Espurnes núm. 13 - Gener 2015

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

LA JUNTA DE L’AMPA US DESITGEM

BON ANYNOU 2015

L’altre dia llegia un article de Josep Maria Espinàs a El Periódico, titulat “Parlar sempre enfadat”, en què comentava l’actitud d’alguns polítics que a l’hora de parlar al parlament, amb la premsa, a la televisió, sempre estan enfadats.

Naturalment, comenta que no es pot viure enfadat i exhibint-ho. No és saludable. Pot afectar a la necessària lucidesa.

Aquesta afirmació m’ha fet mirar cap al meu entorn i he pogut comprovar que és un fet habitual fins i tot, de vegades, en mi mateix. Ens passem bona part del nostre temps amb aquesta actitud a flor de pell. Deixem que els problemes que tots tenim en el nostre dia a dia, envaeixin fins i tot els moments que haurien de ser de cordialitat i bon humor.

I per això, per a l’any que comença, us proposo que, malgrat que la gent té dret a enfadar-se, deixem de costat la pràctica de la irritació.

Siguem amables amb els nostres fills, a casa amb la nostra família, al treball amb els companys i clients, en les nostres estones d’oci, ... I malgrat que l’ambient polític, social i laboral no és el més propici, crec que amb una mica de comprensió i un somriure serem molt més feliços. La nostra salut ens ho agrairà i la nostra vida serà més plena.!!!

Lluís LópezPresident de l’AMPA

PARLAR SEMPRE ENFADAT

Naturalment, comenta que no es pot viure enfadat i exhibint-ho. No és saludable. Pot afectar a la necessària lucidesa.

““

REVISTA ESPURNES CRÈDITSCOORDINACIÓ DISSENY I MAQUETACIÓSergi Arévalo, Montserrat Sala

SUMARI EDITORIAL Lluís López, President de l’AMPA

LA CARTA DEL DIRECTOR Montse Torices, Directora MARISTES BADALONA

MENJADOR ESCOLARComissió de Menjador

ASSEMBLEA GENERALComunicacions i Publicacions

PRIMER TRIMESTRE ACTIVITAT PISCINAAntoni Piquer

CAMPANYA DONACIÓ DE SANGAlumnes de 4t d’ESO

VISITA DELS PATGES REIALS Antoni Piquer

CONVIVÈNCIES 6È DE PRIMARIA Laia Cuxart, 6B Primària

ENTREVISTA MONTSE TORICESNoelia Villar i David Navarro, 3r d’ESO

EDUCACIÓ INFANTIL TALLERSNúria Francisco, Gina Marrugat i Lara Margelí

EL RELAT Txell Llussà

LA MÀGIA DELS AMBIENTS Equip de mestres de Cicle inicial

HIGIENE Y BUENOS HÁBITOS ALIMENTICIOSPREVENCION BUCODENTAL EN LA INFANCIADr. Carlos Barrado

ASSESSORAMENT FINANCERJordi Verge

LA REPORTERA ESPURNETA Imma Roig

MUSICOTERÀPIA A L’ESCOLAMarta Muñoz Pidemunt

EDUCACIÓ PEL CONSUMNúria Ribera

[email protected] · ampamaristesbadalona.ning.com

facebook.com/ampamaristesbadalona twitter.com/ampamaristesbdnAMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

EDITORIAL

PARLAR SEMPRE ENFADAT

ESTIMAT ALUMNE DE P3,

...El temps per tu és tan diferent al nostre “temps”..., i quan el vivim com tu, com arriben a gaudir dels moments...

“

“Ja fa tres mesos que vas arribar a l’escola, a la teva escola, ja no plores, somrius; ja no tens por, t’encanta; ja no mires, toques; ja no esperes, tens pressa; ja saps què hi ha a cada porta; ja saps què t’espera a cada racó, a cada ambient,...

Tenim molta sort d’estar amb tu, d’aprendre del teu somriure, de que ens ensenyis tot el que fas,... de viure cada minut amb la teva alegria. De veure com jugues amb els teus amics, com escoltes els contes, com cantes les cançons, com menges la fruita. El temps per tu és tan diferent al nostre “temps”..., i quan el vivim com tu, com arriben a gaudir dels moments!

Vius cada moment aliè a tot allò que t’envolta, ets present en tot allò que fas, la teva “personeta” omple cada espai de la nostra escola i cada racó diu el teu nom. I quan marxes a casa, et trobem a faltar, el silenci no és més que l’espera a que tornis, i a l’endemà entres cridant, rient, corrent i tornem a sospirar, a donar gràcies que passis el dia amb nosaltres i vulguis descobrir allò que t’hem preparat. Cada cosa que aprens ens meravella, i ens omple de satisfacció, perquè poc a poc t’aniràs convertint en aquella persona que tots somiem: els teus pares, les teves mestres, els monitors, tots aquells que formem la teva escola.

Els teus tres anys són la nostra alegria; la teva innocència, la nostra millor lliçó...perquè ets, sens dubte, el futur de la nostra escola i el que pensem cada dia ho pensem per tu. Els nostres projectes no tenen futur si tu no ets el protagonista! Cada passa que donem, tu ens acompanyes i ets el responsable de tots els nostres somnis. Creixeràs amb nosaltres, i per tant, no poden deixar de ser el teu exemple, sabem que tot allò que fem és per a tu el més important, i que ens demanaràs coherència entre les nostres paraules i les nostres accions. No és senzill, potser ens equivocarem,

potser no estarem a la teva alçada; però et podem dir amb el cor a la mà que sempre seràs present en el nostre fer diari.

Gràcies per ser amb nosaltres, per deixar-nos crear espais i ambients, per gaudir cada dia del nostre treball, perquè tu faràs la història de la nostra escola, perquè la història està feta per nens i nenes que com tu, van arribar un 15 de setembre per primera vegada i van omplir de joia el nostre cor.

Montse Torices Directora Maristes Badalona

Espurnes Gener 20154

MENJADOR ESCOLAR

El 7 de novembre es va celebra a la Sala d’Actes de l’edifici del carrer Temple, l’Assemblea General Ordinària de l’AMPA

L’acta el va obrir el president de l’Associació, el Lluis Lopez Vivancos, donant la benvinguda. El Miquel Angel Fernàndez, secretari, va do-nar pas mitjançant una presentació gràfica a tots els responsables de les comissions. Cadascú va fer un resum de les tasques portades a ter-me durant el curs passat i els objectius pel curs actual.

