ESCOLA PIA dE GANdIATercera Època nº 4 * Juny 2011

Sumari

Logo Ruta Estel Garcia Mulet · Autor portada Teresa Gimeno

Revista de FoRmació i inFoRmació de l’escola Pia de Gandia· teRceRa ÈPoca nº 4, Juny 2011 ·

Escola Pia de GandiaPl. Escola Pia, 746701 GANDIA

Tel 96 287 38 46 Fax 96 296 00 95col.gan4@escolapios.es

www.escolapiagandia.org

Obrint Camins P. Francisco E. Montesinos 3A la Comunitat Educativa P. Francesc Mulet 4 - 6La Direcció els parla Sr. F.Xavier Figueres 7 - 8Un tresor amagat - P. Enric Ferrer 9Organigrama 10 - 11Qualitat Educativa 12 - 13Pla de Millora 14-15Informaciò Enquesta 16Un retrat del P. Faus, Joan Costa 17Menjador escolar 18Obres d’estiu 19Infantil 20 - 23Primària 24 - 26Primeres Comunions 27Secundària 28 - 29; 34; 62-64Cor de l’Escola Pia 30 - 31Acciò Social i Pastoral 32-33Batxillerat 35 - 42; 65 - 67Gabinet Psicopedagògic 43-45Web del’Escolapia Pia 46Nova Plataforma 47Crónica 48-49Sant Borja 50Esport Primària 51Escuela de Padres 52 - 53Comentari llibre 54Cinema 55-57L’auca d’Ausiàs March 58EPA Gandia 59 - 60Sambori 2011 61Antics Alumnes 69Trobada Escoles en Valencià 70 Somni d’estiu 71

HORARI ATENCIÓ AL PÚBLIC DE SECRETARIA i ADMINISTRACIÓ

Matí: 08:30 a 11:30E-mail - Secretariasec.gan4@escolapios.esE-mail - Administraciócont.gan4@escolapios.esTel 96 287 38 46Fax 96 296 00 95

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

M’han dit que heu triat Obrint caMins com a leit motiv del col·legi per a tot un any. No està gens malament, imagine que després de nou llargs mesos d’escola, d’anar i tornar, d’escoltar i de veure l’exemple de tant de mestre, tingueu clar el que significa.

No vos conec i poques vegades hem tingut l’ocasió de veure’ns però tu i jo som... ESCOLAPIS. Tu, estudiant, pare o mestre, jo escolapi religi-ós, sacerdot i amb molts anys de “carrera” en l’escola, enmig de xiquets i joves. I vos he de dir que això d’obrir camins està però que molt be per als escolapis.

L’Escola Pia obri camins si ha aconseguit que ara estigues llegint aquestes línies. Perquè el que té gust per llegir té oberta una porta im-portant: té accés a la cultura que vol dir accés a una major humanització. Si no som cada dia més humans, cada dia tindrem més tancades les portes que ens fan més humans, més persones. Calassanç fa més de quatre segles ho va intuir i va obrir les portes de la seua casa i la va convertir en escola de tots aquells que tenien tancades les portes d’un món millor i més just. Una escola on entraven tots i on tots podien créi-xer junts i amb autonomia. Obrint camins d’una societat més justa i més humana.

L’Escola Pia obri camins si ha aconseguit que després de mesos o d’anys d’estància en aquest antic, que no vell, edifici podem tots viure sense cap tipus de discriminació, podem viure mirant-nos als ulls il·luminats per la llum de la compassió, de la fraternitat, de la igualtat. Perquè amb els ulls entra la vida i en la mirada donem el més íntim que tenim: la nostra ànima. En un món on quasi tot es mira pels interessos particulars i ego-istes, el mestre escolapi s’interessa per ajudar als demés a veure d’una altra manera. Si tots ho férem... quantes coses serien d’una altra manera!

L’Escola Pia obri camins que descobreix al xiquet, al jove i al adult que no tot es veu amb els sentits, que hi ha coses que més d’un diu que serveixen de poc i per a molts altres ho són tot. Som humans, som sensibles a tantes coses, i fins i tot som compas-sius i lluitem per un món més just, però els escolapis, l’Escola Pia, la de Gandia i la de tot el món, sap que tot té més sentit si hi ha un poc de transcendència. La nostra esco-la, a més a més d’ensenyar, vol evangelitzar. L’anunci de Jesucrist en mig de nosaltres és la primera intenció de l’escola de Calassanç. I ho és perquè Jesucrist obri el camí de la Vida, amb majúscula per que Jesucrist és la vida como diu l’evangeli.

Homes adults, responsables, solidaris, sensibles a les necessitats i creients. Així vol l’Escola Pia obrir els camins de l’home, el teu camí. Gràcies.

Obrint Camins

e s c o l a p i a g g a N D i a

4

1. Obrir camins Aprofitant el lema d’enguany “Obrint camins”, hem volgut ajudar a millorar -a l’àmbit familiar i escolar- l’actitud dels nostres xiquets i adolescents per no deixar-se endur per l’atzucac del fracàs escolar.

El temps d’estudi dels nostres fills és necessari per obrir-se camí a la vida. S’ha fet evident un canvi en l’educació: de l’au-toritarisme i la rigidesa, s’ha passat a l’absència de límits, a la comoditat i al “deixar fer”. És fa palès, per tant, que convé bus-car un terme mig: pares i educadors, units en aquest repte, establir unes pautes que s’han de fer complir, amb la suficient ascendència, conseqüència del prestigi i del testimoni personal dels que tenim el repte d’educar; és tracta, com sempre de fer un esforç.Els nostres alumnes, els seus fills i filles han d’estudiar amb ga-nes i sense ganes de fer-ho, sense excuses, amb constància i amb renúncies. L’actitud òptima seria la d’observar les possibi-litats de cadascú per saber quins poden ser els seus resultats i sempre hem de valorar el que facen de bo.

Ser optimistes és quasi l’única estratègia per a resoldre qualsevol dificultat i no caure en l’autodestrucció. Quan sorgeix un problema i no es té la voluntat de solucionar-lo, no té solució. D’acord amb la millor tradició escolàpia, la tasca d’educador és una de les més dignes i honroses que pot haver-hi, ja que implica treballar per un món millor i també perquè els propis alumnes puguen construir el seu propi benestar i felicitat.Des del col·legi entre altres accions, hem afavorit la formació a les famílies a través de l’Escola de Pares (amb periodicitat mensual que ens ha dirigit el P. Te-odoro del Val); tenim cura de la formació dels alumnes mitjançant el Pla d’Acció Tutorial i el Gabinet d’Orientació...És tasca de pares i mestres la d’animar els nostres joves i xiquets a la perse-verança, procurant-los mitjans per ser responsables i tindre un bon rendiment escolar per no caure en el fracàs escolar. Continua sent la manera més bonica i pràctica de portar avant l’herència que vam rebre del nostre fundador. Calas-sanç novament ens anima a “obrir camins”

A la

Com

unita

t Edu

cativ

a

A la Comunitat Educativa

5

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

2. nOu capítOl prOvincial de l’escOla pia de valència

Del 24 al 27 de febrer es va celebrar un nou Capítol Provincial de l’Escola Pia a Va-lencia. Com ens deia el P. Montesinos, en la seua convocatòria, “per a la vida religi-osa, tot Capítol és una fita important en la vida de la mateixa. Suposa una parada per a avaluar, triar i programar un nou període de 4 anys”. Per això, allí s’ha revisat el funcionament de cada obra escolàpia, per tal que fóra com volem els escolapis: amb la implica-ció de tots, amb professionalitat i, si fóra possible, amb un testimoniatge personal que ajudara a cada alumne a identificar-nos a tots, religiosos i laics, com a escola-pis. Així mateix, es van donar les gràcies a tots els implicats en la marxa pedagògica i pastoral de tots els Centres.En les sessions del Capítol Provincial, es va realitzar l’elecció d’una nova Congregació Provincial que ha quedat composta pels següents religiosos:

P. Provincial: P. Francisco Enrique MONTESINOS ORTÍ de la Mare de Déu

PP. Assistents Provincials:1. P. Francisco Javier BRINES FLAMES de la Mare de Déu

(Vida Religiosa i Formació)2. P. Carles SUCH HERNÁNDEZ de la Benaurada Mare de

Déu (Ministeri: Pastoral)3. P. Francisco Javier MOLINA GARCÍA del Senyor Jesús

(Ministeri: Pedagogia)4. P. Santiago NAVARRETE MARTÍNEZ de Sta. Teresa de

l’Infant Jesús (Administració i Recursos)Agraint el treball i dedicació de la Con-gregació ixent, es va donar la benvinguda al nou Equip provincial, cridat a acompa-nyar i animar-nos durant els quatre pro-pers anys. Així mateix es van dissenyar les línies de futur, per on es vol seguir tre-ballant en la missió compartida. A tots ens agradaria que el que ens inte-gra en l’Escola Pia fóra més que el que ens separa. Avui, més que mai necessi-

tem Cooperadors de la Veritat que dins de l’Escola Pia siguen testimonis de la Pietat i les Lletres, que Calassanç ens va deixar com a llegat a proclamar i poten-ciar cada dia, des dels llocs directius, l’aula o el servei que se’ns haja encomanat amb professionalitat, honradesa i entrega desinteressada en favor dels xiquets i joves més necessitats. A

la C

omun

itat E

duca

tiva

e s c o l a p i a g g a N D i a

6

3. vida escOlarLa vida escolar ha funci-onat seguint el procés de cada any i amb les satisfac-cions i problemes discipli-nars habituals entre alguns alumnes. Els majors estaran esperant els resultats de la selectivitat, per a gestionar immediatament la matri-culació en les diferents fa-cultats. Els altres des dels batxillers als més menuts hauran de reparar forces, descansar i repassar algu-na matèria per a començar millor el pròxim curs.L’ajuda a l’educació que les famílies lliuren mensualment, segueix sent el millor suport per a seguir avançant en el nostre projecte d’anar millorant les instal-lacions del Col·legi i el mobiliari. Una vegada més vull donar les gràcies a totes les famílies que participen i continue convidant a les que encara no ho fan al fet que descobrisquen que amb açò ens beneficiem tots, però sobretot els xiquets i xiquetes, ells són els que ixen guanyant. Per a aquest estiu està prevista la millo-ra de les xarxes informàtiques, pintura i obres menors.Que el temps d’estiu els aprofite per a millorar la seua convivència familiar, per a poder llegir el llibre que desitjaven durant el curs, per a viatjar i conèixer altres terres. En fi, per a tornar a començar la tasca escolar al setembre ben descan-sats i amb més ganes.

A la

Com

unita

t Edu

cativ

a

7

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

La D

irecc

ió e

ls p

arla

D urant els últims anys l’Escola Pia de Gandia ha anat adaptant tots els seus plans a les Planificacions Provincials (concretament el

Projecte Educatiu Integral) i a la legalitat vigent. D’aquesta forma s’ha revisat el Pla d’Atenció a la Diversitat, el Projecte Educatiu de Centre, el Reglament de Règim Intern, el Disseny Particu-lar dels Programes d’Educació Plurilingüe. S’han aconseguit aproximar els dos programes lingüís-tics PIP i PEV i s’ha introduït l’anglés des d’Educa-ció Infantil de manera legal. Actualment, hi ha un grup de mestres d’Infantil i Primària que està ob-tenint la titulació d’especialista d’Anglés i en Se-cundària la Capacitació en Anglés (B2). L’aposta per l’ensenyament de l’anglés suposa una opor-tunitat de millora i de qualitat en el nostre servei educatiu.

La relació amb la Inspecció Educativa ha estat de col·laboració i això ha redundat en benefici del col·legi ja que quan han existit dificultats, la Ins-pecció ha recolzat el centre en tot moment.

L’elaboració dels Plans de Millora a partir dels resultats de les avaluacions diagnòstiques de la Conselleria d’Edu-cació han suposat un revulsiu per al canvi. Mentre Edu-cació Infantil porta anys buscant i apli-cant noves metodo-logies, en Primària s’està intentant rea-litzar una renovació a partir de l’aplica-ció de les compe-tències bàsiques i la recerca d’aprenen-tatges significatius.

D’altra banda, el Pla d’Atenció a la Diversitat juntament amb l’existència d’una persona dedi-cada a jornada completa al Gabinet Psicopeda-gògic i Departament d’Orientació ha suposat una gran milloria en el nostre funcionament i atenció a la diversitat. En aquests moments, estan funci-

onant dues Aules d’Integració, una en Primària i una altra en Secundària, tenim un mestre 25 hores de Compensatòria i, així, es pot donar una atenció suficient. La diversitat i la integració van sent una realitat: en aquests moments en E. Infantil hi ha tres síndromes de Down, un altre alumne amb dic-tamen, etc. Estan funcionant a nivell de Primària set ACIS (Adaptació Curricular Individual Signifi-cativa) i en Secundària més de trenta. I, finalment, el Programa de Diversificació Curricular que su-

posa la finalització del camí iniciat en Primària i que permet obtenir el Graduat en Educació Se-cundària Obligatòria als alumnes amb dificultats importants.

S’ha establert un itinerari d’atenció a la diversi-tat des de la base: reforç educatiu –atenció espe-cífica– repetició –Aula d’Integració (ACIS)– PDC.

La Direcció els parla

e s c o l a p i a g g a N D i a

8

La D

irecc

ió e

ls p

arla

Pensem que estem donant resposta a gran part dels nostres alumnes i, únicament, mancaria res-pondre als alumnes de PQPI (Programes de Quali-ficació Professional Inicial) però ateses les limitaci-ons d’espai del nostre centre és impossible.

Hi ha una necessitat de dotar el centre amb recursos per a l’ús de les noves tecnologies en les aules: Wifi, pissarres digitals, canons, etc. Les pròximes millores aniran en aquest camí gràcies al suport de la majoria de les famílies que efectu-en el donatiu d’Ajuda a l’Educació. La plataforma educativa ha suposat una innovadora i contínua relació amb les famílies; hi ha una retroalimentació molt positiva que ens ajuda en el nostre treball.

Un altre aspecte important ha estat la posada en marxa de la pàgina web ja que ens ha permés donar informació puntual a les famílies de la vida del centre, que persones alienes a la institució ens coneguen, difondre els documents bàsics de fun-cionament del Col·legi i, principalment, donar una imatge de transparència i obertura.

Un altre element important del Col·legi és el Batxillerat que, a pesar de l’existència de molts centres concertats en la nostra ciutat, continua tenint una acceptació important. S’està realitzant tota una revisió dels resultats obtinguts en les Pro-ves d’Accés a la Universitat comparant-los amb les dades que disposem dels centres de la zona i, així, establir línies de millora.

Per últim, en Infantil i Primària ha suposat una gran aposta la posada en marxa del Pla de Lectu-ra Comprensiva (PLEC) ja que ha permés detectar molts problemes que passaven desapercebuts. S’estan detectant molt més prompte trastorns del llenguatge, dislèxies, disgrafies, manca de com-prensió de lectura ràpida i eficaç, etc. S’han revi-sat els criteris d’avaluació relacionats amb l’apre-nentatge de la lectoescriptura. I, d’altra banda, s’ha iniciat un Projecte de Càlcul Mental a fi d’im-pulsar la rapidesa en el càlcul d’operacions i s’ha establert una rutina de resolució de problemes a partir d’un problema diari com a mínim.

Una activitat que uneix la Pietat i les Lletres, la Fe i la Cultura, és el Cor de l’Escola Pia. Durant aquest curs han funcionat de manera estable dos grups dirigits pel sr. Ferran Pelegrí i la sra. Ester Penalba. La seua participació en el Certament de Calassanç resulta ja tradicional però no per això menys esperada i, any rere any, ens sorprenen amb les seues actuacions. El Cor és capaç de su-perar les diferències d’edat, la diversitat cultural, l’èxit o fracàs escolar, perquè tots hi caben.

Quant a la Pastoral destaca la realització d’una Eucaristia de Col·legi mensual en la qual partici-pen totes les famílies i alumnes del Col·legi. S’ha observat una participació cada vegada major i un desig de major interacció en aquest àmbit. D’altra banda, es realitzà una Trobada de Professors en l’Ermita de Santa Anna durant el primer trimestre i el pròxim 5 de juny es realitzarà una altra amb un esquema molt senzill: professors amb les seues famílies són convidats a l’Eucaristia a les 13 hores en l’ermita i, posteriorment, compartim el menjar.

En Infantil i Primària s’està duent avant l’oratori per part dels tutors de cada grup i acompanyats per un pare escolapi quan és possible. La valora-ció és positiva ja que la pastoral s’ha universalitzat i tots són vàlids i realitzen accions pastorals. Un grup de mestre de Primària s’encarreguen de la catequesi de primera comunió i de la seua organit-zació. Suposa un esforç suplementari. En aquesta acció s’ha convidat a pares i mares dels alumnes a participar en la catequesi i dur algun grup. A partir d’aquesta col·laboració, algunes poques famílies estan demanant alguna forma més d’integrar-se en el Col·legi, ja que han valorat molt bé aquesta col·laboració i les Eucaristies dominicals.

En Secundària estan en marxa quatre grups d’Hinnení i, també, suposa un temps extra per als professors, eixides a viatges (Santiago, campa-ments, convivències) però la valoració dels parti-cipants és molt positiva.

Portàvem un temps pensant com vincular més l’Església (el temple obert al culte) i el Col·legi i, durant aquest curs, ha sorgit una forma que està funcionant molt bé. Tant el dimecres de cendra com per a celebrar la Pasqua, s’ha oferit als alum-nes en diversos dies participar en l’Eucaristia de les 8 del matí que es feia a l’Església. Té un ca-ràcter voluntari i suposa relacionar els parroquians (gent major) amb els alumnes. En ambdues cele-bracions, hi hagut una participació important dels alumnes i destaca el seu respecte i saber estar i l’impacte que ha tingut en els parroquians en vore gent jove.

Hi ha moltes més activitats que es realitzen al centre i apareixeran a la Revista: eixides, Sambori, teatres d’Infantil, intercanvis, speaking... Tot això sempre està inspirant en el seguiment a Calas-sanç i en el desig d’ajudar a l’educació dels seus fills. Esperem haver satisfet les seues expectatives i confiem en continuar amb el seu suport i acom-panyament. Moltes gràcies.

