Espeleologia bsica

2

Este document s una traducci al valenci del manual Espeleo log a para vr t i gos , del Grupo Vrtigo. Podeu consultar el document original en la pgina web http://www.grupovertigo.es En esta versi (agost de 2014) sha prescindit de part de la introducci i shan canviat algunes imatges.

Mind your language: use it to express great ideas.

Espeleologia bsica

3

NDEX

1. Introducci a lespeleologia ........................................ 4

2. Material per a la prctica de lespeleologia ............... 4

3. Tcniques de progressi ............................................. 11

4. Nucs tils en espeleologia .......................................... 22

5. Installacions en pous .................................................. 27

6. Formacions ................................................................... 29

7. Conservaci de cavitats ............................................... 35

Espeleologia bsica

4

1. Introducci a lespeleologia Lespeleologia s la cincia que estudia i explora les cavitats naturals (grutes, avencs, abismes, cavernes, coves). El seu nom deriva del grec: splaion (caverna) i logos (estudi, tractat). Tamb es practica com un esport. Actualment s una activitat poc coneguda. La mateixa naturalesa de lespeleologia no possibilita que es difonga, ja que es realitza fora de la vista de moltes persones: davall terra. Esta cincia se subdividix en: Espeleognesi: estudia lorigen de les cavernes. Espeleohidrologia: estudia lacci produda per laigua. Espeleomorfologia: estudia les formes i topografia de les cavernes. Espeleobiologia: estudia la flora i la fauna subterrnia. Espeleologia fsica: estudia els fenmens fsics i qumics de les cavernes. Espeleopaleontologia: estudia les formes de vida extingides. Espeleoetnografia: estudi dalgunes poblacions vinculades amb les cavernes. Lespeleologia est lligada amb unes altres cincies, ja que el seu camp dacci abasta tamb el de la biologia, la geologia, larqueologia, etc. Des del primer moment en qu un espeleleg explora una cavitat, es mou en un medi totalment diferent al que lhome est acostumat: foscor absoluta, humitat, fred, aigua, gel, grans galeries, sales, pous i passos estrets. s per eixa ra que lespeleleg necessita portar un equipament especial que li permeta moures en eixos ambients perillosos amb un risc mnim. Tamb s important tindre un entrenament adequat per a poder actuar de forma correcta davant de possibles perills, com ara solsides. 2. Material per a la prctica de lespeleologia 2.1. Casc Al casc es fixen els sistemes dilluminaci (elctric i dacetil); protegix de la caiguda de pedres i dels colps que es puguen produir en linterior de les coves. Ha destar dissenyat per a ser usat en espeleologia, deu estar homologat per la UIAA (Uni Internacional dAssociacions dAlpinisme) i tindre ventilaci i un sistema de regulaci i ajust.

Espeleologia bsica

5

2.2. Llum de carbur Genera el gas acetil a partir del carbur que cont i que ens servir de combustible per a la illuminaci. Nhi han dautopressi i de pressi atmosfrica.

2.3. Frontal Podem optar per illuminaci amb carbur o per illuminaci elctrica amb un frontal. s important portar piles de recanvi.

2.4. Arns de cintura Els despeleo sn diferents dels descalada, ja que el punt dancoratge est ms baix que en estos, per a que el croll funcione correctament en les pujades. Es tanquen per mitj dun maillon semicircular. Per a barrancs, s til que tinga una culera de PVC que protegixca el neopr.

Espeleologia bsica

6

2.5. Arns de pit T la funci de mantindre recte el croll per a que funcione adequadament. Durant lascens ha danar tan tens com es puga.

2.6. Maillon Dacer o zicral. Sencarrega de tancar larns i dunir-lo als diferents aparells i caps dancoratge, aix com de la uni del puny al pedal.

2.7. Bagues dassegurana La baga s un instrument que normalment ens fabricarem nosaltres mateixos. Consta dun cordino dinmic duns 2,5 o 3 m i de 9 mm de grossor, en el qual practicarem sengles nucs de huit en els extrems, a ms dun altre en el centre lleugerament inclinat de tal forma que la baga ms curta no sobrepasse els 30 cm i la ms llarga tinga almenys 50 cm. Deixa forma, introduirem el nuc central en el maillon de larns, i en els nucs dels extrems collocarem mosquetons sense assegurana, amb els quals ens ancorarem a qualsevol punt fix (capaleres de pou, fraccionaments, nucs...) mentres realitzem alguna maniobra. Per tant, tindrem dos bagues, una llarga i una curta, a ms de la seguretat del puny.

Espeleologia bsica

7

2.8. Mosquetons Dalumini. Susen en els caps dancoratge, per a la subjecci de material divers, aix com per a les cordes en capaleres de pou i fraccionaments.

2.9. Crol l Bloquejador ventral (o de pit) per a lascens. Sancora a larns de cintura per un extrem i a larns de pit per laltre. Puja sense fregament quan no carreguem pes sobre ell i es bloqueja en penjar-nos de la corda per a pujar. Sempre es deu portar tancat quan no sest usant; aix evitar pessics dolorosos.

2.10. Puny Tamb per a lascens. El sistema de bloqueig s igual al del croll. Al puny fixarem un cap dancoratge llarg (preferiblement diferent al de la baga) i lestrep o pedal.

Espeleologia bsica

8

2.11. Estrep / pedal Unit al puny, susa per a la progressi vertical, a manera descala. Tamb s molt til per a ajudar a superar-nos en fraccionaments en qu no apleguem al mosquet de la paret. La seua longitud ha de ser tal que, en estar drets, el nostre bra forme un angle de 90.

2.12. Descensor. Estop La corda passa fent una S a travs de les rodetes, fet que provoca prou de fregament per a poder controlar la velocitat del descens ajudat dun mosquet dacer per a la frenada. Va unit al maillon de larns per mitj dun mosquet amb assegurana. s un element autobloquejant: si amolles la palanca roja, es frena.

2.13. Mosquet de fre Mosquet dacer que ajuda a controlar la velocitat de descens o frenada.

Espeleologia bsica

9

2.14. Bossa de material Fabricada en PVC per a que aguante el fregament i la humitat. Ha de tindre muscleres amples per a poder ser transportada amb comoditat, forats en la base per a evacuar aigua i una anella en la qual poder enganxar un cordino per a poder transportar-la en pous i meandres desfonats. Per a usar-la en linterior de les coves no conv que siga molt gran.