Tot i que de fites n’hi ha moltíssimes i cada comissió te les seves de les que ens sentim molt orgullosos, destaquem la instauració d’un segui-ment mensual entre la Direcció de la Escola i de l’AMPA, i haver acon-seguit disposar dels mails de les famílies que facilita la comunicació.

La presentació resumida del curs com la Memòria anual detallada es poden trobar a la web perquè tothom que ho desitgi ho pugui consul-tar sense problemes. Nomes cal registrar-se.

Al finalitzar l’acte es va donar pas a un piscolabis que va oferir l’AMPA i que tots els assistent van poder compartir en un ambient dis-tes i agradable

ASSEMBLEAGENERAL

2014/2015

Temperatura Quantitat Sabor

VALORACIÓ DEL MENJADOR (Mitjana sobre visites fins el 19/12/14)

Primer Plat Segon Plat

Un curs més la Comissió de Menjador de l’AMPA s’ha posat a treballar de valent per fer que la nostra escola segueixi, com ha fet fins ara, donant-nos un molt bon servei de Menjador.Aquest curs, l’escola s’ha proposat fer alguns canvis per acon-seguir que tot funcioni millor i que els nostres fills i filles gaud-eixin, tant del menjar com del temps de lleure abans o després de dinar.

Pel que fa a aquesta estona de divertiment, ja se us va explicar a les reunions de principi de curs que es farien activitats dirigides que entretenen i eduquen als nostres nens. Com a observadors d’aquestes activitat, us podem dir que els hem vist contents, treballant i seguint les instruccions dels monitors. Creiem que és un encert per part de l’escola.

Encoratgem a l’escola a seguir per aquest camí!

Us passem la gràfica de valoració del menjar que ha servit l’escola aquest primer trimestre. Sapigueu que s’ha fet una visita setmanal al menjador del cole sense avisar del dia i hem degus-tat, juntament amb els alumnes, el dinar que els ha tocat. La valoració és bona i n’estem satisfets! Comissió de MenjadorJunta AMPA

5

Enguany, els resultats de la campanya han estat els millors dels darrers anys : 67 donacions, 15 oferiments, 10 donants nous

Volem felicitar l’alumnat de 4rt d’ESO i a la seva professora Maria Rosa Esteban per l’èxit de laCampanya de Donació de Sang que va tenir lloc el passat 20 de novembre.

Gràcies a tots i a totes per la vostra solidaritati el vostre compromís. És així, amb l’exemple, la millor manera d’educarals nostres infants i joves.

Alumnes de 4t d’ESO

BALANÇ PRIMER TRIMESTRE ACTIVITAT PISCINA DISSABTESAcabem de tancar el primer trimestre de piscina i el balanç no pot ser més que positiu. Aquest any hem tancat abans del que és habitual per causa de les obres de condicionament que s’han realitzat a la piscina Mireia Belmonte durant el mes de Desembre, unes obres necessàries per a, que en principi, no es tornin a repetir els episodis de fred que vam patir l’hivern passat.

A primers de Novembre es va tancar el termini màxim per realitzar altes i baixes amb aquest resultat: tenim inscrits 58 alumnes d’infantil i 65 de primària, més de 120 alumnes de Maristes Champagnat que tenen l’oportunitat de partici-par en els curset de natació que organitza l´ Ajuntament de Badalona per a tots els centres escolars de la nostra ciutat.

Aquest balanç no estaria complet sense agrair a Juli Hortet del Departament Tèc-nic de l’Àrea d’Educació Esports i Joventut per la seva enorme qualitat humana i la seva extraordinària col·laboració, que fa que el nostre treball sigui molt més fàcil a l’hora d’elaborar les llistes, donar les altes, les baixes i sobretot, solucio-nar les incidències que s’han produït al llarg d’aquest trimestre; també volem expresar el nostre agraïment a tots els monitors i en particular a la Meritxell, Co-ordinadora dels Serveis Esportius del CNBadalona per la seva gran paciència i col·laboració que han mostrat a totes les nostres propostes.

No cal dir que aquesta activitat comporta un treball de seguiment i organització, el qual ens ocupa abans, durant i després que el curset s’iniciï per tots els nostres alumnes el primer dissabte d’octubre, una tasca , que l´única recompensa con-sisteix en la satisfacció del treball realitzat i especialment, el de poder donar un servei de qualitat perquè els nostres fills puguin gaudir d’aquesta activitat.

És el nostre desig que tingueu un bon curs i que tots hi puguem estar satisfets. ja

Antoni Piquer Comissió d´Esports

DONACIÓ DE SANG

CAMPANYA


.

Visita delsPATGES REIALS

Aquestes dues darreres setmanes a la feina han estat estressants, sembla que vinguin les festes de Nadal i s’acabi el món, tots els clients semblen haver-se posat d’acord per voler els productes abans de festes, amb aquest ànim em trobava el dissabte 20 de Desembre, una tarda tranquil·la, bon temps, una mica de fred, ambient ideal per passar la tarda a casa veient una bona pel·lícula amb la calefacció posada, tot això es va enfonsar quan la meva filla em va dir que volia anar a portar la carta als reis a l’escola, que venien els patges i no s’ho podia perdre, la meva dona ja havia sortit res més dinar cap al col·legi per col·laborar en el muntatge, juntament amb altres membres de l’AMPA, per tant, a les 17:30 vam agafar els abrics i ens vam dirigir cap a la festa, que és una mica, com el tret de sortida de les festes de Nadal.

Un cop al pati ens vam trobar amb un espectacle de titelles que amenitzava l’espera abans que apareguessin els patges muntats a les seves espectaculars motos, un dels plats forts de la nit que va fer les delícies dels petits i dels no tan petits, molts pares s’haguessin alegrat de poder donar una volta amb qualsevol d’aquelles motos.

...els reis van rebre les cartes plenes d’il lusió dels menuts...“

“.

.

Espurnes Gener 2015 7

S’acostava el moment esperat per tots i una llarga cua ens esperava per poder accedir al recinte on els patges esperaven per rebre les cartes dissenyades pels més petits. L’espera va valer la pena, la barreja mitat il·lusió, mitat por de la meva filla a l’hora de lliurar la carta fa oblidar-te de tota la resta.