Les ciutats, grans o menudes, amaguen racons poc coneguts. El caminant, si és cu-riós, pot trobar en al-gun vell edifici un escut trencat o una inscripció mig esborra-da. D’altres vegades, entre alguns carrerons estrets i a penes transitats, li sorpren-drà alguna por-ta de noble fusta que, maltractada pel temps, encara conserva alguna traça d’un passat esplendor; com també, potser en alguna finestra o balcó, alguns ge-ranis esplèndids... Cadascú anirà descobrint noves sensacions i experiències en cada passeig, només cal obrir els ulls de la cara i de l’esperit.

Si, a més, allò que trobem és una presència viva de coses que hem aprés en l’escola, el reconeixement encara és més fructífer. Si teniu la sort d’anar a Roma, possiblement la capaci-tat d’admiració arribe a ser tan gran que no podreu assaborir tot allò que anirà apareixent en el nostre camí. Voler fer-se càr-rec de tants segles d’història, de tantes obres artístiques, de tants personatges il·lustres, va més enllà de les nostres limi-tades forces d’assimilació de l’entorn. Les grans obres de la Roma clàssica, les esglésies medievals o del Renaixement, les obres públiques del Barroc, l’ordre urbà del XVIII, l’impac-te de la unificació italiana, les dramàtiques marques de la II Guerra Mundial, tot ens introdu-eix en un univers que ja no po-dem abastar ni que hi visquérem anys i més anys...

Deixem, de moment, allò que més enlluerna i tor-nem als vells carrers, plens d’humanitat i també de po-bresa, que ens parlen d’una Roma diferent. Si aconse-guim de superar la multitud dels turistes, potser en un raconet quasi desconegut, envoltat per grans carrers i una plaça única, hi trobarem una casa i una esglé-sia, que com a alumnes de l’Escola Pia, reconeixerem fàcilment pel seu escut i pel nom de sant Josep de Calassanç. De Calassanç coneixem moltes coses de la seua vida, sobretot com ho va deixar tot –càrrecs, títols– per dedicar-se a l’educació dels xi-quets i dels jòvens, de tal manera que va voler fundar una con-gregació religiosa per a anar escampant la idea i la

pràctica de l’educació en tot el món. Hem dibuixat es-cenes de la seua vida, hem cantat cançons que ens parlaven d’ell, hem celebrat la seua festa...

I ara, com una amable invitació, s’obri la porta de sa casa, a Roma, on trobarem un verdader tresor amagat, no fet d’or i pedres precioses, sinó del treball al servici dels xiquets. Entrarem a la seua minúscula habitació, on encara algunes dels seus records, com les ulleres o les sabates, ens donaran fe de la seua humilitat i de la seua dedicació a favor dels infants. I la capella on tantes hores, davant de Crist, pregava per

tantes necessitats i per la supe-ració dels problemes de cada dia de tantes escoles pies que anaven apareixent a Itàlia, Po-lònia o l’Imperi Germànic. Con-templarem, en una habitació del costat, algunes de les seues re-líquies, com el cor i la llengua, que van arribar a Gandia, allà pel mes de gener de 1949... Passàrem per un pati amb una font i entrarem a l’església, on trobarem el sepulcre del sant, sempre acompanyat per les llànties enceses de les provín-cies o seccions de l’Escola Pia de tot el món. En silenci hi fa-rem una pregària pels xiquets i jòvens, pels nostres companys, pels nostres mestres, per nosal-tres... Hi deixarem, com la millor de les flors, el nostre compro-mís de treballar a favor de tants xiquets i xiquetes que no tenen,

encara al nostre segle XXI, tot allò que és necessari per a viure dignament i poder educar-se.

En tornar al carrer, novament el soroll i les multituds intentaran esborrar el que acabem d’experimentar fa uns moments, però ben segur que ben a dins del nos-tre esperit, el tresor que hem trobat en aquella casa ens acompanyarà molt de temps. Quan tornem a l’es-cola, potser entre els llibres i els quaderns, tornarem a escoltar aquelles paraules de Calassanç: “A Roma he trobat la millor manera de servir a Déu i no la deixaré per cap altra cosa del món”. Quina meravella si nosal-tres també trobarem un projecte de vida que ens donara el sentit de la nostra existència!

9

Col

·labo

raci

ó

P. Enric Ferrer, sch. P.

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

e s c o l a p i a g g a N D i a

10

Org

anig

ram

a

11

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Org

anig

ram

a

e s c o l a p i a g g a N D i a

12

Qua

litat

En 1998 el Capítol General dels Escolapis es pro-posà com a objectiu controlar la qualitat educativa mit-jançant el seguiment dels processos educatius i l’ava-luació periòdica.

A inicis del 2000 la Província de l’Escola Pia de Va-lència començà a impulsar l’elaboració de Plans Es-tratègics de cada Col·legi. Amb aquest treball es va promoure el desenvolupament del Ministeri Educatiu de l’Escola Pia, conèixer la qualitat de l’obra educativa i oferir orientacions i propostes per l’assoliment de la Qualitat Calassància al nostre Centre.

Educadors, alumnes, exalumnes i PAS foren con-

vocats per a conèixer la seua percepció sobre el que-fer educatiu de la Institució. De la reflexió col·legiada, de les reunions per identificar processos, elaborar procediments, detectar fortaleses i febleses en el de-senvolupament del procés educatiu, es va elaborar un manual de procediments.

Un dels documents més importants fou la Políti-ca de Qualitat. La política de qualitat del Reial Col·legi Escola Pia de Gandia s’ha establert com la definició de la MISSIÓ (raó de ser continuada del Centre), la VISIÓ (lloc estratègic que el Centre pretén aconseguir en el mig i llarg termini) i els VALORS (idees, principis i punts forts sobre els quals el Centre es fonamenta per a aconseguir la visió).

A més de la definició de la Missió, Visió i Valors, el Reial Col·legi Escola Pia establix com a objectius bà-sics i inicials de la seua Política de Qualitat l’orientació cap a:• El compliment dels requisits legals i reglamen-

taris aplicables a l’activitat educativa realitzada pel Reial Col·legi Escola Pia

• La satisfacció permanent de les necessitats, demandes i expectatives dels clients del Reial Col·legi Escola Pia.

• La millora Contínua.La definició actualitzada de la Missió, Visió i Valors

es defineix com:

MISSIÓL’Escola de Pia de Gandia com a centre de l’Escola

Pia i seguint la seua tradició pedagògica iniciada per Sant Josep de Calassanç, es caracteritza pel diàleg Fe i Cultura, Pietat i Lletres; valora l’educació integral de la persona com a element primordial del seu pro-jecte educatiu; i considera el sentit cristià de l’home i la dona. Per això estableix un pla prioritari d’acció pastoral que potencie les possibilitats físiques, psíqui-ques, intel·lectuals i afectives; propicie el creixement de la dimensió social i ètica de l’alumnat; promoga que visquen en solidaritat amb els qui pateixen i en servei als altres; exercite el sentit crític amb llibertat i respon-sabilitat i afavorisca la participació activa de la família en el procés de formació integral de l’alumnat.

Volem que els nostres alumnes siguen homes i dones per als altres en una societat justa, que siguen constructors d’una nova societat que es caracteritze per la convivència entre persones lliures, responsa-bles, creatives i solidàries.

VISIÓL’Escola de Pia de Gandia, després de la seua

recertificació del Sistema de Gestió de la Qualitat,

QUALITAT EDUCATIVA

dins del marc expressat en el Projecte Educatiu Inte-gral de la Província de l’Escola Pia de València, pre-tén aconseguir en els pròxims quatre anys:• Continuar amb el pla d’inversions a fi d’aconse-

guir mantindre al dia les instal·lacions.• Millorar la coordinació dels recursos pedagògics,

insistint particularment en l’Atenció a la Diversitat i l’aprenentatge de l’anglès.

• Perfeccionar el sistema d’avaluació de l’alumnat adaptant l’actual als nous criteris que implanta la legislació vigent.

• Consolidar la implantació del Pla TIC de la Provín-cia de l’Escola Pia de València.

• Implantar el Pla d’Acció Pastoral i el Pla d’Acció Social que ajude a promoure en l’alumnat una ex-periència i compromís cristià, vivint en solidaritat amb els qui sofreixen i en servei als altres.

• Difondre entre els alumnes una estima per la lectu-ra que incremente la seua formació.

• Establir mecanismes de coordinació entre etapes, àrees i accions.

VALORS• Ideari Propi i uns documents de referència: Projec-

te Educatiu Integral, Reglament de Règim Intern.• La presència d’una comunitat d’escolapis que ani-

ma la tasca educativa i afavoreix el desenvolupa-ment de la pastoral als diferents estaments de la comunitat educativa del centre.

• La comunitat educativa, formada pel personal do-cent, d’administració i de serveis, escolapis i laics, que treballen sumant esforços des de la seua qua-lificació professional i amb una missió formativa compartida: formar homes i dones per als altres.

• L’existència d’un Pla d’Acció Tutorial i d’un Pla d’Atenció a la Diversitat que permet la inserció personal, social i laboral dels més desfavorits.

• El Centre disposa d’ADSL, d’un servidor, xarxa in-terna, correu electrònic per a tot el personal i una

pàgina web pròpia www.escolapiagandia.org.• Col·laboració dels pares.• Escola acollidora, educadora i motivadora.• Uns valors transversals: la pau, justícia i solidari-

tat.En els darrers anys ha desaparegut el Manual

de Qualitat, integrant-lo en el Projecte Educatiu de Centre (PEC); s’entén que la qualitat no és un de-partament a banda, sinó que forma part de tots els processos i activitats del centre. Per a la seua ela-boració, com a marc de referència, s’ha tingut en compte el PEI.

El Projecte Educatiu Integral (PEI) s’ha elaborat des de la Província; és un document que respon al Carisma del nostre Ministeri Escolapi caracteritzat per evangelitzar educant amb estil calassanci, assu-mint les orientacions pastorals i educatives de l’Es-glésia, i atenent a la legislació educativa vigent.

Per últim, en Febrer de 2011 s’ha aconseguit la recertificació de la norma ISO 9001:2008, destacant la maduresa del sistema.

Agraïm a tota la Comunitat Educativa la tasca re-alitzada i les opinions i valoracions aportades. Hem de seguir treballant per millorar perquè volem oferir un servei educatiu de qualitat.

Adela Ribera

13

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Qua

litat

e s c o l a p i a g g a N D i a

14

Qua

litat

PLA DE MILLORAUn dels principals indicadors per a conèixer el funci-onament del nostre centre i avaluar la nostra pràctica educativa són el resultat de les avaluacions diagnòs-tiques realitzades per la Conselleria d’Educació. Els resultats són de les avaluacions realitzades durant el curs 2009-10 han estat positius ja que en els tres nivell avaluats (2n i 4t de Primària i 2n d’ESO) hem millorat respecte l’anterior avaluació.Tota aquesta reflexió i resultats s’han presentat en reu-nions diferents al Claustre d’Infantil-Primària i al Claus-tre de Secundària-Batxillerat. Posteriorment, s’han ex-plicat les Orientacions sobre la realització dels Plans de Millora i, finalment, s’ha presentat al Consell Escolar.Les conclusions generals es resumeixen en què cal:1. En els tres nivells estudiats els resultats han millorat

respecte l’anterior avaluació diagnòstica. Malgrat tot, es considera que la millora ha de ser contínua i, per tant, cal realitzar un pla a fi d’aconseguir millorar els resultats.

2. L’anàlisi conjunta amb els resultats obtinguts a través de les nostres proves psicopedagògiques ens per-meten observar elements necessaris a millorar.

3. Els principals aspectes que calen millorar són: rao-nament lògic, raonament temporal, resolució de pro-blemes, comprensió lectora.

A nivell de centre es plantegen les següents accions:

• Conèixer el document Pro-jecte Educatiu Integral i apli-car-lo en l’activitat docent; especialment, l’apartat referit a l’Estil calassanci el nostre servei educatiu.

• Revisió dels criteris d’avalua-ció i dels instruments d’ava-luació (diversitat) a fi que s’avalua allò que es pretén avaluar així com la seua con-secució.

• Unificació de les àrees de castellà i valencià a fi de no repetir el mateix per tal d’ex-plicar la gramàtica en una llengua i poder dedicar més temps per a l’expressió escri-ta, oral, ortografia, compren-sió lectora i oral...

• Realització de tasques de càlcul mental diàries (Tercer Cicle, setmanals) amb un se-guiment i avaluació sistemà-tic.

• Realització de problemes matemàtics diaris (Tercer Cicle, setmanals). Caldria una gradació en la seua dificultat: començar amb els més simples i, a poc a poc, anar augmentant la dificultat a fi de generar satisfacció en els alumnes. Cal assegurar-se que l’alumne ha entés l’enunciat (verbalització i visualit-zació) (comprensió i memòria de treball). La capaci-tat de resolució de problemes suposa el desenvolu-pament de les següents capacitats: atenció (focal, sostinguda i selectiva), elaboració de conceptes abstractes, formulació d’estratègies i anticipació, flexibilitat i avaluació de les respostes.

• Escriptura i record verbal com a mesures d’afiança-ment de manera que el professor/a explica no sola-ment basant-se en la paraula sinó utilitzant objectes, llocs, circumstàncies, emocions, moviment, etc.).

• Lectura comprensiva i vigilada amb preguntes del que s’ha llegit.

• Treballs que impliquen selecció de la informació, integració i recerca de solucions i discussió (argu-mentacions).

• Amb els alumnes que tinguen dificultats d’aprenen-tatge, preparar bateries d’exercicis que continguen estímuls espacials amb estímuls del llenguatge de tipus visual i/o auditiu per a millorar la seua com-prensió lingüística que en la majoria dels casos està deteriorada.

• L’atenció com a pilar bàsic del procés d’aprenentat-ge. El professor/a ha d’aconseguir que els alumnes presten atenció al procés d’aprenentatge i que al fi-nal de la classe siguen capaços de verbalitzar-lo al professor/a. L’escriptura fa més lent el procés d’ad-quisició de competències però serà més duradora.

• Per tal d’afavorir l’atenció dels alumnes, cal tenir pre-sent que el cer-vell dirigeix l’aten-ció cap a allò nou: per exem-ple, inflexions de veu durant les explicacions del professor/a, llen-guatge no verbal del professor/a i activitats varia-des.

• L’aprenentatge de continguts nous im-plica que l’atenció necessita major con-centració en el me-nor temps possible, mentre que si el con-tingut no és nou per a l’alumne, sols ha de repassar-lo. L’atenció pot estar més disper-sa al llarg del temps. Quan el contingut siga nou, hauria de ser curt, precís, clar i no emprar més de 15 minuts en l’explicació. Si els alumnes han de repetir i memoritzar continguts, la seua ex-plicació pot ser més extensa en temps i contingut.• Evitar presentar als alumnes molta infor-mació en períodes curts de temps. Cal

deixar temps per al seu processament i assimilació abans de començar a exposar altre bloc de nova informació.

• Introduir continguts nous al principi de setmana i anar repetint-los al llarg de la mateixa per tal que durant el cap de setmana siguen consolidats.

15

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Qua

litat

e s c o l a p i a g g a N D i a

16

Qua

litat

INFORMACIÓ ENQUESTA CURS 2010-2011

Des que el Col·legi inicià la gestió de la qualitat, tots els anys s’ofereix a les famílies la possibilitat de contestar una enquesta. En aquest curs, han contestat l’enquesta 589 famílies i, per això els re-sultats obtinguts són una fotografia molt acurada del que pensen les famílies.

Destaquem quatre indicadors que ens donen una mostra de la situació ac-tual del col·legi. La primera qüestió es refereix a si recomanarien el col·legi a altres famílies i s’observa que l’últim curs ha augmentat un 5% el percentatge de persones que el recomanarien. Aques-ta pregunta és important perquè mostra una idea de la satisfacció global ja que hom recomana el que considera que és bo per a un mateix i per als altres. Els últims anys havia disminuït aquest indi-cador, però aquest últim any s’observa un marcat canvi de tendència.

També es pregunta sobre el nivell acadèmic i, igualment, es veu una millo-ra en l’últim any ja que augmenta d’una forma significativa fins un 72%. Destaca que tots els indicadors tenen una evo-lució de molt positiva en Infantil i cada vegada una mica menys fins arribar a Batxillerat. Considerem que afecta molt a la satisfacció, el fracàs o èxit acadèmic dels seus fills/es.

Finalment, hi ha dos indicadors molt

relacionats (control assistència i puntu-alitat i relació amb el professorat) que presenten uns resultats molt positius ja que superen el 80%. Considerem que aquest indicadors mostren que allò que expliquen de l’estil calassanci del nostre servei educatiu és una realitat en la nos-tra pràctica educativa. Malgrat tot això, considerem que cal continuar recollint la informació de les famílies a fi de poder millorar en tots aquells aspectes que ho requeresquen.Q

ualit

at

Quan vaig conèixer pels diaris que anaven a ator-gar-li al P. Faus el títol de Fill Adoptiu de Gandia el vaig telefonar per a felicitar-lo. Vam parlar uns minuts, ell estava a Santa Anna, era dissabte a mig dia, i li vaig dir: “Ara sí que hem de pintar el seu retrat” Ell es mostrava encantat, ja que en realitat el projecte de fer el seu retrat el teníem aparaulat des de feia temps i sempre sota la condició que posara per a mi. Seria la segona vegada que el P. Vicent posaria per a una pintura meua, ja que la primera va ser el curs 1973-74, quan fèiem el retaule major de l’església de l’Escola Pia. Ell figura amb la seua barba i tapat amb una manta com a Sant Josep, en el quadre del Naixement, a la part dreta.

Les coses es van decantar d’una altra manera, completament inesperada. Ja sabem que la mort quasi sempre ens dóna sorpreses. El dia següent, de matinada, moria atropellat a un carrer de Valèn-cia. Després del shock de la seua desaparició no vaig tindre més remei que ajornar el projecte, ja que a més de perdre el model, vaig perdre l’ànim per a posar-me a treballar en eixa idea. A principis

d’enguany l’he reprès amb l’ajuda de la fo-tografia.

