret real: servitud de pas de canalització d’aigua potable a casa St. Elies

Infraestructura pública – Aigua potable

28/12/2002 600’00

Infraestructura pública - Carrers i places

07/01/2015 0’00

Edificis 10/03/2015 0’00

Dret real: servitud treure fusta de Terrenys no urbans – finques rústiques

18/10/1968 0’00

Dret real: Caseta dels Pescadors de Edificis 23/03/2011 0’00

motiu baixa

Parcel·la Polígon Industrial - Biomassa Cessió a la Mancomunitat de Municipis Berguedans per a la Biomassa per la construcció d'un centre de creació de calor amb biomassa.

Dret real: servitud treure fusta de Redempció de la servitud a canvi de 60.101,21 € a favor de l'Ajuntament.

ment, i com a resultat de l’Annex I, s’adjunta com Annex II l’Inventari general de béns de l’Ajuntament, actualitzat a la data de 20 d’abril, on consten incorporades totes les modificacions produïdes. L’esmentat inventari s’ha confegit d’acord amb les

cripcions dels articles 106 a 118 del Reglament de patrimoni dels ens locals,

L’esmentat inventari s’ha de sotmetre al Ple municipal per a la seva aprovació, doncs 222.3 del Decret legislatiu 2/2003 de 28

d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Un cop aprovada la rectificació de l’inventari pel Ple, caldrà remetre’n una còpia al

s Institucionals de la Generalitat de Catalunya i

Atès els articles 79 a 83 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases i de règim local (LBRL), 86 del Reial Decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL), 222 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei


Els articles 103 i concordants del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del dels Ens Locals de Catalunya, indica que correspon al Ple municipal l’aprovació de la

rectificació de l’inventari general el qual s’ha de verificar anualment i s’hi han de reflectir les incidències de

era actualització i rectificació de l’inventari de l’Ajuntament de Berga va ser aprovada pel Ple en

es i altres variacions efectuades durant l’exercici, és la present proposta d’actualització de l’Inventari Béns Municipals. Les

valor adquisició en euros

gravàmens

0’00

600’00

0’00

0’00

0’00

0’00

data baixa

unicipis Berguedans per a la Biomassa per la construcció d'un centre de creació de calor

23/02/2015

€ a favor de 04/06/1997



1 00091 – Equipament cultural annex al Teatre Municipal (Escola Música)

1 00676 – Casino

1 12338 – Projecte de Reparcel·lació Voluntària del Pla de l'Alemany - HOTEL ESCOLA

1 13790 – Piscina coberta i activitats complementàries

Aquesta proposta no es presenta valorada perquè els serveis de Patrimoni no han rebut cap informe tècnic que valorés les finques aprovades per Ple l’any passat. El fet que els immobles no estiguin valorats impossibilita complir amb el què disposa l’article 132 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, que diu: “Al llibre d’inventaris i balanços s’han de reflectir, anualment, l’inventari de béns i drets de l’ens local i les seves alteracions, i també la situació de l’actiu i passiu, per determinar el patrimoni net a cada exercici econòmic”. Per tant, el fet de no tenir valorades les finques altera substancialment la realitat econòmica municipal. Els expedients pendents de tramitació són e Inventari del Patrimoni Públic del Sòl i Habitatge

Pati de les escoles de la Valldan (finca 126)

Dipòsit d’aigua de Fumanya

Cementiri municipal Servitud de pas Caseta de Gularons des del Canal Industrial de Berga al dipòsit municipal

La Valldan - terrenys procedents de Ciments Fígols

Camí i plaça del Cementiri

Pis Santa Eulàlia 53, 4-2

Pis Santa Eulàlia 6,2-1

Edifici C/ Pietat 24

Terrenys C/ Pietat

Terrenys C/ Pietat

Santa Eulàlia III


modificació

Equipament cultural annex al Teatre Afegitó a les observacions: No s'ha fet la corresponent declaració d'obra nova. Nom de la finca: modificat

Projecte de Reparcel·lació Voluntària HOTEL ESCOLA

Afegitó a les observacions: dins d'aquesta finca es troben ubicades altres dependències les quals estan pendents que els Serveis Tècnics facin la corresponent segregació i declaració d'obra nova, és el cas de l'escola bressol i el Pavelló de Suècia.

Piscina coberta i activitats Afegitó a les observacions: dins d'aquesta finca es troben ubicades altres dependències les quals estan pendents que els Serveis Tècnics facin la corresponent segregació i declaració d'obra nova, és el cas de les piscines d'estiu, el pavelló nou, el pavelló vell, les pistes de tennis i les de frontó.

Aquesta proposta no es presenta valorada perquè els serveis de Patrimoni no han rebut cap informe tècnic que valorés les finques aprovades per Ple l’any passat.

s no estiguin valorats impossibilita complir amb el què disposa l’article 132 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, que diu:

“Al llibre d’inventaris i balanços s’han de reflectir, anualment, l’inventari de béns i drets de l’ens local i les ns, i també la situació de l’actiu i passiu, per determinar el patrimoni net a cada exercici

Per tant, el fet de no tenir valorades les finques altera substancialment la realitat econòmica municipal.

Els expedients pendents de tramitació són els que es detallen a continuació:

Inventari del Patrimoni Públic del Sòl i Habitatge Pendent d’informe de l’arquitecte que determini quines són les finques que n’han de formar part.

Pati de les escoles de la Valldan (finca 126) Pendent d’escripturar i d’inscripció al Registre de la Propietat. L’actual propietària d’aquesta finca està incapacitada, però no legalment, condició indispensable perquè l’usufructuari pugui donar curs al tràmit davant notari. No tenim en el nostre poder una escriptura. Mancaria comprovar per part de la Notaria si es va arribar a escripturar. Si no fos així, el propietari actual de la finca on està ubicat el dipòsit és un altre i hauria de donar la seva conformitat perquè es pogués escripturar i regisIgual que l’anterior.

Servitud de pas Caseta de Gularons - portada d’aigües des del Canal Industrial de Berga al dipòsit municipal

Es va constituir l’any 1986, no es va inscriure al Registre. Ara el propietari és un altre i té pendent de signar una acta de formalització des del maig del 2013. Se l’ha avisat moltes vegades però, malgrat que en principi va manifestar la seva conformitat, ha anat donant excuses i no ha vingut. En última instància es podria recórrer a la via judicial.

terrenys procedents de Ciments Fígols Es va fer una ocupació directa dels terrenys però no tenim escriptura. Secretaria hauria d’estudiar l’expedient i determinar quines actuacions emprendre.No tenim escriptura. Investigar si es va arribar a escripturar. Encara s’està pagant. A finals del 2016 quedarà liquidat i es podrà escripturar. Encara s’està pagant. A finals del 2019 quedarà liquidat i es podrà escripturar. L’expedient conté els contractes de compravenda de l’immoble però no hi ha l’escriptura. S’hauria de comprovar si es va arribar a fer. El Ple va acordar l’adquisició de terrenys a Àngela Torruella Golet. No hi ha escriptura dins l’expedient. Indagar si es va escripturar. El Ple va acordar l’adquisició de terrenys a Xavier de Ferrer Pla. No hi ha escriptura dins l’expedient. Indagar si es va escripturar. Tenim el conveni de cessió per part d’ADIGSA però no hi

data modificació

s'ha fet la corresponent 07/05/2015

07/05/2015

troben ubicades altres dependències les quals estan pendents que els Serveis Tècnics facin la corresponent segregació i declaració d'obra nova, és el cas de l'escola bressol i el

07/05/2015

Afegitó a les observacions: dins d'aquesta finca es troben ubicades altres dependències les quals estan pendents que els Serveis Tècnics facin la corresponent segregació i declaració d'obra nova, és el cas de les piscines d'estiu, el

, el pavelló vell, les pistes de tennis i les de

07/05/2015

Aquesta proposta no es presenta valorada perquè els serveis de Patrimoni no han rebut cap informe

s no estiguin valorats impossibilita complir amb el què disposa l’article 132 del

“Al llibre d’inventaris i balanços s’han de reflectir, anualment, l’inventari de béns i drets de l’ens local i les ns, i també la situació de l’actiu i passiu, per determinar el patrimoni net a cada exercici

Per tant, el fet de no tenir valorades les finques altera substancialment la realitat econòmica municipal.

Pendent d’informe de l’arquitecte que determini quines són les finques que n’han de formar part.

inscripció al Registre de la Propietat. L’actual propietària d’aquesta finca està incapacitada, però no legalment, condició indispensable perquè l’usufructuari pugui donar curs al tràmit davant

er una escriptura. Mancaria comprovar per part de la Notaria si es va arribar a escripturar. Si no fos així, el propietari actual de la finca on està ubicat el dipòsit és un altre i hauria de donar la seva conformitat perquè es pogués escripturar i registrar.

Es va constituir l’any 1986, no es va inscriure al Registre. pendent de signar una

acta de formalització des del maig del 2013. Se l’ha avisat moltes vegades però, malgrat que en principi va manifestar la seva conformitat, ha anat donant excuses i no ha vingut. En última instància es podria recórrer a la

Es va fer una ocupació directa dels terrenys però no tenim escriptura. Secretaria hauria d’estudiar l’expedient i determinar quines actuacions emprendre.

ura. Investigar si es va arribar a

Encara s’està pagant. A finals del 2016 quedarà liquidat i

Encara s’està pagant. A finals del 2019 quedarà liquidat i

L’expedient conté els contractes de compravenda de l’immoble però no hi ha l’escriptura. S’hauria de

El Ple va acordar l’adquisició de terrenys a Àngela No hi ha escriptura dins l’expedient.

El Ple va acordar l’adquisició de terrenys a Xavier de Ferrer Pla. No hi ha escriptura dins l’expedient. Indagar

onveni de cessió per part d’ADIGSA però no hi


Ampliació CEIP Valldan

Dipòsit d’aigua ubicat sota el Castell

Santuari de Queralt - ascensor interior. Servitud de pas.

Accés a l’edifici de serveis socials - de Claris Enllaç entre els carrers Pere III i Albèniz (finca 409)

Teatre i Escola de Música

Escola de Música Centre Cívic Escola Bressol

Pavelló de Suècia i Arxiu Històric

Centre d’Acollida Turística (CAT) Zona esportiva

C/ Vila de Bagà

Parc del Lledó - finca 1885 - Rosa Sala i Gns. Corominas

Parc del Lledó - Joan Colell CompanyTerrenys Rasa dels Molins (coneguts com Molí de l’Hortelà) Casal d’Avis - 1a planta

Casal d’Avis - 2a planta

Actuació Pinsania - Callissot del Lledó “PMU

Adquisició de terrenys per ampliació de l’Hospital Comarcal de Sant Bernabé

Pel que respecta als organismes autònoms, societats municipals i altres ens dependents de l’Ajuntament.

És el que informo als efectes oportuns. Berga, 20 d’abril de 2015 L’Administrativa de Patrimoni, Ester Gros i Fernández DISPOSICIÓ


ha escriptura dins l’expedient. Hi ha els acords d’adquisició de 2 terrenys i un acord de cessió dels mateixos a la Generalitat.

Pendent de fer declaració d’obra nova, sinó no es pot inscriure al Registre de la Propietat. Està edificat dins la finca 1612.

ascensor interior. Servitud de pas. pendent aportació a la Notaria d’un plànol de l’arquitecte que detalli amb exactitud el recorregut de l’ascensor i les finques per les quals passa des de l’inici fins al final.

entrada de les Voltes Manca informe de l’arquitecte per poder escripturar.

lbèniz (finca 409) Informe de l’arquitecte per inscriure un excés de cabuda de 5.446 m2. parcel·lació per segregar la part de vial i la part d'equipament i agregar-la a la finca del Casino, núm. 676declaració d'obra nova declaració d’obra nova segregació de la finca del Pla de l’Alemany i declaració d’obra nova segregació de la finca del Pla de l’Alemany i declaració d’obra nova declaració d’obra nova declaració obra nova com: els dos pavellons, piscines exteriors, pistes tennis, etc. Segregació i desafectacció: està qualificada de bé de domini públic, però en realitat una part é

Rosa Sala i Gns. Corominas No tenim escriptura a l’expedient. Notaria, comprovar si es va fer i registrar. Si no fos així, s’hauria de donar curs a l’expedient.

Joan Colell Company Igual que l’anterior. Terrenys Rasa dels Molins (coneguts com Molí de Identificar i ubicar els terrenys.

La cessió d’ús a la Tresoreria Gral. de la Seguretat Social, avui dia, Departament de Benestar Social, va acabar el dia 22/11/2013. La seva ocupació al no havercessió és irregular. L’any 2003 es van fer un seguit de tràmits però no es va arribar a fer-ne la cessió a la Generalitat.

Callissot del Lledó “PMU-02 Pinsania” Hi havia un conveni amb 4 propietats diferents. S’ha de determinar quines actuacions s’han d’emprendre perquè el conveni va quedar anul·lat i sense efecte. Tot i així, es va pagar a una de les propietats una part en concepte d’expropiació i, una altra part en concepte de compra. Mai s’ha arribat a escripturar. Els altres propietaris no van percebre cap import. L’expedient el va gestionar BRG.

Adquisició de terrenys per ampliació de l’Hospital � Quan es va entregar l’expedient a la Notaria el dia 11 de gener de 2012 aquests van veure que no quedava clara la situació del solar i van demanar un informe del Serveis Tècnics que ho clarifiqués. Per tant, va quedar pendent de rebre aquest document.

� Per altra banda, pel temps que ha transcorregut caldrà fer una nova valoració pericial donat que el Departament de Governació de la Generalitat, no havent rebut la documentació que van requerir a l’Ajuntament en data 23 de març de 2009, va procedir a l’arxivament de la sol·licitud.

� Això suposa que s’haurà d’elaborar un nou expedient complert i actualitzat de l’operació de tràfic patrimonial referida a l’any vigent.

Pel que respecta als organismes autònoms, societats municipals i altres ens dependents de l’Ajuntament.

No ens han facilitat els seus béns propis.

És el que informo als efectes oportuns.

El secretari, Antoni Pérez i Zúñiga

Hi ha els acords d’adquisició de 2 terrenys i un acord de cessió dels mateixos a la Generalitat.

claració d’obra nova, sinó no es pot inscriure al Registre de la Propietat. Està edificat dins la

pendent aportació a la Notaria d’un plànol de l’arquitecte el recorregut de l’ascensor i les

finques per les quals passa des de l’inici fins al final. Manca informe de l’arquitecte per poder escripturar.

Informe de l’arquitecte per inscriure un excés de cabuda

parcel·lació per segregar la part de vial i la part la a la finca del Casino, núm. 676

segregació de la finca del Pla de l’Alemany i declaració

segregació de la finca del Pla de l’Alemany i declaració

declaració obra nova com: els dos pavellons, piscines

Segregació i desafectacció: està qualificada de bé de domini públic, però en realitat una part és bé patrimonial. No tenim escriptura a l’expedient. Notaria, comprovar si es va fer i registrar. Si no fos així, s’hauria de donar curs

La cessió d’ús a la Tresoreria Gral. de la Seguretat Social, avui dia, Departament de Benestar Social, va acabar el dia 22/11/2013. La seva ocupació al no haver-hi una

L’any 2003 es van fer un seguit de tràmits però no es va ne la cessió a la Generalitat.

Hi havia un conveni amb 4 propietats diferents. S’ha de determinar quines actuacions s’han d’emprendre perquè el conveni va quedar anul·lat i sense efecte. Tot i així, es va pagar a una de les propietats una part en concepte

ra part en concepte de compra. Mai s’ha arribat a escripturar. Els altres propietaris no van percebre cap import. L’expedient el va gestionar BRG.

nt a la Notaria el dia 11 de gener de 2012 aquests van veure que no quedava clara la situació del solar i van demanar un informe del Serveis Tècnics que ho clarifiqués. Per tant, va quedar pendent de rebre aquest document.

ha transcorregut caldrà fer una nova valoració pericial donat que el Departament de Governació de la Generalitat, no havent rebut la documentació que van requerir a l’Ajuntament en data 23 de març de 2009, va procedir a

s’haurà d’elaborar un nou expedient complert i actualitzat de l’operació de tràfic patrimonial referida a l’any vigent.

tat els seus béns propis.


El ple municipal acorda, Primer. APROVAR la rectifBerga, actualitzat a data 20 d’abril de 2015 i formulat pel departament de Secretaria, que incorpora com annex els inventaris dels béns propis i/o adscrits dels organismes autònoms, societats municip ANNEX a l’acord núm. 1: Relació d’altes, baixes i modificacions de l’Inventari general de béns de l’Ajuntament de Berga, des de l’aprovació de la rectificació per acord de Ple de data 6 de maig de 1975 fins a data 20 d’abril de 2015. Segon. REMETRE còpia de l’esmentat inventari al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya i a la Subdelegació del Govern. Deliberacions No se’n produeixen. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidorVots en contra: --- Abstencions: --- 2.1.2. CONTRACTACIÓ 2.1.2.1. Concessió del servei públic piscina coberta El Toss alet de Berga: cessió de la concessió. PROCEDIMENT

CONCESSIÓ DEL SERVEI PÚBCONCESSIÓ. MOTIVACIÓ 1. El Ple de la corporació, en sessió celebrada el dia 5 de març de 2015, va aprovar l’acord que es transcriu a continuació:

PROCEDIMENT

CONCESSIÓ DE SERVEI PÚBLIC PISCINA COBERTCONCESSIÓ MOTIVACIÓ 1. En data 30 de setembre de 2014 (núm. de registre d’entrada 3781) Federació Catalana de Natació i Tossalet Berga, S.L. van presentar instància en la qual es demanava la cessió dels drets i de les obligacions de les concessions de servei públic de la piscina coberta i demanial sobre aquest mateix bé, del primer cap al segon.


APROVAR la rectificació de l’inventari general de béns de l’Ajuntament de Berga, actualitzat a data 20 d’abril de 2015 i formulat pel departament de Secretaria, que incorpora com annex els inventaris dels béns propis i/o adscrits dels organismes autònoms, societats municipals i altres ens dependents de l’Ajuntament.

Relació d’altes, baixes i modificacions de l’Inventari general de béns de l’Ajuntament de Berga, des de l’aprovació de la rectificació per acord de Ple de data 6 de

data 20 d’abril de 2015.

REMETRE còpia de l’esmentat inventari al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya i a la Subdelegació del Govern.

el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat:


Concessió del servei públic piscina coberta El Toss alet de Berga: cessió

Proposta a JGL i Ple

ESSIÓ DEL SERVEI PÚBLIC PISCINA COBERTA EL TOSSALET DE BERGA

1. El Ple de la corporació, en sessió celebrada el dia 5 de març de 2015, va aprovar l’acord que es transcriu a continuació:

Proposta a JGL i Ple

ÚBLIC PISCINA COBERTA EL TOSSALET DE BERGA

1. En data 30 de setembre de 2014 (núm. de registre d’entrada 3781) Federació Catalana Berga, S.L. van presentar instància en la qual es demanava la cessió

dels drets i de les obligacions de les concessions de servei públic de la piscina coberta i demanial sobre aquest mateix bé, del primer cap al segon.

icació de l’inventari general de béns de l’Ajuntament de Berga, actualitzat a data 20 d’abril de 2015 i formulat pel departament de Secretaria, que incorpora com annex els inventaris dels béns propis i/o adscrits dels organismes

als i altres ens dependents de l’Ajuntament.

Relació d’altes, baixes i modificacions de l’Inventari general de béns de l’Ajuntament de Berga, des de l’aprovació de la rectificació per acord de Ple de data 6 de

REMETRE còpia de l’esmentat inventari al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya i a la Subdelegació del Govern.

el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres

9 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1

Concessió del servei públic piscina coberta El Toss alet de Berga: cessió

Proposta a JGL i Ple - Informe i certificat 2014/50 PRP2015/626

ERGA: CESSIÓ DE LA

1. El Ple de la corporació, en sessió celebrada el dia 5 de març de 2015, va aprovar

Proposta a JGL i Ple - Informe i certificat 2014/50 - PRP2015/230

ERGA: CESSIÓ DE LA

1. En data 30 de setembre de 2014 (núm. de registre d’entrada 3781) Federació Catalana Berga, S.L. van presentar instància en la qual es demanava la cessió

dels drets i de les obligacions de les concessions de servei públic de la piscina coberta i


2. En data d’octubre de 2014, per Del’aportació de la següent documentació:- Escriptures de constitució de Tossalet Berga, S.L.- Poders de la societat Tossalet Berga, S.L.- Solvència econòmica de Tossalet Berga, S.L. que requerien els plecs

solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta solvència, supòsit en el qual també s’haurà de portar la solvència de l’empresa que posa a disposició la sol

- Solvència tècnica de Tossalet Berga, S.L. que requerien els plecs del contracte, ja sigui solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta solvència, supòsit en elde l’empresa que posa a disposició la solvència tècnica.

- Declaració de Tossalet Berga, S.L no incórrer en cap prohibició per contractar amb l’administració pública.

- Relació de personal adscrits al servei públic amcertificada per l’entitat cedent.

3. En data 22 d’octubre de 2014 (núm. de registre d’entrada 4130) Federació Catalana de Natació va aportar certificat de relació de personal adscrit al servei públic, acontracte, règim laboral i antiguitat certificada per l’entitat cedent. 4. En data 23 de desembre de 2014 (núm. de registre d’entrada 4933) Tossalet Berga, S.L. va aportar escriptures de constitució de Tossalet Berga, S.L., poders de la soBerga, S.L., solvència econòmica de Mas d’en Bosch, S.A., solvència tècnica de Mas d’en Bosch, S.A. 5. Vist l’informe del tècnic de gestió administrativa:

PROCEDIMENT CONCESSIÓ DE SERVEI PÚBLIC PISCINA COBERTANTECEDENTS 1. En data 7 d’abril de 2003 es va formalitzar el contracte de servei públic per la gestió dels equipaments del recinte de la piscina coberta de Berga iBerga per al desenvolupament d’activitats complementàries de la concessió de servei públic per a la gestió d’aquest equipament. La concessió demanial es troba inscrita al Regi13.923, foli 83, llibre 270 de Berga, volum 1051, i aquesta concessió, sense perjudici que aquest tècnic no li consten acords d’autorització de la hipoteca per part del concedent de la concessió, es troba hipInstitut Català de Finances, segons inscripció de data 15 de setembre de 2003, i la modificació de la hipoteca inscrita en data 10 de novembre de 2009.2. En data 30 de setembre de 2014 (núm. de registre d’entrada 3781) Federació CatalanBerga, S.L. van presentar instància en la qual es demanava la cessió dels drets i de les obligacions de les concessions de servei públic de la piscina coberta i demanial sobre aquest mateix bé, del primer cap al segon.3. En data d’octubre de 2014, per Decret de l’alcaldia 923/2014, es va requerir a ambdós l’aportació de la següent documentació: - Escriptures de constitució de Tossalet Berga, S.L.- Poders de la societat Tossalet Berga, S.L.- Solvència econòmica de Tossalet Berga, S.L. q

o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta solvència, supòsit en el qual també s’haurà de portar la solvència de l’empresa que psolvència econòmica.

- Solvència tècnica de Tossalet Berga, S.L. que requerien els plecs del contracte, ja sigui solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta solvència, supòsit en el qual també s’haurà de portar la solvència de l’empresa que posa a disposició la solvència tècnica.

- Declaració de Tossalet Berga, S.L no incórrer en cap prohibició per contractar amb l’administració pública.- Relació de personal adscr

per l’entitat cedent. 4. En data 22 d’octubre de 2014 (núm. de registre d’entrada 4130) Federació Catalana de Natació va aportar certificat de relació de personal adscrcertificada per l’entitat cedent. 5. En data 23 de desembre de 2014 (núm. de registre d’entrada 4933) Tossalet Berga, S.L. va aportar escriptures de constitució de Tossalet Berga, d’en Bosch, S.A., solvència tècnica de Mas d’en Bosch, S.A.INFORME 1. La Disposició transitòria primera del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova refós de la Llei de contractes del sector públic estableix que els contractes administratiu adjudicats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regirien per la normativa anterior. Aquest contracte doncs es regeix pel Reial


2. En data d’octubre de 2014, per Decret de l’alcaldia 923/2014, es va requerir a ambdós l’aportació de la següent documentació:

Escriptures de constitució de Tossalet Berga, S.L. Poders de la societat Tossalet Berga, S.L. Solvència econòmica de Tossalet Berga, S.L. que requerien els plecs del contracte, ja sigui solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta solvència, supòsit en el qual també s’haurà de portar la solvència de l’empresa que posa a disposició la solvència econòmica. Solvència tècnica de Tossalet Berga, S.L. que requerien els plecs del contracte, ja sigui solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta solvència, supòsit en el qual també s’haurà de portar la solvència de l’empresa que posa a disposició la solvència tècnica. Declaració de Tossalet Berga, S.L no incórrer en cap prohibició per contractar amb

Relació de personal adscrits al servei públic amb tipologia de contracte, règim laboral i antiguitat certificada per l’entitat cedent.

3. En data 22 d’octubre de 2014 (núm. de registre d’entrada 4130) Federació Catalana de Natació va aportar certificat de relació de personal adscrit al servei públic, acontracte, règim laboral i antiguitat certificada per l’entitat cedent.

4. En data 23 de desembre de 2014 (núm. de registre d’entrada 4933) Tossalet Berga, S.L. va aportar escriptures de constitució de Tossalet Berga, S.L., poders de la soBerga, S.L., solvència econòmica de Mas d’en Bosch, S.A., solvència tècnica de Mas d’en

5. Vist l’informe del tècnic de gestió administrativa:

INFORME

ÚBLIC PISCINA COBERTA EL TOSSALET DE BERGA: CESSIÓ DE LA CONCESSIÓ

1. En data 7 d’abril de 2003 es va formalitzar el contracte de servei públic per la gestió dels equipaments del recinte de la piscina coberta de Berga i la concessió demanial sobre els equipament del recinte de la piscina coberta de Berga per al desenvolupament d’activitats complementàries de la concessió de servei públic per a la gestió d’aquest equipament. La concessió demanial es troba inscrita al Registre de la propietat de Berga, en la finca núm. 13.923, foli 83, llibre 270 de Berga, volum 1051, i aquesta concessió, sense perjudici que aquest tècnic no li consten acords d’autorització de la hipoteca per part del concedent de la concessió, es troba hipInstitut Català de Finances, segons inscripció de data 15 de setembre de 2003, i la modificació de la hipoteca inscrita en data 10 de novembre de 2009. 2. En data 30 de setembre de 2014 (núm. de registre d’entrada 3781) Federació Catalana de Natació i Tossalet Berga, S.L. van presentar instància en la qual es demanava la cessió dels drets i de les obligacions de les concessions de servei públic de la piscina coberta i demanial sobre aquest mateix bé, del primer cap al segon.

octubre de 2014, per Decret de l’alcaldia 923/2014, es va requerir a ambdós l’aportació de la següent

Escriptures de constitució de Tossalet Berga, S.L. Poders de la societat Tossalet Berga, S.L. Solvència econòmica de Tossalet Berga, S.L. que requerien els plecs del contracte, ja sigui solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta solvència, supòsit en el qual també s’haurà de portar la solvència de l’empresa que p

Solvència tècnica de Tossalet Berga, S.L. que requerien els plecs del contracte, ja sigui solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta olvència, supòsit en el qual també s’haurà de portar la solvència de l’empresa que posa a disposició la

Declaració de Tossalet Berga, S.L no incórrer en cap prohibició per contractar amb l’administració pública.Relació de personal adscrits al servei públic amb tipologia de contracte, règim laboral i antiguitat certificada

4. En data 22 d’octubre de 2014 (núm. de registre d’entrada 4130) Federació Catalana de Natació va aportar certificat de relació de personal adscrit al servei públic, amb tipologia de contracte, règim laboral i antiguitat

5. En data 23 de desembre de 2014 (núm. de registre d’entrada 4933) Tossalet Berga, S.L. va aportar escriptures de constitució de Tossalet Berga, S.L., poders de la societat Tossalet Berga, S.L., solvència econòmica de Mas d’en Bosch, S.A., solvència tècnica de Mas d’en Bosch, S.A.

1. La Disposició transitòria primera del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova refós de la Llei de contractes del sector públic estableix que els contractes administratiu adjudicats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regirien per la normativa anterior. Aquest contracte doncs es regeix pel Reial

cret de l’alcaldia 923/2014, es va requerir a ambdós

del contracte, ja sigui solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta solvència, supòsit en el qual també s’haurà de portar la solvència

Solvència tècnica de Tossalet Berga, S.L. que requerien els plecs del contracte, ja sigui solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat

qual també s’haurà de portar la solvència

Declaració de Tossalet Berga, S.L no incórrer en cap prohibició per contractar amb

b tipologia de contracte, règim laboral i antiguitat

3. En data 22 d’octubre de 2014 (núm. de registre d’entrada 4130) Federació Catalana de Natació va aportar certificat de relació de personal adscrit al servei públic, amb tipologia de

4. En data 23 de desembre de 2014 (núm. de registre d’entrada 4933) Tossalet Berga, S.L. va aportar escriptures de constitució de Tossalet Berga, S.L., poders de la societat Tossalet Berga, S.L., solvència econòmica de Mas d’en Bosch, S.A., solvència tècnica de Mas d’en

Proposta a JGL i Ple - Informe i certificat 2014/50 - PRP2015/230

IÓ

1. En data 7 d’abril de 2003 es va formalitzar el contracte de servei públic per la gestió dels equipaments del recinte la concessió demanial sobre els equipament del recinte de la piscina coberta de

Berga per al desenvolupament d’activitats complementàries de la concessió de servei públic per a la gestió stre de la propietat de Berga, en la finca núm.

13.923, foli 83, llibre 270 de Berga, volum 1051, i aquesta concessió, sense perjudici que aquest tècnic no li consten acords d’autorització de la hipoteca per part del concedent de la concessió, es troba hipotecada a favor de Institut Català de Finances, segons inscripció de data 15 de setembre de 2003, i la modificació de la hipoteca

a de Natació i Tossalet Berga, S.L. van presentar instància en la qual es demanava la cessió dels drets i de les obligacions de les concessions de servei públic de la piscina coberta i demanial sobre aquest mateix bé, del primer cap al segon.

octubre de 2014, per Decret de l’alcaldia 923/2014, es va requerir a ambdós l’aportació de la següent

ue requerien els plecs del contracte, ja sigui solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta solvència, supòsit en el qual també s’haurà de portar la solvència de l’empresa que posa a disposició la

Solvència tècnica de Tossalet Berga, S.L. que requerien els plecs del contracte, ja sigui solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta olvència, supòsit en el qual també s’haurà de portar la solvència de l’empresa que posa a disposició la

Declaració de Tossalet Berga, S.L no incórrer en cap prohibició per contractar amb l’administració pública. its al servei públic amb tipologia de contracte, règim laboral i antiguitat certificada

4. En data 22 d’octubre de 2014 (núm. de registre d’entrada 4130) Federació Catalana de Natació va aportar it al servei públic, amb tipologia de contracte, règim laboral i antiguitat

5. En data 23 de desembre de 2014 (núm. de registre d’entrada 4933) Tossalet Berga, S.L. va aportar escriptures S.L., poders de la societat Tossalet Berga, S.L., solvència econòmica de Mas

1. La Disposició transitòria primera del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic estableix que els contractes administratiu adjudicats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regirien per la normativa anterior. Aquest contracte doncs es regeix pel Reial


decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques. 2. L’article 114 del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques disposa:Artículo 114. Cesión de los contratos. 1. Los derechos y obligaciones dimanantes del contrato podrán ser cedidos a un tercero siempre que las cualidades técnicas o personales del cedente no hayan sido razón determinante d2. Para que los adjudicatarios puedan ceder sus derechos y obligaciones a terceros deberán cumplirse los siguientes requisitos:

a) Que el órgano de contratación autorice expresamente y con carácter previo la cesión. b) Que el cedente tenga ejecutado al menos un 20 por 100 del importe del contrato, o realizada la explotación al menos durante el plazo de una quinta parte del tiempo de duración del contrato si éste fuese de gestión de servicios públicos. c) Que el cesionario tenga capacidad para contratar con la Administración y la solvencia exigible de conformidad con los artículos 15 a 20, debiendo estar debidamente clasificado si tal requisito ha sido exigido al cedente. d) Que se formalice la cesión, entre el adjudicatar

3. El cesionario quedará subrogado en todos los derechos y obligaciones que corresponderían al cedente. 4. La Administración no autorizará la cesión del contrato en favor de personas incursas en suspensión de clasificaciones o inhabilitadas para contratar.3. De conformitat amb la clàusula setena del plec la durada del contracte és de 25 anys a comptar a partir que es formalitzi l’acta de lliurament al contractista del demani afecte. Així mateix en la mateixa actatradia la possessió de la concessió demanial, de manera que ha transcorregut una cinquena part de la durada del contracte 4. En el requeriment efectuat, de conformitat amb el que disposa l’apartat c) de l’article 114 LCAP, es demanavl’aportació de la solvència tècnica i econòmica de l’empresa que demana la cessió, Tossalet de Berga, S.L., o en el cas que fos per aportació d’altres empreses els acords corresponents de posada a disposició de la solvència tècnica i econòmica. En aquest sentit s’ha manifestat la Junta consultiva de contractació administrativa, en Informe 45/02, de 28 de febrer de 2003 en la seva conclusió primera on diu:1. La acreditación por las empresas de la disponibilidad de los medios que exija el órgano de contratjustificar su solvencia técnica, conforme a lo establecido en el artículo 15.3. de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas, puede realizarse mediante la descripción de medios que no son de su propiedad sino que pertenecen a otras empresas distintas de ellas con las que mantienen vínculos directos o indirectos, siempre que prueben ante el órgano de contratación que disponen de manera efectiva de los mismos para ejecutar el contrato. En aquest sentit doncs no s’ha provat davant d’aquessocial Tossalet Berga, S.L., ja que tot i que Mas d’en Bosch, S.A. pogués contar amb aquesta solvència, no ha estat posada a disposició de l’empresa que pretén la cessió. Per aquest motiu no pot scontracte. 5. En cas de que es fes activa la cessió del contracte, el cessionari quedaria subrogat en totes els drets i obligacions que li correspondrien el cedent, no sent procedent la modificació dels termes del contracte. 6. L’òrgan competent per a la resolució de la sol·licitud de l’autorització és l’òrgan de contractació, que és el Ple de la corporació. Berga, 19 de febrer de 2015 El tècnic de gestió administrativaMarc Portell i Peipoch DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Primer i únic .- No autoritzar la cessió de la concessió de servei públic per a la gestió d’equipaments del recinte de la piscina coberta de Berga el Tossalet i del a concessió demanial sobre els equipaments del recinte de la piscina coberta de Berga, pelsesgrimits a l’apartat motivació.

2. En data 23 d’abril de 2015 per part de Tossalet Berga, SL es va presentar recurs de reposició contra aquesta resolució en el qual al·lega:- Que no es pot admetre el motiu de no haver acreditat la solvència tècneconòmica per no admetre la cessió del contracte. - Que l’Ajuntament ha donat un gir i s’ha de cenyir a la legalitat en al seva actuació- Que l’Ajuntament tenia la solvència tècnica i econòmica e mas d’en Bosch, SA. i que s’hauria d’haver requerit l’aportació de la documentació.


gislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions

2. L’article 114 del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de dministracions públiques disposa:

Artículo 114. Cesión de los contratos. 1. Los derechos y obligaciones dimanantes del contrato podrán ser cedidos a un tercero siempre que las cualidades técnicas o personales del cedente no hayan sido razón determinante de la adjudicación del contrato. 2. Para que los adjudicatarios puedan ceder sus derechos y obligaciones a terceros deberán cumplirse los

a) Que el órgano de contratación autorice expresamente y con carácter previo la cesión. e el cedente tenga ejecutado al menos un 20 por 100 del importe del contrato, o realizada la

explotación al menos durante el plazo de una quinta parte del tiempo de duración del contrato si éste fuese de gestión de servicios públicos.

tenga capacidad para contratar con la Administración y la solvencia exigible de conformidad con los artículos 15 a 20, debiendo estar debidamente clasificado si tal requisito ha sido exigido

d) Que se formalice la cesión, entre el adjudicatario y el cesionario, en escritura pública. 3. El cesionario quedará subrogado en todos los derechos y obligaciones que corresponderían al cedente. 4. La Administración no autorizará la cesión del contrato en favor de personas incursas en suspensión de

sificaciones o inhabilitadas para contratar. 3. De conformitat amb la clàusula setena del plec la durada del contracte és de 25 anys a comptar a partir que es formalitzi l’acta de lliurament al contractista del demani afecte. Així mateix en la mateixa actatradia la possessió de la concessió demanial, de manera que ha transcorregut una cinquena part de la durada del

4. En el requeriment efectuat, de conformitat amb el que disposa l’apartat c) de l’article 114 LCAP, es demanavl’aportació de la solvència tècnica i econòmica de l’empresa que demana la cessió, Tossalet de Berga, S.L., o en el cas que fos per aportació d’altres empreses els acords corresponents de posada a disposició de la solvència

sentit s’ha manifestat la Junta consultiva de contractació administrativa, en Informe 45/02, de 28 de febrer de 2003 en la seva conclusió primera on diu: 1. La acreditación por las empresas de la disponibilidad de los medios que exija el órgano de contratjustificar su solvencia técnica, conforme a lo establecido en el artículo 15.3. de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas, puede realizarse mediante la descripción de medios que no son de su propiedad sino

presas distintas de ellas con las que mantienen vínculos directos o indirectos, siempre que prueben ante el órgano de contratación que disponen de manera efectiva de los mismos para ejecutar el

En aquest sentit doncs no s’ha provat davant d’aquesta administració la solvència tècnica i econòmica de la raó social Tossalet Berga, S.L., ja que tot i que Mas d’en Bosch, S.A. pogués contar amb aquesta solvència, no ha estat posada a disposició de l’empresa que pretén la cessió. Per aquest motiu no pot ser admesa la cessió del

5. En cas de que es fes activa la cessió del contracte, el cessionari quedaria subrogat en totes els drets i obligacions que li correspondrien el cedent, no sent procedent la modificació dels termes del contracte.

òrgan competent per a la resolució de la sol·licitud de l’autorització és l’òrgan de contractació, que és el Ple de

El tècnic de gestió administrativa

No autoritzar la cessió de la concessió de servei públic per a la gestió d’equipaments del recinte de la piscina coberta de Berga el Tossalet i del a concessió demanial sobre els equipaments del recinte de la piscina coberta de Berga, pelsesgrimits a l’apartat motivació.

2. En data 23 d’abril de 2015 per part de Tossalet Berga, SL es va presentar recurs de reposició contra aquesta resolució en el qual al·lega:

Que no es pot admetre el motiu de no haver acreditat la solvència tècneconòmica per no admetre la cessió del contracte.

Que l’Ajuntament ha donat un gir i s’ha de cenyir a la legalitat en al seva actuacióQue l’Ajuntament tenia la solvència tècnica i econòmica e mas d’en Bosch, SA. i que

l’aportació de la documentació.

gislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions

2. L’article 114 del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de

1. Los derechos y obligaciones dimanantes del contrato podrán ser cedidos a un tercero siempre que las e la adjudicación del contrato.

2. Para que los adjudicatarios puedan ceder sus derechos y obligaciones a terceros deberán cumplirse los

a) Que el órgano de contratación autorice expresamente y con carácter previo la cesión. e el cedente tenga ejecutado al menos un 20 por 100 del importe del contrato, o realizada la

explotación al menos durante el plazo de una quinta parte del tiempo de duración del contrato si éste fuese

tenga capacidad para contratar con la Administración y la solvencia exigible de conformidad con los artículos 15 a 20, debiendo estar debidamente clasificado si tal requisito ha sido exigido

io y el cesionario, en escritura pública. 3. El cesionario quedará subrogado en todos los derechos y obligaciones que corresponderían al cedente. 4. La Administración no autorizará la cesión del contrato en favor de personas incursas en suspensión de

3. De conformitat amb la clàusula setena del plec la durada del contracte és de 25 anys a comptar a partir que es formalitzi l’acta de lliurament al contractista del demani afecte. Així mateix en la mateixa acta de formalització i es tradia la possessió de la concessió demanial, de manera que ha transcorregut una cinquena part de la durada del

4. En el requeriment efectuat, de conformitat amb el que disposa l’apartat c) de l’article 114 LCAP, es demanava l’aportació de la solvència tècnica i econòmica de l’empresa que demana la cessió, Tossalet de Berga, S.L., o en el cas que fos per aportació d’altres empreses els acords corresponents de posada a disposició de la solvència

sentit s’ha manifestat la Junta consultiva de contractació administrativa, en Informe 45/02, de 28 de

1. La acreditación por las empresas de la disponibilidad de los medios que exija el órgano de contratación para justificar su solvencia técnica, conforme a lo establecido en el artículo 15.3. de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas, puede realizarse mediante la descripción de medios que no son de su propiedad sino

presas distintas de ellas con las que mantienen vínculos directos o indirectos, siempre que prueben ante el órgano de contratación que disponen de manera efectiva de los mismos para ejecutar el

ta administració la solvència tècnica i econòmica de la raó social Tossalet Berga, S.L., ja que tot i que Mas d’en Bosch, S.A. pogués contar amb aquesta solvència, no ha

er admesa la cessió del

5. En cas de que es fes activa la cessió del contracte, el cessionari quedaria subrogat en totes els drets i obligacions que li correspondrien el cedent, no sent procedent la modificació dels termes del contracte.

òrgan competent per a la resolució de la sol·licitud de l’autorització és l’òrgan de contractació, que és el Ple de

No autoritzar la cessió de la concessió de servei públic per a la gestió d’equipaments del recinte de la piscina coberta de Berga el Tossalet i del a concessió demanial sobre els equipaments del recinte de la piscina coberta de Berga, pels motius

2. En data 23 d’abril de 2015 per part de Tossalet Berga, SL es va presentar recurs de

Que no es pot admetre el motiu de no haver acreditat la solvència tècnica i

Que l’Ajuntament ha donat un gir i s’ha de cenyir a la legalitat en al seva actuació Que l’Ajuntament tenia la solvència tècnica i econòmica e mas d’en Bosch, SA. i que


3. En primer terme i ja desmuntant per complert tots els arguments que el recurrent esgrimeix, per Decret de l’alcaldia de data 8 d’octubre de 2014 es va fer una esmena a la sol·licitud d’autorització de la cessió de la coNatació i Tossalet Berga en que textualment aquest Ajuntament requereix l’aportació de la següent documentació en realció a la solvència tècncia i econòmica:

- Solvència econòmica de Tossalet Berga, S.L. que requerien els solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta solvència, supòsit en el qual també s’haurà de portar la solvència de l’empresa que posa a disposició

- Solvència tècnica de Tossalet Berga, S.L. que requerien els plecs del contracte, ja sigui solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta solvència, supòsitde l’empresa que posa a disposició la solvència tècnica.

Queda clarament especificat quina és la documentació que s’ha d’aportar, que en cap cas es fonamenta en una pretenció ni tan sols discrecional de l’adés la pròpia legislació oe contractes de les administracions públiques la que exigeix que s’acrediti la solvència tant tècnica com econòmica. Per tant la seguretat jurídica oferta per aquest Ajuntametn ha estat clara i evident, i la únicament pot ser derivat d’una actuació incorrecta per part dels requerits, perquè el manament és clar i inequívoc.El requeriment es formula a raó de l’article 70 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de els administamb l’advertiment de desistiment prèvia resolució.Aquest requeriment tant clar, i fonament jurídicament, va ser rebut pel Sr. Joan Barniol Fornell En data 20 d’octubre de 2014. Per tant, és incongruent que aquesta la mateixa persona, ara al·legui que si la documentació no estava correcta l’Ajuntament l’hauria d’haver requerit a que l’esmenes. 4. Exposar que l’Ajuntament de Berga no ha entrat a valorar la solvència tècncia i econòmica de Mas d’en Bosal·legacions. La cessió del contracte és entre Federació Catalana de Natació i Tossalet Berga, SL, per tant no té cap sentit entrar a valorar la solvència tècnica i econòmica d’una tercera societat que contracte. 5. En darrer terme, l’article 114.2.c) de la Llei de contractes de les administracions públiques disposa expressament que el cessionari haurà de disposar de la solvència tècnica i econòmica exigible de conformitat amb l’article 15 a 20 i per tant en aquest cas, la que requeria els plecs que van servir de base de la concessió. Per tant és condició sine qua non l’acreditació de la solvència tècnica i econòmica de Tossalet Berga, SL per poder acceptar la cessió del contracte, cosa que Tossalet Berga, SL tot hi haver-li tramés un requeriment concret i precís perquè així ho realitzés. 5. Vagi per endavant que l’Ajuntament com a administració local es manifesta través dels seus actes administratius que són els que tenen validesa jurídica i de la mateixa manera el registre general de l’Ajuntament és el que determina les peticions que es formulen a l’Ajuntament. En aquest sentit els correus electrònics no tenen validesa jurídica. Independentment d’això, en relació als correus electrònics que s’aporten, en res s’aparta la valoració que s’efectua en aquests correus electrònics a la valoració que n’efectua l’Ajuntament de Berga ja que en ells es diu per exemple en correu de data 10 d’octubre de 2013 ‘si mas d’en Bosch aporta els mitjans econòmics i materials i es demostra’. Docns bé, ni tan sols amb els consells que s’han donat amb l’Ajuntament ni


3. En primer terme i ja desmuntant per complert tots els arguments que el recurrent esgrimeix, per Decret de l’alcaldia de data 8 d’octubre de 2014 es va fer una esmena a la sol·licitud d’autorització de la cessió de la concessió entre Federació Catalana de Natació i Tossalet Berga en que textualment aquest Ajuntament requereix l’aportació de la següent documentació en realció a la solvència tècncia i econòmica:

Solvència econòmica de Tossalet Berga, S.L. que requerien els plecs del contracte, ja sigui solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta solvència, supòsit en el qual també s’haurà de portar la solvència de l’empresa que posa a disposició la solvència econòmica. Solvència tècnica de Tossalet Berga, S.L. que requerien els plecs del contracte, ja sigui solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta solvència, supòsit en el qual també s’haurà de portar la solvència de l’empresa que posa a disposició la solvència tècnica.

Queda clarament especificat quina és la documentació que s’ha d’aportar, que en cap cas es fonamenta en una pretenció ni tan sols discrecional de l’administració, si no que és la pròpia legislació oe contractes de les administracions públiques la que exigeix que s’acrediti la solvència tant tècnica com econòmica. Per tant la seguretat jurídica oferta per aquest Ajuntametn ha estat clara i evident, i la manca de compliment únicament pot ser derivat d’una actuació incorrecta per part dels requerits, perquè el manament és clar i inequívoc. El requeriment es formula a raó de l’article 70 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de els administracions públiques i del procediment administratiu comú, amb l’advertiment de desistiment prèvia resolució. Aquest requeriment tant clar, i fonament jurídicament, va ser rebut pel Sr. Joan Barniol Fornell En data 20 d’octubre de 2014.

ent que aquesta la mateixa persona, ara al·legui que si la documentació no estava correcta l’Ajuntament l’hauria d’haver requerit a que

4. Exposar que l’Ajuntament de Berga no ha entrat a valorar la solvència tècncia i econòmica de Mas d’en Bosch, SA en contra de l’afirmació que es realitza en les al·legacions. La cessió del contracte és entre Federació Catalana de Natació i Tossalet Berga, SL, per tant no té cap sentit entrar a valorar la solvència tècnica i econòmica

a falta de lligam jurídic acreditat, res té a veure en aquest

5. En darrer terme, l’article 114.2.c) de la Llei de contractes de les administracions públiques disposa expressament que el cessionari haurà de disposar de la solvència

conòmica exigible de conformitat amb l’article 15 a 20 i per tant en aquest cas, la que requeria els plecs que van servir de base de la concessió. Per tant és condició sine qua non l’acreditació de la solvència tècnica i econòmica de Tossalet

poder acceptar la cessió del contracte, cosa que Tossalet Berga, SL tot li tramés un requeriment concret i precís perquè així ho realitzés.

5. Vagi per endavant que l’Ajuntament com a administració local es manifesta través nistratius que són els que tenen validesa jurídica i de la mateixa

manera el registre general de l’Ajuntament és el que determina les peticions que es formulen a l’Ajuntament. En aquest sentit els correus electrònics no tenen validesa

ment d’això, en relació als correus electrònics que s’aporten, en res s’aparta la valoració que s’efectua en aquests correus electrònics a la valoració que n’efectua l’Ajuntament de Berga ja que en ells es diu per exemple en correu de data 10

2013 ‘si mas d’en Bosch aporta els mitjans econòmics i materials i es demostra’. Docns bé, ni tan sols amb els consells que s’han donat amb l’Ajuntament ni

3. En primer terme i ja desmuntant per complert tots els arguments que el recurrent esgrimeix, per Decret de l’alcaldia de data 8 d’octubre de 2014 es va fer una esmena a

ncessió entre Federació Catalana de Natació i Tossalet Berga en que textualment aquest Ajuntament requereix l’aportació de la següent documentació en realció a la solvència tècncia i econòmica:

plecs del contracte, ja sigui solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat Tossalet Berga, S.L. aquesta solvència, supòsit en el qual també s’haurà de portar la solvència

Solvència tècnica de Tossalet Berga, S.L. que requerien els plecs del contracte, ja sigui solvència pròpia o pels acords corresponents de l’empresa que posi a disposició de la societat

en el qual també s’haurà de portar la solvència

Queda clarament especificat quina és la documentació que s’ha d’aportar, que en cap ministració, si no que

és la pròpia legislació oe contractes de les administracions públiques la que exigeix que s’acrediti la solvència tant tècnica com econòmica. Per tant la seguretat jurídica

manca de compliment únicament pot ser derivat d’una actuació incorrecta per part dels requerits, perquè el

El requeriment es formula a raó de l’article 70 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, racions públiques i del procediment administratiu comú,

Aquest requeriment tant clar, i fonament jurídicament, va ser rebut pel Sr. Joan Barniol

ent que aquesta la mateixa persona, ara al·legui que si la documentació no estava correcta l’Ajuntament l’hauria d’haver requerit a que

4. Exposar que l’Ajuntament de Berga no ha entrat a valorar la solvència tècncia i ch, SA en contra de l’afirmació que es realitza en les

al·legacions. La cessió del contracte és entre Federació Catalana de Natació i Tossalet Berga, SL, per tant no té cap sentit entrar a valorar la solvència tècnica i econòmica

a falta de lligam jurídic acreditat, res té a veure en aquest

5. En darrer terme, l’article 114.2.c) de la Llei de contractes de les administracions públiques disposa expressament que el cessionari haurà de disposar de la solvència

conòmica exigible de conformitat amb l’article 15 a 20 i per tant en aquest cas, la que requeria els plecs que van servir de base de la concessió. Per tant és condició sine qua non l’acreditació de la solvència tècnica i econòmica de Tossalet

poder acceptar la cessió del contracte, cosa que Tossalet Berga, SL tot li tramés un requeriment concret i precís perquè així ho realitzés.

5. Vagi per endavant que l’Ajuntament com a administració local es manifesta través nistratius que són els que tenen validesa jurídica i de la mateixa

manera el registre general de l’Ajuntament és el que determina les peticions que es formulen a l’Ajuntament. En aquest sentit els correus electrònics no tenen validesa

ment d’això, en relació als correus electrònics que s’aporten, en res s’aparta la valoració que s’efectua en aquests correus electrònics a la valoració que n’efectua l’Ajuntament de Berga ja que en ells es diu per exemple en correu de data 10

2013 ‘si mas d’en Bosch aporta els mitjans econòmics i materials i es demostra’. Docns bé, ni tan sols amb els consells que s’han donat amb l’Ajuntament ni


amb els requeriments formals d’esmena de documentació es va aportar la documentació necessària a fi DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Primer i únic .- Desestimar integrament el recurs de reposició interposat per Tossalet Berga, SL contra l’acord del Ple de la corporació de data 5 de març de 2015, pel qual no s‘autoritzava la cessió de la concessió, de conformitat amb l’apartat motivació. Deliberacions Alcalde: Es desestima el recurs presentat per la no acceptació de l’equilibri econòmic-financer, així com el traspàs de la concessió. A. M. Guijarro: Votarem a favor però també per qüestions polítiques ja que la nostra aposta és que la gestió del Tossalet sigui municipal. J. A. López: Que no aprovació la cessió és una mala solució, traient una altra vegada a concurs la concessió deixem aquestes instal·lacions amb un futur incert. Per tant, el vot serà contrari. E. Altarriba: Ens abstindrem perquè, malgrat estar d’acord en la desestimació de les al·legacions, aquest procés s’ha portat francament malament. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIU i 3 vots del grup municipal de la CUPVots en contra: 1 vot del grup Abstencions: 4 vots dels regidors no adscrits 2.2. SERVEIS ECONÒMICS 2.2.1. INTERVENCIÓ 2.2.1.1. Bonificació Impost sobre béns immobles, corresponent LIVENS.A. dels immobles de la seva propietat situats al Polígon In dustrial de Berga. PROCEDIMENT

BONIFICACIÓ IMPOST SOBRE BÉNS IMMDE LA SEVA PROPIETAT SITUATS AL Interessat: LIVEN S.A. MOTIVACIÓ L’empresa Liven S.A. és una empresa que ve desenvolupanIndustrial de Berga amb ampliacions, noves línies de producció, etc. el que ha


amb els requeriments formals d’esmena de documentació es va aportar la documentació necessària a fi de poder ser admesa la cessió.

Desestimar integrament el recurs de reposició interposat per Tossalet Berga, SL contra l’acord del Ple de la corporació de data 5 de març de 2015, pel qual

ava la cessió de la concessió, de conformitat amb l’apartat motivació.

Es desestima el recurs presentat per la no acceptació de l’equilibri financer, així com el traspàs de la concessió.

Votarem a favor de la desestimació pels argument tècnics aportats, però també per qüestions polítiques ja que la nostra aposta és que la gestió del

Que no aprovació la cessió és una mala solució, traient una altra vegada la concessió deixem aquestes instal·lacions amb un futur incert. Per tant, el

Ens abstindrem perquè, malgrat estar d’acord en la desestimació de les al·legacions, aquest procés s’ha portat francament malament.

Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat:

9 vots del grup municipal de CIU i 3 vots del grup municipal de la CUP1 vot del grup municipal del PP

4 vots dels regidors no adscrits

2.2. SERVEIS ECONÒMICS

onificació Impost sobre béns immobles, corresponent LIVENS.A. dels immobles de la seva propietat situats al Polígon In dustrial de Berga.

MPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES, CORRESPONENT LIVENS.A.SITUATS AL POLÍGON INDUSTRIAL DE BERGA.

L’empresa Liven S.A. és una empresa que ve desenvolupant activitat al Polígon Industrial de Berga amb ampliacions, noves línies de producció, etc. el que ha

amb els requeriments formals d’esmena de documentació es va aportar la

Desestimar integrament el recurs de reposició interposat per Tossalet Berga, SL contra l’acord del Ple de la corporació de data 5 de març de 2015, pel qual

ava la cessió de la concessió, de conformitat amb l’apartat motivació.

Es desestima el recurs presentat per la no acceptació de l’equilibri

de la desestimació pels argument tècnics aportats, però també per qüestions polítiques ja que la nostra aposta és que la gestió del

Que no aprovació la cessió és una mala solució, traient una altra vegada la concessió deixem aquestes instal·lacions amb un futur incert. Per tant, el

Ens abstindrem perquè, malgrat estar d’acord en la desestimació de les

Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres

9 vots del grup municipal de CIU i 3 vots del grup municipal de la CUP

onificació Impost sobre béns immobles, corresponent LIVENS.A. dels immobles de la seva propietat situats al Polígon In dustrial de Berga.

PRP2015/633

LIVENS.A. DELS IMMOBLES

t activitat al Polígon Industrial de Berga amb ampliacions, noves línies de producció, etc. el que ha


comportat donar feina a un bon nombre de persones amb el corresponent esforç inversor que tot això ha comportat. Vist l’informe emès per l’Interventor

MOTIVACIÓ: Atès que per part de l’empresa Liven S.A. s’ha sol·licitat la bonificació de l’IBI corresponent als immobles de la seva propietat ubicats al Polígon Industrial de Berga, parcel·les 103, 104, 105, 114, 115, 116, 117, 118, 119, 120 seva activitat amb la creació de llocs de treball que això ha comportat. Per part de Liven S.A. s’ha sol·licitat la màxima bonificació prevista a l’article 5.5 de l’ordenança fiscal reguladora de l’IBI. El conveni que existia entre l’Ajuntament i l’empresa LIVEN, S.A. sobre foment d’industrialització del Polígon Industrial de Berga La Valldan, ha quedat fora de les competències municipal d’acord amb allò previst a la Llei 27/2013, de 27 de deseml’administració legal, article primer, nou, pel qual es modifica l’article 26 del TRBRL. DISPOSICIÓ La darrera modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre bens immobles, incorpora en el seu article 5.5 una bonificació del fins el 95% de la quota de l’impost, els immobles en que es desenvolupin activitats econòmiques que siguin declarades d’espacial interès o utilitat municipal per concórrerde foment de l’ocupació que ho justifiquin . Aquesta declaració d’interès o utilitat municipal correspon al Ple de la Corporació i s’aprovarà prèvia sol·licitud del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple dels seus membres. I tret de superior criteri aquest és l’informe que emeto als efectes oportuns,Berga, 27 d’abril de 2015L’Interventor Acctal. Florenci Torrents i Gonfaus

Ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas, i de conformitat amb el que preveu l’article 5,5 de l’ordenança Fiscal reguladora de l’Impost sobre Bens Immobles, DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer .- Declarar d’especial interès o utilitat l’activitat portada a terme per LIVEN S.A. per concórrer circumstàncies socials i dinstal·lacions del Polígon Industrial de la Valldan. Segon.- Atorgar a l’empresa Liven S.A., una bonificació del 95%, de l’Impost sobre Bens Immobles, per un període de 4 anys. Tercer.- Notificar aquest acord a l’int Fiscalització de la Intervenció Municipal.Intervingut i conforme L’Interventor Acctal. Florenci Torrents i Gonfaus Deliberacions


comportat donar feina a un bon nombre de persones amb el corresponent esforç inversor que tot això ha comportat.

Vist l’informe emès per l’Interventor Municipal,

Atès que per part de l’empresa Liven S.A. s’ha sol·licitat la bonificació de l’IBI corresponent als immobles de la seva propietat ubicats al Polígon Industrial de Berga, parcel·les 103, 104, 105, 114, 115, 116, 117, 118, 119, 120 i 121, ateses les inversions realitzades per desenvolupar la seva activitat amb la creació de llocs de treball que això ha comportat.

Per part de Liven S.A. s’ha sol·licitat la màxima bonificació prevista a l’article 5.5 de l’ordenança e l’IBI.

El conveni que existia entre l’Ajuntament i l’empresa LIVEN, S.A. sobre foment d’industrialització del Polígon Industrial de Berga La Valldan, ha quedat fora de les competències municipal d’acord amb allò previst a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració legal, article primer, nou, pel qual es modifica l’article 26 del TRBRL.

La darrera modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre bens immobles, article 5.5 una bonificació del fins el 95% de la quota de l’impost, els

immobles en que es desenvolupin activitats econòmiques que siguin declarades d’espacial interès o utilitat municipal per concórrer-hi circumstàncies socials, culturals, històric artísde foment de l’ocupació que ho justifiquin .

Aquesta declaració d’interès o utilitat municipal correspon al Ple de la Corporació i s’aprovarà prèvia sol·licitud del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple dels seus membres.

et de superior criteri aquest és l’informe que emeto als efectes oportuns, Berga, 27 d’abril de 2015

Florenci Torrents i Gonfaus

Ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas, i de conformitat ticle 5,5 de l’ordenança Fiscal reguladora de l’Impost sobre Bens

El ple de la corporació acorda:

Declarar d’especial interès o utilitat l’activitat portada a terme per LIVEN S.A. per concórrer circumstàncies socials i de foment de l’ocupació a les seves instal·lacions del Polígon Industrial de la Valldan.

Atorgar a l’empresa Liven S.A., una bonificació del 95%, de l’Impost sobre Bens Immobles, per un període de 4 anys.

Notificar aquest acord a l’interessat pel seu coneixement i efectes.

Fiscalització de la Intervenció Municipal. Per Tresoreria La Tresorera

Mercè Noguera i Armengol

comportat donar feina a un bon nombre de persones amb el corresponent esforç

Atès que per part de l’empresa Liven S.A. s’ha sol·licitat la bonificació de l’IBI corresponent als immobles de la seva propietat ubicats al Polígon Industrial de Berga, parcel·les 103, 104, 105,

i 121, ateses les inversions realitzades per desenvolupar la

Per part de Liven S.A. s’ha sol·licitat la màxima bonificació prevista a l’article 5.5 de l’ordenança

El conveni que existia entre l’Ajuntament i l’empresa LIVEN, S.A. sobre foment d’industrialització del Polígon Industrial de Berga La Valldan, ha quedat fora de les competències municipal d’acord

bre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració legal, article primer, nou, pel qual es modifica l’article 26 del TRBRL.

La darrera modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre bens immobles, article 5.5 una bonificació del fins el 95% de la quota de l’impost, els

immobles en que es desenvolupin activitats econòmiques que siguin declarades d’espacial hi circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o


Ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas, i de conformitat ticle 5,5 de l’ordenança Fiscal reguladora de l’Impost sobre Bens

Declarar d’especial interès o utilitat l’activitat portada a terme per LIVEN S.A. e foment de l’ocupació a les seves

Atorgar a l’empresa Liven S.A., una bonificació del 95%, de l’Impost sobre

eressat pel seu coneixement i efectes.

Per Tresoreria



Alcalde: La llei no permet tenir un conveni amb aquesta empresa però si podem ferlos una bonificació a través de les ordenances fiscals,. F. Ribera: Com ja vam manifestar a l’últim Ple creiem que crear llocs de treball és una tasca lloable però aquesta empresa no és lprecedent que discrimina a permet que l’Ajuntament regali 27.000 apareix al dictamen. Són uns diners que teníem previstos ingressar perquè estaven pressupostats i ara no serà així.diners i què es deixaria de fer. Al final ja hem gastat un 10% de l’aportació de 250.000 € que vam fer a l’IBI. El nostre vot ser J. A. López: Avui es reconeix part de l’engany que vostèsl’IBI, van vendre que només pujaven l’IBI a qui més tenia, però en reunions prèvies els grups de CIU i la CUP van reconèixer que si el conveni amb Liven expirava s’hauria de fer alguna bonificació. El meu parer és que la bonifitreball a les empreses és una bona fórmula. El vot serà favorable. R. Camps: El nostre vot serà contrari perquè en aquest cas es tracta d’una empresa consolidada, per tant, entenem que ha tingut temps suficient per arriestable i no hauria de necessitar ajuts. Així doncs, creiem que seria l’hora que deixessin de rebre aquests ajuts o, si més no, rebre els ajuts per llocs de treballs creats realment però ara els hi estem donant l’ajut sense una justificrecordar que nosaltres vam proposar afegir a les taxes una bonificació segons la creació real de llocs de treball, per això ara ens trobem amb aquests casos. Portant la contrària a la CUP, els 27.000 modificació puja a 49.000 €, per tant, hi perdríem més. Ara no és el moment de donar una bonificació que durarà 4 anys i que acabarà patint el nou equip de govern. Alcalde: Ho portem a consideració perquè aquest conveni ja existia, a debat ja l’hem tingut anteriorment. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIUVots en contra: 3 vots del grup municipal de la CUP i 3 vots dels regidors no adscritsAbstencions: 1 vot del sr. Jordi Parera, regidor no adscrit 2.2.1.2. Bonificació Impost construccions, instal·lacions i obres, corresponent a la Cabana Berga, S.L. pel projecte de reparcel·lació d el polígon d’actuació urbanística A- 08 la Cabana i el projecte de legalització de la ur banització de l’àmbit de La Cabana Berga PROCEDIMENT

BONIFICACIÓ IMPOST CONSTRUCCIONSCABANA BERGA, S.L. PEL PROJECTE DE REPAURBANÍSTICA A-08 LA CABANA I EL PROJECTE L’ÀMBIT DE LA CABANA BERGA


no permet tenir un conveni amb aquesta empresa però si podem ferlos una bonificació a través de les ordenances fiscals,.

Com ja vam manifestar a l’últim Ple creiem que crear llocs de treball és una tasca lloable però aquesta empresa no és l’única que ho fa, per tant, s’està creant un precedent que discrimina a la resta d’empreses. La situació econòmica actual no permet que l’Ajuntament regali 27.000 € anuals durant 4 anys, a més, aquest import no apareix al dictamen. Són uns diners que teníem previstos ingressar perquè estaven pressupostats i ara no serà així. Vostès haurien d’haver dit d’on sortirien aquests diners i què es deixaria de fer. Al final ja hem gastat un 10% de l’aportació de

€ que vam fer a l’IBI. El nostre vot serà en contra.

Avui es reconeix part de l’engany que vostès van fer quan van modificar l’IBI, van vendre que només pujaven l’IBI a qui més tenia, però en reunions prèvies els grups de CIU i la CUP van reconèixer que si el conveni amb Liven expirava s’hauria de fer alguna bonificació. El meu parer és que la bonificació per la creació de llocs de treball a les empreses és una bona fórmula. El vot serà favorable.

El nostre vot serà contrari perquè en aquest cas es tracta d’una empresa consolidada, per tant, entenem que ha tingut temps suficient per arribar a una situació estable i no hauria de necessitar ajuts. Així doncs, creiem que seria l’hora que deixessin de rebre aquests ajuts o, si més no, rebre els ajuts per llocs de treballs creats realment però ara els hi estem donant l’ajut sense una justificrecordar que nosaltres vam proposar afegir a les taxes una bonificació segons la creació real de llocs de treball, per això ara ens trobem amb aquests casos. Portant la contrària a la CUP, els 27.000 € eren abans d’aprovar la modificació

€, per tant, hi perdríem més. Ara no és el moment de donar una bonificació que durarà 4 anys i que acabarà patint el nou equip de govern.

Ho portem a consideració perquè aquest conveni ja existia, a debat ja l’hem tingut anteriorment.


9 vots del grup municipal de CIU i 1 vot del grup municipal del PP3 vots del grup municipal de la CUP i 3 vots dels regidors no adscrits

1 vot del sr. Jordi Parera, regidor no adscrit

Bonificació Impost construccions, instal·lacions i obres, corresponent a Cabana Berga, S.L. pel projecte de reparcel·lació d el polígon d’actuació

08 la Cabana i el projecte de legalització de la ur banització de l’àmbit de La Cabana Berga

MPOST CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES, CORRESPONENT A LA PEL PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ DEL POLÍGON DABANA I EL PROJECTE DE LEGALITZACIÓ DE LA URBANITZACIÓ DE ERGA

no permet tenir un conveni amb aquesta empresa però si podem fer-

Com ja vam manifestar a l’últim Ple creiem que crear llocs de treball és una ’única que ho fa, per tant, s’està creant un

la resta d’empreses. La situació econòmica actual no € anuals durant 4 anys, a més, aquest import no

apareix al dictamen. Són uns diners que teníem previstos ingressar perquè estaven Vostès haurien d’haver dit d’on sortirien aquests

diners i què es deixaria de fer. Al final ja hem gastat un 10% de l’aportació de

van fer quan van modificar l’IBI, van vendre que només pujaven l’IBI a qui més tenia, però en reunions prèvies els grups de CIU i la CUP van reconèixer que si el conveni amb Liven expirava s’hauria de

cació per la creació de llocs de

El nostre vot serà contrari perquè en aquest cas es tracta d’una empresa bar a una situació

estable i no hauria de necessitar ajuts. Així doncs, creiem que seria l’hora que deixessin de rebre aquests ajuts o, si més no, rebre els ajuts per llocs de treballs creats realment però ara els hi estem donant l’ajut sense una justificació clara. Vull recordar que nosaltres vam proposar afegir a les taxes una bonificació segons la creació real de llocs de treball, per això ara ens trobem amb aquests casos. Portant la

de l’IBI, amb la €, per tant, hi perdríem més. Ara no és el moment de donar

una bonificació que durarà 4 anys i que acabarà patint el nou equip de govern.

Ho portem a consideració perquè aquest conveni ja existia, a més aquest


rup municipal del PP 3 vots del grup municipal de la CUP i 3 vots dels regidors no adscrits

Bonificació Impost construccions, instal·lacions i obres, corresponent a Cabana Berga, S.L. pel projecte de reparcel·lació d el polígon d’actuació

08 la Cabana i el projecte de legalització de la ur banització de

PRP2015/634

CORRESPONENT A LA LACIÓ DEL POLÍGON D’ACTUACIÓ

A URBANITZACIÓ DE


Interessat: LA CABANA BERGA S.L. MOTIVACIÓ L’empresa La Cabana Berga S.L. és una empresa familiar que ve desenvolupant activitat a l’establiment situat a la Carretera de Ribes Km. 44, haventplantilla de 11 persones, i per poder legalitzar l’establiment actualment és del tot necessari poder aprovar els instruments de planejament que presenta. Vist l’informe emès per l’Interventor Municipal,

MOTIVACIÓ Atès que per part de La Cabana Berga S.A. s’ha sol·licitat la corresponent llicència urbanística pel projecte de reparcel·lació del pollegalització de la urbanització de l’àmbit de La Cabana Berga. Atès que per part del Consell Comarcal s’ha sol·licitat la bonificació de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres DISPOSICIÓ Vist el que disposa l’article 103.a) del Real Decret Legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el text refós de la LRHL, i article 5è de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost, que preveu una bonificació del fins el 95% de la quota de l’impost, lsiguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrerculturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació que ho justifiquin . Aquesta declaració d’interès o uprèvia sol·licitud del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple dels seus membres. I tret de superior criteri aquest és l’informe que emeto als efectes oportuns,Berga, 27 d’abril de 2015L’Interventor Hbtat. Florenci Torrents i Gonfaus.

Ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas, i de conformitat amb el que preveu l’article 5,1 de l’ordenança Fiscal reguladora de l’Impost de construccions, instal·lacions DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer .- Declarar les obres dels projectes que portarà a terme La Cabana Berga S.L., per concorre-hi circumstàncies d’especial interès per l’Ajuntament per concorrecircumstàncies socials i de fom Segon.- Atorgar a l’empresa La Cabana Berga S.L., una bonificació del 95%, de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres pel projecte de reparcel·lació del polígon d’actuació urbanística Aurbanització de l’àmbit de La Cabana Berga . Tercer.- Notificar aquest acord a l’interessat pel seu coneixement i efectes. Fiscalització de la Intervenció MunicipalIntervingut i conforme


Interessat: LA CABANA BERGA S.L.

resa La Cabana Berga S.L. és una empresa familiar que ve desenvolupant activitat a l’establiment situat a la Carretera de Ribes Km. 44, haventplantilla de 11 persones, i per poder legalitzar l’establiment actualment és del tot

er aprovar els instruments de planejament que presenta.

Vist l’informe emès per l’Interventor Municipal,

Atès que per part de La Cabana Berga S.A. s’ha sol·licitat la corresponent llicència urbanística projecte de reparcel·lació del polígon d’actuació urbanística A-08 la Cabana i el projecte de

legalització de la urbanització de l’àmbit de La Cabana Berga.

Atès que per part del Consell Comarcal s’ha sol·licitat la bonificació de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres

Vist el que disposa l’article 103.a) del Real Decret Legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el text refós de la LRHL, i article 5è de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost, que preveu una bonificació del fins el 95% de la quota de l’impost, les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d’especial interès o utilitat municipal per concórrer-hi circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació que ho justifiquin .


I tret de superior criteri aquest és l’informe que emeto als efectes oportuns, abril de 2015

Florenci Torrents i Gonfaus.

Ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas, i de conformitat amb el que preveu l’article 5,1 de l’ordenança Fiscal reguladora de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres,


Declarar les obres dels projectes que portarà a terme La Cabana Berga S.L., hi circumstàncies d’especial interès per l’Ajuntament per concorre

circumstàncies socials i de foment de l’ocupació,

Atorgar a l’empresa La Cabana Berga S.L., una bonificació del 95%, de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres pel projecte de reparcel·lació del polígon d’actuació urbanística A-08 la Cabana i el projecte de legaliurbanització de l’àmbit de La Cabana Berga .


ció de la Intervenció Municipal Per Tresoreria

resa La Cabana Berga S.L. és una empresa familiar que ve desenvolupant activitat a l’establiment situat a la Carretera de Ribes Km. 44, havent-se dotat d’una plantilla de 11 persones, i per poder legalitzar l’establiment actualment és del tot

er aprovar els instruments de planejament que presenta.

Atès que per part de La Cabana Berga S.A. s’ha sol·licitat la corresponent llicència urbanística 08 la Cabana i el projecte de

Atès que per part del Consell Comarcal s’ha sol·licitat la bonificació de l’Impost sobre

Vist el que disposa l’article 103.a) del Real Decret Legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el text refós de la LRHL, i article 5è de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost, que preveu una

es construccions, instal·lacions o obres que hi circumstàncies socials,

tilitat municipal correspon al Ple de la Corporació i s’aprovarà prèvia sol·licitud del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple dels seus membres.

Ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas, i de conformitat amb el que preveu l’article 5,1 de l’ordenança Fiscal reguladora de l’Impost de

Declarar les obres dels projectes que portarà a terme La Cabana Berga S.L., hi circumstàncies d’especial interès per l’Ajuntament per concorre-hi

Atorgar a l’empresa La Cabana Berga S.L., una bonificació del 95%, de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres pel projecte de reparcel·lació del

08 la Cabana i el projecte de legalització de la


Per Tresoreria


L’Interventor Acctal. Florenci Torrents i Gonfaus Deliberacions O. Camps: La premissa bàsica d’un sistema impositiu és que els impostos els pagui tothom, per això nosaltres sempre hem sigut contraris i poc inclinats a obrir portes d’excepcionalitat. Aquest cas sí que respon a una situació molt excepcional perquè aquests problemes urbanístics provenen de males praxis del propi Ajuntament que va fer uns plans urbanístics que no reconeixien uns usos que ja hi havia hagut, per tant, el nostre vot serà favorable. R. Camps: El nostre vot també serà favorable perquè s’han hagut de solucionar els problemes detectats. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIUvot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscritsVots en contra: --- Abstencions: --- 2.2.1.3. Aprovació Pla sanejament financer 201

PROCEDIMENT

APROVACIÓ PLA SANEJAMENT FINANC MOTIVACIÓ L’Ajuntament ha de portar a terme diferents competències distintes de les pròpies (plans d’ocupació, Hospital Sant Bernabé, Conservatori de Música,etc.), i per a podeles portar a terme, atesa la situació de l’Ajuntament pèl que fa als indicadors de solvència financera de l’Ajuntament, a nivell consolidat, amb les dades de la liquidació de l’any 2014, no es compleix amb el termini mig de pagament a proveïdors. Cas de no complir-se aquests indicadors, s’haurà de tramitar un pla de sanejament financer, aprovat pel Ple, i que haurà de ser autoritzat pel departament que exerceixi la tutela financera de la Generalitat de Catalunya. Vista la memòria de l’Alcaldia que diu

MESURES PROPOSADES EN EL PLA DE SANEJAMENT FINANCER, QUE S’HA DE PORTAR A TERME ATESA LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE L’AJUNTAENT DE BERGA.Davant la possibilitat de portar a terme el grau musica a l’Escola Municipal de Música a Berga, i atesa la situació de la Corporació, a nivell consolidat, dels indicadors de solvència financera, a liquidació 2014, només no es compleix el que fa referència al termini mig de pagament a proveïdors. La normativa actual disposa que en cas d’incompliment dels indicadors de sun pla de sanejament financer en els termes previstos a l’article 53 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, a la disposició addicional 77.1 de la Llei 36/2014, de 26 de


La Tresorera Mercè Noguera i Armengol

La premissa bàsica d’un sistema impositiu és que els impostos els pagui tothom, per això nosaltres sempre hem sigut contraris i poc inclinats a obrir portes

cionalitat. Aquest cas sí que respon a una situació molt excepcional perquè aquests problemes urbanístics provenen de males praxis del propi Ajuntament que va fer uns plans urbanístics que no reconeixien uns usos que ja hi havia hagut, per tant, el

El nostre vot també serà favorable perquè s’han hagut de solucionar els



Aprovació Pla sanejament financer 201 5-2018

LA SANEJAMENT FINANCER 2015-2018

L’Ajuntament ha de portar a terme diferents competències distintes de les pròpies (plans d’ocupació, Hospital Sant Bernabé, Conservatori de Música,etc.), i per a podeles portar a terme, atesa la situació de l’Ajuntament pèl que fa als indicadors de solvència financera de l’Ajuntament, a nivell consolidat, amb les dades de la liquidació de l’any 2014, no es compleix amb el termini mig de pagament a proveïdors.

se aquests indicadors, s’haurà de tramitar un pla de sanejament financer, aprovat pel Ple, i que haurà de ser autoritzat pel departament que exerceixi la tutela financera de la Generalitat de Catalunya.

Vista la memòria de l’Alcaldia que diu:

MESURES PROPOSADES EN EL PLA DE SANEJAMENT FINANCER, QUE S’HA DE PORTAR A TERME ATESA LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE L’AJUNTAENT DE BERGA.Davant la possibilitat de portar a terme el grau musica a l’Escola Municipal de Música a Berga, i

la Corporació, a nivell consolidat, dels indicadors de solvència financera, a liquidació 2014, només no es compleix el que fa referència al termini mig de pagament a

La normativa actual disposa que en cas d’incompliment dels indicadors de solvència cal aprovar un pla de sanejament financer en els termes previstos a l’article 53 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, a la disposició addicional 77.1 de la Llei 36/2014, de 26 de


La premissa bàsica d’un sistema impositiu és que els impostos els pagui tothom, per això nosaltres sempre hem sigut contraris i poc inclinats a obrir portes

cionalitat. Aquest cas sí que respon a una situació molt excepcional perquè aquests problemes urbanístics provenen de males praxis del propi Ajuntament que va fer uns plans urbanístics que no reconeixien uns usos que ja hi havia hagut, per tant, el

El nostre vot també serà favorable perquè s’han hagut de solucionar els



PRP2015/650

L’Ajuntament ha de portar a terme diferents competències distintes de les pròpies (plans d’ocupació, Hospital Sant Bernabé, Conservatori de Música,etc.), i per a poder-les portar a terme, atesa la situació de l’Ajuntament pèl que fa als indicadors de solvència financera de l’Ajuntament, a nivell consolidat, amb les dades de la liquidació de l’any 2014, no es compleix amb el termini mig de pagament a proveïdors.

se aquests indicadors, s’haurà de tramitar un pla de sanejament financer, aprovat pel Ple, i que haurà de ser autoritzat pel departament que exerceixi la

MESURES PROPOSADES EN EL PLA DE SANEJAMENT FINANCER, QUE S’HA DE PORTAR A TERME ATESA LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE L’AJUNTAENT DE BERGA. Davant la possibilitat de portar a terme el grau musica a l’Escola Municipal de Música a Berga, i

la Corporació, a nivell consolidat, dels indicadors de solvència financera, a liquidació 2014, només no es compleix el que fa referència al termini mig de pagament a

olvència cal aprovar un pla de sanejament financer en els termes previstos a l’article 53 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, a la disposició addicional 77.1 de la Llei 36/2014, de 26 de


desembre, de pressupostos generals de l'EstaECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals. Aquest Pla de sanejament financer, que ja de ser aprovat pel Ple de la Corporació , ha d’anar acompanyat d’una previsió d’ingressos i despeses del present exercici i tres mes, d’un pla de tresoreria i d’una memòria de l’Alcaldia especificant els criteris que s’han tingut en compte per elaborar el pla. A continuació es detallen els criteris que s’han tingut en com

1. S’ha portat a terme la modificació de l’ordenança fiscal de l’IBI, aplicant tipus diferenciats en funció dels usos. Amb aquesta mesura, es preveu un increment de recaptació de 250.000,00 gran, des de l’Ajuntament hi ha el compromís d’adoptar acords d’increment de la pressió

fiscal per garantir aquest estalvi net positiu, cas de que fos necessari2. Recaptació de tributs locals, continuarem mantenint

Tributària de la Diputació de Barcelona. El costs previst per enguany serà de 0,00 que el servei està subvencionat per la Diputació de Barcelona. Els percentatges de recaptació dels tributs en voluntària per l’any 2014, ha estat deluna bona salut dels padrons fiscals.

3. Quan al servei d’ensenyaments musicals que es preveu ampliar per oferir el grau de música, suposarà un increment de recaptació per l’ajuntament de 200.000,00 amb els mateixos costos, i asubvenció ho hauran de sufragar els usuaris via taxa. En el pla s’ha recollit en el capítol 3.

4. Està previst el manteniment del Capítol 1 de personal, llevat d’alguna plaça que s’ha de cobrir per ser del tot imprescindible, mentre duri el Pla de Sanejament Financer.

5. A partir de finals de 2015, els saldos a final de més comencen a ser més alts, import que es destinarà a pagar factures endarrerides, primer de pressupostos tancats, si n’hi ha i si no escurçar de forma ràpida el termini de pagament fins arribar als 30 dies marcats per la normativa.

6. Inversions només es realitzaran les que vinguin subvencionades. 7. Les condicions dels préstecs signats a l’empara dels Real Decret 2/2012 han millorat les

condicions, ja que durant el període de carència per l’any 2015 no s’hauran de pagar interessos, i el termini d’amortització s’ha allargat un any mes, el que afavoreix la tresoreria, i el poder fer front als mateixos.

8. L’Ajuntament ha rebut ja oferta de l’ICFpoder reconvertirendèmic que fa anys que arrossega l’Ajuntament. Les condicions que se’ns han ofert són:

• Import: El deute viu que ad’actualitzar a la data efectiva de la formalització de la nova operació

• Termini: 120 mesos amb amortitzacions trimestrals• Condicions : Prudència Financera, que suposaria (pendent de

s’apliquessin comissions i el tipus d’interès de l’operació sigui del EUR 12 M +

o Cost de finançament de l’Estat al termini de l’operació: aplicant una vida mitja de 60 mesos aprox.

22 punts bàsics

o Operacions cal Fons d’impuls econòmic: 75 punts bàsics.

o TOTAL: EUR 12M + 0,97%9. Per altra banda es reforçarà el Departament de Rendes de l’Ajuntament, amb personal

ja disponible en aquests mgarantir uns padrons fiscals el màxim de fiables i així poder detectar possibles errades que en aquest moments hi ha, tot i que com hem comentat abans, els percentatges de cobrament són molt elees pretén solucionar. D’aquest punt no es pot fer una valoració.

10. L’indicador número 33 del model PRAquest fet ve donat perquè la GeneraBernabé, l’amortització d’un préstec que tenia concertat, d’import 1.000.000,00 d’euros anuals, fins l’any 2016, en que s’haurà retornat en la seva totalitat. Com que la


desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2015, i a l’article 9 de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals.