Aquest any l’organització que porta a terme la Comissió de Recreatives de l’AMPA ha estat espectacular, no en va un grup de voluntaris van estar fins a altes hores de la nit del divendres anterior i des de primera hora de la tarda del mateix dissabte decorant l’escenari on els reis van rebre les cartes plenes d’il·lusió dels menuts, condicionant el pati, preparant la xocolata calenta, també hi va haver un ensurt de darrera hora al fallar el patge del rei negre, sembla ser que es va

extraviar en el viatge, afortunadament el nostre grup de l’AMPA té bons

recursos i van trobar un patge substitut immediatament,

de manera que la festa va transcórrer amb tota

normalitat, imagineu la desil·lusió dels més petits si faltés el favorit d’algun d’ells.

Un cop lliurada la carta, un bon got de xocolata calenta ens va anar diví pel fred que

feia al pati, beuratge tan apreciat preparat i servit per l´Associació d ´ e x a l u m n e s d e

Maristes que van voler col.laborar en tan assenyalat dia.

Una vegada complerta la missió del lliurament de la carta màgica als patges i d’haver acomiadat als motards, només quedava tornar a casa, no sense abans felicitar a tots els voluntaris i membres de la Comissió de Recreatives l’AMPA per fer possible aquestes hores on els més petits poden començar a viure la màgia del Nadal.

Antoni Piquer


Quan es presenta una proposta d’un Itinerari d’Orientació Vocacional a les famílies, segur que hi ha molts interro-gants o dubtes que envaeixen el nostre cap. Què significa això d’un Itinerari? Què entenem per vocació? El futur dels nostres fills i filles? Doncs bé... ens agradaria poder respondre a les vostres preguntes o, si més no, oferir una visió general.

Les convivències de 6è de Primària són la primera ex-periència dins de l’Itinerari d’Orientació Vocacional (IOV) de les escoles maristes.

Durant molts anys, les escoles havien anat realitzant el Dia Especial per a un Amic Especial; activitat molt ben valorada per alumnat i educadors però amb la neces-sitat d’actualització i adaptació a la realitat dels nostres joves, apostant per un plantejament des de la globalitat i incloure’l en l’itinerari que es va realitzant a l’ESO.

Creiem que són una gran oportunitat ja que en primer lloc, l’alumnat d’aquesta edat presenta un alt grau de receptivi-tat i d’obertura emocional a les experiències d’aquest ti-pus. Ja es formen somnis incipients sobre la pròpia vida. S’expressen desitjos i s’assagen propostes sobre el futur. Tot això es dóna en un nivell molt emocional, però cal no oblidar que a la base de conductes i opcions adultes hi ha emocions significatives del món de la infantesa.

En segon lloc, la dinàmica educativa que es viu a l’etapa de primària afavoreix positivament experiències signifi-catives per als nens i nenes.

CONVIVÈNCIES 6È DE PRIMARIA

la dinàmica educativa que es viu a l’etapa de primària afa-voreix positivament experièn-cies signifIcatives per als nens i nenes.

“

“


I en tercer lloc, és un moment oportú per predisposar positi-vament els nens i nenes a experiències posteriors semblants, ja a l’etapa de secundària, i a la participació en els moviments juvenils, AJMACOR i GECH.

I, tot això, per a què? Doncs, a nivell de jocs cooperatius, ra-cons sobre la confiança, l’acollida i la comunicació, un taller d’expressió plàstica, una pregària com a grup-classe, un joc de nit, un bon dia enmig de la natura, una gimcana per descobrir el valor del servei, una carta personal i una cele-bració conjunta, obrim portes per a...

Fer un apropament experiencial i emocional a la persona de Jesús. Acompanyar el desvetllar del somni de la pròpia vida.Treballar la interioritat i el silenci. Conviure de forma més in-tensa amb el grup classe. Fer pregària i celebrar.

Però, el millor, és que quan se us plantegin tots aquestes pre-guntes, us convidem a què animeu els vostres fills i filles a participar-hi i, aleshores, siguin ells mateixos qui us donin les seves respostes. Aquí us deixem un testimoni i algunes frases anònimes, gaudiu de la lectura tant com nosaltres, educa-dors, gaudim acompanyant els vostres fills i filles:

“Els dies 27 i 28 de octubre ells alumnes de 6è de primària van anar a Llinars de convivències. Van ser uns dies per gau-dir dels companys,per gaudir de Marcel·lí, i per aprendre mol-tes coses noves. Va ser una experiència nova i molt divertida ja que no ho havíem fet mai. Vam fer moltes activitats de tota mena, dinàmiques, jocs de nit…

Per a mi la més divertida va ser la última, la dels nostres som-nis. Perquè va ser divertida però a la vegada relaxant, i ca-

dascú va poder expressar aquell somni que tenia guardat.Va ser impressionant perquè vam poder conviure amb tothom, fer gresca, i sobretot fer pinya!!! Una de les coses que també va ser molt divertida va ser anar i tornar de Llinars en tren enlloc d’autocar, no ho havíem fet mai!!!

VAN SER UNES CONVIVÈNCIES FANTÀSTIQUES!!!!”

Laia Cuxart 6B Primària

“Sabia que si m’equivocava en alguna cosa els meus compa-nys em recolzarien.”

“Les convivències eren per estar tots més units i per la meva part ho he aconseguit.”

“Tots hem estat més units que mai i hem sigut nosaltres mateixos.”

“Ha sigut reconfortant.”

“M’he sentit a gust, amb temps per reflexionar i pensar.”

“M’ha encantat pensar en els meus desitjos i somnis.”

Equip de Pastoral

“


Aquesta entrevista, és feta a la nostra directora de l’escola, a la Montserrat Torices. La Montse, quan vam arribar a l’escola era la Cap d’Estudis, però al segon any va passar a ser de ser-ho, a ser la nostra directora. Aquest canvi en la direcció va provocar moltes coses positives i noves innovacions respecte l’escola. Avui li farem una entrevista a la nostra estimada directora, per saber més coses sobre ella i sobre el què pensa respecte el seu treball.

Què és per tu ser directora ?És més que un càrrec, és un servei a l’escola i sobre tot a les famílies, alumnes, professors. És ser representant de tota una institució a la ciutat de Badalona i el que tot això implica, de bo i de no tant de bo. T’agrada el teu treball? Per què?Sí que m’agrada, sobre tot, perquè m’estimo a l’escola. Sé que no és un càrrec per sempre, per tant, l’he de viure amb alegria i inten-tar sempre fer-ho el millor possible. També, tinc la sort de tenir una família que enten la meva feina i ho respecta.

Què és el que més t’agrada de ser directora? I el que menys?

