Església · 2018. 11. 9. · DADES BÀSIQUES DE LA SUBSCRIPCIÓ PERIÒDICA A FAVOR DE...
44
Església de tarragona Núm. 306 Setembre -Octubre 2018 Quinta època
Transcript of Església · 2018. 11. 9. · DADES BÀSIQUES DE LA SUBSCRIPCIÓ PERIÒDICA A FAVOR DE...
Església de tarragona
Núm. 306 Setembre -Octubre 2018
Quinta època
DADES BÀSIQUES DE LA SUBSCRIPCIÓ PERIÒDICA A FAVOR DE L’ESGLÉSIA CATÒLICAOrdre de domiciliació de càrrec SEPA
Mitjançant la firma d’aquesta ordre de domiciliació, el subscriptor autoritza l’Arquebisbat / Bisbat o parròquia a enviar al banc del subscriptor aquesta ordre perquè carreguin al compte la quantitat assenyalada. El subscriptor podrà sol·licitar la devolució. Aquesta haurà de sol·licitar-se dins de les vuit setmanes que segueixen a la data de càrrec al compte del subscriptor.
Cognoms/Surname
Nom/Name
NIF / DNI
Domicili/Adress
Núm. Esc. Pis/Number, stairs, floor
CP/Postal Code Població/City
Província/Town
País/Country
Telèfon/Phone
Banc o Caixa/Bank or savings bank
Domicili/Adress Núm./Number
CP/Postal Code Població/City
Província/Town
Número de compte IBAN Codi europeu Banc Sucursal Dígit Control Número de compte
E S
Se subscriu amb la quantitat de ...................................... euros al
□ Mes □ Trimestre □ Semestre □ AnyA favor del finançament de l’Església catòlica, desitjant col·laborar des d’avui(Dia) ......................... (Mes) .......................... (Any)...........................
□ Arquebisbat/Bisbat de .........................................................................................
□ Parròquia de (nom) .............................................................................................
Població de ...........................................................................................................
(Marqui amb una Xl’opció escollida)
Desitjo rebre un certificat per a desgravar de l’IRPF
□ Sí □ NoFirma del subscriptor
De conformitat amb el Reglament Europeu de Protecció de Dades, el subscriptor presta el seu consentiment exprés perquè les seves dades siguin tractades per a gestionar la seva subscripció. Les dades del subscriptor en cap cas seran cedides a tercers, llevat d’obliga-ció legal. El termini de conservació de les dades vindrà determinat per la relació que el subscriptor mantingui amb l’Arquebisbat / Bisbat o parròquia escollida. Pot exercir els seus drets (accés, rectificació, cancel·lació, limitació, portabilitat i oposició) dirigint-se per escrit al responsable del tractament. Aquest Butlletí de subscripció està adaptat a la normativa d’Adendos SEPA (zona única de pagaments).
Butlletí de subscripció | 11
SUMARI Església de tarragona
Edita: Arquebisbat de Tarragona
Director: Santiago Grimau
Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Anna Robert
Secretaria: Montse Sabaté
Assessorament lingüístic:Montserrat Creus
Fotografia: Mitjans de Comunicació Socialde l’Arquebisbat de Tarragona
Redacció, administració, publicitat i subscripcions: c/ Pla de Palau, 2
CP: 43003 Tarragona
Telèfon: 977 233 412 (ext. 228)
a/e: [email protected]
web: www.esglesiadetarragona.cat
Subscripció anual:(6 números): 13,00 €
Subscripció anual Europa: (6 números): 30,00 €
Preu unitari: 2,50 €
Imprimeix: Impremta Torrell - Reus
Dipòsit legal: T-14-1988
Publicada amb la col·laboració
Els articles publicats a Església de tarragona expressen solament l’opinió dels seus autors
Quinta èpocanúm. 306Setembre-Octubre 2018
04 El BlocOlor d’ovella
05CapçaleraCanonització dels beats Pau VI i Òscar Romero
06EducacióL’ètica del professional docent:un compromís humanístic
12TarraconenseReunió n. 228
13JoventutEls joves inicien el nou curs pastoral a Altafulla
14In memoriamHan traspassat a la casa del Pare,Mn. Jordi Gual, Mn. Enric Sánchez, Montserrat Roig (laica amb missió pastoral) i Mn. Agustí Segura
16 Papa Francesc«Dir no a l’abús, és dir enèrgicament no a la qualsevol forma de clericalisme»
20ArtIconografia de santa Tecla a la Catedral de Tarragona
29ComunitatsRelleu a la Casa de Misericòrdia de Reus
Els Pares Paüls s’acomiaden de la Parròquia de la Immaculada de Reus
33NotíciesOrdenació presbiteral de Mn. Antonio Rodríguez Moreno
La fe i a la devoció pel Sant Crist omple els carrers de Cambrils
36AHATLa Biblioteca auxiliar de l’Arxiu Històric Arxidiocesà
42JornadaGermanor 2018
Vocacions
8 Entrevista a Mn. Javier Vilanova
i Mn. Jaume Gené
Any Vidal i Barraquer
38 Actes commemoratius a Montblanc i Cambrils
Tarragona missionera
26 DOMUND 2018
DADES BÀSIQUES DE LA SUBSCRIPCIÓ PERIÒDICA A FAVOR DE L’ESGLÉSIA CATÒLICAOrdre de domiciliació de càrrec SEPA
Mitjançant la firma d’aquesta ordre de domiciliació, el subscriptor autoritza l’Arquebisbat / Bisbat o parròquia a enviar al banc del subscriptor aquesta ordre perquè carreguin al compte la quantitat assenyalada. El subscriptor podrà sol·licitar la devolució. Aquesta haurà de sol·licitar-se dins de les vuit setmanes que segueixen a la data de càrrec al compte del subscriptor.
Cognoms/Surname
Nom/Name
NIF / DNI
Domicili/Adress
Núm. Esc. Pis/Number, stairs, floor
CP/Postal Code Població/City
Província/Town
País/Country
Telèfon/Phone
Banc o Caixa/Bank or savings bank
Domicili/Adress Núm./Number
CP/Postal Code Població/City
Província/Town
Número de compte IBAN Codi europeu Banc Sucursal Dígit Control Número de compte
E S
Se subscriu amb la quantitat de ...................................... euros al
□ Mes □ Trimestre □ Semestre □ AnyA favor del finançament de l’Església catòlica, desitjant col·laborar des d’avui(Dia) ......................... (Mes) .......................... (Any)...........................
□ Arquebisbat/Bisbat de .........................................................................................
□ Parròquia de (nom) .............................................................................................
Població de ...........................................................................................................
(Marqui amb una Xl’opció escollida)
Desitjo rebre un certificat per a desgravar de l’IRPF
□ Sí □ NoFirma del subscriptor
De conformitat amb el Reglament Europeu de Protecció de Dades, el subscriptor presta el seu consentiment exprés perquè les seves dades siguin tractades per a gestionar la seva subscripció. Les dades del subscriptor en cap cas seran cedides a tercers, llevat d’obliga-ció legal. El termini de conservació de les dades vindrà determinat per la relació que el subscriptor mantingui amb l’Arquebisbat / Bisbat o parròquia escollida. Pot exercir els seus drets (accés, rectificació, cancel·lació, limitació, portabilitat i oposició) dirigint-se per escrit al responsable del tractament. Aquest Butlletí de subscripció està adaptat a la normativa d’Adendos SEPA (zona única de pagaments).
Butlletí de subscripció | 11
3
El BlocAntoni Coll Gilabert, periodista
Pa p e r s p i n ta t s · Pi n t u re s · Ar t i c l e s n ete j a · Mo q u ete s · Ma te r i a l d e c o ra c i ó · B el l e s Ar t s
Av. Ramón y Cajal, 12 - Tel. 977 21 11 64 · Fax 977 92 06 24 [email protected]
.comercialpadrell.com
50anys
1963-2013
En una famosa intervenció el papa Francesc va dir que el sacerdots han de fer «olor d’ovella»,
és a dir que han de ser molt propers als seus fidels.
Estic segur que Mn. Antonio Rodríguez Moreno, ordenat pel Dr. Jaume Pujol el passat 9 de setembre, complirà aquest desig. Quan era escolanet al seu poble de Palència, va ser escollit al pessebre vivent per fer de pastoret i li van carregar un petit cabrit al coll. Un cabrit viu, que li costava subjectar. Ja devia fer olor d’ovella. I a la targeta d’invitació per la seva ordenació va voler posar la imatge de Jesucrist com a bon pastor.
Els periodistes no el vam conèixer de petit, ni tampoc quan es va convertir en un exitós agent d’assegurances a qui com a premi per ser dels millors venedors l’empresa li pagava llargs viatges, a Sudàfrica, Xina, Argentina... Potser va sortir als diaris com a president de l’Associació de Diabètics, malaltia amb la que conviu fa molts anys. Sobretot el coneguérem com a regidor socialista de l’Ajuntament de Tarragona per la seva activitat tenint cura dels espais públics.
Des d’ara serà bon pastor, fent tàndem amb Mn. Norbert Miracle, a la parròquia de El Vendrell. Als 51 anys comença una nova vida que, d’alguna manera, és continuació sublimada de la seva actitud de servei que l’ha caracteritzat sempre.
Olor d’ovella
Edt
4
Capçalera
Canonitzacions dels beats Pau VI i Òscar Romero
Enric Mateu i Usach, pvre. Estudiant en Béns Culturals de l’Església a Roma
Edt
La vida a Roma dona moltes oportunitats de viure l’experiència de l’Església Universal, i un d’aquests
moments és la celebració de les canonitzacions. El passat diumenge 14 d’octubre la plaça de Sant Pere del Vaticà estava plena de gom a gom. Alguns fidels de l’arquebisbat de San Salvador m’explicaven que hi eren des de les 5 del matí, per poder trobar un lloc òptim i el més a prop possible per tenir una vista millor, i sobretot per poder saludar el Papa. Mirant al meu voltant, feia goig veure tanta gent que amb gran devoció volia viure un moment important en les seves pròpies vides, la de les seves diòcesis i països, però sobretot la vida de l’Església que peregrina acompanyats pels nous sants i santes, que esdevenen estímul i testimoni per donar la vida pel Crist.
En aquesta celebració van ser 7 homes i dones del Crist, de diferents procedències, però sobretot cadascun d’ells amb una missió i un testimoniatge concret en les seves vides. Una curiositat: llegint el llibret per seguir la celebració es podia veure que alguns noms d’aquests nous sants havien estat beatificats pel papa Pau VI. Si desgranem la missió de cadascun d’ells en petits flaixos hi trobem primer de tot el papa Pau VI, per tots conegut, com també
l’arquebisbe Mons. Òscar Arnulfo Romero. Després hi havia dos preveres: Francesco Spinelli, diocesà de Bergamo que va fundar la comunitat de les Germanes Adoratrius del SS. Sagrament i Vincenzo Romano, diocesà de Nàpols, rector de poble que amb gran estima i dedicació va ajudar infatigablament la seva gent, sobretot en els moments de més duresa quan tot va quedar destruït per l’erupció del Vesubi.