El quadre vol ser un petit homenatge al P. Faus en mostrar-lo rodejat de símbols que recorden alguns dels seus treballs més so-breïxents: llibres que rememoren l’ordenació de la biblioteca de l’Escola Pia, una revista “Ruta” que editen al col·legi dels escolapis mostra la façana de l’edifici de l’antiga uni-versitat; a la mà esquerra una reproducció del retaule major que amb tanta il·lusió va promoure; una imatge de Sant Josep de Ca-lassanç completa els símbols amb l’ajuda de la medalla daurada atorgada per l’Ajun-tament de Gandia com a Fill Adoptiu de la ciutat.

Vol ser un retrat homenatge per al futur. Per això el P. Faus va mudat amb clergyman i una bufanda trenca la solemnitat no busca-da, oferint quotidianitat.

Tot aquest acoblament està pintat inclòs dins del propi marc, en una fórmula que ja usaven els barrocs, el “quadre dins del qua-dre”, oferint un trompe-l’oeil que es combina

conceptualment amb la suggestió de Marcel Duc-hamp, de què “qualsevol objecte que aspire a ser declarat obra d’art pot començar a ser-ho gràcies a la parafernàlia amb que es mostra”, el context. Així l’escultura en un pedestal, la pintura dins un marc i penjada a un mur ennoblit com els dels museus, i folrat de domàs turquesa en aquest cas.

He pintat un quadre dins dels seu context. Però el meu quadre és un altre quadre.

És el menys que puc fer per agrair a aquesta per-sona, el P. Vicent Faus, el seu recolzament, la seua fe en la meua vàlua, i sobre tot l’alternativa profes-sional que em va oferir quan em va conèixer l’any 1973, tenint jo 21 anys i encara estudiant a l’Escola de Belles Arts de València, quan ningú es fixava en els meus treballs, immadurs i incomplets. A ell dec també la primera crítica escrita sobre la meua pintura feta als diaris. Va ser a la revista El Tossal (31 maig 1974), només acabar el retaule, citava en el seu escrit a Taine, augurant-me un bon futur ar-tístic.

El meu quadre és per tot açò.

Va per vosté, P. Faus.

Joan Costa

Un retrat del P.Faus, a un any del seu traspàs

17

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Col

·labo

raci

ó

e s c o l a p i a g g a N D i a

18

Men

jado

r esc

olar

L’adquisició d’hàbits alimentaris en el període escolar està influen-ciat per l’entorn més proper dels xiquets (família i amics) que els ofereixen aliments. De vegades, estos aliments estan molt lluny dels patrons alimentaris recomanats (dolços, xocolata, golosies...) pro-duint-se una mancança de fruites i verdures, que afecta de forma sig-nificativa al comportament i hàbits alimentaris dels xiquets.

Tanmateix, el menjador escolar constitueix un altre element que in-cideix en la seua alimentació, on es potencia el consum d’aliments de menor acceptació per part dels xi-quets: verdures o amanides com a primer plat o com a guarnició dels

segons, peix cuinat de diferents maneres vàries vegades a la se-tmana i fruita fresca quasi tots els dies.

El servei de Menjador Escolar del col·legi comença el primer dia de classe i s’ofereix tots els dies lectius fins a final de curs. Aquest servei està subcontractat amb l’empresa IRCO.

L’empresa IRCO està certifica-da amb la ISO 9001:2008. Aquest sistema permet assegurar la quali-tat i la seguretat dels seus produc-tes i instal·lacions, adoptant com a primer compromís la qualitat en cadascun dels processos que rea-litza per oferir la màxima garantia de seguretat, perseguint la plena satisfacció dels seus clients. A més amés, periòdicament, Sanitat realitza les seues inspeccions a fi d’assegurar la higiene i seguretat alimentària.

Els aliments són cuinats tots els dies en les instal·lacions del propi col·legi per la cuinera, Sra. Carmen Morant, que treballa al col·legi des de fa molts anys. Tots els dies a partir de les 8:00 h comença la pre-

paració del dinar que no està aca-bat fins l’hora de servir-se. En eixos moments hi ha quatre persones en la cuina (Carmen, Conchín, Conchi i Núria), a més un grup de moni-tors i monitores que s’encarreguen d’ensenyar als xiquets a menjar de tot i amb correcció (Rocío, M. Ángeles, Inma, Emilia, Eva, Loles, Jose, Inma i Conxa).

La composició dels menús està elaborada per experts en la ma-tèria, resultant ser una dieta sana i equilibrada, amb tots els nutrients necessaris per a un adequat des-envolupament i creixement dels nostres fills.

Els menús que se serveixen diàriament estan a disposició de tots en la pàgina web del col·legi.

Carmen fent paelles

19

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Obr

es d

’est

iu

Amb la col·laboració de gran part de les famílies del nostre centre amb el donatiu Ajuda a l’Educació, durant aquest estiu de 2010 han pogut realitzar diverses obres de millora.

nOus banYs de PriMÀria: els antics banys, que esta-ven des de la construcció del pavelló de Primària, s’han eliminat i s’han realitzat uns nous a l’entrada pel carrer Sant Francesc de Borja.

eLiMinaciÓ de barreres arquitectÒniques: una vegada ja instal·lat l’ascensor, preparats els espais per a disposar d’un Aula d’Integració, banys adaptats per a mi-nusvàlids, sols faltava habilitar un accés al carrer. Aquest accés ha estat la rampa situada a l’entrada pel carrer Sant Francesc de Borja.

Pati cObert de PriMÀria: en l’espai dels antics banys que s’han enderrocat, s’ha habilitat un espai que està co-bert per un sostre que possibilitarà utilitzar-lo quan ploga. A més a més, s’utilitzarà com a pati de jocs dels xiquets del 1r Cicle de Primària a fi d’estar més controlats i separats dels majors.

instaL·LaciÓ de dues Pissares diGitaLs: una en Primària i altra en Secundària.

estiu 2010

adeqÜaciÓ banYs secundÀria: malgrat ser una obra recent, s’han instal·lat portes de fusta amb obertures supe-rior i inferior per tal de tenir una major ventilació i controlar si hi ha algú dins. A més a més, s’ha eliminat el mur que impedia vore si hi havia algú dins dels banys des de qual-sevol punt del pati.

nOVa secretaria: la Secretaria s’ha ubicat a l’entrada principal, a fi de facilitar l’accés a les famílies i separar la gestió acadèmica de la gestió econòmica.

saLa de VideOcOnFerÈncies: als antics despatxos del Departament d’Educació s’ha instal·lat una sala de Vi-deoconferències per tal de poder tenir reunions amb els altres col·legis de la Província de l’Escola Pia de València i evitar desplaçaments.Totes aquestes obres són possibles gràcies a la seua gran col·laboració i, per això, el Col·legi els ho agraeix pública-ment. Ja hi ha nous projectes i reformes que amb la seua ajuda podran realitzar-se. Aquests són:

nova aula d’infor-màtica als espais recuperats al costat de la Secretaria.Espais del pavelló de Primària amb una forta remodelació: biblioteca, sala de professors, sala del

vídeo, aula d’estudi del menjador.

nova sala de conferències al espais de la planta baixa.

nOus banYs PriMÀria – Pati cObert – nOVa secretaria

e s c o l a p i a g g a N D i a

20

Infa

ntil

21

Infa

ntil

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

e s c o l a p i a g g a N D i a

22

Infa

ntil

23

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Infa

ntil

e s c o l a p i a g g a N D i a

24

Prim

ària

25

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Prim

ària

e s c o l a p i a g g a N D i a

26

Prim

ària

27

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Prim

eres

Com

unio

ns

Estimades amigues i amics:I aquest som TOTS, pares, catequistes,

tutors, xiquets i xiquetes, celebrants de la primera comunió amb la comunitat escolà-pia. Aquesta celebració va ser seriosa i so-lemne en els cors dels dies HUIT i QUINZE de maig.

Tots hem jugat “al set i mig”, amb apro-ximació real o fictícia, i amb carta oberta o tapada. I aquesta és la “SORPRESA” per tindre el “set i mig”.

Xiquetes i xiquets de Quart A i B heu combregat. Enhorabona!

Heu tingut dos anys de catequesi. Ara comença per a vosaltres la sorpresa de la realització o ficció de la vida de Jesús amb vosaltres, o de vosaltres amb ELL. Per fer bones coses.

La vida de bé és la conjugació de la carta oberta de la veritat i la carta tapada de la falsedat. ¡Aquesta és la sorpresa de la vida!

En aquesta vida de bé, tots necessitem ser acompanyats de veritat per Jesús. El Senyor, Jesús de Natzaret que ens dona vida, bé i llibertat per viure i bonança per fer bones coses.

¡Entrem en joc tots amb Jesús, sentim-lo prop amb la veritat i lluny de la falsedat!

¡Xiquetes i xiquets que voleu viure amb la veritat de Jesús, pares eixim al pas dels nostres fills i filletes que volen jugar la carta en el camí de Jesús!

Xiquetes i xiquets, l’estil del vestit blanc i el banquet amb el convidats és signe de l’amor dels vostres pares.

Jesús, l’àgape de la comunió baix la forma de pa, és el signe de la presència seua en la nostra història. El pa blanc és la veritat de Jesús, el pa blanet és la llibertat de Jesús i el pa bo és la bondat de Jesús amb tots nosaltres.

¡Que la nostra taula familiar de cada dia siga la carta oberta a la missa dominical, amb Jesús! Així amb la veritat, llibertat i bondat prepararem un món millor.

P. Vicent Garcia i els Catequistes

Xiquets que van pendre la Primera Comunió el 8 de maig

P. Vincent Garcia

Xiquets que van pendre la Primera Comunió el 15 de maig

e s c o l a p i a g g a N D i a

28

Secu

ndàr

ia

El dia tres de juny, els nostres alumnes de 2n d’ESO, Verónica Torrubia i Nacho Pla, assistiren a l’entrega de premis del concurs Jóvenes Talentos de Coca-Cola en Terra Mítica. Els alumnes, gaudiren de les atraccions junt a la família i les professores i després de dinar van rebre els seus guardons, un Quart i un Segon premi de la Província de València.Enhorabona als dos i felicitacions a tots els alumnes que han participat amb la seua narració. Esperem que aquestos premis animen a treballar als pròxims companys.

Verónica Torrubia 4rt PremiNacho Pla 2n premi

JOVES TALENTS

COCA-COLA

THÉÂTRE EN FRANÇAIS

Au mois février, tous les étudiants de Français sont allés au théâtre . Cette fois là on a vu la pièce « La Chambre de Jean -Paul«, de La Tourné Teatro, une comédie que raconte l’histoire d’un adolescent de 17 ans un peu bizarre!.

Jean Paul est un étudiant parfait : des bonnes marques, poli , charmant avec ses profs… mais il n’a jamais eu une petite amie quoi qu’il est amoureux d’Angélique. Cinq filles vont l’aider à changer son image pour obtenir l’amour d’Angélique…

Le spectacle a eu beaucoup succès. La misse en scène est interactive . On participe activement de la pièce et en plus les acteurs sont français.

À la fin de le spectacle, les acteurs ont parlé avec nous et on a pu poser des questions, en français, bien sur !.

29

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Secu

ndàr

ia

Jocs esportius

THÉÂTRE EN FRANÇAISMés de quaranta alumnes de Secundària i Batxillerat han participat durant aquest curs

2010-2011 en les Competicions Esportives organitzades pel professor d’Educació Física Miguel Moya. S’han format cinc equips: dos equips de futbol, un equip de bàsquet que han participat en una competició de 3x3 i dos equips de voleibol. Aquests alumnes s’han entrenat al llarg del curs els dimarts i dijous a partir de les 17 hores i els divendres i dissabtes han jugat els seus respectius partits.

L’Escola Pia s’alegra dels resultats dels equips participants però, sobretot, per la participació d’un grup tan nombrós d’alumnes que els permet completar l’educació que reben al col·legi amb la pràctica de l’esport. El dia 4 de juny es realitzaren les finals de les diferents competicions i el lliurament dels premis.

L’ESCOLA PIA PARTICIPA EN LES COMPETICIONS ESPORTIVES ORGANITZADES PER D. MIGUEL MOYA

30

El cor de l’Escola Pia de Gandia

Fent una xicoteta reflexió al voltant de les activitats que es realitzen al nostre Col-

legi, ens sentim molt contents perquè creiem que aquest treball educatiu musical

està molt arrelat en la nostra terra i ens pot ajudar a tots a ser millors i millorar la con-

vivència als nostres centres educatius.. Aquest any hem aconseguit posar en marxa

de forma conjunta el millor que tenim: als alumnes d’Infantil i de Primària amb els de

Secundària i Batxillerat, fins i tot amb una representació del Claustre de professors i

de pares de família. Amb les actuacions realitzades pel Cor, podem estar ben con-

tents d’haver-ho aconseguit i haver gaudit d’experiències molt positives i realment

enriquidores:

- Certamen poètic musical en honor a Sant Josep de Calassanç.

- Gravació d’una nadala per a Gandia Televisió.

- Comunions d’alumnes del Col·legi.

- Encontre Musicalassanç IV a la Universitat Politècnica de València.

Som conscients del que suposa per als alumnes participar en una activitat com

aquesta del Cor. En primer lloc, demana una responsabilitat en l’assistència als assa-

jos i un compromís amb les actuacions, però també veiem fruits molt importants en la

seua educació. Estan creixent en l’autodomini amb el fet de posar-se sota les ordres

del director, en el control de la conducta ja que han de “saber estar” en diverses cir-

cumstàncies (actuant, escoltant els altres, participant en la litúrgia de l’Eucaristia...) i

també en el companyerisme, en l’amistat, en el goig pel treball realitzat, en la capaci-

tat per a treballar en grup, i molts altres aspectes de creixement personal que no ens

cabrien en aquest article.

És per tot açò, que pensem que l’activitat del cor és un mitjà molt valuós que

tenim per dur a terme la missió escolàpia, herència del nostre benvolgut Sant Josep

de Calassanç, que tenim tots com a comunitat educativa: “Evangelitzar Educant”.

Si pensem ara en el que suposa la música per a la vida de les persones, haurí-

em de remuntar-nos a la Prehistòria. Hi ha pintures rupestres, de fa més de 40.000

anys, que mostren persones tocant instruments en grup, així com multitud de troba-

lles d’instruments prehistòrics. És per això que podem dir que la història de la música

i la de l’home han anat sempre juntes. La música està també íntimament relacionada

amb el llenguatge, ja que és, com aquest, una necessitat humana. És per això que

la música és capaç de despertar sensibilitats que altres formes de comunicació no

poden...

Esperem, amb tota la satisfacció i les dificultats que formen part d’aquesta tasca,

poder gaudir de la presència viva de la música en el nostre Col·legi, per molts anys!

Ester Penalba i Ferran Pelegrí, directors del cor

e s c o l a p i a g g a N D i a9b

Cor

Esc

ola

Pia

- Tro

bada

mus

ical

assa

nç

Certamen poètic musical en honor a Sant Josep de Calassanç

Gravació duna nadala

per a Gandia Televisió

31

Aquests quatre anys en la coral del col·legi ens han servit per a poder aprendre a conviure amb al-tra gent, gent d’altres cursos que segurament mai ens haguérem parat a parlar amb ella, conèixer-la, riure’t amb tots; també hem aprés a voler a cadascú com és, a escoltar la música, sentir-la i, sobretot, a cantar-la. Hem aconseguit amb esforç i voluntat tindre una coral nombrosa i hem pogut anar a distints llocs amb altres col·legis escolapis.Aquells eterns dimecres que ens quedàvem per les vesprades per a assistir al cor han sigut una mane-ra d’utilitzar el temps amb activitats que ens agraden, de vegades costava quedar-se si a l’endemà tenies examen... però mireu el resultat, ha valgut la pena o no? Nosaltres creguem que sí. Tot no s’haguera po-gut aconseguir sense el nostre professor i amic Ferran Pelegrí, el quan ens ha sabut escoltar, ens ajuda en el que necessitem i es preocupa per nosaltres. Ell ha sigut un gran recolzament a l’hora de prendre decisi-ons importants i tirar endavant quan pensàvem que tot estava perdut , perquè ell sap que nosaltres amb una espenta de vegades aconseguim coses que no ens esperàvem. Aquest mestre ens ha ensenyat per a la vida i no per a l’examen de demà, i a donar-li importàn-cia a les coses que realment ho son, ja que nosaltres solem veure los coses no com son, sinó com ho veu la societat. La nostra experiència al llarg del temps al cor ha sigut gratificant i hem participat en molts actes del nostre col·legi fent que fóra més divertit i bonic. El cor participa i ha participat a les comunions, als recitals musicals i poètics al Nadal, als festivals de Final de Curs i sobretot hem participat als Musicalassanç que tots els anys són organitzats pels col·legis escolapis i cada any es celebra en un lloc distint. L’any passat es va realitzar a la nostra Gandia, fent referència a l’any dels Borja. Aquest any ha sigut a València organitzat pel Col·legi de la Malva-rosa. Per totes aquestes eixi-des i actes als quals hem pogut assistir, ha valgut la pena fer tots els esforços que hem fet.Esperem que aquest mestre puga seguir ajudant a altres joves com a nosaltres i puguen arribar a tot el que hem arribat nosaltres o més amb l’ajuda i recol-zament de Ferran, i ens sentim molt satisfets d’haver pogut tenir-lo com a professor, pedagog i amic. Així els alumnes de 4 d’ESO , de la promoció 2010-2011 que assistim al cor, li volem agrair tot el que ha fet per nosaltres a pesar de que de vegades ens enfrentarem amb ell per motius estúpids ja que ell sempre fa tot el que està en les seues mans per a què nosaltres es-tiguérem a gust i per tot això li donem les GRÀCIES.

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

9b C

or E

scol

a Pi

a - T

roba

da m

usic

alas

sanç

Transcorren els minuts, les hores... i ja han passat cinc anys. Són cinc anys que he format part del cor de l’Escola Pia.

Des dels tres anys he estat a aquest col·legi, on he compartit molts moments especials, però la meua edu-cació es va complementar al passar a formar part del cor.

