ESBORRANY D’ACTA ÒRGAN Ple municipal · 2010. 12. 23. · ACTA DEL PLE 11/2008, DE 02...

ACTA DEL PLE 11/2008, DE 02 D’OCTUBRE DE 2008 . 1

ESBORRANY D’ACTA ÒRGAN • Ple municipal IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ Data: 2 d'octubre de 2008 Número: 2008/11 Caràcter: Ordinari Temps de celebració:

Constitució: 20.30 hores Aixecament: 21.25 hores

Assistents - Juli Gendrau i Farguell (CiU) - Maribel Iglesias i Traserra (CiU) - Ramon Bajona i Riu (CiU) - Maria Carme Barniol i Minoves (CiU) - Rosa Guitart i Calvés (CiU) - Jaume Vegas i Bautista (CiU) - Lurdes Bover i Pujals (PSC) - Daniel Bullich i Escolies (PSC) - Encarna Sánchez i Cea (PSC) - Antoni Baños i Castillo (PSC) - Joan Carles Sosa i Ros (PSC) - Purificación Rabat i Guerrero (PSC) - Ignasi Romero i Herguedas (CUP) - Anna Maria Guijarro i Casas (CUP) - Jesús Boixader i Badia (ERC) - Josep Saña i Aubets (regidor no adscrit) Absents amb justificació - Jaume Vima i Bofarull (CiU) Absents sense justificació Cap President Juli Gendrau i Farguell, alcalde - president. Secretari Marc Portell i Peipoch, secretari accidental. Interventor


Florenci Torrents i Gonfaus, interventor municipal QUÒRUM Es verifica afirmativament el quòrum d’assistència a l’inici de la sessió i es manté durant el seu transcurs. CONVOCATÒRIA Primera El senyor alcalde excusa l’assistència del regidor senyor Jaume Vima i Bofarull, qui no pot assistir per motius professionals. ASSUMPTES CONEGUTS A. ACTES A.1. Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió del ple municipal núm. 2008/10, de 4 de setembre de 2008. Esmenes d’errors: El senyor Bullich proposa les següents esmenes:

- En la pregunta número 3 la senyora Sánchez va manifestar que la proposta que la instal·lació es faci a l’escola d’educació especial no li semblava la més adequada.

- En la moció de la CUP de ciutat amigues del circ el senyor Bullich va intervenir per posar de manifest que el seu grup municipal hi donaria suport.

El senyor Romero exposa que en la moció referent a l’estelada es va aprovar que aquesta fos penjada al balcó de l’Ajuntament els dies 11 i 12 de setembre, 7 de novembre i 31 de desembre de 2008 i 25 d’abril de 2009. Votació: Sotmès a votació l’esborrany de l’acta de la sessió del ple municipal núm. 2008/10, de 4 de setembre de 2008, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents amb les esmenes proposades.

B. SECCIÓ DISPOSITIVA B.2. Aprovació préstec per finançar les inversions incloses en el pressupost general de l'any 2007 i acceptació subvenció Diputació. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea especial de comptes eleva al ple: PROCEDIMENT

Proposta a JGL i Ple - Informe i certificat 2008/510


APROVACIÓ PRÉSTEC PER FINANÇAR LES INVERSIONS INCLOSES EN EL PRESSUPOST GENERAL DE L'ANY 2008 I ACCEPTACIÓ SUBVENCIÓ DIPUTACIÓ. MOTIVACIÓ Atès que l’Ajuntament va sol·licitar en data 141 d’agost de 2008 un préstec al Programa de crèdit local de la Diputació de Barcelona per import de 881.000,00 euros; Vista la notificació de la Diputació de Barcelona en sessió celebrada el dia 25 de setembre de 2008 on s’acordava subvenir el préstec sol·licitat per l’Ajuntament per finançar el programa d’inversions, per import de 80.501,04 euros, així com la comunicació sobre l’aprovació per part de Caixa de Catalunya on s’acordava concedir el préstec sol·licitat per l’Ajuntament de Berga per import de 881.000,00 euros, per al finançament de projectes d’inversions previstos en el pressupost de 2008, d’acord amb les condicions següents: Tipus d’interès: Euribor + 0,10% Termini: 10 anys (inclòs 12 mesos de carència); Atès que es requereix per la a seva tramitació l’acceptació de la subvenció per subsidiar el tipus d’interès del préstec concedida per la Diputació de Barcelona, i l’aprovació per part de l’Ajuntament del préstec corresponent, DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer. Acceptar la subvenció concedida per la Diputació de Barcelona d’import 80.501,04 euros, amb la finalitat de subsidiar el tipus d’interès del préstec sol·licitat; Segon. Acceptar el text del conveni a subscriure entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Berga, regulador del subsidi del préstec sol·licitat a la Caixa d’Estalvis de Catalunya amb càrrec al Programa de crèdit local, que figura com annex nº 1; Tercer. Aprovar el préstec d’import 881.000,00 euros pel finançament de projectes d’inversions previstos en el pressupost de 2008 d’acord amb les condicions següents: Tipus d’interès: Euribor + 0,10% Termini: 10 anys (inclòs 12 mesos de carència); Quart. Acceptar la minuta de préstec que figura com annex nº 2; Cinquè. La primera disposició del préstec serà per la quantitat de 881.000,00 euros. Sisè. Trametre l’acord d’acceptació de la subvenció i d’aprovació del préstec així com una còpia diligenciada del text regulador del conveni de la subvenció i de la minuta de préstec al Servei de Programació de la Diputació de Barcelona als efectes oportuns. Setè. Autoritzar l’alcalde per subscriure la documentació que resulti necessària per a l’efectivitat dels anteriors acords.


ANNEX Nº 1 CONVENI-TIPUS REGULADOR DELS PRÉSTECS CONCEDITS AMB CÀRREC AL PROGRAMA DE CRÈDIT LOCAL DESTINAT A SUBSIDIAR EL TIPUS D’INTERÈS DELS PRÉSTECS CONTRACTATS PELS AJUNTAMENTS DE LA PROVÍNCIA PER AL FINANÇAMENT D’INVERSIONS EN OBRES I SERVEIS PÚBLICS ENTITATS QUE INTERVENEN La Diputació de Barcelona, representada per....................................... (President / President delegat de l’Àrea .............), domiciliada a Barcelona, Rambla de Catalunya, núm. 126, assistit pel secretari Sr............................. L’Ajuntament de .......... (entitat, en el seu cas), representat pel Sr. ....................................., (alcalde / tinent d’alcalde...) domiciliat a .........................., .............., assistit pel secretari de la Corporació, Sr............... Ambdues parts, en la representació que ostenten i reconeixent-se mútuament capacitat legal per obligar-se MANIFESTEN I. Que la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, en sessió de data ...............

va prendre l’acord d’atorgar a l’Ajuntament de ...................... una subvenció d’import ....................... euros per subsidiar el tipus d’interès del préstec de .................. euros acollit al Programa de Crèdit Local, signat per aquesta Corporació i la Caixa d’Estalvis de Catalunya mitjançant conveni de 19 d’octubre de 1994.

II. Que l’Ajuntament de ................ , mitjançant (acord / resolució) de (Junta de Govern

/ Ple / Alcalde) de data ................. va acceptar la subvenció del Programa de Crèdit Local de la Diputació de Barcelona.

III. A fi de regular i documentar la subvenció del tipus d’interès del préstec esmentat,

ambdues parts, en nom i representació de les corporacions respectives, acorden les següents:

ESTIPULACIONS: PRIMERA. Que la Diputació de Barcelona concedeix a l’Ajuntament de ................ i amb càrrec al Programa de Crèdit Local, una subvenció d’import ............. euros per subsidiar el tipus d’interès del préstec d’import .................. euros, destinat íntegrament al finançament d’inversions municipals. Aquest capital té el seu origen en la línia de crèdit oberta per a dotar el Programa de Crèdit Local que la Caixa d’Estalvis de Catalunya té concertada amb la Diputació de Barcelona mitjançant conveni signat amb data 19 d’octubre de 1994, prorrogat per acord plenari de 23 de desembre de 2004 (o successius). SEGONA. L’Ajuntament accepta la subvenció del tipus d’interès del préstec i en dóna conformitat plena, així com a les condicions i normes específiques que la regulen. TERCERA. Aquesta subvenció s’haurà de destinar, de forma obligatòria i en el seu import íntegre, a la reducció del principal del préstec concedit per la Caixa d’Estalvis de Catalunya que s’esmenta a la primera estipulació.


