Escoltes Catalans núm. 6
-
Upload
escoltes-catalans -
Category
Documents
-
view
250 -
download
6
description
Transcript of Escoltes Catalans núm. 6
escoltescatalans
Una nova etapa
E stem mol t satisfets que tin-
gueu aquesta revista a les
vostres mans Mol t s de vo-
saltres j a eacutereu receptors de la reshy
vista EC que fins ara anava es-
sencialment destinada ais pares i
mares deis infants i joves deis
nostres agrupaments pero hem
reformulat aquella pub l icado i
hem ampliat el puacuteblic abastant
a t o thom interessat en la tasca
d Escoltes Catalans I eacutes per aixoacute
que estem satisfets no nomeacutes
per aquesta nova etapa de la reshy
vista sino sobretot peiacute projecte
que hi ha al darrera un projecte
innovador pero amb molts anys
dhistoacuteria
Amescol tes la Xarxa de Su-
port a Escoltes Catalans neix
amb la voluntat de contr ibuir a
possibilitar la tasca educativa i
associativa de Fescolt isme laic
obert a to thom i de reforcar els
seus projectes i el seu compromiacutes
amb la societat A traveacutes d Ames-
coltes es podraacute canalitzar el sushy
p o n necessari per millorar i es-
tendre la tasca d Escoltes
Catalans per fer possible mes
projectes i en especial per gashy
rantir la seva independencia
Amescoltes eacutes tambeacute un reco-
neixement i una oportunitat Eacutes
un reconeixement a la tasca feta i
a la que duna forma diferent
encara poden fer totes aquelles
persones que han estat membres
dEscoltes Catalans o de les emi shy
taacuteis fundadores I eacutes t ambeacute una
oportuni ta t de renovar el c o m shy
promiacutes de totes aquumlestes persoshy
nes a m b el projecte que van conshy
tribuir a tirar endavant en el seu
m o m e n t aixiacute c o m de canalitzar
el suport de dones i homes que
veuen en Escoltes Catalans una
eina rellevant per formar noves
generacions de ciutadanes i ciu-
tadans compromesos conscishy
ents criacutetics i responsables
Escoltes Catalans sense dei-
xar de ser una associacioacute de j o -
ves assoleix la maduresa sufici-
ent per integrar en el seu entorn
de complici ta t les diferents geneshy
racions que comparteixen el seu
projecte de societat les que van
ser-hi les que hi son i les que
vindran A m b el reconeixement
del valor del passacirct i el compro shy
miacutes del preacutesent Escoltes Catashy
lans es projecta cap al futur
Es tem mol t satisfets que tin-
gueu aquesta revista a les vostres
mans Satisfets perqueacute eacutes una
bona revista pero sobretot peiacute
gran projecte que hi ha per da-
vant Des i tgem que ambdues co shy
ses les sentiu ben vostres
escoltescatalans
M A m b el supor t de
Educant ciutadanes iexcl ciutadans compromesos conscients criacutetics i responsables
N uacute m 6 Tardor 2 0 0 5
Director
Oacutescar Esteban
Conseil d e redaccioacute
Joan Codina Oscar Esteban Aiacutena Fernaacutenshy
dez Elena Jimeacutenez Josep Maria Rodeacutes
Eduard Vallory Joan Vilaplana
I H a n col- laborat e n el n uacute m e r o 6
Jordi Beumala Irene Colell Aina Fershy
naacutendez Clara Foz Xavier Godas Nuria
I Goacutemez Jara Henar Elena Jimeacutenez Guifreacute
Lloses Anna Mateo Josep Maria Rodeacutes
Jordi Soleacute Eduard Vallory Joan Vilaplana
Anton i Zabala Conseil de IAE lEspiga
Fotograf iacutea i I l lustrat ions
Arxiu ЕС Noegrave Fanlo
Disseny i m a q u e t a c i oacute
Faino Comunicacioacute SL
Impressioacute
Offset color
Edita
Fundacioacute Escolta
JOSEP CAROL
С Mare de Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 932689111 wwwjosepcarol org comunicaciojosepcarolorg
fbeigrave esco l tes
W^m catalans
С Mare de Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 932689110 wwwescoltesorg ecescoltesorg
escoltescatalans
Gracies a tu escoltisme eacutes avui el moviment juvenil
mes nombroacutes i estes arreu del mon Amb
3 8 milions dinfants i joves preacutesents a uns
160 paiumlsos amb una tasca dimplicacioacute en la co-
munitat que eacutes especialment important a Agravefrica
Asia i Ameacuterica central i del Sud lescoltisme eacutes
possiblement el moviment educatiu fora de les-
cola que ha tingut una repercussioacute major en la
formado de ciutadanes i ciutadans responsables
conscients de la pertinenccedila a una comunitat gloshy
bal i compromesos en la construccioacute permanent
de la pau
C o m a moviment global i local alhora perograve
lescoltisme sadapta en cada paiacutes al tarannagrave de la
societat on es troba compartint uns principis
comuns I eacutes aixi que lescoltisme a Catalunya
es va arrelar com a moviment compromegraves amb
el paiacutes i alhora obert al moacuten I eacutes aixiacute tambeacute
que va neacuteixer el projecte descoltisme laie que
representa Escoltes Catalans
A lescoltisme catalagrave el cogravencepte laiumlcitat es va
entendre mes enllagrave de la dualitat religioacute siacute o
no Leix fonamental de lescoltisme laic eacutes edushy
car en la Uiure convivencia de creences i idees
educar en la vivencia de la responsabilitat Com
explica Raul Adtoher laquosentir-se
lliures personalmenr eacutes la clau
del nostre model Ninguacute
no ha de sentir-se opri
mit dins lAssocia-
cioacute Ninguacute no ha
de fer que un
altre pugui sentir-se discriminacirct en el seu carni
personal Ninguacute no ha de sentir-se exclograves per la
seva opcioacute personal Mentre respecti les matei-
xes regles per a totsraquo
Lescoltisme eacutes possiblement el moviment educatiu fora de (escola que ha tingut una repercussioacute mashyjor en la formado de ciutadanes i ciutadans responsables conscients de la pertinenccedila a una comunitat global i compromesos en la consshytruccioacute permanent de la pau
A la llibertat responsable del nostre model de
laicitat shi suma el compromis des de la gratui-
tat dels caps i les caps els educadors dels agrupa-
ments el veritable fonament de lescoltisme
Sense la seva tasca sense la seva il-lusioacute cada set-
mana sense els seus ideals lescoltisme
no seria possible No hi ha adminis-
tracioacute ni empresa ni fundacioacute que
pugui possibilitar res igual a la
vocacioacute deducar en la ciuta-
dania per a la transformacioacute social que els i les
joves caps duen a terme en el seu temps lliure
Lescoltisme laic eacutes dones un moviment que
educa en la lliure convivencia de creences i dideacuteshy
es en una societat on el mes faacutecil seria tenir pa-
drins daquella ideologiacutea o daquella altra relishy
gioacute I eacutes alhora un moviment que es fa possible
des de la gratuiumltat en una societat que cada cop
es fixa mes en el preu de les coses i soblida del
seu valor En aquest context el suport de totes
les persones que ja formeu part dAmescoltes i el
de les que segut que us hi adherireu eacutes el millor
senyal que lesforccedil val la pena Que el treball pershy
manent silent insistent per transformar el futur
des del joc i la descoberta des del creixement
petsonal i la interaccioacute amb la societat es mante
pie de sentit
Lany passacirct un membre del Conseil Assessor
ens deia que en una societat on loci dels joves es
construeix en base al consum eacutes gairebeacute un
somni lexistegravencia dun moviment educatiu jushy
venil basacirct en el compromis deis i les joves i en la
creacioacute del seu propi projecte Gracies a tu
dones que thas adherit a Amescoltes i ens aju-
des a seguir fent possible el somni
Josep M Rodeacutes i Cama
Preacutesident dEscoltes Catalans
Eduard Vallory i Sub i ra
Preacutesident de la Fundac ioacute Escolta Josep Carol
escoltescatala Iacute IS l Ta rdo r2005
Amescoltes neix la Xarxa de suport a lescoltisme oberta a tothom
Des del passat 22 de febrer ja existeix un espai comuacute per tal que tota aqueshylla gent que ha passat per un agrupa-ment escolta els pares i mares que valoren la tasca educativa que es fa al cau i qualsevol persona que estima o aprecia lescoltisme pugui mostrar-li el seu suport
En motiu del 30egrave aniversari dEscoltes Catashy
lans ha nascut Amescoltes la Xarxa de Sushy
port a Escoltes Catalans Aquesta iniciativa
estagrave promoguda per la Fundacioacute Escolta Josep
Carol lentitat creada per Escoltes Catalans per
reforccedilar la seva tasca i teacute com a objectius prinshy
cipaacuteis canalitzar el suport ciutadagrave a la tasca assoshy
ciativa i educativa dEscoltes Catalans cofinan-
ccedilar projectes de suport ais agrupaments escoltes
donar a conegraveixer el treball de lescoltisme laic i
retrobar el compromis dantics escoltes El moshy
del de recolzament que proposa aquesta iniciashy
tiva eacutes pioner a nivell europeu ja que Catalunya
eacutes un deis pocs paiumlsos on la practica totalitat
Aquesta iniciativa eacutes oberta a tota aquella gent que creu que 1educacioacute en valors eacutes dau per a fer un moacuten millor
Lobjectiu principal dAmescoltes-Xarxa de
Suport a Escoltes Catalans eacutes la contribucioacute al
desenvolupament de lescoltisme laic caacutetala
Aixoacute es tradueix en quatre objectius especiacutefics
Canalitzar el suport ciutadaacute a la tasca educashy
tiva i associativa desenvolupada per Escoltes
Catalans
Amescoltes vol facilitar que qualsevol persona
que vulgui donar suport a lescoltisme laic si-
guin antics escoltes i guies pares i mares de
membres deis agrupaments o persones amishy
gues del moviment ho pugui fer tot coneixent
el treball que fa avui lescoltisme
Cofiacutenancar projectes de reforc a la tasca
dEscoltes Catalans i deis seus agrupaments
Amescoltes vol recolzar econoacutemicament proshy
jectes que responguin a les necessitats i reptes
dEscoltes Catalans per tal de limitar la influshy
encia que tentildeen els ajuts puacuteblics i reforcar el
compromiacutes ciutadaacute amb la tasca social de lesshy
coltisme de manera transparent
Donar a coneacuteixer les activitats projectes i
reptes dEscoltes Catalans
Amescoltes vol difondre entre els seus adherits
i a la societat en general lactivitat que fa avui
lescoltisme tant a traveacutes de la revista E C com
tambeacute amb informacioacute sobre activitats actes i
publicacions i possibilitar daquesta manera
un major reconeixement a la tasca que du a
terme avui lescoltisme
dels dirigents escoltes son menors de 30 anys
A mes el Grup dAn tics dEscoltes Catalans (GRES-
CA) que aplegava antics membres dEscoltes Catashy
lans i de les associacions obertes i pluralistes que la
van precedir canalitzaragrave ara el suport a Escoltes Cashy
talans a traveacutes dAmescoltes i tots els seus membres
han esdevingut adherits a la nova Xarxa tot i que
continua les segraveves activitats i trobades peacuteriodiques
Continuar el compromis de persones que
han estacirct escoltes amb el reacutesultat de la seva
feina el que avui eacutes lescoltisme
Amescoltes creacutea un espai de compromis comshy
parut per a aquelles persones que han passat per
lescoltisme i volen seguir-hi vinculades donant-
li suport tot posant-les en contacte i facilitant-
ne la trobada en els casos en que es vulgui
Projectes de suport promoguts per Amescoltes
A partir de les donacions rebudes a Amesshy
coltes cada curs es cofinancen projectes
destinats a resoldre les principals necesshy
sitats que es troben els i les joves dels
agrupaments escoltes Aquests projectes
son establerts per Escoltes Catalans i teshy
ntildeen com a finalitat
Realitzar mes recursos pedagogics i teeshy
nies i millorar el suport a laccioacute educativa
dels agrupaments
Ajudar el treball dels agrupaments en zoshy
nes amb mes necessitats eacuteconomiques
Becar la formado reglada dels i les caps
(educadors) dels agrupaments
Reduir el grau de dependencia econoacutemishy
ca respecte de les administracions publishy
ques
gt Creacuteixer en nombre de socis i soacutecies i en
nombre i presencia dagrupaments
Proveir de locals a aquells agrupaments
que no tentildeen un cau estable
Promoure un major reconeixement social
de la tasca educativa i associativa de lesshy
coltisme que reverteixi en una disminu-
cioacute de les dificultats amb que es troba
4
escoltescatalans
lament Ernest Benach
presidir el 22 de febrer lacte de presentado
dAmescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes
Catalans iniciativa ciutadana nascuda en ocasioacute
deis 3 0 anys de la unificado de lescoltisme laie
amb la intendo de contribuir al seu futur A lacshy
te que va tenir Hoc a lAuditori de la Pedrera a
Barcelona i hi van assistir mes de 4 0 0 persones
es va presentar la llista de les 100 primeres adheacuteshy
sions a la iniciativa entre les quais shi compten
nombrases persones del moacuten pedagogie acadeacuteshy
mie poliacutetic cultural i professional i es va dema-
nar ladhesioacute a totes les persones assistents
A mes del preacutesident Benach hi van intervenir la
degana de la Facultat de Formacioacute del Professorat
de la U B la catedraacutetica Gemma Triboacute el preacutesishy
dent de Teranga (associacioacute de cooperacioacute catala-
no-senegalesa) Mawa Ndiaye lexpresidenta
dEscoltes Catalans i antiga secretaria general de
Joventut Rosa M Pujol i Tactual preacutesident dEsshy
coltes Catalans en Josep Maria Rodeacutes Aquest
acte institucional es suma al conjunt dactivitats
que Escoltes Catalans ha realitzat durant el 2005
per tal de celebrar el seu trente aniversari
15 anys de cooperacioacute a EC
Lany 1990 Escoltes Catalans va participar com a observadora en un projecte de coshy
operacioacute a Niakhar al Senegal i el 1993 ja va realitzar el primer projecte propi que
van seguir els anys seguumlents molts altresigrave Sahara Cuba Mali Beniacuten Bosnia i Herzegoshy
vina quart moacuten a Barcelona amb lequip de La Murga cada vegada amb la particishy
pado de mes membres dEC
Per commemorar aquests 15 anys i aixiacute reviure i reforccedilar el compromis amb la cooperashy
cioacute internacional sha creat un grup promotor dins la xarxa Amescoltes que organitza
un viatge a Niakhar (Senegal) lagost del 2006 Sera una gran ocasioacute per retrobar antics
amics per conegraveixer un deis projectes ais quals es va donar suport per queacute la parella
participi de les anecdotes que tantes vegades ha sentit Una trabada oberta festiva i
participativa on tambeacute saprofitaragrave per a realitzar una acciograve solidaria a Niakhar
Dona un cop de magrave com a membre de lequip organitzador difon aquesta iniciativa
a tothom que pugui estar-hiexcl inteacuteressacirct i contacta amb tots els companys i compa-
nyes que alguna vegada han col-laborat amb alguacuten deis projectes de cooperacioacute
dEscoltes Catalans (contacte amescoltesjosepcarolorg)
5
catalans I Tardor 2005
100 PRIMERES ADHESIONS A AMESCOLTES-XARXA DE SUPORT A ESCOLTES CATALANS
M H b l e Sr Ernest B e n a c h i Pascual
President del Parlament membre de
la Unioacute Parlamentaria Escolta Mundial
(WSPU)
bull J o a n A b e l l aacute director general del Pobleacute
Espanyol-La Ciutat deis Artesans
bull Rauuml l A d r o h e r i M o n t s e r r a t a n t l c
comissari gral dEC antic president de
la Fundacioacute Escolta JosepCarol gestor
mercanti l
bull A l b e r t A g u s t iacute i Ga fa re l - lo antic presishy
dent dEC i de la Germanor de Minyons de
Muntanya advocat
bull Pe re A l c o b e r i So lanas regidor
dEsports de l Ajuntament de Barcelona
bull M a r t a A y m e r i c h directora del Consell
Interdepartamental de Recerca i Innovashy
d o Tecnoloacutegica de la Generalitaumlt (GRIT)
bull J o r d i Ba l les te r i C l a v e g u e r a antic
comissari general dEC i de Boy Scouts de
Catalunya
bull J o a n Bar r i l escriptor i periodista
bull Roser B a t l l o r i i O b i o l s professora
de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials de la
UdG viacutedua de Joaquim Franch
bull R icard Belis periodista deTVC i Premi
Nacional de Cultura
bull F e r r a n B e n a c h i Pascual antic
president dEC coordinador territorial de
Joventut a Tarragona de la Generalitaumlt
bull F a t h i a B e n h a m m o u coordinadora
dEntrecultures de la Fundacioacute Jaume
Bofill
bull N o r b e r t B i l b e n y catedraacutetic de Filososhy
fiacutea de la UB
bull J o r d i Bosch i d e Bor ja advocat maacutes-
ter en gestio dONL
bull J o a n B r u n e t i M a u r i periodista i
Professor duniversitat
bull M a r i a B u e n o antiga comissaumlria general
de Girl i Boy Scouts de Catalunya
bull Joan B u s q u e t a i R iu president de
l Ateneu Popular de Ponent i professor
dHistoacuteria de la UdL
bull M a r i a Rosa B u x a r r a i s i Est rada
professora de Pedagogiacutea de la UB
bull A iacute n a C a l v o i Sast re professora de
Cieacutencies de lEducacioacute de la UIB
bull Car ies C a m p u z a n o i C a ntilde a d a s d ipu-
tat al Congreacutes
bull I v a n C a p d e v i l a i Pentildead i rec tor teacutecnic
de lEstudi Ramoacuten Folch
bull A l b e r t C a r n eacute economista director
del Gabinet de la Presidencia del Banc
Sabadell
bull I g n a s i C a s a d e s uacute s i d u c h a secretan
executiu de la Xarxa duniversitats Institut
Joan Huiacutes Vives vicepresiacutedent d Oacutemnium
Cultural
bull J o a n C e r v e r a i B a t a r i u excursionisshy
ta i garant internacional de Mounta in
Wilderness
bull T o n i C o m iacute n i O l i ve res professor de
Cieacutencies Socials dESADE iexcl d iputat al
Parlament
bull V iacute c t o r C u r t o director creatiu i professor
de la URL
bull E d e l m i r a D o m eacute n e c h L laber ia cate
draacutetica de Psicologiacutea de la UAB
bull Car ies O u a r t e i M o n t s e r r a t poeta i
director de la Fundacioacute Huiacutes Canilla
bull S a n t i E izagui r re gu i ta r ra de Cheb
Balowsky
bull S a n t i a g o E s t e b a n director geneshy
ral dEconomia Cooperativa Social i
d Autoocupacioacute de la Generalitat
bull J o r d i F aacute b r e g a s i C a n a d e l l muacutesic i
director del Centre Artesa Tradiciacuteonaacuterius
bull N u r i a F igueras antiga comissaacuteria geneshy
ral de la Germanor de Noies Guies
bull J o r d i F o r t u n y i Bata l la periodista
i director del Gabinet de Comunicacioacute
Estrateacutegica de la Generalitat
- J o a n Fuster i S o b r e p e r e historiador i
professor dHumanitats de la UOC
bull P e r e Gal i i K e l o n e n economista
bull C a r m e - L a u r a Gi l i M i r oacute d iputada
al Parlament presidenta de la Comissioacute
de Control de la CCRTV exconsellera
dEnsenyament
bull N u r i a G i n eacute i Fre ixes professora de
l lnstiacutetut de Cieacutencies de lEducacioacute de la
UB
bull C a r m e G i r a l t i Roses antiga presidenshy
ta dEC i de la Germanor de Nois i Noies
Guies mestra
bull X a v i e r G o d a s assessor de Benestar
Social de l Ajuntament de Barcelona
exportaveu de la Crida
bull R a f a e l Grasa secretan general i professhy
sor de Relacions In te rnac iona l de la UAB
bull I gnas i Fina Regidor de Salut de
l Ajuntament de Barcelona
- J o r d i G u i l l o t senador i president de la
Comissioacute de la Societat de la Informacioacute
del Senat
bull Rosa M G u i t a r t i A c e d pedagoga i
professora de la UAB
bull G a b r i e l J a r a b a periodista deTVC
bull N e u s Jul ia i D iacuteaz antiga cap Executiva
dEC
bull Enr ic L a r r e u l a i V i d a l escriptor i
professor de la UAB
bull J o a n P e r e Le B i h a n director general
de les escoles catalanes La Bressola (Catashy
lunya Nord)
bull J o s e p L oacute p e z i P u y o l antic president
dEC i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol
bull Josep M L o z a n o professor de Cieacutencies
Socials i director de l lnstitut Persona
Empresa i Societat dESADE
bull M a n e l Lucas periodista
bull P i lar M a l l a sindica de Greuges de
Barcelona
bull R a m o n M a r t iacute n e z D e u secretan geneshy
ral dEducacioacute de la Generalitat
bull R icard M a r t iacute n e z i M o n t e a g u d o
regidor de districte de Gracia
bull J o s e p M M a r t o r e l l i R o d o n responshy
sable de Recerca i Tecnologia de la URL
bull A n d r e u M a s - C o l e l l catedraacutetic
dEconomia de la UPF
bull M a r t a M a t a i G a r r i g a mestra i
pedagoga presidenta del Consell Escolar
de lEstat
bull N e u s M u n t eacute i F e r n aacute n d e z advocashy
da secretaria dOcupacioacute de la UGT de
Catalunya
bull Francese N a v a r r o empresari
bull A b d o u M a w a N d i a y e preacutesident de
Teranga agent deducacioacute intercultural
bull O r i o l Ne l - lo i C o l o m professor de Geoshy
grafiacutea Urbana de la UAB i secretari per a la
Planificacioacute Territorial de la Generalitat
- R a i m o n O b i o l s i G e r m a d iputat i
exvlcepresident del Parlament Europeu
bull Arcadi Oliveres professor dEconomia
Aplicada de la UAB president de Justicia i Pau
bull M o n t s e P a l a u i Ve rgeacutes professora de
Filologia de la URV
bull A r t u r Parcer isa i A r a n professor de
Didaacutectica i Ordenacioacute Escolar i vicerector
de Poliacutetica Docent de la UB
bull Enr ic Pubi l l president de lAssociacioacute
Catalana dExpresos Poliacutetics
bull Rosa M P u j o l i G a l o b a r t antiga
presidenta dEC fundadora de la Unioacute Inshy
ternacional dAssociacions EscoltesGuies
Pluralistes i Laiques (UIPL)
bull I g n a s i R ie ra i Gassiot escriptor
bull R ica rd R o d o n antic comissari general
de la Germanor de Minyons de Muntanya
bull M a r t a Rosas i C o r t a d a antiga presishy
denta dEC secretaria general de Joventut
de la Generalitat
bull J o a n J o r d i Rossel l preacutesident de
la Federado dAssociacions de Pares
dAlumnes (Fapac)
bull J o a n Josep R o t g e r i Estapeacute doctor
enginyer industrial patroacute de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol
bull F ina Sa la i Prats antiga presidenta
dEC gestora cultural
bull M i q u e l S a l a z a r i C a n a l d a director geshy
neral de Poliacutetica Financera iexcl Assegurances
de las Generalitat
bull Francese S a n a h u j a excursionista i
president del Club Excursionista de Gracia
expresident de la FEEC
bull A r a c e l i S e g a r r a alpinista
- A n t o n i S e g u r a i M a s catedraacutetic
dHistoacuteria Contemporaacutenia de la UB
bull G e r a r d Serra alcalde dAlcarragraves
bull G a b r i e l a Serra coordinadora dAgora
Nord-Sud i responsable del Fograverum Social
Mediterrani
bull M a r i u s Serra escriptor
bull Teresa S e r r a i M a j e m d iputada al
Parlament
bull J o a n M a n u e l Ser racirc t muacutesic i compo-
bull J o s e p S icar t i Tau ler excursionista
i expresident de Mounta in Wilderness
International
bull P a u S o l a n i l l a expresident del Fograverum
Europeu de la Joventut
bull J o r d i S o l eacute i A l e u assessor de Joventut
de l Ajuntament de Barcelona expresishy
dent del CJB
- E d u a r d S u agrave r e z i Rov i ra regidor de
l Ajuntament de l Hospitalet de Llobregat
bull J o a n S u b i r a t s i H u m e t catedraacutetic de
Ciencia Politica de la UAB
- M a r i n a S u b i r a t s i M a r t o r i regidora
dEducacioacute de l Ajuntament de Barcelona i
catedraacutetica de Sociologia de la UAB
bull G e m m a T r i b oacute i T r a v e r i a catedraacutetica
de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials i deshy
gana de Formado del Professorat de la UB
bull I m m a T u b e l l a i C a s a d e v a l l sociologa
i periodista rectora de la Universitaumlt
Oberta de Catalunya
bull E d u a r d V a l l o r y i S u b i r agrave pol i touml leg i
periodista president de la Fundacioacute Escolshy
ta Josep Carol expresident del CNJC
bull V iacute c t o r V i l a i G i roacute empresari
bull N u r i a V i l agrave i M i g u e l professora de
Didaacutectica de la Llengua de la UAB
bull J o r d i V i l a - A b a d a l i V i l a p l a n a metge
psiquiatra expresident del CIEMEN
- Arace l i V i l a r r a s a i Cun i l l eacute directora
del Fograverum lEscola i la Ciutat (Institut
Municipal dEducacioacute de Barcelona)
bull Josep M V i l l e n a i S e g u r a antic coshy
missari general dEC antic president de la
Federado Catalana dEscoltisme i Guiatge
director de Diomira
bull M a r iacute a Rosa V i r oacute s i Gal t ier ex- rec tora
i catedraacutetica de Ciencia Poliacutetica de la UPF
antiga presidenta de Guiatge Caacutetala
bull G e o f f r e y J W a l k e r professor emeacuterit de
la Universitaumlt de Cambridge deixeble de
Josep M Batista i Roca Creu de Sant Jordi
bull G e m m a Xar les coordinadora de
lEscola de Desenvolupament Huma per
a Ameacuterica Llatina iexcl el Carib del PNUD ex-
secretaacuteria general de la Fundacioacute Escolta
JosepCarol
bull J o s e p X e r c a v i n s i Vai ls secretariat ad
hoc dUBUNTU-Foacuterum Mundial de Xarxes
de la Societat Civil
bull A n t o n i Z a b a l a i V i d i e l l a pedagog
i director de Grao vicepresiacutedent de la
Fundacioacute Escolta Josep Carol
escoltescatalans
Per que mhe adherit a Amescoltes bull Ernest Benach preacutesident
I del Parlament (Reus)
m I laquoSincerament cree que des-
B L ^ L ^ - lt bull ] culta se neacutes tota la vida perocirc
I eacutes ben cert que els anys a
JkpJ^pf lJ lescoltisme a lAELa Mu-
~ lassa mhan donat una part
de la formaacutecioacute que no he trobat a daltres indrets
Perqueacute allocirc que sapregraven al cau anant dexcursioacuteo
beacute a la tenda comparant un foc de camp treba-
llant en equip o fent exercicis petmanents de deshy
mocracia seritint el batee del paiacutes i el neguit per
millorar-lo eacutes un manera concreta de veure i viu-
re la vida Per aixocirc mhe adherit a Amescoltesraquo
Gemma Triboacute degana de
Formacioacute del Professorat de
la U B (Molins de Rei)
laquoEscoltes Catalans des de la
seva laiacutecitat fa yiure ais nois
i noies valors com la genero-
sitat i la gratuitat en les rela-
cions humanes facilita la consttuccioacute de la proshy
pia identitat i el sentiment de pertinence a una
comunitat ajudant els joves a sentir-se segurs i a
viure la diversitat com una riquesa Li hem
dagrair el seu esforccedil despregravesraquo
Josep M Lozano director
de lInstitut Persona Emshy
presa i Societat d ESADE
(Barcelona)
laquoEl Cau eacutes un Hoc on entre
altres coses sapregraven a valoshy
rar a compartir a ser criacutetic
a construir el paiacutes i a estimar Aixocirc eacutes possible
gracies al compromis i la dedicacioacute de tantes
persones han fet vivencialment seves aquumlestes
opcions Donar suport a Amescoltes eacutes una mashy
nera de correspondre i dagrair miacutenimament
aquest compromis i aquesta dedicacioacuteraquo
Albert Agustiacute advocat i
antic president d EC (e
Masnou)
laquoMhe adherit a Amescoltes
sobretot perqueacute cree necesshy
sagraveria lexistegravencia duna inicishy
ativa que a traveacutes de les ad-
hesions i col-laboracions particulars doni un
suport que contribueixi a que sacompleixin els
objectius i es desenvolupi el megravetode de lescoltis-
me laic caacutetalaraquo
Imma Tubella rectora de la
Universitaumlt Oberta de Catashy
lunya (La Bisbal dEmpordagrave)
laquoLescoltisme ha estat capac
de mantenir uns valors bagrave-
sics compartits que han
marcar un estil de veure i de
viure la vida dadaptar-se i ttansformar-se en el
temps i en lespai de generar un projecte comuacute
entenedor i de constituir una organitzacioacute en
xarxa Contribuir al seu futur eacutes contribuir a un
somni necessariraquo
Santi Esteban director gtal
|pound bull ^ f c raquo raquo dEconomia Cooperativa i
Social i dAutoocupacioacute
(lHospitalet de Llobregat)
laquoEn els meus temps de rela-
cioacute amb lescoltisme al se-
guit dobjectius que ens pro-
posagravevem en les diferents unitats en deacuteiem empresa
Era una expressioacute magniacutefica de linteres col-lectiu
general i compartii i en el meu imaginan va queshy
dar gravar Sempre mes he treballat per un ripus
dempresa al servei de les persones que la composhy
sen i deis ciutadans i p er aixograve vull seguir aportant
el meu suport a la tasca social que du a terme
lescoltisme per fer una societat millorraquo
Neus Julia excap Executiva
dEC (Barcelona)
laquoPerqueacute cree que el projecte
dEscoltes Catalans eacutes tan vagrave-
lid ara com anys enrera i per
tant eacutes necessari donar-li sushy
port Si les persones que te-
nim experiencia en lassociacioacute i sabem les dificulshy
taacuteis que hi ha hagut per a tirar endavant no li
donem suport qui ho faragraveraquo
Com shi pot coMaborar Pots donar suport a Escoltes Catalans mitjancant Amescoltes i ho pots fer de maneres diferents
i w gtgt Adherint-thi Amb la teva adhe-
sioacute dones suport puacuteblic al proshy
jecte associatiu i educatiu dEsshy
coltes Catalans Ladhesioacute eacutes un
acte voluntan de suport i no oblishy
ga a realitzar cap donacioacute
gtgt Fent una aportado econoacutemica
Per reforjar i impulsar el projecte
dEscoltes Catalans pots realitzar
una aportado econoacutemica puntual
o perioacutedica o fins i tot una donacioacute
material Amb la teva aportado aju-
daraacutes a continuar la tasca dEscoltes
Catalans La teva aportacioacute per pe-
tita que et pugui semblar eacutes molt
valuosa perqueacute financaraacute diferents
projectes de suport a lescoltisme
Posant a la disposicioacute dEscolshy
tes Catalans la teva expertesa
Moltes vegades el perfil professhy
sional o els coneixements adqui-
rits poden ser de manera puntual
de molta vagravelua per a una associ-
acioacute portada per joves Explicant
quin eacutes el teu perfil pots possibi-
litar que el que per a tu sigui una
petita gestio esdevingui per a
lescoltisme una gran solucioacute
Ajudant a difondre Amescol-
tes -Xarxa de suport a Escoltes
Catalans Son moltes les persoshy
nes que poden estar interessades
en unir-se a la nostra iniciativa
Una molt bona forma de contri-
buir-hi tambeacute eacutes donant-la a co-
negraveixer a aquelles persones que
creuen en el potencial de la tasshy
ca social i educativa de lescolshy
tisme
escoJtescatalans ITC ardor 2005
10 raons per adherir-se a Amescoltes
1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute
reforces i reconeixes la tasca educativa i
social que realitza lescoltisme
Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en
lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a
lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les
caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats
recolzats i estimats
2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte
Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un
cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy
nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-
xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible
que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy
tisme avui
3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost
Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-
zar especialment si ho fas per internet a traveacutes
de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible
pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy
gar el magravexim de gent que considera lescoltisme
com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy
fants i joves
4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado
Aixocirc permet posar en contacte a membres del
mateix agrupament impulsar projectes de recushy
perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-
bracions daniversaris dagrupaments
5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui
Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy
dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-
sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-
janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web
6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans
Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de
lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-
gament de quotes Ara igual com es poden fer
aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy
buir a que noves generacions dinfants i joves
gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin
en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-
danes i ciutadans actius positius i feliccedilos
7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent
La independencia associativa garanteix que la
tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps
i que siguin els seus membres els unies i darrers
decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-
ciatiu El suport dels adherits permet suplir la
manca de patronatge institucional deguda a
aquesta independencia
8 Perqueacute la independencia teacute uns costos
Ser lunica associacioacute escolta catalana que no
pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy
bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy
nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy
porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per
desenvolupar les activitats dels caus La transver-
salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb
ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-
vingut dins els principis assodatius
9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la
La Liei de Desgravacions contempla que si fas
una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes
fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-
tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest
motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el
certificat necessari per a desgravar laportacioacute
10 Perquegrave la teva expertesa en diferents
mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria
Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-
lacionades amb els coneixements i habilitats dels
adherits i adherides Daquesta manera si creus
que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que
desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la
8
Entrevista amb
catalans
Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que
lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar
La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona
Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat
Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels
25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt
9
escoltescatala PIS Tare
Marta Mata
En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes
Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de
la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut
loportunitat de parlar amb ella sobre educashy
do escola i escoltisme aquest juliol passat
en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-
ciacioacute de Mestres Rosa Senset
Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que
voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents
educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que
no acabi de rutilar
Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan
compartimentada cns costa veure que hi ha un
subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el
nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy
milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins
daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute
pensada per ais nois i noies hem de pensar que
allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que
el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per
tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius
tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi
J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea
que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct
sempre aixi
MM Tant lescola com lescoltisme de principis
del segle X X han nascut separats perocirc la historia
immediatament ens va portar a tenir una relacioacute
En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments
importants el comenccedilament de la Repuacuteblica
quan Artur Martorell des de lAjuntament de
Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy
mado escolta i posteriorment durant el franshy
quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb
mestres joves que havien passat per lescoltisme
J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements
metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme
MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi
que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i
lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy
giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-
tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com
a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-
ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-
des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals
havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-
ment de la persona entre les persones i sobre
com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup
dinfants
Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat
que la intendo potser era una altra es va permetre
parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de
lescola tan sols la instruccio
M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar
leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa
dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-
cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de
contextos educatius i de lescola en diu escola
de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-
tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-
tes i una altra son les institucions i persones
que duna manera o altra estem educant I lespe-
cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy
ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-
dueix dins la roda educativa
A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones
JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de
fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat
per joves i adrecat a joves
M M La resposta estaacute potser condicionada per
una certa angoixa del moment actual Avui en
dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos
cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy
nada de coneixements de valors i de codis a la
qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i
donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el
mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-
va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement
flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una
loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a
dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i
la dificultat es troba en saber com el maneig del
codi eacutes tambeacute el maneig del missatge
Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies
com a eines en leducacioacute Agafar una camera i
filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute
virtual aprendre a dcscriure imaginativament
Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment
lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball
de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta
actitud del nano que ara busca molt per internet
shauria daprofirar i demanar-li que compari
amb el que veu en el llibre amb el que veu a la
realitat que en parli amb els companys Vaja
que la situado actual permet fer savis molt com-
plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i
sensibles a les novetats
AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una
situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per
afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-
rada pels curriacuteculums i les arees
MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy
cola amb els interessos del nano sempre per da-
vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja
sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero
no hi ha dubte que els governs es barallen per si
hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de
educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria
de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia
J M R Quines limitacions trobes a lescola
MM En un moment en queacute lescola ha crescut
tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy
tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos
a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els
podeu tractar com a persones a lensenyament
el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes
igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una
de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute
de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute
els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes
que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la
10
escoltescataians
base del mercat estem acostumant-nos a que si
una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy
ta i que per tant a una escola de doble linia
samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets
que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes
lescola rural on la quantitat que importa eacutes la
quantitat de relacioacute humana que els nens neces-
siten
Daltra banda els pares donen la culpa als mes-
tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de
cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa
que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy
nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento
algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit
penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir
[ r i u ] m e x p l i c o
AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-
dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-
gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb
lescoltisme
M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi
ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy
ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-
marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels
nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre
no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy
cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-
ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en
un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola
eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-
teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy
ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten
acostumats a estar en colla
J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt
i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-
gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-
gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors
que imperen a la societat
M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia
exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-
bies sino que es potenciava el treball conjunt Si
podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia
que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de
13 14 anys poden organitzar una excursioacute a
Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy
tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy
ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va
consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-
ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien
la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica
El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots
Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui
conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que
cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer
i no contempla una pedagogia destudi en el senshy
tit meacutes tradicional que estableix que la colla de
nanos estudia millor que el nano aillacirct
AZ Al document que aprovareu en aquesta escola
destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy
ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als
anys 60
M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-
racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy
mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que
a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes
voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que
estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi
coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-
tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual
de queacute parlagravevem El problema de lescola activa
eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu
que no eacutes possible que cal que ens hi posem
tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la
ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental
eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que
poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies
del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-
re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-
cioacute
J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una
proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-
lans en aquest moment
M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica
no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy
queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco
de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-
tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el
saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-
gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de
la qual un en forma part Vivim a un moacuten que
ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-
mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-
tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-
xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute
molt poc ninguacute sho va creure i van continuar
matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-
gioacute de la humanitat
AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-
postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma
mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb
no tractar les religions
M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute
que els nostres nanos haurien de saber queacute va
moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el
catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy
toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les
terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar
i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui
una cosa forta que dona respostes a bona patt de
la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb
queacute ni que sigui oficialment ens hem posat
dacord que son els Drets Humans De fet van
firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos
islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy
tradictoria amb aquests drets No podem parlar
des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-
rents per coneacuteixer queacute compartim
A
11
escoltescatalans Tardor 2005
LE S P
El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General
ordinaria celebrada a Reus lAgrupament
Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava
iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta
sorgia dun grup de nois i noies joves que
volien crear una opcioacute dassociacionisme
educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa
millor opcioacute per a canalitzar les segraveves
inquietuds
Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy
sar en funcionament per tal dassegurar que
aquesta nova aventura comenccedilava amb el
magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-
gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga
consolidi la seva proposta educativa i sigui
un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de
Viladecans
De moment amb la tasca deis i les caps de
lAgrupament el suport i recolzament de dishy
versos equips associatius i la bona
acollida per part dels agrupaments
de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M
Vallegraves lagrupament ha tingut un H
molt bon inici corn ens expliquen en bull
el conte que ens han volgut escriure bull
els i les membres del seu Conseil bull
dAgrupament
Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc
viladecanencs emprenedors i plens HJ
dil-lusions que van decidir crear un
agrupament escolta Cercant les diferents bull
opeions de les segraveves contrades van trobar bull
una associacioacute amb la quai shi sentien bull
identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade
Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener
que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres
de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy
cretaria General de Joventut (SGJ) que promou
juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus
compartit dequipaments escolars en horari no
lectiu
Durant els set primers mesos shan let activitats
molt diverses que ens han omplert dil-lusions a
la gent del cau com les sortides i excursions els
tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant
Jordi i evidentment els sempre inoblidables
campaments tant a la primavera com al mes
dagost
les caps volem donar les gragravecies tant a aquests
Agrupaments com sobretot als diferents equips
dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar
endavant el nostre projecte i tambeacute de forma
molt especial als pares i mares dels infants i joves
de lAgrupament per confiar en la nostra tasca
educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-
der comptar amb la seva complicitagrave Seguim
endavant
El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga
Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18
Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i
08840 Viladecans
Contacteaelespigaescoltesorg
wwwaelespigaorg
Despreacutes de reunions projectes presentaci-
ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga
esdevenia una realitat El 6 de novembre del
2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta
a tot el poble per donar a conegraveixer el nou
Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a
aquesta activitat van arribar els primers inshy
fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10
nens ja formava part de AE lEspiga i des
daquell dia el nombre sha quadruplicar ja
que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena
dinfants i joves tant de Viladecans com dal-
gunes poblacions de les rodalies que es fan un
fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu
caps
12
escoltescatalans
Escoltes Catalans
o laprenentatge
de la Hibertat
0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-
tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa
massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra
en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de
parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy
cia participativa Vaig exposar un veli tema que
em preocupa insistentment com conjugar parti-
cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-
cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem
militai en lanomenada esquerra alternativa hem
hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-
me com si aquest fos la panacea de la participashy
do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar
en les decisions i en les accions que sen derivin
requereix de procediments clars pels quals la
participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-
breixi les normes son imprescindibles per a la
democracia Si una assemblea prescindeix de
tota regulado procedimental deixa immediata-
ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica
Daixograve parlagraverem
1 va anar molt beacute Les intervencions foren
assenyades en el sentit dacuradament reflexio-
nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el
tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava
menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare
dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy
mocracia interna
He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes
Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme
Pensava que tenia un tali conservador com si
digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu
Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat
de persones ben preparades per reflexionar sobre
el seu entorn per prendre-hi part activa per
aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia
per comprometres a favor del canvi social des
duna perspectiva democragravetica per mantenir
viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb
persones ben disposades a gaudir a fet-ho a
partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil
que mena a una fita i la cooperacioacute
Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes
molt important perqueacute Escoltes frena daquesta
manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que
cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de
lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy
rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les
progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la
propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen
muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la
forccedila que malden per obviar la rica complexitat
de la vida i la capacitat de les persones per decishy
dir sobre el seu propi desti
Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania
plenament republicana com podriem dir una
mica meacutes abstractament requereix descenaris
que crein les condicions per exercir l excellegravencia
ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes
condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un
aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i
les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que
la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys
comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la
nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement
Uiure possible i farem tot el que estigui a la
nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i
les relacions que lajudin a exercir la seva
llibertat
Xavier Godas i Peacuterez
Doc to r en Socio log ia i professor a la UB
Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials
M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans
Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor
El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol
Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable
El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans
furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell
14
escol catalans
MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas
Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu
Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado
La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer
La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten
Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
Una nova etapa
E stem mol t satisfets que tin-
gueu aquesta revista a les
vostres mans Mol t s de vo-
saltres j a eacutereu receptors de la reshy
vista EC que fins ara anava es-
sencialment destinada ais pares i
mares deis infants i joves deis
nostres agrupaments pero hem
reformulat aquella pub l icado i
hem ampliat el puacuteblic abastant
a t o thom interessat en la tasca
d Escoltes Catalans I eacutes per aixoacute
que estem satisfets no nomeacutes
per aquesta nova etapa de la reshy
vista sino sobretot peiacute projecte
que hi ha al darrera un projecte
innovador pero amb molts anys
dhistoacuteria
Amescol tes la Xarxa de Su-
port a Escoltes Catalans neix
amb la voluntat de contr ibuir a
possibilitar la tasca educativa i
associativa de Fescolt isme laic
obert a to thom i de reforcar els
seus projectes i el seu compromiacutes
amb la societat A traveacutes d Ames-
coltes es podraacute canalitzar el sushy
p o n necessari per millorar i es-
tendre la tasca d Escoltes
Catalans per fer possible mes
projectes i en especial per gashy
rantir la seva independencia
Amescoltes eacutes tambeacute un reco-
neixement i una oportunitat Eacutes
un reconeixement a la tasca feta i
a la que duna forma diferent
encara poden fer totes aquelles
persones que han estat membres
dEscoltes Catalans o de les emi shy
taacuteis fundadores I eacutes t ambeacute una
oportuni ta t de renovar el c o m shy
promiacutes de totes aquumlestes persoshy
nes a m b el projecte que van conshy
tribuir a tirar endavant en el seu
m o m e n t aixiacute c o m de canalitzar
el suport de dones i homes que
veuen en Escoltes Catalans una
eina rellevant per formar noves
generacions de ciutadanes i ciu-
tadans compromesos conscishy
ents criacutetics i responsables
Escoltes Catalans sense dei-
xar de ser una associacioacute de j o -
ves assoleix la maduresa sufici-
ent per integrar en el seu entorn
de complici ta t les diferents geneshy
racions que comparteixen el seu