Quan encara anava a primària vaig vore una actua-ció del cor i pel meu cap van passar les següents pa-raules: “Qualsevol dia estaré jo amb ells, cantant”. I així fou. Només vaig arribar a l’educació secundària vaig entrar al cor.

El nostre cor no és un cor que pretén sonar com els àngels i ser els millors. Som un cor més bé familiar, on tots ens relacionem i aportem el nostre granet d’are-na per tal d’aconseguir els nostres propòsits. No és per presumir, però jo diria que tenim un dels cors escolars més complets: hi ha una bona relació, sonem prou bé... i moltes coses més que podria anomenar. Malgrat que de vegades tenim algun problema, però és normal per-què som xiquets. I, com a xiquets que som, de vega-des necessitem que el pare establisca ordre i certes normes. Aquest pare és el nostre director i mestre de música: Ferran Pelegrí. Ferran és com un pare per a nosaltres perquè ens ajuda en qualsevol problema que puguem tindre, ja siga acadèmic o personal. S’interessa per nosaltres i per les circumstàncies que ens envolten. Però, ara bé, és un ésser humà i com a persona que és, també té una part podríem dir que obscura, però còmica a la vegada. Aquells que formen part del cor sabran del que parle. Parle de totes aquelles vegades que Ferran crida l’atenció a algú de nosaltres i, després, diu a aquells que té més prop: “Li he fet por, eh?” i es riu. Per tant, tenim un cor amb un bon ambient.

Però el cor no és només cantar. Faig referència a aquells que estimen la música i que s’han dedicat a es-tudiar-la i a tocar un instrument: els músics. També he tingut l’honor de formar part d’aquesta part del cor. És aquella que li dóna més vida al cor i que el complemen-ta. A més, també m’agradaria desitjar molta sort i força a un gran músic i company, Omar Gorrita.

M’agradaria agrair a tots aquells que formen part del cor per la seua dedicació, com també als músics i, així, poder gaudir tots junts d’aquesta experiència. Però, es-pecialment, jo i tots vosaltres hauríeu de donar les grà-cies al pilar de tot el cor, Ferran Pelegrí.

Esther Herrero Durá

Trobada Musicalassanç IV

a la Universitat Politècnica de València

e s c o l a p i a g g a N D i a

32

Acc

ió S

ocia

l i P

asto

ral

Any rere any, el nostre Col·legi s’esforça per complementar i mi-llorar la formació que impartim, a través de tota una programació d’activitats pastorals i socials que tenen com a objectius principals, aprofundir en el coneixement de Jesús i la seua experiència i en sensibilitzar transmetent valors que ens ajuden a viure en la nostra societat. Si ens adonem, troba-rem com des de l’inici del dia amb

l’Oració del matí, les celebracions dels diferents temps litúrgics, Ca-lassanç, confirmacions, primeres comunions... fins a les diferents eucaristies a les que vos hem con-vidat al llarg del curs, hem volgut possibilitar-vos un espai per a compartir tots junts la nostra fe i ali-mentar el nostre cristianisme. Ens sentim especialment orgullosos de la vostra participació a l’Eucaristia familiar que hem celebrat cada pri-

mer diumenge de mes al llarg del curs escolar.

Com cada any a l’inici de curs, hem fet les convivèn-cies inicials, tractant d’afavorir l’autoconeixement i la interioritat com a base de la persona amb el tema, “Imatge de mi mateix, imat-ge de Déu”.

Per altra banda les diferents campanyes socials sabeu que for-men part de la nostra programació

ACCIo PASTORAL I SOCIAL AL NOSTRE COL·LEGI

DOMUND Campanya del kilo

Casa d’Acollida dels Franciscans de Palma de Gandia

Segona Eucaristia Familiar 6 de març

Prim

eres

Comu

nions

Voldríem veure Jesús

33

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

ACCIo PASTORAL I SOCIAL AL NOSTRE COL·LEGIanual des de fa molts anys, al re-quadre podeu observar les quan-titats arreplegades.

Una experiència molt positiva enguany ha estat també el foment del voluntariat inter-escolar a tra-vés del qual, l’alumnat ha pogut ajudar-nos en l’educació dels mes menuts els dimecres de vesprada, la Campanya del Quilo o als pa-drins de lectura. Aprofitem aques-tes línies per agrair de bon cor

la vostra participació fent així un col·legi millor.

A través del Projectes “Escola Oberta” i “Solidaritat a l’Aula” ens han visitat i hem col·laborat amb diferents ONG’s com son, Projecte Home, Càritas, Itaka Escolapios, Moviment Contra la Intolerància, Aisval, Intermón Oxfam, que mi-tjançant diferents actes de sen-sibilització que ens han provocat reflexions molt interessants i pro-

postes de canvi per a la nostra societat.

Per concloure aquest article, ens agradaria convidar de nou a tota la comunitat educativa a la participació en aquest sentit; ca-dascú de nosaltres on ens sentim millor, ja que ens fa sentir el col·legi com allò que verdaderament vo-lem, un lloc on cabem tots els que ens sentim seguidors de Jesús i de Calassanç.

Confirmacions al Col·legi

Dia de la Família 3 d’abril

Segona Eucaristia Familiar 6 de març

Campanyes

Domund 1.252,07 €

Cistella de Nadal 3.304,00 €

Mans unides 270,00 €

Convivències. IMATGE DE MI MATEIX, IMATGE DE DÉU

Acc

ió S

ocia

l i P

asto

ral

34

Secu

ndàr

iae s c o l a p i a g g a N D i a

35

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Bat

xille

rat

Setmanes esperant un xicotet descans de tants exà-mens, finalment arribà el moment d’aquell viatge tan esperat, una última ocasió per compartir somriures, anècdotes, mal de caps, records i sobretot pasta, molta pasta...

Començàrem amb la ciutat de Barcelona, una ciu-tat multicultural, amb la màgia de Gaudí. Caminàrem per les Rambles. Visitarem La Sagrada Família, un projecte centenari i que possiblement passaran més de 50 anys fins que puguem veure’l acabat.

Havia arribat l’hora de pujar a l’autobús per a di-rigir-nos al port. Tots ja amb les nostres maletes, ens adonarem que Javi estava donant voltes a l’autobús tot desesperat, sense èxit. La seua maleta preferí quedar-se a Gandia i no tinguérem més remei que pujar al vaixell sense ella.

Via marítima cap a Roma en camarots de 2 per 2 dormint de peu amb la maleta de coixí i un braç dins la dutxa. Xicle cap amunt, pastilla cap avall i unes

polseres “flowerpower” que més que llevar el mareig donaven insomni i “borratxeres”. Natàlia fou víctima del primer atac mentre les xiques s’espolsaven als italians a la disco, que eren més apegalosos que les mosques i no hi havia manera de desfer-nos d’ells. De matí, amb la panxa fent-nos sorollets estranys, ens trobem amb una gran varietat de matí, amb la boca feta aigua però els diners a la butxaca.

Mentre Llorenç disfrutava rodejat de dones al ja-cuzzi, altres passaven les 22 hores jugant al truc i posant-se morenets a plena ombra.

Arribarem a Roma i prompte descobrirem l’encant nocturn de la ciutat eterna. L’arribada a l’hotel fou amb sorpresa inclosa, l’habitació semblava un palau, però allò més sorprenent ens esperava a la cambra de bany, hi havia una misteriosa palanqueta que no sabíem molt bé per a què funcionava. A Oscar el ma-tava la curiositat i al tirar de la palanqueta va rebre el paper que no tenia a la mà.

Per Roma visitàrem esglésies, basìliques i tota mena de monuments. Reballats per qualsevol lloc, els nostres peus ens agraïen l’estona de lliurar-se dels adoquins infernals. Com ens va agradar la visi-ta al Coliseu, on un dia lluitaren gladiadors i bèsties. Entràrem per la porta dels triomfadors i Zaira i Isabel, que no volien ser menys, optaren per anar al seu aire, tant que al final ningú les podia trobar.

PEGA-LI UN MOS A ROMA

Viatge final de curs

2n Batxillerat

e s c o l a p i a g g a N D i a

36

Bat

xille

rat

Després anàrem al Panteó, on ens sorprengué la immensa cúpula que tant degué costar de construir i de mantindre. Desvivint-nos per traure una bona foto-grafia, Maria es va prendre l’espai i el temps que ne-cessitava, tant que pensant-se que estava a la platja, i a punt de portar-li una cocacoleta, la guàrdia l’exigí que s’alçara d’immediat, pobra Marieta Carbonereta, què desgraciadeta.

Pròxima parada la Boca de la Veritat, on com con-tava la llegenda, el mentider que clavava la mà en ella acabava manxol; més d’un tingué por que la història es complira en ell. Per sort tots eixirem d’una peça...

Caminàrem i caminàrem pels estrets carrerons fins arribar a la màgica “Fontana di Trevi”. Una mo-neda per tornar, dues per sentir l’amor i tres per tro-bar la fortuna. Tots plegats plasmàrem el moment del llançament d’esquena de la moneda que ens tornarà a reunir en Roma algun dia. Finalment, acabàrem visi-tant el col·legi i la casa de Sant Josep de Calassanç, on deixàrem la nostra petjada.

Reposarem forces en la millor gelateria de Roma. Visquérem les nits bohèmies italianes entre paraetes de bolsos clandestins, estudiants cantadors i creps amb “molta nutella”. Natàlia, que volia ser VIP no es conformava amb el que ja havíem vist, va comprar un bitllet especial cap a l’hospital on no va dubtar, amb Teresa, en pegar una bona cabotà.

Quan arribarem al port, tots els catalans estaven baix del autobús en quant als nostres xics (Javier, Ri-cardo, Guillermo) no se li pasà un altra cosa per el cap que mostrar les seues parts tresares pel cristall

del nostre autobús. Arribà la nit de l’embarcament per tornar a casa. Jorge Paredes no parava de mostrar-nos el seu sorprenent físic i acabarem per dedicar-li una gran serenata: “ Que feo eres, Paredes que feo eres, que feo eres, Paredes que feo eres”.

Una vegada instal·lats als camarots els xicons van començar el camí per buscar a les xiques catalanes. En la pista de ball, unes més curtetes i amb tacons, unes altres amb 5 quilos de maquillatge i les nos-tres les més autèntiques amb pijama, que atrevides preguntaren, per què a Múrcia es ballava així. Les canyes dels nostres xics no sortiren efecte menys un parell que ho van passar molt bé la nit del vaixell. El marejol faria que arribarem mes tard del previst.

Una vegada desembarcats, aquesta vegada amb totes les maletes, prenguérem rumb cap a Gandia. Amb la pel·lícula “Vacaciones en Roma” tots cai-guérem redons. En arribar teníem als nostres pares i amics que amb una gran abraçada i un bes molt fort ens acolliren de nou a la nostra ciutat.

Finalment us convidem a tots a que participeu d’aquesta magnífica experiència que serà l’última que vivireu amb els companys i professors.

Natàlia Aparisi Gabriela Cerdà

Macarena SantateclaAndrea Sendra

V1 MOLT RONA NIT A TOTS I TOTES. Primer que res voldria do­W H nar les gracies als meus companys que m'han ajudat

U moltíssim i dir que ací en estes pagines hi ha un trosset 2 ,w de tots vosaltres, no les quatre pagines senceres que

H molt amablement em vau escriure, pero hi ha una petja­U da molt gran de cadascun.

W M'ha resultat quasi impossible escriure tot el que he A viscut en l'Escola Pia en tan poques línies, han sigut

a.. més de catorze anys, tota la vida, practicament, i resu­:=J D::::: ~

mir no és el meu fort.

Fa molt de temps ja, vam dir hola a la nostra vida

en el cole deis 'pitufos '. Érem uns vint xiquets i xique­.....J W tes plorant desconsoladament perqué els nostres pares

A ens abandonavem de mala manera entre desconeguts

« i pegatines de triangles i quadrets. I Ilavors ja ens sem-

2 :E: :=J .....J «

blava la vida duríssima i sense conéixer encara la bio­logia ...

La primaria va ser,pensant-ho bé, com una espécie de musical , perqué 'hubo un hombre que pasó por esta

.....J tierra', per a Sali tot eren 'excusas, excusas, excusas' , ens deixavem la veu cada vegada que ens quedavem

W A sois a classe amb 'a la profe, a la profe' i sobretot, per-

qué a la 'Casita' descobrirem que ens encantava que el

V1 Pare Javier matara mosques ... D::::: :=J U V1 H A

I al sisé com que els xics incomprensiblement mai

ens passaven la pilota, fórem pioneres en fer un equip femení de futbol als patis del que sempre em estat ben

orgulloses, encara que acabavem sempre de la gren-ya dient-nos de tot com salvatges. I ara em comprés

que no érem salvatges,era la nostra rama verdulera que ja comenc;:ava a entreveure's i del que tots els profes­

sors sempre han estat molt contents, sobretot a I'hora d'escollir el dia de I'examen, un auténtic espectacle. Després estava aquell amor-odi, de tota la vial (que d'amor tenia poc) entre les classes de valencia i cas-

REVISTA 2010 2 O 1 1

tella, per qué mira-les si pareixen totes iguals, menys aquelles tres que juguen a 'perritos y gatitos '.

Arriba I'ESO i érem de nou els xicotets del col·legi , els que ens teníem que apartar pel corredor o ens em­

portavem vint trompades deis gegants de quart i ba­

txiller, i ara recordant aquell temps m'he donat compte que els xiquets de hui en dia tenen uns gens superdes­

envolupats per qué continuen sent ells els gegants, una

de dos: o ells creixen de forma descontrolada o nosal­

tres comencem a encollir. L'ESO van ser quatre anys

plens de noves experiéncies com Su·issa i comenc;:aven

ja els amors i les parelles, les eixides a la zona, les dis­

cussions per arribar més tard , les classes perdudes per decidir quin era el millor dia per fer sopar de classe i els

'Per favor Isabel , per favor hui I'últim dia que perdem triant la camiseta, segur segur ... ' I impossible oblidar,

aquell amor de quart de Javi i el moll , que eren literal­

ment inseparables, on anava el dit el moll darrere, la 'fila

de la muerte ', on Gonzalo ja anava marcant territori o el

'Qué pasa hermanos' i nosaltres pensant, si hermano

ton pare! que I'examenet que acabes de posar no te preu.

I bé , prompte va arribar el Batxillerat i amb ell Miner­va i Maria, que ens van portar la banda sonora junt amb

Estopa, Carlos, i Natalia, que ha sigut I'organitzadora

oficial de events diversos i que em va ensenyar per pri­mera vegada a donar-li a una pilota de vole·!". La gran adversitat de I'any passat, (i de tots en general) foren

els examen s i els resums de biologia: que la primera setmana era 'xe! Ho porte tot al dia' i I'última era 'buah!

tia tia que no em dona temps '. El nostre lema era 'perfa que tenim examen després i de dos temes!'.

I una cosa que em tirat a faltar era aquell 'va xi­quets, que sois queden dos setmanes' o els atacs de nervis de Isabel que sempre estava a la vora de la tari-

D ..... ~37

ESCOlA PIA • GANDIA

ma, pero que es quedava sempre en la vora i res més. I per fi , s'acabava primer, i amb ell diem adéu per fi a I'educació física que ens va deixar un poc traumatitzats

amb allo de que veiem una corda i ens ruboritzem, un gran canvi. Segon quasi ens costa la vida, ha sigut un

any dur, ha estat pie de plors , de maletes que es queda­ren a Gandia, d'olors traumatitzats que per poc maten el

conductor i de quilos de formatge per camuflar el sabor de la pasta. I ens donem compte que em aprés un fum ; em aprés que si no volem que ens agafe una hipotermia més val arribar puntuals a les meravelloses classes de

.... ,. l~

Gonzalo, dimecres a primer hora; que Paredes no sap molt bé quan és classe i quan pati; que les industries farmaceutiques s'han forrat a base de valerianes i que la res posta de Xelo a les nostres incerteses probable­ment sera 'dogma de fe, cabota i cap avall ' i no hi ha

més. Pero, sobretot si una cosa ens ha quedat clara és que Juan Luís ni te sex

appeal ni és Déu, pero per al cas és el més paregut que coneguem.

Realment ha estat un any pie d'intensitat, ens ha costat arribar ací, i ens costara posar fi a tantes hores sen­

se dormir, els moments de ja no puc més o les indecisions. Per sort podem dir que hem sigut un grup molt unit i que mai hem permes que el del nos­

tre costat continuara plorant, ens hem recolzat els uns en els altres i sempre teníem la frase adequada per traure un

somriure. Avui diem adéu a mitja vida, a com­

panys que arribaren i altres que marxa­ren, a professors i professores que ens costara d'oblidar, a alegries, a records

i un grup que hem marcat un abans i un després en l'Escola Pia. Promoció 2010/2011. Qui sap si tornarem a estar tots junts, més grossos, més mellats,

més embarassades o amb algun que altre augment de pit o implant capil'lar, pero el que si sabem és que sempre hi

haura alguna cosa que ens recordara qui fórem i amb qui compartirem tants moments.

No em queda més que agrair de

part de tots nosaltres a cadascun deis pares i mares que esteu ací aquesta nit i que heu estat en cada moment donant-nos suport, comprenent-nos, i especialment als meus pares, que m'han educat millor impossible i per als

qui no tindré prou paraules per dir tot el que els vull; a la meua germana de la

que cada dia em sent molt orgullosa; les meues amigues, que són úniques i a tots els meus companys ,tots vosal­tres que m'heu fet passar uns anys me­ravellosos i que sou genials, de veres,

mengeu-vos el món i que el temps no vos canvien , no

tinc dubte de que ahí fora ens espera un gran CONTI­NUARÁ.

Bona nit i per sempre .. . Escola Pia!

Gabriela Cerda

1"" VI O....-i o::::: re A . ..-1

WU 0...0 :E VI « t-1+.J

re t-1L WaJ :::J ....-i ~....-i « . ..-1

o::::: x O+.J :Ere

.o

Molt bona nit:

Fa ara 14 anys, aproximada­

ment, la major part. deis joves que hui celebren aquesta fe sta de graduació, van comenc;;ar la seua

vida escolar en aquest col'legi de l'Escola Pia. Ací van arribar amb no­

més 3 anyets. A tots ells, als de sempre i als

que han anat afegint-se al Ilarg d'altres cursos, voldria desitjar-Ios la

major felicitat i la millor sort de món

en aquesta vida.