QUARTA. L’Ajuntament beneficiari podrà disposar de la subvenció concedida, als trenta dies de la signatura del present conveni. CINQUENA. L’Ajuntament, un cop hagi disposat de la totalitat del préstec, es compromet a presentar a la Diputació de Barcelona una acreditació de l’Interventor, en la que es faci constar que el préstec s’ha aplicat en la seva totalitat al finançament d’inversions municipals i que no s’ha utilitzat ni per refinançament de deutes ni per finançament d’operacions ordinàries. SISENA. La Diputació de Barcelona podrà, en qualsevol moment, comprovar el compliment de les obligacions i els compromisos contrets per l’ens prestatari. També podrà comprovar l’aplicació efectiva de la subvenció del tipus d’interès del préstec i del propi préstec al finançament de les inversions municipals i, en cas d’incompliment, un cop hagin estat degudament avaluats els aclariments i justificacions aportades per l’Ajuntament, podrà rescindir aquest conveni i, al mateix temps, iniciar les actuacions necessàries per a l’efectivitat de l’immediat retorn de la totalitat de l’import de la subvenció del tipus d’interès del préstec concedida. SETENA. En tot el que aquest conveni no reguli específicament, s’estarà al que determinen les “Normes reguladores de les subvencions a ajuntaments per subsidiar el tipus d’interès dels préstecs contractats dins del conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Entitat de Crèdit”, aprovades pel Ple d’aquesta Corporació a data 19 d’octubre de 1994 (publicades al BOP núm. 297 de 13.12.1994). VUITENA. La Diputació de Barcelona es reserva la facultat d’interpretar les clàusules d’aquest conveni, com també la de resoldre els dubtes que sorgeixin de la seva aplicació. I perquè així consti i en prova de conformitat, ambdues parts signen el present document per triplicat i a un sol efecte, en el lloc i data indicats. Barcelona, ........................ (Municipi)....................


MINUTA DE PRÉSTEC TIPUS D'INTERÈS VARIABLE INDEXAT A EURIBOR A 3, 6 ó 12 MESOS OFICINA: 0 PRÉSTEC NÚMERO: 20130 PRESTATARI: AJUNTAMENT DE Barcelona, R E U N I T S: El Sr. .................................................……………., que obra en nom i representació d ................................…….......……….. (en endavant la part prestatària), i que està facultat/ada per a aquest acte segons .......................[indiqueu-hi l’acord del ple o les altres autoritzacions necessàries].... adoptat en la sessió de data ........... El Sr. Ramon Rué i Monné que actua en nom i representació de la Caixa d'Estalvis de Catalunya, segons les facultats que consten en les seves escriptures de poders. Ambdues parts es reconeixen mútuament, en la respectiva qualitat amb què actuen, capacitat plena per a aquest acte i, a aquest efecte, M A N I F E S T E N: 1. Que la part prestatària va aprovar el pressupost general per a l’exercici de ....., segons l’acord adoptat en la sessió celebrada el dia .................... 2. Que aquesta operació gaudeix de la corresponent autorització de la Diputació de Barcelona per acollir-se a l’Acció concertada de finançament subsidiat de les operacions financeres a formalitzar pels Ajuntaments de la província de Barcelona. 3. Que amb el fi de formalitzar el préstec esmentat, la Caixa d’Estalvis de Catalunya i la part prestatària atorguen el present contracte de préstec, amb subjecció a les següents C L À U S U L E S: PRIMERA. La Caixa d'Estalvis de Catalunya concedeix a la part prestatària un préstec de ………………… euros ( …………..,- euros). De l’import esmentat, la part prestatària rep en aquest acte la quantitat de ........................... euros, mitjançant un ingrés en el compte corrent número .....….........., que té obert a l’oficina ........................................... de la Caixa d’Estalvis de Catalunya, i atorga, per l’import que representa, la carta de pagament més eficaç. La quantitat restant d ........................... euros s’entregarà a la part prestatària en un sol lliurament o en diversos lliuraments, segons com se sol·liciti en l’escrit que ha d’adreçar a la Caixa d’Estalvis de Catalunya. L’ingrés es farà en el mateix compte a què s'ha fet referència en el paràgraf anterior.


Si un cop transcorregut el període de carència la part prestatària no ha disposat de la totalitat del capital concedit, la Caixa d'Estalvis de Catalunya haurà d’efectuar el pagament de tot el capital restant mitjançant un ingrés en el compte corrent assenyalat en aquesta clàusula. La quantitat ingressada quedarà a disposició de la part prestatària. SEGONA. El capital pendent de devolució produeix interessos a favor de la Caixa d’Estalvis de Catalunya, a tipus variable, a l’alça o a la baixa, que es detallen en aquesta mateixa clàusula. L’interès nominal anual que s’ha de satisfer en cada moment s’ha de calcular de la manera següent: Per al període que comprèn els dies que falten per transcórrer del trimestre natural en curs, els interessos es meriten i calculen al tipus nominal convingut del ........ per cent anual. Per a cadascun dels trimestres naturals successius que restin, el tipus nominal d’interès ha de ser el què resulti d’addicionar el marge de 0,10 punts al tipus d’interès de referència. El tipus d’interès de referència és el "tipus interbancari ofert en euros" a un termini de tres, sis o dotze mesos (denominat EURIBOR a tres, sis o dotze mesos), a elecció de la prestatària, que es defineix com el tipus d’interès a què s’ofereixen dipòsits interbancaris en euros a aquest termini, dins de la zona de la Unió Monetària Europea entre els bancs i les caixes de primera línia. Aquest tipus d’interès es publica a les onze del matí, hora de Brussel·les, per mitjà de Bridge Telerate; també se’n fa una àmplia divulgació a la premsa i s’hi pot accedir fàcilment mitjançant les pantalles Reuter's, Telerate o altres serveis d’informació financera. L’EURIBOR al termini expressat que s’ha d'aplicar és el que es publica el tercer dia hàbil immediat anterior al de l’inici del nou període d’interès. El tipus d’interès a aplicar serà vigent durant el període escollit, és a dir, tres, sis o dotze mesos. Quinze dies abans de la finalització de l’esmentat període, la prestatària haurà de comunicar per escrit quina durada tria pel proper període. Cas de no fer-ho s’aplicarà un període de tres mesos. Si per qualsevol causa no s’ha publicat l’EURIBOR aplicable el tercer dia immediat anterior al de l’inici del nou període d’interès, s’ha de prendre l’últim publicat dins del mateix període d’interès. Si per qualsevol causa no s’ha publicat aquest tipus dins de l’esmentat període d’interès, fins que per a un nou període d’interès complet pugui tornar a ser utilitzat, s’ha d’adoptar, com a tipus de referència substitutiu, el tipus de rendiment intern en el mercat secundari del deute públic de termini entre dos i sis anys, definit a l’epígraf 5 de l’annex VIII de la Circular 8/1990 del Banc d’Espanya com "la mitjana mòbil semestral centrada en l’últim mes dels rendiments interns mitjans ponderats diaris dels valors emesos per l’Estat materialitzats en anotacions en compte i negociats en operacions simples al comptat del mercat secundari entre titulars de comptes, amb venciment residual entre dos i sis anys". Aquest índex es publica cada mes en el Butlletí Oficial de l’Estat. L’índex que s’ha de prendre en consideració per determinar el tipus d’interès nominal anual aplicable a aquesta operació és l’últim publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat abans del tercer dia hàbil anterior al de la data d’inici del nou període d’interès. Les remissions de caràcter general al tipus de referència contingudes en aquest document, s’entenen fetes també al tipus d’interès substitutiu, en els casos en què aquest s’hagi d’aplicar. En el supòsit que s’adopti aquest índex substitutiu el marge serà de 0,10 punts i s’haurà d’arrodonir la suma de la mateixa manera que en el cas que s’apliqui l’índex de referència convingut amb caràcter principal. S'entén per dia hàbil, a l'efecte previst en el paràgraf anterior, tots els dies de la setmana exceptuant-ne dissabte, diumenge i els dies festius. S’entén com a dia festiu el que té aquesta consideració en el calendari establert pel sistema TARGET, així com els dies en què les oficines de bancs i caixes d’estalvis de la localitat on es formalitza aquest contracte estiguin tancades al públic.


