APARADOR DE POESIA, PROGRAMA DE RÀDIO CONDUÏT PER PIUS MORERA

ESPECIAL DEDICAT ALS ESCRIPTORS DEL MONTALT LITERARI

15 de juliol del 2011

1

NAVEGA SOLAMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ

Navega solaper la llum d’aigües blaves,dona tranquil·la.Quina boja paüraals entreforcs que trobes.

OCELLSMANEL PARCERISA

Ocells plens d’alegriaBaixen del celCercant terres humidesPlenes de sol

DÉUMANEL PARCERISA

Invent humà!Podria perdonar-nosde vessar tanta rojasang en nom seu?

DOLORMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ

2

Temps que endolceix la penaque no oblidà.Se’m dilueixla teva bella imatge.

A ple sol jo caminoi recordàla teva fesomia.Daurat cabell!

Dolçor de tu, invasiva,arreu de mi.Com oblidar-te, amiga,si jo no vull?

ENSONYAMENTJORDI BRUNET

Ben reposatdeixo caure la tardai, tot ensonyat,jo penso com complaure’t. Però ben distret,m’engolo pel paisatgefent-te, és clar, el lleigfatal d’arraconar-te. Aferrats al miratged’aquell amorque a tots ens enjogassaens convencemque el món ets tu.Tu estàs imbricadaen el ventet

3

que, suaument,acarona les fulles. En el cel blau i límpidem miro, vida meva,per esquivarel neguit d’estimar-te.

T’ESTIMOMANEL PARCERISA

T’estimo, dona,per què dubtes encara?Que no t’adonesque la meva miradadiu t’estimo, t’estimo?

ANGOIXA CERVALJORDI BRUNET

L’elm de la nou ―pressió escrebantada―emet un so. Un crit escruixidor,pel cor trencat, un clam esgarrifósd’amor occit. Pot ser res més?, digueu-m’ho.

HOMEANNA CLOE BRUGUERAS

Un plor agut i notes de guitarraPrevenció luxe i tranquil·litatSuplicaré per dos minuts de calmaAmo no tinc faig només el que em plauFumut trepant migranya i ronca i roncaSi tu no hi ets romanc fantasiant

4

La llibertat odies que reclamiNo pas de franc em dónes el que és meuI si digués el que vol el meu soAmb uns petons la boca em cosiriesTota la nit ballaries amb miAu tal·larà encerclant-me la gola

MADURESAMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ

Caminarem, embolcallats de lluna,Embriagats de tèbia dolçor.Que lluny quedà, dèries i cabòries,El que frustrà l’eixida de la llum. Retrobarem la joia d’estar amb l’altre.No cal parlar, escoltem el silenci.El sentirem tan esbalaïdorPer tot el cos com un riu tronador. Projectarem les vides al mirallAcusador que il·luminant-se cridaQuant diferents que sou. L’amor per sobreDe qualsevol cosa, lliures per sempre!

EL TREBALLJORDI BRUNET

Al Manel

Càstig diví, per tocar-me els collons!Treballarà qui cobegi cadenes,el presoner de sa sort mesquineraque es veu atret per virolades randes,

5

suspès de fils prims com la pròpia vida.Vull demanar a qui vulgui atendre,qui m’ho sap dir?, qui alça la natgeraper proclamar allò que ha per decòrum? En tenim prou essent, tu i jo i nosaltres!Cap dignitat divina altri que aquesta!

LUCIA DI LAMMERMOORANNA CLOE BRUGUERAS

Unes sabates seques us delaten.No tens paraigües, plou i el compartiu.Treu-te el sostenidor, que els pits esclaten.Paga la hipoteca i fes perdiu! Passeges els teus panties sospitososArrapats i nets com els meus deutes.Els Maniquins, aparadors luxosos…Decapitats t’observen i res més.No penses i no saps, tot i que sapsEl que penses, ja saps que tot s’hi val.

