Esquemes Medi 6è

64
 1 PROGRAMA D’ESTUDI EFICAÇ Esquemes de Coneixement del medi Els continguts imprescindibles de la Primària resumits en 30 esquemes Fitxa 1 Els éssers vius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Fitxa 2 Els animals invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Fitxa 3 Els animals vertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Fitxa 4 Les plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Fitxa 5 Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Fitxa 6 La funció de relació: el si stema nerviós . . . . 12 Fitxa 7 La funció de relació: els se ntits . . . . . . . . . . . 14 Fitxa 8 La funció de relació: l’aparell locomotor i la coor dinació interna . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Fitxa 9 Les persones i la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Fitxa 10 La funció de nutrició: el procés digestiu i la respiració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Fitxa 11 La funció de nutrició: la circulació i l’excreció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Fitxa 12 La funció de reproducció . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Fitxa 13 La matèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Fitxa 14 L’energia, la llum i el so . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Fitxa 15 L’electricitat i el magnetisme . . . . . . . . . . . . . 30 Fitxa 16 Les forces i les màquines . . . . . . . . . . . . . . . 32 Fitxa 17 La Terra i l’univers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Fitxa 18 Les capes de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Fitxa 19 Geograa: paisatge, relleu i clima . . . . . . . . 38 Fitxa 20 Geograa física de Catalunya . . . . . . . . . . . . 40 Fitxa 21 Geogra a física d’ Espanya . . . . . . . . . . . . . . 42 Fitxa 22 Geograa humana i econòmica . . . . . . . . . . 44 Fitxa 23 Geograa política d’Espanya i Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Fitxa 24 Geogra a d’Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Fitxa 25 La prehistòria a la península I bèrica . . . . . . 50 Fitxa 26 L’edat antiga a la península Ibèrica . . . . . . . 52 Fitxa 27 L’edat mitjana a la península Ibèrica . . . . . . 54 Fitxa 28 L’edat moderna a Espanya i a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 Fitxa 29 L’edat contemporània a Espanya i a Catalunya (segle XIX) . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Fitxa 30 L’edat contemporània a Espanya i a Catalunya (segle XX). . . . . . . . . . . . . . . . . . 62     P    R    I    M     À    R    I    A    R    e    c    u    r    s    o    s    p    e    r    a     l    p    r    o     f    e    s    s    o    r    a    t Grup Promotor Santillana

description

fsdfasdf

Transcript of Esquemes Medi 6è

  • 1PROGRAMA DESTUDI EFICA

    Esquemes de Coneixement del mediEls continguts imprescindibles de la Primria resumits en 30 esquemes

    Fitxa 1 Els ssers vius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2Fitxa 2 Els animals invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . 4Fitxa 3 Els animals vertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Fitxa 4 Les plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Fitxa 5 Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Fitxa 6 La funci de relaci: el sistema nervis . . . . 12Fitxa 7 La funci de relaci: els sentits . . . . . . . . . . . 14Fitxa 8 La funci de relaci: laparell locomotor

    i la coordinaci interna . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Fitxa 9 Les persones i la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Fitxa 10 La funci de nutrici: el procs digestiu

    i la respiraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Fitxa 11 La funci de nutrici: la circulaci

    i lexcreci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Fitxa 12 La funci de reproducci . . . . . . . . . . . . . . . . 24Fitxa 13 La matria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Fitxa 14 Lenergia, la llum i el so . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Fitxa 15 Lelectricitat i el magnetisme . . . . . . . . . . . . . 30Fitxa 16 Les forces i les mquines . . . . . . . . . . . . . . . 32Fitxa 17 La Terra i lunivers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34Fitxa 18 Les capes de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Fitxa 19 Geografi a: paisatge, relleu i clima . . . . . . . . 38

    Fitxa 20 Geografi a fsica de Catalunya . . . . . . . . . . . . 40Fitxa 21 Geografi a fsica dEspanya . . . . . . . . . . . . . . 42Fitxa 22 Geografi a humana i econmica . . . . . . . . . . 44Fitxa 23 Geografi a poltica dEspanya

    i Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46Fitxa 24 Geografi a dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48Fitxa 25 La prehistria a la pennsula Ibrica . . . . . . 50Fitxa 26 Ledat antiga a la pennsula Ibrica . . . . . . . 52Fitxa 27 Ledat mitjana a la pennsula Ibrica . . . . . . 54Fitxa 28 Ledat moderna a Espanya

    i a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56Fitxa 29 Ledat contempornia a Espanya

    i a Catalunya (segle XIX) . . . . . . . . . . . . . . . . . 60Fitxa 30 Ledat contempornia a Espanya

    i a Catalunya (segle XX) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

    PRIM

    RI

    ARe

    curs

    os p

    er a

    l pro

    fess

    orat

    Grup PromotorSantillana

    166135 _ 0001-0064.indd 1166135 _ 0001-0064.indd 1 30/7/09 13:01:5930/7/09 13:01:59

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    2

    1 Els ssers vius

    Classificaci dels ssers vius

    Organitzaci interna dels ssers vius

    substncies. energia.

    Cllules: part ms petita dun sser viu. Formen teixits.Teixits: agrupacions de cllules que fan la mateixa funci. Formen rgans. rgans: grups de teixits que treballen conjuntament fent la mateixa funci. Formen sistemes. Sistemes: grups drgans que fan la mateixa funci. Formen aparells. Aparells: sistemes i rgans que fan la mateixa funci. Formen un organisme.Organisme: sser viu complet format per aparells i sistemes.

    ssers inerts (no vius): no fan les funcions vitals. Sn

    Diferents ssers formen la natura

    ssers vius: fan les funcions vitals.

    Reproducci, per obtenir descendncia.

    Nutrici, per obtenir

    altres ssers vius. el medi.

    dorigen natural (Sol).

    dorigen artificial (moble).

    Relaci amb

    2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    Regne animal

    Tipus

    Classificaci

    Caracterstiques

    Segons el medi on viuen

    Segons lalimentaci

    Segons la manera de nixer

    Pluricellulars.

    Hetertrofs (salimenten daltres ssers vius).

    Es poden desplaar dun lloc a un altre.

    Reaccionen davant els estmuls.

    Vertebrats: tenen esquelet ossi.Invertebrats: no tenen esquelet ossi.

    Terrestres: respiren aire. Aqutics: prenen loxigen dissolt en laigua.

    Ovpars: neixen dous. Vivpars: es formen dins la mare.

    Herbvors: salimenten de plantes. Carnvors: salimenten de carn. Omnvors: salimenten de carn i plantes.

    166135 _ 0001-0064.indd 2166135 _ 0001-0064.indd 2 30/7/09 13:01:5930/7/09 13:01:59

  • 3 2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    Els

    sse

    rs v

    ius

    1

    Classificaci dels ssers vius(continuaci)

    Regne de les plantes

    Regne dels fongs

    Tipus

    Caracterstiques

    Classificaci

    Caracterstiques

    Altres regnes: algues i bacteris.

    Depenen daltres ssers vius per alimentar-se.

    No es desplacen.

    Segons les fulles

    Segons la tija

    Pluricellulars.

    Auttrofs (es fabriquen laliment).

    No es desplacen.

    Reaccionen davant alguns estmuls (llum).

    Plantes amb flors

    Plantes sense flors Molses.

    Falgueres.

    Gimnospermes: tenen flors, per no fruits.

    Angiospermes: tenen flors i fruits.

    Arbres: tija llenyosa, gruixuda i dura.

    Arbustos: tija llenyosa petita.

    Herbes: tija fina i flexible.

    Perennes: tenen fulles durant tot lany.

    Caduques: perden les fulles a la tardor.

    166135 _ 0001-0064.indd 3166135 _ 0001-0064.indd 3 30/7/09 13:01:5930/7/09 13:01:59

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    4

    Els animals invertebrats2

    Sn senzills, en forma de sac i amb un cos irregular, sense simetria.

    Viuen al mar i no es poden desplaar. Per exemple, lesponja de bany.

    Tenen el cos tou i allargat, amb un eix de simetria. Per exemple, el cuc de terra.

    Viuen a la terra i a laigua.

    Tenen el cos tou, gelatins i amb tentacles. Per exemple, els coralls, les anemones o les estrelles de mar.

    Sn marins.

    Tenen tentacles amb rgans dels sentits. Per exemple, el cargol.

    La majoria sn aqutics i tenen conquilla.

    Tenen el cos tou, protegit per dues conquilles articulades. Per exemple, el musclo.

    La majoria sn marins.

    Tenen vuit o deu tentacles i un cervell molt desenvolupat. Per exemple, el pop.

    Sn marins.

    Es desplacen expulsant un raig daigua que els impulsa.

    La majoria presenten simetria (dues meitats iguals o simetria radial).

    Sn ovpars.

    Porfers

    Cnidaris

    Molluscs

    Gasterpodes

    Bivalves

    Cefalpodes

    Cucs

    Alguns es protegeixen el cos

    No tenen esquelet amb columna vertebral.

    Caracterstiques

    Classificaci

    Les femelles ponen ous.

    Dels ous surten larves.

    Les larves es converteixen en adults.

    amb una conquilla. Per exemple, el cargol.

    amb una coberta. Per exemple, el cranc.

    166135 _ 0001-0064.indd 4166135 _ 0001-0064.indd 4 30/7/09 13:02:0030/7/09 13:02:00

  • 5 2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    2

    Els

    anim

    als

    inve

    rteb

    rats

    Arcnids: tenen vuit potes i no tenen antenes. Per exemple, les aranyes.

    Crustacis: tenen deu potes o ms. Per exemple, la llagosta.

    Miripodes: tenen un cos allargat i moltes potes. Per exemple, el centpeus.

    Tenen antenes

    Tenen sis potes.

    Alguns tenen ales.

    Artrpodes

    InsectesClassificaci(continuaci)

    Tenen el cos cobert de plaques dures i pues. Per exemple, leri de mar.

    Viuen al mar. Equinoderms

    Tenen el cos dividit en

    cap.

    trax.

    abdomen.

    166135 _ 0001-0064.indd 5166135 _ 0001-0064.indd 5 30/7/09 13:02:0130/7/09 13:02:01

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    6

    Els animals vertebrats3

    Respiren per pulmons.

    Sn vivpars.

    Alimenten les cries amb llet.

    Tenen la pell coberta de pl.

    Es desplacen caminant, nedant o volant.

    Respiren per pulmons.

    Sn ovpars.

    Tenen la pell coberta descates.

    La majoria sn terrestres.

    Marsupials. Per exemple, el cangur.

    Carnvors. Per exemple, el tigre.

    Ungulats. Per exemple, el crvol.

    Primats. Per exemple, el gorilla.

    Quirpters. Per exemple, la ratapinyada orelluda.

    Cetacis. Per exemple, la balena.

    Serps. No tenen potes, repten.

    Llangardaixos. Tenen quatre potes curtes, repten.

    Cocodrils. Tenen quatre potes curtes, sn de mida gran, tenen dents grosses i viuen a laigua.