La part deutora manifesta que disposa dels mitjans adequats per saber per ella mateixa el tipus de referència i, per tant, el tipus d’interès nominal anual aplicable a l’operació en cada moment. No obstant això, la Caixa d’Estalvis de Catalunya comunicarà per escrit el tipus d’interès a aplicar al següent període d’interès. Especialment s’acorda que la Caixa d’Estalvis de Catalunya pot acreditar els tipus d’interès de referència aplicables a aquesta operació mitjançant les publicacions del Banc Central Europeu o del Banc d’Espanya on constin (incloent-hi el Butlletí Oficial de l’Estat i el Butlletí de la Central d’Anotacions del Banc d’Espanya), o una certificació expedida per les entitats esmentades, la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis o per qualsevol entitat de crèdit que formi part del grup dels que concorren a la seva formació, o per qualsevol altre mitjà admès en dret. Si per qualsevol causa no es pogués determinar el tipus nominal d’interès per al trimestre següent de la manera que s’ha establert i en relació amb els índexs abans expressats, s’haurà d’aplicar durant tot l’esmentat trimestre natural següent o següents el tipus d’interès aleshores vigent, fins que en un dels moments pactats i per al trimestre natural següent sigui possible de nou determinar-lo d’acord amb el que s’ha convingut abans. Les parts accepten plenament el procediment de determinació del tipus d’interès aplicable a aquesta operació creditícia, així com la seva justificació, les comunicacions i els terminis establerts. Els interessos es meriten diàriament i es liquiden i s’han de satisfer per trimestres naturals vençuts el primer dia del trimestre natural següent al qual corresponguin. L’import absolut dels interessos meritats en cadascun dels trimestres naturals esmentats s’obté amb l’aplicació de la fórmula "I = c x r x t : 400", en què "c" és el capital pendent d’amortització el primer dia del període a què el càlcul es refereixi, "r" és el tipus nominal d’interès anual aplicable i "t" és el nombre de períodes trimestrals objecte de liquidació. Com a excepció, els interessos del període corresponent a la fracció que falta per transcórrer del present trimestre natural s’hauran de liquidar l’últim dia d’aquest període, d’acord amb la fórmula esmentada, amb la diferència que "t" serà el nombre de dies transcorreguts des del dia d’avui fins al dia ...... d ........ .............. de...... (s’hi ha d’indicar l’últim dia del trimestre natural en curs: 31 de març, 30 de juny, 30 de setembre o 31 de desembre, segons correspongui), ambdós inclosos i el divisor ha de ser 36.500. S’ha de procedir de la mateixa manera quan es liquidin interessos corresponents a un període que no coincideixi amb un trimestre natural, en els casos que correspongui (venciment, normal o anticipat del préstec, amortització abans del venciment, etc.). La taxa anual equivalent (TAE) d’aquesta operació de préstec és del ......... per cent, segons resulta del càlcul en els termes previstos en l’annex V de la Circular del Banc d’Espanya núm. 8/1990 de 7 de setembre. La TAE no inclou les despeses complementàries ni els tributs corresponents a aquesta operació ni les comissions i despeses que la part deutora pugui evitar fent ús de les facultats que aquest contracte li concedeix. TERCERA. Aquest préstec no merita comissions. QUARTA. La durada d’aquest contracte està determinada per la fracció del present trimestre natural i ..................... trimestres naturals consecutius. La devolució del capital del préstec s’ha d’efectuar mitjançant el pagament de .............. quotes trimestrals iguals i consecutives, que meriten l’últim dia de cada trimestre natural. La primera de cadascuna d’aquestes quotes es meritarà el dia .......................... i l’última el dia .............................


L’import de cadascuna de les quotes és de ...................... euros, que s’han de fer efectius, junt amb els interessos que s'hagin produït, ja que ambdós conceptes constitueixen un únic pagament, el dia immediat següent al de la seva meritació. La Caixa d’Estalvis de Catalunya està facultada per carregar trimestralment en el compte de la part prestatària les quantitats corresponents. La part deutora pot efectuar amortitzacions parcials anticipades, sempre que representin, com a mínim, una quantitat equivalent a un cinc per cent del capital prestat. CINQUENA. Les quantitats que la part prestatària deu i que no satisfaci quan vencin meritaran interessos de demora a favor de la Caixa d’Estalvis de Catalunya al tipus nominal anual que resulti d’incrementar en cinc punts el tipus d’interès ordinari vigent en cada moment, des del dia següent al dia en què s’hauria d’haver efectuat el pagament fins al dia en què sigui satisfet el dèbit, ambdós inclosos. A l’efecte de l’article 317 del Codi de comerç, els interessos no satisfets s’entenen capitalitzats, es meriten i liquiden dia a dia i el seu import s’ha de calcular, segons la fórmula indicada per als interessos ordinaris, pels dies transcorreguts des del dia en què la falta de pagament es produeix fins al dia en què se satisfà el dèbit, excloent-ne el primer i incloent-hi l’últim. SISENA. Com a garantia de la devolució del capital prestat, del pagament dels interessos i comissions vençudes i no satisfetes, dels interessos de demora, costes i despeses en cas de litigi, la part prestatària respon personalment, de manera il·limitada, en els termes previstos en l’article 1.911 del Codi civil. La part prestatària està obligada, d’acord amb el que disposa l’article 165.1 del reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, en relació amb l’article 170.2 d’aquest text refós, a consignar en l’estat de despeses del pressupost general de la corporació, durant tota la vigència d’aquesta operació de crèdit, les quantitats necessàries per afrontar les obligacions derivades d’aquest contracte. Amb la finalitat de justificar el compliment d’aquesta obligació, la part prestatària ha d’entregar anualment a la Caixa d’Estalvis de Catalunya, immediatament després de l’aprovació del pressupost, una certificació, lliurada pel secretari, que acrediti que s’ha practicat la consignació pressupostària suficient. SETENA. Els pagaments derivats d’aquest préstec, s’han de fer en el compte número ........………..., obert a nom de la part prestatària, a l’oficina ........................ de la Caixa d’Estalvis de Catalunya. A fi d’atendre els pagaments esmentats, la part prestatària domicilia irrevocablement en aquest compte les quantitats que ha de percebre en concepte de participació municipal en els tributs de l’Estat durant tot el període en què aquest préstec no estigui totalment cancel·lat. S'entén que aquesta domiciliació irrevocable de transferències s’efectua amb un fraccionament previ de l’import total a transferir en la proporció que representen les anualitats de les operacions crèdit, de cada entitat de crèdit, en el conjunt de les anualitats de les operacions vigents acollides al sistema de domiciliació, d’acord amb el conveni entre el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya i Caixa Catalunya relatiu a les operacions de crèdit a concertar amb els ajuntaments de Catalunya amb la clàusula de domiciliació de la participació municipal en els tributs de l’Estat. VUITENA. La Caixa d’Estalvis de Catalunya pot donar per vençuda l’obligació, encara que no hagi transcorregut el termini estipulat, si la part prestatària no paga la quota d’amortització o els interessos en els venciments respectius, o qualsevol altra quantitat a


què estigui obligada d’acord amb el que preveu aquest contracte o incompleix qualsevol de les clàusules. NOVENA. Totes les despeses derivades d’aquest contracte, així com els honoraris del fedatari públic, els impostos i gravàmens que recaiguin sobre l’operació de préstec o sobre els interessos aniran a càrrec de la part deutora, tret que la llei atribueixi preceptivament el pagament a la Caixa d’Estalvis de Catalunya, a la qual la part prestatària autoritza per fer el càrrec en el compte citat en la clàusula primera. DESENA. La Prestatària no podrà cedir, transferir, substituir ni subrogar els drets i obligacions contrets en aquest Contracte sense el consentiment exprés i escrit de Caixa d’Estalvis de Catalunya. Caixa d’Estalvis de Catalunya podrà cedir o vendre totalment o parcialment el préstec o les accions derivades del mateix, mantenint-se sempre i en tots els casos Caixa d’Estalvis de Catalunya en la funció d’Entitat Agent i com a únic interlocutor amb la Part Prestatària pel que respecta a aquesta operació. ONZENA. En aquest mateix acte l'Ajuntament de faculta a la Caixa d’Estalvis de Catalunya per tal que pugui efectuar, per compte del mateix, les ordres de pagament oportunes per a l'efectiva aplicació del total dels fons obtinguts amb la subvenció d'interessos concedida per la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona a l'amortització anticipada del préstec, essent aquesta l'única finalitat possible dels mateixos tal i com s'ha convingut a l'estipulació tercera del Conveni signat amb la citada Corporació. Aquesta facultat es limitarà única, expressa i solament a l'operació de subvenció d'interessos del préstec que es documenta amb aquest contracte. I com a testimoni de conformitat amb el contingut d’aquest contracte, les parts que hi concorren, en la respectiva qualitat amb què actuen, ho firmen, per triplicat, amb la intervenció del Secretari de l’Ajuntament en el lloc i dia consignats a l’encapçalament. La part prestatària declara rebre, en aquest acte, de la Caixa d’Estalvis de Catalunya un exemplar d’aquest contracte i un altre de les normes sobre dades de valoració i tarifes de comissions i despeses repercutibles que la Caixa d’Estalvis de Catalunya aplica als seus clients. AJUNTAMENT DE CAIXA D’ESTALVIS DE CATALUNYA Amb la meva intervenció,