Aquest Pla de sanejament financer, que ja de ser aprovat pel Ple de la Corporació , ha d’anar previsió d’ingressos i despeses del present exercici i tres mes, d’un pla de

tresoreria i d’una memòria de l’Alcaldia especificant els criteris que s’han tingut en compte per

A continuació es detallen els criteris que s’han tingut en compte per elaborar aquest pla:

S’ha portat a terme la modificació de l’ordenança fiscal de l’IBI, aplicant tipus diferenciats en funció dels usos. Amb aquesta mesura, es preveu un increment de recaptació de 250.000,00 €. Atès que l’estalvi net, tot i ser positiu, no te un marge molt gran, des de l’Ajuntament hi ha el compromís d’adoptar acords d’increment de la pressió

fiscal per garantir aquest estalvi net positiu, cas de que fos necessariRecaptació de tributs locals, continuarem mantenint-ho amb l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. El costs previst per enguany serà de 0,00 que el servei està subvencionat per la Diputació de Barcelona. Els percentatges de recaptació dels tributs en voluntària per l’any 2014, ha estat del 93,13%, el que indica una bona salut dels padrons fiscals. Quan al servei d’ensenyaments musicals que es preveu ampliar per oferir el grau de música, suposarà un increment de recaptació per l’ajuntament de 200.000,00 amb els mateixos costos, i atès que el servei s’ha d’autofinançar, si no es recupera per subvenció ho hauran de sufragar els usuaris via taxa. En el pla s’ha recollit en el capítol

Està previst el manteniment del Capítol 1 de personal, llevat d’alguna plaça que s’ha de ser del tot imprescindible, mentre duri el Pla de Sanejament Financer.

A partir de finals de 2015, els saldos a final de més comencen a ser més alts, import que es destinarà a pagar factures endarrerides, primer de pressupostos tancats, si n’hi ha i

escurçar de forma ràpida el termini de pagament fins arribar als 30 dies marcats per la normativa. Inversions només es realitzaran les que vinguin subvencionades. Les condicions dels préstecs signats a l’empara dels Real Decret 2/2012 han millorat les

ndicions, ja que durant el període de carència per l’any 2015 no s’hauran de pagar interessos, i el termini d’amortització s’ha allargat un any mes, el que afavoreix la tresoreria, i el poder fer front als mateixos. L’Ajuntament ha rebut ja oferta de l’ICF pel que fa a l’aval d’Inbergapoder reconvertir-lo en préstec a llarg termini, i així poder solucionar aquest problema endèmic que fa anys que arrossega l’Ajuntament. Les condicions que se’ns han ofert

Import: El deute viu que ascendeix a data 30.04.2015 a 1.165.412,22.-€ aquesta quantitat s’haurd’actualitzar a la data efectiva de la formalització de la nova operació Termini: 120 mesos amb amortitzacions trimestrals Condicions : Prudència Financera, que suposaria (pendent de validar en el moment de la signatura) que no

s’apliquessin comissions i el tipus d’interès de l’operació sigui del EUR 12 M +

Cost de finançament de l’Estat al termini de l’operació: aplicant una vida mitja de 60 mesos aprox.

22 punts bàsics

Operacions concertades per entitats locals que no compleixin les condicions d’elegibilitat al Fons d’impuls econòmic: 75 punts bàsics. TOTAL: EUR 12M + 0,97%

Per altra banda es reforçarà el Departament de Rendes de l’Ajuntament, amb personal ja disponible en aquests moments (sense necessitat de noves contractacions), per tal de garantir uns padrons fiscals el màxim de fiables i així poder detectar possibles errades que en aquest moments hi ha, tot i que com hem comentat abans, els percentatges de cobrament són molt elevats, potser no tributa tothom qui hauria de feres pretén solucionar. D’aquest punt no es pot fer una valoració. L’indicador número 33 del model PR-1.2, apareix en negatiu els anys 2014, 2015 i 2016. Aquest fet ve donat perquè la Generalitat de Catalunya subvenciona a l’hospital Sant Bernabé, l’amortització d’un préstec que tenia concertat, d’import 1.000.000,00 d’euros anuals, fins l’any 2016, en que s’haurà retornat en la seva totalitat. Com que la

t per a l'any 2015, i a l’article 9 de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals.

Aquest Pla de sanejament financer, que ja de ser aprovat pel Ple de la Corporació , ha d’anar previsió d’ingressos i despeses del present exercici i tres mes, d’un pla de

tresoreria i d’una memòria de l’Alcaldia especificant els criteris que s’han tingut en compte per

pte per elaborar aquest pla:

S’ha portat a terme la modificació de l’ordenança fiscal de l’IBI, aplicant tipus diferenciats en funció dels usos. Amb aquesta mesura, es preveu un increment de

ositiu, no te un marge molt gran, des de l’Ajuntament hi ha el compromís d’adoptar acords d’increment de la pressió

fiscal per garantir aquest estalvi net positiu, cas de que fos necessari. rganisme de Gestió

Tributària de la Diputació de Barcelona. El costs previst per enguany serà de 0,00 € ja que el servei està subvencionat per la Diputació de Barcelona. Els percentatges de

93,13%, el que indica

Quan al servei d’ensenyaments musicals que es preveu ampliar per oferir el grau de música, suposarà un increment de recaptació per l’ajuntament de 200.000,00 € anuals,

tès que el servei s’ha d’autofinançar, si no es recupera per subvenció ho hauran de sufragar els usuaris via taxa. En el pla s’ha recollit en el capítol

Està previst el manteniment del Capítol 1 de personal, llevat d’alguna plaça que s’ha de ser del tot imprescindible, mentre duri el Pla de Sanejament Financer.

A partir de finals de 2015, els saldos a final de més comencen a ser més alts, import que es destinarà a pagar factures endarrerides, primer de pressupostos tancats, si n’hi ha i

escurçar de forma ràpida el termini de pagament fins arribar als 30 dies marcats

Les condicions dels préstecs signats a l’empara dels Real Decret 2/2012 han millorat les ndicions, ja que durant el període de carència per l’any 2015 no s’hauran de pagar

interessos, i el termini d’amortització s’ha allargat un any mes, el que afavoreix la

pel que fa a l’aval d’Inberga-Tur S.L., per tal de lo en préstec a llarg termini, i així poder solucionar aquest problema

endèmic que fa anys que arrossega l’Ajuntament. Les condicions que se’ns han ofert

€ aquesta quantitat s’haurà

validar en el moment de la signatura) que no

Cost de finançament de l’Estat al termini de l’operació: aplicant una vida mitja de 60 mesos aprox.

oncertades per entitats locals que no compleixin les condicions d’elegibilitat

Per altra banda es reforçarà el Departament de Rendes de l’Ajuntament, amb personal oments (sense necessitat de noves contractacions), per tal de

garantir uns padrons fiscals el màxim de fiables i així poder detectar possibles errades que en aquest moments hi ha, tot i que com hem comentat abans, els percentatges de

vats, potser no tributa tothom qui hauria de fer-ho, que és el que

1.2, apareix en negatiu els anys 2014, 2015 i 2016. litat de Catalunya subvenciona a l’hospital Sant

Bernabé, l’amortització d’un préstec que tenia concertat, d’import 1.000.000,00 d’euros anuals, fins l’any 2016, en que s’haurà retornat en la seva totalitat. Com que la


subvenció només afecta a l’amortitzacal capítol 7 d’ingressos i dona resultat negatiu en aquest apartat d’altres despeses i ingressos no recurrents. Per altra banda la totalitat del ingressos de capital, estan destinats a pagar integrament lecomentat anteriorment.

Berga 28 de març de 2012. L’Alcalde, Juli Gendrau i Farguell

Vist l’informe favorable d’Intervenció:

MOTIVACIÓ De conformitat amb el que disposa la Llei 7/1985, de 2 d’abril, regulocal, modificada posteriorment per la Llei 27/2013, de 23 de desembre, de sostenibilitat i racionalització de l’administració local, en el seu article 7.4 estableix que:

Les entitats locals no podran exercir competències distatribuïdes per delegació, quan no es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda municipal, d’acord amb els requeriments de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i no s’idel mateix servei per una altra administració pública. Amb aquests efectes, seran necessaris i vinculants els informes previs de l’administració competent en aquesta matèria, en la que s’assenyali la inexistènciaatribuïda la tutela financera sobre sostenibilitat financera de les noves competències.

La situació de la Corporació en aquests moments (liquidació aprovada del pressupost de l’any 2014), no es compleixen u(període mitjà de pagament a proveïdors), per tant solvència cal aprovar un pla de sanejament financer en els termes previstos a l’article 53 del Trefós de la Llei reguladora de les hisendes locals, a la disposició addicional 77.1 de la Llei 36/2014, de 26 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2015, i a l’article 9 de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments ens locals.

Aquest Pla de Sanejament Financer per un període d’entre tres i cinc anys s’ha de formular amb els formularis previstos a la Resolució ECO/2876/2014, de 16 de desembre, pel quial es modifiquen els annexos dede tutela financera dels ens locals, formulari 9, que es composa de:

- Pr.0 Dades Generals- PR1.2 Previsions d’ingressos i despeses- PT.1 Pla de Tresoreria- Memòria de l’Alcaldia

En cas d’incompliment del període mitjà de pagament a proveïdors en l’elaboració del Pla de tresoreria caldrà in clourede despeses, increment d’ingressos o a la gestió de cobraments i pagaments, dl’article 13.6 de la L.O. 2/2012, de 27 d’abril d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

DECLARACIÓ: A la vista del procés que s’ha utilitzat per elaborar aquest Pla de Sanejament Financer, i de les dades del mateix, així com lSanejament Financer 2015 Aquest Pla de Sanejament s’ha de sotmetre a aprovació del Ple de la Corporació, i un cop aprovat trametre’l al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat peaprovació definitiva. És el que s’informa als efectes oportuns.Berga, 28 d’abril de 2015 L’interventor Acctal.


subvenció només afecta a l’amortització, no a les despeses financeres, es comptabilitza al capítol 7 d’ingressos i dona resultat negatiu en aquest apartat d’altres despeses i ingressos no recurrents. Per altra banda la totalitat del ingressos de capital, estan destinats a pagar integrament les despeses d’inversió llevat aquest fet que s’ha comentat anteriorment.

Berga 28 de març de 2012.

Vist l’informe favorable d’Intervenció:

De conformitat amb el que disposa la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, modificada posteriorment per la Llei 27/2013, de 23 de desembre, de sostenibilitat i racionalització de l’administració local, en el seu article 7.4 estableix que:

Les entitats locals no podran exercir competències distintes de les pròpies i de les atribuïdes per delegació, quan no es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda municipal, d’acord amb els requeriments de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i no s’incorri en un supòsit d’execució simultània del mateix servei per una altra administració pública. Amb aquests efectes, seran necessaris i vinculants els informes previs de l’administració competent en aquesta matèria, en la que s’assenyali la inexistència de duplicitats i de l’administració que tingui atribuïda la tutela financera sobre sostenibilitat financera de les noves competències.

La situació de la Corporació en aquests moments (liquidació aprovada del pressupost de l’any 2014), no es compleixen un dels requisits establerts per tutela financera de la Generalitat, (període mitjà de pagament a proveïdors), per tant en cas d’incompliment dels indicadors de solvència cal aprovar un pla de sanejament financer en els termes previstos a l’article 53 del Trefós de la Llei reguladora de les hisendes locals, a la disposició addicional 77.1 de la Llei 36/2014, de 26 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2015, i a l’article 9 de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels

Aquest Pla de Sanejament Financer per un període d’entre tres i cinc anys s’ha de formular amb els formularis previstos a la Resolució ECO/2876/2014, de 16 de desembre, pel quial es modifiquen els annexos de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals, formulari 9, que es composa de:

Pr.0 Dades Generals PR1.2 Previsions d’ingressos i despeses PT.1 Pla de Tresoreria Memòria de l’Alcaldia

ncompliment del període mitjà de pagament a proveïdors en l’elaboració del Pla de tresoreria caldrà in cloure-hi les mesures de sanejament que han de fer referència a la reducció de despeses, increment d’ingressos o a la gestió de cobraments i pagaments, dl’article 13.6 de la L.O. 2/2012, de 27 d’abril d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

A la vista del procés que s’ha utilitzat per elaborar aquest Pla de Sanejament Financer, i de les dades del mateix, així com la memòria de l’Alcaldia, s’informa favorablement el Pla de Sanejament Financer 2015-2018.

Aquest Pla de Sanejament s’ha de sotmetre a aprovació del Ple de la Corporació, i un cop aprovat trametre’l al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat pe

És el que s’informa als efectes oportuns. Berga, 28 d’abril de 2015

ió, no a les despeses financeres, es comptabilitza al capítol 7 d’ingressos i dona resultat negatiu en aquest apartat d’altres despeses i ingressos no recurrents. Per altra banda la totalitat del ingressos de capital, estan

s despeses d’inversió llevat aquest fet que s’ha

ladora de les bases de règim local, modificada posteriorment per la Llei 27/2013, de 23 de desembre, de sostenibilitat i

intes de les pròpies i de les atribuïdes per delegació, quan no es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda municipal, d’acord amb els requeriments de la legislació d’estabilitat

ncorri en un supòsit d’execució simultània del mateix servei per una altra administració pública. Amb aquests efectes, seran necessaris i vinculants els informes previs de l’administració competent en aquesta

de duplicitats i de l’administració que tingui atribuïda la tutela financera sobre sostenibilitat financera de les noves competències.

La situació de la Corporació en aquests moments (liquidació aprovada del pressupost de l’any n dels requisits establerts per tutela financera de la Generalitat,

en cas d’incompliment dels indicadors de solvència cal aprovar un pla de sanejament financer en els termes previstos a l’article 53 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, a la disposició addicional 77.1 de la Llei 36/2014, de 26 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2015, i a l’article 9

en matèria de tutela financera dels

Aquest Pla de Sanejament Financer per un període d’entre tres i cinc anys s’ha de formular amb els formularis previstos a la Resolució ECO/2876/2014, de 16 de desembre, pel quial es

l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria

ncompliment del període mitjà de pagament a proveïdors en l’elaboració del Pla de hi les mesures de sanejament que han de fer referència a la reducció

de despeses, increment d’ingressos o a la gestió de cobraments i pagaments, d’acord amb l’article 13.6 de la L.O. 2/2012, de 27 d’abril d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

A la vista del procés que s’ha utilitzat per elaborar aquest Pla de Sanejament Financer, i de les a memòria de l’Alcaldia, s’informa favorablement el Pla de

Aquest Pla de Sanejament s’ha de sotmetre a aprovació del Ple de la Corporació, i un cop aprovat trametre’l al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat per a la seva


Florenci Torrents i Gonfaus. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer .- Aprovar el Pla de Sanejament Financer pel perí Segon.- Trametre aquest PlaAssegurances i Tresor del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació. Deliberacions Alcalde: Aquestes mesures es prodiferents als propis cas de l’Escola Bressol, Escola de Música i Hospital, ha de complir amb els indicadors de solvència financera i ara no compleix amb el termini mig de pagament a proveïdors. S’ha fet enque presenta un benefici net d’1.110.000 euros i un romanent de tresoreria de 3.430.000 euros. El Pla financer, que ha de ser consolidat amb el de l’Hospital, ens permet presentar aquests bons números persuficientment bona. En l’apartat de compromisos destacar que el proper pas és elaborar un Pla de tresoreria que ens permetria fer els pagaments a 30 dies, actualment la mitjana és de 72. També hauríem de tenir de ta avaladors d’Inberga Tur SL, l’Ajuntament potser haurà de fer A. M. Guijarro: Abans hem parlat de l’IBI, ja no l’augmentarem en 250.000 vostès acaben de perdonar aquest impost, cosa que també van fer al darrer Ple. Nosaltres denunciem directament el punt vuitè d’aquest Pla, entenem que s’hagi de contemplar perquè podria ser que l’haguéssim d’assumir per decisió judicial, aleshores vostès demanen d’augmentar el préstec a 10 anys i ja saben que nosaltres estem en contra d’allargar els crèdits. Hi votem en contra. J. A. López: El vot serà favorable perquè un pla de sanejales mesures presentades indiquen que no estem complint amb el pla de sanejament o que el que van presentar en el seu dia és del tot insuficient perquè ara hauríem d’estar pagant als proveïdors a menys de 30 dies però ho estem fepresentin més mesures perquè els greus problemes financers de l’Ajuntament no continuïn. R. Camps: Ens abstindrem perquè entenem que és un Pla necessari, entre altres coses pel Conservatori i, fins i tot, per les pagues extres pi que no està gaire mirat per l’equip de govern perquè les xifres de l’IBI ja no ens quadren. Voldria saber si han comptabilitzat l’import per si l’Ajuntament hagués d’assumir el préstec d’Inberga Tur SL. Qui s’ho hagi de miveurà la realitat de l’Ajuntament i tindrà molt complicat aplicarN’haurà d’elaborar un de debò. Alcalde. La persona que el valorarà sabrà perfectament què està fent perquè és qui l’ha elaborat juntament ambsanejament, abans li he dit que el benefici del 2014 la previsió era de 600.000 anys, no només en les nostres dues legislatures. Assumeixo la part de responsabilitat




provar el Pla de Sanejament Financer pel període 2015-2018.

Trametre aquest Pla a la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació.

Aquestes mesures es proposen perquè l’Ajuntament per poder tenir serveis diferents als propis cas de l’Escola Bressol, Escola de Música i Hospital, ha de complir amb els indicadors de solvència financera i ara no compleix amb el termini mig de pagament a proveïdors. S’ha fet en base a la liquidació del Compte general del 2014, que presenta un benefici net d’1.110.000 euros i un romanent de tresoreria de 3.430.000 euros. El Pla financer, que ha de ser consolidat amb el de l’Hospital, ens permet presentar aquests bons números perquè la gestió de l’Ajuntament ha sigut suficientment bona. En l’apartat de compromisos destacar que el proper pas és elaborar un Pla de tresoreria que ens permetria fer els pagaments a 30 dies, actualment la mitjana és de 72. També hauríem de tenir de tenir en compte que, com a avaladors d’Inberga Tur SL, l’Ajuntament potser haurà de fer-se càrrec del préstec.

Abans hem parlat de l’IBI, ja no l’augmentarem en 250.000 vostès acaben de perdonar aquest impost, cosa que també van fer al darrer Ple. Nosaltres denunciem directament el punt vuitè d’aquest Pla, entenem que s’hagi de

ser que l’haguéssim d’assumir per decisió judicial, aleshores vostès demanen d’augmentar el préstec a 10 anys i ja saben que nosaltres estem en contra d’allargar els crèdits. Hi votem en contra.

El vot serà favorable perquè un pla de sanejament és necessari. Ara bé, les mesures presentades indiquen que no estem complint amb el pla de sanejament o que el que van presentar en el seu dia és del tot insuficient perquè ara hauríem d’estar pagant als proveïdors a menys de 30 dies però ho estem fent a 71. Els animo a que presentin més mesures perquè els greus problemes financers de l’Ajuntament no

Ens abstindrem perquè entenem que és un Pla necessari, entre altres coses pel Conservatori i, fins i tot, per les pagues extres però veiem que es fa de tràmit i que no està gaire mirat per l’equip de govern perquè les xifres de l’IBI ja no ens quadren. Voldria saber si han comptabilitzat l’import per si l’Ajuntament hagués d’assumir el préstec d’Inberga Tur SL. Qui s’ho hagi de mirar l’acceptarà però no veurà la realitat de l’Ajuntament i tindrà molt complicat aplicar-lo i aconseguirN’haurà d’elaborar un de debò.

La persona que el valorarà sabrà perfectament què està fent perquè és qui l’ha elaborat juntament amb Intervenció. Estem complint i millorant el Pla de sanejament, abans li he dit que el benefici del 2014 ha sigut d’1.110.000 la previsió era de 600.000 €. Els romanents de tresoreria han sigut negatius durant 20 anys, no només en les nostres dues legislatures. Assumeixo la part de responsabilitat

2018.

a la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de

posen perquè l’Ajuntament per poder tenir serveis diferents als propis cas de l’Escola Bressol, Escola de Música i Hospital, ha de complir amb els indicadors de solvència financera i ara no compleix amb el termini mig de

base a la liquidació del Compte general del 2014, que presenta un benefici net d’1.110.000 euros i un romanent de tresoreria de 3.430.000 euros. El Pla financer, que ha de ser consolidat amb el de l’Hospital, ens

què la gestió de l’Ajuntament ha sigut suficientment bona. En l’apartat de compromisos destacar que el proper pas és elaborar un Pla de tresoreria que ens permetria fer els pagaments a 30 dies,

enir en compte que, com se càrrec del préstec.

Abans hem parlat de l’IBI, ja no l’augmentarem en 250.000 € perquè vostès acaben de perdonar aquest impost, cosa que també van fer al darrer Ple. Nosaltres denunciem directament el punt vuitè d’aquest Pla, entenem que s’hagi de

ser que l’haguéssim d’assumir per decisió judicial, aleshores vostès demanen d’augmentar el préstec a 10 anys i ja saben que nosaltres estem en

ment és necessari. Ara bé, les mesures presentades indiquen que no estem complint amb el pla de sanejament o que el que van presentar en el seu dia és del tot insuficient perquè ara hauríem d’estar

nt a 71. Els animo a que presentin més mesures perquè els greus problemes financers de l’Ajuntament no

Ens abstindrem perquè entenem que és un Pla necessari, entre altres erò veiem que es fa de tràmit

i que no està gaire mirat per l’equip de govern perquè les xifres de l’IBI ja no ens quadren. Voldria saber si han comptabilitzat l’import per si l’Ajuntament hagués

rar l’acceptarà però no lo i aconseguir-ho.

La persona que el valorarà sabrà perfectament què està fent perquè és qui Intervenció. Estem complint i millorant el Pla de

ha sigut d’1.110.000 €, mentre que €. Els romanents de tresoreria han sigut negatius durant 20

anys, no només en les nostres dues legislatures. Assumeixo la part de responsabilitat


de Convergència i Unió amb el govern de la cisagnia quan ja tenim romanents de tresoreria positius, amb l’esforç de molta gent encara que manqui resoldre el tema de la tresoreria. Pel tema de la paga extraordinària, gràcies a que hi ha hagut aquesta liquidació dedel 2015 i a un canvi de criteri del Ministeri estem complint amb l’estabilitat pressupostària i podrem exercir aquest pagament. Tema Inberga Tur, podria haverun acord però aquest acord també podria contemplar que ho haguésnosaltres. En quant a l’aval, ens ho estan reclamant però hi ha moltes coses a discutir i a resoldre, per altra banda, si hi hagués un acord de l’avançament de la concessió l’aval no l’hauria de tornar l’Ajuntament, sinó qui fos el nou concraó no es contempla aquí. L’Ajuntament no hauria de tenir problemes en un futur si segueix aquesta línia. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIUVots en contra: 3 vots del grup municipal de la CUPAbstencions: 4 vots dels regidors no adscrits 2.2.1.4. Expedient de modificació de crèdits 1/2015 PROCEDIMENT

EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS MOTIVACIÓ Donant compliment a la providència de l’Alcaldia 28 d’abril de 2015, i de conformitat amb el que disposen els articles 177 i següents del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Locals, i les bases d’execució del pressupost, per intervenció s’ha tramitat el corresponent expedient de crèdits extraordinaris nº 1/2014 del pressupost general d’aquesta Corporació per l’any 2014, aprovat pel Ple en sessió del dia 16 de gener de 2014. Vist l’informe d’Intervenció:

Per Providència de l’Alcaldel’expedient de crèdits extraordinaris per majors ingrd’aquesta corporació, pel despeses que no es poden ajornar fins l’exercici vinent FONAMENTS JURÍDICS Els crèdits extraordinaris que es proposen, no estan previstos en els pressupostos inicials per l’any 2015, aprovats pel Ple de la corporació en sessió de data 12 de febrer de 2015, o son insuficients. Es compleix l’article 41 del Reial decret 500/1990, allò previst a les Bases 10 a la 19 d’Execució del Pressupost, aprovades juntament amb el Pressupost i als articlLegislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el TRLHL CONCLUSIÓ


de Convergència i Unió amb el govern de la ciutat però bé que s’ha tallat aquesta sagnia quan ja tenim romanents de tresoreria positius, amb l’esforç de molta gent encara que manqui resoldre el tema de la tresoreria. Pel tema de la paga extraordinària, gràcies a que hi ha hagut aquesta liquidació del 2014, a la sostenibilitat del 2015 i a un canvi de criteri del Ministeri estem complint amb l’estabilitat pressupostària i podrem exercir aquest pagament. Tema Inberga Tur, podria haverun acord però aquest acord també podria contemplar que ho haguésnosaltres. En quant a l’aval, ens ho estan reclamant però hi ha moltes coses a discutir i a resoldre, per altra banda, si hi hagués un acord de l’avançament de la concessió l’aval no l’hauria de tornar l’Ajuntament, sinó qui fos el nou concessionari. Per aquesta raó no es contempla aquí. L’Ajuntament no hauria de tenir problemes en un futur si


9 vots del grup municipal de CIU i 1 vot del grup municipal del PP3 vots del grup municipal de la CUP

4 vots dels regidors no adscrits

Expedient de modificació de crèdits 1/2015

CIÓ DE CRÈDITS 1/2015

Donant compliment a la providència de l’Alcaldia 28 d’abril de 2015, i de conformitat amb el que disposen els articles 177 i següents del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Locals, i les bases d’execució del pressupost, per intervenció s’ha tramitat el corresponent expedient de crèdits extraordinaris nº 1/2014 del pressupost general d’aquesta Corporació per l’any 2014, aprovat pel Ple en sessió del dia 16 de gener de 2014.

Vist l’informe d’Intervenció:

ANTECEDENTS

Per Providència de l’Alcalde-President de data 28 d’abril de 2015, s’ha ordenat la incoació de l’expedient de crèdits extraordinaris per majors ingressos en el marc del pressupost vigent d’aquesta corporació, pel despeses que no es poden ajornar fins l’exercici vinent

FONAMENTS JURÍDICS

Els crèdits extraordinaris que es proposen, no estan previstos en els pressupostos inicials per l’any ats pel Ple de la corporació en sessió de data 12 de febrer de 2015, o son insuficients.

Es compleix l’article 41 del Reial decret 500/1990, allò previst a les Bases 10 a la 19 d’Execució del Pressupost, aprovades juntament amb el Pressupost i als articles 177 i següents del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el TRLHL

utat però bé que s’ha tallat aquesta sagnia quan ja tenim romanents de tresoreria positius, amb l’esforç de molta gent encara que manqui resoldre el tema de la tresoreria. Pel tema de la paga

l 2014, a la sostenibilitat del 2015 i a un canvi de criteri del Ministeri estem complint amb l’estabilitat pressupostària i podrem exercir aquest pagament. Tema Inberga Tur, podria haver-hi un acord però aquest acord també podria contemplar que ho haguéssim d’assumir nosaltres. En quant a l’aval, ens ho estan reclamant però hi ha moltes coses a discutir i a resoldre, per altra banda, si hi hagués un acord de l’avançament de la concessió

essionari. Per aquesta raó no es contempla aquí. L’Ajuntament no hauria de tenir problemes en un futur si


i 1 vot del grup municipal del PP

PRP2015/652

Donant compliment a la providència de l’Alcaldia 28 d’abril de 2015, i de conformitat amb el que disposen els articles 177 i següents del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Locals, i les bases d’execució del pressupost, per intervenció s’ha tramitat el corresponent expedient de crèdits extraordinaris nº 1/2014 del pressupost general d’aquesta Corporació per l’any

President de data 28 d’abril de 2015, s’ha ordenat la incoació de essos en el marc del pressupost vigent

d’aquesta corporació, pel despeses que no es poden ajornar fins l’exercici vinent.

Els crèdits extraordinaris que es proposen, no estan previstos en els pressupostos inicials per l’any ats pel Ple de la corporació en sessió de data 12 de febrer de 2015, o son insuficients.

Es compleix l’article 41 del Reial decret 500/1990, allò previst a les Bases 10 a la 19 d’Execució del es 177 i següents del Real Decret


S’informa favorablement sobre l’expedient de modificació de crèdits que s’ha de sotmetre a consideració del Ple. És le que informo als efectes oportunBerga 29 d’abril de 2015L’interventor Acctal. Florenci Torrents i Gonfaus

DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Primer.- Aprovar inicialment l’expedient de modificació de crèdits nº 1/2015 de l’Ajuntament de Berga, segons el següent detall:

Org. Prog. Econ.

05 33801 48000 Subvenció AFTAO Salo Intern. Berga Tirabol 2015

9 24102 48000 Aportació Agencia Desenvolupament Berguedà Plans ocupació

5 33801 22699 Altres Despeses Patum

7 33001 22609 Despeses funcionament servei cultura

3 92002 14300 Retribucions Plans Ocupació Diputació

8 92001 21000 Manteniment infraestructures Plans Ocupació Diputació

Segon .- Sotmetre l’expedient a informació pública per un Tercer .- Disposar que si en el termini d’informació pública no es presenten al·legacions, la proposta esdevindrà aprovat definitivament. Deliberacions Alcalde: La partida de subvenció de plans d’ocupació de la Diputació de Barcelque estava al Capítol I es canvia al Capítol II per fer una encomana de gestió a través de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. O. Camps: Actualment és l’única via perquè els plans d’ocupació que responen a necessitats que té la ciutat es pugui Alcalde: Perdonin, he dit Capítol II i és Capítol IV. Votacions:


S’informa favorablement sobre l’expedient de modificació de crèdits que s’ha de sotmetre a

És le que informo als efectes oportuns. Berga 29 d’abril de 2015

Florenci Torrents i Gonfaus

Aprovar inicialment l’expedient de modificació de crèdits nº 1/2015 de l’Ajuntament de Berga, segons el següent detall:

Crèdit

Nom partida inicial

CREDITS EXTRAORDINARIS

Subvenció AFTAO Salo Intern. Berga Tirabol 2015 0

TOTAL CREDITS EXTRAORDINARIS 0

TRANSFERÈNCIES POSITIVES

Aportació Agencia Desenvolupament Berguedà Plans ocupació 245.267,68

TOTAL TRANSFERENCIES POSITIVES

TOTAL INCREMENTS

FINANÇAMENT

TRANSFERÈNCIES NEGATIVES

Altres Despeses Patum 40.000,00

Despeses funcionament servei cultura 10.000,00

Retribucions Plans Ocupació Diputació 219.592,03

Manteniment infraestructures Plans Ocupació Diputació 146.394,69

SUMA TRANSFERENCIES NEGATIVES

TOTAL FINANÇAMENT

Sotmetre l’expedient a informació pública per un termini de vint dies.

Disposar que si en el termini d’informació pública no es presenten al·legacions, la proposta esdevindrà aprovat definitivament.

La partida de subvenció de plans d’ocupació de la Diputació de Barcelque estava al Capítol I es canvia al Capítol II per fer una encomana de gestió a través de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.

Actualment és l’única via perquè els plans d’ocupació que responen a necessitats que té la ciutat es puguin portar a terme, per tant, hi votarem a favor.

Perdonin, he dit Capítol II i és Capítol IV.

S’informa favorablement sobre l’expedient de modificació de crèdits que s’ha de sotmetre a

Aprovar inicialment l’expedient de modificació de crèdits nº 1/2015 de

Augment o Crèdits

disminució definitius

1.000,00 1.000,00

1.000,00 1.000,00

365.986,72 611.254,40

365.986,72

366.986,72

500,00 40.500,00

500,00 10.500,00

219.592,03 439.184,06

146.394,69 292.789,38

366.986,72

366.986,72

termini de vint dies.

Disposar que si en el termini d’informació pública no es presenten

La partida de subvenció de plans d’ocupació de la Diputació de Barcelona que estava al Capítol I es canvia al Capítol II per fer una encomana de gestió a través

Actualment és l’única via perquè els plans d’ocupació que responen a n portar a terme, per tant, hi votarem a favor.


Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIUvot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscritsVots en contra: --- Abstencions: --- 2.3. SERVEIS A LES PERSONES 2.3.1. EDUCACIO 2.3.1.1. Aprovació minu ta del conveni per la implantació del Conservatori de Música del Pirineus PROCEDIMENT

APROVACIÓ MINUTA DEL CONVENI PER LA IMPLAPIRINEUS Interessat: AJUNTAMENT DE LA SEU D’URGELL AJUNTAMENT DE P MOTIVACIÓ

1. Antecedents de fet:Des de l’Ajuntament de Berga es vol iniciar el procés per sol·licitar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya d’una línia de Grau Professional de Música que s’oferiria a l’edifici de l’actual EscLa sol·licitud d’un Grau Professional de Música significa la creació d’un conservatori de música. Aquest conservatori de música hauria de tenir la possibilitat de poder tenir subseus en altres poblacions.Es proposa que la denominació del nou conservatori de música sigui la de Conservatori de Música dels Pirineus”La creació del nou conservatori de música representarà ampliar el servei de l’actual Escola Municipal de Música de Berga. Fins a la data actual, des de l’Ajuntamtal de tirar endavant amb la creació d’aquest nou servei. Es disposa de la següent documentació:

- Decret d’Alcaldia núm. 2015/261 de la creació d’una comissió redactora per tal d’elaborar la primera proposta

- Còpia de la Diligència, referent a la Resolució de 31 de març de 2015 de la Direcció General de Centres Públics, per la qual s’aprova el projecte de centre per la creació del centre educatiu públic Conservatori de Música dels Pirinrebuda amb registre d’entrada 2098 del 22 d’abril de 2015.

- Certificat expedit amb data 15 d’abril de 2015 per la direcció de l’Escola Municipal de Música de Berga on hi consten el número d’alumnes matriculats actualment.

- Informe relatiu a l’execució sadministracions públiques de la Direcció General de Centre Públics, signat amb data 17 d’abril de 2015 i pendent de rebre l’original al registre de l’ajuntament.




2.3. SERVEIS A LES PERSONES

ta del conveni per la implantació del Conservatori de

CONVENI PER LA IMPLANTACIÓ DEL CONSERVATORI DE

Interessat: AJUNTAMENT DE LA SEU D’URGELL AJUNTAMENT DE PUIGCERDÀ

Antecedents de fet: Des de l’Ajuntament de Berga es vol iniciar el procés per sol·licitar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya d’una línia de Grau Professional de Música que s’oferiria a l’edifici de l’actual Escola Municipal de Música de Berga.La sol·licitud d’un Grau Professional de Música significa la creació d’un conservatori de música. Aquest conservatori de música hauria de tenir la possibilitat de poder tenir subseus en altres poblacions.

denominació del nou conservatori de música sigui la de Conservatori de Música dels Pirineus” La creació del nou conservatori de música representarà ampliar el servei de l’actual Escola Municipal de Música de Berga.

Fins a la data actual, des de l’Ajuntament de Berga s’han fet passos corresponents per tal de tirar endavant amb la creació d’aquest nou servei. Es disposa de la següent documentació:

Decret d’Alcaldia núm. 2015/261 de la creació d’una comissió redactora per tal d’elaborar la primera proposta de reglament del servei. Còpia de la Diligència, referent a la Resolució de 31 de març de 2015 de la Direcció General de Centres Públics, per la qual s’aprova el projecte de centre per la creació del centre educatiu públic Conservatori de Música dels Pirinrebuda amb registre d’entrada 2098 del 22 d’abril de 2015. Certificat expedit amb data 15 d’abril de 2015 per la direcció de l’Escola Municipal de Música de Berga on hi consten el número d’alumnes matriculats

Informe relatiu a l’execució simultània del mateix servei públic per part de dues administracions públiques de la Direcció General de Centre Públics, signat amb data 17 d’abril de 2015 i pendent de rebre l’original al registre de l’ajuntament.



ta del conveni per la implantació del Conservatori de

PRP2015/604

ONSERVATORI DE MÚSICA DEL

Des de l’Ajuntament de Berga es vol iniciar el procés per sol·licitar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya d’una línia de Grau Professional de

ola Municipal de Música de Berga. La sol·licitud d’un Grau Professional de Música significa la creació d’un conservatori de música. Aquest conservatori de música hauria de tenir la possibilitat de poder tenir

denominació del nou conservatori de música sigui la de

La creació del nou conservatori de música representarà ampliar el servei de l’actual

ent de Berga s’han fet passos corresponents per

Decret d’Alcaldia núm. 2015/261 de la creació d’una comissió redactora per tal

Còpia de la Diligència, referent a la Resolució de 31 de març de 2015 de la Direcció General de Centres Públics, per la qual s’aprova el projecte de centre per la creació del centre educatiu públic Conservatori de Música dels Pirineus,

Certificat expedit amb data 15 d’abril de 2015 per la direcció de l’Escola Municipal de Música de Berga on hi consten el número d’alumnes matriculats

imultània del mateix servei públic per part de dues administracions públiques de la Direcció General de Centre Públics, signat amb data 17 d’abril de 2015 i pendent de rebre l’original al registre de l’ajuntament.


- Informe d’intervenció sobre la proposta d’Municipal de Música de Berga per a la creació d’una línia educativa de Grau Professional de Música.

- Memòria del projecte educatiu del centre.- Còpia autenticada de la Resolució de 31 de març de 2015, del director general

de Centres Públics, per la qual s’aprova el projecte de centre, per a la creació del Conservatori de Música dels Pirineus, amb tres seus als municipis de Berga, Puigcerdà i la Seu d’Urgell, rebuda el 14 d’abril de 2015 amb registre general d’entrada número 19

- Certificat de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell de l’acord de ple de data 20 d’abril de 2015 per tal de subscriure la signatura del conveni.

- Certificat de l’Ajuntament de Puigcerdà de l’acord de ple de data 27 d’abril de 2015 per tal de subscriure la si

2. Vist l’informe de l’Àrea d’Educació que es transcriu a continuació:

“INFORME DE L’ÀREA D’EDUCACIÓCaracterístiques del servei Es tracta de l’ampliació de l’actual servei d’escola de música de la ciutat de Berga per tal de poder oferirConservatori amb la finalitat que els usuaris puguin cursar el grau professional de música establert en la normativa vigent. Els usuaris del servei podran ser les persones que hagin superat les proves d’accés als ensenyaments de Grau Professional de música mitjançant els procediments establerts per l’administració educativa competent.Forma de gestió La forma de gestió de l’ampliació del servei d’escola de música per tal de prestar el servei de Conservatori de música serà directa. El professionals que gestionaran l’equipament seran el professorat i el personal d’administració i serveis necessaris per portar a terme els objectius establerts per l’ens titular i d’acord amb el Projecte Educatiu del centre.Obres, béns i instal·lacions necessàriesPer prestar el servei de Conservatori de Música es comptarà amb els edificis de l’Escola Municipal de Música de Berga situats a la plaça Pare Antoni Baylina número 15 i la sala Casino del Teatre Municipal que farà les funcions d’auditori del centre. Nogensmenys, es podran ampliar les instal·lacions en virtut de convenis establerts amb altres administracions. La signatura d’aquest conveni està supeditada a l’autorització de tutela financera que s’ha d’expedir per part de la direcció general de política financera de la Generalitat de Catalunya, que està pendent de resolució.Berga, 23 d’abril de 2015 Anna Freixa Marceló Àrea d’Educació Ajuntament de Berga”

3. Vist l’informe de secretaria núm. 2015/6, emès el dia 10 d’abril de 2015.

4. Vist l’informe emès per l’int DISPOSICIÓ El ple municipal acorda, Primer.- Aprovar la minuta del conveni de col·laboració entre l’ajuntament de Berga, l’ajuntament de la seu d’urgell i l’ajuntament de Puigcerdà, que es transcriu literalment a continuació: CONVENI PER A LA IMPLANTACIÓ DEL CONSERVATORI DE MÚSICA DELS PIRINEUS A Berga, a -- d'abril de l’any 2015. IDENTIFICACIÓ DE LES PARTS A. Nom Ajuntament de La Seu d'UrgellNIF P-2525200 H Domicili Pl. dels Oms, 1. 25700 La Seu d’UrgellRepresentant Albert Batalla Siscart, alcalde.Autorització Acord del ple de 20.04.2015

B.


Informe d’intervenció sobre la proposta d’ampliació del servei de l’Escola Municipal de Música de Berga per a la creació d’una línia educativa de Grau Professional de Música. Memòria del projecte educatiu del centre. Còpia autenticada de la Resolució de 31 de març de 2015, del director general

Centres Públics, per la qual s’aprova el projecte de centre, per a la creació del Conservatori de Música dels Pirineus, amb tres seus als municipis de Berga, Puigcerdà i la Seu d’Urgell, rebuda el 14 d’abril de 2015 amb registre general d’entrada número 1947. Certificat de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell de l’acord de ple de data 20 d’abril de 2015 per tal de subscriure la signatura del conveni. Certificat de l’Ajuntament de Puigcerdà de l’acord de ple de data 27 d’abril de 2015 per tal de subscriure la signatura del conveni.

Vist l’informe de l’Àrea d’Educació que es transcriu a continuació:“INFORME DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ

Es tracta de l’ampliació de l’actual servei d’escola de música de la ciutat de Berga per tal de poder oferirConservatori amb la finalitat que els usuaris puguin cursar el grau professional de música establert en la normativa

Els usuaris del servei podran ser les persones que hagin superat les proves d’accés als ensenyaments de Grau onal de música mitjançant els procediments establerts per l’administració educativa competent.

La forma de gestió de l’ampliació del servei d’escola de música per tal de prestar el servei de Conservatori de música

nals que gestionaran l’equipament seran el professorat i el personal d’administració i serveis necessaris per portar a terme els objectius establerts per l’ens titular i d’acord amb el Projecte Educatiu del centre.Obres, béns i instal·lacions necessàries Per prestar el servei de Conservatori de Música es comptarà amb els edificis de l’Escola Municipal de Música de Berga situats a la plaça Pare Antoni Baylina número 15 i la sala Casino del Teatre Municipal que farà les funcions d’auditori

menys, es podran ampliar les instal·lacions en virtut de convenis establerts amb altres

La signatura d’aquest conveni està supeditada a l’autorització de tutela financera que s’ha d’expedir per part de la cera de la Generalitat de Catalunya, que està pendent de resolució.

Vist l’informe de secretaria núm. 2015/6, emès el dia 10 d’abril de 2015.

Vist l’informe emès per l’interventor el dia 27 d’abril de 2015.

Aprovar la minuta del conveni de col·laboració entre l’ajuntament de Berga, l’ajuntament de la seu d’urgell i l’ajuntament de Puigcerdà, que es transcriu literalment

CONVENI PER A LA IMPLANTACIÓ DEL CONSERVATORI DE MÚSICA DELS PIRINEUS

Ajuntament de La Seu d'Urgell 2525200 H

Pl. dels Oms, 1. 25700 La Seu d’Urgell Albert Batalla Siscart, alcalde. Acord del ple de 20.04.2015

ampliació del servei de l’Escola Municipal de Música de Berga per a la creació d’una línia educativa de Grau

Còpia autenticada de la Resolució de 31 de març de 2015, del director general Centres Públics, per la qual s’aprova el projecte de centre, per a la creació

del Conservatori de Música dels Pirineus, amb tres seus als municipis de Berga, Puigcerdà i la Seu d’Urgell, rebuda el 14 d’abril de 2015 amb registre

Certificat de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell de l’acord de ple de data 20 d’abril

Certificat de l’Ajuntament de Puigcerdà de l’acord de ple de data 27 d’abril de

Vist l’informe de l’Àrea d’Educació que es transcriu a continuació:

Es tracta de l’ampliació de l’actual servei d’escola de música de la ciutat de Berga per tal de poder oferir el servei de Conservatori amb la finalitat que els usuaris puguin cursar el grau professional de música establert en la normativa

Els usuaris del servei podran ser les persones que hagin superat les proves d’accés als ensenyaments de Grau onal de música mitjançant els procediments establerts per l’administració educativa competent.

La forma de gestió de l’ampliació del servei d’escola de música per tal de prestar el servei de Conservatori de música

nals que gestionaran l’equipament seran el professorat i el personal d’administració i serveis necessaris per portar a terme els objectius establerts per l’ens titular i d’acord amb el Projecte Educatiu del centre.

Per prestar el servei de Conservatori de Música es comptarà amb els edificis de l’Escola Municipal de Música de Berga situats a la plaça Pare Antoni Baylina número 15 i la sala Casino del Teatre Municipal que farà les funcions d’auditori

menys, es podran ampliar les instal·lacions en virtut de convenis establerts amb altres

La signatura d’aquest conveni està supeditada a l’autorització de tutela financera que s’ha d’expedir per part de la cera de la Generalitat de Catalunya, que està pendent de resolució.

Vist l’informe de secretaria núm. 2015/6, emès el dia 10 d’abril de 2015.

Aprovar la minuta del conveni de col·laboració entre l’ajuntament de Berga, l’ajuntament de la seu d’urgell i l’ajuntament de Puigcerdà, que es transcriu literalment


Nom Ajuntament de BergaNIF P0802200FDomicili Plaça Sant Pere, 1. 08600 BergaRepresentant Juli Gendrau i FarguellAutorització Acord del ple de xx.xxxx.2015

C. Nom Ajuntament de PuigcerdàNIF P1715000D Domicili Plaça de l’Ajuntament, 1, 17520 Puigcerdà Representant Albert Piñeira i Brosel, alcalde Autorització Acord del ple de xx.xxxx.2015 Al lloc i data indicats a l’encapçalamentE S R E U N E I X E N les persones citades anteriorment, que es reconeixen mútuament capacitat per a obligarM A N I F E S T E N 1. Des de fa anys, els ajuntaments de Berga, la Seu d'Urgell i Puigcerdà presten en les respectius municipis els serveis d'escmunicipal de música amb un gran arrelament social i acceptació en la població dels municipis i del seu entorn. Actualment compten amb el següents nombres d'alumnes:

Berga

La Seu d'Urgell

Puigcerdà

2. En consideració al gran nombre d'alumnes que, en conjunt, es beneficien d'aquests serveis, s'ha plantejat la conveniència de que els ajuntaments puguin oferir la possibilitat de que els interessats puguin fer els estudis i les proves per a tenir titulacisense haver de desplaçar-se fora dels municipis. Aquesta possibilitat passa pel reconeixement oficial de la condició de Conservatori de Música amb el nom de Conservatori de Música dels Pirineus.3. El reconeixement formal de la condició de Conservatori de Música és competència deGeneralitat exerceix aquestes competències a través del la Direcció General de Centres Públics del Departament d'Ensenyament.4. Les consultes que s'han efectuat a la Direcció General de centres Públics indiquen que, malgrcada una de les tres escoles no disposa per sí mateixa del volum necessari d'alumnes per a optar a aquesta condició de Conservatori de Música. En aquesta situació, s'ha plantejat la possibilitat de que, com a conjunt, sreconeixement de Conservatori de Música.5. El Director General de Centres Públics, el dia 31.03.2015 va dictar una resolució per la qual s'aprova el projecte de centre la creació del Centre Educatiu públic Conservatorifixa les condicions que ha de complir el CMP. Entre altres aspectes, cal destacar dos requisits essencials:

a. Per a poder fer el reconeixement formal, cal establir una única seu, peL'Ajuntament que aculli la seu serà el que faci les gestions davant de la Direcció General. Les relacions entre els tres ajuntaments s'han de regular en un conveni.

b. Els dos ajuntaments que siguin subseu han de pcom a seu.

6. El compliment d'aquests dos requeriments es soluciona de la forma següent:a. La seu es fixa el l'Ajuntament de Berga perquè la seva escola és la més antiga i la que dis

d'alumnes. b. Tenint en compte que totes les instal·lacions on els ajuntaments presten el servei tenen la condició de béns de domini

públic afectes al servei públic i que continuaran tenint aquesta condició, la figura jurídica més adiena ús privatiu del domini públic que no en comporta la transformació, tal com està regulada en l'art. 57 del Reglament del Patrimoni dels ens locals.

7. Sobre la prestació de serveis per part dels municipis, cal tenir en compte els seg7.1. Legislació Estatal sectorial (educació):

- Arts. 27 i 149.1.30 Constitució Espanyola.- arts. 84.2.g) i 131 de la Llei orgànica 6/2006 , de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Mitjançant els quals es garcompetències exclusives en relació als ensenyaments no obligatoris.

- arts. 14 i D.Add.2ª Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol reguladora de dret a l’educació estableix que:“2. La creació de centres docents públics, els titulars dels quals siguin les corporacions locals, es realitzarà per conveni entre aquestes i l'Administració educativa competent, a fi de la seva inclusió en la programació de l'ensenyament a què es refereix l'article 27. Aquests centres s'han de sotmetre, en tot cas, al que estableix el títol tercer d'aquesta Llei. Les funcions que en el citat títol competeixen a l'Administració educativa corresponent, en relació amb el nomenament i cessament del director il'equip directiu, s'entenen referides al titular públic promotor.”

- Capítol VI del Títol I de la (en concret arts. 45 a 50) de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.- Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat edu- Reial Decret 1577/2006, de 22 de desembre, pel qual es fixen els aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments

professionals de música regulades per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.- Reial Decret 303/2010, de 25 de març, pel qua

ensenyaments artístics regulat a la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig d’educació.7.2. Legislació sectorial autonòmica (educació):


Ajuntament de Berga P0802200F Plaça Sant Pere, 1. 08600 Berga Juli Gendrau i Farguell Acord del ple de xx.xxxx.2015

Ajuntament de Puigcerdà P1715000D Plaça de l’Ajuntament, 1, 17520 Puigcerdà Albert Piñeira i Brosel, alcalde Acord del ple de xx.xxxx.2015

Al lloc i data indicats a l’encapçalament

les persones citades anteriorment, que es reconeixen mútuament capacitat per a obligar-se en aquest acte i

Des de fa anys, els ajuntaments de Berga, la Seu d'Urgell i Puigcerdà presten en les respectius municipis els serveis d'escmunicipal de música amb un gran arrelament social i acceptació en la població dels municipis i del seu entorn. Actualment compten amb el següents nombres d'alumnes:

611

279

159

umnes que, en conjunt, es beneficien d'aquests serveis, s'ha plantejat la conveniència de que els ajuntaments puguin oferir la possibilitat de que els interessats puguin fer els estudis i les proves per a tenir titulaci

se fora dels municipis. Aquesta possibilitat passa pel reconeixement oficial de la condició de Conservatori de Música amb el nom de Conservatori de Música dels Pirineus.

El reconeixement formal de la condició de Conservatori de Música és competència de la Generalitat. Concretament, la Generalitat exerceix aquestes competències a través del la Direcció General de Centres Públics del Departament d'Ensenyament.

Les consultes que s'han efectuat a la Direcció General de centres Públics indiquen que, malgrat l'acceptació social dels serveis, cada una de les tres escoles no disposa per sí mateixa del volum necessari d'alumnes per a optar a aquesta condició de Conservatori de Música. En aquesta situació, s'ha plantejat la possibilitat de que, com a conjunt, sí que puguin optar a tenir el reconeixement de Conservatori de Música.

El Director General de Centres Públics, el dia 31.03.2015 va dictar una resolució per la qual s'aprova el projecte de centre la creació del Centre Educatiu públic Conservatori de Música dels Pirineus. S'adjunta una còpia com annex 1fixa les condicions que ha de complir el CMP. Entre altres aspectes, cal destacar dos requisits essencials:

Per a poder fer el reconeixement formal, cal establir una única seu, per bé que amb la disposició de dues subseus. L'Ajuntament que aculli la seu serà el que faci les gestions davant de la Direcció General. Les relacions entre els tres ajuntaments s'han de regular en un conveni. Els dos ajuntaments que siguin subseu han de posar formalment les respectives instal·lacions a disposició del que actuï

El compliment d'aquests dos requeriments es soluciona de la forma següent: La seu es fixa el l'Ajuntament de Berga perquè la seva escola és la més antiga i la que disposa d'un major nombre

Tenint en compte que totes les instal·lacions on els ajuntaments presten el servei tenen la condició de béns de domini públic afectes al servei públic i que continuaran tenint aquesta condició, la figura jurídica més adiena ús privatiu del domini públic que no en comporta la transformació, tal com està regulada en l'art. 57 del Reglament del Patrimoni dels ens locals.

Sobre la prestació de serveis per part dels municipis, cal tenir en compte els següents cossos normatius: Legislació Estatal sectorial (educació):

Arts. 27 i 149.1.30 Constitució Espanyola. arts. 84.2.g) i 131 de la Llei orgànica 6/2006 , de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Mitjançant els quals es garanteix als municipis un nucli de competències pròpies i s’atribueix a la Generalitat competències exclusives en relació als ensenyaments no obligatoris. arts. 14 i D.Add.2ª Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol reguladora de dret a l’educació estableix que:“2. La creació de centres docents públics, els titulars dels quals siguin les corporacions locals, es realitzarà per conveni entre aquestes i l'Administració educativa competent, a fi de la seva inclusió en la programació de l'ensenyament a què

Aquests centres s'han de sotmetre, en tot cas, al que estableix el títol tercer d'aquesta Llei. Les funcions que en el citat títol competeixen a l'Administració educativa corresponent, en relació amb el nomenament i cessament del director il'equip directiu, s'entenen referides al titular públic promotor.” Capítol VI del Títol I de la (en concret arts. 45 a 50) de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa. Reial Decret 1577/2006, de 22 de desembre, pel qual es fixen els aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments professionals de música regulades per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Reial Decret 303/2010, de 25 de març, pel qual s’estableixen els requisit mínims de centres que imparteixen ensenyaments artístics regulat a la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig d’educació.

Legislació sectorial autonòmica (educació):

se en aquest acte i

Des de fa anys, els ajuntaments de Berga, la Seu d'Urgell i Puigcerdà presten en les respectius municipis els serveis d'escola municipal de música amb un gran arrelament social i acceptació en la població dels municipis i del seu entorn. Actualment

umnes que, en conjunt, es beneficien d'aquests serveis, s'ha plantejat la conveniència de que els ajuntaments puguin oferir la possibilitat de que els interessats puguin fer els estudis i les proves per a tenir titulacions oficials

se fora dels municipis. Aquesta possibilitat passa pel reconeixement oficial de la condició de Conservatori

la Generalitat. Concretament, la Generalitat exerceix aquestes competències a través del la Direcció General de Centres Públics del Departament d'Ensenyament.

at l'acceptació social dels serveis, cada una de les tres escoles no disposa per sí mateixa del volum necessari d'alumnes per a optar a aquesta condició de

í que puguin optar a tenir el

El Director General de Centres Públics, el dia 31.03.2015 va dictar una resolució per la qual s'aprova el projecte de centre per a annex 1. Aquesta resolució

r bé que amb la disposició de dues subseus. L'Ajuntament que aculli la seu serà el que faci les gestions davant de la Direcció General. Les relacions entre els tres

osar formalment les respectives instal·lacions a disposició del que actuï

posa d'un major nombre

Tenint en compte que totes les instal·lacions on els ajuntaments presten el servei tenen la condició de béns de domini públic afectes al servei públic i que continuaran tenint aquesta condició, la figura jurídica més adient és la llicència per a ús privatiu del domini públic que no en comporta la transformació, tal com està regulada en l'art. 57 del Reglament

arts. 84.2.g) i 131 de la Llei orgànica 6/2006 , de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. anteix als municipis un nucli de competències pròpies i s’atribueix a la Generalitat

arts. 14 i D.Add.2ª Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol reguladora de dret a l’educació estableix que: “2. La creació de centres docents públics, els titulars dels quals siguin les corporacions locals, es realitzarà per conveni entre aquestes i l'Administració educativa competent, a fi de la seva inclusió en la programació de l'ensenyament a què

Aquests centres s'han de sotmetre, en tot cas, al que estableix el títol tercer d'aquesta Llei. Les funcions que en el citat títol competeixen a l'Administració educativa corresponent, en relació amb el nomenament i cessament del director i de

Capítol VI del Títol I de la (en concret arts. 45 a 50) de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

Reial Decret 1577/2006, de 22 de desembre, pel qual es fixen els aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments

l s’estableixen els requisit mínims de centres que imparteixen


- Arts. 158, 158.2. quart, 159.4, 74, 162.3, 204.2 i DF 1ª de ljurídica de l’administració educativa i assenta les bases de la cooperació estable entre l’administració local i l’administració educativa. En concret l’art. 159.4 estableix que: “A petició dels ens locals, i d’acord amb la programació educativa, es poden delegar competències per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixin el primer cicle d’educació infantil, ensenyaments artístics o educació d’adults.”

Per la seva banda l’art. 162.3 estableix:

“Els instruments que han de precisar la delimitació de competències i de responsabilitats de cadascuna de les administracions són els convenis de col·laboració, d’acord amb el que estableix l’art. 159”

- Decret 102/2010, de 3 d’agost, - Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centre educatius públics i del personal directiu professional

docent. - Decret 29/2015, de 3 de març, de modificació del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direc

educatius públics i del personal directiu professional docent.- Decret 25/2008, de 29 de gener, pel qual s’estableix l’ordenació curricular dels ensenyaments de música de grau

professional i se’n regula la prova d’accés.7.3. Legislació estatal d’àmbit local:

- Llei 7/1985 reguladora de les Bases del Règim Local:Artículo 7. 1. Las competencias de las Entidades Locales son propias o atribuidas por delegación. 2. Las competencias propias de los Municipios, las Provincias, las Islas y demáspodrán ser determinadas por Ley y se ejercen en régimen de autonomía y bajo la propia responsabilidad, atendiendo siempre a la debida coordinación en su programación y ejecución con las demás Administraciones Públicas.3. El Estado y las Comunidades Autónomas, en el ejercicio de sus respectivas competencias, podrán delegar en las Entidades Locales el ejercicio de sus competencias. Las competencias delegadas se ejercen en los términos establecidos en la disposición osegún corresponda, con sujeción a las reglas establecidas en el artículo 27, y preverán técnicas de dirección y control de oportunidad y eficiencia. 4. Las Entidades Locales solo podrán ejercer competencias distintas de las pcuando no se ponga en riesgo la sostenibilidad financiera del conjunto de la Hacienda municipal, de acuerdo con los requerimientos de la legislación de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera y no sede ejecución simultánea del mismo servicio público con otra Administración Pública. vinculantes los informes previos de la Administración competente por razón de materia, en el que se señale la inexistencia de duplicidades, y de la Administración que tenga atribuida la tutela financiera sobre la sostenibilidad financiera de las nuevas competencias.En todo caso, el ejercicio de estas competencias deberá realizarse en los términos previstos en la ly de las Comunidades Autónomas.Artículo 25. 1. El Municipio, para la gestión de sus intereses y en el ámbito de sus competencias, puede promover actividades y prestar los servicios públicos que contribuyan a satisfacer las necesidadetérminos previstos en este artículo.2. El Municipio ejercerá en todo caso como competencias propias, en los términos de la legislación del Estado y de las Comunidades Autónomas, en las siguientes materias:.../... m) Promoción de la cultura y equipamientos culturales.n) Participar en la vigilancia del cumplimiento de la escolaridad obligatoria y cooperar con las Administraciones educativas correspondientes en la obtención de los solares necesarios para la La conservación, mantenimiento y vigilancia de los edificios de titularidad local destinados a centros públicos de educación infantil, de educación primaria o de educación especial.Cal dir que, a instàncies de l'AjS'adjunta una còpia com annex 2.

- Reial decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

7.4. Legislació autonòmica local: - Decret Legislatiu 3/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de

Catalunya. - Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis d

7.5. Legislació de règim jurídic i procediment administratiu (estatal i autonòmica):- Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu comú- Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les admini

8. Sobre la fórmula d'articles la cooperació entre entitats locals per a realitzar activitats o prestar serveis d'interès comú, atendre al que preveu la Llei del Parlament de Catalunya administracions. El seu Capítol II regula els preveu el següent:

3. Les administracions públiques de Catalunya poden subscriure convenis i propúbliques i amb els organismes i entitats públiques dependents o vinculats a aquestes, en l’àmbit de les competències respectives i per a la consecució de finalitats d’interès comú.

Els articles següents desenvolupen el contingut dels convenis.9. En relació al compliment del que preveuen els articles citats, cal tenir en compte el següent:

a. El foment de l'educació musical encaixa dins del concepte de


Arts. 158, 158.2. quart, 159.4, 74, 162.3, 204.2 i DF 1ª de la Llei 12/2009, de 10 de juliol d’educació. Estableix la base jurídica de l’administració educativa i assenta les bases de la cooperació estable entre l’administració local i l’administració educativa. En concret l’art. 159.4 estableix que:

s ens locals, i d’acord amb la programació educativa, es poden delegar competències per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixin el primer cicle d’educació infantil, ensenyaments artístics o

’art. 162.3 estableix: “Els instruments que han de precisar la delimitació de competències i de responsabilitats de cadascuna de les administracions són els convenis de col·laboració, d’acord amb el que estableix l’art. 159” Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centre educatius públics i del personal directiu professional

Decret 29/2015, de 3 de març, de modificació del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direceducatius públics i del personal directiu professional docent. Decret 25/2008, de 29 de gener, pel qual s’estableix l’ordenació curricular dels ensenyaments de música de grau professional i se’n regula la prova d’accés.

Llei 7/1985 reguladora de les Bases del Règim Local:

1. Las competencias de las Entidades Locales son propias o atribuidas por delegación. 2. Las competencias propias de los Municipios, las Provincias, las Islas y demás Entidades Locales territoriales solo podrán ser determinadas por Ley y se ejercen en régimen de autonomía y bajo la propia responsabilidad, atendiendo siempre a la debida coordinación en su programación y ejecución con las demás Administraciones Públicas.3. El Estado y las Comunidades Autónomas, en el ejercicio de sus respectivas competencias, podrán delegar en las Entidades Locales el ejercicio de sus competencias. Las competencias delegadas se ejercen en los términos establecidos en la disposición o en el acuerdo de delegación, según corresponda, con sujeción a las reglas establecidas en el artículo 27, y preverán técnicas de dirección y control de

4. Las Entidades Locales solo podrán ejercer competencias distintas de las propias y de las atribuidas por delegación cuando no se ponga en riesgo la sostenibilidad financiera del conjunto de la Hacienda municipal, de acuerdo con los requerimientos de la legislación de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera y no sede ejecución simultánea del mismo servicio público con otra Administración Pública. A estos efectos, serán necesarios y vinculantes los informes previos de la Administración competente por razón de materia, en el que se señale la

existencia de duplicidades, y de la Administración que tenga atribuida la tutela financiera sobre la sostenibilidad financiera de las nuevas competencias. En todo caso, el ejercicio de estas competencias deberá realizarse en los términos previstos en la ly de las Comunidades Autónomas.

1. El Municipio, para la gestión de sus intereses y en el ámbito de sus competencias, puede promover actividades y prestar los servicios públicos que contribuyan a satisfacer las necesidades y aspiraciones de la comunidad vecinal en los términos previstos en este artículo. 2. El Municipio ejercerá en todo caso como competencias propias, en los términos de la legislación del Estado y de las Comunidades Autónomas, en las siguientes materias:

m) Promoción de la cultura y equipamientos culturales. n) Participar en la vigilancia del cumplimiento de la escolaridad obligatoria y cooperar con las Administraciones educativas correspondientes en la obtención de los solares necesarios para la construcción de nuevos centros docentes. La conservación, mantenimiento y vigilancia de los edificios de titularidad local destinados a centros públicos de educación infantil, de educación primaria o de educación especial. Cal dir que, a instàncies de l'Ajuntament de Berga, la Generalitat ja ha emès l'informe de no duplicitat del servei.

annex 2. Reial decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en

Decret Legislatiu 3/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de

Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.Legislació de règim jurídic i procediment administratiu (estatal i autonòmica):

Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu comú Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya

Sobre la fórmula d'articles la cooperació entre entitats locals per a realitzar activitats o prestar serveis d'interès comú, atendre al que preveu la Llei del Parlament de Catalunya 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les

Capítol II regula els Convenis de col·laboració i l'Article108 Característiques generals, al seu punt 3.

3. Les administracions públiques de Catalunya poden subscriure convenis i protocols amb altres administracions públiques i amb els organismes i entitats públiques dependents o vinculats a aquestes, en l’àmbit de les competències

a la consecució de finalitats d’interès comú. ntingut dels convenis.

En relació al compliment del que preveuen els articles citats, cal tenir en compte el següent: El foment de l'educació musical encaixa dins del concepte de Promoción de la cultura y equipamientos culturales.

a Llei 12/2009, de 10 de juliol d’educació. Estableix la base jurídica de l’administració educativa i assenta les bases de la cooperació estable entre l’administració local i

s ens locals, i d’acord amb la programació educativa, es poden delegar competències per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixin el primer cicle d’educació infantil, ensenyaments artístics o

“Els instruments que han de precisar la delimitació de competències i de responsabilitats de cadascuna de les

Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centre educatius públics i del personal directiu professional

Decret 29/2015, de 3 de març, de modificació del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres

Decret 25/2008, de 29 de gener, pel qual s’estableix l’ordenació curricular dels ensenyaments de música de grau

Entidades Locales territoriales solo podrán ser determinadas por Ley y se ejercen en régimen de autonomía y bajo la propia responsabilidad, atendiendo siempre a la debida coordinación en su programación y ejecución con las demás Administraciones Públicas. 3. El Estado y las Comunidades Autónomas, en el ejercicio de sus respectivas competencias, podrán delegar en las

en el acuerdo de delegación, según corresponda, con sujeción a las reglas establecidas en el artículo 27, y preverán técnicas de dirección y control de

ropias y de las atribuidas por delegación cuando no se ponga en riesgo la sostenibilidad financiera del conjunto de la Hacienda municipal, de acuerdo con los requerimientos de la legislación de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera y no se incurra en un supuesto

A estos efectos, serán necesarios y vinculantes los informes previos de la Administración competente por razón de materia, en el que se señale la

existencia de duplicidades, y de la Administración que tenga atribuida la tutela financiera sobre la sostenibilidad

En todo caso, el ejercicio de estas competencias deberá realizarse en los términos previstos en la legislación del Estado

1. El Municipio, para la gestión de sus intereses y en el ámbito de sus competencias, puede promover actividades y s y aspiraciones de la comunidad vecinal en los

2. El Municipio ejercerá en todo caso como competencias propias, en los términos de la legislación del Estado y de las

n) Participar en la vigilancia del cumplimiento de la escolaridad obligatoria y cooperar con las Administraciones construcción de nuevos centros docentes.

La conservación, mantenimiento y vigilancia de los edificios de titularidad local destinados a centros públicos de

untament de Berga, la Generalitat ja ha emès l'informe de no duplicitat del servei.

Reial decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en

Decret Legislatiu 3/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de

els ens locals.

stracions públiques de Catalunya Sobre la fórmula d'articles la cooperació entre entitats locals per a realitzar activitats o prestar serveis d'interès comú, cal

urídic i de procediment de les Característiques generals, al seu punt 3.

tocols amb altres administracions públiques i amb els organismes i entitats públiques dependents o vinculats a aquestes, en l’àmbit de les competències

Promoción de la cultura y equipamientos culturales.


b. El fet de que el creï el CMP implica que els estudiants tindran més facilitat per a obtenir una titulació oficial que acrediti el seu nivell sense necessitat de traslladarpoblació.

c. Les instal·lacions són les mateiincrement de costos.

d. Una part dels alumnes que ara es matriculen a les escoles municipals de música, passaran al CMP i no hi haurà un nombre total d'alumnes superior a l'actualdedicació de l'actual.

e. La creació del CMP ha de suposar que la Generalitat atorgui una subvenció per plaça, per bé que encara no està definida.

En aquest escenari queda clar que la creació del CMfinancerament sostenible. A més, s'adapta completament al que preveuen els articles citats.10. Per tal de fixar exactament la situació jurídica d’aquesta col·laboració, cal sign A la vista del que s'ha dit, ambdues parts es reconeixen mútuament capacitat per a obligarels següents P A C T E S * Primer. Objecte 1.1. L'objecte d'aquest conveni és coordinar les adels Pirineus, 1,2. Els ajuntaments de Berga, Puigcerdà i La Seu d'Urgell acorden impulsar els tràmits per a crear el Conservatori de Música delsPirineus (CMP). * Segon. Creació de la CMP. 2.1. L'Ajuntament de Berga assumirà davant de la Generalitat la realització de totes les gestions i tràmits necessaris davant de lGeneralitat per a obtenir l'autorització per a l'inici de les activitats del CMP.2.2. Un cop hagi obtingut aquesta autorització i signat els documents corresponents, ho comunicarà formalment a l'Ajuntament de Puigcerdà i de la Seu d'Urgell. Aquests hauran de sotmetre el conveni als respectius plens. Sense aquests acords, no es podràel CMP. * Tercer. Seu i subseus del CMP. 3.1. La seu del CMP s'estableix al municipi de Berga al lloc on tingui la seu la seva Escola Municipal de Música:Seu del CMP Escola Municipal de Música de Berga Plaça del Pare Antoni Baylina, 15 08600 Berga 3.2. S'estableixen sengles subseus a Puigcerdà i La Seu d'Urgell, que se situaran all lloc on hi hagi les respectives escoles municipals de música: Subseu de Puigcerdà: Escola de Música Issi Fabra c. Pere Borrell 6 (antiga Torre Font) 17520 Puigcerdà Subseu de La Seu d'Urgell. Centre Cultural Les Monges Pl. de les Monges, 1 Planta primera. 25700 La Seu d'Urgell 3.3. Els plànols dels espais figuren adjunts a la Resolució del Director General de Centres Públics citada a l'antecedent 5.* Quart. Autorització per a ocupar els espais.4.1. L'Ajuntament de la Seu d'Urgell atorga a l'Ajuntament de Berga llicència per a l'ús privatiu del domini públic que no comportla seva modificació referida a l'espai on s'ubicarà la subseu el CMP a La Seu d'Urgell, que està situat al lloc indicat al pad'aquest conveni. El plànol d'aquest espai figura adjunt a la Resolució del Director General de Centres Públics citada a l'antecedent 5. 4.2. L'Ajuntament de Puigcerdà atorga a l'Ajuntament de Berga llicència per a l'ús privatiu del domini públic queseva modificació referida a l'espai on s'ubicarà la subseu el CMP a Puigcerdà, que està situat al lloc indicat al pacte segond'aquest conveni. El plànol d'aquest espai figura adjunt a la Resolució del Director General de Centres Públics cil'antecedent 5. 4.3. Les condicions d'aquestes llicències són les descrites a l'art. 57 del Reglament del patrimoni del sens locals i en aquest co4.4. L'Ajuntament de Berga accepta aquestes llicències i les condicions citades.4.5. Al mateix temps, l'Ajuntament de Berga posa a disposició de cada un dels altres ajuntaments aquest mateix espai per tal que actuïn com a subseu. * Cinquè. Actuacions internes de cada Ajuntament.5.1. Cada Ajuntament serà responsable de realitzar les gestions adminicom a modificació del servei existent. 5.2. Malgrat això, els serveis de cada Ajuntament es coordinaran per tal que els documents que justifiquin tècnicament, econòmicament i jurídicament la modificació del servei siguin tan homogenis com sigui possible i no continguin elements o previsions contradictòries. 5.3. Cada Ajuntament és responsable d'adaptar els documents interns (plantilla orgànica, relació de llocs de treball) a les condicions resultants de la posta en funcionament del CMP.* Sisè. Règim econòmic. 6.1. L'Ajuntament de Berga es compromet a assumir directament totes les despeses necessàries per al bon funcionament de la seu del CMP a Berga. 6.2. Els ajuntaments de Puigcerdà i la Seu d'Urles respectives subseus.


el CMP implica que els estudiants tindran més facilitat per a obtenir una titulació oficial que acrediti el seu nivell sense necessitat de traslladar-se fora del municipi. Per tant, resulta un benefici clar per a

Les instal·lacions són les mateixes on ara hi ha les escoles municipals de música i, en aquest sentit, no hi ha

Una part dels alumnes que ara es matriculen a les escoles municipals de música, passaran al CMP i no hi haurà un nombre total d'alumnes superior a l'actual. En conseqüència tampoc no caldrà més professorat ni major

La creació del CMP ha de suposar que la Generalitat atorgui una subvenció per plaça, per bé que encara no està

En aquest escenari queda clar que la creació del CMP no ha de suposar cap increment de despesa per cap concepte, i, per tant, és financerament sostenible. A més, s'adapta completament al que preveuen els articles citats.

Per tal de fixar exactament la situació jurídica d’aquesta col·laboració, cal signar un conveni que ho reguli.

A la vista del que s'ha dit, ambdues parts es reconeixen mútuament capacitat per a obligar-se en aquest acte i lliurement subscriuen

L'objecte d'aquest conveni és coordinar les actuacions i gestions per a la creació i funcionament del Conservatori de Música

Els ajuntaments de Berga, Puigcerdà i La Seu d'Urgell acorden impulsar els tràmits per a crear el Conservatori de Música dels

L'Ajuntament de Berga assumirà davant de la Generalitat la realització de totes les gestions i tràmits necessaris davant de lGeneralitat per a obtenir l'autorització per a l'inici de les activitats del CMP.

questa autorització i signat els documents corresponents, ho comunicarà formalment a l'Ajuntament de Puigcerdà i de la Seu d'Urgell. Aquests hauran de sotmetre el conveni als respectius plens. Sense aquests acords, no es podrà

La seu del CMP s'estableix al municipi de Berga al lloc on tingui la seu la seva Escola Municipal de Música:

bseus a Puigcerdà i La Seu d'Urgell, que se situaran all lloc on hi hagi les respectives escoles

Els plànols dels espais figuren adjunts a la Resolució del Director General de Centres Públics citada a l'antecedent 5.* Quart. Autorització per a ocupar els espais.

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell atorga a l'Ajuntament de Berga llicència per a l'ús privatiu del domini públic que no comportla seva modificació referida a l'espai on s'ubicarà la subseu el CMP a La Seu d'Urgell, que està situat al lloc indicat al pad'aquest conveni. El plànol d'aquest espai figura adjunt a la Resolució del Director General de Centres Públics citada a

L'Ajuntament de Puigcerdà atorga a l'Ajuntament de Berga llicència per a l'ús privatiu del domini públic queseva modificació referida a l'espai on s'ubicarà la subseu el CMP a Puigcerdà, que està situat al lloc indicat al pacte segond'aquest conveni. El plànol d'aquest espai figura adjunt a la Resolució del Director General de Centres Públics ci

Les condicions d'aquestes llicències són les descrites a l'art. 57 del Reglament del patrimoni del sens locals i en aquest coL'Ajuntament de Berga accepta aquestes llicències i les condicions citades.

temps, l'Ajuntament de Berga posa a disposició de cada un dels altres ajuntaments aquest mateix espai per tal que

* Cinquè. Actuacions internes de cada Ajuntament. Cada Ajuntament serà responsable de realitzar les gestions administratives necessàries per a poder prestar del servei de CMP,

Malgrat això, els serveis de cada Ajuntament es coordinaran per tal que els documents que justifiquin tècnicament, econòmicament i jurídicament la modificació del servei siguin tan homogenis com sigui possible i no continguin elements o

Cada Ajuntament és responsable d'adaptar els documents interns (plantilla orgànica, relació de llocs de treball) a les nts de la posta en funcionament del CMP.

L'Ajuntament de Berga es compromet a assumir directament totes les despeses necessàries per al bon funcionament de la seu

Els ajuntaments de Puigcerdà i la Seu d'Urgell assumeixen directament totes les despeses necessàries per al funcionament de

el CMP implica que els estudiants tindran més facilitat per a obtenir una titulació oficial que se fora del municipi. Per tant, resulta un benefici clar per a

xes on ara hi ha les escoles municipals de música i, en aquest sentit, no hi ha

Una part dels alumnes que ara es matriculen a les escoles municipals de música, passaran al CMP i no hi haurà . En conseqüència tampoc no caldrà més professorat ni major

La creació del CMP ha de suposar que la Generalitat atorgui una subvenció per plaça, per bé que encara no està

P no ha de suposar cap increment de despesa per cap concepte, i, per tant, és

ar un conveni que ho reguli.

se en aquest acte i lliurement subscriuen

ctuacions i gestions per a la creació i funcionament del Conservatori de Música

Els ajuntaments de Berga, Puigcerdà i La Seu d'Urgell acorden impulsar els tràmits per a crear el Conservatori de Música dels

L'Ajuntament de Berga assumirà davant de la Generalitat la realització de totes les gestions i tràmits necessaris davant de la

questa autorització i signat els documents corresponents, ho comunicarà formalment a l'Ajuntament de Puigcerdà i de la Seu d'Urgell. Aquests hauran de sotmetre el conveni als respectius plens. Sense aquests acords, no es podrà crear

La seu del CMP s'estableix al municipi de Berga al lloc on tingui la seu la seva Escola Municipal de Música:

bseus a Puigcerdà i La Seu d'Urgell, que se situaran all lloc on hi hagi les respectives escoles

Els plànols dels espais figuren adjunts a la Resolució del Director General de Centres Públics citada a l'antecedent 5.

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell atorga a l'Ajuntament de Berga llicència per a l'ús privatiu del domini públic que no comporta la seva modificació referida a l'espai on s'ubicarà la subseu el CMP a La Seu d'Urgell, que està situat al lloc indicat al pacte segon d'aquest conveni. El plànol d'aquest espai figura adjunt a la Resolució del Director General de Centres Públics citada a

L'Ajuntament de Puigcerdà atorga a l'Ajuntament de Berga llicència per a l'ús privatiu del domini públic que no comporta la seva modificació referida a l'espai on s'ubicarà la subseu el CMP a Puigcerdà, que està situat al lloc indicat al pacte segon d'aquest conveni. El plànol d'aquest espai figura adjunt a la Resolució del Director General de Centres Públics citada a

Les condicions d'aquestes llicències són les descrites a l'art. 57 del Reglament del patrimoni del sens locals i en aquest conveni.

temps, l'Ajuntament de Berga posa a disposició de cada un dels altres ajuntaments aquest mateix espai per tal que

stratives necessàries per a poder prestar del servei de CMP,

Malgrat això, els serveis de cada Ajuntament es coordinaran per tal que els documents que justifiquin tècnicament, ficació del servei siguin tan homogenis com sigui possible i no continguin elements o

Cada Ajuntament és responsable d'adaptar els documents interns (plantilla orgànica, relació de llocs de treball) a les

L'Ajuntament de Berga es compromet a assumir directament totes les despeses necessàries per al bon funcionament de la seu

gell assumeixen directament totes les despeses necessàries per al funcionament de


6.3. El fet que les despeses generades pel funcionament de la seu de Berga i les subseus siguin diferents no generarà majors ni menors obligacions respecte de les altres parts ni drets a rebre compensacions de les altres parts. De forma específica, es fa constar que cada ajuntament fixarà les retribucions del personal docent i no docent destinat al servei i que no serà necessarels retribucions del personal adscrit a la seu i a cada subseu del CMP siguin iguals.6.4. Com a conseqüència del que s'ha dit al punt anterior, cada Ajuntament tindrà llibertat de fixar les quotes que pertoquin segresulti dels seus estudis econòmics. Malgrat això, els siguin el més aproximades possible. En cap cas les previsions i quotes d'un Ajuntament generaran cap dret ni obligacions respdels altres dos. 6.5. L'Ajuntament de Berga assumeix totes les gestions administratives davant de la Generalitat per al cobrament de la subvenció i que pugui atorgar aquesta per al funcionament del CMP.6.6. Els Ajuntaments de Puigcerdà i de La Seu d'Urgell es comprometen a aportar a l'Ajuntament de Besigui necessària per a gestionar davant de la Generalitat la sol·licitud de la subvenció i la justificació de les despeses.6.7. Un cop l'Ajuntament de Berga cobri l'import de la subvenció de la Generalitat per al CMP, en el termtransferirà als ajuntaments de la seu d'Urgell i Puigcerdà la part que els pertoqui. Si la Generalitat no estipula una altra s'entendrà que la subvenció és per plaça i, per tant, cada Ajuntament haurà de rebre l'import que resulti per plaça pel nombre de places que tingui en cada exercici.* Setè. Funcionament administratiu. 7.1. L'Ajuntament de Berga assumeix davant de la Generalitat la responsabilitat del funcionament conjunt del CMP. 7.2. Com a conseqüència del que s'ha fixat en el punt anterior, els ajuntaments de Puigcerdà i de la Seu d'Urgell, al seu torn, respondran davant de l'Ajuntament de Berga de que les instal·lacions i el funcionament de les respectives subseus compleixin els requeriments que fixi la Generalitat. 7.3. Les reclamacions, peticions, suggeriments i qualsevol altra comunicació que els ajuntaments de Puigcerdà i la Seu d'Urgell vulguin fer a la Generalitat sobre el CMP la tramitaran a través de l'Ajuntament de Berga com a titul7.4. L'Ajuntament de Berga es compromet, davant dels ajuntaments de Puigcerdà i de la Seu d'Urgell a:

• Comunicar diligentment als ajuntaments de Puigcerdà i de la Seu d'Urgell totes les incidències i requeriments que la Generalitat plantegi relacionades amb el CMP.

• Trametre diligentment a la Generalitat totes les qüestions que li plantegin els ajuntament de Puigcerdà i la Seu d'Urgell sobre el CMP.

7.5. Els compromisos que assumeix l'Ajuntament de Berga no suposen cap increment de despesa ordincap dret de compensació per part dels altres ajuntaments.7.6. Cada un dels ajuntaments determinarà el personal adscrit al CMP7.7. En cas que el CMP deixi de funcionar per qualsevol causa, cada Ajuntament assumirà la reubicacihagi destinat al CMP i en cap cas no hi haurà successió d'empresa.* Vuitè. Funcionament acadèmic. 8.1. Les previsions generals sobre el funcionament acadèmic i la viabilitat del CMP des d'aquest punt des vista són a la memòria que s'adjunta com annex 3. 8.2. EL CMP tindrà un únic director, que serà el que designi com a tal l'Ajuntament de Berga. En el procediment per a designarpodran participar, ja sigui amb veu i vot o amb veu i i sense vot, una representació dels ajuntamentsCada una de les subseus podrà disposar d'una persona encarregada de la seva gestió i del contacte ordinari amb la direcció deCMP. Aquests càrrecs podran coincidir amb els directors de les respectives escoles municipals de8.3. La determinació de totes les altres qüestions relatives al funcionament acadèmic del CMP es fixaran d'acord amb:

• La normativa general aplicable• La memòria acadèmica que s'adjunta com annex 3.• El conveni d'autorització del CMP que subscrigui l

Les qüestions que no quedin resoltes, es fixaran en addenda a aquest conveni.8.4. Sense caire limitatiu, caldrà regular, com a mínim els aspectes següents:

1. Equip directiu: determinació de l'equip direprovisió dels llocs de treball.

2. Especialitats: fixació anual de les especialitats que ofereix cada subseu i del nombre de places de cada una.3. Proves d'accés: Organització, determinació4. Exàmens: organització, determinació del tribunal, realització i correcció.5. Documents acadèmics: determinació dels que calen, redacció i aprovació.6. Professorat: fixació i comprovació dels requisits acadèmics.

* Novè. Seguiment. 9.1. El seguiment d'aquest conveni el farà una comissió formada per l'alcalde de cada Ajuntament i el director de la seu i de cadasubseu. Els alcaldes podran delegar aquesta funció.9.2. Malgrat això, qual calgui per la naturalesa de les qüesti9.3. Aquesta comissió es reunirà com a mínim un cap cada any abans de l'inici de les gestions de les inscripcions.9.4. Les regles de funcionament intern les fixarà la pròpia comissió9.5. Aquesta comissió també farà les funcions de proposta d'actuacions per al funcionament del CMP.* Desè. Durada. La durada d'aquest conveni es fixa inicialment de forma indefinida mentre es mantingui el reconeixement formal del CMP o es produeixin altres causes de resolució. * Onzè. Resolució del conveni. 11.1. Aquest conveni quedarà resolt per les causes següents:

a. Pèrdua del reconeixement formal del CMP o de la forma de gestió amb dues subseus que s'ha explicat.b. Alteració substancial de les condicions

conveni. c. Voluntat unilateral formal d'alguna de les parts de deixar de prestar el servei.d. Denúncia per incompliment de les obligacions d'alguna de les parts.e. Mutu acord de les parts. f. Les causes generals previstes en la legislació vigent.