2.15. Cordes esttiques Se nusen entre 9 i 11 mm. Sn de materials sinttics i esttiques (a diferncia de les descalada, que sn dinmiques), per a evitar lefecte de xiclet. Shan de mantindre netes i no han dentrar en contacte amb productes abrasius. Reviseu-les peridicament i vigileu les caigudes de pedres i els fregaments. Existix una modalitat hidrofugada que evita que la corda safone en laigua, til per a barrancs.

2.16. Granota exterior La seua funci s protegir-nos de la humitat i el fang duna cova. Haur de ser dun material resistent a labrasi i transpirable. El PVC s prou resistent, per la seua capacitat de transpiraci s nulla. La granota de Cordura s la que dna millor resultat.

Espeleologia bsica

10

2.17. Granota interior

Una roba interior adequada ens proporcionar confort dins de la cova. Noms usarem granota interior en coves amb temperatura baixa. Evitarem el cot, ja que absorbix la humitat del cos i la mant, cosa que afavorix els refredats. El millor resultat el donen les fibres sinttiques (folre polar), ja que repellixen la humitat del cos. 2.18. Botes Per a cavitats normals nhi ha prou amb unes de senderisme, ja que la transpiraci s important. Per a coves humides i amb fang sn recomanables les botes daigua de goma. Eviten el pas de la humitat i es netegen fcilment. Hauran de ser de canya alta i sense folre interior, per a poder evacuar laigua (en este cas haurem de portar calcetins de neopr). 2.19. Guants i genolleres Encara que al principi resulta incmode treballar amb guants, resulten indispensables. Hauran de ser dun material resistent. Les genolleres i colzeres sagraxen a lhora de passar per gateres i laminadors. 2.20. Xapes Normalment, les coves que visitarem es trobaran installades amb espits (femella per a caragol de 8 mm) o amb uns ancoratges danella anomenats parabolts (ancoratge dexpansi de 10 mm), encara que possiblement no tinguen les xapes posades. Caldr portar-ne almenys dos per capalera de pou i un per fraccionament o desviador (i alguns de sobres).

Espeleologia bsica

11

No hem doblidar-nos de les claus (8 mm per a espit i 10 mm per a parabolt) ni de les rosques (10 mm) per a lancoratge danella o parabolt.

Molt important! Sempre s convenient portar un poc de material de ms com: cordinos, cintes cosides, cintes planes, crcols de cinta, mosquetons variats, carbur... per a poder estar tan preparats com pugam davant de qualsevol contratemps que poguera sorgir. A ms, s important portar aigua, menjar, la topografia de la cova, brixola, manta trmica, piles i carbur de recanvi, llanterna de recanvi... 3. Tcniques de progressi 3.1. Tcniques de progressi horitzontal i pas de xicotets desnivells. 3.1.2. Pas per galeries: Generalment sn zones mplies per on s possible caminar sense dificultat, encara que a voltes calga acatxar-se un poc. Les bosses podem portar-les penjades a lesquena. 3.1.3. Pas de laminadors: Els laminadors sn eixos passos de sostre pla i molt baix que ens obliga a caminar a la gatameu o arrossegant-nos. Els que ms patixen en estos trams sn els genolls, per la qual cosa unes bones genolleres alleugen, que no suprimixen, el dolor. En estos casos, cal portar la bossa agafada per lansa de la part de darrere, i segons el material que continga, procurar que els colps que reba no siguen excessius. Cal prendres els laminadors amb molta calma. Si s possible, feu-los sense gens de pressa. 3.1.4. Pas per gateres: Anomenem gateres els passos molt reduts on noms s possible entrar reptant i que no tenen molt de recorregut. Poden ser horitzontals o inclinades. Les horitzontals es poden passar com es preferixca: boca per amunt o boca per avall. Les dos postures tenen pros i contres. Boca per amunt s ms fcil reptar amb lesquena encara que no pugues doblegar els genolls, per s impossible vore per on vas. Boca per avall pots vore el recorregut, per si la gatera s molt estreta, no hi ha manera de moures. En alguns

Espeleologia bsica

12

llocs, s impossible ni boca per amunt ni boca per avall, sin que ha de ser de costat o en pla inclinat, de forma que lespeleleg arriba, a vegades, a convertir-se en un autntic Tetris hum per a poder superar-ho. Per a poder passar per la gatera, lo important s estudiar-la b abans datacar-la, sobretot, perqu hi ha vegades en qu perds llocs on posar els peus o les mans per a progressar. Lo pitjor s perdre punts de suport per a mans i peus. En el cas de gateres inclinades, cal intentar vore si sn ascendents o descendents. Si sn de les primeres, cal entrar de cap i boca per amunt, perqu si no desprs s impossible ajustar-se a les corbes de lascensi. Si sn descendents, cal passar-les de boca per amunt i amb el peus per davant.

s convenient, en tots els casos:

Abans dentrar en una gatera, cal llevar-se tot all que ens puga molestar i descordar el casc.

El primer o lltim no pot ser mai el que ms problemes tinga per a superar el pas. Desta forma, sel podr auxiliar des dels dos costats.

Si intum una gatera que dna motiu a una vertical, cal anar sempre assegurat. Portar una m davant i una altra darrere per a buscar on recolzar-se. Haurem de

passar-nos les bosses els uns als altres, perqu s impossible progressar amb elles. En cas de quedar-nos bloquejats, no hem de perdre la calma per a no esgotar-nos. 3.1.5. Desgrimpades (o desescalades): Es tracta de descensos curts i no especialment complicats per als quals no necessitem corda per a descendir. Si sn fcils, les farem mirant al buit. Si sn un poc complicades, les farem de gaid. I si veem que sn ms complicades, amb una corda dassegurana i mirant cap a la paret. 3.1.6. Ressalts Per a superar determinats ressalts, caldr escalar. Una cova no s una paret en lexterior, i les nostres botes no sn peus de gat. Sol haver-hi molta humitat i fang pertot arreu. Queden abolides, per tant, totes les tcniques dadherncia. En espeleologia lescalada pot ser lliure i artificial, s a dir, sutilitzen tots els recursos naturals que es puguen i tots els artificials que siguen necessaris. Les formes de collocar les assegurances sn les mateixes que en escalada, amb cordinos, encastadors, clavilles i cintes (o bagues) exprs. Lassegurana es realitzar amb corda dinmica. En espeleo no hi ha segon de la cordada, perqu el primer que arriba a lobjectiu ha de muntar una capalera per