SOL·LICITUD DE TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA AMB CARÀCTER IRREVOCABLE PER AL PAGAMENT DE LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN ELS TRIBUTS DE L’ESTAT A L’AJUNTAMENT D __________________________________ En data ________ l’Ajuntament d __________________________________ ha formalitzat un contracte de préstec amb l’entitat de crèdit Caixa d’Estalvis de Catalunya amb les característiques següents: Número del contracte: ________ Import: ___________________ euros. Tipus d’interès nominal anual (tipus inicial): ___% Data de venciment: ________ A la clàusula setena del contracte de préstec s’estableix que el pagament dels rebuts derivats del préstec així com qualsevol altra obligació de pagament a càrrec de la part prestatària, derivada del contracte, s’ha d’efectuar en el compte número 2013xxxx.xx.xxxxxxxxxx (20 dígits) obert a nom de la part prestatària en l’entitat de crèdit esmentada. Als efectes d’atendre els pagaments esmentats, la part prestatària domicilia irrevocablement en aquest compte les quantitats que aquesta ha de percebre en concepte de participació municipal en els tributs de l’Estat durant tot el període que aquest préstec no hagi estat totalment cancel·lat. Aquesta domiciliació irrevocable de transferències s’efectua previ fraccionament de l’import total a transferir en la proporció que representin les anualitats de les operacions de cada entitat de crèdit acollides a aquesta clàusula en el conjunt de les anualitats de les operacions de les entitats esmentades, i es regeix en allò que sigui aplicable per l’Ordre del Departament d’Economia i Finances de 17 de gener de 1994, per la qual es regula l’acceptació administrativa de domiciliació irrevocable de transferències de les obligacions de pagament de la Generalitat de Catalunya que es troben a tresoreria. Compromís d’ordre irrevocable del sol·licitant De conformitat amb el que disposa l’Ordre esmentada, sol·licito que els pagaments que efectuï la Tresoreria de la Generalitat de Catalunya a favor d’aquest Ajuntament siguin transferits amb caràcter irrevocable al compte financer assenyalat anteriorment. Aquesta domiciliació es mantindrà fins a un altre avís degudament conformat per la referida entitat de crèdit, en què n’autoritzi l’anul·lació d’acord amb el que estableix l’article 6 de l’Ordre esmentada. Signatura de l’alcalde/essa Barcelona, de de 2008. Diligència de conformitat de l’entitat de crèdit S’accepta la present domiciliació en els termes establerts a l’Ordre de 17 de gener de 1994 del Departament d’Economia i Finances. Signatura del/de la representant de l’entitat de crèdit

Deliberacions:


El senyor Romero exposa que votaran favorablement a la proposta, si bé posa de manifest que aquesta situació és deguda als grups polítics que han governat la ciutat de Berga en els darrers anys. Demana per quin motiu l’interès del crèdit ve fixat per un Euribor variable i no fix. El senyor alcalde li respon que aquesta és una línia de préstec de la Diputació de Barcelona en el marc del programa de crèdit local en el qual la Diputació de Barcelona subvenciona els interessos, però les condicions del crèdit són tancades i no negociables. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.3. Autorització per l'obtenció dels llibres de comptabilitat, registres comptables i estats anuals en suport electrònic, informàtic o telemàtic. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea especial de comptes eleva al ple: PROCEDIMENT


AUTORITZACIÓ PER L'OBTENCIÓ DELS LLIBRES DE COMPTABILITAT, REGISTRES COMPTABLES I ESTATS ANUALS EN SUPORT ELECTRÒNIC, INFORMÀTIC O TELEMÀTIC MOTIVACIÓ Atès que el Texto Refundido de la Ley 38/1988, de 28/12, Reguladora de las Haciendas Locales, preveu en el seu article 203 que li correspon al Ministerio de Economia y Hacienda, a proposta de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat: a) Aprovar les normes comptables, b) Aprovar el Pla general de comptes, c) Establir els llibres de comptabilitat de caràcter obligatori, d) Determinar l’estructura i justificació dels comptes. Atès que el Ministerio de Economía y Hacienda, a proposta de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, mitjançant Ordre EHA 4041/2004, de 23/11, aprovà la Instrucció del Model normal de comptabilitat en l’àmbit de les corporacions locals, model que es el que li correspon utilitzar a l’Ajuntament, en aplicació de la regla 1.1. de l’esmentada Ordre ministerial. Atès que l’article 206 del Texto Refundido de la Ley Rey Reguladora de las Haciendas Locales, estableix en el seu apartat primer: “ ... 1) La contabilidad pública se llevará en libros, registros y cuentas según los procedimientos técnicos que sean más convenientes por la índole de las operaciones y las situaciones que en ellos deban anotarse y de forma que faciliten el cumplimiento de los fines señalados en el apartado anterior (artículo 205). 2) En los citados libros, registros y cuentas, se contabilizarán la totalidad de los actos u operaciones de carácter administrativo, civil o mercantil, con repercusión financiera, patrimonial o económica en general.” Atès que la Regla 95 de la Instrucció del Model normal de comptabilitat aprovada per Ordre del Ministerio de Economia y Hacienda EHA 4041/2004, de 23/11, estableix: “ ... la información contable ha de plasmarse en estados contables que podrán ser soportados en listados, informes y, en general, documentos en papel o mediante cualquier tipo de soporte electrónico, informático o telemático que garantice la autenticidad, integridad y conservación de la información que contenga, así como su


recepción por el destinatario y su tratamiento por este en forma idónea para el cumplimiento de los fines que haya de satisfacer. 2. Sin perjuicio del soporte en que queden plasmados los soportes contables su contenido y obtención se habrá de ajustar a las normas que se contienen en el presente título”, Atès que l’anterior disposició ve també recollida a la Ley 30/1992, de 26/11, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, llei que de forma decidida fa una aposta per la tecnificació de les actuacions de les Administracions públiques, imposant en el seu article 45.1. l’obligació d’aquestes d’impulsar la utilització i l’aplicació de tècniques i medis electrònics, informàtics i telemàtics, pel desenvolupament de la seva activitat i l’exercici de les seves competències, amb l’evident limitació que imposin les normes constitucionals i les pròpies lleis. Atès que l’Ajuntament, des de fa varis anys té informatitzat el registre de la seva comptabilitat utilitzant el Pla general de comptabilitat pública adaptat a l’administració local i que aquest Pla es troba totalment desenvolupat en l’àmbit de l’Ajuntament i si més no, s’està desenvolupant a través de normes comptables que ja venen recollides, algunes d’elles, en les Bases d’execució del pressupost de l’any 2008. Atès que la incorporació dels mitjans tècnics de base informàtica són una evidència i està contrastat que tenen una garantia total en el emmagatzematge ment de la informació comptable que es produeix, emmagatzematge que es dóna de forma centralitzada a través d’un sistema d’entrada de dades segur i d’un sistema de sortida de dades mitjançant paper, es fa necessari que en aplicació de la normativa que més tard es dirà, la informació comptable que es deriva dels llibres, registres i comptes es pugui emmagatzemar una vegada acabat l’exercici, en suports de naturalesa electrònica ó informàtica, segons convingui a cada cas, eliminant d’aquesta forma el tradicional concepte que els documents han de conservar-se en suport paper. Atès que la regla 95 de l’Ordre del Ministerio de Economía y Hacienda EHA 4041/2004, de 23/11, per la que s’aprova la Instrucció del model normal de comptabilitat local que ve a desenvolupar les competències del Ministerio de Economía y Hacienda en matèria de comptabilitat que venen recollides a l’article 203 del TRLRHL i que el propi Text legal a l’article 206, diu que “ ... la comptabilitat publica es portarà [...] procediments tècnics que siguin més convenients ...”, regulació que també ve avalada per l’article 45.5 de la Llei 30/1992, de 26/11, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: PRIMER.- 1) S’autoritza a la Intervenció de l’Ajuntament perquè a partir de l’exercici de 2008, obtingui, emmagatzemi i arxivi qualsevol tipus d’informació comptable en suport electrònic o informàtic i utilitzi, per les seves relacions amb la resta d’àrees, qualsevol sistema telemàtic, dins dels límits que estableix la regla 95 de l’Ordre del Ministerio de Economia i Hisenda EHA 4041/2004, de 23/11, per la que s’aprova la Instrucció del Model normal de comptabilitat local. SEGON.- S’autoritza a la Intervenció de l’Ajuntament perquè sotmeti a la consideració del Ple, a través de l’Alcaldia Presidència i amb el coneixement del Regidor Delegat de