També hi trobem dues religioses: Caterina Kasper, d’Alemanya, que va fundar la primera casa pels pobres del país l’any 1848. Acció caritativa i evangelitzadora que s’ha estès a diferents països. I Nazarina Ignacia March, de Mèxic, fundadora de les Missioneres Croades de l’Església, dedicades a l’evangelització i caritat envers els més febles. I l’últim sant de l’Església que, amb llibertat diria, és molt significatiu en aquests moments (cal tenir present que durant aquest mes hi ha el Sínode de Joves, i l’emoció de tots dos actes eren ben presents a la plaça), és el del jove laic Nunzio Sulprizio, que a l’edat de 19 anys i després de quedar orfe a la infantesa i patir els maltractaments de part del seu oncle matern, portarà el consol i l’ajuda als altres enmig dels seus amics, oferint la seva malaltia i patiments a «l’Eucaristia i a la Verge Maria».
55
educació
L’ètica del professional docent: un compromís humanístic
Joan Llatse López, mestre i filòsof.Director de l’Escola Joan XXIII de Bonavista
Els docents viuen avui en una societat en què ni els representants polítics ni les elits culturals i intel·lectuals estan seguint els codis marcats
i no són un model per aquells a qui han de guiar o representar. Podem exigir requeriments morals màxims als docents quan els criteris ètics no són suportats per la majoria de la societat?
En el docent, l’ètica professional no és una simple deontologia; és un compromís vivencial que va més enllà de la norma escrita i que ha de fer-se efectiu en la teoria i en la pràctica.
Si bé entenem la tasca del docent com la d’acompanyar l’alumne a créixer cognitivament, afectivament, moralment i espiritualment de manera integral, cal remarcar que aquesta no és una tasca senzilla ja que la seva acció es desenvolupa en escenaris molt canviants que impedeixen establir normes concretes, essent a més la seva tasca avaluada per un bon grapat de persones, ja que l’acció del docent intervé en la vida de l’estudiant, la dels seus pares i altres parents i amics, massa sovint des del desconeixement.
Són molts els que equivocadament entenen que per tenir èxit en la vida cal una bona educació tècnica, res més lluny de la veritat. L’autèntica educació,
a més de capacitar l’alumne tècnicament, ha d’ajudar-lo a experimentar, a sentir el procés integral de la vida. La tècnica i la reflexió es completen durant el procés formatiu de les persones, el docent ha de portar l’alumne a descobrir el per a què del coneixement.
L’acció educativa té com a primer principi tenir cura de l’alumne, el docent es converteix en un servidor públic, en una persona que és conscient dels seus drets, però també dels seus deures amb la societat. El docent passa a ser model per als discents, companys i la institució a la que representa i per a tot el teixit social on desenvolupa la seva tasca.
L’acció docent es fonamenta en concepció quatripartita de la naturalesa humana. La social, en la que l’ésser humà no és autosuficient i requereix dels altres per sobreviure. La dinàmica, en la que l’ésser
6
humà és un ésser inacabat, en constant canvi. La històrica, en la que l’ésser humà conserva el seu passat i el projecta cap al seu futur i la transcendent, en la que l’ésser humà, en el seu sentit més profund, l’entrega a la cerca de la plenitud de la veritat. En aquest darrer punt, el docent cristià ha de promoure la fe cristiana i ajudar l’alumne a trobar el Senyor.
La projecció del docent sobre la societat fa necessària que la seva formació vagi acompanyada de sòlids coneixements d’ètica per poder ponderar justament les implicacions de les seves accions envers si mateix i envers els altres.
El docent ho és per la seva forma de ser, per la manera com diu les coses i per com les fa i la seva virtut és la prudència.
La prudència requereix una constant cerca de la veritat des de la humilitat, ja que no ho sap tot, ha de ser educador i educand simultàniament, també des de la justícia, la temprança i la fortalesa amb un bon autodomini i equilibri de l’ànim i les emocions i sempre des del respecte a la individualitat i la diferència amb una especial cura de la intimitat de la persona i les seves vulnerabilitats
La transcendència de l’acció docent fa que segons sigui el seu exemple com a persona i com a professional, s’eternitzi en els seus alumnes tant pels coneixements com per les seves actituds. Tal com postula Kolvenbach «l’autèntic criteri per avaluar els resultats no és el que els estudiants facin, sinó el que acaben sent i la responsabilitat cristiana adulta amb què treballin en el seu futur, en favor dels seus propers i del seu món» (Kolvenbach, 2008).
Docents ben formats, tant en la seva dimensió tècnica com en la reflexiva, aconseguiran millors alumnes i millors professionals que faran de la societat un lloc millor on tota acció estigui guiada pel bé comú.
Contribuir a la felicitat dels altres és la forma més solidària d’obtenir la pròpia felicitat. Educar, sense cap mena de dubte, és humanitzar.
En el docent, l’ètica professional no és una simple deontologia; és un compromís vivencial
Edt
7
vocacions
Mn. Javier Vilanova Pellisa, nou rector del Seminari Major Interdiocesà:
«El do que han rebut els nostres seminaristes és immens i l’Església confia i espera molt d’ells»
Mn. Javier Vilanova Pellisa (La Fatarella, 1973) és prevere del bisbat de Tortosa des de 1998.
L’encàrrec de rector del Seminari Major Interdiocesà el compagina amb el de rector del Seminari Diocesà de Tortosa, delegat diocesà de Pastoral Vocacional i el de rector de les parròquies d’Alfara de Carles i del Sagrat Cor de Jesús de la Raval de Cristo (Roquetes). A més, és missioner de la Misericòrdia per nomenament del papa Francesc. Des de feia dos anys era el Director espiritual del Seminari Major Interdiocesà.
Conversem amb ell amb motiu d’aquest nou nomenament.
—El passat mes de juliol va ser nomenat rector del Seminari Major Interdiocesà. Com afronta aquest nou servei?
Les dos primeres paraules que han ressonat en el meu cor són aquestes: goig i honor. És un goig poder acompanyar els nostres seminaristes com a formador. La seva alegria d’entregar la vida al Senyor ens contagia a tots d’una gran il·lusió. I a la vegada és un honor veure els talents i les capacitats que Déu ha donat a cadascú d’ells.
Estic molt agraït al Senyor que per mitjà dels bisbes de la Tarraconense hagi pensat en mi en fer aquest servei
tan apassionant i de tanta responsabilitat. L’equip nou de formadors comptem amb l’ajuda de Déu i de la Verge Maria.
—Ser al capdavant d’una institució com el Seminari Major és una responsabilitat per a l’Església del present i futur...
Ho comparteixo plenament. Els futurs pastors han d’estar ben preparats per entregar-se totalment al Crist i a la seva Església. Els formadors tenim una important missió en la que se’ns demana estar molt a prop dels seminaristes per ajudar-los a fer un bon
camí de discerniment i de creixement en la vocació rebuda. També sabem i veiem que no estem sols, l’Esperit Sant està guiant-nos en la missió. És també molt important el testimoni que ells poden rebre de tots aquells que estem fent camí amb ells cap al sacerdoci.
El sacerdot ha de ser un home d’esperança. Hem de tenir una mirada de fe davant la situació del món i de l’Església
Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn
8
Per tant, és gran la responsabilitat que tenim perquè és immens el do que els nostres seminaristes han rebut i també és molt el que l’Església confia i espera d’ells.
—Quina importància tenen aquests anys de formació per als seminaristes?
És de gran importància pels seminaristes aprofitar al màxim el temps de seminari que el Senyor els regala. El primer any, el propedèutic és molt important per la seva adaptació i per fer un primer discerniment de la vocació. Els dos anys següents, el discipulat, el jove va avançant en aquest camí de seguiment del Mestre. Els tres anys següents és l’etapa configurativa, és van configurant en el Crist al qui han de servir en nom d’Ell al poble que se’ls confiarà. Durant aquest temps van treballant i madurant en els camps de la seva personalitat, espiritualitat, estudi i vida comunitària. Després dels 6 anys de vida al Seminari els queda l’últim any que és el de Pastoral,
any on comencen a posar-se més directament al servei del poble de Déu.
—Des de feia dos anys era el director espiritual del SMI, fet que li ha permès conèixer millor els seminaristes. Creu que és positiu per al seu nou càrrec?
És molt positiu. Veig que en la direcció espiritual el seminarista
troba un acompanyant en la seva vida interior. També estic experimentant que aquests dos anys d’acompanyament m’ajuden ara que els seminaristes continuïn tenint la predisposició i la confiança de deixar-se ajudar pel Rector i per l’equip de formació.
—El papa Francesc, adreçant-se a seminaristes, ha dit que els preveres no poden ser «funcionaris de les qüestions sagrades ni empleats de Déu». Què és el més important que cal que vetlli un prevere?
La vida de plena comunió amb el Senyor. Sense Ell, no podem estar a l’alçada de tot el que el ministeri ens exigeix. També és de gran importància la vida fraterna amb el presbiteri diocesà. La comunió amb els germans sacerdots i els bisbes ens ajuda a afrontar els reptes de l’evangelització. El sacerdot ha de ser un home d’esperança. I per a ser-ho hem de tenir una mirada de fe davant la situació del món i de l’Església.
Seminaristes del SMI. Inici de curs 2018-19 Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn
Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn
9
—El proper mes de novembre s’escaurà la cadena de pregària per les vocacions arreu de les diòcesis de Catalunya. Com valora aquesta iniciativa?
Aquesta cadena ha fet molt de bé a les comunitats de les nostres diòcesis i també podem dir que ens ha donat fruits. El sí de molts joves i de molts seminaristes és en part gràcies a tanta gent que no ha defallit elevant la veu al Senyor perquè ens enviï molts i sants sacerdots i consagrats.
—Quants seminaristes han començat aquest nou curs al SMI?
Han començat cinc nous seminaristes al nostre Seminari Interdiocesà. D’ells, dos són de Solsona, dos de Tortosa i un de Girona. En total aquest curs som 24 seminaristes i 4 formadors els qui formem la nostra comunitat del Seminari Interdiocesà.
Al Seminari de Tarragona també hi hagut canvis. El passat mes de juliol el Sr. Arquebisbe va
nomenar Mn. Jaume Gené Nolla (Vinyols i Els Arcs, 1972) com a rector del Seminari de la nostra arxidiòcesi. Llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i Batxiller en Música Sacra pel Pontifici Institut de Música Sacra de Roma va ser rector del Seminari Menor de Tarragona i actualment és rector de les Parròquies d’Altafulla i de Vespella, la Nou i la Riera de Gaià a més de ser arxiprest del Tarragonès Llevant. També és missioner de la Misericòrdia per nomenament del papa Francesc.
—Què comporta aquesta responsabilitat?
Doncs una tasca molt bonica com és acompanyar els joves que es preparen per ser preveres en el seu procés formatiu i configuratiu, en el seu camí per esdevenir ferms
deixebles de Jesucrist. També ajudar-los en el seu discerniment vocacional i la seva resposta al pla de Déu sobre les seves vides.
—També ha estat nomenat recentment director espiritual del Seminari Major Interdiocesà. Quina importància té l’acompanyament, concretament, en el procés de formació d’un prevere?
El director espiritual és un germà gran en el camí de
Mn. Jaume Gené Nolla, nou rector del Seminari de Tarragona:
«L’acompanyant ajuda a orientar millor la pròpia vida segons l’evangeli de Jesucrist per poder respondre amb generositat a la vocació rebuda»
Seminaristes de l’arxidiòcesi
Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn
10
Edt
formació i després també com a prevere, no hauríem de perdre mai aquesta referència al llarg de la vida. El director, l’acompanyant, ajuda a comprendre la vida personal i a orientar millor la pròpia vida segons l’evangeli de Jesucrist i de la seva Església, per poder respondre amb generositat a la vocació rebuda.