'w Arribat aquest moment, em vé­t-1 aJ nen a la memoria tantes i tantes co-0"0 ""j ses que han passat i que hem viscut

C ací, que no sé si podré resumir amb 10 ru :E poques paraules tot el que sent.

aJ Recorde el primer dia d'escola,

~"O el primer full de deure que el meu fill va portar a casa, la primera excur­

sió, la 18 Comunió en aquesta es­

glésia, el canvi produ"ft de Primaria a I'ESO, i de I'E.S.O a Batxiller, i

aJ t-1C o::::: e :::J::l U....-i t-1re H" recorde també el "susto" que te-A"O níem en quart de I'E.S.O pensant si

aJ els nostres xiquets es quedarien en

L aquest col'legi o hauríem de buscar re e un altre .

Sent en aquests moments, ale­

gria, emoció, felicitat... i fins i tot sent tristesa, una "miqueta" de tris­tesa perqué s'acaba una etapa en

la vida deis nostres fills molt bonica,

molt important i que els ha marcat d'una manera molt especial.

En aquest col 'legi de l'Escola Pia, els nostres fills han fet els pri­mers amics, alguns ho seran per a

sempre i altres no s'oblidaran mai.

A l'Escola Pia s'han ensenyat a re­

sar, a Ilegir, a escriure , a comptar ... , d'aixo i del que es va costar en po­

drien parlar molt els primers mestres que van tindre : Rosa, Mari Ángels ,

Marisa, Fernando, Sali ...

Més avant van ser Vilar, Elisa,

Conxa, I'altra Conxa, Isabel. .. les

que els van ensenyar Coneixement

del Medi , Matematiques, Llengua,

Valencia ... Anabel els va donar les primeres classes d'Anglés, iCarios

va ser el primer mestre d'Educació

Física.

REVISTA 2010 2 O 1 1

Acabada la Primaria, i creguent­

se que ja eren majors , comenc;;aren I'E.S.O i van conéixer a nous profes­

sors, van tindre noves assignatures

i van provar un nou horari i una nova manera d'estudiar.

En aquesta etapa els van aju­dar el Pare Teodoro, M8 Dolores, Alicia, Juan Luis, Xelo, Mari Car­

men , Gema, el Pare Mulet, Llorens,

Isabel , Raquel , Xavi , Adela, Marta,

Graciela, Borja, Gonzalo, Nuria, Te­

resa, Mari Ángeles, Ferran, Loles,

Cristina, Nati, Héctor, Alicia ... i la

resta de I'equip de professors del col·legi.

Vam arribar, per fi, a Batxiller, una

etapa un poc més difícil i la seua

última fase escolapia. En aquestos dos cursos sí han tingut que fer-se

majors de veritat , ara sí que van a

decidir si volen seguir estudiant o

volen entrar a formal part del món laboral .

A tots, als que van a seguir es­

tudiant i als que van a buscar feina, vull dir-vos que no oblideu mai que

els vostres pares sempre estaran al

vostre costat.

Vos heu format a l'Escola Pia i ací vos dugueren els vostres pares per­

qué pensavem que ací rebríeu una bona educació escolar i una bona educació de la vida. Molt enganyats

no deuríem d'estar, doncs la majo­

ria de vosaltres porteu ací vora 14

anys i els altres heu triat l'Escola Pia

per seguir estudiant quan heu tingut

que canviar de plac;;a escolar.

En totes les reunions de pares, el

col'legi ens ha recordat que I'escola

té un caracter propi , una filosofia d'ensenyanc;;a "PIETAT I LLETRES",

lema de Sant Josep de Calassanc;;.

Aixo que deia el sant escolapi es

tradueix en els valors que el col'legi ha volgut inculcar-vos, valors com

I'amor, I'educació , la justícia, I'ajuda, I'amistat, i valors com la cultura, la formació, el coneixement. .. , els

mateixos que jo, i estic segura que

vosaltres també, com a pares, heu

volgut ensenyar sempre als vostres

fills. Tots aquestos valors desitge que

no els perdeu de vista mai i que

en aquest nou trajecte de la vostra vida que aneu a comenc;;ar, siguen el vostre guió que s'ha de seguir.

Sigueu educats , amics deis vostres amics, estudiosos, feiners, pero ac­tueu sempre amb honestedat, si­

gueu sempre agra"fts.

Aneu a conéixer nova gent, pero

no oblideu mai a la que ja cone­

gueu , adquiriu nous coneixements, tindreu noves experiéncies , pero tot

el que heu viscut fins ara, vos apro­

titara per encarar la nova part de la

vostra vida que aneu a encetar.

No vull fer-ho més Ilarg , no és dia per a cansar a ningú, és dia de dis­

frutar i passar-ho molt bé.

Vull donar les gracies en primer

Iloc als companys i companyes del meu fill, als mestres i a tots els pa­

res que hui celebrem aquesta fes­

tao Tots formareu part de la vida del

meu fill i de la meua. He de dir que jo també he trobat ací grans amics.

Moltes gracies.

D ..... ~39

<> --1 --1 H U Il::: <> :E

Z ,< :> H

W A

V1 Il::: :::J U V1 H A

ESCOlA PIA . GANDIA

Buenas noches. Me gustaría dar las gracias a to­dos los familiares , profesores y alumnos por haber

asistido a este día tan especial para todos nosotros. Aunque nosotros llegamos más tarde , son muchos

los recuerdos que quedan atrás. Dos años en los que hemos vivido buenos y malos momentos y donde he­

mos aprendido muchas cosas pero la más importante, ser personas.

Recuerdo el primer día de clase , nuevo colegio,

nuevos compañeros, nuevos profesores, todo tan di­ferente pero a la vez tan cercano a los momentos vivi­

dos en Esclavas, Carmelitas, Los Naranjos, Abad Sola

y en el instituto Vall de la Safor. Un nuevo curso iba a empezar y todavía todos estábamos pensando en

el verano, la playa y la fiesta. Pero pronto nos dimos

cuenta de la realidad , estábamos de nuevo allí, propo­niéndonos nuevas metas.

El otro día me pidieron que recordara estos dos

años en un breve resumen , pero no es fácil resumir cada momento, cada experiencia y cada hecho que por insignificante que parezca está y estará en nuestro recuerdo.

A lo largo de estos años, hemos tenido muchas anécdotas para recordar: nuestro viaje a Roma, algu­

nas cenas y excursiones ... Seguro que nadie olvidará los monólogos de Alicia sobre el valenciano aplicado a

la vida práctica como el kebab o la frutería o a Graciela recomendarle que se tome una caja de strepsils.

Tampoco olvidaremos la obsesión de Marta por controlar el tiempo y avanzar temario, a Loles por in­

tentar que la entendamos o a Gonzalo decirle que en

nuestra vida, i tu pitarás!

ma ..... 4~

También agradecemos al Pare Enric la paciencia que ha tenido con nosotros y todo el material que nos

ha dejado ver, a Alicia por explicarnos a Platón, Des­

cartes y Rousseau que tan irritantes pueden llegar a ser. No podemos olvidarnos de todos los momentos vividos con Raquel, Xavi , el Pare Mulet y Ma Carmen.

Y, por último, debemos dar mil gracias a nuestro tu­

tor Borja por habernos ayudado este año con nuestros nervios y por habérselo tomado todo con humor.

Monotemas y lemas como "Bienvenidos a 2° de

Bach iller" o canciones como "Stand by me" o "1 feel

it in my fingers" han marcado nuestro paso por este colegio. Frases míticas que nunca olvidaremos como

"ostri tú ", "¿Perdona?" o "que patétic" o personajes tan

importantes en las clases como "el elegido", "el asesi­

no del rostro" o "el chaquetilla".

Agradecer al presidente y a la delegada María todo

el apoyo que nos han dado. Pero también debemos dar las gracias a nuestros padres , hermanos y familia­

res por toda la ayuda que nos han brindado y por la

paciencia que han tenido con nosotros.

Sin duda alguna, hoyes un día de sentimientos en­contrados ; de felicidad porque terminamos un ciclo de nuestras vidas y de tristeza porque dejamos muchos

amigos y muchos profesores que nos han dedicado

su tiempo para hacer de nosotros mejores personas. Pero se abre un nuevo camino, y con ello una nueva esperanza.

Un nuevo reto viene, la Universidad , en el que no

sabemos lo que nos deparará, aunque tenemos una cosa bien clara, y es que si lo que viene es la mitad de bueno de lo que ya ha pasado, adelante, pero si por

una de aquellas, en un futuro nos preguntan de donde

venimos, responderemos con la cabeza bien alta que de las Escuelas pías.

Cada etapa de la vida tiene su esencia pero nada te deja más que la del aprendizaje , por eso agra­

decemos infinitamente la oportunidad que se nos ha dado de estudiar en este colegio , finalizando así nues­tros estudios hacia la conquista de nuestros sueños,

donde no queda más que dar vuelta a la página de un

libro que continua escribiéndose rumbo al éxito. Muchas gracias a todos . Hasta siempre.

Iván Morcillo

r-+.J oro ..í:L UQJ e,....... ro,.......

v:J .r-t X

(/)+.J .r-t ro c..cn o

,.......QJ _ro

oc uru (/)

.r-t QJ

U-o e roro Le lLE

::::s \QJ ,.......

(/)ro o

"Jro e

QJ::::S -0-

-o +.J ro QJ

.r-t L E ro o c..

U

QJ

-o

(/)

L ::::s u (/)

.r-t A

REVISTA 2010 2 O 1 1

Pare Mulet, direcció, professorat, alumnes, pares,

familiars i amics, bona nit. Estem en este acte per a celebrar el final d'un cicle

en la vida deis nostres fills. Dic final pero he de dir "principi". És I'inici d'una nova etapa, en la que tots

seguim involucrats.

Pare ix que va ser ahir quan van arribar al col 'legi amb la seua motxilla plena de molta il ' lusió i bons

desitjos ... pareix que va ser ahir quan ens reuníem en la placeta les mares i algun pare , "done fe d'aixo" perqué pogueren jugar i conéixer-se millor. Els ani­

versaris, les primeres eixides al cine i quants altres records ...

Van arribar els primers viatges, a la Loma o a Orea

recordeu i i i iquina manera de patir!!! Més tard arriba Su'issa, el Camí a Santiago i per

últim Roma.

Aquelles reunions amb tutors i professors per a informar-nos deis seus progressos educatius.

Tots hem tingut, com sol dir-se, dies bons i altres no tant, pero sempre hem comptat amb el suport del centre, deis seus professors, tutors, en fi de tot el personal. Gracies a tots per tot.

Fins deis més mínims detalls estem agra·its. Els nostres fills han acabat el batxiller, i ara ... a pel

selectiu que no és poc!

Sovint deixem les coses per a més tard i no per­qué siguem peresosos, si no perqué senzillament no sabem per on comenc;ar-Ies .

Pero vosaltres sí que ho sabeu , sabeu que comp­

teu amb el suport deis vostres pares, amb la nostra

il ' lusió perqué forgeu un esdevenidor futur, no tan Ilun­

ya i aprofiteu minut a minut el que teniu la sort d'haver aconseguit gracies a la vostra constancia, esforc; , i

a la tenacitat de tots eixos desinteressats professors

que vos han dedicat tantíssimes hores i vos han fet perdre els estreps en més d'una ocasió.

Des d'estes paraules vos donem la nostra més sin­

cera enhorabona, volem que vos doneu compte que sou capac;os de tot, si vos ho proposeu ... volem que

seguiu avant amb els vostres estudis, trieu realment el que vos agrade i dicte el cor, ja que esta seria la millor manera que vos sentiu realitzats com a professionals i

persones, ja siga ací, a Valéncia, o on trobeu els estu­dis per a I'eixida professional que vos agrade.

No vos desanimeu mai i si alguna vegada passa, o vos trobeu tristos o sense ganes, recordar-vos del dia

de hui, i recordeu estes paraules i també als vostres

companys que espere i desitge mantingueu la vostra amistat que tants anys vos ha portat a estar junts.

Gracies, enhorabona i fins sempre.

~ ..... ~41

e s c o l a p i a g g a N D i a

42

Bat

xille

rat

43

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Gab

inet

Psi

cope

dagò

gic

L’Orientació acadèmica i PrOfessiOnaL és la part del Projecte Curricular en que s’especifiquen les actuacions que es desenvolupen al Centre per a facilitar la pressa de decisions de cada alumne al llarg de la seua escolaritat respecte al seu futur acadèmic i professional. Amb la orientació es pre-tén facilitar l’ajuda educativa necessària per a que puguen afrontar la tasca de descobrir i elegir els camins més adequats.

Estes actuacions van dirigides tant a facilitar l’elecció de les opcions acadèmiques per a con-tinuar en el sistema educatiu com facilitar la inserció laboral i professional dels joves que han de-cidit finalitzar l’etapa de formació.

Encara que la orien-tació acadèmica i pro-fessional adquireix es-pecial rellevància en els moments en que l’alumne deu elegir entre diverses opcions que poden condi-cionar el seu futur acadè-mic i professional, entenem esta acció orientadora com un procés que és conve-nient desenvolupar durant tota la Secundària.

L’orientació vocacional no té la finalitat de dirigir als alumnes cap a uns camins u altres, sinó que està concebuda amb un caràcter marcadament edu-catiu, com un procés de desenvolupament de les capacitats necessàries per a que puga ser el propi alumne qui prenga les seues decisions de manera lliure i responsable, tant en el moment actual com al llarg de la seua vida.

L’orientació acadèmica i professional al Centre va dirigida fonamentalment a que els alumnes pu-guen decidir de forma realista i planificada segons els següents aspectes:- Coneixement adequat dels seus interessos, ca-

pacitats i recursos

- Coneixement de les diferents opcions educatives i laborals, i de les vies que s’obrin i es tanquen amb cada opció

- Coneixement de les exigències del món laboral i la seua relació amb els diferents estudis

- Un domini adequat de les estratègies i habilitats de decisió

- Afavorir el procés d’autoavaluació així com la re-flexió de les seues capacitats i una interpretació correcta dels seus èxits i fracassos.

Encara que la tutoria grupal siga una de les vies principals per a desen-volupar els continguts de l’ orientació acadèmica i profes-sional, considerem que molts dels coneixements i habilitats implicats en la pressa de de-cisions s’adquireixen amb els aprenentatges que es promouen en les diferents àrees.

El currículum determinat per la legislació vigent de-fineix les intencions educa-tives en termes d’objectius generals d’etapa i d’ àrees; el currículum té un caràc-ter obert i flexible, la qual cosa permet a través dels distints nivells de concre-ció una pràctica educativa

adaptada a les característiques de l’alumnat, tot això obri la via general d’atenció a la diversitat.

Els centres docents han de concretar en els projectes curriculars, en les programacions didàc-tiques i, en última instància, en les programacions de cada professor l’adaptació del currículum rea-litzada, tenint en compte les diferents capacitats, els interessos i motivacions dels alumnes.

Per tot això el professor realitzarà, per als alum-nes que el necessiten, les adaptacions curriculars necessàries seguint els criteris concretats en la normativa d’atenció a la diversitat (adaptacions curriculars significatives i programes de diversi-ficació curricular), i contribuiran a que el conjunt

e s c o l a p i a g g a N D i a

44

Gab

inet

Psi

cope

dagò

gic

dels alumnes puga rebre una resposta adequada a les seues capacitats, interessos i motivacions.

L’avaluació psicopedagògica és un procés com-plementari a l’avaluació que realitza el professorat i tutors de cada grup. Consisteix en l’arreplegada d’informació sobre l’aprenentatge dels alumnes als qui se li realitza, utilitzant els instruments i tècniques especialitzades.

És requisit indispensable per a identificar les necessitats educatives dels alumnes. Necessària-ment s’elaborarà prèvia la pressa de les següents decisions:- Modalitat d’escolarització - L’adopció de mesures adequades a la seua sobre-

dotació intelectual- Les Adaptacions curriculars individuals significati-

ves (ACIS) o d’Accés al Currículum

- Accés a Programes de Diversificació Curricular- Incorporació a PQPI- És important per al Consell Orientador de l’alumne.

L’Orientació Educativa és un procés d’ajuda que afavoreix la qualitat i millora de l’educació, que ha de facilitar el coneixement sistemàtic de les di-ferències individuals i la resposta organitzada més adequada.

Constitueix un element important i decisiu d’atenció a la diversitat, tenint com a objectiu acon-seguir una formació personalitzada que possibilite el desenvolupament integral en coneixements, des-treses i valors dels alumnes en tots els àmbits de la vida.

María Dolores SáezCap Gabinet d’Orientació

La inteligencia emocional de los hijos. Cómo desarrollarla. Antonio Vallés Arándi-

ga. Ed. EOS.

El autor ofrece a los padres orientaciones y actividades concretas para que

ayuden a sus hijos a ser más felices: conociéndose a sí mismos, aprendiendo

a controlar sus emociones y sentimientos, para así resolver sus problemas per-

sonales y de relación con los demás.

Educar en la tolerancia y en la responsabilidad. Josune Eguía Fernández. Ed. EOS.

En el presente libro se aportan pautas de actuación concretas para

afrontar los acontecimientos problemáticos a la hora de educar a los hijos:

responsabilidad, tolerancia, esfuerzo…

45

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Gab

inet

Psi

cope

dagò

gic

Papá, ¿quieres escucharme? Víctor José Villanueva. Ed. Promolibro.Este libro le ayudará a comprender un poco más a su hijo en el período de los 6 a 10 años, a través de una serie de actividades desarrolladas en forma de juego. El material está diseñado para que su hijo exprese sus ideas, sentimien-tos, preocupaciones y emociones de forma fácil y divertida para él. Además, muchas de esas actividades y juegos les introducirá a ustedes en la dinámica del juego, por lo que durante su desarrollo estarán compartiendo todo esto con sus hijos de forma activa, observando y aprendiendo cómo se manifiesta su hijo y cómo son sus relaciones con él.