projecte de societat les que van
ser-hi les que hi son i les que
vindran A m b el reconeixement
del valor del passacirct i el compro shy
miacutes del preacutesent Escoltes Catashy
lans es projecta cap al futur
Es tem mol t satisfets que tin-
gueu aquesta revista a les vostres
mans Satisfets perqueacute eacutes una
bona revista pero sobretot peiacute
gran projecte que hi ha per da-
vant Des i tgem que ambdues co shy
ses les sentiu ben vostres
escoltescatalans
M A m b el supor t de
Educant ciutadanes iexcl ciutadans compromesos conscients criacutetics i responsables
N uacute m 6 Tardor 2 0 0 5
Director
Oacutescar Esteban
Conseil d e redaccioacute
Joan Codina Oscar Esteban Aiacutena Fernaacutenshy
dez Elena Jimeacutenez Josep Maria Rodeacutes
Eduard Vallory Joan Vilaplana
I H a n col- laborat e n el n uacute m e r o 6
Jordi Beumala Irene Colell Aina Fershy
naacutendez Clara Foz Xavier Godas Nuria
I Goacutemez Jara Henar Elena Jimeacutenez Guifreacute
Lloses Anna Mateo Josep Maria Rodeacutes
Jordi Soleacute Eduard Vallory Joan Vilaplana
Anton i Zabala Conseil de IAE lEspiga
Fotograf iacutea i I l lustrat ions
Arxiu ЕС Noegrave Fanlo
Disseny i m a q u e t a c i oacute
Faino Comunicacioacute SL
Impressioacute
Offset color
Edita
Fundacioacute Escolta
JOSEP CAROL
С Mare de Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 932689111 wwwjosepcarol org comunicaciojosepcarolorg
fbeigrave esco l tes
W^m catalans
С Mare de Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 932689110 wwwescoltesorg ecescoltesorg
escoltescatalans
Gracies a tu escoltisme eacutes avui el moviment juvenil
mes nombroacutes i estes arreu del mon Amb
3 8 milions dinfants i joves preacutesents a uns
160 paiumlsos amb una tasca dimplicacioacute en la co-
munitat que eacutes especialment important a Agravefrica
Asia i Ameacuterica central i del Sud lescoltisme eacutes
possiblement el moviment educatiu fora de les-
cola que ha tingut una repercussioacute major en la
formado de ciutadanes i ciutadans responsables
conscients de la pertinenccedila a una comunitat gloshy
bal i compromesos en la construccioacute permanent
de la pau
C o m a moviment global i local alhora perograve
lescoltisme sadapta en cada paiacutes al tarannagrave de la
societat on es troba compartint uns principis
comuns I eacutes aixi que lescoltisme a Catalunya
es va arrelar com a moviment compromegraves amb
el paiacutes i alhora obert al moacuten I eacutes aixiacute tambeacute
que va neacuteixer el projecte descoltisme laie que
representa Escoltes Catalans
A lescoltisme catalagrave el cogravencepte laiumlcitat es va
entendre mes enllagrave de la dualitat religioacute siacute o
no Leix fonamental de lescoltisme laic eacutes edushy
car en la Uiure convivencia de creences i idees
educar en la vivencia de la responsabilitat Com
explica Raul Adtoher laquosentir-se
lliures personalmenr eacutes la clau
del nostre model Ninguacute
no ha de sentir-se opri
mit dins lAssocia-
cioacute Ninguacute no ha
de fer que un
altre pugui sentir-se discriminacirct en el seu carni
personal Ninguacute no ha de sentir-se exclograves per la
seva opcioacute personal Mentre respecti les matei-
xes regles per a totsraquo
Lescoltisme eacutes possiblement el moviment educatiu fora de (escola que ha tingut una repercussioacute mashyjor en la formado de ciutadanes i ciutadans responsables conscients de la pertinenccedila a una comunitat global i compromesos en la consshytruccioacute permanent de la pau
A la llibertat responsable del nostre model de
laicitat shi suma el compromis des de la gratui-
tat dels caps i les caps els educadors dels agrupa-
ments el veritable fonament de lescoltisme
Sense la seva tasca sense la seva il-lusioacute cada set-
mana sense els seus ideals lescoltisme
no seria possible No hi ha adminis-
tracioacute ni empresa ni fundacioacute que
pugui possibilitar res igual a la
vocacioacute deducar en la ciuta-
dania per a la transformacioacute social que els i les
joves caps duen a terme en el seu temps lliure
Lescoltisme laic eacutes dones un moviment que
educa en la lliure convivencia de creences i dideacuteshy
es en una societat on el mes faacutecil seria tenir pa-
drins daquella ideologiacutea o daquella altra relishy
gioacute I eacutes alhora un moviment que es fa possible
des de la gratuiumltat en una societat que cada cop
es fixa mes en el preu de les coses i soblida del
seu valor En aquest context el suport de totes
les persones que ja formeu part dAmescoltes i el
de les que segut que us hi adherireu eacutes el millor
senyal que lesforccedil val la pena Que el treball pershy
manent silent insistent per transformar el futur
des del joc i la descoberta des del creixement
petsonal i la interaccioacute amb la societat es mante
pie de sentit
Lany passacirct un membre del Conseil Assessor
ens deia que en una societat on loci dels joves es
construeix en base al consum eacutes gairebeacute un
somni lexistegravencia dun moviment educatiu jushy
venil basacirct en el compromis deis i les joves i en la
creacioacute del seu propi projecte Gracies a tu
dones que thas adherit a Amescoltes i ens aju-
des a seguir fent possible el somni
Josep M Rodeacutes i Cama
Preacutesident dEscoltes Catalans
Eduard Vallory i Sub i ra
Preacutesident de la Fundac ioacute Escolta Josep Carol
escoltescatala Iacute IS l Ta rdo r2005
Amescoltes neix la Xarxa de suport a lescoltisme oberta a tothom
Des del passat 22 de febrer ja existeix un espai comuacute per tal que tota aqueshylla gent que ha passat per un agrupa-ment escolta els pares i mares que valoren la tasca educativa que es fa al cau i qualsevol persona que estima o aprecia lescoltisme pugui mostrar-li el seu suport
En motiu del 30egrave aniversari dEscoltes Catashy
lans ha nascut Amescoltes la Xarxa de Sushy
port a Escoltes Catalans Aquesta iniciativa
estagrave promoguda per la Fundacioacute Escolta Josep
Carol lentitat creada per Escoltes Catalans per
reforccedilar la seva tasca i teacute com a objectius prinshy
cipaacuteis canalitzar el suport ciutadagrave a la tasca assoshy
ciativa i educativa dEscoltes Catalans cofinan-
ccedilar projectes de suport ais agrupaments escoltes
donar a conegraveixer el treball de lescoltisme laic i
retrobar el compromis dantics escoltes El moshy
del de recolzament que proposa aquesta iniciashy
tiva eacutes pioner a nivell europeu ja que Catalunya
eacutes un deis pocs paiumlsos on la practica totalitat
Aquesta iniciativa eacutes oberta a tota aquella gent que creu que 1educacioacute en valors eacutes dau per a fer un moacuten millor
Lobjectiu principal dAmescoltes-Xarxa de
Suport a Escoltes Catalans eacutes la contribucioacute al
desenvolupament de lescoltisme laic caacutetala
Aixoacute es tradueix en quatre objectius especiacutefics
Canalitzar el suport ciutadaacute a la tasca educashy
tiva i associativa desenvolupada per Escoltes
Catalans
Amescoltes vol facilitar que qualsevol persona
que vulgui donar suport a lescoltisme laic si-
guin antics escoltes i guies pares i mares de
membres deis agrupaments o persones amishy
gues del moviment ho pugui fer tot coneixent
el treball que fa avui lescoltisme
Cofiacutenancar projectes de reforc a la tasca
dEscoltes Catalans i deis seus agrupaments
Amescoltes vol recolzar econoacutemicament proshy
jectes que responguin a les necessitats i reptes
dEscoltes Catalans per tal de limitar la influshy
encia que tentildeen els ajuts puacuteblics i reforcar el
compromiacutes ciutadaacute amb la tasca social de lesshy
coltisme de manera transparent
Donar a coneacuteixer les activitats projectes i
reptes dEscoltes Catalans
Amescoltes vol difondre entre els seus adherits
i a la societat en general lactivitat que fa avui
lescoltisme tant a traveacutes de la revista E C com
tambeacute amb informacioacute sobre activitats actes i
publicacions i possibilitar daquesta manera
un major reconeixement a la tasca que du a
terme avui lescoltisme
dels dirigents escoltes son menors de 30 anys
A mes el Grup dAn tics dEscoltes Catalans (GRES-
CA) que aplegava antics membres dEscoltes Catashy
lans i de les associacions obertes i pluralistes que la
van precedir canalitzaragrave ara el suport a Escoltes Cashy
talans a traveacutes dAmescoltes i tots els seus membres
han esdevingut adherits a la nova Xarxa tot i que
continua les segraveves activitats i trobades peacuteriodiques
Continuar el compromis de persones que
han estacirct escoltes amb el reacutesultat de la seva
feina el que avui eacutes lescoltisme
Amescoltes creacutea un espai de compromis comshy
parut per a aquelles persones que han passat per
lescoltisme i volen seguir-hi vinculades donant-
li suport tot posant-les en contacte i facilitant-
ne la trobada en els casos en que es vulgui
Projectes de suport promoguts per Amescoltes
A partir de les donacions rebudes a Amesshy
coltes cada curs es cofinancen projectes
destinats a resoldre les principals necesshy
sitats que es troben els i les joves dels
agrupaments escoltes Aquests projectes
son establerts per Escoltes Catalans i teshy
ntildeen com a finalitat
Realitzar mes recursos pedagogics i teeshy
nies i millorar el suport a laccioacute educativa
dels agrupaments
Ajudar el treball dels agrupaments en zoshy
nes amb mes necessitats eacuteconomiques
Becar la formado reglada dels i les caps
(educadors) dels agrupaments
Reduir el grau de dependencia econoacutemishy
ca respecte de les administracions publishy
ques
gt Creacuteixer en nombre de socis i soacutecies i en
nombre i presencia dagrupaments
Proveir de locals a aquells agrupaments
que no tentildeen un cau estable
Promoure un major reconeixement social
de la tasca educativa i associativa de lesshy
coltisme que reverteixi en una disminu-
cioacute de les dificultats amb que es troba
4
escoltescatalans
lament Ernest Benach
presidir el 22 de febrer lacte de presentado
dAmescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes
Catalans iniciativa ciutadana nascuda en ocasioacute
deis 3 0 anys de la unificado de lescoltisme laie
amb la intendo de contribuir al seu futur A lacshy
te que va tenir Hoc a lAuditori de la Pedrera a
Barcelona i hi van assistir mes de 4 0 0 persones
es va presentar la llista de les 100 primeres adheacuteshy
sions a la iniciativa entre les quais shi compten
nombrases persones del moacuten pedagogie acadeacuteshy
mie poliacutetic cultural i professional i es va dema-
nar ladhesioacute a totes les persones assistents
A mes del preacutesident Benach hi van intervenir la
degana de la Facultat de Formacioacute del Professorat
de la U B la catedraacutetica Gemma Triboacute el preacutesishy
dent de Teranga (associacioacute de cooperacioacute catala-
no-senegalesa) Mawa Ndiaye lexpresidenta
dEscoltes Catalans i antiga secretaria general de
Joventut Rosa M Pujol i Tactual preacutesident dEsshy
coltes Catalans en Josep Maria Rodeacutes Aquest
acte institucional es suma al conjunt dactivitats
que Escoltes Catalans ha realitzat durant el 2005
per tal de celebrar el seu trente aniversari
15 anys de cooperacioacute a EC
Lany 1990 Escoltes Catalans va participar com a observadora en un projecte de coshy
operacioacute a Niakhar al Senegal i el 1993 ja va realitzar el primer projecte propi que
van seguir els anys seguumlents molts altresigrave Sahara Cuba Mali Beniacuten Bosnia i Herzegoshy
vina quart moacuten a Barcelona amb lequip de La Murga cada vegada amb la particishy
pado de mes membres dEC
Per commemorar aquests 15 anys i aixiacute reviure i reforccedilar el compromis amb la cooperashy
cioacute internacional sha creat un grup promotor dins la xarxa Amescoltes que organitza
un viatge a Niakhar (Senegal) lagost del 2006 Sera una gran ocasioacute per retrobar antics
amics per conegraveixer un deis projectes ais quals es va donar suport per queacute la parella
participi de les anecdotes que tantes vegades ha sentit Una trabada oberta festiva i
participativa on tambeacute saprofitaragrave per a realitzar una acciograve solidaria a Niakhar
Dona un cop de magrave com a membre de lequip organitzador difon aquesta iniciativa
a tothom que pugui estar-hiexcl inteacuteressacirct i contacta amb tots els companys i compa-
nyes que alguna vegada han col-laborat amb alguacuten deis projectes de cooperacioacute
dEscoltes Catalans (contacte amescoltesjosepcarolorg)
5
catalans I Tardor 2005
100 PRIMERES ADHESIONS A AMESCOLTES-XARXA DE SUPORT A ESCOLTES CATALANS
M H b l e Sr Ernest B e n a c h i Pascual
President del Parlament membre de
la Unioacute Parlamentaria Escolta Mundial
(WSPU)
bull J o a n A b e l l aacute director general del Pobleacute
Espanyol-La Ciutat deis Artesans
bull Rauuml l A d r o h e r i M o n t s e r r a t a n t l c
comissari gral dEC antic president de
la Fundacioacute Escolta JosepCarol gestor
mercanti l
bull A l b e r t A g u s t iacute i Ga fa re l - lo antic presishy
dent dEC i de la Germanor de Minyons de
Muntanya advocat
bull Pe re A l c o b e r i So lanas regidor
dEsports de l Ajuntament de Barcelona
bull M a r t a A y m e r i c h directora del Consell
Interdepartamental de Recerca i Innovashy
d o Tecnoloacutegica de la Generalitaumlt (GRIT)
bull J o r d i Ba l les te r i C l a v e g u e r a antic
comissari general dEC i de Boy Scouts de
Catalunya
bull J o a n Bar r i l escriptor i periodista
bull Roser B a t l l o r i i O b i o l s professora
de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials de la
UdG viacutedua de Joaquim Franch
bull R icard Belis periodista deTVC i Premi
Nacional de Cultura
bull F e r r a n B e n a c h i Pascual antic
president dEC coordinador territorial de
Joventut a Tarragona de la Generalitaumlt
bull F a t h i a B e n h a m m o u coordinadora
dEntrecultures de la Fundacioacute Jaume
Bofill
bull N o r b e r t B i l b e n y catedraacutetic de Filososhy
fiacutea de la UB
bull J o r d i Bosch i d e Bor ja advocat maacutes-
ter en gestio dONL
bull J o a n B r u n e t i M a u r i periodista i
Professor duniversitat
bull M a r i a B u e n o antiga comissaumlria general
de Girl i Boy Scouts de Catalunya
bull Joan B u s q u e t a i R iu president de
l Ateneu Popular de Ponent i professor
dHistoacuteria de la UdL
bull M a r i a Rosa B u x a r r a i s i Est rada
professora de Pedagogiacutea de la UB
bull A iacute n a C a l v o i Sast re professora de
Cieacutencies de lEducacioacute de la UIB
bull Car ies C a m p u z a n o i C a ntilde a d a s d ipu-
tat al Congreacutes
bull I v a n C a p d e v i l a i Pentildead i rec tor teacutecnic
de lEstudi Ramoacuten Folch
bull A l b e r t C a r n eacute economista director
del Gabinet de la Presidencia del Banc
Sabadell
bull I g n a s i C a s a d e s uacute s i d u c h a secretan
executiu de la Xarxa duniversitats Institut
Joan Huiacutes Vives vicepresiacutedent d Oacutemnium
Cultural
bull J o a n C e r v e r a i B a t a r i u excursionisshy
ta i garant internacional de Mounta in
Wilderness
bull T o n i C o m iacute n i O l i ve res professor de
Cieacutencies Socials dESADE iexcl d iputat al
Parlament
bull V iacute c t o r C u r t o director creatiu i professor
de la URL
bull E d e l m i r a D o m eacute n e c h L laber ia cate
draacutetica de Psicologiacutea de la UAB
bull Car ies O u a r t e i M o n t s e r r a t poeta i
director de la Fundacioacute Huiacutes Canilla
bull S a n t i E izagui r re gu i ta r ra de Cheb
Balowsky
bull S a n t i a g o E s t e b a n director geneshy
ral dEconomia Cooperativa Social i
d Autoocupacioacute de la Generalitat
bull J o r d i F aacute b r e g a s i C a n a d e l l muacutesic i
director del Centre Artesa Tradiciacuteonaacuterius
bull N u r i a F igueras antiga comissaacuteria geneshy
ral de la Germanor de Noies Guies
bull J o r d i F o r t u n y i Bata l la periodista
i director del Gabinet de Comunicacioacute
Estrateacutegica de la Generalitat
- J o a n Fuster i S o b r e p e r e historiador i
professor dHumanitats de la UOC
bull P e r e Gal i i K e l o n e n economista
bull C a r m e - L a u r a Gi l i M i r oacute d iputada
al Parlament presidenta de la Comissioacute
de Control de la CCRTV exconsellera
dEnsenyament
bull N u r i a G i n eacute i Fre ixes professora de
l lnstiacutetut de Cieacutencies de lEducacioacute de la
UB
bull C a r m e G i r a l t i Roses antiga presidenshy
ta dEC i de la Germanor de Nois i Noies
Guies mestra
bull X a v i e r G o d a s assessor de Benestar
Social de l Ajuntament de Barcelona
exportaveu de la Crida
bull R a f a e l Grasa secretan general i professhy
sor de Relacions In te rnac iona l de la UAB
bull I gnas i Fina Regidor de Salut de
l Ajuntament de Barcelona
- J o r d i G u i l l o t senador i president de la
Comissioacute de la Societat de la Informacioacute
del Senat
bull Rosa M G u i t a r t i A c e d pedagoga i
professora de la UAB
bull G a b r i e l J a r a b a periodista deTVC
bull N e u s Jul ia i D iacuteaz antiga cap Executiva
dEC
bull Enr ic L a r r e u l a i V i d a l escriptor i
professor de la UAB
bull J o a n P e r e Le B i h a n director general
de les escoles catalanes La Bressola (Catashy
lunya Nord)
bull J o s e p L oacute p e z i P u y o l antic president
dEC i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol
bull Josep M L o z a n o professor de Cieacutencies
Socials i director de l lnstitut Persona
Empresa i Societat dESADE
bull M a n e l Lucas periodista
bull P i lar M a l l a sindica de Greuges de
Barcelona
bull R a m o n M a r t iacute n e z D e u secretan geneshy
ral dEducacioacute de la Generalitat
bull R icard M a r t iacute n e z i M o n t e a g u d o
regidor de districte de Gracia
bull J o s e p M M a r t o r e l l i R o d o n responshy
sable de Recerca i Tecnologia de la URL
bull A n d r e u M a s - C o l e l l catedraacutetic
dEconomia de la UPF
bull M a r t a M a t a i G a r r i g a mestra i
pedagoga presidenta del Consell Escolar
de lEstat
bull N e u s M u n t eacute i F e r n aacute n d e z advocashy
da secretaria dOcupacioacute de la UGT de
Catalunya
bull Francese N a v a r r o empresari
bull A b d o u M a w a N d i a y e preacutesident de
Teranga agent deducacioacute intercultural
bull O r i o l Ne l - lo i C o l o m professor de Geoshy
grafiacutea Urbana de la UAB i secretari per a la
Planificacioacute Territorial de la Generalitat
- R a i m o n O b i o l s i G e r m a d iputat i
exvlcepresident del Parlament Europeu
bull Arcadi Oliveres professor dEconomia
Aplicada de la UAB president de Justicia i Pau
bull M o n t s e P a l a u i Ve rgeacutes professora de
Filologia de la URV
bull A r t u r Parcer isa i A r a n professor de
Didaacutectica i Ordenacioacute Escolar i vicerector
de Poliacutetica Docent de la UB
bull Enr ic Pubi l l president de lAssociacioacute
Catalana dExpresos Poliacutetics
bull Rosa M P u j o l i G a l o b a r t antiga
presidenta dEC fundadora de la Unioacute Inshy
ternacional dAssociacions EscoltesGuies
Pluralistes i Laiques (UIPL)
bull I g n a s i R ie ra i Gassiot escriptor
bull R ica rd R o d o n antic comissari general
de la Germanor de Minyons de Muntanya
bull M a r t a Rosas i C o r t a d a antiga presishy
denta dEC secretaria general de Joventut
de la Generalitat
bull J o a n J o r d i Rossel l preacutesident de
la Federado dAssociacions de Pares
dAlumnes (Fapac)
bull J o a n Josep R o t g e r i Estapeacute doctor
enginyer industrial patroacute de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol
bull F ina Sa la i Prats antiga presidenta
dEC gestora cultural
bull M i q u e l S a l a z a r i C a n a l d a director geshy
neral de Poliacutetica Financera iexcl Assegurances
de las Generalitat
bull Francese S a n a h u j a excursionista i
president del Club Excursionista de Gracia
expresident de la FEEC
bull A r a c e l i S e g a r r a alpinista
- A n t o n i S e g u r a i M a s catedraacutetic
dHistoacuteria Contemporaacutenia de la UB
bull G e r a r d Serra alcalde dAlcarragraves
bull G a b r i e l a Serra coordinadora dAgora
Nord-Sud i responsable del Fograverum Social
Mediterrani
bull M a r i u s Serra escriptor
bull Teresa S e r r a i M a j e m d iputada al
Parlament
bull J o a n M a n u e l Ser racirc t muacutesic i compo-
bull J o s e p S icar t i Tau ler excursionista
i expresident de Mounta in Wilderness
International
bull P a u S o l a n i l l a expresident del Fograverum
Europeu de la Joventut
bull J o r d i S o l eacute i A l e u assessor de Joventut
de l Ajuntament de Barcelona expresishy
dent del CJB
- E d u a r d S u agrave r e z i Rov i ra regidor de
l Ajuntament de l Hospitalet de Llobregat
bull J o a n S u b i r a t s i H u m e t catedraacutetic de
Ciencia Politica de la UAB
- M a r i n a S u b i r a t s i M a r t o r i regidora
dEducacioacute de l Ajuntament de Barcelona i
catedraacutetica de Sociologia de la UAB
bull G e m m a T r i b oacute i T r a v e r i a catedraacutetica
de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials i deshy
gana de Formado del Professorat de la UB
bull I m m a T u b e l l a i C a s a d e v a l l sociologa
i periodista rectora de la Universitaumlt
Oberta de Catalunya
bull E d u a r d V a l l o r y i S u b i r agrave pol i touml leg i
periodista president de la Fundacioacute Escolshy
ta Josep Carol expresident del CNJC
bull V iacute c t o r V i l a i G i roacute empresari
bull N u r i a V i l agrave i M i g u e l professora de
Didaacutectica de la Llengua de la UAB
bull J o r d i V i l a - A b a d a l i V i l a p l a n a metge
psiquiatra expresident del CIEMEN
- Arace l i V i l a r r a s a i Cun i l l eacute directora
del Fograverum lEscola i la Ciutat (Institut
Municipal dEducacioacute de Barcelona)
bull Josep M V i l l e n a i S e g u r a antic coshy
missari general dEC antic president de la
Federado Catalana dEscoltisme i Guiatge
director de Diomira
bull M a r iacute a Rosa V i r oacute s i Gal t ier ex- rec tora
i catedraacutetica de Ciencia Poliacutetica de la UPF
antiga presidenta de Guiatge Caacutetala
bull G e o f f r e y J W a l k e r professor emeacuterit de
la Universitaumlt de Cambridge deixeble de
Josep M Batista i Roca Creu de Sant Jordi
bull G e m m a Xar les coordinadora de
lEscola de Desenvolupament Huma per
a Ameacuterica Llatina iexcl el Carib del PNUD ex-
secretaacuteria general de la Fundacioacute Escolta
JosepCarol
bull J o s e p X e r c a v i n s i Vai ls secretariat ad
hoc dUBUNTU-Foacuterum Mundial de Xarxes
de la Societat Civil
bull A n t o n i Z a b a l a i V i d i e l l a pedagog
i director de Grao vicepresiacutedent de la
Fundacioacute Escolta Josep Carol
escoltescatalans
Per que mhe adherit a Amescoltes bull Ernest Benach preacutesident
I del Parlament (Reus)
m I laquoSincerament cree que des-
B L ^ L ^ - lt bull ] culta se neacutes tota la vida perocirc
I eacutes ben cert que els anys a
JkpJ^pf lJ lescoltisme a lAELa Mu-
~ lassa mhan donat una part
de la formaacutecioacute que no he trobat a daltres indrets
Perqueacute allocirc que sapregraven al cau anant dexcursioacuteo
beacute a la tenda comparant un foc de camp treba-
llant en equip o fent exercicis petmanents de deshy
mocracia seritint el batee del paiacutes i el neguit per
millorar-lo eacutes un manera concreta de veure i viu-
re la vida Per aixocirc mhe adherit a Amescoltesraquo
Gemma Triboacute degana de
Formacioacute del Professorat de
la U B (Molins de Rei)
laquoEscoltes Catalans des de la
seva laiacutecitat fa yiure ais nois
i noies valors com la genero-
sitat i la gratuitat en les rela-
cions humanes facilita la consttuccioacute de la proshy
pia identitat i el sentiment de pertinence a una
comunitat ajudant els joves a sentir-se segurs i a
viure la diversitat com una riquesa Li hem
dagrair el seu esforccedil despregravesraquo
Josep M Lozano director
de lInstitut Persona Emshy
presa i Societat d ESADE
(Barcelona)
laquoEl Cau eacutes un Hoc on entre
altres coses sapregraven a valoshy
rar a compartir a ser criacutetic
a construir el paiacutes i a estimar Aixocirc eacutes possible
gracies al compromis i la dedicacioacute de tantes
persones han fet vivencialment seves aquumlestes
opcions Donar suport a Amescoltes eacutes una mashy
nera de correspondre i dagrair miacutenimament
aquest compromis i aquesta dedicacioacuteraquo
Albert Agustiacute advocat i
antic president d EC (e
Masnou)
laquoMhe adherit a Amescoltes
sobretot perqueacute cree necesshy
sagraveria lexistegravencia duna inicishy
ativa que a traveacutes de les ad-
hesions i col-laboracions particulars doni un
suport que contribueixi a que sacompleixin els
objectius i es desenvolupi el megravetode de lescoltis-
me laic caacutetalaraquo
Imma Tubella rectora de la
Universitaumlt Oberta de Catashy
lunya (La Bisbal dEmpordagrave)
laquoLescoltisme ha estat capac
de mantenir uns valors bagrave-
sics compartits que han
marcar un estil de veure i de
viure la vida dadaptar-se i ttansformar-se en el
temps i en lespai de generar un projecte comuacute
entenedor i de constituir una organitzacioacute en
xarxa Contribuir al seu futur eacutes contribuir a un
somni necessariraquo
Santi Esteban director gtal
|pound bull ^ f c raquo raquo dEconomia Cooperativa i
Social i dAutoocupacioacute
(lHospitalet de Llobregat)
laquoEn els meus temps de rela-
cioacute amb lescoltisme al se-
guit dobjectius que ens pro-
posagravevem en les diferents unitats en deacuteiem empresa
Era una expressioacute magniacutefica de linteres col-lectiu
general i compartii i en el meu imaginan va queshy
dar gravar Sempre mes he treballat per un ripus
dempresa al servei de les persones que la composhy
sen i deis ciutadans i p er aixograve vull seguir aportant
el meu suport a la tasca social que du a terme
lescoltisme per fer una societat millorraquo
Neus Julia excap Executiva
dEC (Barcelona)
laquoPerqueacute cree que el projecte
dEscoltes Catalans eacutes tan vagrave-
lid ara com anys enrera i per
tant eacutes necessari donar-li sushy
port Si les persones que te-
nim experiencia en lassociacioacute i sabem les dificulshy
taacuteis que hi ha hagut per a tirar endavant no li
donem suport qui ho faragraveraquo
Com shi pot coMaborar Pots donar suport a Escoltes Catalans mitjancant Amescoltes i ho pots fer de maneres diferents
i w gtgt Adherint-thi Amb la teva adhe-
sioacute dones suport puacuteblic al proshy
jecte associatiu i educatiu dEsshy
coltes Catalans Ladhesioacute eacutes un
acte voluntan de suport i no oblishy
ga a realitzar cap donacioacute
gtgt Fent una aportado econoacutemica
Per reforjar i impulsar el projecte
dEscoltes Catalans pots realitzar
una aportado econoacutemica puntual
o perioacutedica o fins i tot una donacioacute
material Amb la teva aportado aju-
daraacutes a continuar la tasca dEscoltes
Catalans La teva aportacioacute per pe-
tita que et pugui semblar eacutes molt
valuosa perqueacute financaraacute diferents
projectes de suport a lescoltisme
Posant a la disposicioacute dEscolshy
tes Catalans la teva expertesa
Moltes vegades el perfil professhy
sional o els coneixements adqui-
rits poden ser de manera puntual
de molta vagravelua per a una associ-
acioacute portada per joves Explicant
quin eacutes el teu perfil pots possibi-
litar que el que per a tu sigui una
petita gestio esdevingui per a
lescoltisme una gran solucioacute
Ajudant a difondre Amescol-
tes -Xarxa de suport a Escoltes
Catalans Son moltes les persoshy
nes que poden estar interessades
en unir-se a la nostra iniciativa
Una molt bona forma de contri-
buir-hi tambeacute eacutes donant-la a co-
negraveixer a aquelles persones que
creuen en el potencial de la tasshy
ca social i educativa de lescolshy
tisme
escoJtescatalans ITC ardor 2005
10 raons per adherir-se a Amescoltes
1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute
reforces i reconeixes la tasca educativa i
social que realitza lescoltisme
Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en
lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a
lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les
caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats
recolzats i estimats
2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte
Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un
cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy
nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-
xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible
que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy
tisme avui
3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost
Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-
zar especialment si ho fas per internet a traveacutes
de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible
pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy
gar el magravexim de gent que considera lescoltisme
com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy
fants i joves
4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado
Aixocirc permet posar en contacte a membres del
mateix agrupament impulsar projectes de recushy
perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-
bracions daniversaris dagrupaments
5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui
Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy
dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-
sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-
janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web
6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans
Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de
lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-
gament de quotes Ara igual com es poden fer
aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy
buir a que noves generacions dinfants i joves
gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin
en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-
danes i ciutadans actius positius i feliccedilos
7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent
La independencia associativa garanteix que la
tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps
i que siguin els seus membres els unies i darrers
decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-
ciatiu El suport dels adherits permet suplir la
manca de patronatge institucional deguda a
aquesta independencia
8 Perqueacute la independencia teacute uns costos
Ser lunica associacioacute escolta catalana que no
pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy
bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy
nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy
porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per
desenvolupar les activitats dels caus La transver-
salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb
ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-
vingut dins els principis assodatius
9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la
La Liei de Desgravacions contempla que si fas
una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes
fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-
tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest
motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el
certificat necessari per a desgravar laportacioacute
10 Perquegrave la teva expertesa en diferents
mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria
Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-
lacionades amb els coneixements i habilitats dels
adherits i adherides Daquesta manera si creus
que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que
desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la
8
Entrevista amb
catalans
Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que
lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar
La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona
Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat
Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels
25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt
9
escoltescatala PIS Tare
Marta Mata
En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes
Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de
la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut
loportunitat de parlar amb ella sobre educashy
do escola i escoltisme aquest juliol passat
en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-
ciacioacute de Mestres Rosa Senset
Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que
voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents
educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que
no acabi de rutilar
Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan
compartimentada cns costa veure que hi ha un
subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el
nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy
milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins
daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute
pensada per ais nois i noies hem de pensar que
allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que
el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per
tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius
tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi
J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea
que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct
sempre aixi
MM Tant lescola com lescoltisme de principis
del segle X X han nascut separats perocirc la historia
immediatament ens va portar a tenir una relacioacute
En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments
importants el comenccedilament de la Repuacuteblica
quan Artur Martorell des de lAjuntament de
Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy
mado escolta i posteriorment durant el franshy
quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb
mestres joves que havien passat per lescoltisme
J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements
metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme
MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi
que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i
lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy
giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-
tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com
a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-
ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-
des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals
havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-
ment de la persona entre les persones i sobre
com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup
dinfants
Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat
que la intendo potser era una altra es va permetre
parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de
lescola tan sols la instruccio
M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar
leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa
dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-
cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de
contextos educatius i de lescola en diu escola
de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-
tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-
tes i una altra son les institucions i persones
que duna manera o altra estem educant I lespe-
cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy
ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-
dueix dins la roda educativa
A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones
JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de
fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat
per joves i adrecat a joves
M M La resposta estaacute potser condicionada per
una certa angoixa del moment actual Avui en
dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos
cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy
nada de coneixements de valors i de codis a la
qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i
donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el
mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-
va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement
flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una
loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a
dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i
la dificultat es troba en saber com el maneig del
codi eacutes tambeacute el maneig del missatge
Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies
com a eines en leducacioacute Agafar una camera i
filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute
virtual aprendre a dcscriure imaginativament
Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment
lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball
de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta
actitud del nano que ara busca molt per internet
shauria daprofirar i demanar-li que compari
amb el que veu en el llibre amb el que veu a la
realitat que en parli amb els companys Vaja
que la situado actual permet fer savis molt com-
plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i
sensibles a les novetats
AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una
situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per
afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-
rada pels curriacuteculums i les arees
MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy
cola amb els interessos del nano sempre per da-
vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja
sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero
no hi ha dubte que els governs es barallen per si
hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de
educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria
de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia
J M R Quines limitacions trobes a lescola
MM En un moment en queacute lescola ha crescut
tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy
tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos
a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els
podeu tractar com a persones a lensenyament
el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes
igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una
de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute
de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute
els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes
que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la
10
escoltescataians
base del mercat estem acostumant-nos a que si
una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy
ta i que per tant a una escola de doble linia
samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets
que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes
lescola rural on la quantitat que importa eacutes la
quantitat de relacioacute humana que els nens neces-
siten
Daltra banda els pares donen la culpa als mes-
tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de
cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa
que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy
nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento
algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit
penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir
[ r i u ] m e x p l i c o
AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-
dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-
gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb
lescoltisme
M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi
ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy
ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-
marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels
nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre
no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy
cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-
ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en
un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola
eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-
teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy
ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten
acostumats a estar en colla
J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt
i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-
gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-
gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors
que imperen a la societat
M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia
exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-
bies sino que es potenciava el treball conjunt Si
podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia
que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de
13 14 anys poden organitzar una excursioacute a
Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy
tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy
ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va
consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-
ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien
la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica
El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots
Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui
conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que
cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer
i no contempla una pedagogia destudi en el senshy
tit meacutes tradicional que estableix que la colla de
nanos estudia millor que el nano aillacirct
AZ Al document que aprovareu en aquesta escola
destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy
ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als
anys 60
M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-
racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy
mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que
a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes
voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que
estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi
coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-
tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual
de queacute parlagravevem El problema de lescola activa
eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu
que no eacutes possible que cal que ens hi posem
tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la
ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental
eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que
poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies
del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-
re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-
cioacute
J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una
proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-
lans en aquest moment
M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica
no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy
queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco
de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-
tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el
saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-
gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de
la qual un en forma part Vivim a un moacuten que
ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-
mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-
tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-
xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute
molt poc ninguacute sho va creure i van continuar
matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-
gioacute de la humanitat
AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-
postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma
mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb
no tractar les religions
M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute
que els nostres nanos haurien de saber queacute va
moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el
catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy
toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les
terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar
i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui
una cosa forta que dona respostes a bona patt de
la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb
queacute ni que sigui oficialment ens hem posat
dacord que son els Drets Humans De fet van
firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos
islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy
tradictoria amb aquests drets No podem parlar
des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-
rents per coneacuteixer queacute compartim
A
11
escoltescatalans Tardor 2005
LE S P
El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General
ordinaria celebrada a Reus lAgrupament
Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava
iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta
sorgia dun grup de nois i noies joves que
volien crear una opcioacute dassociacionisme
educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa
millor opcioacute per a canalitzar les segraveves
inquietuds
Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy
sar en funcionament per tal dassegurar que
aquesta nova aventura comenccedilava amb el
magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-
gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga
consolidi la seva proposta educativa i sigui
un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de
Viladecans
De moment amb la tasca deis i les caps de
lAgrupament el suport i recolzament de dishy
versos equips associatius i la bona
acollida per part dels agrupaments
de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M
Vallegraves lagrupament ha tingut un H
molt bon inici corn ens expliquen en bull
el conte que ens han volgut escriure bull
els i les membres del seu Conseil bull
dAgrupament
Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc
viladecanencs emprenedors i plens HJ
dil-lusions que van decidir crear un
agrupament escolta Cercant les diferents bull
opeions de les segraveves contrades van trobar bull
una associacioacute amb la quai shi sentien bull
identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade
Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener
que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres
de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy
cretaria General de Joventut (SGJ) que promou
juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus
compartit dequipaments escolars en horari no
lectiu
Durant els set primers mesos shan let activitats
molt diverses que ens han omplert dil-lusions a
la gent del cau com les sortides i excursions els
tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant
Jordi i evidentment els sempre inoblidables
campaments tant a la primavera com al mes
dagost
les caps volem donar les gragravecies tant a aquests
Agrupaments com sobretot als diferents equips
dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar
endavant el nostre projecte i tambeacute de forma
molt especial als pares i mares dels infants i joves
de lAgrupament per confiar en la nostra tasca
educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-
der comptar amb la seva complicitagrave Seguim
endavant
El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga
Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18
Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i
08840 Viladecans
Contacteaelespigaescoltesorg
wwwaelespigaorg
Despreacutes de reunions projectes presentaci-
ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga
esdevenia una realitat El 6 de novembre del
2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta
a tot el poble per donar a conegraveixer el nou
Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a
aquesta activitat van arribar els primers inshy
fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10
nens ja formava part de AE lEspiga i des
daquell dia el nombre sha quadruplicar ja
que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena
dinfants i joves tant de Viladecans com dal-
gunes poblacions de les rodalies que es fan un
fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu
caps
12
escoltescatalans
Escoltes Catalans
o laprenentatge
de la Hibertat
0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-
tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa
massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra
en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de
parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy
cia participativa Vaig exposar un veli tema que
em preocupa insistentment com conjugar parti-
cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-
cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem
militai en lanomenada esquerra alternativa hem
hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-
me com si aquest fos la panacea de la participashy
do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar
en les decisions i en les accions que sen derivin
requereix de procediments clars pels quals la
participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-
breixi les normes son imprescindibles per a la
democracia Si una assemblea prescindeix de
tota regulado procedimental deixa immediata-
ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica
Daixograve parlagraverem
1 va anar molt beacute Les intervencions foren
assenyades en el sentit dacuradament reflexio-
nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el
tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava
menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare
dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy
mocracia interna
He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes
Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme
Pensava que tenia un tali conservador com si
digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu
Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat
de persones ben preparades per reflexionar sobre
el seu entorn per prendre-hi part activa per
aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia
per comprometres a favor del canvi social des
duna perspectiva democragravetica per mantenir
viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb
persones ben disposades a gaudir a fet-ho a
partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil
que mena a una fita i la cooperacioacute
Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes
molt important perqueacute Escoltes frena daquesta
manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que
cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de
lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy
rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les
progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la
propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen
muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la
forccedila que malden per obviar la rica complexitat
de la vida i la capacitat de les persones per decishy
dir sobre el seu propi desti
Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania
plenament republicana com podriem dir una
mica meacutes abstractament requereix descenaris
que crein les condicions per exercir l excellegravencia
ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes
condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un
aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i
les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que
la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys
comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la
nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement
Uiure possible i farem tot el que estigui a la
nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i
les relacions que lajudin a exercir la seva
llibertat
Xavier Godas i Peacuterez
Doc to r en Socio log ia i professor a la UB
Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials
M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans
Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor
El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol
Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable
El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans
furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell
14
escol catalans
MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas
Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu
Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado
La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer
La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten
Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
escoltescatalans
Gracies a tu escoltisme eacutes avui el moviment juvenil
mes nombroacutes i estes arreu del mon Amb
3 8 milions dinfants i joves preacutesents a uns
160 paiumlsos amb una tasca dimplicacioacute en la co-
munitat que eacutes especialment important a Agravefrica
Asia i Ameacuterica central i del Sud lescoltisme eacutes
possiblement el moviment educatiu fora de les-
cola que ha tingut una repercussioacute major en la
formado de ciutadanes i ciutadans responsables
conscients de la pertinenccedila a una comunitat gloshy
bal i compromesos en la construccioacute permanent
de la pau
C o m a moviment global i local alhora perograve
lescoltisme sadapta en cada paiacutes al tarannagrave de la
societat on es troba compartint uns principis
comuns I eacutes aixi que lescoltisme a Catalunya
es va arrelar com a moviment compromegraves amb
el paiacutes i alhora obert al moacuten I eacutes aixiacute tambeacute
que va neacuteixer el projecte descoltisme laie que
representa Escoltes Catalans
A lescoltisme catalagrave el cogravencepte laiumlcitat es va
entendre mes enllagrave de la dualitat religioacute siacute o
no Leix fonamental de lescoltisme laic eacutes edushy
car en la Uiure convivencia de creences i idees
educar en la vivencia de la responsabilitat Com
explica Raul Adtoher laquosentir-se
lliures personalmenr eacutes la clau
del nostre model Ninguacute
no ha de sentir-se opri
mit dins lAssocia-
cioacute Ninguacute no ha
de fer que un
altre pugui sentir-se discriminacirct en el seu carni
personal Ninguacute no ha de sentir-se exclograves per la
seva opcioacute personal Mentre respecti les matei-
xes regles per a totsraquo
Lescoltisme eacutes possiblement el moviment educatiu fora de (escola que ha tingut una repercussioacute mashyjor en la formado de ciutadanes i ciutadans responsables conscients de la pertinenccedila a una comunitat global i compromesos en la consshytruccioacute permanent de la pau
A la llibertat responsable del nostre model de
laicitat shi suma el compromis des de la gratui-
tat dels caps i les caps els educadors dels agrupa-
ments el veritable fonament de lescoltisme
Sense la seva tasca sense la seva il-lusioacute cada set-
mana sense els seus ideals lescoltisme
no seria possible No hi ha adminis-
tracioacute ni empresa ni fundacioacute que
pugui possibilitar res igual a la
vocacioacute deducar en la ciuta-
dania per a la transformacioacute social que els i les
joves caps duen a terme en el seu temps lliure
Lescoltisme laic eacutes dones un moviment que
educa en la lliure convivencia de creences i dideacuteshy
es en una societat on el mes faacutecil seria tenir pa-
drins daquella ideologiacutea o daquella altra relishy
gioacute I eacutes alhora un moviment que es fa possible
des de la gratuiumltat en una societat que cada cop
es fixa mes en el preu de les coses i soblida del
seu valor En aquest context el suport de totes
les persones que ja formeu part dAmescoltes i el
de les que segut que us hi adherireu eacutes el millor
senyal que lesforccedil val la pena Que el treball pershy
manent silent insistent per transformar el futur
des del joc i la descoberta des del creixement
petsonal i la interaccioacute amb la societat es mante
pie de sentit
Lany passacirct un membre del Conseil Assessor
ens deia que en una societat on loci dels joves es
construeix en base al consum eacutes gairebeacute un
somni lexistegravencia dun moviment educatiu jushy
venil basacirct en el compromis deis i les joves i en la
creacioacute del seu propi projecte Gracies a tu
dones que thas adherit a Amescoltes i ens aju-
des a seguir fent possible el somni
Josep M Rodeacutes i Cama
Preacutesident dEscoltes Catalans
Eduard Vallory i Sub i ra
Preacutesident de la Fundac ioacute Escolta Josep Carol
escoltescatala Iacute IS l Ta rdo r2005
Amescoltes neix la Xarxa de suport a lescoltisme oberta a tothom
Des del passat 22 de febrer ja existeix un espai comuacute per tal que tota aqueshylla gent que ha passat per un agrupa-ment escolta els pares i mares que valoren la tasca educativa que es fa al cau i qualsevol persona que estima o aprecia lescoltisme pugui mostrar-li el seu suport