Espeleologia bsica

13

a que els altres hi pugen amb les tcniques prpies en espeleologia. La bossa, si s necessari pujar-la, la pujarem quan els que estiguen dalt estiguen prou assegurats. 3.1.7. Progressi per estretalls Els estretalls sn eixos passos incmodes per on fa la sensaci que les parets ens encaixonen, per que podem passar, fonamentalment, drets. A vegades sn fruit de diclasis. La progressi per estretalls pot ser horitzontal o vertical. En els horitzontals, noms haurem dintentar ajustar el cos a les deformacions de la roca i progressar, valorant si s possible fer-ho portant penjats tots els aparells. En els verticals, la cosa es pot complicar. En els ms senzills, caldr progressar per oposici, tant per a descendir com per a ascendir. Un cas particular dels estretalls el formen els anomenats meandres, que sn espais estrets on el terra sallunya de nosaltres. Cal estudiar en cada cas la convenincia de superar-los per dalt o per baix. 3.1.8. Progressi per passamans Lnica cosa que cal tindre en compte s que almenys un dels dos caps dancoratge estiga sempre en la corda. En arribar a un nuc, soltem un cap i el passem. Seguidament fem lo mateix amb laltre. Quan un pas sens complique, no ens hem de ruboritzar per usar lestrep ancorant-lo a lancoratge, o b per mitj dun nuc prsic si no hi apleguem. Les bosses cal passar-les a lesquena. 3.2. Tcniques de progressi en passos estrets Recorrem desenes o centenars de metres per galeries, passadissos i grans sales. El terra s prou irregular per amb les nostres tcniques de muntanyencs i amb lajuda duna bona illuminaci no hi ha tram complicat que ens faa perdre molt de temps. Algunes vegades els passadissos sestretixen fins al punt que es fa necessari avanar lateralment amb la motxilla a la m. Altres vegades el sostre es vol acostar tant al terra que ens obliga a caminar com a simis, o fins i tot ens fa arrossegar-nos uns quants metres, fins que la situaci torna a la normalitat. Per sempre ens les arreglem i excepte alguna xicoteta dificultat per a progressar, lespeleologia s fcil. Que bonica, assequible i cmoda s lespeleologia! Per per als ulls dun explorador aix no s tan cert. Quan es tracta de buscar continuacions, la cova es convertix en una infinitat de possibles rutes, algunes accessibles i unes altres no. A vegades, lobsessi per continuar el recorregut ens fa buscar nous camins per on aparentment s impossible passar, unes altres vegades no solament ho pareix, sin que veritablement s impossible que una persona hi passe. Llavors una idea fixa ens ronda el cap: existiran noves galeries grans desprs duns pocs metres de recorregut tortus? s possible, per no massa probable. Segurament la gatera acabe escanyant-se o fent-se solament transitable per als ratpenats. Per, i si hi ha alguna cosa gran a laltra banda? Podria intentar passar, almenys abocar-me i aguaitar tant com puga, per crrec el risc dencaixonar-me entre les parets i sostres i passar-ho realment molt malament. Lo ms sensat seria enviar un aparell amb rodes i cmera de vdeo per a que ens mostre qu hi ha desprs, per no tinc eixa mquina. Al final, almenys en els casos que jo conec, la curiositat pot ms que la por i lexploraci es fa

Espeleologia bsica

14

inevitable. Ens adinsem en el mn de les gateres, on regna la sensaci de claustrofbia, i ac hi han unes quantes coses que cal tindre en compte per a que tot ixca b. Jo mai passar per ac. S, hem dadmetre-ho. En els primers dies davall terra jurem que mai passarem per eixe horrible lloc. No solament creem que ho passarem malament si ho intentem, sin que a ms ens veem incapaos de cabre-hi. Segons anem guanyant prctica ens adonem que s possible entrar per on al principi semblava impossible, i s perqu comencem a aprendre a mourens com toca. Quan arriba lhora de la veritat recordem aquella bicicleta rovellada que tant ens podia haver ajudat si hagurem tingut voluntat per a suar amb ella. Crrer maratons tamb va molt b, per s molt pesat i ja no hi ha temps per ad aix. Davant duna gatera, la primera cosa que cal fer s observar-la a fons tant com ens siga possible abans dentrar. Hem de fixar-nos si s ascendent, descendent o seguix lhoritzontalitat; si el terra s llis, pedregs o accidentat; si les parets sajunten massa, o el terra amb el sostre, o les dos coses. Amb totes eixes dades hem davaluar fins a quin punt s possible intentar-ho, o en quin punt caldr fer marxa arrere. Has de tindre en compte que si la gatera s descendent i no ts possible pegar la volta en algun punt, el retorn ser complicat, i si ad aix afegim un terra cobert per blocs despresos, ms val que tarmes de valor a lhora de tornar. Per aix, no s mala idea explorar eixe tipus de gateres amb els peus per davant, encara que no et permeta vore res, amb el tacte dels peus podrs sondejar i fer-te una idea de lo que hi ha desprs, abans dintentar entrar-hi de cap. Si la gatera ascendix, tant si aconseguixes pegar la volta en algun punt com si no, el retorn et resultar summament fcil, fins al punt de tindre la sensaci desvarar per un tobogan sempre que el terra siga favorable. Tot seguit donem uns quants consells que conv considerar a lhora denfrontar-se a una gatera. Roba . No hi ha dubte, porta posada una granota. Si thas de ficar en una gatera no pots caminar amb escrpols preocupant-te per quin detergent ser capa de llevar-te les taques, ni pels fregaments que ho trenquen tot. A ms, el fet de portar una sola pea externa evita enganxar-se i eixir-ne despullat. Si la granota s de nil, desplaar-se s molt ms senzill, i si el terra est humit evitem acabar xopats per dins. Una granota interna s una meravella per a no acabar amb els pantalons a laltura de les costelles. Comoditat . S, per a estar relaxat cal estar cmode. Res millor per ad aix que llevar-nos de damunt coses innecessries. Fora renyoneres, arnesos, motxilles (no cal dir-ho), etc. Si no porteu botes daigua, s aconsellable ficar-vos els llaos dels cordons dins de les botes. No ha dhaver res que puga enganxar-se en algun ixent o roca. Si aix passara, podeu quedar atrapats com un peix en una xrcia de pesca. Avanar . Si la gatera s dubtosa cal avanar molt lentament, tenint en compte que potser caldr tornar sense poder pegar la volta. Cal intentar recordar totes les maniobres difcils que realitzem i observar si es podran realitzar al revs sense gran dificultat. Tranqui l l i tat i dec i s i . Tranquillitat, relaxaci i de nou tranquillitat. Per sense arribar a adormir-nos. Si dubtes entrar en lestretor, millor espera a estar decidit. Respirac i . En els pulmons poden arribar a cabre quasi dos litres daire. Una bona idea s sincronitzar la nostra respiraci amb lavan. En espirar el nostre trax ocupa menys