Cómo educar a mi hijo durante su niñez (6 a 12 años). Maite Vallet. Ed. Wolters Kluwer Educación.Este libro ayuda a los padres a educar a sus hijos, a enseñarles a crecer; a que apren-dan a ser autónomos, libres y responsables; a que aprendan a convivir, a respetar a los demás y a hacerse respetar por todos; a que disfruten de su vida personal y social.Hijos felices. Alicia Banderas. Ed. CúpulaHijos felices expone casos prácticos tratados por la autora, tanto en su consulta como en el programa de televisión Escuela de padres… en apuros, para enseñar a padres y a educadores cómo pueden ayudar a los niños a reforzar su autoesti-ma y su felicidad. El optimismo, la perseverancia, el entusiasmo, la resistencia al estrés, la capacidad de amar y ser amado, la creatividad, el sentido del humor… son factores que caracterizan a los niños que construyen un proyecto de vida pleno. Un libro que responde a ¿puedo enseñar a mi hijo a afrontar las dificultades de la vida?

Educar las emociones y los sentimientos. Segura, M. y Arcas, M. Ed. NarceaUn libro útil para padres interesados en ayudar a sus hijos adolescentes. Aborda estrategias que permitan a los jóvenes conocer sus sentimientos, controlarlos y manejarlos para vivir y crecer.

Páginas webLos menores frente a la tecnología

El Foro Generaciones Interactivas y Pantallas Amigas han lanzado la web Infancia y Tecnología, un recursos didácti-co on line dirigido a niños de 6 a 11 años, padres y profe-sores. En ella, a través, de tres historias animadas, se abordan aspectos que tienen que ver con el uso seguro y saludable de Internet, los videojuegos y los móviles, buscando promover criterios de buen uso de estas tecnologías.

http://www.infanciaytecnologia.com

e s c o l a p i a g g a N D i a

46

Web

www.escolapiagandia.org

Fa poc més d’un any que posarem la nostra pàgina web en marxa, i ara després del pas d’aquest curs 2010-2011 i quasi cinquanta mil visites podem dir que a estat un encert aquesta finestra virtual a l’Escola Pia que és la nostra web.Com a principal novetat d’aquest any destaquen la inclusió de la Associació Catòlica de Pares d’Alumnes com una secció més, on podem trobar la presentació de la associació, la descàrrega de documents i circulars que ells publiquen i la manera de contactar.Sabem que l’èxit d’una web passa per la seua actualització diària i recent en notícies i tot tipus de documents, a més d’informació fixa referent al curs actual (horaris, professors, tutors, etc.), així com l’historial de cursos passats. També l’incloure l’accés a la plataforma educativa fa que aprofitem l’informar-nos si es presenten novetats abans de accedir a la plataforma esmentada.Com a resum d’aquest curs, tot i que no s’ha acabat direm que s’han introduït passades les cent notícies, documents de tots tipus, amb també quasi cent circulars, més de quatre-centes cinquanta imatges a la galeria multimèdia a mes d’una vintena llarga de vídeos, així com no ha faltat la reflexió setmanal que de segur ens apropa a Jesús amb cinquanta-tres Fulls del Diumenge.

47

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Nov

a Pl

ataf

orm

a

e s c o l a p i a g g a N D i a

48

Cró

nica

Se acabaron los días de fiesta pero el mes de octubre aún guardaba un acontecimiento muy especial para algunos alumnos de 1º de Bachi-ller, el Sacramento de la Confirmación. Durante 2 años algunos alumnos del colegio han sido acompañados por profesores que han querido que estos jóvenes no solo sean confirmados, sino que fundamentalmente den un paso en su fe y en la Iglesia.

Llegó el mes de noviembre, el mes de Calasanz y de repente todo el colegio se impregnó de ese aroma que tienen las actividades hechas por los pequeños con cariño, se impregnó del buen sa-bor que siempre dejan las actuaciones del coro y de nuestros jóvenes poetas. Como siempre fue un gran día de fiesta y autoridades, colegios, an-tiguos alumnos y amigos en general nos acom-pañaron en esta celebración tan entrañable para todos los que nos sentimos escolapios.

El final del año trae una catarata de sensaciones los festivales de Navidad de pequeños y menos pequeños, las notas y la cercanía de las fiestas hacen que nuestros alumnos, los padres y hasta los abuelos se llenen de emoción por estas ce-lebraciones.Para terminar el año, en la comunidad escolapia se celebran los 60 años de ordenación sacerdo-tal del P. Vicent García, que preside una eucaris-tía y a ella asisten también los escolapios de la Comunidad de San Joaquín de Valencia.

En este colegio no faltan las actividades solidarias y en la campaña del Kilo todos los componentes de la comunidad educativa han participado para recoger una gran cantidad de productos ahora que son tan necesarios. Los alumnos de secun-daria y bachiller también participaron en “El ayuno voluntario” en estas fechas de inicio de cuaresma, en esta actividad se concienciaron de lo impor-tante que es compartir con los más necesitados al tiempo que tuvieron un momento de reflexión personal.

Todo empezó un 9 de septiembre con unos ni-ños que todavía se acordaban de la piscina y la playa y que sin darse cuenta ya estaban en el colegio. Unos los más pequeños llegaron un día en que las madres tuvieron que dejarlos en los brazos de Alfredo porque lloraban como solo puede llorar un niño cuando es su primer día de colegio. Otros los más mayores llegaron al colegio de primaria y se reencontraron con sus viejos amigos, se contaron historias del verano y vieron con emoción e interés con qué profeso-res iban a compartir el año.El 15 de septiembre el colegio ya estaba al com-pleto, ESO y Bachillerato abrían sus puertas.Pero ya sabéis que aquí en Gandía tenemos un mes de octubre particular llenó de fiestas, puen-tes y alegría. Como siempre para alegría de los más pequeños nos visitó la banda del tío de la porra que sacó a los niños del colegio para que disfrutaran de unos días de las atracciones y los espectáculos de la feria.

Cró

nica

Nadales dels alumnes

d’infantil

El P. Vicent presideix l’Eucaristia als 60 anys de sacerdot

Escolapis de València i Gandia a l’Eucaristia

Xiquets d’infantil

por G

onza

lo C

hiriv

ella

49

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Cró

nica

Cuando menos te lo esperas llega la primavera las actividades crecen y los alumnos preparan la falla que se quemará el día 15 en el colegio, este año la fiesta fue animada por una charanga de alumnos y profesores que animaron la “cremà” con pasodobles y canciones. Como siempre el ACPA obsequió a todos los asistentes con una ”Xocolatà “.

En abril el colegio se fue de viaje y los alumnos de 4º tuvieron un es-tupendo viaje a Jaca y Salou (Port Aventura).Los alumnos de 2º de Ba-chillerato se fueron a Roma en Barco y antes visitaron Barcelona y la Sa-grada Familia. Por último los alum-nos de 6º de primaria se fueron a la granja-escuela de la Loma donde jugaron y convivieron unos días en medio de la naturaleza.

En mayo, ya estaban fijadas las fechas en el se-gundo y tercer domingo para las primeras co-muniones de nuestros alumnos, en valenciano la primera y en castellano la segunda. En am-bas colaboró el coro del colegio y la iglesia es-tuvo repleta. Fueron muy solemnes y las familias agradecieron la preparación previa.

Ya empieza el final de curso, los alumnos de 2º de Bachillerato se empiezan a poner nerviosos por la cercanía del final de curso, la llegada del selectivo y el definitivo adiós de su colegio. El 27 mayo se despidieron en una celebración y una cena poste-rior en la que hubo tiempo para todo: recuerdos, fotos para la posteridad y una celebración para dar gracias por todo lo vivido y aprendido en estos años.

También en mayo hubo tiempo para La trobada d’escoles en valencià donde jóvenes escritores en valenciano del colegio recibieron premios por sus redacciones. Los profesores de infantil y primaria realizaron varios talleres que fueron del agrado de todos los niños que se acercaron hasta Xeresa.Llegó el final de curso y con él las notas, los traba-jos de verano, las despedidas y la vuelta a la pla-ya, los momentos de descanso y la cuenta atrás para un nuevo curso lleno de actividades.

Y nos dejamos gran cantidad de activida-des que se realizaron a lo largo del curso y que no hemos nombrado como todos los teatros que se realizaron, todas las visitas a la biblioteca, la magnífica campaña de animación lectora que se celebró en abril (fundamentalmente en primaria), las ex-cursiones en todos los cursos…Esperamos que el año que viene esté lle-no de momentos tan buenos como los de este año, en los que nuestros niños y jó-venes han aprendido y han llegado a casa diciéndonos lo bien que se lo han pasado o lo mucho que han aprendido o han vivi-do.

Falla del col·legi

Xaranga de professors i alumnes a la falla del col·legi

Celebració de les Primeres Comu-nions - vista de l’Església

Xocolatada

e s c o l a p i a g g a N D i a

50

Sant

Bor

ja

Visita de la imatge de Sant BorjaEl III General de la Companyia de Jesús, IV Duc de Gandia i Marquès de Llombai, Gran d’Espanya i Virrei de Catalunya, Francesc de Borja va nàixer un 28 d’octubre de 1510 al Palau Ducal de Gandia fruit del matrimoni de Joan de Borja, III Duc de Gandia, amb Joana d’Aragó, era besnét d’Alexandre VI i de Ferran el Catòlic.Des de ben jove va residir a la Cort de l’emperador Carles V i va man-tindre un estreta relació amb ell.Es va casar amb Elionor de Castro, una dama portuguesa, amb qui va tindre huit fills. Va servir a l’emperadriu Isabel.Primer marquès de Llombai (1530), fou Virrei de Catalunya (1539-1542). Nomenat duc de Gandia el 1543. Va fundar la Universitat de

Gandia (1546), actualment és el nostre edi-fici de l’Escola Pia.Ja viudo, dos anys després va professar secretament en la Companyia de Jesús. Va renunciar als seus estats i va ser ordenat sacerdot en el 1551. Després se n’anà a Roma. Com a jesuïta va complir diversos encàrrecs eclesiàstics i oficials. Va escriure sobre temes espirituals i composà música religiosa.Va refusar ser cardenal i assistí a la mort de Joana la Boja (1554) i fou marmessor de Carles V (1558). Va ser elegit tercer Pre-pòsit General de la Companyia de Jesús

(1565). Portà a terme una important expansió de la Companyia, creà molt col·legis a Europa i missions a Amèrica.Va morir a Roma el 1572. El papa Climent X, el va canonitzar l’any 1671.Com és costum, la imatge del Sant va visitar la nostra església dins la processó general del dia de la festa. Es va resar l’oració del Cinqué Centenari i es va donar a besar la relíquia del Sant.

Enguany dins de la celebració del Cinquè Centenari del Naixement hem celebrat la FESTA DE SANT FRANCESC DE BORJA, el 3 d’octubre.

El IV Duc de Gandia i la seua fa-mília visitaren el nostre Col·legiDins de les celebracions de l’any borgià, el dia 9 de desembre de 2010 el IV Duc de Gandia, Francesc de Borja i la seua esposa, la Duquessa Elionor de Portugal visitaren el nostre col·legi, amb els seus huit fills, obria la desfilada un parell d’alabarders amb les seus respectives espases.Es feren presents també durant la visita un mag amb la seua poció màgi-ca, per ajudar a fer-se grans als més menuts i finalment, arribà el monstre del Palau que portà caramels per a tots els alumnes.Una magnífica visita que tots recordarem durant molt de temps, cal agrair al jesuïta P. Jose Puig Miret, que va fer de mitjancer per tal d’aconseguir que pogués dur-se avant.

51

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Espo

rt

Aquest any els alumnes de 1r i 2n de primària han participat en els jocs mu-nicipals de Gandia. Han disputat una lliga enfrontant-se a altres col-legis de la ciutat. Durant la competició han jugat a diferents esports com: futbol, bàsquet, volley-ball i hockey on han pogut descobrir noves sensacions en els diferents esports practicats.

La temporada ha sigut molt satis-factòria, tant pels resultats com per l’ambient que ha regnat durant tota la temporada entre els xiquets, pares i mares i l’entrenador.

Començaré felicitant als xiquets de 1r pel seu esforç i compromís durant tota la temporada, han sigut molt fidels i no han deixat mai d’acudir als partits, la llàstima ha sigut que ens ha faltat una mica de sort en els resultats, peró de segur que si continuen treballant així, la pròxima temporarda serà tot un èxit. Ànim CAMPIONS.

Als alumnes de 2n també els voldria felicitar tant pel seu compromís i se-rietat durant tot l’any tant en els entre-naments com en els partits com pels seus fenomenals resultats al llarg de tota la temporada. Han quedat CAM-PIONS de la lliga. Espere que la pròxi-ma temporada continueu treballant així.

Per últim agraïr als pares i mares el re-colzament que m’han donat i que per a mi ha sigut molt important, a banda d’haver animat als seus fills sense pa-rar un instant durant tota la tempora-da.

Fins el proper curs.

Un abraç i moltes gràcies.

Vicent Torres

e s c o l a p i a g g a N D i a

52

Escu

ela

de P

adre

s

Al comienzo del curso acadé-mico 2010 – 11 la Comunidad Educativa del Colegio, ofreció a los padres de familia la posibili-dad de tener una charla formativa mensual.El tríptico enviado decía: “Escue-la de Padres”. Ciclo de Confe-rencias. Temas instructivos para padres educadores.

Un fragmento de una carta de S, José de Calasanz sobre la edu-cación que han de recibir los alumnos.El calendario con las fechas, primer jueves de cada mes, de Octubre a Junio, a las 20 horas. En una de las solapas del trípti-co una especie de boletín donde los padres manifestaban su inte-

rés por asistir a dichas charlas formativas. La contestación fue bastante satisfactoria, dando a entender que se comprometían a asistir. Así ha sido con puntual perseverancia, agregándose, posteriormente, las personas in-teresadas, tengan o no hijos en el Colegio.Autoeducarse es conocerse.

TEMARIOCURSO 2010 - 11

Primer Núcleo, que ha tratado sobre el “YO”, la Persona.Estructura principal de la persona humana con sus grandes dimensiones, tales como el Fondo Vital o lo Biológico. El Fondo Endotímico, íntimo y profundo, con la Emotividad, el Inconsciente y la cantidad de grabaciones, positivas y negativas, que llevamos dentro desde que nos engendran. Pulsiones que nos condicionan. La inteligencia, clases de la misma y la inteligencia emocional. La Voluntad con sus implicaciones. La dimensión so-cial y la tendencia hacia lo trascendente.Y toda esa maravilla ¿para qué?: para descubrir el mundo que nos rodea y para relacionarnos. Nive-les de relación.Descripción de las características propias de la edad adulta, de 18 a 80 años.Síntomas de ajuste satisfactorio de la estructura de la persona, para sentirse feliz, en equilibrio y armonía, consigo misma y con los demás.Síntomas de ajuste insatisfactorio y rasgos de des-compensación.Ajuste psicosexual satisfactorio.Comportamiento de la mujer sensata que quiere conseguir la felicidad conyugal.

(Naturalmente que no hemos dado todo el con-tenido del Primer Núcleo, ya que es mucho más amplio de lo que aquí se refleja.)

por Teodoro del Val, Sch. P

53

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Escu

ela

de P

adre

s

CURSO 2011 – 12

Segundo Núcleo: “TÚ” – “YO”. Novios. La pareja. Ma-trimonio.

Modelos relacionales en la pareja (según su estabi-lidad, la historia de ambos, los niveles de relación, etapas del desarrollo del Amor y etapas hacia el ma-trimonio).Tipos de conflictos más frecuentes. Síntomas que acompañan al conflicto.¿Qué hacer?: (Ejercicios prácticos)Por qué te seleccioné. Escala de valores. Actitud y Acción. Etapas o pasos para resolver un problema. Mecanismo individual para superar una situación dañina. Saber dialogar. Programa de acción para la pareja matrimonial.Comunicación transaccional y factores que la blo-quean.Para una buena intercomunicación y diálogo ante problemas concretos.Modelos positivos de interacción padres – hijos.Modelos negativos.Algunos de los fallos de los padres-educadores en la educación: (tipos de familia en lo educativo, me-didas antipedagógicas, origen de los problemas, para hacerlos delincuentes, detector de si estás o no preparada/o para ser educador de tus hijos. Y ter-mina el temario con esta frase: Conocer bien para educar mejor.

CURSO 2012 – 13

Tercer Núcleo: “TU” – “YO” – “ELLOS”. La Persona. La Pareja. El Matrimonio. Los hijos.

Agradezco al Colegio, en nombre propio y el de las personas asistentes, la oportunidad de hacer-nos bien, para que repercuta en otras personas, familia, hijos, educadores y educandos. Y a los que han estado presentes, gracias por la perseve-rancia, la actitud positiva, la escucha provechosa y la cercanía amistosa.

e s c o l a p i a g g a N D i a

54

Com

enta

ri lli

bre

deia eL recOrdat i enYOrat Pare Vicent Faus que a Gandia la vida cultural és molt més important que a la capital, València. No sé si aquest comentari arriba a ser una realitat, però, llegint l’excel·lent llibre que ara ressenyem , no hi ha dubte que hi ha fonament per a tal afirmació.

El Professor Vicente León, que ja s’havia apropat al tema anteriorment, aborda en aquesta darrera obra la qüestió de l’educació al segle XVIII i l’aferrissada lluita que pel seu control protagonitzaren jesuïtes, escolapis i il·lustrats; i ho fa de una manera quasi definitiva. És difícil posar objeccions al seu treball, enfocat amb rigor i objectivitat, i sedimentat en un exhaustiu treball d’investigació de les fonts i la bi-bliografia més completa, utilitzada profusament a les notes. Potser hauria estat molt encertat incorporar al final del llibre un recull de tota la bibliografia consul-tada, que ja apareix als peus de pàgina, encara que possiblement els criteris editorials hagin imposat el model utilitzat.