Lucia Lammermoor amb aquells draps.Regnava en el silenci fins que un dia,Una veu llefiscosa murmurà:M’agrada com t’encercla la cintura.

T’ESTIMOMANEL PARCERISA

Naixença i òbit.Vivim l’instant, que és fràgilLleuger i efímer.Véns, t’hi estàs i arriba

6

L’hora d’anar-te’n per sempre.

PARAULESJORDI BRUNET

Al farcell de l’esquena les paraulesEs tornen viatgeres i hi descansen.Vaig garbellant-les per senderes tortesI una a una impacten en els versos. Embriagat i absort pel gaudi vullSer bressolat per un record antic.

NATURAMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ

La primavera s’ha abillat de festaI l’encanteri ix com la Patum.Llueixen sol, colors, creix el volumde la música noble que els conquesta. Ufanosa de tant giravoltarAmb estiracabells i papallones.Bestioles arran de la follia,Ben marejades, dansen sens parar. Apareixen colors de blat madurQue ho envaeixen tot, llambrec poètic,I ella s’allunya amb estirada testa.Calorós vent assedegat del sud, Embafador i suat sorral desèrtic.Direu que s’ha acabat la festa.

7

L’AVIJORDI BRUNET

Digues, avi, on ets? Enyoro tos silencis, penetrants, muts i absents. Llambregades incrèdules, m’abraça en el record la seva lleu presència, missatge que s’enclota, fill perdut de l’esguard.

Removent el caliu, escorcollo la petja, el record de mots secs, de múrria impostura, perquè del guspireig d’uns ulls delatadorsmarrar no és possible, taca en va la d’amor.

Digues, avi, on ets? Em manca el cossatge. El devenir dels anys, inclòs el tombat segle, la mort de l’alfabet, mall d’impremta i paper,també ha emboirat cel, estrelles, lluna i sol.

Digues, avi, on ets? Ignoraves la lletra, albirant el celatge, entenies vents, calmes.Ara que no t’hi veus el món és tot tempesta.Tu que ho veies venir, callaves l’evidència.

La terra treballaves, deies que no té amo.Indigestat de lletra, mor inflat el planeta.

EL SOPARANNA CLOE BRUGUERAS

Quan la cervesa arriba degotant

8

Un vaixell oblidat sobre arenals.Una brúixola i flors de color fals.Fòssils musclaires vénen fumejant.

Salsa del seu bigoti lleparies.Full abandonat al llom del caliu.Llorer, bon i vell amic, jo t’odio.Seran d’aquests bitxos totes les cabòries. Com si fos un miratge passa l’últim trenD’anada i tornada. Ara estic massa grassa.Estatuetes que tornen de pencarI que un calamar encercla i penetra.

LLAFRANCJORDI BRUNET

La bromera ensucrada guspireja la cala.Sobre fermada roca, una senyora. BlancaGavina. L’al·lotet que corre per la platjas’ho mira. A ran del moll petardeja la barca.

EL TORRENTMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ

Aterraren amb l’avió de tornJust a la cantonada de l’androna.Pollancres i àlbers adornant l’entornI el senderó la benvinguda dóna. L’ascensió comencen, color gris,I l’aigua tan temuda que dibuixesEsmicola la roca i sota el llisEl sauló omple la glera de les Bruixes.

9

Acalorats i molt assedegats―corrua morta no entén aquests deures―,escalen verticals penya-segatsfarcits de pins, alzines, mates d’heuresPas no s’atura, pas pot caminar,Atarda el pas, les cames li fan figa.Al poblat dels ibers vol arribar,Però el nostre nin avança com formiga.

VISCJORDI BRUNET

Visc perquè he nat; jo visc, per tant, sóc soc i us dic que, aprofitant-me’n a barrisc, faig créixer de dins meu aquell bossoc que origina versets de damalisc.

