Provaaccésgpfp. Geografia

1

3 La població i el sistema urbà (3)

Els agents socials urbans

Els agents socials urbans son tots aquells ciutadans i institucions que intervenen, d¡una

manera o d’una altra, en la creació i la producció d’espai urbà. Són els següents:

- Els propietaris privats del sòl urbà

Juntament amb els promotors immobiliaris miren de fer negocis especulant

amb la compravenda de terrenys i edificis. Els beneficis van en funció de la

renda diferencial (valor afegit que el preu del sòl o d’un habitatge pot arribar a

obtenir gràcies a la situació i a les millores de l’entorn). Per això, molts

promotors tendeixen a pressionar als ajuntaments i institucions perquè

modifiquin els plans urbanístics o millorin els equipaments.

- Els empresaris

Els empresaris industrials i de serveis també destaquen en la transformació de

les ciutats ja que creen llocs de treball i reclamen de l’administració que

construeixi infraestructures (accessos, equipaments). Tanmateix, en molts

casos la indústria s’ha desplaçat als polígons industrials i han deixat grans

espais al centre urbà.

- Els ciutadans

Intenten satisfer les seves necessitats bàsiques (habitatge, transport, sanitat,

educació, oci) i volen maximitzar el seu benestar (demanen millores en espais i

equipaments) i minimitzar els aspectes negatius (contaminació, soroll,

distàncies). Com a agents urbans també poden influir en el funcionament de

l’administració.

- El poders públics

Els ajuntaments, diputacions o governs autonòmics tenen un paper especial en

el desenvolupament de la ciutat, ja que estableixen els plans d’urbanisme i

poden legislar i planificar sobre equipaments, infraestructures, béns i serveis.

L’espai urbà: un valor de canvi

- La ciutat i els seus elements (el sòl urbà, els edificis, els habitatges, etc.) es

converteixen en mercaderia que s’intercanvia a un preu lliure fixat per l’oferta i

Provaaccésgpfp. Geografia

2

la demanda del mercat. En les ciutats passa a tenir més consideració el valor de

canvi (urbanització i construcció) que el valor d’ús (utilitat o funcionalitat

concreta).

- Així el sòl urbà és una mercaderia que es compra i es ven a preu de mercat i

depèn de:

La situació. El centre i la perifèria tenen preus diferents.

L’edificabilitat. Els ajuntaments, a través dels plans d’urbanisme,

decideixen a què dediquen la superfície del sòl: construcció

d’escoles, fàbriques, habitatges...

- L’urbanisme

L’urbanisme i l’ordenació del territori són el conjunt de procediments

tècnics i polítics que tenen com a finalitat posar ordre en el

desenvolupament urbà d’un poble o d’una ciutat. En aquest sentit,

s’elaboren els plans urbanístics que concentren les propostes

relacionades amb el creixement i l’evolució de la ciutat.

Els plans d’urbanisme classifiquen el sòl en

Sòl urbà

Sòl urbanitzable

Sòl no urbanitzable

Sistemes generals

- La morfologia urbana: el plànol de la ciutat

Tipus de plànols

Cada plànol i cada entramat urbà acostumen a ser representatius d’una

època concreta:

Plànol irregular: Ciutat preindustrial > conjunt bigarrat d’edificis

alts i sense ordre determinats, carrers estrets i irregulars amb un

traçat tortuós. Ex: barris antics de les ciutats.

Plànol radiocèntric: A partir d’un punt central, parteixen carrers i

avingudes que van a parar a diferents racons de la ciutat.Ex:

Moscú, Amsterdam, París, Vitòria, Tarragona.

Plànol ortogonal: També anomenat plànol en quadrícula i

presenta una forma simple, segons la qual els carrers es tallen

perpendicularment entre ells. Ex: Barcelona, València, Viena.

Provaaccésgpfp. Geografia

3

Funcions urbanes

Funció residencial

Funció comercial

Funció industrial

Funció militar

Funció política i administrativa

Funció cultural

Funció lúdica i turística

Els plànols de les ciutats catalanes

Les ciutats catalanes mostren una morfologia urbana similar a la

d’altres ciutats de la resta d’Espanya i d’Europa.

Hi destaca el nucli antic. En alguns casos, els eixamples i en

d’altres, els barris perifèrics.