El fet que les despeses generades pel funcionament de la seu de Berga i les subseus siguin diferents no generarà majors ni specte de les altres parts ni drets a rebre compensacions de les altres parts. De forma específica, es fa

constar que cada ajuntament fixarà les retribucions del personal docent i no docent destinat al servei i que no serà necessarl personal adscrit a la seu i a cada subseu del CMP siguin iguals.

Com a conseqüència del que s'ha dit al punt anterior, cada Ajuntament tindrà llibertat de fixar les quotes que pertoquin segresulti dels seus estudis econòmics. Malgrat això, els serveis de cada Ajuntament es podran coordinar per a intentar que les quotes siguin el més aproximades possible. En cap cas les previsions i quotes d'un Ajuntament generaran cap dret ni obligacions resp

meix totes les gestions administratives davant de la Generalitat per al cobrament de la subvenció i que pugui atorgar aquesta per al funcionament del CMP.

Els Ajuntaments de Puigcerdà i de La Seu d'Urgell es comprometen a aportar a l'Ajuntament de Berga tota la informació que sigui necessària per a gestionar davant de la Generalitat la sol·licitud de la subvenció i la justificació de les despeses.

Un cop l'Ajuntament de Berga cobri l'import de la subvenció de la Generalitat per al CMP, en el termtransferirà als ajuntaments de la seu d'Urgell i Puigcerdà la part que els pertoqui. Si la Generalitat no estipula una altra s'entendrà que la subvenció és per plaça i, per tant, cada Ajuntament haurà de rebre l'import que resulti de multiplicar la subvenció per plaça pel nombre de places que tingui en cada exercici.

L'Ajuntament de Berga assumeix davant de la Generalitat la responsabilitat del funcionament conjunt del CMP.

qüència del que s'ha fixat en el punt anterior, els ajuntaments de Puigcerdà i de la Seu d'Urgell, al seu torn, respondran davant de l'Ajuntament de Berga de que les instal·lacions i el funcionament de les respectives subseus compleixin

Les reclamacions, peticions, suggeriments i qualsevol altra comunicació que els ajuntaments de Puigcerdà i la Seu d'Urgell

vulguin fer a la Generalitat sobre el CMP la tramitaran a través de l'Ajuntament de Berga com a titular de la seu.L'Ajuntament de Berga es compromet, davant dels ajuntaments de Puigcerdà i de la Seu d'Urgell a:

Comunicar diligentment als ajuntaments de Puigcerdà i de la Seu d'Urgell totes les incidències i requeriments que la lacionades amb el CMP.

Trametre diligentment a la Generalitat totes les qüestions que li plantegin els ajuntament de Puigcerdà i la Seu d'Urgell

Els compromisos que assumeix l'Ajuntament de Berga no suposen cap increment de despesa ordinària i, per tant, no generen cap dret de compensació per part dels altres ajuntaments.

Cada un dels ajuntaments determinarà el personal adscrit al CMP En cas que el CMP deixi de funcionar per qualsevol causa, cada Ajuntament assumirà la reubicació del personal propi que

hagi destinat al CMP i en cap cas no hi haurà successió d'empresa.

Les previsions generals sobre el funcionament acadèmic i la viabilitat del CMP des d'aquest punt des vista són a la memòria

EL CMP tindrà un únic director, que serà el que designi com a tal l'Ajuntament de Berga. En el procediment per a designarpodran participar, ja sigui amb veu i vot o amb veu i i sense vot, una representació dels ajuntaments de Puigcerdà i la Seu d'Urgell. Cada una de les subseus podrà disposar d'una persona encarregada de la seva gestió i del contacte ordinari amb la direcció deCMP. Aquests càrrecs podran coincidir amb els directors de les respectives escoles municipals de música.

La determinació de totes les altres qüestions relatives al funcionament acadèmic del CMP es fixaran d'acord amb:La normativa general aplicable La memòria acadèmica que s'adjunta com annex 3. El conveni d'autorització del CMP que subscrigui l'Ajuntament de Berga amb el Departament d'Ensenyament.

Les qüestions que no quedin resoltes, es fixaran en addenda a aquest conveni. Sense caire limitatiu, caldrà regular, com a mínim els aspectes següents:

Equip directiu: determinació de l'equip directiu general del CMP i, si és possible, de cada subseu i procediment de

Especialitats: fixació anual de les especialitats que ofereix cada subseu i del nombre de places de cada una.Proves d'accés: Organització, determinació del tribunal, realització i correcció Exàmens: organització, determinació del tribunal, realització i correcció. Documents acadèmics: determinació dels que calen, redacció i aprovació. Professorat: fixació i comprovació dels requisits acadèmics.

El seguiment d'aquest conveni el farà una comissió formada per l'alcalde de cada Ajuntament i el director de la seu i de cadasubseu. Els alcaldes podran delegar aquesta funció.

Malgrat això, qual calgui per la naturalesa de les qüestions a debatre, també podran assistir-hi altres tècnics dels ajuntaments.Aquesta comissió es reunirà com a mínim un cap cada any abans de l'inici de les gestions de les inscripcions.Les regles de funcionament intern les fixarà la pròpia comissió. Aquesta comissió també farà les funcions de proposta d'actuacions per al funcionament del CMP.

La durada d'aquest conveni es fixa inicialment de forma indefinida mentre es mantingui el reconeixement formal del CMP o es

Aquest conveni quedarà resolt per les causes següents: Pèrdua del reconeixement formal del CMP o de la forma de gestió amb dues subseus que s'ha explicat.Alteració substancial de les condicions fixades per al CMP que siguin contradictòries amb les previsions d'aquest

Voluntat unilateral formal d'alguna de les parts de deixar de prestar el servei. Denúncia per incompliment de les obligacions d'alguna de les parts.

Les causes generals previstes en la legislació vigent.

El fet que les despeses generades pel funcionament de la seu de Berga i les subseus siguin diferents no generarà majors ni specte de les altres parts ni drets a rebre compensacions de les altres parts. De forma específica, es fa

constar que cada ajuntament fixarà les retribucions del personal docent i no docent destinat al servei i que no serà necessari que

Com a conseqüència del que s'ha dit al punt anterior, cada Ajuntament tindrà llibertat de fixar les quotes que pertoquin segons serveis de cada Ajuntament es podran coordinar per a intentar que les quotes

siguin el més aproximades possible. En cap cas les previsions i quotes d'un Ajuntament generaran cap dret ni obligacions respecte

meix totes les gestions administratives davant de la Generalitat per al cobrament de la subvenció i

rga tota la informació que sigui necessària per a gestionar davant de la Generalitat la sol·licitud de la subvenció i la justificació de les despeses.

Un cop l'Ajuntament de Berga cobri l'import de la subvenció de la Generalitat per al CMP, en el termini màxim d'un mes transferirà als ajuntaments de la seu d'Urgell i Puigcerdà la part que els pertoqui. Si la Generalitat no estipula una altra cosa,

de multiplicar la subvenció

L'Ajuntament de Berga assumeix davant de la Generalitat la responsabilitat del funcionament conjunt del CMP.

qüència del que s'ha fixat en el punt anterior, els ajuntaments de Puigcerdà i de la Seu d'Urgell, al seu torn, respondran davant de l'Ajuntament de Berga de que les instal·lacions i el funcionament de les respectives subseus compleixin amb

Les reclamacions, peticions, suggeriments i qualsevol altra comunicació que els ajuntaments de Puigcerdà i la Seu d'Urgell ar de la seu.

Comunicar diligentment als ajuntaments de Puigcerdà i de la Seu d'Urgell totes les incidències i requeriments que la

Trametre diligentment a la Generalitat totes les qüestions que li plantegin els ajuntament de Puigcerdà i la Seu d'Urgell

ària i, per tant, no generen

ó del personal propi que

Les previsions generals sobre el funcionament acadèmic i la viabilitat del CMP des d'aquest punt des vista són a la memòria

EL CMP tindrà un únic director, que serà el que designi com a tal l'Ajuntament de Berga. En el procediment per a designar-lo, de Puigcerdà i la Seu d'Urgell.

Cada una de les subseus podrà disposar d'una persona encarregada de la seva gestió i del contacte ordinari amb la direcció del

La determinació de totes les altres qüestions relatives al funcionament acadèmic del CMP es fixaran d'acord amb:

'Ajuntament de Berga amb el Departament d'Ensenyament.

ctiu general del CMP i, si és possible, de cada subseu i procediment de

Especialitats: fixació anual de les especialitats que ofereix cada subseu i del nombre de places de cada una.

El seguiment d'aquest conveni el farà una comissió formada per l'alcalde de cada Ajuntament i el director de la seu i de cada

hi altres tècnics dels ajuntaments. Aquesta comissió es reunirà com a mínim un cap cada any abans de l'inici de les gestions de les inscripcions.

La durada d'aquest conveni es fixa inicialment de forma indefinida mentre es mantingui el reconeixement formal del CMP o es

Pèrdua del reconeixement formal del CMP o de la forma de gestió amb dues subseus que s'ha explicat. fixades per al CMP que siguin contradictòries amb les previsions d'aquest


11.2. Per a formalitzar la resolució se seguiran els tràmits específics següents:• Pèrdua del reconeixement formal. L'Ajuntament de Berga haurà de comunicar

Puigcerdà i la Seu d'Urgell en el termini màxim de 15 dies naturals des de la data en què rebi formalment la comunicació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat.

• Alteració de condicions substancials. Quan l'Ajuntament de Berga rebi alguna notificació formal modificació substancials de les condicions del CMP, ho comunicarà a les altres dues parts en el termini màxim de 15 dies naturals des de la data en què rebi formalment la comunicació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat. S'analitzaran les causes i s'estudiarà si es pot reconduir el servei. Si en el termini màxim de dos mesos a comptar des de la notificació no s'arriba a un acord entre els ajuntaments, el conveni quedarà resolt.

• Voluntat unilateral o denúncia. L'Ajuntament qcomunicar formalment al seva voluntat als altres amb una antelació mínima de 4 mesos respecte el final de cada curs.

* Dotzè. Eficàcia. 12.1. L'eficàcia d'aquest conveni queda condicionreconeixement formal del CMP amb les condicions generals previstes en aquest conveni.12.2. Cas que el reconeixement formal del CMP impliqui algun canvi en les previsions d'aquestudiar les modificacions que calgui fer per a adaptar* Tretzè. Naturalesa. Aquest conveni té naturalesa administrativa i, per tant totes les qüestions que es plantjurisdicció contenciosa. I, perquè així consti, ambdues parts signen aquest document per duplicat al lloc i data de l'encapçalament.

Per l’Ajuntament de la Seu d'Urgell, l'alcaldeAlbert Batalla Siscart.

Per l’Ajuntament de Puigcerdà, l'alcaldeAlbert Piñeira i Brosel,

Per l'Ajuntament de Berga, l'alcalde Juli Gendrau i Farguell

Segon.- Supeditar l’aprovació d’aquest conveni a l’aprovació del Pla de sanejament Financer per part del departament competent de la Generalitat de Catalunya. Tercer i últim.- Notificar aquesta resolució a l’Ajuntament de Puigcerdà, l’Ajuntamde la Seu d’Urgell, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i a l’Escola Municipal de Música de Berga. Deliberacions Alcalde: Aquest conveni signat pels Ajuntaments de la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Berga recull l’acord pel funcionBerga i els altres municipis són subseus que aportaran professorat i locals. F. Ribera: Quan les coses es fan bé ens agrada reconèixerciutat per la gran oportunitat que repr E. Altarriba: També ens volem felicitar tots plegats per haverpràcticament ha sonat la campana i no som a temps d’inaugurartota manera donem les gràcies a l’esforç i ho fem extensiu al professorat seu treball han aconseguit aquest reconeixement, a més, és una manera de garantir que l’Escola de Música tingui viabilitat. Alcalde: La campana no ha sonat per casualitat, fa 4 anys que parlem d’aquest tema i un projecte com aquest, en el que no es fa d’un dia per l’altre i el resultat és que el Conservatori és una realitat. Ja fa massa vegades que ens diu que les coses es fan perquè sona la campana E. Altarriba: Jo no li he dit que siguino han sigut a temps d’anunciarfeina i a la regidora també, tot i que moltes vegades sembla que tingui una especial aversió al nostre grup en el tem


Per a formalitzar la resolució se seguiran els tràmits específics següents: Pèrdua del reconeixement formal. L'Ajuntament de Berga haurà de comunicar-ho formalment als ajuntaments de

i la Seu d'Urgell en el termini màxim de 15 dies naturals des de la data en què rebi formalment la comunicació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Alteració de condicions substancials. Quan l'Ajuntament de Berga rebi alguna notificació formal modificació substancials de les condicions del CMP, ho comunicarà a les altres dues parts en el termini màxim de 15 dies naturals des de la data en què rebi formalment la comunicació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat. 'analitzaran les causes i s'estudiarà si es pot reconduir el servei. Si en el termini màxim de dos mesos a comptar des de

la notificació no s'arriba a un acord entre els ajuntaments, el conveni quedarà resolt. Voluntat unilateral o denúncia. L'Ajuntament que vulgui resoldre'l per voluntat unilateral o per denúncia s'haurà de comunicar formalment al seva voluntat als altres amb una antelació mínima de 4 mesos respecte el final de cada curs.

L'eficàcia d'aquest conveni queda condicionada suspensivament a que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat faci el reconeixement formal del CMP amb les condicions generals previstes en aquest conveni.

Cas que el reconeixement formal del CMP impliqui algun canvi en les previsions d'aquest conveni, les parts es comprometen a estudiar les modificacions que calgui fer per a adaptar-lo als requisits que hagi imposat la Generalitat.

Aquest conveni té naturalesa administrativa i, per tant totes les qüestions que es plantegin correspondrà resoldre

I, perquè així consti, ambdues parts signen aquest document per duplicat al lloc i data de l'encapçalament.

Per l’Ajuntament de la Seu d'Urgell, l'alcalde El secretari de l’Ajuntament Ramon Miñambres Rebés

Per l’Ajuntament de Puigcerdà, l'alcalde El secretari de l'Ajuntament Eduard Marcó i ALbertí

El secretari de l'Ajuntament Antoni Pérez Zúñiga

Supeditar l’aprovació d’aquest conveni a l’aprovació del Pla de sanejament Financer per part del departament competent de la Generalitat de Catalunya.

Notificar aquesta resolució a l’Ajuntament de Puigcerdà, l’Ajuntamde la Seu d’Urgell, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i a l’Escola Municipal de Música de Berga.

Aquest conveni signat pels Ajuntaments de la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Berga recull l’acord pel funcionament del Conservatori. El titular és l’Ajuntament de Berga i els altres municipis són subseus que aportaran professorat i locals.

Quan les coses es fan bé ens agrada reconèixer-ho i felicitem a tota la ciutat per la gran oportunitat que representa.

També ens volem felicitar tots plegats per haver-ho aconseguit, tot i que pràcticament ha sonat la campana i no som a temps d’inaugurar-ho o anunciartota manera donem les gràcies a l’esforç i ho fem extensiu al professorat seu treball han aconseguit aquest reconeixement, a més, és una manera de garantir que l’Escola de Música tingui viabilitat.

La campana no ha sonat per casualitat, fa 4 anys que parlem d’aquest tema i un projecte com aquest, en el que hi ha participat molta gent, no només el professorat, no es fa d’un dia per l’altre i el resultat és que el Conservatori és una realitat. Ja fa massa vegades que ens diu que les coses es fan perquè sona la campana

Jo no li he dit que sigui fruit de la improvisació, sinó que una mica més i no han sigut a temps d’anunciar-ho de cara a les eleccions. Igualment li reconeixem la feina i a la regidora també, tot i que moltes vegades sembla que tingui una especial aversió al nostre grup en el tema de l’educació.

ho formalment als ajuntaments de i la Seu d'Urgell en el termini màxim de 15 dies naturals des de la data en què rebi formalment la

Alteració de condicions substancials. Quan l'Ajuntament de Berga rebi alguna notificació formal que pugui implicar una modificació substancials de les condicions del CMP, ho comunicarà a les altres dues parts en el termini màxim de 15 dies naturals des de la data en què rebi formalment la comunicació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat. 'analitzaran les causes i s'estudiarà si es pot reconduir el servei. Si en el termini màxim de dos mesos a comptar des de

ue vulgui resoldre'l per voluntat unilateral o per denúncia s'haurà de comunicar formalment al seva voluntat als altres amb una antelació mínima de 4 mesos respecte el final de cada curs.

ada suspensivament a que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat faci el

est conveni, les parts es comprometen a

egin correspondrà resoldre-les a la

Supeditar l’aprovació d’aquest conveni a l’aprovació del Pla de sanejament Financer per part del departament competent de la Generalitat de Catalunya.

Notificar aquesta resolució a l’Ajuntament de Puigcerdà, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i a

Aquest conveni signat pels Ajuntaments de la Seu d’Urgell, Puigcerdà i ament del Conservatori. El titular és l’Ajuntament de

Berga i els altres municipis són subseus que aportaran professorat i locals.

ho i felicitem a tota la

ho aconseguit, tot i que ho o anunciar-ho. De

tota manera donem les gràcies a l’esforç i ho fem extensiu al professorat que amb el seu treball han aconseguit aquest reconeixement, a més, és una manera de garantir

La campana no ha sonat per casualitat, fa 4 anys que parlem d’aquest tema i hi ha participat molta gent, no només el professorat,

no es fa d’un dia per l’altre i el resultat és que el Conservatori és una realitat. Ja fa massa vegades que ens diu que les coses es fan perquè sona la campana

fruit de la improvisació, sinó que una mica més i ho de cara a les eleccions. Igualment li reconeixem la

feina i a la regidora també, tot i que moltes vegades sembla que tingui una especial


S. Salvador: Quan diu justos, per què? És un benefici per Berga no pas donar un premi a l’equip de govern. Vam començar a treballarfinalitzat, també hagués pogut acabar més endavant i nosaltres jasigut ara i, per tant, ho podem celebrar. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup municipal de Cvot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscritsVots en contra: --- Abstencions: --- 2.3.2. JOVENTUT 2.3.2.1. Aprovació del Pla Local de Joventut 2015 PROCEDIMENT

APROVACIÓ DEL PLA LOCAL Interessat: DIRECCIÓ GENERAL DE JOVENTUT MOTIVACIÓ

1. Vist l’informe de l’àrea de joventut que es transcriu a continuació: INFORME SOBRE L’APROVACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT DE BERGA 2 015 PROCEDIMENT: En el moment que s’inicia la confecció del Pla Local de Joventut, el del municipi està caducat, però hi ha una clara voluntat des de la Regidoria de Joventut de continuar elaborant el Pla Local de Joventut, fent un treball a fons de tranversalitat, cohesió i perspels diferents àmbits dels joves i continuar en el treball iniciat en anys anteriors. L’objectiu del Pla Local de Joventut és disposar d’una planificació estratègica que permeti desenvolupar i adaptar a la realitat actual, les polítiques de joventut que caldrà desenvolupar al municipi a mig i llarg termini. L’elaboració d’aquest projecte facilita una radiografia de la realitat juvenil de Berga, obtinguda per mitjà de les anàlisis quantitativa i qualitativa de la realitat juvela visualització de les polítiques de joventut desenvolupades. La informació que hem obtingut ens ha permès dissenyar el Pla Local de joventut Berga 2015de resolució a fi que sigui sotmesa a traproposades en aquest, concorden amb les necessitats i inquietuds dels i les joves. ANTECEDENTS: L’Ajuntament de Berga va sol·licitar a la Diputació de Barcelona la concertació de l’actuació “Pla Local de Joventut: redacció”. Per les prestacions i donades les característiques del territori, es va creure convenient la contractació de l’empresa Neòpolis, per part de la Diputació de Barcelona. Consultoria que va néixer amb l’objectiu de ser una eina útil a la particular a les Administracions Públiques, treballant en el camp dels serveis a les persones i la consultoria. El 26 de juny de 2014, la presidenta delegada de l’Àrea d’Atenció al es Persones de la Diputació de Barcelona, aprova la proposta d’actuació 14/Y/108443 “Pla Local de Joventut: redacció”, en el marc del règim regulador del Catàleg de serveis 2014 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012i adjudicació del contracte que se’n deriva. El termini d’execució previst per la mateixa Diputació


Quan diu justos, per què? És un benefici per Berga no pas donar un premi a l’equip de govern. Vam començar a treballar-hi a la legislatura anterior i ara ha finalitzat, també hagués pogut acabar més endavant i nosaltres ja no hi seríem però ha sigut ara i, per tant, ho podem celebrar.



Aprovació del Pla Local de Joventut 2015 -2018

LOCAL DE JOVENTUT 2015-2018

Interessat: DIRECCIÓ GENERAL DE JOVENTUT

Vist l’informe de l’àrea de joventut que es transcriu a continuació:

INFORME SOBRE L’APROVACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT DE BERGA 2 015

ment que s’inicia la confecció del Pla Local de Joventut, el del municipi està caducat, però hi ha una clara voluntat des de la Regidoria de Joventut de continuar elaborant el Pla Local de Joventut, fent un treball a fons de tranversalitat, cohesió i perspectiva global que interrelacioni els diferents àmbits dels joves i continuar en el treball iniciat en anys anteriors. L’objectiu del Pla Local de Joventut és disposar d’una planificació estratègica que permeti desenvolupar i adaptar a

es polítiques de joventut que caldrà desenvolupar al municipi a mig i llarg termini. L’elaboració d’aquest projecte facilita una radiografia de la realitat juvenil de Berga, obtinguda per mitjà de les anàlisis quantitativa i qualitativa de la realitat juvenil en el municipi i de la visualització de les polítiques de joventut desenvolupades. La informació que hem obtingut ens ha permès dissenyar el Pla Local de joventut Berga 2015-2018 el qual es porta com a proposta de resolució a fi que sigui sotmesa a tractament del Ple de la corporació. Les actuacions proposades en aquest, concorden amb les necessitats i inquietuds dels i les joves.

L’Ajuntament de Berga va sol·licitar a la Diputació de Barcelona la concertació de l’actuació “Pla Joventut: redacció”. Per les prestacions i donades les característiques del territori, es va

creure convenient la contractació de l’empresa Neòpolis, per part de la Diputació de Barcelona. Consultoria que va néixer amb l’objectiu de ser una eina útil a la societat en general, i en particular a les Administracions Públiques, treballant en el camp dels serveis a les persones i la consultoria. El 26 de juny de 2014, la presidenta delegada de l’Àrea d’Atenció al es Persones de la Diputació de Barcelona, aprova el decret (registre de la resolucions 5410/14) pel qual s’aprova la proposta d’actuació 14/Y/108443 “Pla Local de Joventut: redacció”, en el marc del règim regulador del Catàleg de serveis 2014 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012

udicació del contracte que se’n deriva. El termini d’execució previst per la mateixa Diputació

Quan diu justos, per què? És un benefici per Berga no pas donar un hi a la legislatura anterior i ara ha

no hi seríem però ha



PRP2015/651

Vist l’informe de l’àrea de joventut que es transcriu a continuació:

INFORME SOBRE L’APROVACIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT DE BERGA 2 015-2018

ment que s’inicia la confecció del Pla Local de Joventut, el del municipi està caducat, però hi ha una clara voluntat des de la Regidoria de Joventut de continuar elaborant el Pla Local

ectiva global que interrelacioni els diferents àmbits dels joves i continuar en el treball iniciat en anys anteriors. L’objectiu del Pla Local de Joventut és disposar d’una planificació estratègica que permeti desenvolupar i adaptar a

es polítiques de joventut que caldrà desenvolupar al municipi a mig i llarg termini. L’elaboració d’aquest projecte facilita una radiografia de la realitat juvenil de Berga,

nil en el municipi i de la visualització de les polítiques de joventut desenvolupades. La informació que hem obtingut ens

2018 el qual es porta com a proposta ctament del Ple de la corporació. Les actuacions

proposades en aquest, concorden amb les necessitats i inquietuds dels i les joves.

L’Ajuntament de Berga va sol·licitar a la Diputació de Barcelona la concertació de l’actuació “Pla Joventut: redacció”. Per les prestacions i donades les característiques del territori, es va

creure convenient la contractació de l’empresa Neòpolis, per part de la Diputació de Barcelona. societat en general, i en

particular a les Administracions Públiques, treballant en el camp dels serveis a les persones i la consultoria. El 26 de juny de 2014, la presidenta delegada de l’Àrea d’Atenció al es Persones de

el decret (registre de la resolucions 5410/14) pel qual s’aprova la proposta d’actuació 14/Y/108443 “Pla Local de Joventut: redacció”, en el marc del règim regulador del Catàleg de serveis 2014 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015”, i aprovació

udicació del contracte que se’n deriva. El termini d’execució previst per la mateixa Diputació


de Barcelona era el 30 de març de 2015. Dins dels terminis previstos, doncs, finalitzen les diverses tasques que comporten l’elaboració del Pla Local de Joventuthan realitzat conjuntament l’àrea de joventut de l’Ajuntament de Berga i la consultoria Neòpolis contractada des de la diputació de Barcelona. INFORME: En conseqüència, atesos els motius exposats en el procediment i antecedents, sfavorablement des de l’àrea de joventut per a la aprovació del nou Pla Local de Joventut de Berga 2015-2018. En qualsevol supòsit el Ple de la corporació decidirà. Berga, 23 d’abril de 2015Janina Vilana Ariso Tècnica de Joventut

2. Vist l’informe d’intervenció que es transcriu a continuació:

INFORME D’INTERVENCIÓ PROCEDIMENT Aprovació Pla Local de Joventut 2015 MOTIVACIÓ: Per la tècnica de Joventut de l’Ajuntament s’ha presentat la proposta 2015-2018. Per l’any 2015, en aquest pla hi han activitats amb un pressupost totquals 52.520,00 € es financen via subvenció d’institucions (Generalitat i Diputació). DECLARACIÓ: Hi ha suficient consignació pressupostària, dins el nivell de vinculació jurídica, per la part no subvencionada del Pla, a les partides 09.33020.12000; 09.3302012100 ipressupost general de la Corporació per l’any 2015, aprovat pel Ple de la Corporació en sessió extraordinària del dia 12 de febrer de 2015 . Les activitats subvencionades, no es podran portar a terme mentre no hi hagi la fermesa de lconcessió de la subvenció, haventcrèdits per majors ingressos, expedient que d’acord amb la Base 14.2 d’execució del pressupost correspon a l’Alcalde. En tractar-se d’una despesa plurianual, pedotar pressupostàriament els exercicis econòmics corresponents per donar cobertura al mateix. No obstant d’acord amb la DA 2ª del Real Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i art. 67.2.10 del ROM de l’Ajuntament e Berga, la competència per aprovar tant la despesa com la plurianualitat, correspon a l’Alcalde, i que per Decret d’Alcaldia 761/2001 de data 20 de juny de 2011competència va ser delegada en la Junta de Govern Local Berga, 24 d’abril de 2015.L’Interventor Acctal. Florenci Torrents i Gonfaus.

DISPOSICIÓ El ple municipal acorda,


de Barcelona era el 30 de març de 2015. Dins dels terminis previstos, doncs, finalitzen les diverses tasques que comporten l’elaboració del Pla Local de Joventut de Berga 2015han realitzat conjuntament l’àrea de joventut de l’Ajuntament de Berga i la consultoria Neòpolis contractada des de la diputació de Barcelona.

En conseqüència, atesos els motius exposats en el procediment i antecedents, sfavorablement des de l’àrea de joventut per a la aprovació del nou Pla Local de Joventut de

2018. En qualsevol supòsit el Ple de la corporació decidirà.

Berga, 23 d’abril de 2015 Jaume Vegas Bautista Regidor de Promoció Econòmica, Tecnologies de la Informació, Joventut, Esports i Festes Ajuntament de Berga

Vist l’informe d’intervenció que es transcriu a continuació:

INFORME D’INTERVENCIÓ

ocal de Joventut 2015-2018.

Per la tècnica de Joventut de l’Ajuntament s’ha presentat la proposta del Pla Local de Joventut

Per l’any 2015, en aquest pla hi han activitats amb un pressupost total de 101.241,85 € es financen via subvenció d’institucions (Generalitat i Diputació).

Hi ha suficient consignació pressupostària, dins el nivell de vinculació jurídica, per la part no subvencionada del Pla, a les partides 09.33020.12000; 09.3302012100 i 09.33020.22699, del pressupost general de la Corporació per l’any 2015, aprovat pel Ple de la Corporació en sessió extraordinària del dia 12 de febrer de 2015 .

Les activitats subvencionades, no es podran portar a terme mentre no hi hagi la fermesa de lconcessió de la subvenció, havent-se de tramitar el corresponent expedient de modificació de crèdits per majors ingressos, expedient que d’acord amb la Base 14.2 d’execució del pressupost

se d’una despesa plurianual, pel que fa a la resta de durada del contracte s’hauran de dotar pressupostàriament els exercicis econòmics corresponents per donar cobertura al mateix.

No obstant d’acord amb la DA 2ª del Real Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual l text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i art. 67.2.10 del ROM de

l’Ajuntament e Berga, la competència per aprovar tant la despesa com la plurianualitat, correspon a l’Alcalde, i que per Decret d’Alcaldia 761/2001 de data 20 de juny de 2011competència va ser delegada en la Junta de Govern Local

Berga, 24 d’abril de 2015.


de Barcelona era el 30 de març de 2015. Dins dels terminis previstos, doncs, finalitzen les de Berga 2015-2018 que

han realitzat conjuntament l’àrea de joventut de l’Ajuntament de Berga i la consultoria Neòpolis

En conseqüència, atesos els motius exposats en el procediment i antecedents, s’informa favorablement des de l’àrea de joventut per a la aprovació del nou Pla Local de Joventut de

Regidor de Promoció Econòmica, Tecnologies de la Informació, Joventut, Esports i Festes

del Pla Local de Joventut

al de 101.241,85 €, dels € es financen via subvenció d’institucions (Generalitat i Diputació).

Hi ha suficient consignació pressupostària, dins el nivell de vinculació jurídica, per la part no 09.33020.22699, del

pressupost general de la Corporació per l’any 2015, aprovat pel Ple de la Corporació en sessió

Les activitats subvencionades, no es podran portar a terme mentre no hi hagi la fermesa de la se de tramitar el corresponent expedient de modificació de

crèdits per majors ingressos, expedient que d’acord amb la Base 14.2 d’execució del pressupost

l que fa a la resta de durada del contracte s’hauran de dotar pressupostàriament els exercicis econòmics corresponents per donar cobertura al mateix.

No obstant d’acord amb la DA 2ª del Real Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual l text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i art. 67.2.10 del ROM de

l’Ajuntament e Berga, la competència per aprovar tant la despesa com la plurianualitat, correspon a l’Alcalde, i que per Decret d’Alcaldia 761/2001 de data 20 de juny de 2011, aquesta


Primer .- aprovar inicialment el pla local de joventut a Berga pels anSegon .-atorgar un termini d’audiència de 20 dies hàbils a la direcció general de joventut , Oficina del Pla Jove (Gerència de Serveisdiputació de Barcelona i a les entitats juvenils inscrites al Registre municide l’Ajuntament de Berga. Tercer i últim .- Sotmetre l’expedient a informació pública de 30 dies hàbils i disposar que si no es presenten al·legacions l’ aprovació inicial esdevindrà definitiva. Deliberacions J. Vegas: Vam demanar ajut a llínia i es va treballar amb 13 joves de totes les edats. El tema de l’educació és una de les inquietuds més grans que van manifestar. Vam detectar que els hi faltava informació dels estudis que podiende Berga; també la manca de feina a la nostra ciutat. Vam proposar de posar un punt d’informació als centres d’educació secundària, també hem demanat una subvenció per tirar endavant el tema. El Pla es nottindran un termini de 20 dies per presentar les al·legacions que creguin convenients. A. M. Guijarro: Atenent a aquest Pla veiem que la participació amb els joves, que sabem que no és fàcil, no va anar proen comptes de tancar el pla buscaríem altres mecanismes perquè la feina dels experts és molt important però sense la participació del jovent es pot caure en paternalismes dels quals caldria fugir. Tot i aixíaprofitable ens abstindrem. J. A. López: Aprovar aquest pla a final de legislatura, després de no haver pogut accedir a algunes subvencions per no tenircompte que hi haurà un canvi en l’equip de govern. Crec que s’hauria de deixar rematar la feina al nou equip de govern perquè planegi la política de joventut pels propers 4 anys. E. Altarriba: Nosaltres també creiem que s’hauria d’haver treballat més el temparticipació, encara que sigui complicat perquè amb aquest resultat el què s’hauria de canviar és la manera de ferdigitalment, havíem de venir a consultarno trobem lògic que es porti a aprovar un tema que hauríem hagut de poder mirar amb calma. Penso que ho aproven perquè marxen del govern i així poder dir que s’ha fet el Pla de joventut quan han tingut més anys per haverd’abstenció. J. Vegas: Aquest pla només és una guia per treballar amb els joves a la ciutat, quan arribi el nou equip de govern pot canviarper no tenir el pla aprovat, primer hauria de saber quines subvs’han aconseguit i després parlar. Alcalde: Cal destacar que les 250 enquestes fetes també són importants i que quan es va fer l’anterior pla a mitjans de la legislatura passada la participació també va costar molt. Com a exemple, aqpolítiques de joventut i allà només hi havia gent dels partits.


aprovar inicialment el pla local de joventut a Berga pels anys 2015atorgar un termini d’audiència de 20 dies hàbils a la direcció general de

joventut , Oficina del Pla Jove (Gerència de Serveis d'Igualtat i Ciutadania) de la i a les entitats juvenils inscrites al Registre munici

Sotmetre l’expedient a informació pública de 30 dies hàbils i disposar

que si no es presenten al·legacions l’ aprovació inicial esdevindrà definitiva.

Vam demanar ajut a la Diputació per elaborar-lo, vam fer 250 enquestes en línia i es va treballar amb 13 joves de totes les edats. El tema de l’educació és una de les inquietuds més grans que van manifestar. Vam detectar que els hi faltava informació dels estudis que podien cursar un cop acabaven l’ESO, evidentment, fora de Berga; també la manca de feina a la nostra ciutat. Vam proposar de posar un punt d’informació als centres d’educació secundària, també hem demanat una subvenció per tirar endavant el tema. El Pla es notificarà a totes les entitats de joves, les quals tindran un termini de 20 dies per presentar les al·legacions que creguin convenients.

Atenent a aquest Pla veiem que la participació amb els joves, que sabem que no és fàcil, no va anar prou bé, pràcticament va ser un fracàs. Nosaltres en comptes de tancar el pla buscaríem altres mecanismes perquè la feina dels experts és molt important però sense la participació del jovent es pot caure en paternalismes dels quals caldria fugir. Tot i així, veient que és un projecte viu i que molta feina és aprofitable ens abstindrem.

Aprovar aquest pla a final de legislatura, després de no haver pogut accedir a algunes subvencions per no tenir-ne un tampoc vindrà d’aquí, més tenint en

te que hi haurà un canvi en l’equip de govern. Crec que s’hauria de deixar rematar la feina al nou equip de govern perquè planegi la política de joventut pels

Nosaltres també creiem que s’hauria d’haver treballat més el temparticipació, encara que sigui complicat perquè amb aquest resultat el què s’hauria de canviar és la manera de fer-la. Nosaltres no ho hem mirat perquè no ens ha arribat digitalment, havíem de venir a consultar-ho aquí el dilluns i amb aquesta preno trobem lògic que es porti a aprovar un tema que hauríem hagut de poder mirar amb calma. Penso que ho aproven perquè marxen del govern i així poder dir que s’ha fet el Pla de joventut quan han tingut més anys per haver-lo fet, per tant, el vot

Aquest pla només és una guia per treballar amb els joves a la ciutat, quan arribi el nou equip de govern pot canviar-lo. En quant a que s’han perdut subvencions per no tenir el pla aprovat, primer hauria de saber quines subvencions són les que s’han aconseguit i després parlar.

Cal destacar que les 250 enquestes fetes també són importants i que quan es va fer l’anterior pla a mitjans de la legislatura passada la participació també va costar molt. Com a exemple, aquest cat de setmana hi ha hagut un debat de polítiques de joventut i allà només hi havia gent dels partits.

ys 2015-2018 atorgar un termini d’audiència de 20 dies hàbils a la direcció general de

d'Igualtat i Ciutadania) de la i a les entitats juvenils inscrites al Registre municipal d’entitats

Sotmetre l’expedient a informació pública de 30 dies hàbils i disposar que si no es presenten al·legacions l’ aprovació inicial esdevindrà definitiva.

lo, vam fer 250 enquestes en línia i es va treballar amb 13 joves de totes les edats. El tema de l’educació és una de les inquietuds més grans que van manifestar. Vam detectar que els hi faltava

cursar un cop acabaven l’ESO, evidentment, fora de Berga; també la manca de feina a la nostra ciutat. Vam proposar de posar un punt d’informació als centres d’educació secundària, també hem demanat una subvenció

ificarà a totes les entitats de joves, les quals tindran un termini de 20 dies per presentar les al·legacions que creguin convenients.

Atenent a aquest Pla veiem que la participació amb els joves, que u bé, pràcticament va ser un fracàs. Nosaltres

en comptes de tancar el pla buscaríem altres mecanismes perquè la feina dels experts és molt important però sense la participació del jovent es pot caure en paternalismes

, veient que és un projecte viu i que molta feina és

Aprovar aquest pla a final de legislatura, després de no haver pogut ne un tampoc vindrà d’aquí, més tenint en

te que hi haurà un canvi en l’equip de govern. Crec que s’hauria de deixar rematar la feina al nou equip de govern perquè planegi la política de joventut pels

Nosaltres també creiem que s’hauria d’haver treballat més el tema de la participació, encara que sigui complicat perquè amb aquest resultat el què s’hauria de

la. Nosaltres no ho hem mirat perquè no ens ha arribat ho aquí el dilluns i amb aquesta precipitació

no trobem lògic que es porti a aprovar un tema que hauríem hagut de poder mirar amb calma. Penso que ho aproven perquè marxen del govern i així poder dir que s’ha fet el

lo fet, per tant, el vot serà

Aquest pla només és una guia per treballar amb els joves a la ciutat, quan lo. En quant a que s’han perdut subvencions

encions són les que

Cal destacar que les 250 enquestes fetes també són importants i que quan es va fer l’anterior pla a mitjans de la legislatura passada la participació també va

uest cat de setmana hi ha hagut un debat de


A. M. Guijarro: He reconegut que és una tasca difícil però el què he dit és que quan no hi ha participació s’han de buscar altres mecanismes perquque el jovent siguin els protagonistes. Alcalde: Per fer les enquestes es va anar als instituts. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per Majoria simple dels membres consistorials presents amb el següe Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIUVots en contra: --- Abstencions: 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscrits 3. Propostes urgents Propostes urgents Atès els articles 103.3 Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, 47 Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents local, 109.3 ROM de Berga i 82 a 84 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament d’organització i funcionament dels ens locals.En aquest sentit, recordar la Sentència del Tribunal Suprem de data 24 de jdefineix el concepte d’urgència, seva naturalesa no es discrecional sinó igualment justes, és a dir, jurídicament indiferentsjusta, sens perjudici del marge d’apreciació que es reconeix a l’administració (...) la urgència fa referència a un supòsit en el que actuant ràpidament en el procediment ordinari, la solució, donada la durada d’aquell arribaria tard: les circumstàncies concurrents demanden una decisió que amb la tramitació general ja seria tardana. Es sacrifiquen doncs, garanties ordinàries perquè amb elles la solució ja no servirien per solucionar el problema. En últim extrem doncses tracta d’una manifestació del principi d’eficàcia administrativa recollit a l’art. 103.1 CE. Votació: Sotmès a votació la inclusió en l’ordre del dia dels següents assumptes, s’aprova per majoria absoluta amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CiU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscritsVots en contra: ---- Abstencions: ---- 3.1. SERVEIS TRANSVERSALS 3.1.1. PERSONAL 3.1.1.1. Resolució recurs potestatiu deExp. RH AJB 2015/21. Recursos Humans. PROCEDIMENT


He reconegut que és una tasca difícil però el què he dit és que quan no hi ha participació s’han de buscar altres mecanismes perquè el més important és que el jovent siguin els protagonistes.

Per fer les enquestes es va anar als instituts.


9 vots del grup municipal de CIU,

3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscrits

icles 103.3 Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, 47 Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, 109.3 ROM de Berga i 82 a 84 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament d’organització i funcionament dels ens locals. En aquest sentit, recordar la Sentència del Tribunal Suprem de data 24 de juliol de 1989, que

urgència, com a concepte jurídic indeterminat, el que significa que la seva naturalesa no es discrecional sinó reglada: no permet escollir entre varies solucions igualment justes, és a dir, jurídicament indiferents, sinó que només admet una única solució justa, sens perjudici del marge d’apreciació que es reconeix a l’administració (...) la urgència fa referència a un supòsit en el que actuant ràpidament en el procediment ordinari, la solució,

ell arribaria tard: les circumstàncies concurrents demanden una decisió que amb la tramitació general ja seria tardana. Es sacrifiquen doncs, garanties ordinàries perquè amb elles la solució ja no servirien per solucionar el problema. En últim extrem doncses tracta d’una manifestació del principi d’eficàcia administrativa recollit a l’art. 103.1 CE.

Sotmès a votació la inclusió en l’ordre del dia dels següents assumptes, s’aprova per majoria absoluta amb el següent resultat:

s del grup municipal de CiU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscrits

3.1. SERVEIS TRANSVERSALS

Resolució recurs potestatiu de reposició contra aprovació de la RLT.

He reconegut que és una tasca difícil però el què he dit és que quan è el més important és


3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 4

icles 103.3 Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, 47 Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 28

en matèria de règim local, 109.3 ROM de Berga i 82 a 84 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual

uliol de 1989, que com a concepte jurídic indeterminat, el que significa que la

: no permet escollir entre varies solucions , sinó que només admet una única solució

justa, sens perjudici del marge d’apreciació que es reconeix a l’administració (...) la urgència fa referència a un supòsit en el que actuant ràpidament en el procediment ordinari, la solució,

ell arribaria tard: les circumstàncies concurrents demanden una decisió que amb la tramitació general ja seria tardana. Es sacrifiquen doncs, garanties ordinàries perquè amb elles la solució ja no servirien per solucionar el problema. En últim extrem doncs, es tracta d’una manifestació del principi d’eficàcia administrativa recollit a l’art. 103.1 CE.

Sotmès a votació la inclusió en l’ordre del dia dels següents assumptes, s’aprova per

s del grup municipal de CiU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del

reposició contra aprovació de la RLT.

Expedients RH AJB 2015/21 PRP2015/694


RESOLUCIÓ RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ EXP. RH AJB 2015/21. RECURSOS HUMANS. Interessat: P. P., M. MOTIVACIÓ Antecedents de fet:

1. Atès que el ple de la Corporació en sessió ordinària de data 5 de febrer de 2015, va aprovar la relació de llocs de treball de l’ajuntament, havent seguit prèviament els tràmits administratius corresponents.

2. Vist que es va procedir a la seva publicació mitjançant edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 3 de març de 2015.

3. Atès l’escrit (RE. Núm. E/000433

presentat pel Sr. M. “Primer. Que es tingui interposat en temps i forma RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ contra l’acord de Ple de la corporació del dia 5 de febrer de 2015 d’aprovació de la relació de llocs de treball de l’ajuntament de Berga per resultar arbitrari i sigui anul·laaprovació. Segon. Que s’identifiqui el personal o polítics responsables de la falta de resolució de la sol·licitud de vista de l’expedient administratiu de la relació de llocs de treball. Tercer. Que s’identifiqui el personal o polítics responsables en matèria de recursos humans als efectes de determinar els motius d’aquest tracte discriminatori i aquests efectes demano que s’aportin com a proves: - Relació de gratificacions, remuneracions ... ato

els anys 2014 i 2015 per desenvolupament de funcions de categoria superior.- Relació d’actes acords i certificats, en el qual el Sr. M

amb el vistiplau de l’Alcalde de l’Ajuntament.- Relació d’informes urbanístics preceptius emesos pel Sr. M

urbanístiques”.

4. Vist l’escrit (RE. Núm. 2137 de data 23 d’abril de 2015), mitjançant el qual el mateix interessat, SOL·LICITA: “Primer. Reafirmar-me en tots els extrems del recurs de reposiels fonaments que s’exposaven i els que ara han estat ampliats. Segon. Reclamar una indemnització de 30.429,84superiors a les de tècnic de gestió administrativa, i en el cas que l’ajuntament no tingui com a certs els fets que s’exposen porti a terme les següents proves:- Testifical del responsable de serveis territorials si M

d’assessorament administratiu i jurídic al seu departament.- Documental consisten en la relació de douments públics en els quals M

com a signant o que ha assistit com a fedatari en els - Documental consistent incorporació de còpia de tots aquells documents en què

consta de signatari M


STATIU DE REPOSICIÓ CONTRA APROVACIÓ DE LA

Atès que el ple de la Corporació en sessió ordinària de data 5 de febrer de 2015, va aprovar la relació de llocs de treball de l’ajuntament, havent seguit prèviament els tràmits administratius corresponents.

es va procedir a la seva publicació mitjançant edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 3 de març de 2015.

Atès l’escrit (RE. Núm. E/000433-2015 – 1758/2015 de data 2 d’abril de 2015) . P. i P., SOL·LICITA:

rimer. Que es tingui interposat en temps i forma RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ contra l’acord de Ple de la corporació del dia 5 de febrer de 2015 d’aprovació de la relació de llocs de treball de l’ajuntament de Berga per resultar arbitrari i sigui anul·lat, havent-se de procedir a la seva reformulació i posterior

Segon. Que s’identifiqui el personal o polítics responsables de la falta de resolució de la sol·licitud de vista de l’expedient administratiu de la relació de llocs de treball.

. Que s’identifiqui el personal o polítics responsables en matèria de recursos humans als efectes de determinar els motius d’aquest tracte discriminatori i aquests efectes demano que s’aportin com a proves:

Relació de gratificacions, remuneracions ... atorgades per l’ajuntament de berga en els anys 2014 i 2015 per desenvolupament de funcions de categoria superior.Relació d’actes acords i certificats, en el qual el Sr. M. P. ha obrat de secretari, amb el vistiplau de l’Alcalde de l’Ajuntament.

formes urbanístics preceptius emesos pel Sr. M.

Vist l’escrit (RE. Núm. 2137 de data 23 d’abril de 2015), mitjançant el qual el mateix interessat, SOL·LICITA:

me en tots els extrems del recurs de reposició presentat, en base els fonaments que s’exposaven i els que ara han estat ampliats.

Segon. Reclamar una indemnització de 30.429,84€ pel desenvolupament de tasques superiors a les de tècnic de gestió administrativa, i en el cas que l’ajuntament no tingui com a certs els fets que s’exposen porti a terme les següents proves:

esponsable de serveis territorials si M. P. d’assessorament administratiu i jurídic al seu departament. Documental consisten en la relació de douments públics en els quals Mcom a signant o que ha assistit com a fedatari en els últims quatre anys.Documental consistent incorporació de còpia de tots aquells documents en què consta de signatari M. P. i l’Alcalde de Berga ha firmat el vistiplau.

LA RLT.

Atès que el ple de la Corporació en sessió ordinària de data 5 de febrer de 2015, va aprovar la relació de llocs de treball de l’ajuntament, havent seguit

es va procedir a la seva publicació mitjançant edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 3 de març de 2015.

1758/2015 de data 2 d’abril de 2015)

rimer. Que es tingui interposat en temps i forma RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ contra l’acord de Ple de la corporació del dia 5 de febrer de 2015 d’aprovació de la relació de llocs de treball de l’ajuntament de Berga per resultar

se de procedir a la seva reformulació i posterior

Segon. Que s’identifiqui el personal o polítics responsables de la falta de resolució de la sol·licitud de vista de l’expedient administratiu de la relació de llocs de treball.

. Que s’identifiqui el personal o polítics responsables en matèria de recursos humans als efectes de determinar els motius d’aquest tracte discriminatori i aquests

rgades per l’ajuntament de berga en els anys 2014 i 2015 per desenvolupament de funcions de categoria superior.

ha obrat de secretari,

P. en llicències

Vist l’escrit (RE. Núm. 2137 de data 23 d’abril de 2015), mitjançant el qual el

ció presentat, en base

€ pel desenvolupament de tasques superiors a les de tècnic de gestió administrativa, i en el cas que l’ajuntament no tingui

realitza tasques

Documental consisten en la relació de douments públics en els quals M. P. consta últims quatre anys.

Documental consistent incorporació de còpia de tots aquells documents en què i l’Alcalde de Berga ha firmat el vistiplau.


Tercer. En cas que no es declari la nul·litat de ple dret de la relació de llocs de treque es reculli un complement específic pel lloc de treball de tècnic de gestió administrativa de 32.652,06complements específics que recull la relació de llocs de treball”.

Legislació aplicable: - Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases i de règim local (LBRL).- Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL).- Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abrilmunicipal i de règim local de Catalunya (LMRLCat.).- Reial Decret 861/1986, de 25 d'abril, pel qual s'aprova el règim de retribucions dels funcionaris de l'Administració Local.- Reial Decret 2568/1986, de 28 dd’organització i funcionament dels ens locals (ROF).- Reglament d’Organització Municipal de Berga (ROM).- Llei 36/2014, de 26 de desembre de pressupostos generals de l’Estat per a l’exercici 2015 - Llei Orgànica 11/1985 , de 2 d'agost, de llibertat sindical.- Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans de representació dels funcionaris públics, determinació de les condicions de treball i participació (LORAP).- Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la qual s’aprova l’estatut(EBEP). - Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública (LMFP).- Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat- Decret Legislatiu 1/1997 , de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. - Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del perde les entitats locals. - Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu comú (LRJPAC) - Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. Fonaments de dret: Primer.- En relació a l’escrit presentat en data 23 d’abril de 2015, en el qual s’amplia l’escrit anterior de data 2 d’abril d’enguany, hem de dir que no es pot admetre la seva tramitació ni la seva petició ja que s’ha presentat fora del termini legd’un mes des de la publicació en el BOPB de data 3 de març de l’edicte d’aprovació de la RLT. En aquest sentit, i tal i com recull l’art. 117 LRJPAC, però sobretot la jurisprudència, els terminis per interposar recursos són obligats conficaducitat i per tant preclusius i improrrogables. En aquest sentit citem la STSJ de Madrid de 17 de junio de 2.008 en la qual es jutjava si era o no possible l’ampliació del termini per interposar un recurs administratiu. Sobre aquesta qüesti "que el art. 49 LRJyPAC se encuentre incluido dentro del capítulo Segundo, "Términos y Plazos", del Título IV de la LRJyPAC, relativo a la actividad de las Administraciones Públicas, y la de que las normas que regulan en dicha Ley los plazos para la interposición de los recursos administrativos no prevean expresamente su improrrogabilidad, no supone que, por ello, la posibilidad de ampliación de plazos que se prevé en el art. 49 LRJyPAC sea aplicable a los plazos para la interposición dadministrativos, pues esta tesis choca frontalmente con la configuración que se establece en la LRJYPAC


Tercer. En cas que no es declari la nul·litat de ple dret de la relació de llocs de treque es reculli un complement específic pel lloc de treball de tècnic de gestió administrativa de 32.652,06€, per ser ajustat a dret i igualment amb la resta de complements específics que recull la relació de llocs de treball”.

Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases i de règim local (LBRL). Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les

disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL). Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei

municipal i de règim local de Catalunya (LMRLCat.). Reial Decret 861/1986, de 25 d'abril, pel qual s'aprova el règim de retribucions dels

funcionaris de l'Administració Local. Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament

d’organització i funcionament dels ens locals (ROF). Reglament d’Organització Municipal de Berga (ROM). Llei 36/2014, de 26 de desembre de pressupostos generals de l’Estat per a l’exercici

11/1985 , de 2 d'agost, de llibertat sindical. Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans de representació dels funcionaris públics,

determinació de les condicions de treball i participació (LORAP). Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la qual s’aprova l’estatut bàsic de l’empleat públic

Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública (LMFP).Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat

pressupostària i de foment de la competitivitat Decret Legislatiu 1/1997 , de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic

dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció

Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del per

Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu comú

Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions

En relació a l’escrit presentat en data 23 d’abril de 2015, en el qual s’amplia l’escrit anterior de data 2 d’abril d’enguany, hem de dir que no es pot admetre la seva tramitació ni la seva petició ja que s’ha presentat fora del termini legd’un mes des de la publicació en el BOPB de data 3 de març de l’edicte d’aprovació de la RLT. En aquest sentit, i tal i com recull l’art. 117 LRJPAC, però sobretot la jurisprudència, els terminis per interposar recursos són obligats conficaducitat i per tant preclusius i improrrogables. En aquest sentit citem la STSJ de Madrid de 17 de junio de 2.008 en la qual es jutjava si era o no possible l’ampliació del termini per interposar un recurs administratiu. Sobre aquesta qüestió el Tribunal diu:

"que el art. 49 LRJyPAC se encuentre incluido dentro del capítulo Segundo, "Términos y Plazos", del Título IV de la LRJyPAC, relativo a la actividad de las Administraciones Públicas, y la de que las normas

plazos para la interposición de los recursos administrativos no prevean expresamente su improrrogabilidad, no supone que, por ello, la posibilidad de ampliación de plazos que se prevé en el art. 49 LRJyPAC sea aplicable a los plazos para la interposición dadministrativos, pues esta tesis choca frontalmente con la configuración que se establece en la LRJYPAC

Tercer. En cas que no es declari la nul·litat de ple dret de la relació de llocs de treball que es reculli un complement específic pel lloc de treball de tècnic de gestió

€, per ser ajustat a dret i igualment amb la resta de

Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les

, pel qual s’aprova el text refós de la Llei

Reial Decret 861/1986, de 25 d'abril, pel qual s'aprova el règim de retribucions dels

e novembre, pel qual s’aprova el reglament

Llei 36/2014, de 26 de desembre de pressupostos generals de l’Estat per a l’exercici

Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans de representació dels funcionaris públics,

bàsic de l’empleat públic

Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública (LMFP). Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat

Decret Legislatiu 1/1997 , de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció

Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei



En relació a l’escrit presentat en data 23 d’abril de 2015, en el qual s’amplia l’escrit anterior de data 2 d’abril d’enguany, hem de dir que no es pot admetre la seva tramitació ni la seva petició ja que s’ha presentat fora del termini legalment establert d’un mes des de la publicació en el BOPB de data 3 de març de l’edicte d’aprovació de la RLT. En aquest sentit, i tal i com recull l’art. 117 LRJPAC, però sobretot la jurisprudència, els terminis per interposar recursos són obligats configurats com de caducitat i per tant preclusius i improrrogables. En aquest sentit citem la STSJ de Madrid de 17 de junio de 2.008 en la qual es jutjava si era o no possible l’ampliació del

ó el Tribunal diu:

"que el art. 49 LRJyPAC se encuentre incluido dentro del capítulo Segundo, "Términos y Plazos", del Título IV de la LRJyPAC, relativo a la actividad de las Administraciones Públicas, y la de que las normas

plazos para la interposición de los recursos administrativos no prevean expresamente su improrrogabilidad, no supone que, por ello, la posibilidad de ampliación de plazos que se prevé en el art. 49 LRJyPAC sea aplicable a los plazos para la interposición de los recursos administrativos, pues esta tesis choca frontalmente con la configuración que se establece en la LRJYPAC


del sistema de recursos administrativos, garantía y carga a la vez para los administrados, en la medida en que, por un lado, los recursosadministrativa, pero, por otro lado, resultan de ob ligada interposición para poder acceder a la vía jurisdiccional, siendo esta segunda condición de lo s recursos administrativos la que da entrel anàlisis de sus plazos a los principios de segur idad jurídica y de igualdad de los ciudadanos ante la ley, determinantes de su configuración como plazos de caducidad y, por tanto, preclusivos, improrrogables y no susceptibles de ampliación, en ladeterminante para acceder a la jurisdicción. Y no só lo la Exposición de Motivos de la LRJyPAC, acertadamente citada por el Juzgado, sino la propia lectura completa del art. 49 de dicha norma, pone de relieve que el á mbito propio de la posibilidad de ampliación de pla zos que en él se prevé se ciñe, exclusivamente, a los trámites que se desa rrollan dentro del procedimiento administrativo y no a los plazos para la interposición de los recu rsos. La lectura del párrafo segprecepto resulta, a estos efectos, esclarecedora En el mateix sentit STS 5526/2011de 21 de juliol de 2011. Per tant s’ha d’inadmetre integrament l’escrit amb RE. Núm. 2137 de data 23 d’abril de 2015, per haver-se presentat fora del termini Segon.- En relació a l’escrit presentat en data 2 d’abril de 2015 (RE. E/000433s’interposa recurs potestatiu de reposició contra l’acord e Ple de data 5 de febrer de 2015, publicat en el BOPB de data 3 de març de 2015. En aqus’impugna un acte que posa fia a la via administrativa (art. 52.2.a) LBRL i 109.c) LRJPAC). D’acord amb els arts.107 a 113, 116 a 117 de la LRJPAC, el termini per interposar el recurs és d’un mes. El termini màxim per dictar i notificar recurs és d’un mes i contra la resolució d’un recurs de reposició no pot interposarde nou quest recurs. La manca de resolució en termini té efectes desestimatoris d’acord amb el que s’estableix en l’art. 43.1 LRJPACPer tant doncs, s’ha de concloure que el recurs s’ha interposat en termini. En relació a l’escrit i d’acord amb el que s’estableix per 110 LRJPAC, que regula que ha d’expressar la interposició del recurs no es recull de forma clara el motiu de la impugnació (art. 110. b. LRpresentat_). Aquesta mancança és greu ja que d’acord amb l’art. 107.1 LRJPAC, el recurs s’ha de fonamentar en els arts. 62 i 63 de la LRJPaspecte i per tant manca un element essencial de la impugnació de l’acord. En la seva primera al·legació s’explica que en data 20 de febrer de 2015, es va demanar vista de la relació de llocs de trebaprovocat indefensió per presentar el present recurs. Sobre aquesta qüestió recordar que la RLT es va publicar íntegrament en el BOPB de data 3 de març de 2015, i la sol·licitud de vista de l’expedient es va presentar ende la publicació de la mateixa RLT en el Butlletí Oficial de la Provínciavista que les RLT han de ser públiques (arts. 74 EBEP, 15.3 LMRFP, 32.2 RPEL) i l’Ajuntament ha complert sobradament aquest requisit publicació en el BOPB de data 3 de març de 2015 (tal i com ja hem dit) però a més a més, consta íntegrament l’expedient publicat en la web de la seu municipal des del 18 de març d’enguany (documentació que l’interessat ha coacreditat per l’escrit que ha presentat en data 23 d’abril, en el qual hi adjunta pdf íntegres, sobre els aspectes que considera més oportuns d’aquest document). Tercer.- Sobre la condició d’interessat en l’expedient i l’al·LRJPAc i l’aprovació dels pressupostos del 2014 (entenem que l’interessat es refereix


del sistema de recursos administrativos, garantía y carga a la vez para los administrados, en la medida en por un lado, los recursos administrativos tienden a garantizar el acierto de la decisión

administrativa, pero, por otro lado, resultan de ob ligada interposición para poder acceder a la vía jurisdiccional, siendo esta segunda condición de lo s recursos administrativos la que da entrel anàlisis de sus plazos a los principios de segur idad jurídica y de igualdad de los ciudadanos ante la ley, determinantes de su configuración como plazos de caducidad y, por tanto, preclusivos, improrrogables y no susceptibles de ampliación, en la medida en que su interposición resulta determinante para acceder a la jurisdicción. Y no só lo la Exposición de Motivos de la LRJyPAC, acertadamente citada por el Juzgado, sino la propia lectura completa del art. 49 de dicha norma,

mbito propio de la posibilidad de ampliación de pla zos que en él se prevé se ciñe, exclusivamente, a los trámites que se desa rrollan dentro del procedimiento administrativo y no a los plazos para la interposición de los recu rsos. La lectura del párrafo segprecepto resulta, a estos efectos, esclarecedora .”

En el mateix sentit STS 5526/2011de 21 de juliol de 2011.

Per tant s’ha d’inadmetre integrament l’escrit amb RE. Núm. 2137 de data 23 d’abril de se presentat fora del termini legalment establert.

En relació a l’escrit presentat en data 2 d’abril de 2015 (RE. E/000433s’interposa recurs potestatiu de reposició contra l’acord e Ple de data 5 de febrer de 2015, publicat en el BOPB de data 3 de març de 2015. En aquest sentit doncs, s’impugna un acte que posa fia a la via administrativa (art. 52.2.a) LBRL i 109.c) LRJPAC). D’acord amb els arts.107 a 113, 116 a 117 de la LRJPAC, el termini per interposar el recurs és d’un mes. El termini màxim per dictar i notificar recurs és d’un mes i contra la resolució d’un recurs de reposició no pot interposarde nou quest recurs. La manca de resolució en termini té efectes desestimatoris d’acord amb el que s’estableix en l’art. 43.1 LRJPAC

a de concloure que el recurs s’ha interposat en termini.

En relació a l’escrit i d’acord amb el que s’estableix per 110 LRJPAC, que regula que ha d’expressar la interposició del recurs no es recull de forma clara el motiu de la impugnació (art. 110. b. LRJPAC_ ens remetem a l’apartat sol·licito de l’escrit presentat_). Aquesta mancança és greu ja que d’acord amb l’art. 107.1 LRJPAC, el

en qualsevol dels motius de nul·litat o anul·labilitat previstos en els arts. 62 i 63 de la LRJPAC. En la sol·licitud presentada no es concreta aquest aspecte i per tant manca un element essencial de la impugnació de l’acord.

En la seva primera al·legació s’explica que en data 20 de febrer de 2015, es va demanar vista de la relació de llocs de treball (en endavant RLT), cosa que li ha provocat indefensió per presentar el present recurs. Sobre aquesta qüestió recordar que la RLT es va publicar íntegrament en el BOPB de data 3 de març de 2015, i la sol·licitud de vista de l’expedient es va presentar en data 17 de febrerde la publicació de la mateixa RLT en el Butlletí Oficial de la Provínciavista que les RLT han de ser públiques (arts. 74 EBEP, 15.3 LMRFP, 32.2 RPEL) i l’Ajuntament ha complert sobradament aquest requisit ja que es va procedir a la seva publicació en el BOPB de data 3 de març de 2015 (tal i com ja hem dit) però a més a més, consta íntegrament l’expedient publicat en la web de la seu municipal des del 18 de març d’enguany (documentació que l’interessat ha consultat perfectament i queda acreditat per l’escrit que ha presentat en data 23 d’abril, en el qual hi adjunta pdf íntegres, sobre els aspectes que considera més oportuns d’aquest document).

Sobre la condició d’interessat en l’expedient i l’al·legació de l’art. 31.1 b) LRJPAc i l’aprovació dels pressupostos del 2014 (entenem que l’interessat es refereix

del sistema de recursos administrativos, garantía y carga a la vez para los administrados, en la medida en administrativos tienden a garantizar el acierto de la decisión

administrativa, pero, por otro lado, resultan de ob ligada interposición para poder acceder a la vía jurisdiccional, siendo esta segunda condición de lo s recursos administrativos la que da entr ada en el anàlisis de sus plazos a los principios de segur idad jurídica y de igualdad de los ciudadanos ante la ley, determinantes de su configuración como plazos de caducidad y, por tanto, preclusivos,

medida en que su interposición resulta determinante para acceder a la jurisdicción. Y no só lo la Exposición de Motivos de la LRJyPAC, acertadamente citada por el Juzgado, sino la propia lectura completa del art. 49 de dicha norma,

mbito propio de la posibilidad de ampliación de pla zos que en él se prevé se ciñe, exclusivamente, a los trámites que se desa rrollan dentro del procedimiento administrativo y no a los plazos para la interposición de los recu rsos. La lectura del párrafo seg undo de este

Per tant s’ha d’inadmetre integrament l’escrit amb RE. Núm. 2137 de data 23 d’abril de

En relació a l’escrit presentat en data 2 d’abril de 2015 (RE. E/000433-2015), s’interposa recurs potestatiu de reposició contra l’acord e Ple de data 5 de febrer de

est sentit doncs, s’impugna un acte que posa fia a la via administrativa (art. 52.2.a) LBRL i 109.c) LRJPAC). D’acord amb els arts.107 a 113, 116 a 117 de la LRJPAC, el termini per interposar el recurs és d’un mes. El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d’un mes i contra la resolució d’un recurs de reposició no pot interposar-se de nou quest recurs. La manca de resolució en termini té efectes desestimatoris

a de concloure que el recurs s’ha interposat en termini.

En relació a l’escrit i d’acord amb el que s’estableix per 110 LRJPAC, que regula que ha d’expressar la interposició del recurs no es recull de forma clara el motiu de la

JPAC_ ens remetem a l’apartat sol·licito de l’escrit presentat_). Aquesta mancança és greu ja que d’acord amb l’art. 107.1 LRJPAC, el

en qualsevol dels motius de nul·litat o anul·labilitat previstos AC. En la sol·licitud presentada no es concreta aquest

aspecte i per tant manca un element essencial de la impugnació de l’acord.

En la seva primera al·legació s’explica que en data 20 de febrer de 2015, es va ll (en endavant RLT), cosa que li ha

provocat indefensió per presentar el present recurs. Sobre aquesta qüestió recordar que la RLT es va publicar íntegrament en el BOPB de data 3 de març de 2015, i la

data 17 de febrer, per tant abans de la publicació de la mateixa RLT en el Butlletí Oficial de la Província. No perdem de vista que les RLT han de ser públiques (arts. 74 EBEP, 15.3 LMRFP, 32.2 RPEL) i

ja que es va procedir a la seva publicació en el BOPB de data 3 de març de 2015 (tal i com ja hem dit) però a més a més, consta íntegrament l’expedient publicat en la web de la seu municipal des del 18

nsultat perfectament i queda acreditat per l’escrit que ha presentat en data 23 d’abril, en el qual hi adjunta pdf íntegres, sobre els aspectes que considera més oportuns d’aquest document).

legació de l’art. 31.1 b) LRJPAc i l’aprovació dels pressupostos del 2014 (entenem que l’interessat es refereix


als de l’exercici 2015). En primer terme els pressupostos municipals només poden ser objecte de recurs contenciós administratiu, en els terminismotius taxats en el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (art. 170 i 171 reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals i 90.1 LBRL)instruments són importants, sens anar més lluny la plantilla no és objecte de negociació amb els representants dels empleats públics (art. 37.1.2 EBEP), a més aprofundiment ens remetem a la STS 9 d’abril de 2014. Aquestaque la plantilla forma part de les potestats d’organització de l’entitat local, i n’exclou de la necessària negociació. La plantilla no afecta les condicions de treball dels empleats públics per bé que no determina les característiques i condicions per a la seva ocupació.pressupostària i d’estructuració de les places dels diferents Cossos i Escales, unitats mínimes dels procediments de selecció perciutadania, mentre que la RLT conté el conjunt de llocs de treball de l’entitat local i les característiques específiques pel desenvolupament adequat de les funcions assignades a cada lloc de treball, unitats mímobilitat dels què ja son empleats públics. la plantilla de l’Ajuntament i el corresponent annex de personal del pressupost, s’hagin realitzat adscripcions en llocs de treballtreball sense que prèviament hi hagi una RLT. Un altre aspecte a tenir en compte és estudiar l’interessat per poder interposar aquest recurs potestatiu de reposició d’aprovació de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Berga (art. 31 LRJPAC) i demanar-ne la seva anul·lació. Bé, no oblidem que són els sindicats, o sigui els representants dels treballadors i dels funcionaris municipals, els que l’Ajuntament. I és el Ple qui posteriori, l’ha aprovat integrament i sense cap mena de modificació o esmena al document negociat per ambdues parts. Així les coses, cap dels sindicats amb presència a la mesaimpugnat aquest acord, quan aquests si, tenen interès legítim col·lectiu per poderhaver impugnat (art. 31.2 LRJPAC) en concordança amb la STC núm. 101/1996, d’11 de juny (RTC 1996/101) FJ2: “La legitimación del Sindicato recurreRTC 1994\210), «los sindicatos desempeñan, tanto por el reconocimiento expreso de la Constitución (arts. 7 y 28) como por obra de los tratados internacionales suscritos por España en la materiPacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales [ RCL 1977o art. 5, parte II Carta Social Europea [ RCL 1980representación y defensa de los intereeste Tribunal, no descansa sólo en el vínculo de la afiliación, sino en la propia naturaleza sindical del grupo. La función de los sindicatos, pues, desde la perspectiva constitucional "no esrepresentar a sus miembros, a través de los esquemas del apoderamiento y de la representación del Derecho privado. Cuando la Constitución y la Ley los invisten con la función de defender los intereses de los trabajadores, les legitiman pauno de los trabajadores ut singulus , sean de necesario ejercicio colectivo" (STC 70/1982, fundamento jurídico 3.º), en virtud de una función de representación que el sindicato ostenta pdeba condicionar necesariamente su actividad a la relación de pretendido apoderamiento insita en el acto de afiliación, que discurre en un plano diverso del de la acción propiamente colectiva (SSTC 70/1982, 37/1983, 59/1983 [ RTC 1983\59], 187/1987 [ RTC 1987es posible reconocer en principio legitimado al sin dicato para accionar en cualquier proceso en que estén en juego intereses colectivos de los trab ajadores» (fundamento jurídico 3.º).


als de l’exercici 2015). En primer terme els pressupostos municipals només poden ser objecte de recurs contenciós administratiu, en els terminis legalment establerts i pels motius taxats en el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (art. 170 i 171 reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals i 90.1 LBRL). Les diferències entre aquests dos instruments són importants, sens anar més lluny la plantilla no és objecte de negociació amb els representants dels empleats públics (art. 37.1.2 EBEP), a més aprofundiment ens remetem a la STS 9 d’abril de 2014. Aquesta sentència aclareix

orma part de les potestats d’organització de l’entitat local, i n’exclou de La plantilla no afecta les condicions de treball dels empleats

públics per bé que no determina les característiques dels llocs de treball ni els requisits i condicions per a la seva ocupació. I finalment, té una funció d’ordenació econòmica i pressupostària i d’estructuració de les places dels diferents Cossos i Escales, unitats mínimes dels procediments de selecció per l’accés a l’Administració del conjunt de la ciutadania, mentre que la RLT conté el conjunt de llocs de treball de l’entitat local i les característiques específiques pel desenvolupament adequat de les funcions assignades a cada lloc de treball, unitats mínimes dels procediments de provisió i mobilitat dels què ja son empleats públics. En cap cas es pot pretendre que mitjançant la plantilla de l’Ajuntament i el corresponent annex de personal del pressupost, s’hagin realitzat adscripcions en llocs de treball. Més encara quan no hi poden haver llocs de treball sense que prèviament hi hagi una RLT.

Un altre aspecte a tenir en compte és estudiar quin dret subjectiu o interès legítim té l’interessat per poder interposar aquest recurs potestatiu de reposició d’aprovació de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Berga (art. 31 LRJPAC)

ne la seva anul·lació.

Bé, no oblidem que són els sindicats, o sigui els representants dels treballadors i dels funcionaris municipals, els que han negociat aquesta RLT amb el representant de l’Ajuntament. I és el Ple qui posteriori, l’ha aprovat integrament i sense cap mena de modificació o esmena al document negociat per ambdues parts.

Així les coses, cap dels sindicats amb presència a la mesa de negociació, no han impugnat aquest acord, quan aquests si, tenen interès legítim col·lectiu per poderhaver impugnat (art. 31.2 LRJPAC) en concordança amb la STC núm. 101/1996, d’11 de juny (RTC 1996/101) FJ2:

“La legitimación del Sindicato recurrente es, pues, indiscutible. Como afirmamos en la STC 210/1994 ( 210), «los sindicatos desempeñan, tanto por el reconocimiento expreso de la Constitución

(arts. 7 y 28) como por obra de los tratados internacionales suscritos por España en la materiPacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales [ RCL 1977\894 y ApNDL 363], art. 8 o art. 5, parte II Carta Social Europea [ RCL 1980\1436, 1821 y ApNDL 3008]), una función genérica de representación y defensa de los intereses de los trabajadores que, como ya ha sostenido la doctrina de este Tribunal, no descansa sólo en el vínculo de la afiliación, sino en la propia naturaleza sindical del grupo. La función de los sindicatos, pues, desde la perspectiva constitucional "no esrepresentar a sus miembros, a través de los esquemas del apoderamiento y de la representación del Derecho privado. Cuando la Constitución y la Ley los invisten con la función de defender los intereses de los trabajadores, les legitiman para ejercer aquellos derechos que, aun perteneciendo en puridad a cada uno de los trabajadores ut singulus , sean de necesario ejercicio colectivo" (STC 70/1982, fundamento jurídico 3.º), en virtud de una función de representación que el sindicato ostenta por sí mismo, sin que deba condicionar necesariamente su actividad a la relación de pretendido apoderamiento insita en el acto de afiliación, que discurre en un plano diverso del de la acción propiamente colectiva (SSTC 70/1982,

59], 187/1987 [ RTC 1987\187] o 217/1991, entre otrases posible reconocer en principio legitimado al sin dicato para accionar en cualquier proceso en que estén en juego intereses colectivos de los trab ajadores» (fundamento jurídico 3.º).

als de l’exercici 2015). En primer terme els pressupostos municipals només poden ser legalment establerts i pels

motius taxats en el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (art. 170 i 171 reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei

. Les diferències entre aquests dos instruments són importants, sens anar més lluny la plantilla no és objecte de negociació amb els representants dels empleats públics (art. 37.1.2 EBEP), a més

sentència aclareix orma part de les potestats d’organització de l’entitat local, i n’exclou de

La plantilla no afecta les condicions de treball dels empleats dels llocs de treball ni els requisits

té una funció d’ordenació econòmica i pressupostària i d’estructuració de les places dels diferents Cossos i Escales, unitats

l’accés a l’Administració del conjunt de la ciutadania, mentre que la RLT conté el conjunt de llocs de treball de l’entitat local i les característiques específiques pel desenvolupament adequat de les funcions

nimes dels procediments de provisió i n cap cas es pot pretendre que mitjançant

la plantilla de l’Ajuntament i el corresponent annex de personal del pressupost, s’hagin . Més encara quan no hi poden haver llocs de

quin dret subjectiu o interès legítim té l’interessat per poder interposar aquest recurs potestatiu de reposició contra l’Acord d’aprovació de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Berga (art. 31 LRJPAC)

Bé, no oblidem que són els sindicats, o sigui els representants dels treballadors i dels han negociat aquesta RLT amb el representant de

l’Ajuntament. I és el Ple qui posteriori, l’ha aprovat integrament i sense cap mena de

de negociació, no han impugnat aquest acord, quan aquests si, tenen interès legítim col·lectiu per poder-lo haver impugnat (art. 31.2 LRJPAC) en concordança amb la STC núm. 101/1996, d’11

nte es, pues, indiscutible. Como afirmamos en la STC 210/1994 ( 210), «los sindicatos desempeñan, tanto por el reconocimiento expreso de la Constitución

(arts. 7 y 28) como por obra de los tratados internacionales suscritos por España en la materia (por todos, 894 y ApNDL 363], art. 8

1436, 1821 y ApNDL 3008]), una función genérica de ses de los trabajadores que, como ya ha sostenido la doctrina de

este Tribunal, no descansa sólo en el vínculo de la afiliación, sino en la propia naturaleza sindical del grupo. La función de los sindicatos, pues, desde la perspectiva constitucional "no es únicamente la de representar a sus miembros, a través de los esquemas del apoderamiento y de la representación del Derecho privado. Cuando la Constitución y la Ley los invisten con la función de defender los intereses de

ra ejercer aquellos derechos que, aun perteneciendo en puridad a cada uno de los trabajadores ut singulus , sean de necesario ejercicio colectivo" (STC 70/1982, fundamento

or sí mismo, sin que deba condicionar necesariamente su actividad a la relación de pretendido apoderamiento insita en el acto de afiliación, que discurre en un plano diverso del de la acción propiamente colectiva (SSTC 70/1982,

187] o 217/1991, entre otras). Por esta razón, es posible reconocer en principio legitimado al sin dicato para accionar en cualquier proceso en que estén en juego intereses colectivos de los trab ajadores» (fundamento jurídico 3.º).


Ahora bien, esa capacidad abstracta del Sindicato tiene que concretarse, en cada caso, mediante un vínculo o conexión entre la organización que acciona y la pretensión ejercitada. «La función constitucionalmente atribuida a los sindicatos no alcanza a trlegalidad, cualesquiera que sean las circunstancias en que ésta pretenda hacerse valer», dijimos también en la STC 210/1994, fundamento jurídico 4.º En suma, la legitimación de los sindicatos en el ámb ito de locuanto aptitud para ser parte en un proceso concret o, o legitimatio ad causam , ha de localizarse en la noción de interés profesional o económico; in terés que ha de entenderse referido en todo caso «a un interés en sentido pfundamento jurídico 2.º, con cita de la STC 257/1988 [ RTC 1988jurisprudencialmente, viene identificado en la obte nción de un beneficio o la desaparición de un perjuicio en el supuesto de que prospere la acción i ntentada, y que no necesariamente ha de revestir un contenido patrimonial. El que si és clar que l’interessat, s’autoatorga una representació que no ostenta com és la de representar a tots els funcionarital de demanar l’anul·lació de l’acord d’aprovació de la RLT. Aquesta legitimació només l’ostenten els sindicats que representen els treballadors/es i funcionaris/es d’aquesta Corporació (art. 28.1 CE). En aq2010 (RJ2010/8623), de 3 de novembre de 2008 (RJ 2008/7844) FJ 4: “CUARTO Este recurso de casación es idéntico al resuelto por nuestra sentencia de 3 de noviembre de 2008 ( RJ 2008, 7844) (casación 7773/2004 )misma Sala y Sección que desestimó por falta de legitimación de CSIresolución del Rector de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria que, entonces, aprobó la Relación de Puestos de Trabajo, modificada por la que se cuestiona en este proceso. Y los motivos de casación aun distintos en número, ahora cuatro, entonces tres, plantean la misma cuestión y conducen a la misma pretensión: la anulación de la sentencia imla Sala de instancia se pronuncie sobre el fondo. En consecuencia, por razones de igualdad en la aplicación de la Ley debemos fallar ahora de la misma forma en que lo hicimos en esa ocasión, es decir, estimando el recurso de casación, anulando la sentencia y devolviendo las actuaciones a la Sala de Las Palmas de Gran Canaria para que resuelva el recurso contenciosoevidentemente, ha de reconocerse la legitimación qu e asiste a modificación parcial de la Relación de Puestos de Tr abajo del Personal de Administración y Servicios de la Universidad de Las Palmas de Gran Can aria. En efecto, a ese resultado conduce el examen conjunto de los cuatro motivos plantean todos la misma cuestión: la legitimación del sindicato recurrente. decidendi de la sentencia recurrida es que no se ha acreditado la más mínima vinculación de CSICSIF con el ámbito del conflicto. Siabsoluta claridad en el expediente administrativo. Basta con examinarlo para comprobar ya desde su primer folio que CSI- CSIF cuenta con una Sección Sindical en la Universida d de Las Palmas de Gran Canaria y que participó en las distintas reunione s en las que se desarrolló la negociación correspondiente a la modificación de la Relación de Puestos de Trabajo acordada por la resolución del Rector, objeto de enjuiciamiento en este proces o. Por tanto, el presupuesto del que parte la sentencia para negar su legitimación no se corresponde con lo que consta explícitamente en el expediente y se ha expresado en el proceso. Mejor dicho, de lo uno y de lo otro resulta exactamente lo contrario. derechos que le reconocen los artículos 24.1 y 28.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) , y el 19.1 b) de la Ley de la Jurisdicción ( RCL 1998, 1741)petición formulada en el suplico del escrito de interposición, como se ha anunciado, devolver las actuaciones a la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso Administrativo de Las Palmas de Gran Canaria a fin de que, establecida ya la legitimación de la organiresolviendo las cuestiones suscitadas por las partes. En el mateix sentit STS, de 4 de desembre de 2006 (RJ2007/81) que expressament reconeix la legitimació activa per poder impugnar sindicat que va participar en el procediment de negociació de la mateixa RLT.


Ahora bien, esa capacidad abstracta del Sindicato tiene que concretarse, en cada caso, mediante un vínculo o conexión entre la organización que acciona y la pretensión ejercitada. «La función constitucionalmente atribuida a los sindicatos no alcanza a transformarlos en guardianes abstractos de la legalidad, cualesquiera que sean las circunstancias en que ésta pretenda hacerse valer», dijimos también en la STC 210/1994, fundamento jurídico 4.º

En suma, la legitimación de los sindicatos en el ámb ito de lo contencioso -cuanto aptitud para ser parte en un proceso concret o, o legitimatio ad causam , ha de localizarse en la noción de interés profesional o económico; in terés que ha de entenderse referido en todo caso «a un interés en sentido p ropio, cualificado o específico» (STC 97/1991 [ RTC 1991fundamento jurídico 2.º, con cita de la STC 257/1988 [ RTC 1988\257]). Interés que, doctrinal y jurisprudencialmente, viene identificado en la obte nción de un beneficio o la desaparición de un

erjuicio en el supuesto de que prospere la acción i ntentada, y que no necesariamente ha de revestir un contenido patrimonial. ”

interessat, s’autoatorga una representació que no ostenta com és la de representar a tots els funcionaris i treballadors de l’Ajuntament de Berga, per tal de demanar l’anul·lació de l’acord d’aprovació de la RLT. Aquesta legitimació només l’ostenten els sindicats que representen els treballadors/es i funcionaris/es d’aquesta Corporació (art. 28.1 CE). En aquest sentit la STS de 22 de novembre de 2010 (RJ2010/8623), de 3 de novembre de 2008 (RJ 2008/7844) FJ 4:

Este recurso de casación es idéntico al resuelto por nuestra sentencia de 3 de noviembre de 2008 ( RJ 2008, 7844) (casación 7773/2004 ) en el que las mismas partes debatieron sobre otra sentencia de la misma Sala y Sección que desestimó por falta de legitimación de CSI-CSIF su recurso contra la resolución del Rector de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria que, entonces, aprobó la Relación de Puestos de Trabajo, modificada por la que se cuestiona en este proceso. Y los motivos de casación aun distintos en número, ahora cuatro, entonces tres, plantean la misma cuestión y conducen a la misma pretensión: la anulación de la sentencia impugnada y la devolución de las actuaciones para que la Sala de instancia se pronuncie sobre el fondo. En consecuencia, por razones de igualdad en la aplicación de la Ley debemos fallar ahora de la misma forma en que lo hicimos en esa ocasión, es decir,

imando el recurso de casación, anulando la sentencia y devolviendo las actuaciones a la Sala de Las Palmas de Gran Canaria para que resuelva el recurso contencioso-administrativo, toda vez que, evidentemente, ha de reconocerse la legitimación qu e asiste a CSI-CSIF para impugnar esta modificación parcial de la Relación de Puestos de Tr abajo del Personal de Administración y Servicios de la Universidad de Las Palmas de Gran Can aria.