l’àrea de la seva dependència, per la redacció dels manuals necessaris que descriguin els procediments comptables de funcionament del sistema. TERCER.- L’obtenció i emmagatzematge en suport electrònic o informàtic dels llibres de comptabilitat, registres i comptes (estats anuals) s’efectuarà sense cap modificació respecte de l’aprovada per l’Ordre EHA 4041/2004, de 23/11, sense perjudici que la informació econòmico-financera i patrimonial addicional i no prevista a l’Ordre esmentada podrà estructurar-se conforme determinin els manuals de procediment de l’Ajuntament. QUART.- El centre responsable de la Informàtica municipal, adoptarà les mesures de seguretat informàtiques als efectes de complir amb la regla 96 de l’esmentada ordre ministerial i amb l’article 206.2 del TRLRHL, als efectes que la informació continguda en els suports electrònics, informàtics o telemàtics en el seu cas, garanteixin l’autenticitat, integritat i conservació de la informació. CINQUÈ.- El centre responsable de la Informàtica municipal, al marge de la seva normativa sobre arxiu de la informació emmagatzemada, haurà de subministrar en els formats que indiqui la Intervenció de l’Ajuntament i en les dates que aquesta determini, dos còpies dels suports obtinguts que seran destinats tots dos a la Intervenció General, el primer d’ells en qualitat de master i el segon per obtenir les còpies necessàries que es necessiti entregar a tercers legítimament interessats de la informació que contingui de forma parcial o total. SISÈ.- Comuniqui’s aquests acords al Tribunal de Cuentas, a la Sindicatura de Comptes de Catalunya, al Regidor Delegat de Serveis, a la Intervenció i a la Tresoreria de l’Ajuntament i a l’Òrgan responsable de la Informàtica, així com a l’empresa que manté el sistema comptable informàtic, als efectes del seu coneixement i complimentació si s’escau. Deliberacions: No hi ha deliberacions. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.4. Proposta d'acord sobre saldos de dubtós o impossible cobrament. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea especial de comptes eleva al ple: PROCEDIMENT


PROPOSTA D'ACORD SOBRE SALDOS DE DUBTÓS O IMPOSSIBLE COBRAMENT MOTIVACIÓ Atès que aquest Ajuntament, mitjançant la Intervenció, ha vingut proposant a l’Alcaldia Presidència de forma anual els percentatges que s’havien d’aplicar sobre els ròssecs dels drets pendents de cobrament, que figuraven a la comptabilitat general d’aquest Ajuntament a 31/12 de cada exercici, perquè aquests fossin considerats de dubtós o


d’impossible cobrament, percentatge que fins la data han estat acceptats per l’Alcaldia Presidència per procedir a la liquidació del pressupost. Atès que la sèrie històrica obtinguda per la Intervenció ha tingut àmplies fluctuacions en cada exercici, encara que des de fa una sèrie d’anys les estadístiques obtingudes permeten opinar raonablement que els ròssecs aplicats en els dos últims exercicis s’ajusten bastant a la realitat quan s’analitzen els expedients de baixa tramitats per l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, òrgan amb el que té concertat aquest Ajuntament la recaptació en període voluntari i executiu. Atès que els mètodes utilitzats per aquest Ajuntament ha estat, entre d’altres, un criteri genèric com es el de la fixació d’un percentatge a tant alçat en el que s’ha tingut en compte sobre tot, l’antiguitat dels deutes i els percentatges de recaptació en període executiu, front a un nou mètode mes específic com hagués pogut ser l’anàlisi individualitzat, per figures tributàries o no tributàries dels drets reconeguts i liquidats, sobre els que s’hauria tingut en compte, l’antiguitat dels mateixos, el seu import, les seves series històriques de recaptació tant en període voluntari com en període executiu, i també la seva situació administrativa o contenciosa, etc. Atès que l’article 191.2 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, indica que la rectificació dels drets pendents de cobrament que es considerin de difícil o impossible recaptació, s’efectuarà en base al que reglamentàriament s’estableixi, en tant que l’article 103.2 del RD 500/1990, de 20/04, pel que es desenrotlla el Títol VI de l’antiga Llei Reguladora de les Hisendes Locals, estableix, que la determinació de la quantia de la minoració podrà efectuar-se de forma individualitzada o bé mitjançant la fixació d’un percentatge a tant alçat , regulació que també venia recollida a l’avui derogada Regla 350.6 de la Instrucció de Comptabilitat per a l’Administració Local i entenent a més que com es tracta d’una qüestió reglamentària aquesta ha de ser aprovada pel Ple de l’Ajuntament. Vistos els articles 191.2 del TRLRHL, en relació amb l’article 103.2 del RD 500/1990, de 20/04, pel que es desenrotlla el Capítol I del Títol VI de l’anterior Cos legal, així com l’article 4.1.a) de la Llei 7/1985, de 02/04, Reguladora de les Bases del Règim Local, article que s’ha d’entendre en el context de la Sentència del Tribunal Constitucional 214/1989, de 21/12, DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: PRIMER.- 1) A partir de l’exercici pressupostari de 2008, el càlcul de les quantitats que per drets reconeguts i liquidats ja siguin de l’agrupació de pressupostos corrents o de pressupostos tancats, que s’hagin de considerar com de difícil o impossible recaptació, quedaran establerts de la forma següent: a) Exercici a que es refereixi la liquidació pressupostaria: 3% dels drets reconeguts i liquidats amb l’agrupació de pressupostos corrents que quedin pendents de recaptació a la data de 31/12; b) Exercici immediat anterior al de la liquidació pressupostària (segon any): 5% sobre els drets reconeguts i liquidats pendents de cobrament a 31/12; c) Exercicis successius: tercer any, 30%, quart any: 50%, quint any: 75%, sisè any i successius: 100% ; d) El percentatge a aplicar com a saldos de dubtós o impossible cobrament a les multes que pugui imposar l’ajuntament per qualsevol tipus d’infracció: 95% des del primer any.


2) Del total de drets reconeguts i liquidats pendents de cobrament i figurats en l’agrupació de pressupostos corrents i pressupostos tancats ,s’exclouran els pendents de cobrament que afectin a ingressos amb finançament afectat a projectes de despesa (subvencions i/o transferències corrents o de capital) que estiguin reflectits en els diferents capítols de l’estructura d’ingressos. Tanmateix es tindran en compte els recursos que en seu contenciós administrativa puguin afectar a ingressos de caràcter fiscal de l’ajuntament, que podran ser provisionats per la Intervenció, en funció dels informes que pugui emetre l’Assessoria jurídica, a petició de la Intervenció, sobre el possible resultat del contenciós. SEGON.- Ordenar a la Intervenció, com a responsable de la comptabilitat municipal, que a l’empara del vigent Pla de Comptabilitat creï, en cas de necessitat, els corresponents comptes del grup IV i del grup VI, explicitant a la creació els mecanismes de càrrec i abonament i la obligatorietat de cancel·lar la provisió cada primer de gener, després de l’obertura comptable. TERCER.- Comuniqui’s els presents acords al regidor delegat de l’àrea, a la Intervenció i a la Tresoreria de l’Ajuntament, així com i si fos necessari, a l’Organisme Autònom de Gestió Tributaria de la Diputació de Barcelona. Deliberacions: No hi ha deliberacions. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.5. Ordenança de convivència ciutadana i via pública. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea especial de comptes eleva al ple: PROCEDIMENT


Modificació de l’ordenança de convivència ciutadana i via pública MOTIVACIÓ El ple de l’Ajuntament de Berga, en data 3 d’abril de 2008, va aprovar inicialment l’Ordenança de convivència i via pública de Berga, per la qual es modifica l’Ordenança de convivència ciutadana i bon govern, la qual va ser publicada en el Butlletí oficial de la província de Barcelona del dia 16 de maig de 2008. Dins el termini d’informació pública Associació Cultural Columna Terra i Llibertat i Centre d’Estudis Josep Ester i Borràs van presentar al·legacions a l’Ordenança, a través de dues instàncies, ambdues presentades el dia 19 de juny de 2008, amb números de registre 2922 i 2921, respectivament, el contingut substancial de les quals és el mateix. Els al·legants sol·liciten que s’anul·li l’Ordenança de convivència i via pública de Berga i fonamenten les al·legacions en els següents extrems:

- En el punt primer manifesten que el procés participatiu endegat no va ser correcta, que representa una regulació excessiva i que accedeix les competències municipals.


- En el punt segon i tercer els interessats al·leguen en cotra de l’article 32.2.1 en considerar que l’article accedeix en la seva regulació respecte l’ús comú general.

- En el punt quart els al·legats manifesten que el precepte és nul de ple dret per preveure una regulació que vulnera la Llei orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del Dret de reunió.