La qüestió tractada no pot resultar més interes-sant. Al segle XVIII, l’ensenyament secundari es recolzava en les aules de llatinitat, on s’impartia la gramàtica llatina. Aquest ensenyament no estava monopolitzat per la Universitat, eren presents també el Cabildo Catedralici i els jesuïtes, qui exercien la docència de llatí d’una manera més o menys legal. A aquest conflictiu repartiment educatiu s’afegiren els escolapis l’any 1737, amb la fundació d’un col·legi à Valencia. Els jesuïtes, els principals perjudicats

per l’arribada dels escolapis, aconsegui-ren el suport de la monarquia en 1741, data d’aprovació de l’anterior Concòrdia de 1728, prohibint l’ensenyament de la gramàtica als escolapis. Aquest enfronta-ment, tindria la seua continuïtat en recur-sos i desobediències variades, fins la data clau de l ‘arribada al tron de Carles III. En aquest moment, els escolapis obtenen al seu favor el Reial Decret de 7 de maig de 1760, pel qual se’ls permetria la continua-ció de l’ensenyament de la gramàtica. El continu i sòlid suport de l’Arquebisbe de València, Andrés Mayoral, i la posterior expulsió dels jesuïtes en 1767, consolida-ren la posició dels escolapis en l’educació secundaria.

Vicente León s’apropa a aquesta rea-litat d’una manera objectiva, sense pren-dre partit i sense quedar-se en l’anècdota, analitza acuradament els idearis educatius i espirituals d’ambdues ordes religioses i les seues visions oposades en punts molt concrets, com ara l’educació dels pobres dels escolapis front a la formació de les classes dirigents dels jesuïtes. En aquest sentit resulta molt interessant el capítol de-dicat a la fundació de l’Orde Escolàpia per Sant Josep de Calassanç, i ho és perquè ho fa allunyat de qualsevol intenció hagio-gràfica, resumint amb molt d’encert els principis de la congregació, pietat i lletres, i els entrebancs per tirar endavant la seua obra, centrada en l’educació dels pobres. Com assenyala el propi autor: “Convé destacar el caràcter reformador de Calas-sanç aplicat a l’educació d’infants i joves sense exclusions ni sectarismes ridícula-ment piadosos o beats, com era costum en ambients catòlics fanatitzats per la por i l’odi als heretges, ço és, a l’altre, a la di-ferència, al desconegut” (p. 86).

Esperem que la lectura d’aquesta obra contribueisca a normalitzar aquest as-pecte –educar sense exclusions ni secta-risme– en totes les obres pedagògiques actuals.

Luis Sánchez González

«Lluita pel control de l’educació valenciana al segle XVIII. Jesuïtes, escolapis i il·lustrats»

Vicente León Navarro. CEIC Alfons El Vell, Gandia, 2010, 308 pp.

55

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Cin

ema

cinema“De dioses y hombres”Títol original: Des hommes et des dieuxDirigida por Xavier BeauvoisIntèrprets: Lambert Wilson, Michael Lonsdale, Olivier Rabourdin…Llarg-metratge França.Gènere: DramaDuració: 1h.52 min Any de producció: 2010Data d’estrena: 14 gener 2011

arGUment deL fiLmVuit religiosos cistercencs del monestir Mare de Déu de l’Atlas a Tibhirine, en les muntanyes del Magrib, a la fi del segle XX conviuen en perfecta harmonia amb la població musulmana, amb els qui treballen i compar-teixen ritus i celebracions. No obstant això, de forma

inesperada, un grup de treballadors estrangers és assassinat per un grup ar-mat. Encara que l’exèrcit ofereix als monjos la seua protecció, aquests decideixen rebutjar-la i, al poc temps, reben la visita del grup que ha dut a terme la matança. Mentre el prior es manté ferm i aconsegueix desfer-se d’ells, alguns dels religio-sos volen anar-se’n del monestir, però la decisió ha de ser col·lectiva. Els monjos tractaran de salvar la vida de diversos terroristes, alguna cosa que enfuriarà a l’exèrcit, però ara tenen clar el que volen: quedar-se allí, amb la gent a la qual serveixen, coste el que coste.

cOmentariEls he volgut parlar d’aquesta pel·lícula, perquè em sembla que no solament els pot agradar, sinó molt més, pot fer-los molt de bé. I es molt digna per poder veure’s amb la família.Ambientada en els anys 90, en realitat la història podia ser representada en qual-sevol temps, en qualsevol lloc. Perquè el que a l’efecte del relat interessa, trans-corre a l’interior d’una comunitat religiosa amb vocació de màrtir. Enmig d’una rea-

e s c o l a p i a g g a N D i a

56

Cin

ema

litat musulmana, el monestir roman com una marca arqueològica tan útil –els monjos ajuden als veïns, els curen i els atenen-, com a marca simbòlica en un món ecumènic on en nom de Déu s’estima i es mata.Aquests nou monjos cistercencs representen una bondat de santoral i aqueixa és la qüestió fonamental que preocupa al director: què porta a uns homes a assumir un sacrifici tan desmesurat. En la seua galeria de retrats, Beauvois no ha pogut evi-tar contagiar-se per l’excels poètic del que representa. Els personatges esdevenen més icones que homes de carn i os. La seua generositat els precedeix, encara que aqueixa actitud provoque una sèrie de preguntes que, després de contemplar el film, s’imposen a l’espectador.En el nostre país hi ha moltes persones amb aqueixa capacitat de contemplació i cordialitat; però si és tan difícil que es facen pel·lícules sobre elles és perquè són invisibles en el discurs públic.Quant de bé poden fer aquestes pel·lícules que recorden el treball ben fet, que la fe religiosa pot ser viscuda d’una manera senzilla, que es pot ser radical i heroic sense alçar la veu, fent cada dia l’ofici de cadascú.Hi ha en l’últim terç del film, una seqüència nuclear, decisiva. En ella, amb la música del Llac dels cignes de fons, el director Xavier Beauvois, escenifica una pentecosta sacrificial, el moment decisiu, l’instant del miracle pel qual un grup d’homes acovar-dits se senten ungits per la gràcia d’una decisió divina. Està filmat amb delectació barroca, amb primers plànols arrancats dels llenços de Caravaggio i amb llàgrimes a l’estil dels èxtasis de Bernini. L’efecte és impressionant. Impossible no sentir-se travessat per les emocions que porten nou homes decidits a morir per (quasi) res. A açò s’uneix la interpretació d’uns actors extraordinaris, es comprèn així que De déus i homes triomfara en el festival de Cannes.Com a conclusió i exemple pràctic, és emocionant escoltar dins d’aquesta escena final el testament que el superior d’aquella abadia cistercenca deixava escrit abans del seu martiri.Els recomane en tot cas, poder veure-la i deixar-se portar per la seua senzillesa i profunditat. S’ho val.

Francesc Mulet

57

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Cin

ema

Testament espiritual del Prior, Christian de Chergéen nom propi i de la Comunitat, abans de morir

Si m’arribava un dia –i aquest dia podria ser avui– de ser víctima del terrorisme que ara sembla voler abas-tar tots els estrangers que viuen a l’Alger, jo voldria que la meua comunitat, la meua Església, la meua família, recorden que la meua vida estava LLIURADA a Déu i a aquest país.

Que accepten que l’Únic Amo de tota vida no podria restar al marge d’aquesta partença brutal. Que pre-guen per mi: Com podria jo ser trobat digne d’una tal ofrena? Que sàpien associar aquesta mort a tantes altres tan violentes i abandonades en la indiferència de l’anonimat. La meua vida no té més valor que una altra. Tampoc no en té menys. En tot cas, no té la innocència de la infància. He viscut prou com per a saber‐me còmplice del mal que sembla, desgra-ciadament, prevaldre en el món, còmplice fins i tot d’aquell que em podria colpejar cegament.

Desitjaria, arribat el moment, tenir aquest instant de lucidesa que em permeta de demanar el perdó de Déu i el dels meus germans en humanitat, i alhora de perdonar de tot cor el qui m’haja pogut ferir. Jo no seria capaç de desitjar una mort com aquesta. Em sembla important de dir‐ho en veu alta. En efec-te, no veig com podria alegrar‐me que aquest poble que jo estime siga acusat, indistintament, del meu assassinat.

Seria pagar molt car allò que se’n dirà, potser, la «gràcia del martiri» si ha de ser deguda a un algerià, siga qui siga, sobretot si diu que actua en fidelitat a allò que ell creu que és l’Islam.

Jo sé el menyspreu amb què s’ha volgut envoltar els algerians considerats globalment. Conec també les caricatures de l’Islam fomentades per un cert isla-misme. És massa fàcil creure’s tranquil de conscièn-cia a base identificar aquest camí religiós amb els integrismes dels seus extremistes. L’Alger i l’Islam, per a mi són un altra cosa, és un cos i un ànima. Bé prou que ho he proclamat, crec, coneixent com conec tot el que d’ells he rebut, retrobant ben so-

vint el dret fil conductor de l’Evangeli après sobre els genolls de la meua mare, la meua primeríssima Església, precisament a l’Alger i, ja des de llavors, en el respec-te dels creients musulmans. La meua mort, evidentment, semblarà donar la raó als qui m’han tractat, a la lleugera, d’ingenu o d’idealista: «Que diga ara què en pensa d’això!» Però aquests han de saber que d’una vegada per totes serà satisfeta la meua més punyent curiositat. Llavors, si Déu vol, podré endin-sar la meua mirada en la del Pare per contemplar amb Ell els seus fills de l’Islam tal com Ell els veu, tot il·luminats per la glòria de Crist, fruits de la Seua Passió, inundats pel Do de l’Esperit, que té sempre el goig secret d’establir la comunió i restablir la sem-blança, jugant amb les diferències.

Per aquesta vida perduda, totalment meua i totalment d’ells, jo en done gràcies a Déu que sembla haver‐la volguda enterament per a aquest GOIG, contra tot i malgrat tot.

En aquest «GRÀCIES» en què tot és dit, definitiva-ment, sobre la meua vida, jo us incloc, per descomp-tat, amics d’ahir i d’avui, i vosaltres, amics d’aquí, al costat de la meua mare i el meu pare, les meues germanes i germans i els seus, cèntuple convingut segons la promesa.

I també a tu, amic de l’últim instant, que no hauràs sabut això que feies. Sí, també per a tu, vull aquest «GRÀCIES» i aquest «ADÉU», un Déu en qui et veig. I que ens siga concedit de retrobar‐nos, lladres be-naurats al paradís, si així ho vol Déu, el nostre Pare, teu i meu.

AMEN! INSHALLAH!

L’Alger, 1-12-1993. Tibhirine, 1-1-1994.

Christian de Chergé,

Prior del Monestir de Tibhirine (L’Alger)

e s c o l a p i a g g a N D i a

58

Auc

a

59

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

EPA

Gan

dia

P. Francesc Mulet, Rector de l’Escola Pia de Gandia, Encarna Sansaloni, Coordinadora de la UNED de Gandia; Antoni Durà, Director de Polítiques Culturals de l’Ajuntament de Gandia; Jaume Torres, president de l’Associació d’Alumnes de l’Escola d’Adults de Gandia; companys i compan-yes, excompanys i excompan-yes, alumnes i exalumnes, amics i coneguts, senyores i senyors, benvinguts a aquest acte cen-tral de la commemoració del 25è aniversari de l’Escola d’Adults de Gandia (1986-2011).

25 anys fent escola. “Fer escola”, un modisme ben carregat de significació. Res més estimulant li po-dria passar a una institució com la nostra, sinó que es diguera que, fent escola, hem fet escola.

I és que, companys i companyes, malgrat tot, no hi ha cap altra professió tan bonica i gratificant com la nostra.

Doncs nosaltres, l’Escola d’Adults de Gandia, va començar la seua tasca en unes aules ce-dides per l’Ajuntament al col·legi Gregori Maians; això era el curs escolar 1985-86. D’aquell primer curs, amb tres professors i un centenar d’alumnes hem passat a 11 professors, 9 de conselleria i 2 municipals, i vora 800 alumnes.

Una escola, la nostra, que és pública, i que l’Ajuntament va vo-ler estendre fins al Grau, on te-nim, quasi des dels inicis, dues aules ateses per dues professo-res municipals contractades per l’Ajuntament.

Una escola que va nàixer per

atendre a les persones de més de 16 anys que no estaven en possessió del títol de Graduat Escolar, i que, amb el decurs dels anys, s’ha anat adaptant a les necessitats educatives i cul-turals que Gandia i la comarca necessitava en cada moment en la formació de persones adultes: l’alfabetització i el ja extingit Gra-duat Escolar primerament i, des de fa uns anys, l’educació de base, el Graduat en Secundària, i la preparació per a les Proves Lliures de Cicles Formatius de Grau Superior.

Tot això sense oblidar altres instruments que ens calen per a adaptar-nos als nous temps i les noves tecnologies: la informàti-ca, els cursos de valencià per a les proves de la JQCV, cursos de valencià i de castellà per a per-sones nouvingudes, o l’anglès, entre altres. Perquè es tracta de créixer, d’avançar, d’integrar-nos, és una exigència a què ens obliga la vida.

Però poques coses naixen per generació espontània. Tot és pro-ducte d’un abans, d’una evolució.

L’educació d’adults no va nàixer fa només uns anys. Aquest mateix edifici on ara ens trobem,

l’Escola Pia, va ser la primera Uni-versitat Jesuítica a l’Espanya del segle XVI, com sabeu.

Però si ens n’anem tan cap enrere fent referència a l’ensenyament d’adults no acaba-rem mai.

En fem una breu recordança a partir del segle XX.

La primera llei d’Educació d’Adults es remunta a l’any 1900. Els primers 30 anys del segle XX es legisla amb pocs resultats efi-caços. És un ensenyament gratuït per als menors de 21 anys, que s’imparteix en diferents centres,

tant laics com confessionals.Durant la República, es

dóna prioritat a l’Escola Pri-mària per tal d’alfabetitzar la població, que tenia un alt percentatge de persones ille-trades. Amb dos objectius fo-namentals: cobrir el buit exis-tent en els ensenyaments no reglats d’Educació d’Adults, i corregir el desfasament cul-tural entre les zones urbanes i les rurals.Durant el període franquista

es desmunta el sistema educatiu republicà. Es produeix una cen-sura de llibres de text. L’educació d’adults deixa de ser un dret i es converteix en una concessió de la bondat dels governants. L’educació de les dones es consi-dera menys prioritària que la dels homes.

Tot i això, durant el anys 50 es produeixen diversos moviments, contra l’Analfabetisme. Mitjançant un decret de 1954 es reorganit-za l’Educació d’Adults en quatre modalitats: alfabetització, ensen-yaments supletoris per a aquells que no tenen els coneixements

Acte Institucional 25è aniversariEscola d’Adults de Gandia

e s c o l a p i a g g a N D i a

60

EPA

Gan

dia

bàsics, ampliació cultural i clas-ses d’iniciació professional.

En els anys 60 es du a terme una altra Campanya Nacional d’Alfabetització.

Es considera l’analfabetisme com una xacra social que s’ha d’eradicar. Per això es creen 5.000 escoles oficials, … però ni tampoc així s’aconsegueix reduir l’analfabetisme en més d’un 4% en 10 anys. Per una altra banda s’estenen els Programes de Pro-moció Professional Obrera per tal de formar mà d’obra qualificada.

I arribem als anys de la Transi-ció Democràtica, on la Llei Gene-ral d’Educació inicia el desenvo-lupament i l’impuls de l’Educació d’Adults.

El programa d’EPA de 1973 pretén elaborar estudis i iniciar experiències per a desenvolupar la Llei de 1970.

En la dècada dels 80 s’amplia l’oferta de formació professional i ocupacional. A més, els centres d’adults deixen d’impartir exclusi-vament ensenyaments reglats i es converteixen en impulsors i dina-mitzadors socials amb una oferta formativa més ampla i diversa,

En 1990 la Llei General del Sis-tema Educatiu (LOGSE) estableix el dret a l’educació permanent de tota la població en tots els seus nivells i graus i adaptats a les di-verses necessitats.

Les Lleis Autonòmiques d’Educació promulgades per les Comunitats Autònomes determi-nen models específics per a cada territori. Així, l’any 1995 s’aprova la Llei Valenciana de Persones Adultes.

Es innegable que, al llarg dels últims trenta anys, la formació de les Persones Adultes ha canviat molt respecte a la concepció que s’hi tenia al final dels anys 60. El final dels 90 i els que portem ja del segle XXI, han donat pas a un

altre tipus de demanda, originada inevitablement també per un altre tipus de població amb necessi-tats diferents, els nouvinguts, que demanen un aprenentatge que els integre plenament en la nostra societat.

Si afegim l’evolució que el ma-teix concepte d’educació perma-nent ha sofert durant els darrers 10 anys en totes les grans ins-tàncies educatives i polítiques, ens trobarem front a un escenari totalment diferent del que ja co-neixíem en la FPA i un repte nou al que calia donar resposta.

Efectivament, els darrers cinc anys han marcat una pauta nova

en l’aprenentatge permanent. Quasi totes les grans institucions europees i mundials han abordat la qüestió i han intentat marcar pautes que apunten en una direc-ció semblant: és un dret de les persones que haurien d’exercir-lo al llarg de tota la seua vida. La configuració d’aquest dret en una realitat ha implicat la presa en consideració d’iniciatives socio-polítiques ben diverses, entre les quals, l’Informe que la Comissió Europea sobre l’Educació al se-gle XXI va realitzar per encàrrec de la UNESCO, i que estableix els quatre pilars bàsics de l’educació que incideixen de ple en la FPA:* Aprendre a conèixer: dominar

els instruments del coneixement de forma que cadascú puga fer la seua aportació a la societat.

* Aprendre a fer: Aprenem per a fer coses i a poder desenvolu-par-les en grup.

* Aprendre a conviure i a tre-

ballar en projectes comuns, a descobrir progressivament l’altre, a trobar les seues di-ferències i no interpretar-les com a febleses.

* Aprendre a ésser, a desenvo-lupar tots els aspectes de la nostra persona, a compartir les nostres emocions i sentiments.

I nosaltres n’afegim una més, “aprendre a aprendre” que ha si-gut, al llarg d’aquestos 25 anys, la filosofia bàsica de l’Escola d’Adults Jaume I de Gandia.

25 anys fent escola. D’ací cap allà.

Primer, al Gregori Maians, un any després a les escoles mu-nicipals de Benipeixcar, d’allí a uns baixos del carrer Abat Solà, després a uns altres baixos del carrer Benisuai, i ja finalment, en aquest magnífic edifici de l’Escola Pia, que compartim amb els Es-colapis i la UNED. Tot un periple per la Gandia escolar, buscant la ubicació més idònia per a una es-cola que anava i va creixent any rere any.