LA GOTA DORMANNA CLOE BRUGUERAS

Un boli com a llit insomni i nitTan impertèrrit el sèrum i el calmantCrisi de somnis foscos soterranisPlovisqueig gota a gota el sostre plora Gotejaré, la petonejaréUna galleda fonda i la veredaL’ascensor que ascendeix cap al teu corA pencar jo tinc ganes d’esmorzar

DIUMENGE A L’EMPORDÀJORDI BRUNET

10

El restaurant s’enfila pel passeigQue ressegueix el marc de la badiaI, a la talaia arrepapat, l’oreigM’ofega la peresa del migdia. Ombrejant a la sorra l’aleteig,La gavina vespral, com alcaidiaVigila expectant el balandreigDel mar arcàdic ―mansa melodia. A l’horitzó sorgeix un borbolleigDe núvols prims que ens posaran en guàrdia,La tempesta es congria com festeigQue marxa amb pas de lenta bradicàrdia. La vana il·lusió de l’estiueig Se’n va sobtadament pel plovisqueig.

VIGÍLIAMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ

Treu la cadira Posa’t a cosir Baixa la persiana Ordena l’estoig dels fils Vigilen des de la benzinera. No agafis pas el telèfonQue no pari de sonar.Pentina’t els cabellsI rep les visitesAmb cortesia. No fos que et fessin mal, els malparits.

11

LA CEGAMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ

Que no torni la donadels vestits llargs.La que anava amb bastó pels carreronsi no mirava els rostres de la gent.La que oïa sorollsi no els localitzava.Aquella que tot ho arrenglava.Aquella dona de la por.La de la por.La por.

AMICMANEL PARCERISA

Amic meu, hola!Podem dir-nos les cosesEntre nosaltres?De segur, perquè alhoraL’amic parla i escolta.HOTEL DAVANT DEL MARANNA CLOE BRUGUERAS

Gitada de sobines cap per baixSorolls familiars L’epidural?Somio que m’empenten al trambaixI ara amb què pago si no porto un ral? Sobre el futó massatge orientalCap home plora i una dutxa fredaSauna i Hammam Emoció moral

12

Només aconseguida a l’aveteda Relaxament la pluja un bon regal“I llevant la plou i la mou gregal”.

LA CÀMERAMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ

Una gallinaProp d’un riu verdL’amaguen uns matollsEl niu, també.Un bé! Una alga verdaI un petit cucLa llar de fangI tot l’indret.Pot ser! Un ocell volaPlaneja al celLa serp el miraI al trespol mudaDesprés. Vora la ribaJo m’arrecero.FotografioAmb els meus ullsEl bell.

SONET SENSE RIMAJORDI BRUNET

13

Penseu que mentre espero em consumeixo―Mirada immòbil i guspirejant,Ulls tremolosos ben a punt de rompre’s―Sense dir mot, car sóc sofrent de mena. Mentre espero, jo em miro de convèncerQue és inútil l’espera si s’imposaEl fat inexorable. Que la inèrciaMori, ja que subjuga i abassega. Quina resposta hi ha? Què vols oir?Sentir quelcom que s’hagi obviat?Tremolaràs davant la certitud? Mentre m’espero, abatut, postulo:“Tot està dit, és cert, tot i l’esment Que el silenci arreu també té mot.”

ENTREPÀ DE LLOMBOANNA CLOE BRUGUERAS

M’assegurà tenir les mans ben netesBastonejà el teclat :“Pas és un piano”Absència de greix sobre les zetesLa a xiuxiueja com butà soprano. Maleït mal de cap, deixa’m parlar!És una cefalea de rebotL’erecció de pasta i vomitarI jo només vull traure’m el coulotte Plor i a la llunyania un míser cantReflexions que em trauran la poca son

14

Reservaré el bitllet que em causa espant Cap a Paris tatano arri arriA Le Marais plovia prop del pontTant de racional i antic al barri

ALZHEIMERJORDI BRUNET

Tristos estem per la sobtada mort. Raig de memòria romput per l’ombra Xorca prenyada de foscor terrible. Nul per a ésser.