En motiu del 30egrave aniversari dEscoltes Catashy
lans ha nascut Amescoltes la Xarxa de Sushy
port a Escoltes Catalans Aquesta iniciativa
estagrave promoguda per la Fundacioacute Escolta Josep
Carol lentitat creada per Escoltes Catalans per
reforccedilar la seva tasca i teacute com a objectius prinshy
cipaacuteis canalitzar el suport ciutadagrave a la tasca assoshy
ciativa i educativa dEscoltes Catalans cofinan-
ccedilar projectes de suport ais agrupaments escoltes
donar a conegraveixer el treball de lescoltisme laic i
retrobar el compromis dantics escoltes El moshy
del de recolzament que proposa aquesta iniciashy
tiva eacutes pioner a nivell europeu ja que Catalunya
eacutes un deis pocs paiumlsos on la practica totalitat
Aquesta iniciativa eacutes oberta a tota aquella gent que creu que 1educacioacute en valors eacutes dau per a fer un moacuten millor
Lobjectiu principal dAmescoltes-Xarxa de
Suport a Escoltes Catalans eacutes la contribucioacute al
desenvolupament de lescoltisme laic caacutetala
Aixoacute es tradueix en quatre objectius especiacutefics
Canalitzar el suport ciutadaacute a la tasca educashy
tiva i associativa desenvolupada per Escoltes
Catalans
Amescoltes vol facilitar que qualsevol persona
que vulgui donar suport a lescoltisme laic si-
guin antics escoltes i guies pares i mares de
membres deis agrupaments o persones amishy
gues del moviment ho pugui fer tot coneixent
el treball que fa avui lescoltisme
Cofiacutenancar projectes de reforc a la tasca
dEscoltes Catalans i deis seus agrupaments
Amescoltes vol recolzar econoacutemicament proshy
jectes que responguin a les necessitats i reptes
dEscoltes Catalans per tal de limitar la influshy
encia que tentildeen els ajuts puacuteblics i reforcar el
compromiacutes ciutadaacute amb la tasca social de lesshy
coltisme de manera transparent
Donar a coneacuteixer les activitats projectes i
reptes dEscoltes Catalans
Amescoltes vol difondre entre els seus adherits
i a la societat en general lactivitat que fa avui
lescoltisme tant a traveacutes de la revista E C com
tambeacute amb informacioacute sobre activitats actes i
publicacions i possibilitar daquesta manera
un major reconeixement a la tasca que du a
terme avui lescoltisme
dels dirigents escoltes son menors de 30 anys
A mes el Grup dAn tics dEscoltes Catalans (GRES-
CA) que aplegava antics membres dEscoltes Catashy
lans i de les associacions obertes i pluralistes que la
van precedir canalitzaragrave ara el suport a Escoltes Cashy
talans a traveacutes dAmescoltes i tots els seus membres
han esdevingut adherits a la nova Xarxa tot i que
continua les segraveves activitats i trobades peacuteriodiques
Continuar el compromis de persones que
han estacirct escoltes amb el reacutesultat de la seva
feina el que avui eacutes lescoltisme
Amescoltes creacutea un espai de compromis comshy
parut per a aquelles persones que han passat per
lescoltisme i volen seguir-hi vinculades donant-
li suport tot posant-les en contacte i facilitant-
ne la trobada en els casos en que es vulgui
Projectes de suport promoguts per Amescoltes
A partir de les donacions rebudes a Amesshy
coltes cada curs es cofinancen projectes
destinats a resoldre les principals necesshy
sitats que es troben els i les joves dels
agrupaments escoltes Aquests projectes
son establerts per Escoltes Catalans i teshy
ntildeen com a finalitat
Realitzar mes recursos pedagogics i teeshy
nies i millorar el suport a laccioacute educativa
dels agrupaments
Ajudar el treball dels agrupaments en zoshy
nes amb mes necessitats eacuteconomiques
Becar la formado reglada dels i les caps
(educadors) dels agrupaments
Reduir el grau de dependencia econoacutemishy
ca respecte de les administracions publishy
ques
gt Creacuteixer en nombre de socis i soacutecies i en
nombre i presencia dagrupaments
Proveir de locals a aquells agrupaments
que no tentildeen un cau estable
Promoure un major reconeixement social
de la tasca educativa i associativa de lesshy
coltisme que reverteixi en una disminu-
cioacute de les dificultats amb que es troba
4
escoltescatalans
lament Ernest Benach
presidir el 22 de febrer lacte de presentado
dAmescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes
Catalans iniciativa ciutadana nascuda en ocasioacute
deis 3 0 anys de la unificado de lescoltisme laie
amb la intendo de contribuir al seu futur A lacshy
te que va tenir Hoc a lAuditori de la Pedrera a
Barcelona i hi van assistir mes de 4 0 0 persones
es va presentar la llista de les 100 primeres adheacuteshy
sions a la iniciativa entre les quais shi compten
nombrases persones del moacuten pedagogie acadeacuteshy
mie poliacutetic cultural i professional i es va dema-
nar ladhesioacute a totes les persones assistents
A mes del preacutesident Benach hi van intervenir la
degana de la Facultat de Formacioacute del Professorat
de la U B la catedraacutetica Gemma Triboacute el preacutesishy
dent de Teranga (associacioacute de cooperacioacute catala-
no-senegalesa) Mawa Ndiaye lexpresidenta
dEscoltes Catalans i antiga secretaria general de
Joventut Rosa M Pujol i Tactual preacutesident dEsshy
coltes Catalans en Josep Maria Rodeacutes Aquest
acte institucional es suma al conjunt dactivitats
que Escoltes Catalans ha realitzat durant el 2005
per tal de celebrar el seu trente aniversari
15 anys de cooperacioacute a EC
Lany 1990 Escoltes Catalans va participar com a observadora en un projecte de coshy
operacioacute a Niakhar al Senegal i el 1993 ja va realitzar el primer projecte propi que
van seguir els anys seguumlents molts altresigrave Sahara Cuba Mali Beniacuten Bosnia i Herzegoshy
vina quart moacuten a Barcelona amb lequip de La Murga cada vegada amb la particishy
pado de mes membres dEC
Per commemorar aquests 15 anys i aixiacute reviure i reforccedilar el compromis amb la cooperashy
cioacute internacional sha creat un grup promotor dins la xarxa Amescoltes que organitza
un viatge a Niakhar (Senegal) lagost del 2006 Sera una gran ocasioacute per retrobar antics
amics per conegraveixer un deis projectes ais quals es va donar suport per queacute la parella
participi de les anecdotes que tantes vegades ha sentit Una trabada oberta festiva i
participativa on tambeacute saprofitaragrave per a realitzar una acciograve solidaria a Niakhar
Dona un cop de magrave com a membre de lequip organitzador difon aquesta iniciativa
a tothom que pugui estar-hiexcl inteacuteressacirct i contacta amb tots els companys i compa-
nyes que alguna vegada han col-laborat amb alguacuten deis projectes de cooperacioacute
dEscoltes Catalans (contacte amescoltesjosepcarolorg)
5
catalans I Tardor 2005
100 PRIMERES ADHESIONS A AMESCOLTES-XARXA DE SUPORT A ESCOLTES CATALANS
M H b l e Sr Ernest B e n a c h i Pascual
President del Parlament membre de
la Unioacute Parlamentaria Escolta Mundial
(WSPU)
bull J o a n A b e l l aacute director general del Pobleacute
Espanyol-La Ciutat deis Artesans
bull Rauuml l A d r o h e r i M o n t s e r r a t a n t l c
comissari gral dEC antic president de
la Fundacioacute Escolta JosepCarol gestor
mercanti l
bull A l b e r t A g u s t iacute i Ga fa re l - lo antic presishy
dent dEC i de la Germanor de Minyons de
Muntanya advocat
bull Pe re A l c o b e r i So lanas regidor
dEsports de l Ajuntament de Barcelona
bull M a r t a A y m e r i c h directora del Consell
Interdepartamental de Recerca i Innovashy
d o Tecnoloacutegica de la Generalitaumlt (GRIT)
bull J o r d i Ba l les te r i C l a v e g u e r a antic
comissari general dEC i de Boy Scouts de
Catalunya
bull J o a n Bar r i l escriptor i periodista
bull Roser B a t l l o r i i O b i o l s professora
de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials de la
UdG viacutedua de Joaquim Franch
bull R icard Belis periodista deTVC i Premi
Nacional de Cultura
bull F e r r a n B e n a c h i Pascual antic
president dEC coordinador territorial de
Joventut a Tarragona de la Generalitaumlt
bull F a t h i a B e n h a m m o u coordinadora
dEntrecultures de la Fundacioacute Jaume
Bofill
bull N o r b e r t B i l b e n y catedraacutetic de Filososhy
fiacutea de la UB
bull J o r d i Bosch i d e Bor ja advocat maacutes-
ter en gestio dONL
bull J o a n B r u n e t i M a u r i periodista i
Professor duniversitat
bull M a r i a B u e n o antiga comissaumlria general
de Girl i Boy Scouts de Catalunya
bull Joan B u s q u e t a i R iu president de
l Ateneu Popular de Ponent i professor
dHistoacuteria de la UdL
bull M a r i a Rosa B u x a r r a i s i Est rada
professora de Pedagogiacutea de la UB
bull A iacute n a C a l v o i Sast re professora de
Cieacutencies de lEducacioacute de la UIB
bull Car ies C a m p u z a n o i C a ntilde a d a s d ipu-
tat al Congreacutes
bull I v a n C a p d e v i l a i Pentildead i rec tor teacutecnic
de lEstudi Ramoacuten Folch
bull A l b e r t C a r n eacute economista director
del Gabinet de la Presidencia del Banc
Sabadell
bull I g n a s i C a s a d e s uacute s i d u c h a secretan
executiu de la Xarxa duniversitats Institut
Joan Huiacutes Vives vicepresiacutedent d Oacutemnium
Cultural
bull J o a n C e r v e r a i B a t a r i u excursionisshy
ta i garant internacional de Mounta in
Wilderness
bull T o n i C o m iacute n i O l i ve res professor de
Cieacutencies Socials dESADE iexcl d iputat al
Parlament
bull V iacute c t o r C u r t o director creatiu i professor
de la URL
bull E d e l m i r a D o m eacute n e c h L laber ia cate
draacutetica de Psicologiacutea de la UAB
bull Car ies O u a r t e i M o n t s e r r a t poeta i
director de la Fundacioacute Huiacutes Canilla
bull S a n t i E izagui r re gu i ta r ra de Cheb
Balowsky
bull S a n t i a g o E s t e b a n director geneshy
ral dEconomia Cooperativa Social i
d Autoocupacioacute de la Generalitat
bull J o r d i F aacute b r e g a s i C a n a d e l l muacutesic i
director del Centre Artesa Tradiciacuteonaacuterius
bull N u r i a F igueras antiga comissaacuteria geneshy
ral de la Germanor de Noies Guies
bull J o r d i F o r t u n y i Bata l la periodista
i director del Gabinet de Comunicacioacute
Estrateacutegica de la Generalitat
- J o a n Fuster i S o b r e p e r e historiador i
professor dHumanitats de la UOC
bull P e r e Gal i i K e l o n e n economista
bull C a r m e - L a u r a Gi l i M i r oacute d iputada
al Parlament presidenta de la Comissioacute
de Control de la CCRTV exconsellera
dEnsenyament
bull N u r i a G i n eacute i Fre ixes professora de
l lnstiacutetut de Cieacutencies de lEducacioacute de la
UB
bull C a r m e G i r a l t i Roses antiga presidenshy
ta dEC i de la Germanor de Nois i Noies
Guies mestra
bull X a v i e r G o d a s assessor de Benestar
Social de l Ajuntament de Barcelona
exportaveu de la Crida
bull R a f a e l Grasa secretan general i professhy
sor de Relacions In te rnac iona l de la UAB
bull I gnas i Fina Regidor de Salut de
l Ajuntament de Barcelona
- J o r d i G u i l l o t senador i president de la
Comissioacute de la Societat de la Informacioacute
del Senat
bull Rosa M G u i t a r t i A c e d pedagoga i
professora de la UAB
bull G a b r i e l J a r a b a periodista deTVC
bull N e u s Jul ia i D iacuteaz antiga cap Executiva
dEC
bull Enr ic L a r r e u l a i V i d a l escriptor i
professor de la UAB
bull J o a n P e r e Le B i h a n director general
de les escoles catalanes La Bressola (Catashy
lunya Nord)
bull J o s e p L oacute p e z i P u y o l antic president
dEC i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol
bull Josep M L o z a n o professor de Cieacutencies
Socials i director de l lnstitut Persona
Empresa i Societat dESADE
bull M a n e l Lucas periodista
bull P i lar M a l l a sindica de Greuges de
Barcelona
bull R a m o n M a r t iacute n e z D e u secretan geneshy
ral dEducacioacute de la Generalitat
bull R icard M a r t iacute n e z i M o n t e a g u d o
regidor de districte de Gracia
bull J o s e p M M a r t o r e l l i R o d o n responshy
sable de Recerca i Tecnologia de la URL
bull A n d r e u M a s - C o l e l l catedraacutetic
dEconomia de la UPF
bull M a r t a M a t a i G a r r i g a mestra i
pedagoga presidenta del Consell Escolar
de lEstat
bull N e u s M u n t eacute i F e r n aacute n d e z advocashy
da secretaria dOcupacioacute de la UGT de
Catalunya
bull Francese N a v a r r o empresari
bull A b d o u M a w a N d i a y e preacutesident de
Teranga agent deducacioacute intercultural
bull O r i o l Ne l - lo i C o l o m professor de Geoshy
grafiacutea Urbana de la UAB i secretari per a la
Planificacioacute Territorial de la Generalitat
- R a i m o n O b i o l s i G e r m a d iputat i
exvlcepresident del Parlament Europeu
bull Arcadi Oliveres professor dEconomia
Aplicada de la UAB president de Justicia i Pau
bull M o n t s e P a l a u i Ve rgeacutes professora de
Filologia de la URV
bull A r t u r Parcer isa i A r a n professor de
Didaacutectica i Ordenacioacute Escolar i vicerector
de Poliacutetica Docent de la UB
bull Enr ic Pubi l l president de lAssociacioacute
Catalana dExpresos Poliacutetics
bull Rosa M P u j o l i G a l o b a r t antiga
presidenta dEC fundadora de la Unioacute Inshy
ternacional dAssociacions EscoltesGuies
Pluralistes i Laiques (UIPL)
bull I g n a s i R ie ra i Gassiot escriptor
bull R ica rd R o d o n antic comissari general
de la Germanor de Minyons de Muntanya
bull M a r t a Rosas i C o r t a d a antiga presishy
denta dEC secretaria general de Joventut
de la Generalitat
bull J o a n J o r d i Rossel l preacutesident de
la Federado dAssociacions de Pares
dAlumnes (Fapac)
bull J o a n Josep R o t g e r i Estapeacute doctor
enginyer industrial patroacute de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol
bull F ina Sa la i Prats antiga presidenta
dEC gestora cultural
bull M i q u e l S a l a z a r i C a n a l d a director geshy
neral de Poliacutetica Financera iexcl Assegurances
de las Generalitat
bull Francese S a n a h u j a excursionista i
president del Club Excursionista de Gracia
expresident de la FEEC
bull A r a c e l i S e g a r r a alpinista
- A n t o n i S e g u r a i M a s catedraacutetic
dHistoacuteria Contemporaacutenia de la UB
bull G e r a r d Serra alcalde dAlcarragraves
bull G a b r i e l a Serra coordinadora dAgora
Nord-Sud i responsable del Fograverum Social
Mediterrani
bull M a r i u s Serra escriptor
bull Teresa S e r r a i M a j e m d iputada al
Parlament
bull J o a n M a n u e l Ser racirc t muacutesic i compo-
bull J o s e p S icar t i Tau ler excursionista
i expresident de Mounta in Wilderness
International
bull P a u S o l a n i l l a expresident del Fograverum
Europeu de la Joventut
bull J o r d i S o l eacute i A l e u assessor de Joventut
de l Ajuntament de Barcelona expresishy
dent del CJB
- E d u a r d S u agrave r e z i Rov i ra regidor de
l Ajuntament de l Hospitalet de Llobregat
bull J o a n S u b i r a t s i H u m e t catedraacutetic de
Ciencia Politica de la UAB
- M a r i n a S u b i r a t s i M a r t o r i regidora
dEducacioacute de l Ajuntament de Barcelona i
catedraacutetica de Sociologia de la UAB
bull G e m m a T r i b oacute i T r a v e r i a catedraacutetica
de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials i deshy
gana de Formado del Professorat de la UB
bull I m m a T u b e l l a i C a s a d e v a l l sociologa
i periodista rectora de la Universitaumlt
Oberta de Catalunya
bull E d u a r d V a l l o r y i S u b i r agrave pol i touml leg i
periodista president de la Fundacioacute Escolshy
ta Josep Carol expresident del CNJC
bull V iacute c t o r V i l a i G i roacute empresari
bull N u r i a V i l agrave i M i g u e l professora de
Didaacutectica de la Llengua de la UAB
bull J o r d i V i l a - A b a d a l i V i l a p l a n a metge
psiquiatra expresident del CIEMEN
- Arace l i V i l a r r a s a i Cun i l l eacute directora
del Fograverum lEscola i la Ciutat (Institut
Municipal dEducacioacute de Barcelona)
bull Josep M V i l l e n a i S e g u r a antic coshy
missari general dEC antic president de la
Federado Catalana dEscoltisme i Guiatge
director de Diomira
bull M a r iacute a Rosa V i r oacute s i Gal t ier ex- rec tora
i catedraacutetica de Ciencia Poliacutetica de la UPF
antiga presidenta de Guiatge Caacutetala
bull G e o f f r e y J W a l k e r professor emeacuterit de
la Universitaumlt de Cambridge deixeble de
Josep M Batista i Roca Creu de Sant Jordi
bull G e m m a Xar les coordinadora de
lEscola de Desenvolupament Huma per
a Ameacuterica Llatina iexcl el Carib del PNUD ex-
secretaacuteria general de la Fundacioacute Escolta
JosepCarol
bull J o s e p X e r c a v i n s i Vai ls secretariat ad
hoc dUBUNTU-Foacuterum Mundial de Xarxes
de la Societat Civil
bull A n t o n i Z a b a l a i V i d i e l l a pedagog
i director de Grao vicepresiacutedent de la
Fundacioacute Escolta Josep Carol
escoltescatalans
Per que mhe adherit a Amescoltes bull Ernest Benach preacutesident
I del Parlament (Reus)
m I laquoSincerament cree que des-
B L ^ L ^ - lt bull ] culta se neacutes tota la vida perocirc
I eacutes ben cert que els anys a
JkpJ^pf lJ lescoltisme a lAELa Mu-
~ lassa mhan donat una part
de la formaacutecioacute que no he trobat a daltres indrets
Perqueacute allocirc que sapregraven al cau anant dexcursioacuteo
beacute a la tenda comparant un foc de camp treba-
llant en equip o fent exercicis petmanents de deshy
mocracia seritint el batee del paiacutes i el neguit per
millorar-lo eacutes un manera concreta de veure i viu-
re la vida Per aixocirc mhe adherit a Amescoltesraquo
Gemma Triboacute degana de
Formacioacute del Professorat de
la U B (Molins de Rei)
laquoEscoltes Catalans des de la
seva laiacutecitat fa yiure ais nois
i noies valors com la genero-
sitat i la gratuitat en les rela-
cions humanes facilita la consttuccioacute de la proshy
pia identitat i el sentiment de pertinence a una
comunitat ajudant els joves a sentir-se segurs i a
viure la diversitat com una riquesa Li hem
dagrair el seu esforccedil despregravesraquo
Josep M Lozano director
de lInstitut Persona Emshy
presa i Societat d ESADE
(Barcelona)
laquoEl Cau eacutes un Hoc on entre
altres coses sapregraven a valoshy
rar a compartir a ser criacutetic
a construir el paiacutes i a estimar Aixocirc eacutes possible
gracies al compromis i la dedicacioacute de tantes
persones han fet vivencialment seves aquumlestes
opcions Donar suport a Amescoltes eacutes una mashy
nera de correspondre i dagrair miacutenimament
aquest compromis i aquesta dedicacioacuteraquo
Albert Agustiacute advocat i
antic president d EC (e
Masnou)
laquoMhe adherit a Amescoltes
sobretot perqueacute cree necesshy
sagraveria lexistegravencia duna inicishy
ativa que a traveacutes de les ad-
hesions i col-laboracions particulars doni un
suport que contribueixi a que sacompleixin els
objectius i es desenvolupi el megravetode de lescoltis-
me laic caacutetalaraquo
Imma Tubella rectora de la
Universitaumlt Oberta de Catashy
lunya (La Bisbal dEmpordagrave)
laquoLescoltisme ha estat capac
de mantenir uns valors bagrave-
sics compartits que han
marcar un estil de veure i de
viure la vida dadaptar-se i ttansformar-se en el
temps i en lespai de generar un projecte comuacute
entenedor i de constituir una organitzacioacute en
xarxa Contribuir al seu futur eacutes contribuir a un
somni necessariraquo
Santi Esteban director gtal
|pound bull ^ f c raquo raquo dEconomia Cooperativa i
Social i dAutoocupacioacute
(lHospitalet de Llobregat)
laquoEn els meus temps de rela-
cioacute amb lescoltisme al se-
guit dobjectius que ens pro-
posagravevem en les diferents unitats en deacuteiem empresa
Era una expressioacute magniacutefica de linteres col-lectiu
general i compartii i en el meu imaginan va queshy
dar gravar Sempre mes he treballat per un ripus
dempresa al servei de les persones que la composhy
sen i deis ciutadans i p er aixograve vull seguir aportant
el meu suport a la tasca social que du a terme
lescoltisme per fer una societat millorraquo
Neus Julia excap Executiva
dEC (Barcelona)
laquoPerqueacute cree que el projecte
dEscoltes Catalans eacutes tan vagrave-
lid ara com anys enrera i per
tant eacutes necessari donar-li sushy
port Si les persones que te-
nim experiencia en lassociacioacute i sabem les dificulshy
taacuteis que hi ha hagut per a tirar endavant no li
donem suport qui ho faragraveraquo
Com shi pot coMaborar Pots donar suport a Escoltes Catalans mitjancant Amescoltes i ho pots fer de maneres diferents
i w gtgt Adherint-thi Amb la teva adhe-
sioacute dones suport puacuteblic al proshy
jecte associatiu i educatiu dEsshy
coltes Catalans Ladhesioacute eacutes un
acte voluntan de suport i no oblishy
ga a realitzar cap donacioacute
gtgt Fent una aportado econoacutemica
Per reforjar i impulsar el projecte
dEscoltes Catalans pots realitzar
una aportado econoacutemica puntual
o perioacutedica o fins i tot una donacioacute
material Amb la teva aportado aju-
daraacutes a continuar la tasca dEscoltes
Catalans La teva aportacioacute per pe-
tita que et pugui semblar eacutes molt
valuosa perqueacute financaraacute diferents
projectes de suport a lescoltisme
Posant a la disposicioacute dEscolshy
tes Catalans la teva expertesa
Moltes vegades el perfil professhy
sional o els coneixements adqui-
rits poden ser de manera puntual
de molta vagravelua per a una associ-
acioacute portada per joves Explicant
quin eacutes el teu perfil pots possibi-
litar que el que per a tu sigui una
petita gestio esdevingui per a
lescoltisme una gran solucioacute
Ajudant a difondre Amescol-
tes -Xarxa de suport a Escoltes
Catalans Son moltes les persoshy
nes que poden estar interessades
en unir-se a la nostra iniciativa
Una molt bona forma de contri-
buir-hi tambeacute eacutes donant-la a co-
negraveixer a aquelles persones que
creuen en el potencial de la tasshy
ca social i educativa de lescolshy
tisme
escoJtescatalans ITC ardor 2005
10 raons per adherir-se a Amescoltes
1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute
reforces i reconeixes la tasca educativa i
social que realitza lescoltisme
Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en
lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a
lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les
caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats
recolzats i estimats
2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte
Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un
cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy
nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-
xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible
que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy
tisme avui
3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost
Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-
zar especialment si ho fas per internet a traveacutes
de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible
pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy
gar el magravexim de gent que considera lescoltisme
com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy
fants i joves
4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado
Aixocirc permet posar en contacte a membres del
mateix agrupament impulsar projectes de recushy
perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-
bracions daniversaris dagrupaments
5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui
Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy
dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-
sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-
janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web
6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans
Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de
lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-
gament de quotes Ara igual com es poden fer
aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy
buir a que noves generacions dinfants i joves
gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin
en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-
danes i ciutadans actius positius i feliccedilos
7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent
La independencia associativa garanteix que la
tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps
i que siguin els seus membres els unies i darrers
decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-
ciatiu El suport dels adherits permet suplir la
manca de patronatge institucional deguda a
aquesta independencia
8 Perqueacute la independencia teacute uns costos
Ser lunica associacioacute escolta catalana que no
pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy
bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy
nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy
porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per
desenvolupar les activitats dels caus La transver-
salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb
ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-
vingut dins els principis assodatius
9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la
La Liei de Desgravacions contempla que si fas
una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes
fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-
tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest
motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el
certificat necessari per a desgravar laportacioacute
10 Perquegrave la teva expertesa en diferents
mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria
Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-
lacionades amb els coneixements i habilitats dels
adherits i adherides Daquesta manera si creus
que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que
desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la
8
Entrevista amb
catalans
Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que
lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar
La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona
Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat
Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels
25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt
9
escoltescatala PIS Tare
Marta Mata
En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes
Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de
la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut
loportunitat de parlar amb ella sobre educashy
do escola i escoltisme aquest juliol passat
en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-
ciacioacute de Mestres Rosa Senset
Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que
voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents
educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que
no acabi de rutilar
Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan
compartimentada cns costa veure que hi ha un
subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el
nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy
milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins
daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute
pensada per ais nois i noies hem de pensar que
allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que
el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per
tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius
tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi
J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea
que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct
sempre aixi
MM Tant lescola com lescoltisme de principis
del segle X X han nascut separats perocirc la historia
immediatament ens va portar a tenir una relacioacute
En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments
importants el comenccedilament de la Repuacuteblica
quan Artur Martorell des de lAjuntament de
Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy
mado escolta i posteriorment durant el franshy
quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb
mestres joves que havien passat per lescoltisme
J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements
metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme
MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi
que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i
lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy
giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-
tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com
a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-
ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-
des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals
havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-
ment de la persona entre les persones i sobre
com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup
dinfants
Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat
que la intendo potser era una altra es va permetre
parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de
lescola tan sols la instruccio
M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar
leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa
dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-
cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de
contextos educatius i de lescola en diu escola
de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-
tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-
tes i una altra son les institucions i persones
que duna manera o altra estem educant I lespe-
cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy
ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-
dueix dins la roda educativa
A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones
JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de
fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat
per joves i adrecat a joves
M M La resposta estaacute potser condicionada per
una certa angoixa del moment actual Avui en
dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos
cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy
nada de coneixements de valors i de codis a la
qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i
donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el
mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-
va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement
flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una
loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a
dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i
la dificultat es troba en saber com el maneig del
codi eacutes tambeacute el maneig del missatge
Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies
com a eines en leducacioacute Agafar una camera i
filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute
virtual aprendre a dcscriure imaginativament
Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment
lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball
de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta
actitud del nano que ara busca molt per internet
shauria daprofirar i demanar-li que compari
amb el que veu en el llibre amb el que veu a la
realitat que en parli amb els companys Vaja
que la situado actual permet fer savis molt com-
plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i
sensibles a les novetats
AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una
situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per
afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-
rada pels curriacuteculums i les arees
MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy
cola amb els interessos del nano sempre per da-
vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja
sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero
no hi ha dubte que els governs es barallen per si
hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de
educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria
de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia
J M R Quines limitacions trobes a lescola
MM En un moment en queacute lescola ha crescut
tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy
tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos
a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els
podeu tractar com a persones a lensenyament
el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes
igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una
de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute
de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute
els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes
que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la
10
escoltescataians
base del mercat estem acostumant-nos a que si
una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy
ta i que per tant a una escola de doble linia
samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets
que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes
lescola rural on la quantitat que importa eacutes la
quantitat de relacioacute humana que els nens neces-
siten
Daltra banda els pares donen la culpa als mes-
tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de
cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa
que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy
nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento
algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit
penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir
[ r i u ] m e x p l i c o
AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-
dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-
gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb
lescoltisme
M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi
ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy
ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-
marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels
nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre
no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy
cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-
ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en
un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola
eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-
teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy
ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten
acostumats a estar en colla
J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt
i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-
gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-
gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors
que imperen a la societat
M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia
exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-
bies sino que es potenciava el treball conjunt Si
podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia
que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de
13 14 anys poden organitzar una excursioacute a
Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy
tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy
ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va
consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-
ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien
la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica
El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots
Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui
conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que
cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer
i no contempla una pedagogia destudi en el senshy
tit meacutes tradicional que estableix que la colla de
nanos estudia millor que el nano aillacirct
AZ Al document que aprovareu en aquesta escola
destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy
ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als
anys 60
M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-
racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy
mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que
a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes
voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que
estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi
coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-
tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual
de queacute parlagravevem El problema de lescola activa
eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu
que no eacutes possible que cal que ens hi posem
tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la
ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental
eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que
poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies
del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-
re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-
cioacute
J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una
proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-
lans en aquest moment
M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica
no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy
queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco
de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-
tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el
saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-
gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de
la qual un en forma part Vivim a un moacuten que
ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-
mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-
tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-
xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute
molt poc ninguacute sho va creure i van continuar
matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-
gioacute de la humanitat
AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-
postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma
mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb
no tractar les religions
M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute
que els nostres nanos haurien de saber queacute va
moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el
catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy
toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les
terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar
i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui
una cosa forta que dona respostes a bona patt de
la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb
queacute ni que sigui oficialment ens hem posat
dacord que son els Drets Humans De fet van
firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos
islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy
tradictoria amb aquests drets No podem parlar
des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-
rents per coneacuteixer queacute compartim
A
11
escoltescatalans Tardor 2005
LE S P
El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General
ordinaria celebrada a Reus lAgrupament
Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava
iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta
sorgia dun grup de nois i noies joves que
volien crear una opcioacute dassociacionisme
educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa
millor opcioacute per a canalitzar les segraveves
inquietuds
Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy
sar en funcionament per tal dassegurar que
aquesta nova aventura comenccedilava amb el
magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-
gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga
consolidi la seva proposta educativa i sigui
un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de
Viladecans
De moment amb la tasca deis i les caps de
lAgrupament el suport i recolzament de dishy
versos equips associatius i la bona
acollida per part dels agrupaments
de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M
Vallegraves lagrupament ha tingut un H
molt bon inici corn ens expliquen en bull
el conte que ens han volgut escriure bull
els i les membres del seu Conseil bull
dAgrupament
Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc
viladecanencs emprenedors i plens HJ
dil-lusions que van decidir crear un
agrupament escolta Cercant les diferents bull
opeions de les segraveves contrades van trobar bull
una associacioacute amb la quai shi sentien bull
identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade
Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener
que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres
de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy
cretaria General de Joventut (SGJ) que promou
juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus
compartit dequipaments escolars en horari no
lectiu
Durant els set primers mesos shan let activitats
molt diverses que ens han omplert dil-lusions a
la gent del cau com les sortides i excursions els
tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant
Jordi i evidentment els sempre inoblidables
campaments tant a la primavera com al mes
dagost
les caps volem donar les gragravecies tant a aquests
Agrupaments com sobretot als diferents equips
dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar
endavant el nostre projecte i tambeacute de forma
molt especial als pares i mares dels infants i joves
de lAgrupament per confiar en la nostra tasca
educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-
der comptar amb la seva complicitagrave Seguim
endavant
El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga
Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18
Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i
08840 Viladecans
Contacteaelespigaescoltesorg
wwwaelespigaorg
Despreacutes de reunions projectes presentaci-
ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga
esdevenia una realitat El 6 de novembre del
2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta
a tot el poble per donar a conegraveixer el nou
Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a
aquesta activitat van arribar els primers inshy
fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10
nens ja formava part de AE lEspiga i des
daquell dia el nombre sha quadruplicar ja
que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena
dinfants i joves tant de Viladecans com dal-
gunes poblacions de les rodalies que es fan un
fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu
caps
12
escoltescatalans
Escoltes Catalans
o laprenentatge
de la Hibertat
0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-
tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa
massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra
en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de
parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy
cia participativa Vaig exposar un veli tema que
em preocupa insistentment com conjugar parti-
cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-
cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem
militai en lanomenada esquerra alternativa hem
hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-
me com si aquest fos la panacea de la participashy
do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar
en les decisions i en les accions que sen derivin
requereix de procediments clars pels quals la
participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-
breixi les normes son imprescindibles per a la
democracia Si una assemblea prescindeix de
tota regulado procedimental deixa immediata-
ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica
Daixograve parlagraverem
1 va anar molt beacute Les intervencions foren
assenyades en el sentit dacuradament reflexio-
nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el
tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava
menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare
dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy
mocracia interna
He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes
Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme
Pensava que tenia un tali conservador com si
digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu
Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat
de persones ben preparades per reflexionar sobre
el seu entorn per prendre-hi part activa per
aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia
per comprometres a favor del canvi social des
duna perspectiva democragravetica per mantenir
viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb
persones ben disposades a gaudir a fet-ho a
partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil
que mena a una fita i la cooperacioacute
Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes
molt important perqueacute Escoltes frena daquesta
manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que
cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de
lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy
rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les
progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la
propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen
muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la
forccedila que malden per obviar la rica complexitat
de la vida i la capacitat de les persones per decishy
dir sobre el seu propi desti
Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania
plenament republicana com podriem dir una
mica meacutes abstractament requereix descenaris
que crein les condicions per exercir l excellegravencia
ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes
condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un
aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i
les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que
la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys
comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la
nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement
Uiure possible i farem tot el que estigui a la
nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i
les relacions que lajudin a exercir la seva
llibertat
Xavier Godas i Peacuterez
Doc to r en Socio log ia i professor a la UB
Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials
M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans
Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor
El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol
Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable
El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans
furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell
14
escol catalans
MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas
Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu
Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado
La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer
La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten
Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
escoltescatala Iacute IS l Ta rdo r2005
Amescoltes neix la Xarxa de suport a lescoltisme oberta a tothom
Des del passat 22 de febrer ja existeix un espai comuacute per tal que tota aqueshylla gent que ha passat per un agrupa-ment escolta els pares i mares que valoren la tasca educativa que es fa al cau i qualsevol persona que estima o aprecia lescoltisme pugui mostrar-li el seu suport
En motiu del 30egrave aniversari dEscoltes Catashy
lans ha nascut Amescoltes la Xarxa de Sushy
port a Escoltes Catalans Aquesta iniciativa
estagrave promoguda per la Fundacioacute Escolta Josep
Carol lentitat creada per Escoltes Catalans per
reforccedilar la seva tasca i teacute com a objectius prinshy
cipaacuteis canalitzar el suport ciutadagrave a la tasca assoshy
ciativa i educativa dEscoltes Catalans cofinan-
ccedilar projectes de suport ais agrupaments escoltes
donar a conegraveixer el treball de lescoltisme laic i
retrobar el compromis dantics escoltes El moshy
del de recolzament que proposa aquesta iniciashy
tiva eacutes pioner a nivell europeu ja que Catalunya
eacutes un deis pocs paiumlsos on la practica totalitat
Aquesta iniciativa eacutes oberta a tota aquella gent que creu que 1educacioacute en valors eacutes dau per a fer un moacuten millor
Lobjectiu principal dAmescoltes-Xarxa de
Suport a Escoltes Catalans eacutes la contribucioacute al
desenvolupament de lescoltisme laic caacutetala
Aixoacute es tradueix en quatre objectius especiacutefics
Canalitzar el suport ciutadaacute a la tasca educashy
tiva i associativa desenvolupada per Escoltes
Catalans
Amescoltes vol facilitar que qualsevol persona
que vulgui donar suport a lescoltisme laic si-
guin antics escoltes i guies pares i mares de
membres deis agrupaments o persones amishy
gues del moviment ho pugui fer tot coneixent
el treball que fa avui lescoltisme
Cofiacutenancar projectes de reforc a la tasca
dEscoltes Catalans i deis seus agrupaments
Amescoltes vol recolzar econoacutemicament proshy
jectes que responguin a les necessitats i reptes
dEscoltes Catalans per tal de limitar la influshy
encia que tentildeen els ajuts puacuteblics i reforcar el
compromiacutes ciutadaacute amb la tasca social de lesshy
coltisme de manera transparent
Donar a coneacuteixer les activitats projectes i
reptes dEscoltes Catalans
Amescoltes vol difondre entre els seus adherits
i a la societat en general lactivitat que fa avui
lescoltisme tant a traveacutes de la revista E C com
tambeacute amb informacioacute sobre activitats actes i
publicacions i possibilitar daquesta manera
un major reconeixement a la tasca que du a
terme avui lescoltisme
dels dirigents escoltes son menors de 30 anys
A mes el Grup dAn tics dEscoltes Catalans (GRES-
CA) que aplegava antics membres dEscoltes Catashy
lans i de les associacions obertes i pluralistes que la
van precedir canalitzaragrave ara el suport a Escoltes Cashy
talans a traveacutes dAmescoltes i tots els seus membres
han esdevingut adherits a la nova Xarxa tot i que
continua les segraveves activitats i trobades peacuteriodiques
Continuar el compromis de persones que
han estacirct escoltes amb el reacutesultat de la seva
feina el que avui eacutes lescoltisme
Amescoltes creacutea un espai de compromis comshy
parut per a aquelles persones que han passat per
lescoltisme i volen seguir-hi vinculades donant-
li suport tot posant-les en contacte i facilitant-
ne la trobada en els casos en que es vulgui
Projectes de suport promoguts per Amescoltes
A partir de les donacions rebudes a Amesshy
coltes cada curs es cofinancen projectes
destinats a resoldre les principals necesshy
sitats que es troben els i les joves dels
agrupaments escoltes Aquests projectes
son establerts per Escoltes Catalans i teshy
ntildeen com a finalitat
Realitzar mes recursos pedagogics i teeshy
nies i millorar el suport a laccioacute educativa
dels agrupaments
Ajudar el treball dels agrupaments en zoshy
nes amb mes necessitats eacuteconomiques
Becar la formado reglada dels i les caps
(educadors) dels agrupaments
Reduir el grau de dependencia econoacutemishy
ca respecte de les administracions publishy
ques
gt Creacuteixer en nombre de socis i soacutecies i en
nombre i presencia dagrupaments
Proveir de locals a aquells agrupaments
que no tentildeen un cau estable
Promoure un major reconeixement social
de la tasca educativa i associativa de lesshy
coltisme que reverteixi en una disminu-
cioacute de les dificultats amb que es troba
4
escoltescatalans
lament Ernest Benach
presidir el 22 de febrer lacte de presentado
dAmescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes
Catalans iniciativa ciutadana nascuda en ocasioacute
deis 3 0 anys de la unificado de lescoltisme laie
amb la intendo de contribuir al seu futur A lacshy
te que va tenir Hoc a lAuditori de la Pedrera a
Barcelona i hi van assistir mes de 4 0 0 persones
es va presentar la llista de les 100 primeres adheacuteshy
sions a la iniciativa entre les quais shi compten
nombrases persones del moacuten pedagogie acadeacuteshy
mie poliacutetic cultural i professional i es va dema-
nar ladhesioacute a totes les persones assistents
A mes del preacutesident Benach hi van intervenir la
degana de la Facultat de Formacioacute del Professorat
de la U B la catedraacutetica Gemma Triboacute el preacutesishy
dent de Teranga (associacioacute de cooperacioacute catala-
no-senegalesa) Mawa Ndiaye lexpresidenta
dEscoltes Catalans i antiga secretaria general de
Joventut Rosa M Pujol i Tactual preacutesident dEsshy
coltes Catalans en Josep Maria Rodeacutes Aquest
acte institucional es suma al conjunt dactivitats
que Escoltes Catalans ha realitzat durant el 2005
per tal de celebrar el seu trente aniversari
15 anys de cooperacioacute a EC
Lany 1990 Escoltes Catalans va participar com a observadora en un projecte de coshy
operacioacute a Niakhar al Senegal i el 1993 ja va realitzar el primer projecte propi que
van seguir els anys seguumlents molts altresigrave Sahara Cuba Mali Beniacuten Bosnia i Herzegoshy
vina quart moacuten a Barcelona amb lequip de La Murga cada vegada amb la particishy
pado de mes membres dEC
Per commemorar aquests 15 anys i aixiacute reviure i reforccedilar el compromis amb la cooperashy
cioacute internacional sha creat un grup promotor dins la xarxa Amescoltes que organitza
un viatge a Niakhar (Senegal) lagost del 2006 Sera una gran ocasioacute per retrobar antics
amics per conegraveixer un deis projectes ais quals es va donar suport per queacute la parella
participi de les anecdotes que tantes vegades ha sentit Una trabada oberta festiva i
participativa on tambeacute saprofitaragrave per a realitzar una acciograve solidaria a Niakhar
Dona un cop de magrave com a membre de lequip organitzador difon aquesta iniciativa
a tothom que pugui estar-hiexcl inteacuteressacirct i contacta amb tots els companys i compa-
nyes que alguna vegada han col-laborat amb alguacuten deis projectes de cooperacioacute
dEscoltes Catalans (contacte amescoltesjosepcarolorg)
5
catalans I Tardor 2005
100 PRIMERES ADHESIONS A AMESCOLTES-XARXA DE SUPORT A ESCOLTES CATALANS
M H b l e Sr Ernest B e n a c h i Pascual
President del Parlament membre de
la Unioacute Parlamentaria Escolta Mundial
(WSPU)
bull J o a n A b e l l aacute director general del Pobleacute
Espanyol-La Ciutat deis Artesans
bull Rauuml l A d r o h e r i M o n t s e r r a t a n t l c
comissari gral dEC antic president de
la Fundacioacute Escolta JosepCarol gestor
mercanti l
bull A l b e r t A g u s t iacute i Ga fa re l - lo antic presishy
dent dEC i de la Germanor de Minyons de
Muntanya advocat
bull Pe re A l c o b e r i So lanas regidor
dEsports de l Ajuntament de Barcelona
bull M a r t a A y m e r i c h directora del Consell
Interdepartamental de Recerca i Innovashy
d o Tecnoloacutegica de la Generalitaumlt (GRIT)
bull J o r d i Ba l les te r i C l a v e g u e r a antic
comissari general dEC i de Boy Scouts de
Catalunya
bull J o a n Bar r i l escriptor i periodista
bull Roser B a t l l o r i i O b i o l s professora
de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials de la
UdG viacutedua de Joaquim Franch
bull R icard Belis periodista deTVC i Premi
Nacional de Cultura
bull F e r r a n B e n a c h i Pascual antic
president dEC coordinador territorial de
Joventut a Tarragona de la Generalitaumlt
bull F a t h i a B e n h a m m o u coordinadora
dEntrecultures de la Fundacioacute Jaume
Bofill
bull N o r b e r t B i l b e n y catedraacutetic de Filososhy
fiacutea de la UB
bull J o r d i Bosch i d e Bor ja advocat maacutes-
ter en gestio dONL
bull J o a n B r u n e t i M a u r i periodista i
Professor duniversitat
bull M a r i a B u e n o antiga comissaumlria general
de Girl i Boy Scouts de Catalunya
bull Joan B u s q u e t a i R iu president de
l Ateneu Popular de Ponent i professor
dHistoacuteria de la UdL
bull M a r i a Rosa B u x a r r a i s i Est rada
professora de Pedagogiacutea de la UB
bull A iacute n a C a l v o i Sast re professora de
Cieacutencies de lEducacioacute de la UIB
bull Car ies C a m p u z a n o i C a ntilde a d a s d ipu-
tat al Congreacutes
bull I v a n C a p d e v i l a i Pentildead i rec tor teacutecnic
de lEstudi Ramoacuten Folch
bull A l b e r t C a r n eacute economista director
del Gabinet de la Presidencia del Banc
Sabadell
bull I g n a s i C a s a d e s uacute s i d u c h a secretan
executiu de la Xarxa duniversitats Institut
Joan Huiacutes Vives vicepresiacutedent d Oacutemnium
Cultural
bull J o a n C e r v e r a i B a t a r i u excursionisshy
ta i garant internacional de Mounta in
Wilderness
bull T o n i C o m iacute n i O l i ve res professor de
Cieacutencies Socials dESADE iexcl d iputat al