En efecto, a ese resultado conduce el examen conjunto de los cuatro motivos de casación, ya que plantean todos la misma cuestión: la legitimación del sindicato recurrente. Según se ha visto, la ratio decidendi de la sentencia recurrida es que no se ha acreditado la más mínima vinculación de CSICSIF con el ámbito del conflicto. Si n embargo, esa relación concreta y específica se re fleja con absoluta claridad en el expediente administrativo. Basta con examinarlo para comprobar ya desde

CSIF cuenta con una Sección Sindical en la Universida d de Las Palmas de n Canaria y que participó en las distintas reunione s en las que se desarrolló la negociación

correspondiente a la modificación de la Relación de Puestos de Trabajo acordada por la resolución del Rector, objeto de enjuiciamiento en este proces o.

, el presupuesto del que parte la sentencia para negar su legitimación no se corresponde con lo que consta explícitamente en el expediente y se ha expresado en el proceso. Mejor dicho, de lo uno y de lo otro resulta exactamente lo contrario. De ahí que tenga razón CSI- CSIF y la sentencia vulnere los derechos que le reconocen los artículos 24.1 y 28.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) , y el 19.1 b) de la Ley de la Jurisdicción ( RCL 1998, 1741) . Por eso, debemos anularla y, atendiendo a la

ón formulada en el suplico del escrito de interposición, como se ha anunciado, devolver las actuaciones a la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso Administrativo de Las Palmas de Gran Canaria a fin de que, establecida ya la legitimación de la organización recurrente, dicte nueva sentencia resolviendo las cuestiones suscitadas por las partes.

En el mateix sentit STS, de 4 de desembre de 2006 (RJ2007/81) que expressament reconeix la legitimació activa per poder impugnar la integritat d’una RLTsindicat que va participar en el procediment de negociació de la mateixa RLT.

Ahora bien, esa capacidad abstracta del Sindicato tiene que concretarse, en cada caso, mediante un vínculo o conexión entre la organización que acciona y la pretensión ejercitada. «La función

ansformarlos en guardianes abstractos de la legalidad, cualesquiera que sean las circunstancias en que ésta pretenda hacerse valer», dijimos también

-administrativo, en cuanto aptitud para ser parte en un proceso concret o, o legitimatio ad causam , ha de localizarse en la noción de interés profesional o económico; in terés que ha de entenderse referido en todo

(STC 97/1991 [ RTC 1991\97], Interés que, doctrinal y

jurisprudencialmente, viene identificado en la obte nción de un beneficio o la desaparición de un erjuicio en el supuesto de que prospere la acción i ntentada, y que no necesariamente ha de

interessat, s’autoatorga una representació que no ostenta com s i treballadors de l’Ajuntament de Berga, per

tal de demanar l’anul·lació de l’acord d’aprovació de la RLT. Aquesta legitimació només l’ostenten els sindicats que representen els treballadors/es i funcionaris/es

uest sentit la STS de 22 de novembre de

Este recurso de casación es idéntico al resuelto por nuestra sentencia de 3 de noviembre de 2008 ( RJ en el que las mismas partes debatieron sobre otra sentencia de la

CSIF su recurso contra la resolución del Rector de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria que, entonces, aprobó la Relación de Puestos de Trabajo, modificada por la que se cuestiona en este proceso. Y los motivos de casación aun distintos en número, ahora cuatro, entonces tres, plantean la misma cuestión y conducen a

pugnada y la devolución de las actuaciones para que la Sala de instancia se pronuncie sobre el fondo. En consecuencia, por razones de igualdad en la aplicación de la Ley debemos fallar ahora de la misma forma en que lo hicimos en esa ocasión, es decir,

imando el recurso de casación, anulando la sentencia y devolviendo las actuaciones a la Sala de Las administrativo, toda vez que,

CSIF para impugnar esta modificación parcial de la Relación de Puestos de Tr abajo del Personal de Administración y

de casación, ya que Según se ha visto, la ratio

decidendi de la sentencia recurrida es que no se ha acreditado la más mínima vinculación de CSI -n embargo, esa relación concreta y específica se re fleja con

absoluta claridad en el expediente administrativo. Basta con examinarlo para comprobar ya desde CSIF cuenta con una Sección Sindical en la Universida d de Las Palmas de

n Canaria y que participó en las distintas reunione s en las que se desarrolló la negociación correspondiente a la modificación de la Relación de Puestos de Trabajo acordada por la resolución

, el presupuesto del que parte la sentencia para negar su legitimación no se corresponde con lo que consta explícitamente en el expediente y se ha expresado en el proceso. Mejor dicho, de lo uno y de

CSIF y la sentencia vulnere los derechos que le reconocen los artículos 24.1 y 28.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) , y el

. Por eso, debemos anularla y, atendiendo a la ón formulada en el suplico del escrito de interposición, como se ha anunciado, devolver las

actuaciones a la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso Administrativo de Las Palmas de Gran zación recurrente, dicte nueva sentencia

En el mateix sentit STS, de 4 de desembre de 2006 (RJ2007/81) que expressament la integritat d’una RLT per part d’un

sindicat que va participar en el procediment de negociació de la mateixa RLT.


En resum només es reconeix legitimació del funcionari o laboral, en relació al seu lloc de treball i les seves funcions, i absència de legitimació absoluta per demanar l’aprovació o modificació de la relació de llocs de treball en el seu conjunt o fins i tot, pretendre que es modifiqués la RLT respecte altres llocs de treball. Sobre aquesta qüestió les SSTS Murcia núm. 200/2012, de 24 de febrer (RJCA 2012/56), 919/2000 de 25 d’octubre (RJCA 2000/1840), 507/2000 de 31 de maig (RJCA 2000/1398). En aquest sentit, i d’acord amb l’expedient de l’interessat que consta en el departament de recursos humans hi figura els següents antecedents:

• 20/09/2001 – Acta presa possessió Adm• 04/10/2001 – CGM

07/12/2001. • 29/11/2001 – JGL 34/2001 • 03/07/2002 – Nomenament funcionari interí Tècnic de Gestió Administrativa.• 20/02/2003 – Acta presa possessió Tè

especialitzat en funcions dels serveis jurídics.• 14/03/2003 – Decret 242/2003

març de 2003. • 26/03/2003 – Decret 318/2003

26/03/2003. • 23/12/2003 – Decret 1188/2003

novembre de 2003.• 30/06/2008 – Decret 739/2008

01/07/2008. • 02/12/2009 – JGL 2009/41

2009. • 21/08/2013 – Decret 868/2013

al 15/11/2013. Sent així les coses, i a manca de cap altra documentació que acrediti el contrari i, que no s’aporta en el recurs presentat, no té legitimació tampoc per impugnar la fitxa d’un lloc de treball de l’ajuntament el qual encara avui, no ha estat proveït pels corresponents procediment legalment establerts.corresponent concurs per accedir a aquest lloc de treball tal i com exigeixen els arts. 62 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; l’art. 114 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals; i amb caràcter supletori, l’art. 8 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu doncs, manca de legitimació de l’interessat per interposar el present recurs potestatiu de reposició, i per tant s’ha desestimar la seva pretensió de declaració d’anul·labilitat de la l’Acord de Ple de 5 de fde llocs de treball de l’ajuntament de Berga. Igualment i en compliment del que es disposa a l’art. 122.2 LRJPAC, mitjançant Decret d’Alcaldia Núm. 333/2015, de data 21 d’abril, notificat en data 22 d’abril d’enguany, tacom consta a l’expedient, es va donar trasllat del recurs presentat i audiència als sindicats per tal que en el termini de deu dies al·leguin el que considerin escaient.


En resum només es reconeix legitimació del funcionari o laboral, en relació al seu lloc de treball i les seves funcions, i absència de legitimació absoluta per demanar l’aprovació o modificació de la relació de llocs de treball en el seu conjunt o fins i tot, pretendre que es modifiqués la RLT respecte altres llocs de treball. Sobre aquesta qüestió les SSTS Murcia núm. 200/2012, de 24 de febrer (RJCA 2012/56), 919/2000 e 25 d’octubre (RJCA 2000/1840), 507/2000 de 31 de maig (RJCA 2000/1398). En

aquest sentit, i d’acord amb l’expedient de l’interessat que consta en el departament de recursos humans hi figura els següents antecedents:

Acta presa possessió Administratiu. CGM – Nomenament secretari acctal. Del 08/10/2001 al

JGL 34/2001 – Ampliació secretari acctal. Nomenament funcionari interí Tècnic de Gestió Administrativa.

Acta presa possessió Tècnic de Gestió Administrativa especialitzat en funcions dels serveis jurídics.

Decret 242/2003 – Nomenament secretari acctal. Del 18 al 25 de

Decret 318/2003 – Nomenament secretari acctal. Des del

Decret 1188/2003 – Gratificació secretari acctal. De juny a novembre de 2003.

Decret 739/2008 – Nomenament secretari acctal. Des del

JGL 2009/41 – Gratificacions secretari de gener a setembre

Decret 868/2013 – Nomenament secretari acctal. Del 21/09/2013

Sent així les coses, i a manca de cap altra documentació que acrediti el contrari i, que no s’aporta en el recurs presentat, no té legitimació tampoc per impugnar la fitxa d’un loc de treball de l’ajuntament el qual encara avui, no ha estat proveït pels corresponents procediment legalment establerts. O sigui, encara no s’ha convocatcorresponent concurs per accedir a aquest lloc de treball tal i com exigeixen els arts.

Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; l’art. 114 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el

ment del personal al servei de les entitats locals; i amb caràcter supletori, l’art. 8 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l’Administració

la Generalitat de Catalunya.

Per aquest motiu doncs, manca de legitimació de l’interessat per interposar el present recurs potestatiu de reposició, i per tant s’ha desestimar la seva pretensió de declaració d’anul·labilitat de la l’Acord de Ple de 5 de febrer pel qual s’aprova la relació de llocs de treball de l’ajuntament de Berga.

Igualment i en compliment del que es disposa a l’art. 122.2 LRJPAC, mitjançant Decret d’Alcaldia Núm. 333/2015, de data 21 d’abril, notificat en data 22 d’abril d’enguany, tacom consta a l’expedient, es va donar trasllat del recurs presentat i audiència als sindicats per tal que en el termini de deu dies al·leguin el que considerin escaient.

En resum només es reconeix legitimació del funcionari o laboral, en relació al seu lloc de treball i les seves funcions, i absència de legitimació absoluta per demanar l’aprovació o modificació de la relació de llocs de treball en el seu conjunt o fins i tot, pretendre que es modifiqués la RLT respecte altres llocs de treball. Sobre aquesta qüestió les SSTS Murcia núm. 200/2012, de 24 de febrer (RJCA 2012/56), 919/2000 e 25 d’octubre (RJCA 2000/1840), 507/2000 de 31 de maig (RJCA 2000/1398). En

aquest sentit, i d’acord amb l’expedient de l’interessat que consta en el departament de

Nomenament secretari acctal. Del 08/10/2001 al

Nomenament funcionari interí Tècnic de Gestió Administrativa. cnic de Gestió Administrativa

Nomenament secretari acctal. Del 18 al 25 de

Nomenament secretari acctal. Des del

Gratificació secretari acctal. De juny a

Nomenament secretari acctal. Des del

Gratificacions secretari de gener a setembre

Nomenament secretari acctal. Del 21/09/2013

Sent així les coses, i a manca de cap altra documentació que acrediti el contrari i, que no s’aporta en el recurs presentat, no té legitimació tampoc per impugnar la fitxa d’un loc de treball de l’ajuntament el qual encara avui, no ha estat proveït pels

O sigui, encara no s’ha convocat el corresponent concurs per accedir a aquest lloc de treball tal i com exigeixen els arts.

Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; l’art. 114 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el

ment del personal al servei de les entitats locals; i amb caràcter supletori, l’art. 8 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l’Administració

Per aquest motiu doncs, manca de legitimació de l’interessat per interposar el present recurs potestatiu de reposició, i per tant s’ha desestimar la seva pretensió de

ebrer pel qual s’aprova la relació

Igualment i en compliment del que es disposa a l’art. 122.2 LRJPAC, mitjançant Decret d’Alcaldia Núm. 333/2015, de data 21 d’abril, notificat en data 22 d’abril d’enguany, tal i com consta a l’expedient, es va donar trasllat del recurs presentat i audiència als sindicats per tal que en el termini de deu dies al·leguin el que considerin escaient.


Quart.- S’al·lega per l’interessat l’anul·lablitat de l’acte per no haverd’audiència als interessats. En aquest sentit s’al·lega la infracció de l’art. 84 i 63 LRJPAC en la mateixa al·legació es fa referència a la STS 5 de desembre de 2012 (rec. 6076/2009). Sobre aquesta sentència precisar que es dicta en un assumprelació en un procediment sancionador. S’ha de clarificar doncs que no ens trobem en un expedient sancionador i per tant, no li seria aplicable les conclusions a les quals s’arriben per l’alt tribunal en el tema que ara ens ocupa. Per altra banda, només recordar la nova línia jurisprudencial que estableix el TS sobre les RLT definintcom a actes administratius tant a reglaments (SSTS 902/2014 de 5 de febrer i 3671/2014 de 15 de setembre). En segon lloc en el fonament tercer ja hem determinat qui són els que tenen la condició d’interessat en aquest expedient. I per tant doncs, els únics que en el seu cas han de ser escoltats, poder formular al·legacions que es considerin oportunes en defensa dels legítims interessos i proposar les proves que considerin convenients. Aquest doncs, no són altres que els representants dels empleats públics que a més, són qui han negociat aquest document. Negociació per altra banda, i no ho oblidem que és preceptiva i que en el seu incompliment s’incorreria en un vici de nul·litat (art. 37 EBEP). Per tant, si el document negociat amb mutu acord, és el que aprova sense canviar-se ni una coma, d’allò que s’ha pactat, quina audiència s’ha de donar? La resposta és clara, cap. En aquest sentit, és també conegut per l’interessat que es pot obviar el tràmit d’audiència quan no es causi indefensió a l’interessat (com és el present cas), o sigui quan per a la resolució no es tinguin en compte altres elements de judici que els aportats pels interessats. És clar que no s’ha causat cap indefensió als representants dels treballadors (STS 11 d’abril de 2000 rec. 4946/1996). Per tot això, també es desestima l’al·legació tercera de l’escrit presentat. Cinquè.- S’al·lega també la nul·litllocs de treball. Un dels elements que s’ha de respectar quan correspon és la motivació dels actes tal i com estableix l’art. 54 LRJPAC. Aquesta motivació desterra qualsevol sospita d’arbitrarietat en motivació de la valoració que figura en l’acta de 14 de novembre de 2014, ens remetem a la corresponent memòria d’alcaldia sobre la relació de llocs de treball i l’organigrama estructural de l’Ajuntamentelectrònica de l’Ajuntament des del dia 18 de març de 2015) on en la seva pàgina 4, es diu textualment: “Des que el dia 18 d’octubre de 2011 es va constituir la Comissió de Valoració de la Relació de Llocs de Treball, amb posteriors modificacions dels membres en les sessions de la MGN dels dies 20 de maig de 2014 i 2 de 2014, han tingut lloc diverses sessions per tal de dur a terme la valoració dels llocs de treball de l’Ajuntament de Berga. Entre aquestes, el dia 10 dedesembre de 2014 van aprovar l’acta de valoració dels llocs de treball, en la qual es reflecteix la puntuació assignada a cada lloc que ha sortit de l’aplicació del manual aportat a l’expedient.” En el mateix documen, pàgines 20 i següents s’explica en ed’acord amb la llei s’han utilitzat per tal de valorar cadascú dels llocs de treball. Per tant, no és cert que no hi ha una valoració per tots i cadascú dels llocs de treball. Sense perjudici que aquesta qüestió que no li corresja hem acreditat que no està legitimitat per fer aquestes al·legacions.


S’al·lega per l’interessat l’anul·lablitat de l’acte per no haver-se atord’audiència als interessats. En aquest sentit s’al·lega la infracció de l’art. 84 i 63 LRJPAC en la mateixa al·legació es fa referència a la STS 5 de desembre de 2012 (rec. 6076/2009). Sobre aquesta sentència precisar que es dicta en un assumprelació en un procediment sancionador. S’ha de clarificar doncs que no ens trobem en un expedient sancionador i per tant, no li seria aplicable les conclusions a les quals s’arriben per l’alt tribunal en el tema que ara ens ocupa. Per altra banda, només recordar la nova línia jurisprudencial que estableix el TS sobre les RLT definintcom a actes administratius tant a efectes processals com materialsreglaments (SSTS 902/2014 de 5 de febrer i 3671/2014 de 15 de setembre).

on lloc en el fonament tercer ja hem determinat qui són els que tenen la condició d’interessat en aquest expedient. I per tant doncs, els únics que en el seu cas han de ser escoltats, poder formular al·legacions que es considerin oportunes en

legítims interessos i proposar les proves que considerin convenients. Aquest doncs, no són altres que els representants dels empleats públics que a més, són qui han negociat aquest document. Negociació per altra banda, i no ho oblidem

ue en el seu incompliment s’incorreria en un vici de nul·litat (art. 37 EBEP). Per tant, si el document negociat amb mutu acord, és el que aprova sense

se ni una coma, d’allò que s’ha pactat, quina audiència s’ha de donar? La . En aquest sentit, és també conegut per l’interessat que es pot

obviar el tràmit d’audiència quan no es causi indefensió a l’interessat (com és el present cas), o sigui quan per a la resolució no es tinguin en compte altres elements

tats pels interessats. És clar que no s’ha causat cap indefensió als representants dels treballadors (STS 11 d’abril de 2000 rec. 4946/1996).

Per tot això, també es desestima l’al·legació tercera de l’escrit presentat.

S’al·lega també la nul·litat de ple dret per arbitrarietat en la formulació dels llocs de treball. Un dels elements que s’ha de respectar quan correspon és la motivació dels actes tal i com estableix l’art. 54 LRJPAC. Aquesta motivació desterra qualsevol sospita d’arbitrarietat en l’actuació de l’administració. En aquest sentit, la motivació de la valoració que figura en l’acta de 14 de novembre de 2014, ens remetem a la corresponent memòria d’alcaldia sobre la relació de llocs de treball i l’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga (penjat a la web de la seu electrònica de l’Ajuntament des del dia 18 de març de 2015) on en la seva pàgina 4, es

“Des que el dia 18 d’octubre de 2011 es va constituir la Comissió de Valoració de la Relació de Llocs de amb posteriors modificacions dels membres en les sessions de la MGN dels dies 20 de maig de

2014 i 2 de 2014, han tingut lloc diverses sessions per tal de dur a terme la valoració dels llocs de treball de l’Ajuntament de Berga. Entre aquestes, el dia 10 de desembre de 2014 van aprovar l’acta de valoració dels llocs de treball, en la qual es reflecteix la puntuació assignada a cada lloc que ha sortit de l’aplicació del manual aportat a l’expedient.”

En el mateix documen, pàgines 20 i següents s’explica en el punt 3.2 quins criteris d’acord amb la llei s’han utilitzat per tal de valorar cadascú dels llocs de treball.

Per tant, no és cert que no hi ha una valoració per tots i cadascú dels llocs de treball. Sense perjudici que aquesta qüestió que no li correspon jutjar-ho a l’interessat ja que ja hem acreditat que no està legitimitat per fer aquestes al·legacions.

se atorgat tràmit d’audiència als interessats. En aquest sentit s’al·lega la infracció de l’art. 84 i 63 LRJPAC en la mateixa al·legació es fa referència a la STS 5 de desembre de 2012 (rec. 6076/2009). Sobre aquesta sentència precisar que es dicta en un assumpte en relació en un procediment sancionador. S’ha de clarificar doncs que no ens trobem en un expedient sancionador i per tant, no li seria aplicable les conclusions a les quals s’arriben per l’alt tribunal en el tema que ara ens ocupa. Per altra banda, no està de més recordar la nova línia jurisprudencial que estableix el TS sobre les RLT definint-les

efectes processals com materials i no són reglaments (SSTS 902/2014 de 5 de febrer i 3671/2014 de 15 de setembre).

on lloc en el fonament tercer ja hem determinat qui són els que tenen la condició d’interessat en aquest expedient. I per tant doncs, els únics que en el seu cas han de ser escoltats, poder formular al·legacions que es considerin oportunes en

legítims interessos i proposar les proves que considerin convenients. Aquest doncs, no són altres que els representants dels empleats públics que a més, són qui han negociat aquest document. Negociació per altra banda, i no ho oblidem

ue en el seu incompliment s’incorreria en un vici de nul·litat (art. 37 EBEP). Per tant, si el document negociat amb mutu acord, és el que aprova sense

se ni una coma, d’allò que s’ha pactat, quina audiència s’ha de donar? La . En aquest sentit, és també conegut per l’interessat que es pot

obviar el tràmit d’audiència quan no es causi indefensió a l’interessat (com és el present cas), o sigui quan per a la resolució no es tinguin en compte altres elements

tats pels interessats. És clar que no s’ha causat cap indefensió als representants dels treballadors (STS 11 d’abril de 2000 rec. 4946/1996).

Per tot això, també es desestima l’al·legació tercera de l’escrit presentat.

en la formulació dels llocs de treball. Un dels elements que s’ha de respectar quan correspon és la motivació dels actes tal i com estableix l’art. 54 LRJPAC. Aquesta motivació desterra

l’actuació de l’administració. En aquest sentit, la motivació de la valoració que figura en l’acta de 14 de novembre de 2014, ens remetem a la corresponent memòria d’alcaldia sobre la relació de llocs de treball i

de Berga (penjat a la web de la seu electrònica de l’Ajuntament des del dia 18 de març de 2015) on en la seva pàgina 4, es

“Des que el dia 18 d’octubre de 2011 es va constituir la Comissió de Valoració de la Relació de Llocs de amb posteriors modificacions dels membres en les sessions de la MGN dels dies 20 de maig de

2014 i 2 de 2014, han tingut lloc diverses sessions per tal de dur a terme la valoració dels llocs de treball

desembre de 2014 van aprovar l’acta de valoració dels llocs de treball, en la qual es reflecteix la puntuació

l punt 3.2 quins criteris d’acord amb la llei s’han utilitzat per tal de valorar cadascú dels llocs de treball.

Per tant, no és cert que no hi ha una valoració per tots i cadascú dels llocs de treball. ho a l’interessat ja que


S’insisteix que es va aprovar la valoració que es va negociar amb els representants legals dels treballadors i funcionaris de l’ajuntament. I per s’exigeix per la legislació aplicable a aquest expedient. A títol d’exemple citem el fonament jurídic tercer de la STSJ de València de 30 de juny de 2008 (1473/2005) que diu: “TERCERO.- La elaboración de la RPT no se ajustade la LFPV, como así impone el art.18.3 de ésta; concretamente, la fijación de los complementos específicos se habría llevado a cabo sin la previa valoración de los puestos de trabajo (exigida por edel RD. 861/96 , sobre retribuciones de los funcionarios de la Administración Local), lo que era más exigible en el caso de creación de nuevos puestos, como es lo que habría sucedido en el caso que nos ocupa. Se trata de determinar si esta "omisiósu demanda, conllevaría o no la anulación de la totalidad de la RPT. A este respecto, debe recordarse que la jurisprudencia (SSTS 30/Mayo/1993 y 8/Mayo/1998) ha venido perfilando la regrelaciones de puestos de trabajo y las potestades de la Administración sobre ellas, afirmando que constituyen el instrumento técnico a través del cual se realiza por la Administración o local-- la ordenación de su persde los requisitos exigidos para su desempeño, de modo que en función de ellas se definen las plantillas de las Administraciones Públicas y se determinan las ofertas públicas de empleo. Pla Administración la formación y aprobación de sus relaciones de actos con destinatario plural e indeterminado que carecen de contenidoAsí las cosas, el art.92.1 de la Ley 7/1985, ddispone que "Los funcionarios al servicio de la Administración local se rigen, en lo no dispuesto por esta ley, por la legislación del Estado y de las comunidades autónomas en los términos del art. 149En este mismo sentido, el art.18.3 de la Ley 10/1985, de 31 / julio, de la función pública valenciana, establece que "Cada Corporación local formarà sus plantillas y clasificará sus puestos de trabajo conforme a lo establecido en esta Ley y enSin embargo, la impugnación del Sindicato actor en este punto, queda constreñida a la valoración de los puestos de trabajo a los meros ef ectos de fijación del complemento específico asignado a cada uno de ellos , por lo que no puede desplegar ningún efecto anulatorio in genere sobre la totalidad de la RPT, y debe analizarse tan sólo en relación con ese particular extremo; así, con relación al complemento específico, en el art. 4 del Real Decreto 861/Retribuciones de los funcionarios de Administración Local, se indica: "2.modificación del complemento específico exigirá, con carácter previo, que por la Corporación se efectúe una valoración del puesto de trabajo atendiendo a las circunstancias expresadas en el núm. 1 de este artículo. 3 .- Efectuada la valoración, el Pleno de la Corporación, al aprobar la relación de puestos de trabajo, determinará aquéllos a los que correspo nde un complemento esrespectiva cuantía" . Pero, como se indica por el Consorcio, no nos hallamos ante un procedimiento específico para la asignación o modificación singularizada de complementos específicos a determinados puestos de trabajo, sino ante un al personal que ha accedido a la condición de funcionario tras la convocatoria de funcionarización, mantener las retribuciones que con anterioridad venían percibiendo como laborales fijosrespetado dos pautas: 1ª) de un lado, la fijación de unos criterios para la homologación de los anteriores complementos retributivos que ya estaban asignados a los puestos, asegurando las cuantías retributivas, y empleando respecto de los complementos específicos la metodología valorativa de los puestos de trabajo ya adoptada en su momento por la Diputación Provincial de Valencia, como se recoge todo ello en la Memoria y en las fichas de clasificación de los puestos de trabajo.2ª) De otro, enmarcando todos estos trámites en el marco de un procedimiento de negociación colectiva que, con arreglo a reiterada jurisprudencia, constituye instrumento idóneo para llevar a cabo la valoraciócaracterísticas de los puestos de trabajo. Efectivamente, el Tribunal Supremo, en Sentencia de 3/mayo/2000 (Rec. 2246/1996 , Ponente: Maurandi Guillén, N.), aborda la argumentación de CCOO de que la determinación del complemento específico, contencabo la valoración previa de puestos de trabajo exigida por el art. 4.2 del Real Decreto 861/1986, de 25 de abril , y el Tribunal, tras recordar que "el art. 32 de la ley 9/1987 permite que lo que hace a las condiciones de trabajo de los funcionarios públicos, pueda tener objeto estas materias: (..) b) La determinación y aplicación de las retribuciones de los funcionarios públicos; (..) y d) La clasificación de puestos de trabajo", afirma que "es inexacta la afirmación de la sentencia recurrida de que el complemento específico no fue precedido de valoración de los puestos de trabajo y, en todo caso, fue


S’insisteix que es va aprovar la valoració que es va negociar amb els representants legals dels treballadors i funcionaris de l’ajuntament. I per tant, es compleix amb que s’exigeix per la legislació aplicable a aquest expedient. A títol d’exemple citem el fonament jurídic tercer de la STSJ de València de 30 de juny de 2008 (

La elaboración de la RPT no se ajusta, a juicio del Sindicato recurrente, a las prescripciones de la LFPV, como así impone el art.18.3 de ésta; concretamente, la fijación de los complementos específicos se habría llevado a cabo sin la previa valoración de los puestos de trabajo (exigida por edel RD. 861/96 , sobre retribuciones de los funcionarios de la Administración Local), lo que era más exigible en el caso de creación de nuevos puestos, como es lo que habría sucedido en el caso que nos

Se trata de determinar si esta "omisión procedimental", como la califica el Sindicato actor en el F.J. II de su demanda, conllevaría o no la anulación de la totalidad de la RPT. A este respecto, debe recordarse que la jurisprudencia (SSTS 30/Mayo/1993 y 8/Mayo/1998) ha venido perfilando la regrelaciones de puestos de trabajo y las potestades de la Administración sobre ellas, afirmando que constituyen el instrumento técnico a través del cual se realiza por la Administración --

la ordenación de su personal, de acuerdo con las necesidades de los servicios y con expresión de los requisitos exigidos para su desempeño, de modo que en función de ellas se definen las plantillas de las Administraciones Públicas y se determinan las ofertas públicas de empleo. Por ello corresponde a la Administración la formación y aprobación de sus relaciones de ellas concurren, diferenciándolas de los actos con destinatario plural e indeterminado que carecen de contenido normativo. Así las cosas, el art.92.1 de la Ley 7/1985, de 2 /abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, dispone que "Los funcionarios al servicio de la Administración local se rigen, en lo no dispuesto por esta ley, por la legislación del Estado y de las comunidades autónomas en los términos del art. 149En este mismo sentido, el art.18.3 de la Ley 10/1985, de 31 / julio, de la función pública valenciana, establece que "Cada Corporación local formarà sus plantillas y clasificará sus puestos de trabajo conforme a lo establecido en esta Ley y en la legislación bàsica estatal de régimen local".Sin embargo, la impugnación del Sindicato actor en este punto, queda constreñida a la valoración de los puestos de trabajo a los meros ef ectos de fijación del complemento específico

, por lo que no puede desplegar ningún efecto anulatorio in genere sobre la totalidad de la RPT, y debe analizarse tan sólo en relación con ese particular extremo; así, con relación al complemento específico, en el art. 4 del Real Decreto 861/1986, de 25 /abril, sobre Régimen de Retribuciones de los funcionarios de Administración Local, se indica: "2.- El establecimiento o modificación del complemento específico exigirá, con carácter previo, que por la Corporación se efectúe

puesto de trabajo atendiendo a las circunstancias expresadas en el núm. 1 de este Efectuada la valoración, el Pleno de la Corporación, al aprobar la relación de puestos

de trabajo, determinará aquéllos a los que correspo nde un complemento es pecífico, señalando su . Pero, como se indica por el Consorcio, no nos hallamos ante un procedimiento

específico para la asignación o modificación singularizada de complementos específicos a determinados puestos de trabajo, sino ante un procedimiento global tendente a la aprobación de una RPT que permita al personal que ha accedido a la condición de funcionario tras la convocatoria de funcionarización, mantener las retribuciones que con anterioridad venían percibiendo como laborales fijos

1ª) de un lado, la fijación de unos criterios para la homologación de los anteriores complementos

ya estaban asignados a los puestos, asegurando -salvo puntuales casos justificados- el mantenimientlas cuantías retributivas, y empleando respecto de los complementos específicos la metodología valorativa de los puestos de trabajo ya adoptada en su momento por la Diputación Provincial de Valencia,

has de clasificación de los puestos de trabajo. 2ª) De otro, enmarcando todos estos trámites en el marco de un procedimiento de negociación colectiva

arreglo a reiterada jurisprudencia, constituye instrumento idóneo para llevar a cabo la valoraciócaracterísticas de los puestos de trabajo. Efectivamente, el Tribunal Supremo, en Sentencia de

2246/1996 , Ponente: Maurandi Guillén, N.), aborda la argumentación de CCOO de que la determinación del complemento específico, contenida en determinado "Acuerdo", había sido efectuada sin llevarse a cabo la valoración previa de puestos de trabajo exigida por el art. 4.2 del Real Decreto 861/1986, de 25 de abril , y el Tribunal, tras recordar que "el art. 32 de la ley 9/1987 permite que la negociación colectiva, por lo que hace a las condiciones de trabajo de los funcionarios públicos, pueda tener objeto estas materias: (..) b) La determinación y aplicación de las retribuciones de los funcionarios públicos; (..) y d) La

uestos de trabajo", afirma que "es inexacta la afirmación de la sentencia recurrida de que el complemento específico no fue precedido de valoración de los puestos de trabajo y, en todo caso, fue

S’insisteix que es va aprovar la valoració que es va negociar amb els representants tant, es compleix amb que

s’exigeix per la legislació aplicable a aquest expedient. A títol d’exemple citem el fonament jurídic tercer de la STSJ de València de 30 de juny de 2008 (rec.

, a juicio del Sindicato recurrente, a las prescripciones de la LFPV, como así impone el art.18.3 de ésta; concretamente, la fijación de los complementos específicos se habría llevado a cabo sin la previa valoración de los puestos de trabajo (exigida por el art. 4 del RD. 861/96 , sobre retribuciones de los funcionarios de la Administración Local), lo que era más exigible en el caso de creación de nuevos puestos, como es lo que habría sucedido en el caso que nos

n procedimental", como la califica el Sindicato actor en el F.J. II de su demanda, conllevaría o no la anulación de la totalidad de la RPT. A este respecto, debe recordarse que la jurisprudencia (SSTS 30/Mayo/1993 y 8/Mayo/1998) ha venido perfilando la regulación de las relaciones de puestos de trabajo y las potestades de la Administración sobre ellas, afirmando que

estatal, autonómica onal, de acuerdo con las necesidades de los servicios y con expresión

de los requisitos exigidos para su desempeño, de modo que en función de ellas se definen las plantillas or ello corresponde a

ellas concurren, diferenciándolas de los

e 2 /abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, dispone que "Los funcionarios al servicio de la Administración local se rigen, en lo no dispuesto por esta ley, por la legislación del Estado y de las comunidades autónomas en los términos del art. 149,1 18ª CE ." En este mismo sentido, el art.18.3 de la Ley 10/1985, de 31 / julio, de la función pública valenciana, establece que "Cada Corporación local formarà sus plantillas y clasificará sus puestos de trabajo

la legislación bàsica estatal de régimen local". Sin embargo, la impugnación del Sindicato actor en este punto, queda constreñida a la falta de valoración de los puestos de trabajo a los meros ef ectos de fijación del complemento específico

, por lo que no puede desplegar ningún efecto anulatorio in genere sobre la totalidad de la RPT, y debe analizarse tan sólo en relación con ese particular extremo; así, con relación

1986, de 25 /abril, sobre Régimen de El establecimiento o

modificación del complemento específico exigirá, con carácter previo, que por la Corporación se efectúe puesto de trabajo atendiendo a las circunstancias expresadas en el núm. 1 de este

Efectuada la valoración, el Pleno de la Corporación, al aprobar la relación de puestos pecífico, señalando su

. Pero, como se indica por el Consorcio, no nos hallamos ante un procedimiento específico para la asignación o modificación singularizada de complementos específicos a determinados

procedimiento global tendente a la aprobación de una RPT que permita al personal que ha accedido a la condición de funcionario tras la convocatoria de funcionarización, mantener las retribuciones que con anterioridad venían percibiendo como laborales fijos; para ello, se han


el mantenimiento de las cuantías retributivas, y empleando respecto de los complementos específicos la metodología valorativa de los puestos de trabajo ya adoptada en su momento por la Diputación Provincial de Valencia,

2ª) De otro, enmarcando todos estos trámites en el marco de un procedimiento de negociación colectiva

arreglo a reiterada jurisprudencia, constituye instrumento idóneo para llevar a cabo la valoración de las características de los puestos de trabajo. Efectivamente, el Tribunal Supremo, en Sentencia de

2246/1996 , Ponente: Maurandi Guillén, N.), aborda la argumentación de CCOO de que la determinación ida en determinado "Acuerdo", había sido efectuada sin llevarse a

cabo la valoración previa de puestos de trabajo exigida por el art. 4.2 del Real Decreto 861/1986, de 25 de la negociación colectiva, por

lo que hace a las condiciones de trabajo de los funcionarios públicos, pueda tener objeto estas materias: (..) b) La determinación y aplicación de las retribuciones de los funcionarios públicos; (..) y d) La

uestos de trabajo", afirma que "es inexacta la afirmación de la sentencia recurrida de que el complemento específico no fue precedido de valoración de los puestos de trabajo y, en todo caso, fue


establecido al margen o ignorando si en los mismos concurríansegún los art. 23.3.b) de la Ley 30/1984 condiciones particulares que se retribuyen mediante tal complemento.La lectura de los preceptos y elementos dreflejan es esto: que esa valoración fue realizada en el marco de la negociación colectiva que se desarrolló y quedó perfeccionada extensivo a su modificación. Todo ello evidenciaconsiguiente catalogación de éstos se configura como unla Administración al más alto nivel indicado, de ason las que regulan tanto el proceso de confección y aprobación como elrelación de puestos de trabajo, incluyendo las modificaciones que en ella puedenpropio de la Administración que efectúa en el ejercicio de inicialmente la jurisprudencia les atribuía la naturaleza de acto plural más que normativo (SSTS28/septiembre y 16/octubre/1987 y 12/julio/1988), poster14/diciembre/1990, 19/diciembre/1991, 11/marzo/1994, 24/enero y 25/abril/1995, etc..) sancionando el caràcter de disposición general de los acuerdos de clasificación de puestos de trabajo y fijación de plantillas y complementos retributivos de los funcionarios, de forma que existe ya una doctrina consolidada que reconoce tal carácter normativo a las RPT aprobadas por las Administraciones Públicas en ejercicio de sus potestadesgeneralidad, abstracción y permanencia que en complemento de destino, sino concretando cuales eran lasenumeradas en ese art. 23.3.b) de lconcluye que "La utilización de la negociación colectiva para el objeto a que acaba dees conforme con lo permitido por el art. 32 de la Ley 9/1987 " .En el presente caso , la valoración de los puestos y la cuantificación de los específicos asignados, se ha llevado a cabo en el seno de una Mesa de Nego ciación; aduce el recurrente que no se aportaron los suficientes datos y elementos de juic io para permitir llevar a cabo unavaloración, pero lo cierto es que consta que la Mes a actuó sobre la base, entre otros elementos, de informes externos, informes de la Jefatura de Recur sos humanos, y fichas de los puestos de trabajo (fols. 688 a 1160 del anexo V), procedentes delfuncionarización, no siendo cometido de este Tribun al, sino de Mesa, determinar si se contó o no con el suficiente material para fi nalmente aprobar la RPT en los términos en que ésta fue cons ensuada.No cabe, pues, acoger este extremo del recurso.” Sobre altres qüestions que manifesta l’interessat en el seu escrit (apartats segon, tercer de l’apartat sol·licito) no es fonamenten els motius objecte d’aquest recurs d’acord amb l’art. 107.1, 62 d’un plaça (que no lloc de treball) de tècnic en administració general especialitzat en funcions dels serveis jurídics. Sobre el desenvolupament de tasques de categoria superior, quan aquest ha desenvolupat les tasques de secretari accidental, li han estat retribuïdes. Però en tot cas, quan a posteriori en pugui haver desenvolupat en alguna altra ocasió, aquesta Corporació no té cap motiu per no donar compliment al que s’estableix a l’art. 25 de l’acord de condicions dels empleats públics de l’Ajuntament de Berga. Això si s’ha de procedir a presentar la corresponent instància per tal de ser informada pel departament de RRHH i aprovada la despesa pel departament d’intervenció. En aquest aspecte, i segons informe de l’OAC no consta cap instància presentada per l’interessat per tal de ser estimada la seva petició (ANNEX I). Per tot això també es desestimen les al·legacions formulades. Sisè.- Vist que els sindicats SPPMhan presentat al·legacions dins del termini establert segons consta al certificat corresponent emès en data 7 de maig de 2015, i en les quals demanen que l’Ajuntament no dilati la resposta dels recursos i que resolgui dins els terminis establerts.


establecido al margen o ignorando si en los mismos concurrían o no las diferentes circunstancias que, según los art. 23.3.b) de la Ley 30/1984 -LMRFP- y 4 del RD. 861/1986 , determinan la apreciación de las condiciones particulares que se retribuyen mediante tal complemento. La lectura de los preceptos y elementos d el "Acuerdo" a que antes se ha hecho referencia lo que reflejan es esto: que esa valoración fue realizada en el marco de la negociación colectiva que se desarrolló y quedó perfeccionada puestos de trabajo --arts. 15.1 e) y 16 Ley 30/1984

nsivo a su modificación. Todo ello evidencia que la confección de las RPT por la Administración y la consiguiente catalogación de éstos se configura como un instrumento de política de personal, atribuido a la Administración al más alto nivel indicado, de acuerdo con las normas de derecho administrativo, que son las que regulan tanto el proceso de confección y aprobación como el de su publicidad. Así pues, la relación de puestos de trabajo, incluyendo las modificaciones que en ella pueden efectuarse, es un apropio de la Administración que efectúa en el ejercicio de sus potestades organizatorias.inicialmente la jurisprudencia les atribuía la naturaleza de acto plural más que normativo (SSTS28/septiembre y 16/octubre/1987 y 12/julio/1988), posteriormente cambió de orientación (SSTS14/diciembre/1990, 19/diciembre/1991, 11/marzo/1994, 24/enero y 25/abril/1995, etc..) sancionando el

de disposición general de los acuerdos de clasificación de puestos de trabajo y fijación de lementos retributivos de los funcionarios, de forma que existe ya una doctrina

carácter normativo a las RPT aprobadas por las Administraciones Públicas en ejercicio de sus potestades organizatorias, atendido su carácter ordinamental y a las notas de generalidad, abstracción y permanencia que en diferenciados los puestos de trabajo a los efectos del complemento de destino, sino concretando cuales eran las singulares circunstancias, de entre las enumeradas en ese art. 23.3.b) de la LMRFP, que habían sido apreciadas en cada uno de esos niveles", concluye que "La utilización de la negociación colectiva para el objeto a que acaba dees conforme con lo permitido por el art. 32 de la Ley 9/1987 " .

, la valoración de los puestos y la cuantificación de los específicos asignados, se ha llevado a cabo en el seno de una Mesa de Nego ciación; aduce el recurrente que no se aportaron los suficientes datos y elementos de juic io para permitir llevar a cabo unavaloración, pero lo cierto es que consta que la Mes a actuó sobre la base, entre otros elementos, de informes externos, informes de la Jefatura de Recur sos humanos, y fichas de los puestos de trabajo (fols. 688 a 1160 del anexo V), procedentes del estadio previo al proceso de funcionarización, no siendo cometido de este Tribun al, sino de los representantes presentes en la

si se contó o no con el suficiente material para fi nalmente aprobar la RPT en los ensuada.

No cabe, pues, acoger este extremo del recurso.”

Sobre altres qüestions que manifesta l’interessat en el seu escrit (apartats segon, tercer de l’apartat sol·licito) no es fonamenten els motius objecte d’aquest recurs d’acord amb l’art. 107.1, 62 i 63 LRJPAC. En tot cas, ell mateix reconeix que és titular d’un plaça (que no lloc de treball) de tècnic en administració general especialitzat en funcions dels serveis jurídics.

Sobre el desenvolupament de tasques de categoria superior, quan aquest ha desenvolupat les tasques de secretari accidental, li han estat retribuïdes. Però en tot cas, quan a posteriori en pugui haver desenvolupat en alguna altra ocasió, aquesta Corporació no té cap motiu per no donar compliment al que s’estableix a l’art. 25 de l’acord de condicions dels empleats públics de l’Ajuntament de Berga. Això si s’ha de procedir a presentar la corresponent instància per tal de ser informada pel departament de RRHH i aprovada la despesa pel departament d’intervenció. En

segons informe de l’OAC no consta cap instància presentada per l’interessat per tal de ser estimada la seva petició (ANNEX I).

Per tot això també es desestimen les al·legacions formulades.

Vist que els sindicats SPPM-CAT, CCOO i UGT, els quals van negociar la RLT, han presentat al·legacions dins del termini establert segons consta al certificat corresponent emès en data 7 de maig de 2015, i en les quals demanen que l’Ajuntament no dilati la resposta dels recursos i que resolgui dins els terminis

o no las diferentes circunstancias que, y 4 del RD. 861/1986 , determinan la apreciación de las

el "Acuerdo" a que antes se ha hecho referencia lo que reflejan es esto: que esa valoración fue realizada en el marco de la negociación colectiva que se

arts. 15.1 e) y 16 Ley 30/1984 - , lo que es que la confección de las RPT por la Administración y la

instrumento de política de personal, atribuido a normas de derecho administrativo, que

de su publicidad. Así pues, la efectuarse, es un acto

sus potestades organizatorias. Y aunque inicialmente la jurisprudencia les atribuía la naturaleza de acto plural más que normativo (SSTS

iormente cambió de orientación (SSTS 14/diciembre/1990, 19/diciembre/1991, 11/marzo/1994, 24/enero y 25/abril/1995, etc..) sancionando el

de disposición general de los acuerdos de clasificación de puestos de trabajo y fijación de lementos retributivos de los funcionarios, de forma que existe ya una doctrina

carácter normativo a las RPT aprobadas por las Administraciones Públicas ental y a las notas de

diferenciados los puestos de trabajo a los efectos del singulares circunstancias, de entre las

cada uno de esos niveles", concluye que "La utilización de la negociación colectiva para el objeto a que acaba de hacerse referencia

, la valoración de los puestos y la cuantificación de los específicos asignados, se ha llevado a cabo en el seno de una Mesa de Nego ciación; aduce el recurrente que no se aportaron los suficientes datos y elementos de juic io para permitir llevar a cabo una adecuada valoración, pero lo cierto es que consta que la Mes a actuó sobre la base, entre otros elementos, de informes externos, informes de la Jefatura de Recur sos humanos, y fichas de los puestos de

estadio previo al proceso de los representantes presentes en la

si se contó o no con el suficiente material para fi nalmente aprobar la RPT en los

Sobre altres qüestions que manifesta l’interessat en el seu escrit (apartats segon, tercer de l’apartat sol·licito) no es fonamenten els motius objecte d’aquest recurs

i 63 LRJPAC. En tot cas, ell mateix reconeix que és titular d’un plaça (que no lloc de treball) de tècnic en administració general especialitzat en

Sobre el desenvolupament de tasques de categoria superior, quan aquest ha desenvolupat les tasques de secretari accidental, li han estat retribuïdes. Però en tot cas, quan a posteriori en pugui haver desenvolupat en alguna altra ocasió, aquesta Corporació no té cap motiu per no donar compliment al que s’estableix a l’art. 25 de l’acord de condicions dels empleats públics de l’Ajuntament de Berga. Això si s’ha de procedir a presentar la corresponent instància per tal de ser informada pel departament de RRHH i aprovada la despesa pel departament d’intervenció. En

segons informe de l’OAC no consta cap instància presentada per

negociar la RLT, han presentat al·legacions dins del termini establert segons consta al certificat corresponent emès en data 7 de maig de 2015, i en les quals demanen que l’Ajuntament no dilati la resposta dels recursos i que resolgui dins els terminis


En les al·legacions presentades per SPPMaquest sindicat no va signar l’acord de la MGN d’aprovació de la RLT perquè els complements específics que hi figuraven no havien sigut objecte de negociació. Això és del tot incoherent amb el fet de que sí que van signar l’acta de valoració dels llocs de treball, amb la seva puntuació corresponent. A més, aquesta al·legació no es refereix a cap dels recursos presentats, sinó a la pròpia aprovació de la RLT. Setè.- Atès que el termini per a presentar les al·legacions finalitzava el passat dia 5 de maig, no era possible incorporar aquest assumpte en les informatives celebrades el passat dia 30 d’abril, ni en la convocatòria del Ple del dia 4 de maig. Per aquest motiu es justifica la necessitat d’incloure aquest assumpte en l’ordre del dia d’aquest Ple amb caràcter d’urgència. Atès el que s’estableix en els arts. 22.1.2.i) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril de bases i de règim local, 52.2.j) del Decret legislatiu 2/2003, de refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya 116.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic i procediment administratiu comú, DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer .- Desestimar íntegrament pels motius relacionats en l’apartat motivació el recurs potestatiu de reposició presentat pel Sr. M Segon .- Estimar les al·legacions presentades pels sindicats en quant a què es resolgui el recurs sense dilació. Tercer .- Notificar aquest acord a l’interessat i als representants dels empleats públics de l’Ajuntament de Berga. Deliberacions: Es deliberen conjuntament aquest punt i els 3 següents (punts 3.1.1.1 a 3.1.1.4) Alcalde: Tractaríem els 4 recursos igual, dono la paraula a R. Bajona: Es porten al Ple aquests recursos contra la relació de llocs de treball per part de 4 treballadors de l’Ajuntament. L’informe jurídic els desestima perquè les persones que han presentat el recurs no tenen potestat per ferimpugnar la relació de llocs de treball són les centrals sindicals. És a dir, els interessats han presentat el recurs com si el lloc de treball fos seu i això no és cert, el personal té una plaça a l’Ajuntament però no té un lloc de treballs’ha fet una adscripció als llocs de treball que vam aprovar recentment. Això es podrà fer mitjançant concurs o a través d’una adscripció provisional. Altra cosa, els complements específics. No s’ha fet la proposta econòmica que haurdarrere de la relació de llocs de treball perquè la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat no ens permet augmentar el Capítol I, així doncs, no cal fer una valoració si no es pot retribuir. El 10 de desembre de 2014 hi va haver la comissió treball on les centrals sindicals van signar i es va fer l’acta de valoració, aquí es diu el següent: la quantia del complement específic que figura en la relació de llocs de treball ho és en còmput anual corresponent a 14 pagues de la mateixfer la relació de llocs de treball, potestat organitzativa de l’Ajuntament, entre altra


En les al·legacions presentades per SPPM-CAT es vol deixar constància de que aquest sindicat no va signar l’acord de la MGN d’aprovació de la RLT perquè els complements específics que hi figuraven no havien sigut objecte de negociació. Això

el tot incoherent amb el fet de que sí que van signar l’acta de valoració dels llocs de treball, amb la seva puntuació corresponent. A més, aquesta al·legació no es refereix a cap dels recursos presentats, sinó a la pròpia aprovació de la RLT.

l termini per a presentar les al·legacions finalitzava el passat dia 5 de maig, no era possible incorporar aquest assumpte en les informatives celebrades el passat dia 30 d’abril, ni en la convocatòria del Ple del dia 4 de maig. Per aquest motiu

ustifica la necessitat d’incloure aquest assumpte en l’ordre del dia d’aquest Ple amb

Atès el que s’estableix en els arts. 22.1.2.i) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril de bases i de règim local, 52.2.j) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya 116.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic i procediment administratiu comú,


íntegrament pels motius relacionats en l’apartat motivació el recurs potestatiu de reposició presentat pel Sr. M. P. i P.

Estimar les al·legacions presentades pels sindicats en quant a què es resolgui

aquest acord a l’interessat i als representants dels empleats públics

Es deliberen conjuntament aquest punt i els 3 següents (punts 3.1.1.1 a 3.1.1.4)

Tractaríem els 4 recursos igual, dono la paraula al senyor Bajona.

Es porten al Ple aquests recursos contra la relació de llocs de treball per part de 4 treballadors de l’Ajuntament. L’informe jurídic els desestima perquè les persones que han presentat el recurs no tenen potestat per fer-ho impugnar la relació de llocs de treball són les centrals sindicals. És a dir, els interessats han presentat el recurs com si el lloc de treball fos seu i això no és cert, el personal té una plaça a l’Ajuntament però no té un lloc de treball perquè fins ara no s’ha fet una adscripció als llocs de treball que vam aprovar recentment. Això es podrà fer mitjançant concurs o a través d’una adscripció provisional. Altra cosa, els complements específics. No s’ha fet la proposta econòmica que haurdarrere de la relació de llocs de treball perquè la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat no ens permet augmentar el Capítol I, així doncs, no cal fer una valoració si no es pot retribuir. El 10 de desembre de 2014 hi va haver la comissió treball on les centrals sindicals van signar i es va fer l’acta de valoració, aquí es diu el

la quantia del complement específic que figura en la relació de llocs de treball ho és en còmput anual corresponent a 14 pagues de la mateixa quantia.fer la relació de llocs de treball, potestat organitzativa de l’Ajuntament, entre altra

CAT es vol deixar constància de que aquest sindicat no va signar l’acord de la MGN d’aprovació de la RLT perquè els complements específics que hi figuraven no havien sigut objecte de negociació. Això

el tot incoherent amb el fet de que sí que van signar l’acta de valoració dels llocs de treball, amb la seva puntuació corresponent. A més, aquesta al·legació no es refereix a cap dels recursos presentats, sinó a la pròpia aprovació de la RLT.

l termini per a presentar les al·legacions finalitzava el passat dia 5 de maig, no era possible incorporar aquest assumpte en les informatives celebrades el passat dia 30 d’abril, ni en la convocatòria del Ple del dia 4 de maig. Per aquest motiu

ustifica la necessitat d’incloure aquest assumpte en l’ordre del dia d’aquest Ple amb

Atès el que s’estableix en els arts. 22.1.2.i) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril de bases i de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text

refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya 116.1 de la Llei 30/1992, de 26

íntegrament pels motius relacionats en l’apartat motivació el


aquest acord a l’interessat i als representants dels empleats públics

Es deliberen conjuntament aquest punt i els 3 següents (punts 3.1.1.1 a 3.1.1.4)

l senyor Bajona.

Es porten al Ple aquests recursos contra la relació de llocs de treball per part de 4 treballadors de l’Ajuntament. L’informe jurídic els desestima perquè les

ho perquè qui pot impugnar la relació de llocs de treball són les centrals sindicals. És a dir, els interessats han presentat el recurs com si el lloc de treball fos seu i això no és cert, el

perquè fins ara no s’ha fet una adscripció als llocs de treball que vam aprovar recentment. Això es podrà fer mitjançant concurs o a través d’una adscripció provisional. Altra cosa, els complements específics. No s’ha fet la proposta econòmica que hauria d’anar al darrere de la relació de llocs de treball perquè la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat no ens permet augmentar el Capítol I, així doncs, no cal fer una valoració si no es pot retribuir. El 10 de desembre de 2014 hi va haver la comissió dels llocs de treball on les centrals sindicals van signar i es va fer l’acta de valoració, aquí es diu el

la quantia del complement específic que figura en la relació de llocs de treball a quantia. Quan vam

fer la relació de llocs de treball, potestat organitzativa de l’Ajuntament, entre altra


informació vam posar-hi el complement específic que s’estava cobrant en aquells moments, per tant, el complement específic no ha variat ni un cèntiha certes incongruències que s’han d’intentar arreglar però si no haguéssim fet la relació de llocs de treball perquè tothom pugui accedirrecordin que els informes sempre eren negatius perquè deien que no hi relació de llocs de treball. En quant a la transparència, es va aprovar el 5 de febrer, el 3 de març es va publicar i el 18 de març es va penjar al web tot l’expedient. No s’ha donat als grups polítics fins avui perquè era quan acabava el termitant, no sóc jo qui decideix perquè està regulat per llei. Quan es van presentar els recursos també se’ls va fer arribar als sindicats perquè poguessin presentar al·legacions, tots van contestar que ja havien dit la seva a la relaciRemarco que la relació de llocs de treball és una facultat autoorganitzativa i que es pot canviar en qualsevol moment, hem de valorar que és un instrument tècnic potent i el que manca és fer les adscripcions, siguin aquestes provisi O. Camps: L’explicació jurídica és solvent però aquest és el problema. Estem donant una resposta exclusivament jurídica a un problema moral. Com a polítics ens toca dirimir entre aspectes legals i aspectes morals i donar unque sigui la més justa. En aquest cas creiem que no ha estat així perquè s’argumenta, jurídicament, que no hi ha dret a al·legació de les persones interessades en el lloc de treball, cau pel seu propi pes que si et parlen del lloel dret d’al·legar, inclús si el resultat final és el mateix. Creiem que sempre s’ha de tenir el dret a poder dir-adscripcions provisionals, cosa que no s’ha fet. R. Bajona: Si aquest tema ha portat controvèrsia, imagini’s quan toqui fer les adscripcions provisionals. Anirem pas a pas i entono el mea culpa per les incongruències que hi puguin haver però això és un debat de la mesa de negociació i la comissió de valoració. O. Camps: S’explica perfectament i amb solvència administrativa. R. Bajona: Estic aquí i he d’actuar administrativament, si em diguessin fes el què vulguis segurament no haguéssim arribat aquí. O. Camps: Nosaltres creiem que s’ha de valorvegades no quadra amb la llei. J. A. López: Tenint en compte que les al·legacions són força llargues, la normativa bastant farragosa i que ens han entregat la documentació tot just avui al matí, doncs, abans de dir tonteries com les que s’han dit prefereixo abstenirdetalladament l’exposició de les al·legacions. E. Altarriba: Nosaltres tampoc hem tingut temps de mirard’afegir que aquest tema es planteja per part d’algunsse’ls hi ha concedit alguna millora, per tant, si s’apliqués en general s’entendria però no quan es fan diferències de forma arbitrària. Li reconeixem que ha aconseguit fer una relació de llocs de treball, cosa molt complfer-la a última hora. Quan es va aprovar els sindicats tenien una certa reserva perquè no s’havia establert la relació econòmica, per tant, era una feina mig començada. Ens mirarem atentament els recursos però arainformació.


hi el complement específic que s’estava cobrant en aquells moments, per tant, el complement específic no ha variat ni un cèntim. És cert que hi ha certes incongruències que s’han d’intentar arreglar però si no haguéssim fet la relació de llocs de treball perquè tothom pugui accedir-hi, com marca la normativa, recordin que els informes sempre eren negatius perquè deien que no hi relació de llocs de treball. En quant a la transparència, es va aprovar el 5 de febrer, el 3 de març es va publicar i el 18 de març es va penjar al web tot l’expedient. No s’ha donat als grups polítics fins avui perquè era quan acabava el termini d’al·legacions, per tant, no sóc jo qui decideix perquè està regulat per llei. Quan es van presentar els recursos també se’ls va fer arribar als sindicats perquè poguessin presentar al·legacions, tots van contestar que ja havien dit la seva a la relació de llocs de treball. Remarco que la relació de llocs de treball és una facultat autoorganitzativa i que es pot canviar en qualsevol moment, hem de valorar que és un instrument tècnic potent i el que manca és fer les adscripcions, siguin aquestes provisionals o a través de concurs.

L’explicació jurídica és solvent però aquest és el problema. Estem donant una resposta exclusivament jurídica a un problema moral. Com a polítics ens toca dirimir entre aspectes legals i aspectes morals i donar una resposta que considerem que sigui la més justa. En aquest cas creiem que no ha estat així perquè s’argumenta, jurídicament, que no hi ha dret a al·legació de les persones interessades en el lloc de treball, cau pel seu propi pes que si et parlen del lloc on treballes cada dia has de tenir el dret d’al·legar, inclús si el resultat final és el mateix. Creiem que sempre s’ha de

-hi la teva, a més, hi havia fórmules com haver fet les adscripcions provisionals, cosa que no s’ha fet.

Si aquest tema ha portat controvèrsia, imagini’s quan toqui fer les adscripcions provisionals. Anirem pas a pas i entono el mea culpa per les incongruències que hi puguin haver però això és un debat de la mesa de negociació i

S’explica perfectament i amb solvència administrativa.

Estic aquí i he d’actuar administrativament, si em diguessin fes el què vulguis segurament no haguéssim arribat aquí.

Nosaltres creiem que s’ha de valorar el punt de vista humà i aquest moltes vegades no quadra amb la llei.

Tenint en compte que les al·legacions són força llargues, la normativa bastant farragosa i que ens han entregat la documentació tot just avui al matí, doncs,

r tonteries com les que s’han dit prefereixo abstenir-me i ja em miraré detalladament l’exposició de les al·legacions.

Nosaltres tampoc hem tingut temps de mirar-ho. Crec que s’hauria d’afegir que aquest tema es planteja per part d’alguns treballadors perquè a altra gent se’ls hi ha concedit alguna millora, per tant, si s’apliqués en general s’entendria però no quan es fan diferències de forma arbitrària. Li reconeixem que ha aconseguit fer una relació de llocs de treball, cosa molt complicada, però la feina no es pot esperar a

la a última hora. Quan es va aprovar els sindicats tenien una certa reserva perquè no s’havia establert la relació econòmica, per tant, era una feina mig començada. Ens mirarem atentament els recursos però ara ens abstindrem perquè no tenim prou

hi el complement específic que s’estava cobrant en aquells m. És cert que hi

ha certes incongruències que s’han d’intentar arreglar però si no haguéssim fet la hi, com marca la normativa,

recordin que els informes sempre eren negatius perquè deien que no hi havia una relació de llocs de treball. En quant a la transparència, es va aprovar el 5 de febrer, el 3 de març es va publicar i el 18 de març es va penjar al web tot l’expedient. No s’ha

ni d’al·legacions, per tant, no sóc jo qui decideix perquè està regulat per llei. Quan es van presentar els recursos també se’ls va fer arribar als sindicats perquè poguessin presentar

ó de llocs de treball. Remarco que la relació de llocs de treball és una facultat autoorganitzativa i que es pot canviar en qualsevol moment, hem de valorar que és un instrument tècnic potent i el

onals o a través de concurs.

L’explicació jurídica és solvent però aquest és el problema. Estem donant una resposta exclusivament jurídica a un problema moral. Com a polítics ens toca

a resposta que considerem que sigui la més justa. En aquest cas creiem que no ha estat així perquè s’argumenta, jurídicament, que no hi ha dret a al·legació de les persones interessades en el lloc de

c on treballes cada dia has de tenir el dret d’al·legar, inclús si el resultat final és el mateix. Creiem que sempre s’ha de

hi la teva, a més, hi havia fórmules com haver fet les

Si aquest tema ha portat controvèrsia, imagini’s quan toqui fer les adscripcions provisionals. Anirem pas a pas i entono el mea culpa per les incongruències que hi puguin haver però això és un debat de la mesa de negociació i

Estic aquí i he d’actuar administrativament, si em diguessin fes el què

ar el punt de vista humà i aquest moltes

Tenint en compte que les al·legacions són força llargues, la normativa bastant farragosa i que ens han entregat la documentació tot just avui al matí, doncs,

me i ja em miraré

ho. Crec que s’hauria treballadors perquè a altra gent

se’ls hi ha concedit alguna millora, per tant, si s’apliqués en general s’entendria però no quan es fan diferències de forma arbitrària. Li reconeixem que ha aconseguit fer

icada, però la feina no es pot esperar a la a última hora. Quan es va aprovar els sindicats tenien una certa reserva perquè

no s’havia establert la relació econòmica, per tant, era una feina mig començada. Ens ens abstindrem perquè no tenim prou


Alcalde: Els greuges que comenta s’havien fet, ara s’han posat a la llum i s’ha posat un mecanisme perquè es pugui trobar una solució Votacions: Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprovamembres consistorials presents amb el següent resultat: Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIU Vots en contra: 3 vots del grup municipal de la CUPAbstencions: 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no ad 3.1.1.2. Resolució recurs potestatiu de reposició contra apr ovació de la RLT.Exp. RH AJB 2015/21. Recursos Humans. PROCEDIMENT

RESOLUCIÓ RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ EXP. RH AJB 2015/21. RECURSOS HUMANS. Interessat: C. S., A. MOTIVACIÓ Antecedents de fet:



3. Atès l’escrit (RE. Núm. 1729 de data 2 d’abril de 2015) presentat pel Sr. AS., en la seva condició d’enginyer municipal SOL·LICITA: “Que rebent aquest escrit sigui admès i en els seus mèrits, es tingui per interposat en temps i forma recurs de reposició, contra l’aprovació de l’acord de Ple de l’Ajuntament de 5 de febrer de 2015, per després dels tràmits pertinents estimarsense efecte el mateix o subsidiàriament, revisar el contingut de la relació de llocs de treball aprovada pel que respecta al lloc de treball en el sentit de modificar la descripció de les funcions d’acord amb les al·legacions exposades, així com l’import de les retribucions complementàries assignantinferior a 32.652€”

Legislació aplicable: - Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases i de règim - Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL).- Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRLCat.).


Els greuges que comenta s’havien fet, ara s’han posat a la llum i s’ha posat un mecanisme perquè es pugui trobar una solució

Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova per majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat:

9 vots del grup municipal de CIU 3 vots del grup municipal de la CUP

1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no ad

Resolució recurs potestatiu de reposició contra apr ovació de la RLT.

STATIU DE REPOSICIÓ CONTRA APROVACIÓ DE LA


àmits administratius corresponents. Vist que es va procedir a la seva publicació mitjançant edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 3 de març de 2015.Atès l’escrit (RE. Núm. 1729 de data 2 d’abril de 2015) presentat pel Sr. A

en la seva condició d’enginyer municipal SOL·LICITA:

“Que rebent aquest escrit sigui admès i en els seus mèrits, es tingui per interposat en temps i forma recurs de reposició, contra l’aprovació de l’acord de Ple de l’Ajuntament

015, per després dels tràmits pertinents estimar-lo i anul·lar i deixar sense efecte el mateix o subsidiàriament, revisar el contingut de la relació de llocs de treball aprovada pel que respecta al lloc de treball en el sentit de modificar la descripció

les funcions d’acord amb les al·legacions exposades, així com l’import de les retribucions complementàries assignant-li el nivell 24 i un complement específic no



cipal i de règim local de Catalunya (LMRLCat.).

Els greuges que comenta s’havien fet, ara s’han posat a la llum i s’ha posat

per majoria simple dels

1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscrits

Resolució recurs potestatiu de reposició contra apr ovació de la RLT.


LA RLT.


Vist que es va procedir a la seva publicació mitjançant edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 3 de març de 2015. Atès l’escrit (RE. Núm. 1729 de data 2 d’abril de 2015) presentat pel Sr. A. C.


lo i anul·lar i deixar sense efecte el mateix o subsidiàriament, revisar el contingut de la relació de llocs de treball aprovada pel que respecta al lloc de treball en el sentit de modificar la descripció

les funcions d’acord amb les al·legacions exposades, així com l’import de les li el nivell 24 i un complement específic no

Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les

Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei


- Reial Decret 861/1986, de 25 d'abril, pel qual s'aprova el règim de retribucions dels funcionaris de l'Administració Local.- Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament d’organització i funcionament dels ens locals (ROF).- Reglament d’Organització Municipal de Berga (ROM).- Llei 36/2014, de 26 de desembre de pressupostos generals de l’Estat per a l’exercici 2015 - Llei Orgànica 11/1985 , de 2 d'agost, de llibertat sindical.- Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans de representació dels funcionaris públics, determinació de les condicions de treball i participació (LORAP).- Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la qual s’aprova l’estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP). - Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública (LMFP).- Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat- Decret Legislatiu 1/1997 , de 31 d’octubre, pel qdels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. - Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals. - Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu comú (LRJPAC) - Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. Fonaments de dret: ÚNIC.- S’interposa recurs potestatiu de refebrer de 2015, publicat en el BOPB de data 3 de març de 2015. En aquest sentit doncs, s’impugna un acte que posa fia a la via administrativa (art. 52.2.a) LBRL i 109.c) LRJPAC). D’acord amb els arts.107 a 113, 11per interposar el recurs és d’un mes. El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d’un mes i contra la resolució d’un recurs de reposició no pot interposarse de nou quest recurs. La manca de resolucid’acord amb el que s’estableix en l’art. 43.1 LRJPACPer tant doncs, s’ha de concloure que el recurs s’ha interposat en termini. En relació a l’escrit i d’acord amb el que s’estableix per 110 LRJPAC, que regula que ha d’expressar la interposició del recurs no es recull de forma clara el motiu de la impugnació (art. 110. b. LRJPAC_ ens remetem a l’apartat sol·licito de l’escrit presentat_). Aquesta mancança és greu ja que d’acord amb l’art. 107.1 LRJPAC, el recurs s’ha de fonamentar en els arts. 62 i 63 de la LRJPAC. En la sol·licitud presentada no es concreta aquest aspecte i per tant manca un element essencial de la impugnació de l’acord. Tampoc s’encerta a l’òrgan municipal a qui va adreçat l’escrit que és el Ple de la Corporació (art. 110.d.LRJPAC) Un altre aspecte a tenir en compte és estudiar l’interessat per poder interposar aquest recurs potestatiu de repod’aprovació de la relació de llocs de treball (en endavant RLT) de l’Ajuntament de Berga (art. 31 LRJPAC) i demanar


Reial Decret 861/1986, de 25 d'abril, pel qual s'aprova el règim de retribucions dels funcionaris de l'Administració Local.

Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament nització i funcionament dels ens locals (ROF).

Reglament d’Organització Municipal de Berga (ROM). Llei 36/2014, de 26 de desembre de pressupostos generals de l’Estat per a l’exercici

Llei Orgànica 11/1985 , de 2 d'agost, de llibertat sindical. Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans de representació dels funcionaris públics,


, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública (LMFP).Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat


dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció


/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu comú


S’interposa recurs potestatiu de reposició contra l’acord e Ple de data 5 de febrer de 2015, publicat en el BOPB de data 3 de març de 2015. En aquest sentit doncs, s’impugna un acte que posa fia a la via administrativa (art. 52.2.a) LBRL i 109.c) LRJPAC). D’acord amb els arts.107 a 113, 116 a 117 de la LRJPAC, el termini per interposar el recurs és d’un mes. El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d’un mes i contra la resolució d’un recurs de reposició no pot interposarse de nou quest recurs. La manca de resolució en termini té efectes desestimatoris d’acord amb el que s’estableix en l’art. 43.1 LRJPAC Per tant doncs, s’ha de concloure que el recurs s’ha interposat en termini.

En relació a l’escrit i d’acord amb el que s’estableix per 110 LRJPAC, que regula que a d’expressar la interposició del recurs no es recull de forma clara el motiu de la

impugnació (art. 110. b. LRJPAC_ ens remetem a l’apartat sol·licito de l’escrit presentat_). Aquesta mancança és greu ja que d’acord amb l’art. 107.1 LRJPAC, el


ta a l’òrgan municipal a qui va adreçat l’escrit que és el Ple de la Corporació (art. 110.d.LRJPAC)

Un altre aspecte a tenir en compte és estudiar quin dret subjectiu o interès legítim té l’interessat per poder interposar aquest recurs potestatiu de reposició d’aprovació de la relació de llocs de treball (en endavant RLT) de l’Ajuntament de Berga (art. 31 LRJPAC) i demanar-ne la seva anul·lació.


Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament


Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans de representació dels funcionaris públics,

Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la qual s’aprova l’estatut bàsic de l’empleat públic

, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública (LMFP). Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat

ual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció


/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu comú


posició contra l’acord e Ple de data 5 de febrer de 2015, publicat en el BOPB de data 3 de març de 2015. En aquest sentit doncs, s’impugna un acte que posa fia a la via administrativa (art. 52.2.a) LBRL i

6 a 117 de la LRJPAC, el termini per interposar el recurs és d’un mes. El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d’un mes i contra la resolució d’un recurs de reposició no pot interposar-

ó en termini té efectes desestimatoris

Per tant doncs, s’ha de concloure que el recurs s’ha interposat en termini.

En relació a l’escrit i d’acord amb el que s’estableix per 110 LRJPAC, que regula que a d’expressar la interposició del recurs no es recull de forma clara el motiu de la



ta a l’òrgan municipal a qui va adreçat l’escrit que és el Ple de la

quin dret subjectiu o interès legítim té sició contra l’Acord

d’aprovació de la relació de llocs de treball (en endavant RLT) de l’Ajuntament de


Bé no oblidem que són els sindicats, o sigui els representants dels treballadors i dels funcionaris municipals, els que han negociat aquesta RLT amb el representant de l’Ajuntament. I és el Ple qui posteriori, l’ha aprovat integrament i sense cap mena de modificació o esmena al document negociat per ambdues parts. Així les coses, cap dels sindicaaquest acord, quan aquests si, tenen interès legítim col·lectiu per poderimpugnat (art. 31.2 LRJPAC) en concordança amb la STC núm. 101/1996, d’11 de juny (RTC 1996/101) FJ2: “La legitimación del Sindicato recurrente es, pues, indiscutible. Como afirmamos en la STC 210/1994 ( RTC 1994\210), «los sindicatos desempeñan, tanto por el reconocimiento expreso de la Constitución (arts. 7 y 28) como por obra de los tratados internacionales suscritos pPacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales [ RCL 1977o art. 5, parte II Carta Social Europea [ RCL 1980representación y defensa de los intereses de los trabajadores que, como ya ha sostenido la doctrina de este Tribunal, no descansa sólo en el vínculo de la afiliación, sino en la propia naturaleza sindical del grupo. La función de los sindicatos, pues, desde la perspectivarepresentar a sus miembros, a través de los esquemas del apoderamiento y de la representación del Derecho privado. Cuando la Constitución y la Ley los invisten con la función de defender los intereses de los trabajadores, les legitiman para ejercer aquellos derechos que, aun perteneciendo en puridad a cada uno de los trabajadores ut singulus , sean de necesario ejercicio colectivo" (STC 70/1982, fundamento jurídico 3.º), en virtud de una función de representación que deba condicionar necesariamente su actividad a la relación de pretendido apoderamiento insita en el acto de afiliación, que discurre en un plano diverso del de la acción propiamente colectiva (SSTC 70/1982, 37/1983, 59/1983 [ RTC 1983\59], 187/1987 [ RTC 1987es posible reconocer en principio legitimado al sin dicato para accionar en cualquier proceso en que estén en juego intereses colectivos de los trab ajadores» (fund Ahora bien, esa capacidad abstracta del Sindicato tiene que concretarse, en cada caso, mediante un vínculo o conexión entre la organización que acciona y la pretensión ejercitada. «La función constitucionalmente atribuida a los sindlegalidad, cualesquiera que sean las circunstancias en que ésta pretenda hacerse valer», dijimos también en la STC 210/1994, fundamento jurídico 4.º En suma, la legitimación de los sindicacuanto aptitud para ser parte en un proceso concret o, o legitimatio ad causam , ha de localizarse en la noción de interés profesional o económico; in terés que ha de entenderse referido en todo caso «a u n interés en sentido propio, cualificado o específi co»fundamento jurídico 2.º, con cita de la STC 257/1988 [ RTC 1988jurisprudencialmente, viene identificado en la obte nción de un beneficio o lperjuicio en el supuesto de que prospere la acción intentada, y que no necesariamente ha de revestir un contenido patrimonial. El que si és clar que l’interessat, s’autoatorga una representació que no ostenta com és la de representar a tots els funcionaris i treballadors de l’Ajuntament de Berga, per tal de demanar l’anul·lació de l’acord d’aprovació de la RLT. Aquesta legitimació només l’ostenten els sindicats que representen els treballadors/es i funcionaris/es d’aquesta Corporació (art. 28.1 CE). En aquest sentit la STS de 22 de novembre de 2010 (RJ2010/8623), de 3 de novembre de 2008 (RJ 2008/7844) FJ 4: “CUARTO Este recurso de casación es idéntico al resuelto por nuestra sentencia de 3 de noviembre de 2008 ( RJ 2008, 7844) (casación 7773/2004 ) en el que las mismas partes debatieron sobre otra sentencia de la misma Sala y Sección que desestimó por falta de legitimación de CSIresolución del Rector de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria queRelación de Puestos de Trabajo, modificada por la que se cuestiona en este proceso. Y los motivos de casación aun distintos en número, ahora cuatro, entonces tres, plantean la misma cuestión y conducen a la misma pretensión: la anulación de la sentencia impugnada y la devolución de las actuaciones para que la Sala de instancia se pronuncie sobre el fondo. En consecuencia, por razones de igualdad en la


Bé no oblidem que són els sindicats, o sigui els representants dels treballadors i dels naris municipals, els que han negociat aquesta RLT amb el representant de

l’Ajuntament. I és el Ple qui posteriori, l’ha aprovat integrament i sense cap mena de modificació o esmena al document negociat per ambdues parts.

Així les coses, cap dels sindicats amb presència a la mesa de negociació, ha impugnat aquest acord, quan aquests si, tenen interès legítim col·lectiu per poderimpugnat (art. 31.2 LRJPAC) en concordança amb la STC núm. 101/1996, d’11 de

del Sindicato recurrente es, pues, indiscutible. Como afirmamos en la STC 210/1994 ( 210), «los sindicatos desempeñan, tanto por el reconocimiento expreso de la Constitución

(arts. 7 y 28) como por obra de los tratados internacionales suscritos por España en la materia (por todos, Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales [ RCL 1977\894 y ApNDL 363], art. 8 o art. 5, parte II Carta Social Europea [ RCL 1980\1436, 1821 y ApNDL 3008]), una función genérica de

defensa de los intereses de los trabajadores que, como ya ha sostenido la doctrina de este Tribunal, no descansa sólo en el vínculo de la afiliación, sino en la propia naturaleza sindical del grupo. La función de los sindicatos, pues, desde la perspectiva constitucional "no es únicamente la de representar a sus miembros, a través de los esquemas del apoderamiento y de la representación del Derecho privado. Cuando la Constitución y la Ley los invisten con la función de defender los intereses de

ores, les legitiman para ejercer aquellos derechos que, aun perteneciendo en puridad a cada uno de los trabajadores ut singulus , sean de necesario ejercicio colectivo" (STC 70/1982, fundamento jurídico 3.º), en virtud de una función de representación que el sindicato ostenta por sí mismo, sin que deba condicionar necesariamente su actividad a la relación de pretendido apoderamiento insita en el acto de afiliación, que discurre en un plano diverso del de la acción propiamente colectiva (SSTC 70/1982,

59], 187/1987 [ RTC 1987\187] o 217/1991, entre otrases posible reconocer en principio legitimado al sin dicato para accionar en cualquier proceso en que estén en juego intereses colectivos de los trab ajadores» (fund amento jurídico 3.º).

Ahora bien, esa capacidad abstracta del Sindicato tiene que concretarse, en cada caso, mediante un vínculo o conexión entre la organización que acciona y la pretensión ejercitada. «La función constitucionalmente atribuida a los sindicatos no alcanza a transformarlos en guardianes abstractos de la legalidad, cualesquiera que sean las circunstancias en que ésta pretenda hacerse valer», dijimos también en la STC 210/1994, fundamento jurídico 4.º

En suma, la legitimación de los sindica tos en el ámbito de lo contencioso -cuanto aptitud para ser parte en un proceso concret o, o legitimatio ad causam , ha de localizarse en la noción de interés profesional o económico; in terés que ha de entenderse referido en todo

n interés en sentido propio, cualificado o específi co» (STC 97/1991 [ RTC 1991fundamento jurídico 2.º, con cita de la STC 257/1988 [ RTC 1988\257]). Interés que, doctrinal y jurisprudencialmente, viene identificado en la obte nción de un beneficio o l a desaparición de un perjuicio en el supuesto de que prospere la acción intentada, y que no necesariamente ha de revestir un contenido patrimonial. ”

interessat, s’autoatorga una representació que no ostenta com a tots els funcionaris i treballadors de l’Ajuntament de Berga, per


(art. 28.1 CE). En aquest sentit la STS de 22 de novembre de 2010 (RJ2010/8623), de 3 de novembre de 2008 (RJ 2008/7844) FJ 4:

Este recurso de casación es idéntico al resuelto por nuestra sentencia de 3 de noviembre de 2008 ( RJ (casación 7773/2004 ) en el que las mismas partes debatieron sobre otra sentencia de la

misma Sala y Sección que desestimó por falta de legitimación de CSI-CSIF su recurso contra la resolución del Rector de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria que, entonces, aprobó la Relación de Puestos de Trabajo, modificada por la que se cuestiona en este proceso. Y los motivos de casación aun distintos en número, ahora cuatro, entonces tres, plantean la misma cuestión y conducen a

ión de la sentencia impugnada y la devolución de las actuaciones para que la Sala de instancia se pronuncie sobre el fondo. En consecuencia, por razones de igualdad en la

Bé no oblidem que són els sindicats, o sigui els representants dels treballadors i dels naris municipals, els que han negociat aquesta RLT amb el representant de


ts amb presència a la mesa de negociació, ha impugnat aquest acord, quan aquests si, tenen interès legítim col·lectiu per poder-lo haver impugnat (art. 31.2 LRJPAC) en concordança amb la STC núm. 101/1996, d’11 de

del Sindicato recurrente es, pues, indiscutible. Como afirmamos en la STC 210/1994 ( 210), «los sindicatos desempeñan, tanto por el reconocimiento expreso de la Constitución

or España en la materia (por todos, 894 y ApNDL 363], art. 8

1436, 1821 y ApNDL 3008]), una función genérica de defensa de los intereses de los trabajadores que, como ya ha sostenido la doctrina de

este Tribunal, no descansa sólo en el vínculo de la afiliación, sino en la propia naturaleza sindical del constitucional "no es únicamente la de

representar a sus miembros, a través de los esquemas del apoderamiento y de la representación del Derecho privado. Cuando la Constitución y la Ley los invisten con la función de defender los intereses de

ores, les legitiman para ejercer aquellos derechos que, aun perteneciendo en puridad a cada uno de los trabajadores ut singulus , sean de necesario ejercicio colectivo" (STC 70/1982, fundamento

el sindicato ostenta por sí mismo, sin que deba condicionar necesariamente su actividad a la relación de pretendido apoderamiento insita en el acto de afiliación, que discurre en un plano diverso del de la acción propiamente colectiva (SSTC 70/1982,

187] o 217/1991, entre otras). Por esta razón, es posible reconocer en principio legitimado al sin dicato para accionar en cualquier proceso en

amento jurídico 3.º).

Ahora bien, esa capacidad abstracta del Sindicato tiene que concretarse, en cada caso, mediante un vínculo o conexión entre la organización que acciona y la pretensión ejercitada. «La función

icatos no alcanza a transformarlos en guardianes abstractos de la legalidad, cualesquiera que sean las circunstancias en que ésta pretenda hacerse valer», dijimos también



a desaparición de un perjuicio en el supuesto de que prospere la acción intentada, y que no necesariamente ha de

interessat, s’autoatorga una representació que no ostenta com a tots els funcionaris i treballadors de l’Ajuntament de Berga, per


(art. 28.1 CE). En aquest sentit la STS de 22 de novembre de

Este recurso de casación es idéntico al resuelto por nuestra sentencia de 3 de noviembre de 2008 ( RJ (casación 7773/2004 ) en el que las mismas partes debatieron sobre otra sentencia de la

CSIF su recurso contra la , entonces, aprobó la

Relación de Puestos de Trabajo, modificada por la que se cuestiona en este proceso. Y los motivos de casación aun distintos en número, ahora cuatro, entonces tres, plantean la misma cuestión y conducen a

ión de la sentencia impugnada y la devolución de las actuaciones para que la Sala de instancia se pronuncie sobre el fondo. En consecuencia, por razones de igualdad en la


aplicación de la Ley debemos fallar ahora de la misma forma en que lo hicimos en esa estimando el recurso de casación, anulando la sentencia y devolviendo las actuaciones a la Sala de Las Palmas de Gran Canaria para que resuelva el recurso contenciosoevidentemente, ha de reconocerse la legimodificación parcial de la Relación de Puestos de Tr abajo del Personal de Administración y Servicios de la Universidad de Las Palmas de Gran Can aria. En efecto, a ese resultado conduce el examen conjunto plantean todos la misma cuestión: la legitimación del sindicato recurrente. decidendi de la sentencia recurrida es que no se ha acreditado la más mínima vinculación de CSICSIF con el ám bito del conflicto. Sin embargo, esa relación concre ta y específica se refleja con absoluta claridad en el expediente administrativo. Basta con examinarlo para comprobar ya desde su primer folio que CSI- CSIF cuenta con una Sección Sindical en la UniversidaGran Canaria y que participó en las distintas reuni ones en las que se desarrolló la negociación correspondiente a la modificación de la Relación de Puestos de Trabajo acordada por la resolución del Rector, objeto de enjuiciamiento en est Por tanto, el presupuesto del que parte la sentencia para negar su legitimación no se corresponde con lo que consta explícitamente en el expediente y se ha expresado en el proceso. Mejor dicho, de lo uno y de lo otro resulta exactamente lo conderechos que le reconocen los artículos 24.1 y 28.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) , y el 19.1 b) de la Ley de la Jurisdicción ( RCL 1998, 1741)petición formulada en el suplico del escrito de interposición, como se ha anunciado, devolver las actuaciones a la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso Administrativo de Las Palmas de Gran Canaria a fin de que, establecida ya la legresolviendo las cuestiones suscitadas por las partes. En el mateix sentit SSTS, de 4 de desembre de 2006 (RJ2007/81) que expressament reconeix la legitimació activa per poder impugnar sindicat que va participar en el procediment de negociació de la mateixa RLT. En resum només es reconeix legitimació del funcionari o laboral, en relació al seu lloc de treball i les seves funcions (més endavant estudiarem de legitimació absoluta per demanar l’aprovació o modificació de la relació de llocs de treball en el seu conjunt o fins i tot, pretendre que es modifiqués la RLT respecte altres llocs de treball. Sobre aquesta qüestió les SSTS febrer (RJCA 2012/56), 919/2000 de 25 d’octubre (RJCA 2000/1840), 507/2000 de 31 de maig (RJCA 2000/1398). Per aquest motiu doncs, manca de legitimació de l’interessat per interposar el present recurs potestatiu de reposiciódeclaració d’anul·labilitat de la l’Acord de Ple de 5 de febrer pel qual s’aprova la relació de llocs de treball de l’ajuntament de Berga. Igualment i en compliment del que es disposa a l’art. 122.2 LRJPACd’Alcaldia Núm. 333/2015, de data 21 d’abril, notificat en data 22 d’abril d’enguany, tal i com consta a l’expedient, es va donar trasllat del recurs presentat i audiència als sindicats per tal que en el termini de deu dies al·leguin el Però subsidiàriament i per tal de donar resposta a les diverses qüestions plantejades en el seu escrit en un futur recurs contenciós administratiu, es procedeix a donar resposta a les al·legacions plantejades: Primer.- Sobre l’al·legació primera que respecte de l’expedient administratiu d’aprovació de la RLT, es diu: no hi figuren en el mateix l’acte o actes de les sessions de valoració, degudament signades a les que hi figurin tots els intervinents, document aquest fonamental (...)


aplicación de la Ley debemos fallar ahora de la misma forma en que lo hicimos en esa estimando el recurso de casación, anulando la sentencia y devolviendo las actuaciones a la Sala de Las Palmas de Gran Canaria para que resuelva el recurso contencioso-administrativo, toda vez que, evidentemente, ha de reconocerse la legi timación que asiste a CSI- CSIF para impugnar esta modificación parcial de la Relación de Puestos de Tr abajo del Personal de Administración y Servicios de la Universidad de Las Palmas de Gran Can aria.