DOS MOMENTSANNA CLOE BRUGUERAS

La momie du Louvre L’única cosa viva, cap mortalObre’ns muller la perdurable portaFoses captives d’un record molt íntim Nena no ploris! Le Vielle du Temple Vénen records d’il·lusions farcitsCosta d’anar-se’n el dia aquell i el gestÀncora i seny de la neneta jove Compro més pa…

15

ARBREMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ

Arbre gegant i coronat de fulles―Ombra i refugi, fullaraca densa―.Merla, cucut i cadernera vénen,Viuen, se’n van. Colles d’ocells escridassant els polls.Mengen els fruits madurs d’ufana polpa.Vespre plujós ―silenciós es torna―:Dorm i s’adormen.

LA VIDAMARIA DOLORS MASSA

La vida riu i reverdeix i tornaa començar. Retroba l’anestèsiamés dolça, que és l’oblit que tot ho cura. Regala temps per a gastar, regalatemps per a malgastar; mai no ens renyai ens estima i ens mou al ball i al cant. Cada dia ens desperta i ens vesteixde color groc; és la meva millor amiga,i sense ella, ai lassa, què faria?

INFLUÈNCIES

16

MARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ

Foll, la vida viscuda emmeno al cor.Sana, estimada, pesarosa víctima.Clissen els ulls la carmesina flàmula―Pugna per néixer.

FINS ALS COLLONSJORDI BRUNET

Vagarós tinc l’ànim;silent, desbarrant.El boirim magnànim,pesantor ambulant,fa callar el volcàa punt d’explotar;que lluny llençarial’exabrupte aberrant!

BRARRARRAMBRABRARRUMANNA CLOE BRUGUERAS

Els trons s’entortolligaren a les paraules.

Pius Morera

El meu cor s’aturaEn sentir-te, silenci. Trencat. Un tro, un raig.Atura la pluja. El te, sopes per als infants

17

I un casament.Pronuncien les paraules, el nusBen lligat. Música i banderoles.Atureu les campanes. Alguna va serI pròximament seràEsmenada. El foc i l’aigua.Au, digues: “No, mai!”Atura-la.

NEDO I EM CAPBUSSOJORDI BRUNET

Nedo i em capbussoPer un oceà eixorc. Amb mi m’esbatussoEncegat com corc.Rosegalls per viureI sense somriure.Per no restar dretVisc fent l’arbreforc.

LA JOIE DE VIVREMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ

Desitjos.Un darrera l’altreCom l’afany que ens emmena a viure.Conflictes, solucions.

18

Control, descontrolDualitat.Festa i dol. Això és. Dolor de ser savisense saber res.De tenir coneixençahavent restat quiet.De ser un consentidori d’haver-se mirat el melic.De tenir envejai desencantar-se. Això és. Joia de veure’tcada dia.D’oir el teu alèi palpar-ne l’alegria..D’olorar-teles plantes i les flors.De pressentir-tei de tenir-te. Això és la vida. Que retorni l’afanyde viure.Fora el desencant!Escarmentat l’hoste,que no n’aparegui mai méscap senyal.Previnguda, assumeix el dol.

19

I vol viure-la

TUJORDI BRUNET

Em capbussoen el pou sense fonsi miro l’única qüestióque hom es fa des que té raó,i sols hi veig la nit fosca, que guspireja ―ínfimes engrunes de llumon només hi ha un raig vertader que il·lumini les entranyes macadesper les embranzides silents del calendari. (Les fulles cauen abans no arriba la tardor.) No esperis de mires que no sigui una vida amb tu.Si no hi ets, em fonci esdevinc pols sensebri d’essència. Tanmateix deixemservar el pes feixuc,de l’eterna pregunta. (Cauen.)

ELS MEUS AMICSMARIA DOLORS MASSA

De cop i volta m’hi acosto,em sent arribar, ben feliç.Ben alt li dic com jo l’estimo;no me’n ser estar, em surt de dins.Ben aviat em ve a buscaraquell altre amic que jo tinc.