Respecte de la primera al·legació les apreciacions que realitzen els al·legants són merament subjectives, sense fonamentació objectiva que pugui fonamentar una anàlisis jurídic, en conseqüència no pot procedir res més que la seva desestimació. En relació a l’article 32.2.1 de l’Ordenança de convivència i via pública bé es cert que l’article no és el suficientment concret i genera inseguretat jurídica. En efecte, tal i com exposen els al·legants la utilització dels ens de domini públic pot adoptar les modalitats d’ús comú general, especial o ús privatiu. L’ús comú general el pot exercir lliurament qualsevol ciutadà, utilitzant els bens d’acord amb la seva naturalesa, els actes d’afectació i les disposicions generals i normes de policia que reglamentin el seu ús. A sensu contrari, l’ús comú especial pot ser subjecta a llicència d’acord amb la naturalesa del bé i l’ús privatiu que no comporta transformació ni modificació del domini públic resta subjecta a l’atorgament de llicència. En conseqüència, aquest article té la pretensió de regular la utilització de l’ús comú especial i l’ús privatiu del domini públic i en aquest sentit procedeix modificar la redacció d’aquest article per ajustar-lo a aquest contingut. Respecte l’article 27 de l’Ordenança aquesta va ser la proposta consensuada per tots els grups municipals i es considera adequada. No procedeix la sol·licitud d’anul·lació de l’Ordenança de convivència ciutadana i via pública de Berga, ja que no presenta cap mena de recolzament jurídic per poder analitzar si correspongués així procedir. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Estimar parcialment les al·legacions presentades contra l’Ordenança de convivència i via pública de Berga presentades per Associació Cultural Columna Terra i Llibertat i Centre d’Estudis Josep Ester i Borràs, i disposar la redacció del l’article 32.2.1 amb el següent articulat: ‘Article 32.2.1 2. És prohibit: 2.1. Exercir qualsevol ús comú especial i qualsevol ús privatiu del domini públic municipal, sense haver obtingut prèviament llicencia municipal. És requisit imprescindible per a obtenir aquestes llicencies assegurar que es compleix la normativa legal a la qual es subjecti l’ocupació i garantir l’observança de les previsions regulades a la normativa de protecció civil i als plans corresponents.’ Segon.- Aprovar definitivament l’Ordenança de convivència i via pública de Berga, la refosa de la qual queda en els següents termes: De conformitat amb l’annex. Tercer.- Publicar íntegrament l’Ordenança de convivència i via pública de Berga en el Butlletí oficial de la província de Barcelona i trametre’n còpia a l’administració General de l’Estat i a l’Administració de la generalitat de Catalunya, de conformitat amb l’article


65 de del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995 Deliberacions: No hi ha deliberacions. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.6. Pla únic d'obres i serveis de Catalunya 2008-2012: aprovació d'al·legacions. Dictamen que la comissió informativa de l’àrea especial de comptes eleva al ple: PROCEDIMENT


PLA ÚNIC D'OBRES I SERVEIS DE CATALUNYA 2008-2012 Al·legacions DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- ratificar el decret de l’alcaldia 512/2008, de 2 de maig, amb contingut dispositiu que segueix: 1. Aprovar les al·legacions per increment de subvenció al Departament de Governació i Administracions Públiques, per als projectes inclosos dins la convocatòria PUOSC 2008-2012:

- Urbanització de l’espai central de la Rasa dels Molins, per un import de 12.200,00€.

- Urbanització del Carrer Harmonia, per un import de 59.220,00€. - Construcció d’una Llar d’Infants, per un import de 60.000,00€. - Rehabilitació de la Plaça de St. Pere, per un import de 156.070,00€.

2. Aprovar l’al·legació per inclusió d’una nova acció al Departament de Governació i Administracions Públiques dins la convocatòria PUOSC 2008-2012, referent al projecte Reurbanització de la urbanització de la Serra de Casampons (pressupost total: 1.529.339,72€) Segon.- Aprovar l’al·legació referent a sol·licitar un canvi d’anualitat de l’actuació Urbanització de l’espai central de la Rasa dels Molins, a fi que s’inclogui dintre l’anualitat 2009, en comptes de l’anualitat 2010. Tercer.- Aprovar l’al·legació referent a sol·licitar un canvi d’anualitat en la construcció de la nova llar d’infants, a fi que s’inclogui dins l’anualitat 20010, en comptes de l’anualitat 2011.


Deliberacions: El senyor alcalde exposa la proposta d’al·legacions al PUOSC, que inclou l’esmena presentada pel grup municipal de CUP d’avanç en 1 any de l’actuació de la Llar d’infants. El senyor Bullich manifesta que el seu grup municipal es reafirma en els arguments exposats quan es va realitzar la sol·licitud de les subvencions del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya. Tanmateix, es mostra favorable a demanar l’avançament d’una anualitat que ara es demana de la llar d’infants, que consideren que sí que és una prioritat. Per tant, s’abstindran, si bé són favorables a la sol·licitud d’avançament d’una anualitat de la llar d’infants. El senyor Boixader pregunta si l’actuació que es demana de Casampons cobreix la totalitat del projecte. El senyor alcalde explica que en el primer període d’al·legacions que hi va haver es va presentar aquesta al·legació, mitjançant decret d’alcaldia, que ara és el que es porta a ratificació. Explica que, de totes maneres, aquesta al·legació ja ha estat resolta i no va ser aprovada. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova amb el resultat següent: Vots afirmatius: 10 (CIU, CUP, ERC, REGIDOR NO ADSCRIT) Vots negatius: cap Abstencions: 6 (PSC) B.7. Aprovació del Conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Berga i la Diputació de Barcelona pel desenvolupament del programa d'Agents local d'igualtat . Dictamen que la comissió informativa de l’àrea especial de comptes eleva al ple: PROCEDIMENT


CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L'AJUNTAMENT DE BERGA I LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA PEL DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA D'AGENTS LOCAL D'IGUALTAT DURANT EL PERÍODE DESEMBRE DE 2007 FINS A 31 D'OCTUBRE DE 2010 DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Únic.- Aprovar la minuta del Conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Berga i la Diputació de Barcelona pel desenvolupament del programa d'Agents local d'igualtat durant el període desembre de 2007 fins a 31 d'octubre de 2010, amb el següent articulat:


Marc PortellPeipoch


Deliberacions: La senyora Iglesias explica el contingut del conveni destacant que es tracta d’un agent d’igualtat que ja està treballant a l’Ajuntament de Berga i detalla quins són els extrems del conveni.


La senyora Bover exposa que és important que des de l’Ajuntament es fomenti la política de gènere i que celebren que l’equip de govern actual continuï amb la línia que ja portava l’anterior equip de govern en relació a aquesta matèria. Votacions: Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.8. Moció que el grup municipal del PSC eleva al ple, sobre la creació d'una comissió d'obres de manteniment i millora de les escoles públiques, dins del consell escolar municipal. Moció que el grup municipal del PSC eleva al ple: PROCEDIMENT


MOCIÓ QUE EL GRUP MUNICIPAL DEL PSC ELEVA AL PLE, SOBRE LA CREACIÓ D'UNA COMISSIÓ D'OBRES DE MANTENIMENT I MILLORA DE LES ESCOLES PÚBLIQUES, DINS DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL MOTIVACIÓ Atès que les obres de manteniment i millora de les escoles públiques són una de les tasques necessàries en el dia a dia i, lamentablement, no sempre se’ls dona la prioritat que els correspon, fóra convenient que hi hagués una comissió, dintre del Consell Escolar Municipal, que s’ocupés de programar-les, establint-ne la prioritat per consens i, fins i tot fent-ne el seguiment. Això suposaria un gran ajut per la regidoria d’Educació, que estaria sempre al dia en aquests temes i, a la vegada, permetria la participació dels membres del Consell en la valoració de les necessitats més urgents de cada Centre. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Que es formi una comissió, formada per un/a representant de cada una de les escoles públiques i el/la regidor/a d’educació, el regidor d’obres i el cap dels serveis tècnics, que tingui com a tasca la detecció de les necessitats urgents, de les necessitats a curt termini i de les necessitats a més llarg termini, pel que fa a les obres de manteniment i millora d’aquests centres escolars. Segon.- Que les funcions d’aquesta comissió siguin, entre d’altres:

- Col·laborar amb la regidoria d’Educació en la planificació i temporització de les obres.

- Decidir conjuntament, a principi de curs, quines són les obres que pot fer la brigada i quines cal demanar al Departament, per tal que n es passi la data límit per demanar-les.