—Quants seminaristes hi ha actualment a l’arxidiòcesi?
Són 7 i tots ells resideixen entre setmana al Seminari Major Interdiocesà a Barcelona i estudien a la facultat de Teologia i de Filosofia de l’Ateneu Sant Pacià. Els caps de setmana, el Robert col·labora a la secretaria del Sr. Arquebisbe, l’Albert a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, l’Adrià a sant Pere de Torredembarra, el Damià a Santa Maria de la Móra, el Juan Carlos a Sant Esteve de Vila-seca, el Ricard a Santa Maria de Montblanc i l’Òscar a Sant Pere de Reus.
—Pel que fa a les vocacions al presbiterat, quins són els principals reptes que tenim com a Església de Tarragona?
El repte no és gaire divers del que tenim com a Església, és a dir, en la mesura que siguem capaços de tenir comunitats més vives i fraternes, fidels a la Paraula de Déu i a la celebració dels sagraments, coratjoses de portar Jesucrist al món i als seus neguits, atentes a les necessitats dels més pobres, en tots els sentits, l’Esperit farà sorgir, d’entre les nostres comunitats, joves que vulguin posar tota la seva vida al servei del Regne com a preveres.
El Seminari Major Interdiocesà inaugura el curs 2018-2019
El dia 25 de setembre, al vespre, va tenir lloc la solemne sessió d’inauguració del curs 2018-
2019 del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, a la seva seu del carrer Casp de Barcelona.
Va ser presidida pel Sr. Arquebisbe i va comptar amb l’assistència dels bisbes i els rectors dels Seminaris de les set diòcesis que conformen la Província eclesiàstica Tarraconense, i que s’agrupen en el Seminari Interdiocesà, amb el renovat equip de formadors: Mn. Javier Vilanova, rector; Mn. Gabriel Casanovas, vicerector; Mn. Jaume Gené, director espiritual; i Mn. Joaquim Blas, tutor d’Estudis.
Amb el rés de vespres, la celebració de l’eucaristia i el sopar de germanor es va inaugurar aquest nou curs que comptarà amb 24 joves en les diverses etapes de la seva formació per al ministeri sacerdotal. Aquesta trobada també va servir per agrair la tasca realitzada pels formadors que han estat en els darrers anys al SMI, Mn. Norbert Miracle, rector, i Mn. Jaume Casamitjana, vicerector; i donar la benvinguda al nou equip.
Mn. Jaume Casamitjana i Mn. Norbert Miracle 11
Edt
tarraconense
Mn. Josep Mateu, prevere de l’arquebisbat, nomenat nou coordinador del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ)
Els dies 25 i 26 de setembre de 2018 va tenir lloc la reunió n. 228 de la Conferència
Episcopal Tarraconense (CET), a l’edifici del Seminari Conciliar de Barcelona. La reunió va ser presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona, i hi van assistir tots els seus membres.
Al matí del dia 26, els bisbes van participar en la inauguració del curs 2018-2019 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) que va presidir el Gran Canceller, cardenal Joan Josep Omella. La lliçó inaugural d’enguany va anar a càrrec del professor de la Facultat de Teologia, Dr. Xavier Morlans, que portava per títol «Escletxes en el jo impermeable a Déu».
Els bisbes van rebre la visita del P. Enric Puig, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, que va presentar un ampli informe de la situació de l’ensenyament a casa nostra durant el curs passat, així com també el moment que està vivint l’escola cristiana. Va informar així mateix de les mesures i les actuacions que es preveuen per al curs que acaba de començar, tant en l’àmbit d’innovació pedagògica de les escoles com també en la seva dimensió evangelitzadora.
Els bisbes també van tractar diverses qüestions relatives a la pastoral penitenciària i es van felicitar de la celebració del 8è centenari de la fundació de l’Orde de la Mercè a la ciutat de Barcelona, que avui s’estén arreu del món i es fa expressió, com diu el papa Francesc, «d’una història d’amor que s’arrela en el passat però que sobretot s’encarna en el present i s’obre al futur».
Els bisbes van estudiar diversos temes relatius a la catequesi, la formació permanent dels preveres i la litúrgia. Sobre aquest darrer punt van demanar a la Santa Seu que a Catalunya es pugui celebrar la memòria litúrgica del papa Pau VI, que serà canonitzat el proper 14 d’octubre, durant la celebració del Sínode dels Bisbes sobre «Els joves, la fe i el discerniment
vocacional» en el que hi participarà com a pare sinodal el cardenal Joan Josep Omella.
Finalment, van nomenar nou coordinador del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ) Mn. Josep Mateu Guarro, prevere de l’arquebisbat.
Inauguració del curs 2018-2019 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP)
Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn
12
joventut
Els adolescents i joves de l’arxidiòcesi inicien el nou curs pastoral a Altafulla
Amb el lema «Tu ets amb mi», la Delegació diocesana de pastoral de Joventut va iniciar el
nou curs pastoral el passat divendres, dia 5 d’octubre, amb una trobada a la Parròquia de Sant Martí de Tours a Altafulla.
La trobada es va iniciar amb una vetlla de pregària a l’església parroquial amb la qual es va encomanar totes les activitats que es duran a terme al llarg del curs, tant les parroquials com les diocesanes, i també el Sínode dels bisbes que aquest mes d’octubre s’està celebrant a Roma sobre el tema «Els joves, la fe i el discerniment vocacional». En referència al Sínode es van projectar alguns vídeos protagonitzats per joves de les diòcesis catalanes en els que donen testimoni de la seva vivència de fe en relació a l’Instrumentum laboris, el document de treball sinodal. Aquests vídeos han estat promoguts per la Càtedra de Teologia Pastoral Arquebisbe Josep Pont i Gol i el Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ) i realitzats per l’equip de Comunicació de l’Arquebisbat de Barcelona.
Seguidament va tenir lloc el sopar i una actuació lúdica a càrrec del mag i il·lusionista Óscar Vallhonrat, que fa fer passar una bona estona a tots els joves i responsables allí congregats.
Durant la trobada, el delegat diocesà, Mn. Josep Mateu, va presentar el calendari d’activitats del nou curs, que es pot trobar al web www.delejot.cat, tot destacant la trobada diocesana de joves a Salou, el dissabte dia 4 de maig; el Camí de Sant Jaume, el mes de juliol; i el pelegrinatge a Terra Santa —per a joves majors de 18 anys— que es farà durant la segona quinzena d’agost. Edt
Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn
13
in memoriamMn. Jordi Gual, Sra. Montserrat Roig, Mn. Enric Sánchez i Mn. Agustí Segura a la casa del Pare
Mn. Jordi Gual va morir el dia
30 de juliol a l’edat de 83 anys. Des de l’any 2013 era capellà adscrit de l’Església de sant Antoni de Pàdua de Tarragona.
Nascut a Santa Coloma de Queralt el dia 5 de maig de 1935 va rebre l’orde del presbiterat el
dia 2 de febrer de 1968, festa de la Presentació de Jesús al temple, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls d’on va ser vicari durant el primer any. L’any 1969 va ser nomenat rector de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb i encarregat de les parròquies de Sant Joan Baptista de Llorac i Sant Miquel de l’Albiol, càrrec que va assumir durant un any, ja que el 1970 rebia l’encàrrec de rector de les parròquies de Santa Maria de La Pobla de Cérvoles i Sant Miquel de Cervià de les Garrigues.
Entre els anys 1972 i 1985 va ser col·laborador de la parròquia de Sant Pau de Tarragona, i seguidament
va ser administrador parroquial de Sant Joan Baptista del Catllar i vicari de la parròquia de Santa Maria de Vallmoll, d’on seria rector entre 1987 i 1988. Durant aquest mateix període també va ser rector de la parròquia de Sant Jaume Apòstol dels Garidells i vicari de les parròquies de Sant Nicolau de La Riba i Sant Salvador de Picamoixons. Seguidament, del 1988 al 1996, fou rector de la parròquia de Sant Joan Baptista del Catllar i capellà de l’Església de Sant Jordi d’Ardenya, pertanyent al municipi de La Riera de Gaià. Entre els anys 1996 i 1998 era nomenat rector de tres noves parròquies: Santa Maria Magdalena de La Nou de Gaià, on va ser-hi durant tretze anys; Santa Maria de Salomó i Sant Miquel de Vespella de Gaià. La seva darrera tasca com a rector la va exercir a la parròquia de Sant Joan Baptista de Clarà, al municipi de Torredembarra, entre els anys 1998 i 2013, d’on va ser encarregat de l’església de Sant Joan de Baix a Mar.
Mn. Jordi Gual també va exercir de professor de Religió, i va ser membre del Consell presbiteral entre els anys 2003 i 2007.
Les seves exèquies, presidides pel Sr. Arquebisbe, es van celebrar el dia 31 de juliol a l’església parroquial de Sant Pau de Tarragona.
Mn. Enric Sánchez Torrelles, prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, va traspassar el diumenge, dia 2 de setembre a l’edat de 67 anys.
Ordenat prevere el 12 de novembre de 1989 va ser nomenat vicari de la
parròquia de Sant Andreu de la Barca l’any 1989 i de la Parròquia de Santa Madrona de Barcelona el 1991.
Posteriorment va viure uns anys a Rocafort de Queralt, on hi tenia la família, fins que va anar a la Residència Sacerdotal «Sant Fructuós», a Tarragona. En aquesta ciutat va col·laborar puntualment amb les parròquies de Santa Maria de la Catedral i la Santíssima Trinitat.
Les seves exèquies, presidides pel Sr. Arquebisbe, van tenir lloc el dia 3 de setembre, a la Catedral.
14
Montserrat Roig Vallverdú va traspassar el dissabte dia 11 d’agost. Des de l’any 2003 era laica amb missió pastoral i exercia la seva tasca pastoral a les parròquies de Vilallonga del Camp i El Rourell.
Nascuda el dia 5 de gener de 1962, a La Selva del Camp, va ser responsable de catequesi
a la parròquia de Sant Andreu Apòstol d’aquesta vila i consiliària diocesana del Moviment de Joves Cristians de Comarques (JARC). Persona compromesa a la parròquia i en tots aquells àmbits on estava implicada va tenir una especial cura per la seva formació personal i espiritual. En l’àmbit professional era administrativa de la Seguretat Social.
El dia 2 de maig de 2003 va ser enviada com a laica amb missió pastoral a la parròquia de Sant Martí Bisbe de Vilallonga del Camp, i cinc anys més tard, el 28 de juliol de 2008, va rebre l’encàrrec pastoral de la parròquia de Sant Pere Apòstol del Rourell de mans del Sr. Arquebisbe. També col·laborava, a títol personal, amb les parròquies de La Pobla de Mafumet i del Morell.
També va ser membre del Consell Pastoral Diocesà durant el pontificat del Dr. Ramon Torrella i de la Comissió Coordinadora de la Delegació Diocesana de Catequesi des del 2004 al 2012.
Una de les seves darreres col·laboracions escrites va ser en el llibre «Sóc a la porta i truco... Una proposta per als joves» (CPL, 2012) a càrrec de diversos consiliaris de la JARC.
Les seves exèquies es van celebrar el dia 13 d’agost a la Parròquia de Sant Andreu de la Selva del Camp.