20

“I a mi, pobrissó, no em dius res?”“Què vols , gatet meu?”, que li dic.“Rebre tantes festes com l’altre,saber que la veu és per mi.”Els meus amics ara m’escolten,no sé com els ho he de dir.Si jo els faig seguir a la cuina,l’un, i l’altre!, serà feliç.

MY SOUL IS ON FIREANNA CLOE BRUGUERAS

My soul is on fireYour eyes make me stumbleWhen I see your smileI become so humbleAn encyclopediaOnly month by monthThen I meet you, dear!That’s what I long forNew teeth and sun glassesSilicon Breast, undiesFirm legs and assesThe joy of the ladies!I can replace itAnd give you the scrapDon’t think it’s jut witt!You get money back. LA MEVA ÀNIMA FLAMEJATRADUCCIÓ PIUS MORERA

La meva ànima flameja,M’entrebanco amb els teus ullsI davant el teu somriurePuc ser d’allò més humil.

21

No és solament tot això,Que és tota una enciclopèdia,Però, estimat, ja et trobaré!Li caldrien alguns canvisUlleres de sol, dents noves,Mamelles de siliconaUnisex, cames i natgesFermes, el joi de les dames!Podria reemplaçar-loI donar-li la xavallaNo penso pas que excel·leixi!I li tornaran el canvi.

NO SÉJORDI BRUNET

No sé d’on vinc, cap on vaig,però jo sé que estic aquí. Filtrant-se’m dins un per quèPesat i abassegador. Tant si miro cap endins Com si miro cap enforahi veig la mateixa pàtinalletja, bruta, llefiscosa d’un dubte universal. Ballem abans que la música ─violí desafinat─ no ens esgarriï la dansa.

EL SOLMARIA DOLORS MASSA

La mala hora s’acosta,

22

tot s’omple de foscor.Closa a dins de la casa,es baralla amb la por. Sap que vindrà a buscar-laPer donar-li calor;li farà una abraçada,l’omplirà de claror.

PerdóMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZ

Perdó. Si no t’estimoCom tu voldries.Si no faig tot allòQue a tu t’agrada.Si llibres i projectesSón diferentsDels teus. Si jo caminoA un altre ritme.Perdó. Si mai no acceptoDeixar de serJo. Si estimo moltíssimD’una altra forma.

EL PÈL DEL BIGOTIANNA CLOE BRUGUERAS

Davallar en picat vol d’amagatotisRumiant un pla per entrar al meu cosI fer via al cor per l’ull de la glotisAgulla de cap rinxolada os

23

Clavat al meu crit ara escolto l’OtisI’ve been loving you entre pèls traïdorsPerò de cop s’atura espera no fotisCara de mal tràngol el molt coratjós Pas amor és una ferida sagnantPres entre dos dits cap petó melósHeus ací la porta adéu navegant.

DESASSOSSECJORDI BRUNET

A Anna Cloe

El despit ens enfarfegaI ofega la bonhomia.Voleia la voluntatFins a enfonsar-se al sot,I es caragola entre motsI es torna un mòrbid garbuixDe desassossecs antics. No som més que fullaracaQue es podreix mentre dormim.En el nostre llit de mort,Una certesa hiemal.

L’HOME DE TOTHOM BEN VISTANNA CLOE BRUGUERAS

Tot just quan s’apagà el dia dos collverdsVolaren sobre el llac, oh lliures bestiolesT’ho puc envejar tot i què tu no voles?I tens el coll ben blanc, però milites als verds Quin riure malaltís, m’has de deixar jutjar

24

Me’l faig meu com el vol d’una fotuda nitLa dona amb qui folgares vaja depús-anitPuc odiar-te? Vull que em deixis abreujar!

En aquest món burgès i de bonesa a dojoT’has preguntat pel meu? El ver no l’he pas vistAra que les meves nits són de repòs i esbarjo, Al cistell de roba com un gastat mitjóPenso en tu com a home que és de tothom ben vistI encara em preguntà pel menudet disforjo.

25