El que més m’agrada és el tracte amb la gent, el fet de compartir, de viure moments especials

a l’escola, de sentir-me orgullosa de l’equip humà que està cada dia fent la seva feina, i fent-la bé. El que menys m’agrada és la pa-perassa, i no poder arribar als objectius pro-posats.

Penses que ets bona en el teu treball?No, sempre he pensat que creure’t que ets bo a la teva feina és deixar-te, abandonar-te a la sort; sempre em dic que avui ho faré millor. Cada dia és un aprenentatge i en això està la màgia de la teva feina: no creure que ja no tens res per aprendre.

Ser directora requereix molta responsabilitat?

Doncs sí, la responsabi-litat de fer les coses ben fetes, en una escola hi ha molts temes de res-ponsabilitat (també en quant a lleis) la Llei d’Educació que cal seguir i conèixer, lleis de seguretat i salut,… no no-més és una tasca pedagògica, sinó laboral, de serveis, i cal estar al dia en tot. He hagut de llegir i aprendre moltes lleis que com a professora no necessitava co-

nèixer, però com a directora ets re-

sponsable que tot es compleixi.

Has notat canvi de passar de Cap d’Estudis a directora?Sí, sobre tot una cosa que enyoro molt, el contacte més proper. Com a Cap d’estudis entrava a totes les reunions d’Equips de Nivell i trebal-lava amb l’Equip Pedagògic. Ara potser hi ha més feina de despatx. A mi m’agrada xerrar, compartir i estar amb la gent, potser és el que tro-bo més a faltar. Però cal dir que ara tinc nous contactes amb l’AMPA i amb l’Associació d’Antics Alumnes i també aprenc molt d’ells. Tots som escola i hem de treballar junts.

Ha estat decisió teva canviar a directora o t’ho van proposar?La decisió d’un càrrec així mai és decisió d’una persona. Simplement m’ho van proposar i després de molt pensar, vaig acceptar, sempre pen-sant en el servei. Però estic segura que passar per un càrrec així t’ajuda a créixer com a persona. Per tant, ha estat una bona oportunitat.

De petita t’havies plantejat ser directora? Què volies ser?Mai. Ni de petita ni de gran. Però el que sempre vaig tenir molt clar era que volia ser professora de castellà. M’encanta l’escola, l’ambient, els nois i noies en els passadissos,... no m’imagino treballant a un altre lloc. Com és per tu una escola perfecta?Sobre tot, una escola on el nen i la nena, el noi i la noia sigui feliç.També que sigui el protagonista del seu propi aprenentatge i sobre tot, que sigui un aprenentatge integral. Formar a persones..., bones persones.

Una escola on l’alumne tingui un tutor que l’acompanyi, que li faci un seguiment, que es preocupi i que l’estimi. Crec que aquest últim punt és el punt que més estem dedicant esforços i treball: la tutoria indi-vidual i que ens distingeix de la resta d’escoles. Tant a infantil , com a primària, com a secundària , com a batxillerat. Cada curs necessita el seu espai, una dedicació especial, un temps, i una persona especial que vetlli per ell.

Aquesta escola té una bona disciplina?Doncs sí que puc dir que hi ha disciplina. Aquí hem de vetllar per unes normes, però no com unes normes que s’han de complir per-què sinó hi ha sancions, sinó perquè som moltes persones que vivim i convivim juntes, durant 6 hores diàries. Una escola és com una ciutat en petit, hem d’educar per ser bons ciutadans. Tenim una comissió de convivència, però ja des de fa 3 anys vam iniciar el projecte de Mediació. Tenim una Comissió de Mediació formada per professors i alumnes que han fet la formació com a mediadors. Creiem en aques-ta filosofia: el conflicte te solució quan es parla i s’escolta.

Els alumnes problemàtics afecten a la reputació d’aquesta escola?No veig als alumnes problemàtics com una falta de reputació, al con-trari..., és molt fàcil ser mestre d’un bon alumne. La nostra missió és intentar per tots els mitjans que aquests alumnes problemàtics, sigui per el motiu que sigui (problemes familiars, socials, psicològics,...) ti-rin endavant. Com deia Sant Marcel·lí “per educar cal estimar, i a tots per igual”, però de vegades se’ns pot fer difícil estimar a qui és poc respectuós, o és un “desastre”. Però és quan entra aquí el nostre treball, la nostra dedicació i sobre tot, la nostra vocació. Us he de dir que després ens sentim molt orgullosos quan veiem aquests alumnes que han superat tot això, i han tirat endavant.

ENTREVISTA MONTSE TORICES


Es podria millorar el nivell acadèmic de l’escola? Per què?Sempre podem millorar, i en tot. Hem de millorar per créixer cada dia i per això tot el procés que des de fa anys hem engegat amb les innova-cions pedagògiques: la consciència fonològica, els ambients a infantil, el projecte de comunicació, la Fira de la ciència, el Visual Arts,...

El nou sistema dels canvis de classe ha aportat coses bones?I tant!, per començar dona gust veure 300 alumnes caminant tots junts per l’escola. La barreja d’edats i cursos alhora és molt enriquidor per tots. 6 minuts i tothom està a l’aula de nou. I es torna a fer silenci. Mai els alumnes de 1r d’ESO havien estat tant en contacte amb els de Batxillerat. Ara són veïns dels armariets metàl·lics.

També valorem molt positivament el fet que els alumnes no estiguin dues o tres hores asseguts a la mateixa cadira i a dintre de la mateixa aula. Sortir i canviar d’aula afavoreix que l’alumne entri amb més ganes en una altre espai i estigui més receptiu.

El fet que una alumne entri en un espai nou, on estant penjats no només els seus treballs, sinó els treballs d’altres alumnes de diferents cursos, fa que pugui aprendre a partir del que veu. És la filosofia de l’escola-museu. Mostrar tot el saber dels alumnes i que les parets parlin.

Què en penses sobre fer un horari intensiu per tota la secundària?Està clar que per els alumnes més grans, on el nivell de preparació i de treballs és molt alt, les tardes lliures són un bon moment per trebal-lar i avançar feina. També per dedicar un temps a allò que més els hi agrada. Però no oblidem que aquí les famílies porten els seus fills per-què hi ha molts aspectes que ens diferencien d’una escola pública. I una d’elles és que els alumnes més petits estan a l’escola per les tardes, molts pares i mares treballen i no volen deixar els seus fills sols, i ho entenc. Moltes famílies així ens ho manifesten. Però també és cert, que hem d’estar oberts i atents als canvis, i veure quin serà el panorama educatiu ( en quant a horaris) en els propers anys.