Espeleologia bsica

15

volum, poc menys per ms que suficient per a cabre. Espira lentament i avana al mateix temps, inspira i parat. Busca la teua pos i c i . Segons el terreny per on et mogues, ser ms convenient una posici o una altra. Per sostres baixos (laminadors) ser millor anar boca per avall amb els dos braos per davant i reptant exercint tracci amb les cames i braos. Quan les parets sajunten, s millor portar un bra per davant i laltre per darrere, amb el cos de costat. Quin costat va baix i quin va dalt? Tot depn de cap a on hages de girar, si s que has de girar. Si hi ha corba a lesquerra, costat dret al terra. Amb corba a la dreta, costat esquerre al terra. De totes maneres, la posici depn molt de les circumstncies i dels diversos obstacles que es poden presentar. No oblides que noms amb lajuda dels braos podrs mouret per les gateres si set queden en una posici intil per a la tracci, ja has begut oli. Amb el temps, et convertirs en un autntic contorsioniste. El cap no ho s to t . Existix la creena que si per un lloc estret passa el cap, tamb podr passar-hi la resta del cos. Aix no s de veres. Vos podeu penjar del coll un collaret molt estret i no per aix ser possible traurel per les sabates. Eixe tpic solament s cert per a les reixes de les presons, i incls en eixe cas s necessari estar molt prim. Llevar-se el casc ajuda molt, per si ho fas no oblides la vulnerabilitat del teu cap en eixos moments. Arrossegal per terra per davant de tu per a no enlluernar-te, per collocal boca per avall, s a dir, amb la part convexa en el terra. Aix esvara molt millor i evites que els coixinets i linterior smpliguen dargila i fang. Lorde de ls espe le legs s que afec ta e l resul tat . En primer lloc, que passe el ms prim o xicotet, s el ms segur que entre. Que no el seguixca limmediatament ms prim, s lhora dintentar-ho per a qui t menys possibilitats dxit. Si el qui ho t ms difcil entra lltim, pot deixar incomunicat i atrapat el grup sencer. Si eixe entrara el primer, no hi hauria ning per a guiar-lo des del final del tnel i quedaria a soles en la desesperaci. Els que no han passat encara per lexperincia de quedar tots atrapats per culpa de la grandria de lltim individu cregau que, desprs dels riures inicials, u comena a sentir qu s realment la claustrofbia. Que t a juden e ls t eus companys . Amb el cap inclinat, el coll tort, les gotes de suor regalant pel front i amb les ganes destrangular la persona que et va portar a eixa cova, s complicat observar lholografia del terreny, i molts obstacles o incls elements tils passen desapercebuts. Els teus companys than de guiar, dir-te on posar els peus i les mans, i per qu no, paraules afectuoses per a que en eixir de tal agonia no cometes cap acte violent. Ells ho veuen tot i la seua ajuda s essencial. Mhe quedat atrapat. Has seguit els consells per les coses no han eixit b. Has quedat presoner per les parets o immbil per collocar-te en una postura de la qual no pots eixir. No et preocupes, encara que en eixos moments penses lo contrari, no et quedars atrapat en les profunditats per a sempre. s moment dacudir al procediment demergncia. Tranquil, relaxa els teus msculs i no penses que has quedat atrapat. Amb els msculs en tensi lnica cosa que aconseguirs ser crear major sensaci dangoixa, la qual cosa origina major tensi muscular i ms angoixa, i aix ad infinitum. Fins que no et relaxes no intentes fer res ms. Analitza b la situaci i recorda que no tens forosament per qu tornar arrere, potser lo ms

Espeleologia bsica

16

recomanable s continuar fins al final si s que tens coneiximent que ms avant hi ha un eixamplament. Amb aix volem dir que no hem de forar la tornada cap a arrere, regressar s noms lo que la por ens impulsa a fer. s possible que hages quedat atrapat per haver falcat el cos en alguna formaci rocosa que hi ha davall de tu, i ni tan sols tadones deixe detall pel nerviosisme. Si s el cas, descarrega pes del cos sobre el terra buscant algun altre punt de suport, ja vors com tot es fa ms fcil. No s possible detallar com desencallar-se en estos casos, ja que les possibilitats sn infinites, per hi ha alguna cosa que sempre tajudar siga com siga la situaci. Tranquil, molt a poc a poc, sense presses ni por acabars arrossegant-te fins al final de la gatera. No et preocupes, en tots els anys que fa que disfrutem de lespeleologia encara no hem trobat cap esquelet hum en gateres. 3.3. Tcnica de descens Abans de comenar tant el descens com lascens, haurem de comprovar que hem collocat correctament tots els elements en larns. Lorde pot ser, de la nostra esquerra a la nostra dreta: estop, baga dassegurana, croll, cap dassegurana del puny i mosquet de fre. El material personal que susa en el descens s el segent: baga, estop i mosquet de fre. La primera cosa que hem de fer abans diniciar el descens s assegurar-nos amb la baga dassegurana en la capalera del pou. A continuaci, collocarem lestop com es mostra en la figura inferior i passarem la corda descendent pel mosquet de fre.

Iniciem el descens. La m esquerra en la palanca de lestop i la dreta agafant la corda que baixa. Per a comenar a baixar, alcem la m de la corda i pressionem la palanca. Si baixem la m de la corda lentament, iniciarem un descens sense entropessons. La palanca de lestop mai sha dusar com a fre, es frena amb la m de la corda. Haurem de recolzar els peus en la paret i posar les cames en angle recte amb el cos. Per a frenar, simplement cal pujar la m que regula el descens. Com menor s langle (ms alcem la m) ms es frena. Les figures segents mostren com bloquejar un estop de forma segura i rpida, per a poder maniobrar cmodament (no hem de quedar-nos-en penjats sense bloquejar-lo prviament).

Espeleologia bsica

17

Pas de fraccionaments:

1. En arribar a laltura del mosquet del fraccionament, bloquejarem lestop i ens ancorarem amb la baga curta al mosquet.

2. Desbloquejarem i seguirem baixant fins que ens quedem penjats de la baga. (En tot moment estarem penjats de la baga i del mosquet de fre).

3. En eixe moment obrim lestop, linstallem en el tram de corda que baixa i el bloquegem.

4. Canviem el mosquet de fre al tram de corda descendent i llevem la baga dassegurana, desfem la gassa de lestop i seguim baixant.