Mn. Agustí Segura va morir el proppassat divendres, dia 19 d’octubre, a l’edat de 76 anys. Actualment era capellà adscrit a la parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra.
Nascut el 3 de juliol de 1942 a Almeria va rebre l’orde del presbiterat l’any 1967 a Puigcerdà incardinant-se a l’arxidiòcesi de Tarragona l’any 1990. En les dècades dels anys setanta i vuitanta va exercir el seu ministeri a les parròquies de La Pobla de Montornès, La Nou de Gaià i Ferran-La Móra sent capellà, també, de les germanes carmelites Tereses de Sant Josep de Tarragona, del Sanatori Villablanca de Vila-seca, de l’Ermita de la Mare de Déu de la Salut de Tarragona i encarregat de l’església de Sant Joan de La Plana de Vila-seca, a més de col·laborador a les parròquies de Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. Als anys noranta va ser rector de la Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Creixell i, entre els anys 1993 i 1998, ho va ser de les parròquies de Llorenç del Penedès, Pla de Manlleu i Marmellar.
Les seves exèquies, presidides pel Sr. Arquebisbe, es van celebrar el dissabte dia 20 d’octubre a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol de Torredembarra
Reposin en la pau de Crist. Edt
15
papa francesc
Papa Francesc:
«Dir no a l’abús, és dir enèrgicament no a qualsevol forma de clericalisme»El Sant Pare qualifica de «crim» els abusos sexuals, de poder i consciència comesos per clergues i persones consagrades
El papa Francesc va adreçar, el passat dia 20 d’agost, una carta a tot el poble de Déu arran de
la publicació d’un informe del Tribunal Suprem de Pensilvània (Estats Units) on es detalla el que van viure un miler de menors al llarg de diverses dècades.
A continuació reproduïm la carta íntegra.
«Quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell» (1Co 12, 26). Aquestes paraules de sant Pau ressonen amb força en el meu cor en constatar una vegada més el sofriment viscut per molts menors a causa d’abusos sexuals, de poder i de consciència comesos per un notable nombre de clergues i persones consagrades. Un crim que genera profundes ferides de dolor i impotència; en primer lloc, en les víctimes, però també en els seus familiars i en tota la comunitat, siguin creients o no creients. Mirant cap al passat mai no serà suficient el que es faci per demanar perdó i buscar reparar el dany causat. Mirant cap al futur mai no serà poc tot el que es faci per generar una cultura capaç d’evitar que aquestes situacions no solament no es repeteixin, sinó que no trobin espais per ser encobertes i perpetuar-se. El dolor de les víctimes i de les seves famílies és també el nostre dolor, per això urgeix reafirmar una vegada més el nostre compromís per garantir la protecció dels menors i dels adults en situació de vulnerabilitat.
1. Quan un membre sofreix
En els últims dies s’ha donat a conèixer un informe on es detalla el que varen viure almenys mil supervivents, víctimes de l’abús sexual, de poder i de consciència en mans de sacerdots durant aproximadament setanta anys. Malgrat que es pugui dir que la majoria dels casos corresponen al passat, no obstant això, amb el pas del temps hem conegut el dolor de moltes de les víctimes i constatem que les ferides mai desapareixen i ens obliguen a condemnar amb força aquestes atrocitats, així com a unir esforços per erradicar aquesta cultura de mort; les ferides «mai no prescriuen». El dolor d’aquestes víctimes és un gemec que clama al cel, que arriba a l’ànima i que durant molt temps va ser ignorat, callat o silenciat. Però el seu crit va ser més fort que totes les mesures que el van intentar silenciar o, fins i tot, que van pretendre resoldre’l amb decisions que van augmentar la gravetat caient en la complicitat. Un clam que el Senyor va escoltar demostrant-nos,
16
una vegada més, de quina part vol estar. El càntic de Maria no s’equivoca i segueix ressonant a través de la història perquè el Senyor recorda la promesa que va fer als nostres pares: «Dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils, omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res» (Lc 1,51-53), i sentim vergonya quan constatem que el nostre estil de vida ha desmentit i desmenteix el que recitem amb la nostra veu.
Amb vergonya i penediment, com a comunitat eclesial, assumim que no vam saber estar on havíem d’estar, que no vam actuar a temps reconeixent la magnitud i la gravetat del dany que s’estava causant en tantes vides. Hem descurat i abandonat els petits. Faig meves les paraules del llavors cardenal Ratzinger quan, en el Via Crucis escrit per al Divendres Sant del 2005, es va unir al crit de dolor de tantes víctimes i, amb força, digué: «Quanta brutícia a l’Església i entre els qui, pel seu sacerdoci, haurien d’estar completament lliurats
a ell! Quanta supèrbia, quanta autosuficiència! [...] La traïció dels deixebles, la recepció indigna del seu Cos i de la seva Sang, és certament el major dolor del Redemptor, que li traspassa el cor. No ens queda més que cridar-li des del profund de l’ànima: Kyrie, eleison – Senyor, salveu-nos (cf. Mt 8,25)» (Novena Estació).
2. Tots els altres sofreixen amb ell
La magnitud i gravetat dels esdeveniments exigeix assumir aquest fet de manera global i comunitària. Si bé és important i necessari en tot camí de conversió prendre coneixement del que ha succeït, això en si mateix no és suficient. Avui ens veiem desafiats, com a Poble de Déu, a assumir el dolor dels nostres germans vulnerats en la seva carn i en el seu esperit. Si en el passat l’omissió va poder convertir-se en una forma de resposta, avui volem que la solidaritat, entesa en el seu sentit més profund i desafiador, es converteixi en la nostra manera de fer la història present i futura, en un àmbit on els conflictes, les tensions i especialment
17
les víctimes de tot tipus d’abús puguin trobar una mà estesa que les protegeixi i rescati del seu dolor (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 228). Aquesta solidaritat ens exigeix, al seu torn, denunciar tot allò que posi en perill la integritat de qualsevol persona. Solidaritat que reclama lluitar contra tot tipus de corrupció, especialment l’espiritual, «perquè es tracta d’una ceguesa còmoda i autosuficient on tot acaba semblant lícit: l’engany, la calúmnia, l’egoisme i tantes formes subtils d’autoreferencialitat, ja que “el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum (2Co 11,14)”» (Exhort. ap. Gaudete et exsultate, 165). La crida de sant Pau a sofrir amb el que sofreix és el millor antídot contra qualsevol intent de seguir reproduint entre nosaltres les paraules de Caín: «Que potser sóc el guardià del meu germà?» (Gn 4,9).
Soc conscient de l’esforç i del treball que es realitza en diferents parts del món per garantir i generar les mediacions necessàries que donin seguretat i protegeixin la integritat de nens i d’adults en estat de vulnerabilitat, així com de la implementació de la «tolerància zero» i de les maneres de rendir comptes per part de tots aquells que realitzin o encobreixin aquests delictes. Ens hem demorat en aplicar aquestes accions i sancions tan necessàries, però confio que ajudaran a garantir una major cultura de la protecció en el present i en el futur.
Conjuntament amb aquests esforços, és necessari que cadascun dels batejats se senti involucrat en la transformació eclesial i social que tant necessitem. Aquesta transformació exigeix la conversió personal i comunitària, i ens porta a mirar en la mateixa direcció que el Senyor mira. Així li agradava dir a sant Joan Pau II: «Si veritablement hem partit de la contemplació de Crist, hem de saber-lo descobrir sobretot en el rostre d’aquells amb els quals ell mateix ha volgut identificar-se» (Carta ap. Novo millennio ineunte, 49). Aprendre a mirar cap on el Senyor mira, a estar on el Senyor vol que estiguem, a convertir el cor davant la seva presència. Per assolir aquest objectiu hi ajudarà l’oració i la penitència. Convido a tot el sant Poble fidel de Déu a l’exercici penitencial de l’oració i el dejuni seguint el manament del Senyor1 , que desperti la nostra consciència, la nostra solidaritat i compromís amb una cultura de la protecció i el «mai més» a tot tipus i forma d’abús.
1 Esperits d’aquesta mena només surten amb la pregària i el dejuni (Mt, 17, 21)
És impossible imaginar una conversió de l’actuar eclesial sense la participació activa de tots els integrants del Poble de Déu. És més, cada vegada que hem intentat suplantar, fer callar, ignorar, reduir a petites elits el Poble de Déu construïm comunitats, plans, orientacions teològiques, espiritualitats i estructures sense arrels, sense memòria, sense rostre, sense cos, en definitiva, sense vida2 . Això es manifesta amb claredat en una forma anòmala d’entendre l’autoritat a l’Església —tan comuna en moltes comunitats en les quals s’han donat les conductes d’abús sexual, de poder i de consciència— com és el clericalisme, aquesta actitud que «no solament anul·la la personalitat dels cristians, sinó que té una tendència a disminuir i desvaloritzar la gràcia baptismal que l’Esperit Sant va posar en el cor de la nostra gent»3 . El clericalisme, afavorit sigui pels propis sacerdots com pels laics, genera una escissió en el cos eclesial que beneficia i ajuda a perpetuar molts dels mals que avui denunciem. Dir no a l’abús, és dir enèrgicament no a qualsevol forma de clericalisme.
Sempre és bo recordar que el Senyor, «en la història de la salvació, ha salvat un poble. No existeix identitat plena sense pertinença a un poble. Ningú se salva sol, com a individu aïllat, sinó que Déu ens atreu prenent en compte la complexa trama de relacions interpersonals que s’estableixen en la comunitat humana: Déu va voler entrar en una dinàmica popular, en la dinàmica d’un poble» (Exhort. ap. Gaudete et exsultate, 6). Per tant, l’única manera que tenim per respondre a aquest mal que s’ha cobrat tantes vides és viure-ho com una tasca que ens involucra i competeix a tots com a Poble de Déu. Aquesta consciència de sentir-nos part d’un poble i d’una història comuna farà possible que reconeguem els nostres pecats i errors del passat amb una obertura penitencial capaç de deixar-nos renovar des de dins. Tot el que es realitzi per erradicar la cultura de l’abús de les nostres comunitats, sense una participació activa de tots els membres de l’Església, no aconseguirà generar les dinàmiques necessàries per a una sana i realista transformació. La dimensió penitencial de dejuni i oració ens ajudarà com a Poble de Déu a posar-nos davant del Senyor i dels nostres germans ferits, com a pecadors que imploren el perdó i la gràcia de la vergonya i la conversió, i així elaborar accions que
2 Cf. Carta al Poble de Déu que peregrina a Xile (31 maig 2018).3 Carta al Cardenal Marc Ouellet, President de la Pontifícia
Comissió per Amèrica Llatina (19 març 2016).18
generin dinamismes en sintonia amb l’Evangeli. Perquè «cada vegada que intentem tornar a la font i recuperar la frescor de l’Evangeli, brollen nous camins, mètodes creatius, altres formes d’expressió, signes més eloqüents, paraules carregades de renovat significat per al món actual» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 11).
És imprescindible que com a Església puguem reconèixer i condemnar amb dolor i vergonya les atrocitats comeses per persones consagrades, clergues i fins i tot per tots aquells que tenien la missió de vetllar i cuidar els més vulnerables. Demanem perdó pels pecats propis i aliens. La consciència de pecat ens ajuda a reconèixer els errors, els delictes i les ferides generades en el passat i ens permet obrir-nos i comprometre’ns més amb el present en un camí de renovada conversió.