Aquesta escola té un bon ambient entre el professorat?Doncs sí, treballem en molts projectes en grup. Tenim molts equips de treball, i una escola tan gran com aquesta no funcionaria si no hagués un bon equip de persones que vetllés perquè aquest en-granatge funcioni. I aquesta és la funció de tot el claustre, tenim les nostres diferències i segurament, no tot ho veiem amb el mateix color, però sabem tractar amb respecte aquestes diferències, perquè el nostre últim objectiu són els nens.

Amb qui tens més confiança del professorat?Estar clar que porto molt anys aquí, ja són 24 anys. Em trobo bé amb tothom, parlo amb tothom, però sempre, no només ara. Però he de dir que he descobert a una persona en aquest dos últims anys, és la Núria Francisco, la sots-directora. El fet de treballar colze a colze amb ella, he descobert una Núria que m’ha ajudat molt, una persona amb una gran qualitat: estima la vida i gaudeix d’ella i això t’ho transmet, dona gràcies cada dia per tot allò bo que tenim, i de les dificultats, aprenem. Poder treballar amb una persona així, és un gran privilegi i és tan enriquidor...

Quin és el més canvi important que s’ha dut a terme des de que estàs en la direcció de l’escola?Potser ara no us puc dir una gran canvi, no crec en grans actes fets, com si d’una campanya electoral és tractés. Potser no cal ser una tempesta, que descarrega una gran quantitat d’aigua, i ja està, sense assumir les conseqüències ni poder tenir temps a reaccionar. Crec que els canvis han de ser com la pluja fina i suau, que va calant poc a poc a la terra, que es va filtrant a les profunditats i dona els seus fruits.

Evidentment s’està fent canvis, poc a poc s’aniran veient. Bé, alguns ja es veuen. Però el més important és que es noti quelcom de diferent poc a poc i millor.

Noelia Villar i David Navarro3r d’ESO

ENTREVISTA MONTSE TORICES


Aquest curs a l’escola hem encetat un nou projecte a Educació Infantil. Amb els alumnes de P3, P4 i P5 realitzem una tarda a la setmana els TALLERS. Aquesta tarda, els alumnes i les mestres gaudim d’un espai i d’una activitat especial. Les mestres que organitzem i realitzem els tall-ers som les especialistes d’Educació Infantil i l’assistent nadiu de llengua anglesa. El nostre objectiu es proporcionar una activitat educativa divertida i dife-rent dues hores a la setmana. Aquestes dinàmiques provoquen una moti-vació afegida als nostres alumnes.

Com funcionen els tallers? Doncs bé, al començar la tarda els cargols, formigues i esquirols es distribueixen per classes perquè en els tallers els nens i nenes es poden trobar amb altres companys de les classes paral·leles, es barregen els grocs, vermells i blaus. Cada mestra explica la dinàmica que es durà a terme aquella tarda i seguidament, gaudim, tant mestres, famílies com els més menuts d’una tarda increïblement divertida i educativa.

Els tallers que enguany es duen a terme són els següents: Little Chefs (cuina amb anglès), Pares tu! (jocs tradicionals i danses) i, per últim, Tirem el dau (jocs de taula i contes). A més a més, fem una sortida trimestral perquè els nens puguin jugar, interactuar i gaudir en un espai diferent. La primera sortida que vàrem fer, va ser al parc de Can Solei on hi ha varies zones lúdiques. Allà els nens i nenes posen en pràctica totes les seves habilitats psicomotrius. Us podem assegurar que va ser sensacional veure com els alumnes s’ho passaven d’allò més bé.

Tot aquesta tasca no seria possible sense l’ajut de les famílies. Els pares, mares, avis, àvies, etc. ens donen un cop de mà per realitzar aquest nou projecte. En el taller de cuina, ajuden a la mestra i als infants per-què puguin crear i cuinar receptes. A més a més, a les sor-tides ens recolzen i ens acompanyen. Les famílies també gaudeixen, juguen i s’engresquen amb els nens i nenes. Es un privilegi comptar amb totes les persones que hi ha darrere dels infants.

Per finalitzar volem recalcar l’entusiasme, les ganes d’aprendre i la vitalitat que desprenen les dinàmiques es creen en els tallers. Tots i cadascun dels nostres alumnes surten amb un gran somriure després d’aquestes tardes de joc.

Núria Francisco, Gina Marrugat i Lara Margelí (Mestres especialistes d’Educació Infantil)

..VOLEM RECALCAR l’entusiasme, les ganes d’aprendre i la vitalitat que desprenen les dinàmiques es creen en els tallers...

“

“

EDUCACIÓ INFANTIL TALLERS


TrTr

C.Galicia núm. 8


Aquest curs 14-15, els alumnes de Cicle inicial també fan ambients!

Aquesta metodologia que va començar a Educació infantil el curs passat, continua entre els nostres infants de 1r i 2n de Primària.

Però… En què consisteixen? Cada setmana, en concret els di-vendres a la tarda, tots els infants s’interrelacionen al voltant d’unes propostes d’activitats variades programades per les mestres, on es potencia el treball de les diferents intel·ligències que té cada alumne, les seves capacitats i competències. Per poder portar a terme aquesta metodologia de treball hi ha una important presència del l’equip de mestres en una mateixa franja horària. Actualment, les sis tutores de 1r i 2n i tres mestres més del Cicle inicial.

Els ambients són: Maquinem, Music Land, Ca la Quica, Descobrim i sentim, Gaudim, Moc els dits, Altres vides, Fem camí i L’ Atelier.

Els infants escullen lliurement l’ambient o els ambients on re-alitzaran diferents activitats i/o propostes. Com que es parteix de la motivació de l’alumne per a la realització de l’activitat, aquest pot repetir d’ambient tants cops com vulgui ja que la seva activitat i les seves relacions personals poden canviar molt d’una setmana a una altra. L’observació sistemàtica d’aquestes interaccions poden aportar-nos informació sobre el nen, el seu desenvolupament , el seu estat emocional...

Aquesta metodologia ens permet apropar-nos més als alumnes i atendre millor a la diversitat de les nostres aules.Els continguts que es treballen als diferents ambients estan relacionats amb situacions, fets reals o amb problemes quo-tidians i sobretot, als interessos dels alumnes. Es dóna importància a aspectes procedimentals basats en l’experimentació, el treball de camp o la manipulació. S’ajuda l’alumnat a reflexionar sobre el que fa, com ho raoni i com ho comunica.