    Tortugues. Tenen una closca gruixuda i moltes sn aqutiques.

    Mamfers

    Caracterstiques

    Caracterstiques

    Classificaci

    Classificaci

    Rptils

    Tenen el cos dividit en parts.

    Cap.

    Tronc, del qual poden sortir extremitats.

    Cua.

    Tenen columna vertebral.

    Caracterstiques

    Classificaci

    166135 _ 0001-0064.indd 6166135 _ 0001-0064.indd 6 30/7/09 13:02:0130/7/09 13:02:01

  • 7 2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    3

    Els

    anim

    als

    vert

    ebra

    ts

    Respiren per brnquies quan neixen i, quan sn adults, respiren per pulmons o per la pell.

    Neixen com a larves aqutiques i experimenten metamorfosi.

    Tenen la pell nua.

    Respiren loxigen dissolt a laigua per les brnquies.

    Sn ovpars. Les cries es diuen alevins.

    Tenen el cos cobert descates.

    Viuen a laigua.

    Tenen aletes i es desplacen nedant.

    Respiren per pulmons.

    Sn ovpars.

    Tenen el cos cobert de plomes.

    Sn terrestres.

    Tenen ales i la majoria volen.

    Sense cua. Per exemple, la granota o el gripau.

    Amb cua. Per exemple, la salamandra.

    Cartilaginosos. Tenen lesquelet format de cartlag. Per exemple, el taur.

    Ossis. Tenen lesquelet format dos. Per exemple, la sardina.

    Corredors. De mida gran, amb potes molt desenvolupades per poder crrer. Per exemple, lestru.

    Palmpedes. Tenen els dits units per una membrana. Per exemple, loca.

    Camallargs. De mida gran, amb potes primes i llargues. Per exemple, la cigonya.

    Rapinyaires. Carnvors, amb bec ganxut i esmolat. Per exemple, el voltor.

    Galliformes. Cos rabassut i bec curt. Per exemple, la gallina.

    Moixons. De mida petita i bec curt. Per exemple, el pardal.

    Amfibis

    Ocells

    Peixos

    Classificaci

    Classificaci

    Classificaci

    Caracterstiques

    Caracterstiques

    Caracterstiques

    Classificaci(continuaci)

    166135 _ 0001-0064.indd 7166135 _ 0001-0064.indd 7 30/7/09 13:02:0230/7/09 13:02:02

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    8

    Les plantes 4

    Es relacionen amb el medi.

    No es poden desplaar. Estan fixades al sl per larrel.

    Es fabriquen laliment amb aigua, substncies del sl, dixid de carboni i llum del sol.Caracterstiques

    Responen als canvis.

    Fan petits moviments, per exemple, cap a la llum.

    Arrel

    Tija

    Fulles

    Pot ser

    Tenen dues parts.

    Parts

    Absorbeix substncies nutritives del sl.

    Subjecta la planta.

    Sost les fulles.

    Hi circulen laliment i laigua.

    Creixen a la tija.

    Fabriquen els aliments i fan la respiraci.

    Llenyosa. Dura i de fusta.

    Herbcia. Flexible i de color verd.

    Anvers. Part de sobre.

    Revers. Part de sota. Limbe. Part ms ampla de la fulla.

    Pecol. Part que uneix la fulla a la tija.

    RespiraciLes plantes respiren contnuament.

    Prenen dixid de carboni de laire i expulsen oxigen.

    166135 _ 0001-0064.indd 8166135 _ 0001-0064.indd 8 30/7/09 13:02:0230/7/09 13:02:02

  • 9 2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    4

    Les

    pla

    nte

    s

    Nutrici

    Reproducci

    Del sl, per larrel: aigua i sals minerals, que formen la saba bruta, que es reparteix pels vasos llenyosos.

    De laire, per les fulles: dixid de carboni.

    Es fa a les fulles.

    Selabora laliment en combinar la saba bruta amb el dixid de carboni (CO2), i aix es forma la saba elaborada.

    Necessita la llum solar, que es capta a travs de la clorofilla.

    Com a resultat daquest procs la planta elimina oxigen.

    Ptals, que formen la corolla.

    Spals, que formen el calze.

    Pistil, que s la part femenina.

    Estams, que sn la part masculina.

    Pels insectes.

    Pel vent.

    Sn auttrofes, es fabriquen laliment.

    Fotosntesi

    Hi participen dues plantes.

    Hi intervenen les flors, que sn els rgans reproductors de les plantes.

    Els vuls es transformen en llavors, que contenen lembri.

    El pistil es transforma en el fruit, que protegeix les llavors.

    T lloc la pollinitzaci, que s el transport dels grans de pollen des dels estams duna planta fins al gineceu duna altra.

    Presa de substncies

    Etapes

    Sexual

    Estolons: tiges que creixen horitzontalment.

    Rizomes: tiges subterrnies.

    Tubercles: tiges subterrnies engruixides.

    Hi participa una sola planta.

    Hi intervenen altres parts de la planta.

    Asexual

    166135 _ 0001-0064.indd 9166135 _ 0001-0064.indd 9 30/7/09 13:02:0330/7/09 13:02:03

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    10

    Els ecosistemes5

    Components

    Relacions entre els ssers vius i el medi

    Problemes del medi ambient

    Els ssers vius

    Lalimentaci (cadenes i xarxes alimentries)

    Contaminaci

    Escalfament global com a conseqncia de laugment del dixid de carboni efecte dhivernacle.

    Extinci despcies, de manera que saltera la cadena alimentria.

    Desforestaci, s a dir, desaparici de milions darbres.

    Desertitzaci, que s la transformaci de zones frtils en zones rides.

    Altres relacions

    El medi fsic

    Productors: els que es fabriquen laliment (plantes).

    Consumidors primaris: animals que salimenten dels productors (herbvors).

    Consumidors secundaris: animals que salimenten dels consumidors primaris (depredadors).

    Descomponedors: ssers vius que salimenten de les restes daltres ssers vius (fongs, bacteris...).

    De laire. Per exemple, amb fums de la indstria.

    Del sl. Per exemple, amb plaguicides.

    De laigua. Per exemple, abocaments als rius.

    Parasitisme: quan un sser viu es beneficia dun altre. Per exemple, el vesc.

    Mutualisme: quan la relaci que sestableix entre dos ssers vius s beneficiosa per a tots dos. Per exemple, els ocells que salimenten de parsits i els mamfers.

    Competncia: quan dues espcies o ms necessiten els mateixos recursos, com ara aliment, refugi, llum...

    Flora: conjunt de totes les plantes en estat silvestre.

    Fauna: conjunt de tots els animals en estat salvatge.

    166135 _ 0001-0064.indd 10166135 _ 0001-0064.indd 10 30/7/09 13:02:0430/7/09 13:02:04

  • 11

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    Els

    ecos

    iste

    mes

    5

    Protecci del medi ambient

    Espais protegits: per protegir llocs especials pel paisatge, la vegetaci, la fauna...

    Espcies protegides: per evitar lextinci despcies danimals o plantes amenaades.

    Lluita contra la contaminaci: mesures per evitar la deterioraci del medi ambient, per exemple, reciclatge de productes, depuraci daiges...

    166135 _ 0001-0064.indd 11166135 _ 0001-0064.indd 11 30/7/09 13:02:0430/7/09 13:02:04

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    12

    La funci de relaci: el sistema nervis6

    Sistema nervis

    Parts

    Sistema nervis perifric: els nervis

    Sistema nervis central

    Funcions: rebre i transmetre informaci (impulsos elctrics).

    Cos: on hi ha el nucli.

    Ax.

    Dendrites.Prolongacions

    Funci: rep la informaci, la interpreta i elabora la resposta.

    Parts

    Encfal

    Medulla espinal: transmet la informaci entre els nervis i el cervell.

    Sensitius: porten la informaci des dels rgans dels sentits fins a lencfal i la medulla.

    Motors: porten les ordres de lencfal i la medulla fins als msculs.

    Cervell: controla els actes voluntaris.

    Cerebel: coordina els moviments i mant lequilibri.

    Bulb raquidi: controla les funcions bsiques involuntries.

    Rebre informaci de lexterior Sentits.

    Planificar la resposta Sistema nervis.

    Executar la resposta Aparell locomotor.

    Coordinar els processos interns Sistema endocr.

    Est format per les neurones, que sn les cllules principals del sistema nervis.

    Parts

    La funci de relaci consisteix a

    Dirigeix la funci de relaci.

    166135 _ 0001-0064.indd 12166135 _ 0001-0064.indd 12 30/7/09 13:02:0530/7/09 13:02:05

  • 13

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    La f

    un

    ci

    de

    rela

    ci:

    el s

    iste

    ma

    ner

    vis

    6

    Moviments de resposta El cervell rep i interpreta la informaci i emet lordre.

    Sn conscients i depenen de la nostra decisi. Per exemple, caminar cap a un objecte.

    Responen a estmuls externs o interns.

    Tenen lloc de manera rpida i involuntria.

    Responen a un estmul exterior. Per exemple, enretirar la m davant dalguna cosa molt calenta.

    Reflexos

    Voluntaris

    166135 _ 0001-0064.indd 13166135 _ 0001-0064.indd 13 30/7/09 13:02:0530/7/09 13:02:05

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    14

    La funci de relaci: els sentits7

    Els sentits

    Vista

    Formen part de la funci de relaci. Els sentits fan possible el contacte dels ssers humans amb el mn exterior: reben informacions i estmuls de lexterior (sons, olors...), transformen els estmuls en senyals elctrics, i passen aquests senyals al sistema nervis.

    rgans: els ulls, que tenen diverses parts

    Exterior

    Interior

    Funcionament: la llum entra per la pupilla, travessa la crnia i arriba a la retina.A travs del nervi ptic, senvia informaci al cervell.

    Funci: captar la llum per percebre els colors, les formes i la mida de les coses, i la distncia a qu es troben.

    Olfacte

    Funci: captar les olors.

    rgan: el nas, concretament la pitutria groga, que s dins seu.

    Funcionament: laroma que hi ha en laire entra pel nas i arriba a la pitutria, que a travs del nervi olfactiu envia la informaci al cervell.

    Gust

    Funci: detectar el sabor dels aliments.

    rgan: la llengua, concretament les papilles gustatives, que informen dels sabors (dol, salat, cid, amarg, umami).

    Funcionament: les papilles gustatives recullen les sensacions dels sabors i envien les dades al cervell.

    Crnia.

    Iris.

    Pupilla.

    Cristall.

    Retina.

    Pestanyes.

    Parpelles.

    Celles.

    166135 _ 0001-0064.indd 14166135 _ 0001-0064.indd 14 30/7/09 13:02:0630/7/09 13:02:06

  • 15

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    La f

    un

    ci

    de

    rela

    ci:

    els

    sen

    tits

    7

    Els sentits(continuaci)

    Oda

    Tacte

    rgans: les orelles, que tenen diverses parts

    Orella mitjana

    Orella interna

    Orella externa

    Cargol.