Així mateix, la penitència i l’oració ens ajudarà a sensibilitzar els nostres ulls i el nostre cor davant el sofriment aliè i a vèncer l’afany de domini i possessió que moltes vegades es torna arrel d’aquests mals. Que el dejuni i l’oració despertin les nostres oïdes davant el dolor silenciat en nens, joves i discapacitats. Un dejuni que ens faci tenir gana i set de justícia i impulsi a caminar en la veritat recolzant totes les mediacions judicials que siguin necessàries. Un dejuni que ens sacsegi i ens porti a comprometre’ns des de la veritat i la caritat amb tots els homes de bona voluntat i amb la societat en general per lluitar contra qualsevol tipus d’abús sexual, de poder i de consciència.
D’aquesta forma podrem transparentar la vocació a la qual hem estat cridats a ser «signe i instrument de la unió íntima amb Déu i de la unitat de tot el gènere humà» (Conc. Ecum. Vat. II, Const. dogm. Lumen gentium, 1).
«Quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell», ens deia sant Pau. Per mitjà de l’actitud orant i penitencial podrem entrar en sintonia personal i comunitària amb aquesta exhortació perquè creixi entre nosaltres el do de la compassió, de la justícia, de la prevenció i reparació. Maria va saber estar al peu de la creu del seu Fill. No ho va fer de qualsevol manera, sinó que hi va estar fermament dempeus i al seu costat. Amb aquesta postura manifesta la seva manera d’estar en la vida. Quan experimentem la desolació que ens produeix aquestes nafres eclesials, amb Maria ens farà bé «instar més en l’oració» (S. Ignasi de Loiola, Exercicis Espirituals, 319), buscant créixer més en amor i fidelitat a l’Església. Ella, la primera deixebla, ens ensenya a tots els deixebles com hem de mostrar-nos davant el sofriment de l’innocent, sense evasions ni pusil·lanimitat. Mirar Maria és aprendre a descobrir on i com ha d’estar el deixeble de Crist.
Que l’Esperit Sant ens doni la gràcia de la conversió i la unció interior per poder expressar, davant aquests crims d’abús, la nostra compunció i la nostra decisió de lluitar amb valentia.
Vaticà, 20 d’agost de 2018
Francesc
Edt
1919
art
Iconografia de santa Tecla a la catedral de Tarragona
Sofia Mata de la CruzDirectora del Museu Diocesà de Tarragona
Santa Tecla, titular de la catedral de Tarragona, és també patrona principal de la ciutat. En relació
amb l’àmbit catedralici, les seves representacions mostren dues peculiaritats: d’una banda, una rica i variada tipologia; de l’altra, una iconografia que les relacionen de forma específica i directa amb la nostra seu. Analitzant només les representacions de santa Tecla realitzades originàriament per a la catedral de Tarragona, s’hi observen diferències essencials respecte a altres llocs.
Una de les característiques més destacades seria la quantitat i la diversitat d’exemples que s’hi troben, una seixantena. N’hi ha de molt coneguts, com són els de l’altar major i el retaule major. Altres es troben repartits pels diversos àmbits de la catedral; alguns es troben en diverses capelles i és factible contemplar-
los; alguns exemples, contràriament, passen gairebé desapercebuts; finalment n’hi ha que es troben fora de l’abast dels visitants.
Realitzades sobre suports i amb tècniques molt diverses, trobem representacions de santa Tecla a elements arquitectònics com claus de volta i mènsules; escultures i relleus de pedra o marbre; escultures de fusta; relleus d’escaiola; pintures sobre taula; pintures murals; pintures sobre tela; argenteria; vitralls; elements tèxtils; planxes calcogràfiques; làmpades de llautó; campanes; relleus de bronze, llibres litúrgics, etc.
Aquests exemples es poden classificar d’acord a una tipologia constituïda per cinc grups principals.
c/ Armanyà, 16 - 43004 Tarragona Tel. 877 44 98 66
a/e: [email protected]
Col·laborac/c: ES53 0182 8358 7802 0028 7676 de BBVA
20
Tipus 1. Representació individual o amb altres personatges sagrats
Les imatges més antigues de santa Tecla conservades a la catedral segueixen el relat de les Actes de Pau i Tecla. Ens mostren la figura d’una donzella pertanyent a una família noble romana; la corona amb què s’hi representa al·ludeix a aquesta condició. La palma que sosté simbolitza el seu martiri. A partir de l’arribada l’any 1321 de les relíquies del braç de la santa a la catedral, i de la inclusió d’aquestes en un reliquiari en forma d’avantbraç, s’observa que progressivament aquest element s’incorpora als atributs de Tecla, juntament amb la tau, inicial del seu nom i emblema del capítol catedralici, i els lleons, en al·lusió a un dels suplicis que va patir.
Destaca la imatge de marbre del sepulcre de Joan d’Aragó, al costat dret del presbiteri. Tecla, coronada, sosté la palma del martiri i un llibre obert. Forma part del grup de cinc personatges sagrats que envolta la figura jacent de l’arquebisbe Joan d’Aragó i fou realitzada vers l’any 1334 (fig. 1). També és la imatge central del retaule de Santa Tecla i els Sants Joans, que es trobava situat a l’antiga capella de Santa Tecla i els Sants Joans (actual de Sant Oleguer). De fusta tallada, policromada i daurada, es va realitzar vers l’any 1525. La santa sosté la palma del martiri i un llibre i l’acompanya un lleó amansit, en referència a un dels seus suplicis (fig. 2). A una de les dues pintures a l’oli de l’anomenada “cadireta” de l’orgue major, que foren pintades per l’italià Pietro Paolo de Montalbergo l’any 1563, al mateix temps que les sarges,
santa Tecla i santa Caterina flanquegen la Mare de Déu. Tecla es mostra abillada amb indumentària romana i sosté la palma i el reliquiari (fig. 3). Finalitzada la Guerra del Francès, l’any 1814, el capítol de la catedral va encarregar a l’escultor tarragoní Vicenç Roig, Vicentó, la realització d’una sèrie d’imatges de fusta platejada que havien de substituir aquelles imatges de plata massissa que s’havien hagut de fondre per sufragar les despeses de la guerra. Una ens mostra santa Tecla, que l’escultor va representar vestida com una dama romana i sostenint una palma. En origen es trobava a la sagristia de les capelles dels Cardona (fig. 4).
Fig.1
Fig. 2
Fig. 3
Fig. 4
C/ Mare de Déu del Claustre,5
43003 - Tarragona
Formes blanquesPetites (500 u.) de O 35..........3,25 € (500 u.) de O 38..........3,65 €Mitjanes (25 u.) de O 74.........2,45 €Gran (5 u.) de O 125.................3,00 € (5 u.) de O150..................3,20 €Formes sense gluten (25 u.)...3,00 €
Vi de missaGarrafa de 5 l....17 €
Imatge de Santa Tecla
160 €
Entrega gratuïta a domicili a partir de 10 caixes
Tel.–Fax: 977 244 474 - Mòbil 654421041a/e: [email protected]
2121
Constituït per algunes de les diverses representacions de la santa patrona realitzades a la capella barroca de Santa Tecla, una obra que es va iniciar l’any 1760 i es va finalitzar l’any 1775. També per la sèrie de planxes calcogràfiques a partir de les quals es van imprimir estampes, realitzades en commemoració de la construcció de la capella. La representació de Tecla emfatitza el triomf sobre els seus enemics i la protecció dispensada a la ciutat de Tarragona.
El relleu de l’altar major de la capella de Santa Tecla, de marbre i bronze daurat, és obra de Carles Salas (vers l’any 1775). La santa es mostra enmig de núvols i envoltada d’àngels, de genolls davant l’Agnus Dei (fig. 5). Cal destacar dues de les planxes calcogràfiques. Una va ser dissenyada per Josep Prat, arquitecte de la capella i fou gravada per Francesc Boix entre 1765-1766. Tecla, asseguda en un tron de núvols, sobrevola en actitud protectora la ciutat de Tarragona. A la part inferior, un requadre recorda la fastuosa i llarguíssima processó que l’any 1321, des de Constantí, va portar les relíquies de la santa arribades de l’Armènia Menor fins a la catedral (fig. 6). La planxa dissenyada per Francesc Tramulles i gravada per Pasqual Pere Moles mostra un tema molt semblant.
Tipus 2. El Triomf de santa Tecla
Fig.6
Fig. 5
Tipus 3. Santa Tecla i sant Pau en sacra conversa o com a «columnes» de l’Església de Tarragona
L’aparició de Pau i Tecla junts presenta dues variants. En una, ambdós sants estan l’un al costat de l’altre, en igualtat, i pels seus gestos i actitud es dedueix que es troben enmig d’una «sacra conversa». En l’altra, les seves figures, col·locades de forma paral·lela, decoren elements arquitectònics de subjecció com són mènsules o claus de volta, però la seva inclusió no és merament decorativa, sinó que es podria interpretar com la voluntat de mostrar-los com a «columnes» de l’Església de Tarragona.
A la primera de les variants pertany la pintura al tremp sobre taula de les portes procedent del reconditori de les relíquies de Santa Tecla. Posterior a 1323, i juntament amb el Calvari que fa joc, aquesta representació ha esdevingut un símbol, tant a causa dels personatges representats com per l’excelsa qualitat de la pintura, inclosa en el gòtic lineal. Tecla es mostra a la manera
Fig.722
més antiga, com a una noble donzella coronada i amb la palma (fig. 7). De forma semblant es mostren ambdós sants a un compartiment del retaule de Sant Bartomeu, en origen a l’antiga capella de Sant Esteve, una obra del Mestre de Santa Coloma de Queralt de la segona meitat del segle XIV (fig. 8). També al relleu ovalat de fusta que en origen es trobava a la capella de Santa Elisabet, obra de l’escultor vallenc Francesc
Bonifàs i Massó, del final del segle XVIII (fig. 9). A la segona variant pertanyen la clau de volta de la capella del Baptisteri (segle XIV), dues mènsules de la Sala del Tresor i unes altres dues de l’exterior de la finestra de la mateixa sala.
Fig. 8 Fig. 9
Tipus 4. Santa Tecla i sant Pau amb altres personatges sagrats
En aquest grup Pau i Tecla apareixen acompanyant la Mare de Déu i l’Infant o bé altres sants. Seria el cas de les imatges del capdamunt de l’arcosoli del sepulcre de Joan d’Aragó, o el relleu de la part interior del timpà de la portada principal, obra de Jaume Cascalls. Una de les representacions més destacades és la pintura mural al mur de la dreta de la capella de Santa Maria o dels Sastres, on Tecla i Pau flanquegen el sepulcre de l’arquebisbe Pere de Clasquerí mentre aquest s’agenolla davant la Mare de Déu, una obra realitzada vers l’any 1380 (fig. 10). El cos central i els laterals del retaule major ens mostren, d’esquerra a dreta, les figures de santa Tecla, la Mare de Déu amb l’Infant al centre i sant Pau. Obra de Pere Joan (1426-1434), d’alabastre policromat i daurat. La jerarquia imposa que el lloc d’honor del retaule major, tot i que dedicat a santa Tecla, l’ocupin la Mare de Déu i l’Infant (fig. 11).