En determinats moments l’infant haurà de prendre decisions sobre què i com aprendre, sempre respectant els diferents rit-mes d’aprenentatges. El treball individual i el treball en grup, facilitarà que els companys i companyes s’ajudin entre sí i si cal, es gestioni el treball en grup de forma cooperativa.La nostra funció com a mestres és vetllar pel disseny d’aquests espais d’aprenentatge, el material... Som el referent, el suport i guia per quan ho necessitin però sempre deixant espai per-què els alumnes siguin els veritables protagonistes d’aquests moments d’aprenentatge.

Ja ho veieu...divendres ambients!!! Qui s’apunta?

Equip de mestres de Cicle inicial

Un paisatge imprecís fruit dels meus ulls plorosos m’ennuvola la vista. Parpellejo. La capa borrosa desapareix i les llàgrimes contingudes s’alliberen.

Ara hi veig clar, però ni així el paisatge aconsegueix ser nítid. Ni ho aconseguirà mai. Ja res tornarà a ser el que fins ara havia estat. Oblidem-nos del frondós bosc que envoltava les nostres llars i dels petits i ataronjats ocells que ens interrompien dolçament el son cada matí. Mai més veurem els voltors fen fressa al voltant dels pins ni escoltarem el màgic udol dels llops que s’encaparraven en fer notori el seu poder. Tampoc tornarem a veure els infinits camps de roselles ni podrem tornar a jugar al m’estima, no m’estima... amb les margarides que recollíem dels jardins. Adéu als animals, adéu a les flors, adéu a tot allò que s’agrupa sota el títol d’ésser viu. Ni rastre de vida.

Ni tan sols els murs s’han mantingut. Les petites cases construïdes amb les nostres pròpies mans, ara fa molts anys, s’han convertit en muntanyes de pols. L’església ha quedat totalment descoberta i he de fer un gran esforç per intentar visualitzar mentalment el que abans era un magnífic i joiós campanar. Els carrers, que s’intueixen lleugerament en forma de camins de terra, estan completament deserts. No sé ni si res del que ha quedat es pot considerar una ruïna. Tot sembla tan insignificant... Ja res cobra sentit. El que hi

ha al món és el mateix que hi havia al principi dels principis: Res. Crec recordar força bé com era tot, però desgraciadament m’he de conformar amb el record.

I tu? Per què calles? Què amagues darrere el teu silenci? M’esquives quan em veus, em desvies la mirada quan clavo els ulls en tu. M’evites contínuament. La pregunta és: Per què? Per què no respons? Per què tens aquesta mirada buida i inexpressiva que em provoca tant de pànic? La pregunta és: Com? Com ets capaç de mostrar tanta indiferència davant un fet així? Com pots retenir les paraules i com és possible que no se t’escapi ni tan sols un sospir? Et mostres excessivament insensible i fred. El teu desconcert em desconcerta.

Tot el que ha passat durant el temps que he estat fora és desconegut per mi. I probablement també ho sigui per tu. Potser aquesta és precisament la raó del seu silenci hermètic.Tret que...

Heu estat vosaltres, oi? Vosaltres heu estat incapaços d’evitar aquest desastre. Vosaltres que omplíeu els diaris, les ràdios i els telenotícies de paraules buides de sentit, promeses incomplertes, enganys oficials, mentides legítimes. Vosaltres que tampoc sabeu donar-me una resposta. Yo lo hice.

EL RELATPer Txell Llussà

LA MÀGIA DELS AMBIENTS


Normalmente, entre los dos años y medio y los tres años de vida, los niños tienen las 20 piezas de leche en boca, pero desde mucho tiempo antes, desde que nuestros hijos tienen un año, deberíamos empezar a cepillarles los dientes, al prin-cipio haciéndolo nosotros, y luego, poco a poco, introducien-do el hábito del cepillado como un juego, como algo cotidi-ano y divertido. En este sentido, existen cepillos dentales con música, con forma de muñeco, con alarma de tiempo mínimo de cepillado,…. Que nos pueden ayudar en este sentido.

Las piezas temporales tienen la cara masticatoria más plana que las definitivas, y están un poco separadas unas de otras, con lo que es frecuente que las caries a esta edad aparezcan entre pieza y pieza como consecuencia del impacto alimenticio entre ellas, por eso es tan importante el cepillado a estas edades.

EN LA INFANCIA.¿ Cuántas veces al día ? Dos veces al día, dos minutos es más que suficiente.

¿Es interesante darles suplementos de flúor? Sí. Aunque todas las pastas dentífricas llevan flúor, hacer su-plementos de flúor en forma de enjuagues a concentraciones de 0,02 si es diario y 0,5 si es semanal es una ayuda en la cal-cificación del esmalte dentario y en la prevención de la car-ies, teniendo en cuenta que lo principal es un buen hábito de higiene y una alimentación correcta, sin excesos en hidratos de carbono, rica en proteínas y lácteos, y sobre todo, a estas edades es nuestro caballo de batalla, sin chuches ni azucares enganchosos entre horas.

Un niño puede comer chucherías y chocolates…..! a quién no le gustan…!, pero luego tendría que cepillarse los dientes. Cu-anto más tiempo pasa entre la ingesta de azúcares y el cepil-lado, más tiempo tienen las bacterias que hay en la boca para producir ácido láctico, que bajará en pH de la saliva y ocasion-ará el deterioro del esmalte dentario, y en consecuencia el ini-cio de la caries.

Ánimo, nadie ha dicho que sea fácil………es otra de las luchas diarias que tenemos los padres y madres…..pero no la más difícil.

Dr. Carlos BarradoMédico Estomatólogo

Un niNo puede comer chucherías y chocolateS..! a quién no le gustan...!, pero luego tendría que cepillarse los dientes.

““

-

PREVENCIONBUCODENTAL

HIGIENE Y BUENOS HÁBITOS ALIMENTICIOS

Espurnes Gener 2015

Hem d’aprofitar els avantatges fiscals que comporta la contractació d’un producte de Salud. Hi ha qui té una Mútua o Assegurança de Salud o s’està plantejant de contractar-la, però no ha tingut en compte el privilegi fiscal que ens permet aquest tipus de producte.

A continuació us relaciono les diferents maneres d’aplicar aquest descompte fiscal amb tres supòsits diferents i al final us exposaré un cas pràctic:

A.- Per a treballadors per compte propi (autònoms i professionals lliberals) que cotitzin sota el règim d’autònoms, estimació directa, es considerarà com a despesa deduïble fins un limit de 500 € per a ell i

cadascún dels membres de la seva familia (parella i fills menors de 25 anys).