    Nervi auditiu.

    Timp.

    Cadena dossets (martell, enclusa i estrep).

    Pavell auditiu.

    Conducte auditiu.

    Funcionament: les terminacions nervioses del derma capten els estmuls de lexterior i envien la informaci al cervell a travs dels nervis tctils.

    Epidermis, la ms externa.

    Derma, a linterior, on hi ha les terminacions nervioses.rgan: la pell, amb les seves dues capes

    Funci: rebre sensacions de les coses que toquem, com ara la temperatura, el dolor, la pressi...

    Funcionament: els sons entren pel conducte auditiu i arriben al timp, que vibra. La vibraci es transmet fins al cargol, des don el nervi auditiu transmet la informaci al cervell.

    Funci: captar els sons, distingir-los i saber don provenen.

    166135 _ 0001-0064.indd 15166135 _ 0001-0064.indd 15 30/7/09 13:02:0730/7/09 13:02:07

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    16

    La funci de relaci: laparell locomotor i la coordinaci interna8

    Aparell locomotor

    Sistema muscular

    Sostenir el cos.

    Protegir els rgans ms delicats. Per exemple, el cor, els pulmons...

    Facilitar el moviment.

    Ossos del crani: protegeixen el cervell.

    Ossos de la cara: fixos i mbils. Per exemple, la mandbula.

    Articulacions(unions entre ossos)

    Cartlags: rgans tous i flexibles. Per exemple, les orelles.

    Ossos

    Cap

    Fixes. Per exemple, les del crani.

    Mbils. Per exemple, el genoll.

    Semimbils. Per exemple, les de les vrtebres.

    Extremitats: ossos dels braos i de les cames.

    Sistema esqueltic (ossi)

    Funcions

    Est format pels msculs, que sn rgans tous i elstics que es poden contreure o relaxar i recuperar desprs la forma i la mida originals. Suneixen als ossos mitjanant tendons.

    Elements

    Facilitar el moviment de les diferents parts del cos.

    Donar forma al cos.

    Protegir alguns rgans. Per exemple, labdomen.

    Funcions

    Columna vertebral: protegeix la medulla espinal.

    Costelles: protegeixen el cor, els pulmons...

    Estern, clavcules, omplats i pelvis.

    Tronc

    166135 _ 0001-0064.indd 16166135 _ 0001-0064.indd 16 30/7/09 13:02:0730/7/09 13:02:07

  • 17

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    8

    Coordinaci interna

    Msculs involuntaris

    Sistema endocr

    No formen part del sistema locomotor.

    No podem controlar-los voluntriament.

    Sn imprescindibles per al funcionament del nostre organisme.

    Exemples: els msculs del cor (batecs) i els msculs de laparell digestiu (moviment de laliment).

    Tiroides: segrega tiroxina, per aprofitar els nutrients.

    Pncrees: segrega insulina, que regula la quantitat de sucre que circula per la sang.

    Ovaris i testicles: produeixen les hormones sexuals, que dirigeixen laparici dels carcters sexuals masculins i femenins.

    Hipfisi: produeix lhormona del creixement i hormones que dirigeixen altres glndules.

    Algunes glndules endocrines sn

    Controla funcions tan importants com el creixement o la reproducci.

    El formen les glndules endocrines, que aboquen unes substncies anomenades hormones a la sang.

    La f

    un

    ci

    de

    rela

    ci:

    lap

    arel

    l loc

    omot

    or

    i la

    coo

    rdin

    aci

    in

    tern

    a

    166135 _ 0001-0064.indd 17166135 _ 0001-0064.indd 17 30/7/09 13:02:0830/7/09 13:02:08

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    18

    Les persones i la salut9

    La salut s el benestar fsic, mental i social. Quan saltera es provoca una malaltia.Per mantenir un estat sa i evitar malalties s important mantenir uns hbits de vida saludables.

    Hbits saludables

    Una higiene adequada.

    La prctica habitual dexercici fsic.

    El manteniment duna postura correcta.

    Una alimentaci saludable, una dieta sana.

    La dieta s el conjunt daliments que ingereix una persona habitualment.

    Els nutrients sn els components dels aliments que necessitem per viure. Els principals sn

    La dieta sana ha de ser

    Un descans correcte.

    els hidrats de carboni.

    els lpids.

    les protenes.

    les vitamines.

    les sals minerals.

    completa.

    equilibrada.

    166135 _ 0001-0064.indd 18166135 _ 0001-0064.indd 18 30/7/09 13:02:0830/7/09 13:02:08

  • 19

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    Les

    per

    son

    es i

    la s

    alu

    t

    9

    Malalties

    Smptomes: indiquen que el nostre organisme no funciona correctament. Per exemple, la febre.

    Prevenci

    Riscos per a la salut

    Alcohol.

    Tabac.

    Drogues.

    Accidents de circulaci.

    Tractaments

    Medicaments.

    Vacunes.

    Antibitics.

    Trasplantaments drgans.

    Etc.

    Conjunt daccions que duem a terme per mantenir-nos en un bon estat de salut (hbits saludables).

    Revisions mdiques.

    Tipus

    Segons com apareixen i la durada

    Segons la causa

    espordiques.

    epidmiques.

    endmiques.

    infeccioses: causades per virus o microbis. Per exemple, la varicella. Depenent de la quantitat de persones afectades, poden ser

    no infeccioses: causades per altres causes. Per exemple, accidents, intoxicacions, alimentaci inadequada...

    agudes.

    crniques. Per exemple, la diabetis.

    166135 _ 0001-0064.indd 19166135 _ 0001-0064.indd 19 30/7/09 13:02:0930/7/09 13:02:09

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    20

    La funci de nutrici: el procs digestiu i la respiraci10

    Aparell digestiu

    Procs digestiu

    Tub digestiu: conducte per on passen els aliments.

    Glndules annexes: produeixen lquids que aboquen al tub digestiu.

    Digesti

    Boca.

    Faringe.

    Esfag.

    Estmac.

    Intest prim.

    Intest gros.

    Anus.

    Glndules salivals: segreguen la saliva, que es barreja amb laliment.

    Fetge: produeix la bilis.

    Pncrees: produeix els sucs pancretics.

    Boca: esmicola els aliments i els barreja amb la saliva per formar el bol alimentari.

    Faringe i esfag: condueixen el bol alimentari fins a lestmac.

    Estmac: produeix el suc gstric, que es barreja amb laliment i forma el quim.

    Intest prim: produeix el suc intestinal i rep el suc pancretic i la bilis; juntament amb laliment forma el quil.

    Descomposici dels aliments per obtenir nutrients.

    Hi participen

    El procs digestiu consisteix en la transformaci dels aliments per aconseguir els nutrients que contenen. T lloc a laparell digestiu.

    Absorcis el pas dels nutrients de laparell digestiu a la sang.

    T lloc a lintest prim, a les vellositats intestinals.

    Expulsi de substncies de rebuig

    s la formaci dels excrements i lexpulsi de les substncies no digerides dels aliments.

    T lloc a lintest gros: les substncies no digerides es compacten, es transformen en excrements i sexpulsen a travs de lanus.

    166135 _ 0001-0064.indd 20166135 _ 0001-0064.indd 20 30/7/09 13:02:1030/7/09 13:02:10

  • 21

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    La f

    un

    ci

    de

    nu

    tric

    i: e

    l pro

    cs

    dig

    esti

    u

    i la

    res

    pir

    aci

    10

    rgans de laparell respiratori

    La respiraci

    Fosses nasals: per on entra laire.

    Laringe i faringe: per on passa laire abans darribar a la trquea.

    Trquea: conducte des del qual laire passa als pulmons.

    Bronquis: les dues ramificacions de la trquea que entren als pulmons.

    Bronquols: tubs fins en qu es ramifiquen els bronquis.

    Alvols pulmonars: saquets plens daire que surten dels bronquols.

    Pulmons: rgans esponjosos que hi ha a la caixa torcica.

    Laire entra per les fosses nasals.

    Passa per la laringe, la faringe i la trquea, i arriba als bronquis i als bronquols.

    Des dels bronquols arriba fins als alvols pulmonars.

    Als alvols loxigen passa a la sang i aquesta allibera el dixid de carboni.

    Laire pobre en oxigen i ric en dixid de carboni sexpulsa a lexterior.

    Tenen lloc perqu la caixa torcica es dilata i es contreu.

    Procs

    Moviments respiratoris

    La respiraci consisteix en lentrada i la sortida de laire del nostre cos per obtenir oxigen i expulsar dixid de carboni. Aquesta funci la fa laparell respiratori.

    Inspiraci

    Els pulmons somplen daire.

    T lloc lentrada daire per les vies respiratries fins als alvols pulmonars.

    Laire surt dels pulmons.

    Laire s obligat a sortir dels pulmons i recrrer les vies respiratries fins a arribar a lexterior.

    Expiraci

    166135 _ 0001-0064.indd 21166135 _ 0001-0064.indd 21 30/7/09 13:02:1030/7/09 13:02:10

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    22

    La funci de nutrici: la circulaci i lexcreci11

    Elements de laparell circulatori

    La circulaci

    Cor: rgan que bomba la sang contnuament. T quatre cavitats: dues aurcules i dos ventricles.

    Artries: porten la sang des del cor fins als rgans del cos.

    Venes: porten la sang des dels rgans del cos fins al cor.

    Capillars sanguinis: comuniquen les artries i les venes.

    Sang

    Vasos sanguinis

    Components

    El plasma: part lquida de la sang.

    Cllules sangunies

    Glbuls vermells: transporten oxigen.

    Glbuls blancs: ens defensen dinfeccions.

    Plaquetes: socupen de la coagulaci.

    La circulaci s el trasllat de la sang per laparell circulatori per transportar substncies nutritives, oxigen i substncies de rebuig. La fa laparell circulatori.

    La sang no surt mai de laparell circulatori.

    Circulaci pulmonar: recorregut de la sang entre el cor i els pulmons per recollir oxigen i alliberar dixid de carboni.

    Circulaci general: recorregut de la sang per tot el cos, excepte els pulmons, per repartir nutrients i oxigen, i recollir substncies de rebuig.

    Fa dos circuits

    166135 _ 0001-0064.indd 22166135 _ 0001-0064.indd 22 30/7/09 13:02:1130/7/09 13:02:11

  • 23

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    11

    rgans de laparell excretor

    Lexcreci

    Ronyons: estan situats a tots dos costats de la columna vertebral, a la zona lumbar. Produeixen lorina.

    Urters: sn dos tubs que connecten els ronyons amb la bufeta de lorina.

    Bufeta de lorina: s lrgan on sacumula lorina.

    Uretra: s el conducte que va de la bufeta de lorina a lexterior.

    Lexcreci s leliminaci de les substncies de rebuig que hi ha a la sang. La fa laparell excretor.

    PellLa pell fabrica la suor a les glndules sudorpares.