A voltes resulta difcil llevar la baga dancoratge del fraccionament, ja que ens trobem penjats della. Podem ajudar-nos utilitzant els ressalts de la roca per a recolzar els peus. Tamb podem recolzar-nos en la coca de corda del fraccionament o enganxant el pedal en el mosquet de la paret.

Espeleologia bsica

18

Pas de nucs:

1. Baixem fins que el nuc ens detinga (enganxem la baga llarga a la gassa del nuc). Colloquem els dos bloquejadors (puny i croll) per damunt de lestop.

2. Una vegada estarem penjats del croll, desmuntem lestop i el colloquem per davall del nuc, bloquejant-lo. Passem tamb el mosquet de fre.

3. Ens alcem sobre el puny i llevem el croll, de tal forma que quan ens assentem de nou, ens quedarem suspesos per lestop bloquejat.

4. Llevem la baga, desbloquegem lestop i continuem el descens.

Espeleologia bsica

19

Canvi de sentit: de baixada a pujada:

1. Bloquegem lestop i colloquem el puny en la corda, calculant que pugam elevar-nos al mxim a lhora de fer el moviment dalar-nos.

2. Una vegada alats sobre el pedal, colloquem el croll en la corda entre el puny i lestop i ja podem assentar-nos sobre ell.

3. Desmuntem lestop i soltem el mosquet de fre, i ja podem comenar lascensi.

4. Tcnica dascens El material personal que susa en lascens s el segent: baga, croll, puny (amb el seu cap dassegurana) i pedal. Ajustarem larns de pit tant com pugam, fet que ens facilitar la posici en lascens i ens portar en posici vertical i apegats a la corda... Comenarem collocant el puny en la corda. En lorifici inferior fixarem el cap dassegurana (que va unit a larns) mitjanant un mosquet i el pedal unit a un maillon xicotet. El tensarem tan alt com pugam...

Espeleologia bsica

20

A continuaci, collocarem el croll de forma similar al puny. Abans de comenar a pujar, tensarem el croll tan alt com pugam (posant-nos de puntetes o amb un xicotet bot per a quedar-nos-en penjats). Posem el peu en el pedal i pugem el puny. Ens posem drets sobre el pedal, de tal forma que la corda esvara pel croll i podem assentar-nos i descarregar el nostre pes sobre ell. Ja hem pegat el primer pas. Ara noms hem de repetir el procs. A esta tcnica s important descobrir-li el truc, ja que si la realitzem correctament ens evitar esforos innecessaris. Cal procurar que lesfor el facen les cames. Al principi es tendix a prendre limpuls amb els braos, fet que arriba a provocar lesgotament. Quan acabem lascens hem de tancar el croll i el puny per a evitar pessics dolorosos.

Espeleologia bsica

21

Pas de fraccionaments:

1. Aproximem el puny a dos dits del nuc (mai fins a dalt del tot, ja que desprs seria impossible traurel).

2. Ens assegurem al mosquet de la paret amb la baga llarga. 3. Posant-nos drets sobre el pedal, alliberem el pes del croll per a aconseguir obrir-lo i

el passem al tram de corda que puja... ja podem assentar-nos damunt. 4. Canviem el puny i donem una pedalada abans de retirar el cap dancoratge del

fraccionament.

Pas de nucs:

1. Ens assegurem a la gassa del nuc amb la baga llarga. 2. Penjats del croll, passem el puny a la part superior del nuc, deixant un poc despai

per a collocar el croll entre el puny i el nuc. 3. Ens impulsem cap amunt sobre el pedal, alliberem el croll i el passem a la part

superior del nuc. 4. Ja podem llevar la baga llarga i continuar lascens.

Canvi de sentit. De pujada a baixada:

1. Muntem lestop per davall del croll, i el bloquegem. 2. Ens impulsem cap amunt en el pedal i soltem el croll, de tal forma que en assentar-

nos quedarem penjats de lestop. 3. Desmuntem el puny i desbloquegem lestop per a iniciar la baixada.

s important tindre en compte que la distncia entre el croll i lestop ha de ser mnima, ja que en desmuntar el croll i quedar penjats de lestop, el puny podria quedar massa alt com per a soltar-lo o b podrem quedar penjats del cap dassegurana del puny. Molt important! Abans de realitzar qualsevol operaci de canvi daparells, verifiqueu que sempre vos quedeu subjectes almenys de dos punts.

Espeleologia bsica

22

4. Nucs tils en espeleologia 4.1. Huit Lnic nuc recomanat universalment per tots els manuals; senzill dexecutar i memoritzar. Molt slid, oferix lavantatge addicional que el cap prcticament no sesmuny, fins i tot en valors prxims al trencament. Tamb s molt til per a fixar cordes rpidament a una reuni, com a nuc que es ref amb facilitat desprs de desencordar-nos en un despenjament sense mosquet que tinga una argolla xicoteta... En fi, un dels nucs ms tils. Realitzaci del huit per baga:

1. Forma un lla amb la corda. 2. Gira lextrem del lla, primer per damunt i desprs davall dels caps fixos. 3. Introdux lextrem del lla per dins del bucle. 4. Tensa el nuc i que quede ben pentinat.

Realitzaci del huit per cap:

1. Fes un huit simple en la corda a un metre, ms o menys, del final. 2. Passa lextrem lliure de la corda pel punt duni, i desprs seguix eixe extrem lliure

de la corda, tornant pel nuc original. El nuc ha de quedar ajustat on lhgem collocat, i cal deixar un sobrant de corda amb el qual fer un nuc dassegurana o retenci.

Espeleologia bsica

23

4.2. Huit de doble gassa Nuc dancoratge que permet confeccionar dos gasses simultnies i ajustar fcilment les seues longituds relatives. Sutilitza en aquelles installacions en les quals ens interessa repartir la crrega entre dos ancoratges. T ms resistncia que el huit simple.

4.3. Huit triple Ser el nuc que utilitzareu per a entullar cordes. Fcil de fer i desfer, es requerix poca corda per a confeccionar-lo i resistix ms que el huit. Es pot trenar amb cordes de diferent dimetre.

4.4. Nou s el nuc dancoratge que ms resistncia residual proporciona, el 70%. Es requerix ms corda i s mes difcil de fer que el huit, per es desf fcilment desprs de sotmetrel a tensi.