Fig. 10
Fig. 11 23
Tipus 5. Episodis de les Actes de Pau i Tecla i de les lectiones del Breviari
Pau i Tecla són els protagonistes del cicle d’escenes descrites a les Actes de Pau i Tecla, ampliades en textos posteriors i presents al Breviari Tarraconense. Les representacions tarraconenses d’aquestes escenes, en especial al frontal de marbre de l’altar major, obra del segle XIII, i al retaule major, han esdevingut en la historiografia de l’art el paradigma de la seva iconografia.
Tot seguint el text en ordre cronològic, en primer lloc es mostra la predicació de sant Pau sobre la continència i la resurrecció, a casa d’Onesífor, a la ciutat d’Iconi. Mentre Pau predica, Tecla se l’escolta des d’una finestra de casa seva (frontal de l’altar major, fig. 12). Teoclea, la mare de Tecla, explica indignada a Tamiris, promès de la seva filla, la conducta d’aquesta, que porta tres dies absorta escoltant la predicació de sant Pau. Tecla, asseguda als peus de Pau, escolta les grandeses de Déu que l’apòstol li explica.
Denunciada per la seva mare Teoclea, Tecla és portada davant el prefecte d’Iconi, que la condemna a ser cremada a la foguera (frontal de l’altar major, fig. 13). Tecla és llançada a la foguera, a l’amfiteatre d’Iconi, però una tempesta apaga miraculosament les flames (frontal de l’altar major, fig. 17. Havent estat condemnada pel prefecte d’Antioquia al suplici de les feres, Tecla és acollida per la reina Trifena al seu palau. Tecla és condemnada al suplici de les feres a l’amfiteatre d’Antioquia, però una lleona amansida mata els altres lleons i ossos. Tecla es llança a un bassal on hi ha foques, serps i altres bèsties verinoses (frontal de l’altar major. Tecla és condemnada a ser esquarterada per bous salvatges, però les cordes es trenquen (predel·la del retaule major, fig. 14).
Fig. 12 Fig. 13
Fig. 17
24
Fig. 14
Uns sicaris pretenen violar i matar santa Tecla, ja anciana. Una roca s’obre per a protegir-la. Solemne processó amb el bisbe i els canonges d’Armènia Menor en ocasió de la invenció o troballa de la relíquia de la santa (predel·la del retaule major, fig. 15).
Tecla mor a Selèucia, envoltada dels seus (frontal de l’altar major, fig. 16). 1
1 Sofia Mata de la Cruz. «Iconografia de Pau i Tecla a la catedral de Tarragona», dins El culte de Tecla, santa d’Orient i Occident. Congrés de Tarragona, octubre 2011. Barcelona: Ateneu Universitari Sant Pacià/ Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arque-ologia i Arts Cristianes/ Facultat de Teologia de Catalunya, 2015, p. 243-266.
Fig. 15
Fig. 16
Edt
25
DOMUND 2018:‘Jo li faig falta a molta gent
Mons. Lluís Solé Fa, missioner paül.Bisbe de la diòcesi de Trujillo (Hondures)
tarragona missionera
El missatge del papa Francesc per a la Jornada Mundial de les Missions del 2018 té per títol
«Amb els joves portem l’Evangeli a tothom». El Papa vol dirigir-se a tots mitjançant el seu missatge als joves. I els diu que «cada home i dona és una missió». Queda clar que, des del sentit cristià, «ser una missió» no és quelcom opcional sinó part integral de la identitat cristiana i extensió testimonial de la nostra
vocació.
Som missió perquè la vida en Crist ens fa forts, fidels, responsables, valents i, sobretot, ens humanitza. La vida en Crist ens permet viure l’amor i l’amistat com un tresor, ens fa compartir el gust per aprendre, treballar, servir als qui ens necessiten, fruir de la Creació i tenir-ne cura, somniar projectes
26
comunitaris, viure la sexualitat il·luminats pels valors evangèlics, ser lliures davant el que esclavitza, saber sofrir el dolor...
Amb tot això i molt més que el Senyor ens ofereix, podem viure la missió que som com a testimoni davant els altres. Els de prop i els de lluny, els de la nostra cultura i els d’altres cultures.
Això ens fa passar de «ser una missió» a «tenir una missió». I no cal trencar-se el cap per descobrir-la enmig de la vida, el treball, les capacitats personals, les circumstàncies, la crida de l’Església i la crida que ens fan els pobres. El que potser cal trencar és la closca de la por, de la mandra, de la inseguretat, dels prejudicis que ens impedeixen donar la resposta positiva i generosa que cal i el Senyor espera.
El fonament de la Missió de l’Església és la voluntat de Jesús que se’ns manifesta en el text de Mateu 28, 19-20: «Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món».
Aquesta ensenyança que Jesús ens mana viure i transmetre són les benaurances, no pas la Llei i els Manaments de Moisès. Benaurances que tenen validesa en tots els pobles i en totes les cultures.
Són les benaurances el que l’Església ha d’oferir en la seva missió Ad Gentes, expressió llatina que ve de com els jueus es referien als gentils, és a dir, als que no pertanyien al poble d’Israel. Allà on l’Església se sap cridada a evangelitzar, trobarà sempre que l’Esperit Sant ja s’ha avançat preparant la terra de la cultura per la llavor de la Paraula de Déu. I també trobarà que l’Esperit Sant és el qui fa possible el naixement i la consolidació de la comunitat eclesial.
Per això, la Missió Ad Gentes no es defineix tan sols per criteris geogràfics o jurídics sinó per la necessitat de viure en Crist a fi de poder transformar les relacions socioculturals en relacions evangèliques i per arribar als cors dels qui no el coneixen.
És també l’Esperit Sant el qui inventa diferents camins per obrir pas a la Missió Ad Gentes. Concretament, ha obert un camí de Missió a partir de la celebració del
50 aniversari de la fundació del Col·legi Sant Pau a Tarragona, que fou l’any 1966.
Aquest esdeveniment donà peu a un agermanament entre els col·legis arxidiocesans de Tarragona i els de la diòcesi de Trujillo a Hondures. S’ha establert tot un pla de col·laboració i d’intercanvi amb l’ajuda de la Fundació Sant Fructuós i la Delegació Diocesana de Missions. Professors de l’arxidiòcesi de Tarragona han elaborat un curs on line per a mestres i professors de la diòcesi de Trujillo; i no només dels dos col·legis que té aquesta, sinó també ofert a mestres i professors d’escoles
Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn
Celebració d’enviament (18 de juliol de 2018)
27
i col·legis públics. Així ha nascut el programa que s’anomena «Aula compartida».
El president de la Fundació Sant Fructuós i quatre professors han ofert un mes de les seves vacances per missionar aquest món hondureny aprofitant per enfortir les relacions amb els mestres i professors mitjançant tallers presencials.
Certament, això també és missió perquè es fa des de la fe testimoniada, des de l’aula compartida, i perquè es fa en nom de l’Església que és i serà sempre escola permanent de comunió missionera.
El papa Francesc inclou en el seu missatge una idea que ja va expressar als joves el gener d’aquest mateix any:
«No pensis mai que no tens res a aportar o que ningú no et necessita: Jo li faig falta a molta gent.»
Si ho pensem bé, això no serveix només pels joves. Això ho podem pensar tots. L’individualisme creixent, l’aïllament en què ens fan caure certs hàbits quotidians
de la nostra societat, es pot anar trencant amb aquest pensament que el podríem entendre com un ressò del que ens proposa Jesús quan ens diu a Mt 5, 7: «Feliços els compassius: Déu se’n compadirà».
Viure aquesta benaurança suposa tenir el cor ple de l’amor de Déu que és misericordiós i que ens empeny a preocupar-nos de viure aquest amor traduït en les accions concretes en les que no només ajudem a qui ens necessita sinó que li manifestem també qui és el qui ens empeny a ajudar, a ser solidaris, a creure en el valor dels signes que fem com Església missionera en nom del Senyor Jesús.
Som missió perquè la vida en Crist ens fa forts, fidels, responsables, valents i, sobretot, ens humanitza
Edt
28
Reus agraeix els anys de servei dels germans franciscans de la Creu Blanca a la Casa de MisericòrdiaLa gestió de la Casa passa a mans de les germanes de Nostra Senyora de la Consolació
comunitats
El diumenge, dia 30 de setembre, la ciutat de Reus va acomiadar amb emoció els germans franciscans
que en els darrers vint anys han tingut cura del dia a dia de la Casa de Misericòrdia de Reus, situada al carrer de l’Hospital. A partir d’ara, el relleu de la gestió passa a mans de les germanes de Nostra Senyora de la Consolació.
El prior-arxiprest de Reus i president del Patronat de la Fundació Mare de Déu de Misericòrdia, Mn. Joan Antoni Cedó, va ser l’encarregat d’obrir l’acte agraint tant el treball dels germans franciscans com l’acceptació de les germanes de la Consolació per aquesta nova etapa, també al voluntariat, als membres del Patronat i a tots els residents de la Casa. «Tot el que fem és pels més vulnerables, pels més pobres, i que Déu ens hi ajudi», va dir.
«Ens costa molt deixar la Casa de Misericòrdia, sobretot l’atenció als residents que durant tants anys han format part de la nostra família, i a tot el personal i voluntaris amb els que hem col·laborat, però la realitat de la vida ens ho imposa, no disposem de germans per a continuar amb la nostra presència aquí», va expressar el superior general dels Germans Franciscans de la Creu Blanca, Gmà. Luis Miguel
Martell. En el seu parlament també va fer especial menció de tres persones que en la història de la Casa han estat molt significatives: Sr. Antoni Alluja, Mn. Josep Pasqual, qui fou prior, i el germà Isidoro, fundador de la Congregació.
En nom de les Germanes de la Consolació va parlar la superiora provincial de la Congregació, Gna. Maria Pilar García, la qual va manifestar que no podien negar-se a la sol·licitud de col·laborar amb aquesta obra de misericòrdia tant de l’Església de Reus com de tota la ciutat. En aquesta nova etapa col·laborarem aportant el nostre carisma i fent nostres les paraules de la nostra fundadora, Santa Maria Rosa Molas: «Només desitjo que el pobre sigui servit i que Déu sigui lloat».
«Heu fet d’aquesta Casa una llar, una família»
Per la seva part, Mn. Ignasi Olivé, en representació del Patronat i els preveres de Reus, va recordar quins van ser els inicis de la Casa de Misericòrdia a partir d’una proposició de l’Assemblea de Cristians de Reus com a fruit del IV Centenari de l’aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia a la pastoreta Isabel Besora. «En ella s’expressava la ferma voluntat de crear una Casa
Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn
29
que acollís persones malaltes, amb necessitats físiques o psíquiques, d’escassos o nuls recursos econòmics i socialment abandonades i que fos encomanada a una orde religiosa especialitzada. I el dia 24 gener de 1998 arribaven els dos primers germans com a servidors d’aquest nou “Santuari”». També va manifestar que els germans franciscans han fet de la Casa una llar, una família, on les persones se senten valorades. «I el més important: heu estat l’ànima que ha donat vida a aquesta família que va néixer sota la vostra empara i ha crescut amb el vostre recolzament».
A més, Mn. Olivé va adreçar unes paraules de benvinguda a les germanes de la Consolació. «Seguint les petjades de Santa Maria Rosa Molas no dubtem que trepitjareu novament aquest carrer de l’Hospital i entrareu en aquesta Casa amb aquest servei d’esperit i d’amor amb el que tantes vegades ella anà a l’encontre dels malalts i pobres de l’Hospital», va expressar.