    Pels porus de la pell, la suor surt a lexterior.

    Aparell excretor

    Als ronyons es filtra la sang i es produeix lorina.

    Lorina surt pels urters i arriba a la bufeta de lorina, on sacumula fins que sexpulsa per la uretra.

    La f

    un

    ci

    de

    nu

    tric

    i: l

    a ci

    rcu

    laci

    i

    lex

    crec

    i

    166135 _ 0001-0064.indd 23166135 _ 0001-0064.indd 23 30/7/09 13:02:1130/7/09 13:02:11

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    24

    La funci de reproducci 12

    Aparell reproductor

    Femen

    Mascul

    rgans genitals interns

    rgans genitals interns

    Ovaris: on es produeixen els vuls (cllules reproductores).

    Trompes de Fallopi: comuniquen els ovaris amb lter.

    ter: cavitat on es desenvolupa el futur beb durant lembars.

    Vagina: rgan que comunica lter amb lexterior.

    Testicles: s on es produeixen els espermatozoides (cllules reproductores).

    Conductes deferents: condueixen els espermatozoides fins a la uretra.

    Uretra: condueix els espermatozoides a lexterior.

    Vescules seminals i prstata: fabriquen el lquid que serveix de vehicle i daliment als espermatozoides.

    Penis: hi discorre la uretra. Sencarrega dexpulsar els espermatozoides.

    Escrot: bossa de pell que protegeix els testicles.

    rgans genitals externs: Vulva.

    rgans genitals externs

    La funci de reproducci permet als ssers humans tenir descendents. La reproducci humana s sexual perqu les cllules sexuals de dos individus de sexe diferent (mascle i femella) suneixen per formar un nou individu. Els aparells reproductors de la dona i lhome permeten que aix sigui possible.

    166135 _ 0001-0064.indd 24166135 _ 0001-0064.indd 24 30/7/09 13:02:1230/7/09 13:02:12

  • 25

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    La f

    un

    ci

    de

    rep

    rod

    ucc

    i

    12

    Procs de la reproducci

    Fecundaci

    Embars

    Part: naixement o sortida a lexterior del nou sser format.

    s la uni dun vul i un espermatozoide. La cllula resultant daquesta uni es coneix com a zigot.

    Perqu tingui lloc la fecundaci, lvul i lespermatozoide shan de trobar a les trompes de Fallopi; aqu s on es forma lembri.

    Lembri sadhereix a la paret de lter, on es desenvolupa.

    Conjunt de canvis que tenen lloc en la mare des de la fecundaci fins al naixement del nou sser.

    Etapes Embri: durant els tres primers mesos.

    Fetus: a partir del tercer mes. Els rgans principals ja estan formats.

    166135 _ 0001-0064.indd 25166135 _ 0001-0064.indd 25 30/7/09 13:02:1330/7/09 13:02:13

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    26

    La matria13

    Tipus de matria

    Substncies pures: formades per un sol tipus de matria (or, ferro...).

    Mescles: formades per diverses substncies pures.

    Heterognies: sen poden distingir els components. Per exemple, una amanida.

    Homognies: no sen distingeixen els components; dissolucions com ara laigua del mar.

    Propietats de la matria

    Tots els cossos de lunivers estan formats per matria (el Sol, les plantes, nosaltres mateixos...). La matria est composta per toms: partcules diminutes, invisibles (es poden veure a travs dun microscopi electrnic).

    Generals: sn comunes a tota la matria.

    Caracterstiques: permeten diferenciar unes substncies dunes altres. Per exemple

    Massa: quantitat de matria que t un cos. Es mesura en kg.

    Volum: espai que ocupa un cos. Es mesura en m3.

    Densitat: relaci entre la massa i el volum. Es calcula dividint la massa entre el volum.

    Olor.

    Brillantor.

    Color.

    Duresa.

    Malleabilitat.

    Slid: t volum constant i forma prpia.

    Lquid: t volum constant, per no forma prpia.

    Gass: canvia de volum i de forma.

    Estats de la matria

    166135 _ 0001-0064.indd 26166135 _ 0001-0064.indd 26 30/7/09 13:02:1330/7/09 13:02:13

  • 27

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    La m

    atr

    ia

    13

    El moviment: canvi de lloc o de posici dun cos.

    La dilataci: augment de mida dun cos quan naugmenta la temperatura.

    La contracci: disminuci de la mida dun cos quan en disminueix la temperatura.

    La fragmentaci: divisi dun cos en trossos.

    Canvis destat: tenen lloc quan varia la temperatura.

    Loxidaci: una substncia es transforma en una altra per acci de loxigen.

    La combusti: una oxidaci molt rpida amb despreniment denergia.

    La putrefacci: descomposici de substncies.

    Fusi: pas de slid a lquid. Per exemple, quan es fon la neu.

    Solidificaci: pas de lquid a slid. Per exemple, quan es forma gel.

    Vaporitzaci: pas de lquid a gas

    Condensaci: de gas a lquid. Per exemple, la condensaci de vapor als vidres.

    Sublimaci: pas directe de slid a gas, sense passar per lquid. Per exemple, la naftalina.

    Ebullici: a temperatura fixa i de manera rpida. Per exemple, laigua bullint.

    Evaporaci: a menor temperatura i de manera lenta. Per exemple, laigua dun bassal al sol.

    Fsics: la matria continua sent la mateixa.

    Qumics:la matria es transforma en una altra: reacci qumica.

    Canvis de la matria

    166135 _ 0001-0064.indd 27166135 _ 0001-0064.indd 27 30/7/09 13:02:1430/7/09 13:02:14

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    28

    14 Lenergia, la llum i el so

    Fonts denergia

    Tipus denergia

    Renovables: no sexhaureixen. Per exemple, la llum del Sol.

    No renovables: sexhaureixen a mesura que sutilitzen. Per exemple, el carb.

    Energia qumica: la que emmagatzemen els combustibles. Per exemple, el carb, el gas, els aliments...

    Energia trmica o calorfica: s lenergia alliberada en forma de calor. Per exemple, la que produeix una estufa.

    Energia nuclear: s present en algunes substncies. Per exemple, lurani o el plutoni.

    Energia mecnica: s la que tenen els cossos en moviment. Per exemple, el vent.

    Energia elctrica: s la que utilitzen els aparells elctrics o electrnics. Per exemple, la rentadora.

    Lenergia provoca els canvis que veiem al voltant nostre.

    La llum

    Lenergia

    La llum s una forma denergia que ens permet veure el color i la forma dels objectes quan estan ben illuminats.

    CaracterstiquesLa llum es propaga en lnia recta i en totes les direccions.

    La llum es propaga a 300.000 km/s.

    PropietatsReflexi: s el canvi de direcci que experimenta la llum en xocar contra un objecte opac.

    Refracci: s el canvi de direcci que experimenta la llum en travessar una substncia transparent.

    CaracterstiquesLa llum blanca est formada per llum de tots els colors.

    Els colors bsics de la llum sn el vermell, el verd i el blau.

    Comportament dels objectes davant la llum

    Objectes opacs: la llum no els travessa.

    Objectes transparents: la llum els travessa.

    Objectes translcids: deixen passar certa quantitat de llum.

    166135 _ 0001-0064.indd 28166135 _ 0001-0064.indd 28 30/7/09 13:02:1430/7/09 13:02:14

  • 29

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    14

    Len

    ergi

    a, la

    llu

    m i

    el s

    o

    El so

    Caracterstiques

    Qualitats

    El so es propaga a 340 m/s en laire.

    El so transporta energia.

    Quan el so es reflecteix, es produeix leco.

    La intensitat: permet diferenciar els sons forts dels febles.

    El to: permet diferenciar els sons greus dels aguts.

    El timbre: permet identificar la font que emet el so.

    El so s un tipus denergia mecnica.

    166135 _ 0001-0064.indd 29166135 _ 0001-0064.indd 29 30/7/09 13:02:1530/7/09 13:02:15

  • 30

    20

    09

    Gru

    p Pr

    omot

    or /

    San

    tilla

    na E

    duca

    cin

    , S. L.

    Lelectricitat i el magnetisme15

    Lelectricitat s una forma denergia que depn de la crrega elctrica dels cossos.

    Corrent elctric

    Consisteix en el desplaament de crregues elctriques.

    Circula per circuits elctrics.

    Crregues elctriques

    Poden ser

    Els cossos carregats amb crregues de tipus diferent satreuen.

    Els cossos carregats amb crregues del mateix tipus es repelleixen.

    Els cossos

    Positives.

    Negatives.

    Poden ser neutres, quan tenen el mateix nombre de crregues positives que negatives.

    Poden estar carregats elctricament, quan tenen un nombre de crregues positives i negatives diferent.

    Elements dels circuits elctrics

    Generadors. Per exemple, una pila.

    Fils de material conductor. Per exemple, fils de coure.

    Receptors, en qu lenergia elctrica es transforma en un altre tipus denergia. Per exemple, un motor.

    Interruptors. Serveixen per obrir o tancar un circuit.

    Producci delectricitat

    Centrals eliques.

    Centrals hidroelctriques.

    Centrals trmiques.

    Centrals nuclears.

    Centrals solars.

    166135 _ 0001-0064.indd 30166135 _ 0001-0064.indd 30 30/7/09 13:02:1530/7/09 13:02:15

  • 31

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    Lel

    ectr

    icit

    at i

    el m

    agn

    etis

    me

    15

    El magnetisme

    El magnetisme s la propietat que tenen alguns imants datreure altres imants o alguns metalls.

    El magnetisme sutilitza per produir electricitat.

    Els imantsSi senfronten dos pols diferents: els imants satreuen.

    Si senfronten dos pols iguals: els imants es repelleixen.

    Poden ser: naturals (per exemple, la magnetita) o artificials.

    Tenen dos pols: pol nord (N) i pol sud (S).

    La Terra es comporta com un gran imant, per aix les brixoles sempre sorienten al nord.

    166135 _ 0001-0064.indd 31166135 _ 0001-0064.indd 31 30/7/09 13:02:1630/7/09 13:02:16

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    32

    16 Les forces i les mquines

    Forces

    Una fora s qualsevol causa capa de deformar un objecte o canviar-ne lestat de moviment.

    Maneres dactuaci

    Efectes

    Deformaci

    Moviment

    Dobjectes elstics, que recuperen la forma inicial quan cessa la fora.

    Dobjectes no elstics, que continuen deformats quan cessa la fora.

    Posa en moviment un cos que estava quiet.

    Atura un cos que sestava movent.

    Varia la direcci o el sentit del moviment.

    Augmenta la velocitat del moviment.

    Redueix la velocitat del moviment.

    Per contacte: quan el cos que fa la fora i el que la rep estan junts (fora de fregament).

    A distncia: quan el cos que fa la fora est separat del que la rep.

    Fora de gravetat: la que atreu els cossos cap a la Terra.

    Fora magntica: la dels imants, que atreuen partcules de ferro.