Parlament
bull V iacute c t o r C u r t o director creatiu i professor
de la URL
bull E d e l m i r a D o m eacute n e c h L laber ia cate
draacutetica de Psicologiacutea de la UAB
bull Car ies O u a r t e i M o n t s e r r a t poeta i
director de la Fundacioacute Huiacutes Canilla
bull S a n t i E izagui r re gu i ta r ra de Cheb
Balowsky
bull S a n t i a g o E s t e b a n director geneshy
ral dEconomia Cooperativa Social i
d Autoocupacioacute de la Generalitat
bull J o r d i F aacute b r e g a s i C a n a d e l l muacutesic i
director del Centre Artesa Tradiciacuteonaacuterius
bull N u r i a F igueras antiga comissaacuteria geneshy
ral de la Germanor de Noies Guies
bull J o r d i F o r t u n y i Bata l la periodista
i director del Gabinet de Comunicacioacute
Estrateacutegica de la Generalitat
- J o a n Fuster i S o b r e p e r e historiador i
professor dHumanitats de la UOC
bull P e r e Gal i i K e l o n e n economista
bull C a r m e - L a u r a Gi l i M i r oacute d iputada
al Parlament presidenta de la Comissioacute
de Control de la CCRTV exconsellera
dEnsenyament
bull N u r i a G i n eacute i Fre ixes professora de
l lnstiacutetut de Cieacutencies de lEducacioacute de la
UB
bull C a r m e G i r a l t i Roses antiga presidenshy
ta dEC i de la Germanor de Nois i Noies
Guies mestra
bull X a v i e r G o d a s assessor de Benestar
Social de l Ajuntament de Barcelona
exportaveu de la Crida
bull R a f a e l Grasa secretan general i professhy
sor de Relacions In te rnac iona l de la UAB
bull I gnas i Fina Regidor de Salut de
l Ajuntament de Barcelona
- J o r d i G u i l l o t senador i president de la
Comissioacute de la Societat de la Informacioacute
del Senat
bull Rosa M G u i t a r t i A c e d pedagoga i
professora de la UAB
bull G a b r i e l J a r a b a periodista deTVC
bull N e u s Jul ia i D iacuteaz antiga cap Executiva
dEC
bull Enr ic L a r r e u l a i V i d a l escriptor i
professor de la UAB
bull J o a n P e r e Le B i h a n director general
de les escoles catalanes La Bressola (Catashy
lunya Nord)
bull J o s e p L oacute p e z i P u y o l antic president
dEC i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol
bull Josep M L o z a n o professor de Cieacutencies
Socials i director de l lnstitut Persona
Empresa i Societat dESADE
bull M a n e l Lucas periodista
bull P i lar M a l l a sindica de Greuges de
Barcelona
bull R a m o n M a r t iacute n e z D e u secretan geneshy
ral dEducacioacute de la Generalitat
bull R icard M a r t iacute n e z i M o n t e a g u d o
regidor de districte de Gracia
bull J o s e p M M a r t o r e l l i R o d o n responshy
sable de Recerca i Tecnologia de la URL
bull A n d r e u M a s - C o l e l l catedraacutetic
dEconomia de la UPF
bull M a r t a M a t a i G a r r i g a mestra i
pedagoga presidenta del Consell Escolar
de lEstat
bull N e u s M u n t eacute i F e r n aacute n d e z advocashy
da secretaria dOcupacioacute de la UGT de
Catalunya
bull Francese N a v a r r o empresari
bull A b d o u M a w a N d i a y e preacutesident de
Teranga agent deducacioacute intercultural
bull O r i o l Ne l - lo i C o l o m professor de Geoshy
grafiacutea Urbana de la UAB i secretari per a la
Planificacioacute Territorial de la Generalitat
- R a i m o n O b i o l s i G e r m a d iputat i
exvlcepresident del Parlament Europeu
bull Arcadi Oliveres professor dEconomia
Aplicada de la UAB president de Justicia i Pau
bull M o n t s e P a l a u i Ve rgeacutes professora de
Filologia de la URV
bull A r t u r Parcer isa i A r a n professor de
Didaacutectica i Ordenacioacute Escolar i vicerector
de Poliacutetica Docent de la UB
bull Enr ic Pubi l l president de lAssociacioacute
Catalana dExpresos Poliacutetics
bull Rosa M P u j o l i G a l o b a r t antiga
presidenta dEC fundadora de la Unioacute Inshy
ternacional dAssociacions EscoltesGuies
Pluralistes i Laiques (UIPL)
bull I g n a s i R ie ra i Gassiot escriptor
bull R ica rd R o d o n antic comissari general
de la Germanor de Minyons de Muntanya
bull M a r t a Rosas i C o r t a d a antiga presishy
denta dEC secretaria general de Joventut
de la Generalitat
bull J o a n J o r d i Rossel l preacutesident de
la Federado dAssociacions de Pares
dAlumnes (Fapac)
bull J o a n Josep R o t g e r i Estapeacute doctor
enginyer industrial patroacute de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol
bull F ina Sa la i Prats antiga presidenta
dEC gestora cultural
bull M i q u e l S a l a z a r i C a n a l d a director geshy
neral de Poliacutetica Financera iexcl Assegurances
de las Generalitat
bull Francese S a n a h u j a excursionista i
president del Club Excursionista de Gracia
expresident de la FEEC
bull A r a c e l i S e g a r r a alpinista
- A n t o n i S e g u r a i M a s catedraacutetic
dHistoacuteria Contemporaacutenia de la UB
bull G e r a r d Serra alcalde dAlcarragraves
bull G a b r i e l a Serra coordinadora dAgora
Nord-Sud i responsable del Fograverum Social
Mediterrani
bull M a r i u s Serra escriptor
bull Teresa S e r r a i M a j e m d iputada al
Parlament
bull J o a n M a n u e l Ser racirc t muacutesic i compo-
bull J o s e p S icar t i Tau ler excursionista
i expresident de Mounta in Wilderness
International
bull P a u S o l a n i l l a expresident del Fograverum
Europeu de la Joventut
bull J o r d i S o l eacute i A l e u assessor de Joventut
de l Ajuntament de Barcelona expresishy
dent del CJB
- E d u a r d S u agrave r e z i Rov i ra regidor de
l Ajuntament de l Hospitalet de Llobregat
bull J o a n S u b i r a t s i H u m e t catedraacutetic de
Ciencia Politica de la UAB
- M a r i n a S u b i r a t s i M a r t o r i regidora
dEducacioacute de l Ajuntament de Barcelona i
catedraacutetica de Sociologia de la UAB
bull G e m m a T r i b oacute i T r a v e r i a catedraacutetica
de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials i deshy
gana de Formado del Professorat de la UB
bull I m m a T u b e l l a i C a s a d e v a l l sociologa
i periodista rectora de la Universitaumlt
Oberta de Catalunya
bull E d u a r d V a l l o r y i S u b i r agrave pol i touml leg i
periodista president de la Fundacioacute Escolshy
ta Josep Carol expresident del CNJC
bull V iacute c t o r V i l a i G i roacute empresari
bull N u r i a V i l agrave i M i g u e l professora de
Didaacutectica de la Llengua de la UAB
bull J o r d i V i l a - A b a d a l i V i l a p l a n a metge
psiquiatra expresident del CIEMEN
- Arace l i V i l a r r a s a i Cun i l l eacute directora
del Fograverum lEscola i la Ciutat (Institut
Municipal dEducacioacute de Barcelona)
bull Josep M V i l l e n a i S e g u r a antic coshy
missari general dEC antic president de la
Federado Catalana dEscoltisme i Guiatge
director de Diomira
bull M a r iacute a Rosa V i r oacute s i Gal t ier ex- rec tora
i catedraacutetica de Ciencia Poliacutetica de la UPF
antiga presidenta de Guiatge Caacutetala
bull G e o f f r e y J W a l k e r professor emeacuterit de
la Universitaumlt de Cambridge deixeble de
Josep M Batista i Roca Creu de Sant Jordi
bull G e m m a Xar les coordinadora de
lEscola de Desenvolupament Huma per
a Ameacuterica Llatina iexcl el Carib del PNUD ex-
secretaacuteria general de la Fundacioacute Escolta
JosepCarol
bull J o s e p X e r c a v i n s i Vai ls secretariat ad
hoc dUBUNTU-Foacuterum Mundial de Xarxes
de la Societat Civil
bull A n t o n i Z a b a l a i V i d i e l l a pedagog
i director de Grao vicepresiacutedent de la
Fundacioacute Escolta Josep Carol
escoltescatalans
Per que mhe adherit a Amescoltes bull Ernest Benach preacutesident
I del Parlament (Reus)
m I laquoSincerament cree que des-
B L ^ L ^ - lt bull ] culta se neacutes tota la vida perocirc
I eacutes ben cert que els anys a
JkpJ^pf lJ lescoltisme a lAELa Mu-
~ lassa mhan donat una part
de la formaacutecioacute que no he trobat a daltres indrets
Perqueacute allocirc que sapregraven al cau anant dexcursioacuteo
beacute a la tenda comparant un foc de camp treba-
llant en equip o fent exercicis petmanents de deshy
mocracia seritint el batee del paiacutes i el neguit per
millorar-lo eacutes un manera concreta de veure i viu-
re la vida Per aixocirc mhe adherit a Amescoltesraquo
Gemma Triboacute degana de
Formacioacute del Professorat de
la U B (Molins de Rei)
laquoEscoltes Catalans des de la
seva laiacutecitat fa yiure ais nois
i noies valors com la genero-
sitat i la gratuitat en les rela-
cions humanes facilita la consttuccioacute de la proshy
pia identitat i el sentiment de pertinence a una
comunitat ajudant els joves a sentir-se segurs i a
viure la diversitat com una riquesa Li hem
dagrair el seu esforccedil despregravesraquo
Josep M Lozano director
de lInstitut Persona Emshy
presa i Societat d ESADE
(Barcelona)
laquoEl Cau eacutes un Hoc on entre
altres coses sapregraven a valoshy
rar a compartir a ser criacutetic
a construir el paiacutes i a estimar Aixocirc eacutes possible
gracies al compromis i la dedicacioacute de tantes
persones han fet vivencialment seves aquumlestes
opcions Donar suport a Amescoltes eacutes una mashy
nera de correspondre i dagrair miacutenimament
aquest compromis i aquesta dedicacioacuteraquo
Albert Agustiacute advocat i
antic president d EC (e
Masnou)
laquoMhe adherit a Amescoltes
sobretot perqueacute cree necesshy
sagraveria lexistegravencia duna inicishy
ativa que a traveacutes de les ad-
hesions i col-laboracions particulars doni un
suport que contribueixi a que sacompleixin els
objectius i es desenvolupi el megravetode de lescoltis-
me laic caacutetalaraquo
Imma Tubella rectora de la
Universitaumlt Oberta de Catashy
lunya (La Bisbal dEmpordagrave)
laquoLescoltisme ha estat capac
de mantenir uns valors bagrave-
sics compartits que han
marcar un estil de veure i de
viure la vida dadaptar-se i ttansformar-se en el
temps i en lespai de generar un projecte comuacute
entenedor i de constituir una organitzacioacute en
xarxa Contribuir al seu futur eacutes contribuir a un
somni necessariraquo
Santi Esteban director gtal
|pound bull ^ f c raquo raquo dEconomia Cooperativa i
Social i dAutoocupacioacute
(lHospitalet de Llobregat)
laquoEn els meus temps de rela-
cioacute amb lescoltisme al se-
guit dobjectius que ens pro-
posagravevem en les diferents unitats en deacuteiem empresa
Era una expressioacute magniacutefica de linteres col-lectiu
general i compartii i en el meu imaginan va queshy
dar gravar Sempre mes he treballat per un ripus
dempresa al servei de les persones que la composhy
sen i deis ciutadans i p er aixograve vull seguir aportant
el meu suport a la tasca social que du a terme
lescoltisme per fer una societat millorraquo
Neus Julia excap Executiva
dEC (Barcelona)
laquoPerqueacute cree que el projecte
dEscoltes Catalans eacutes tan vagrave-
lid ara com anys enrera i per
tant eacutes necessari donar-li sushy
port Si les persones que te-
nim experiencia en lassociacioacute i sabem les dificulshy
taacuteis que hi ha hagut per a tirar endavant no li
donem suport qui ho faragraveraquo
Com shi pot coMaborar Pots donar suport a Escoltes Catalans mitjancant Amescoltes i ho pots fer de maneres diferents
i w gtgt Adherint-thi Amb la teva adhe-
sioacute dones suport puacuteblic al proshy
jecte associatiu i educatiu dEsshy
coltes Catalans Ladhesioacute eacutes un
acte voluntan de suport i no oblishy
ga a realitzar cap donacioacute
gtgt Fent una aportado econoacutemica
Per reforjar i impulsar el projecte
dEscoltes Catalans pots realitzar
una aportado econoacutemica puntual
o perioacutedica o fins i tot una donacioacute
material Amb la teva aportado aju-
daraacutes a continuar la tasca dEscoltes
Catalans La teva aportacioacute per pe-
tita que et pugui semblar eacutes molt
valuosa perqueacute financaraacute diferents
projectes de suport a lescoltisme
Posant a la disposicioacute dEscolshy
tes Catalans la teva expertesa
Moltes vegades el perfil professhy
sional o els coneixements adqui-
rits poden ser de manera puntual
de molta vagravelua per a una associ-
acioacute portada per joves Explicant
quin eacutes el teu perfil pots possibi-
litar que el que per a tu sigui una
petita gestio esdevingui per a
lescoltisme una gran solucioacute
Ajudant a difondre Amescol-
tes -Xarxa de suport a Escoltes
Catalans Son moltes les persoshy
nes que poden estar interessades
en unir-se a la nostra iniciativa
Una molt bona forma de contri-
buir-hi tambeacute eacutes donant-la a co-
negraveixer a aquelles persones que
creuen en el potencial de la tasshy
ca social i educativa de lescolshy
tisme
escoJtescatalans ITC ardor 2005
10 raons per adherir-se a Amescoltes
1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute
reforces i reconeixes la tasca educativa i
social que realitza lescoltisme
Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en
lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a
lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les
caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats
recolzats i estimats
2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte
Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un
cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy
nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-
xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible
que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy
tisme avui
3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost
Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-
zar especialment si ho fas per internet a traveacutes
de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible
pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy
gar el magravexim de gent que considera lescoltisme
com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy
fants i joves
4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado
Aixocirc permet posar en contacte a membres del
mateix agrupament impulsar projectes de recushy
perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-
bracions daniversaris dagrupaments
5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui
Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy
dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-
sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-
janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web
6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans
Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de
lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-
gament de quotes Ara igual com es poden fer
aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy
buir a que noves generacions dinfants i joves
gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin
en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-
danes i ciutadans actius positius i feliccedilos
7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent
La independencia associativa garanteix que la
tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps
i que siguin els seus membres els unies i darrers
decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-
ciatiu El suport dels adherits permet suplir la
manca de patronatge institucional deguda a
aquesta independencia
8 Perqueacute la independencia teacute uns costos
Ser lunica associacioacute escolta catalana que no
pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy
bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy
nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy
porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per
desenvolupar les activitats dels caus La transver-
salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb
ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-
vingut dins els principis assodatius
9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la
La Liei de Desgravacions contempla que si fas
una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes
fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-
tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest
motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el
certificat necessari per a desgravar laportacioacute
10 Perquegrave la teva expertesa en diferents
mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria
Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-
lacionades amb els coneixements i habilitats dels
adherits i adherides Daquesta manera si creus
que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que
desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la
8
Entrevista amb
catalans
Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que
lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar
La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona
Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat
Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels
25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt
9
escoltescatala PIS Tare
Marta Mata
En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes
Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de
la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut
loportunitat de parlar amb ella sobre educashy
do escola i escoltisme aquest juliol passat
en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-
ciacioacute de Mestres Rosa Senset
Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que
voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents
educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que
no acabi de rutilar
Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan
compartimentada cns costa veure que hi ha un
subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el
nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy
milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins
daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute
pensada per ais nois i noies hem de pensar que
allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que
el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per
tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius
tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi
J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea
que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct
sempre aixi
MM Tant lescola com lescoltisme de principis
del segle X X han nascut separats perocirc la historia
immediatament ens va portar a tenir una relacioacute
En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments
importants el comenccedilament de la Repuacuteblica
quan Artur Martorell des de lAjuntament de
Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy
mado escolta i posteriorment durant el franshy
quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb
mestres joves que havien passat per lescoltisme
J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements
metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme
MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi
que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i
lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy
giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-
tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com
a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-
ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-
des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals
havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-
ment de la persona entre les persones i sobre
com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup
dinfants
Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat
que la intendo potser era una altra es va permetre
parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de
lescola tan sols la instruccio
M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar
leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa
dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-
cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de
contextos educatius i de lescola en diu escola
de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-
tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-
tes i una altra son les institucions i persones
que duna manera o altra estem educant I lespe-
cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy
ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-
dueix dins la roda educativa
A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones
JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de
fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat
per joves i adrecat a joves
M M La resposta estaacute potser condicionada per
una certa angoixa del moment actual Avui en
dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos
cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy
nada de coneixements de valors i de codis a la
qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i
donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el
mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-
va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement
flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una
loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a
dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i
la dificultat es troba en saber com el maneig del
codi eacutes tambeacute el maneig del missatge
Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies
com a eines en leducacioacute Agafar una camera i
filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute
virtual aprendre a dcscriure imaginativament
Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment
lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball
de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta
actitud del nano que ara busca molt per internet
shauria daprofirar i demanar-li que compari
amb el que veu en el llibre amb el que veu a la
realitat que en parli amb els companys Vaja
que la situado actual permet fer savis molt com-
plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i
sensibles a les novetats
AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una
situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per
afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-
rada pels curriacuteculums i les arees
MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy
cola amb els interessos del nano sempre per da-
vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja
sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero
no hi ha dubte que els governs es barallen per si
hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de
educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria
de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia
J M R Quines limitacions trobes a lescola
MM En un moment en queacute lescola ha crescut
tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy
tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos
a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els
podeu tractar com a persones a lensenyament
el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes
igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una
de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute
de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute
els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes
que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la
10
escoltescataians
base del mercat estem acostumant-nos a que si
una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy
ta i que per tant a una escola de doble linia
samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets
que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes
lescola rural on la quantitat que importa eacutes la
quantitat de relacioacute humana que els nens neces-
siten
Daltra banda els pares donen la culpa als mes-
tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de
cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa
que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy
nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento
algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit
penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir
[ r i u ] m e x p l i c o
AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-
dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-
gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb
lescoltisme
M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi
ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy
ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-
marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels
nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre
no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy
cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-
ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en
un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola
eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-
teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy
ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten
acostumats a estar en colla
J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt
i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-
gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-
gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors
que imperen a la societat
M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia
exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-
bies sino que es potenciava el treball conjunt Si
podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia
que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de
13 14 anys poden organitzar una excursioacute a
Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy
tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy
ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va
consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-
ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien
la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica
El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots
Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui
conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que
cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer
i no contempla una pedagogia destudi en el senshy
tit meacutes tradicional que estableix que la colla de
nanos estudia millor que el nano aillacirct
AZ Al document que aprovareu en aquesta escola
destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy
ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als
anys 60
M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-
racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy
mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que
a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes
voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que
estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi
coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-
tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual
de queacute parlagravevem El problema de lescola activa
eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu
que no eacutes possible que cal que ens hi posem
tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la
ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental
eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que
poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies
del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-
re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-
cioacute
J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una
proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-
lans en aquest moment
M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica
no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy
queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco
de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-
tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el
saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-
gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de
la qual un en forma part Vivim a un moacuten que
ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-
mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-
tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-
xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute
molt poc ninguacute sho va creure i van continuar
matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-
gioacute de la humanitat
AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-
postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma
mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb
no tractar les religions
M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute
que els nostres nanos haurien de saber queacute va
moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el
catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy
toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les
terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar
i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui
una cosa forta que dona respostes a bona patt de
la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb
queacute ni que sigui oficialment ens hem posat
dacord que son els Drets Humans De fet van
firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos
islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy
tradictoria amb aquests drets No podem parlar
des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-
rents per coneacuteixer queacute compartim
A
11
escoltescatalans Tardor 2005
LE S P
El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General
ordinaria celebrada a Reus lAgrupament
Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava
iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta
sorgia dun grup de nois i noies joves que
volien crear una opcioacute dassociacionisme
educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa
millor opcioacute per a canalitzar les segraveves
inquietuds
Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy
sar en funcionament per tal dassegurar que
aquesta nova aventura comenccedilava amb el
magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-
gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga
consolidi la seva proposta educativa i sigui
un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de
Viladecans
De moment amb la tasca deis i les caps de
lAgrupament el suport i recolzament de dishy
versos equips associatius i la bona
acollida per part dels agrupaments
de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M
Vallegraves lagrupament ha tingut un H
molt bon inici corn ens expliquen en bull
el conte que ens han volgut escriure bull
els i les membres del seu Conseil bull
dAgrupament
Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc
viladecanencs emprenedors i plens HJ
dil-lusions que van decidir crear un
agrupament escolta Cercant les diferents bull
opeions de les segraveves contrades van trobar bull
una associacioacute amb la quai shi sentien bull
identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade
Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener
que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres
de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy
cretaria General de Joventut (SGJ) que promou
juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus
compartit dequipaments escolars en horari no
lectiu
Durant els set primers mesos shan let activitats
molt diverses que ens han omplert dil-lusions a
la gent del cau com les sortides i excursions els
tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant
Jordi i evidentment els sempre inoblidables
campaments tant a la primavera com al mes
dagost
les caps volem donar les gragravecies tant a aquests
Agrupaments com sobretot als diferents equips
dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar
endavant el nostre projecte i tambeacute de forma
molt especial als pares i mares dels infants i joves
de lAgrupament per confiar en la nostra tasca
educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-
der comptar amb la seva complicitagrave Seguim
endavant
El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga
Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18
Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i
08840 Viladecans
Contacteaelespigaescoltesorg
wwwaelespigaorg
Despreacutes de reunions projectes presentaci-
ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga
esdevenia una realitat El 6 de novembre del
2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta
a tot el poble per donar a conegraveixer el nou
Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a
aquesta activitat van arribar els primers inshy
fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10
nens ja formava part de AE lEspiga i des
daquell dia el nombre sha quadruplicar ja
que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena
dinfants i joves tant de Viladecans com dal-
gunes poblacions de les rodalies que es fan un
fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu
caps
12
escoltescatalans
Escoltes Catalans
o laprenentatge
de la Hibertat
0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-
tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa
massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra
en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de
parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy
cia participativa Vaig exposar un veli tema que
em preocupa insistentment com conjugar parti-
cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-
cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem
militai en lanomenada esquerra alternativa hem
hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-
me com si aquest fos la panacea de la participashy
do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar
en les decisions i en les accions que sen derivin
requereix de procediments clars pels quals la
participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-
breixi les normes son imprescindibles per a la
democracia Si una assemblea prescindeix de
tota regulado procedimental deixa immediata-
ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica
Daixograve parlagraverem
1 va anar molt beacute Les intervencions foren
assenyades en el sentit dacuradament reflexio-
nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el
tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava
menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare
dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy
mocracia interna
He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes
Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme
Pensava que tenia un tali conservador com si
digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu
Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat
de persones ben preparades per reflexionar sobre
el seu entorn per prendre-hi part activa per
aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia
per comprometres a favor del canvi social des
duna perspectiva democragravetica per mantenir
viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb
persones ben disposades a gaudir a fet-ho a
partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil
que mena a una fita i la cooperacioacute
Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes
molt important perqueacute Escoltes frena daquesta
manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que
cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de
lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy
rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les
progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la
propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen
muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la
forccedila que malden per obviar la rica complexitat
de la vida i la capacitat de les persones per decishy
dir sobre el seu propi desti
Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania
plenament republicana com podriem dir una
mica meacutes abstractament requereix descenaris
que crein les condicions per exercir l excellegravencia
ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes
condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un
aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i
les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que
la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys
comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la
nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement
Uiure possible i farem tot el que estigui a la
nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i
les relacions que lajudin a exercir la seva
llibertat
Xavier Godas i Peacuterez
Doc to r en Socio log ia i professor a la UB
Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials
M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans
Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor
El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol
Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable
El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans
furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell
14
escol catalans
MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas
Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu
Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado
La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer
La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten
Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
escoltescatalans
lament Ernest Benach
presidir el 22 de febrer lacte de presentado
dAmescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes
Catalans iniciativa ciutadana nascuda en ocasioacute
deis 3 0 anys de la unificado de lescoltisme laie
amb la intendo de contribuir al seu futur A lacshy
te que va tenir Hoc a lAuditori de la Pedrera a
Barcelona i hi van assistir mes de 4 0 0 persones
es va presentar la llista de les 100 primeres adheacuteshy
sions a la iniciativa entre les quais shi compten
nombrases persones del moacuten pedagogie acadeacuteshy
mie poliacutetic cultural i professional i es va dema-
nar ladhesioacute a totes les persones assistents
A mes del preacutesident Benach hi van intervenir la
degana de la Facultat de Formacioacute del Professorat
de la U B la catedraacutetica Gemma Triboacute el preacutesishy
dent de Teranga (associacioacute de cooperacioacute catala-
no-senegalesa) Mawa Ndiaye lexpresidenta
dEscoltes Catalans i antiga secretaria general de
Joventut Rosa M Pujol i Tactual preacutesident dEsshy
coltes Catalans en Josep Maria Rodeacutes Aquest
acte institucional es suma al conjunt dactivitats
que Escoltes Catalans ha realitzat durant el 2005
per tal de celebrar el seu trente aniversari
15 anys de cooperacioacute a EC
Lany 1990 Escoltes Catalans va participar com a observadora en un projecte de coshy
operacioacute a Niakhar al Senegal i el 1993 ja va realitzar el primer projecte propi que
van seguir els anys seguumlents molts altresigrave Sahara Cuba Mali Beniacuten Bosnia i Herzegoshy
vina quart moacuten a Barcelona amb lequip de La Murga cada vegada amb la particishy
pado de mes membres dEC
Per commemorar aquests 15 anys i aixiacute reviure i reforccedilar el compromis amb la cooperashy
cioacute internacional sha creat un grup promotor dins la xarxa Amescoltes que organitza
un viatge a Niakhar (Senegal) lagost del 2006 Sera una gran ocasioacute per retrobar antics
amics per conegraveixer un deis projectes ais quals es va donar suport per queacute la parella
participi de les anecdotes que tantes vegades ha sentit Una trabada oberta festiva i
participativa on tambeacute saprofitaragrave per a realitzar una acciograve solidaria a Niakhar
Dona un cop de magrave com a membre de lequip organitzador difon aquesta iniciativa
a tothom que pugui estar-hiexcl inteacuteressacirct i contacta amb tots els companys i compa-
nyes que alguna vegada han col-laborat amb alguacuten deis projectes de cooperacioacute
dEscoltes Catalans (contacte amescoltesjosepcarolorg)
5
catalans I Tardor 2005
100 PRIMERES ADHESIONS A AMESCOLTES-XARXA DE SUPORT A ESCOLTES CATALANS
M H b l e Sr Ernest B e n a c h i Pascual
President del Parlament membre de
la Unioacute Parlamentaria Escolta Mundial
(WSPU)
bull J o a n A b e l l aacute director general del Pobleacute
Espanyol-La Ciutat deis Artesans
bull Rauuml l A d r o h e r i M o n t s e r r a t a n t l c
comissari gral dEC antic president de
la Fundacioacute Escolta JosepCarol gestor
mercanti l
bull A l b e r t A g u s t iacute i Ga fa re l - lo antic presishy
dent dEC i de la Germanor de Minyons de
Muntanya advocat
bull Pe re A l c o b e r i So lanas regidor
dEsports de l Ajuntament de Barcelona
bull M a r t a A y m e r i c h directora del Consell
Interdepartamental de Recerca i Innovashy
d o Tecnoloacutegica de la Generalitaumlt (GRIT)
bull J o r d i Ba l les te r i C l a v e g u e r a antic
comissari general dEC i de Boy Scouts de
Catalunya
bull J o a n Bar r i l escriptor i periodista
bull Roser B a t l l o r i i O b i o l s professora
de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials de la
UdG viacutedua de Joaquim Franch
bull R icard Belis periodista deTVC i Premi
Nacional de Cultura
bull F e r r a n B e n a c h i Pascual antic
president dEC coordinador territorial de
Joventut a Tarragona de la Generalitaumlt
bull F a t h i a B e n h a m m o u coordinadora
dEntrecultures de la Fundacioacute Jaume
Bofill
bull N o r b e r t B i l b e n y catedraacutetic de Filososhy
fiacutea de la UB
bull J o r d i Bosch i d e Bor ja advocat maacutes-
ter en gestio dONL
bull J o a n B r u n e t i M a u r i periodista i
Professor duniversitat
bull M a r i a B u e n o antiga comissaumlria general
de Girl i Boy Scouts de Catalunya
bull Joan B u s q u e t a i R iu president de
l Ateneu Popular de Ponent i professor
dHistoacuteria de la UdL
bull M a r i a Rosa B u x a r r a i s i Est rada
professora de Pedagogiacutea de la UB
bull A iacute n a C a l v o i Sast re professora de
Cieacutencies de lEducacioacute de la UIB
bull Car ies C a m p u z a n o i C a ntilde a d a s d ipu-
tat al Congreacutes
bull I v a n C a p d e v i l a i Pentildead i rec tor teacutecnic
de lEstudi Ramoacuten Folch
bull A l b e r t C a r n eacute economista director
del Gabinet de la Presidencia del Banc
Sabadell
bull I g n a s i C a s a d e s uacute s i d u c h a secretan
executiu de la Xarxa duniversitats Institut
Joan Huiacutes Vives vicepresiacutedent d Oacutemnium
Cultural
bull J o a n C e r v e r a i B a t a r i u excursionisshy
ta i garant internacional de Mounta in
Wilderness
bull T o n i C o m iacute n i O l i ve res professor de
Cieacutencies Socials dESADE iexcl d iputat al
Parlament
bull V iacute c t o r C u r t o director creatiu i professor
de la URL
bull E d e l m i r a D o m eacute n e c h L laber ia cate
draacutetica de Psicologiacutea de la UAB
bull Car ies O u a r t e i M o n t s e r r a t poeta i
director de la Fundacioacute Huiacutes Canilla
bull S a n t i E izagui r re gu i ta r ra de Cheb
Balowsky
bull S a n t i a g o E s t e b a n director geneshy
ral dEconomia Cooperativa Social i
d Autoocupacioacute de la Generalitat
bull J o r d i F aacute b r e g a s i C a n a d e l l muacutesic i
director del Centre Artesa Tradiciacuteonaacuterius
bull N u r i a F igueras antiga comissaacuteria geneshy
ral de la Germanor de Noies Guies
bull J o r d i F o r t u n y i Bata l la periodista
i director del Gabinet de Comunicacioacute
Estrateacutegica de la Generalitat
- J o a n Fuster i S o b r e p e r e historiador i
professor dHumanitats de la UOC
bull P e r e Gal i i K e l o n e n economista
bull C a r m e - L a u r a Gi l i M i r oacute d iputada
al Parlament presidenta de la Comissioacute
de Control de la CCRTV exconsellera
dEnsenyament
bull N u r i a G i n eacute i Fre ixes professora de
l lnstiacutetut de Cieacutencies de lEducacioacute de la
UB
bull C a r m e G i r a l t i Roses antiga presidenshy
ta dEC i de la Germanor de Nois i Noies
Guies mestra
bull X a v i e r G o d a s assessor de Benestar
Social de l Ajuntament de Barcelona
exportaveu de la Crida
bull R a f a e l Grasa secretan general i professhy
sor de Relacions In te rnac iona l de la UAB
bull I gnas i Fina Regidor de Salut de
l Ajuntament de Barcelona
- J o r d i G u i l l o t senador i president de la
Comissioacute de la Societat de la Informacioacute
del Senat
bull Rosa M G u i t a r t i A c e d pedagoga i
professora de la UAB
bull G a b r i e l J a r a b a periodista deTVC
bull N e u s Jul ia i D iacuteaz antiga cap Executiva
dEC
bull Enr ic L a r r e u l a i V i d a l escriptor i
professor de la UAB
bull J o a n P e r e Le B i h a n director general
de les escoles catalanes La Bressola (Catashy
lunya Nord)
bull J o s e p L oacute p e z i P u y o l antic president
dEC i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol
bull Josep M L o z a n o professor de Cieacutencies
Socials i director de l lnstitut Persona
Empresa i Societat dESADE
bull M a n e l Lucas periodista
bull P i lar M a l l a sindica de Greuges de
Barcelona
bull R a m o n M a r t iacute n e z D e u secretan geneshy
ral dEducacioacute de la Generalitat
bull R icard M a r t iacute n e z i M o n t e a g u d o
regidor de districte de Gracia
bull J o s e p M M a r t o r e l l i R o d o n responshy
sable de Recerca i Tecnologia de la URL
bull A n d r e u M a s - C o l e l l catedraacutetic
dEconomia de la UPF
bull M a r t a M a t a i G a r r i g a mestra i
pedagoga presidenta del Consell Escolar
de lEstat
bull N e u s M u n t eacute i F e r n aacute n d e z advocashy
da secretaria dOcupacioacute de la UGT de
Catalunya
bull Francese N a v a r r o empresari
bull A b d o u M a w a N d i a y e preacutesident de
Teranga agent deducacioacute intercultural
bull O r i o l Ne l - lo i C o l o m professor de Geoshy
grafiacutea Urbana de la UAB i secretari per a la
Planificacioacute Territorial de la Generalitat
- R a i m o n O b i o l s i G e r m a d iputat i
exvlcepresident del Parlament Europeu
bull Arcadi Oliveres professor dEconomia
Aplicada de la UAB president de Justicia i Pau
bull M o n t s e P a l a u i Ve rgeacutes professora de
Filologia de la URV
bull A r t u r Parcer isa i A r a n professor de
Didaacutectica i Ordenacioacute Escolar i vicerector
de Poliacutetica Docent de la UB
bull Enr ic Pubi l l president de lAssociacioacute
Catalana dExpresos Poliacutetics
bull Rosa M P u j o l i G a l o b a r t antiga
presidenta dEC fundadora de la Unioacute Inshy
ternacional dAssociacions EscoltesGuies
Pluralistes i Laiques (UIPL)
bull I g n a s i R ie ra i Gassiot escriptor
bull R ica rd R o d o n antic comissari general
de la Germanor de Minyons de Muntanya
bull M a r t a Rosas i C o r t a d a antiga presishy
denta dEC secretaria general de Joventut
de la Generalitat
bull J o a n J o r d i Rossel l preacutesident de
la Federado dAssociacions de Pares
dAlumnes (Fapac)
bull J o a n Josep R o t g e r i Estapeacute doctor
enginyer industrial patroacute de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol
bull F ina Sa la i Prats antiga presidenta
dEC gestora cultural
bull M i q u e l S a l a z a r i C a n a l d a director geshy
neral de Poliacutetica Financera iexcl Assegurances
de las Generalitat
bull Francese S a n a h u j a excursionista i
president del Club Excursionista de Gracia
expresident de la FEEC
bull A r a c e l i S e g a r r a alpinista
- A n t o n i S e g u r a i M a s catedraacutetic
dHistoacuteria Contemporaacutenia de la UB
bull G e r a r d Serra alcalde dAlcarragraves
bull G a b r i e l a Serra coordinadora dAgora
Nord-Sud i responsable del Fograverum Social
Mediterrani
bull M a r i u s Serra escriptor
bull Teresa S e r r a i M a j e m d iputada al
Parlament
bull J o a n M a n u e l Ser racirc t muacutesic i compo-
bull J o s e p S icar t i Tau ler excursionista
i expresident de Mounta in Wilderness
International
bull P a u S o l a n i l l a expresident del Fograverum
Europeu de la Joventut
bull J o r d i S o l eacute i A l e u assessor de Joventut
de l Ajuntament de Barcelona expresishy
dent del CJB
- E d u a r d S u agrave r e z i Rov i ra regidor de
l Ajuntament de l Hospitalet de Llobregat
bull J o a n S u b i r a t s i H u m e t catedraacutetic de
Ciencia Politica de la UAB
- M a r i n a S u b i r a t s i M a r t o r i regidora
dEducacioacute de l Ajuntament de Barcelona i
catedraacutetica de Sociologia de la UAB
bull G e m m a T r i b oacute i T r a v e r i a catedraacutetica
de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials i deshy
gana de Formado del Professorat de la UB
bull I m m a T u b e l l a i C a s a d e v a l l sociologa
i periodista rectora de la Universitaumlt
Oberta de Catalunya
bull E d u a r d V a l l o r y i S u b i r agrave pol i touml leg i
periodista president de la Fundacioacute Escolshy
ta Josep Carol expresident del CNJC
bull V iacute c t o r V i l a i G i roacute empresari
bull N u r i a V i l agrave i M i g u e l professora de
Didaacutectica de la Llengua de la UAB
bull J o r d i V i l a - A b a d a l i V i l a p l a n a metge
psiquiatra expresident del CIEMEN
- Arace l i V i l a r r a s a i Cun i l l eacute directora
del Fograverum lEscola i la Ciutat (Institut
Municipal dEducacioacute de Barcelona)
bull Josep M V i l l e n a i S e g u r a antic coshy
missari general dEC antic president de la
Federado Catalana dEscoltisme i Guiatge
director de Diomira
bull M a r iacute a Rosa V i r oacute s i Gal t ier ex- rec tora
i catedraacutetica de Ciencia Poliacutetica de la UPF
antiga presidenta de Guiatge Caacutetala
bull G e o f f r e y J W a l k e r professor emeacuterit de
la Universitaumlt de Cambridge deixeble de
Josep M Batista i Roca Creu de Sant Jordi
bull G e m m a Xar les coordinadora de
lEscola de Desenvolupament Huma per
a Ameacuterica Llatina iexcl el Carib del PNUD ex-
secretaacuteria general de la Fundacioacute Escolta
JosepCarol
bull J o s e p X e r c a v i n s i Vai ls secretariat ad
hoc dUBUNTU-Foacuterum Mundial de Xarxes
de la Societat Civil
bull A n t o n i Z a b a l a i V i d i e l l a pedagog
i director de Grao vicepresiacutedent de la
Fundacioacute Escolta Josep Carol
escoltescatalans
Per que mhe adherit a Amescoltes bull Ernest Benach preacutesident
I del Parlament (Reus)
m I laquoSincerament cree que des-
B L ^ L ^ - lt bull ] culta se neacutes tota la vida perocirc
I eacutes ben cert que els anys a
JkpJ^pf lJ lescoltisme a lAELa Mu-
~ lassa mhan donat una part
de la formaacutecioacute que no he trobat a daltres indrets
Perqueacute allocirc que sapregraven al cau anant dexcursioacuteo
beacute a la tenda comparant un foc de camp treba-
llant en equip o fent exercicis petmanents de deshy
mocracia seritint el batee del paiacutes i el neguit per
millorar-lo eacutes un manera concreta de veure i viu-
re la vida Per aixocirc mhe adherit a Amescoltesraquo
Gemma Triboacute degana de
Formacioacute del Professorat de
la U B (Molins de Rei)
laquoEscoltes Catalans des de la
seva laiacutecitat fa yiure ais nois
i noies valors com la genero-
sitat i la gratuitat en les rela-
cions humanes facilita la consttuccioacute de la proshy
pia identitat i el sentiment de pertinence a una
comunitat ajudant els joves a sentir-se segurs i a
viure la diversitat com una riquesa Li hem
dagrair el seu esforccedil despregravesraquo
Josep M Lozano director
de lInstitut Persona Emshy
presa i Societat d ESADE
(Barcelona)
laquoEl Cau eacutes un Hoc on entre
altres coses sapregraven a valoshy
rar a compartir a ser criacutetic
a construir el paiacutes i a estimar Aixocirc eacutes possible
gracies al compromis i la dedicacioacute de tantes
persones han fet vivencialment seves aquumlestes
opcions Donar suport a Amescoltes eacutes una mashy
nera de correspondre i dagrair miacutenimament
aquest compromis i aquesta dedicacioacuteraquo
Albert Agustiacute advocat i
antic president d EC (e
Masnou)
laquoMhe adherit a Amescoltes
sobretot perqueacute cree necesshy
sagraveria lexistegravencia duna inicishy
ativa que a traveacutes de les ad-
hesions i col-laboracions particulars doni un
suport que contribueixi a que sacompleixin els
objectius i es desenvolupi el megravetode de lescoltis-
me laic caacutetalaraquo
Imma Tubella rectora de la
Universitaumlt Oberta de Catashy
lunya (La Bisbal dEmpordagrave)
laquoLescoltisme ha estat capac
de mantenir uns valors bagrave-
sics compartits que han
marcar un estil de veure i de
viure la vida dadaptar-se i ttansformar-se en el
temps i en lespai de generar un projecte comuacute
entenedor i de constituir una organitzacioacute en
xarxa Contribuir al seu futur eacutes contribuir a un
somni necessariraquo
Santi Esteban director gtal
|pound bull ^ f c raquo raquo dEconomia Cooperativa i
Social i dAutoocupacioacute
(lHospitalet de Llobregat)
laquoEn els meus temps de rela-
cioacute amb lescoltisme al se-
guit dobjectius que ens pro-
posagravevem en les diferents unitats en deacuteiem empresa
Era una expressioacute magniacutefica de linteres col-lectiu
general i compartii i en el meu imaginan va queshy
dar gravar Sempre mes he treballat per un ripus
dempresa al servei de les persones que la composhy
sen i deis ciutadans i p er aixograve vull seguir aportant
el meu suport a la tasca social que du a terme
lescoltisme per fer una societat millorraquo
Neus Julia excap Executiva
dEC (Barcelona)
laquoPerqueacute cree que el projecte
dEscoltes Catalans eacutes tan vagrave-
lid ara com anys enrera i per
tant eacutes necessari donar-li sushy
port Si les persones que te-
nim experiencia en lassociacioacute i sabem les dificulshy
taacuteis que hi ha hagut per a tirar endavant no li
donem suport qui ho faragraveraquo
Com shi pot coMaborar Pots donar suport a Escoltes Catalans mitjancant Amescoltes i ho pots fer de maneres diferents
i w gtgt Adherint-thi Amb la teva adhe-
sioacute dones suport puacuteblic al proshy
jecte associatiu i educatiu dEsshy
coltes Catalans Ladhesioacute eacutes un
acte voluntan de suport i no oblishy
ga a realitzar cap donacioacute
gtgt Fent una aportado econoacutemica
Per reforjar i impulsar el projecte
dEscoltes Catalans pots realitzar
una aportado econoacutemica puntual
o perioacutedica o fins i tot una donacioacute
material Amb la teva aportado aju-
daraacutes a continuar la tasca dEscoltes
Catalans La teva aportacioacute per pe-
tita que et pugui semblar eacutes molt
valuosa perqueacute financaraacute diferents
projectes de suport a lescoltisme
Posant a la disposicioacute dEscolshy
tes Catalans la teva expertesa
Moltes vegades el perfil professhy
sional o els coneixements adqui-
rits poden ser de manera puntual
de molta vagravelua per a una associ-
acioacute portada per joves Explicant
quin eacutes el teu perfil pots possibi-
litar que el que per a tu sigui una
petita gestio esdevingui per a
lescoltisme una gran solucioacute
Ajudant a difondre Amescol-
tes -Xarxa de suport a Escoltes
Catalans Son moltes les persoshy
nes que poden estar interessades
en unir-se a la nostra iniciativa
Una molt bona forma de contri-
buir-hi tambeacute eacutes donant-la a co-
negraveixer a aquelles persones que
creuen en el potencial de la tasshy
ca social i educativa de lescolshy
tisme
escoJtescatalans ITC ardor 2005
10 raons per adherir-se a Amescoltes
1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute
reforces i reconeixes la tasca educativa i
social que realitza lescoltisme
Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en
lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a
lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les
caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats
recolzats i estimats
2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte
Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un
cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy
nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-
xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible
que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy
tisme avui
3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost
Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-
zar especialment si ho fas per internet a traveacutes
de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible
pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy
gar el magravexim de gent que considera lescoltisme
com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy
fants i joves
4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado
Aixocirc permet posar en contacte a membres del