Des del consistori reusenc es va fer present l’alcalde de la ciutat, Sr. Carles Pellicer, i les regidores de Benestar Social i Ensenyament, Sres. Montserrat Vilella i Maria Dolors Sardà, respectivament. L’alcalde va destacar la Casa de Misericòrdia com a exemple d’ajuda als altres i va apostar per oferir més serveis i cobertura a les persones més necessitades.
Finalment, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va cloure l’acte amb un agraïment a les persones que «han donat la vida» per aquesta Casa, amb senzillesa, naturalitat i d’una manera familiar.
Gna. Maria Pilar García: «No podríem negar-nos a col·laborar amb aquesta obra de misericòrdia»
Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn
30
Els Pares Paüls s’acomiaden de la Parròquia de la Immaculada de ReusContinuaran atenent l’Església de Sant Vicenç de Paül i les dues comunitats de les Filles de la Caritat de Reus
L’església parroquial de la Immaculada Concepció es va omplir la tarda del diumenge, dia 7 d’octubre,
per a participar en la missa d’acció de gràcies per la tasca realitzada pels Pares Paüls (Congregació de la Missió) en aquesta parròquia durant 52 anys, des del mes de gener de 1966. La celebració, presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va ser concelebrada pel fins ara rector de la Parròquia, P. Emilio Delgado; el vicari, P. Antoni Quetglas; el superior de la comunitat dels Pares Paüls, P. Josep Maria Biosca; el visitador de la Província de Sant Vicent de Paül-Espanya, P. Jesús Maria González i el prior-arxiprest de Reus, Mn. Joan Antoni Cedó.
La celebració també va ser el marc de benvinguda dels qui vetllaran per la cura pastoral de la Parròquia a partir d’avui: Mn. Josep Moreno, com a moderador, i Mn. Josep Manel González, diaca permanent, com a encarregat. «Gràcies a la vostra generositat la Parròquia continuarà comptant amb les seves
activitats i instal·lacions pastorals», va manifestar el Sr. Arquebisbe durant l’homilia.
També va agrair la tasca pastoral duta a terme pels Pares Paüls durant tots aquests anys al mateix temps que recordava quins van ser els inicis de la Parròquia. «L’inici de la tasca pastoral en aquest barri es va fer des de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de
Reus. Els preveres assistien a la parròquia per a les misses dominicals però per la resta de sagraments calia anar a Sant Francesc. El dia 17 de juny de
1962 l’aleshores cardenal-arquebisbe de Tarragona, Benjamín de Arriba y Castro, beneïa solemnement el temple parroquial que, anys més tard, el 1966, seria encarregat als Pares Paüls», va explicar.
P. Jesús M. González: «El nostre deure ha estat complert»
Abans de cloure la celebració el visitador de la Província de Sant Vicent de Paül-Espanya, P. Jesús
Els Pares Paüls han atès la Parròquia de la Immaculada durant 52 anys
Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn31
Maria González, va adreçar unes paraules d’agraïment al Sr. Arquebisbe per la seva presència, consideració i atencions vers els P. Paüls i a tots els allí presents. «En aquests moments sentim pena i dolor per deixar la missió en aquesta Parròquia, després de tants anys, però també satisfacció i alegria perquè el nostre deure ha estat complert. Demano disculpes per les vegades que no hem estat a l’alçada en la missió que Déu ens havia encomanat. Allà on ens trobem continuarem pregant per vosaltres», va expressar. El P. González també va informar que, a partir d’ara, tant el P. Josep M. Biosca com el P. Pedro Gómez, procedent de
València, «seguiran servint a l’Església de Tarragona».
Per la seva part, Mn. Josep M. González, diaca encarregat de la Parròquia, va agrair la confiança del Sr. Arquebisbe i l’acollida per part dels grups i fidels que en formen part. «El meu propòsit és que no us manqui mai la Paraula del Senyor. Estic segur que, amb la vostra ajuda, podré seguir el camí que els Pares Paüls han iniciat», va dir. Davant l’actual manca de vocacions a l’Església, Mn. Josep
Manel va demanar intensificar la pregària perquè sempre hi hagi persones que lliurin la seva vida per l’Evangeli. Edt
32
Ordenació presbiteral de Mn. Antonio Rodríguez MorenoExerceix el seu ministeri a la Parròquia de Sant Salvador del Vendrell
notícies
L’arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, va ordenar prevere Mn. Antonio Rodríguez el diumenge, dia 9 de setembre, a la tarda, a la
Catedral de Tarragona. Nombrosos familiars, amics, companys seminaristes, preveres i fidels van voler acompanyar-lo en aquest dia tan significatiu, amb una presència notable de la comunitat filipina present a Tarragona i Barcelona.
La missa va ser concelebrada per Mn. Joaquim Fortuny, vicari general de l’arxidiòcesi; Mn. Jaume Gené, rector del Seminari de Tarragona; Mn. Norbert Miracle, qui ha estat el rector del Seminari Major Interdiocesà durant la seva etapa formativa i Mn. Joan Maria Padrell, rector de la Parròquia de Sant Salvador del Vendrell, on col·laborava actualment com a diaca, entre d’altres preveres. El Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral van sostenir els cants de la celebració.
Mons. Jaume Pujol, en l’homilia, va definir l’ordenand com una persona «que no li ha faltat mai l’entusiasme per servir els altres i per servir, en aquests anys i en el futur, l’Església, que també fa un gran servei a la societat». «Amb el teu sacerdoci podràs ajudar molta gent a no tenir por, a trobar en la pròpia vida la voluntat de Déu, a mostrar, més amb el teu exemple que amb les teves paraules que Déu ens estima, que vol el millor per nosaltres, que ens hem d’estimar i fer el bé», va afegir. També el va encoratjar a recórrer sempre al Senyor i a escoltar els «crits» de tanta gent, especialment els joves, que no acaben de trobar la llum per caminar lliurement. «Antonio, tingues un cor gran, capaç d’estimar Déu, vivint a fons la teva vocació sacerdotal».
El ritus de l’ordenació presbiteral es va iniciar, com és propi, amb la voluntat de l’ordenand de rebre el presbiterat per servir l’Església i el món, i també obeir el bisbe i els seus successors. Després de les lletanies dels sants, amb l’ordenand prostrat a terra, va tenir lloc el moment central de la litúrgia d’ordenació, amb la imposició de mans per part del Sr. Arquebisbe i de tots els preveres allí presents i la pregària d’ordenació al fins ara diaca. Seguidament, Mn. Joan Maria Padrell i Mn. Josep Ribot van imposar a Mn. Antonio l’estola a l’estil presbiteral i la casulla com a signe del seu orde; hi va haver el lliurament del pa i el vi per a la celebració de la missa i el gest de pau amb el Sr. Arquebisbe i tots els companys preveres.
Mn. Antonio Rodríguez: «No sento que pugui merèixer res del que m’està passant»
Abans de cloure la celebració, el nou prevere va adreçar unes paraules d’agraïment. En primer lloc, a Déu: «Sense Ell no podria fer res, tot és do i gràcia que Ell m’ha donat generosament. No sento que pugui merèixer res del que m’està passant», va expressar. També va manifestar el seu agraïment
Fotos Mitjans de Comunicació ArqTgn33
al Sr. Arquebisbe, per la confiança dipositada en el seu camí vocacional; a l’equip de formadors del Seminari Major Interdiocesà (SMI) i, en especial, a Mn. Norbert Miracle, rector del SMI durant la seva etapa formativa, «pel seu constant suport en la seva trajectòria formativa»
Mn. Antonio va tenir un record agraït a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Tarragona i la comunitat filipina, molt vinculada a aquesta parròquia, als quals els va dirigir unes breus paraules en Tagal, la seva llengua. També va citar la Parròquia de Sant Salvador del Vendrell on s’ha sentit acollit i estimat des del primer dia. «Continuareu comptant amb mi», els va dir. Finalment va agrair el recolzament i suport dels familiars i germans, així com també l’educació i exemple dels seus pares, ja traspassats.
La celebració va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Tarragona, Sr. Josep-Fèlix Ballesteros i d’altres membres del consistori tarragoní, antics companys de l’ordenand, quan entre els anys 2007 i 2013 va formar part de l’equip de govern com a conseller delegat en matèria d’Espais públics. Edt
Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn
34
La fe i devoció pel Sant Crist omple els carrers de CambrilsL’any vinent la trobada de portants se celebrarà a Manresa
La 23a edició de la Trobada de portants del Sant Crist de Catalunya, organitzada per la
Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Cambrils, es va celebrar el diumenge dia 7 d’octubre.
A les deu del matí, des de l’església parroquial de Santa Maria, va sortir el solemne viacrucis presidit pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, per a recórrer el carrer Creus, l’avinguda del Mil·lenari, l’avinguda Independència, el carrer Verge del Camí i de nou el carrer Creus fins a tornar al temple parroquial on, a les dotze del matí, el Sr. Arquebisbe va presidir la missa on va participar sostenint els cants la coral Les Veus del Casal.
«La creu amb Jesús ha esdevingut signe de victòria. Morint Jesús en creu, en aquell instrument d’ignomínia, n’ha fet un estàndard, signe dels redimits, dels salvats, emblema d’amor, de bondat, de saviesa», va expressar el Sr. Arquebisbe en l’homilia. «L’Església ens convida a aixecar amb orgull la creu gloriosa perquè el món vegi fins on ha arribat l’amor del Crucificat pels homes, per nosaltres. Ens convida a donar gràcies a Déu perquè d’un arbre portador de mort ha sorgit novament la vida», va dir.
En acabar, es va fer el lliurament dels records de la trobada a cada un dels representants de les vint-i-set poblacions representants.
Aquesta edició va comptar amb prop de dues-centes persones, entre les quals prop d’una vuitantena de portants del Sant Crist procedents de cinquanta confraries d’arreu de Catalunya.
L’any vinent la ciutat de Manresa acollirà aquest encontre de portants del Sant Crist de Catalunya. Edt
Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn
35
La Biblioteca auxiliar de l’Arxiu Històric Arxidiocesà
Neus Sánchez PiéArxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
AHAT
Quan hom pensa en un arxiu sovint identifica el que s’hi
guarda amb pergamins, llibres antics i documents històrics però deixa de banda la resta de material que hi podem trobar.
Des del moment de la seva fundació pel cardenal Francesc d’A. Vidal i Barraquer, l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) ha anat reunint tota una sèrie de llibres i revistes relacionades amb el territori que han anat conformant la seva biblioteca auxiliar. Mn. Sanç Capdevila i Felip, primer arxiver diocesà, es va cuidar de reunir tota aquella bibliografia relacionada tant amb la ciutat com amb els pobles de l’arxidiòcesi així com també les publicacions més modernes sobre la disciplina arxivística. La seva tasca va ser continuada pels seus successors provocant que a l’arxiu s’acumulés una gran quantitat de llibres, publicacions periòdiques, fulletons, opuscles, etc.
Des de fa un temps, l’AHAT ha iniciat una política de revisió dels seus fons que també ha comportat la posada al dia de la seva biblioteca auxiliar. Així doncs, a dia d’avui l’AHAT compta amb més de 7.300 registres consultables a través del catàleg de la Biblioteca del Seminari
Pontifici de Tarragona (http://cataleg.biblioteca.arquebisbattarragona.cat). A través d’aquest catàleg, a més, també es poden consultar els fons bibliogràfics del Museu Bíblic Tarraconense i del Museu Diocesà de Tarragona.