    Fora elctrica: la que hi ha entre cossos amb crrega elctrica.

    166135 _ 0001-0064.indd 32166135 _ 0001-0064.indd 32 30/7/09 13:02:1730/7/09 13:02:17

  • 33

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    16

    Les

    forc

    es i

    les

    mq

    uin

    es

    Mquines

    Una mquina s un objecte que sutilitza per aprofitar lacci duna fora per transformar un tipus denergia en un altre.

    Tipus de mquines

    Segons la quantitat de peces

    Segons la manera daccionar-les

    Segons lacci que fan

    Coberta (carcassa): part de la mquina que en protegeix linterior.

    Estructura: part que suporta el pes de la mquina i del que shi colloca a sobre.

    Operadors: peces que formen part de la mquina.

    Mecanismes: diversos operadors units que actuen de manera coordinada.

    Motors: components de les mquines que produeixen moviment.

    Circuits elctrics i electrnics.

    Components

    Simples

    Compostes: tenen moltes peces unides entre si.

    Roda: t forma circular i gira sobre un eix.

    Palanca: barra llarga i rgida que se situa sobre un punt de suport.

    Pla inclinat: rampa per pujar o baixar objectes.

    Energia de les persones.

    Energia del vent.

    Energia de laigua.

    Energia elctrica.

    Energia dun combustible.

    Mecniques: produeixen moviment. Per exemple, un motor.

    Trmiques: produeixen fred o calor. Per exemple, una planxa.

    Manejar informaci: serveixen per comunicar-se. Per exemple, un telfon.

    166135 _ 0001-0064.indd 33166135 _ 0001-0064.indd 33 30/7/09 13:02:1730/7/09 13:02:17

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    34

    17 La Terra i lunivers

    La Terra

    La Lluna

    Sistema solar

    Caracterstiques

    T forma esfrica.

    Gira al voltant del Sol i sobre el seu propi eix.

    Lrbita que descriu s una ellipse.

    T leix una mica inclinat.

    Gira sobre si mateixa al voltant dun eix que passa pels pols.

    Tarda un dia (24 hores) a fer una volta.

    Provoca la successi dels dies i les nits.

    Gira al voltant del Sol.

    Tarda un any (365 dies i 6 hores) a fer una volta.

    Provoca les estacions, a causa de la inclinaci de leix de rotaci.

    Lluna nova.

    Quart creixent.

    Lluna plena.

    Quart minvant.

    Rotaci

    Translaci

    Gira al voltant de la Terra.

    De vegades, la Terra, el Sol i la Lluna salineen i provoquen eclipsis.

    Movimients

    Caracterstiques

    Moviment: tarda 27 dies a fer una volta a la Terra, en quatre fases

    Sol: estel groc que produeix llum i calor (necessaris per a la vida a la Terra).

    Altres astres: giren al voltant del Sol

    PlanetesInteriors: Mercuri, Venus, la Terra, Mart.

    Exteriors: Jpiter, Saturn, Ur, Nept.

    Satllits: astres que giren al voltant dels planetes.

    Asteroides: astres rocosos que giren al voltant del Sol.

    Cometes: astres rocosos, petits i gelats que giren al voltant del Sol; segueixen ellipses molt allargades.

    166135 _ 0001-0064.indd 34166135 _ 0001-0064.indd 34 30/7/09 13:02:1830/7/09 13:02:18

  • 35

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    17

    La T

    erra

    i l

    un

    iver

    s

    Estels, nebuloses i galxies

    Estels

    Sn grans esferes a linterior de les quals es produeix molta energia.

    Formen constellacions.

    Tenen propietats que les distingeixen

    Color.

    Mida.

    Lluminositat.

    Brillantor.

    Nebuloses: nvols de gasos que reflecteixen la llum emesa pels estels que hi ha a la vora.

    Galxies: grans agrupacions destels, gas i pols

    Galxies ellptiques.

    Galxies espirals.

    Galxies irregulars.

    166135 _ 0001-0064.indd 35166135 _ 0001-0064.indd 35 30/7/09 13:02:1830/7/09 13:02:18

  • 18

    20

    09

    Gru

    p Pr

    omot

    or /

    San

    tilla

    na E

    duca

    cin

    , S. L.

    36

    Les capes de la Terra

    Atmosfera

    s la capa daire que envolta la Terra.

    Est formada per una barreja de gasos.

    Molt abundants

    En menys mesura

    Nitrogen. Oxigen.

    Dixid de carboni. Oz. Vapor daigua.

    s imprescindible per a la vida.

    Cont loxigen necessari per a la respiraci dels ssers vius.

    Conserva la calor de la Terra.

    Filtra els rajos solars i protegeix la Terra.

    Hi tenen lloc els fenmens atmosfrics.

    Precipitacions.

    Vent.

    Tempestes.

    Est formada per capes.

    Troposfera: capa baixa on es desenvolupa la vida.

    Estratosfera: hi ha la capa doz.

    Altres capes ms externes.

    Geosfera

    s la part slida de la Terra.

    Capes que la formen.

    Una part s a sota els oceans i forma els fons marins.

    Una part emergeix i forma els continents i les illes.

    Escora: s la capa ms externa. Est composta per materials slids i s ms gruixuda en els continents que sota els oceans.

    Mantell: s la capa intermdia. T una temperatura ms elevada que la de lescora. En algunes zones del mantell hi ha roques foses, que reben el nom de magma.

    Nucli: s la capa ms interna. Es compon de ferro i altres metalls. T una temperatura molt elevada. Es divideix en dues parts: el nucli extern i el nucli intern.

    166135 _ 0001-0064.indd 36166135 _ 0001-0064.indd 36 30/7/09 13:02:1930/7/09 13:02:19

  • 37

    18

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    Les

    cap

    es d

    e la

    Ter

    ra

    s el conjunt de les aiges del planeta (en els tres estats). Ocupa parts de la superfcie terrestre.

    Shi diferencien dos grups.

    Aiges continentals

    Els rius: cursos continus daigua. Els llacs: extensions daigua envoltades de terra. Les glaceres: masses daigua congelada en moviment lent. Aiges subterrnies: filtracions de les aiges superficials.

    Representen el 94 % de laigua de la Terra.

    Laigua est en moviment continu.

    Ones: ondulacions de la superfcie del mar causades pel vent. Corrents: moviments de grans masses daigua que flueixen en una direcci determinada. Marees: pujades i baixades del nivell del mar provocades per latracci entre la Lluna i la Terra.

    Oceans i mars

    Cicle de laigua: comprn els canvis destat i de posici que experimenta laigua en la Terra.

    Hidrosfera

    166135 _ 0001-0064.indd 37166135 _ 0001-0064.indd 37 30/7/09 13:02:2030/7/09 13:02:20

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    38

    19 Geografia: paisatge, relleu i clima

    Paisatge

    Relleu

    La geografia se centra en la descripci de la Terra pel que fa a laspecte fsic i com a lloc habitat per les persones i els altres ssers vius.

    s laspecte que t una zona de la superfcie de la Terra. Est determinat per les formes del relleu i el clima.

    Est constitut per les diferents elevacions i depressions que hi ha a la superfcie de la Terra.

    Laltitud s laltura dun punt de la superfcie de la Terra en relaci amb el nivell del mar.

    Es pot modificar per

    Hi ha grans diferncies entre les zones dinterior i les zones costaneres.

    Relleu terrestre

    Muntanyes i serres: conjunt de muntanyes. Serralades i sistemes muntanyosos: conjunts de serres. Planes: superfcies de terreny pla. Altiplans: superfcies gaireb planes i altes. Valls: planes entre muntanyes per on corre un riu. Depressions: extensions ms baixes que les terres del voltant.

    Cap: sortint de terra que penetra al mar. Golf: entrant de mar a la terra. Pennsula: tros de terra envoltada daigua per totes bandes menys per una. Illa: tros de terra envoltada daigua per totes bandes. Arxiplag: conjunt dilles. Penya-segat: costa muntanyosa i alta que cau al mar verticalment. Platja: zona de costa plana formada per sorra o pedres. Ria: entrada de laigua del mar en la desembocadura dun riu. Aiguamoll: terreny pantans que es forma a la desembocadura dun riu. Delta: terreny de forma triangular que es forma a la desembocadura dels rius per lacumulaci de terra.

    Relleu costaner

    Causes naturals

    Lacci dels ssers humans

    Els passos duna estaci a una altra.

    Lacci del vent i la pluja.

    Les catstrofes naturals.

    La construcci de carreteres, ponts i altres obres pbliques.

    Les urbanitzacions.

    Els camps de conreu.

    166135 _ 0001-0064.indd 38166135 _ 0001-0064.indd 38 30/7/09 13:02:2030/7/09 13:02:20

  • 39

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    Geo

    graf

    ia: p

    aisa

    tge,

    rel

    leu

    i c

    lim

    a

    19

    Clima

    El clima s el conjunt de caracterstiques de latmosfera en un lloc durant un perode de temps llarg.

    El clima est configurat per

    Factors geogrfics

    Tipus de clima

    Equatorial: es dna a lentorn de lequador.

    Tropical: es dna a lentorn dels trpics.

    Desrtic: es dna en zones allades.

    Ocenic o atlntic: es dna en zones dEuropa i Amrica del Nord.

    Mediterrani: es dna sobretot en zones limtrofes del mar Mediterrani.

    Continental: es dna a la part central dEuropa.

    Polar: es dna als cercles polars.

    De muntanya: es dna en zones daltitud elevada.

    Les temperatures: quantitat de calor que t laire.

    Les precipitacions: quantitat de pluja, calamarsa o neu que cau en un lloc.

    Els vents: desplaaments de laire que influeixen en les pluges i en les temperatures.

    Latitud: situaci dun lloc en relaci amb lequador.

    Altitud: altura dun lloc respecte del nivell del mar.

    Disposici de les muntanyes.

    Proximitat del mar.

    Clids

    Temperats

    Freds

    166135 _ 0001-0064.indd 39166135 _ 0001-0064.indd 39 30/7/09 13:02:2130/7/09 13:02:21

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    40

    Geografia fsica de Catalunya20

    Relleu

    Pirineu

    Costa

    Rius

    Costa alta, al nord: formacions ms abruptes, com ara els penya-segats. Per exemple, el cap de Creus.

    Costa baixa, al sud: hi trobem platges extenses, de sorra. Per exemple, el golf de Sant Jordi.

    Deltes: hi ha trams de costa ocupats per deltes. Per exemple, el delta de lEbre.

    s la unitat de relleu ms important de Catalunya.Forma part de la gran serralada dels Pirineus, que sestn des de lAtlntic fins al Mediterrani. Est dividit en dues subunitats

    Pirineu axial: eix principal, amb altituds superiors als 3.000 m. Per exemple, la Pica dEstats.

    Prepirineu: serres paralleles al sud del Pirineu axial. Per exemple, el Montsec.