B.- Per a Empreses es considerarà despesa deduïble directament de l’Impost de Societats en un 100% de les primes d’assegurança de Salud destinades als seus treballadors. Aquesta repercusió en nòmina també pot incloure a la familia del treballador.

C.- Per a treballador per compte aliena: es considerarà exempt a efectes d’IRPF els primers 500 € d’una assegurança de Salud satisfeta per part de la empresa i repercutida a la seva nòmina. L’excès d’aquests 500 € es consideraràn retribució en espècie.

Exemple: Un matrimoni amb un fill contracta una assegurança de salud mitjançant la empresa on treballa un dels pares i aquesta assegurança costa 1.500 € que li contemplen com a rendiment en espècie a la seva nómina. D’aquesta manera podem veure com pel fet de contractar l’assegurança de Salud mitjançant la empresa, l’import que es pot deduïr és de 1.500 € (500 € per assegurat), això ens portarà a baixar la base imposable del sou, pagar menys impostos i d’aquesta manera disposar d’una renda neta major, 750€ més que tenim a la butxaca tot i tenir les mateixes prestacions.

BENEFICIS FISCALS DE LES ASSEGURANCES PRIVADES D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

FINANCERASSESSORAMENT

Per Jordi Verge, Assessor Financer i Assegurador

Nòmina sense incloure l’assegurança Nòmina incloent l’assegurança

MERITACIONS DEDUCCIONS MERITACIONS DEDUCCIONS

Salari brut 45.000 - €45.000 € -

Assegurança - - 1.500 € 1.500 €

Salari real 45.000 € - 43.500 € -

Retenció IRPF 21% 9.450 € 20% 8.700 €

Seg.Soc.a càrrec - 2.342 € - 2.342 €

TOTAL 45.000 € 11.792 € 43.500 € 11.042 €

Líquid percebut 33.208 € 32.458 €

Assegurança 1.500 € (liquidada per empresa)

Net disponible 31.708 € 32.458 €


Hola família!

Quant de temps! Ja ha passat un any des de l’última vegada que us vaig explicar algunes coses d’aquestes que ja sabeu que passen aquí a l’escola.

Jo, encara estic, una mica empatxada després del dia dels reis...ja ja. Cada vegada que ho recordo no ho puc evitar, se m’escapa el riure.

Aquest any vàrem convidar a passar a casa nostra el dia 6 un amic nostre Australià, en Paul, entén perfectament el català... Però encara no coneix molt bé totes les tradicions i no ens vàrem recordar, d’explicar-li que dins del tortell de reis hi ha sorpreses....i ja us podeu imaginar que va passar. Li va tocar la figureta..., però una mica més i se l’empassa... Li vaig haver de fer allò d’estrènyer per l’esquena... i ho vaig fer tan bé que la figureta li va sortir disparada, i no us podeu imaginar on va anar a parar. Directa a la cara de la tieta Consol, que no sabia d’on li havia plogut.... Finalment, tot va quedar en una història d’aquestes que l’any vinent recordarem tots rient en família.

Bé doncs, ja n’hi ha prou d’historietes... Oi? Ja se que vosaltres el que voleu és que us faci una mica de safareig i expliqui quelcom del que passa a l’escola...

Doncs, aquesta vegada he visitat els nens i nenes de cicle mitjà, concretament els alumnes de 4t de primària. La veritat és que m’han deixat bocabadada i amb un pam de nas!

Si, si, no us penseu que exagero..... És que són super treballadors, resulta que ells fan una assignatura molt divertida que es diu Coneixement del Medi, el que fa uns anys eren les Ciències Socials i les Ciències Naturals, doncs ara ho han ajuntat tot i tenim el Coneixement del Medi.

Doncs aquesta assignatura la treballen per projectes, us faré cinc cèntims sobre aquesta manera de treballar.... el primer que heu de saber i més important és que NO fan servir llibre, semblà estrany oi?, doncs la veritat és que funciona molt millor!!!!!!

Crec que vosaltres també ho podreu comprovar que els nens i nenes aprenen més!!!!

Primer, fan una petita pluja d’idees on els nens i nenes expliquen allò que ells saben sobre el tema que treballaran. En segon lloc, a poc a poc i amb molta ajuda de la mestra van completant la informació.... i preparant el seu dossier.En tercer lloc, ells trien algun aspecte que els hi ha agradat molt del tema... Llavors són ells, els qui fan d’experts i amb ajuda d’algun suport: una maqueta, un mural, un power point, o algun tipus d’experiment expliquen a la resta dels companys el que ells han après o descobert....

Us deixo amb algunes fotografies, perquè vèieu tot el que treballen!!!!

Apa doncs familia!!!! Una forta abraçada!!!!

Espurneta.

TALLERS DE REPOSTERÍA CREATIVA GALETES + PASTISSOS DECORATS I PERSONALITZATSWWW.FACEBOOK.COM/GALETARIUM

Per Imma Roig Vocal de l’AMPA

ESPURNETAREPORTERA INVESTIGADORA


Valoració taller Musicoteràpia

El passat dijous 30 d’octubre vam fer el taller de Musicoteràpia al tea-tre de l’escola.

Mares, pares i mestres vam tenir l’oportunitat de vivenciar els efectes positius que genera la música en nosaltres.

Vam engegar motors amb un petit escalfament corporal i fent una petita dansa.A continuació vam fer un exercici de tornada a la calma i tot seguit vam vibrar amb un bany sonor.Piano, ocean drum i instru-ments de petita percussió ens van ajudar a viatjar a un lloc agradable i tranquil.Finalment vam tenir una estoneta on posar en comú les bases teòri-ques de la Musicoteràpia i els seus àmbits d’aplicació, on sorgiren pre-guntes sobre com aplicar-la des de l’escola, des de casa i en el nostre dia a dia.

La música té el poder d’entrar dins nostre, fer-nos emocionar i sentir. D’endinsar-se dins nostre, anar directa al nostre cor i permetre’ns co-municar-nos més enllà de les paraules.

Tan de bo tinguéssim més moments per escoltar-nos i donar-nos l’es-pai per sentir el que sentim sense jutjar-nos. Segurament viuríem més relaxats i sense tantes angoixes.

Una experiència més que positiva per tots els que vam tenir la sort de trobar-nos aquella tarda.

Gràcies a tots els que van buscar un foradet a les seves agendes per venir i gaudir, tots plegats, de la música.