36
L’esmentat fons que conforma la biblioteca auxiliar de l’AHAT consta de més de 5.400 volums catalogats, més de 1.700 fulletons i separates, opuscles de Setmana Santa de la ciutat i de la resta de poblacions que d’alguna manera o altra han anat arribant a l’arxiu. També de programes de festes i festes majors i una important hemeroteca amb diaris com la Cruz, el Seminario Católico de Reus. Per consultar aquest ric fons bibliogràfic s’ha de venir a l’arxiu en l’horari d’obertura al públic, de dilluns a divendres de 9 a 13.30 h.
Completa aquest fons la col·lecció de revistes, a dia d’avui amb més de 300 títols diferents que augmentarà ja que encara no s’ha finalitzat el procés de catalogació d’una bona quantitat de títols. El Cèrvol (tant de Cervià de les Garrigues com de Banyeres del Penedès) o el Cargol de l’Albi que van sortir al carrer entre els anys seixanta i setanta són un reflex important de la història de les seves poblacions en alguns moments històrics molt concrets, i cal ressaltar, també, que estaven editades en català.
En una altra línia, conformen el fons altres títols com Estel Marià que era el portaveu de la Congregació Mariana de Valls i que inicia la seva edició l’any 1918. Aquest és un bon exemple per a l’estudi de la societat vallenca de primeries del segle XX on, per exemple, hi podem trobar una infinitat d’anuncis de diferents establiments comercials de Valls.
L’AHAT, juntament amb el departament de Mitjans de Comunicació Social de l’arquebisbat
de Tarragona, compta, també, amb una hemeroteca digital (http://hemeroteca.arqtgn.cat) on es poden consultar fulls parroquials moderns i antics d’algunes parròquies, així com també el butlletí del bisbat, la revista església i el full dominical.
Des d’aquí encoratgem tot aquell qui tingui revistes i altres publicacions antigues de la seva parròquia, de la població o d’altres a fer-ne donació a l’AHAT ja que de ben segur servirà per evocar la memòria col·lectiva dels pobles.
37
La vila de Montblanc ret homenatge a Vidal i Barraquer L’acte es va celebrar a l’antiga presó del poble on va ser retingut el cardenal
any vidal i barraquer
El diumenge, dia 2 de setembre, a l’antiga presó de Montblanc, actual Centre
d’Interpretació Rupestre, es va presentar la reedició del llibre «Vidal i Barraquer, Cardenal de la Pau» de Mn. Ramon Muntanyola, amb aportacions del P. Josep Massot i editat per publicacions de l’Abadia de Montserrat.
L’acte de presentació va comptar amb les intervencions de l’exconseller montblanquí Josep Gomis i Martí; l’alcalde de la vila, Josep Andreu i el presentador del llibre, l’exconseller de cultura Joan M. Pujals, i amb la presència del plebà de Montblanc, Mn. Simó Gras; l’abat de Poblet, P. Octavi Vilà; l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza; el comissionat dels actes de l’Any Vidal i Barraquer de Cambrils, Josep Maria Panicello, a més d’alguns familiars directes del cardenal.
En cloure els parlaments es va descobrir i beneir la placa commemorativa a la mateixa cel·la de l’antiga presó on va ser retingut el cardenal Vidal i Barraquer l’any 1936, i en la que es pot llegir «Francesc Vidal i Barraquer, cardenal de la pau, fou retingut en aquest edifici, que antany fou presó, el dia 23 de juliol de 1936, en sortí l’endemà passat, camí de l’exili, on traspassà el 1943». En aquest mateix espai també es pot contemplar un nou plafó ceràmic obra de Núria Albà i Lluís Solé en el qual hi apareixen alguns trets significatius de la vida del cardenal.
38
Cambrils celebra el 150è aniversari del naixement del cardenal Vidal i Barraquer P. Josep Massot: «Per estimar la justícia i la veritat no va dubtar en morir a l’exili»
Cambrils va acollir el dia 3 d’octubre la celebració del 150è aniversari del naixement del cardenal
Vidal i Barraquer al Santuari de la Mare de Déu del Camí. Una efemèride que va comptar amb una nombrosa assistència de públic per escoltar la conferència del P. Josep Massot Muntaner, monjo benedictí de Santa Maria de Montserrat i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i el posterior concert de l’Escolania de Montserrat.
L’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, va obrir l’acte central d’aquest Any Cardenal Vidal i Barraquer, moment que va definir com el millor per a fer un reconeixement a la seva persona i figura. «Treballem amb la voluntat i la intenció de no permetre que l’oblit s’emporti una de les figures cabdals del nostre país que amb el seu ferm testimoni ha esdevingut un punt clau de la nostra gran història col·lectiva», va expressar.
Amb el tema «Francesc Vidal i Barraquer, cardenal de Catalunya», el director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat des de 1962, el P. Massot, va iniciar la seva ponència. Va descriure el cardenal com un personatge insígnia de l’Església catalana, respectat pels seus amics i enemics, un gran defensor dels drets
del seu poble en moments difícils. «Tot i que sempre va defugir intervenir d’una manera directa en temes polítics, fidel al mestratge del bisbe Josep Torras i Bages, durant la dictadura de Primo de Rivera, va ser acusat des de sectors molt diversos de catalanista i separatista, fins i tot el nunci del Vaticà a Madrid va arribar a aconsellar que fos apartat del seu càrrec», va manifestar. Davant d’aquestes acusacions, el P. Josep Massot va llegir la resposta del cardenal en una carta amb data de 6 de febrer de 1924, on deia: «Mai m’he mogut de la meva línia de conducta i per més coaccions que em faci les suporto, pateixo i resisteixo quan és en compliment del meu deure».
A través del llegat escrit del cardenal, i alguns documents inèdits que havia pogut veure, el ponent va oferir un recorregut històric i personal de la figura del cardenal tot centrant-se en les etapes més difícils que li va tocar viure, entre les quals hi va haver els set anys d’absència de l’arxidiòcesi. «Per estimar la justícia i la veritat no va dubtar a morir a l’exili», va dir. L’historiador i assagista també va subratllar que el cardenal va refusar sempre rebre qualsevol condecoració civil ja que Vidal i Barraquer afirmava que «la creu pastoral és suficient per a un prelat a l’Església».
Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn
39
Seguidament l’Escolania de Montserrat, un dels cors de veus blanques més antics d’Europa format actualment per més de cinquanta nois de nou a catorze anys, sota la direcció de Llorenç Castelló, va oferir un concert extraordinari d’una hora amb peces com El cant dels ocells, Muntanyes del Canigó o els Goigs de la Mare de Déu del Camí.
L’acte també va comptar amb la presència del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol; el rector de la Parròquia de Santa Maria de Cambrils, Mn. Ramon Martí; el P. Abat de Poblet, Dom Octavi Vilà; el president de la Diputació de Tarragona, Sr. Josep Poblet; el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, Sr. Òscar Peris; el director general dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Sr. Jordi Jané; el comissionat de l’Any Vidal i Barraquer, Sr. Josep M. Panicello i membres de la família del cardenal, entre d’altres.
40
Sr. Arquebisbe: «Si Vidal i Barraquer pot ser anomenat ‘cardenal de la Pau’ és perquè va ser el ‘cardenal del perdó’»El dia 5 d’octubre es va escaure el 150è aniversari del bateig del cardenal
Coincidint amb aquest aniversari el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va presidir la
missa d’acció de gràcies a l’església parroquial de Santa Maria de Cambrils.
L’eucaristia va ser concelebrada pel rector de la parròquia de Santa Maria, Mn. Ramon Martí i el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny, fill de la vila, entre d’altres preveres. Un dels moments més significatius de la celebració va tenir lloc a la capella del Baptisteri, on el cardenal va rebre el sagrament del Baptisme i on el Sr. Arquebisbe va beneir l’aigua abans de l’aspersió. La Coral Verge del Camí de Cambrils, que enguany celebra el seu 50è aniversari, va ser l’encarregada de sostenir els cants de la celebració.
L’arquebisbe, en l’homilia, es va fixar en alguns trets i virtuts del cardenal reflectits en el seu testament espiritual signat al Vaticà el dia 2 de març de 1939. «Primer de tot el perdó. El cardenal que vivia el seu lema episcopal Estimeu-vos els uns als altres va perdonar no solament oblidant sinó desitjant “tota mena de bé i prosperitat” a qui li havia fet mal», va dir, afegint que «si Francesc d’Assís Vidal i Barraquer pot ser anomenat “cardenal de la Pau” és perquè va ser el “cardenal del perdó”».
Un altre tret que va destacar va ser la seva estimació als sacerdots, especialment d’aquells que se sentia pare i pastor, els preveres de la seu metropolitana de Tarragona. «Els demanava que tinguessin una gran caritat envers els seus germans en el sacerdoci, que s’ajudessin mútuament i que no es desprestigiessin. També que preguessin i se sacrifiquessin pels seus feligresos, sense cercar ni el seu propi interès ni les comoditats personals», va expressar. «Entre les moltes virtuts que es podrien comentar del cardenal», va dir, «la humilitat i senzillesa són les que van caracteritzar la seva vida».
Finalment, adreçant-se a tots els cambrilencs i cambrilenques els va dir: «Estigueu orgullosos del vostre cardenal» i va agrair a la comissió organitzadora
de l’Any cardenal Vidal i Barraquer tots els actes programats, que seran un «estímul per a construir, a les beceroles del segle XXI, una societat i un món millor, i també una Església més fidel i autèntica».
Entre les autoritats assistents hi havia l’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza; el regidor de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Cambrils, J. Lluís Abella i el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Marcel·lí Joan. Edt
Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn
41
Germanor 2018 ‘Amb tu, som una gran família’
jornada
Cada mes de novembre l’Església celebra la Jornada de Germanor amb l’objectiu d’ajudar a
prendre consciència de que tots som part de l’Església diocesana i que la nostra col·laboració és indispensable per al seu sosteniment pastoral i econòmic.
Amb el lema «Amb tu, som una gran família», la Jornada convida a plantejar-se quines són les necessitats de la nostra parròquia, com hi podem ajudar, quin temps hi podem dedicar i si podem fer-hi alguna aportació per al seu sosteniment.
Amb motiu d’aquesta Jornada s’edita una petita publicació titulada «La nostra Església», on fidels a la voluntat de transparència econòmica, es presenten els comptes de l’arxidiòcesi corresponents a l’exercici 2017 així com també la memòria d’activitats amb xifres que ens permeten visualitzar la imprescindible tasca que realitza l’Església.
El compromís de tots, en temps i aportació econòmica, és més necessari que mai. A més, cal recordar que ara els donatius realitzats a les entitats sense ànim de lucre, com ara la parròquia o la diòcesi, desgraven més.
42
«Una caritat que, en una societat globalitzada, ha de buscar el bé comú de tota la família humana, és a dir, de tots els homes i de tots els pobles i nacions. No es tracta tan sols ni principalment de suplir les deficiències de la justícia, encara que a vegades és necessari fer-ho. Ni molt menys es tracta d’encobrir amb una suposada caritat les injustícies d’un ordre establert i assentat en profundes arrels de dominació o explotació. Es tracta més aviat d’un compromís actiu i operant, fruit de l’amor cristià als altres homes, considerats com a germans, a favor d’un món just i més fratern, amb especial atenció a les necessitats dels més pobres» (Església, servidora dels pobres, n. 30). Edt
43