    Xarxa de lEbre: LEbre s el riu ms cabals de Catalunya. Neix a Cantbria i desemboca al Mediterrani formant un gran delta. Aquesta xarxa est formada per lEbre i els seus afluents catalans. Lafluent principal s el Segre, que rep aigua de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorana, la Valira... tots nascuts al Pirineu.

    Xarxa del Pirineu mediterrani: Formada per rius que neixen al Pirineu i desemboquen al Mediterrani. Per exemple, el Fluvi.

    Xarxa mediterrnia: Formada per rius i rieres que neixen a la serralada Prelitoral i desemboquen directament al mar. Per exemple, la Tordera.

    Serralada TransversalEnllaa el Pirineu amb la serralada Prelitoral i separa el pla de lEmpord de la depressi Central. Per exemple, el Puigsacalm.

    Depressi CentralZona molt ampla situada al centre de Catalunya, entre el Prepirineu, la serralada Transversal i la Prelitoral; no s totalment plana, hi trobem turons, valls, planes i altiplans. Per exemple, laltipl de la Segarra.

    Sistema Mediterrani

    Serralada Prelitoral: per exemple, la serra de Prades.

    Serralada Litoral: es troba molt a prop del mar; per exemple, la serra del Montsi.

    Depressi Prelitoral: plana allargada entre les serralades Litoral i Prelitoral.

    Planes litorals: extensions sense desnivells importants, molt a prop de la costa; per exemple, el Maresme.

    166135 _ 0001-0064.indd 40166135 _ 0001-0064.indd 40 30/7/09 13:02:2130/7/09 13:02:21

  • 41

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    Geo

    graf

    ia f

    sic

    a d

    e C

    atal

    un

    ya

    20

    Llacs, aiguamolls i embassaments

    Llacs. Nhi ha de dos tipus.

    Paisatge litoral i prelitoral: hi trobem boscos (dalzines), plantes herbcies (esparreguera) i aromtiques (roman), mquies (de llentiscle), boscos de ribera (pollancres) i zones daiguamolls (joncs).

    Paisatge de les comarques interiors de la depressi Central, amb un clima ms extrem: hi ha vegetaci de fulla perenne, arbres no gaire alts i arbustos de fulla petita (alzina carrasca, mquia de garric).

    lalta muntanya. Per exemple, el Pirineu. entre 2.500 i 3.000 m: gaireb no hi ha vegetaci. entre 2.300 i 2.500 m: hi ha, bsicament, prats. entre 1.600 i 2.300 m: hi ha boscos de fulla perenne (pi

    negre, bedoll, avet) i molts arbustos (ginebr, neret).

    la muntanya mitjana. De 800 a 1.600 m; per exemple, la serralada Transversal.

    boscos de fulla caduca (fagedes, rouredes) i de fulla perenne (pi roig); sotabosc important (sac, bruguerola).

    La Catalunya humida: les precipitacions superen els 700 mm anuals; els paisatges sn molt verds.

    La Catalunya seca: les precipitacions sn escasses (menys de 700 mm anuals); la vegetaci s tpicament mediterrnia.

    Clima

    Vegetaci

    Llacs o estanys: acumulacions naturals daigua en una depressi del terreny. Per exemple, lestany de Banyoles.

    Llacs glacials: llacs petits o estanys procedents de la neu de les glaceres. Per exemple, lestany Trt de Rius, a la Vall dAran.

    Aiguamolls: zona plana a prop de la costa inundada permanentment per laigua del mar. Per exemple, els aiguamolls de lEmpord

    Embassaments o pantans: llacs artificials en el curs dun riu per aprofitar-ne laigua. Per exemple, el pant de Rialp.

    Mediterrani litoral: caracteritzat per les temperatures suaus.

    Mediterrani interior: temperatures ms extremes; nhi ha tres varietats en funci de les preciptacions

    Dalta muntanya: hiverns llargs i freds, estius frescos i suaus; precipitacions abundants; hi neva sovint. Per exemple, el Pirineu.

    Atlntic: hiverns molt freds, estius frescos; precipitacions molt abundants. Per exemple, una zona de la Vall dAran.

    humit.

    sec.

    extremat.

    166135 _ 0001-0064.indd 41166135 _ 0001-0064.indd 41 30/7/09 13:02:2230/7/09 13:02:22

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    42

    Geografia fsica dEspanya21

    Relleu

    Meseta Central

    la serra de Gredos.

    la serra de Guadarrama.

    la serra dAylln.

    Submeseta Nord: extensa i elevada.

    Sistema Central: divideix la Meseta en dues parts. El formen

    Submeseta Sud: shi alcen els Montes de Toledo (serres de poca altitud).

    Depressi de lEbre: recorreguda pel riu Ebre; est envoltada pels Pirineus, la serralada Ibrica i el Sistema Mediterrani Catal.

    Depressi del Guadalquivir: recorreguda pel riu Guadalquivir; est envoltada per Sierra Morena i els sistemes Btics.

    Illes Balears: situades al mar Mediterrani; sn poc muntanyoses, excepte Mallorca.

    Illes Canries: situades a loce Atlntic; sn dorigen volcnic i bastant muntanyoses.

    Muntanyes de Lle: al nord-oest; formades per muntanyes de poca altitud.

    Serralada Cantbrica: al nord; parallela a la costa cantbrica (Picos de Europa).

    Serralada Ibrica: a lest; formada per serres poc elevades (Picos de Urbin).

    Sierra Morena: al sud; formada per muntanyes poc elevades.

    Masss Galaic: al nord-oest; format per serres poc elevades.

    Pirineus: muntanyes elevades que formen la frontera entre Espanya i Frana (Aneto).

    Sistema Mediterrani Catal: al nord-est; serralades paralleles a la costa mediterrnia.

    Muntanyes Basques: al nord, entre la serralada Cantbrica i els Pirineus.

    Serralada Subbtica: a linterior.

    Serralada Penibtica: propera a la costa andalusa (Mulhacn).Sistemes Btics

    Muntanyes que envolten la Meseta

    Muntanyes exteriors a la Meseta

    Depressions

    Relleu de les illes

    166135 _ 0001-0064.indd 42166135 _ 0001-0064.indd 42 30/7/09 13:02:2330/7/09 13:02:23

  • 43

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    21

    Geo

    graf

    ia f

    sic

    a d

    Esp

    anya

    Costes

    Clima

    Atlntica

    Cantbrica: des de la frontera amb Frana fins a la punta de La Estaca de Bares. s una costa alta i rocosa.

    Mediterrnia: des de lestret Gibraltar fins al lmit de Girona amb Frana. s una costa llarga, formada per platges baixes i sorrenques que alternen amb zones de costa abrupta.

    Ocenic o atlntic

    Es dna a les comunitats del nord de la Pennsula.

    Les temperatures sn suaus tot lany i les precipitacions sn abundants.

    Es dna a les illes Canries.

    Les temperatures sn suaus tot lany i les precipitacions, escasses.

    Es dna a les zones dalta muntanya.

    Les temperatures a lhivern sn molt baixes i a lestiu sn fresques.

    Les precipitacions sn abundants i a lhivern cauen en forma de neu.

    Mediterrani

    Subtropical

    De muntanya

    Costa gallega: des de la punta de La Estaca de Bares fins a la desembocadura del riu Mio. s una costa alta, rocosa i retallada.

    Costa andalusa: des de Portugal fins a lestret de Gibraltar. s una costa baixa i sorrenca amb platges mplies.

    Costa canria: costes altes i abruptes a les illes de loest i costes baixes a les illes de lest.

    Es dna a la Meseta, a la depressi de lEbre i en part de linterior dAndalusia.

    Les temperatures sn extremes, amb estius calorosos i hiverns freds, i les precipitacions sn escasses.

    Continentalitzat o dinterior

    Es dna en les zones prximes al mar Mediterrani.

    Les temperatures sn suaus a lhivern i caloroses a lestiu, i les precipitacions sn escasses.

    Tpic

    Rius

    Vessant cantbric: sn rius curts, de rgim regular i gran cabal. Per exemple: Bidasoa, Navia, Naln, Nerbion, Besaya, Eo.

    Vessant atlntic: sn rius cabalosos i de rgim regular.

    Vessant mediterrani: excepte lEbre, sn rius curts, de cabal escs i rgim irregular. Per exemple: el Tria, el Xquer, el Segura, el Llobregat.

    Rius gallecs: Mio, Sil. Rius de la Meseta: Duero, Tajo, Guadiana. Rius andalusos: Guadalquivir.

    166135 _ 0001-0064.indd 43166135 _ 0001-0064.indd 43 30/7/09 13:02:2330/7/09 13:02:23

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    44

    22 Geografia humana i econmica

    Conceptes de poblaci

    La poblaci a Espanya i a Catalunya

    Poblaci absoluta: s el nombre dhabitants dun territori.

    Densitat de poblaci: s la relaci que hi ha entre la poblaci dun lloc i la superfcie del territori on viu. Sobt dividint la poblaci absoluta dun lloc entre la superfcie del territori on viu.

    Cens: serveix per conixer el nombre dhabitants dun pas. Es fa cada deu anys i shi recullen dades com ledat, el sexe, el lloc de naixement, etc.

    Padr: permet conixer el nombre dhabitants que hi ha en un municipi. Es fa cada any.

    Natalitat: s el nombre de naixements que es registren en un lloc en un perode de temps.

    Mortalitat: s el nombre de defuncions que es registren en un lloc en un perode de temps.

    Esperana de vida: s el temps mitj estimat de vida que t un individu en nixer.

    Emigraci: s la sortida de persones dun lloc per establir-se en un altre.

    Immigraci: s lestabliment de persones en un lloc diferent del que procedeixen.

    Creixement natural: s la diferncia que hi ha entre els habitants que neixen i els que moren en un lloc durant un any.

    Creixement migratori: s la diferncia que hi ha entre els immigrants que arriben i els emigrants que sen van dun lloc durant un any.

    Poblaci absoluta: una mica ms de 46 milions dhabitants per a Espanya i ms de 7 per a Catalunya.

    Densitat de poblaci: 91 habitants/km2 a Espanya i 224 hab./km2 a Catalunya.

    Esperana de vida: 83,7 anys en dones i 77,2 anys en homes.

    La poblaci creix com a conseqncia del creixement natural positiu i de la immigraci.

    La poblaci es distribueix de manera desigual, la majoria es concentra a les ciutats i a la costa, i les zones rurals de linterior queden despoblades.

    La poblaci envelleix cada vegada ms, s a dir, augmenta el nombre de persones grans.

    Hi ha ms dones que homes.

    166135 _ 0001-0064.indd 44166135 _ 0001-0064.indd 44 30/7/09 13:02:2430/7/09 13:02:24

  • 45

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    22

    Geo

    graf

    ia p

    olt

    ica

    dE

    span

    ya i

    Cat

    alu

    nya

    Treball

    Economia

    Treball: s qualsevol activitat humana que es fa a canvi duna quantitat de diners.

    Salari: sn els diners que es perceben pel treball que es fa.