Espeleologia bsica

24

4.5. Nuc de pardal (o nuc ballestrinca) El nuc de pardal s un dels nucs ms usats per a assegurar-se en escalada artificial, sobre arbres, branques, pedres encastades, ponts de roca, etc.; encara que, quan aix succexca, sempre anir situat en la part ms prxima a lancoratge per a evitar lefecte palanca. Lusem tamb per a unir dos bagues, o per a unir una delles al nostre arns, i ens permeta aix assegurar-nos als ancoratges de subjecci, no danticaigudes.

4.6. Pescador doble El pescador doble s un nuc per a unir cordes, rpid de fer i molt resistent, si b s incmode de desfer quan ha sigut carregat. s el nuc estndard per a confeccionar els anells dels cordinos autobloquejants o els que abandonem com a installaci de rpel, per a aprofitar un pont de roca, un arbre, etc. Realitzaci:

1. Gira lextrem duna corda (verda i negra de la foto) dos vegades al voltant de laltra. Desprs passa lextrem pel centre de lespiral.

2. Repetix loperaci (rosa i verda), esta vegada enrotllant la segona corda al voltant de la primera, per en la direcci oposada.

3. Finalment, estira els quatre caps per a tensar un nuc contra laltre i conferir fermesa al conjunt.

Els caps sobrants han de mesurar almenys 12 cm.

4.7. Nuc de cinta El nuc de cinta, o nuc pla, s lnic nuc que es pot fer amb cintes, perqu la cinta t notable tendncia a esmunyir-se sobre ella mateixa, i resulta perills ls daltres nucs, com el doble pescador. Desgraciadament, tamb tenen certa tendncia a afluixar-se, per aix s

Espeleologia bsica

25

convenient que cada cap sobrexca del nuc almenys 7 cm a ms de revisar-lo abans de cada s. Realitzaci:

1. Fes un nuc simple en un extrem de la cinta. 2. Colloca els dos caps enfrontats i introdux lextrem lliure en el nuc, seguint-lo. 3. Apreta per a repartir les tensions. Els caps sobrants han de quedar en sentit oposat i

mesurar, com a mnim, 7 cm.

4.8. Nuc dinmic El nuc dinmic constitux un excellent recurs a lhora dassegurar o fer rpel sense el nostre descensor. Per aix, i com que la possibilitat de perdrel sempre est present, tot muntanyenc hauria de conixer-lo. Es recomana un mosquet de pera HMS lgicament amb assegurana, ja que el nuc dinmic necessita espai per a poder invertir-se dins del mosquet durant lacci de donar i arreplegar corda o canviar el sentit de lassegurament. Realitzaci:

1. Forma un parell de bucles en la corda, de la manera que mostra la imatge, i plega el segon cap al primer.

2. Introdux-lo en un mosquet amb assegurana, agafant els dos bucles, i assegurat que el cap de crrega estiga collocat al costat de leix del mosquet.

3. Comprova que has fet el nuc correctament i que funciona en els dos sentits.

4.9. Nuc prsic El nuc prsic s un dels ms importants entre els nucs bsics; un nuc autobloquejant especial per a bloquejos i rescats, a ms dassegurament, i fcil de desplaar. La propietat deste nuc s que estrangula la corda quan est carregat, mentres que, una vegada alliberat, pot crrer per ella. Susa principalment com a bloqueig delements a la

Espeleologia bsica

26

corda, assegurana en ascendir o com a autoassegurana de fortuna, i per a fer-lo haurem dusar un cordino auxiliar amb un dimetre considerablement inferior al de la corda que usem (aproximadament 5 o 6 mm). A vegades, desprs de suportar el nostre pes, tindrem problemes per a fer-lo crrer cap amunt, cosa que podrem solucionar fcilment afluixant el bucle central. Per a evitar problemes, tractarem de fer un nuc ben acabat, sense plecs ni caps muntats. Les voltes han de quedar perfectament ordenades i no quedar amuntegades. Si el nuc seguix sense mossegar degudament, podem tractar dafegir voltes al voltant de la corda. Abans de comenar a usar el nuc comprovarem que funcione correctament, ja que la ms mnima esmunyida pot cremar el cordino a causa de la fricci. Aix s especialment perills, ats el dimetre del cordino utilitzat habitualment, quasi sempre de 7. Realitzaci:

1. Agafa un cordino i fes un nuc de pardal de la corda. 2. Passa tot lanell dos o tres vegades ms a travs del bucle central de pardal. 3. Carrega el pes en lanell comprovant si el nuc queda fix en la corda.

Si encara sesmuny, cal donar ms voltes fins que deixe desmunyir-se i mossegue b.

4.10. Nuc maixard Es tracta dun nuc autobloquejant unidireccional que actuar en la direcci de la corda que quede situat. Depenent de cap a on introdum la baga. Sutilitza per a progressar per cordes fixes o autoassegurar-nos. Cal ajustar b la baga que fa de corriola. Bloqueja incls en cordes banyades, encara que cal donar almenys 6 o 7 voltes al voltant de la corda. Realitzaci:

1. Envolta la corda amb el cordino durant sis o set voltes. 2. Introdux un dels bucles per linterior de laltre, utilitzant sempre el que vols

utilitzar per a bloquejar, i passa un mosquet amb tancament de seguretat.

Espeleologia bsica

27

5. Installacions en pous Abans de res, conv deixar clar un terme que influir en totes les installacions: el factor de caiguda. El definirem com el quocient entre laltura duna caiguda i la longitud de corda que ha dabsorbir-la. Es troba sempre comprs entre els valors 0 i 2. fc = altura de la caiguda / longitud de corda que labsorbix. Amb un fc = 1, la majoria de bloquejadors poden arribar a tallar la corda. Amb un fc = prxim a 2, cap corda esttica despeleologia ho suportaria. 5.1. Capaleres de pou: Com a norma general, hem de collocar lancoratge principal per davall de lancoratge dassegurana. A vegades, per les caracterstiques del pou o de la paret, es pot arribar a installar lancoratge principal per damunt del dassegurana. En estos casos, sevita el factor 2 amb lexecuci dun nuc prxim a lancoratge dassegurana. A eixe tipus dinstallaci se la denomina fals factor 2. Si saltara lancoratge principal la longitud de la caiguda seria mnima, perqu estaria suportada pel nuc.