En efecto, a ese resultado conduce el examen conjunto de los cuatro motivos de casación, ya que plantean todos la misma cuestión: la legitimación del sindicato recurrente. Según se ha visto, la ratio decidendi de la sentencia recurrida es que no se ha acreditado la más mínima vinculación de CSI

bito del conflicto. Sin embargo, esa relación concre ta y específica se refleja con absoluta claridad en el expediente administrativo. Basta con examinarlo para comprobar ya desde

CSIF cuenta con una Sección Sindical en la Universida d de Las Palmas de Gran Canaria y que participó en las distintas reuni ones en las que se desarrolló la negociación correspondiente a la modificación de la Relación de Puestos de Trabajo acordada por la resolución del Rector, objeto de enjuiciamiento en est e proceso.

Por tanto, el presupuesto del que parte la sentencia para negar su legitimación no se corresponde con lo que consta explícitamente en el expediente y se ha expresado en el proceso. Mejor dicho, de lo uno y de lo otro resulta exactamente lo contrario. De ahí que tenga razón CSI- CSIF y la sentencia vulnere los derechos que le reconocen los artículos 24.1 y 28.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) , y el 19.1 b) de la Ley de la Jurisdicción ( RCL 1998, 1741) . Por eso, debemos anularla y, petición formulada en el suplico del escrito de interposición, como se ha anunciado, devolver las actuaciones a la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso Administrativo de Las Palmas de Gran Canaria a fin de que, establecida ya la legitimación de la organización recurrente, dicte nueva sentencia resolviendo las cuestiones suscitadas por las partes.

En el mateix sentit SSTS, de 4 de desembre de 2006 (RJ2007/81) que expressament reconeix la legitimació activa per poder impugnar la integritat d’una RLTsindicat que va participar en el procediment de negociació de la mateixa RLT.

En resum només es reconeix legitimació del funcionari o laboral, en relació al seu lloc de treball i les seves funcions (més endavant estudiarem aquest aspecte), i absència de legitimació absoluta per demanar l’aprovació o modificació de la relació de llocs de treball en el seu conjunt o fins i tot, pretendre que es modifiqués la RLT respecte altres llocs de treball. Sobre aquesta qüestió les SSTS Murcia núm. 200/2012, de 24 de febrer (RJCA 2012/56), 919/2000 de 25 d’octubre (RJCA 2000/1840), 507/2000 de 31 de maig (RJCA 2000/1398).

Per aquest motiu doncs, manca de legitimació de l’interessat per interposar el present recurs potestatiu de reposició, i per tant s’ha desestimar la seva pretensió de declaració d’anul·labilitat de la l’Acord de Ple de 5 de febrer pel qual s’aprova la relació de llocs de treball de l’ajuntament de Berga.


Però subsidiàriament i per tal de donar resposta a les diverses qüestions plantejades en el seu escrit en un futur recurs contenciós administratiu, es procedeix a donar resposta a les al·legacions plantejades:

l·legació primera que respecte de l’expedient administratiu d’aprovació de la RLT, es diu: un cop va tenir vista de l’expedient, ha comprovat que no hi figuren en el mateix l’acte o actes de les sessions de valoració, degudament signades a les que hi figurin tots els intervinents, document aquest fonamental (...)

aplicación de la Ley debemos fallar ahora de la misma forma en que lo hicimos en esa ocasión, es decir, estimando el recurso de casación, anulando la sentencia y devolviendo las actuaciones a la Sala de Las

administrativo, toda vez que, CSIF para impugnar esta

modificación parcial de la Relación de Puestos de Tr abajo del Personal de Administración y

de los cuatro motivos de casación, ya que Según se ha visto, la ratio

decidendi de la sentencia recurrida es que no se ha acreditado la más mínima vinculación de CSI -bito del conflicto. Sin embargo, esa relación concre ta y específica se refleja con

absoluta claridad en el expediente administrativo. Basta con examinarlo para comprobar ya desde d de Las Palmas de

Gran Canaria y que participó en las distintas reuni ones en las que se desarrolló la negociación correspondiente a la modificación de la Relación de Puestos de Trabajo acordada por la resolución

Por tanto, el presupuesto del que parte la sentencia para negar su legitimación no se corresponde con lo que consta explícitamente en el expediente y se ha expresado en el proceso. Mejor dicho, de lo uno y de

CSIF y la sentencia vulnere los derechos que le reconocen los artículos 24.1 y 28.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) , y el

. Por eso, debemos anularla y, atendiendo a la petición formulada en el suplico del escrito de interposición, como se ha anunciado, devolver las actuaciones a la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso Administrativo de Las Palmas de Gran

itimación de la organización recurrente, dicte nueva sentencia

En el mateix sentit SSTS, de 4 de desembre de 2006 (RJ2007/81) que expressament ritat d’una RLT per part d’un

sindicat que va participar en el procediment de negociació de la mateixa RLT.

En resum només es reconeix legitimació del funcionari o laboral, en relació al seu lloc aquest aspecte), i absència

de legitimació absoluta per demanar l’aprovació o modificació de la relació de llocs de treball en el seu conjunt o fins i tot, pretendre que es modifiqués la RLT respecte altres

Murcia núm. 200/2012, de 24 de febrer (RJCA 2012/56), 919/2000 de 25 d’octubre (RJCA 2000/1840), 507/2000 de 31

Per aquest motiu doncs, manca de legitimació de l’interessat per interposar el present , i per tant s’ha desestimar la seva pretensió de

declaració d’anul·labilitat de la l’Acord de Ple de 5 de febrer pel qual s’aprova la relació

, mitjançant Decret d’Alcaldia Núm. 333/2015, de data 21 d’abril, notificat en data 22 d’abril d’enguany, tal i com consta a l’expedient, es va donar trasllat del recurs presentat i audiència als

que considerin escaient.

Però subsidiàriament i per tal de donar resposta a les diverses qüestions plantejades en el seu escrit en un futur recurs contenciós administratiu, es procedeix a donar

l·legació primera que respecte de l’expedient administratiu un cop va tenir vista de l’expedient, ha comprovat que

no hi figuren en el mateix l’acte o actes de les sessions de valoració, degudament in tots els intervinents, document aquest fonamental (...). Bé


d’acord amb l’expedient facilitat pel departament de recursos humans s’adjunta la corresponent acta de la sessió i valoració dels llocs de treball com ANNEX I. I més concretament, també en quade 14 de novembre de 2014, ens remetem a la corresponent memòria d’alcaldia sobre la relació de lloc s de treball i l’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga (penjat a la web de la seu electròon en la seva pàgina 4, es diu textualment: “Des que el dia 18 d’octubre de 2011 es va constituir la Comissió de Valoració de la Relació de Llocs de Treball, amb posteriors modificacions dels membres ensessions de la MGN dels dies 20 de maig de 2014 i 2 de 2014, han tingut lloc diverses sessions per tal de dur a terme la valoració dels llocs de treball de l’Ajuntament de Berga. Entre aquestes, el dia 10 dedesembre de 2014 van aprovar l’acta de valoreflecteix la puntuació assignada a cada lloc que ha sortit de l’aplicació del manual aportat a l’expedient.” En el mateix document; pàgines 20 i següents s’explica en el punt 3.2 quins criteris d’acord amb la llei s’han utilitzat per tal de valorar cadascú dels llocs de treball. Tampoc és cert, o com a mínim és incoherent que tal i com es diu d’informació sobre aquesta acta o actes, en funció del nombre de sessions celebrades per part de la comissió de valoració, fa que la interposició d’aquest recurs de reposició s’hagi de fer en condicions de minva de dret de defensa i invalida la pròpia resolució aprovada segons l’art. 62.1a) Llei 30/1992, de 26 de novembre, infracció del deure de motivació d’acord amb l’art. 89.3 i 54.1.f motivació dels actes discrecionals”l’interessat sol·licita vista i còpia de l’expedient en data 10 de febrer de 2015. En tots els casos que s’ha demanat, seva integritat amb la presència de l’auxiliar administrativa de recursos humans tal i com queda acreditat amb la interposició en el termini legalment establert aquest recurs. Sens perjudici i no ho perdem de vista, que les RLT han de ser publiques (arts. 74 EBEP, 15.3 LMRFP, 32.2 RPEL) i l’Ajuntament ha complert sobradament aquest requisit: publicació en el BOPB de data 3 de març de 2015 i en la web municipal hi consta tota la memòria de l’esmentat expedient des del 18 de març d’enguany. Altra qüestió és que es demani còpia de l’expedient; sobre aquesta sol·licitud se li ha donat resposta mitjançant el Decret d’Alcaldia Núm. 306/2015 de data 15 d’abril. Sobre l’al·legació de la causa de nul·litat de l’art. 62.1.a) LRJPAC, és jurisprudència consolidada del TS que nogeneral està vulnerant. Queda acreditat que no és cert que s’hagi minvat cap dret de defensa quan s’està interposant un recurs administratiu i s’al·leguen aspectes tan concrets es citen expressament el contingut per exemple de l’informe de secretaria, actes, o altres documents de l’expedient, que demostren que s’ha tingut accés a l’expedient en la seva integritat. Tampoc és cert que la RLT no estigui suficientment motivada, l’interessat té a la seva disposició 61 pàgines de motivació de memòria d’alcaldia sobre la RLT i l’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga, sens perjudici dels informes que també obren en l’expedient, i que algun cita en el seu escrit de recurs. Per tant, es dóna sobradament compliment al que s’estableix en els arts. 54.1.f i 89.3 LRJPAC. Per tant doncs, queda acreditat que aquesta afirmació de l’interessat no és certa i encara menys, com s’ha dit en el punt segon dels fonaments de dret, no ostenta cap legitimació al que els representants dels treballadors han negociat i validat


d’acord amb l’expedient facilitat pel departament de recursos humans s’adjunta la corresponent acta de la sessió i valoració dels llocs de treball com ANNEX I.

I més concretament, també en quan a la motivació de la valoració que figura en l’acta de 14 de novembre de 2014, ens remetem a la corresponent memòria d’alcaldia sobre la relació de lloc s de treball i l’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga (penjat a la web de la seu electrònica de l’Ajuntament des del dia 18 de març de 2015) on en la seva pàgina 4, es diu textualment:

“Des que el dia 18 d’octubre de 2011 es va constituir la Comissió de Valoració de la Relació de Llocs de Treball, amb posteriors modificacions dels membres ensessions de la MGN dels dies 20 de maig de 2014 i 2 de 2014, han tingut lloc diverses sessions per tal de dur a terme la valoració dels llocs de treball de l’Ajuntament de Berga. Entre aquestes, el dia 10 de desembre de 2014 van aprovar l’acta de valoració dels llocs de treball, en la qual es reflecteix la puntuació assignada a cada lloc que ha sortit de l’aplicació del manual

En el mateix document; pàgines 20 i següents s’explica en el punt 3.2 quins criteris lei s’han utilitzat per tal de valorar cadascú dels llocs de treball.

Tampoc és cert, o com a mínim és incoherent que tal i com es diu d’informació sobre aquesta acta o actes, en funció del nombre de sessions celebrades

e valoració, fa que la interposició d’aquest recurs de reposició s’hagi de fer en condicions de minva de dret de defensa i invalida la pròpia resolució aprovada segons l’art. 62.1a) Llei 30/1992, de 26 de novembre, infracció del deure de

amb l’art. 89.3 i 54.1.f motivació dels actes discrecionals”l’interessat sol·licita vista i còpia de l’expedient en data 10 de febrer de 2015. En tots els casos que s’ha demanat, s’ha donat vista de l’expedient i s’ha pogut consultar en la

ritat amb la presència de l’auxiliar administrativa de recursos humans tal i com queda acreditat amb la interposició en el termini legalment establert aquest

Sens perjudici i no ho perdem de vista, que les RLT han de ser publiques (arts. 5.3 LMRFP, 32.2 RPEL) i l’Ajuntament ha complert sobradament aquest

requisit: publicació en el BOPB de data 3 de març de 2015 i en la web municipal hi consta tota la memòria de l’esmentat expedient des del 18 de març d’enguany. Altra

ni còpia de l’expedient; sobre aquesta sol·licitud se li ha donat resposta mitjançant el Decret d’Alcaldia Núm. 306/2015 de data 15 d’abril. Sobre l’al·legació de la causa de nul·litat de l’art. 62.1.a) LRJPAC, és jurisprudència consolidada del TS que no

eneral està vulnerant. Queda acreditat que no és cert que s’hagi minvat cap dret de defensa quan s’està interposant un recurs administratiu i s’al·leguen aspectes tan concrets es citen expressament el contingut per exemple de l’informe de secretaria,

, o altres documents de l’expedient, que demostren que s’ha tingut accés a l’expedient en la seva integritat. Tampoc és cert que la RLT no estigui suficientment motivada, l’interessat té a la seva disposició 61 pàgines de motivació de memòria

bre la RLT i l’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga, sens perjudici dels informes que també obren en l’expedient, i que algun cita en el seu escrit de recurs. Per tant, es dóna sobradament compliment al que s’estableix en els arts.

Per tant doncs, queda acreditat que aquesta afirmació de l’interessat no és certa i encara menys, com s’ha dit en el punt segon dels fonaments de dret, no ostenta cap legitimació al que els representants dels treballadors han negociat i validat


n a la motivació de la valoració que figura en l’acta de 14 de novembre de 2014, ens remetem a la corresponent memòria d’alcaldia sobre la relació de lloc s de treball i l’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga

nica de l’Ajuntament des del dia 18 de març de 2015)

“Des que el dia 18 d’octubre de 2011 es va constituir la Comissió de Valoració de la Relació de Llocs de Treball, amb posteriors modificacions dels membres en les sessions de la MGN dels dies 20 de maig de 2014 i 2 de 2014, han tingut lloc diverses sessions per tal de dur a terme la valoració dels llocs de treball de l’Ajuntament de

ració dels llocs de treball, en la qual es reflecteix la puntuació assignada a cada lloc que ha sortit de l’aplicació del manual

En el mateix document; pàgines 20 i següents s’explica en el punt 3.2 quins criteris lei s’han utilitzat per tal de valorar cadascú dels llocs de treball.

Tampoc és cert, o com a mínim és incoherent que tal i com es diu “la manca d’informació sobre aquesta acta o actes, en funció del nombre de sessions celebrades

e valoració, fa que la interposició d’aquest recurs de reposició s’hagi de fer en condicions de minva de dret de defensa i invalida la pròpia resolució aprovada segons l’art. 62.1a) Llei 30/1992, de 26 de novembre, infracció del deure de

amb l’art. 89.3 i 54.1.f motivació dels actes discrecionals”. Bé, l’interessat sol·licita vista i còpia de l’expedient en data 10 de febrer de 2015. En tots

s’ha donat vista de l’expedient i s’ha pogut consultar en la ritat amb la presència de l’auxiliar administrativa de recursos humans tal i

com queda acreditat amb la interposició en el termini legalment establert aquest Sens perjudici i no ho perdem de vista, que les RLT han de ser publiques (arts.

5.3 LMRFP, 32.2 RPEL) i l’Ajuntament ha complert sobradament aquest requisit: publicació en el BOPB de data 3 de març de 2015 i en la web municipal hi consta tota la memòria de l’esmentat expedient des del 18 de març d’enguany. Altra

ni còpia de l’expedient; sobre aquesta sol·licitud se li ha donat resposta mitjançant el Decret d’Alcaldia Núm. 306/2015 de data 15 d’abril. Sobre l’al·legació de la causa de nul·litat de l’art. 62.1.a) LRJPAC, és jurisprudència

eneral està vulnerant. Queda acreditat que no és cert que s’hagi minvat cap dret de defensa quan s’està interposant un recurs administratiu i s’al·leguen aspectes tan concrets es citen expressament el contingut per exemple de l’informe de secretaria,

, o altres documents de l’expedient, que demostren que s’ha tingut accés a l’expedient en la seva integritat. Tampoc és cert que la RLT no estigui suficientment motivada, l’interessat té a la seva disposició 61 pàgines de motivació de memòria

bre la RLT i l’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga, sens perjudici dels informes que també obren en l’expedient, i que algun cita en el seu escrit de recurs. Per tant, es dóna sobradament compliment al que s’estableix en els arts.

Per tant doncs, queda acreditat que aquesta afirmació de l’interessat no és certa i encara menys, com s’ha dit en el punt segon dels fonaments de dret, no ostenta cap legitimació al que els representants dels treballadors han negociat i validat.


Segon.- Sobre l’al·legació segona, i les valoració objectiva de l’interessat ja ens hi hem referit en el fonament jurídic primer, i les explicacions que s’ha utilitzat per la comissió de valoració segonsd’Alcaldia. Valoració objectiva, que en cap cas es va fer respecte a l’increment del complement específic que va obtenir l’interessat amb l’aprovació dels pressupostos per a l’anualitat 2014. Ja que tot i l’informe negatiu de secretaria advertis’estava seguint el procediment legalment establert, valoració objectiva, negociació per part dels sindicats i per tant incorrent en un vici de nul·litat de ple dret arts. 62.1.e) LRJPAC, es va incrementar passant el complement de destí de 4.737,48retribució total passa de 31.437,00d’intervenció que s’adjunta. En aquell moment no es va al·legar res al respecte. Ni tampocpressupost per no incrementar les retribucions de la resta del personal de l’Ajuntament. El que si queda clar és que no s’ha modificat en cap cèntim d’euro la retribució que percebia l’interessat abans com després de l’aprovació de la RLQuantitats retributives i funcions que ja varen ser admeses i acceptades des del mateix moment que va accedir a la plaça (que no lloc de treball) que ocupa actualment en aquest ajuntament. Per tant, no és cert que no hi ha una valoració per tots i cadSense perjudici que aquesta qüestió que no li correspon jutjarja hem acreditat que no està legitimitat processalment per fer aquestes al·legacions. S’insisteix que es va aprovar la valoració que es valegals dels treballadors i funcionaris de l’ajuntament. I per tant, es compleix amb que s’exigeix per la legislació aplicable a aquest expedient. E títol d’exemple citem el fonament jurídic tercer de la STSJ de València de 1473/2005) que diu: “TERCERO.- La elaboración de la RPT no se ajusta, a juicio del Sindicato recurrente, a las prescripciones de la LFPV, como así impone el art.18.3 de ésta; concretamente, la fijación de los complementos específicos se habría llevado a cabo sin la previa valoración de los puestos de trabajo (exigida por el art. 4 del RD. 861/96 , sobre retribuciones de los funcionarios de la Administración Local), lo que era más exigible en el caso de creación de nuevos puestos, cocupa. Se trata de determinar si esta "omisión procedimental", como la califica el Sindicato actor en el F.J. II de su demanda, conllevaría o no la anulación de la totalidad de la RPT. A este respecto, debe que la jurisprudencia (SSTS 30/Mayo/1993 y 8/Mayo/1998) ha venido perfilando la regulación de las relaciones de puestos de trabajo y las potestades de la Administración sobre ellas, afirmando que constituyen el instrumento técnico a través del co local-- la ordenación de su personal, de acuerdo con las necesidades de los servicios y con expresión de los requisitos exigidos para su desempeño, de modo que en función de ellas se definen lasde las Administraciones Públicas y se determinan las ofertas públicas de empleo. Por ello corresponde a la Administración la formación y aprobación de sus relaciones de actos con destinatario plural e indeterminado que carecen de contenidoAsí las cosas, el art.92.1 de la Ley 7/1985, de 2 /abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, dispone que "Los funcionarios al servicio de la Administración local se rigen, en lo no dispuesto por esta ley, por la legislación del Estado y de las comunidades autónomas en los términos del art. 149,1 18ª CE ." En este mismo sentido, el art.18.3 de la Ley 10/1985, de 31 / julio, de la función pública valenciana, establece que "Cada Corporación local formarà conforme a lo establecido en esta Ley y en la legislación bàsica estatal de régimen local".Sin embargo, la impugnación del Sindicato actor en este punto, queda constreñida a la valoración de los puestos de trabajo a los meros efectos de fijación del complemento específico asignado a cada uno de ellos , por lo que no puede desplegar ningún efecto anulatorio in genere sobre la totalidad de la RPT, y debe analizarse tan sólo en relación con ese parti


Sobre l’al·legació segona, i les “impressions” que diu tenir l’interessat sobre la valoració objectiva de l’interessat ja ens hi hem referit en el fonament jurídic primer, i les explicacions que s’ha utilitzat per la comissió de valoració segonsd’Alcaldia. Valoració objectiva, que en cap cas es va fer respecte a l’increment del complement específic que va obtenir l’interessat amb l’aprovació dels pressupostos per a l’anualitat 2014. Ja que tot i l’informe negatiu de secretaria advertis’estava seguint el procediment legalment establert, valoració objectiva, negociació per part dels sindicats i per tant incorrent en un vici de nul·litat de ple dret arts. 62.1.e) LRJPAC, es va incrementar individualment les seves retribucions cpassant el complement de destí de 4.737,48€ a 6.118,08€. De manera que les retribució total passa de 31.437,00€ a 33.049,24€ tal i com es fa constar per certificat d’intervenció que s’adjunta.

En aquell moment no es va al·legar res al respecte. Ni tampoc es va impugnar el pressupost per no incrementar les retribucions de la resta del personal de l’Ajuntament. El que si queda clar és que no s’ha modificat en cap cèntim d’euro la retribució que percebia l’interessat abans com després de l’aprovació de la RLQuantitats retributives i funcions que ja varen ser admeses i acceptades des del mateix moment que va accedir a la plaça (que no lloc de treball) que ocupa actualment en

Per tant, no és cert que no hi ha una valoració per tots i cadascú dels llocs de treball. Sense perjudici que aquesta qüestió que no li correspon jutjar-ho a l’interessat ja que ja hem acreditat que no està legitimitat processalment per fer aquestes al·legacions.

S’insisteix que es va aprovar la valoració que es va negociar amb els representants legals dels treballadors i funcionaris de l’ajuntament. I per tant, es compleix amb que s’exigeix per la legislació aplicable a aquest expedient. E títol d’exemple citem el fonament jurídic tercer de la STSJ de València de 30 de juny de 2008 (

La elaboración de la RPT no se ajusta, a juicio del Sindicato recurrente, a las prescripciones de la LFPV, como así impone el art.18.3 de ésta; concretamente, la fijación de los complementos

cos se habría llevado a cabo sin la previa valoración de los puestos de trabajo (exigida por el art. 4 del RD. 861/96 , sobre retribuciones de los funcionarios de la Administración Local), lo que era más exigible en el caso de creación de nuevos puestos, como es lo que habría sucedido en el caso que nos

Se trata de determinar si esta "omisión procedimental", como la califica el Sindicato actor en el F.J. II de su demanda, conllevaría o no la anulación de la totalidad de la RPT. A este respecto, debe que la jurisprudencia (SSTS 30/Mayo/1993 y 8/Mayo/1998) ha venido perfilando la regulación de las relaciones de puestos de trabajo y las potestades de la Administración sobre ellas, afirmando que constituyen el instrumento técnico a través del cual se realiza por la Administración --

la ordenación de su personal, de acuerdo con las necesidades de los servicios y con expresión de los requisitos exigidos para su desempeño, de modo que en función de ellas se definen lasde las Administraciones Públicas y se determinan las ofertas públicas de empleo. Por ello corresponde a la Administración la formación y aprobación de sus relaciones de ellas concurren, diferenciándolas de los

determinado que carecen de contenido normativo. Así las cosas, el art.92.1 de la Ley 7/1985, de 2 /abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, dispone que "Los funcionarios al servicio de la Administración local se rigen, en lo no dispuesto por esta ley, por la legislación del Estado y de las comunidades autónomas en los términos del art. 149,1 18ª CE ." En este mismo sentido, el art.18.3 de la Ley 10/1985, de 31 / julio, de la función pública valenciana, establece que "Cada Corporación local formarà sus plantillas y clasificará sus puestos de trabajo conforme a lo establecido en esta Ley y en la legislación bàsica estatal de régimen local".Sin embargo, la impugnación del Sindicato actor en este punto, queda constreñida a la

puestos de trabajo a los meros efectos de fijación del complemento específico , por lo que no puede desplegar ningún efecto anulatorio in genere sobre

la totalidad de la RPT, y debe analizarse tan sólo en relación con ese particular extremo; así, con relación

que diu tenir l’interessat sobre la valoració objectiva de l’interessat ja ens hi hem referit en el fonament jurídic primer, i les explicacions que s’ha utilitzat per la comissió de valoració segons la memòria d’Alcaldia. Valoració objectiva, que en cap cas es va fer respecte a l’increment del complement específic que va obtenir l’interessat amb l’aprovació dels pressupostos per a l’anualitat 2014. Ja que tot i l’informe negatiu de secretaria advertint que no s’estava seguint el procediment legalment establert, valoració objectiva, negociació per part dels sindicats i per tant incorrent en un vici de nul·litat de ple dret arts. 62.1.e)

retribucions complementàries € a 6.118,08€. De manera que les

€ a 33.049,24€ tal i com es fa constar per certificat

es va impugnar el pressupost per no incrementar les retribucions de la resta del personal de l’Ajuntament. El que si queda clar és que no s’ha modificat en cap cèntim d’euro la retribució que percebia l’interessat abans com després de l’aprovació de la RLT. Quantitats retributives i funcions que ja varen ser admeses i acceptades des del mateix moment que va accedir a la plaça (que no lloc de treball) que ocupa actualment en

ascú dels llocs de treball. ho a l’interessat ja que

ja hem acreditat que no està legitimitat processalment per fer aquestes al·legacions.

negociar amb els representants legals dels treballadors i funcionaris de l’ajuntament. I per tant, es compleix amb que s’exigeix per la legislació aplicable a aquest expedient. E títol d’exemple citem el

30 de juny de 2008 (rec.

La elaboración de la RPT no se ajusta, a juicio del Sindicato recurrente, a las prescripciones de la LFPV, como así impone el art.18.3 de ésta; concretamente, la fijación de los complementos

cos se habría llevado a cabo sin la previa valoración de los puestos de trabajo (exigida por el art. 4 del RD. 861/96 , sobre retribuciones de los funcionarios de la Administración Local), lo que era más

omo es lo que habría sucedido en el caso que nos

Se trata de determinar si esta "omisión procedimental", como la califica el Sindicato actor en el F.J. II de su demanda, conllevaría o no la anulación de la totalidad de la RPT. A este respecto, debe recordarse que la jurisprudencia (SSTS 30/Mayo/1993 y 8/Mayo/1998) ha venido perfilando la regulación de las relaciones de puestos de trabajo y las potestades de la Administración sobre ellas, afirmando que

estatal, autonómica la ordenación de su personal, de acuerdo con las necesidades de los servicios y con expresión

de los requisitos exigidos para su desempeño, de modo que en función de ellas se definen las plantillas de las Administraciones Públicas y se determinan las ofertas públicas de empleo. Por ello corresponde a


Así las cosas, el art.92.1 de la Ley 7/1985, de 2 /abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, dispone que "Los funcionarios al servicio de la Administración local se rigen, en lo no dispuesto por esta ley, por la legislación del Estado y de las comunidades autónomas en los términos del art. 149,1 18ª CE ." En este mismo sentido, el art.18.3 de la Ley 10/1985, de 31 / julio, de la función pública valenciana,

sus plantillas y clasificará sus puestos de trabajo conforme a lo establecido en esta Ley y en la legislación bàsica estatal de régimen local". Sin embargo, la impugnación del Sindicato actor en este punto, queda constreñida a la falta de

puestos de trabajo a los meros efectos de fijación del complemento específico , por lo que no puede desplegar ningún efecto anulatorio in genere sobre

cular extremo; así, con relación


al complemento específico, en el art. 4 del Real Decreto 861/1986, de 25 /abril, sobre Régimen de Retribuciones de los funcionarios de Administración Local, se indica: "2.modificación del complemento específico exigirá, con carácter previo, que por la Corporación se efectúe una valoración del puesto de trabajo atendiendo a las circunstancias expresadas en el núm. 1 de este artículo. 3 .- Efectuada la valoración, el Pleno de la Corporación, al aprobar lde trabajo, determinará aquéllos a los que correspo nde un complemento específico, señalando su respectiva cuantía" . Pero, como se indica por el Consorcio, no nos hallamos ante un procedimiento específico para la asignación o modificacpuestos de trabajo, sino ante un procedimiento global tendente a la aprobación de una RPT que permita al personal que ha accedido a la condición de funcionario tras la convocatoria de funcionarizmantener las retribuciones que con anterioridad venían percibiendo como laborales fijos; para ello, se han respetado dos pautas: 1ª) de un lado, la fijación de unos criterios para la homologación de los anteriores complementos retributivos que ya estaban asignados a los puestos, asegurando las cuantías retributivas, y empleando respecto de los complementos específicos la metodología valorativa de los puestos de trabajo ya adoptada en su momentocomo se recoge todo ello en la Memoria y en las fichas de clasificación de los puestos de trabajo.2ª) De otro, enmarcando todos estos trámites en el marco de un procedimiento de negociación colectiva que, con arreglo a reiterada jurisprudencia, constituye instrumento idóneo para llevar a cabo la valoración de las características de los puestos de trabajo. Efectivamente, el Tribunal Supremo, en Sentencia de 3/mayo/2000 (Rec. 2246/1996 , Ponente: Maurandi Guillén, Ndel complemento específico, contenida en determinado "Acuerdo", había sido efectuada sin llevarse a cabo la valoración previa de puestos de trabajo exigida por el art. 4.2 del Real Decreto 861/198abril , y el Tribunal, tras recordar que "el art. 32 de la ley 9/1987 permite que la negociación colectiva, por lo que hace a las condiciones de trabajo de los funcionarios públicos, pueda tener objeto estas materias: (..) b) La determinación y aplicación de las retribuciones de los funcionarios públicos; (..) y d) La clasificación de puestos de trabajo", afirma que "es inexacta la afirmación de la sentencia recurrida de que el complemento específico no fue precedido de valoración de los puestosestablecido al margen o ignorando si en los mismos concurrían o no las diferentes circunstancias que, según los art. 23.3.b) de la Ley 30/1984 condiciones particulares que se retribuyen mediante tal complemento.La lectura de los preceptos y elementos del "Acuerd o" a que antes se ha hecho referencia lo que reflejan es esto: que esa valoración fue realizada en el marco de la negociación colectiva que se desarroll ó y quedó perfeccionada extensivo a su modificación. Todo ello evidenciaconsiguiente catalogación de éstos se configura como unla Administración al más alto nivel indicado, de acuerdo con lasson las que regulan tanto el proceso de confección y aprobación como elrelación de puestos de trabajo, incluyendo las modificaciones que en ella puedenpropio de la Administración que efectúa en el ejercicio de inicialmente la jurisprudencia les atribuía la naturaleza d28/septiembre y 16/octubre/1987 y 12/julio/1988), posteriormente cambió de orientación (SSTS14/diciembre/1990, 19/diciembre/1991, 11/marzo/1994, 24/enero y 25/abril/1995, etc..) sancionando el caràcter de disposición general de los acuerdos de clasificación de puestos de trabajo y fijación de plantillas y complementos retributivos de los funcionarios, de forma que existe ya una doctrina consolidada que reconoce tal carácter normativo a las RPT aprobadas por las Adminisen ejercicio de sus potestadesgeneralidad, abstracción y permanencia que en complemento de destino, sino concretanenumeradas en ese art. 23.3.b) de la LMRFP, que habían sido apreciadas enconcluye que "La utilización de la negociación colectiva para el objeto a que acaba dees conforme con lo permitido por el art. 32 de la Ley 9/1987 " .En el presente caso, la valoración de los puestos y la cuantificación de los específicos asignados, se ha llevado a cabo en el seno de una Mesa de Nego ciación; aduce el recurrente qaportaron los suficientes datos y elementos de juic io para permitir llevar a cabo una adecuada valoración, pero lo cierto es que consta que la Mes a actuó sobre la base, entre otros elementos, de informes externos, informes de la Jefatura de Recur strabajo (fols. 688 a 1160 del anexo V), procedentes del estadio previo al proceso de funcionarización, no siendo cometido de este Tribun al, sino de Mesa, determinar si se contó o no términos en que ésta fue consensuada.


al complemento específico, en el art. 4 del Real Decreto 861/1986, de 25 /abril, sobre Régimen de Retribuciones de los funcionarios de Administración Local, se indica: "2.- El establecimiento o

específico exigirá, con carácter previo, que por la Corporación se efectúe una valoración del puesto de trabajo atendiendo a las circunstancias expresadas en el núm. 1 de este

Efectuada la valoración, el Pleno de la Corporación, al aprobar l a relación de puestos de trabajo, determinará aquéllos a los que correspo nde un complemento específico, señalando su

. Pero, como se indica por el Consorcio, no nos hallamos ante un procedimiento específico para la asignación o modificación singularizada de complementos específicos a determinados puestos de trabajo, sino ante un procedimiento global tendente a la aprobación de una RPT que permita al personal que ha accedido a la condición de funcionario tras la convocatoria de funcionarizmantener las retribuciones que con anterioridad venían percibiendo como laborales fijos; para ello, se han


taban asignados a los puestos, asegurando -salvo puntuales casos justificados- el mantenimiento de las cuantías retributivas, y empleando respecto de los complementos específicos la metodología valorativa de los puestos de trabajo ya adoptada en su momento por la Diputación Provincial de Valencia,

en la Memoria y en las fichas de clasificación de los puestos de trabajo. 2ª) De otro, enmarcando todos estos trámites en el marco de un procedimiento de negociación colectiva

eglo a reiterada jurisprudencia, constituye instrumento idóneo para llevar a cabo la valoración de las características de los puestos de trabajo. Efectivamente, el Tribunal Supremo, en Sentencia de

2246/1996 , Ponente: Maurandi Guillén, N.), aborda la argumentación de CCOO de que la determinación del complemento específico, contenida en determinado "Acuerdo", había sido efectuada sin llevarse a cabo la valoración previa de puestos de trabajo exigida por el art. 4.2 del Real Decreto 861/198abril , y el Tribunal, tras recordar que "el art. 32 de la ley 9/1987 permite que la negociación colectiva, por lo que hace a las condiciones de trabajo de los funcionarios públicos, pueda tener objeto estas materias:

aplicación de las retribuciones de los funcionarios públicos; (..) y d) La clasificación de puestos de trabajo", afirma que "es inexacta la afirmación de la sentencia recurrida de que el complemento específico no fue precedido de valoración de los puestos de trabajo y, en todo caso, fue establecido al margen o ignorando si en los mismos concurrían o no las diferentes circunstancias que, según los art. 23.3.b) de la Ley 30/1984 -LMRFP- y 4 del RD. 861/1986 , determinan la apreciación de las

iculares que se retribuyen mediante tal complemento. La lectura de los preceptos y elementos del "Acuerd o" a que antes se ha hecho referencia lo que reflejan es esto: que esa valoración fue realizada en el marco de la negociación colectiva que se

ó y quedó perfeccionada puestos de trabajo --arts. 15.1 e) y 16 Ley 30/1984 extensivo a su modificación. Todo ello evidencia que la confección de las RPT por la Administración y la consiguiente catalogación de éstos se configura como un instrumento de política de personal, atribuido a la Administración al más alto nivel indicado, de acuerdo con las normas de derecho administrativo, que son las que regulan tanto el proceso de confección y aprobación como el de su publicidad. Así pues, la

ón de puestos de trabajo, incluyendo las modificaciones que en ella pueden efectuarse, es un acto propio de la Administración que efectúa en el ejercicio de sus potestades organizatorias.inicialmente la jurisprudencia les atribuía la naturaleza de acto plural más que normativo (SSTS28/septiembre y 16/octubre/1987 y 12/julio/1988), posteriormente cambió de orientación (SSTS14/diciembre/1990, 19/diciembre/1991, 11/marzo/1994, 24/enero y 25/abril/1995, etc..) sancionando el

general de los acuerdos de clasificación de puestos de trabajo y fijación de complementos retributivos de los funcionarios, de forma que existe ya una doctrina

carácter normativo a las RPT aprobadas por las Adminisen ejercicio de sus potestades organizatorias, atendido su carácter ordinamental y a las notas de generalidad, abstracción y permanencia que en diferenciados los puestos de trabajo a los efectos del complemento de destino, sino concretando cuales eran las singulares circunstancias, de entre las enumeradas en ese art. 23.3.b) de la LMRFP, que habían sido apreciadas en cada uno de esos niveles", concluye que "La utilización de la negociación colectiva para el objeto a que acaba dees conforme con lo permitido por el art. 32 de la Ley 9/1987 " . En el presente caso, la valoración de los puestos y la cuantificación de los específicos asignados, se ha llevado a cabo en el seno de una Mesa de Nego ciación; aduce el recurrente qaportaron los suficientes datos y elementos de juic io para permitir llevar a cabo una adecuada valoración, pero lo cierto es que consta que la Mes a actuó sobre la base, entre otros elementos, de informes externos, informes de la Jefatura de Recur sos humanos, y fichas de los puestos de trabajo (fols. 688 a 1160 del anexo V), procedentes del estadio previo al proceso de funcionarización, no siendo cometido de este Tribun al, sino de los representantes presentes en la

si se contó o no con el suficiente material para finalmente aprobar la RPT en los consensuada.

al complemento específico, en el art. 4 del Real Decreto 861/1986, de 25 /abril, sobre Régimen de El establecimiento o

específico exigirá, con carácter previo, que por la Corporación se efectúe una valoración del puesto de trabajo atendiendo a las circunstancias expresadas en el núm. 1 de este

a relación de puestos de trabajo, determinará aquéllos a los que correspo nde un complemento específico, señalando su

. Pero, como se indica por el Consorcio, no nos hallamos ante un procedimiento ión singularizada de complementos específicos a determinados

puestos de trabajo, sino ante un procedimiento global tendente a la aprobación de una RPT que permita al personal que ha accedido a la condición de funcionario tras la convocatoria de funcionarización, mantener las retribuciones que con anterioridad venían percibiendo como laborales fijos; para ello, se han


el mantenimiento de las cuantías retributivas, y empleando respecto de los complementos específicos la metodología

por la Diputación Provincial de Valencia,


eglo a reiterada jurisprudencia, constituye instrumento idóneo para llevar a cabo la valoración de las características de los puestos de trabajo. Efectivamente, el Tribunal Supremo, en Sentencia de

.), aborda la argumentación de CCOO de que la determinación del complemento específico, contenida en determinado "Acuerdo", había sido efectuada sin llevarse a cabo la valoración previa de puestos de trabajo exigida por el art. 4.2 del Real Decreto 861/1986, de 25 de abril , y el Tribunal, tras recordar que "el art. 32 de la ley 9/1987 permite que la negociación colectiva, por lo que hace a las condiciones de trabajo de los funcionarios públicos, pueda tener objeto estas materias:

aplicación de las retribuciones de los funcionarios públicos; (..) y d) La clasificación de puestos de trabajo", afirma que "es inexacta la afirmación de la sentencia recurrida de que

de trabajo y, en todo caso, fue establecido al margen o ignorando si en los mismos concurrían o no las diferentes circunstancias que,

y 4 del RD. 861/1986 , determinan la apreciación de las

La lectura de los preceptos y elementos del "Acuerd o" a que antes se ha hecho referencia lo que reflejan es esto: que esa valoración fue realizada en el marco de la negociación colectiva que se


umento de política de personal, atribuido a normas de derecho administrativo, que


sus potestades organizatorias. Y aunque e acto plural más que normativo (SSTS

28/septiembre y 16/octubre/1987 y 12/julio/1988), posteriormente cambió de orientación (SSTS 14/diciembre/1990, 19/diciembre/1991, 11/marzo/1994, 24/enero y 25/abril/1995, etc..) sancionando el

general de los acuerdos de clasificación de puestos de trabajo y fijación de complementos retributivos de los funcionarios, de forma que existe ya una doctrina

carácter normativo a las RPT aprobadas por las Administraciones Públicas organizatorias, atendido su carácter ordinamental y a las notas de



En el presente caso, la valoración de los puestos y la cuantificación de los específicos asignados, se ha llevado a cabo en el seno de una Mesa de Nego ciación; aduce el recurrente q ue no se aportaron los suficientes datos y elementos de juic io para permitir llevar a cabo una adecuada valoración, pero lo cierto es que consta que la Mes a actuó sobre la base, entre otros elementos, de

os humanos, y fichas de los puestos de trabajo (fols. 688 a 1160 del anexo V), procedentes del estadio previo al proceso de

los representantes presentes en la con el suficiente material para finalmente aprobar la RPT en los


No cabe, pues, acoger este extremo del recurso.” Així doncs i seguint aquesta doctrina jurisdiccional, no figura en cap acta de l’expedient administratiu d’aprovació de la RLT, per part de cap dels sindicats de la mesa de valoració i mesa general de negociació, que no tenien suficient material per aprovar la RLT en els termes que aquesta va ser consensuada. Per tant doncs, si els legitimats per negociar la RLT i posteriorment aprovarl’han impugnat, menys ho pot fer l’interessat el qual no està legitimitat per fermenys, va participar de la mesa de negociació. Per aquests motius també es desestima l’al·legreposició. Tercer.- En referència a les funcions, complement de destí i complement específic que actualment es perceben, bé tret de l’increment que se li va operar en el pressupost de l’exercici 2014, respecte la mmateixes que tenia en el moment d’accedir a la plaça i que percebia i realitzava abans d’aprovar-se la RLT. S’acompanya un quadre excel (no se sap la procedència ni d’on prové aquesta document) compadestí similar. Aquesta comparació no s’ajusta a dret ja que no respecte en cap moment l’autonomia local d’aquest Ajuntament i molt menys, la seva facultat d’autoorganització aspectes legalment garantija que no s’aporta cap quadre de funcions dels suposats llocs de treball similars a la plaça que ocupa l’interessat a l’ajuntament de Berga. Aquesta comparació, només tindria un cert sentit dins del comprendre no tenen la mateixa responsabilitat i funcions un enginyer tècnic de l’Ajuntament de Manresa, Barcelona, Berga o bé, de Cercs. Ja que estem parlant de realitats molt diferents i que o admeten L’interessat està jutjant pels seus interessos personals, i posa en dubte o nega la facultat d’aquesta Corporació d’atoorganitzardonar compliment als principis contingutell, discutir si s’unifiquen en un sol lloc (que no plaça) les funcions de cap tècnic de serveis i enginyer tècnic, sense desdoblar entre dos llocs de treball distints, tal i com manifesta en el seu escrit. Dresponsables l’arquitecte municipal, l’arquitecte tècnic i l’enginyer tècnic. Però Això era així per expressa voluntat manifestada davant l’Alcalde, en el moment en què es va abordar la substitució de l’anterior cap Sr. Jreproduïm el fonament jurídic cinquè de la STSJ de Canàries núm. 291/2002, de 9 de maig (RJCA 2002/1179): “QUINTO «El artículo 15 de la Ley 30/1984, de 2 agosto ( RCL 1984, 2000, 2Reforma de la Función Pública, dispone en su apartado 1 que las relaciones de puestos de trabajo de la Administración del Estado son el instrumento técnico a través del cual se realiza la ordenación del personal, de acuerdo con las necesidades de los servicios; añadiendo en la letra d) de ese apartado que la creación, modificación, refundición y supresión de puestos de trabajo se realizará a través de las relaciones de puestos de trabajo.se incluye en el ámbito abarcado por la que atribuye a éstas la facultad de organizar los s ervicios en la forma que estime más conveniente para su mayor eficacia, a la que le compele el mandato contenido en el artícu lo 103.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) , sin trabas deriv adas del mantenimiento de formas de organización que hayan podido mostrarse menos adecu adas para la satisfacción de ese mandato; potestad de autoorganización en la que es característica la discrecionalidad que domina su ejercicio, no confundible con la arbitrariedad, sie mpre prohibida, a la que desde luego no



Així doncs i seguint aquesta doctrina jurisdiccional, no figura en cap acta de l’expedient u d’aprovació de la RLT, per part de cap dels sindicats de la mesa de

valoració i mesa general de negociació, que no tenien suficient material per aprovar la RLT en els termes que aquesta va ser consensuada. Per tant doncs, si els legitimats

a RLT i posteriorment aprovar-la no han dit res al respecte, i ni tan sols l’han impugnat, menys ho pot fer l’interessat el qual no està legitimitat per fermenys, va participar de la mesa de negociació.

Per aquests motius també es desestima l’al·legació segona del seu escrit de recurs de

En referència a les funcions, complement de destí i complement específic que actualment es perceben, bé tret de l’increment que se li va operar en el pressupost de l’exercici 2014, respecte la majoria de la resta de personal de la Corporació. Són les mateixes que tenia en el moment d’accedir a la plaça i que percebia i realitzava abans

se la RLT. S’acompanya un quadre excel (no se sap la procedència ni d’on prové aquesta document) comparatiu respecte altres llocs de treball amb un nivell de destí similar. Aquesta comparació no s’ajusta a dret ja que no respecte en cap moment l’autonomia local d’aquest Ajuntament i molt menys, la seva facultat d’autoorganització aspectes legalment garantits. Però a més a més, aquesta comparació no es possible, ja que no s’aporta cap quadre de funcions dels suposats llocs de treball similars a la plaça que ocupa l’interessat a l’ajuntament de Berga. Aquesta comparació, només tindria un cert sentit dins del personal de la mateixa Corporació. Ja que com es pot comprendre no tenen la mateixa responsabilitat i funcions un enginyer tècnic de l’Ajuntament de Manresa, Barcelona, Berga o bé, de Cercs. Ja que estem parlant de realitats molt diferents i que o admeten possible comparació om pretén l’interessat.

L’interessat està jutjant pels seus interessos personals, i posa en dubte o nega la facultat d’aquesta Corporació d’atoorganitzar-se com consideri més escaient per tal de donar compliment als principis continguts a l’art. 103 CE. No li correspon en cap cas a ell, discutir si s’unifiquen en un sol lloc (que no plaça) les funcions de cap tècnic de serveis i enginyer tècnic, sense desdoblar entre dos llocs de treball distints, tal i com manifesta en el seu escrit. De fet, fins a l’actualitat de facto a serveis tècnics hi ha tres responsables l’arquitecte municipal, l’arquitecte tècnic i l’enginyer tècnic. Però Això era així per expressa voluntat manifestada davant l’Alcalde, en el moment en què es va

itució de l’anterior cap Sr. J. C. Sobre la facultat d’autoorganització reproduïm el fonament jurídic cinquè de la STSJ de Canàries núm. 291/2002, de 9 de

«El artículo 15 de la Ley 30/1984, de 2 agosto ( RCL 1984, 2000, 2317, 2427) , de Medidas para la Reforma de la Función Pública, dispone en su apartado 1 que las relaciones de puestos de trabajo de la Administración del Estado son el instrumento técnico a través del cual se realiza la ordenación del

con las necesidades de los servicios; añadiendo en la letra d) de ese apartado que creación, modificación, refundición y supresión de puestos de trabajo se realizará a través de

las relaciones de puestos de trabajo. De otro lado, porque la previsión de aquella disposición adicional se incluye en el ámbito abarcado por la potestad autoorganizativa de las Administraciones Pú blicas, que atribuye a éstas la facultad de organizar los s ervicios en la forma que estime más conveniente

la que le compele el mandato contenido en el artícu lo 103.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) , sin trabas deriv adas del mantenimiento de formas de organización que hayan podido mostrarse menos adecu adas para la satisfacción de ese mandato;

de autoorganización en la que es característica la discrecionalidad que domina su ejercicio, no confundible con la arbitrariedad, sie mpre prohibida, a la que desde luego no

Així doncs i seguint aquesta doctrina jurisdiccional, no figura en cap acta de l’expedient u d’aprovació de la RLT, per part de cap dels sindicats de la mesa de

valoració i mesa general de negociació, que no tenien suficient material per aprovar la RLT en els termes que aquesta va ser consensuada. Per tant doncs, si els legitimats

la no han dit res al respecte, i ni tan sols l’han impugnat, menys ho pot fer l’interessat el qual no està legitimitat per fer-ho i

ació segona del seu escrit de recurs de

En referència a les funcions, complement de destí i complement específic que actualment es perceben, bé tret de l’increment que se li va operar en el pressupost de

ajoria de la resta de personal de la Corporació. Són les mateixes que tenia en el moment d’accedir a la plaça i que percebia i realitzava abans

se la RLT. S’acompanya un quadre excel (no se sap la procedència ni d’on ratiu respecte altres llocs de treball amb un nivell de

destí similar. Aquesta comparació no s’ajusta a dret ja que no respecte en cap moment l’autonomia local d’aquest Ajuntament i molt menys, la seva facultat d’autoorganització

ts. Però a més a més, aquesta comparació no es possible, ja que no s’aporta cap quadre de funcions dels suposats llocs de treball similars a la plaça que ocupa l’interessat a l’ajuntament de Berga. Aquesta comparació, només

personal de la mateixa Corporació. Ja que com es pot comprendre no tenen la mateixa responsabilitat i funcions un enginyer tècnic de l’Ajuntament de Manresa, Barcelona, Berga o bé, de Cercs. Ja que estem parlant de

possible comparació om pretén l’interessat.

L’interessat està jutjant pels seus interessos personals, i posa en dubte o nega la se com consideri més escaient per tal de

s a l’art. 103 CE. No li correspon en cap cas a ell, discutir si s’unifiquen en un sol lloc (que no plaça) les funcions de cap tècnic de serveis i enginyer tècnic, sense desdoblar entre dos llocs de treball distints, tal i com

a serveis tècnics hi ha tres responsables l’arquitecte municipal, l’arquitecte tècnic i l’enginyer tècnic. Però Això era així per expressa voluntat manifestada davant l’Alcalde, en el moment en què es va

Sobre la facultat d’autoorganització reproduïm el fonament jurídic cinquè de la STSJ de Canàries núm. 291/2002, de 9 de

317, 2427) , de Medidas para la Reforma de la Función Pública, dispone en su apartado 1 que las relaciones de puestos de trabajo de la Administración del Estado son el instrumento técnico a través del cual se realiza la ordenación del

con las necesidades de los servicios; añadiendo en la letra d) de ese apartado que creación, modificación, refundición y supresión de puestos de trabajo se realizará a través de

aquella disposición adicional potestad autoorganizativa de las Administraciones Pú blicas,

que atribuye a éstas la facultad de organizar los s ervicios en la forma que estime más conveniente la que le compele el mandato contenido en el artícu lo 103.1 de la

Constitución ( RCL 1978, 2836) , sin trabas deriv adas del mantenimiento de formas de organización que hayan podido mostrarse menos adecu adas para la satisfacción de ese mandato;

de autoorganización en la que es característica la discrecionalidad que domina su ejercicio, no confundible con la arbitrariedad, sie mpre prohibida, a la que desde luego no


conducen por sí solos los términos de la repetida d isposición adicional. se integra en el elenco de los derechos adquiridos el de la inalterabilidad de todos y cualesquiera de los múltiples aspectos que conforman la relación funcionarial en un momento dado, no comprendiéndose entre ellos, en cuanto opuesto al fmantenimiento inalterable de las unidades administr ativas en algún momento diseñadas, su organización, o su integración en el seno de la Adm inistración;del solo tenor de la disposición adicional impugnada que los derechos adquiridos que propiamente puedan corresponder a los funcionarios vayan a ser desconocidos o vulnerados en el ejercicio, futuro e hipotético, de la posibilidad de modificación que contemplcual podrá llevarse a cabo la repetida modificación, se hace en la disposición adicional sin alterar en nada el régimen procedimental al que deba sujetarse una eventual modificación de las relaciones de puede trabajo; será allí y entonces donde deberá analizarse el fundamento de esa preocupación de previa audiencia a la que repetidamente se refiere la parte recurrente, cuya previsión no puede ahora echarse en falta, pues quedan excluidas de la obligator34.1 de la Ley 9/1987, de 12 junio ( RCL 1987, 1450) , sobre órganos de Representación, Determinación de las Condiciones de Trabajo y Participación del Personal al Servicio de las Administraciones Públicas, las decisiones de éstas que afecten a sus potestade s de organización.en fin, y para el hipotético supuesto de que sea a ello u lo que quiere referirse la parte actora con las líneas que quedaron transcritas al final del fundamento de derecho de lo alegado en el proceso que la disposición impugnada exceda del ámbito puramente doméstico de la organización administrativa , ni que directamente afecte a intereses de carácter general o corporativo, no se echa en falta en el procedimiento de su elaboración ningún singular trámite de audiencia o informe previo» ( S. de 17 febrero 1997 [ RJ 1997, 1504] ). «organizatoria alude al conjunto de poderes de una a utoridad públicmedios personales, materiales y reales que se le en comiendan con objeto de que sea posible el ejercicio de determinadas competencias y potestades públicas. general de esta noción implica la necesidapotestad organizatoria ejercida mediante Ley y por tanto por las Cortes Generales o los órganos Legislativos de las Comunidades Autónomas, y la que viene atribuida a las Administraciones Públicael caso de que la referida potestad organizatoria se ejercite mediante norma con rango de ley tiene sin duda por objeto regular los medios necesarios para el funcionamiento del propio órgano legislador, o bien regular una determinada unidad orgánica Autónomas. Va de suyo que en el ejercicio de esta potestad los legisladores deben atenerse a las normas de procedimiento y guardar las reglas establecidas para la formación de voluntad del órgano legislSin embargo no debemos insistir en la referencia a este modo de ejercicio de la potestad organizatoria, ya que no guarda relación ninguna con el supuesto estudiado en el caso de autos. Por el contrario nos interesa ahora de modo directo la Públicas , bien por vía de reglamento ordenando el conjunto de medios que se asignan a un órgano administrativo, bien incluso mediante actos individuales. importante extremo de cómo se encuentra sometida la A dministración al ordenamiento jurídico en el ejercicio de aquella potestad organizatoria debi endo destacarse que, contra lo que se afirma en ciertas aproximaciones al tema, los poderes para or denar la orgapretexto de que se trata de una potestad referida a un ámbito doméstico, un coto exento de la sumisión al derecho, lo que sería contrario a los a rtículos 9.1 y 103.1 de la vigente Constitución Española. En definitiva estamcarácter peculiar, otorgados por el ordenamiento pa ra conseguir fines públicos y justamente por ello la posibilidad de actuación en este campo de l as autoridades de la Administración Pública con stituye en el sentido más ajustado del tema una ver dadera potestad.embargo, la existencia de peculiaridades de la potestad organizatoria que en ocasiones han determinado que los Tribunales de Justicia sean renuentes a una revisión en de los poderes administrativos en materia de organización. La razón para ello es que en potestad organizatoria no se están regulando “in ge nere” los derechos y obligaciones, ni de la totalidad de lo s ciudadanos, ni normalmente de una pluralidad inde terminada de sujetos. Los afectados por aquel ejercicio son quienes integran el personal al servicio de la Administración, trátese de funcionarios o de personal laboral, enco ntrándose íntimamente relacionacuestiones que se refieren a organización propiamen te dicha y a personal administrativo. Por ello son los agentes de la organización los que en mayor medida pueden verse afectados o concernidos en sus expectativas e intereses por las modificacionesimplica el ejercicio de la potestad organizatoria. laboral se encuentra sometido a una relación especi al de sujeción en virtud de su particular “status” . Por ello puede desde luego reconocidos por la norma, incluso en materia de org anización en determinadas ocasiones cuando se pretende han sido vulneradas normas jurídicas qu e reconozcan derechos. En cambio este personal no pue de o, por expresarlo en términos procesales no está legitimado, para pretender obstaculizar el ejercicio de la potestad pública de ordenar la organización formulando


conducen por sí solos los términos de la repetida d isposición adicional. En tercer se integra en el elenco de los derechos adquiridos el de la inalterabilidad de todos y cualesquiera de los múltiples aspectos que conforman la relación funcionarial en un momento dado, no comprendiéndose entre ellos, en cuanto opuesto al fin para el que se otorga aquella potestad de autoorganización, el mantenimiento inalterable de las unidades administr ativas en algún momento diseñadas, su organización, o su integración en el seno de la Adm inistración; sin que de nuevo aquí se desprenda

l solo tenor de la disposición adicional impugnada que los derechos adquiridos que propiamente puedan corresponder a los funcionarios vayan a ser desconocidos o vulnerados en el ejercicio, futuro e hipotético, de la posibilidad de modificación que contempla. Porque la remisión al instrumento a través del cual podrá llevarse a cabo la repetida modificación, se hace en la disposición adicional sin alterar en nada el régimen procedimental al que deba sujetarse una eventual modificación de las relaciones de puede trabajo; será allí y entonces donde deberá analizarse el fundamento de esa preocupación de previa audiencia a la que repetidamente se refiere la parte recurrente, cuya previsión no puede ahora echarse en

pues quedan excluidas de la obligator iedad de la negociación , según se dispone en el artículo 34.1 de la Ley 9/1987, de 12 junio ( RCL 1987, 1450) , sobre órganos de Representación, Determinación de las Condiciones de Trabajo y Participación del Personal al Servicio de las

las decisiones de éstas que afecten a sus potestade s de organización.en fin, y para el hipotético supuesto de que sea a ello u lo que quiere referirse la parte actora con las líneas que quedaron transcritas al final del fundamento de derecho anterior, porque no desprendiéndose de lo alegado en el proceso que la disposición impugnada exceda del ámbito puramente doméstico de la

, ni que directamente afecte a intereses de carácter general o corporativo, lta en el procedimiento de su elaboración ningún singular trámite de audiencia o informe

previo» ( S. de 17 febrero 1997 [ RJ 1997, 1504] ). «En síntesis puede entenderse que la potestad organizatoria alude al conjunto de poderes de una a utoridad públic a para la ordenación de los medios personales, materiales y reales que se le en comiendan con objeto de que sea posible el ejercicio de determinadas competencias y potestades públicas. Sin embargo el mismo carácter general de esta noción implica la necesidad de diferenciar supuestos, ya que debe distinguirse entre la potestad organizatoria ejercida mediante Ley y por tanto por las Cortes Generales o los órganos Legislativos de las Comunidades Autónomas, y la que viene atribuida a las Administraciones Públicael caso de que la referida potestad organizatoria se ejercite mediante norma con rango de ley tiene sin duda por objeto regular los medios necesarios para el funcionamiento del propio órgano legislador, o bien regular una determinada unidad orgánica incluida en el ámbito del Estado o de las Comunidades Autónomas. Va de suyo que en el ejercicio de esta potestad los legisladores deben atenerse a las normas de procedimiento y guardar las reglas establecidas para la formación de voluntad del órgano legislSin embargo no debemos insistir en la referencia a este modo de ejercicio de la potestad organizatoria, ya que no guarda relación ninguna con el supuesto estudiado en el caso de autos. Por el contrario nos interesa ahora de modo directo la potestad organizatoria ejercida por las propias Administraci ones

, bien por vía de reglamento ordenando el conjunto de medios que se asignan a un órgano administrativo, bien incluso mediante actos individuales. Este planteamiento general debe revertir al

portante extremo de cómo se encuentra sometida la A dministración al ordenamiento jurídico en el ejercicio de aquella potestad organizatoria debi endo destacarse que, contra lo que se afirma en ciertas aproximaciones al tema, los poderes para or denar la orga nización no pueden constituir, so pretexto de que se trata de una potestad referida a un ámbito doméstico, un coto exento de la sumisión al derecho, lo que sería contrario a los a rtículos 9.1 y 103.1 de la vigente Constitución Española. En definitiva estam os ante el ejercicio de unos poderes públicos, aunq ue sean de carácter peculiar, otorgados por el ordenamiento pa ra conseguir fines públicos y justamente por ello la posibilidad de actuación en este campo de l as autoridades de la Administración Pública

stituye en el sentido más ajustado del tema una ver dadera potestad. Ello no excluye, sin embargo, la existencia de peculiaridades de la potestad organizatoria que en ocasiones han determinado que los Tribunales de Justicia sean renuentes a una revisión en todos sus extremos del uso que se hace de los poderes administrativos en materia de organización. La razón para ello es que en potestad organizatoria no se están regulando “in ge nere” los derechos y obligaciones, ni de la

s ciudadanos, ni normalmente de una pluralidad inde terminada de sujetos. Los afectados por aquel ejercicio son quienes integran el personal al servicio de la Administración, trátese de funcionarios o de personal laboral, enco ntrándose íntimamente relacionacuestiones que se refieren a organización propiamen te dicha y a personal administrativo. Por ello son los agentes de la organización los que en mayor medida pueden verse afectados o concernidos en sus expectativas e intereses por las modificaciones orgánicas que normalmente implica el ejercicio de la potestad organizatoria. Pero el caso es que este personal funcionario o laboral se encuentra sometido a una relación especi al de sujeción en virtud de su particular

Por ello puede desde luego conducirse como actor procesal en defensa de los de rechos reconocidos por la norma, incluso en materia de org anización en determinadas ocasiones cuando se pretende han sido vulneradas normas jurídicas qu e reconozcan derechos. En cambio este

de o, por expresarlo en términos procesales no está legitimado, para pretender obstaculizar el ejercicio de la potestad pública de ordenar la organización formulando

En tercer lugar, porque no se integra en el elenco de los derechos adquiridos el de la inalterabilidad de todos y cualesquiera de los múltiples aspectos que conforman la relación funcionarial en un momento dado, no comprendiéndose

se otorga aquella potestad de autoorganización, el mantenimiento inalterable de las unidades administr ativas en algún momento diseñadas, su

sin que de nuevo aquí se desprenda l solo tenor de la disposición adicional impugnada que los derechos adquiridos que propiamente

puedan corresponder a los funcionarios vayan a ser desconocidos o vulnerados en el ejercicio, futuro e a. Porque la remisión al instrumento a través del

cual podrá llevarse a cabo la repetida modificación, se hace en la disposición adicional sin alterar en nada el régimen procedimental al que deba sujetarse una eventual modificación de las relaciones de puestos de trabajo; será allí y entonces donde deberá analizarse el fundamento de esa preocupación de previa audiencia a la que repetidamente se refiere la parte recurrente, cuya previsión no puede ahora echarse en

, según se dispone en el artículo 34.1 de la Ley 9/1987, de 12 junio ( RCL 1987, 1450) , sobre órganos de Representación, Determinación de las Condiciones de Trabajo y Participación del Personal al Servicio de las

las decisiones de éstas que afecten a sus potestade s de organización. Y en fin, y para el hipotético supuesto de que sea a ello u lo que quiere referirse la parte actora con las

anterior, porque no desprendiéndose de lo alegado en el proceso que la disposición impugnada exceda del ámbito puramente doméstico de la

, ni que directamente afecte a intereses de carácter general o corporativo, lta en el procedimiento de su elaboración ningún singular trámite de audiencia o informe

En síntesis puede entenderse que la potestad a para la ordenación de los

medios personales, materiales y reales que se le en comiendan con objeto de que sea posible el Sin embargo el mismo carácter

d de diferenciar supuestos, ya que debe distinguirse entre la potestad organizatoria ejercida mediante Ley y por tanto por las Cortes Generales o los órganos Legislativos de las Comunidades Autónomas, y la que viene atribuida a las Administraciones Públicas. En el caso de que la referida potestad organizatoria se ejercite mediante norma con rango de ley tiene sin duda por objeto regular los medios necesarios para el funcionamiento del propio órgano legislador, o bien

incluida en el ámbito del Estado o de las Comunidades Autónomas. Va de suyo que en el ejercicio de esta potestad los legisladores deben atenerse a las normas de procedimiento y guardar las reglas establecidas para la formación de voluntad del órgano legislativo. Sin embargo no debemos insistir en la referencia a este modo de ejercicio de la potestad organizatoria, ya que no guarda relación ninguna con el supuesto estudiado en el caso de autos. Por el contrario nos

organizatoria ejercida por las propias Administraci ones , bien por vía de reglamento ordenando el conjunto de medios que se asignan a un órgano

Este planteamiento general debe revertir al portante extremo de cómo se encuentra sometida la A dministración al ordenamiento jurídico en

el ejercicio de aquella potestad organizatoria debi endo destacarse que, contra lo que se afirma en nización no pueden constituir, so

pretexto de que se trata de una potestad referida a un ámbito doméstico, un coto exento de la sumisión al derecho, lo que sería contrario a los a rtículos 9.1 y 103.1 de la vigente Constitución

os ante el ejercicio de unos poderes públicos, aunq ue sean de carácter peculiar, otorgados por el ordenamiento pa ra conseguir fines públicos y justamente por ello la posibilidad de actuación en este campo de l as autoridades de la Administración Pública

Ello no excluye, sin embargo, la existencia de peculiaridades de la potestad organizatoria que en ocasiones han determinado

todos sus extremos del uso que se hace de los poderes administrativos en materia de organización. La razón para ello es que en el ejercicio de la potestad organizatoria no se están regulando “in ge nere” los derechos y obligaciones, ni de la

s ciudadanos, ni normalmente de una pluralidad inde terminada de sujetos. Los afectados por aquel ejercicio son quienes integran el personal al servicio de la Administración, trátese de funcionarios o de personal laboral, enco ntrándose íntimamente relaciona das las cuestiones que se refieren a organización propiamen te dicha y a personal administrativo. Por ello son los agentes de la organización los que en mayor medida pueden verse afectados o

orgánicas que normalmente Pero el caso es que este personal funcionario o

laboral se encuentra sometido a una relación especi al de sujeción en virtud de su particular conducirse como actor procesal en defensa de los de rechos

reconocidos por la norma, incluso en materia de org anización en determinadas ocasiones cuando se pretende han sido vulneradas normas jurídicas qu e reconozcan derechos. En cambio este

de o, por expresarlo en términos procesales no está legitimado, para pretender obstaculizar el ejercicio de la potestad pública de ordenar la organización formulando


pretensiones en defensa de simples expectativas, as piraciones o intereses, por legítimos qpuedan ser unas y otros. Ello da lugar a que en materia de potestad organizatoria haya que guardar en ocasiones un delicado equilibrio. De una parte, si las pretensiones procesales no están basadas en derechos reconocidos por la normativa vigente y no sprocedimiento, los pronunciamientos judiciales han de ser respetuosos con la potestad organizatoria válidamente ejercida. Así se deriva de que, como antes se ha dicho, especial de sujeción no están suficientemente legitimados en virtud de l as características de la relación misma. Sin embargo de otra parte no es menos cierto que en el ejercicio de la potestad organizatoria las autoridades públicas están sometidas al ordenamiento jurídico. Altener presente el precepto central del artículo 83.2 de la Ley Jurisdiccional ( RCL 1956, 1890) en su redacción aplicable al caso de autos a tenor del cual la sentencia estimará el recurso contenciosoadministrativo cuando el acto o la disposición incurriere en cualquier forma de infracción del ordenamiento jurídico, incluso la desviación de poder. Desde luego aquella infracción puede cometerse, como sucede también respecto a otras potestades públicas, en el ejercicio de la potestaa través de la aprobación de un reglamento como si se trata de dictar un acto individual, pudiendo referirse la infracción a las normas de procedimiento que es obligado cumplir o a los derechos o deberes relacionados con el fondo del asunto, sin que exista razón ninguna para que los Tribunales de Justicia no puedan apreciar la eventual infracción, incluso cuando se trate de desviación de poder. A partir del planteamiento general que acaba de realizarse hay que pronunciarse concretas del caso de autos y las alegaciones formuladas por el actor...» ( STS de 12 julio 1999 [ RJ 1999, 6756] ).” L’ajuntament ha exercit la seva facultat d’autoorganització i ara té un instrument tècnic per crear, modificar o suprimir llocs de treball, cosa que fins ara no tenia i era molt difícil realitzar qualsevol política de personal o bé la seva gestió. Tornem doncs a concloure que no té cap legitimació l’interessat per poder impugnar l’autoorganització que ha aprovat aquesta Coporació. Ni els mateixos sindicats tenen legitimació per temes d’autoorganització que adopti l’ajuntament, sempre que no afecti a les condicions de treball dels funcionaris públics (art. 37.2.a. EBEP). Ja hem dit que no s’ha modificat en res les condicions de treball de l’interessat des de l’aprovació de la RLT però en tot cas, s’ha donat compliment al que preveu l’EBEp i s’ha negociat amb els sindicats l’expedient objecte del present recurs. En referència a la STSJ de Canàries núm. 151/20reprodueix el lletrat en l’al·legació tercera de l’interessat, en la qual s’estudia el supòsit que els oficials percebien un complement específic més elevat que no pas els seus superiors, no és aplicable a la RLT de l’Ajuntamencas no es produeix. Per tant, podem dir que en l’escrit presentat s’estan realitzant manifestacions gratuïtes sense cap mena de fonament ni aportació documental que acreditin les manifestacions que consten en l’escrit pre Respecte a la resta de manifestacions que consten en aquest punt tercer de les al·legacions ens remetem al ja manifestat en el present escrit. Quart.- Tot el que es reprodueix en l’al·legació quarta respectes a la RLT i respectar els requisits d’elaboració i aprovació de les normes reguladores de les plantilles, dotacions pressupostàries suficients i correcta dimensionament, és cert. Però en cap cas es va al·legar aquests principis i forma d’actuar en què ha de procedir també l’actuació de l’Ajuntament respecte la plantilla de l’Ajuntament, quan en el pressupost passat l’interessat va percebre un increment retributiu sense respectard’aquests fonaments que ara s’al·leguen. O sigui podem concloure que si em beneficien personalment en comparaentenc que em perjudiquen, llavors s’està actuant arbitràriament i sense seguir els principis i normes procedimentals. Això no s’adequa amb el que postula a l’art. 23.2 CE que cita el lletrat, i encara m


pretensiones en defensa de simples expectativas, as piraciones o intereses, por legítimos qEllo da lugar a que en materia de potestad organizatoria haya que guardar en

ocasiones un delicado equilibrio. De una parte, si las pretensiones procesales no están basadas en derechos reconocidos por la normativa vigente y no se han producido infracciones graves de procedimiento, los pronunciamientos judiciales han de ser respetuosos con la potestad organizatoria válidamente ejercida. Así se deriva de que, como antes se ha dicho, los sometidos a una relación

no están suficientemente legitimados en virtud de l as características de la Sin embargo de otra parte no es menos cierto que en el ejercicio de la potestad

organizatoria las autoridades públicas están sometidas al ordenamiento jurídico. Al respecto es obligado tener presente el precepto central del artículo 83.2 de la Ley Jurisdiccional ( RCL 1956, 1890) en su redacción aplicable al caso de autos a tenor del cual la sentencia estimará el recurso contencioso

o la disposición incurriere en cualquier forma de infracción del ordenamiento jurídico, incluso la desviación de poder. Desde luego aquella infracción puede cometerse, como sucede también respecto a otras potestades públicas, en el ejercicio de la potestad organizatoria tanto si se actúa a través de la aprobación de un reglamento como si se trata de dictar un acto individual, pudiendo referirse la infracción a las normas de procedimiento que es obligado cumplir o a los derechos o deberes

l fondo del asunto, sin que exista razón ninguna para que los Tribunales de Justicia no puedan apreciar la eventual infracción, incluso cuando se trate de desviación de poder. A partir del planteamiento general que acaba de realizarse hay que pronunciarse ahora sobre las circunstancias concretas del caso de autos y las alegaciones formuladas por el actor...» ( STS de 12 julio 1999 [ RJ

L’ajuntament ha exercit la seva facultat d’autoorganització i ara té un instrument tècnic dificar o suprimir llocs de treball, cosa que fins ara no tenia i era molt

difícil realitzar qualsevol política de personal o bé la seva gestió. Tornem doncs a concloure que no té cap legitimació l’interessat per poder impugnar l’autoorganització

rovat aquesta Coporació. Ni els mateixos sindicats tenen legitimació per temes d’autoorganització que adopti l’ajuntament, sempre que no afecti a les condicions de treball dels funcionaris públics (art. 37.2.a. EBEP). Ja hem dit que no

s les condicions de treball de l’interessat des de l’aprovació de la RLT però en tot cas, s’ha donat compliment al que preveu l’EBEp i s’ha negociat amb els sindicats l’expedient objecte del present recurs.

En referència a la STSJ de Canàries núm. 151/2013, de 18 d’octubre i que es reprodueix el lletrat en l’al·legació tercera de l’interessat, en la qual s’estudia el supòsit que els oficials percebien un complement específic més elevat que no pas els seus superiors, no és aplicable a la RLT de l’Ajuntament de Berga, ja que això, en el seu cas no es produeix. Per tant, podem dir que en l’escrit presentat s’estan realitzant manifestacions gratuïtes sense cap mena de fonament ni aportació documental que acreditin les manifestacions que consten en l’escrit presentat.

Respecte a la resta de manifestacions que consten en aquest punt tercer de les al·legacions ens remetem al ja manifestat en el present escrit.

Tot el que es reprodueix en l’al·legació quarta respectes a la RLT i respectar ’elaboració i aprovació de les normes reguladores de les plantilles,

dotacions pressupostàries suficients i correcta dimensionament, és cert. Però en cap cas es va al·legar aquests principis i forma d’actuar en què ha de procedir també

tament respecte la plantilla de l’Ajuntament, quan en el pressupost passat l’interessat va percebre un increment retributiu sense respectard’aquests fonaments que ara s’al·leguen. O sigui podem concloure que si em beneficien personalment en comparació a la resta del col·lectiu, ja m’està bé. Però si entenc que em perjudiquen, llavors s’està actuant arbitràriament i sense seguir els principis i normes procedimentals. Això no s’adequa amb el que postula a l’art. 23.2 CE que cita el lletrat, i encara més concretament l’art. 103. i 3 CE.

pretensiones en defensa de simples expectativas, as piraciones o intereses, por legítimos q ue Ello da lugar a que en materia de potestad organizatoria haya que guardar en

ocasiones un delicado equilibrio. De una parte, si las pretensiones procesales no están basadas en e han producido infracciones graves de

procedimiento, los pronunciamientos judiciales han de ser respetuosos con la potestad organizatoria los sometidos a una relación

no están suficientemente legitimados en virtud de l as características de la Sin embargo de otra parte no es menos cierto que en el ejercicio de la potestad

respecto es obligado tener presente el precepto central del artículo 83.2 de la Ley Jurisdiccional ( RCL 1956, 1890) en su redacción aplicable al caso de autos a tenor del cual la sentencia estimará el recurso contencioso-

o la disposición incurriere en cualquier forma de infracción del ordenamiento jurídico, incluso la desviación de poder. Desde luego aquella infracción puede cometerse, como sucede

d organizatoria tanto si se actúa a través de la aprobación de un reglamento como si se trata de dictar un acto individual, pudiendo referirse la infracción a las normas de procedimiento que es obligado cumplir o a los derechos o deberes

l fondo del asunto, sin que exista razón ninguna para que los Tribunales de Justicia no puedan apreciar la eventual infracción, incluso cuando se trate de desviación de poder. A partir del

ahora sobre las circunstancias concretas del caso de autos y las alegaciones formuladas por el actor...» ( STS de 12 julio 1999 [ RJ

L’ajuntament ha exercit la seva facultat d’autoorganització i ara té un instrument tècnic dificar o suprimir llocs de treball, cosa que fins ara no tenia i era molt


rovat aquesta Coporació. Ni els mateixos sindicats tenen legitimació per temes d’autoorganització que adopti l’ajuntament, sempre que no afecti a les condicions de treball dels funcionaris públics (art. 37.2.a. EBEP). Ja hem dit que no

s les condicions de treball de l’interessat des de l’aprovació de la RLT però en tot cas, s’ha donat compliment al que preveu l’EBEp i s’ha negociat amb

13, de 18 d’octubre i que es reprodueix el lletrat en l’al·legació tercera de l’interessat, en la qual s’estudia el supòsit que els oficials percebien un complement específic més elevat que no pas els seus

t de Berga, ja que això, en el seu cas no es produeix. Per tant, podem dir que en l’escrit presentat s’estan realitzant manifestacions gratuïtes sense cap mena de fonament ni aportació documental que

Respecte a la resta de manifestacions que consten en aquest punt tercer de les

Tot el que es reprodueix en l’al·legació quarta respectes a la RLT i respectar ’elaboració i aprovació de les normes reguladores de les plantilles,


tament respecte la plantilla de l’Ajuntament, quan en el pressupost passat l’interessat va percebre un increment retributiu sense respectar-se cap d’aquests fonaments que ara s’al·leguen. O sigui podem concloure que si em

ció a la resta del col·lectiu, ja m’està bé. Però si entenc que em perjudiquen, llavors s’està actuant arbitràriament i sense seguir els principis i normes procedimentals. Això no s’adequa amb el que postula a l’art. 23.2


En concret, i ja que l’interessat està al·legant aspectes d’arbitrarierat, indefensió, no motivació etc... d’acord amb l’informe de data 5 de febrer de 2009, de la de recursos humans Sra. Carme Rodríguez a (RE. Núm. 548 de data 3 de febrer) ens podríem preguntar, com sense tenir RLT es produeixen els següents fets que s’hi relacionen (s’adjunta l’esmentat informe com a ANNEX II). Fixem-nos que en no tenir RLT no podem pconstatar que sense cap mena de valoració, negociació etc... es passa d’un CD 16 a 18 com tots els treballadors de l’ajuntament inclosos al grup B. I l’any 2014 es passa del nivell 18 al 22 també sense seguir el procedimentles retribucions brutes la’ny 2014 eren de 31.437,00certificat de l’interventor de data 23 d’abril de 2015). Fins a l’aprovació de l’RLT, les retribucions de tot el personal eren les fixal’ajuntament adherides en cada pressupost municipal. Aquestes doncs, a manca de RLT s’havien de negociar anualment per analogia al que correspon a una RLT. Així s’ha manifestat el TS sobre aquest requisit (STS l’interessat ha impugnat des de l’any 1999 cap nòmina de les que ha anata l’actualitat. Admeten com a pròpia la retribució que ha anat percebent i també les funcions que ha anat assumint com a enginyer municipa Cal afegir que l’interessat està presentant aquest escrit com si aquest lloc de treball fos seu. Recordem i així consta en el seu expedient de personal obrant al departament de RRHH, que aquest va guanya una plaça a l’Ajuntament de Berga. Però mai ha l’adscripció en aquest lloc de treballprovisional. De fet tal adscripció no es podia dur a terme atès que no existia cap relació de llocs de treball. I s’ha de tenir en compte que els articles 20 i 21 deAcord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Berga per als anys 2014-2015 (codi núm. 08100042142014llocs de treball i els sistemes de provisió dels mateixos. De l’informe del recursos humans podem resumir el següent: •13/12/1999 – CGM de 25/11/1999 concurs. •03/01/2000 – Contracte parcial Enginyer Tècnic Elèctric (grup Enginyer Tècnic) del 03/01/2000 al 02/04/2000. Acumulació de tasques•03/04/2000 – Contracte parcial Enginyer Tècnic Elèctric (grup Enginyer Tècnic) del 03/04/2000 fins provisió de la plaça en propietat. Tasques d’Enginyer Tècnic Elèctric als Serveis Tècnics Municipals.•03/01/2001 – Contracte temps parcial Enginyer Tècnic Elèctric (grup Enginyer Tècnic) del 03/01/2001 a fi de servei. Tasques de revisions de llicències de primera ocupació al departament de Serveis Tècnics Municipals.•05/02/2009 – Informe situació administrativa. Forma d’accé Per tant, segons aquest informe i la documentació obrant en l’expedient administratiu de personal de l’interessat, mai ha guanyat cap concurs per adquirir aquest lloc de treball, tal i com exigeix avui, per a aquest lloc de treball, la RLT apexigeixen els arts. 62 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; l’art. 114 del Decret 214/19pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals; i amb caràcter supletori, l’art. 8 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció proffuncionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.


En concret, i ja que l’interessat està al·legant aspectes d’arbitrarierat, indefensió, no motivació etc... d’acord amb l’informe de data 5 de febrer de 2009, de la

Sra. Carme Rodríguez a una instància presentada pel Sr. A(RE. Núm. 548 de data 3 de febrer) ens podríem preguntar, com sense tenir RLT es produeixen els següents fets que s’hi relacionen (s’adjunta l’esmentat informe com a

nos que en no tenir RLT no podem parlar de lloc de treball. Es pot constatar que sense cap mena de valoració, negociació etc... es passa d’un CD 16 a 18 com tots els treballadors de l’ajuntament inclosos al grup B. I l’any 2014 es passa del nivell 18 al 22 també sense seguir el procediment legalment establert. I en global les retribucions brutes la’ny 2014 eren de 31.437,00€ i passen a 33.049,24€ (s’adjunta certificat de l’interventor de data 23 d’abril de 2015). Fins a l’aprovació de l’RLT, les retribucions de tot el personal eren les fixades per l’annex de personal i la plantilla de l’ajuntament adherides en cada pressupost municipal. Aquestes doncs, a manca de RLT s’havien de negociar anualment per analogia al que correspon a una RLT. Així s’ha manifestat el TS sobre aquest requisit (STS 30.11.2011). Mai, en cap moment l’interessat ha impugnat des de l’any 1999 cap nòmina de les que ha anata l’actualitat. Admeten com a pròpia la retribució que ha anat percebent i també les funcions que ha anat assumint com a enginyer municipal.