    Poblaci activa: s el conjunt de persones que treballa a canvi de diners, o que est en edat i condici de treballar.

    Treballador per compte ali: s la persona que est contractada per una altra persona o entitat i rep un salari mensual.

    Treballador per compte propi: s la persona que treballa de manera independent i que rep una quantitat de diners per cada treball que fa.

    Sector primari: activitats que obtenen recursos de la naturalesa.

    Sector secundari: activitats que transformen les primeres matries en productes elaborats.

    Sector terciari: activitats que consisteixen a prestar serveis a les persones.

    Agricultura

    Ramaderia

    Pesca

    Mineria

    Comer

    Turisme

    Transport

    Indstries

    Construcci

    Serveis pblics

    De sec.

    De regadiu.

    Intensiva.

    Extensiva.

    Daltura.

    Costanera.

    Explotaci a cel obert.

    Explotaci subterrnia.

    Interior.

    Exterior.

    Terrestre.

    Martim.

    Aeri.

    Bsiques.

    De bns dequipament.

    De bns de consum.

    166135 _ 0001-0064.indd 45166135 _ 0001-0064.indd 45 30/7/09 13:02:2430/7/09 13:02:24

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    46

    23 Geografia poltica dEspanya i Catalunya

    Organitzaci territorial dEspanya

    Organitzaci territorial de Catalunya

    Galcia (Santiago de Compostella): la Corunya, Orense, Lugo, Pontevedra.

    Principat dAstries (Oviedo): Astries.

    Cantbria (Santander): Cantbria.

    Pas Basc (Vitria): Biscaia, Guipscoa, laba.

    Catalunya (Barcelona): Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona.

    Comunitat Valenciana (Valncia): Castell, Valncia, Alacant.

    Regi de Mrcia (Mrcia): Mrcia.

    Andalusia (Sevilla): Huelva, Sevilla, Cadis, Crdova, Mlaga, Jan, Granada, Almeria.

    Castella i Lle (Valladolid): Lle, Palncia, Burgos, Sria, Segvia, vila, Salamanca, Zamora, Valladolid.

    La Rioja (Logronyo): La Rioja.

    Comunitat Foral de Navarra (Pamplona): Navarra.

    Arag (Saragossa): Osca, Saragossa, Terol.

    Comunitat de Madrid (Madrid): Madrid.

    Castella-la Manxa (Toledo): Guadalajara, Conca, Albacete, Ciutat Real, Toledo.

    Extremadura (Mrida): Cceres, Badajoz.

    Estat espanyol: territori constitut per disset comunitats autnomes formades per una provncia o diverses i dues ciutats autnomes.

    Les comunitats autnomes dEspanya

    Costaneres

    Interiors

    Illes Balears (Palma)

    Canries (Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canria): Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas.

    Insulars

    Ceuta.

    Melilla.

    Catalunya s constituda per quaranta-una comarques agrupades en quatre provncies.

    Ciutats autnomes

    166135 _ 0001-0064.indd 46166135 _ 0001-0064.indd 46 30/7/09 13:02:2530/7/09 13:02:25

  • 47

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    Geo

    graf

    ia p

    olt

    ica

    dE

    span

    ya

    23

    Organitzaci poltica dEspanya

    Organitzaci poltica de Catalunya

    Monarquia parlamentria; el cap de lestat s el rei. Forma de govern

    Estatut dAutonomia: shi defineixen el nom del pas (Catalunya), la delimitaci territorial, les llenges oficials (catal i castell), els smbols, les competncies i les institucions de govern.

    Poder legislatiu: Corts Generals

    Funci Elabora i aprova les lleis; controla el govern.

    Organitzaci Congrs dels Diputats, format per 350 diputats, triats cada quatre anys.

    Senat, format pels senadors, triats cada quatre anys.

    Poder executiu: Govern

    FunciPren decisions en assumptes que afecten tota la naci; dirigeix les relacions internacionals.

    OrganitzaciPresident del govern, triat pel Congrs dels Diputats.

    Ministres, nomenats pel rei a proposta del president del govern.

    Poder judicial: tribunals de justcia

    Institucions de govern

    Funci

    Parlament de Catalunya

    Fa complir les lleis; jutja els qui estan acusats de cometre un delicte.

    Organitzaci: format per 135 diputats, -des escollits cada quatre anys.

    Funci: elaborar i aprovar les lleis de Catalunya i controlar el govern.

    Organitzaci: el president s escollit pel Parlament i nomenat pel rei.

    Funci: representar Catalunya; presidir el Govern autonmic; triar els consellers, -es.

    Organitzaci: format pel president i els consellers, -es que ell nomena.

    Funci: aplicar les lleis que aprova el Parlament i desenvolupar les competncies.

    Organitzaci

    Presidncia de la Generalitat

    Govern de la Generalitat

    Jutges, magistrats.

    El mxim rgan s el Tribunal Suprem.

    El Tribunal Constitucional determina si les noves lleis estan dacord amb la Constituci.

    Lleis ms importants

    Llei ms important dEspanya, aprovada el 1978.

    Recull els drets i els deures de tots els ciutadans espanyols. Constituci

    Estatut dAutonomia: llei ms important a cada comunitat autnoma desprs de la Constituci.

    166135 _ 0001-0064.indd 47166135 _ 0001-0064.indd 47 30/7/09 13:02:2630/7/09 13:02:26

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    48

    24 Geografia dEuropa

    Llacs Sn molt nombrosos a tot el continent. Per exemple, el Ldoga i lOnega.

    Relleu

    Les

    aiges

    Plana Central Al centre i loest del continent.

    Hi ha massissos de poca altitud en algunes zones. Per exemple, el Masss Central francs.

    Sistemes muntanyosos

    Al sud, voregen el mar Mediterrani i tenen muntanyes elevades. Per exemple, els Alps.

    Al nord, tenen muntanyes ms baixes. Per exemple, la serralada Escandinava.

    Relleu costaner

    Pennsules. Per exemple, lEscandinava, Jutlndia, la Ibrica, la Itlica i la Balcnica.

    Golfs. Per exemple, els de Biscaia, Gnova, Finlndia i Btnia.

    Caps. Per exemple, Finisterre, Nord, Matapan.

    Estrets. Per exemple, el de Gibraltar, el Bsfor, el canal de la Mnega.

    Illes. Per exemple, Islndia, Gran Bretanya, Irlanda, Malta, Xipre.

    Rius

    Vessant rtic

    Vessant atlntic

    Vessant mediterrani

    Vessant del mar Caspi

    Vessant del mar Negre

    Els rius tenen un cabal abundant, per estan gelats durant lhivern. Per exemple, el Dvina Septentrional i el Petxora.

    Els rius sn molt cabalosos. Per exemple, el Dvina Occidental, el Vstula, lOder, lElba, el Rin, el Sena, el Loira, el Tajo.

    Els rius sn irregulars i de poc cabal. Per exemple, lEbre, el Roina, el Po.

    Els rius sn llargs. Per exemple, el Volga, lUral.

    Els rius sn molt llargs. Per exemple, el Don, el Dniper, el Dnister, el Danubi.

    166135 _ 0001-0064.indd 48166135 _ 0001-0064.indd 48 30/7/09 13:02:2630/7/09 13:02:26

  • 49

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    Geo

    graf

    ia d

    Eu

    rop

    a

    24

    Uni Europea (UE)

    Organitzaci integrada per vint-i-set estats o pasos europeus democrtics.

    Aspectes

    Institucions

    Poltics

    Econmics

    Lliure circulaci dels ciutadans comunitaris entre els pasos de la UE.

    Votar i ser candidats en les eleccions municipals i europees.

    Poltiques comunes en pesca, agricultura, indstria...

    Moneda comuna en la majoria dels pasos de la UE: leuro.

    Consell de la Uni Europea: pren les decisions ms importants.

    Parlament Europeu: aprova les lleis i els pressupostos, i controla les institucions de la UE.

    Comissi Europea: s el govern de la UE.

    Tribunal de Justcia: socupa del compliment de la legislaci comunitria.

    Tribunal de Comptes: controla les despeses.

    166135 _ 0001-0064.indd 49166135 _ 0001-0064.indd 49 30/7/09 13:02:2730/7/09 13:02:27

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    50

    25 La prehistria a la pennsula Ibrica

    Perodes de la histria

    Prehistria

    Prehistria

    Edat antiga

    Edat mitjana

    Edat moderna

    Edat contempornia

    Va comenar amb laparici de lsser hum, fa aproximadament un mili danys.

    Va comenar amb la invenci de lescriptura, fa uns 3.000 anys.

    Va comenar amb larribada dels pobles germnics, lany 409.

    Va comenar amb el descobriment dAmrica, lany 1492.

    Va comenar amb la guerra del Francs, lany 1808.

    Va comenar fa aproximadament un mili danys.

    Els ssers humans eren nmades: anaven dun lloc a un altre a la recerca daliment.

    Vivien de la caa, la pesca i la recollecci de fruits silvestres.

    Fabricaven utensilis de pedra i os.

    Habitaven a laire lliure, en coves o cabanes.

    Sorganitzaven en tribus.

    Van descobrir el foc i van aprendre a utilitzar-lo.

    Van fer pintures rupestres.

    Paleoltic

    Va comenar fa uns 7.000 anys.

    Els ssers humans es van fer sedentaris i van construir poblats.

    Conreaven plantes i domesticaven animals.

    Fabricaven eines amb pedra polida.

    Van aprendre a fabricar teixits i objectes de cermica.

    Van fer pintures esquemtiques.

    Neoltic

    166135 _ 0001-0064.indd 50166135 _ 0001-0064.indd 50 30/7/09 13:02:2730/7/09 13:02:27

  • 51

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    La p

    reh

    ist

    ria

    a la

    pen

    nsu

    la I

    bri

    ca

    25

    Prehistria(continuaci)

    Va comenar fa uns 6.000 anys.

    Els poblats es van transformar en ciutats i els seus habitants es van organitzar al voltant dun cap.

    Van comenar a treballar el coure, el bronze i el ferro.

    Van inventar la roda i la vela.

    Van construir monuments megaltics.

    Edat dels metalls

    166135 _ 0001-0064.indd 51166135 _ 0001-0064.indd 51 30/7/09 13:02:2830/7/09 13:02:28

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    52

    26 Ledat antiga a la pennsula Ibrica poca de la histria que comena amb laparici de lescriptura i acaba, a la pennsula Ibrica, amb la fundaci del regne visigtic el segle V dC.

    Ibers

    Habitaven al sud i a lest de la Pennsula.

    Sorganitzaven en tribus governades per un reiet.

    Vivien en poblats elevats i emmurallats.

    La majoria eren agricultors, ramaders i artesans.

    Comerciaven amb els fenicis i els grecs, i utilitzaven una moneda prpia.

    Celtes

    Habitaven a la Meseta i a la costa atlntica de la Pennsula.

    Sorganitzaven en tribus.

    La majoria es dedicava a la ramaderia.

    Eren experts orfebres.