Fer un control periòdic i el seguiment necessari de les obres que es duen a terme, de manera que es compleixin al màxim els terminis proposats. Deliberacions:


La senyora Sánchez dóna lectura a la moció que presenta el grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya. El senyor alcalde exposa que no veuen malament la moció presentada pel grup municipal dels socialistes, si bé considera que ja és el que s’ha vingut fent en aquest darrer curs, no dintre el Consell Escolar Municipal, però sí en els diferents centres escolars entre el regidor, el cap de serveis tècnics i els seus directors per a recollir les necessitats que tenen. Posteriorment, es va celebrar una nova reunió a l’Ajuntament entre les escoles públiques: els CEIPs, l’IES, la SES, la llar, l’escola de música i l’escola bressol amb la finalitat d’acordar les actuacions a realitzar durant el període estival. Exposa que s’han realitzat diferents actuacions a les escoles. Així mateix, considera que si es creu necessari constituir la comissió, des del punt de vista de l’equip de govern caldria incloure també en la seva composició un representant dels serveis tècnics municipals. La senyora Sánchez replica que alguna de les actuacions que s’haurien d’haver demanat al Departament no s’han fet, com canviar les finestres de l’escola de Santa Eulàlia. Explica que creu convenient la creació de la comissió perquè es dóna la possibilitat als membres dels Consell Escolar Municipal de participar en la presa de decisions i de prioritzar les actuacions a realitzar. Considera que cal donar més protagonisme al Consell Escolar Municipal. La senyora Barniol pren la paraula i explica que per demanar les actuacions a realitzar al Departament d’Educació hi ha una taula mixta de planificació, la primera sessió de les quals es va fer el mes d’octubre on les escoles van exposar les seves necessitats i si bé es va demanar al Departament l’actuació de canvi de finestres de l’escola de Santa Eulàlia i Sant Joan, aquesta no va ser aprovada. Explica que el dia 16 d’octubre ha de mantenir una altra reunió als serveis territorials del Departament d’Educació on es realitzaran noves peticions d’obres a realitzar en les escoles. El senyor Romero creu la proposta del grup municipal socialista molt positiva si bé consideren que també hi hauria de formar part el regidor d’obres de l’Ajuntament a fi de possibilitar la coordinació i assegurar l’execució de les obres. Votacions: Sotmesa a votació la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, aquesta s’aprova per unanimitat. Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. B.9. Moció que el grup municipal de CiU eleva al ple, per donar suport a la candidatura de Tarragona coma a Capital Europea de la Cultura 2016. Moció que el grup municipal de CiU eleva al ple: PROCEDIMENT


MOCIÓ PER DONAR SUPORT A LA CANDIDATURA DE TARRAGONA COM A CAPITAL EUROPEA DE LA CULTURA 2016 MOTIVACIÓ El dia 3 de desembre de 2004, al plenari de l’Ajuntament de Tarragona, es va decidir per unanimitat dels cinc grups polítics, presentar la Candidatura de Tarragona a Capital Europea de la Cultura 2016.


D’acord amb el reglament d’elecció de les capitals europees de la cultura vigent durant el període 2005-2019, l’any 2016 serà quan a l’Estat espanyol li correspondrà una nova capitalitat cultural europea junt amb Polònia després que, d’ençà del 1985, data en què van començar les capitals culturals europees, ja hagin exercit com a referent cultural d’Europa les ciutats de Madrid (1992), Santiago de Compostel.la (2000) i Salamanca (2002), Les altres ciutats candidates espanyoles que actualment han manifestat la seva intenció de presentar-se a Capital Europea de la Cultura 2016 són Alcalá de Henares, Burgos, Cáceres, Còrdova, Conca, Màlaga, Palma de Mallorca, Pamplona, San Sebastià, Segòvia, Tenerife, València i Saragossa. Tot i que molts mitjans de comunicació i fins i tot el President del Govern Espanyol, donin el seu suport i diguin que la favorita és Còrdova, encara no hi ha res decidit i aquests rumors són pures especulacions. El jurat que ha d’emetre el veredicte valora les candidatures presentades en base a tres aspectes bàsics:

1- La qualitat del projecte presentat 2- El grau d’adhesió institucional de la candidatura 3- El recolzament ciutadà a la candidatura

Pel que fa al projecte, la Capital Europea de la Cultura 2016 serà escollida el 2011, per tant, encara cap ciutat candidata ha presentat i, ni tan sols redactat, el seu projecte. El grau d’adhesió institucional de la candidatura de Tarragona és molt elevat ja que no hem de veure Tarragona com una candidatura individual, sinó que l’hem d’entendre com la capital catalana candidata a ser capital europea de la cultura, donat que no hi ha cap altra candidata catalana presentada i Tarragona ha rebut ja, el suport de 401 ajuntaments de Catalunya, del Parlament de Catalunya, i també d’algunes de les principals enitats socioculturals del país com l’Orfeó Català, Òmnium, El Barça, La Fundació Miró, etc. A on falla a hores d’ara la candidatura de Tarragona és en el recolzament ciutadà, només cal veure que el dia de la seva presentació oficial, el passat 13 de juny de 2008, la candidatura presentava només 1250 persones adherides. És per tot això i perquè entenem que seria molt important per Tarragona i per Catalunya ser capital europea de la cultura DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- L’Ajuntament de Berga acorda donar suport a la candidatura de Tarragona capital europea de la cultura 2016. Segon.- Que l’acord sigui comunicat a l’Ajuntament de Tarragona. Deliberacions:


La senyora Guijarro considera que si bé Tarragona és l’única ciutat de Catalunya candidata, als països catalans són candidates dues ciutats més com són València i Palma de Mallorca i per això creuen que l’Ajuntament de Berga no s’hauria de posicionar a favor d’una en concret. Votacions: Sotmesa a votació la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, aquesta s’aprova per unanimitat. Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova amb el resultat següent: Vots afirmatius: 14 (CIU, PSC, ERC, REGIDOR NO ADSCRIT) Vots negatius: cap Abstencions: 2 (CUP) B.10. Moció que el grup municipal de CIU eleva al ple, sobre el sistema de finançament local. Moció que el grup municipal de CIU eleva al ple: PROCEDIMENT


MOCIÓ SOBRE EL SISTEMA DE FINANÇAMENT LOCAL MOTIVACIÓ Després de 30 anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, tot i els avenços que s’han produït en aquest període de temps, els municipis catalans encara arrosseguem moltes mancances pel que fa al finançament. Entre les moltes millores que s’han viscut aquests anys, hi ha la transformació dels nostres pobles i ciutats, mancats com estaven de serveis bàsics. Des dels ajuntaments s’ha treballat en la consolidació d’un enorme ventall de serveis als nostres ciutadans i ciutadanes, que inclouen matèries diverses com l’ordenació del territori o l’habitatge públic en sòl municipal; els serveis bàsics comunitaris i els seus equipaments; la seguretat i la protecció civil; l’educació infantil; el transport urbà; la promoció de l’ocupació; la protecció del medi; l’atenció social i un llarg etcètera. Algunes d’aquestes matèries, que els ajuntaments hem anat assumint sense tenir-ne la responsabilitat, han estan recollides com a competències pròpies dels municipis a l’article 84 del nou Estatut. Però els avenços socials d’aquests 30 anys i la seva plasmació estatutària no han obtingut el mateix reconeixement financer. Els ajuntaments estem suportant una situació financera que ens ofega i limita els serveis que podem oferir als ciutadans i ciutadanes dels municipis que representem. És per això que afirmem que si no millora el finançament dels ajuntaments no podrem seguir suportant l’esforç econòmic i social que representa destinar bona part del pressupost municipal a partides que no ens són pròpies. Aquesta insuficiència financera s’ha generat per la falta de reconeixement real del paper fonamental de les entitats locals en la provisió pública de serveis en l’actual estat del benestar. D’aquesta manera, s’ha mantingut la baixa participació de la despesa local respecte del total de la despesa de les administracions públiques. Les entitats municipalistes de Catalunya, reunides el pasta 10 de setembre, van constatar que continua vigent la principal reivindicació del II Congrés de Municipis de Catalunya, celebrat al 2001, on es va demanar obtenir una participació més gran en