Cal afegir que l’interessat està presentant aquest escrit com si aquest lloc de treball fos seu. Recordem i així consta en el seu expedient de personal obrant al departament de RRHH, que aquest va guanya una plaça a l’Ajuntament de Berga. Però mai ha l’adscripció en aquest lloc de treball mitjançant el concurs o bé, una adscripció provisional. De fet tal adscripció no es podia dur a terme atès que no existia cap relació de llocs de treball. I s’ha de tenir en compte que els articles 20 i 21 deAcord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de

2015 (codi núm. 08100042142014) regulen l’adscripció als llocs de treball i els sistemes de provisió dels mateixos.

ursos humans podem resumir el següent:

CGM de 25/11/1999 – Contractació enginyer tècnic. Procediment

Contracte parcial Enginyer Tècnic Elèctric (grup Enginyer Tècnic) del 03/01/2000 al 02/04/2000. Acumulació de tasques als Serveis Tècnics Municipals.

Contracte parcial Enginyer Tècnic Elèctric (grup Enginyer Tècnic) del 03/04/2000 fins provisió de la plaça en propietat. Tasques d’Enginyer Tècnic Elèctric als Serveis Tècnics Municipals.

te temps parcial Enginyer Tècnic Elèctric (grup Enginyer Tècnic) del 03/01/2001 a fi de servei. Tasques de revisions de llicències de primera ocupació al departament de Serveis Tècnics Municipals.

Informe situació administrativa. Forma d’accés. Funcions

Per tant, segons aquest informe i la documentació obrant en l’expedient administratiu de personal de l’interessat, mai ha guanyat cap concurs per adquirir aquest lloc de treball, tal i com exigeix avui, per a aquest lloc de treball, la RLT aprovada. I tal i com exigeixen els arts. 62 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; l’art. 114 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals; i amb caràcter supletori, l’art. 8 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció proffuncionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

En concret, i ja que l’interessat està al·legant aspectes d’arbitrarierat, indefensió, no motivació etc... d’acord amb l’informe de data 5 de febrer de 2009, de la responsable

una instància presentada pel Sr. A. C. (RE. Núm. 548 de data 3 de febrer) ens podríem preguntar, com sense tenir RLT es produeixen els següents fets que s’hi relacionen (s’adjunta l’esmentat informe com a

arlar de lloc de treball. Es pot constatar que sense cap mena de valoració, negociació etc... es passa d’un CD 16 a 18 com tots els treballadors de l’ajuntament inclosos al grup B. I l’any 2014 es passa

legalment establert. I en global € i passen a 33.049,24€ (s’adjunta

certificat de l’interventor de data 23 d’abril de 2015). Fins a l’aprovació de l’RLT, les des per l’annex de personal i la plantilla de

l’ajuntament adherides en cada pressupost municipal. Aquestes doncs, a manca de RLT s’havien de negociar anualment per analogia al que correspon a una RLT. Així

30.11.2011). Mai, en cap moment l’interessat ha impugnat des de l’any 1999 cap nòmina de les que ha anat cobrant fins a l’actualitat. Admeten com a pròpia la retribució que ha anat percebent i també les

Cal afegir que l’interessat està presentant aquest escrit com si aquest lloc de treball fos seu. Recordem i així consta en el seu expedient de personal obrant al departament de RRHH, que aquest va guanya una plaça a l’Ajuntament de Berga. Però mai ha obtingut

mitjançant el concurs o bé, una adscripció provisional. De fet tal adscripció no es podia dur a terme atès que no existia cap relació de llocs de treball. I s’ha de tenir en compte que els articles 20 i 21 del vigent Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de

) regulen l’adscripció als

Contractació enginyer tècnic. Procediment

Contracte parcial Enginyer Tècnic Elèctric (grup Enginyer Tècnic) del als Serveis Tècnics Municipals.

Contracte parcial Enginyer Tècnic Elèctric (grup Enginyer Tècnic) del 03/04/2000 fins provisió de la plaça en propietat. Tasques d’Enginyer Tècnic Elèctric

te temps parcial Enginyer Tècnic Elèctric (grup Enginyer Tècnic) del 03/01/2001 a fi de servei. Tasques de revisions de llicències de primera ocupació

Funcions .

Per tant, segons aquest informe i la documentació obrant en l’expedient administratiu de personal de l’interessat, mai ha guanyat cap concurs per adquirir aquest lloc de

rovada. I tal i com exigeixen els arts. 62 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a

90, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals; i amb caràcter supletori, l’art. 8 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels


Sent així les coses, i a manca de cap altra documentació que acrediti el contrari, l’interessat tampoc té legitimació per impugnar la fitxa i valoració d’un lloc de treball de l’ajuntament del qual encara avui, no ha estat proveït pels corresponents procediment legalment establerts. Cinquè.- Vist que els sindicats SPPMRLT, han presentat al·legacions dins del termini establert segons concorresponent emès en data 7 de maig de 2015, i en les quals demanen que l’Ajuntament no dilati la resposta dels recursos i que resolgui dins els terminis establerts. En les al·legacions presentades per SPPMaquest sindicat no va signar l’acord de la MGN d’aprovació de la RLT perquè els complements específics que hi figuraven no havien sigut objecte de negociació. Això és del tot incoherent amb el fet de que sí que van signar l’acta de valoració dels llode treball, amb la seva puntuació corresponent. A més, aquesta al·legació no es refereix a cap dels recursos presentats, sinó a la pròpia aprovació de la RLT. Sisè.- Atès que el termini per a presentar les al·legacions finalitzava el passat dia 5 de maig, no era possible incorporar aquest assumpte en les informatives celebrades el passat dia 30 d’abril, ni en la convocatòria del Ple del dia 4 de maig. Per aquest motiu es justifica la necessitat d’incloure aquest assumpte en l’ordre del dia d’aquest Ple caràcter d’urgència. Atès el que s’estableix en els arts. 22.1.2.i) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril de bases i de règim local, 52.2.j) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de novembre de règim jurídic i procediment administratiu comú, DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer .- Desestimar íntegrament pels motius relacionats en l’apartat motivació el recurs potestatiu de reposició presentat pel Sr. Segon .- Estimar les al·legacions presentades pels sindicats en quant a què es resolgui el recurs sense dilació. Tercer .- Notificar aquest acord a l’interessat i als representants dels empleats públics de l’Ajuntament de Berga. Deliberacions: Es deliberen conjuntament els punts 3.1.1.1 a 3.1.1.4. Les deliberacions consten al punt 3.1.1.1. Votacions: Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova per majoria simple dels membres consistorials presents a


Sent així les coses, i a manca de cap altra documentació que acrediti el contrari, l’interessat tampoc té legitimació per impugnar la fitxa i valoració d’un lloc de treball de ajuntament del qual encara avui, no ha estat proveït pels corresponents procediment

Vist que els sindicats SPPM-CAT, CCOO i UGT, els quals van negociar la RLT, han presentat al·legacions dins del termini establert segons concorresponent emès en data 7 de maig de 2015, i en les quals demanen que l’Ajuntament no dilati la resposta dels recursos i que resolgui dins els terminis

En les al·legacions presentades per SPPM-CAT es vol deixar constància daquest sindicat no va signar l’acord de la MGN d’aprovació de la RLT perquè els complements específics que hi figuraven no havien sigut objecte de negociació. Això és del tot incoherent amb el fet de que sí que van signar l’acta de valoració dels llode treball, amb la seva puntuació corresponent. A més, aquesta al·legació no es refereix a cap dels recursos presentats, sinó a la pròpia aprovació de la RLT.

l termini per a presentar les al·legacions finalitzava el passat dia 5 de ig, no era possible incorporar aquest assumpte en les informatives celebrades el

passat dia 30 d’abril, ni en la convocatòria del Ple del dia 4 de maig. Per aquest motiu es justifica la necessitat d’incloure aquest assumpte en l’ordre del dia d’aquest Ple



Desestimar íntegrament pels motius relacionats en l’apartat motivació el e reposició presentat pel Sr. A. C. i..


Notificar aquest acord a l’interessat i als representants dels empleats públics

Es deliberen conjuntament els punts 3.1.1.1 a 3.1.1.4. Les deliberacions consten al


Sent així les coses, i a manca de cap altra documentació que acrediti el contrari, l’interessat tampoc té legitimació per impugnar la fitxa i valoració d’un lloc de treball de ajuntament del qual encara avui, no ha estat proveït pels corresponents procediment

CAT, CCOO i UGT, els quals van negociar la RLT, han presentat al·legacions dins del termini establert segons consta al certificat corresponent emès en data 7 de maig de 2015, i en les quals demanen que l’Ajuntament no dilati la resposta dels recursos i que resolgui dins els terminis

CAT es vol deixar constància de que aquest sindicat no va signar l’acord de la MGN d’aprovació de la RLT perquè els complements específics que hi figuraven no havien sigut objecte de negociació. Això és del tot incoherent amb el fet de que sí que van signar l’acta de valoració dels llocs de treball, amb la seva puntuació corresponent. A més, aquesta al·legació no es refereix a cap dels recursos presentats, sinó a la pròpia aprovació de la RLT.

l termini per a presentar les al·legacions finalitzava el passat dia 5 de ig, no era possible incorporar aquest assumpte en les informatives celebrades el

passat dia 30 d’abril, ni en la convocatòria del Ple del dia 4 de maig. Per aquest motiu es justifica la necessitat d’incloure aquest assumpte en l’ordre del dia d’aquest Ple amb

Atès el que s’estableix en els arts. 22.1.2.i) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril de bases i de règim local, 52.2.j) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text

de Catalunya 116.1 de la Llei 30/1992, de 26

Desestimar íntegrament pels motius relacionats en l’apartat motivació el




Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova per majoria simple dels


Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIU Vots en contra: 3 vots del grup municipal de la CUPAbstencions: 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscrits 3.1.1.3. Resolució de recurs potestatiu de reposiExp. RH AJB 2015/21. Recursos Humans. PROCEDIMENT

RESOLUCIÓ DE RECURS POTESTATIU DE REPOSICEXP. RH AJB 2015/21. RECURSOS HUMANS. Interessat: T. G., J. MOTIVACIÓ Antecedents de fet:



3. Atès l’escrit (RE. Núm. 1730 de data 2 d’abril de 2015) presentat pel Sr.

G. en la seva condició d’arquitecte tècnic mu “Que rebent aquest escrit sigui admès i en els seus mèrits, es tingui per interposat en temps i forma recurs de reposició, contra l’aprovació de l’acord de Ple de l’Ajuntament de 5 de febrer de 2015, per després dels tràmits pertinentssense efecte el mateix o subsidiàriament, revisar el contingut de la relació de llocs de treball aprovada pel que respecta al lloc de treball en el sentit de modificar la descripció de les funcions d’acord amb les al•legacioretribucions complementàries assignantinferior a 32.652€”

Legislació aplicable: - Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases i de règim local (LBRL).- Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL).- Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMR- Reial Decret 861/1986, de 25 d'abril, pel qual s'aprova el règim de retribucions dels funcionaris de l'Administració Local.- Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament d’organització i funcionament dels ens locals - Reglament d’Organització Municipal de Berga (ROM).- Llei 36/2014, de 26 de desembre de pressupostos generals de l’Estat per a l’exercici 2015




Resolució de recurs potestatiu de reposi ció contra aprovació de la RLT.

OTESTATIU DE REPOSICIÓ CONTRA APROVACIÓ DE LA


a procedir a la seva publicació mitjançant edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 3 de març de 2015.

Atès l’escrit (RE. Núm. 1730 de data 2 d’abril de 2015) presentat pel Sr. la seva condició d’arquitecte tècnic municipal SOL•LICITA:

“Que rebent aquest escrit sigui admès i en els seus mèrits, es tingui per interposat en temps i forma recurs de reposició, contra l’aprovació de l’acord de Ple de l’Ajuntament de 5 de febrer de 2015, per després dels tràmits pertinents estimar-lo i anul•lar i deixar sense efecte el mateix o subsidiàriament, revisar el contingut de la relació de llocs de treball aprovada pel que respecta al lloc de treball en el sentit de modificar la descripció de les funcions d’acord amb les al•legacions exposades, així com l’import de les retribucions complementàries assignant-li el nivell 24 i un complement específic no

Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases i de règim local (LBRL). 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les






ció contra aprovació de la RLT.


DE LA RLT.


a procedir a la seva publicació mitjançant edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 3 de març de 2015.

Atès l’escrit (RE. Núm. 1730 de data 2 d’abril de 2015) presentat pel Sr. J. T. nicipal SOL•LICITA:


lo i anul•lar i deixar sense efecte el mateix o subsidiàriament, revisar el contingut de la relació de llocs de treball aprovada pel que respecta al lloc de treball en el sentit de modificar la descripció

ns exposades, així com l’import de les li el nivell 24 i un complement específic no

781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les






- Llei Orgànica 11/1985 , de 2 d'agost, de llibertat sindical.- Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans dedeterminació de les condicions de treball i participació (LORAP).- Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la qual s’aprova l’estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP). - Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la refo- Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat- Decret Legislatiu 1/1997 , de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. - Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals. - Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim juríd(LRJPAC) - Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. Fonaments de dret: ÚNIC.- S’interposa recurs potestatiu de reposició contra l’acord e Ple de data 5 dfebrer de 2015, publicat en el BOPB de data 3 de març de 2015. En aquest sentit doncs, s’impugna un acte que posa fia a la via administrativa (art. 52.2.a) LBRL i 109.c) LRJPAC). D’acord amb els arts.107 a 113, 116 a 117 de la LRJPAC, el termini per interposar el recurs és d’un mes. El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d’un mes i contra la resolució d’un recurs de reposició no pot interposarse de nou quest recurs. La manca de resolució en termini té efectes desestimatoris d’acord amb el que s’estableix en l’art. 43.1 LRJPACPer tant doncs, s’ha de concloure que el recurs s’ha interposat en termini. En relació a l’escrit i d’acord amb el que s’estableix per 110 LRJPAC, que regula que ha d’expressar la interposició del recursimpugnació (art. 110. b. LRJPAC_ ens remetem a l’apartat sol·licito de l’escrit presentat_). Aquesta mancança és greu ja que d’acord amb l’art. 107.1 LRJPAC, el recurs s’ha de fonamentar en els arts. 62 i 63 de la LRJPAC. En la sol·licitud presentada no es concreta aquest aspecte i per tant manca un element essencial de la impugnació de l’acord. Tampoc s’encerta a l’òrgan municipal a qui va adreçat Corporació (art. 110.d.LRJPAC) Un altre aspecte a tenir en compte és estudiar l’interessat per poder interposar aquest recurs potestatiu de reposició d’aprovació de la relació de llocs de treball (en endavant RLT) de l’Ajuntament de Berga (art. 31 LRJPAC) i demanar Bé no oblidem que són els sindicats, o sigui els representants dels treballadors i dels funcionaris municipals, els que han negociat al’Ajuntament. I és el Ple qui posteriori, l’ha aprovat integrament i sense cap mena de modificació o esmena al document negociat per ambdues parts. Així les coses, cap dels sindicats amb presència a la mesa de negociacióaquest acord, quan aquests si, tenen interès legítim col·lectiu per poder





pressupostària i de foment de la competitivitat Decret Legislatiu 1/1997 , de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic els preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció




S’interposa recurs potestatiu de reposició contra l’acord e Ple de data 5 dfebrer de 2015, publicat en el BOPB de data 3 de març de 2015. En aquest sentit doncs, s’impugna un acte que posa fia a la via administrativa (art. 52.2.a) LBRL i 109.c) LRJPAC). D’acord amb els arts.107 a 113, 116 a 117 de la LRJPAC, el termini

erposar el recurs és d’un mes. El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d’un mes i contra la resolució d’un recurs de reposició no pot interposarse de nou quest recurs. La manca de resolució en termini té efectes desestimatoris ’acord amb el que s’estableix en l’art. 43.1 LRJPAC




Tampoc s’encerta a l’òrgan municipal a qui va adreçat l’escrit que és el Ple de la Corporació (art. 110.d.LRJPAC)

Un altre aspecte a tenir en compte és estudiar quin dret subjectiu o interès legítim té l’interessat per poder interposar aquest recurs potestatiu de reposició

elació de llocs de treball (en endavant RLT) de l’Ajuntament de Berga (art. 31 LRJPAC) i demanar-ne la seva anul·lació.

Bé no oblidem que són els sindicats, o sigui els representants dels treballadors i dels funcionaris municipals, els que han negociat aquesta RLT amb el representant de l’Ajuntament. I és el Ple qui posteriori, l’ha aprovat integrament i sense cap mena de modificació o esmena al document negociat per ambdues parts.

Així les coses, cap dels sindicats amb presència a la mesa de negociacióaquest acord, quan aquests si, tenen interès legítim col·lectiu per poder

representació dels funcionaris públics,


rma de la funció pública (LMFP). Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat

Decret Legislatiu 1/1997 , de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic els preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció


ic i procediment administratiu comú


S’interposa recurs potestatiu de reposició contra l’acord e Ple de data 5 de febrer de 2015, publicat en el BOPB de data 3 de març de 2015. En aquest sentit doncs, s’impugna un acte que posa fia a la via administrativa (art. 52.2.a) LBRL i 109.c) LRJPAC). D’acord amb els arts.107 a 113, 116 a 117 de la LRJPAC, el termini

erposar el recurs és d’un mes. El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d’un mes i contra la resolució d’un recurs de reposició no pot interposar-se de nou quest recurs. La manca de resolució en termini té efectes desestimatoris


En relació a l’escrit i d’acord amb el que s’estableix per 110 LRJPAC, que regula que no es recull de forma clara el motiu de la


de nul·litat o anul·labilitat previstos en els arts. 62 i 63 de la LRJPAC. En la sol·licitud presentada no es concreta aquest aspecte i per tant manca un element essencial de la impugnació de l’acord.

l’escrit que és el Ple de la

quin dret subjectiu o interès legítim té l’interessat per poder interposar aquest recurs potestatiu de reposició contra l’Acord

elació de llocs de treball (en endavant RLT) de l’Ajuntament de

Bé no oblidem que són els sindicats, o sigui els representants dels treballadors i dels questa RLT amb el representant de


Així les coses, cap dels sindicats amb presència a la mesa de negociació, ha impugnat aquest acord, quan aquests si, tenen interès legítim col·lectiu per poder-lo haver


impugnat (art. 31.2 LRJPAC) en concordança amb la STC núm. 101/1996, d’11 de juny (RTC 1996/101) FJ2: “La legitimación del Sindicato recurrente es, pues, indiRTC 1994\210), «los sindicatos desempeñan, tanto por el reconocimiento expreso de la Constitución (arts. 7 y 28) como por obra de los tratados internacionales suscritos por España en la materia (por todos, Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales [ RCL 1977o art. 5, parte II Carta Social Europea [ RCL 1980representación y defensa de los intereses de los trabajaeste Tribunal, no descansa sólo en el vínculo de la afiliación, sino en la propia naturaleza sindical del grupo. La función de los sindicatos, pues, desde la perspectiva constitucional "no es únicamente la de representar a sus miembros, a través de los esquemas del apoderamiento y de la representación del Derecho privado. Cuando la Constitución y la Ley los invisten con la función de defender los intereses de los trabajadores, les legitiman para ejercer aquellouno de los trabajadores ut singulus , sean de necesario ejercicio colectivo" (STC 70/1982, fundamento jurídico 3.º), en virtud de una función de representación que el sindicato ostenta por sí mismo, sin qdeba condicionar necesariamente su actividad a la relación de pretendido apoderamiento insita en el acto de afiliación, que discurre en un plano diverso del de la acción propiamente colectiva (SSTC 70/1982, 37/1983, 59/1983 [ RTC 1983\59], 187/1987 [ RTes posible reconocer en principio legitimado al sin dicato para accionar en cualquier proceso en que estén en juego intereses colectivos de los trab ajadores» (fundamento jurídico 3.º). Ahora bien, esa capacidad abstracta del Sindicato tiene que concretarse, en cada caso, mediante un vínculo o conexión entre la organización que acciona y la pretensión ejercitada. «La función constitucionalmente atribuida a los sindicatos no alcanza a transformarlos en gulegalidad, cualesquiera que sean las circunstancias en que ésta pretenda hacerse valer», dijimos también en la STC 210/1994, fundamento jurídico 4.º En suma, la legitimación de los sindicatos en el ámb ito de lo contenciosocuanto aptitud para ser parte en un proceso concret o, o legitimatio ad causam , ha de localizarse en la noción de interés profesional o económico; in terés que ha de entenderse referido en todo caso «a un interés en sentido propio, cualificadofundamento jurídico 2.º, con cita de la STC 257/1988 [ RTC 1988jurisprudencialmente, viene identificado en la obte nción de un beneficio o la desaparición de un perjuicio en el sup uesto de que prospere la acción intentada, y que no necesariamente ha de revestir un contenido patrimonial. El que si és clar que l’interessat, s’autoatorga una representació que no ostenta com és la de representar a tots els funcionaris i treballadors dtal de demanar l’anul·lació de l’acord d’aprovació de la RLT. Aquesta legitimació només l’ostenten els sindicats que representen els treballadors/es i funcionaris/es d’aquesta Corporació (art. 28.1 CE). En aquest sentit la STS2010 (RJ2010/8623), de 3 de novembre de 2008 (RJ 2008/7844) FJ 4: “CUARTO Este recurso de casación es idéntico al resuelto por nuestra sentencia de 3 de noviembre de 2008 ( RJ 2008, 7844) (casación 7773/2004 ) en el que las mismisma Sala y Sección que desestimó por falta de legitimación de CSIresolución del Rector de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria que, entonces, aprobó la Relación de Puestos de Trabajo, modificada por la que se cuestiona en este proceso. Y los motivos de casación aun distintos en número, ahora cuatro, entonces tres, plantean la misma cuestión y conducen a la misma pretensión: la anulación de la sentencia impugnada y la devolla Sala de instancia se pronuncie sobre el fondo. En consecuencia, por razones de igualdad en la aplicación de la Ley debemos fallar ahora de la misma forma en que lo hicimos en esa ocasión, es decir, estimando el recurso de casación, anulando la sentencia y devolviendo las actuaciones a la Sala de Las Palmas de Gran Canaria para que resuelva el recurso contenciosoevidentemente, ha de reconocerse la legitimación qu e asiste a CSImodificación parcial de la Relación de Puestos de Tr abajo del Personal de Administración y Servicios de la Universidad de Las Palmas de Gran Can aria. En efecto, a ese resultado conduce el examen conjunto de los cuatro motivos de casación, ya quplantean todos la misma cuestión: la legitimación del sindicato recurrente.


impugnat (art. 31.2 LRJPAC) en concordança amb la STC núm. 101/1996, d’11 de

“La legitimación del Sindicato recurrente es, pues, indiscutible. Como afirmamos en la STC 210/1994 ( 210), «los sindicatos desempeñan, tanto por el reconocimiento expreso de la Constitución

(arts. 7 y 28) como por obra de los tratados internacionales suscritos por España en la materia (por todos, o Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales [ RCL 1977\894 y ApNDL 363], art. 8

o art. 5, parte II Carta Social Europea [ RCL 1980\1436, 1821 y ApNDL 3008]), una función genérica de representación y defensa de los intereses de los trabajadores que, como ya ha sostenido la doctrina de este Tribunal, no descansa sólo en el vínculo de la afiliación, sino en la propia naturaleza sindical del grupo. La función de los sindicatos, pues, desde la perspectiva constitucional "no es únicamente la de representar a sus miembros, a través de los esquemas del apoderamiento y de la representación del Derecho privado. Cuando la Constitución y la Ley los invisten con la función de defender los intereses de los trabajadores, les legitiman para ejercer aquellos derechos que, aun perteneciendo en puridad a cada uno de los trabajadores ut singulus , sean de necesario ejercicio colectivo" (STC 70/1982, fundamento jurídico 3.º), en virtud de una función de representación que el sindicato ostenta por sí mismo, sin qdeba condicionar necesariamente su actividad a la relación de pretendido apoderamiento insita en el acto de afiliación, que discurre en un plano diverso del de la acción propiamente colectiva (SSTC 70/1982,

59], 187/1987 [ RTC 1987\187] o 217/1991, entre otrases posible reconocer en principio legitimado al sin dicato para accionar en cualquier proceso en que estén en juego intereses colectivos de los trab ajadores» (fundamento jurídico 3.º).

capacidad abstracta del Sindicato tiene que concretarse, en cada caso, mediante un vínculo o conexión entre la organización que acciona y la pretensión ejercitada. «La función constitucionalmente atribuida a los sindicatos no alcanza a transformarlos en guardianes abstractos de la legalidad, cualesquiera que sean las circunstancias en que ésta pretenda hacerse valer», dijimos también en la STC 210/1994, fundamento jurídico 4.º

En suma, la legitimación de los sindicatos en el ámb ito de lo contencioso -cuanto aptitud para ser parte en un proceso concret o, o legitimatio ad causam , ha de localizarse en la noción de interés profesional o económico; in terés que ha de entenderse referido en todo caso «a un interés en sentido propio, cualificado o específico» (STC 97/1991 [ RTC 1991fundamento jurídico 2.º, con cita de la STC 257/1988 [ RTC 1988\257]). Interés que, doctrinal y jurisprudencialmente, viene identificado en la obte nción de un beneficio o la desaparición de un

uesto de que prospere la acción intentada, y que no necesariamente ha de revestir un contenido patrimonial. ”

interessat, s’autoatorga una representació que no ostenta com és la de representar a tots els funcionaris i treballadors de l’Ajuntament de Berga, per tal de demanar l’anul·lació de l’acord d’aprovació de la RLT. Aquesta legitimació només l’ostenten els sindicats que representen els treballadors/es i funcionaris/es d’aquesta Corporació (art. 28.1 CE). En aquest sentit la STS de 22 de novembre de 2010 (RJ2010/8623), de 3 de novembre de 2008 (RJ 2008/7844) FJ 4:

Este recurso de casación es idéntico al resuelto por nuestra sentencia de 3 de noviembre de 2008 ( RJ 2008, 7844) (casación 7773/2004 ) en el que las mismas partes debatieron sobre otra sentencia de la misma Sala y Sección que desestimó por falta de legitimación de CSI-CSIF su recurso contra la resolución del Rector de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria que, entonces, aprobó la

s de Trabajo, modificada por la que se cuestiona en este proceso. Y los motivos de casación aun distintos en número, ahora cuatro, entonces tres, plantean la misma cuestión y conducen a la misma pretensión: la anulación de la sentencia impugnada y la devolución de las actuaciones para que la Sala de instancia se pronuncie sobre el fondo. En consecuencia, por razones de igualdad en la aplicación de la Ley debemos fallar ahora de la misma forma en que lo hicimos en esa ocasión, es decir,

de casación, anulando la sentencia y devolviendo las actuaciones a la Sala de Las Palmas de Gran Canaria para que resuelva el recurso contencioso-administrativo, toda vez que, evidentemente, ha de reconocerse la legitimación qu e asiste a CSI -CSIF para impumodificación parcial de la Relación de Puestos de Tr abajo del Personal de Administración y Servicios de la Universidad de Las Palmas de Gran Can aria.

En efecto, a ese resultado conduce el examen conjunto de los cuatro motivos de casación, ya quplantean todos la misma cuestión: la legitimación del sindicato recurrente. Según se ha visto, la ratio

impugnat (art. 31.2 LRJPAC) en concordança amb la STC núm. 101/1996, d’11 de

scutible. Como afirmamos en la STC 210/1994 ( 210), «los sindicatos desempeñan, tanto por el reconocimiento expreso de la Constitución

(arts. 7 y 28) como por obra de los tratados internacionales suscritos por España en la materia (por todos, 894 y ApNDL 363], art. 8

1436, 1821 y ApNDL 3008]), una función genérica de dores que, como ya ha sostenido la doctrina de

este Tribunal, no descansa sólo en el vínculo de la afiliación, sino en la propia naturaleza sindical del grupo. La función de los sindicatos, pues, desde la perspectiva constitucional "no es únicamente la de representar a sus miembros, a través de los esquemas del apoderamiento y de la representación del Derecho privado. Cuando la Constitución y la Ley los invisten con la función de defender los intereses de

s derechos que, aun perteneciendo en puridad a cada uno de los trabajadores ut singulus , sean de necesario ejercicio colectivo" (STC 70/1982, fundamento jurídico 3.º), en virtud de una función de representación que el sindicato ostenta por sí mismo, sin que deba condicionar necesariamente su actividad a la relación de pretendido apoderamiento insita en el acto de afiliación, que discurre en un plano diverso del de la acción propiamente colectiva (SSTC 70/1982,

187] o 217/1991, entre otras). Por esta razón, es posible reconocer en principio legitimado al sin dicato para accionar en cualquier proceso en que estén en juego intereses colectivos de los trab ajadores» (fundamento jurídico 3.º).

capacidad abstracta del Sindicato tiene que concretarse, en cada caso, mediante un vínculo o conexión entre la organización que acciona y la pretensión ejercitada. «La función

ardianes abstractos de la legalidad, cualesquiera que sean las circunstancias en que ésta pretenda hacerse valer», dijimos también



jurisprudencialmente, viene identificado en la obte nción de un beneficio o la desaparición de un uesto de que prospere la acción intentada, y que no necesariamente ha de

interessat, s’autoatorga una representació que no ostenta com e l’Ajuntament de Berga, per


de 22 de novembre de

Este recurso de casación es idéntico al resuelto por nuestra sentencia de 3 de noviembre de 2008 ( RJ mas partes debatieron sobre otra sentencia de la

CSIF su recurso contra la resolución del Rector de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria que, entonces, aprobó la

s de Trabajo, modificada por la que se cuestiona en este proceso. Y los motivos de casación aun distintos en número, ahora cuatro, entonces tres, plantean la misma cuestión y conducen a

ución de las actuaciones para que la Sala de instancia se pronuncie sobre el fondo. En consecuencia, por razones de igualdad en la aplicación de la Ley debemos fallar ahora de la misma forma en que lo hicimos en esa ocasión, es decir,

de casación, anulando la sentencia y devolviendo las actuaciones a la Sala de Las administrativo, toda vez que,

CSIF para impu gnar esta modificación parcial de la Relación de Puestos de Tr abajo del Personal de Administración y

En efecto, a ese resultado conduce el examen conjunto de los cuatro motivos de casación, ya que Según se ha visto, la ratio


decidendi de la sentencia recurrida es que no se ha acreditado la más mínima vinculación de CSICSIF con el ámbito del conflicto. Sin embargo, esa re labsoluta claridad en el expediente administrativo. Basta con examinarlo para comprobar ya desde su primer folio que CSI- CSIF cuenta con una Sección Sindical en la Universida d de Las Palmas de Gran Canaria y que pa rticipó en las distintas reuniones en las que se de sarrolló la negociación correspondiente a la modificación de la Relación de Puestos de Trabajo acordada por la resolución del Rector, objeto de enjuiciamiento en este proces o. Por tanto, el presupuesto del que parte la sentencia para negar su legitimación no se corresponde con lo que consta explícitamente en el expediente y se ha expresado en el proceso. Mejor dicho, de lo uno y de lo otro resulta exactamente lo contrario. derechos que le reconocen los artículos 24.1 y 28.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) , y el 19.1 b) de la Ley de la Jurisdicción ( RCL 1998, 1741)petición formulada en el suplico del escrito de interposición, como se ha anunciado, devolver las actuaciones a la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso Administrativo de Las Palmas de Gran Canaria a fin de que, establecida ya la legitimación de la organización recurrente,resolviendo las cuestiones suscitadas por las partes. En el mateix sentit SSTS, de 4 de desembre de 2006 (RJ2007/81) que expressament reconeix la legitimació activa per poder impugnar sindicat que va participar en el procediment de negociació de la mateixa RLT. En resum només es reconeix legitimació del funcionari o laboral, en relació al seu lloc de treball i les seves funcions (més endavant estudiarem aquest aspecte), i absència de legitimació absoluta per demanar l’aprovació o modificació de la relació de llocs de treball en el seu conjunt o fins i tot, pretendre que es modifiqués la RLT respecte altres llocs de treball. Sobre aquesta qüestió les SSTS Murcia núm. 200/2012, de 24 de febrer (RJCA 2012/56), 919/2000 de 25 d’octubre (RJCA 2000/1840), 507/2000 de 31 de maig (RJCA 2000/1398). Per aquest motiu doncs, manca de legitimació de l’interessat per interposar el present recurs potestatiu de reposició, i per tant s’ha desestimar la seva prdeclaració d’anul·labilitat de la l’Acord de Ple de 5 de febrer pel qual s’aprova la relació de llocs de treball de l’ajuntament de Berga. Igualment i en compliment del que es disposa a l’art. 122.2 LRJPAC, mitjançant Decret d’Alcaldia Núm. 333/2015, de data 21 d’abril, notificat en data 22 d’abril d’enguany, tal i com consta a l’expedient, es va donar trasllat del recurs presentat i audiència als sindicats per tal que en el termini de deu dies al·leguin el que considerin escaient. Però subsidiàriament i per tal de donar resposta a les diverses qüestions plantejades en el seu escrit en un futur recurs contenciós administratiu es procedeix a donar resposta a les al·legacions plantejades: Primer.- Sobre l’al·legació primera que respecte de l’exped’aprovació de la RLT, es diu: no hi figuren en el mateix l’acte o actes de les sessions de valoració, degudament signades a les que hi figurin tots els intervinents, document aquesd’acord amb l’expedient facilitat pel departament de recursos humans s’adjunta la corresponent acta de la sessió i valoració dels llocs de treball com ANNEX I. I més concretament, també en quan a la motivació de la valoració que fide 14 de novembre de 2014, ens remetem a la corresponent memòria d’alcaldia sobre la relació de lloc s de treball i l’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga (penjat a la web de la seu electrònica de l’Ajuntament des del dia 18 de on en la seva pàgina 4, es diu textualment:


decidendi de la sentencia recurrida es que no se ha acreditado la más mínima vinculación de CSICSIF con el ámbito del conflicto. Sin embargo, esa re lación concreta y específica se refleja con absoluta claridad en el expediente administrativo. Basta con examinarlo para comprobar ya desde

CSIF cuenta con una Sección Sindical en la Universida d de Las Palmas de rticipó en las distintas reuniones en las que se de sarrolló la negociación

correspondiente a la modificación de la Relación de Puestos de Trabajo acordada por la resolución del Rector, objeto de enjuiciamiento en este proces o.

el que parte la sentencia para negar su legitimación no se corresponde con lo que consta explícitamente en el expediente y se ha expresado en el proceso. Mejor dicho, de lo uno y de lo otro resulta exactamente lo contrario. De ahí que tenga razón CSI-CSIF y la sentencia vulnere los derechos que le reconocen los artículos 24.1 y 28.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) , y el 19.1 b) de la Ley de la Jurisdicción ( RCL 1998, 1741) . Por eso, debemos anularla y, atendiendo a la

suplico del escrito de interposición, como se ha anunciado, devolver las actuaciones a la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso Administrativo de Las Palmas de Gran Canaria a fin de que, establecida ya la legitimación de la organización recurrente, dicte nueva sentencia resolviendo las cuestiones suscitadas por las partes.

En el mateix sentit SSTS, de 4 de desembre de 2006 (RJ2007/81) que expressament reconeix la legitimació activa per poder impugnar la integritat d’una RLT

que va participar en el procediment de negociació de la mateixa RLT.

En resum només es reconeix legitimació del funcionari o laboral, en relació al seu lloc de treball i les seves funcions (més endavant estudiarem aquest aspecte), i absència

ció absoluta per demanar l’aprovació o modificació de la relació de llocs de treball en el seu conjunt o fins i tot, pretendre que es modifiqués la RLT respecte altres llocs de treball. Sobre aquesta qüestió les SSTS Murcia núm. 200/2012, de 24 de

RJCA 2012/56), 919/2000 de 25 d’octubre (RJCA 2000/1840), 507/2000 de 31 de maig (RJCA 2000/1398).

Per aquest motiu doncs, manca de legitimació de l’interessat per interposar el present recurs potestatiu de reposició, i per tant s’ha desestimar la seva prdeclaració d’anul·labilitat de la l’Acord de Ple de 5 de febrer pel qual s’aprova la relació de llocs de treball de l’ajuntament de Berga.

Igualment i en compliment del que es disposa a l’art. 122.2 LRJPAC, mitjançant Decret /2015, de data 21 d’abril, notificat en data 22 d’abril d’enguany, tal i

com consta a l’expedient, es va donar trasllat del recurs presentat i audiència als sindicats per tal que en el termini de deu dies al·leguin el que considerin escaient.

àriament i per tal de donar resposta a les diverses qüestions plantejades en el seu escrit en un futur recurs contenciós administratiu es procedeix a donar resposta a les al·legacions plantejades:

Sobre l’al·legació primera que respecte de l’expedient administratiu d’aprovació de la RLT, es diu: un cop va tenir vista de l’expedient, ha comprovat que no hi figuren en el mateix l’acte o actes de les sessions de valoració, degudament signades a les que hi figurin tots els intervinents, document aquest fonamental (...)d’acord amb l’expedient facilitat pel departament de recursos humans s’adjunta la corresponent acta de la sessió i valoració dels llocs de treball com ANNEX I.

I més concretament, també en quan a la motivació de la valoració que fide 14 de novembre de 2014, ens remetem a la corresponent memòria d’alcaldia sobre la relació de lloc s de treball i l’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga (penjat a la web de la seu electrònica de l’Ajuntament des del dia 18 de on en la seva pàgina 4, es diu textualment:

decidendi de la sentencia recurrida es que no se ha acreditado la más mínima vinculación de CSI -ación concreta y específica se refleja con

absoluta claridad en el expediente administrativo. Basta con examinarlo para comprobar ya desde CSIF cuenta con una Sección Sindical en la Universida d de Las Palmas de rticipó en las distintas reuniones en las que se de sarrolló la negociación

correspondiente a la modificación de la Relación de Puestos de Trabajo acordada por la resolución

el que parte la sentencia para negar su legitimación no se corresponde con lo que consta explícitamente en el expediente y se ha expresado en el proceso. Mejor dicho, de lo uno y de

y la sentencia vulnere los derechos que le reconocen los artículos 24.1 y 28.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) , y el

. Por eso, debemos anularla y, atendiendo a la suplico del escrito de interposición, como se ha anunciado, devolver las

actuaciones a la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso Administrativo de Las Palmas de Gran dicte nueva sentencia

En el mateix sentit SSTS, de 4 de desembre de 2006 (RJ2007/81) que expressament la integritat d’una RLT per part d’un

que va participar en el procediment de negociació de la mateixa RLT.

En resum només es reconeix legitimació del funcionari o laboral, en relació al seu lloc de treball i les seves funcions (més endavant estudiarem aquest aspecte), i absència

ció absoluta per demanar l’aprovació o modificació de la relació de llocs de treball en el seu conjunt o fins i tot, pretendre que es modifiqués la RLT respecte altres llocs de treball. Sobre aquesta qüestió les SSTS Murcia núm. 200/2012, de 24 de

RJCA 2012/56), 919/2000 de 25 d’octubre (RJCA 2000/1840), 507/2000 de 31

Per aquest motiu doncs, manca de legitimació de l’interessat per interposar el present recurs potestatiu de reposició, i per tant s’ha desestimar la seva pretensió de declaració d’anul·labilitat de la l’Acord de Ple de 5 de febrer pel qual s’aprova la relació

Igualment i en compliment del que es disposa a l’art. 122.2 LRJPAC, mitjançant Decret /2015, de data 21 d’abril, notificat en data 22 d’abril d’enguany, tal i

com consta a l’expedient, es va donar trasllat del recurs presentat i audiència als sindicats per tal que en el termini de deu dies al·leguin el que considerin escaient.

àriament i per tal de donar resposta a les diverses qüestions plantejades en el seu escrit en un futur recurs contenciós administratiu es procedeix a donar

dient administratiu un cop va tenir vista de l’expedient, ha comprovat que

no hi figuren en el mateix l’acte o actes de les sessions de valoració, degudament t fonamental (...). Bé


I més concretament, també en quan a la motivació de la valoració que figura en l’acta de 14 de novembre de 2014, ens remetem a la corresponent memòria d’alcaldia sobre la relació de lloc s de treball i l’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga (penjat a la web de la seu electrònica de l’Ajuntament des del dia 18 de març de 2015)


“Des que el dia 18 d’octubre de 2011 es va constituir la Comissió de Valoració de la Relació de Llocs de Treball, amb posteriors modificacions dels membres en les sessions de la MGN dels dies 20 desessions per tal de dur a terme la valoració dels llocs de treball de l’Ajuntament de Berga. Entre aquestes, el dia 10 dedesembre de 2014 van aprovar l’acta de valoració dels llocs de treball, en la qualreflecteix la puntuació assignada a cada lloc que ha sortit de l’aplicació del manual aportat a l’expedient.” En el mateix document; pàgines 20 i següents s’explica en el punt 3.2 quins criteris d’acord amb la llei s’han utilitzat per tal de valorar Tampoc és cert, o com a mínim és incoherent que tal i com es diu d’informació sobre aquesta acta o actes, en funció del nombre de sessions celebrades per part de la comissió de valoració, fa que la interposició d’as’hagi de fer en condicions de minva de dret de defensa i invalida la pròpia resolució aprovada segons l’art. 62.1a) Llei 30/1992, de 26 de novembre, infracció del deure de motivació d’acord amb l’art. 89.3 i 54.1.f motivació delsl’interessat sol·licita vista i còpia de l’expedient en data 10 de febrer de 2015. En tots els casos que s’ha demanat, seva integritat amb la presència de l’auxiliar adcom queda acreditat amb la interposició en el termini legalment establert aquest recurs. Sens perjudici i no ho perdem de vista, que les RLT han de ser publiques (arts. 74 EBEP, 15.3 LMRFP, 32.2 RPEL) i l’Ajuntament harequisit: publicació en el BOPB de data 3 de març de 2015 i en la web municipal hi consta tota la memòria de l’esmentat expedient des del 18 de març d’enguany. Altra qüestió és que es demani còpia de l’expedient; sobre aquesta resposta mitjançant el Decret d’Alcaldia Núm. 306/2015 de data 15 d’abril. Sobre l’al·legació de la causa de nul·litat de l’art. 62.1.a) LRJPAC, és jurisprudència consolidada del TS que no és suficient en esmentar de forma genèriconcret de causa de nul·litat, sinó que s’ha de concretar els aspectes que la resolució o disposició general està vulnerant. cap dret de defensa quan s’està interposant un recurs administrataspectes tan concrets es citen expressament el contingut per exemple de l’informe de secretaria, actes, o altres documents de l’expedient, que demostren que s’ha tingut accés a l’expedient en la seva integritatsuficientment motivada, l’interessat té a la seva disposició 61 pàgines de motivació de memòria d’alcaldia sobre la RLT i l’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga, sens perjudici dels informes que també obren en l’expedient, i que algunescrit de recurs. Per tant es dona sobradament compliment al que s’estableix en els arts. 54.1.f i 89.3 LRJPAC. Per tant doncs, queda acreditat que aquesta afirmació de l’interessat i com ja hem dit anteriorment, no ostenta cap legitimacinegociat i validat. Segon.- Sobre l’al·legació segona, i les valoració objectiva de l’interessat ja ens hi hem referit en el fonament jurídic segon, i les explicacions que s’ha utilitzat per la comissió de valoració segons la memòria d’Alcaldia. Valoració objectiva, que en cap cas es va fer respecte a l’increment del complement específic que va obtenir l’interessat amb l’aprovació dels pressupostos per a l’anualitat 2014. Ja que tot i l’informe negatiu de secretaria advertint que no


“Des que el dia 18 d’octubre de 2011 es va constituir la Comissió de Valoració de la Relació de Llocs de Treball, amb posteriors modificacions dels membres en les sessions de la MGN dels dies 20 de maig de 2014 i 2 de 2014, han tingut lloc diverses sessions per tal de dur a terme la valoració dels llocs de treball de l’Ajuntament de Berga. Entre aquestes, el dia 10 de desembre de 2014 van aprovar l’acta de valoració dels llocs de treball, en la qualreflecteix la puntuació assignada a cada lloc que ha sortit de l’aplicació del manual

En el mateix document; pàgines 20 i següents s’explica en el punt 3.2 quins criteris d’acord amb la llei s’han utilitzat per tal de valorar cadascú dels llocs de treball.

Tampoc és cert, o com a mínim és incoherent que tal i com es diu d’informació sobre aquesta acta o actes, en funció del nombre de sessions celebrades per part de la comissió de valoració, fa que la interposició d’aquest recurs de reposició s’hagi de fer en condicions de minva de dret de defensa i invalida la pròpia resolució aprovada segons l’art. 62.1a) Llei 30/1992, de 26 de novembre, infracció del deure de motivació d’acord amb l’art. 89.3 i 54.1.f motivació dels actes discrecionals”l’interessat sol·licita vista i còpia de l’expedient en data 10 de febrer de 2015. En tots els casos que s’ha demanat, s’ha donat vista de l’expedient i s’ha pogut consultar en la seva integritat amb la presència de l’auxiliar administrativa de recursos humans tal i com queda acreditat amb la interposició en el termini legalment establert aquest

Sens perjudici i no ho perdem de vista, que les RLT han de ser publiques (arts. 74 EBEP, 15.3 LMRFP, 32.2 RPEL) i l’Ajuntament ha complert sobradament aquest requisit: publicació en el BOPB de data 3 de març de 2015 i en la web municipal hi consta tota la memòria de l’esmentat expedient des del 18 de març d’enguany. Altra qüestió és que es demani còpia de l’expedient; sobre aquesta sol·licitud de li ha donat resposta mitjançant el Decret d’Alcaldia Núm. 306/2015 de data 15 d’abril. Sobre l’al·legació de la causa de nul·litat de l’art. 62.1.a) LRJPAC, és jurisprudència consolidada del TS que no és suficient en esmentar de forma genèriconcret de causa de nul·litat, sinó que s’ha de concretar els aspectes que la resolució o disposició general està vulnerant. Queda acreditat que no és cert que s’hagi minvat cap dret de defensa quan s’està interposant un recurs administrataspectes tan concrets es citen expressament el contingut per exemple de l’informe de secretaria, actes, o altres documents de l’expedient, que demostren que s’ha tingut accés a l’expedient en la seva integritat. Tampoc és cert que la RLT nsuficientment motivada, l’interessat té a la seva disposició 61 pàgines de motivació de memòria d’alcaldia sobre la RLT i l’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga, sens perjudici dels informes que també obren en l’expedient, i que algunescrit de recurs. Per tant es dona sobradament compliment al que s’estableix en els arts. 54.1.f i 89.3 LRJPAC.

Per tant doncs, queda acreditat que aquesta afirmació de l’interessat i com ja hem dit anteriorment, no ostenta cap legitimació al que els representants dels treballadors han

Sobre l’al·legació segona, i les “impressions” que diu tenir l’interessat sobre la valoració objectiva de l’interessat ja ens hi hem referit en el fonament jurídic segon, i

xplicacions que s’ha utilitzat per la comissió de valoració segons la memòria d’Alcaldia. Valoració objectiva, que en cap cas es va fer respecte a l’increment del complement específic que va obtenir l’interessat amb l’aprovació dels pressupostos

ualitat 2014. Ja que tot i l’informe negatiu de secretaria advertint que no

“Des que el dia 18 d’octubre de 2011 es va constituir la Comissió de Valoració de la Relació de Llocs de Treball, amb posteriors modificacions dels membres en les

maig de 2014 i 2 de 2014, han tingut lloc diverses sessions per tal de dur a terme la valoració dels llocs de treball de l’Ajuntament de

desembre de 2014 van aprovar l’acta de valoració dels llocs de treball, en la qual es reflecteix la puntuació assignada a cada lloc que ha sortit de l’aplicació del manual

En el mateix document; pàgines 20 i següents s’explica en el punt 3.2 quins criteris cadascú dels llocs de treball.

Tampoc és cert, o com a mínim és incoherent que tal i com es diu “la manca d’informació sobre aquesta acta o actes, en funció del nombre de sessions celebrades

quest recurs de reposició s’hagi de fer en condicions de minva de dret de defensa i invalida la pròpia resolució aprovada segons l’art. 62.1a) Llei 30/1992, de 26 de novembre, infracció del deure de

actes discrecionals”. Bé, l’interessat sol·licita vista i còpia de l’expedient en data 10 de febrer de 2015. En tots

s’ha donat vista de l’expedient i s’ha pogut consultar en la ministrativa de recursos humans tal i

com queda acreditat amb la interposició en el termini legalment establert aquest Sens perjudici i no ho perdem de vista, que les RLT han de ser publiques (arts.

complert sobradament aquest requisit: publicació en el BOPB de data 3 de març de 2015 i en la web municipal hi consta tota la memòria de l’esmentat expedient des del 18 de març d’enguany. Altra

sol·licitud de li ha donat resposta mitjançant el Decret d’Alcaldia Núm. 306/2015 de data 15 d’abril. Sobre l’al·legació de la causa de nul·litat de l’art. 62.1.a) LRJPAC, és jurisprudència consolidada del TS que no és suficient en esmentar de forma genèrica un article en concret de causa de nul·litat, sinó que s’ha de concretar els aspectes que la resolució

Queda acreditat que no és cert que s’hagi minvat cap dret de defensa quan s’està interposant un recurs administratiu i s’al·leguen aspectes tan concrets es citen expressament el contingut per exemple de l’informe de secretaria, actes, o altres documents de l’expedient, que demostren que s’ha tingut

. Tampoc és cert que la RLT no estigui suficientment motivada, l’interessat té a la seva disposició 61 pàgines de motivació de memòria d’alcaldia sobre la RLT i l’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga, sens perjudici dels informes que també obren en l’expedient, i que algun cita en el seu escrit de recurs. Per tant es dona sobradament compliment al que s’estableix en els

Per tant doncs, queda acreditat que aquesta afirmació de l’interessat i com ja hem dit ó al que els representants dels treballadors han

que diu tenir l’interessat sobre la valoració objectiva de l’interessat ja ens hi hem referit en el fonament jurídic segon, i

xplicacions que s’ha utilitzat per la comissió de valoració segons la memòria d’Alcaldia. Valoració objectiva, que en cap cas es va fer respecte a l’increment del complement específic que va obtenir l’interessat amb l’aprovació dels pressupostos

ualitat 2014. Ja que tot i l’informe negatiu de secretaria advertint que no


s’estava seguint el procediment legalment establert, valoració objectiva, negociació per part dels sindicats i per tant, incorrent en un vici de nul·litat de ple dret arts. 62.1.e)LRJPAC, es va incrementar 4.737,48€ a 6.118,08.€ tal i com es fa constar per certificat d’intervenció que s’adjunta. En aquell moment no es va al·legar res al respecte. Ni tampoc es va impugnar el pressupost per no incrementar les retribucions de la resta del personal de l’Ajuntament. El que si queda clar és que no s’ha modificat en cap cèntim d’euro la retribució que percebia l’interessat abans com després de l’aprovació de la RLT. Quantitats retributives i funcions que ja varen ser admeses i acceptades des del mateix moment que va accedir a la plaça (que no lloc de treball) que ocupa actualment en aquest ajuntament. Per tant, no és cert que no hi ha una valoració per tots i cadascú dels llocs de treball. Sense perjudici que aquesta qüestió, no li correspon jutjarhem acreditat que, no està legitimitat ni processalment per fer aquestes al·legacions. S’insisteix que es va aprovar la valoració que es va negociar amb els representants legals dels treballadors i funcionaris de l’ajuntament. I per tants’exigeix per la legislació aplicable a aquest expedient. A títol d’exemple citem el fonament jurídic tercer de la STSJ de València de 30 de juny de 2008 (1473/2005) que diu: “TERCERO.- La elaboración de la RPT no se ajusta, a de la LFPV, como así impone el art.18.3 de ésta; concretamente, la fijación de los complementos específicos se habría llevado a cabo sin la previa valoración de los puestos de trabajo (exigida por el ardel RD. 861/96 , sobre retribuciones de los funcionarios de la Administración Local), lo que era más exigible en el caso de creación de nuevos puestos, como es lo que habría sucedido en el caso que nos ocupa. Se trata de determinar si esta "omisión prsu demanda, conllevaría o no la anulación de la totalidad de la RPT. A este respecto, debe recordarse que la jurisprudencia (SSTS 30/Mayo/1993 y 8/Mayo/1998) ha venido perfilando la regulacrelaciones de puestos de trabajo y las potestades de la Administración sobre ellas, afirmando que constituyen el instrumento técnico a través del cual se realiza por la Administración o local-- la ordenación de su personalde los requisitos exigidos para su desempeño, de modo que en función de ellas se definen las plantillas de las Administraciones Públicas y se determinan las ofertas públicas de empleo. Por ela Administración la formación y aprobación de sus relaciones de actos con destinatario plural e indeterminado que carecen de contenidoAsí las cosas, el art.92.1 de la Ley 7/1985, de 2 dispone que "Los funcionarios al servicio de la Administración local se rigen, en lo no dispuesto por esta ley, por la legislación del Estado y de las comunidades autónomas en los términos del art. 149,1 1En este mismo sentido, el art.18.3 de la Ley 10/1985, de 31 / julio, de la función pública valenciana, establece que "Cada Corporación local formarà sus plantillas y clasificará sus puestos de trabajo conforme a lo establecido en esta Ley y en la Sin embargo, la impugnación del Sindicato actor en este punto, queda constreñida a la valoración de los puestos de trabajo a los meros ef ectos de fijación del complemento específico asignado a cada uno de ellos , por lo que no puede desplegar ningún efecto anulatorio in genere sobre la totalidad de la RPT, y debe analizarse tan sólo en relación con ese particular extremo; así, con relación al complemento específico, en el art. 4 del Real Decreto 861/1986Retribuciones de los funcionarios de Administración Local, se indica: "2.modificación del complemento específico exigirá, con carácter previo, que por la Corporación se efectúe una valoración del puesto de trabajo atendiendo a las circunstancias expresadas en el núm. 1 de este artículo. 3 .- Efectuada la valoración, el Pleno de la Corporación, al aprobar la relación de puestos de trabajo, determinará aquéllos a los que correspo nde un complemento especírespectiva cuantía" . Pero, como se indica por el Consorcio, no nos hallamos ante un procedimiento específico para la asignación o modificación singularizada de complementos específicos a determinados puestos de trabajo, sino ante un procal personal que ha accedido a la condición de funcionario tras la convocatoria de funcionarización,


s’estava seguint el procediment legalment establert, valoració objectiva, negociació per part dels sindicats i per tant, incorrent en un vici de nul·litat de ple dret arts. 62.1.e)LRJPAC, es va incrementar individualment les seves retribucions complementàries

€ a 6.118,08.€ tal i com es fa constar per certificat d’intervenció que s’adjunta.

En aquell moment no es va al·legar res al respecte. Ni tampoc es va impugnar el pressupost per no incrementar les retribucions de la resta del personal de

ntament. El que si queda clar és que no s’ha modificat en cap cèntim d’euro la retribució que percebia l’interessat abans com després de l’aprovació de la RLT. Quantitats retributives i funcions que ja varen ser admeses i acceptades des del mateix

que va accedir a la plaça (que no lloc de treball) que ocupa actualment en

Per tant, no és cert que no hi ha una valoració per tots i cadascú dels llocs de treball. Sense perjudici que aquesta qüestió, no li correspon jutjar-ho a l’intehem acreditat que, no està legitimitat ni processalment per fer aquestes al·legacions.

S’insisteix que es va aprovar la valoració que es va negociar amb els representants legals dels treballadors i funcionaris de l’ajuntament. I per tant, es compleix amb que s’exigeix per la legislació aplicable a aquest expedient. A títol d’exemple citem el fonament jurídic tercer de la STSJ de València de 30 de juny de 2008 (

La elaboración de la RPT no se ajusta, a juicio del Sindicato recurrente, a las prescripciones de la LFPV, como así impone el art.18.3 de ésta; concretamente, la fijación de los complementos específicos se habría llevado a cabo sin la previa valoración de los puestos de trabajo (exigida por el ardel RD. 861/96 , sobre retribuciones de los funcionarios de la Administración Local), lo que era más exigible en el caso de creación de nuevos puestos, como es lo que habría sucedido en el caso que nos

Se trata de determinar si esta "omisión procedimental", como la califica el Sindicato actor en el F.J. II de su demanda, conllevaría o no la anulación de la totalidad de la RPT. A este respecto, debe recordarse que la jurisprudencia (SSTS 30/Mayo/1993 y 8/Mayo/1998) ha venido perfilando la regulacrelaciones de puestos de trabajo y las potestades de la Administración sobre ellas, afirmando que constituyen el instrumento técnico a través del cual se realiza por la Administración --

la ordenación de su personal, de acuerdo con las necesidades de los servicios y con expresión de los requisitos exigidos para su desempeño, de modo que en función de ellas se definen las plantillas de las Administraciones Públicas y se determinan las ofertas públicas de empleo. Por ela Administración la formación y aprobación de sus relaciones de ellas concurren, diferenciándolas de los actos con destinatario plural e indeterminado que carecen de contenido normativo. Así las cosas, el art.92.1 de la Ley 7/1985, de 2 /abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, dispone que "Los funcionarios al servicio de la Administración local se rigen, en lo no dispuesto por esta ley, por la legislación del Estado y de las comunidades autónomas en los términos del art. 149,1 1En este mismo sentido, el art.18.3 de la Ley 10/1985, de 31 / julio, de la función pública valenciana, establece que "Cada Corporación local formarà sus plantillas y clasificará sus puestos de trabajo conforme a lo establecido en esta Ley y en la legislación bàsica estatal de régimen local".Sin embargo, la impugnación del Sindicato actor en este punto, queda constreñida a la valoración de los puestos de trabajo a los meros ef ectos de fijación del complemento específico

, por lo que no puede desplegar ningún efecto anulatorio in genere sobre la totalidad de la RPT, y debe analizarse tan sólo en relación con ese particular extremo; así, con relación al complemento específico, en el art. 4 del Real Decreto 861/1986, de 25 /abril, sobre Régimen de Retribuciones de los funcionarios de Administración Local, se indica: "2.- El establecimiento o modificación del complemento específico exigirá, con carácter previo, que por la Corporación se efectúe

to de trabajo atendiendo a las circunstancias expresadas en el núm. 1 de este Efectuada la valoración, el Pleno de la Corporación, al aprobar la relación de puestos

de trabajo, determinará aquéllos a los que correspo nde un complemento especí. Pero, como se indica por el Consorcio, no nos hallamos ante un procedimiento

específico para la asignación o modificación singularizada de complementos específicos a determinados puestos de trabajo, sino ante un procedimiento global tendente a la aprobación de una RPT que permita al personal que ha accedido a la condición de funcionario tras la convocatoria de funcionarización,

s’estava seguint el procediment legalment establert, valoració objectiva, negociació per part dels sindicats i per tant, incorrent en un vici de nul·litat de ple dret arts. 62.1.e)

retribucions complementàries de € a 6.118,08.€ tal i com es fa constar per certificat d’intervenció que s’adjunta.

En aquell moment no es va al·legar res al respecte. Ni tampoc es va impugnar el pressupost per no incrementar les retribucions de la resta del personal de

ntament. El que si queda clar és que no s’ha modificat en cap cèntim d’euro la retribució que percebia l’interessat abans com després de l’aprovació de la RLT. Quantitats retributives i funcions que ja varen ser admeses i acceptades des del mateix

que va accedir a la plaça (que no lloc de treball) que ocupa actualment en

Per tant, no és cert que no hi ha una valoració per tots i cadascú dels llocs de treball. ho a l’interessat ja que ja

hem acreditat que, no està legitimitat ni processalment per fer aquestes al·legacions.

S’insisteix que es va aprovar la valoració que es va negociar amb els representants , es compleix amb que

s’exigeix per la legislació aplicable a aquest expedient. A títol d’exemple citem el fonament jurídic tercer de la STSJ de València de 30 de juny de 2008 (rec.

juicio del Sindicato recurrente, a las prescripciones de la LFPV, como así impone el art.18.3 de ésta; concretamente, la fijación de los complementos específicos se habría llevado a cabo sin la previa valoración de los puestos de trabajo (exigida por el art. 4 del RD. 861/96 , sobre retribuciones de los funcionarios de la Administración Local), lo que era más exigible en el caso de creación de nuevos puestos, como es lo que habría sucedido en el caso que nos

ocedimental", como la califica el Sindicato actor en el F.J. II de su demanda, conllevaría o no la anulación de la totalidad de la RPT. A este respecto, debe recordarse que la jurisprudencia (SSTS 30/Mayo/1993 y 8/Mayo/1998) ha venido perfilando la regulación de las relaciones de puestos de trabajo y las potestades de la Administración sobre ellas, afirmando que

estatal, autonómica , de acuerdo con las necesidades de los servicios y con expresión

de los requisitos exigidos para su desempeño, de modo que en función de ellas se definen las plantillas de las Administraciones Públicas y se determinan las ofertas públicas de empleo. Por ello corresponde a


/abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, dispone que "Los funcionarios al servicio de la Administración local se rigen, en lo no dispuesto por esta ley, por la legislación del Estado y de las comunidades autónomas en los términos del art. 149,1 18ª CE ." En este mismo sentido, el art.18.3 de la Ley 10/1985, de 31 / julio, de la función pública valenciana, establece que "Cada Corporación local formarà sus plantillas y clasificará sus puestos de trabajo

legislación bàsica estatal de régimen local". Sin embargo, la impugnación del Sindicato actor en este punto, queda constreñida a la falta de valoración de los puestos de trabajo a los meros ef ectos de fijación del complemento específico

, por lo que no puede desplegar ningún efecto anulatorio in genere sobre la totalidad de la RPT, y debe analizarse tan sólo en relación con ese particular extremo; así, con relación

, de 25 /abril, sobre Régimen de El establecimiento o

modificación del complemento específico exigirá, con carácter previo, que por la Corporación se efectúe to de trabajo atendiendo a las circunstancias expresadas en el núm. 1 de este

Efectuada la valoración, el Pleno de la Corporación, al aprobar la relación de puestos de trabajo, determinará aquéllos a los que correspo nde un complemento especí fico, señalando su

. Pero, como se indica por el Consorcio, no nos hallamos ante un procedimiento específico para la asignación o modificación singularizada de complementos específicos a determinados

edimiento global tendente a la aprobación de una RPT que permita al personal que ha accedido a la condición de funcionario tras la convocatoria de funcionarización,


mantener las retribuciones que con anterioridad venían percibiendo como laborales fijos; parespetado dos pautas: 1ª) de un lado, la fijación de unos criterios para la homologación de los anteriores complementos retributivos que ya estaban asignados a los puestos, asegurando las cuantías retributivas, y empleando respecto de los complementos específicos la metodología valorativa de los puestos de trabajo ya adoptada en su momento por la Diputación Provincial de Valencia, como se recoge todo ello en la Memoria y en las fichas de clasificación de los puestos de trabajo.2ª) De otro, enmarcando todos estos trámites en el marco de un procedimiento de negociación colectiva que, con arreglo a reiterada jurisprudencia, constituye instrumento idóneo para llevar a cabo la valoración decaracterísticas de los puestos de trabajo. Efectivamente, el Tribunal Supremo, en Sentencia de 3/mayo/2000 (Rec. 2246/1996 , Ponente: Maurandi Guillén, N.), aborda la argumentación de CCOO de que la determinación del complemento específico, contenida cabo la valoración previa de puestos de trabajo exigida por el art. 4.2 del Real Decreto 861/1986, de 25 de abril , y el Tribunal, tras recordar que "el art. 32 de la ley 9/1987 permite que la nlo que hace a las condiciones de trabajo de los funcionarios públicos, pueda tener objeto estas materias: (..) b) La determinación y aplicación de las retribuciones de los funcionarios públicos; (..) y d) La clasificación de puestos de trabajo", afirma que "es inexacta la afirmación de la sentencia recurrida de que el complemento específico no fue precedido de valoración de los puestos de trabajo y, en todo caso, fue establecido al margen o ignorando si en los mismos concurrían o nsegún los art. 23.3.b) de la Ley 30/1984 condiciones particulares que se retribuyen mediante tal complemento.La lectura de los preceptos y elementos del "reflejan es esto: que esa valoración fue realizada en el marco de la negociación colectiva que se desarrolló y quedó perfeccionada extensivo a su modificación. Todo ello evidenciaconsiguiente catalogación de éstos se configura como unla Administración al más alto nivel indicado, de acuerson las que regulan tanto el proceso de confección y aprobación como elrelación de puestos de trabajo, incluyendo las modificaciones que en ella puedenpropio de la Administración que efectúa en el ejercicio de inicialmente la jurisprudencia les atribuía la naturaleza de acto plural más que normativo (SSTS28/septiembre y 16/octubre/1987 y 12/julio/1988), posteriorm14/diciembre/1990, 19/diciembre/1991, 11/marzo/1994, 24/enero y 25/abril/1995, etc..) sancionando el caràcter de disposición general de los acuerdos de clasificación de puestos de trabajo y fijación de plantillas y complementos retributivos de los funcionarios, de forma que existe ya una doctrina consolidada que reconoce tal carácter normativo a las RPT aprobadas por las Administraciones Públicas en ejercicio de sus potestadesgeneralidad, abstracción y permanencia que en complemento de destino, sino concretando cuales eran lasenumeradas en ese art. 23.3.b) de la LMconcluye que "La utilización de la negociación colectiva para el objeto a que acaba dees conforme con lo permitido por el art. 32 de la Ley 9/1987 " .En el presente caso, la valoración de los puestos y la cuantificación de lo s específicos asignados, se ha llevado a cabo en el seno de una Mesa de Nego ciación; aduce el recurrente que no se aportaron los suficientes datos y elementos de juic io para permitir llevar a cabo una adevaloración, pero lo cierto es que consta que la Mes a actuó sobre la base, entre otros elementos, de informes externos, informes de la Jefatura de Recur sos humanos, y fichas de los puestos de trabajo (fols. 688 a 1160 del anexo V), procedentes del estfuncionarización, no siendo cometido de este Tribun al, sino de Mesa, determinar si se contó o no con el suficiente material para fi nalmente aprobar la RPT en los términos en que ésta fue consensuNo cabe, pues, acoger este extremo del recurso.” Així doncs i seguint aquesta doctrina jurisdiccional, no figura en cap acta de l’expedient administratiu d’aprovació de la RLT, per part de cap dels sindicats de la mesa de valoració i mesa general de RLT en els termes que aquesta va ser consensuada. per negociar la RLT i posteriorment aprovarl’han impugnat, menys ho pot fer l’interessat el qual no està legitimitat per fer


mantener las retribuciones que con anterioridad venían percibiendo como laborales fijos; pa


ya estaban asignados a los puestos, asegurando -salvo puntuales casos justificados- el mantenimiento delas cuantías retributivas, y empleando respecto de los complementos específicos la metodología valorativa de los puestos de trabajo ya adoptada en su momento por la Diputación Provincial de Valencia,

de clasificación de los puestos de trabajo. 2ª) De otro, enmarcando todos estos trámites en el marco de un procedimiento de negociación colectiva

arreglo a reiterada jurisprudencia, constituye instrumento idóneo para llevar a cabo la valoración decaracterísticas de los puestos de trabajo. Efectivamente, el Tribunal Supremo, en Sentencia de

2246/1996 , Ponente: Maurandi Guillén, N.), aborda la argumentación de CCOO de que la determinación del complemento específico, contenida en determinado "Acuerdo", había sido efectuada sin llevarse a cabo la valoración previa de puestos de trabajo exigida por el art. 4.2 del Real Decreto 861/1986, de 25 de abril , y el Tribunal, tras recordar que "el art. 32 de la ley 9/1987 permite que la negociación colectiva, por lo que hace a las condiciones de trabajo de los funcionarios públicos, pueda tener objeto estas materias: (..) b) La determinación y aplicación de las retribuciones de los funcionarios públicos; (..) y d) La

os de trabajo", afirma que "es inexacta la afirmación de la sentencia recurrida de que el complemento específico no fue precedido de valoración de los puestos de trabajo y, en todo caso, fue establecido al margen o ignorando si en los mismos concurrían o no las diferentes circunstancias que, según los art. 23.3.b) de la Ley 30/1984 -LMRFP- y 4 del RD. 861/1986 , determinan la apreciación de las condiciones particulares que se retribuyen mediante tal complemento. La lectura de los preceptos y elementos del " Acuerdo" a que antes se ha hecho referencia lo que reflejan es esto: que esa valoración fue realizada en el marco de la negociación colectiva que se desarrolló y quedó perfeccionada puestos de trabajo --arts. 15.1 e) y 16 Ley 30/1984

o a su modificación. Todo ello evidencia que la confección de las RPT por la Administración y la consiguiente catalogación de éstos se configura como un instrumento de política de personal, atribuido a la Administración al más alto nivel indicado, de acuerdo con las normas de derecho administrativo, que son las que regulan tanto el proceso de confección y aprobación como el de su publicidad. Así pues, la relación de puestos de trabajo, incluyendo las modificaciones que en ella pueden efectuarse, es un acto propio de la Administración que efectúa en el ejercicio de sus potestades organizatorias.inicialmente la jurisprudencia les atribuía la naturaleza de acto plural más que normativo (SSTS28/septiembre y 16/octubre/1987 y 12/julio/1988), posteriormente cambió de orientación (SSTS14/diciembre/1990, 19/diciembre/1991, 11/marzo/1994, 24/enero y 25/abril/1995, etc..) sancionando el

de disposición general de los acuerdos de clasificación de puestos de trabajo y fijación de ntos retributivos de los funcionarios, de forma que existe ya una doctrina

carácter normativo a las RPT aprobadas por las Administraciones Públicas en ejercicio de sus potestades organizatorias, atendido su carácter ordinamental y a las notas de generalidad, abstracción y permanencia que en diferenciados los puestos de trabajo a los efectos del complemento de destino, sino concretando cuales eran las singulares circunstancias, de entre las enumeradas en ese art. 23.3.b) de la LMRFP, que habían sido apreciadas en cada uno de esos niveles", concluye que "La utilización de la negociación colectiva para el objeto a que acaba dees conforme con lo permitido por el art. 32 de la Ley 9/1987 " .

valoración de los puestos y la cuantificación de lo s específicos asignados, se ha llevado a cabo en el seno de una Mesa de Nego ciación; aduce el recurrente que no se aportaron los suficientes datos y elementos de juic io para permitir llevar a cabo una adevaloración, pero lo cierto es que consta que la Mes a actuó sobre la base, entre otros elementos, de informes externos, informes de la Jefatura de Recur sos humanos, y fichas de los puestos de trabajo (fols. 688 a 1160 del anexo V), procedentes del est adio previo al proceso de funcionarización, no siendo cometido de este Tribun al, sino de los representantes presentes en la

si se contó o no con el suficiente material para fi nalmente aprobar la RPT en los consensu ada.


Així doncs i seguint aquesta doctrina jurisdiccional, no figura en cap acta de l’expedient administratiu d’aprovació de la RLT, per part de cap dels sindicats de la mesa de valoració i mesa general de negociació, que no tenien suficient material per aprovar la RLT en els termes que aquesta va ser consensuada. Per tant doncs, si els legitimats per negociar la RLT i posteriorment aprovar-la no han dit res al respecte, i ni tan sols

o pot fer l’interessat el qual no està legitimitat per fer

mantener las retribuciones que con anterioridad venían percibiendo como laborales fijos; para ello, se han


el mantenimiento de las cuantías retributivas, y empleando respecto de los complementos específicos la metodología valorativa de los puestos de trabajo ya adoptada en su momento por la Diputación Provincial de Valencia,



2246/1996 , Ponente: Maurandi Guillén, N.), aborda la argumentación de CCOO de que la determinación en determinado "Acuerdo", había sido efectuada sin llevarse a

cabo la valoración previa de puestos de trabajo exigida por el art. 4.2 del Real Decreto 861/1986, de 25 de egociación colectiva, por

lo que hace a las condiciones de trabajo de los funcionarios públicos, pueda tener objeto estas materias: (..) b) La determinación y aplicación de las retribuciones de los funcionarios públicos; (..) y d) La

os de trabajo", afirma que "es inexacta la afirmación de la sentencia recurrida de que el complemento específico no fue precedido de valoración de los puestos de trabajo y, en todo caso, fue

o las diferentes circunstancias que, y 4 del RD. 861/1986 , determinan la apreciación de las

Acuerdo" a que antes se ha hecho referencia lo que reflejan es esto: que esa valoración fue realizada en el marco de la negociación colectiva que se


instrumento de política de personal, atribuido a normas de derecho administrativo, que


sus potestades organizatorias. Y aunque inicialmente la jurisprudencia les atribuía la naturaleza de acto plural más que normativo (SSTS

ente cambió de orientación (SSTS 14/diciembre/1990, 19/diciembre/1991, 11/marzo/1994, 24/enero y 25/abril/1995, etc..) sancionando el

de disposición general de los acuerdos de clasificación de puestos de trabajo y fijación de ntos retributivos de los funcionarios, de forma que existe ya una doctrina

carácter normativo a las RPT aprobadas por las Administraciones Públicas l y a las notas de



valoración de los puestos y la cuantificación de lo s específicos asignados, se ha llevado a cabo en el seno de una Mesa de Nego ciación; aduce el recurrente que no se aportaron los suficientes datos y elementos de juic io para permitir llevar a cabo una ade cuada valoración, pero lo cierto es que consta que la Mes a actuó sobre la base, entre otros elementos, de informes externos, informes de la Jefatura de Recur sos humanos, y fichas de los puestos de

adio previo al proceso de los representantes presentes en la

si se contó o no con el suficiente material para fi nalmente aprobar la RPT en los

Així doncs i seguint aquesta doctrina jurisdiccional, no figura en cap acta de l’expedient administratiu d’aprovació de la RLT, per part de cap dels sindicats de la mesa de

suficient material per aprovar la Per tant doncs, si els legitimats

la no han dit res al respecte, i ni tan sols o pot fer l’interessat el qual no està legitimitat per fer-ho.


Per aquests motius també es desestima l’al·legació segona del seu escrit de recurs de reposició. Tercer.- En referència a les funcions, complement de destí i complement específic que actualment es perceben, bé tret de l’increment que se li va operar en el pressupost de l’exercici 2014, respecte la majoria de la resta de personal de la Corporació (i anteriorment també se li va modificar segons consta en l’informe de RRHH). Són les mateixes que tenia en el moment d’accedir a la plaça i que percebia i realitzava abans d’aprovar-se la RLT. S’acompanya a l’escrit de l’interessat un quadre excel (no se sap la procedència ni d’on prové aquesta document) comparatiu respecte altres llocs de treball amb un nivell de destí similar. Aquesta comparació no s’ajusta a dret ja que no respecte en cap moment l’autonomia local d’aquest Ajuntament i molt menys, la seva facultat d’autoorganització aspectes legalment garantits. Però a més a més, aquesta comparació no es possible, ja que no s’aporta cap quadre de funcions dels suposats llocs de treball similars a la plaça que ocupa l’interessat a l’ajuntament de Berga. Aquesta comparació, només tindria un cert sentit, dins del personal de la mateixa Corporació. Ja que com es pot comprendre no tenen la mateixa responsabilitat i funcions un enginyer tècnic de l’Ajuntament de Manresa, Barcelona, Berga o bé, de Cercs. Ja que estem parlant de realitats molt diferents i que no admeten possible comparació com pretén l’interes L’interessat està jutjant pels seus interessos personals, i posa en dubte o nega la facultat d’aquesta Corporació d’atoorganitzardonar compliment als principis continguts a l’art. 103 CE. No li correspon en cdiscutir si s’unifiquen en un sol lloc (que no plaça) les funcions de cap tècnic de serveis i enginyer tècnic, sense desdoblar entre dos llocs de treball distints, tal i com manifesta en el seu escrit. De fet fins a l’actualitat responsables: l’arquitecte municipal, l’arquitecte tècnic i l’enginyer tècnic. Però això ha estat així per expressa voluntat manifestada davant l’Alcalde, en el moment en què es va abordar la substitució de l’anterior cap Sr. Jordi Culed’autoorganització reproduïm el fonament jurídic cinquè de la STSJ de Canàries núm. 291/2002, de 9 de maig (RJCA 2002/1179): “QUINTO «El artículo 15 de la Ley 30/1984, de 2 agosto ( RCL 1984, 2000, 2317, 2427) , de Medidas para lReforma de la Función Pública, dispone en su apartado 1 que las relaciones de puestos de trabajo de la Administración del Estado son el instrumento técnico a través del cual se realiza la ordenación del personal, de acuerdo con las necesidades de los serla creación, modificación, refundición y supresión de puestos de trabajo se realizará a través de las relaciones de puestos de trabajo.se incluye en el ámbito abarcado por la que atribuye a éstas la facultad de organizar los s ervicios en la forma que estime más conveniente para su mayor eficacia, a la que le compele el mand ato coConstitución ( RCL 1978, 2836) , sin trabas deriv adas del mantenimiento de formas de organización que hayan podido mostrarse menos adecu adas para la satisfacción de ese mandato; potestad de autoorganización en la que eejercicio, no confundible con la arbitrariedad, sie mpre prohibida, a la que desde luego no conducen por sí solos los términos de la repetida d isposición adicional. se integra en el elenco de los derechos adquiridos el de la inalterabilidad de todos y cualesquiera de los múltiples aspectos que conforman la relación funcionarial en un momento dado, no comprendiéndose entre ellos, en cuanto opuesto al fin para el que mantenimiento inalterable de las unidades administr ativas en algún momento diseñadas, su organización, o su integración en el seno de la Adm inistración;del solo tenor de la disposición puedan corresponder a los funcionarios vayan a ser desconocidos o vulnerados en el ejercicio, futuro e



En referència a les funcions, complement de destí i complement específic que ent es perceben, bé tret de l’increment que se li va operar en el pressupost de

l’exercici 2014, respecte la majoria de la resta de personal de la Corporació (i anteriorment també se li va modificar segons consta en l’informe de RRHH). Són les

tenia en el moment d’accedir a la plaça i que percebia i realitzava abans se la RLT. S’acompanya a l’escrit de l’interessat un quadre excel (no se sap

la procedència ni d’on prové aquesta document) comparatiu respecte altres llocs de un nivell de destí similar. Aquesta comparació no s’ajusta a dret ja que no

respecte en cap moment l’autonomia local d’aquest Ajuntament i molt menys, la seva facultat d’autoorganització aspectes legalment garantits. Però a més a més, aquesta

o es possible, ja que no s’aporta cap quadre de funcions dels suposats llocs de treball similars a la plaça que ocupa l’interessat a l’ajuntament de Berga. Aquesta comparació, només tindria un cert sentit, dins del personal de la mateixa

com es pot comprendre no tenen la mateixa responsabilitat i funcions un enginyer tècnic de l’Ajuntament de Manresa, Barcelona, Berga o bé, de Cercs. Ja que estem parlant de realitats molt diferents i que no admeten possible comparació com pretén l’interessat.