5.2. Ancoratges en Y. Especialment tils per a evitar el fregament en pous tortuosos (parets cncaves, lloses, repeus...), ja que permeten collocar la corda just sobre la vertical. Ac no es distingix entre ancoratge principal i dassegurana, ja que els dos es repartixen les forces. Aix no significa que el pes suportat en cada bra de la Y es reduxca a la mitat. Cal assegurar-se que langle format pels dos braos no sobrepasse 120, en cas contrari cada bra pot estar suportant ms del pes que penja. Lptim s no sobrepassar els 90, sobretot si susen xapes revirades, que no han de treballar amb angles superiors a 45, pel risc de ruptura o torsi.

Espeleologia bsica

28

5.3. Fraccionaments Sn installacions realitzades amb la finalitat devitar un fregament de la corda. Sinstallen uns centmetres per davall del fregament. La corda ha de ser de la menor longitud possible, per que permeta fer la gassa. Una corda llarga s perillosa, perqu augmenta el factor de caiguda. La coca del nuc haur de ser tan menuda com siga possible, per a que ens permeta acostar-nos a lancoratge durant lascens. No han dinstallar-se fraccionaments excessivament seguits, sin substituir-los per un desviador o ancoratge doble. La cadncia ideal s cada 30 o 40 m. Realitzaci: una vegada situats en el punt on installarem el fraccionament, ens ancorarem amb el cap dancoratge i seguirem baixant fins a quedar-nos penjats dell. Bloquejarem el descensor. Portarem lextrem de la corda fins a lancoratge i farem el nuc.

5.4. Desviadors Sn installacions que desvien la corda de la vertical amb lajuda dun mosquet i un cordino o cinta fixat a la paret contrria a la del fregament. Conv no generar angles excessius que sobrecarreguen la installaci. Els avantatges davant del fraccionament sn que consumixen menys corda, se superen quasi instantniament, sinstallen rpidament i permeten aprofitar millor els ancoratges naturals.

Espeleologia bsica

29

6. Formacions La dissoluci s el procs ms important en el desenvolupament dun carst; posteriorment, un procs contrari possibilita la formaci despeleotemes. Un carst s una regi de la superfcie terrestre on lerosi per dissoluci preval sobre lerosi mecnica i deu el seu nom a una regi de lantiga Iugoslvia on eixe procs va ser observat per primera vegada. Aix doncs, podem dir que tota roca que siga soluble s carstificable. Les ms comunes sn les calcries i les dolomies, a causa de la seua abundncia i la seua alta solubilitat en presncia de dixid de carboni (CO2), com ms concentraci de CO2, ms solubilitat tindr. La quantitat de CO2 en laigua depn de la seua concentraci en latmosfera i de la temperatura ambiental. Per exemple, la presncia de matria orgnica en el sl augmenta notablement la concentraci deste gas. Aix mateix, hi ha una relaci inversa entre la temperatura ambient i les quantitats de CO2 que pot contindre laigua. En regions sense molta matria orgnica en el sl, per amb temperatures mitjanes anuals que no superen els 14 o 15 graus centgrads, laigua pot contindre altes concentracions de CO2, llavors lcid resultant s ms agressiu i dissol la calcita a ms velocitat. Les calcries, segons lorigen que tinguen, es classifiquen en allctones i autctones. Les allctones estan formades per grans o partcules despreses dacumulacions autctones per acci de lerosi i que desprs es depositen i sacumulen dins dalguna conca natural. Les autctones, en canvi, shan generat dins de la conca mateixa i sn dorigen animal i vegetal (per exemple closques de molluscs). Per esta, ra s com trobar restes fssils en algunes cavernes. Les dolomies tamb sn roques carbontiques, originriament calcries, transformades desprs per un procs qumic. Altres roques carstificables sn les compostes per minerals salins, de les quals lalgeps (o guix) s el ms com. Tamb el gel, encara que no s una roca, es comporta com a tal i tamb s susceptible de dissoluci. En les glaceres s freqent observar formes corresponents a processos de carstificaci que originen avencs, rius subterranis i surgncies. Finalment, en algunes regions que reunixen condicions tectniques i geolgiques estables s possible que es donen processos de carstificaci en roques poc solubles, com les quarsites, per aix no s molt com.

Espeleologia bsica

30

La coloraci de les concrecions depn de diversos factors com ara la presncia de matria orgnica en els precipitats, lacci de determinats bacteris, alguns defectes en la xrcia cristallina o la presncia de ions metllics. Lacci individual o conjunta deixos agents permeten que minerals incolors com la calcita o laragonita adquirixquen tonalitats meravelloses (aix, el coure tiny de verd, el ferro de roig, el cobalt i el mangans emblavixen, etc.).

Seqncia grfica que illustra el procs de formaci despeleotemes 6.1. Estalactites Les formes ms caracterstiques associades al medi subterrani sn les estalactites i les estalagmites. En el primer cas (estalactites), laigua procedent duna fissura desemboca en un conducte aeri. Al voltant de la gota precipita el carbonat de calci, fet que produx a poc a poc el creiximent duna concreci cilndrica buida de poca grossria, per linterior de la qual continua circulant laigua (com sobserva en el grfic de formaci despeleotemes). Este tipus de creiximent es denomina primari, mentres que el creiximent secundari es produx pels laterals, fet que augmenta el grossor de lestalactita. En este estat, es denomina freqentment macarr. Pot assolir longituds de 6 m i el dimetre varia entre 2 i 9 cm i la grossor de la paret entre 0,1 i 0,5 mm, per tant sn molt frgils. Les estalactites de major grossor (les ms comunes), presents en la majoria de les cavitats, es formen quan a ms del flux a travs del canal central, laigua circula per les parets exteriors. Si el creiximent s rpid les formes sn allargades, si s lent sn ms grosses. Les estalactites, com molts dels espeleotemes, poden presentar tota la gamma de coloracions possibles depenent dels minerals dissolts, bacteris, aix com inclusions de material detrtic o orgnic.

Espeleologia bsica

31

6.2. Excntriques Sn formacions duna vistositat increble. Poden ser antodites o helictites. Les antodites es formen per flux superficial, es produxen en zones amb corrents daire i la consegent evaporaci. Quan sn daragonita, ens trobem amb antodites molt frgils i penjolls molt fibrosos. Quan sn de calcita, tenen aspecte de branques i presenten ms consistncia. Les helictites necessiten, per a crixer, un canal central que els aporte aigua. Creixen cap a qualsevol direcci, i en la seua formaci concorren mltiples factors com ara girs dels eixos de cristallitzaci, aparici de porus laterals (per haver-se obstrut el conducte central), concentraci dimpureses per evaporaci de laigua, corrents daire...