mateix agrupament impulsar projectes de recushy
perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-
bracions daniversaris dagrupaments
5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui
Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy
dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-
sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-
janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web
6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans
Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de
lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-
gament de quotes Ara igual com es poden fer
aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy
buir a que noves generacions dinfants i joves
gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin
en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-
danes i ciutadans actius positius i feliccedilos
7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent
La independencia associativa garanteix que la
tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps
i que siguin els seus membres els unies i darrers
decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-
ciatiu El suport dels adherits permet suplir la
manca de patronatge institucional deguda a
aquesta independencia
8 Perqueacute la independencia teacute uns costos
Ser lunica associacioacute escolta catalana que no
pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy
bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy
nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy
porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per
desenvolupar les activitats dels caus La transver-
salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb
ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-
vingut dins els principis assodatius
9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la
La Liei de Desgravacions contempla que si fas
una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes
fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-
tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest
motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el
certificat necessari per a desgravar laportacioacute
10 Perquegrave la teva expertesa en diferents
mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria
Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-
lacionades amb els coneixements i habilitats dels
adherits i adherides Daquesta manera si creus
que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que
desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la
8
Entrevista amb
catalans
Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que
lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar
La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona
Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat
Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels
25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt
9
escoltescatala PIS Tare
Marta Mata
En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes
Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de
la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut
loportunitat de parlar amb ella sobre educashy
do escola i escoltisme aquest juliol passat
en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-
ciacioacute de Mestres Rosa Senset
Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que
voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents
educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que
no acabi de rutilar
Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan
compartimentada cns costa veure que hi ha un
subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el
nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy
milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins
daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute
pensada per ais nois i noies hem de pensar que
allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que
el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per
tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius
tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi
J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea
que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct
sempre aixi
MM Tant lescola com lescoltisme de principis
del segle X X han nascut separats perocirc la historia
immediatament ens va portar a tenir una relacioacute
En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments
importants el comenccedilament de la Repuacuteblica
quan Artur Martorell des de lAjuntament de
Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy
mado escolta i posteriorment durant el franshy
quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb
mestres joves que havien passat per lescoltisme
J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements
metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme
MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi
que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i
lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy
giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-
tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com
a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-
ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-
des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals
havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-
ment de la persona entre les persones i sobre
com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup
dinfants
Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat
que la intendo potser era una altra es va permetre
parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de
lescola tan sols la instruccio
M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar
leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa
dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-
cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de
contextos educatius i de lescola en diu escola
de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-
tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-
tes i una altra son les institucions i persones
que duna manera o altra estem educant I lespe-
cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy
ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-
dueix dins la roda educativa
A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones
JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de
fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat
per joves i adrecat a joves
M M La resposta estaacute potser condicionada per
una certa angoixa del moment actual Avui en
dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos
cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy
nada de coneixements de valors i de codis a la
qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i
donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el
mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-
va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement
flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una
loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a
dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i
la dificultat es troba en saber com el maneig del
codi eacutes tambeacute el maneig del missatge
Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies
com a eines en leducacioacute Agafar una camera i
filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute
virtual aprendre a dcscriure imaginativament
Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment
lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball
de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta
actitud del nano que ara busca molt per internet
shauria daprofirar i demanar-li que compari
amb el que veu en el llibre amb el que veu a la
realitat que en parli amb els companys Vaja
que la situado actual permet fer savis molt com-
plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i
sensibles a les novetats
AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una
situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per
afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-
rada pels curriacuteculums i les arees
MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy
cola amb els interessos del nano sempre per da-
vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja
sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero
no hi ha dubte que els governs es barallen per si
hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de
educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria
de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia
J M R Quines limitacions trobes a lescola
MM En un moment en queacute lescola ha crescut
tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy
tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos
a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els
podeu tractar com a persones a lensenyament
el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes
igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una
de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute
de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute
els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes
que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la
10
escoltescataians
base del mercat estem acostumant-nos a que si
una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy
ta i que per tant a una escola de doble linia
samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets
que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes
lescola rural on la quantitat que importa eacutes la
quantitat de relacioacute humana que els nens neces-
siten
Daltra banda els pares donen la culpa als mes-
tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de
cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa
que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy
nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento
algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit
penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir
[ r i u ] m e x p l i c o
AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-
dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-
gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb
lescoltisme
M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi
ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy
ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-
marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels
nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre
no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy
cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-
ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en
un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola
eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-
teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy
ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten
acostumats a estar en colla
J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt
i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-
gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-
gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors
que imperen a la societat
M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia
exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-
bies sino que es potenciava el treball conjunt Si
podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia
que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de
13 14 anys poden organitzar una excursioacute a
Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy
tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy
ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va
consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-
ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien
la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica
El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots
Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui
conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que
cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer
i no contempla una pedagogia destudi en el senshy
tit meacutes tradicional que estableix que la colla de
nanos estudia millor que el nano aillacirct
AZ Al document que aprovareu en aquesta escola
destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy
ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als
anys 60
M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-
racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy
mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que
a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes
voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que
estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi
coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-
tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual
de queacute parlagravevem El problema de lescola activa
eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu
que no eacutes possible que cal que ens hi posem
tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la
ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental
eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que
poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies
del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-
re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-
cioacute
J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una
proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-
lans en aquest moment
M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica
no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy
queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco
de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-
tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el
saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-
gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de
la qual un en forma part Vivim a un moacuten que
ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-
mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-
tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-
xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute
molt poc ninguacute sho va creure i van continuar
matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-
gioacute de la humanitat
AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-
postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma
mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb
no tractar les religions
M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute
que els nostres nanos haurien de saber queacute va
moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el
catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy
toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les
terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar
i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui
una cosa forta que dona respostes a bona patt de
la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb
queacute ni que sigui oficialment ens hem posat
dacord que son els Drets Humans De fet van
firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos
islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy
tradictoria amb aquests drets No podem parlar
des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-
rents per coneacuteixer queacute compartim
A
11
escoltescatalans Tardor 2005
LE S P
El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General
ordinaria celebrada a Reus lAgrupament
Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava
iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta
sorgia dun grup de nois i noies joves que
volien crear una opcioacute dassociacionisme
educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa
millor opcioacute per a canalitzar les segraveves
inquietuds
Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy
sar en funcionament per tal dassegurar que
aquesta nova aventura comenccedilava amb el
magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-
gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga
consolidi la seva proposta educativa i sigui
un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de
Viladecans
De moment amb la tasca deis i les caps de
lAgrupament el suport i recolzament de dishy
versos equips associatius i la bona
acollida per part dels agrupaments
de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M
Vallegraves lagrupament ha tingut un H
molt bon inici corn ens expliquen en bull
el conte que ens han volgut escriure bull
els i les membres del seu Conseil bull
dAgrupament
Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc
viladecanencs emprenedors i plens HJ
dil-lusions que van decidir crear un
agrupament escolta Cercant les diferents bull
opeions de les segraveves contrades van trobar bull
una associacioacute amb la quai shi sentien bull
identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade
Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener
que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres
de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy
cretaria General de Joventut (SGJ) que promou
juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus
compartit dequipaments escolars en horari no
lectiu
Durant els set primers mesos shan let activitats
molt diverses que ens han omplert dil-lusions a
la gent del cau com les sortides i excursions els
tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant
Jordi i evidentment els sempre inoblidables
campaments tant a la primavera com al mes
dagost
les caps volem donar les gragravecies tant a aquests
Agrupaments com sobretot als diferents equips
dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar
endavant el nostre projecte i tambeacute de forma
molt especial als pares i mares dels infants i joves
de lAgrupament per confiar en la nostra tasca
educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-
der comptar amb la seva complicitagrave Seguim
endavant
El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga
Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18
Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i
08840 Viladecans
Contacteaelespigaescoltesorg
wwwaelespigaorg
Despreacutes de reunions projectes presentaci-
ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga
esdevenia una realitat El 6 de novembre del
2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta
a tot el poble per donar a conegraveixer el nou
Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a
aquesta activitat van arribar els primers inshy
fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10
nens ja formava part de AE lEspiga i des
daquell dia el nombre sha quadruplicar ja
que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena
dinfants i joves tant de Viladecans com dal-
gunes poblacions de les rodalies que es fan un
fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu
caps
12
escoltescatalans
Escoltes Catalans
o laprenentatge
de la Hibertat
0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-
tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa
massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra
en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de
parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy
cia participativa Vaig exposar un veli tema que
em preocupa insistentment com conjugar parti-
cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-
cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem
militai en lanomenada esquerra alternativa hem
hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-
me com si aquest fos la panacea de la participashy
do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar
en les decisions i en les accions que sen derivin
requereix de procediments clars pels quals la
participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-
breixi les normes son imprescindibles per a la
democracia Si una assemblea prescindeix de
tota regulado procedimental deixa immediata-
ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica
Daixograve parlagraverem
1 va anar molt beacute Les intervencions foren
assenyades en el sentit dacuradament reflexio-
nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el
tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava
menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare
dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy
mocracia interna
He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes
Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme
Pensava que tenia un tali conservador com si
digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu
Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat
de persones ben preparades per reflexionar sobre
el seu entorn per prendre-hi part activa per
aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia
per comprometres a favor del canvi social des
duna perspectiva democragravetica per mantenir
viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb
persones ben disposades a gaudir a fet-ho a
partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil
que mena a una fita i la cooperacioacute
Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes
molt important perqueacute Escoltes frena daquesta
manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que
cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de
lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy
rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les
progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la
propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen
muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la
forccedila que malden per obviar la rica complexitat
de la vida i la capacitat de les persones per decishy
dir sobre el seu propi desti
Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania
plenament republicana com podriem dir una
mica meacutes abstractament requereix descenaris
que crein les condicions per exercir l excellegravencia
ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes
condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un
aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i
les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que
la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys
comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la
nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement
Uiure possible i farem tot el que estigui a la
nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i
les relacions que lajudin a exercir la seva
llibertat
Xavier Godas i Peacuterez
Doc to r en Socio log ia i professor a la UB
Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials
M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans
Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor
El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol
Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable
El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans
furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell
14
escol catalans
MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas
Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu
Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado
La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer
La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten
Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
catalans I Tardor 2005
100 PRIMERES ADHESIONS A AMESCOLTES-XARXA DE SUPORT A ESCOLTES CATALANS
M H b l e Sr Ernest B e n a c h i Pascual
President del Parlament membre de
la Unioacute Parlamentaria Escolta Mundial
(WSPU)
bull J o a n A b e l l aacute director general del Pobleacute
Espanyol-La Ciutat deis Artesans
bull Rauuml l A d r o h e r i M o n t s e r r a t a n t l c
comissari gral dEC antic president de
la Fundacioacute Escolta JosepCarol gestor
mercanti l
bull A l b e r t A g u s t iacute i Ga fa re l - lo antic presishy
dent dEC i de la Germanor de Minyons de
Muntanya advocat
bull Pe re A l c o b e r i So lanas regidor
dEsports de l Ajuntament de Barcelona
bull M a r t a A y m e r i c h directora del Consell
Interdepartamental de Recerca i Innovashy
d o Tecnoloacutegica de la Generalitaumlt (GRIT)
bull J o r d i Ba l les te r i C l a v e g u e r a antic
comissari general dEC i de Boy Scouts de
Catalunya
bull J o a n Bar r i l escriptor i periodista
bull Roser B a t l l o r i i O b i o l s professora
de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials de la
UdG viacutedua de Joaquim Franch
bull R icard Belis periodista deTVC i Premi
Nacional de Cultura
bull F e r r a n B e n a c h i Pascual antic
president dEC coordinador territorial de
Joventut a Tarragona de la Generalitaumlt
bull F a t h i a B e n h a m m o u coordinadora
dEntrecultures de la Fundacioacute Jaume
Bofill
bull N o r b e r t B i l b e n y catedraacutetic de Filososhy
fiacutea de la UB
bull J o r d i Bosch i d e Bor ja advocat maacutes-
ter en gestio dONL
bull J o a n B r u n e t i M a u r i periodista i
Professor duniversitat
bull M a r i a B u e n o antiga comissaumlria general
de Girl i Boy Scouts de Catalunya
bull Joan B u s q u e t a i R iu president de
l Ateneu Popular de Ponent i professor
dHistoacuteria de la UdL
bull M a r i a Rosa B u x a r r a i s i Est rada
professora de Pedagogiacutea de la UB
bull A iacute n a C a l v o i Sast re professora de
Cieacutencies de lEducacioacute de la UIB
bull Car ies C a m p u z a n o i C a ntilde a d a s d ipu-
tat al Congreacutes
bull I v a n C a p d e v i l a i Pentildead i rec tor teacutecnic
de lEstudi Ramoacuten Folch
bull A l b e r t C a r n eacute economista director
del Gabinet de la Presidencia del Banc
Sabadell
bull I g n a s i C a s a d e s uacute s i d u c h a secretan
executiu de la Xarxa duniversitats Institut
Joan Huiacutes Vives vicepresiacutedent d Oacutemnium
Cultural
bull J o a n C e r v e r a i B a t a r i u excursionisshy
ta i garant internacional de Mounta in
Wilderness
bull T o n i C o m iacute n i O l i ve res professor de
Cieacutencies Socials dESADE iexcl d iputat al
Parlament
bull V iacute c t o r C u r t o director creatiu i professor
de la URL
bull E d e l m i r a D o m eacute n e c h L laber ia cate
draacutetica de Psicologiacutea de la UAB
bull Car ies O u a r t e i M o n t s e r r a t poeta i
director de la Fundacioacute Huiacutes Canilla
bull S a n t i E izagui r re gu i ta r ra de Cheb
Balowsky
bull S a n t i a g o E s t e b a n director geneshy
ral dEconomia Cooperativa Social i
d Autoocupacioacute de la Generalitat
bull J o r d i F aacute b r e g a s i C a n a d e l l muacutesic i
director del Centre Artesa Tradiciacuteonaacuterius
bull N u r i a F igueras antiga comissaacuteria geneshy
ral de la Germanor de Noies Guies
bull J o r d i F o r t u n y i Bata l la periodista
i director del Gabinet de Comunicacioacute
Estrateacutegica de la Generalitat
- J o a n Fuster i S o b r e p e r e historiador i
professor dHumanitats de la UOC
bull P e r e Gal i i K e l o n e n economista
bull C a r m e - L a u r a Gi l i M i r oacute d iputada
al Parlament presidenta de la Comissioacute
de Control de la CCRTV exconsellera
dEnsenyament
bull N u r i a G i n eacute i Fre ixes professora de
l lnstiacutetut de Cieacutencies de lEducacioacute de la
UB
bull C a r m e G i r a l t i Roses antiga presidenshy
ta dEC i de la Germanor de Nois i Noies
Guies mestra
bull X a v i e r G o d a s assessor de Benestar
Social de l Ajuntament de Barcelona
exportaveu de la Crida
bull R a f a e l Grasa secretan general i professhy
sor de Relacions In te rnac iona l de la UAB
bull I gnas i Fina Regidor de Salut de
l Ajuntament de Barcelona
- J o r d i G u i l l o t senador i president de la
Comissioacute de la Societat de la Informacioacute
del Senat
bull Rosa M G u i t a r t i A c e d pedagoga i
professora de la UAB
bull G a b r i e l J a r a b a periodista deTVC
bull N e u s Jul ia i D iacuteaz antiga cap Executiva
dEC
bull Enr ic L a r r e u l a i V i d a l escriptor i
professor de la UAB
bull J o a n P e r e Le B i h a n director general
de les escoles catalanes La Bressola (Catashy
lunya Nord)
bull J o s e p L oacute p e z i P u y o l antic president
dEC i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol
bull Josep M L o z a n o professor de Cieacutencies
Socials i director de l lnstitut Persona
Empresa i Societat dESADE
bull M a n e l Lucas periodista
bull P i lar M a l l a sindica de Greuges de
Barcelona
bull R a m o n M a r t iacute n e z D e u secretan geneshy
ral dEducacioacute de la Generalitat
bull R icard M a r t iacute n e z i M o n t e a g u d o
regidor de districte de Gracia
bull J o s e p M M a r t o r e l l i R o d o n responshy
sable de Recerca i Tecnologia de la URL
bull A n d r e u M a s - C o l e l l catedraacutetic
dEconomia de la UPF
bull M a r t a M a t a i G a r r i g a mestra i
pedagoga presidenta del Consell Escolar
de lEstat
bull N e u s M u n t eacute i F e r n aacute n d e z advocashy
da secretaria dOcupacioacute de la UGT de
Catalunya
bull Francese N a v a r r o empresari
bull A b d o u M a w a N d i a y e preacutesident de
Teranga agent deducacioacute intercultural
bull O r i o l Ne l - lo i C o l o m professor de Geoshy
grafiacutea Urbana de la UAB i secretari per a la
Planificacioacute Territorial de la Generalitat
- R a i m o n O b i o l s i G e r m a d iputat i
exvlcepresident del Parlament Europeu
bull Arcadi Oliveres professor dEconomia
Aplicada de la UAB president de Justicia i Pau
bull M o n t s e P a l a u i Ve rgeacutes professora de
Filologia de la URV
bull A r t u r Parcer isa i A r a n professor de
Didaacutectica i Ordenacioacute Escolar i vicerector
de Poliacutetica Docent de la UB
bull Enr ic Pubi l l president de lAssociacioacute
Catalana dExpresos Poliacutetics
bull Rosa M P u j o l i G a l o b a r t antiga
presidenta dEC fundadora de la Unioacute Inshy
ternacional dAssociacions EscoltesGuies
Pluralistes i Laiques (UIPL)
bull I g n a s i R ie ra i Gassiot escriptor
bull R ica rd R o d o n antic comissari general
de la Germanor de Minyons de Muntanya
bull M a r t a Rosas i C o r t a d a antiga presishy
denta dEC secretaria general de Joventut
de la Generalitat
bull J o a n J o r d i Rossel l preacutesident de
la Federado dAssociacions de Pares
dAlumnes (Fapac)
bull J o a n Josep R o t g e r i Estapeacute doctor
enginyer industrial patroacute de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol
bull F ina Sa la i Prats antiga presidenta
dEC gestora cultural
bull M i q u e l S a l a z a r i C a n a l d a director geshy
neral de Poliacutetica Financera iexcl Assegurances
de las Generalitat
bull Francese S a n a h u j a excursionista i
president del Club Excursionista de Gracia
expresident de la FEEC
bull A r a c e l i S e g a r r a alpinista
- A n t o n i S e g u r a i M a s catedraacutetic
dHistoacuteria Contemporaacutenia de la UB
bull G e r a r d Serra alcalde dAlcarragraves
bull G a b r i e l a Serra coordinadora dAgora
Nord-Sud i responsable del Fograverum Social
Mediterrani
bull M a r i u s Serra escriptor
bull Teresa S e r r a i M a j e m d iputada al
Parlament
bull J o a n M a n u e l Ser racirc t muacutesic i compo-
bull J o s e p S icar t i Tau ler excursionista
i expresident de Mounta in Wilderness
International
bull P a u S o l a n i l l a expresident del Fograverum
Europeu de la Joventut
bull J o r d i S o l eacute i A l e u assessor de Joventut
de l Ajuntament de Barcelona expresishy
dent del CJB
- E d u a r d S u agrave r e z i Rov i ra regidor de
l Ajuntament de l Hospitalet de Llobregat
bull J o a n S u b i r a t s i H u m e t catedraacutetic de
Ciencia Politica de la UAB
- M a r i n a S u b i r a t s i M a r t o r i regidora
dEducacioacute de l Ajuntament de Barcelona i
catedraacutetica de Sociologia de la UAB
bull G e m m a T r i b oacute i T r a v e r i a catedraacutetica
de Didaacutectica de les Cieacutencies Socials i deshy
gana de Formado del Professorat de la UB
bull I m m a T u b e l l a i C a s a d e v a l l sociologa
i periodista rectora de la Universitaumlt
Oberta de Catalunya
bull E d u a r d V a l l o r y i S u b i r agrave pol i touml leg i
periodista president de la Fundacioacute Escolshy
ta Josep Carol expresident del CNJC
bull V iacute c t o r V i l a i G i roacute empresari
bull N u r i a V i l agrave i M i g u e l professora de
Didaacutectica de la Llengua de la UAB
bull J o r d i V i l a - A b a d a l i V i l a p l a n a metge
psiquiatra expresident del CIEMEN
- Arace l i V i l a r r a s a i Cun i l l eacute directora
del Fograverum lEscola i la Ciutat (Institut
Municipal dEducacioacute de Barcelona)
bull Josep M V i l l e n a i S e g u r a antic coshy
missari general dEC antic president de la
Federado Catalana dEscoltisme i Guiatge
director de Diomira
bull M a r iacute a Rosa V i r oacute s i Gal t ier ex- rec tora
i catedraacutetica de Ciencia Poliacutetica de la UPF
antiga presidenta de Guiatge Caacutetala
bull G e o f f r e y J W a l k e r professor emeacuterit de
la Universitaumlt de Cambridge deixeble de
Josep M Batista i Roca Creu de Sant Jordi
bull G e m m a Xar les coordinadora de
lEscola de Desenvolupament Huma per
a Ameacuterica Llatina iexcl el Carib del PNUD ex-
secretaacuteria general de la Fundacioacute Escolta
JosepCarol
bull J o s e p X e r c a v i n s i Vai ls secretariat ad
hoc dUBUNTU-Foacuterum Mundial de Xarxes
de la Societat Civil
bull A n t o n i Z a b a l a i V i d i e l l a pedagog
i director de Grao vicepresiacutedent de la
Fundacioacute Escolta Josep Carol
escoltescatalans
Per que mhe adherit a Amescoltes bull Ernest Benach preacutesident
I del Parlament (Reus)
m I laquoSincerament cree que des-
B L ^ L ^ - lt bull ] culta se neacutes tota la vida perocirc
I eacutes ben cert que els anys a
JkpJ^pf lJ lescoltisme a lAELa Mu-
~ lassa mhan donat una part
de la formaacutecioacute que no he trobat a daltres indrets
Perqueacute allocirc que sapregraven al cau anant dexcursioacuteo
beacute a la tenda comparant un foc de camp treba-
llant en equip o fent exercicis petmanents de deshy
mocracia seritint el batee del paiacutes i el neguit per
millorar-lo eacutes un manera concreta de veure i viu-
re la vida Per aixocirc mhe adherit a Amescoltesraquo
Gemma Triboacute degana de
Formacioacute del Professorat de
la U B (Molins de Rei)
laquoEscoltes Catalans des de la
seva laiacutecitat fa yiure ais nois
i noies valors com la genero-
sitat i la gratuitat en les rela-
cions humanes facilita la consttuccioacute de la proshy
pia identitat i el sentiment de pertinence a una
comunitat ajudant els joves a sentir-se segurs i a
viure la diversitat com una riquesa Li hem
dagrair el seu esforccedil despregravesraquo
Josep M Lozano director
de lInstitut Persona Emshy
presa i Societat d ESADE
(Barcelona)
laquoEl Cau eacutes un Hoc on entre
altres coses sapregraven a valoshy
rar a compartir a ser criacutetic
a construir el paiacutes i a estimar Aixocirc eacutes possible
gracies al compromis i la dedicacioacute de tantes
persones han fet vivencialment seves aquumlestes
opcions Donar suport a Amescoltes eacutes una mashy
nera de correspondre i dagrair miacutenimament
aquest compromis i aquesta dedicacioacuteraquo
Albert Agustiacute advocat i
antic president d EC (e
Masnou)
laquoMhe adherit a Amescoltes
sobretot perqueacute cree necesshy
sagraveria lexistegravencia duna inicishy
ativa que a traveacutes de les ad-
hesions i col-laboracions particulars doni un
suport que contribueixi a que sacompleixin els
objectius i es desenvolupi el megravetode de lescoltis-
me laic caacutetalaraquo
Imma Tubella rectora de la
Universitaumlt Oberta de Catashy
lunya (La Bisbal dEmpordagrave)
laquoLescoltisme ha estat capac
de mantenir uns valors bagrave-
sics compartits que han
marcar un estil de veure i de
viure la vida dadaptar-se i ttansformar-se en el
temps i en lespai de generar un projecte comuacute
entenedor i de constituir una organitzacioacute en
xarxa Contribuir al seu futur eacutes contribuir a un
somni necessariraquo
Santi Esteban director gtal
|pound bull ^ f c raquo raquo dEconomia Cooperativa i
Social i dAutoocupacioacute
(lHospitalet de Llobregat)
laquoEn els meus temps de rela-
cioacute amb lescoltisme al se-
guit dobjectius que ens pro-
posagravevem en les diferents unitats en deacuteiem empresa
Era una expressioacute magniacutefica de linteres col-lectiu
general i compartii i en el meu imaginan va queshy
dar gravar Sempre mes he treballat per un ripus
dempresa al servei de les persones que la composhy
sen i deis ciutadans i p er aixograve vull seguir aportant
el meu suport a la tasca social que du a terme
lescoltisme per fer una societat millorraquo
Neus Julia excap Executiva
dEC (Barcelona)
laquoPerqueacute cree que el projecte
dEscoltes Catalans eacutes tan vagrave-
lid ara com anys enrera i per
tant eacutes necessari donar-li sushy
port Si les persones que te-
nim experiencia en lassociacioacute i sabem les dificulshy
taacuteis que hi ha hagut per a tirar endavant no li
donem suport qui ho faragraveraquo
Com shi pot coMaborar Pots donar suport a Escoltes Catalans mitjancant Amescoltes i ho pots fer de maneres diferents
i w gtgt Adherint-thi Amb la teva adhe-
sioacute dones suport puacuteblic al proshy
jecte associatiu i educatiu dEsshy
coltes Catalans Ladhesioacute eacutes un
acte voluntan de suport i no oblishy
ga a realitzar cap donacioacute
gtgt Fent una aportado econoacutemica
Per reforjar i impulsar el projecte
dEscoltes Catalans pots realitzar
una aportado econoacutemica puntual
o perioacutedica o fins i tot una donacioacute
material Amb la teva aportado aju-
daraacutes a continuar la tasca dEscoltes
Catalans La teva aportacioacute per pe-
tita que et pugui semblar eacutes molt
valuosa perqueacute financaraacute diferents
projectes de suport a lescoltisme
Posant a la disposicioacute dEscolshy
tes Catalans la teva expertesa
Moltes vegades el perfil professhy
sional o els coneixements adqui-
rits poden ser de manera puntual
de molta vagravelua per a una associ-
acioacute portada per joves Explicant
quin eacutes el teu perfil pots possibi-
litar que el que per a tu sigui una
petita gestio esdevingui per a
lescoltisme una gran solucioacute
Ajudant a difondre Amescol-
tes -Xarxa de suport a Escoltes
Catalans Son moltes les persoshy
nes que poden estar interessades
en unir-se a la nostra iniciativa
Una molt bona forma de contri-
buir-hi tambeacute eacutes donant-la a co-
negraveixer a aquelles persones que
creuen en el potencial de la tasshy
ca social i educativa de lescolshy
tisme
escoJtescatalans ITC ardor 2005
10 raons per adherir-se a Amescoltes
1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute
reforces i reconeixes la tasca educativa i
social que realitza lescoltisme
Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en
lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a
lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les
caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats
recolzats i estimats
2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte
Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un
cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy
nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-
xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible
que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy
tisme avui
3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost
Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-
zar especialment si ho fas per internet a traveacutes
de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible
pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy
gar el magravexim de gent que considera lescoltisme
com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy
fants i joves
4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado
Aixocirc permet posar en contacte a membres del
mateix agrupament impulsar projectes de recushy
perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-
bracions daniversaris dagrupaments
5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui
Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy
dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-
sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-
janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web
6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans
Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de
lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-
gament de quotes Ara igual com es poden fer
aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy
buir a que noves generacions dinfants i joves
gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin
en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-
danes i ciutadans actius positius i feliccedilos
7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent
La independencia associativa garanteix que la
tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps
i que siguin els seus membres els unies i darrers
decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-
ciatiu El suport dels adherits permet suplir la
manca de patronatge institucional deguda a
aquesta independencia
8 Perqueacute la independencia teacute uns costos
Ser lunica associacioacute escolta catalana que no
pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy
bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy
nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy
porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per
desenvolupar les activitats dels caus La transver-
salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb
ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-
vingut dins els principis assodatius
9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la
La Liei de Desgravacions contempla que si fas
una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes
fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-
tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest
motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el
certificat necessari per a desgravar laportacioacute
10 Perquegrave la teva expertesa en diferents
mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria
Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-
lacionades amb els coneixements i habilitats dels
adherits i adherides Daquesta manera si creus
que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que
desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la
8
Entrevista amb
catalans
Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que
lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar
La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona
Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat
Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels
25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt
9
escoltescatala PIS Tare
Marta Mata
En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes
Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de
la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut
loportunitat de parlar amb ella sobre educashy
do escola i escoltisme aquest juliol passat
en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-
ciacioacute de Mestres Rosa Senset
Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que
voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents
educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que
no acabi de rutilar
Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan
compartimentada cns costa veure que hi ha un
subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el
nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy
milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins
daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute
pensada per ais nois i noies hem de pensar que
allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que
el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per
tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius
tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi
J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea
que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct
sempre aixi
MM Tant lescola com lescoltisme de principis
del segle X X han nascut separats perocirc la historia
immediatament ens va portar a tenir una relacioacute
En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments
importants el comenccedilament de la Repuacuteblica
quan Artur Martorell des de lAjuntament de
Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy
mado escolta i posteriorment durant el franshy
quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb
mestres joves que havien passat per lescoltisme
J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements
metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme
MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi
que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i
lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy
giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-
tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com
a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-
ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-
des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals
havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-
ment de la persona entre les persones i sobre
com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup
dinfants
Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat
que la intendo potser era una altra es va permetre
parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de
lescola tan sols la instruccio
M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar
leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa
dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-
cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de
contextos educatius i de lescola en diu escola
de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-
tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-
tes i una altra son les institucions i persones
que duna manera o altra estem educant I lespe-
cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy
ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-
dueix dins la roda educativa
A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones
JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de
fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat
per joves i adrecat a joves
M M La resposta estaacute potser condicionada per
una certa angoixa del moment actual Avui en
dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos
cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy
nada de coneixements de valors i de codis a la
qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i
donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el
mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-
va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement
flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una
loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a
dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i
la dificultat es troba en saber com el maneig del
codi eacutes tambeacute el maneig del missatge
Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies
com a eines en leducacioacute Agafar una camera i
filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute
virtual aprendre a dcscriure imaginativament
Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment
lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball
de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta
actitud del nano que ara busca molt per internet
shauria daprofirar i demanar-li que compari
amb el que veu en el llibre amb el que veu a la
realitat que en parli amb els companys Vaja
que la situado actual permet fer savis molt com-
plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i
sensibles a les novetats
AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una
situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per
afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-
rada pels curriacuteculums i les arees
MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy
cola amb els interessos del nano sempre per da-
vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja
sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero
no hi ha dubte que els governs es barallen per si
hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de
educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria
de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia
J M R Quines limitacions trobes a lescola
MM En un moment en queacute lescola ha crescut
tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy
tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos
a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els
podeu tractar com a persones a lensenyament
el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes
igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una
de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute
de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute
els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes
que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la
10
escoltescataians
base del mercat estem acostumant-nos a que si
una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy
ta i que per tant a una escola de doble linia
samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets
que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes
lescola rural on la quantitat que importa eacutes la
quantitat de relacioacute humana que els nens neces-
siten
Daltra banda els pares donen la culpa als mes-
tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de
cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa
que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy
nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento
algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit
penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir
[ r i u ] m e x p l i c o
AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-
dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-
gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb
lescoltisme
M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi
ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy
ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-
marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels
nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre
no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy
cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-
ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en
un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola
eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-
teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy
ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten
acostumats a estar en colla
J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt
i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-
gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-
gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors
que imperen a la societat
M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia
exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-
bies sino que es potenciava el treball conjunt Si
podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia
que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de
13 14 anys poden organitzar una excursioacute a
Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy
tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy
ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va
consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-
ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien
la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica
El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots
Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui
conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que
cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer
i no contempla una pedagogia destudi en el senshy
tit meacutes tradicional que estableix que la colla de
nanos estudia millor que el nano aillacirct
AZ Al document que aprovareu en aquesta escola
destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy
ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als
anys 60
M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-
racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy
mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que
a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes
voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que
estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi
coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-
tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual
de queacute parlagravevem El problema de lescola activa
eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu
que no eacutes possible que cal que ens hi posem
tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la
ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental
eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que
poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies
del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-
re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-
cioacute
J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una
proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-
lans en aquest moment
M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica
no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy
queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco
de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-
tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el
saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-
gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de
la qual un en forma part Vivim a un moacuten que
ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-
mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-
tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-
xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute
molt poc ninguacute sho va creure i van continuar
matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-
gioacute de la humanitat
AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-
postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma
mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb
no tractar les religions
M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute
que els nostres nanos haurien de saber queacute va
moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el
catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy
toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les
terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar
i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui
una cosa forta que dona respostes a bona patt de
la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb
queacute ni que sigui oficialment ens hem posat
dacord que son els Drets Humans De fet van
firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos
islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy
tradictoria amb aquests drets No podem parlar
des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-
rents per coneacuteixer queacute compartim
A
11
escoltescatalans Tardor 2005
LE S P
El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General
ordinaria celebrada a Reus lAgrupament
Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava
iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta
sorgia dun grup de nois i noies joves que
volien crear una opcioacute dassociacionisme
educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa
millor opcioacute per a canalitzar les segraveves
inquietuds
Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy
sar en funcionament per tal dassegurar que
aquesta nova aventura comenccedilava amb el
magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-
gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga
consolidi la seva proposta educativa i sigui
un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de