MUSICOTERÀPIA A L’ESCOLATanca els ulls i diguem una cançó que cantaves quan eres petit a l’escola, durant la teva infància o la teva joventut.Segurament al recordar aquella cançó t’ha vingut al cap aquell viatge d’estiu, aquella persona amb qui sempre la cantaves, o aquella ciutat on la vas ballar...

Estem acompanyats de música durant tota la nostra vida, des de que naixem, amb el primer batec del cor fins, que morim.La música no deixa indiferent a ningú que l’escolta, alguns segueixen la pulsació amb el peu, a d’altres els travessa la pell i els hi va directe al seu cor fent-lo sentir un munt d’emocions i sentiments inexplicables.

Quantitat d’estudis revelen que la música, com a instrument terapèu-tic, estableix uns efectes bioquímics, fisiològics, cognitius, socials i psico-emocionals:

- Accelera o disminueix el ritme cardíac i el pols. - Regula la pressió sanguínia i el ritme respiratori. - Millora la activitat muscular i la coordinació motriu- Millora el nivell de resistència al dolor. - Afecta sobre els ritmes de les ones cerebrals. - Estimula la atenció, la memòria, el nivell d’alerta, la orientació, el reconeixement, l’aprenentatge i la imaginació. - Permet el desenvolupament del sentit de l’ordre i l’anàlisi. - Mou emocions i sentiments. - Desperta, evoca, provoca, enforteix i desenvolupa emocions i sentiments. - És sedant, estimuladora i enervant.

I és per això que els “musicoterapeutes utilitzen la música i/o elements musicals amb l’objectiu de realitzar un procés terapèutic, de prevenció o de rehabilitació” (World federation of music therapy).

I com podríem aplicar-ho als nostres alumnes de l’escola?Canvis d’assignatura i de mestre a cada hora, quantitat de continguts a memoritzar, activitats extraescolars, famílies vivint situacions compli-cades a causa de la crisi…

On trobem dins del dia a dia a l’escola un moment per evadir-te, relaxar-te, sentir-te protegit, escoltat…un espai on valorar i conèixer d’una manera diferent als companys i companyes de classe amb qui tantes hores comparteixes?

Amb la música podem desenvolupar una relaxació a l’aula òptima per al treball diari, podem fomentar l’autoestima i fomentar les habilitats de cadascun dels alumnes, alhora que treballem les dinàmiques de grup i dels “rols” que s’estableixen.

Fins i tot podem treballar amb aquells alumnes amb problemes de conducta o amb necessitats educatives especials. Integrant-los i de-mostrant a la resta de companys que ells també poden ser un més a la classe. Una manera diferent, divertida i des de les emocions per fer que els nostres nens i nenes encara vinguin més feliços a l’escola. Escoltes d’Amèrica i del Nord d’Europa ja ho han portat a terme i han pogut com-provar els beneficis que genera en l’alumnat i professorat del seu centre.

Potser un projecte de futur per a la nostra escola?

Marta Muñoz Pidemunt. Musicoterapeuta i mestra de l’escola.

“Sempre volen més!! . . . mai no tenen prou!!“…. Quin pare, mare, avi o avia no ha dit en un moment aquestes paraules?

Amb la xerrada participativa del passat dia 13 de novembre, vam poder explicar a la Núria Ribera, quines són les nostres preocupa-cions i com vivim amb els nostres fills i filles dins de la societat de consum cada cop més exigent. El seu article ens ajuda a considerar i marcar algunes pautes en el dia a dia.

Escola de Pares

Vivim en una societat de consum (molta oferta de bens i serveis per consumir) que ens planteja una sèrie de reptes:Passarem a valorar les possessions per sobre de les persones?Deixarem que el consum passi per sobre d’altres aspiracions per-sonals, familiars i socials?

Mesurarem la nostra qualitat de vida en funció del grau de consum?

Per ampliar criteris i estratègies sobre l’educació per el consum, en aquesta xerrada parlarem sobre:Diferències entre consumisme i consum responsable.Les limitacions que el consumisme posa al desenvolupament personal i social. Idees i estratègies per educar en el consum res-ponsable des de casa.

EDUCAR PER EL CONSUM

· Com en tota educació intervenen:· Costums i hàbits (compartir forma quotidiana de fer)· Coneixements (informar i fomentar el diàleg)· Reflexió sobre conseqüències (ampliar en el temps i en l’espai)· Valors (criteris ètics sobre el bé i el mal)· Destreses (pràctica guiada)· Control de la conducta (límits i normes)· Acceptació i valoració de l’infant

IDEES PER EDUCAR EN LES FAMÍLIES

· Viure com a consumidors responsables.· Buscar recolzament i grups de referència en amics, familiar, escola...· Treballar la diferència entre desig i necessitat (acceptar el desig analitzar la necessitat)· No patir massa quan els infants (que si que tenen joguines o roba) manifesten que no tenen res per jugar o vestir-se: després de l’avorriment, frustració o desengany trauran recursos de si mateixos més creatius.

EDUCACIÓ PEL CONSUM

· Valorar les persones pel que són i per les relacions que estableixen.· No valorar els regals per el preu.· Valorar les coses que no tenen preu.· Valorar l’esforç · Posar límits i normes clares sense esperar sempre que siguin entesos· Formar-se en el coneixement de les repercussions del consumisme i traspassar el coneixement als fills· Trobar un equilibri en cobrir les necessitat i desitjos dels membres de la família· Reconèixer (però mirar de superar) els propis límits· Ser positiu, saber veure els petits èxits i no desanimar-se

ALGUNS TEMES CONCRETS

Carta als Reis (ajudar a seleccionar dos o tres regals)

Aniversaris dels companys de classe (posar-se d’acord, agrupar)

Tota la família vol regalar (no comprar a l’infant tot el que vol/ne-cessita a l’instant i anar fent llista per demanar a amics i parents)Publicitat (analitzar i anar a veure en la realitat)

Tothom ho té (no sempre és veritat; també pot ser interessant tenir coses diferents cadascú i compartir-les)

Anar de compres (saber el que es va a comprar i no comprar per impuls momentani)

Administrar els diners (tenir diners propis no hauria de significar tenir més diners que el resta de la família ni consumir de forma irresponsable)

Reptes familiars per reduir algun consum (aigua, electricitat....)

FaPaCNúria Ribera

Espurnes núm. 13 - Gener 2015

Documents

Transcript of Espurnes núm. 13 - Gener 2015