Antodita de calcita 6.3. Estalagmites Les gotes daigua que cauen a terra originen les estalagmites. Generalment sn ms amples que les estalactites, i amb lextrem menys puntegut. Presenten una enorme varietat de formes, resultat de diversos factors com el ritme del degoteig i laltura de caiguda, evaporaci, etc. Per exemple, com ms gran siga laltura de degoteig, menys altura tindr lestalagmita i la seua part superior anir variant de convex a cncau. Si lestalactita i lestalagmita creixen fins a unir-se, es convertixen en una columna.

Espeleologia bsica

32

Els ritmes de creiximent destes formacions sn variables i molt irregulars i poden patir llargues interrupcions. En alguns casos shan mesurat velocitats i se nhan obtingut valors de fins a 1 cm en dos anys; encara que no poden ser generalitats.

Estalagimta en sl darena 6.4. Antiestalagmites A ms destalagmites, els degotejos produxen una varietat de concrecions quan cauen sobre sediments detrtics. Aix, la formaci dun orifici per erosi i la precipitaci de calcita en les seues parets dna lloc a antiestalagmites o conulites. La calcita es va precipitant dins del sediment, i quan este serosiona, queden al descobert les concrecions. Les conulites tenen un origen similar al descrit ads per a lantiestalagmita, per la diferncia est en la forma que adopten.

Antiestalagmites o conulites 6.5. Columnes Moltes voltes una estalactita sunix amb la corresponent estalagmita i llavors es forma una columna. El goteig intern sinterromp i ser laigua que esvara per les parets la que li donar forma.

Espeleologia bsica

33

Columna de les Coves dArt (Mallorca) 6.6. Gours Els gours (o gorgs) sn concrecions en forma de dic desenvolupades sobre un pendent per on circula un curs actiu. Donen lloc a embassaments escalonats, forma prou freqent en cavitats. La seua formaci requerix corrents daigua molt continus i xicotetes irregularitats en el llit. El flux turbulent a qu estes donen lloc allibera dixid de carboni, fet que permet la precipitaci de calcita. Lacumulaci generada augmenta les turbulncies, tant en la vertical com lateralment, el procs continua indefinidament. Per tant sn els dics que retenen laigua de xicotets recipients. La seua altura est directament relacionada amb el pendent, per no poden formar-se quan la inclinaci del terreny sobrepassa els 30.

6.7. Perles Les perles o pisolites tenen formes esfriques, cbiques o irregulars caracteritzades per un creiximent concntric sobre un nucli central darena o similar. Es formen en acumulacions daigua de poca profunditat, sotmeses a agitaci per degotejos. La prdua de dixid de carboni dna lloc a la precipitaci de calcita entorn de nuclis de creiximent, la contnua agitaci dels quals permet eixe creiximent concntric.

Espeleologia bsica

34

Niu de perles 6.8. Banderes Al recrrer les parets inclinades o els desploms, laigua va erosionant i diluint la roca i dna lloc a formacions amb aspecte de plecs en la roba, que tamb es veuen influenciades pels corrents daire que poden originar formes inclinades o seccions allargades. Estes formacions reben el nom de cortines, vels o banderes. Al mirar-les a contrallum, shi poden vore les estries de creiximent, amb tints de diferent tonalitat. Quan es toquen, produxen sons estranys i melodiosos.

Banderes 6.9. Colades Les colades prenen una forma o una altra segons com siga el descens de laigua per una paret vertical. El cam que recorre en descendir per eixa paret produir diferents tubs o alineacions. Les cortines sn lo mateix que les colades, per en lloc duna paret vertical es produxen en un sostre inclinat.

Espeleologia bsica

35

Colada parietal

7. Conservaci de cavitats

Gota a gota, any rere any,

segle rere segle, millenni rere millenni

creix en silenci a recer de la foscor PER, EN UN SEGON,

HO PODEM DESTRUIR. En els ltims anys el nombre despelelegs ha crescut de forma considerable. Aix, unit a lauge dels anomenats esports daventura, ha provocat que les visites a coves hagen crescut de forma alarmant. Antigament, noms un redut grup de cientfics i desportistes especialitzats eren els que visitaven les coves i avencs. Hui dia pareix que sha posat de moda profanar coves, i si es fa en grans grups, desequipats i amb gran quantitat dembolcalls daliments que deixar abandonats en linterior, la felicitat del visitant es fa ms gran. Sha posat de moda fer travessies dins de coves no per a observar-les, sin per a fer-ne el recorregut en el menor temps possible, com si fra un repte arribar fins a laltre punt el ms rpid. Daltra banda, nhi han que mai ixen de casa sense el seu esprai marca territoris. Senten lirresistible desig de pintar damunt de tot all que els parega valus. Almenys podrien procurar no ser tan molests si aprengueren un poc de calligrafia. Inexplicablement, existix lespeleleg equipat que no respecta lentorn. Com sexplica, si no, que hi hagen restes de carbur escampades al llarg del recorregut? Com voreu, hi ha de tot. No toqueu, agarreu o colpegeu les formacions. Sn molt frgils. Pot ser que en arribar a una sala concrecionada les nostres botes, granota i guants estiguen empastrats i apegalosos, si no anem amb compte el fang passar les belles formacions (que ja no ho seran tant). Com a soluci, alguns porten un roll de plstic a manera de catifa-passads de posar i llevar. Alguns arriben a llevar-se les botes, o tot lo que estiga tacat, per a entrar en un lloc especialment pur sense portar res que puga tacar. Si el lloc s extremadament frgil, estret, s millor abstindres de passar. Si s obligat, feu-ho dun en un, noms amb el frontal elctric i amb moviments lents, mentres els altres vigilen del perill de ruptura. Les estalactites i altres formacions estan creixent i sn belles

Espeleologia bsica

36

solament en el seu marc natural. Donem per fet que la teua conscincia ecolgica timpedir arrancar o emportar-te res. Una foto s un record ms durador, a ms de cult. Els residus o restes de carbur, menjar, piles i plstics contaminen i enverinen les cavitats i les aiges subterrnies. Si trobes residus, encara que no siguen teus, trau-los i depositals en el lloc adequat. Porta sempre bosses de plstic per al fem. No maltractes, molestes o captures la fauna de les cavernes. Recorda que ests de visita i que lestrany eres tu. En presncia de colnies de ratpenats, especialment en hivern, la millor conducta seria abandonar la sala. Lentrada de grups nombrosos en una cavitat altera lentorn rpidament. Les marques, pintades, senyals o punts topogrfics ocasionen un deteriorament esttic en la cavitat. A ms, pintar i omplir de fum una cavitat no t cap utilitat.