Viladecans
De moment amb la tasca deis i les caps de
lAgrupament el suport i recolzament de dishy
versos equips associatius i la bona
acollida per part dels agrupaments
de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M
Vallegraves lagrupament ha tingut un H
molt bon inici corn ens expliquen en bull
el conte que ens han volgut escriure bull
els i les membres del seu Conseil bull
dAgrupament
Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc
viladecanencs emprenedors i plens HJ
dil-lusions que van decidir crear un
agrupament escolta Cercant les diferents bull
opeions de les segraveves contrades van trobar bull
una associacioacute amb la quai shi sentien bull
identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade
Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener
que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres
de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy
cretaria General de Joventut (SGJ) que promou
juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus
compartit dequipaments escolars en horari no
lectiu
Durant els set primers mesos shan let activitats
molt diverses que ens han omplert dil-lusions a
la gent del cau com les sortides i excursions els
tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant
Jordi i evidentment els sempre inoblidables
campaments tant a la primavera com al mes
dagost
les caps volem donar les gragravecies tant a aquests
Agrupaments com sobretot als diferents equips
dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar
endavant el nostre projecte i tambeacute de forma
molt especial als pares i mares dels infants i joves
de lAgrupament per confiar en la nostra tasca
educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-
der comptar amb la seva complicitagrave Seguim
endavant
El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga
Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18
Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i
08840 Viladecans
Contacteaelespigaescoltesorg
wwwaelespigaorg
Despreacutes de reunions projectes presentaci-
ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga
esdevenia una realitat El 6 de novembre del
2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta
a tot el poble per donar a conegraveixer el nou
Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a
aquesta activitat van arribar els primers inshy
fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10
nens ja formava part de AE lEspiga i des
daquell dia el nombre sha quadruplicar ja
que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena
dinfants i joves tant de Viladecans com dal-
gunes poblacions de les rodalies que es fan un
fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu
caps
12
escoltescatalans
Escoltes Catalans
o laprenentatge
de la Hibertat
0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-
tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa
massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra
en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de
parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy
cia participativa Vaig exposar un veli tema que
em preocupa insistentment com conjugar parti-
cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-
cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem
militai en lanomenada esquerra alternativa hem
hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-
me com si aquest fos la panacea de la participashy
do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar
en les decisions i en les accions que sen derivin
requereix de procediments clars pels quals la
participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-
breixi les normes son imprescindibles per a la
democracia Si una assemblea prescindeix de
tota regulado procedimental deixa immediata-
ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica
Daixograve parlagraverem
1 va anar molt beacute Les intervencions foren
assenyades en el sentit dacuradament reflexio-
nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el
tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava
menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare
dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy
mocracia interna
He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes
Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme
Pensava que tenia un tali conservador com si
digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu
Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat
de persones ben preparades per reflexionar sobre
el seu entorn per prendre-hi part activa per
aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia
per comprometres a favor del canvi social des
duna perspectiva democragravetica per mantenir
viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb
persones ben disposades a gaudir a fet-ho a
partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil
que mena a una fita i la cooperacioacute
Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes
molt important perqueacute Escoltes frena daquesta
manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que
cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de
lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy
rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les
progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la
propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen
muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la
forccedila que malden per obviar la rica complexitat
de la vida i la capacitat de les persones per decishy
dir sobre el seu propi desti
Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania
plenament republicana com podriem dir una
mica meacutes abstractament requereix descenaris
que crein les condicions per exercir l excellegravencia
ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes
condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un
aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i
les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que
la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys
comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la
nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement
Uiure possible i farem tot el que estigui a la
nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i
les relacions que lajudin a exercir la seva
llibertat
Xavier Godas i Peacuterez
Doc to r en Socio log ia i professor a la UB
Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials
M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans
Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor
El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol
Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable
El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans
furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell
14
escol catalans
MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas
Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu
Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado
La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer
La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten
Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
escoltescatalans
Per que mhe adherit a Amescoltes bull Ernest Benach preacutesident
I del Parlament (Reus)
m I laquoSincerament cree que des-
B L ^ L ^ - lt bull ] culta se neacutes tota la vida perocirc
I eacutes ben cert que els anys a
JkpJ^pf lJ lescoltisme a lAELa Mu-
~ lassa mhan donat una part
de la formaacutecioacute que no he trobat a daltres indrets
Perqueacute allocirc que sapregraven al cau anant dexcursioacuteo
beacute a la tenda comparant un foc de camp treba-
llant en equip o fent exercicis petmanents de deshy
mocracia seritint el batee del paiacutes i el neguit per
millorar-lo eacutes un manera concreta de veure i viu-
re la vida Per aixocirc mhe adherit a Amescoltesraquo
Gemma Triboacute degana de
Formacioacute del Professorat de
la U B (Molins de Rei)
laquoEscoltes Catalans des de la
seva laiacutecitat fa yiure ais nois
i noies valors com la genero-
sitat i la gratuitat en les rela-
cions humanes facilita la consttuccioacute de la proshy
pia identitat i el sentiment de pertinence a una
comunitat ajudant els joves a sentir-se segurs i a
viure la diversitat com una riquesa Li hem
dagrair el seu esforccedil despregravesraquo
Josep M Lozano director
de lInstitut Persona Emshy
presa i Societat d ESADE
(Barcelona)
laquoEl Cau eacutes un Hoc on entre
altres coses sapregraven a valoshy
rar a compartir a ser criacutetic
a construir el paiacutes i a estimar Aixocirc eacutes possible
gracies al compromis i la dedicacioacute de tantes
persones han fet vivencialment seves aquumlestes
opcions Donar suport a Amescoltes eacutes una mashy
nera de correspondre i dagrair miacutenimament
aquest compromis i aquesta dedicacioacuteraquo
Albert Agustiacute advocat i
antic president d EC (e
Masnou)
laquoMhe adherit a Amescoltes
sobretot perqueacute cree necesshy
sagraveria lexistegravencia duna inicishy
ativa que a traveacutes de les ad-
hesions i col-laboracions particulars doni un
suport que contribueixi a que sacompleixin els
objectius i es desenvolupi el megravetode de lescoltis-
me laic caacutetalaraquo
Imma Tubella rectora de la
Universitaumlt Oberta de Catashy
lunya (La Bisbal dEmpordagrave)
laquoLescoltisme ha estat capac
de mantenir uns valors bagrave-
sics compartits que han
marcar un estil de veure i de
viure la vida dadaptar-se i ttansformar-se en el
temps i en lespai de generar un projecte comuacute
entenedor i de constituir una organitzacioacute en
xarxa Contribuir al seu futur eacutes contribuir a un
somni necessariraquo
Santi Esteban director gtal
|pound bull ^ f c raquo raquo dEconomia Cooperativa i
Social i dAutoocupacioacute
(lHospitalet de Llobregat)
laquoEn els meus temps de rela-
cioacute amb lescoltisme al se-
guit dobjectius que ens pro-
posagravevem en les diferents unitats en deacuteiem empresa
Era una expressioacute magniacutefica de linteres col-lectiu
general i compartii i en el meu imaginan va queshy
dar gravar Sempre mes he treballat per un ripus
dempresa al servei de les persones que la composhy
sen i deis ciutadans i p er aixograve vull seguir aportant
el meu suport a la tasca social que du a terme
lescoltisme per fer una societat millorraquo
Neus Julia excap Executiva
dEC (Barcelona)
laquoPerqueacute cree que el projecte
dEscoltes Catalans eacutes tan vagrave-
lid ara com anys enrera i per
tant eacutes necessari donar-li sushy
port Si les persones que te-
nim experiencia en lassociacioacute i sabem les dificulshy
taacuteis que hi ha hagut per a tirar endavant no li
donem suport qui ho faragraveraquo
Com shi pot coMaborar Pots donar suport a Escoltes Catalans mitjancant Amescoltes i ho pots fer de maneres diferents
i w gtgt Adherint-thi Amb la teva adhe-
sioacute dones suport puacuteblic al proshy
jecte associatiu i educatiu dEsshy
coltes Catalans Ladhesioacute eacutes un
acte voluntan de suport i no oblishy
ga a realitzar cap donacioacute
gtgt Fent una aportado econoacutemica
Per reforjar i impulsar el projecte
dEscoltes Catalans pots realitzar
una aportado econoacutemica puntual
o perioacutedica o fins i tot una donacioacute
material Amb la teva aportado aju-
daraacutes a continuar la tasca dEscoltes
Catalans La teva aportacioacute per pe-
tita que et pugui semblar eacutes molt
valuosa perqueacute financaraacute diferents
projectes de suport a lescoltisme
Posant a la disposicioacute dEscolshy
tes Catalans la teva expertesa
Moltes vegades el perfil professhy
sional o els coneixements adqui-
rits poden ser de manera puntual
de molta vagravelua per a una associ-
acioacute portada per joves Explicant
quin eacutes el teu perfil pots possibi-
litar que el que per a tu sigui una
petita gestio esdevingui per a
lescoltisme una gran solucioacute
Ajudant a difondre Amescol-
tes -Xarxa de suport a Escoltes
Catalans Son moltes les persoshy
nes que poden estar interessades
en unir-se a la nostra iniciativa
Una molt bona forma de contri-
buir-hi tambeacute eacutes donant-la a co-
negraveixer a aquelles persones que
creuen en el potencial de la tasshy
ca social i educativa de lescolshy
tisme
escoJtescatalans ITC ardor 2005
10 raons per adherir-se a Amescoltes
1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute
reforces i reconeixes la tasca educativa i
social que realitza lescoltisme
Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en
lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a
lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les
caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats
recolzats i estimats
2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte
Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un
cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy
nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-
xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible
que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy
tisme avui
3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost
Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-
zar especialment si ho fas per internet a traveacutes
de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible
pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy
gar el magravexim de gent que considera lescoltisme
com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy
fants i joves
4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado
Aixocirc permet posar en contacte a membres del
mateix agrupament impulsar projectes de recushy
perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-
bracions daniversaris dagrupaments
5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui
Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy
dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-
sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-
janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web
6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans
Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de
lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-
gament de quotes Ara igual com es poden fer
aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy
buir a que noves generacions dinfants i joves
gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin
en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-
danes i ciutadans actius positius i feliccedilos
7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent
La independencia associativa garanteix que la
tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps
i que siguin els seus membres els unies i darrers
decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-
ciatiu El suport dels adherits permet suplir la
manca de patronatge institucional deguda a
aquesta independencia
8 Perqueacute la independencia teacute uns costos
Ser lunica associacioacute escolta catalana que no
pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy
bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy
nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy
porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per
desenvolupar les activitats dels caus La transver-
salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb
ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-
vingut dins els principis assodatius
9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la
La Liei de Desgravacions contempla que si fas
una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes
fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-
tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest
motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el
certificat necessari per a desgravar laportacioacute
10 Perquegrave la teva expertesa en diferents
mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria
Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-
lacionades amb els coneixements i habilitats dels
adherits i adherides Daquesta manera si creus
que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que
desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la
8
Entrevista amb
catalans
Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que
lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar
La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona
Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat
Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels
25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt
9
escoltescatala PIS Tare
Marta Mata
En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes
Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de
la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut
loportunitat de parlar amb ella sobre educashy
do escola i escoltisme aquest juliol passat
en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-
ciacioacute de Mestres Rosa Senset
Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que
voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents
educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que
no acabi de rutilar
Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan
compartimentada cns costa veure que hi ha un
subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el
nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy
milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins
daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute
pensada per ais nois i noies hem de pensar que
allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que
el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per
tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius
tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi
J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea
que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct
sempre aixi
MM Tant lescola com lescoltisme de principis
del segle X X han nascut separats perocirc la historia
immediatament ens va portar a tenir una relacioacute
En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments
importants el comenccedilament de la Repuacuteblica
quan Artur Martorell des de lAjuntament de
Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy
mado escolta i posteriorment durant el franshy
quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb
mestres joves que havien passat per lescoltisme
J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements
metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme
MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi
que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i
lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy
giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-
tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com
a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-
ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-
des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals
havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-
ment de la persona entre les persones i sobre
com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup
dinfants
Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat
que la intendo potser era una altra es va permetre
parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de
lescola tan sols la instruccio
M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar
leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa
dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-
cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de
contextos educatius i de lescola en diu escola
de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-
tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-
tes i una altra son les institucions i persones
que duna manera o altra estem educant I lespe-
cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy
ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-
dueix dins la roda educativa
A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones
JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de
fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat
per joves i adrecat a joves
M M La resposta estaacute potser condicionada per
una certa angoixa del moment actual Avui en
dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos
cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy
nada de coneixements de valors i de codis a la
qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i
donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el
mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-
va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement
flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una
loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a
dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i
la dificultat es troba en saber com el maneig del
codi eacutes tambeacute el maneig del missatge
Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies
com a eines en leducacioacute Agafar una camera i
filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute
virtual aprendre a dcscriure imaginativament
Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment
lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball
de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta
actitud del nano que ara busca molt per internet
shauria daprofirar i demanar-li que compari
amb el que veu en el llibre amb el que veu a la
realitat que en parli amb els companys Vaja
que la situado actual permet fer savis molt com-
plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i
sensibles a les novetats
AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una
situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per
afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-
rada pels curriacuteculums i les arees
MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy
cola amb els interessos del nano sempre per da-
vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja
sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero
no hi ha dubte que els governs es barallen per si
hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de
educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria
de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia
J M R Quines limitacions trobes a lescola
MM En un moment en queacute lescola ha crescut
tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy
tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos
a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els
podeu tractar com a persones a lensenyament
el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes
igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una
de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute
de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute
els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes
que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la
10
escoltescataians
base del mercat estem acostumant-nos a que si
una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy
ta i que per tant a una escola de doble linia
samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets
que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes
lescola rural on la quantitat que importa eacutes la
quantitat de relacioacute humana que els nens neces-
siten
Daltra banda els pares donen la culpa als mes-
tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de
cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa
que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy
nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento
algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit
penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir
[ r i u ] m e x p l i c o
AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-
dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-
gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb
lescoltisme
M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi
ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy
ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-
marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels
nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre
no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy
cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-
ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en
un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola
eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-
teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy
ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten
acostumats a estar en colla
J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt
i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-
gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-
gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors
que imperen a la societat
M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia
exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-
bies sino que es potenciava el treball conjunt Si
podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia
que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de
13 14 anys poden organitzar una excursioacute a
Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy
tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy
ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va
consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-
ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien
la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica
El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots
Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui
conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que
cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer
i no contempla una pedagogia destudi en el senshy
tit meacutes tradicional que estableix que la colla de
nanos estudia millor que el nano aillacirct
AZ Al document que aprovareu en aquesta escola
destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy
ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als
anys 60
M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-
racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy
mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que
a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes
voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que
estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi
coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-
tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual
de queacute parlagravevem El problema de lescola activa
eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu
que no eacutes possible que cal que ens hi posem
tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la
ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental
eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que
poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies
del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-
re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-
cioacute
J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una
proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-
lans en aquest moment
M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica
no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy
queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco
de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-
tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el
saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-
gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de
la qual un en forma part Vivim a un moacuten que
ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-
mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-
tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-
xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute
molt poc ninguacute sho va creure i van continuar
matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-
gioacute de la humanitat
AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-
postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma
mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb
no tractar les religions
M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute
que els nostres nanos haurien de saber queacute va
moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el
catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy
toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les
terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar
i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui
una cosa forta que dona respostes a bona patt de
la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb
queacute ni que sigui oficialment ens hem posat
dacord que son els Drets Humans De fet van
firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos
islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy
tradictoria amb aquests drets No podem parlar
des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-
rents per coneacuteixer queacute compartim
A
11
escoltescatalans Tardor 2005
LE S P
El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General
ordinaria celebrada a Reus lAgrupament
Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava
iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta
sorgia dun grup de nois i noies joves que
volien crear una opcioacute dassociacionisme
educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa
millor opcioacute per a canalitzar les segraveves
inquietuds
Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy
sar en funcionament per tal dassegurar que
aquesta nova aventura comenccedilava amb el
magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-
gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga
consolidi la seva proposta educativa i sigui
un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de
Viladecans
De moment amb la tasca deis i les caps de
lAgrupament el suport i recolzament de dishy
versos equips associatius i la bona
acollida per part dels agrupaments
de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M
Vallegraves lagrupament ha tingut un H
molt bon inici corn ens expliquen en bull
el conte que ens han volgut escriure bull
els i les membres del seu Conseil bull
dAgrupament
Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc
viladecanencs emprenedors i plens HJ
dil-lusions que van decidir crear un
agrupament escolta Cercant les diferents bull
opeions de les segraveves contrades van trobar bull
una associacioacute amb la quai shi sentien bull
identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade
Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener
que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres
de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy
cretaria General de Joventut (SGJ) que promou
juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus
compartit dequipaments escolars en horari no
lectiu
Durant els set primers mesos shan let activitats
molt diverses que ens han omplert dil-lusions a
la gent del cau com les sortides i excursions els
tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant
Jordi i evidentment els sempre inoblidables
campaments tant a la primavera com al mes
dagost
les caps volem donar les gragravecies tant a aquests
Agrupaments com sobretot als diferents equips
dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar
endavant el nostre projecte i tambeacute de forma
molt especial als pares i mares dels infants i joves
de lAgrupament per confiar en la nostra tasca
educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-
der comptar amb la seva complicitagrave Seguim
endavant
El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga
Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18
Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i
08840 Viladecans
Contacteaelespigaescoltesorg
wwwaelespigaorg
Despreacutes de reunions projectes presentaci-
ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga
esdevenia una realitat El 6 de novembre del
2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta
a tot el poble per donar a conegraveixer el nou
Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a
aquesta activitat van arribar els primers inshy
fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10
nens ja formava part de AE lEspiga i des
daquell dia el nombre sha quadruplicar ja
que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena
dinfants i joves tant de Viladecans com dal-
gunes poblacions de les rodalies que es fan un
fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu
caps
12
escoltescatalans
Escoltes Catalans
o laprenentatge
de la Hibertat
0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-
tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa
massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra
en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de
parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy
cia participativa Vaig exposar un veli tema que
em preocupa insistentment com conjugar parti-
cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-
cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem
militai en lanomenada esquerra alternativa hem
hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-
me com si aquest fos la panacea de la participashy
do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar
en les decisions i en les accions que sen derivin
requereix de procediments clars pels quals la
participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-
breixi les normes son imprescindibles per a la
democracia Si una assemblea prescindeix de
tota regulado procedimental deixa immediata-
ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica
Daixograve parlagraverem
1 va anar molt beacute Les intervencions foren
assenyades en el sentit dacuradament reflexio-
nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el
tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava
menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare
dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy
mocracia interna
He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes
Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme
Pensava que tenia un tali conservador com si
digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu
Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat
de persones ben preparades per reflexionar sobre
el seu entorn per prendre-hi part activa per
aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia
per comprometres a favor del canvi social des
duna perspectiva democragravetica per mantenir
viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb
persones ben disposades a gaudir a fet-ho a
partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil
que mena a una fita i la cooperacioacute
Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes
molt important perqueacute Escoltes frena daquesta
manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que
cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de
lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy
rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les
progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la
propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen
muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la
forccedila que malden per obviar la rica complexitat
de la vida i la capacitat de les persones per decishy
dir sobre el seu propi desti
Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania
plenament republicana com podriem dir una
mica meacutes abstractament requereix descenaris
que crein les condicions per exercir l excellegravencia
ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes
condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un
aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i
les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que
la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys
comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la
nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement
Uiure possible i farem tot el que estigui a la
nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i
les relacions que lajudin a exercir la seva
llibertat
Xavier Godas i Peacuterez
Doc to r en Socio log ia i professor a la UB
Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials
M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans
Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor
El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol
Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable
El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans
furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell
14
escol catalans
MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas
Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu
Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado
La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer
La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten
Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
escoJtescatalans ITC ardor 2005
10 raons per adherir-se a Amescoltes
1 Perquegrave amb la teva simple adhesioacute
reforces i reconeixes la tasca educativa i
social que realitza lescoltisme
Eacutes molt positiu que algugrave et digui que creu en
lesforc i la tasca educativa que desenvolupes a
lagrupament La teva adhesioacute faragrave que els i les
caps dEscoltes Catalans es sentiri meacutes valorats
recolzats i estimats
2 Perqueacute amb ladhesioacute mantens el teu 11imdash gam amb lescoltisme i reacutenoves el teu compromis amb aquest projecte
Diuen que descolta se neacutes tota la vida pero un
cop es deixa el moviment eacutes difiacutecil trobar la mashy
nera de mostrar la Solidaritaumlt amb els qui seguei-
xen fotmant-ne part Amescoltes vol fer possible
que qui vulgui transmeti aquest suport a lescolshy
tisme avui
3 Perquegrave ladhesioacute eacutes un acte fagravecil ragravepid simple i sense cap cost
Ladhesioacute a Amescoltes eacutes molt senzilla de realit-
zar especialment si ho fas per internet a traveacutes
de wwwamescoltesorg No eacutes imprescindible
pagar cap quota la intencioacute de la xarxa eacutes apleshy
gar el magravexim de gent que considera lescoltisme
com una expetiegravencia positiva en leducacioacute dinshy
fants i joves
4 Perquegrave amb ladhesioacute podem actual i shyzar la base de dades dantics escoltes i guies i aixiacute millorar la comunicado
Aixocirc permet posar en contacte a membres del
mateix agrupament impulsar projectes de recushy
perado de la memoria histoacuterica coordinar cele-
bracions daniversaris dagrupaments
5 Perquegrave ladhesioacute et permetragrave rebre inshyformado sobre activitats projectes i in-quietuds de lescoltisme avui
Adherint-te a la Xarxa rebragraves informado perioacuteshy
dica sobre lactivitat deis agrupaments i de lAs-
sociacioacute tant a traveacutes daquesta revista com mit-
janccedilant el butlletiacute electrocircnic i la web
6 Perqueacute ladhesioacute permet realitzar apor-tacions eacuteconomiques voluntagraveries i contrishybuir aixiacute a projectes de suport a Escoltes Catalans
Fins ara nomeacutes podien ajudar al financcedilament de
lescoltisme els seus membres mitjanccedilant el pa-
gament de quotes Ara igual com es poden fer
aportacions a altres O N G tambeacute es pot contrishy
buir a que noves generacions dinfants i joves
gaudeixin de les vivegravencies de lescoltisme creixin
en lestima i el compromis i esdevinguin ciuta-
danes i ciutadans actius positius i feliccedilos
7 Perquegrave possibiliteacutes que Escoltes Catashylans sigui una associaciocirc laica educativa i juvenil independent
La independencia associativa garanteix que la
tasca educativa sigui dirigida pels i les joves caps
i que siguin els seus membres els unies i darrers
decisors sobre la liacutenia i el futur del projecte asso-
ciatiu El suport dels adherits permet suplir la
manca de patronatge institucional deguda a
aquesta independencia
8 Perqueacute la independencia teacute uns costos
Ser lunica associacioacute escolta catalana que no
pertany a una associacioacute estatai impossibilita reshy
bre els recursos del 0 5 2 de l IRPF que admishy
nistra lEstat No dependre de lEsgleacutesia comshy
porta tenir dificultat eh lacceacutes a locaacuteis per
desenvolupar les activitats dels caus La transver-
salitat politica fa que lassociacioacute no es casi amb
ninguacute pet fer possible que tothom shi senti ben-
vingut dins els principis assodatius
9 Perquegrave si realitzes una aportacioacute poshydraacutes desgravar-la
La Liei de Desgravacions contempla que si fas
una aportacioacute econogravemica a Amescoltes podraacutes
fer una deduccioacute del 25 de limport del dona-
tiu en la quota a pagar per l IRPF Per aquest
motiu Amescoltes tenviaragrave automagraveticament el
certificat necessari per a desgravar laportacioacute
10 Perquegrave la teva expertesa en diferents
mategraveries pot ser molt uacutetil i necessagraveria
Les aportacions voluntagraveries tambeacute poden anar re-
lacionades amb els coneixements i habilitats dels
adherits i adherides Daquesta manera si creus
que la teva expertesa pot ser uacutetil per a la tasca que
desenvolupa lescoltisme no dubtis en oferir-la
8
Entrevista amb
catalans
Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que
lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar
La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona
Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat
Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels
25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt
9
escoltescatala PIS Tare
Marta Mata
En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes
Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de
la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut
loportunitat de parlar amb ella sobre educashy
do escola i escoltisme aquest juliol passat
en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-
ciacioacute de Mestres Rosa Senset
Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que
voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents
educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que
no acabi de rutilar
Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan
compartimentada cns costa veure que hi ha un
subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el
nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy
milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins
daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute
pensada per ais nois i noies hem de pensar que
allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que
el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per
tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius
tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi
J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea
que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct
sempre aixi
MM Tant lescola com lescoltisme de principis
del segle X X han nascut separats perocirc la historia
immediatament ens va portar a tenir una relacioacute
En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments
importants el comenccedilament de la Repuacuteblica
quan Artur Martorell des de lAjuntament de
Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy
mado escolta i posteriorment durant el franshy
quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb
mestres joves que havien passat per lescoltisme
J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements
metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme
MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi
que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i
lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy
giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-
tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com
a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-
ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-
des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals
havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-
ment de la persona entre les persones i sobre
com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup
dinfants
Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat
que la intendo potser era una altra es va permetre
parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de
lescola tan sols la instruccio
M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar
leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa
dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-
cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de
contextos educatius i de lescola en diu escola
de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-
tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-
tes i una altra son les institucions i persones
que duna manera o altra estem educant I lespe-
cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy
ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-
dueix dins la roda educativa
A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones
JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de
fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat
per joves i adrecat a joves
M M La resposta estaacute potser condicionada per
una certa angoixa del moment actual Avui en
dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos
cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy
nada de coneixements de valors i de codis a la
qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i
donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el
mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-
va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement
flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una
loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a
dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i
la dificultat es troba en saber com el maneig del
codi eacutes tambeacute el maneig del missatge
Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies
com a eines en leducacioacute Agafar una camera i
filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute
virtual aprendre a dcscriure imaginativament
Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment
lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball
de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta
actitud del nano que ara busca molt per internet
shauria daprofirar i demanar-li que compari
amb el que veu en el llibre amb el que veu a la
realitat que en parli amb els companys Vaja
que la situado actual permet fer savis molt com-
plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i
sensibles a les novetats
AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una
situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per
afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-
rada pels curriacuteculums i les arees
MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy
cola amb els interessos del nano sempre per da-
vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja
sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero
no hi ha dubte que els governs es barallen per si
hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de
educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria
de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia
J M R Quines limitacions trobes a lescola
MM En un moment en queacute lescola ha crescut
tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy
tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos
a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els
podeu tractar com a persones a lensenyament
el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes
igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una
de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute
de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute
els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes
que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la
10
escoltescataians
base del mercat estem acostumant-nos a que si
una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy
ta i que per tant a una escola de doble linia
samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets
que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes
lescola rural on la quantitat que importa eacutes la
quantitat de relacioacute humana que els nens neces-
siten
Daltra banda els pares donen la culpa als mes-
tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de
cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa
que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy
nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento
algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit
penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir
[ r i u ] m e x p l i c o
AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-
dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-
gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb
lescoltisme
M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi
ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy
ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-
marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels
nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre
no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy
cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-
ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en
un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola
eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-
teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy
ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten
acostumats a estar en colla
J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt
i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-
gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-
gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors
que imperen a la societat
M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia
exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-
bies sino que es potenciava el treball conjunt Si
podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia
que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de
13 14 anys poden organitzar una excursioacute a
Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy
tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy
ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va
consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-
ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien
la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica
El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots
Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui
conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que
cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer
i no contempla una pedagogia destudi en el senshy
tit meacutes tradicional que estableix que la colla de
nanos estudia millor que el nano aillacirct
AZ Al document que aprovareu en aquesta escola
destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy
ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als
anys 60
M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-
racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy
mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que
a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes
voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que
estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi
coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-
tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual
de queacute parlagravevem El problema de lescola activa
eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu
que no eacutes possible que cal que ens hi posem
tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la
ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental
eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que
poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies
del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-
re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-
cioacute
J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una
proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-
lans en aquest moment
M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica
no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy
queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco
de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-
tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el
saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-
gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de
la qual un en forma part Vivim a un moacuten que
ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-
mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-
tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-
xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute
molt poc ninguacute sho va creure i van continuar
matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-
gioacute de la humanitat
AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-
postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma
mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb
no tractar les religions
M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute
que els nostres nanos haurien de saber queacute va
moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el
catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy
toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les
terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar
i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui
una cosa forta que dona respostes a bona patt de
la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb
queacute ni que sigui oficialment ens hem posat
dacord que son els Drets Humans De fet van
firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos
islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy
tradictoria amb aquests drets No podem parlar
des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-
rents per coneacuteixer queacute compartim
A
11
escoltescatalans Tardor 2005
LE S P
El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General
ordinaria celebrada a Reus lAgrupament
Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava
iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta
sorgia dun grup de nois i noies joves que
volien crear una opcioacute dassociacionisme
educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa
millor opcioacute per a canalitzar les segraveves
inquietuds
Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy
sar en funcionament per tal dassegurar que
aquesta nova aventura comenccedilava amb el
magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-
gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga
consolidi la seva proposta educativa i sigui
un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de
Viladecans
De moment amb la tasca deis i les caps de
lAgrupament el suport i recolzament de dishy
versos equips associatius i la bona
acollida per part dels agrupaments
de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M
Vallegraves lagrupament ha tingut un H
molt bon inici corn ens expliquen en bull
el conte que ens han volgut escriure bull
els i les membres del seu Conseil bull
dAgrupament
Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc
viladecanencs emprenedors i plens HJ
dil-lusions que van decidir crear un
agrupament escolta Cercant les diferents bull
opeions de les segraveves contrades van trobar bull
una associacioacute amb la quai shi sentien bull
identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade
Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener
que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres
de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy
cretaria General de Joventut (SGJ) que promou
juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus
compartit dequipaments escolars en horari no
lectiu
Durant els set primers mesos shan let activitats
molt diverses que ens han omplert dil-lusions a
la gent del cau com les sortides i excursions els
tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant
Jordi i evidentment els sempre inoblidables
campaments tant a la primavera com al mes
dagost
les caps volem donar les gragravecies tant a aquests
Agrupaments com sobretot als diferents equips
dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar
endavant el nostre projecte i tambeacute de forma
molt especial als pares i mares dels infants i joves
de lAgrupament per confiar en la nostra tasca
educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-
der comptar amb la seva complicitagrave Seguim
endavant
El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga
Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18
Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i
08840 Viladecans
Contacteaelespigaescoltesorg
wwwaelespigaorg
Despreacutes de reunions projectes presentaci-
ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga
esdevenia una realitat El 6 de novembre del
2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta
a tot el poble per donar a conegraveixer el nou
Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a
aquesta activitat van arribar els primers inshy
fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10
nens ja formava part de AE lEspiga i des
daquell dia el nombre sha quadruplicar ja
que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena
dinfants i joves tant de Viladecans com dal-
gunes poblacions de les rodalies que es fan un
fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu
caps
12
escoltescatalans
Escoltes Catalans
o laprenentatge
de la Hibertat
0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-
tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa
massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra
en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de
parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy
cia participativa Vaig exposar un veli tema que
em preocupa insistentment com conjugar parti-
cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-
cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem
militai en lanomenada esquerra alternativa hem
hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-
me com si aquest fos la panacea de la participashy
do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar
en les decisions i en les accions que sen derivin
requereix de procediments clars pels quals la
participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-
breixi les normes son imprescindibles per a la
democracia Si una assemblea prescindeix de
tota regulado procedimental deixa immediata-
ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica
Daixograve parlagraverem
1 va anar molt beacute Les intervencions foren
assenyades en el sentit dacuradament reflexio-
nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el
tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava
menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare
dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy
mocracia interna
He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes
Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme
Pensava que tenia un tali conservador com si
digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu
Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat
de persones ben preparades per reflexionar sobre
el seu entorn per prendre-hi part activa per
aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia
per comprometres a favor del canvi social des
duna perspectiva democragravetica per mantenir
viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb
persones ben disposades a gaudir a fet-ho a
partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil
que mena a una fita i la cooperacioacute
Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes
molt important perqueacute Escoltes frena daquesta
manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que
cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de
lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy
rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les
progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la
propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen
muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la
forccedila que malden per obviar la rica complexitat
de la vida i la capacitat de les persones per decishy
dir sobre el seu propi desti
Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania
plenament republicana com podriem dir una
mica meacutes abstractament requereix descenaris
que crein les condicions per exercir l excellegravencia
ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes
condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un
aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i
les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que
la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys
comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la
nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement
Uiure possible i farem tot el que estigui a la
nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i
les relacions que lajudin a exercir la seva
llibertat
Xavier Godas i Peacuterez
Doc to r en Socio log ia i professor a la UB
Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials
M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans
Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor
El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol
Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable
El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans
furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell
14
escol catalans
MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas
Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu
Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado
La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer
La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten
Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
Entrevista amb
catalans
Marta Lescoltisme teacute mes llibertat que
lescola iexcl aixograve ho ha daprofitar
La Marta Mata i Garriqa (1926) eacutes mestra i pedagogaVa iniciar la seva tasca educativa al pobleacute de Saifores on encara hi viu i va col-laborar en la fundado de leacuteditorial La Galera i tambeacute de lAssociacioacute de Mestres Rosa Sensat nucli impulsor de la renovacioacute pedagoacutegica a Catalunya Va ser diputada socishyalista al Congregraves i al Parlament aixiacute com regishydora dEducacioacute de lAjuntament de Barcelona
Doctora Honoris Causa per la UABactualment presideix el Conseil Escolar de lEstat
Ais anys 60 va ser assessora pedagogravegica de la Germanor de Noies Guies i eacutes membre des de la seva creacioacute tant del Conseil Assessor dEs-coltes Catalans com ara dAmescoltesVa ser la ponent de lacte de commemoracioacute dels
25 anys dEscoltes Catalans i la seva inter vencioacute sobre escola i escoltisme estaacute publi cada a la col-leccioacute Reflexions en Veu Alta sota el tiacutetol Amagatalls de la Renovacioacute Pedashygoacutegica Tambeacute ha participacirct en el llibre Edushycar en la Poliacutetica Dotze raons per a la particishypado en la vida puacuteblica (Poacutertic) eacuteditacirct per lEduard Vallory -gt
9
escoltescatala PIS Tare
Marta Mata
En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes
Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de
la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut
loportunitat de parlar amb ella sobre educashy
do escola i escoltisme aquest juliol passat
en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-
ciacioacute de Mestres Rosa Senset
Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que
voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents
educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que
no acabi de rutilar
Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan
compartimentada cns costa veure que hi ha un
subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el
nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy
milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins
daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute
pensada per ais nois i noies hem de pensar que
allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que
el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per
tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius
tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi
J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea
que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct
sempre aixi
MM Tant lescola com lescoltisme de principis
del segle X X han nascut separats perocirc la historia
immediatament ens va portar a tenir una relacioacute
En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments
importants el comenccedilament de la Repuacuteblica
quan Artur Martorell des de lAjuntament de
Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy
mado escolta i posteriorment durant el franshy
quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb
mestres joves que havien passat per lescoltisme
J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements
metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme
MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi
que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i
lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy
giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-
tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com
a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-
ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-
des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals
havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-
ment de la persona entre les persones i sobre
com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup
dinfants
Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat
que la intendo potser era una altra es va permetre
parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de
lescola tan sols la instruccio
M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar
leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa
dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-
cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de
contextos educatius i de lescola en diu escola
de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-
tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-
tes i una altra son les institucions i persones
que duna manera o altra estem educant I lespe-
cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy
ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-
dueix dins la roda educativa
A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones
JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de
fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat
per joves i adrecat a joves
M M La resposta estaacute potser condicionada per
una certa angoixa del moment actual Avui en
dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos
cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy
nada de coneixements de valors i de codis a la
qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i
donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el
mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-
va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement
flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una
loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a
dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i
la dificultat es troba en saber com el maneig del
codi eacutes tambeacute el maneig del missatge
Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies
com a eines en leducacioacute Agafar una camera i
filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute
virtual aprendre a dcscriure imaginativament
Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment
lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball
de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta
actitud del nano que ara busca molt per internet
shauria daprofirar i demanar-li que compari
amb el que veu en el llibre amb el que veu a la
realitat que en parli amb els companys Vaja
que la situado actual permet fer savis molt com-
plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i
sensibles a les novetats
AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una
situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per
afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-
rada pels curriacuteculums i les arees
MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy
cola amb els interessos del nano sempre per da-
vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja
sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero
no hi ha dubte que els governs es barallen per si
hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de
educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria
de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia
J M R Quines limitacions trobes a lescola
MM En un moment en queacute lescola ha crescut
tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy
tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos
a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els
podeu tractar com a persones a lensenyament
el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes
igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una
de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute
de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute
els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes
que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la
10
escoltescataians
base del mercat estem acostumant-nos a que si
una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy
ta i que per tant a una escola de doble linia
samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets
que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes
lescola rural on la quantitat que importa eacutes la
quantitat de relacioacute humana que els nens neces-
siten
Daltra banda els pares donen la culpa als mes-
tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de
cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa
que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy
nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento
algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit
penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir
[ r i u ] m e x p l i c o
AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-
dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-
gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb
lescoltisme
M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi
ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy
ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-
marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels
nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre
no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy
cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-
ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en
un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola
eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-
teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy
ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten
acostumats a estar en colla
J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt
i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-
gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-
gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors
que imperen a la societat
M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia
exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-
bies sino que es potenciava el treball conjunt Si
podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia
que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de
13 14 anys poden organitzar una excursioacute a
Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy
tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy
ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va
consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-
ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien
la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica
El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots
Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui
conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que
cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer
i no contempla una pedagogia destudi en el senshy
tit meacutes tradicional que estableix que la colla de
nanos estudia millor que el nano aillacirct
AZ Al document que aprovareu en aquesta escola
destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy
ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als
anys 60
M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-
racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy
mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que
a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes
voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que
estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi
coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-
tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual
de queacute parlagravevem El problema de lescola activa
eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu
que no eacutes possible que cal que ens hi posem
tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la
ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental
eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que
poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies
del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-
re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-
cioacute
J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una
proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-
lans en aquest moment
M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica
no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy
queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco
de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-
tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el
saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-
gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de
la qual un en forma part Vivim a un moacuten que
ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-
mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-
tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-
xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute
molt poc ninguacute sho va creure i van continuar
matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-
gioacute de la humanitat
AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-
postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma
mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb
no tractar les religions
M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute
que els nostres nanos haurien de saber queacute va
moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el
catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy
toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les
terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar
i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui
una cosa forta que dona respostes a bona patt de
la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb
queacute ni que sigui oficialment ens hem posat
dacord que son els Drets Humans De fet van
firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos
islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy
tradictoria amb aquests drets No podem parlar
des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-
rents per coneacuteixer queacute compartim
A
11
escoltescatalans Tardor 2005
LE S P
El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General
ordinaria celebrada a Reus lAgrupament
Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava
iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta
sorgia dun grup de nois i noies joves que
volien crear una opcioacute dassociacionisme
educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa
millor opcioacute per a canalitzar les segraveves
inquietuds
Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy
sar en funcionament per tal dassegurar que
aquesta nova aventura comenccedilava amb el
magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-
gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga
consolidi la seva proposta educativa i sigui
un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de
Viladecans
De moment amb la tasca deis i les caps de
lAgrupament el suport i recolzament de dishy
versos equips associatius i la bona
acollida per part dels agrupaments
de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M
Vallegraves lagrupament ha tingut un H
molt bon inici corn ens expliquen en bull
el conte que ens han volgut escriure bull
els i les membres del seu Conseil bull
dAgrupament
Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc
viladecanencs emprenedors i plens HJ
dil-lusions que van decidir crear un
agrupament escolta Cercant les diferents bull
opeions de les segraveves contrades van trobar bull
una associacioacute amb la quai shi sentien bull
identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade
Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener
que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres
de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy
cretaria General de Joventut (SGJ) que promou
juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus
compartit dequipaments escolars en horari no
lectiu
Durant els set primers mesos shan let activitats
molt diverses que ens han omplert dil-lusions a
la gent del cau com les sortides i excursions els
tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant
Jordi i evidentment els sempre inoblidables
campaments tant a la primavera com al mes
dagost
les caps volem donar les gragravecies tant a aquests
Agrupaments com sobretot als diferents equips
dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar
endavant el nostre projecte i tambeacute de forma
molt especial als pares i mares dels infants i joves
de lAgrupament per confiar en la nostra tasca
educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-
der comptar amb la seva complicitagrave Seguim
endavant
El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga
Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18
Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i
08840 Viladecans
Contacteaelespigaescoltesorg
wwwaelespigaorg
Despreacutes de reunions projectes presentaci-
ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga
esdevenia una realitat El 6 de novembre del
2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta
a tot el poble per donar a conegraveixer el nou
Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a
aquesta activitat van arribar els primers inshy
fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10
nens ja formava part de AE lEspiga i des
daquell dia el nombre sha quadruplicar ja
que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena
dinfants i joves tant de Viladecans com dal-
gunes poblacions de les rodalies que es fan un
fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu
caps
12
escoltescatalans
Escoltes Catalans
o laprenentatge
de la Hibertat
0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-
tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa
massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra
en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de
parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy
cia participativa Vaig exposar un veli tema que
em preocupa insistentment com conjugar parti-
cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-
cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem
militai en lanomenada esquerra alternativa hem
hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-
me com si aquest fos la panacea de la participashy
do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar
en les decisions i en les accions que sen derivin
requereix de procediments clars pels quals la
participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-
breixi les normes son imprescindibles per a la
democracia Si una assemblea prescindeix de
tota regulado procedimental deixa immediata-
ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica
Daixograve parlagraverem
1 va anar molt beacute Les intervencions foren
assenyades en el sentit dacuradament reflexio-
nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el
tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava
menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare
dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy
mocracia interna
He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes
Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme
Pensava que tenia un tali conservador com si
digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu
Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat
de persones ben preparades per reflexionar sobre
el seu entorn per prendre-hi part activa per
aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia
per comprometres a favor del canvi social des
duna perspectiva democragravetica per mantenir
viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb
persones ben disposades a gaudir a fet-ho a
partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil
que mena a una fita i la cooperacioacute
Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes
molt important perqueacute Escoltes frena daquesta
manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que
cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de
lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy
rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les
progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la
propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen
muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la
forccedila que malden per obviar la rica complexitat
de la vida i la capacitat de les persones per decishy
dir sobre el seu propi desti
Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania
plenament republicana com podriem dir una
mica meacutes abstractament requereix descenaris
que crein les condicions per exercir l excellegravencia
ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes
condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un
aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i
les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que
la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys
comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la
nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement
Uiure possible i farem tot el que estigui a la
nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i
les relacions que lajudin a exercir la seva
llibertat
Xavier Godas i Peacuterez
Doc to r en Socio log ia i professor a la UB
Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials
M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans
Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor
El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol
Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable
El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans
furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell
14
escol catalans
MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas
Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu
Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado
La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer
La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten
Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
escoltescatala PIS Tare
Marta Mata
En Josep Maria Rodeacutes president dEscoltes
Catalans i lAntoni Zabala vicepresident de
la Fundacioacute Escolta Josep Carol han t ingut
loportunitat de parlar amb ella sobre educashy
do escola i escoltisme aquest juliol passat
en el mare de la 40a Escola dEstiu de lAsso-
ciacioacute de Mestres Rosa Senset
Josep M Rodeacutes ( J M R ) Un primer aspecte que
voliacuteem tractar amb tu eacutes La interaccioacute de dos agents
educatius com son leseoacutela i l escoltisme Queacute fa que
no acabi de rutilar
Marta Mata (MM) Amb una educacioacute tan
compartimentada cns costa veure que hi ha un
subjecte que eacutes fonamental pet tot aixoacute que eacutes el
nano que seduca en tant que viu I viu a la fashy
milia viu a lescola i viu a la societat Quan dins
daquesta societat hi ha alguna altra institucioacute
pensada per ais nois i noies hem de pensar que
allocirc que educa eacutes precisament la possibilitat que
el nano pugui relacionar tot allocirc que rep i per
tant el mes locircgic eacutes que aquests agents educatius
tinguin relacioacute I en aixocirc cal treballar-hi
J M R Parlant amb mestres a vegades semblariacutea
que aquesta manca de treball conjunt hagi estacirct
sempre aixi
MM Tant lescola com lescoltisme de principis
del segle X X han nascut separats perocirc la historia
immediatament ens va portar a tenir una relacioacute
En el cas de Catalunya hi ha hagut dos moments
importants el comenccedilament de la Repuacuteblica
quan Artur Martorell des de lAjuntament de
Barcelona diu que els mestres han de tenit forshy
mado escolta i posteriorment durant el franshy
quisme quan la represa deis anys 50 es fa amb
mestres joves que havien passat per lescoltisme
J M R De fet miracirct deprop podem trobar eacuteleacutements
metodolagravegics comuns entre lescola i lescoltisme
MM I tant En la pedagogiacutea catalana un noi
que estava a cavall entre lescola i lescoltisme i
lesplai en Joaquim Franch havia fet la pedagoshy
giacutea del grup classe No hi ha massa llibres a les-
tranger sobre la dinaacutemica del grup de nanos com
a dinaacutemica educadora aixocirc eacutes una cosa tiacutepica-
ment catalana Previ a aixocirc dues persones toca-
des descoltisme Pere Darder i Ramoacuten Canals
havien escrit tambeacute llibres sobre el desenvolupa-
ment de la persona entre les persones i sobre
com dinamitzar grups i educar a traveacutes del grup
dinfants
Antoni Zabala (AZ) Amb el temps perograve malgrat
que la intendo potser era una altra es va permetre
parlar dinstruccioacute i educacioacute deixant en mans de
lescola tan sols la instruccio
M M Siacute siacute I Uavors lescola activa va recuperar
leducacioacute Penso que a la declarado de lEscoIa
dEstiu de Rosa Sensat denguany es parla dedu-
cacioacute en aquest sentit tan ample inclus parla de
contextos educatius i de lescola en diu escola
de tots nosaltres Una cosa eacutes el context educa-
tiu la ciutat educadora lespai el temps les fes-
tes i una altra son les institucions i persones
que duna manera o altra estem educant I lespe-
cialitat de lescoltisme eacutes fer el noi i noia conscishy
ent que eacutes educat i que acabaraacute educant lintro-
dueix dins la roda educativa
A lescoltisme no contempleu teshynir mes nanos a lagrupament dels que coneixeu pel nom i els podeu tractar com a persones
JMR Quin rol educatiu nou trobes que hauria de
fer lescoltisme en tant que movimentprotagonitzat
per joves i adrecat a joves
M M La resposta estaacute potser condicionada per
una certa angoixa del moment actual Avui en
dia a lhora de pensar en leducacioacute deis nanos
cal pensar en defensar-los de la pluja indiscrimishy
nada de coneixements de valors i de codis a la
qual estaacuten subjectes a una velocitat accelerada i
donar-los codis de comprensioacute Mentre el 1901 el
mestre era la persona mes savia amb queacute es troba-
va linfant ara aixoacute ja no eacutes aixiacute El coneixement
flota pels aires set fica a la sopa i ho fa amb una
loacutegica totalment diferent a la de leducacioacute Es a
dir no cal aprendre a llegir ja hi ha la televisioacute i
la dificultat es troba en saber com el maneig del
codi eacutes tambeacute el maneig del missatge
Per tant cal integrar aquumlestes noves tecnologies
com a eines en leducacioacute Agafar una camera i
filmar una excursioacute comparar la realitat amb alioacute
virtual aprendre a dcscriure imaginativament
Cree que eacutes una quumlestioacute que en el seu moment
lescoltisme ja va veure molt ciar amb el treball
de la dramatitzacioacute o els focs de camp Aquesta
actitud del nano que ara busca molt per internet
shauria daprofirar i demanar-li que compari
amb el que veu en el llibre amb el que veu a la
realitat que en parli amb els companys Vaja
que la situado actual permet fer savis molt com-
plets perqueacute els nois i noies son molt plaacutestics i
sensibles a les novetats
AZ Peiacute que ens dius sembla que lescola esta en una
situado de mes debilitat que lescoltisme perqueacute per
afrontar aquests nous reptes esta una mica encarca-
rada pels curriacuteculums i les arees
MM Siacute siacute Vosaltres teniu mes llibertat que lesshy
cola amb els interessos del nano sempre per da-
vant i aixoacute ho heu daprofitar A lescola activa ja
sha parlar de lintereacutes de la motivado etc pero
no hi ha dubte que els governs es barallen per si
hi ha dhaver una hora mes o una hora menys de
educacioacuten en la ciudadaniacutea quan aixoacute hauria
de ser la vida a lescola i les 24 hores al dia
J M R Quines limitacions trobes a lescola
MM En un moment en queacute lescola ha crescut
tant li costa gaudir dalloacute que eacutes baacutesic a lescolshy
tisme vosaltres no contempleu tentildeir mes nanos
a lagrupament deis que coneixeu peiacute nom i els
podeu tractar com a persones a lensenyament
el senyor que sap moka fiacutesica es pensa que eacutes
igual explicar fiacutesica a una classe de 30 que a una
de 100 I em diuen ara els directors laquoeacutes que aixoacute
de coneacuteixer tots els nanos ja no pot ser perqueacute
els instituiacutes son massa gransraquo i jo responc laquoeacutes
que els instituiacutes haurien de ser petitsraquo Amb la
10
escoltescataians
base del mercat estem acostumant-nos a que si
una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy
ta i que per tant a una escola de doble linia
samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets
que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes
lescola rural on la quantitat que importa eacutes la
quantitat de relacioacute humana que els nens neces-
siten
Daltra banda els pares donen la culpa als mes-
tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de
cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa
que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy
nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento
algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit
penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir
[ r i u ] m e x p l i c o
AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-
dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-
gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb
lescoltisme
M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi
ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy
ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-
marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels
nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre
no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy
cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-
ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en
un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola
eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-
teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy
ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten
acostumats a estar en colla
J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt
i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-
gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-
gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors
que imperen a la societat
M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia
exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-
bies sino que es potenciava el treball conjunt Si
podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia
que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de
13 14 anys poden organitzar una excursioacute a
Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy
tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy
ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va
consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-
ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien
la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica
El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots
Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui
conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que
cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer
i no contempla una pedagogia destudi en el senshy
tit meacutes tradicional que estableix que la colla de
nanos estudia millor que el nano aillacirct
AZ Al document que aprovareu en aquesta escola
destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy
ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als
anys 60
M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-
racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy
mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que
a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes
voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que
estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi
coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-
tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual
de queacute parlagravevem El problema de lescola activa
eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu
que no eacutes possible que cal que ens hi posem
tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la
ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental
eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que
poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies
del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-
re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-
cioacute
J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una
proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-
lans en aquest moment
M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica
no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy
queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco
de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-
tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el
saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-
gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de
la qual un en forma part Vivim a un moacuten que
ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-
mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-
tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-
xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute
molt poc ninguacute sho va creure i van continuar
matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-
gioacute de la humanitat
AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-
postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma
mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb
no tractar les religions
M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute
que els nostres nanos haurien de saber queacute va
moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el
catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy
toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les
terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar
i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui
una cosa forta que dona respostes a bona patt de
la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb
queacute ni que sigui oficialment ens hem posat
dacord que son els Drets Humans De fet van
firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos
islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy
tradictoria amb aquests drets No podem parlar
des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-
rents per coneacuteixer queacute compartim
A
11
escoltescatalans Tardor 2005
LE S P
El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General
ordinaria celebrada a Reus lAgrupament
Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava
iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta
sorgia dun grup de nois i noies joves que
volien crear una opcioacute dassociacionisme
educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa
millor opcioacute per a canalitzar les segraveves
inquietuds
Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy
sar en funcionament per tal dassegurar que
aquesta nova aventura comenccedilava amb el
magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-
gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga
consolidi la seva proposta educativa i sigui
un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de
Viladecans
De moment amb la tasca deis i les caps de
lAgrupament el suport i recolzament de dishy
versos equips associatius i la bona
acollida per part dels agrupaments
de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M
Vallegraves lagrupament ha tingut un H
molt bon inici corn ens expliquen en bull
el conte que ens han volgut escriure bull
els i les membres del seu Conseil bull
dAgrupament
Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc
viladecanencs emprenedors i plens HJ
dil-lusions que van decidir crear un
agrupament escolta Cercant les diferents bull
opeions de les segraveves contrades van trobar bull
una associacioacute amb la quai shi sentien bull
identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade
Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener
que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres
de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy
cretaria General de Joventut (SGJ) que promou
juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus
compartit dequipaments escolars en horari no
lectiu
Durant els set primers mesos shan let activitats
molt diverses que ens han omplert dil-lusions a
la gent del cau com les sortides i excursions els
tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant
Jordi i evidentment els sempre inoblidables
campaments tant a la primavera com al mes
dagost
les caps volem donar les gragravecies tant a aquests
Agrupaments com sobretot als diferents equips
dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar
endavant el nostre projecte i tambeacute de forma
molt especial als pares i mares dels infants i joves
de lAgrupament per confiar en la nostra tasca
educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-
der comptar amb la seva complicitagrave Seguim
endavant
El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga
Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18
Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i
08840 Viladecans
Contacteaelespigaescoltesorg
wwwaelespigaorg
Despreacutes de reunions projectes presentaci-
ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga
esdevenia una realitat El 6 de novembre del
2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta
a tot el poble per donar a conegraveixer el nou
Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a
aquesta activitat van arribar els primers inshy
fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10
nens ja formava part de AE lEspiga i des
daquell dia el nombre sha quadruplicar ja
que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena
dinfants i joves tant de Viladecans com dal-
gunes poblacions de les rodalies que es fan un
fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu
caps
12
escoltescatalans
Escoltes Catalans
o laprenentatge
de la Hibertat
0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-
tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa
massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra
en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de
parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy
cia participativa Vaig exposar un veli tema que
em preocupa insistentment com conjugar parti-
cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-
cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem
militai en lanomenada esquerra alternativa hem
hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-
me com si aquest fos la panacea de la participashy
do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar
en les decisions i en les accions que sen derivin
requereix de procediments clars pels quals la
participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-
breixi les normes son imprescindibles per a la
democracia Si una assemblea prescindeix de
tota regulado procedimental deixa immediata-
ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica
Daixograve parlagraverem
1 va anar molt beacute Les intervencions foren
assenyades en el sentit dacuradament reflexio-
nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el
tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava
menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare
dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy
mocracia interna
He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes
Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme
Pensava que tenia un tali conservador com si
digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu
Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat
de persones ben preparades per reflexionar sobre
el seu entorn per prendre-hi part activa per
aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia
per comprometres a favor del canvi social des
duna perspectiva democragravetica per mantenir
viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb
persones ben disposades a gaudir a fet-ho a
partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil
que mena a una fita i la cooperacioacute
Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes
molt important perqueacute Escoltes frena daquesta
manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que
cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de
lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy
rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les
progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la
propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen
muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la
forccedila que malden per obviar la rica complexitat
de la vida i la capacitat de les persones per decishy
dir sobre el seu propi desti
Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania
plenament republicana com podriem dir una
mica meacutes abstractament requereix descenaris
que crein les condicions per exercir l excellegravencia
ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes
condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un
aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i
les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que
la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys
comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la
nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement
Uiure possible i farem tot el que estigui a la
nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i
les relacions que lajudin a exercir la seva
llibertat
Xavier Godas i Peacuterez
Doc to r en Socio log ia i professor a la UB
Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials
M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans
Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor
El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol
Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable
El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans
furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell
14
escol catalans
MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas
Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu
Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado
La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer
La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten
Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
escoltescataians
base del mercat estem acostumant-nos a que si
una cosa eacutes per a meacutes gent aleshores eacutes meacutes barashy
ta i que per tant a una escola de doble linia
samortitzen meacutes els serveacuteis Un dels raconets
que sha salvat daquesta teoria de la quantitat eacutes
lescola rural on la quantitat que importa eacutes la
quantitat de relacioacute humana que els nens neces-
siten
Daltra banda els pares donen la culpa als mes-
tres i els mestres ais pares i aixograve eacutes una batalla de
cees Perqueacute com que ens cau a sobre una cosa
que ens supera a tots el queacute hem de fer eacutes posarshy
nos dacord perqueacute no ens superi Jo quan sento
algun sociograveleg que diu que els pares han dimitit
penso laquocalleu poca vergonyesraquo vull dir
[ r i u ] m e x p l i c o
AZ tant I des del teu punigrave de pista iquestquines con-
dicions shaurien de donar a lescola perqueacute es po-
gueacutes donar aquesta idea de compartir projecte amb
lescoltisme
M M Lescola teacute molts inconvenients perograve nhi
ha un que la fa indiscutible i eacutes que eacutes obligatoshy
ria Tothom hi ha de passar A paisos com Dina-
marca i Suegravecia a meacutes de lescola hi ha la casa dels
nens que eacutes una casa on els nens viuen mentre
no van a lescola i on tornen quan surten de lesshy
cola ja que els pares i mares tentildeen els seus hora-
ris laboraacuteis i lEstat es fa carree de leducacioacute en
un sentit meacutes ampli En aquests paisos lescola
eacutes meacutes clarament instructiva perograve aixograve altre exis-
teix Teniu idea de com estagrave lescoltisme alla Seshy
ria natural que estigui beacute perqueacute els nanos estaacuten
acostumats a estar en colla
J M R Siacute alspaisos escandinaus lescoltisme eacutes molt
i moltfort Al llargde la historia perograve hi ha ha-
gut una dicotomia entre el treball en grup i lauto-
gestioacute mdashque lescoltisme tambeacute promoumdash i els valors
que imperen a la societat
M M A lInstitut-escola de Catalunya no hi havia
exagravemens ni demostracioacute individual del queacute tu sa-
bies sino que es potenciava el treball conjunt Si
podiacuteem organitzar nosaltres lexcursioacute no calia
que lorganitzeacutes un professor Aixiacute els nanos de
13 14 anys poden organitzar una excursioacute a
Mallorca per exemple tal i com ho feu a lescolshy
tisme Fer grups de classe eacutes una cosa que no cosshy
ta ni cine cegraventims lescola de la Repuacuteblica no va
consistir meacutes que en posar els pupitres que esta-
ven en fila de forma que eren 6 nanos que es veien
la cara Aixograve va ser el miracle de la Repuacuteblica
El problema de lescola activa eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu que no eacutes possible que cal que ens hi posem tots
Per desgracia leseoacutela davui sembla que sigui
conttagraveria a la llibertat per la creativitat ja que
cstableix un programa que el nen ha de conegraveixer
i no contempla una pedagogia destudi en el senshy
tit meacutes tradicional que estableix que la colla de
nanos estudia millor que el nano aillacirct
AZ Al document que aprovareu en aquesta escola
destiu sota el titoi Per una nova educado puacuteblishy
ca queacute hi ha de diferente iquestQueacute no deacuteieu ja als
anys 60
M M Per a mi allograve nou eacutes lamplitud i laccele-
racioacute Avui en dia veiem que els nostres problegraveshy
mes son els problegravemes de tot el moacuten i veiem que
a tot arreu leducacioacute teacute problegravemes (i si no ho eacutes
voi dir que estaacuten pitjot) Diria que aixograve eacutes el que
estagrave cansant i fa que diguem amb nou eacutemfasi
coses que haviacuteem dit sempre i nhi afegim dal-
tres que no haviacuteem ni imaginacirct com allograve virtual
de queacute parlagravevem El problema de lescola activa
eacutes que es pensava que ho resoldria tot i ara veu
que no eacutes possible que cal que ens hi posem
tots A meacutes jo diria que despreacutes de 111 mdashS a la
ment dels nanos i dels mestres el moacuten occidental
eacutes diferent hem de pensar que hi ha coses que
poden succeir com 111-S o les consequumleacutencies
del tsunami i a meacutes sabem que es poden pteveu-
re eacutes per aixoacute que leducacioacute mereix meacutes aten-
cioacute
J M R Quin paper creus quepot desenvolupar una
proposta deducacioacute laica com la dEscoltes Cata-
lans en aquest moment
M M Per a mi una proposta educativa puacuteblica
no pot ser altra cosa que una proposta laica pershy
queacute eacutes una proposta que va per a tots Alioacute maco
de lescola i duna organitzacioacute que viu la laici-
tat com Escoltes Catalans eacutes la convivencia el
saber que el moacuten eacutes divers en creences i ideolo-
gies i voler coneacuteixer queacute ha fet la humanitat de
la qual un en forma part Vivim a un moacuten que
ha fet la Declaracioacute Universal dels Drets Hu-
mans i aixoacute cal tenir-ho en compre i no eacutes con-
tradictori amb explicar que quan Moiseacutes va bai-
xar de la muntanya dient no mataraacutes va viute
molt poc ninguacute sho va creure i van continuar
matant-se Dalguna manera la laicitat eacutes la reli-
gioacute de la humanitat
AZ Identifiques per tant laicitat amb cercar res-
postes a preguntes que son inherents a leacutesser huma
mentre que alertes del risc a confondre laicitat amb
no tractar les religions
M M Exacte Des de la laicitat avui dia pensoacute
que els nostres nanos haurien de saber queacute va
moure lTslam i em preocupa meacutes aixoacute que el
catolicisme per exemple Queacute va passar a la hisshy
toria que cinc segles despreacutes de Jesucrist a les
terres veines hi apareix Mahoma Queacute va passar
i queacute deu no haver passat perqueacute lIslam eacutes avui
una cosa forta que dona respostes a bona patt de
la poblacioacute En definitiva cal saber alioacute amb
queacute ni que sigui oficialment ens hem posat
dacord que son els Drets Humans De fet van
firmat la Declaracioacute dels Drets Humans paisos
islaacutemics on la situacioacute de la dona eacutes en part conshy
tradictoria amb aquests drets No podem parlar
des dels toacutepics Hem de coneacuteixer queacute ens fa dife-
rents per coneacuteixer queacute compartim
A
11
escoltescatalans Tardor 2005
LE S P
El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General
ordinaria celebrada a Reus lAgrupament
Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava
iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta
sorgia dun grup de nois i noies joves que
volien crear una opcioacute dassociacionisme
educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa
millor opcioacute per a canalitzar les segraveves
inquietuds
Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy
sar en funcionament per tal dassegurar que
aquesta nova aventura comenccedilava amb el
magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-
gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga
consolidi la seva proposta educativa i sigui
un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de
Viladecans
De moment amb la tasca deis i les caps de
lAgrupament el suport i recolzament de dishy
versos equips associatius i la bona
acollida per part dels agrupaments
de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M
Vallegraves lagrupament ha tingut un H
molt bon inici corn ens expliquen en bull
el conte que ens han volgut escriure bull
els i les membres del seu Conseil bull
dAgrupament
Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc
viladecanencs emprenedors i plens HJ
dil-lusions que van decidir crear un
agrupament escolta Cercant les diferents bull
opeions de les segraveves contrades van trobar bull
una associacioacute amb la quai shi sentien bull
identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade
Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener
que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres
de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy
cretaria General de Joventut (SGJ) que promou
juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus
compartit dequipaments escolars en horari no
lectiu
Durant els set primers mesos shan let activitats
