ESCRIPTORS I OBRES CARASTERISTIC DE LA NARRATIVA VALENCIANA DESDE ELS ANYS 70 FINS L’ACTUALITA

Literatura del anys 70:

Joan Francecs Mira.

Bou de foc(1974)

. (primera part, capitol IV)

No hi havia ningú, al Bar Talisman. La dona, amb els braços recolzats sobre la barra, tot el cos tirat endavant, el mirà amb des confiança. L’esquena i el cul dins l’espill dels prestatges de les botelles, un cul ample i rodó com en el quadro aquell de la Història de l’Art per fascicles, només que l’espill no és tan gran i la dona és més vella, rossa tenyida amb els ulls pintats, una gran ombra blava verdosa i la boca molt molt exagerada, pensa, es pinten tant perquè volen semblar més joves, però aquesta deu estar retirada, si no no faria de cambrera de barra un divendres de matí. Igual que en el quadro aquell famós de Monet, o Manet, encara els confonc, els impres sionistes. La diferència és que no hi ha ningú, al Bar Talisman, i que es poden llegir perfectament els noms de totes les begudes, de les botelles de colors que hi ha darrere de la dona a banda i banda de l’espill.

LITERATURA DEL ANYS 80

Maria Barbal.

Pedra de tartera(1985)

Es veia prou que a casa érem molts. I devia de sobrar algú. Jo era la quinta de sis germans i, segons deia la mare, havia arribat perquè Déu havia volgut i s’ha d’acceptar allò que Ell envia. La Maria, que era la primera, feia més de mestressa que la mare mateixa, el Josep era l’hereu i el Joan era al seminari. Els altres tres més petits, havia sentit dir un ramat de camins que donàvem més feina que benefici.

Narrativa actual.

Àngels Moreno

Malson(2001)

Irene deixa caure sobre els seus muscles el batí de llana bermell, introdueix els peus en les càlides sebatilles del mateix color i, nerviosa ja s’afanya a eixir del domitori per atendre la insistent crida de colps en la porta.

Pren instintivament l’interruptor del llum oblidant que no hi ha subministració i enfila els amples graons que la separem del bestíbul.

LOLI SEBASTIAN ESTEFANIA RUBIO MARIA LÓPEZ