I ací estem i ací seguirem, sempre pendents de les neces-sitats educatives i culturals de la nostra comarca, que és el nostre deure, i, com hem dit, el nostre plaer.

Alumnes, vos animem a seguir endavant en el vostre desenrot-llament intel·lectual i educació en valors socials. Enhorabona per la vostra dedicació, pel vostre interès, les vostres ganes de su-peració.

Companys i companyes, en-davant amb aquesta tasca, que és també un gaudi, d’ajudar els nostres alumnes a aconseguir els seus objectius. I a complir-ne 25 més, que sou joves.

Salvador CaudeliDirector EPA Gandia

61

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Sam

bori

e s c o l a p i a g g a N D i a

62

Secu

ndàr

ia

L’escOLa Pia, Obra de L’esGLésia, participa de l’Evangelització a través de l’educació in-tegral de xiquets i joves, preferentment po-bres. Aquesta educació integral assoleix la seua plenitud en l’educació en la fe. És per això que, des de l’Acció Pastoral extraesco-lar, s’ofereix la possibilitat de participar en els grups d’Hinnení.

Hinnení és una experiència pastoral esco-làpia, viscuda en grup, que ofereix un camí de creixement cristià per a què els joves puguen dir el seu “Hinnení”, “Ací estic, Senyor!: És una experiència, no una transmissió de continguts sense més. Es tracta d’una vivència que pre-tén abastar a la persona sencera, en totes les seues dimensions i situacions on es realitza un acompanyament dels joves, com Jesús el Bon Pastor. Aquest acompanyament s’ha fet concret en una reunió setmanal després de dinar junts compartint i gaudint de l’amistat.

A més a més de les reunions setmanals, més de 80 jòvens de 2n i 3r d’ESO van par-ticipar en una convivència intercol·legial dels grups Hinnení. L’oració inicial i l’eucaristia do-minical, seguint el ritme litúrgic, es va centrar en la Samaritana i la nostra necessitat de Je-sús. Durant el matí els alumnes de 2n d’ESO van visitar diferents entitats que serveixen per caritat, descobrint-los que l’ésser humà mai perd la seua dignitat; i els alumnes de 3r d’ESO van comprovar l’estil de vida que pro-posa la societat i l’estil de vida de l’Evangeli.

Com no fer memòria de l’experiència ino-blidable que visqueren aquesta pasqua els alumnes de 3r d’ESO durant el Camí de Com-

postela. Eixiren juntament els grup d’Hinenní del col·legi de Sant Joaquim, Algemesí i Es-colàpies. Després d’una llarga nit d’autobús, arribaren a Sarria on van començar la peregri-nació cap a Santiago.

Molts van ser els records que mai oblida-ran. Hi hagueren moments per riure, per plo-rar, moments d’alegria i de tristeses, però una vegada arribats a Santiago només recordaven els moments de goig, els grans successos esdevinguts en el restaurant, la vesprada de compres,..

Tot el sofriment havia valgut la pena, els dolors i queixes van ser momentanis, però la felicitat que sentiren en acabar el camí va ser infinita.

Durant aquest curs el grup de 1r d’ESO ha esta acompanyat per Loles Ribera i Gema Ferri. Pepe Pla i Adela Ribera han acompan-yat al grup de 2n d’ESO; amb 3r d’ESO han

estat Marta Ribera i Miguel Ángel Sancho i, fi-nalment, Cristina Abeledo i Gonzalo Chirivella acompanyant el grup de 4t d’ESO.

I no tot està conclòs, ja que aquest estiu els alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO participaran en el campament d’Orea, la primera setmana de Juliol i la segona setmana els alumnes de 4t peregrinaran a Santo Toribio de Liébana junta-ment amb els alumnes dels grups Hinenní de la resta de col·legis escolapis de la província.

Marta Ribera

Grups de catequesi HINNENÍ

63

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

Secu

ndàr

ia

POur La PreMiÈre FOis, les étudiants de 3éme ESO et 1r Batxiller ont participé à l’échange avec le Ly-cée Avesnières de Laval (France). Cet échange a lieu chaque deux années et on participe aussi les étudiants des Centres Carmelitas et Los Naranjos.Cette année notre voyage a commencé un 23 mars avec une visite à Paris où on a visité les mo-numents les plus connus de la ville, on s’est pro-mené en Bateau Mouche et pour finir la soirée, on a diné au Hard Rock Café de Montmartre. Après nous nous sommes déplacés à Laval en

autocar et là-bas les familles d’accueil nous at-tendaient. À Laval on a fait des activités comme visiter le Vieux- Château de Laval, Musée d’Art Naïf ; aller en cours avec ses correspondants ou visiter les environs avec ses familles pendant le week-end : Mont Saint Michel ; Saint Malo et même Disneyland Paris !Les étudiants de Laval sont venus à notre ville le 15 d’avril. Ils ont visité Valence (Centre-ville, He-misfèric…) et a Gandia le Museu Faller ; La Marjal ;

Centre Interpretació Parpalló- Borrell ; Palau dels Borja… et avec ses familles ils ont visi-té les environs. Ils ont fait cour avec ses cor-respondants dans les différents Centres.Nous remercions aux familles d’accueil, la Direction du Centre, le personnel ensei-gnant et l’Hôtel de Ville de Gandia son aide pour faire possible cet échange.

e s c o l a p i a g g a N D i a

64

Secu

ndàr

ia

El 10 de gener els alumnes de Secundària van gaudir d’una obra de teatre

en anglés organitzada des del Departament de Llengües per la companyia

“La Tournette”.

L’obra es va muntar al gimnàs de l’escola. Els xics i xiques ho van passar molt

bé i a més de practicar l’idioma, va ser diversitat i molt satisfactori.

Pot ser l’any vinent repetirem aquesta experiència.

El 24 de febrer es va repetir l’obra per als alumnes de Batxillerat i es represen-

tar també una en francés per als alumnes d’aquesta optativa.

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

65

Bat

xille

rat

El 15 d’abril el alumnes de 1r de batxillerat van iniciar la segona eixida cultural a Bocairent situada als peus de la serra Mariola, on visitaren les Covetes dels Moros, monu-ment peculiar excavat en una paret rocosa i format per una cinquantena de xicotetes estances, també visitaren acom-panyats per una guia el centre històric, la Plaça de bous…

Al casc antic del poble

El doctor D. Vicent Carmona Moral cap del servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’ Hospital de Gan-dia, va oferir els alumnes de 1r Batxillerat i 4t ESO opció biologia,el dia 1-4 2011, una xerrada col·loqui al voltant de la reproducció humana i les noves tèc-niques de diagnosi i seguiment .Els alumnes vam quedar sorpresos en veure un ví-deo realitzat amb un ecògraf 4D .on es veia un fetus amb l’interior de la mare en temps real i amb un somriure de felicitat ...

col-loqui al voltant de la reproducció humana

Bat

xille

rat

66

e s c o l a p i a g g a N D i a

Premis a dos alumnes de l’Escola PiaDos alumnes de L’ESCOLA PIA de Gandia han estat seleccio-nats en la II edició del concurs joves talents organitzat per la Universitat Cardenal Herrera de ValènciaEls alumnes de 2n de Batxillerat de l’Escola Pia de Gandia Zai-ra Chova Sendra i Iván Morcillo Cabanilles han estat seleccio-nats en la II edició del Concurs Joves Talents organitzat per la universitat del CEU. L’alumna Zaira Chova ha obtingut la beca completa en el Grau d’Infermeria i l’alumne Iván Morcillo la beca completa en el Grau d’Administració i Direcció d’Empreses.Per a ser seleccionats, els alumnes han hagut de superar di-verses proves i haver obtingut durant el curs anterior una nota mitjana superior al 7.

Els alumnes de 1r Batx. van acudir el dimarts 12-4-2011 al centre Internacional de Gan-dia –Universitat de València per fer un taller pràctic i actualitzat “Viure la Biologia”, im-partit per Dña. Emilia Matallana del Dep. de Bioquímica i Biologia funcional i per Dña. Mª Jose Lorente del Dep. De Biologia Funcional i antropologia Física de la Facultat de CC Biològiques de la universitat de València,on van poder gaudir d’ una xerrada al voltant dels nous aspectes de la biologia i una pràctica de l’ obtenció de DNA del teixit glandular animal,amb tècniques i reactius senzill.Era important no tant sols fer-ho, sinó més bé la comprensió i anàlisi dels protocols emprats.

alumnes de 2n de bat-xillerat de ciències vi-siten la universitat de ValènciaEls alumnes de segon de Batxillerat de Ciències han

participat en unes jornades que organitza la Universi-

tat de València al campus de Burjassot per tal d’apro-

par i donar a conèixer el món universitari als alumnes de batxillerat. Han realitzat diverses pràctiques d’òptica

(introducció a la difracció) en l’aula experimenta de la Facultat de Física. Els explicaren també el funcionament

dels lectors de DVD i Blue Ray. Altres alumnes anaren a la Facultat de Química i realitzaren pràctiques de labo-

ratori com la síntesi del Naylon i l’electrodeposició del coure. A més a més, gaudiren amb diverses demostra-

cions de reactius explosius i de nitrogen líquid. Bat

xille

rat

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

67

Els alumnes de 1r de Batxillerat van visitar el campus de Gandia de la UPV en les Jornades de Portes Obertes d’ aquest any. La jornada va començar amb la benvinguda i presentació del centre i de les titulacions queS’imparteixen, després es va fer una visita guiada per les instal·lacions del campus i els alumnes van descansar amb un piscolabis. Tot seguit es realitzaren activitats per itineraris(Ciències Ambientals, Telecomunicacions, Comunicació Audiovisuals).

1r de batxillerat visita el campus de Gandia de la uPV

Taller itinerari telecomunicacions

Piscolabis al Campus

68

e s c o l a p i a g g a N D i a

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1

69

Ant

ics

Alu

mne

s

Moltes cares conegudes i altres no tant, tal vegada per la falta de me-mòria. La frase, eixe d’ahi qui és?, es va convertir en tota una constant al llarg de la jornada. El dissabte 6 de juny la promoció d’aquells que vàrem eixir de l’Escola Pia de Gan-dia l’any 87 ens vam reunir per tal de celebrar el que pensàvem que eren els 25 anys, quan realment eixa efe-mèride s’acomplirà l’any que ve. Les dates en aquest cas han ballat, però allò important és que un bon grapat d’ex alumnes de l’Escola Pia es van retrobar. I ho van fer de la millor ma-nera, en un emotiu acte, amb visita a l’actual col·legi, i amb el pare Paricio, el darrer tutor que vam tindre, com a mestre de cerimònia. Encara recorde com en un dels darrers dies d’escola, es va dirigir a tots nosaltres, un a un, i ens va dir quin havia de ser el nostre futur acadèmic.

Aquells xiquets que tantes i tantes vegades cantaren allò de “Las cam-panas repican vibrantes, Calasanz, volteando en tu honor”, han vist com eixa veu dolça i aterciopelada que els va obrir el cor del col·legi, ha anat agravant-se. Eixos timbres aguts i quasi angelicals, 24 anys després són molt més greus, fins i tot la d’aquell xiquet que feia de solista. I és que el temps no passa debades. Però això sí, en el record de tots persisteixen les infinites anècdotes i batalletes viscu-des sota eixos sostres de la que fóra la primera Universitat de Gandia i pre-só en la Guerra Civil. En la memòria de tots estan aquells mestres que ens ajudaren a créixer i ens educaren a ser, sobretot, persones. Aquella inver-sió que feren els nostres pares en por-tar-nos a un col·legi religiós, — cosa que malauradament jo no podré fer encara que moguera Roma per viure fora del lloc d’influència— pense que l’hem tornada de sobra. Allí hi havia advocats, enginyers, economistes, empresaris, periodistes, funcionaris i fins i tot, algun que altre director de banca.

Pietat i Lletres; moral i educació; va-lors i respecte, són qüestions que mai no oblidarem. Un col·legi, que tot siga dit, vàrem trobar molt canviat. Les au-les no eren aquelles gelades on ens tocà aprendre de les mans de mestres que ja no es troben entre nosaltres com Escolano, Pla, Parets i Ferrer, en-tre altres. Pèrdues irreparables, com la del mateix pare Faus, el mestre que més respecte ens va causar i que va ser un dels grans absents en la festa, almenys, físicament.

Durant estos dies hem tingut molt de temps per fer memòria i traure fo-tos. En eixa última que ens va fer el mestre de francés, Mut, en abandonar el col·legi, en eixe pati que, més que jardí, era un cementeri, allí estava el director del col·legi amb eixe sem-blant seriós, molt recte, però els que vàrem tindre l’oportunitat de conèixer-lo un poc més, vam descobrir una persona molt humana, amb les seues excentricitats, però bolcada amb una societat que mai podrà agrair-li sufi-cientment tot allò que, de forma des-interessada, va fer.

Ara, 24 anys després, en eixe ma-teix escenari, un pati totalment restau-rat, però esta vegada sense banquets, hem tornat a posar davant un objectiu. La vida a uns els ha maltractat més que a altres. Molts cabells blancs, corbes de felicitat i rostres castigats. I és que 24 anys no passen inadvertits. L’únic que vaig trobar igual que quan

anàvem a l’escola va ser l’esquelet del laboratori, “Pepito”. Per ell sembla que no passa el temps.

Em sent orgullós d’haver estudiat a l’Escola Pia de Gandia com ho va fer el meu avi i mon pare. Un sentiment que estic segur que el comparteixen la majoria dels que ens vàrem ajuntar fa uns dies, després de molts anys sense veure’ns. Gràcies a tots, per participar d’una festa singular. Grà-cies al pare Ferrer per desvetlar-nos el que hi havia sota eixe jardí al qual no teníem accés. Gràcies per fer-nos de guia i fer-nos viatjar per uns instants a la nostra infantesa. I al pare Paricio, moltes gràcies per recordar-nos, per esforçar-se en repassar les seues no-tes arxivades i les nostres fotografies, encara que en molts casos, qualsevol paregut era pura coincidència. I tam-bé gràcies a tots aquells que han fet possible que ens poguérem reunir. A aquells que posaren el temps neces-sari per organitzar esta trobada. Ara bé, l’errada de càlcul ens obliga a tornar a reunir-nos l’any que ve per tal de celebrar les noces reals d’argent de l’eixida del col·legi. Espere trobar-vos a tots i aneu preparant el “Gloria y honor, gloria y amor a Calasanz” o l’himne del col·legi, amb lletra del Pare Faus, que deia: “De Borja i Gandia, tu ets sempre per a mi, Sant Calassanç fet vida”. Fins l’altra.

Joan Estornell

anys després: Escola Pia24

r e v i s t a 2 0 1 0 - 2 0 1 1Tr

obad

a

70

Enguany, Escola Valencia ha celebrat 25 anys de Tro-bades d’escoles en Valencià i aquesta edició ha estat dedicada a la figura d’Enric Valor, pel centenari del seu naixement i a les seues “Rondalles Valencianes”. Aquestes històries tradicio-nals, contades de generació en generació, representen el gruix de la seua producció li-terària, però no hem d’oblidar que també fou un grandíssim gramàtic i a més va escriu-re algunes novel·les, com “L’ambició d’Aleix”.Com a activitat prèvia al dia de la “Trobada”, s’organitza un certamen literari de narrativa infantil i juvenil, els “Premis Sambori” i un any més els alumnes de l’Escola Pia han participat. Des dels més menuts d’infantil fins a 2n de Batxillerat tots els cursos presentaren les seues obres. I l’esforç i la il·lusió ha sigut recompensat en forma de guardó!!! La classe de 4 anys B, l’alumna de 6é B de Primària, Elena González i les alumnes de 1r de Batxillerat de CCSS i CCNN, Esther Herrero i Laura Merí, han sigut les guanyadores de la comarca de la Safor en els seus respectius nivells.La trobada del dia 7 de maig va aplegar a unes 8000 persones en el municipi de Xeresa per celebrar la fes-ta del valencià i allí va estar una altra vegada present el nostre col·legi, participant amb dos talles de ma-nualitats, per als més menuts un taller de cavallets de cartró i per als més grans un taller de polseres i collars reciclats a partir de càpsules usades de cafè, que fou tot un èxit!!!!. També vam poder comptar amb diver-ses demostracions i cercaviles musicals com els Tres fan ball o la SIUMX, així com agrupacions de danses, tant del poble de Xeresa com d’altres municipis. I a

la nit vam poder gaudir d’un magnífic concert de “La Gos-sa Sorda”.Un any més a l’Escola Pia hem dit ben fort: SÍ AL VALENCIÀ! I agrair a tota la comunitat educativa la seua tasca, impli-cació i saber fer, ens tornem a veure l’any vinent a Vilallon-ga!!!

trobada d’escoles en valencià

Somni d’estiuA primera vista, podria semblar que no hi ha res que ens

puga convidar a meditar a l’estiu

Calor, oci, descans, platja… La vida diària i la rutina ens acaben esgo-

tant, i quan comencen les vacances no volem emprar el nostre temps

en res que ens exigisca el mínim esforç. Vacances és sinònim d’anestè-

sic, d’un temps balsàmic dedicat a l’oblit. Per a què torturar-nos amb

els problemes que acabem de deixar aparcats en el lloc de treball? La

vida de vacances és, en molts casos, una vida de mínims: cobrim les

nostres necessitats més elementals i no estem per a molt més. La tele

ens dóna una treva: els programes i les sèries es repeteixen, i res hi

ha a la caixa ximple que puga resultar atractiu als que viuen pendents

d’ella durant l’any. Però hi ha una cosa més important encara: també

els polítics, en general, ens permeten descansar. No hi ha insults,

declaracions fora de to, polèmiques absurdes i partidistes. Com no

aprofitar aquest temps per a pensar, per a llegir, per a reflexionar so-

bre la pròpia vida? Com no repassar el que estem vivint durant l’any

i intentar formar un judici propi sobre el món en què vivim? Com no

plantejar-se -almenys- que un altre tipus de vacances més enllà de la

platja i la muntanya poden ajudar a “despertar-nos” d’aquest somni

estiu?