molt diverses que ens han omplert dil-lusions a
la gent del cau com les sortides i excursions els
tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant
Jordi i evidentment els sempre inoblidables
campaments tant a la primavera com al mes
dagost
les caps volem donar les gragravecies tant a aquests
Agrupaments com sobretot als diferents equips
dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar
endavant el nostre projecte i tambeacute de forma
molt especial als pares i mares dels infants i joves
de lAgrupament per confiar en la nostra tasca
educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-
der comptar amb la seva complicitagrave Seguim
endavant
El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga
Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18
Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i
08840 Viladecans
Contacteaelespigaescoltesorg
wwwaelespigaorg
Despreacutes de reunions projectes presentaci-
ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga
esdevenia una realitat El 6 de novembre del
2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta
a tot el poble per donar a conegraveixer el nou
Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a
aquesta activitat van arribar els primers inshy
fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10
nens ja formava part de AE lEspiga i des
daquell dia el nombre sha quadruplicar ja
que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena
dinfants i joves tant de Viladecans com dal-
gunes poblacions de les rodalies que es fan un
fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu
caps
12
escoltescatalans
Escoltes Catalans
o laprenentatge
de la Hibertat
0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-
tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa
massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra
en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de
parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy
cia participativa Vaig exposar un veli tema que
em preocupa insistentment com conjugar parti-
cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-
cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem
militai en lanomenada esquerra alternativa hem
hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-
me com si aquest fos la panacea de la participashy
do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar
en les decisions i en les accions que sen derivin
requereix de procediments clars pels quals la
participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-
breixi les normes son imprescindibles per a la
democracia Si una assemblea prescindeix de
tota regulado procedimental deixa immediata-
ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica
Daixograve parlagraverem
1 va anar molt beacute Les intervencions foren
assenyades en el sentit dacuradament reflexio-
nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el
tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava
menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare
dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy
mocracia interna
He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes
Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme
Pensava que tenia un tali conservador com si
digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu
Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat
de persones ben preparades per reflexionar sobre
el seu entorn per prendre-hi part activa per
aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia
per comprometres a favor del canvi social des
duna perspectiva democragravetica per mantenir
viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb
persones ben disposades a gaudir a fet-ho a
partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil
que mena a una fita i la cooperacioacute
Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes
molt important perqueacute Escoltes frena daquesta
manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que
cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de
lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy
rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les
progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la
propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen
muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la
forccedila que malden per obviar la rica complexitat
de la vida i la capacitat de les persones per decishy
dir sobre el seu propi desti
Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania
plenament republicana com podriem dir una
mica meacutes abstractament requereix descenaris
que crein les condicions per exercir l excellegravencia
ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes
condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un
aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i
les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que
la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys
comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la
nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement
Uiure possible i farem tot el que estigui a la
nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i
les relacions que lajudin a exercir la seva
llibertat
Xavier Godas i Peacuterez
Doc to r en Socio log ia i professor a la UB
Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials
M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans
Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor
El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol
Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable
El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans
furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell
14
escol catalans
MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas
Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu
Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado
La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer
La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten
Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
escoltescatalans Tardor 2005
LE S P
El repte dobrir un nou agrupament El novembre de 2004 a lAssemblea General
ordinaria celebrada a Reus lAgrupament
Escolta lEspiga de Viladecans sol-licitava
iexclentrada a Escoltes Catalans La proposta
sorgia dun grup de nois i noies joves que
volien crear una opcioacute dassociacionisme
educatiu laie al seu pobleacute i que veien enECIa
millor opcioacute per a canalitzar les segraveves
inquietuds
Els equips generaacuteis de lassociacioacute es van poshy
sar en funcionament per tal dassegurar que
aquesta nova aventura comenccedilava amb el
magravexim de garanties possibles degravexit i ho se-
gueixen fent per aconseguir que lAE lEspiga
consolidi la seva proposta educativa i sigui
un reacutefegraverent en la vida associativa i juvenil de
Viladecans
De moment amb la tasca deis i les caps de
lAgrupament el suport i recolzament de dishy
versos equips associatius i la bona
acollida per part dels agrupaments
de la vegueriacutea del Baix Llobregat- M
Vallegraves lagrupament ha tingut un H
molt bon inici corn ens expliquen en bull
el conte que ens han volgut escriure bull
els i les membres del seu Conseil bull
dAgrupament
Vet aquiacute una vegada un grup de joves EacuteEcirc
viladecanencs emprenedors i plens HJ
dil-lusions que van decidir crear un
agrupament escolta Cercant les diferents bull
opeions de les segraveves contrades van trobar bull
una associacioacute amb la quai shi sentien bull
identificats que els va acollir i els va ajudar I a emprendre aquesr nou projecte trade
Tot i aixiacute no van tentildeir un local fix fins el gener
que es van poder instal-lar a TIES Josep Mestres
de Viladecans grades a un conveni amb la Seshy
cretaria General de Joventut (SGJ) que promou
juntament amb la Conselleria dEducacioacute Fus
compartit dequipaments escolars en horari no
lectiu
Durant els set primers mesos shan let activitats
molt diverses que ens han omplert dil-lusions a
la gent del cau com les sortides i excursions els
tallers i les gimcanes la venta de roses per Sant
Jordi i evidentment els sempre inoblidables
campaments tant a la primavera com al mes
dagost
les caps volem donar les gragravecies tant a aquests
Agrupaments com sobretot als diferents equips
dEscoltes Catalans que ens han ajudat a tirar
endavant el nostre projecte i tambeacute de forma
molt especial als pares i mares dels infants i joves
de lAgrupament per confiar en la nostra tasca
educativa dins del moacuten de lescoltisme laic i po-
der comptar amb la seva complicitagrave Seguim
endavant
El Conse l l d A g r u p a m e n t d e ГАЕ LEspiga
Agrupament Escolta LEspiga Ad reca С Doctor Ferrari i Clua 18
Durant aquesr primer curs caps Follets Llops Raiers i Pionets hem conegut escoltes de difeshyrents agrupaments que ens han ajudat i acollit en diferents ocasions Es per aixocirc que tots els i
08840 Viladecans
Contacteaelespigaescoltesorg
wwwaelespigaorg
Despreacutes de reunions projectes presentaci-
ons va arribar el gran dia ooooh LEspiga
esdevenia una realitat El 6 de novembre del
2 0 0 4 va realitzar una gimeana escolta oberta
a tot el poble per donar a conegraveixer el nou
Agrupament a la gent de la vil-la i gragravecies a
aquesta activitat van arribar els primers inshy
fants i joves a lAgrupament Un gtupet de 10
nens ja formava part de AE lEspiga i des
daquell dia el nombre sha quadruplicar ja
que passacirct Iestiu hi ha quasi una cinquantena
dinfants i joves tant de Viladecans com dal-
gunes poblacions de les rodalies que es fan un
fart de jugar viure i aprendre amb els seus deu
caps
12
escoltescatalans
Escoltes Catalans
o laprenentatge
de la Hibertat
0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-
tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa
massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra
en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de
parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy
cia participativa Vaig exposar un veli tema que
em preocupa insistentment com conjugar parti-
cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-
cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem
militai en lanomenada esquerra alternativa hem
hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-
me com si aquest fos la panacea de la participashy
do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar
en les decisions i en les accions que sen derivin
requereix de procediments clars pels quals la
participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-
breixi les normes son imprescindibles per a la
democracia Si una assemblea prescindeix de
tota regulado procedimental deixa immediata-
ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica
Daixograve parlagraverem
1 va anar molt beacute Les intervencions foren
assenyades en el sentit dacuradament reflexio-
nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el
tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava
menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare
dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy
mocracia interna
He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes
Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme
Pensava que tenia un tali conservador com si
digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu
Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat
de persones ben preparades per reflexionar sobre
el seu entorn per prendre-hi part activa per
aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia
per comprometres a favor del canvi social des
duna perspectiva democragravetica per mantenir
viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb
persones ben disposades a gaudir a fet-ho a
partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil
que mena a una fita i la cooperacioacute
Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes
molt important perqueacute Escoltes frena daquesta
manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que
cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de
lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy
rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les
progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la
propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen
muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la
forccedila que malden per obviar la rica complexitat
de la vida i la capacitat de les persones per decishy
dir sobre el seu propi desti
Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania
plenament republicana com podriem dir una
mica meacutes abstractament requereix descenaris
que crein les condicions per exercir l excellegravencia
ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes
condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un
aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i
les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que
la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys
comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la
nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement
Uiure possible i farem tot el que estigui a la
nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i
les relacions que lajudin a exercir la seva
llibertat
Xavier Godas i Peacuterez
Doc to r en Socio log ia i professor a la UB
Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials
M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans
Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor
El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol
Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable
El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans
furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell
14
escol catalans
MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas
Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu
Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado
La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer
La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten
Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
escoltescatalans
Escoltes Catalans
o laprenentatge
de la Hibertat
0 no vaig tentildeir ocasioacute de ser membre dEscol-
tes Catalans De fet vaig conegraveixer-los no fa
massa tempsel mare de 2 0 0 3 aTorredembarra
en una Trobada de Caps ( T R O C A ) Jo havia de
parlar en un deis eixos de treball sobre democrashy
cia participativa Vaig exposar un veli tema que
em preocupa insistentment com conjugar parti-
cipacioacute democragravetica amb capacitat dorganitza-
cioacute i decisioacute resolutiva El cas eacutes que els que hem
militai en lanomenada esquerra alternativa hem
hagut de bregar amb el mite de lassemblearis-
me com si aquest fos la panacea de la participashy
do antiautoritaria El fet perograve eacutes que participar
en les decisions i en les accions que sen derivin
requereix de procediments clars pels quals la
participacioacute sasseguri No sereacute jo qui ho desco-
breixi les normes son imprescindibles per a la
democracia Si una assemblea prescindeix de
tota regulado procedimental deixa immediata-
ment de ser un espai de realitzacioacute democragravetica
Daixograve parlagraverem
1 va anar molt beacute Les intervencions foren
assenyades en el sentit dacuradament reflexio-
nades Es notava que en el mare de lassociacioacute el
tema es vivia eacutes a dir que hi havia qui reclamava
menys organitzacioacute i qui la justificava en el mare
dun intereacutes comuacute per preservar i reforcar la deshy
mocracia interna
He dadmetre que abans de conegraveixer Escoltes
Catalans jo tenia un prejudici amb lescoltisme
Pensava que tenia un tali conservador com si
digueacutessim de caire meacutes vital que poliacutetic si voleu
Aquell dia el prejudici se mesvai Estava voltat
de persones ben preparades per reflexionar sobre
el seu entorn per prendre-hi part activa per
aprendre i restar obertes a les idees i lexperiegravencia
per comprometres a favor del canvi social des
duna perspectiva democragravetica per mantenir
viva la nostra nacioacute Tambeacute vaig trobar-me amb
persones ben disposades a gaudir a fet-ho a
partir dun procediment per a mi cabdal lesforccedil
que mena a una fita i la cooperacioacute
Des dun punt de vista pedagogie aixograve eacutes
molt important perqueacute Escoltes frena daquesta
manera els valors incivilitzats lheacutedonisme que
cerca en el gaudi presentista luacutenie sentit de
lexistegravencia lindividualisme centracirct en la indifeshy
rencia cap ais altres i Jes consequumleacutencies de les
progravepies accions la ignorancia que eacutes la font de la
propia submissioacute i deis prejudicis que apuntalen
muacuteltiples discriminacions lautoritarisme i la
forccedila que malden per obviar la rica complexitat
de la vida i la capacitat de les persones per decishy
dir sobre el seu propi desti
Una ciutadania criacutetica i activa una ciutadania
plenament republicana com podriem dir una
mica meacutes abstractament requereix descenaris
que crein les condicions per exercir l excellegravencia
ciacutevica Escoltes Catalans proporciona aquumlestes
condicions i eacutes per aquest motiu que ofercix un
aprenentatge cabdal per ais nens i les nenes els i
les joves Per t o t plegat a casa ja tenim ciar que
la nostra filia la Sofia quan tingui sis anys
comenccedilaragrave la seva trajectograveria escolta Perqueacute la
nostra (Musioacute eacutes que s i g u i el meacutes responsablement
Uiure possible i farem tot el que estigui a la
nostra disposicioacute a fi que gaudeixi deis espais i
les relacions que lajudin a exercir la seva
llibertat
Xavier Godas i Peacuterez
Doc to r en Socio log ia i professor a la UB
Expert en par t i c ipac ioacute i m o v l m e n t s socials
M e m b r e de l Consei l Assessor dEscoltes Catalans
Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor
El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol
Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable
El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans
furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell
14
escol catalans
MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas
Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu
Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado
La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer
La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten
Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
Aniversaris especiaacuteis Al llarg del curs 2004-2005 hiexcl ha hagut diversos agrupaments que han ceacuteleacutebracirct aniversaris molt especiaacuteis LAE El Pi de les Corts de Barcelona celebrant els seus 10 anys va organitzar una festa popular oberta al barri una emotiva trobada amb antics membres amb obres teatrals incloses i reculls de fotoshygrafiacutees de totes les persones que han passacirct per lagrupament Al Vallegraves Occidental ГАЕ La Floresta va celebrar el seu 20egraveani-versari amb una festa el passacirct mes de maig on hi va haver un dinar popular diversos tallers cinefoacuterum i un concertTambeacute destaca ГАЕ Jaume I del barri de Sant Andreu de Barcelona que per celebrar la data uacutenica de 50 anys va organitzar tot un dia dactivitats per a infants amb xocolatada dinar popular i concert a la nit Conseil Assessor
El passacirct dimarts 19 de juliol es va celebrar la tercera reunioacute del Conseil Assessor dEscoltes Catalans La trobada va reunir aquest ocircrgan consultiuformat per Professionals en actiu de la pedagogiacutea la comunicado leconomia i eis moviments soci-als del paiacutes eis membres de la Junta Permanent de lassocia-cioacute i el Patronat de la Fundado Escolta Josep Carol
Enguanyel tema central de la reunioacute va serCiutadania i inter-culturalitat El deacutebat va permetre tractar aspectes com el re-plantejament dels trets dennitoris de les identitats individual i collectiva en lactualitat el treball de la catalanitat i la inter-culturalitat a lAssociacioacute o noves formules per abordar ledu-cacioacute dinfants i joves en la iexclmplicacioacute en la societat com a ciutadans i ciutadanes responsables En aquest sentit eis i les membres del Conseil Assessor van aprofundir especialment en la generacioacute de meacutecanismes per acollir activament a la poshyblado iexclinmigrada que arriba a Catalunya i poder construir conjuntament una ciutadania cohesionada i responsable
El Conseil Assessor dEscoltes Catalans que es reuneix anual-ment teacute per finalitat assessorar lAssociacioacute i la Fundacioacute en lactualitzacioacute del projecte associatiu i educatiu dEscoltes Cashytalans
furojam 2005 Del 29 de juliol i fins el 10 dagost un contingent format pels pioners i pioneres de ГАЕ Espluga Viva (Esplugues de Llobregat) i de ГАЕ Foc Nou (El Masnou) han participacirct a lEu-rojam lesdeveniment escolta mes gran a Europa en els dar-rers 10 anys amb prop de 10000 participants procedents de 57 paiumlsos del continent europeu Es va celebrar a Hylands Park Chelmsford molt a prop de Londres (Regravegne Unit) i va ser una gran oportunitat per conegraveixer i conviure amb diferents mane-res dentendre lescoltisme arreu dEuropa Durant la trobada els i les joves van realitzar diverses activitats com tallers i deacuteshybats sobre sostenibilitat educaciocirc cooperaciocirc drets humans i globalitzaciocirc LEurojam 2005 pretenia ser un assaig de la troshybada mundial (jamboree) que es realitzaragrave lestiu del 2007 al mateix escenari en motiu de la celebraciocirc del centenari del naixement de lescoltisme el 1907 de la magrave de Robert Baden-Powell
14
escol catalans
MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas
Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu
Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado
La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer
La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten
Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
escol catalans
MOQOllODS La trabada de la Branca Llops dEscoltes Catalans coneguda com la Mogollops va tentildeir lloc el 9 i 10 dabril a La Riba a les comarques tarragonines Aquest esdeveniment que es realit-za cada 3 anys eacutes un punt de trabada i de coneixenca de nens i nenes que pertanyen a les unitats de Llops (9 a 11 anys) deis diferents agrupaments de tota lAssociacioacute per tal que puguin viure lescoltisme com a lexperieacutencia col-lectiva que eacutes no no-meacutes al seu entorn mes immediat sino a nivell de tota Catalunya Les altres branques de lAssociacioacute (Follets Raiers i Pioners) tambeacute tentildeen la seva gran Trabada perioacutedica cada dos o tres anys segons el cas
Obres dampliacioacute de la seu dEC Lactual seu dEscoltes Catalans i de la Fundacioacute Escolta Josep Carol (FEJC) situada al carrer Mare de Deacuteu del Pilar des de lany 1997 sestava quedant petita tenint en compte el crei-xent volum de membres usos i activitats que tentildeen tant las-sociacioacute com la fundacioacute Per aixoacute ara fa dos anys la Fundacioacute va adquirir el local comercial que hiexcl ha al costat de la seu
Consequumlentment des del passat mes de juliol i fins a finaacuteis dany sestan realitzant les obres que permetran fusionar els baixos de tots dos locaacuteis ampliant en mes de 200 metres qua-drats la seu social dambdues entitats Aixiacute quan finalitzin les obres comptarem amb una nova aula de formacioacute polivalent mes espais per a reunions dagrupaments i equips generaacuteis associatius un nou Centre de Recursos i Documentacioacute molt mes gran i adequat i mes espais per a la secretaria i adminisshytrado
La inauguracioacute deis nous espais estaacute prevista per la Diada del Pensament Escolta del 2006 el 22 de febrer
La Murga coopeacuterant amb el Quart Moacuten Com cada primavera des de fa 10 anys alguns grups de Pioshyners i Clan de diferents agrupaments escoltes van passar els seus campaments de primavera al districte de Ciutat Vella a Barcelona per participar amb lequip de La Murga (Ambit de Relacions Exteriors) al projecte de cooperacioacute amb el quart moacuten Durant 5 dies es van dedicar a millorar les condicions dalguns habitatges que es traben en situacions precagraveries en col-laboracioacute amb lagraverea de Serveacuteis Personals del districte i en estret contacte amb les families que viuen a aquests habitatshyges promovent aixiacute no nomeacutes la millora teacutecnica dels pisos sino un espai de relacioacute que enriqueix a nivell personal tant a les families assistides com ais i les joves participants que es sensibilitzen amb aquesta realitat de les grans ciutats Aquesshyta primavera van ser una setantena els i les joves que van parshyticipar al projecte i es van rehabilitar 7 pisos despreacutes dhaver fet tot un procegraves de formacioacute i posteriorment de sensibilitza-cioacute sobre la problemaacutetica del quart moacuten
Tambeacute a lestiu sha continuacirct el projecte pero aquest cop destinacirct a joves de fora de lassociacioacute i principalment de dishyversos paisos europeus mitjanccedilant la campanya dEstiuJove que organitza la Fundacioacute Escolta Josep Carol tambeacute amb els objectius educatius de sensibilitzar i conegraveixer realitats socials molt properes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
escoltescatalans setem
M- anys 3 dEscoltes
i vend res 6 de maig al vespre a
la seu del carrer Mare de Deacuteu
del Pilar Els responsables del
camp base de Prades veacutenen a reco-
llir el material necessari per co-
menccedilar a muntar i organitzar el
campament Per tal que tocirct surti beacute
i que lendemagrave dissabte quan co-
mencin a arribar els autocars de
follets i llops expedicionaris tocirct
vagi rodacirct han decidit avanccedilar-se
un dia en la posada a punt La seu
dEscoltes fa la fila propia deis
grans esdeveniments tocirct el passa-
diacutes dentrada i davant de secretaria
esta pie de material dacampada i
menjar sobretot molt menjar Enshy
tre tots fan lhabituai cadena i de
seguida el cotxe de suport queda
pie amb tocirct el material que ha de
transportar
Dissabte a les 8 del matiacute a la Placcedila
Catalunya Un reacuteduit grup dexpeshy
dicionaris es dirigeix amb cotxes
propis cap a la Cerdanya Per manshy
ca defectius a uacuteltima hora el camp
base de la Cerdanya hauraacute de fer
canvis iexclmprovisats en la planifica-
cioacute de les ascensions que shavien
de dur a terme Sha decidit que es
fusionaran totes les ascensions en
una sola expedicioacute enllacant quatre
cims seguint carenes i crestes
Al mateix temps i a diversos punts
de la ciutat de Barcelona igual que
a Reus a Lleida i a daltres poblaci-
ons on es troben els agrupaments
dEscoltes Catalans la resta de
membres deis altres camps base
tambeacute es posen en marxa
Lactivitat deis 3 0 anys 3 0 cims ha
estat lactivitat estrella del 30eacute ani-
versari dEscoltes Catalans La co-
Des de sempre Te coltisme ha contem
t el treball en medi natural com u eacuteleacutement essencial leducacioacute en vaio deis infants i joves
missioacute ha estat treballant mes de
mig any per a poder dur a terme
una activitat que ja al primer Con-
sell General del curs anterior quan
es van decidir els actes deis 30eacute ani-
versari es va erigir com lactivitat
mes desitjada Des de sempre les-
coltisme ha contemplat el treball en
el medi natural com un element esshy
sencial en leducacioacute en valors deis
infants i joves A Catalunya la vinshy
culado entre escoltisme i excursio-
nisme ve de molt lluny i sempre ha
estat molt forta En particular a Esshy
coltes Catalans hiexcl ha uns quants
agrupaments que mantenen una
doble associacioacute una a Escoltes Ca-
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
catalans
Els 30 cims
talans com a associacioacute educativa i
una altra a centres excursionistes
locaacuteis (com el Club Excursionista
de Gracia el Centre Excursionista
de Rubiacute o el Centre Excursionista
de Vilassar de Mar) en tant que
seccions juvenils i infantils
daquests
Dissabte a la tarda totes les expeacutedishy
erons han arribat al seu camp base
Nomeacutes ais de Nuria els hi ha cos-
tat mes del compte ja que hi han
pujat a peu des de Queralbs
mentre que laccegraves per la resta de
grups ha estat motoritzat Menshy
tre que a Prades el campament
per a follets i llops es muntava en
el tendre camp de gespa de fuacutetbol
del pobleacute a Saldes el terreny in-
hoacutespit i sense cobertura permetia
laiumlllament absolut de tots els ex-
pedicionaris Un campament to-
talment tranquil sense el brogit
deis mobils i a la llum deis fana-
lets Com ais vells temps
Saldes Vallegraves i Prades son els
camps base mes nombrosos amb
quasi 3 0 0 participants a cada camshy
pament En el cas de Vallegraves i Ptades
tots els expedicionaris son dunitats
de Llops i Follets mentre que a la
resta de camps base els expedicioshy
naris son bagravesicament dunitats de
Raiers Pionets i Clan En el cas de
la Cerdanya la majoria dexpedici-
onaris son antics i amics de varis
agrupaments que shan volgut su-
mat a la iniciativa
La tarda esdeveacute relaxada i distesa a
tots els campaments entre activitats
i ambientacions i organitzacioacute del
campament a excepcioacute del camp
base de la Cerdanya La noticia corshy
re com el vent i els expedicionatis
de la Cerdanya impacients inaushy
guren el marcador del
cap de setmana el prishy
nter cim el Perafita eacutes
vencut a mitja tarda
aprofitant les ugraveltimes
llums del dia Lanun-
ci a tots els camps
base provoca un es-
clat dalegria de tot-
hom Superat el
moment dexcita-
cioacute tots els expedishy
cionaris i membres
dels agrupaments repartits arreu
del territori catalagrave sen van a dorshy
mir amb una bona tassa de brou
calent al cos a cagraverrec de lequip
dintendegravencia Abans perograve els en-
carregats de la comunicacioacute de cada
camp senvien missatges de telefoshy
nia mogravebil per posar al corrent a torshy
rioni de lestat dagravenims previ al gran
dia i per desitjar-se molta sort per
lendemagrave La centraleta de dades i
L A mATE ixA f i T A viWT AWYF AAnK
lencarregada de rebre tota la inforshy
mado esta al campament de Prashy
des ella sera demagrave lencarregada de
rebre tots els missatges des de dalt
de tots els cims i actualitzat minut
rere minut les explicacions a la paacuteshy
gina web
Diumenge a les 7h del matiacute Tots
els campaments es despenen quan
les primeres llums del sol encara no
arriben a les carenes mes elevades
El brou eacutes ara substituiacutet per un bon
esmorzar nutritiu la intendencia
ha hagut de calcular el menjar per a
mes de 1500 persones Cada expeshy
dido a banda dels menjars col-
lectius a cada camp sendura ga-
nyips i xocolatines pet garantir que
les forces no fallin en els moments
mes importants
Els cims es van assolint un rere laltre
Comenccedila el repte de debo
Tots els participants comen-
cen a encarar les primeres
rampes cap ais cims escollits
El dia acompanya i a arreu
del territori el sol primaveral
sembla mes aviat un exigent
sol estiuenc Mica en mica es
va guanyant desnivell i les
vistes comencen a obtir-se
enrera queden ja els fons de
vail on han passacirct la nit A
1 les 945 es corona el primer
I cim de la jornada el Pie de
lInfern a la zona de Nuria
A partir de llavors i fins a les
dues del migdia tots els
cims van caient dun en un
La centraleta de dades es
satura per moshy
ments La vista
I dalt dels cims
I recompensa i els
i les participants
assaboreixen las-
censioacute
A poc a poc tothom
retorna al camp
base amb cansa-
ment i esgotament
pero satisfets per ha-
ver contribua amb
exit al repte coMectiu
Ais patticipants del
camp base de Saldes la
tornada al campament
no els permet assaborir
Mola dels 4Termes (Prades) 1120m - Follets i Llops
Punta del Curull (Prades) 1025m - Follets i Llops
Tossal de la Baltassana (Prades) 1203m - Follets iexclLlops
Roca Corbatera (Prades) 1166m - Follets i Llops
Mussara (Prades) 1055m - Follets i Llops
La Mola (Vallegraves) 1104m - Follets i Llops
El Corredor (Vallegraves) 657m - Follets i Llops
Turoacute de Montsoriu (Vallegraves) 649m - Follets i Llops
Turoacute de lHome (Vallegraves) 1706m - Llops i Raiers
Matagalls (Vallegraves) 1697m - Llops i Raiers
Montcau (Vallegraves) 1056 m-Llops i Raiers
Les Agudes (Vallegraves) 1705m - Llops i Raiers
Comabona (Saldes) 2530m - Raiers i Pioners
Pedraforca (Saldes) 2497m - Raiers i Pioners
Serra del Verd (Saldes) 2274m - Raiers i Pioners
Punta Aguda (Saldes) 2441 m - Raiers i Pioners
Gallina Pelada (Saldes) 2327m - Raiers
Els doterons (Saldes) 2173m-Raiers
Puigmal (Nuria) 2909 m - Raiers i Pioners
Finestrelles (Nuria) 2829 m - Raiers i Pioners
Noufons (Nuria) 2864 m - Raiers i Pioners
Nou Creus (Nuria) 2799 m - Raiers i Pioners
Pie de linfern (Nuria) 2869 m - Raiers i Pioners
Torreneules (Nuria) 2711 m- Raiers i Pioners
Pie del segre (Nuria) 2843 m - Raiers i Pioners
Pie de Setut (Nuria) 2867 m - Raiers i Pioners
Tossa de la Plana de Lies (Cerdanya) 1203 m - Clanets i Antics
Coma Extremera (Cerdanya) 2834m - Claners i Antics
El Tossal Bovinar (Cerdanya) 2841 m - Claners i Antics
Pie de Perafita (Cerdanya) 2752m - Claners iexclAntics
e 2000 a 3000 m
e 1000 a 2000 m
e 0 a 1000 m
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
C i M DE L A M u r r A i L A
la gesta Els expedicionaris al Pe-
draforca han tornat amb retard i
sha de desmuntar el campament
ragravepidament per complir amb els
horaris previstos per al retom amb
els autocars Dentre tots els cims
destaca la conquesta de les Agudes
grups de pares i mares de diferents
agrupaments shan unir per contrishy
buir a lassoliment del projecte
Dalt del cim totes les expedicions
shan fet una fotografia amb un
tros de pancarta Posteriorment
ajuntant totes les fotografiacutees es faragrave
un mural on shi podra llegir sen-
cera una frase especialment pensashy
da pet al moment i que tesumeix
lesforc i la voluntat dun projecte
daquesres caracteacuteristiques la suma
desforccedilos particulars suneix a les-
forccedil col-lectiu per assolir un proshy
jecte tan titanic com aquest El 3 0
anys 3 0 cims ha aconseguit que
tots els membres de tots els agrushy
paments i totes les unitats de las-
sociacio pugin conjuntament 3 0
cims darreu del pais reforccedilant el
valor del treball a la muntanya
despreacutes de molts mesos de treball i
planificaciocirc aconseguint que els
pares i mares de lassociaciocirc sim-
pliquin en el projecte que lassocishy
aciocirc es doni a conegraveixer arreu del
territori i que tots plegats en sor-
tim mes units despreacutes de celebrar
lany del 30egrave aniversari pie dacti-
vitats
Els 30 cims protagonistes
Leleccio dels 30 cims que es volien assolir es va fer per consulta popushy
lar Mitjancant una enquesta els agrupaments van triar els cine cims que
mes inquietuds els hi generaven ja sigui per popularitat tradicio reptes
personals valors paisatgistics o grau de difkultat De totes les deman-
des rebudes sen va fer una seleccio dels 30 mes votats Per tal de facilitar
Iascensio als 30 cims es van confeccionar 5 camps base que permetes-
sin agrupar expedicions i cims per la seva proximitat entre ells i alhora
permetre Iascensio a un cim a qualsevol membre dEscoltes Catalans ja
que aixi es garantia la possibilitat de tenir un ventall de cims aptes per
a tots els publics i edats Aquests camps eren el camp base del Valles (al
Corro dAmunt) que permetia fer Iascensio a cims de les serralades litorals
i prelitorals com el Turo de IHome el Matagalls i les Agudes el Montcau i
la Mola de Sant Llorenc del Munt o el Corredor i el Montnegre a Nuria on
shi van fer els principals cims de la seva olla a Prades que permetia les
excursions per la serra de Prades i el Montsantel camp base de Saldesdes
don es van pujar cims tan emblematics com el Pedraforca i a daltres de la
serra dEnsija o Cadi i finalment el camp base de la Cerdanya on shi van
fer quatre cims de la zona de la Tossa Plana de Lies i el Puigpedros Cal dir
que aquest ultim camp no era Iinicialment planejat sino que era el camp
base al Pallars i que permetia Iascensi6 als cims mes alts del Pirineu catala
pero per questions de seguretat i canvis meteorologies es van canviar els
cims i el camp base
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
FA ANYS
El moviment escolta ha estacirct sempre extrema-dament conscient de la importancia deducar la gentjove en un esperii que va moltmeacutesenllagrave de la simple praacutectica de la tolerancia i respecte per altres cultures Ha adoptacirct la neacutecessitacirct de fer que comprenguin i estimin la riquesa de lheregravencia cultural deis altres pobles perqueacute eacutes daquesta manera amb la praacutectica diaria de laprenentatge cultural queelsjoves senriquei-xen personalment
Trobada
organitzada per les reacutegions
escolta i guia europees cada
quatre anys entre el 1977 i el
1993 destinada a joves a
partir de 16 anys El primer
Eurofolk es va fer el 1977 a
Turquiacutea i van seguir despreacutes
el 1981 a Alemanya el 1985 a
Catalunya el 1989 a Italia el
1993 a Austria i el 1997 a
Begravelgica Actualment la
RoverWay nha pregraves el relleu
el 2003 a Portugal i el proper
2006 a Italia
Eurofolk85 Eis joves dEuropa a Catalunya
H an passat ja vint anys perograve
lagost de 1985 segur que
encara estagrave present a la meshy
moria dun miler i mig descoltes
darreu dEuropa que van viure a
Catalunya lexperiegravencia de lEuro-
folk Es tractaya dun camp intershy
nacional oficial de les regions euro-
pees escofia i guia que aquell estiu
coincidan amb lAny Internacional
de la Joventut va ser organitzat per
la Federado Catalana dEscoltisme i
Guiatge ( F C E G ) en un campament
aTorrebonica (Valles Occidental)
LEurofolk va ser la primera gran
acciograve internacional organitzada per
lescoltisme caacutetala i va significar una
oportunitat de donar a conegraveixer al
moacuten fins a quin punt la vitalitat esshy
colta catalana era una realitat A mes
tambeacute va suposar una oportunitat
de treball conjunt per a lescoltisme
catogravelic i lescoltisme laic que no es-
taven gaire habituats a fer-ho Tot
just lany abans un cop assumides
les competeacutencies en associacionisme
la Generalitaumlt havia reconegut ofici-
alment la F C E G i li havia concedit
la Creu de Sant Jordi en representashy
do de lescoltisme caacutetala La F C E G
shavia crear el 1977 en unificar-se
lescoltisme i el guiatge catalans en
un sol moviment escolta caacutetala
Durant dotze dies prop de
1800 nois i noies darreu dEuropa
van conviurc plegats aquesta expeshy
riencia intercultural per conegraveixer la
manera de ser de diversos paisos
enfortint lideai duna Europa mes
unida i solidaria - en un moment en
queacute lEstat espanyol encara era a les
portes de la futura Unioacute Cada un
deis set subcamps (Canigoacute Cadi
Montserrat Pedraforca Encantats
Puigmal i Montseny) que es van
organitzar tenia la seva propia idioshy
sincrasia determinada per les dife-
rents cultures que hi convivien
Amb lobjectiu daprendre una
tegravecnica i alhora muntar un espec-
tacle de cloenda cada matiacute tenien
Hoc tallets de maquillatge pantoshy
mima cap grossos i gegants tite-
lles magravescates muacutesica cant coral
castellers escenografia fotografia
i indumentaria Alhora motivades
per les inquietuds deis i les joves al
Uarg deis dies es van succeir divershy
ses taules de discussioacute al voltant de
temaumltiques com leducacioacute per a la
convivencia la Solidaritaumlt la cultushy
ra popular la pau el desenvolupa-
ment la participacioacute o Europa i eis
altres continents
Totes aquumlestes activitats mes la
inaugutacioacute i la cloenda les vetlles
de cada nit la Fira dintercanvis
el Mercat amb el seu caacuterter deis
artesans les danses populars el soshy
par internacional o la vetllada del
teatre van omplir el campament
de lEutofolk 85 de vida A mes a
mes una descoberta de Barcelona
com a primera activitat conjunta de
situacioacute i coneixenca de lentorn i
les descobertes en petits grups de
pobles a diverses comarques so-
vint acollits per agrupaments esshy
coltes van contribuir a fer coneacuteixer
Catalunya i la seva gent
Fa uns anys les regions eushy
ropees escolta i guia van veure la
neacutecessitacirct de modificar el nom i
la forma de lEurofolk entenent
que el seu concepte havia de set
reformulat per donar resposta a
les exigeacutencies de la joventut del
moment Despreacutes de lultima edi-
cioacute de lEurofolk el 1997 el 2 0 0 3
a Portugal li va prendre el relleu
la RoverWay que eacutes la seva suc-
cessora
Tot i aixi el nom Eurofolk a
Catalunya quedaraacute sempre lligat
a aquella aventura en queacute lescolshy
tisme caacutetala va demostrar la seva
majoria dedat posant la primera
pedra per al reconeixement intershy
nacional que sha aconseguit dat-
rerament El motor daquell esde-
veniment va ser una jove inquieta
i dinagravemica Es deia Rosa M Pujol
i encara no sabia que dos anys mes
tard assumiria la presidencia dEs-
coltes Catalans
Lescoltisme mundial eacutes el moviment juvenil meacutes gran del planeta
Amb gairebeacute 40 milions de
membres i presencia a prop
de 160 paisos deis cinc
continents lescoltisme
permet viure laventura
internacional cada any a
joves darreu del moacuten siguiacute
acollint un grup dun altre
paiacutesfent una ruta fora de
casa duent a terme un
projecte de cooperacioacute al
desenvolupament o particishy
pant a un camp internacioshy
nal
19
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
escoltescatala PIS l Ta rdo r2005
Aquesta tardor rexperieacutencia Viexclnt-i-tres persones analitzen
conjuntament els 30 anys de lAssociacioacute
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
escoltescatalans
dEscoltes Catalans en un llibre Molt poques associacions catalanes han t ingut la seva historia analitzada com no fa el
ll ibre que apareixeraacutea les llibreries aquesta tardor Es tracta del vo lum Escoltisme laic i
transformado social ^experiencia dEscoltes Catalans publicat per Eumo Editorial dins la
col-leccioacute Interseccions que conteacute setze escrits que recorren els elements clau histories
socials pedagoacutegics i organitzatius per entendre els 30 anys de recorregut dEscoltes
Catalans des que les associacions i agrupaments que la precedien la van fundar
E l llibre ha estacirct impulsacirct des de la Fundacioacute
Escolta Josep Carol i lhan eacuteditacirct en Raiil
Adroher antic preacutesident de la Fundacioacute
lEduard Vallory actual preacutesident i lElena J i shy
meacutenez coordinadora de Poliacutetica de Joventut
d EC Un total de 23 persones entre antics i
actuaacuteis responsables de lAssociacioacute han estacirct
els encarregats de donar diverses visions entre
les quais hi ha el procircleg del preacutesident del Parla-
ment i antic veguccedilr de Reus dEscoltes Catashy
lans Ernest Benach i lepiacuteleg de la secretaria
general de Joventut i antiga presidenta d EC
Marta Rosagraves
Com sexplica a la introduccioacute aquest no eacutes
un llibre dhistocircria tocirct i que parla dhistocircria El
que es preteacuten amb aquest llibre eacutes explicar eacuteleacuteshy
ments que permetin entendre el perqueacute de la
creacioacute i els inicis dEscoltes Catalans aixi com
els diferents moments daquests darrers 30
anys per tal que la reflexioacute sobre les raons
daleshores pugui servir per repensar lavui La
foacutermula que els editors han emprat ha estacirct dishy
vidir el llibre en quatre grans blocs per tractar
dels inicis de la identitat pedagoacutegica de levo-
lucioacute associativa i de Iaposta actual amb la seva
projeccioacute de futur
Els inicis eacutes un bloc compost per cinc capiacute-
tols Lobre en Joan Josep Rotger que va presishy
dir lAssemblea fundacional d EC el desembre
de 1974 explicant el procegraves que es va seguir A
ell el segueixen en Raiil Adroher primer
comissari general que tracta
dels fonaments ideacuteologies de
la nova associacioacute la Carme
Giralt antiga presidenta explishy
ca laportacioacute que va significar
coeducacioacute en Josep M
Villena antic comissari geneshy
ral desgrana els primers anys
fins a la deacutecada dels 80 i lAlbert
Agusti antic preacutesident analitza
la crisi dels 80 i la consolidado
associativa Aquumlestes visions
posen de relleu elements noveshy
dosos sobre el com va ser possible la creacio
d EC i el seu desenvolupament des de les tradi-
cions de les tres associacions fundadores Ger-
manor de Minyons de Muntanya Germanor de
Nois i Noies Guies i Boy Scouts de Catalunya
aixi com dels agrupaments independents provi-
nents de N I N E
El segon bloc La identitat pedagoacutegica conteacute
un sol capiacutetol a carree de lAntoni Zabala i lAr-
tur Parcerisa antics responsables dEscoltes Catashy
lans i avui pedagogs reconeguts En ell els autors
fan un recorregut pel procegraves dinnovacioacute metoshy
doloacutegica que va caracteritzar la creacioacute i els prishy
mers anys dEC com a resposta al recurrent de-
bat entre els qui volen romandre fidels a la
fradicio i els qui la volen superar El capiacutetol mosshy
tra com es va generar una identitat pedagogravegica
propia i original tant enfront del desenvolupashy
ment de lescola activa com del naixement del
llavors incipient moacuten de lespiai catogravelic
Tercerament hi trobem el bloc Levolucioacute assoshy
ciativa amb quatre capiacuterols que recorren el final
dels 80 i tota la deacutecada dels 90 Linicien la Rosa
M Pujol i en Josep Loacutepez antics presidents que
ttacten del canvi que va fer lAssociacioacute a partir
de 1987 en especial pel que fa a la seva renovashy
do oberrura a la societat i internaciona-
litzacioacute Segueixen en Josep Riera i en
Ricard Alonso ambdoacutes antics responshy
sables pedagogics i directors de lEscola Forshy
ca que es centren en el treball de la formacioacute
de caps i de lactualitzacioacute pedagogravegica que es
va dur a terme El desenvolupament dels
serveacuteis i lestructura de suport professional
aixi com la creacioacute de la Fundacioacute Escolta
Josep Carol lanalitzen la Fina Sala antiga
presidenta i lIsidre Vallegraves i en David Peacuterez
antics comissaris Teenies I tanquen el bloc en
Ferran Benach antic confissati de Vegueries i
president i lEduard Vallory antic cap de Relaci-
ons Exteriors parlant sobre com es va definir la
renovacioacute del projecte associatiu i Iaposta terrishy
torial
El bloc final Laposta actual i la projeccioacute de
futur va a carree de tres actuals tesponsables asshy
sociates la Marina Gay lElena Jimenez i en
Ricard Garcia que juntament amb la presenshy
tado del llibre que signen el president i la
vicepresidenta Josep M Rodeacutes i Laia Alco-
ber arrodoneixen aquesta excellent visioacute de lex-
periegraveneia acumulada en les tres deacutecades dun
projecte que manteacute tota la vitalitat i vocacioacute de
transformacioacute social
gt Podeu adquirir el llibre a partir del 30 de novembre a qualsevol llibreria o demanar-lo a la Fundacioacute Escolta Josep Carol i us lenviarem
Telf 932689111 fundaciojosepcarolorg
21
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
escoltescatala PIS -LOR 2005
La interculturalitat lunie demagrave possible
A mb la voluntat de transformacioacute social que caracteritza la nostra asshy
s o c i a c i lequip dTntercuIturalitat dEscoltes Catalans va neacuteixer fa
un any i mig dins lAgravembtt Pedagogie amb lobjectiu deacute geacuteneacuteracirct in-
quietuds i donar suport als agrupaments per tal que la interculturalitat
sigui una realitat en la seva tasca educativa La progressiva diversitat cultu-
ral de la nostra societat no ha comportacirct perograve gaire espais per compartir
sigui dintercanvi de reunioacute o de creacioacute conjunta daccions i deacutecisions
En canvi cteiem que els nostres agrupaments soacuten un espai idoni per a la
convivegraveneia intercultural un espai que fins i tot pot anar mes enllagrave
daquesta convivegraveneia donat que lobjectiu a llarg termini d EC eacutes la
transformacioacute social
Avui la meitat dels agrupaments escoltes d EC tenen infants dorigen imshy
migracirct principalment ptocedents de Sud-amegraverica i del Magrib tot i que
la proporcioacute que tenen eacutes encara baixa en relacioacute a la quantitagrave dinfants
dorigen immigracirct que viuen als batris i pobles on es troben els nostres
agrupaments La proporcioacute disminueix quan augmenta ledat eacutes a dir en
el cas de joves i caps Aquests fets ens duen a una seacuterie de preguntes La
difusioacute del nostre projecte educatiu arriba a tothom hi ha grups socials
que queden al marge daquesta difusioacute i si fos aixi per quin motiu Ens
queda doncs carni pet tecoacuterrcr perograve lesforccedil dels agrupaments i el suport
dels equips dEscoltes Catalans fa que cada cop es generin mes i millors
eines perquegrave a la nostra Associacioacute la interculturalitat es treballi des de
totes les vessants La tasca en aquest camp eacutes diversa i multiple i us en
podem mostrar alguns exemples que parlen per si sols
Jara Henar Anna Mateo
Clara Foz i Nuria Goacutemez
Equip d ln te rcu l tu ra l i ta t dEC
AE Mintaka (Teiagrave) Diverses i iguals des de fa molts anysl
Aquest agrupament ja no recorda
quan van entrar al eau els primers
membres dorigen immigracirct io fills
i filles de families immigrades A
Teiagrave lassentament de la poblaciocirc
dorigen africagrave es produi abans que
a dalttes zones de Catalunya a
ptincipis dels anys 90 El cert eacutes que
les activitats obertes al carrer i el fet
de ser un agrupament proper i im-
plicat en la vida col-lectiva van aju-
dar a que fossin i siguin un agrupashy
ment amb membres dorigens
diversos Ara comproven com tots i
totes son tots iguals i tots diferents
amb les especificitats i originalitats
de cada persona
AEPere Rossellocirc (St Gervasi-Barcelona) Una unitat de pioners on la interculturalitat eacutes una realitat
Al curs 2 0 0 4 - 2 0 0 5 es va iniciar la
col-laboraciocirc amb el Centre desta-
da limitada Al-Qantara un centre
residencial de MEINAS (menors
estrangers indocumentats no acom-
panyats) Lobjectiu eacutes donar a co-
negraveixer a aquests joves una opcioacute de
Heure diferent a lhabituai i potenshy
ciar lintetcanvi cultural entte tots
els membtes de la unitat LAE Pere
Rosselloacute va ser limpulsor daquesta
experiencia i dos joves del Centre
es van incorporar a la unitat de Pishy
oners convertint la unitat en un
espai de veacuteritable convivegraveneia inshy
tercultural
Pioners i caps de ГАЕ Pere Rosselloacute laquoEl fet que siguin amb
nosaltres el Mohamed i lAhmed
eacutes una experiencia nova i molt inshy
teacuteressant per a l agrupament que
ens ha permeacutes aprendre coses dal-
tres persones que no es troben en
una situado tan favorable corn la
nostra en la ciutat on vivimraquo
Col-laboracioacute entre Escoltes Catalans i Nous Catalans (associacioacute de persones
dorigen llatinoamericaacute federada a FEDELATINA)
El fet de treballar en xarxa amb
daltres associacions que treballen
la interculturalitat ens ajuda a
augmentar les eines per assolir el
repte de la interculturalitat a la
nostra associacioacute Aixiacute dones hem
iniciat col laboracions amb associshy
acions educatives juvenils associshy
acions dorigen immigrat io assoshy
ciacions culturaacuteis Un exemple eacutes
la col-laboracioacute amb Nous Cata-
lans una associacioacute de membres
dorigen llatinoamericaacute per tal de
difondre el projecte educatiu dEsshy
coltes Catalans al col-lectiu llatishy
noamericaacute
Nous Catalans La Asociacioacuten
Nous Catalans estrecha lazos con
Escoltes Catalans La intencioacuten
del convenio es facilitar un espacio
donde los joacutevenes de origen latinoshy
americano puedan divertirse y a la
vez aprender la geografiacutea del paiacutes
donde viven y su cultura
AEJaume I (St Andreu-Barcelona) Un projecte comunitari
Amb la finalitagrave de crear una xarxa
comunitagraveria lAgrupament eacutes una
de les entitats impulsotes del Proshy
jecte SURT Lobjectiu eacutes tteballar
conjuntament per pal-liar la desi-
gualtat social del barri especialment
la que es produeix dins del col-lectiu
infantil i juvenil Per aixograve volen
que tota la ciutadania de Sant
Andreu participi en el projecte i
crear espais reals de diagraveleg i activishy
tats educatives obertes a qualsevol
ciutadagrave de Sant Andreu
Meri Such cap dAgrupament
laquoLAE Jaume I en el mare de la
seva acciograve educativa i de la seva
implicacioacute social eacutes un particishy
pant i creador del Projecte SURT
un projecte comunitari de Sant
Andreu que promou la igualtat
doportunitats de totes les persones
del barri a partir del treball socio-
educatiu comunitariraquo
27
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
p r o j e c t e [ o v e b ccedil n p r o p o s a d e m a n a e x p r e s s a t 1
digues la teva en els espais de deacutebat que obre el Conseil de la Joventut de Barcelona (CJB) bull participa a les jornades que es faran als districtes bull inscriu-te en un dels grups de treball del Conseil de Cent Joves bull respon el questionari que rebragraves a casa teva
w w w i o y e b c n n e t
AJUNTAMENT DE BARCELONA REGIDORIacuteA DE JOVEN
Vull col-laborar amb els projectes de suport
a lescoltisme que impulsa Amescoltes
O Col - laboran t c o m a exper t en
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o m a t e r i a l de
(EXEMPLE CEDMT O DONANT UN BEuml IMMOTILE CCDINT O DONANT UN TERENY DACAMPATIA )
O Rea l i t zan t una a p o r t a d o e c o n ograve m i c a de
O 3 0 euro (representa 008 euro diaany)
O 60 euro (representa 016 euro diaany)
O 100 euro (representa 027 euro diaany)
O 3 0 0 euro (representa 082 euro diaany)
O (una altra quantitat)
Forma de pagament
Un sol eop
O Fareacute una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328
O P e r domic i l iado bancagraveria (nosaltres carregarem la quantitat que senyalis)
O A n u a l m e n t
Nomeacutes per domiciliado bancagraveria Ens posarem en contacte amb tu per notificar-te quan et carregarem la teva aportado econogravemica SI desitges donar de baixa la donado anua envia un mail a amesL-ulIcsirr ]useptarolorq o truca al 93 268 91 11
Domiciliado bancagraveria
Banc o Caixa
Nuacutem de compte I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Entitat Oficina DC Codi de compte
Signatura
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes
a m e ^ G ^ l t e V xarxa de supoacuteYt a escolflsjca^alans
lt laquo r bull i f - Iuml ^
C o n t r iuml b u l r iuml t a bull e d u c a r ecirc n la c i u t a d Eacute m i a
iuml t - A d h e r e i
S P l
escoltes catalans lassodano laica de lescoltisme catalagrave
httpwwwescoltesorg
Fundado Escolta
JOSEP CAROL
httpwwwjosepcarolorg
Com adherir-se a Amescoltes
gt per internet wwwamescoltesorg (adhesioacute en linia)
gt telegravefoni 93 268 91 11 fax 93 268 91 13
gt per correa postal
Amescoltes-Xarxa de Suport
a Escoltes Catalans
Fundado Escolta Josep Carol
Mare de Deacuteu del Pilar 16-18
08003 Barcelona
B u t l l e t a d adhes ioacute a Amesco l tes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans
DADES PERSONALS
Nom i Cognoms
Entitat
Si actuacutees en nom duna entitat empresa o organiuacioacute mtrodueix aqui el seu nom complert i a partir daleshores introdueix el formulari amb iacutees seves dades
NIF o CIF
Per la teva desgravado fiscal necessitem el NIF o CIF i
Data de naixement
adreccedila
Ad reccedila
Poblado
Codi Postal
Telefons
Correu electronic
Professioacute
Podem posar el teu nom en el l l istat de membres dAmescoltes
pub l i ca t en la plana web siexcl O NO O
Si has estacirct mai escolta o guia omple les seguumlent preguntes
Quina eacutes la teva associacioacute escolta dorigen
Quin eacutes el teu agrupament dorigen
Les teves dades sincorporaran a u f i txcr automatitzat i confidencial dAmescoltes Quan ho desitgis podras accedir-hi rectificar-Iacutees o cancel-lar- les trucant al 93268911
0 per correu ordinari al CMare dt Deu del Pilar 16-18 08003 Barcelona
Amb la teva adhesioacute decideixes dona
suport public al projecte associati
1 educatiu dEscoltes Catalans Ladhesioacute eacutes un acte voluntan de suport i no obliga a realitzar cap donacioacute
O Vull rebre la revista escoltes catalans La revista escoltes catalans sedita dos cops a lany i recull informacions i articles dopimo sobre les principals activitats i projectes dEscoltes Catalans i Amescoltes
O Vull rebre el butlletiacute electronic dAmescoltes
El butlletiacute electronic tinforma trimestalment sobre els principals projectes dAmescoltes