els ingressos i la despesa pública. A aquesta situació cal sumar l’absència d’una planificació concertada de recursos entre els tres nivells d’organització territorial de l’estat. En canvi, hem viscut un constant increment d’activitats i serveis, alguns d’ells no obligatoris, el que hem anomenat competències impròpies, demandades pels ciutadans i ciutadanes i essencials per millorar la seva qualitat de vida. El cost d’aquests serveis de suplència ha desestabilitzat els pressupostos municipals. Uns pressupostos que també han patit l’impacte financer de nombroses disposicions generals de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya en la prestació de serveis propis de les entitats locals. Un dels moles exemples és el desplegament de la Llei de la dependència, ampliant molt significativament les necessitats de despesa local sense establir mecanismes de compensació íntegra, tal i com exigeix el principi de lleialtat institucional. En aquest context s’està desenvolupant el procés d’aplicació de les disposicions del nou Estatut d’Autonomia que defineixen el model de finançament de la Generalitat de Catalunya. Així, en la línia del que defensen les entitats municipalistes catalanes –FMC i ACM considerem que el nou finançament local ha de donar resposta als problemes de suficiència financera dels ajuntaments. Per aconseguir-ho, creiem imprescindible que es replantegi el model de finançament de les administracions locals. El nostre objectiu final ha de ser que es faci realitat una reforma estructural del sistema de finançament dels ens locals que proveeixi de recursos suficients per garantir el compliment del marc competencial real de les corporacions locals que ens permeti continuar prestant els serveis que ens demana la ciutadania i que actualment cobrim des de l’administració local: noves escoles bressol, més habitatge social, més polítiques d’ocupació, polítiques adreçades a la plena integració de la immigració o l’atenció social, per citar-ne algunes, totes elles necessàries per garantir la cohesió social en pobles i ciutats. DISPOSICIÓ El ple de la corporació acorda: Primer.- Reclamar el compliment dels terminis i preceptes establerts en l’estatut de Catalunya respecte al finançament de la Generalitat. Segon.- Donar suport a les dues associacions municipalistes de Catalunya –FMC i ACM-en totes les actuacions que portin a terme en defensa d’un millor finançament dels ajuntaments catalans. Tercer.- Donar suport a les negociacions que la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) està portant a terme amb el Govern espanyol per donar una resposta positiva a les necessitats d’un nou finançament per als ajuntaments. Quart.- Instar el Govern espanyol que, l’any 2008, a més de l’establiment d’un nou model de finançament autonòmic, es defineixi un nou marc de finançament adequat per als ajuntaments. Cinquè.- Donar suport al Govern de la Generalitat en el seu procés de negociació amb el Govern espanyol pel nou finançament de Catalunya i, una vegada aprovat el model de finançament autonòmic, demanar la creació d’una Comissió mixta Generalitat-Governs Locals per tractar de manera específica el finançament dels ens locals.


Sisè.- Instar el Govern espanyol que reconsideri la proposta de congelar l’aportació als ajuntaments per al proper any 2009, que considerem clarament inassumible, tot just en un període en el qual caldria incrementar la despesa social de proximitat en tots els municipis. Setè.- Sol·licitar al Govern espanyol que, mentre no s’acordi un nou model, estudïi com a mesures transitòries una moratòria en l’aplicació de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària, i una reforma urgent de la mateixa, que permeti que aquelles administracions que compleixin amb la resta de ratis legals i que demostrin una suficient capacitat financera, puguin augmentar la seva capacitat d’endeutament en un nombre limitat d’exercicis; i també la creació d’un fons específic que permeti retornar l’IVA pagat per les inversions fetes pels ajuntaments, amb l’obligació de reinvertir-los en nous projectes. Vuitè.- Donar trasllat d’aquest acord a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), el Govern de la Generalitat de Catalunya, el Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats i el Govern Espanyol. Deliberacions: El senyor Bullich exposa que el grup municipal del socialistes ha presentat una moció complementària a la presentada per l’equip de govern i que posa èmfasi en la necessitat que les associacions municipalistes vagin juntes a l’hora d’assolir aquest objectiu. El senyor Romero manifesta que estan a favor del text de les mocions si bé veuen amb incredulitat que aquest problema es pugui resoldre a favor dels ens locals, almenys mentre el país no sigui plenament lliure de prendre les seves decisions. Realitza el prec que les mocions els siguin facilitades amb més antelació. Votacions: Sotmesa a votació la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia, aquesta s’aprova per unanimitat. Sotmès a votació el dictamen dalt transcrit, s’aprova per unanimitat dels membres consistorials presents. C. SECCIÓ DE CONTROL (ART. 46.2.E LBL) C.11. - DONACIÓ DE COMPTE DE LES DISPOSICIONS DE L’ALCALDE I DE LA COMISSIÓ DE GOVERN ADOPTADES DES DE LA DARRERA SESSIÓ ORDINÀRIA:

C.11.a - DECRETS DE L’ALCALDE: DEL 880/2008 AL 1006/2008. El Ple en queda assabentat. C.11.b - ACTES DE LA JUNTA DE GOVERN MUNICIPAL: sessions de la 32/08, de 03/09/08, a la 34/08, de 24/09/08. El Ple en queda assabentat.


C.12. PRECS I PREGUNTES. 1. El senyor Bullich demana en quin estat es troben les actuacions que es deriven de la moció aprovada en l’últim ple referent a la crisi econòmica i el pla de xoc a adoptar ja que es parlava d’un projecte a redactar en el termini de 30 dies. El senyor alcalde explica els plans d’ocupació que s’han demanat. El senyor Bullich exposa que a part d’aquests plans d’ocupació també es proposava un estudi sobre com actuar on l’alcalde va manifestar que es debatria internament i això encara no s’ha fet, per tant, voldria saber quan es farà. El senyor alcalde explica que s’han realitzat reunions a nivell d’empresa amb TYCO electrònics i amb els sindicats. Explica que del pla de xoc en tenen un primer esborrany el qual els el volen facilitar a fi que el puguin estudiar. La senyora Iglesias explica que també tenen en funcionament, des de fa aproximadament un any, l’oficina d’inclusió social i que està realitzant un estudi sobre la realitat de Berga. En aquest estudi s’estan realitzant enquestes recollint dades de sindicats, empresaris, de l’àmbit educatiu... Creu que a finals de novembre o principis de desembre es tindrà l’estudi enllestit, moment en el qual es posaran a coneixement públic i es podran treure conclusions sobre per on cal començar a treballar. En aquest sentit demana la màxima implicació dels grups polítics per trobar solucions. El senyor Bullich expressa que hi estan molt interessats i que en realitzaran el seguiment. Per altra banda exposa que un tema són les reunions amb l’empresa TYCO i amb els seus treballadors, i per l’altra el pla de xoc, que estudiaran detingudament, si bé considera que haurien d’haver tingut coneixement de la seva redacció. 2. El senyor Romero exposa que han sortit a subhasta cinc monedes de Berga de finals del segle XIV. Demana que l’Ajuntament faci prevaldre el seu dret d’adquisició preferent i les compri. El senyor alcalde manifesta que es presentaran a la subhasta i intentaran adquirir-les, sempre i quan, el seu preu sigui assumible. 3. El senyor Boixader demana quina és la situació dels pas zebra del passeig de la pau, així com quina solució poden donar a la cruïlla del carrer Cervantes amb Gran Via, ja que hi ha mala visibilitat. El senyor Bajona explica que el pas zebra del Passeig de la Pau i la Rasa dels Molins es podria treure però que no es pot ubicar més avall degut a la parada de busos. També es podria optar per treure places d’aparcament a la Plaça de la Creu i ampliar la vorera. Manifesta que s’està estudiant quina és la solució més idònia. Respecte la Rasa dels Molins explica que hi ha una reordenació global amb les obres d’urbanització i que en un termini d’1 mes aproximadament es podrà explicar ja quines solucions s’adoptaran respecte la circulació. Respecte la cruïlla del carrer Gran Via amb carrer Cervantes exposa que hi ha aparcament a l’esquerra i venint pel carrer Gran Via no hi ha molta visibilitat, però creu que el problema principalment es dóna venint del carrer del Roser. Tanmateix en aquest tram no es pot canviar de banda l’aparcament atès que hi ha el jutjat i per seguretat no es permet l’aparcament. Manifesta que s’estudia si del tram de la carretera de Sant Fruitós a Gran Via es canvien de banda els aparcaments. 4. El senyor Boixader fa el prec que es compleixi l’acord plenari referent a que els cotxes municipals portin els distintiu CAT. El senyor alcalde expressa que es mirarà de complir aquesta moció.


DECLARACIÓ DE FE PUBLICA Marc Portell i Peipoch, secretari de l’Ajuntament de Berga, certifico que el seu contingut íntegre plasma el desenvolupament de la sessió plenària corresponent. I, perquè així consti, estenc aquesta acta, el contingut de la qual certifico, corresponent a la sessió plenària Ordinari del dia 2 d'octubre de 2008, amb el vistiplau de l'alcalde, Juli Gendrau i Farguell. L’alcalde, El secretari,


ANNEX A L’ACORD NÚM 1:

ESBORRANY D’ACTA ÒRGAN Ple municipal · 2010. 12. 23. · ACTA DEL PLE 11/2008, DE 02...

Documents

Transcript of ESBORRANY D’ACTA ÒRGAN Ple municipal · 2010. 12. 23. · ACTA DEL PLE 11/2008, DE 02...