L’interessat està jutjant pels seus interessos personals, i posa en dubte o nega la facultat d’aquesta Corporació d’atoorganitzar-se com consideri més escaient per tal de donar compliment als principis continguts a l’art. 103 CE. No li correspon en cdiscutir si s’unifiquen en un sol lloc (que no plaça) les funcions de cap tècnic de serveis i enginyer tècnic, sense desdoblar entre dos llocs de treball distints, tal i com manifesta en el seu escrit. De fet fins a l’actualitat de facto, a serveis tècnics hi ha tres responsables: l’arquitecte municipal, l’arquitecte tècnic i l’enginyer tècnic. Però això ha estat així per expressa voluntat manifestada davant l’Alcalde, en el moment en què es va abordar la substitució de l’anterior cap Sr. Jordi Culell. Sobre la facultat d’autoorganització reproduïm el fonament jurídic cinquè de la STSJ de Canàries núm. 291/2002, de 9 de maig (RJCA 2002/1179):

«El artículo 15 de la Ley 30/1984, de 2 agosto ( RCL 1984, 2000, 2317, 2427) , de Medidas para lReforma de la Función Pública, dispone en su apartado 1 que las relaciones de puestos de trabajo de la Administración del Estado son el instrumento técnico a través del cual se realiza la ordenación del personal, de acuerdo con las necesidades de los servicios; añadiendo en la letra d) de ese apartado que

creación, modificación, refundición y supresión de puestos de trabajo se realizará a través de las relaciones de puestos de trabajo. De otro lado, porque la previsión de aquella disposición adicional se incluye en el ámbito abarcado por la potestad autoorganizativa de las Administraciones Pú blicas, que atribuye a éstas la facultad de organizar los s ervicios en la forma que estime más conveniente para su mayor eficacia, a la que le compele el mand ato co ntenido en el artículo 103.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) , sin trabas deriv adas del mantenimiento de formas de organización que hayan podido mostrarse menos adecu adas para la satisfacción de ese mandato; potestad de autoorganización en la que e s característica la discrecionalidad que domina su ejercicio, no confundible con la arbitrariedad, sie mpre prohibida, a la que desde luego no conducen por sí solos los términos de la repetida d isposición adicional. En tercer lugar, porque no

el elenco de los derechos adquiridos el de la inalterabilidad de todos y cualesquiera de los múltiples aspectos que conforman la relación funcionarial en un momento dado, no comprendiéndose entre ellos, en cuanto opuesto al fin para el que se otorga aquell a potestad de autoorganización, el mantenimiento inalterable de las unidades administr ativas en algún momento diseñadas, su organización, o su integración en el seno de la Adm inistración; sin que de nuevo aquí se desprenda del solo tenor de la disposición adicional impugnada que los derechos adquiridos que propiamente puedan corresponder a los funcionarios vayan a ser desconocidos o vulnerados en el ejercicio, futuro e


En referència a les funcions, complement de destí i complement específic que ent es perceben, bé tret de l’increment que se li va operar en el pressupost de

l’exercici 2014, respecte la majoria de la resta de personal de la Corporació (i anteriorment també se li va modificar segons consta en l’informe de RRHH). Són les

tenia en el moment d’accedir a la plaça i que percebia i realitzava abans se la RLT. S’acompanya a l’escrit de l’interessat un quadre excel (no se sap

la procedència ni d’on prové aquesta document) comparatiu respecte altres llocs de un nivell de destí similar. Aquesta comparació no s’ajusta a dret ja que no

respecte en cap moment l’autonomia local d’aquest Ajuntament i molt menys, la seva facultat d’autoorganització aspectes legalment garantits. Però a més a més, aquesta

o es possible, ja que no s’aporta cap quadre de funcions dels suposats llocs de treball similars a la plaça que ocupa l’interessat a l’ajuntament de Berga. Aquesta comparació, només tindria un cert sentit, dins del personal de la mateixa

com es pot comprendre no tenen la mateixa responsabilitat i funcions un enginyer tècnic de l’Ajuntament de Manresa, Barcelona, Berga o bé, de Cercs. Ja que estem parlant de realitats molt diferents i que no admeten possible

L’interessat està jutjant pels seus interessos personals, i posa en dubte o nega la se com consideri més escaient per tal de

donar compliment als principis continguts a l’art. 103 CE. No li correspon en cap cas, discutir si s’unifiquen en un sol lloc (que no plaça) les funcions de cap tècnic de serveis i enginyer tècnic, sense desdoblar entre dos llocs de treball distints, tal i com manifesta

tècnics hi ha tres responsables: l’arquitecte municipal, l’arquitecte tècnic i l’enginyer tècnic. Però això ha estat així per expressa voluntat manifestada davant l’Alcalde, en el moment en què es

ll. Sobre la facultat d’autoorganització reproduïm el fonament jurídic cinquè de la STSJ de Canàries núm.


vicios; añadiendo en la letra d) de ese apartado que creación, modificación, refundición y supresión de puestos de trabajo se realizará a través de

De otro lado, porque la previsión de aquella disposición adicional potestad autoorganizativa de las Administraciones Pú blicas,

que atribuye a éstas la facultad de organizar los s ervicios en la forma que estime más conveniente ntenido en el artículo 103.1 de la

Constitución ( RCL 1978, 2836) , sin trabas deriv adas del mantenimiento de formas de organización que hayan podido mostrarse menos adecu adas para la satisfacción de ese mandato;

s característica la discrecionalidad que domina su ejercicio, no confundible con la arbitrariedad, sie mpre prohibida, a la que desde luego no

En tercer lugar, porque no el elenco de los derechos adquiridos el de la inalterabilidad de todos y cualesquiera de los

múltiples aspectos que conforman la relación funcionarial en un momento dado, no comprendiéndose a potestad de autoorganización, el

mantenimiento inalterable de las unidades administr ativas en algún momento diseñadas, su sin que de nuevo aquí se desprenda

adicional impugnada que los derechos adquiridos que propiamente puedan corresponder a los funcionarios vayan a ser desconocidos o vulnerados en el ejercicio, futuro e


hipotético, de la posibilidad de modificación que contempla. Porque la remisión al instrucual podrá llevarse a cabo la repetida modificación, se hace en la disposición adicional sin alterar en nada el régimen procedimental al que deba sujetarse una eventual modificación de las relaciones de puestos de trabajo; será allí y entonces donde deberá analizarse el fundamento de esa preocupación de previa audiencia a la que repetidamente se refiere la parte recurrente, cuya previsión no puede ahora echarse en falta, pues quedan excluidas de la obligatoriedad de la ne gociación34.1 de la Ley 9/1987, de 12 junio ( RCL 1987, 1450) , sobre órganos de Representación, Determinación de las Condiciones de Trabajo y Participación del Personal al Servicio de las Administraciones Públicas, las decisiones de ésen fin, y para el hipotético supuesto de que sea a ello u lo que quiere referirse la parte actora con las líneas que quedaron transcritas al final del fundamento de derecho anterior, porque no desprendiénde lo alegado en el proceso que la disposición impugnada exceda del ámbito puramente doméstico de la organización administrativa , ni que directamente afecte a intereses de carácter general o corporativo, no se echa en falta en el procedimiento de su eprevio» ( S. de 17 febrero 1997 [ RJ 1997, 1504] ). «organizatoria alude al conjunto de poderes de una a utoridad pública para la ordenación de los medios personales, materiales y reales que se le encom iendan con objeto de que sea posible el ejercicio de determinadas competencias y potestades públicas. general de esta noción implica la necesidad de diferenciar supuestos, ya potestad organizatoria ejercida mediante Ley y por tanto por las Cortes Generales o los órganos Legislativos de las Comunidades Autónomas, y la que viene atribuida a las Administraciones Públicas. En el caso de que la referida potestad organizatoria se ejercite mediante norma con rango de ley tiene sin duda por objeto regular los medios necesarios para el funcionamiento del propio órgano legislador, o bien regular una determinada unidad orgánica incluida en el ámbito del EstadAutónomas. Va de suyo que en el ejercicio de esta potestad los legisladores deben atenerse a las normas de procedimiento y guardar las reglas establecidas para la formación de voluntad del órgano legislativo. Sin embargo no debemos insistir en la referencia a este modo de ejercicio de la potestad organizatoria, ya que no guarda relación ninguna con el supuesto estudiado en el caso de autos. Por el contrario nos interesa ahora de modo directo la Públicas , bien por vía de reglamento ordenando el conjunto de medios que se asignan a un órgano administrativo, bien incluso mediante actos individuales. importante extremo de cómo se encel ejercicio de aquella potestad organizatoria debi endo destacarse que, contra lo que se afirma en ciertas aproximaciones al tema, los poderes para or denar la organización no pueden constituir, pretexto de que se trata de una potestad referida a un ámbito doméstico, un coto exento de la sumisión al derecho, lo que sería contrario a los a rtículos 9.1 y 103.1 de la vigente Constitución Española. En definitiva estamos ante el ejercicio de unos pocarácter peculiar, otorgados por el ordenamiento pa ra conseguir fines públicos y justamente por ello la posibilidad de actuación en este campo de l as autoridades de la Administración Pública constituye en el sentido más ajustembargo, la existencia de peculiaridades de la potestad organizatoria que en ocasiones han determinado que los Tribunales de Justicia sean renuentes a una revisión en todos sus extremos del uso que de los poderes administrativos en materia de organización. La razón para ello es que en potestad organizatoria no se están regulando “in ge nere” los derechos y obligaciones, ni de la totalidad de los ciudadanos, ni normalmente deafectados por aquel ejercicio son quienes integran el personal al servicio de la Administración, trátese de funcionarios o de personal laboral, enco ntrándose íntimamente relacionadas las cuestiones que se refie ren a organización propiamente dicha y a personal a dministrativo. Por ello son los agentes de la organización los que en mayor medida pueden verse afectados o concernidos en sus expectativas e intereses por las modificaciones orgánicas que normalmente impl ica el ejercicio de la potestad organizatoria. laboral se encuentra sometido a una relación especi al de sujeción en virtud de su particular “status” . Por ello puede desde luego conducirse como actor pro cesal reconocidos por la norma, incluso en materia de org anización en determinadas ocasiones cuando se pretende han sido vulneradas normas jurídicas qu e reconozcan derechos. En cambio este personal no puede o, por expresarlo en términoobstaculizar el ejercicio de la potestad pública de ordenar la organización formulando pretensiones en defensa de simples expectativas, as piraciones o intereses, por legítimos que puedan ser unas y otros. Ello da lugar a que en materia de potestad organizatoria haya que guardar en ocasiones un delicado equilibrio. De una parte, si las pretensiones procesales no están basadas en derechos reconocidos por la normativa vigente y no se han producido infracciones grprocedimiento, los pronunciamientos judiciales han de ser respetuosos con la potestad organizatoria válidamente ejercida. Así se deriva de que, como antes se ha dicho, especial de sujeción no están suficientemente legitrelación misma. Sin embargo de otra parte no es menos cierto que en el ejercicio de la potestad


hipotético, de la posibilidad de modificación que contempla. Porque la remisión al instrucual podrá llevarse a cabo la repetida modificación, se hace en la disposición adicional sin alterar en nada el régimen procedimental al que deba sujetarse una eventual modificación de las relaciones de puestos

tonces donde deberá analizarse el fundamento de esa preocupación de previa audiencia a la que repetidamente se refiere la parte recurrente, cuya previsión no puede ahora echarse en

pues quedan excluidas de la obligatoriedad de la ne gociación , según se dispone en el artículo 34.1 de la Ley 9/1987, de 12 junio ( RCL 1987, 1450) , sobre órganos de Representación, Determinación de las Condiciones de Trabajo y Participación del Personal al Servicio de las

las decisiones de és tas que afecten a sus potestades de organización.en fin, y para el hipotético supuesto de que sea a ello u lo que quiere referirse la parte actora con las líneas que quedaron transcritas al final del fundamento de derecho anterior, porque no desprendiénde lo alegado en el proceso que la disposición impugnada exceda del ámbito puramente doméstico de la

, ni que directamente afecte a intereses de carácter general o corporativo, no se echa en falta en el procedimiento de su elaboración ningún singular trámite de audiencia o informe previo» ( S. de 17 febrero 1997 [ RJ 1997, 1504] ). «En síntesis puede entenderse que la potestad organizatoria alude al conjunto de poderes de una a utoridad pública para la ordenación de los

ios personales, materiales y reales que se le encom iendan con objeto de que sea posible el ejercicio de determinadas competencias y potestades públicas. Sin embargo el mismo carácter general de esta noción implica la necesidad de diferenciar supuestos, ya que debe distinguirse entre la potestad organizatoria ejercida mediante Ley y por tanto por las Cortes Generales o los órganos Legislativos de las Comunidades Autónomas, y la que viene atribuida a las Administraciones Públicas. En

a potestad organizatoria se ejercite mediante norma con rango de ley tiene sin duda por objeto regular los medios necesarios para el funcionamiento del propio órgano legislador, o bien regular una determinada unidad orgánica incluida en el ámbito del Estado o de las Comunidades Autónomas. Va de suyo que en el ejercicio de esta potestad los legisladores deben atenerse a las normas de procedimiento y guardar las reglas establecidas para la formación de voluntad del órgano legislativo.

nsistir en la referencia a este modo de ejercicio de la potestad organizatoria, ya que no guarda relación ninguna con el supuesto estudiado en el caso de autos. Por el contrario nos interesa ahora de modo directo la potestad organizatoria ejercida por las propias Administraciones

, bien por vía de reglamento ordenando el conjunto de medios que se asignan a un órgano administrativo, bien incluso mediante actos individuales. Este planteamiento general debe revertir al importante extremo de cómo se enc uentra sometida la Administración al ordenamiento j urídico en el ejercicio de aquella potestad organizatoria debi endo destacarse que, contra lo que se afirma en ciertas aproximaciones al tema, los poderes para or denar la organización no pueden constituir, pretexto de que se trata de una potestad referida a un ámbito doméstico, un coto exento de la sumisión al derecho, lo que sería contrario a los a rtículos 9.1 y 103.1 de la vigente Constitución Española. En definitiva estamos ante el ejercicio de unos po deres públicos, aunque sean de carácter peculiar, otorgados por el ordenamiento pa ra conseguir fines públicos y justamente por ello la posibilidad de actuación en este campo de l as autoridades de la Administración Pública constituye en el sentido más ajust ado del tema una verdadera potestad. Ello no excluye, sin embargo, la existencia de peculiaridades de la potestad organizatoria que en ocasiones han determinado que los Tribunales de Justicia sean renuentes a una revisión en todos sus extremos del uso que de los poderes administrativos en materia de organización. La razón para ello es que en potestad organizatoria no se están regulando “in ge nere” los derechos y obligaciones, ni de la totalidad de los ciudadanos, ni normalmente de una pluralidad indeterminada de sujetos. Los afectados por aquel ejercicio son quienes integran el personal al servicio de la Administración, trátese de funcionarios o de personal laboral, enco ntrándose íntimamente relacionadas las

ren a organización propiamente dicha y a personal a dministrativo. Por ello son los agentes de la organización los que en mayor medida pueden verse afectados o concernidos en sus expectativas e intereses por las modificaciones orgánicas que normalmente

ica el ejercicio de la potestad organizatoria. Pero el caso es que este personal funcionario o laboral se encuentra sometido a una relación especi al de sujeción en virtud de su particular

Por ello puede desde luego conducirse como actor pro cesal en defensa de los derechos reconocidos por la norma, incluso en materia de org anización en determinadas ocasiones cuando se pretende han sido vulneradas normas jurídicas qu e reconozcan derechos. En cambio este personal no puede o, por expresarlo en término s procesales no está legitimado, para pretender obstaculizar el ejercicio de la potestad pública de ordenar la organización formulando pretensiones en defensa de simples expectativas, as piraciones o intereses, por legítimos que

o da lugar a que en materia de potestad organizatoria haya que guardar en ocasiones un delicado equilibrio. De una parte, si las pretensiones procesales no están basadas en derechos reconocidos por la normativa vigente y no se han producido infracciones grprocedimiento, los pronunciamientos judiciales han de ser respetuosos con la potestad organizatoria válidamente ejercida. Así se deriva de que, como antes se ha dicho, los sometidos a una relación especial de sujeción no están suficientemente legit imados en virtud de las características de la

Sin embargo de otra parte no es menos cierto que en el ejercicio de la potestad

hipotético, de la posibilidad de modificación que contempla. Porque la remisión al instrumento a través del cual podrá llevarse a cabo la repetida modificación, se hace en la disposición adicional sin alterar en nada el régimen procedimental al que deba sujetarse una eventual modificación de las relaciones de puestos

tonces donde deberá analizarse el fundamento de esa preocupación de previa audiencia a la que repetidamente se refiere la parte recurrente, cuya previsión no puede ahora echarse en

se dispone en el artículo 34.1 de la Ley 9/1987, de 12 junio ( RCL 1987, 1450) , sobre órganos de Representación, Determinación de las Condiciones de Trabajo y Participación del Personal al Servicio de las

tas que afecten a sus potestades de organización. Y en fin, y para el hipotético supuesto de que sea a ello u lo que quiere referirse la parte actora con las líneas que quedaron transcritas al final del fundamento de derecho anterior, porque no desprendiéndose de lo alegado en el proceso que la disposición impugnada exceda del ámbito puramente doméstico de la

, ni que directamente afecte a intereses de carácter general o corporativo, laboración ningún singular trámite de audiencia o informe

En síntesis puede entenderse que la potestad organizatoria alude al conjunto de poderes de una a utoridad pública para la ordenación de los

ios personales, materiales y reales que se le encom iendan con objeto de que sea posible el Sin embargo el mismo carácter

que debe distinguirse entre la potestad organizatoria ejercida mediante Ley y por tanto por las Cortes Generales o los órganos Legislativos de las Comunidades Autónomas, y la que viene atribuida a las Administraciones Públicas. En

a potestad organizatoria se ejercite mediante norma con rango de ley tiene sin duda por objeto regular los medios necesarios para el funcionamiento del propio órgano legislador, o bien

o o de las Comunidades Autónomas. Va de suyo que en el ejercicio de esta potestad los legisladores deben atenerse a las normas de procedimiento y guardar las reglas establecidas para la formación de voluntad del órgano legislativo.

nsistir en la referencia a este modo de ejercicio de la potestad organizatoria, ya que no guarda relación ninguna con el supuesto estudiado en el caso de autos. Por el contrario nos

propias Administraciones , bien por vía de reglamento ordenando el conjunto de medios que se asignan a un órgano

Este planteamiento general debe revertir al uentra sometida la Administración al ordenamiento j urídico en

el ejercicio de aquella potestad organizatoria debi endo destacarse que, contra lo que se afirma en ciertas aproximaciones al tema, los poderes para or denar la organización no pueden constituir, so pretexto de que se trata de una potestad referida a un ámbito doméstico, un coto exento de la sumisión al derecho, lo que sería contrario a los a rtículos 9.1 y 103.1 de la vigente Constitución

deres públicos, aunque sean de carácter peculiar, otorgados por el ordenamiento pa ra conseguir fines públicos y justamente por ello la posibilidad de actuación en este campo de l as autoridades de la Administración Pública

Ello no excluye, sin embargo, la existencia de peculiaridades de la potestad organizatoria que en ocasiones han determinado que los Tribunales de Justicia sean renuentes a una revisión en todos sus extremos del uso que se hace de los poderes administrativos en materia de organización. La razón para ello es que en el ejercicio de la potestad organizatoria no se están regulando “in ge nere” los derechos y obligaciones, ni de la

una pluralidad indeterminada de sujetos. Los afectados por aquel ejercicio son quienes integran el personal al servicio de la Administración, trátese de funcionarios o de personal laboral, enco ntrándose íntimamente relacionadas las

ren a organización propiamente dicha y a personal a dministrativo. Por ello son los agentes de la organización los que en mayor medida pueden verse afectados o concernidos en sus expectativas e intereses por las modificaciones orgánicas que normalmente

Pero el caso es que este personal funcionario o laboral se encuentra sometido a una relación especi al de sujeción en virtud de su particular

en defensa de los derechos reconocidos por la norma, incluso en materia de org anización en determinadas ocasiones cuando se pretende han sido vulneradas normas jurídicas qu e reconozcan derechos. En cambio este

s procesales no está legitimado, para pretender obstaculizar el ejercicio de la potestad pública de ordenar la organización formulando pretensiones en defensa de simples expectativas, as piraciones o intereses, por legítimos que

o da lugar a que en materia de potestad organizatoria haya que guardar en ocasiones un delicado equilibrio. De una parte, si las pretensiones procesales no están basadas en derechos reconocidos por la normativa vigente y no se han producido infracciones graves de procedimiento, los pronunciamientos judiciales han de ser respetuosos con la potestad organizatoria

los sometidos a una relación imados en virtud de las características de la

Sin embargo de otra parte no es menos cierto que en el ejercicio de la potestad


organizatoria las autoridades públicas están sometidas al ordenamiento jurídico. Al respecto es obligado tener presente el precepto central del artículo 83.2 de la Ley Jurisdiccional ( RCL 1956, 1890) en su redacción aplicable al caso de autos a tenor del cual la sentencia estimará el recurso contenciosoadministrativo cuando el acto o la disposición incurriere enjurídico, incluso la desviación de poder. Desde luego aquella infracción puede cometerse, como sucede también respecto a otras potestades públicas, en el ejercicio de la potestad organizatoria tanto si se acta través de la aprobación de un reglamento como si se trata de dictar un acto individual, pudiendo referirse la infracción a las normas de procedimiento que es obligado cumplir o a los derechos o deberes relacionados con el fondo del asunto, sin que exipuedan apreciar la eventual infracción, incluso cuando se trate de desviación de poder. A partir del planteamiento general que acaba de realizarse hay que pronunciarse ahora sobre las circunstancias concretas del caso de autos y las alegaciones formuladas por el actor...» ( STS de 12 julio 1999 [ RJ 1999, 6756] ).” L’ajuntament ha exercit la seva facultat d’autoorganització i ara té un instrument tècnic per crear, modificar o suprimir llocs de tredifícil realitzar qualsevol política de personal o bé la seva gestió. Tornem doncs a concloure que no té cap legitimació l’interessat per poder impugnar l’autoorganització que ha aprovat aquesta Corporació. Ni eltemes d’autoorganització que adopti l’ajuntament, sempre que no afecti a les condicions de treball dels funcionaris públics (art. 37.2.a. EBEP). Ja hem dit que no s’ha modificat en res les condicions de treball deRLT però en tot cas, s’ha donat compliment al que preveu l’EBEP i s’ha negociat amb els sindicats l’expedient objecte del present recurs. En referència a la STSJ de Canàries núm. 151/2013, de 18 d’octubre i que es reprodueix el lletrat en l’al·legació tercera de l’interessat, en la qual s’estudia el supòsit que els oficials percebien un complement específic més elevat que no pas els seus superiors, no és aplicable a la RLT de l’Ajuntament de Berga, ja que això, en elcas no es produeix. Per tant, podem dir que en l’escrit presentat s’estan realitzant manifestacions gratuïtes sense cap mena de fonament ni aportació documental que acreditin les manifestacions que consten en l’escrit presentat. Respecte a la resta de manifestacions que consten en aquest punt tercer de les al·legacions ens remetem al ja manifestat en els punt quart i tercer dels fonaments de dret de la present. Quart.- Tot el que es reprodueix en l’al·legació quarta respectes a la RLT i respectar els requisits d’elaboració i aprovació de les normes reguladores de les plantilles, dotacions pressupostàries suficients i correcta dimensionament, és cert. Però en cap cas es va al·legar aquests principis i forma d’actuar en què ha de procedir també l’actuació de l’Ajuntament respecte la plantilla de l’Ajuntament, quan en el pressupost passat l’interessat va percebre un increment retributiu sense respectard’aquests fonaments que ara s’al·leguen. O sigui podem concloure que si em beneficien personalment en comparació a la resta del col·lectiu, ja m’està bé. Però si entenc que em perjudiquen, llavors s’està actuant arbitràriament i sense seguir els principis i normes procedimentals. Això no s’adequa amb el que postula a l’art. 23.2 CE que cita el lletrat, i encara més concretament l’art. 103. i 3 CE. En concret, i ja que l’interessat està al·legant aspectes d’arbitrarietat, indefensió, no motivació etc... d’acord amb l’expedient de personal que consta a l’Ajuntament, ja que en no tenir RLT no podem parlde valoració, negociació etc... es passa d’un CD 18 a 22. I en global les retribucions brutes l’any 2014 eren de 30.047,20l’interventor de data 23 d’abril de 2015). Fins a l’aprovació de l’RLT, les r


organizatoria las autoridades públicas están sometidas al ordenamiento jurídico. Al respecto es obligado sente el precepto central del artículo 83.2 de la Ley Jurisdiccional ( RCL 1956, 1890) en su

redacción aplicable al caso de autos a tenor del cual la sentencia estimará el recurso contenciosoadministrativo cuando el acto o la disposición incurriere en cualquier forma de infracción del ordenamiento jurídico, incluso la desviación de poder. Desde luego aquella infracción puede cometerse, como sucede también respecto a otras potestades públicas, en el ejercicio de la potestad organizatoria tanto si se acta través de la aprobación de un reglamento como si se trata de dictar un acto individual, pudiendo referirse la infracción a las normas de procedimiento que es obligado cumplir o a los derechos o deberes relacionados con el fondo del asunto, sin que exista razón ninguna para que los Tribunales de Justicia no puedan apreciar la eventual infracción, incluso cuando se trate de desviación de poder. A partir del planteamiento general que acaba de realizarse hay que pronunciarse ahora sobre las circunstancias concretas del caso de autos y las alegaciones formuladas por el actor...» ( STS de 12 julio 1999 [ RJ

L’ajuntament ha exercit la seva facultat d’autoorganització i ara té un instrument tècnic per crear, modificar o suprimir llocs de treball, cosa que fins ara no tenia i era molt difícil realitzar qualsevol política de personal o bé la seva gestió. Tornem doncs a concloure que no té cap legitimació l’interessat per poder impugnar l’autoorganització que ha aprovat aquesta Corporació. Ni els mateixos sindicats tenen legitimació per temes d’autoorganització que adopti l’ajuntament, sempre que no afecti a les condicions de treball dels funcionaris públics (art. 37.2.a. EBEP). Ja hem dit que no s’ha modificat en res les condicions de treball de l’interessat des de l’aprovació de la RLT però en tot cas, s’ha donat compliment al que preveu l’EBEP i s’ha negociat amb els sindicats l’expedient objecte del present recurs.

En referència a la STSJ de Canàries núm. 151/2013, de 18 d’octubre i que es eprodueix el lletrat en l’al·legació tercera de l’interessat, en la qual s’estudia el supòsit

que els oficials percebien un complement específic més elevat que no pas els seus superiors, no és aplicable a la RLT de l’Ajuntament de Berga, ja que això, en elcas no es produeix. Per tant, podem dir que en l’escrit presentat s’estan realitzant manifestacions gratuïtes sense cap mena de fonament ni aportació documental que acreditin les manifestacions que consten en l’escrit presentat.

e manifestacions que consten en aquest punt tercer de les al·legacions ens remetem al ja manifestat en els punt quart i tercer dels fonaments de

Tot el que es reprodueix en l’al·legació quarta respectes a la RLT i respectar s requisits d’elaboració i aprovació de les normes reguladores de les plantilles,


ció de l’Ajuntament respecte la plantilla de l’Ajuntament, quan en el pressupost passat l’interessat va percebre un increment retributiu sense respectard’aquests fonaments que ara s’al·leguen. O sigui podem concloure que si em

nt en comparació a la resta del col·lectiu, ja m’està bé. Però si entenc que em perjudiquen, llavors s’està actuant arbitràriament i sense seguir els principis i normes procedimentals. Això no s’adequa amb el que postula a l’art. 23.2

t, i encara més concretament l’art. 103. i 3 CE.

En concret, i ja que l’interessat està al·legant aspectes d’arbitrarietat, indefensió, no motivació etc... d’acord amb l’expedient de personal que consta a l’Ajuntament, ja que en no tenir RLT no podem parlar de lloc de treball. Es pot constar que sense cde valoració, negociació etc... es passa d’un CD 18 a 22. I en global les retribucions brutes l’any 2014 eren de 30.047,20€ i passen a 31.659,44€ (s’adjunta certificat de l’interventor de data 23 d’abril de 2015). Fins a l’aprovació de l’RLT, les r

organizatoria las autoridades públicas están sometidas al ordenamiento jurídico. Al respecto es obligado sente el precepto central del artículo 83.2 de la Ley Jurisdiccional ( RCL 1956, 1890) en su

redacción aplicable al caso de autos a tenor del cual la sentencia estimará el recurso contencioso-cualquier forma de infracción del ordenamiento

jurídico, incluso la desviación de poder. Desde luego aquella infracción puede cometerse, como sucede también respecto a otras potestades públicas, en el ejercicio de la potestad organizatoria tanto si se actúa a través de la aprobación de un reglamento como si se trata de dictar un acto individual, pudiendo referirse la infracción a las normas de procedimiento que es obligado cumplir o a los derechos o deberes

sta razón ninguna para que los Tribunales de Justicia no puedan apreciar la eventual infracción, incluso cuando se trate de desviación de poder. A partir del planteamiento general que acaba de realizarse hay que pronunciarse ahora sobre las circunstancias concretas del caso de autos y las alegaciones formuladas por el actor...» ( STS de 12 julio 1999 [ RJ

L’ajuntament ha exercit la seva facultat d’autoorganització i ara té un instrument tècnic ball, cosa que fins ara no tenia i era molt


s mateixos sindicats tenen legitimació per temes d’autoorganització que adopti l’ajuntament, sempre que no afecti a les condicions de treball dels funcionaris públics (art. 37.2.a. EBEP). Ja hem dit que no

l’interessat des de l’aprovació de la RLT però en tot cas, s’ha donat compliment al que preveu l’EBEP i s’ha negociat amb

En referència a la STSJ de Canàries núm. 151/2013, de 18 d’octubre i que es eprodueix el lletrat en l’al·legació tercera de l’interessat, en la qual s’estudia el supòsit

que els oficials percebien un complement específic més elevat que no pas els seus superiors, no és aplicable a la RLT de l’Ajuntament de Berga, ja que això, en el seu cas no es produeix. Per tant, podem dir que en l’escrit presentat s’estan realitzant manifestacions gratuïtes sense cap mena de fonament ni aportació documental que

e manifestacions que consten en aquest punt tercer de les al·legacions ens remetem al ja manifestat en els punt quart i tercer dels fonaments de

Tot el que es reprodueix en l’al·legació quarta respectes a la RLT i respectar s requisits d’elaboració i aprovació de les normes reguladores de les plantilles,


ció de l’Ajuntament respecte la plantilla de l’Ajuntament, quan en el pressupost passat l’interessat va percebre un increment retributiu sense respectar-se cap d’aquests fonaments que ara s’al·leguen. O sigui podem concloure que si em

nt en comparació a la resta del col·lectiu, ja m’està bé. Però si entenc que em perjudiquen, llavors s’està actuant arbitràriament i sense seguir els principis i normes procedimentals. Això no s’adequa amb el que postula a l’art. 23.2

En concret, i ja que l’interessat està al·legant aspectes d’arbitrarietat, indefensió, no motivació etc... d’acord amb l’expedient de personal que consta a l’Ajuntament, ja que

ar de lloc de treball. Es pot constar que sense cap mena de valoració, negociació etc... es passa d’un CD 18 a 22. I en global les retribucions

€ i passen a 31.659,44€ (s’adjunta certificat de l’interventor de data 23 d’abril de 2015). Fins a l’aprovació de l’RLT, les retribucions de


tot el personal eren les fixades per l’annex de personal i la plantilla de l’ajuntament adherides en cada pressupost municipal. Aquestes doncs, a manca de RLT s’havien de negociar anualment per analogia al que correspon a una RLT. Així s’ha el TS sobre aquest requisit (STS 30.11.2011). Mai, en cap moment l’interessat ha impugnat des de l’any 1999 cap pressupost, annex de personal o plantilla de l’ajuntament de Berga. Admeten com a pròpia la retribució que ha anat percebent i també les funcions que ha anat assumint com a enginyer municipal. Cal afegir que l’interessat està presentant aquest escrit com si aquest lloc de treball fos seu. Recordem i així consta en el seu expedient de personal obrant al departament de RRHH, que aquest va guanya una plaça a l’Ajuntament de Berga. Però mai ha obtingut l’adscripció en aquest lloc de treballprovisional. De fet tal adscripció no es podia dur a terme atès que no existia cap relació de llocs de treball. I s’ha de tenir en compte que els articles 20 i 21 del vigent Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de Berga per als anys 2014-2015 (codi núm. 08100042142014llocs de treball i els sistemes de provisió dels mateixos. De l’expedient que es facilita per part del servei de recursos humans podem resumir el següent:

• 27/01/2009 – Contracte durada determinada Arquitecte Tècnic (grup Tècnic Mig) des del 01/02/2009.

• 25/02/2011 – Decret 241/• 01/03/2011 – Acta presa possessió.• 28/02/2011 – Decret 251/2011 • 02/09/2011 – Decret 922/2011

oposició. Funcions• 15/09/2011 – Acta presa

Per tant, segons aquest informe i la documentació obrant en l’expedient administratiu de personal de l’interessat, mai ha guanyat cap concurs per adquirir aquest lloc de treball, tal i com exigeix avui, per a aquest lloc de treball, la RLT aprexigeixen els arts. 62 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; l’art. 114 del Decret 214/199pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals; i amb caràcter supletori, l’art. 8 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció profefuncionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Sent així les coses, i a manca de cap altra documentació que acrediti el contrari, l’interessat tampoc té legitimació per impugnar la fitxa i valoració d’un lloc de treball de l’ajuntament del qual encara avui, no ha estat proveït pels corresponents procediment legalment establerts. Cinquè.- Vist que els sindicats SPPMRLT, han presentat al·legacions dins del termini establert segons conscorresponent emès en data 7 de maig de 2015, i en les quals demanen que l’Ajuntament no dilati la resposta dels recursos i que resolgui dins els terminis establerts.


tot el personal eren les fixades per l’annex de personal i la plantilla de l’ajuntament adherides en cada pressupost municipal. Aquestes doncs, a manca de RLT s’havien de negociar anualment per analogia al que correspon a una RLT. Així s’ha el TS sobre aquest requisit (STS 30.11.2011). Mai, en cap moment l’interessat ha impugnat des de l’any 1999 cap pressupost, annex de personal o plantilla de l’ajuntament de Berga. Admeten com a pròpia la retribució que ha anat percebent i

les funcions que ha anat assumint com a enginyer municipal.

Cal afegir que l’interessat està presentant aquest escrit com si aquest lloc de treball fos seu. Recordem i així consta en el seu expedient de personal obrant al departament de

va guanya una plaça a l’Ajuntament de Berga. Però mai ha obtingut l’adscripció en aquest lloc de treball mitjançant el concurs o bé, una adscripció provisional. De fet tal adscripció no es podia dur a terme atès que no existia cap

ll. I s’ha de tenir en compte que els articles 20 i 21 del vigent Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de

2015 (codi núm. 08100042142014) regulen l’adscripció als sistemes de provisió dels mateixos.

De l’expedient que es facilita per part del servei de recursos humans podem resumir el

Contracte durada determinada Arquitecte Tècnic (grup Tècnic Mig) des del 01/02/2009.

Decret 241/2011 – Funcionari interí plaça Arquitecte Tècnic.Acta presa possessió. Decret 251/2011 – Extinció contracte. Decret 922/2011 – Funcionari carrera Arquitecte Tècnic. Concurs

Funcions . Acta presa possessió.

Per tant, segons aquest informe i la documentació obrant en l’expedient administratiu de personal de l’interessat, mai ha guanyat cap concurs per adquirir aquest lloc de treball, tal i com exigeix avui, per a aquest lloc de treball, la RLT aprovada. I tal i com exigeixen els arts. 62 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; l’art. 114 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals; i amb caràcter supletori, l’art. 8 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció profefuncionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

Sent així les coses, i a manca de cap altra documentació que acrediti el contrari, l’interessat tampoc té legitimació per impugnar la fitxa i valoració d’un lloc de treball de

juntament del qual encara avui, no ha estat proveït pels corresponents procediment

Vist que els sindicats SPPM-CAT, CCOO i UGT, els quals van negociar la RLT, han presentat al·legacions dins del termini establert segons conscorresponent emès en data 7 de maig de 2015, i en les quals demanen que l’Ajuntament no dilati la resposta dels recursos i que resolgui dins els terminis

tot el personal eren les fixades per l’annex de personal i la plantilla de l’ajuntament adherides en cada pressupost municipal. Aquestes doncs, a manca de RLT s’havien de negociar anualment per analogia al que correspon a una RLT. Així s’ha manifestat el TS sobre aquest requisit (STS 30.11.2011). Mai, en cap moment l’interessat ha impugnat des de l’any 1999 cap pressupost, annex de personal o plantilla de l’ajuntament de Berga. Admeten com a pròpia la retribució que ha anat percebent i

Cal afegir que l’interessat està presentant aquest escrit com si aquest lloc de treball fos seu. Recordem i així consta en el seu expedient de personal obrant al departament de

va guanya una plaça a l’Ajuntament de Berga. Però mai ha obtingut mitjançant el concurs o bé, una adscripció

provisional. De fet tal adscripció no es podia dur a terme atès que no existia cap ll. I s’ha de tenir en compte que els articles 20 i 21 del vigent

Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’Ajuntament de ) regulen l’adscripció als

De l’expedient que es facilita per part del servei de recursos humans podem resumir el

Contracte durada determinada Arquitecte Tècnic (grup Tècnic

Funcionari interí plaça Arquitecte Tècnic.

Funcionari carrera Arquitecte Tècnic. Concurs-

Per tant, segons aquest informe i la documentació obrant en l’expedient administratiu de personal de l’interessat, mai ha guanyat cap concurs per adquirir aquest lloc de

ovada. I tal i com exigeixen els arts. 62 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a

0, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals; i amb caràcter supletori, l’art. 8 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels

Sent així les coses, i a manca de cap altra documentació que acrediti el contrari, l’interessat tampoc té legitimació per impugnar la fitxa i valoració d’un lloc de treball de

juntament del qual encara avui, no ha estat proveït pels corresponents procediment

CAT, CCOO i UGT, els quals van negociar la RLT, han presentat al·legacions dins del termini establert segons consta al certificat corresponent emès en data 7 de maig de 2015, i en les quals demanen que l’Ajuntament no dilati la resposta dels recursos i que resolgui dins els terminis


En les al·legacions presentades per SPPMaquest sindicat no va signar l’acord de la MGN d’aprovació de la RLT perquè els complements específics que hi figuraven no havien sigut objecte de negociació. Això és del tot incoherent amb el fet de que sí que van signar l’acta de valoració dels llocde treball, amb la seva puntuació corresponent. A més, aquesta al·legació no es refereix a cap dels recursos presentats, sinó a la pròpia aprovació de la RLT. Sisè.- Atès que el termini per a presentar les al·legacions finalitzava el passat dia 5 de maig, no era possible incorporar aquest assumpte en les informatives celebrades el passat dia 30 d’abril, ni en la convocatòria del Ple del dia 4 de maig. Per aquest motiu es justifica la necessitat d’incloure aquest assumpte en l’ordre del dia d’aquest Ple acaràcter d’urgència. Atès el que s’estableix en els arts. 22.1.2.i) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril de bases i de règim local, 52.2.j) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local dde novembre de règim jurídic i procediment administratiu comú, DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer .- Desestimar íntegrament pels motius relacionats en l’apartat motivació el recurs potestatiu de reposició presentat pel Sr. J Segon .- Estimar les al·legacions presentades pels sindicats en quant a què es resolgui el recurs sense dilació. Tercer .- Notificar aquest Acord a l’interessat i als representants dels empleats públics de l’Ajuntament de Berga. Deliberacions: Es deliberen conjuntament els punts 3.1.1.1 a 3.1.1.4. Les deliberacions consten al punt 3.1.1.1. Votacions: Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova per majoria simple dels membres consistorials presents a Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIU Vots en contra: 3 vots del grup municipal de la CUPAbstencions: 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscrits 3.1.1.4. Resolució recurs potestatiu de reposicióExp. RH AJB 2015/21. Recursos Humans. PROCEDIMENT

RESOLUCIÓ RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ EXP. RH AJB 2015/21.


En les al·legacions presentades per SPPM-CAT es vol deixar constància deaquest sindicat no va signar l’acord de la MGN d’aprovació de la RLT perquè els complements específics que hi figuraven no havien sigut objecte de negociació. Això és del tot incoherent amb el fet de que sí que van signar l’acta de valoració dels llocde treball, amb la seva puntuació corresponent. A més, aquesta al·legació no es refereix a cap dels recursos presentats, sinó a la pròpia aprovació de la RLT.

l termini per a presentar les al·legacions finalitzava el passat dia 5 de g, no era possible incorporar aquest assumpte en les informatives celebrades el

passat dia 30 d’abril, ni en la convocatòria del Ple del dia 4 de maig. Per aquest motiu es justifica la necessitat d’incloure aquest assumpte en l’ordre del dia d’aquest Ple a



Desestimar íntegrament pels motius relacionats en l’apartat motivació el reposició presentat pel Sr. J. T. i G.


Notificar aquest Acord a l’interessat i als representants dels empleats públics





Resolució recurs potestatiu de reposició contra l'aprovació de la RLT.

STATIU DE REPOSICIÓ CONTRA L'APROVACIÓ DE LA

CAT es vol deixar constància de que aquest sindicat no va signar l’acord de la MGN d’aprovació de la RLT perquè els complements específics que hi figuraven no havien sigut objecte de negociació. Això és del tot incoherent amb el fet de que sí que van signar l’acta de valoració dels llocs de treball, amb la seva puntuació corresponent. A més, aquesta al·legació no es refereix a cap dels recursos presentats, sinó a la pròpia aprovació de la RLT.

l termini per a presentar les al·legacions finalitzava el passat dia 5 de g, no era possible incorporar aquest assumpte en les informatives celebrades el



e Catalunya 116.1 de la Llei 30/1992, de 26



Notificar aquest Acord a l’interessat i als representants dels empleats públics




contra l'aprovació de la RLT.


APROVACIÓ DE LA RLT.


RECURSOS HUMANS. Interessat: E. C., A. MOTIVACIÓ Antecedents de fet:



3. Atès l’escrit (RE. Núm. 1755 de data 2 d’abril de 2015) presentat pel Sr. AC. SOL·LICITA: “ Que rebent aquest escrit siguicaràcter de recurs de reposició, es revisi la relació de llocs de treball pel que respecta a la unitat de contractació de tècnic auxiliar de compres i contractació menor, i es corregeixi la descripció del sentit d’assignar-li el nivell 17 i un complement específic no inferior a 15.440,64

Legislació aplicable: - Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases i de règim local (LBRL).- Reial Decret Legislatiu 781/1986,disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL).- Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRLCat.).- Reial Decret 861/1986, de 25 d'abril, pel qual s'aprova el règim de retribucions dels funcionaris de l'Administració Local.- Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el reglament d’organització i funcionament dels ens locals (ROF).- Reglament d’Organització Municipal de Berga (ROM).- Llei 36/2014, de 26 de desembre de pressupostos generals de l’Estat per a l’exercici 2015 - Llei Orgànica 11/1985 , de 2 d'agost, de llibertat sindical.- Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans de represendeterminació de les condicions de treball i participació (LORAP).- Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la qual s’aprova l’estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP). - Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la- Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat- Decret Legislatiu 1/1997 , de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. - Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals. - Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i proc(LRJPAC) - Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya.



rocedir a la seva publicació mitjançant edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 3 de març de 2015.Atès l’escrit (RE. Núm. 1755 de data 2 d’abril de 2015) presentat pel Sr. A

“ Que rebent aquest escrit sigui admès i en els seus mèrits donant a aquest escrit el caràcter de recurs de reposició, es revisi la relació de llocs de treball pel que respecta a la unitat de contractació de tècnic auxiliar de compres i contractació menor, i es corregeixi la descripció de les funcions així com de les retribucions complementàries en

li el nivell 17 i un complement específic no inferior a 15.440,64










ptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció





rocedir a la seva publicació mitjançant edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 3 de març de 2015. Atès l’escrit (RE. Núm. 1755 de data 2 d’abril de 2015) presentat pel Sr. A. E. I

admès i en els seus mèrits donant a aquest escrit el caràcter de recurs de reposició, es revisi la relació de llocs de treball pel que respecta a la unitat de contractació de tècnic auxiliar de compres i contractació menor, i es

í com de les retribucions complementàries en li el nivell 17 i un complement específic no inferior a 15.440,64€”

de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les





tació dels funcionaris públics,


funció pública (LMFP). Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat

Decret Legislatiu 1/1997 , de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic ptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció


ediment administratiu comú



Fonaments de dret: ÚNIC.- S’interposa recurs potestatiu de reposició contra l’acord e Ple de data 5 de febrer de 2015, publicat en el BOPB de data 3 de març de 2015. En aquest sentit doncs, s’impugna un acte que posa fia a la via administrativa (art. 52.2.a) LBRL i 109.c) LRJPAC). D’acord amb els arts.107 a 113, 116 a 117 de la LRJPAC, el termini per interposar el recurs és d’un mes. El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d’un mes i contra la resolució d’un recurs de reposició no pot interposarse de nou quest recurs. La manca de resolució en termini té efectes desestimatoris d’acord amb el que s’estableix en l’art. 43.1 LRJPACPer tant doncs, s’ha de concloure que el recurs s’ha interposat en termini. En relació a l’escrit i d’acord amb el que s’estableix per 110 LRJPAC, que regula que ha d’expressar la interposició del recurs no es reimpugnació (art. 110. b. LRJPAC_ ens remetem a l’apartat sol·licito de l’escrit presentat_). Aquesta mancança és greu ja que d’acord amb l’art. 107.1 LRJPAC, el recurs s’ha de fonamentar en els arts. 62 i 63 de la LRJPAC. En la sol·licitud presentada no es concreta aquest aspecte i per tant manca un element essencial de la impugnació de l’acord. Tampoc s’encerta a l’òrgan municipal a qui va adreçat l’escrit Corporació (art. 110.d.LRJPAC) Un altre aspecte a tenir en compte és estudiar l’interessat per poder interposar aquest recurs potestatiu de reposició d’aprovació de la relació deBerga (art. 31 LRJPAC). La jurisprudència només reconeix legitimació del funcionari o laboral, en relació al seu lloc de treball i les seves funcions (més endavant estudiarem aquest aspecte), i absèncmodificació de la relació de llocs de treball en el seu conjunt o fins i tot, pretendre que es modifiqués la RLT respecte altres llocs de treball. Sobre aquesta qüestió les SSTS Murcia núm. 200/2012, de (RJCA 2000/1840), 507/2000 de 31 de maig (RJCA 2000/1398). Però en el present cas, i com queda acreditat en el seu expedient que consta al departament de RRHH, no ha estat mai adscrit al lloc de treballSE-07). Per aquest motiu doncs, manca de legitimació de l’interessat per interposar el present recurs potestatiu de reposició, i per tant s’ha desestimar la seva pretensió de revisió de la relació de llocs detècnic auxiliar de compres i contractació menor, per esmenarles retribucions complementàries establertes en la RLT aprovada per l’Acord de Ple de 5 de febrer. L’interessat nocontractació menor, que per cert, està reservat a personal funcionari quan ell és personal laboral de l’ajuntament de Berga. Segon l’expedient que consta al departament de RRHH, podem resumir la forma següent: • 25/06/1982 – Contracte Oficial 2a electricista per 6 mesos.• 11/12/1982 – Comunicat finalització contracte dia 24/12/1982.• 13/12/1982 – Contracte sense plaça funcionari ni lloc laboral 13/12/1982 al 13/06/1983. • 19/05/1983 – Comunicat finalització contracte dia 12/06/1983.• 06/06/1983 – Contracte Oficial 2a Electricista del 13/06/1983 al 13/12/1983.• 01/12/1983 – Comunicat finalització contracte dia 13/12/1


S’interposa recurs potestatiu de reposició contra l’acord e Ple de data 5 de de 2015, publicat en el BOPB de data 3 de març de 2015. En aquest sentit

doncs, s’impugna un acte que posa fia a la via administrativa (art. 52.2.a) LBRL i 109.c) LRJPAC). D’acord amb els arts.107 a 113, 116 a 117 de la LRJPAC, el termini

l recurs és d’un mes. El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d’un mes i contra la resolució d’un recurs de reposició no pot interposarse de nou quest recurs. La manca de resolució en termini té efectes desestimatoris

b el que s’estableix en l’art. 43.1 LRJPAC Per tant doncs, s’ha de concloure que el recurs s’ha interposat en termini.



Tampoc s’encerta a l’òrgan municipal a qui va adreçat l’escrit que és el Ple de la Corporació (art. 110.d.LRJPAC)

Un altre aspecte a tenir en compte és estudiar quin dret subjectiu o interès legítim té l’interessat per poder interposar aquest recurs potestatiu de reposició d’aprovació de la relació de llocs de treball (en endavant RLT) de l’Ajuntament de Berga (art. 31 LRJPAC). La jurisprudència només reconeix legitimació del funcionari o laboral, en relació al seu lloc de treball i les seves funcions (més endavant estudiarem aquest aspecte), i absència de legitimació absoluta per demanar l’aprovació o modificació de la relació de llocs de treball en el seu conjunt o fins i tot, pretendre que es modifiqués la RLT respecte altres llocs de treball. Sobre aquesta qüestió les SSTS Murcia núm. 200/2012, de 24 de febrer (RJCA 2012/56), 919/2000 de 25 d’octubre (RJCA 2000/1840), 507/2000 de 31 de maig (RJCA 2000/1398). Però en el present cas, i com queda acreditat en el seu expedient que consta al departament de RRHH, no ha estat mai adscrit al lloc de treball de la fitxa que pretén impugnar (referència SC

07). Per aquest motiu doncs, manca de legitimació de l’interessat per interposar el present recurs potestatiu de reposició, i per tant s’ha desestimar la seva pretensió de revisió de la relació de llocs de treball pel que respecta a la unitat de contractació de tècnic auxiliar de compres i contractació menor, per esmenar-se la seva descripció i les retribucions complementàries establertes en la RLT aprovada per l’Acord de Ple de 5 de febrer. L’interessat no és titular del lloc de treball de tècnic auxiliar de compres i contractació menor, que per cert, està reservat a personal funcionari quan ell és personal laboral de l’ajuntament de Berga. Segon l’expedient que consta al departament de RRHH, podem resumir la seva trajectòria a l’ajuntament de Berga de

Contracte Oficial 2a electricista per 6 mesos. Comunicat finalització contracte dia 24/12/1982. Contracte sense plaça funcionari ni lloc laboral Oficial 2a Electricista del

Comunicat finalització contracte dia 12/06/1983. Contracte Oficial 2a Electricista del 13/06/1983 al 13/12/1983.Comunicat finalització contracte dia 13/12/1983.

S’interposa recurs potestatiu de reposició contra l’acord e Ple de data 5 de de 2015, publicat en el BOPB de data 3 de març de 2015. En aquest sentit

doncs, s’impugna un acte que posa fia a la via administrativa (art. 52.2.a) LBRL i 109.c) LRJPAC). D’acord amb els arts.107 a 113, 116 a 117 de la LRJPAC, el termini

l recurs és d’un mes. El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d’un mes i contra la resolució d’un recurs de reposició no pot interposar-se de nou quest recurs. La manca de resolució en termini té efectes desestimatoris


En relació a l’escrit i d’acord amb el que s’estableix per 110 LRJPAC, que regula que cull de forma clara el motiu de la


tat o anul·labilitat previstos en els arts. 62 i 63 de la LRJPAC. En la sol·licitud presentada no es concreta aquest aspecte i per tant manca un element essencial de la impugnació de l’acord.

que és el Ple de la

quin dret subjectiu o interès legítim té l’interessat per poder interposar aquest recurs potestatiu de reposició contra l’Acord

llocs de treball (en endavant RLT) de l’Ajuntament de Berga (art. 31 LRJPAC). La jurisprudència només reconeix legitimació del funcionari o laboral, en relació al seu lloc de treball i les seves funcions (més endavant estudiarem

ia de legitimació absoluta per demanar l’aprovació o modificació de la relació de llocs de treball en el seu conjunt o fins i tot, pretendre que es modifiqués la RLT respecte altres llocs de treball. Sobre aquesta qüestió les SSTS

24 de febrer (RJCA 2012/56), 919/2000 de 25 d’octubre (RJCA 2000/1840), 507/2000 de 31 de maig (RJCA 2000/1398). Però en el present cas, i com queda acreditat en el seu expedient que consta al departament de RRHH,

de la fitxa que pretén impugnar (referència SC-07). Per aquest motiu doncs, manca de legitimació de l’interessat per interposar el

present recurs potestatiu de reposició, i per tant s’ha desestimar la seva pretensió de treball pel que respecta a la unitat de contractació de

se la seva descripció i les retribucions complementàries establertes en la RLT aprovada per l’Acord de Ple de

és titular del lloc de treball de tècnic auxiliar de compres i contractació menor, que per cert, està reservat a personal funcionari quan ell és personal laboral de l’ajuntament de Berga. Segon l’expedient que consta al

la seva trajectòria a l’ajuntament de Berga de

Oficial 2a Electricista del

Contracte Oficial 2a Electricista del 13/06/1983 al 13/12/1983.


• 13/12/1983 – Contracte sense plaça funcionari ni lloc laboral Oficial 2a Electricista del 13/12/1983 al 12/06/1984. • 13/06/1984 – Contracte substitució serveis Oficial 2a Electricista del 12/06/1984 al 11/12/1984. • 24/11/1984 – Comunicat finalitza• 11/12/1984 – Contracte substitució serveis Oficial 2a Electricista des del 11/12/1984 fins el 10/06/1985. • 09/05/1985 – Comunicat finalització contracte dia 10/06/1985.• 11/06/1985 – Contracte substitució servei amb plaça 10/06/1985 al 09/12/1985. • 18/11/1985 – Comunicat finalització contracte dia 09/12/1985.• 06/12/1985 – Contracte substitució serveis amb plaça vacant Oficial 2a Electricista del 09/12/1985 al 08/06/1985 (error: 1986).• 28/04/1986 – Contracte Oficial Electricista del 09/12/1985 al 08/06/1986.• 03/10/2000 – Certificat categoria Oficial 1a electricista des del 25/06/1982.• 08/08/2001 – Certificat sobre funcions Responsable àrea de compres.• 01/04/2004 – Contracte indefi Sense entrar ara en cadascun dels fets relacionats, queda clar que l’interessat en cap cas és personal funcionari de l’ajuntament de Berga. I per tant doncs, tota la justificació en relació a les retribucions sobre complement de destí i complement específic entre altres, queden fora de lloc ja que no s’apliquen al personal laboral, sinó al personal funcionari. Així expressament es diu en alguna de les normes que expressament cita el lletrat en el seu escrit:establece el régimen de las retribuciones de los Real Decreto 158/1996, de 2 de febrero, por el que se modifica el Real Decreto 861/1986, de 25 de abril, en lo relade Administración Local. personal laboral, fins i tot l’art. 24.b) que cita de la Llei 7/2007, de 12 d’abril pel qual s’aprova l’Estatut Bàsic de l’Emcuantia y estructura de las retribuciones complementarias de los funcionarios (...)Quan per la naturalesa de la relació contractual que té l’interessat amb l’Ajuntament, li és aplicable el que s’estableix en els arts. 21 i 27 de l’EBEP.

D’acord amb la fitxa del lloc de treball de tècnic auxiliar de compres i contractació menor que consta a la RLT aprovada, es reserva a personal funcionari (ja ho hem dit anteriorment). De manera doncs, que haurà de pd’aquest plaça mitjançant el corresponent concursmitjançant concurs. En aquest sentit, l’interessat està presentant aquest escrit com si aquest lloc de treball fos seu. Recordem i aiva guanyar una plaça a l’Ajuntament de Berga. Però mai ha obtingut aquest lloc de treball mitjançant el concurs (cosa que no es podria realitzar al ser personal laboral) o bé, una adscripció provisiha guanyat pels procediments legalment establerts d’acord amb l’art. 23.2 CE aquesta plaça, i un cop superada aquesta no ha guanyat el corresponent concurs per accedir a aquest lloc de treball tal i com exigeixend’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; l’art. 114 (124 i 125 pel personal laboral) del Decret 21del personal al servei de les entitats locals; i amb caràcter supletori, l’art. 8 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.


Contracte sense plaça funcionari ni lloc laboral Oficial 2a Electricista del

Contracte substitució serveis Oficial 2a Electricista del 12/06/1984 al

Comunicat finalització contracte dia 11/12/1984. Contracte substitució serveis Oficial 2a Electricista des del 11/12/1984

Comunicat finalització contracte dia 10/06/1985. Contracte substitució servei amb plaça vacant Oficial 2a Electricista del

Comunicat finalització contracte dia 09/12/1985. Contracte substitució serveis amb plaça vacant Oficial 2a Electricista

del 09/12/1985 al 08/06/1985 (error: 1986). Contracte Oficial Electricista del 09/12/1985 al 08/06/1986.Certificat categoria Oficial 1a electricista des del 25/06/1982.Certificat sobre funcions Responsable àrea de compres.Contracte indefinit Responsable de compres (grup Administratiu).

Sense entrar ara en cadascun dels fets relacionats, queda clar que l’interessat en cap cas és personal funcionari de l’ajuntament de Berga. I per tant doncs, tota la justificació

ns sobre complement de destí i complement específic entre altres, queden fora de lloc ja que no s’apliquen al personal laboral, sinó al personal funcionari. Així expressament es diu en alguna de les normes que expressament cita el lletrat en el seu escrit: Real Decreto 861/1986, de 25 de abril, por el que se establece el régimen de las retribuciones de los funcionarios de Administración Local, Real Decreto 158/1996, de 2 de febrero, por el que se modifica el Real Decreto 861/1986, de 25 de abril, en lo relativo al complemento de destino de los funcionarios

Ambdues normes no són aplicables a l’interessat en ser personal laboral, fins i tot l’art. 24.b) que cita de la Llei 7/2007, de 12 d’abril pel qual s’aprova l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (a partir d’ara EBEP), fa referència a cuantia y estructura de las retribuciones complementarias de los funcionarios (...)Quan per la naturalesa de la relació contractual que té l’interessat amb l’Ajuntament, li

tableix en els arts. 21 i 27 de l’EBEP.

D’acord amb la fitxa del lloc de treball de tècnic auxiliar de compres i contractació menor que consta a la RLT aprovada, es reserva a personal funcionari (ja ho hem dit anteriorment). De manera doncs, que haurà de procedir-se a la funcinarització d’aquest plaça mitjançant el corresponent concurs-oposició, i provisió del lloc de treball mitjançant concurs. En aquest sentit, l’interessat està presentant aquest escrit com si aquest lloc de treball fos seu. Recordem i així consta en el seu expedient, que aquest va guanyar una plaça a l’Ajuntament de Berga. Però mai ha obtingut

mitjançant el concurs (cosa que no es podria realitzar al ser personal laboral) o bé, una adscripció provisional. Per tant segons el seu expedient, no ha guanyat pels procediments legalment establerts d’acord amb l’art. 23.2 CE aquesta plaça, i un cop superada aquesta no ha guanyat el corresponent concurs per accedir a aquest lloc de treball tal i com exigeixen els arts. 62 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; l’art. 114 (124 i 125 pel personal laboral) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals; i amb caràcter supletori, l’art. 8 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs

professional dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat

Contracte sense plaça funcionari ni lloc laboral Oficial 2a Electricista del

Contracte substitució serveis Oficial 2a Electricista del 12/06/1984 al

Contracte substitució serveis Oficial 2a Electricista des del 11/12/1984

vacant Oficial 2a Electricista del

Contracte substitució serveis amb plaça vacant Oficial 2a Electricista

Contracte Oficial Electricista del 09/12/1985 al 08/06/1986. Certificat categoria Oficial 1a electricista des del 25/06/1982. Certificat sobre funcions Responsable àrea de compres.

nit Responsable de compres (grup Administratiu).

Sense entrar ara en cadascun dels fets relacionats, queda clar que l’interessat en cap cas és personal funcionari de l’ajuntament de Berga. I per tant doncs, tota la justificació

ns sobre complement de destí i complement específic entre altres, queden fora de lloc ja que no s’apliquen al personal laboral, sinó al personal funcionari. Així expressament es diu en alguna de les normes que expressament cita

Real Decreto 861/1986, de 25 de abril, por el que se funcionarios de Administración Local,

Real Decreto 158/1996, de 2 de febrero, por el que se modifica el Real Decreto al complemento de destino de los funcionarios

Ambdues normes no són aplicables a l’interessat en ser personal laboral, fins i tot l’art. 24.b) que cita de la Llei 7/2007, de 12 d’abril pel qual

pleat Públic (a partir d’ara EBEP), fa referència a “la cuantia y estructura de las retribuciones complementarias de los funcionarios (...). Quan per la naturalesa de la relació contractual que té l’interessat amb l’Ajuntament, li

D’acord amb la fitxa del lloc de treball de tècnic auxiliar de compres i contractació menor que consta a la RLT aprovada, es reserva a personal funcionari (ja ho hem dit

se a la funcinarització oposició, i provisió del lloc de treball

mitjançant concurs. En aquest sentit, l’interessat està presentant aquest escrit com si xí consta en el seu expedient, que aquest

va guanyar una plaça a l’Ajuntament de Berga. Però mai ha obtingut l’adscripció en mitjançant el concurs (cosa que no es podria realitzar al ser

onal. Per tant segons el seu expedient, no ha guanyat pels procediments legalment establerts d’acord amb l’art. 23.2 CE aquesta plaça, i un cop superada aquesta no ha guanyat el corresponent concurs per accedir a

els arts. 62 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; l’art. 114 (124 i 125 pel

4/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals; i amb caràcter supletori, l’art. 8 del Decret 123/1997, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs

professional dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat


Sent així les coses, i a manca de cap altra documentació que acrediti el contrari i, que no s’aporta en el recurs presentat, no té legitimació per impugnar la fitxa i valoracid’un lloc de treball de l’ajuntament del qual encara avui, no ha estat proveït pels corresponents procediment legalment establerts. No oblidem que són els sindicats, o sigui els representants dels treballadors i dels funcionaris municipals, els que han l’Ajuntament. I és el Ple qui posteriori, l’ha aprovat integrament i sense cap mena de modificació o esmena al document negociat per ambdues parts. Igualment i en compliment del que es disposa a l’art. 122.2 LRd’Alcaldia Núm. 333/2015, de data 21 d’abril, notificat en data 22 d’abril d’enguany, tal i com consta a l’expedient, es va donar trasllat del recurs presentat i audiència als sindicats per tal que en el termini de deu dies al·legui Però subsidiàriament i per tal de donar resposta a les diverses qüestions plantejades en el seu escrit en un futur recurs contenciós administratiu, es procedeix a donar resposta a les al·legacions plantejades: Primer.- Respecte l’al·legació primera, segona i tercera. No és cert que la unitat de contractació tingui un sol lloc de treball segons l’organigrama. En aquest sentit d’acord amb l’organigrama la unitat de contractació, que depèn de l’àrea de serveis centrals i del departament de Secretaria i serveis jurídics (sens perjudici evidentment de la coordinació amb els serveis econòmics municipals), està formada per dos llocs de treball: un tècnic de gestió administrativa i el tècnic auxiliar de compres i contractació (responsables de compres). Per tant i dins de la unitat, el tècnic auxiliar dependrà en matèria de contractació del tècnic de gestió administrativa. De fet en la fitxa descriptiva d’aquest segon hi figura expressament com a funció bàsica: contractació administrativa de l’ajuntament i normalitzar procediments administratius proposant la forma de gestió dels serveis municipals i coordinació amb el tècnic corresponent. De fet, fins i tot en la fitxa de l’oficial major i consta com a funció: controlar i supervisar els recursos humans, materials i econòmics dels que disposa l’àmbit de contractació, OAC, arxiu i documentació.l’interessat li corresponguin totes les funcions de i responsabilitats derivades dcompres i la contractació menor (no oblidem que qui fiscalitza per exemple les despeses és l’interventor municipal). Tampoc es pot admetre que el lloc de treball de la fitxa SC-SE-07 sigui un lloc de comandament, ja que d’acord amb la tipologia establerta en la mateixa fitxa, es tracta d’un lloc de base. Sobre la petició del canvi de nom del lloc de treball, aquesta és una facultat d’autoorganització de l’Ajuntament i que no afecta per res a les condicions dels treballadors i per tant doncs, fora de quad’autoorganització reproduïm el fonament jurídic cinquè de la STSJ de Canàries núm. 291/2002, de 9 de maig (RJCA 2002/1179): “QUINTO «El artículo 15 de la Ley 30/1984, de 2 agosto ( RCL 1984, 2000, 2317, 24Reforma de la Función Pública, dispone en su apartado 1 que las relaciones de puestos de trabajo de la Administración del Estado son el instrumento técnico a través del cual se realiza la ordenación del personal, de acuerdo con las necesidades de los servicios; añadiendo en la letra d) de ese apartado que la creación, modificación, refundición y supresión de puestos de trabajo se realizará a través de las relaciones de puestos de trabajo. De otro lado, porque la previsión de aquellincluye en el ámbito abarcado por la potestad autoorganizativa de las Administraciones Públicas, que atribuye a éstas la facultad de organizar los servicios en la forma que estime más conveniente para su


Sent així les coses, i a manca de cap altra documentació que acrediti el contrari i, que no s’aporta en el recurs presentat, no té legitimació per impugnar la fitxa i valoracid’un lloc de treball de l’ajuntament del qual encara avui, no ha estat proveït pels corresponents procediment legalment establerts.

No oblidem que són els sindicats, o sigui els representants dels treballadors i dels funcionaris municipals, els que han negociat aquesta RLT amb el representant de l’Ajuntament. I és el Ple qui posteriori, l’ha aprovat integrament i sense cap mena de modificació o esmena al document negociat per ambdues parts.


Però subsidiàriament i per tal de donar resposta a les diverses qüestions plantejades en el seu escrit en un futur recurs contenciós administratiu, es procedeix a donar resposta a les al·legacions plantejades:

cte l’al·legació primera, segona i tercera. No és cert que la unitat de contractació tingui un sol lloc de treball segons l’organigrama. En aquest sentit d’acord amb l’organigrama la unitat de contractació, que depèn de l’àrea de serveis centrals i

artament de Secretaria i serveis jurídics (sens perjudici evidentment de la coordinació amb els serveis econòmics municipals), està formada per dos llocs de treball: un tècnic de gestió administrativa i el tècnic auxiliar de compres i contractació

sables de compres). Per tant i dins de la unitat, el tècnic auxiliar dependrà en matèria de contractació del tècnic de gestió administrativa. De fet en la fitxa descriptiva d’aquest segon hi figura expressament com a funció bàsica: controlar i revisar la ontractació administrativa de l’ajuntament i normalitzar procediments administratius

proposant la forma de gestió dels serveis municipals i coordinació amb el tècnic De fet, fins i tot en la fitxa de l’oficial major i consta com a funció:

controlar i supervisar els recursos humans, materials i econòmics dels que disposa l’àmbit de contractació, OAC, arxiu i documentació. Per tant doncs, no és cert que a l’interessat li corresponguin totes les funcions de i responsabilitats derivades dcompres i la contractació menor (no oblidem que qui fiscalitza per exemple les despeses és l’interventor municipal). Tampoc es pot admetre que el lloc de treball de

07 sigui un lloc de comandament, ja que d’acord amb la tipologia ta en la mateixa fitxa, es tracta d’un lloc de base.

Sobre la petició del canvi de nom del lloc de treball, aquesta és una facultat d’autoorganització de l’Ajuntament i que no afecta per res a les condicions dels treballadors i per tant doncs, fora de qualsevol àmbit de negociació. Sobre la facultat d’autoorganització reproduïm el fonament jurídic cinquè de la STSJ de Canàries núm. 291/2002, de 9 de maig (RJCA 2002/1179):


s necesidades de los servicios; añadiendo en la letra d) de ese apartado que la creación, modificación, refundición y supresión de puestos de trabajo se realizará a través de las relaciones de puestos de trabajo. De otro lado, porque la previsión de aquella disposición adicional se incluye en el ámbito abarcado por la potestad autoorganizativa de las Administraciones Públicas, que atribuye a éstas la facultad de organizar los servicios en la forma que estime más conveniente para su

Sent així les coses, i a manca de cap altra documentació que acrediti el contrari i, que no s’aporta en el recurs presentat, no té legitimació per impugnar la fitxa i valoració d’un lloc de treball de l’ajuntament del qual encara avui, no ha estat proveït pels

No oblidem que són els sindicats, o sigui els representants dels treballadors i dels negociat aquesta RLT amb el representant de


JPAC, mitjançant Decret d’Alcaldia Núm. 333/2015, de data 21 d’abril, notificat en data 22 d’abril d’enguany, tal i com consta a l’expedient, es va donar trasllat del recurs presentat i audiència als

n el que considerin escaient.

Però subsidiàriament i per tal de donar resposta a les diverses qüestions plantejades en el seu escrit en un futur recurs contenciós administratiu, es procedeix a donar

cte l’al·legació primera, segona i tercera. No és cert que la unitat de contractació tingui un sol lloc de treball segons l’organigrama. En aquest sentit d’acord amb l’organigrama la unitat de contractació, que depèn de l’àrea de serveis centrals i

artament de Secretaria i serveis jurídics (sens perjudici evidentment de la coordinació amb els serveis econòmics municipals), està formada per dos llocs de treball: un tècnic de gestió administrativa i el tècnic auxiliar de compres i contractació

sables de compres). Per tant i dins de la unitat, el tècnic auxiliar dependrà en matèria de contractació del tècnic de gestió administrativa. De fet en la fitxa descriptiva

controlar i revisar la ontractació administrativa de l’ajuntament i normalitzar procediments administratius

proposant la forma de gestió dels serveis municipals i coordinació amb el tècnic De fet, fins i tot en la fitxa de l’oficial major i consta com a funció: dirigir,

controlar i supervisar els recursos humans, materials i econòmics dels que disposa Per tant doncs, no és cert que a

l’interessat li corresponguin totes les funcions de i responsabilitats derivades de compres i la contractació menor (no oblidem que qui fiscalitza per exemple les despeses és l’interventor municipal). Tampoc es pot admetre que el lloc de treball de

07 sigui un lloc de comandament, ja que d’acord amb la tipologia

Sobre la petició del canvi de nom del lloc de treball, aquesta és una facultat d’autoorganització de l’Ajuntament i que no afecta per res a les condicions dels

lsevol àmbit de negociació. Sobre la facultat d’autoorganització reproduïm el fonament jurídic cinquè de la STSJ de Canàries núm.

27) , de Medidas para la Reforma de la Función Pública, dispone en su apartado 1 que las relaciones de puestos de trabajo de la Administración del Estado son el instrumento técnico a través del cual se realiza la ordenación del

s necesidades de los servicios; añadiendo en la letra d) de ese apartado que la creación, modificación, refundición y supresión de puestos de trabajo se realizará a través de las

a disposición adicional se incluye en el ámbito abarcado por la potestad autoorganizativa de las Administraciones Públicas, que atribuye a éstas la facultad de organizar los servicios en la forma que estime más conveniente para su


mayor eficacia, a la que le compele el mandato contenido en el artículo 103.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) , sin trabas derivadas del mantenimiento de formas de organización que hayan podido mostrarse menos adecuadas para la satisfacción de ese mandato; potestad de autoque es característica la discrecionalidad que domina su ejercicio, no confundible con la arbitrariedad, siempre prohibida, a la que desde luego no conducen por sí solos los términos de la repetida disposición adicional. En tercer lugar, porque no se integra en el elenco de los derechos adquiridos el de la inalterabilidad de todos y cualesquiera de los múltiples aspectos que conforman la relación funcionarial en un momento dado, no comprendiéndose entre ellos, en cuanto opuesto al fin paraaquella potestad de autoorganización, el mantenimiento inalterable de las unidades administrativas en algún momento diseñadas, su organización, o su integración en el seno de la Administración; sin que de nuevo aquí se desprenda del solo adquiridos que propiamente puedan corresponder a los funcionarios vayan a ser desconocidos o vulnerados en el ejercicio, futuro e hipotético, de la posibilidad de modificación que contempla. Porqremisión al instrumento a través del cual podrá llevarse a cabo la repetida modificación, se hace en la disposición adicional sin alterar en nada el régimen procedimental al que deba sujetarse una eventual modificación de las relaciones de puestos defundamento de esa preocupación de previa audiencia a la que repetidamente se refiere la parte recurrente, cuya previsión no puede ahora echarse en falta, pues quedan excluidas de la obligatoriedad de la negociación, según se dispone en el artículo 34.1 de la Ley 9/1987, de 12 junio ( RCL 1987, 1450) , sobre órganos de Representación, Determinación de las Condiciones de Trabajo y Participación del Personal al Servicio de las Administraciones Públicpotestades de organización. Y en fin, y para el hipotético supuesto de que sea a ello u lo que quiere referirse la parte actora con las líneas que quedaron transcritas al final del fundamento de derecho anterior, porque no desprendiéndose de lo alegado en el proceso que la disposición impugnada exceda del ámbito puramente doméstico de la organización administrativa, ni que directamente afecte a intereses de carácter general o corporativo, no se echa en falta en singular trámite de audiencia o informe previo» ( S. de 17 febrero 1997 [ RJ 1997, 1504] ). «En síntesis puede entenderse que la potestad organizatoria alude al conjunto de poderes de una autoridad pública para la ordenación de los medios personales, materiales y reales que se le encomiendan con objeto de que sea posible el ejercicio de determinadas competencias y potestades públicas. Sin embargo el mismo carácter general de esta noción implica la necesidad de dientre la potestad organizatoria ejercida mediante Ley y por tanto por las Cortes Generales o los órganos Legislativos de las Comunidades Autónomas, y la que viene atribuida a las Administraciones Públicas. En el caso de que la referida potestad organizatoria se ejercite mediante norma con rango de ley tiene sin duda por objeto regular los medios necesarios para el funcionamiento del propio órgano legislador, o bien regular una determinada unidad orgánica incluidAutónomas. Va de suyo que en el ejercicio de esta potestad los legisladores deben atenerse a las normas de procedimiento y guardar las reglas establecidas para la formación de voluntad del órgano legislativo. Sin embargo no debemos insistir en la referencia a este modo de ejercicio de la potestad organizatoria, ya que no guarda relación ninguna con el supuesto estudiado en el caso de autos. Por el contrario nos interesa ahora de modo directo la potestad organizPúblicas, bien por vía de reglamento ordenando el conjunto de medios que se asignan a un órgano administrativo, bien incluso mediante actos individuales. Este planteamiento general debe revertir al importante extremo de cómo se encuentra sometida la Administración al ordenamiento jurídico en el ejercicio de aquella potestad organizatoria debiendo destacarse que, contra lo que se afirma en ciertas aproximaciones al tema, los poderes para ordenar la organizacióque se trata de una potestad referida a un ámbito doméstico, un coto exento de la sumisión al derecho, lo que sería contrario a los artículos 9.1 y 103.1 de la vigente Constitución Española. En definitiva estamos ante el ejercicio de unos poderes públicos, aunque sean de carácter peculiar, otorgados por el ordenamiento para conseguir fines públicos y justamente por ello la posibilidad de actuación en este campo de las autoridades de la Administración Pública constituyeuna verdadera potestad. Ello no excluye, sin embargo, la existencia de peculiaridades de la potestad organizatoria que en ocasiones han determinado que los Tribunales de Justicia sean renuentes a una revisión en todos sus extremos del uso que se hace de los poderes administrativos en materia de organización. La razón para ello es que en el ejercicio de la potestad organizatoria no se están regulando “in genere” los derechos y obligaciones, ni de la totalidad de los ciudapluralidad indeterminada de sujetos. Los afectados por aquel ejercicio son quienes integran el personal al servicio de la Administración, trátese de funcionarios o de personal laboral, encontrándose íntimamente relacionadas las cuestiones que se refieren a organización propiamente dicha y a personal administrativo. Por ello son los agentes de la organización los que en mayor medida pueden verse afectados o concernidos en sus expectativas e intereses por las modificaciones orgániejercicio de la potestad organizatoria. Pero el caso es que este personal funcionario o laboral se encuentra sometido a una relación especial de sujeción en virtud de su particular “status”. Por ello puede desde luego conducirse como actor procesal en defensa de los derechos reconocidos por la norma, incluso en materia de organización en determinadas ocasiones cuando se pretende han sido vulneradas


le compele el mandato contenido en el artículo 103.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) , sin trabas derivadas del mantenimiento de formas de organización que hayan podido mostrarse menos adecuadas para la satisfacción de ese mandato; potestad de autoque es característica la discrecionalidad que domina su ejercicio, no confundible con la arbitrariedad, siempre prohibida, a la que desde luego no conducen por sí solos los términos de la repetida disposición

porque no se integra en el elenco de los derechos adquiridos el de la inalterabilidad de todos y cualesquiera de los múltiples aspectos que conforman la relación funcionarial en un momento dado, no comprendiéndose entre ellos, en cuanto opuesto al fin paraaquella potestad de autoorganización, el mantenimiento inalterable de las unidades administrativas en algún momento diseñadas, su organización, o su integración en el seno de la Administración; sin que de nuevo aquí se desprenda del solo tenor de la disposición adicional impugnada que los derechos adquiridos que propiamente puedan corresponder a los funcionarios vayan a ser desconocidos o vulnerados en el ejercicio, futuro e hipotético, de la posibilidad de modificación que contempla. Porqremisión al instrumento a través del cual podrá llevarse a cabo la repetida modificación, se hace en la disposición adicional sin alterar en nada el régimen procedimental al que deba sujetarse una eventual modificación de las relaciones de puestos de trabajo; será allí y entonces donde deberá analizarse el fundamento de esa preocupación de previa audiencia a la que repetidamente se refiere la parte recurrente, cuya previsión no puede ahora echarse en falta, pues quedan excluidas de la obligatoriedad

e la negociación, según se dispone en el artículo 34.1 de la Ley 9/1987, de 12 junio ( RCL 1987, 1450) , sobre órganos de Representación, Determinación de las Condiciones de Trabajo y Participación del Personal al Servicio de las Administraciones Públicas, las decisiones de éstas que afecten a sus potestades de organización. Y en fin, y para el hipotético supuesto de que sea a ello u lo que quiere referirse la parte actora con las líneas que quedaron transcritas al final del fundamento de derecho

r, porque no desprendiéndose de lo alegado en el proceso que la disposición impugnada exceda del ámbito puramente doméstico de la organización administrativa, ni que directamente afecte a intereses de carácter general o corporativo, no se echa en falta en el procedimiento de su elaboración ningún singular trámite de audiencia o informe previo» ( S. de 17 febrero 1997 [ RJ 1997, 1504] ). «En síntesis puede entenderse que la potestad organizatoria alude al conjunto de poderes de una autoridad pública

la ordenación de los medios personales, materiales y reales que se le encomiendan con objeto de que sea posible el ejercicio de determinadas competencias y potestades públicas. Sin embargo el mismo carácter general de esta noción implica la necesidad de diferenciar supuestos, ya que debe distinguirse entre la potestad organizatoria ejercida mediante Ley y por tanto por las Cortes Generales o los órganos Legislativos de las Comunidades Autónomas, y la que viene atribuida a las Administraciones Públicas. En

l caso de que la referida potestad organizatoria se ejercite mediante norma con rango de ley tiene sin duda por objeto regular los medios necesarios para el funcionamiento del propio órgano legislador, o bien regular una determinada unidad orgánica incluida en el ámbito del Estado o de las Comunidades Autónomas. Va de suyo que en el ejercicio de esta potestad los legisladores deben atenerse a las normas de procedimiento y guardar las reglas establecidas para la formación de voluntad del órgano legislativo. Sin embargo no debemos insistir en la referencia a este modo de ejercicio de la potestad organizatoria, ya que no guarda relación ninguna con el supuesto estudiado en el caso de autos. Por el contrario nos interesa ahora de modo directo la potestad organizatoria ejercida por las propias Administraciones Públicas, bien por vía de reglamento ordenando el conjunto de medios que se asignan a un órgano administrativo, bien incluso mediante actos individuales. Este planteamiento general debe revertir al

e extremo de cómo se encuentra sometida la Administración al ordenamiento jurídico en el ejercicio de aquella potestad organizatoria debiendo destacarse que, contra lo que se afirma en ciertas aproximaciones al tema, los poderes para ordenar la organización no pueden constituir, so pretexto de que se trata de una potestad referida a un ámbito doméstico, un coto exento de la sumisión al derecho, lo que sería contrario a los artículos 9.1 y 103.1 de la vigente Constitución Española. En definitiva estamos

el ejercicio de unos poderes públicos, aunque sean de carácter peculiar, otorgados por el ordenamiento para conseguir fines públicos y justamente por ello la posibilidad de actuación en este campo de las autoridades de la Administración Pública constituye en el sentido más ajustado del tema una verdadera potestad. Ello no excluye, sin embargo, la existencia de peculiaridades de la potestad organizatoria que en ocasiones han determinado que los Tribunales de Justicia sean renuentes a una

us extremos del uso que se hace de los poderes administrativos en materia de organización. La razón para ello es que en el ejercicio de la potestad organizatoria no se están regulando “in genere” los derechos y obligaciones, ni de la totalidad de los ciudadanos, ni normalmente de una pluralidad indeterminada de sujetos. Los afectados por aquel ejercicio son quienes integran el personal al servicio de la Administración, trátese de funcionarios o de personal laboral, encontrándose íntimamente

cuestiones que se refieren a organización propiamente dicha y a personal administrativo. Por ello son los agentes de la organización los que en mayor medida pueden verse afectados o concernidos en sus expectativas e intereses por las modificaciones orgánicas que normalmente implica el ejercicio de la potestad organizatoria. Pero el caso es que este personal funcionario o laboral se encuentra sometido a una relación especial de sujeción en virtud de su particular “status”. Por ello puede

rse como actor procesal en defensa de los derechos reconocidos por la norma, incluso en materia de organización en determinadas ocasiones cuando se pretende han sido vulneradas

le compele el mandato contenido en el artículo 103.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) , sin trabas derivadas del mantenimiento de formas de organización que hayan podido mostrarse menos adecuadas para la satisfacción de ese mandato; potestad de autoorganización en la que es característica la discrecionalidad que domina su ejercicio, no confundible con la arbitrariedad, siempre prohibida, a la que desde luego no conducen por sí solos los términos de la repetida disposición

porque no se integra en el elenco de los derechos adquiridos el de la inalterabilidad de todos y cualesquiera de los múltiples aspectos que conforman la relación funcionarial en un momento dado, no comprendiéndose entre ellos, en cuanto opuesto al fin para el que se otorga aquella potestad de autoorganización, el mantenimiento inalterable de las unidades administrativas en algún momento diseñadas, su organización, o su integración en el seno de la Administración; sin que de

tenor de la disposición adicional impugnada que los derechos adquiridos que propiamente puedan corresponder a los funcionarios vayan a ser desconocidos o vulnerados en el ejercicio, futuro e hipotético, de la posibilidad de modificación que contempla. Porque la remisión al instrumento a través del cual podrá llevarse a cabo la repetida modificación, se hace en la disposición adicional sin alterar en nada el régimen procedimental al que deba sujetarse una eventual

trabajo; será allí y entonces donde deberá analizarse el fundamento de esa preocupación de previa audiencia a la que repetidamente se refiere la parte recurrente, cuya previsión no puede ahora echarse en falta, pues quedan excluidas de la obligatoriedad

e la negociación, según se dispone en el artículo 34.1 de la Ley 9/1987, de 12 junio ( RCL 1987, 1450) , sobre órganos de Representación, Determinación de las Condiciones de Trabajo y Participación del

as, las decisiones de éstas que afecten a sus potestades de organización. Y en fin, y para el hipotético supuesto de que sea a ello u lo que quiere referirse la parte actora con las líneas que quedaron transcritas al final del fundamento de derecho

r, porque no desprendiéndose de lo alegado en el proceso que la disposición impugnada exceda del ámbito puramente doméstico de la organización administrativa, ni que directamente afecte a intereses

el procedimiento de su elaboración ningún singular trámite de audiencia o informe previo» ( S. de 17 febrero 1997 [ RJ 1997, 1504] ). «En síntesis puede entenderse que la potestad organizatoria alude al conjunto de poderes de una autoridad pública

la ordenación de los medios personales, materiales y reales que se le encomiendan con objeto de que sea posible el ejercicio de determinadas competencias y potestades públicas. Sin embargo el mismo

ferenciar supuestos, ya que debe distinguirse entre la potestad organizatoria ejercida mediante Ley y por tanto por las Cortes Generales o los órganos Legislativos de las Comunidades Autónomas, y la que viene atribuida a las Administraciones Públicas. En

l caso de que la referida potestad organizatoria se ejercite mediante norma con rango de ley tiene sin duda por objeto regular los medios necesarios para el funcionamiento del propio órgano legislador, o bien

a en el ámbito del Estado o de las Comunidades Autónomas. Va de suyo que en el ejercicio de esta potestad los legisladores deben atenerse a las normas de procedimiento y guardar las reglas establecidas para la formación de voluntad del órgano legislativo. Sin embargo no debemos insistir en la referencia a este modo de ejercicio de la potestad organizatoria, ya que no guarda relación ninguna con el supuesto estudiado en el caso de autos. Por el contrario nos

atoria ejercida por las propias Administraciones Públicas, bien por vía de reglamento ordenando el conjunto de medios que se asignan a un órgano administrativo, bien incluso mediante actos individuales. Este planteamiento general debe revertir al

e extremo de cómo se encuentra sometida la Administración al ordenamiento jurídico en el ejercicio de aquella potestad organizatoria debiendo destacarse que, contra lo que se afirma en ciertas

n no pueden constituir, so pretexto de que se trata de una potestad referida a un ámbito doméstico, un coto exento de la sumisión al derecho, lo que sería contrario a los artículos 9.1 y 103.1 de la vigente Constitución Española. En definitiva estamos

el ejercicio de unos poderes públicos, aunque sean de carácter peculiar, otorgados por el ordenamiento para conseguir fines públicos y justamente por ello la posibilidad de actuación en este

en el sentido más ajustado del tema una verdadera potestad. Ello no excluye, sin embargo, la existencia de peculiaridades de la potestad organizatoria que en ocasiones han determinado que los Tribunales de Justicia sean renuentes a una

us extremos del uso que se hace de los poderes administrativos en materia de organización. La razón para ello es que en el ejercicio de la potestad organizatoria no se están regulando

danos, ni normalmente de una pluralidad indeterminada de sujetos. Los afectados por aquel ejercicio son quienes integran el personal al servicio de la Administración, trátese de funcionarios o de personal laboral, encontrándose íntimamente

cuestiones que se refieren a organización propiamente dicha y a personal administrativo. Por ello son los agentes de la organización los que en mayor medida pueden verse afectados o

cas que normalmente implica el ejercicio de la potestad organizatoria. Pero el caso es que este personal funcionario o laboral se encuentra sometido a una relación especial de sujeción en virtud de su particular “status”. Por ello puede

rse como actor procesal en defensa de los derechos reconocidos por la norma, incluso en materia de organización en determinadas ocasiones cuando se pretende han sido vulneradas


normas jurídicas que reconozcan derechos. En cambio este personal no puede o, ptérminos procesales no está legitimado, para pretender obstaculizar el ejercicio de la potestad pública de ordenar la organización formulando pretensiones en defensa de simples expectativas, aspiraciones o intereses, por legítimos que puedorganizatoria haya que guardar en ocasiones un delicado equilibrio. De una parte, si las pretensiones procesales no están basadas en derechos reconocidos por la normativa vigente y no se han pinfracciones graves de procedimiento, los pronunciamientos judiciales han de ser respetuosos con la potestad organizatoria válidamente ejercida. Así se deriva de que, como antes se ha dicho, los sometidos a una relación especial de sujeción no estde la relación misma. Sin embargo de otra parte no es menos cierto que en el ejercicio de la potestad organizatoria las autoridades públicas están sometidas al ordenamiento jurídico. Al respectener presente el precepto central del artículo 83.2 de la Ley Jurisdiccional ( RCL 1956, 1890) en su redacción aplicable al caso de autos a tenor del cual la sentencia estimará el recurso contenciosoadministrativo cuando el acto o la djurídico, incluso la desviación de poder. Desde luego aquella infracción puede cometerse, como sucede también respecto a otras potestades públicas, en el ejercicio de la potestad organa través de la aprobación de un reglamento como si se trata de dictar un acto individual, pudiendo referirse la infracción a las normas de procedimiento que es obligado cumplir o a los derechos o deberes relacionados con el fondo del asunto, sin que exista razón ninguna para que los Tribunales de Justicia no puedan apreciar la eventual infracción, incluso cuando se trate de desviación de poder. A partir del planteamiento general que acaba de realizarse hay que pronunciarse ahora sconcretas del caso de autos y las alegaciones formuladas por el actor...» ( STS de 12 julio 1999 [ RJ 1999, 6756] ).” L’ajuntament ha exercit la seva facultat d’autoorganització i ara té un instrument tècnic per crear, modificar o suprimir llocs de treball, cosa que fins ara no tenia i era molt difícil realitzar qualsevol política de personal o bé la seva gestió. Tornem doncs a concloure que no té cap legitimació l’interessat per poder impugnar l’autoorganització que ha aprovat aquesta Corporació. Ni els mateixos sindicats tenen legitimació per temes d’autoorganització que adopti l’ajuntament, sempre que no afecti a les condicions de treball dels funcionaris públics (art. 37.2.a. EBEP). Ja hem dit que no s’ha modificat en res les condicions de treball de l’interessat des de l’aprovació de la RLT però en tot cas, s’ha donat compliment al que preveu l’EBEP i s’ha negociat amb els sindicats l’expedient objecte del present recurs. Com ja s’ha acreditat anteriorment, no és cert que l’idel lloc de treball que entén que és el seu lloc de treball. Englobin les de més responsabilitat fins a les més senzilles.com en els d’obres intervenen altres tècnarquitecte tècnic i fins i tot, l’oficial major que per cert, va ser qui va elaborar l’informe de contractació menor adjunt a aquest escrit per tal que l’interessat pogués gestionar amb les degudes garanties estava portant a terme. Per altra banda, tampoc és cert, com pretén en el seu escrit justificar que el circuit de gestió de compres i el seguiment i control de factures sigui una responsabilitat seva o correspon determinar-la als serveis econòmics municipals que són qui configuren aquests circuits de gestió de compres i control de factures, aspectes que es troben en part regulats en les bases d’efuncions que estan reservades als funcionaris d’habilitació nacional subescala intervenció d’entrada, tal i com es preveu en el Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre pel qual es regula el règim jhabilitació de caràcter nacional (arts. 14 a 19). Respecte a la valoració objectiva i motivació respecte a les retribucions complementàries, d’acord memòria d’alcaldia sobre la relació de llocs de treballl’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga (penjat a la web de la seu


normas jurídicas que reconozcan derechos. En cambio este personal no puede o, ptérminos procesales no está legitimado, para pretender obstaculizar el ejercicio de la potestad pública de ordenar la organización formulando pretensiones en defensa de simples expectativas, aspiraciones o intereses, por legítimos que puedan ser unas y otros. Ello da lugar a que en materia de potestad organizatoria haya que guardar en ocasiones un delicado equilibrio. De una parte, si las pretensiones procesales no están basadas en derechos reconocidos por la normativa vigente y no se han pinfracciones graves de procedimiento, los pronunciamientos judiciales han de ser respetuosos con la potestad organizatoria válidamente ejercida. Así se deriva de que, como antes se ha dicho, los sometidos a una relación especial de sujeción no están suficientemente legitimados en virtud de las características de la relación misma. Sin embargo de otra parte no es menos cierto que en el ejercicio de la potestad organizatoria las autoridades públicas están sometidas al ordenamiento jurídico. Al respectener presente el precepto central del artículo 83.2 de la Ley Jurisdiccional ( RCL 1956, 1890) en su redacción aplicable al caso de autos a tenor del cual la sentencia estimará el recurso contenciosoadministrativo cuando el acto o la disposición incurriere en cualquier forma de infracción del ordenamiento jurídico, incluso la desviación de poder. Desde luego aquella infracción puede cometerse, como sucede también respecto a otras potestades públicas, en el ejercicio de la potestad organizatoria tanto si se actúa a través de la aprobación de un reglamento como si se trata de dictar un acto individual, pudiendo referirse la infracción a las normas de procedimiento que es obligado cumplir o a los derechos o deberes

del asunto, sin que exista razón ninguna para que los Tribunales de Justicia no puedan apreciar la eventual infracción, incluso cuando se trate de desviación de poder. A partir del planteamiento general que acaba de realizarse hay que pronunciarse ahora sobre las circunstancias concretas del caso de autos y las alegaciones formuladas por el actor...» ( STS de 12 julio 1999 [ RJ

L’ajuntament ha exercit la seva facultat d’autoorganització i ara té un instrument tècnic o suprimir llocs de treball, cosa que fins ara no tenia i era molt


questa Corporació. Ni els mateixos sindicats tenen legitimació per temes d’autoorganització que adopti l’ajuntament, sempre que no afecti a les condicions de treball dels funcionaris públics (art. 37.2.a. EBEP). Ja hem dit que no

condicions de treball de l’interessat des de l’aprovació de la RLT però en tot cas, s’ha donat compliment al que preveu l’EBEP i s’ha negociat amb els sindicats l’expedient objecte del present recurs.