    Tartessos

    Regne establert a la vall del Guadalquivir.

    Eren experts orfebres, ja que el seu territori era ric en metalls (or, plata i coure).

    Van comerciar amb els fenicis, primer, i amb els grecs, desprs.

    Pobles preromans (des de lany 1000 aC aproximadament fins a lany 218 aC)

    Pobles colonitzadors

    Fenicis Procedien dsia.

    Van fundar colnies a la costa andalusa de la Pennsula, com Gadir.

    Grecs Procedien de Grcia.

    Van fundar colnies a la costa mediterrnia, com Emprion.

    Cartaginesos

    Procedien del nord dfrica.

    Van fundar colnies a les illes Balears i a lest de la Pennsula, com Cartago Nova.

    Van lluitar contra els romans pel control de la Pennsula, per van ser derrotats.

    166135 _ 0001-0064.indd 52166135 _ 0001-0064.indd 52 30/7/09 13:02:2930/7/09 13:02:29

  • 53

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    Led

    at a

    nti

    ga a

    la p

    enn

    sula

    Ib

    rica

    26

    Conquesta

    Els romans desembarquen a Empries (218 aC) i vencen els cartaginesos.

    Forta resistncia dels pobles del nord, de loest i de linterior peninsular.

    Acaba lany 19 aC.

    Organitzaci Hispnia es divideix en provncies, amb un governador al capdavant de cadascuna.

    Simplanten les lleis romanes.

    Romanitzaci Llegat rom

    El llat.

    El cristianisme.

    Les ciutats.

    Les calades.

    Les construccions

    Escultures.

    Mosaics.

    Pintures.

    Obres pbliques.

    Edificis per al lleure.

    Monuments commemoratius.

    Lart

    s el procs dadopci dels costums romans.

    Societat Persones lliures: grans diferncies econmiques entre elles.

    Esclaus: eren propietat duna altra persona.

    Hispnia romana

    166135 _ 0001-0064.indd 53166135 _ 0001-0064.indd 53 30/7/09 13:02:2930/7/09 13:02:29

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    54

    27 Ledat mitjana a la pennsula Ibrica

    El regne visigtic

    Els visigots van fundar un regne amb capital a Toledo que va durar des de lany 409 fins a lany 711.

    Van mantenir la divisi romana de la Pennsula en provncies, que van anomenar ducats.

    Van adoptar el llat, les lleis romanes i el catolicisme.

    Al-Andalus

    Societat

    Els musulmans governaven i eren propietaris de les millors terres.

    Els mossrabs eren els cristians que van conservar la seva religi.

    Els mulads eren els cristians que es van convertir a lislam.

    Els jueus eren una minoria.

    Art i cultura Es van construir edificis amb materials pobres, per amb una decoraci rica.

    Al-Andalus va ser un centre cultural important.

    Conquesta musulmana

    Un exrcit musulm va derrotar els visigots i va conquerir la major part de la Pennsula.

    Van donar el nom dAl-Andalus al territori conquerit.

    Evoluci

    Emirat (fins a lany 756).

    Emirat independent (fins a lany 929): Al-Andalus sindependitza del califa de Damasc.

    Califat (fins a lany 1031): Abderraman III es proclama califa de Crdova.

    Regnes de taifes (fins a lany 1212)

    Regne de Granada (fins al 1492): els Reis Catlics el van conquerir.

    Estaven enfrontats els uns amb els altres.

    Els almorvits i els almohades van arribar des de lfrica per reunificar-los.

    166135 _ 0001-0064.indd 54166135 _ 0001-0064.indd 54 30/7/09 13:02:3030/7/09 13:02:30

  • 55

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    Led

    at m

    itja

    na

    a la

    pen

    nsu

    la I

    bri

    ca

    27

    Els regnes cristians

    Avan cristi (segles XI al XV)

    El regne de Portugal es va independitzar del regne de Lle. Els comtats catalans i el regne dArag es van unir i van crear la corona dArag (1137). Els cristians van vncer els musulmans en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Els regnes de Lle i de Castella es van unir i van formar la corona de Castella (1230).

    Els Reis Catlics Van unir les corones de Castella i dArag (1479). Van conquerir el regne de Granada (1492).

    Formaci (segles VIII al X)

    A la zona cantbrica

    Als Pirineus

    Els cristians del nord peninsular van oferir una forta resistncia als musulmans i es van organitzar al voltant de Pelagi. Pelagi va vncer els musulmans a la batalla de Covadonga (722): sorgeix el regne dAstries. Del regne dAstries van sorgir ms tard el regne de Lle (910) i el regne de Castella (951).

    El regne de Navarra. Els comtats catalans. Els comtats aragonesos, que ms tard van donar lloc al regne dArag.

    Societat

    Privilegiats

    No privilegiats

    Els cavallers o nobles sencarregaven de defensar la poblaci. El clergat es dedicava a loraci i la cultura.

    Els pagesos eren el grup ms nombrs, i vivien en llogarets. Els artesans vivien a les ciutats. Els comerciants vivien a les ciutats.

    Art i cultura

    Es van crear les universitats, com ara la de Barcelona, la de Palncia i la de Salamanca.

    Estil romnic (segles XI al XIII)

    Estil gtic (segles XIII al XV)

    Edificis amb murs molt gruixuts. Poques finestres i petites: linterior s fosc. Arcs de mig punt.

    Edificis amb murs esvelts. Grans finestres decorades amb vitralls. Arcs apuntats.

    166135 _ 0001-0064.indd 55166135 _ 0001-0064.indd 55 30/7/09 13:02:3030/7/09 13:02:30

  • 2

    00

    9 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    56

    Ledat moderna a Espanya i a Catalunya28

    Reis Catlics

    Segle XVI Carles I Felip II

    Governen conjuntament les corones dArag i de Castella, per cada territori mant les lleis i les institucions prpies.

    Van finanar lexpedici de Cristfor Colom (1492), que va finalitzar amb el descobriment dAmrica.

    Organitzaci de limperi

    Rei: dirigeix el govern, declara la guerra i la pau, organitza les institucions, estableix impostos. Cada territori va mantenir les lleis i les institucions prpies.

    La corona dArag va veure minvada la seva importncia poltica i econmica en perdre pes l'rea mediterrnia.

    La corona de Castella es va beneficiar molt de les terres americanes i es va convertir en el regne ms poders de la monarquia hispnica.

    Limperi dels ustria es va convertir en un gran imperi, amb territorisper tot el mn.

    Espanya.

    Pasos Baixos.

    Gran part dItlia.

    Territoris al centre dEuropa.

    Colnies americanes.

    Possessions a lfrica i lsia.

    Portugal (des del 1580 fins al 1640).

    Van ampliar els seus territoris

    Van conquerir el regne de Granada (1492).

    Van cloure la conquesta de Canries.

    Van incorporar el regne de Npols a la corona dArag.

    Van conquerir petits territoris al nord de lfrica.

    La corona dArag va annexar el regne de Navarra (1512).

    Problemes interns

    Revolta de les Comunitats de Castella (1520).

    Germanies, revoltes dels pagesos i dels artesans de Valncia, Balears i algunes zones de Catalunya (1519-1523).

    Empobriment de la poblaci per

    Les despeses immenses per pagar les guerres.

    Laugment dels preus.

    La disminuci de lor i la plata americans.

    166135 _ 0001-0064.indd 56166135 _ 0001-0064.indd 56 30/7/09 13:02:3130/7/09 13:02:31

  • 57

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    Led

    at m

    oder

    na

    a Es

    pan

    ya i

    a C

    atal

    un

    ya

    28

    Segle XVII Felip III Felip IV Carles II

    Segle XVI(continuaci)

    Independncia de Portugal (1640).

    Independncia dels Pasos Baixos (1648).

    Prdua de territoris al centre dEuropa (1648).

    Limperi dels ustria es va fragmentar

    Organitzaci de limperi: els reis van deixar el govern en mans dels favorits.

    Problemes exteriors: va continuar lenfrontament amb els Pasos Baixos; desprs d'una treva de dotze anys (1609-1621) es va reprendre la guerra, que va finalitzar amb la independncia dels Pasos Baixos el 1648. Comena la fragmentaci de limperi.

    Problemes interns Empobriment de la poblaci.

    Problemes successoris desprs de la mort de Carles II, fet que va donar lloc a la guerra de Successi.

    Revoltes del 1640

    Catalunya: guerra dels Segadors, que va durar deu anys.

    Portugal: es va independitzar dEspanya.

    Itlia.

    Problemes externs

    Enfrontament amb Frana, que pretenia lhegemonia a Europa.

    Enfrontament amb els turcs, que volien controlar el comer al Mediterrani.

    Enfrontament de Carles I amb els luterans, que no acceptaven lautoritat del papa.

    Enfrontament amb els Pasos Baixos

    Es van revoltar contra el domini dels ustria el 1566.

    Les provncies del nord es van declarar independents, per el rei no ho va acceptar.

    Anglaterra va donar suport als rebels revoltats: va vncer lArmada Invencible espanyola el 1588.

    166135 _ 0001-0064.indd 57166135 _ 0001-0064.indd 57 30/7/09 13:02:3230/7/09 13:02:32

  • 58

    2

    009 G

    rup

    Prom

    otor

    / S

    antil

    lana

    Edu

    caci

    n, S

    . L.

    28

    Led

    at m

    oder

    na

    a Es

    pan

    ya i

    a C

    atal

    un

    ya

    Societat

    Sorganitza en

    s poc tolerant.

    Privilegiats: noblesa i clergat

    Expulsi dels jueus (1492).Expulsi dels moriscos (1609).

    No privilegiats: la pagesia i la burgesia

    Grans diferncies econmiques. Propietaris de grans extensions de terra. Ocupen els crrecs poltics. No paguen impostos.

    Grans diferncies econmiques. No poden accedir al govern. Paguen impostos.

    Segle XVIII Felip V Ferran VI Carles III Carles IV

    Sestableix la monarquia absoluta.

    Els decrets de Nova Planta aboleixen els furs i les institucions de Catalunya, Arag, Valncia i Mallorca com a cstig per no haver donat suport a Felip V; tamb es va prohibir ls del catal en alguns mbits i es van suprimir les universitats catalanes.

    Es creen nous impostos.

    Organitzaci de limperi

    Enfrontament amb la Gran Bretanya i Portugal, que volien participar en el comer de les colnies americanes. Empobriment de la poblaci per laugment de les despeses de les guerres i per laugment dels impostos. Protestes populars, com el mot dAranjuez (1807).

    Problemes principals

    Guerra de Successi (1700-1713) Guerra

    internacional

    A la signatura del tractat dUtrecht es reconeix el triomf de Felip dAnjou.

    Frana va donar suport a Felip dAnjou.

    ustria va donar suport al candidat alemany.

    Guerra Civil

    Castella va donar suport a Felip dAnjou, que va ser el vencedor i va regnar amb el nom de Felip V; sinicia la dinastia dels Borb.