Com ja s’ha acreditat anteriorment, no és cert que l’interessat, ni la previsió en la fitxa del lloc de treball que entén que és el seu lloc de treball. Englobin totes les tasques de les de més responsabilitat fins a les més senzilles. Tan en els contractes de serveis com en els d’obres intervenen altres tècnics de la casa: enginyer, arquitecte municipal, arquitecte tècnic i fins i tot, l’oficial major que per cert, va ser qui va elaborar l’informe de contractació menor adjunt a aquest escrit per tal que l’interessat pogués gestionar amb les degudes garanties els contractes menors que fins a aquell moment (2010) estava portant a terme. Per altra banda, tampoc és cert, com pretén en el seu escrit justificar que el circuit de gestió de compres i el seguiment i control de factures sigui una responsabilitat seva o d’aquest lloc de treball. Aquesta funció cal recordar

la als serveis econòmics municipals que són qui configuren aquests circuits de gestió de compres i control de factures, aspectes que es troben en part regulats en les bases d’execució dels pressupostos municipals i per altra banda, funcions que estan reservades als funcionaris d’habilitació nacional subescala intervenció d’entrada, tal i com es preveu en el Reial Decret 1174/1987, de 18 de setembre pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional (arts. 14 a 19).

Respecte a la valoració objectiva i motivació respecte a les retribucions complementàries, d’acord memòria d’alcaldia sobre la relació de llocs de treballl’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga (penjat a la web de la seu

normas jurídicas que reconozcan derechos. En cambio este personal no puede o, por expresarlo en términos procesales no está legitimado, para pretender obstaculizar el ejercicio de la potestad pública de ordenar la organización formulando pretensiones en defensa de simples expectativas, aspiraciones o

an ser unas y otros. Ello da lugar a que en materia de potestad organizatoria haya que guardar en ocasiones un delicado equilibrio. De una parte, si las pretensiones procesales no están basadas en derechos reconocidos por la normativa vigente y no se han producido infracciones graves de procedimiento, los pronunciamientos judiciales han de ser respetuosos con la potestad organizatoria válidamente ejercida. Así se deriva de que, como antes se ha dicho, los sometidos

án suficientemente legitimados en virtud de las características de la relación misma. Sin embargo de otra parte no es menos cierto que en el ejercicio de la potestad organizatoria las autoridades públicas están sometidas al ordenamiento jurídico. Al respecto es obligado tener presente el precepto central del artículo 83.2 de la Ley Jurisdiccional ( RCL 1956, 1890) en su redacción aplicable al caso de autos a tenor del cual la sentencia estimará el recurso contencioso-

isposición incurriere en cualquier forma de infracción del ordenamiento jurídico, incluso la desviación de poder. Desde luego aquella infracción puede cometerse, como sucede

izatoria tanto si se actúa a través de la aprobación de un reglamento como si se trata de dictar un acto individual, pudiendo referirse la infracción a las normas de procedimiento que es obligado cumplir o a los derechos o deberes

del asunto, sin que exista razón ninguna para que los Tribunales de Justicia no puedan apreciar la eventual infracción, incluso cuando se trate de desviación de poder. A partir del

obre las circunstancias concretas del caso de autos y las alegaciones formuladas por el actor...» ( STS de 12 julio 1999 [ RJ

L’ajuntament ha exercit la seva facultat d’autoorganització i ara té un instrument tècnic o suprimir llocs de treball, cosa que fins ara no tenia i era molt


questa Corporació. Ni els mateixos sindicats tenen legitimació per temes d’autoorganització que adopti l’ajuntament, sempre que no afecti a les condicions de treball dels funcionaris públics (art. 37.2.a. EBEP). Ja hem dit que no

condicions de treball de l’interessat des de l’aprovació de la RLT però en tot cas, s’ha donat compliment al que preveu l’EBEP i s’ha negociat amb

nteressat, ni la previsió en la fitxa totes les tasques de

Tan en els contractes de serveis ics de la casa: enginyer, arquitecte municipal,

arquitecte tècnic i fins i tot, l’oficial major que per cert, va ser qui va elaborar l’informe de contractació menor adjunt a aquest escrit per tal que l’interessat pogués gestionar

els contractes menors que fins a aquell moment (2010) estava portant a terme. Per altra banda, tampoc és cert, com pretén en el seu escrit justificar que el circuit de gestió de compres i el seguiment i control de factures sigui

d’aquest lloc de treball. Aquesta funció cal recordar-ho, la als serveis econòmics municipals que són qui configuren

aquests circuits de gestió de compres i control de factures, aspectes que es troben en xecució dels pressupostos municipals i per altra banda,

funcions que estan reservades als funcionaris d’habilitació nacional subescala intervenció d’entrada, tal i com es preveu en el Reial Decret 1174/1987, de 18 de

urídic dels funcionaris d’administració local amb

Respecte a la valoració objectiva i motivació respecte a les retribucions complementàries, d’acord memòria d’alcaldia sobre la relació de llocs de treball i l’organigrama estructural de l’Ajuntament de Berga (penjat a la web de la seu


electrònica de l’Ajuntament des del dia 18 de març de 2015) on en la seva pàgina 4, es diu textualment: “Des que el dia 18 d’octubre de 2011 es va constituir la Comissió de VRelació de Llocs de Treball, amb posteriors modificacions dels membres en les sessions de la MGN dels dies 20 de maig de 2014 i 2 de 2014, han tingut lloc diverses sessions per tal de dur a terme la valoració dels llocs de treball de l’AjuntBerga. Entre aquestes, el dia 10 dedesembre de 2014 van aprovar l’acta de valoració dels llocs de treball, en la qual es reflecteix la puntuació assignada a cada lloc que ha sortit de l’aplicació del manual aportat a l’expedient.” En el mateix document, pàgines 20 i següents s’explica en el punt 3.2 quins criteris d’acord amb la llei s’han utilitzat per tal de valorar cadascú dels llocs de treball. En aquest sentit també ens remetem a les actes corresponents de valoració i negociació que consten en l’expedient. I a les quals també hi ha tingut accés l’interessat. Sobre les “impressions” que diu tenir l’interessat sobre la valoració objectiva ja ens hi hem referit anteriorment però la valoració objectiva, que fins avui no es tenia no ha impedit que s’hagi continuat desenvolupat les funcions que consten en l’expedient de l’interessat, i que mai, ha posat en dubte. El mateix també podem dir de les retribucions percebudes fins a l’actualitat i que continuen igual un cop aprovada la RLT. Per altra banda, a l’expedient consta una valoració per tots i cadascú dels llocs de treball. Sense perjudici que aquesta qüestió que no li correspon jutjarja que ja hem dit anteriorment que, no està legitimitat per fer aquestes al·legacions. S’insisteix que es va aprovar la valoració que es va negociar amb els representants legals dels treballadors i funcionaris de l’Ajuntament de Berga, únics legitimats per prèvia negociació establir el sistema per determinar el complement de destí i el complement específic dels llocs de treball que corresponguin, en funció evidentment dels paràmetres que legalment corresponen. D’acord amb l’expedient de la RLT, es compleix amb que s’exigeix per la legislació aplicable a aquest expedient. A títol d’exemple citem el fonament jurídic tercer de la STSJ de València de 30 de juny de 2008 (rec. 1473/2005) que diu: “TERCERO.- La elaboración de la RPT no se ajusta, a juicio del Sindicato recurrente, a las prescripciones de la LFPV, como así impone el art.18.3 de ésta; específicos se habría llevado a cabo sin la previa valoración de los puestos de trabajo (exigida por el art. 4 del RD. 861/96 , sobre retribuciones de los funcionarios de la Administración Local), lo que era mexigible en el caso de creación de nuevos puestos, como es lo que habría sucedido en el caso que nos ocupa. Se trata de determinar si esta "omisión procedimental", como la califica el Sindicato actor en el F.J. II de su demanda, conllevaría o no la anulque la jurisprudencia (SSTS 30/Mayo/1993 y 8/Mayo/1998) ha venido perfilando la regulación de las relaciones de puestos de trabajo y las potestades de la Administración sobre ellas, afirmandconstituyen el instrumento técnico a través del cual se realiza por la Administración o local-- la ordenación de su personal, de acuerdo con las necesidades de los servicios y con expresión de los requisitos exigidos para su dede las Administraciones Públicas y se determinan las ofertas públicas de empleo. Por ello corresponde a la Administración la formación y aprobación de sus relaciones de ellas concurren, difactos con destinatario plural e indeterminado que carecen de contenido normativo.Así las cosas, el art.92.1 de la Ley 7/1985, de 2 /abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, dispone que "Los funcionarios al servicio de la Admiley, por la legislación del Estado y de las comunidades autónomas en los términos del art. 149,1 18ª CE ." En este mismo sentido, el art.18.3 de la Ley 10/1985, de 31 / julio, de la función pública val


electrònica de l’Ajuntament des del dia 18 de març de 2015) on en la seva pàgina 4, es

“Des que el dia 18 d’octubre de 2011 es va constituir la Comissió de VRelació de Llocs de Treball, amb posteriors modificacions dels membres en les sessions de la MGN dels dies 20 de maig de 2014 i 2 de 2014, han tingut lloc diverses sessions per tal de dur a terme la valoració dels llocs de treball de l’AjuntBerga. Entre aquestes, el dia 10 de desembre de 2014 van aprovar l’acta de valoració dels llocs de treball, en la qual es reflecteix la puntuació assignada a cada lloc que ha sortit de l’aplicació del manual

ocument, pàgines 20 i següents s’explica en el punt 3.2 quins criteris d’acord amb la llei s’han utilitzat per tal de valorar cadascú dels llocs de treball. En aquest sentit també ens remetem a les actes corresponents de valoració i negociació

en l’expedient. I a les quals també hi ha tingut accés l’interessat.

Sobre les “impressions” que diu tenir l’interessat sobre la valoració objectiva ja ens hi hem referit anteriorment però la valoració objectiva, que fins avui no es tenia no ha

que s’hagi continuat desenvolupat les funcions que consten en l’expedient de l’interessat, i que mai, ha posat en dubte. El mateix també podem dir de les retribucions percebudes fins a l’actualitat i que continuen igual un cop aprovada la

banda, a l’expedient consta una valoració per tots i cadascú dels llocs de treball. Sense perjudici que aquesta qüestió que no li correspon jutjar-ja que ja hem dit anteriorment que, no està legitimitat per fer aquestes al·legacions.

insisteix que es va aprovar la valoració que es va negociar amb els representants legals dels treballadors i funcionaris de l’Ajuntament de Berga, únics legitimats per prèvia negociació establir el sistema per determinar el complement de destí i el

ent específic dels llocs de treball que corresponguin, en funció evidentment dels paràmetres que legalment corresponen. D’acord amb l’expedient de la RLT, es compleix amb que s’exigeix per la legislació aplicable a aquest expedient. A títol

el fonament jurídic tercer de la STSJ de València de 30 de juny de 2008 (rec. 1473/2005) que diu:

La elaboración de la RPT no se ajusta, a juicio del Sindicato recurrente, a las prescripciones de la LFPV, como así impone el art.18.3 de ésta; concretamente, la fijación de los complementos específicos se habría llevado a cabo sin la previa valoración de los puestos de trabajo (exigida por el art. 4 del RD. 861/96 , sobre retribuciones de los funcionarios de la Administración Local), lo que era mexigible en el caso de creación de nuevos puestos, como es lo que habría sucedido en el caso que nos

Se trata de determinar si esta "omisión procedimental", como la califica el Sindicato actor en el F.J. II de su demanda, conllevaría o no la anulación de la totalidad de la RPT. A este respecto, debe recordarse que la jurisprudencia (SSTS 30/Mayo/1993 y 8/Mayo/1998) ha venido perfilando la regulación de las relaciones de puestos de trabajo y las potestades de la Administración sobre ellas, afirmandconstituyen el instrumento técnico a través del cual se realiza por la Administración --

la ordenación de su personal, de acuerdo con las necesidades de los servicios y con expresión de los requisitos exigidos para su desempeño, de modo que en función de ellas se definen las plantillas de las Administraciones Públicas y se determinan las ofertas públicas de empleo. Por ello corresponde a la Administración la formación y aprobación de sus relaciones de ellas concurren, diferenciándolas de los actos con destinatario plural e indeterminado que carecen de contenido normativo. Así las cosas, el art.92.1 de la Ley 7/1985, de 2 /abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, dispone que "Los funcionarios al servicio de la Administración local se rigen, en lo no dispuesto por esta ley, por la legislación del Estado y de las comunidades autónomas en los términos del art. 149,1 18ª CE ." En este mismo sentido, el art.18.3 de la Ley 10/1985, de 31 / julio, de la función pública val

electrònica de l’Ajuntament des del dia 18 de març de 2015) on en la seva pàgina 4, es

“Des que el dia 18 d’octubre de 2011 es va constituir la Comissió de Valoració de la Relació de Llocs de Treball, amb posteriors modificacions dels membres en les sessions de la MGN dels dies 20 de maig de 2014 i 2 de 2014, han tingut lloc diverses sessions per tal de dur a terme la valoració dels llocs de treball de l’Ajuntament de

desembre de 2014 van aprovar l’acta de valoració dels llocs de treball, en la qual es reflecteix la puntuació assignada a cada lloc que ha sortit de l’aplicació del manual

ocument, pàgines 20 i següents s’explica en el punt 3.2 quins criteris d’acord amb la llei s’han utilitzat per tal de valorar cadascú dels llocs de treball. En aquest sentit també ens remetem a les actes corresponents de valoració i negociació

en l’expedient. I a les quals també hi ha tingut accés l’interessat.

Sobre les “impressions” que diu tenir l’interessat sobre la valoració objectiva ja ens hi hem referit anteriorment però la valoració objectiva, que fins avui no es tenia no ha

que s’hagi continuat desenvolupat les funcions que consten en l’expedient de l’interessat, i que mai, ha posat en dubte. El mateix també podem dir de les retribucions percebudes fins a l’actualitat i que continuen igual un cop aprovada la

banda, a l’expedient consta una valoració per tots i cadascú dels llocs de -ho a l’interessat

ja que ja hem dit anteriorment que, no està legitimitat per fer aquestes al·legacions.

insisteix que es va aprovar la valoració que es va negociar amb els representants legals dels treballadors i funcionaris de l’Ajuntament de Berga, únics legitimats per prèvia negociació establir el sistema per determinar el complement de destí i el

ent específic dels llocs de treball que corresponguin, en funció evidentment dels paràmetres que legalment corresponen. D’acord amb l’expedient de la RLT, es compleix amb que s’exigeix per la legislació aplicable a aquest expedient. A títol

el fonament jurídic tercer de la STSJ de València de 30 de juny de

La elaboración de la RPT no se ajusta, a juicio del Sindicato recurrente, a las prescripciones concretamente, la fijación de los complementos

específicos se habría llevado a cabo sin la previa valoración de los puestos de trabajo (exigida por el art. 4 del RD. 861/96 , sobre retribuciones de los funcionarios de la Administración Local), lo que era más exigible en el caso de creación de nuevos puestos, como es lo que habría sucedido en el caso que nos

Se trata de determinar si esta "omisión procedimental", como la califica el Sindicato actor en el F.J. II de ación de la totalidad de la RPT. A este respecto, debe recordarse

que la jurisprudencia (SSTS 30/Mayo/1993 y 8/Mayo/1998) ha venido perfilando la regulación de las relaciones de puestos de trabajo y las potestades de la Administración sobre ellas, afirmando que

estatal, autonómica la ordenación de su personal, de acuerdo con las necesidades de los servicios y con expresión

sempeño, de modo que en función de ellas se definen las plantillas de las Administraciones Públicas y se determinan las ofertas públicas de empleo. Por ello corresponde a

erenciándolas de los

Así las cosas, el art.92.1 de la Ley 7/1985, de 2 /abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, nistración local se rigen, en lo no dispuesto por esta

ley, por la legislación del Estado y de las comunidades autónomas en los términos del art. 149,1 18ª CE ." En este mismo sentido, el art.18.3 de la Ley 10/1985, de 31 / julio, de la función pública valenciana,


establece que "Cada Corporación local formarà sus plantillas y clasificará sus puestos de trabajo conforme a lo establecido en esta Ley y en la legislación bàsica estatal de régimen local".Sin embargo, la impugnación del Sindicato actor en este pde los puestos de trabajo a los meros efectos de fijación del complemento específico asignado a cada uno de ellos, por lo que no puede desplegar ningún efecto anulatorio in genere sobre la totalidad de la RPdebe analizarse tan sólo en relación con ese particular extremo; así, con relación al complemento específico, en el art. 4 del Real Decreto 861/1986, de 25 /abril, sobre Régimen de Retribuciones de los funcionarios de Administración Local, se indica: específico exigirá, con carácter previo, que por la Corporación se efectúe una valoración del puesto de trabajo atendiendo a las circunstancias expresadas en el núm. 1 de este artículo. 3 .valoración, el Pleno de la Corporación, al aprobar la relación de puestos de trabajo, determinará aquéllos a los que corresponde un complemento específico, señalando su respectiva cuantía". Pero, como se indica por el Consorcio, no nos hallamos ante un modificación singularizada de complementos específicos a determinados puestos de trabajo, sino ante un procedimiento global tendente a la aprobación de una RPT que permita al personal que ha accedido a la condición de funcionario tras la convocatoria de funcionarización, mantener las retribuciones que con anterioridad venían percibiendo como laborales fijos; para ello, se han respetado dos pautas:1ª) de un lado, la fijación de unos criterios para la homologacióretributivos que ya estaban asignados a los puestos, asegurando las cuantías retributivas, y empleando respecto de los complementos específicos la metodología valorativa de los puestos de trabajo ya adoptada en su momento por la Diputación Provincial de Valencia, como se recoge todo ello en la Memoria y en las fichas de clasificación de los puestos de trabajo.2ª) De otro, enmarcando todos estos trámites en el marco deque, con arreglo a reiterada jurisprudencia, constituye instrumento idóneo para llevar a cabo la valoración de las características de los puestos de trabajo. Efectivamente, el Tribunal Supremo, en Sentencia de 3/mayo/2000 (Rec. 2246/1996 , Ponente: Maurandi Guillén, N.), aborda la argumentación de CCOO de que la determinación del complemento específico, contenida en determinado "Acuerdo", había sido efectuada sin llevarse a cabo la valoración previa de puestos de tabril , y el Tribunal, tras recordar que "el art. 32 de la ley 9/1987 permite que la negociación colectiva, por lo que hace a las condiciones de trabajo de los funcionarios públicos, pueda (..) b) La determinación y aplicación de las retribuciones de los funcionarios públicos; (..) y d) La clasificación de puestos de trabajo", afirma que "es inexacta la afirmación de la sentencia recurrida de que el complemento específico no fue precedido de valoración de los puestos de trabajo y, en todo caso, fue establecido al margen o ignorando si en los mismos concurrían o no las diferentes circunstancias que, según los art. 23.3.b) de la Ley 30/1984 condiciones particulares que se retribuyen mediante tal complemento.La lectura de los preceptos y elementos del "Acuerdo" a que antes se ha hecho referencia lo que reflejan es esto: que esa valoración fue realizada equedó perfeccionada puestos de trabajo modificación. Todo ello evidencia que la confección de las RPT por la Administración y la consigcatalogación de éstos se configura como un instrumento de política de personal, atribuido a la Administración al más alto nivel indicado, de acuerdo con las normas de derecho administrativo, que son las que regulan tanto el proceso de confección y arelación de puestos de trabajo, incluyendo las modificaciones que en ella pueden efectuarse, es un acto propio de la Administración que efectúa en el ejercicio de sus potestades organizatorias. Y aunque inicialmente la jurisprudencia les atribuía la naturaleza de acto plural más que normativo (SSTS 28/septiembre y 16/octubre/1987 y 12/julio/1988), posteriormente cambió de orientación (SSTS 14/diciembre/1990, 19/diciembre/1991, 11/marzo/1994, 24/enero y 25/abrcaràcter de disposición general de los acuerdos de clasificación de puestos de trabajo y fijación de plantillas y complementos retributivos de los funcionarios, de forma que existe ya una doctrina consolidada que reconoce tal carácter normativo a las RPT aprobadas por las Administraciones Públicas en ejercicio de sus potestades organizatorias, atendido su carácter ordinamental y a las notas de generalidad, abstracción y permanencia que en diferenciados los puestos de trabajo acomplemento de destino, sino concretando cuales eran las singulares circunstancias, de entre las enumeradas en ese art. 23.3.b) de la LMRFP, que habían sido apreciadas en cada uno de esos niveles", concluye que "La utilización de la negocies conforme con lo permitido por el art. 32 de la Ley 9/1987. En el presente caso, puestos y la cuantificación de los específicos asignados, se ha llevado a cabo en el seNegociación; aduce el recurrente que no se aportaron los suficientes datos y elementos de juicio para permitir llevar a cabo una adecuada valoración, pero lo cierto es que consta que la Mesa actuó sobre la base, entre otros elementos, de


establece que "Cada Corporación local formarà sus plantillas y clasificará sus puestos de trabajo conforme a lo establecido en esta Ley y en la legislación bàsica estatal de régimen local".Sin embargo, la impugnación del Sindicato actor en este punto, queda constreñida a la falta de valoración de los puestos de trabajo a los meros efectos de fijación del complemento específico asignado a cada uno de ellos, por lo que no puede desplegar ningún efecto anulatorio in genere sobre la totalidad de la RPdebe analizarse tan sólo en relación con ese particular extremo; así, con relación al complemento específico, en el art. 4 del Real Decreto 861/1986, de 25 /abril, sobre Régimen de Retribuciones de los funcionarios de Administración Local, se indica: "2.- El establecimiento o modificación del complemento específico exigirá, con carácter previo, que por la Corporación se efectúe una valoración del puesto de trabajo atendiendo a las circunstancias expresadas en el núm. 1 de este artículo. 3 .valoración, el Pleno de la Corporación, al aprobar la relación de puestos de trabajo, determinará aquéllos a los que corresponde un complemento específico, señalando su respectiva cuantía". Pero, como se indica por el Consorcio, no nos hallamos ante un procedimiento específico para la asignación o modificación singularizada de complementos específicos a determinados puestos de trabajo, sino ante un procedimiento global tendente a la aprobación de una RPT que permita al personal que ha accedido a la

ción de funcionario tras la convocatoria de funcionarización, mantener las retribuciones que con anterioridad venían percibiendo como laborales fijos; para ello, se han respetado dos pautas:1ª) de un lado, la fijación de unos criterios para la homologación de los anteriores complementos

ya estaban asignados a los puestos, asegurando -salvo puntuales casos justificados- el mantenimiento de las cuantías retributivas, y empleando respecto de los complementos específicos la metodología

iva de los puestos de trabajo ya adoptada en su momento por la Diputación Provincial de Valencia,

en la Memoria y en las fichas de clasificación de los puestos de trabajo. 2ª) De otro, enmarcando todos estos trámites en el marco de un procedimiento de negociación colectiva


2246/1996 , Ponente: Maurandi Guillén, N.), aborda la argumentación de CCOO de que la determinación del complemento específico, contenida en determinado "Acuerdo", había sido efectuada sin llevarse a cabo la valoración previa de puestos de trabajo exigida por el art. 4.2 del Real Decreto 861/1986, de 25 de abril , y el Tribunal, tras recordar que "el art. 32 de la ley 9/1987 permite que la negociación colectiva, por lo que hace a las condiciones de trabajo de los funcionarios públicos, pueda tener objeto estas materias: (..) b) La determinación y aplicación de las retribuciones de los funcionarios públicos; (..) y d) La clasificación de puestos de trabajo", afirma que "es inexacta la afirmación de la sentencia recurrida de que

specífico no fue precedido de valoración de los puestos de trabajo y, en todo caso, fue establecido al margen o ignorando si en los mismos concurrían o no las diferentes circunstancias que, según los art. 23.3.b) de la Ley 30/1984 -LMRFP- y 4 del RD. 861/1986 , determinan la apreciación de las condiciones particulares que se retribuyen mediante tal complemento. La lectura de los preceptos y elementos del "Acuerdo" a que antes se ha hecho referencia lo que reflejan es esto: que esa valoración fue realizada en el marco de la negociación colectiva que se desarrolló y quedó perfeccionada puestos de trabajo --arts. 15.1 e) y 16 Ley 30/1984 - , lo que es extensivo a su modificación. Todo ello evidencia que la confección de las RPT por la Administración y la consigcatalogación de éstos se configura como un instrumento de política de personal, atribuido a la Administración al más alto nivel indicado, de acuerdo con las normas de derecho administrativo, que son las que regulan tanto el proceso de confección y aprobación como el de su publicidad. Así pues, la relación de puestos de trabajo, incluyendo las modificaciones que en ella pueden efectuarse, es un acto propio de la Administración que efectúa en el ejercicio de sus potestades organizatorias. Y aunque

ialmente la jurisprudencia les atribuía la naturaleza de acto plural más que normativo (SSTS 28/septiembre y 16/octubre/1987 y 12/julio/1988), posteriormente cambió de orientación (SSTS 14/diciembre/1990, 19/diciembre/1991, 11/marzo/1994, 24/enero y 25/abril/1995, etc..) sancionando el caràcter de disposición general de los acuerdos de clasificación de puestos de trabajo y fijación de plantillas y complementos retributivos de los funcionarios, de forma que existe ya una doctrina

carácter normativo a las RPT aprobadas por las Administraciones Públicas en ejercicio de sus potestades organizatorias, atendido su carácter ordinamental y a las notas de generalidad, abstracción y permanencia que en diferenciados los puestos de trabajo acomplemento de destino, sino concretando cuales eran las singulares circunstancias, de entre las enumeradas en ese art. 23.3.b) de la LMRFP, que habían sido apreciadas en cada uno de esos niveles", concluye que "La utilización de la negociación colectiva para el objeto a que acaba de hacerse referencia es conforme con lo permitido por el art. 32 de la Ley 9/1987. En el presente caso, la valoración de los puestos y la cuantificación de los específicos asignados, se ha llevado a cabo en el seNegociación; aduce el recurrente que no se aportaron los suficientes datos y elementos de juicio para permitir llevar a cabo una adecuada valoración, pero lo cierto es que consta que la Mesa actuó sobre la base, entre otros elementos, de informes externos, informes de la Jefatura de Recursos humanos, y

establece que "Cada Corporación local formarà sus plantillas y clasificará sus puestos de trabajo conforme a lo establecido en esta Ley y en la legislación bàsica estatal de régimen local".

unto, queda constreñida a la falta de valoración de los puestos de trabajo a los meros efectos de fijación del complemento específico asignado a cada uno de ellos, por lo que no puede desplegar ningún efecto anulatorio in genere sobre la totalidad de la RPT, y debe analizarse tan sólo en relación con ese particular extremo; así, con relación al complemento específico, en el art. 4 del Real Decreto 861/1986, de 25 /abril, sobre Régimen de Retribuciones de los

El establecimiento o modificación del complemento específico exigirá, con carácter previo, que por la Corporación se efectúe una valoración del puesto de trabajo atendiendo a las circunstancias expresadas en el núm. 1 de este artículo. 3 .- Efectuada la valoración, el Pleno de la Corporación, al aprobar la relación de puestos de trabajo, determinará aquéllos a los que corresponde un complemento específico, señalando su respectiva cuantía". Pero, como se

procedimiento específico para la asignación o modificación singularizada de complementos específicos a determinados puestos de trabajo, sino ante un procedimiento global tendente a la aprobación de una RPT que permita al personal que ha accedido a la

ción de funcionario tras la convocatoria de funcionarización, mantener las retribuciones que con anterioridad venían percibiendo como laborales fijos; para ello, se han respetado dos pautas:

n de los anteriores complementos

el mantenimiento de las cuantías retributivas, y empleando respecto de los complementos específicos la metodología

iva de los puestos de trabajo ya adoptada en su momento por la Diputación Provincial de Valencia,

un procedimiento de negociación colectiva


2246/1996 , Ponente: Maurandi Guillén, N.), aborda la argumentación de CCOO de que la determinación del complemento específico, contenida en determinado "Acuerdo", había sido efectuada sin llevarse a

rabajo exigida por el art. 4.2 del Real Decreto 861/1986, de 25 de abril , y el Tribunal, tras recordar que "el art. 32 de la ley 9/1987 permite que la negociación colectiva, por

tener objeto estas materias: (..) b) La determinación y aplicación de las retribuciones de los funcionarios públicos; (..) y d) La clasificación de puestos de trabajo", afirma que "es inexacta la afirmación de la sentencia recurrida de que

specífico no fue precedido de valoración de los puestos de trabajo y, en todo caso, fue establecido al margen o ignorando si en los mismos concurrían o no las diferentes circunstancias que,

986 , determinan la apreciación de las

La lectura de los preceptos y elementos del "Acuerdo" a que antes se ha hecho referencia lo que reflejan n el marco de la negociación colectiva que se desarrolló y

, lo que es extensivo a su modificación. Todo ello evidencia que la confección de las RPT por la Administración y la consiguiente catalogación de éstos se configura como un instrumento de política de personal, atribuido a la Administración al más alto nivel indicado, de acuerdo con las normas de derecho administrativo, que son

probación como el de su publicidad. Así pues, la relación de puestos de trabajo, incluyendo las modificaciones que en ella pueden efectuarse, es un acto propio de la Administración que efectúa en el ejercicio de sus potestades organizatorias. Y aunque

ialmente la jurisprudencia les atribuía la naturaleza de acto plural más que normativo (SSTS 28/septiembre y 16/octubre/1987 y 12/julio/1988), posteriormente cambió de orientación (SSTS

il/1995, etc..) sancionando el caràcter de disposición general de los acuerdos de clasificación de puestos de trabajo y fijación de plantillas y complementos retributivos de los funcionarios, de forma que existe ya una doctrina

carácter normativo a las RPT aprobadas por las Administraciones Públicas en ejercicio de sus potestades organizatorias, atendido su carácter ordinamental y a las notas de generalidad, abstracción y permanencia que en diferenciados los puestos de trabajo a los efectos del complemento de destino, sino concretando cuales eran las singulares circunstancias, de entre las enumeradas en ese art. 23.3.b) de la LMRFP, que habían sido apreciadas en cada uno de esos niveles",

ación colectiva para el objeto a que acaba de hacerse referencia la valoración de los

puestos y la cuantificación de los específicos asignados, se ha llevado a cabo en el seno de una Mesa de Negociación; aduce el recurrente que no se aportaron los suficientes datos y elementos de juicio para permitir llevar a cabo una adecuada valoración, pero lo cierto es que consta que la Mesa actuó sobre la

informes externos, informes de la Jefatura de Recursos humanos, y


fichas de los puestos de trabajo (fols. 688 a 1160 del anexo V), procedentes del estadio previo al proceso de funcionarización, no siendo cometido de este Tribunal, Mesa, determinar si se contó o no con el suficiente material para finalmente aprobar la RPT en los términos en que ésta fue consensuada.No cabe, pues, acoger este extremo del recurso Així doncs i seguint aquesta doctrina jurisdiccionaadministratiu d’aprovació de la RLT, per part de cap dels sindicats de la mesa de valoració i mesa general de negociació, que RLT en els termes que aquesta va ser consensuaper negociar la RLT i posteriorment aprovarl’han impugnat, menys ho pot fer l’interessat el qual no està legitimitat per fer Per aquests motius també es desestima l’alrecurs de reposició. Segon.- Finalment respecte l’al·legació quarta, ja s’ha fet referència als aspectes mencionats en els apartats anteriors a la motivació de la present i per tant, es donen per reproduïts els arguments transcrits anteriorment desestimant també aquesta al·legació. Sens perjudici que un eés el mecanisme ordinari de comunicació entre un interessat i l’administració, sinó que s’ha de presentar la corresponent sol·licitud pels mecanismes ordinaris (registre d’entrada) per tal de donar resposta a la petició/peticions que es formulen. En qualsevol cas, i un cop llegit aquest epeticionat ja que l’interessdemanava per a si mateix, que no es respectessin els procediments legalment establerts i la negociació preceptiva en aquest assumptes. Cosa que també es pretén quan sense aquests requisits legals i procedestí 17 i un complement específic 15.440,64 Tercer.- Vist que els sindicats SPPMRLT, han presentat al·legacions dins del termini establert segons consta al certificat corresponent emès en data 7 de maig de 2015, i en les quals demanen que l’Ajuntament no dilati la resposta dels recursos i que resolgui dins els terminis establerts. En les al·legacions presentades per SPPMaquest sindicat no va signar l’acord de la MGN d’aprovació de la RLT perquè els complements específics que hi figuraven no havien sigut objecte de negociació. Això és del tot incoherent amb el fet de que sí que van signar l’acta de valoració dels llocs de treball, amb la seva puntuació corresponent. A més, aquesta al·legació no es refereix a cap dels recursos presentats, sinó a la pròpia aprovació de la RLT. Quart.- Atès que el termini per a presentar les al·legacions finalitzava el passat dia 5 de maig, no era possible incorporar aquest assumpte en les informatives celebrades el passat dia 30 d’abril, ni en la convocatòria del Ple del dia 4 de maig. Per aquest motiu es justifica la necessitat d’incloure aquest assumpte en l’ordre del dia d’aquest Ple amb caràcter d’urgència. Atès el que s’estableix en els arts. 22.1.2.i) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril de bases i de règim local, 52.2.j) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya 116.1 dede novembre de règim jurídic i procediment administratiu comú,


fichas de los puestos de trabajo (fols. 688 a 1160 del anexo V), procedentes del estadio previo al proceso de funcionarización, no siendo cometido de este Tribunal, sino de los representanteMesa, determinar si se contó o no con el suficiente material para finalmente aprobar la RPT en los términos en que ésta fue consensuada. No cabe, pues, acoger este extremo del recurso .”

Així doncs i seguint aquesta doctrina jurisdiccional, no figura en cap acta de l’expedient administratiu d’aprovació de la RLT, per part de cap dels sindicats de la mesa de valoració i mesa general de negociació, que no tenien suficient material per aprovar la RLT en els termes que aquesta va ser consensuada. Per tant doncs, si els legitimats per negociar la RLT i posteriorment aprovar-la no han dit res al respecte, i ni tan sols l’han impugnat, menys ho pot fer l’interessat el qual no està legitimitat per fer

Per aquests motius també es desestima l’al·legació segona i tercera del seu escrit de

Finalment respecte l’al·legació quarta, ja s’ha fet referència als aspectes mencionats en els apartats anteriors a la motivació de la present i per tant, es donen

arguments transcrits anteriorment desestimant també aquesta al·legació. Sens perjudici que un e-mail personal, enviat en aquest cas a l’Alcalde, no és el mecanisme ordinari de comunicació entre un interessat i l’administració, sinó que

corresponent sol·licitud pels mecanismes ordinaris (registre d’entrada) per tal de donar resposta a la petició/peticions que es formulen. En qualsevol cas, i un cop llegit aquest e-mail queda clar que no es podria accedir allò peticionat ja que l’interessat que ara al·lega principis i normes procedimentals demanava per a si mateix, que no es respectessin els procediments legalment establerts i la negociació preceptiva en aquest assumptes. Cosa que també es pretén quan sense aquests requisits legals i procedimetals es demana un complement de destí 17 i un complement específic 15.440,64€

Vist que els sindicats SPPM-CAT, CCOO i UGT, els quals van negociar la RLT, han presentat al·legacions dins del termini establert segons consta al certificat

esponent emès en data 7 de maig de 2015, i en les quals demanen que l’Ajuntament no dilati la resposta dels recursos i que resolgui dins els terminis

En les al·legacions presentades per SPPM-CAT es vol deixar constància de que no va signar l’acord de la MGN d’aprovació de la RLT perquè els

complements específics que hi figuraven no havien sigut objecte de negociació. Això és del tot incoherent amb el fet de que sí que van signar l’acta de valoració dels llocs

seva puntuació corresponent. A més, aquesta al·legació no es refereix a cap dels recursos presentats, sinó a la pròpia aprovació de la RLT.

l termini per a presentar les al·legacions finalitzava el passat dia 5 ncorporar aquest assumpte en les informatives celebrades el



fichas de los puestos de trabajo (fols. 688 a 1160 del anexo V), procedentes del estadio previo al proceso sino de los representante s presentes en la

Mesa, determinar si se contó o no con el suficiente material para finalmente aprobar la RPT en los

l, no figura en cap acta de l’expedient administratiu d’aprovació de la RLT, per part de cap dels sindicats de la mesa de

no tenien suficient material per aprovar la Per tant doncs, si els legitimats

la no han dit res al respecte, i ni tan sols l’han impugnat, menys ho pot fer l’interessat el qual no està legitimitat per fer-ho.

·legació segona i tercera del seu escrit de

Finalment respecte l’al·legació quarta, ja s’ha fet referència als aspectes mencionats en els apartats anteriors a la motivació de la present i per tant, es donen

arguments transcrits anteriorment desestimant també aquesta mail personal, enviat en aquest cas a l’Alcalde, no

és el mecanisme ordinari de comunicació entre un interessat i l’administració, sinó que corresponent sol·licitud pels mecanismes ordinaris (registre

d’entrada) per tal de donar resposta a la petició/peticions que es formulen. En mail queda clar que no es podria accedir allò

at que ara al·lega principis i normes procedimentals demanava per a si mateix, que no es respectessin els procediments legalment establerts i la negociació preceptiva en aquest assumptes. Cosa que també es pretén

dimetals es demana un complement de

CAT, CCOO i UGT, els quals van negociar la RLT, han presentat al·legacions dins del termini establert segons consta al certificat

esponent emès en data 7 de maig de 2015, i en les quals demanen que l’Ajuntament no dilati la resposta dels recursos i que resolgui dins els terminis

CAT es vol deixar constància de que no va signar l’acord de la MGN d’aprovació de la RLT perquè els

complements específics que hi figuraven no havien sigut objecte de negociació. Això és del tot incoherent amb el fet de que sí que van signar l’acta de valoració dels llocs

seva puntuació corresponent. A més, aquesta al·legació no es refereix a cap dels recursos presentats, sinó a la pròpia aprovació de la RLT.

l termini per a presentar les al·legacions finalitzava el passat dia 5 ncorporar aquest assumpte en les informatives celebrades el



la Llei 30/1992, de 26


DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer .- Desestimar íntegrament pels motius relacionats en l’apartat motivació el recurs potestatiu de reposició presentat Segon .- Estimar les al·legacions presentades pels sindicats en quant a què es resolgui el recurs sense dilació. Tercer .- Notificar aquest acord a l’interessat i als representants dels empleats públics de l’Ajuntament de Berga. Deliberacions: Es deliberen conjuntament els punts 3.1.1.1 a 3.1.1.4. Les deliberacions consten al punt 3.1.1.1. Votacions: Sotmesa a votació la proposició dalt transcrita, s’aprova per majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent result Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIU Vots en contra: 3 vots del grup municipal de la CUPAbstencions: 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscrits 3.1.2. SECRETARIA 3.1.2.1. Modificació Ordenança reguladora de l'ocutaules, cadires, marquesines, expositors i quioscs. PROCEDIMENT

MODIFICACIÓ ORDENANÇA REGULADORA CADIRES, MARQUESINES, EXPOSITORS I QUIOSCS MOTIVACIÓ 1. Atès que el ple de l’Ajuntament de Berga, en sessió del dia 7 de gener de 2010, va

aprovar inicialment l’Ordenança municipal reguladora de l'ocupació de la via pública amb taules, cadires, marquesines, expositors i quioscs.

2. Vist que l’esmentada ordenança, després d’esdeveníntegrament en el BOPB el dia 11 de març de 2010.

3. Atès que el Ple de l’Ajuntament de Berga, en sessió del dia 8 de maig de 2014, va aprovar definitivament una modificació de l’ordenança reguladora de l’ocupació de la via pública amb taules, cadires, marquesines, expositors i quioscs, que s’havia aprovat inicialment en sessió del dia 9 de gener de 2014, modificació que va ser publicada íntegrament en el BOPB el dia 20 de maig de 2014.

4. Atès que per procedir a la modificació deinstruir, el mateix procediment administratiu que per a la seva creació regulat als arts. 49 i 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril de bases i de règim local, 177 i 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel



Desestimar íntegrament pels motius relacionats en l’apartat motivació el recurs potestatiu de reposició presentat pel Sr. A. E. i C.







Modificació Ordenança reguladora de l'ocu pació de la via pública amb taules, cadires, marquesines, expositors i quioscs.

RDENANÇA REGULADORA DE L'OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA AMB TAULESEXPOSITORS I QUIOSCS.

e l’Ajuntament de Berga, en sessió del dia 7 de gener de 2010, va aprovar inicialment l’Ordenança municipal reguladora de l'ocupació de la via pública amb taules, cadires, marquesines, expositors i quioscs. Vist que l’esmentada ordenança, després d’esdevenir definitiva, va ser publicada íntegrament en el BOPB el dia 11 de març de 2010. Atès que el Ple de l’Ajuntament de Berga, en sessió del dia 8 de maig de 2014, va aprovar definitivament una modificació de l’ordenança reguladora de l’ocupació de

lica amb taules, cadires, marquesines, expositors i quioscs, que s’havia aprovat inicialment en sessió del dia 9 de gener de 2014, modificació que va ser publicada íntegrament en el BOPB el dia 20 de maig de 2014. Atès que per procedir a la modificació de l’esmentada ordenança es fa necessari instruir, el mateix procediment administratiu que per a la seva creació regulat als arts. 49 i 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril de bases i de règim local, 177 i 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei







pació de la via pública amb

PRP2015/674

ÚBLICA AMB TAULES,

e l’Ajuntament de Berga, en sessió del dia 7 de gener de 2010, va aprovar inicialment l’Ordenança municipal reguladora de l'ocupació de la via pública

ir definitiva, va ser publicada

Atès que el Ple de l’Ajuntament de Berga, en sessió del dia 8 de maig de 2014, va aprovar definitivament una modificació de l’ordenança reguladora de l’ocupació de

lica amb taules, cadires, marquesines, expositors i quioscs, que s’havia aprovat inicialment en sessió del dia 9 de gener de 2014, modificació que va ser

l’esmentada ordenança es fa necessari instruir, el mateix procediment administratiu que per a la seva creació regulat als arts. 49 i 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril de bases i de règim local, 177 i 178 del

qual s’aprova el text refós de la llei


municipal i de règim local de Catalunya i els arts. 60 i ss. del Decret 179/1995, de 13 de juny pel qual s’aprova el reglament d’obres activitats i serveis dels ens locals de Catalunya.

DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer .- Aprovar inicialment la modificació de l’Ordenança reguladora de l’ocupació de la via pública amb taules, cadires, marquesines, expositors i quioscs, sotmetreinformació pública per un termini de 30 dies hàbils i disposar queal·legacions esdevindrà aprovada definitivament, supòsit en el qual es procedirà a la seva publicació íntegre: Afegir a l'article 11 de l'ordenança de terrasses (en cursiva) En el supòsit que no hi hagi espai suficient per situar la la instal·lació de plataformes elevades a la zona destinada a aparcament, just davant de l'establiment i sempre deixant lliure la vorera.En el cas d’implantació d’una plataforma elevada a la zona destinada a l'estacvehicles situada al costat d’una vorera amb arbrat, es podrà autoritzar l’ocupació de part de la vorera fins la línia d’escossells, a criteri dels Serveis Tècnics segons detall adjunt.

Deliberacions: R. Bajona: Es tracta d’afegir una petil’article 11 "en el cas de la implantació d’una plataforma elevada a la zona destinada a l’estacionament de vehicles situada al costat d’una vorera amb herbrat es podrà autoritzar l’ocupació per part de la tècnics segons el detall adjunt”. Votacions: Sotmesa a votació la proposició dalt transcrit, s’aprova per majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat:


municipal i de règim local de Catalunya i els arts. 60 i ss. del Decret 179/1995, de 13 de juny pel qual s’aprova el reglament d’obres activitats i serveis dels ens locals

poració acorda:

Aprovar inicialment la modificació de l’Ordenança reguladora de l’ocupació de la via pública amb taules, cadires, marquesines, expositors i quioscs, sotmetreinformació pública per un termini de 30 dies hàbils i disposar que si no es presenten al·legacions esdevindrà aprovada definitivament, supòsit en el qual es procedirà a la

Afegir a l'article 11 de l'ordenança de terrasses (en cursiva)

En el supòsit que no hi hagi espai suficient per situar la terrassa en la vorera, es podrà admetre la instal·lació de plataformes elevades a la zona destinada a aparcament, just davant de l'establiment i sempre deixant lliure la vorera. En el cas d’implantació d’una plataforma elevada a la zona destinada a l'estacvehicles situada al costat d’una vorera amb arbrat, es podrà autoritzar l’ocupació de part de la vorera fins la línia d’escossells, a criteri dels Serveis Tècnics segons detall adjunt.

Es tracta d’afegir una petició que ens van fer arribar alguns establiments a en el cas de la implantació d’una plataforma elevada a la zona destinada a

l’estacionament de vehicles situada al costat d’una vorera amb herbrat es podrà autoritzar l’ocupació per part de la vorera fins a la línia d’escocells a criteri dels serveis tècnics segons el detall adjunt”.

Sotmesa a votació la proposició dalt transcrit, s’aprova per majoria simple dels membres consistorials presents amb el següent resultat:

municipal i de règim local de Catalunya i els arts. 60 i ss. del Decret 179/1995, de 13 de juny pel qual s’aprova el reglament d’obres activitats i serveis dels ens locals

Aprovar inicialment la modificació de l’Ordenança reguladora de l’ocupació de la via pública amb taules, cadires, marquesines, expositors i quioscs, sotmetre-la a

si no es presenten al·legacions esdevindrà aprovada definitivament, supòsit en el qual es procedirà a la

terrassa en la vorera, es podrà admetre la instal·lació de plataformes elevades a la zona destinada a aparcament, just davant de

En el cas d’implantació d’una plataforma elevada a la zona destinada a l'estacionament de vehicles situada al costat d’una vorera amb arbrat, es podrà autoritzar l’ocupació de part de la vorera fins la línia d’escossells, a criteri dels Serveis Tècnics segons detall adjunt.

ció que ens van fer arribar alguns establiments a en el cas de la implantació d’una plataforma elevada a la zona destinada a

l’estacionament de vehicles situada al costat d’una vorera amb herbrat es podrà vorera fins a la línia d’escocells a criteri dels serveis

Sotmesa a votació la proposició dalt transcrit, s’aprova per majoria simple dels


Vots a favor: 9 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1 vot del grup municipal del PP i 4 vots dels regidors no adscritsVots en contra: --- Abstencions: --- Part de control 4. Part de control 4.1. Donació de compte de les disposicioLocal adoptades des de la darrera sessió ordinària: 4.1.1. Decrets de l’alcaldia: del 284/2015 al 396/2 015 LLISTAT DE DECRETS PER DONAR COMPTE EN LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ NÚM. 2015/7, DE 7 DE MA

Núm. Assumpte 284 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 14/2015, 09/04/15285 Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit286 Imposició de sancions per infracció de la normativa de tr287 2015/61 Llicència urbanística d'obres NRP288 2015/01 Expedient sancionador289 Compareixença recurs 63/2015 int. per Gen.Cat. contra Aj.Cercs en JCA 10 BCN290 Resolució reclamació prèvia via judicial 291 Sol·licitud ADP 2015/67292 relació factures 13/15293 Autorització trasllat d'arma reglamentària titularitat de l'Ajuntament de Berga.294 Adequació retribucions personal eventual 295 Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normati296 Imposició de sancions per infracció de la normativa de trànsit297 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 15/2015, 16/04/15298 Llista admesos i exclosos selecció Tècnic RH 299 Obra nova Teatre municipa

300 Sol·licitud d'inscripció al registre d'entitats Associació pel canvi social, pacífic i democràtic

301 Sol·licitud ADP 2015/72302 Sol·licitud ADP 2015/76303 Retorn de fiança Comunitat de Propietaris304 Procés selectiu Aux. Admin. Cultura. Bas305 Sol·licitud ADP 2015/77306 Vista i còpia exp. RLT 307 Sol·licitud ADP 2015/79308 Sol·licitud ADP 2015/80309 Petició vacances M. V.310 Sol·licitud ADP 2015/81311 Sol·licitud ADP 2015/82312 Sol·licitud ADP 2015/83

313 PPS Projecte de renovació de la xarxa d'aigua i paviment del carrer Bon Repòrs i Plaça Maragall



4.1. Donació de compte de les disposicio ns de l’alcalde i de la Junta de Govern Local adoptades des de la darrera sessió ordinària:

4.1.1. Decrets de l’alcaldia: del 284/2015 al 396/2 015

LLISTAT DE DECRETS PER DONAR COMPTE EN LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ NÚM. 2015/7, DE 7 DE MAIG

DECRETS 2015

Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 14/2015, 09/04/15Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsitImposició de sancions per infracció de la normativa de trànsit 2015/61 Llicència urbanística d'obres NRP 2015/01 Expedient sancionador Compareixença recurs 63/2015 int. per Gen.Cat. contra Aj.Cercs en JCA 10 BCNResolució reclamació prèvia via judicial - Exp. RH 2014/54

015/67 relació factures 13/15 Autorització trasllat d'arma reglamentària titularitat de l'Ajuntament de Berga.Adequació retribucions personal eventual - Exp. RH 2015/10 Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsitImposició de sancions per infracció de la normativa de trànsit Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 15/2015, 16/04/15Llista admesos i exclosos selecció Tècnic RH - Exp. RH 2015/7 Obra nova Teatre municipal Sol·licitud d'inscripció al registre d'entitats Associació pel canvi social, pacífic i

Sol·licitud ADP 2015/72 Sol·licitud ADP 2015/76 Retorn de fiança Comunitat de Propietaris. Procés selectiu Aux. Admin. Cultura. Bases i convocatòria - Exp RH 2015/19Sol·licitud ADP 2015/77 Vista i còpia exp. RLT - Exp. RH 2015/1 Sol·licitud ADP 2015/79 Sol·licitud ADP 2015/80 Petició vacances M. V. (EMMB) - Exp. RH 2015/17 Sol·licitud ADP 2015/81

l·licitud ADP 2015/82 Sol·licitud ADP 2015/83 PPS Projecte de renovació de la xarxa d'aigua i paviment del carrer Bon Repòrs i

9 vots del grup municipal de CIU, 3 vots del grup municipal de la CUP, 1

ns de l’alcalde i de la Junta de Govern

LLISTAT DE DECRETS PER DONAR COMPTE EN LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL

Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 14/2015, 09/04/15 Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit

Compareixença recurs 63/2015 int. per Gen.Cat. contra Aj.Cercs en JCA 10 BCN

Autorització trasllat d'arma reglamentària titularitat de l'Ajuntament de Berga.

va de trànsit

Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 15/2015, 16/04/15

Sol·licitud d'inscripció al registre d'entitats Associació pel canvi social, pacífic i

Exp RH 2015/19

PPS Projecte de renovació de la xarxa d'aigua i paviment del carrer Bon Repòrs i


314 Sol·licitud ADP 2015/84315 Sol·licitud ADP 2015/78316 2015/84 Llicència urbanística d'obres NRP317 2015/83 Llicència urbanística d'obres menors318 2015/82 Llicència urbanística d'obres menors NRP319 2015/27 Llicència urbanística d'obres menors NRP320 Sol·licitud ADP 2015/85321 Sol·licitud ADP 2015/86322 Sol·licitud ADP 2015/87323 Sol·licitud ADP 2015/88324 Sol·licitud ADP 2015/89325 Nomenament repres. Prèvies 9/2015 J penal (DECRET ANUL.LAT)326 Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit327 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm328 Convocatòria sessió ordinària Patronat Municipal Patum núm.3/2015,24/04/15329 Sol·licitud ADP 2015/90330 Sol·l. Casal Panxo de participació al ple amb moció de suport al Teti331 Sol·licitud ADP 2015/92332 Relació compres 1058/2015333 Audiència Sindicats. Recursos contra RLT. Exp. RH 2015/21.334 V. Barcelona 29.01.15 curs Sicalwin335 Sol·licitud ADP 2015/91336 v.Bcn 12.012.14 reunió ACEM orquestra escolar de J. C.337 Sol·licitud ADP 2015/101338 Requeriment esmena 339 Sol·licitud A.J.C.B.- Casal Panxo de participació ple amb moció de suport al Teti340 Sentència Contenciós Adm. Trib. Sup. Just. Cat., recurs 547/2010 A E.R341 v. Bcn 05.12.14 Conservatori dels Pirineus Sr. X.342 v.Bcn 12.12.14 i 15.01.15 Conservatori dels Pirineus Sr. X.343 km. desembre 2014 Sra. J.344 km. octubre, novembre i desembre 2014. Sr. J.345 km. juliol, agost i setembre 2014 Sr.J.346 v. Bcn 16.01.15 presentació targeta moneder

347 v. Bcn 11.07.13 reunió La Xarxa; v. Bcn 17.10.14 Diputació; v.Bcn 21.10.14 La Xarxa; v.Bcn 04.11.14 CAC; v. Bcn 22.12.14 segell infoparticipa

348 v. Bcn 08.01.15 seminari actualització funció pública Sr. P349 Convocatòria sessió extraord. Ple núm. 6/2015, 28/04/15350 km. classes de música CEIP ST. MARC (Cal Bassacs) 5351 km. calsses de música CEIP ST. MARC (Cal Bassacs) 3352 v. Bcn 28.01.15 Diputació Dept. Esports353 v.Bcn 27.01.15 Taula directius354 v. Bcn 29.01.15 Xarxa consells d'infants355 v. Guardiola de Berguedà 15.12.14 FEMAP356 Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1400000741357 Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancion358 Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador P140872452359 Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1500000047360 V. bCN 27-29.01.15 JORNADA PROTECCIÓ DADES361 km. gener 2015 suport famllies362 v.Bcn 23.01.15 seminari actualització jurídica JM 363 v. Bcn 18 i 24 .02.15 visita advicat fiscalia


Sol·licitud ADP 2015/84 Sol·licitud ADP 2015/78 2015/84 Llicència urbanística d'obres NRP 2015/83 Llicència urbanística d'obres menors 2015/82 Llicència urbanística d'obres menors NRP 2015/27 Llicència urbanística d'obres menors NRP Sol·licitud ADP 2015/85 Sol·licitud ADP 2015/86 Sol·licitud ADP 2015/87

icitud ADP 2015/88 Sol·licitud ADP 2015/89 Nomenament repres. Prèvies 9/2015 J penal (DECRET ANUL.LAT) Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsitConvocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 16/2015, 23/04/15Convocatòria sessió ordinària Patronat Municipal Patum núm.3/2015,24/04/15Sol·licitud ADP 2015/90 Sol·l. Casal Panxo de participació al ple amb moció de suport al Teti Sol·licitud ADP 2015/92

58/2015 Audiència Sindicats. Recursos contra RLT. Exp. RH 2015/21. V. Barcelona 29.01.15 curs Sicalwin Sol·licitud ADP 2015/91

nió ACEM orquestra escolar de J. C. Sol·licitud ADP 2015/101 Requeriment esmena sol·licitud. Exp. RH AJB 2015/20.

Casal Panxo de participació ple amb moció de suport al TetiSentència Contenciós Adm. Trib. Sup. Just. Cat., recurs 547/2010 A E.Rv. Bcn 05.12.14 Conservatori dels Pirineus Sr. X. L. v.Bcn 12.12.14 i 15.01.15 Conservatori dels Pirineus Sr. X. L. km. desembre 2014 Sra. J. E. km. octubre, novembre i desembre 2014. Sr. J. A. km. juliol, agost i setembre 2014 Sr.J. A. v. Bcn 16.01.15 presentació targeta moneder d'impacte social Sr. M.I.v. Bcn 11.07.13 reunió La Xarxa; v. Bcn 17.10.14 Diputació; v.Bcn 21.10.14 La Xarxa; v.Bcn 04.11.14 CAC; v. Bcn 22.12.14 segell infoparticipa

minari actualització funció pública Sr. P. ssió extraord. Ple núm. 6/2015, 28/04/15

km. classes de música CEIP ST. MARC (Cal Bassacs) 5-12-19-26 novembre 2014km. calsses de música CEIP ST. MARC (Cal Bassacs) 3-10-17desembre 2014v. Bcn 28.01.15 Diputació Dept. Esports

01.15 Taula directius- Diputació v. Bcn 29.01.15 Xarxa consells d'infants v. Guardiola de Berguedà 15.12.14 FEMAP Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1400000741Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1400000749Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador P140872452Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1500000047

29.01.15 JORNADA PROTECCIÓ DADES km. gener 2015 suport famllies v.Bcn 23.01.15 seminari actualització jurídica JM v. Bcn 18 i 24 .02.15 visita advicat fiscalia

Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit

. 16/2015, 23/04/15 Convocatòria sessió ordinària Patronat Municipal Patum núm.3/2015,24/04/15

Casal Panxo de participació ple amb moció de suport al Teti Sentència Contenciós Adm. Trib. Sup. Just. Cat., recurs 547/2010 A E.R.

mpacte social Sr. M.I. v. Bcn 11.07.13 reunió La Xarxa; v. Bcn 17.10.14 Diputació; v.Bcn 21.10.14 La Xarxa;

26 novembre 2014 17desembre 2014

Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1400000741 ador 1400000749

Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador P140872452 Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1500000047


364 v.Bcn 22.12.14 i 17.02.15 OUA365 v.La Seru Urgell 5.02.15 reunió conservatori Pirineus366 v.Bcn 18.02.15 reunió Diputació367 v. Bcn 26.02.15 lectura jurídica ambit educació368 v.Bcn 27.02.15 sessió IRSAL369 Diferència km Reus 25.02.14370 Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1500000107371 Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1500000125372 Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1500000245373 Resolució acordant el sobreseïment d’expedient sancionador P150895864374 Resolució acordant el sobreseïment d’expedient sancionador P140865507375 Acord incoació expedients sancionador376 Retorn fiança E. Q. const.edifici unifamilar377 Llista definitiva admesos i exclosos selecció Tècnic RH 378 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 17/2015, 30/04/15379 Comissió especial de comptes del dia 30 d'abril de 2015: convocatòria.380 Comissió àrea municipal del dia 30 d'abril de 2015: convocatòria.381 2015/86 Llicència urbanística menors NRP382 2015/79 Llicència urbanística d'obres menors NRP383 2015/21 Llicència urbanística d'obres menors NRP384 2015/17 Llicència urbanística d'obres menors NRP385 2015/97 Llicència urbanística d'obres menors386 Comissió àrea de servei a les persones del dia 30 d'abril de 2015: convocatòria387 Sol·licitud ocupació domi

388 Acceptació subvenció de Diputació de Barcelona pel Finançament de l'àmbit de Benestar Social (15/Y/202032)

389 Convocatòria de la Junta de Seguretat Local, el dia 11 de maig de 2015390 Sol·licitud d'accés a expedient delimitació dels termes d'Avià i Berga.391 Extinció de procediment disciplinari 392 Relació desepeses 16/15393 Sol·licitud ADP 2015/104

393-1 Aprovació liquidacio pressupost 2014394 Còpia expedient activitat de v395 aprov.relació despeses 18/2015396 Convocatòria Ple 2015/7, de 07397 Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit

398 Resolució acordant el sobreseïment dels expedients circulació

399 Acord d’iniciació d’expedient sancionador per infracció de l’article 9 bis del RDL 339/1990 de 2 de març

400 Imposició de sancions per infracció de la normativa de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial

401 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 18/2015 de 07/05/15 El Ple es dóna per assabentat. 4.1.2. Juntes de Govern Local: de la 13/2015, d’1 d ’abril, a la 16/2015, de 24 d’abril de 2015. El Ple es dóna per assabentat.


v.Bcn 22.12.14 i 17.02.15 OUA v.La Seru Urgell 5.02.15 reunió conservatori Pirineus v.Bcn 18.02.15 reunió Diputació

lectura jurídica ambit educació v.Bcn 27.02.15 sessió IRSAL Diferència km Reus 25.02.14 Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1500000107Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1500000125

ució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1500000245Resolució acordant el sobreseïment d’expedient sancionador P150895864Resolució acordant el sobreseïment d’expedient sancionador P140865507Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit

const.edifici unifamilar Llista definitiva admesos i exclosos selecció Tècnic RH - Exp. RH 2015/7Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 17/2015, 30/04/15

issió especial de comptes del dia 30 d'abril de 2015: convocatòria.Comissió àrea municipal del dia 30 d'abril de 2015: convocatòria. 2015/86 Llicència urbanística menors NRP 2015/79 Llicència urbanística d'obres menors NRP

ència urbanística d'obres menors NRP 2015/17 Llicència urbanística d'obres menors NRP 2015/97 Llicència urbanística d'obres menors Comissió àrea de servei a les persones del dia 30 d'abril de 2015: convocatòriaSol·licitud ocupació domini públic per concentració el dia 07 de maig de 2015Acceptació subvenció de Diputació de Barcelona pel Finançament de l'àmbit de Benestar Social (15/Y/202032) Convocatòria de la Junta de Seguretat Local, el dia 11 de maig de 2015

d d'accés a expedient delimitació dels termes d'Avià i Berga. Extinció de procediment disciplinari - RH 2014/57. Relació desepeses 16/15 Sol·licitud ADP 2015/104 Aprovació liquidacio pressupost 2014 Còpia expedient activitat de venda de gra cuit al Mercat Municipal aprov.relació despeses 18/2015 Convocatòria Ple 2015/7, de 07-05-15 Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsitResolució acordant el sobreseïment dels expedients sancionadors per infraccions de

Acord d’iniciació d’expedient sancionador per infracció de l’article 9 bis del RDL 339/1990 de 2 de març Imposició de sancions per infracció de la normativa de trànsit, circulació de vehicles a

eguretat vial Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 18/2015 de 07/05/15

El Ple es dóna per assabentat.

4.1.2. Juntes de Govern Local: de la 13/2015, d’1 d ’abril, a la 16/2015, de 24

El Ple es dóna per assabentat.

Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1500000107 Resolució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1500000125

ució amb imposició de sanció d’expedient sancionador 1500000245 Resolució acordant el sobreseïment d’expedient sancionador P150895864 Resolució acordant el sobreseïment d’expedient sancionador P140865507

s per infracció de la normativa de trànsit

Exp. RH 2015/7 Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 17/2015, 30/04/15

issió especial de comptes del dia 30 d'abril de 2015: convocatòria.

Comissió àrea de servei a les persones del dia 30 d'abril de 2015: convocatòria ni públic per concentració el dia 07 de maig de 2015

Acceptació subvenció de Diputació de Barcelona pel Finançament de l'àmbit de

Convocatòria de la Junta de Seguretat Local, el dia 11 de maig de 2015

Acord incoació expedients sancionadors per infracció de la normativa de trànsit sancionadors per infraccions de

Acord d’iniciació d’expedient sancionador per infracció de l’article 9 bis del RDL

Imposició de sancions per infracció de la normativa de trànsit, circulació de vehicles a

Convocatòria sessió ordinària Junta Govern Local núm. 18/2015 de 07/05/15

4.1.2. Juntes de Govern Local: de la 13/2015, d’1 d ’abril, a la 16/2015, de 24


4.2. Informes d’intervenció sobre les resolucions i /o acords adoptats en contra de les objeccions efectuades i anomalies en matèria d’ingressos. No n’hi ha. 4.3. Precs i preguntes

4.3.1. Grup Municipal de la CUP 4.3.1.1. Ens agradaria saber com s’ha aprevisió de preus de l’empresa concessionària de l’a igua Alcalde: De moment no, solen portar l’estudi econòmic cap els mesos de juny o juliol és llavors quan l’Ajuntament valora si ho accepta o no 4.3.1.2. Veient qu e s’ha convocat amb caràcter de màxima urgència una plaça d’auxiliar administratiu de cultura i educació vold ríem saber quin és el motiu pel qual sigui declarada d’urgència i, també saber qui ha establert les bases si encara no hi ha ningú al departament d R. Bajona: La urgència ve determinada perquè hi ha un contenciós engegat en aquest tema i les bases les han fet a Recursos Humans amb serveis jurídics. 4.3.1.3. Demano si la urgència es justifica pel fet que el treball no s’estigui fen R. Bajona: No, la persona que actualment ocupa aquest lloc és personal laboral però aquesta plaça s’ha de cobrir amb personal funcionari, per tant, hi ha d’haver un procés selectiu. 4.3.1.4. En relació al pagament de la paga extra de 2012 retinguda all’Ajuntament voldríem saber quin és el romanent pos itiu d’on es diu que es farà efectiva, quin import, quin romanent positiu quedar à i a quines partides de despesa afectarà. També voldríem saber, pel que fa a l’Hospital, quin import, com afec tarà a l’estabilitat pressupostària i si, com a con seqüència d’això, es deixaria de prestar algun servei Alcalde: Políticament sempre hem volgut fer efectiva aquesta paga extra, a l’últim Ple hi va haver un dubte de xifres, això traslladat a l’Hospital ser molt elevada. No és així perquè estem parlant d’un 24’04% de la paga, per tant, a l’Ajuntament li representaria uns 50.000 criteri ha sigut degut a l’informe favorable de l’intcanvi de criteri del Ministeri d’Economia que per real decret demana que es compleixin 3 condicions: el pagament a proveïdors, el romanent de tresoreria positiu i l’estalvi net. Vam tenir certs dubtes amb el romanenconsolidar l’Ajuntament i l’Hospital però, com hem comentat abans amb el punt del pla d’ajustament, ja va quedar resolt. Els resultats positius de la liquidació del 2014 garanteixen l’estabilitat pressupostària, aiefectiva aquesta part proporcional de la paga extra. Per part de l’Ajuntament està previst de resoldre’s a través de les places no cobertes que estan pressupostades al Capítol I. A gerència de l’Hospital també tquan creguin oportú, sobre el Capítol I, sense modificacions pressupostàries. Per tant, es garanteix el pagament de la part proporcional de la paga extra atenent a l’informe d’Intervenció i a la feina feta aquí


4.2. Informes d’intervenció sobre les resolucions i /o acords adoptats en contra de les objeccions efectuades i anomalies en matèria d’ingressos.

4.3.1. Grup Municipal de la CUP

4.3.1.1. Ens agradaria saber com s’ha ap rovat o si està pendent d’aprovació la revisió de preus de l’empresa concessionària de l’a igua

De moment no, solen portar l’estudi econòmic cap els mesos de juny o juliol és llavors quan l’Ajuntament valora si ho accepta o no

e s’ha convocat amb caràcter de màxima urgència una plaça d’auxiliar administratiu de cultura i educació vold ríem saber quin és el motiu pel qual sigui declarada d’urgència i, també saber qui ha establert les bases si encara no hi ha ningú al departament d e Recursos Humans

La urgència ve determinada perquè hi ha un contenciós engegat en aquest tema i les bases les han fet a Recursos Humans amb serveis jurídics.

4.3.1.3. Demano si la urgència es justifica pel fet que el treball no s’estigui fen

No, la persona que actualment ocupa aquest lloc és personal laboral però aquesta plaça s’ha de cobrir amb personal funcionari, per tant, hi ha d’haver un procés

4.3.1.4. En relació al pagament de la paga extra de 2012 retinguda all’Ajuntament voldríem saber quin és el romanent pos itiu d’on es diu que es farà efectiva, quin import, quin romanent positiu quedar à i a quines partides de despesa afectarà. També voldríem saber, pel que fa a l’Hospital, quin import,

tarà a l’estabilitat pressupostària i si, com a con seqüència d’això, es deixaria de prestar algun servei

Políticament sempre hem volgut fer efectiva aquesta paga extra, a l’últim Ple hi va haver un dubte de xifres, això traslladat a l’Hospital feia que la quantitat pogués ser molt elevada. No és així perquè estem parlant d’un 24’04% de la paga, per tant, a l’Ajuntament li representaria uns 50.000 € i a l’Hospital uns 150.000 €. El canvi de criteri ha sigut degut a l’informe favorable de l’interventor, que primer no ho era, i a un canvi de criteri del Ministeri d’Economia que per real decret demana que es compleixin 3 condicions: el pagament a proveïdors, el romanent de tresoreria positiu i l’estalvi net. Vam tenir certs dubtes amb el romanent de tresoreria positiu perquè havíem de consolidar l’Ajuntament i l’Hospital però, com hem comentat abans amb el punt del pla d’ajustament, ja va quedar resolt. Els resultats positius de la liquidació del 2014 garanteixen l’estabilitat pressupostària, això permet assumir sense cap risc poder fer efectiva aquesta part proporcional de la paga extra. Per part de l’Ajuntament està previst de resoldre’s a través de les places no cobertes que estan pressupostades al Capítol I. A gerència de l’Hospital també tenen previst de fer efectiu aquest pagament, quan creguin oportú, sobre el Capítol I, sense modificacions pressupostàries. Per tant, es garanteix el pagament de la part proporcional de la paga extra atenent a l’informe d’Intervenció i a la feina feta aquí a l’Ajuntament.

4.2. Informes d’intervenció sobre les resolucions i /o acords adoptats en contra

rovat o si està pendent d’aprovació la

De moment no, solen portar l’estudi econòmic cap els mesos de juny o juliol

e s’ha convocat amb caràcter de màxima urgència una plaça d’auxiliar administratiu de cultura i educació vold ríem saber quin és el motiu pel qual sigui declarada d’urgència i, també saber qui ha establert les bases si

La urgència ve determinada perquè hi ha un contenciós engegat en aquest tema i les bases les han fet a Recursos Humans amb serveis jurídics.

4.3.1.3. Demano si la urgència es justifica pel fet que el treball no s’estigui fen t

No, la persona que actualment ocupa aquest lloc és personal laboral però aquesta plaça s’ha de cobrir amb personal funcionari, per tant, hi ha d’haver un procés

4.3.1.4. En relació al pagament de la paga extra de 2012 retinguda al personal de l’Ajuntament voldríem saber quin és el romanent pos itiu d’on es diu que es farà efectiva, quin import, quin romanent positiu quedar à i a quines partides de despesa afectarà. També voldríem saber, pel que fa a l’Hospital, quin import,

tarà a l’estabilitat pressupostària i si, com a con seqüència d’això, es

Políticament sempre hem volgut fer efectiva aquesta paga extra, a l’últim Ple feia que la quantitat pogués

ser molt elevada. No és així perquè estem parlant d’un 24’04% de la paga, per tant, a € i a l’Hospital uns 150.000 €. El canvi de

erventor, que primer no ho era, i a un canvi de criteri del Ministeri d’Economia que per real decret demana que es compleixin 3 condicions: el pagament a proveïdors, el romanent de tresoreria positiu i l’estalvi net.

t de tresoreria positiu perquè havíem de consolidar l’Ajuntament i l’Hospital però, com hem comentat abans amb el punt del pla d’ajustament, ja va quedar resolt. Els resultats positius de la liquidació del 2014

xò permet assumir sense cap risc poder fer efectiva aquesta part proporcional de la paga extra. Per part de l’Ajuntament està previst de resoldre’s a través de les places no cobertes que estan pressupostades al

enen previst de fer efectiu aquest pagament, quan creguin oportú, sobre el Capítol I, sense modificacions pressupostàries. Per tant, es garanteix el pagament de la part proporcional de la paga extra atenent a l’informe


4.3.1.5. Volem expressar la nostra protesta perquè avui el Casal Panxo no pot defensar una moció de suport, entrada al registre e n els terminis establerts pel reglament de participació ciutadana, quan aquest re glament té com un dels objec tius donar veu als berguedans/nes i a les entitats ciutadanes perquè puguin plantejar els temes que considerin. Donar v eu no és un tema legal, sinó de voluntat política. És cert que el reglament dem ana que l’objectiu de la moció estigui contemplada en elnorma en moltes ocasions ha sigut interpretable, pe r exemple, la PAHC que va defensar una moció a través de l’Associació de Veïn s. El que no és interpretable és que qui resolgui la participació al Pletema polític i no legal, quan vostès van informar a la Comissió Informativa ja ho havien resolt negant a aquesta entitat la defensa d e la moció aquí al Ple. Si volem avançar en democràcia participativa és bàsic quveu al Ple i en cap cas es poden condicionar pel fe t que pugui incomodar políticament. Això és un atac a la llibertat d’exp ressió, per tant, ens saltem el protocol i cedim la paraula a l’entitat. Representant del Casal Panxo: Alcalde: Perdoni, nosaltres estem aquí al Ple perquè hem estat escollits democràticament en una campanya electoral, crec que vostès també haurien d’estard’acord. A la Comissió Informativa, on el senyor Camps també hi era, es va daquesta entitat no podia defensar la moció perquè no figurava a les seves bases però també es va dir que aquest no era l’últim Ple de la legislatura i que si això es podia resoldre i es creia convenient de parlartorera i comencen la campanya electoral, per tant, demano als senyors del Casal Panxo que abandonin la sala. A. M. Guijarro: No volem discutir, no és un tema electoral, sinó de participació ciutadana i nosaltres abandonem el Ple. Diligència de secretaria: En aquest moment els regidors del grup municipal de la CUP abandonen la sala Alcalde: Lamentem que sigui un espectacle de l’últim ple ordinari. J. A. López: Celebro que el senyor alcalde hagi fet valer la democràcia. Avui ha quedat clar qui vol democràcia i qui vol imposar amb les paraules. Alcalde: Vostè i jo podem estar en desacord en moltes coses però primer és el respecte a les persones i a les institucions. DECLARACIÓ DE FE PUBLICA Antoni Pérez i Zúñiga, secretari de l’Ajuntamentcontingut íntegre plasma el desenvolupament de la sessió plenària corresponent. I, perquè així consti, estenc aquesta acta, el contingut de la qual certifico, corresponent a la sessió plenària Ordinari del dia 7 de maig de 2015, amb el vistiplau de l'alcalde, Juli Gendrau i Farguell.


4.3.1.5. Volem expressar la nostra protesta perquè avui el Casal Panxo no pot defensar una moció de suport, entrada al registre e n els terminis establerts pel reglament de participació ciutadana, quan aquest re glament té com un dels

tius donar veu als berguedans/nes i a les entitats ciutadanes perquè puguin plantejar els temes que considerin. Donar v eu no és un tema legal, sinó de voluntat política. És cert que el reglament dem ana que l’objectiu de la moció estigui contemplada en el s estatuts de l’entitat però també és cert que aque sta norma en moltes ocasions ha sigut interpretable, pe r exemple, la PAHC que va defensar una moció a través de l’Associació de Veïn s. El que no és interpretable és que qui resolgui la participació al Ple sigui la junta de portaveus perquè és un tema polític i no legal, quan vostès van informar a la Comissió Informativa ja ho havien resolt negant a aquesta entitat la defensa d e la moció aquí al Ple. Si volem avançar en democràcia participativa és bàsic que totes les entitats tinguin veu al Ple i en cap cas es poden condicionar pel fe t que pugui incomodar políticament. Això és un atac a la llibertat d’exp ressió, per tant, ens saltem el protocol i cedim la paraula a l’entitat.

Representant del Casal Panxo: Comença a parlar.

Perdoni, nosaltres estem aquí al Ple perquè hem estat escollits democràticament en una campanya electoral, crec que vostès també haurien d’estard’acord. A la Comissió Informativa, on el senyor Camps també hi era, es va daquesta entitat no podia defensar la moció perquè no figurava a les seves bases però també es va dir que aquest no era l’últim Ple de la legislatura i que si això es podia resoldre i es creia convenient de parlar-ne es podia fer. Ara vostès s’ho satorera i comencen la campanya electoral, per tant, demano als senyors del Casal Panxo que abandonin la sala.

No volem discutir, no és un tema electoral, sinó de participació ciutadana i nosaltres abandonem el Ple.

En aquest moment els regidors del grup municipal de la CUP

Lamentem que sigui un espectacle de l’últim ple ordinari.

Celebro que el senyor alcalde hagi fet valer la democràcia. Avui ha ui vol democràcia i qui vol imposar amb les paraules.

Vostè i jo podem estar en desacord en moltes coses però primer és el respecte a les persones i a les institucions.

DECLARACIÓ DE FE PUBLICA

Antoni Pérez i Zúñiga, secretari de l’Ajuntament de Berga, certifico que el seu contingut íntegre plasma el desenvolupament de la sessió plenària corresponent.

perquè així consti, estenc aquesta acta, el contingut de la qual certifico, corresponent a la sessió plenària Ordinari del dia 7 de maig de 2015, amb el vistiplau de l'alcalde,

4.3.1.5. Volem expressar la nostra protesta perquè avui el Casal Panxo no pot defensar una moció de suport, entrada al registre e n els terminis establerts pel reglament de participació ciutadana, quan aquest re glament té com un dels

tius donar veu als berguedans/nes i a les entitats ciutadanes perquè puguin plantejar els temes que considerin. Donar v eu no és un tema legal, sinó de voluntat política. És cert que el reglament dem ana que l’objectiu de la moció

s estatuts de l’entitat però també és cert que aque sta norma en moltes ocasions ha sigut interpretable, pe r exemple, la PAHC que va defensar una moció a través de l’Associació de Veïn s. El que no és interpretable

sigui la junta de portaveus perquè és un tema polític i no legal, quan vostès van informar a la Comissió Informativa ja ho havien resolt negant a aquesta entitat la defensa d e la moció aquí al Ple. Si

e totes les entitats tinguin veu al Ple i en cap cas es poden condicionar pel fe t que pugui incomodar políticament. Això és un atac a la llibertat d’exp ressió, per tant, ens saltem el

Perdoni, nosaltres estem aquí al Ple perquè hem estat escollits democràticament en una campanya electoral, crec que vostès també haurien d’estar-hi d’acord. A la Comissió Informativa, on el senyor Camps també hi era, es va dir que aquesta entitat no podia defensar la moció perquè no figurava a les seves bases però també es va dir que aquest no era l’últim Ple de la legislatura i que si això es podia

ne es podia fer. Ara vostès s’ho salten a la torera i comencen la campanya electoral, per tant, demano als senyors del Casal

No volem discutir, no és un tema electoral, sinó de participació

En aquest moment els regidors del grup municipal de la CUP

Celebro que el senyor alcalde hagi fet valer la democràcia. Avui ha

Vostè i jo podem estar en desacord en moltes coses però primer és el

de Berga, certifico que el seu contingut íntegre plasma el desenvolupament de la sessió plenària corresponent.

perquè així consti, estenc aquesta acta, el contingut de la qual certifico, corresponent a la sessió plenària Ordinari del dia 7 de maig de 2015, amb el vistiplau de l'alcalde,


L’alcalde,


El secretari,

ESBORRANY D’ACTA IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ...

Documents

Transcript of ESBORRANY D’ACTA IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ...