Núm.

2009

7març

Tema del mes 2La vida a l'insti 4

16

8Infojoves 10Xips i hardware 12Joves guia 13Col·laboracions 14

Creació literària

Secció esportiva

sumari

La nova revista de l'IES Eugeni d'Ors

Tema del mes

La vida a l'insti

Creació literària

Infojoves

Xips i hardware

Joves Guia

La Calçotada

Poesia

Entrevista

Col.laboracions DEU CONSELLS PERAPROVAR EL TREC

Tema del mesLa Calçotada

La calçotada és la manera més tradicional de menjarels calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada.

I els calçots són una varietat de cebes tendres, que esfan grillar calçant-les a mida que creixen.

2

La versió més coneguda de l'origen delcalçot és la d’un camperol, Xat deBenaiges, que vivia a Valls a finals delsegle XIX. Un diava posar un parellde brots de cebesal foc i vadescobrir el queara serien elscalçots. Des dellavors el consumdels calçots haesdevingut unafesta conegudaarreu,especialment aCatalunya.Normalment es consumeixen durant elsmesos de gener, febrer i març, es couen

amb llenya provinent de la vinya i esmengen acompanyats d'una salsa típica,anomenada o bé amb romesco.El procés de cultiu dels calçots té duesfases diferents:

La primera consisteix a trasplantar lescebetes a principis de primavera iarrencar el bulb a l'estiu.

La segona és obtenir elcalçot a partir de lescebes plantades al mesde setembre, quan ja hanpassat unes tres o quatresetmanes i els grills de laceba ja han crescut. Peròabans de plantar-la caltallar la part superior peraconseguir que creixinmés espaiats. A mesuraque els brots de la cebavan sortint es va calçant,això vol dir colgar el brot

amb substrat per tal que quedi mésblanquejat. I justament de “calçar” ésd’on prové el nom d'aquesta hortalissa.

El cultiu del calçot és típic del Camp deTarragona, a terres properes al mar i ambun hivern suau. Malgrat això, el calçottambé es pot cultivar en zones d'interioron les glaçades no siguin gairepermanents. En aquests casos, però, lacollita del calçot s'endarrerirà unessetmanes respecte a les zones de clima

salvitxada

més suau.Tot i que a Valls icomarca lacalçotada secelebra des deprincipis delsegle XX, aquestàpat va començara popularitzar-sea partir demitjans del seglepassat. Així, ambel pas dels anys,la calçotada haesdevingut unmenjar típic de lacomarca de l'AltCamp i s'ha estès també a les comarquesveïnes.

A Valls, la ciutat d'on és originària lacalçotada se celebra a finals de gener, desde l'any 1982 la calçotada popular de mésrenom. Les calçotades se solen fer des definals de l'hivern fins al març o principisd'abril, segons la temporada.

Abans de coure elscalçots, se'ls escurcen lesfulles més llargues i se'lstalla un tros d'arrel. Acontinuació, i senserentar-los ni treure'ls laterra, es posen a la graellasobre flama viva,tradicionalment desarments de ceps. Unavegada cuits

s'emboliquen amb papers de diariper tal que acabin d'estovar-se imantinguin la calor. S'acostumen aservir encara embolicats i posatssobre una teula.

El menú tradicional és: calçots a labrasa, acompanyats d'una salsaoriginal anomenada “salsa decalçots”, “salsa de romesco” otambé” “salvitxada”, carn tendra dexai i llonganissa a la brasa i amballioli; pa de pagès, vi negre de laterra, taronges, dolços o crema,cava, cafè i licors. L'època de menjarla calçotada és entre els mesos denovembre i abril.

La salsa del calçot tradicional es fa així:s’escaliven els tomàquets sobre el foc i elsalls pelats també. En el morter es piquenels alls, les avellanes, la menta, el julivert iel pa, prèviament sucat en vinagre.Després cal afegir-hi el pebre vermell i elstomàquets. Es pica tot una mica més finsque esdevé una pasta. Llavors s'hi afegeixoli a poc a poc. S'ha de tastar per veure sical afegir-hi sal o pebre. La textura de lasalsa ha de ser ben homogènia.

Es recomana posar-se un pitet o untovalló per no tacar-se, ja que laparticular forma de menjar els calçots ésperillosa per quedar ben tacat de salsa ode la pell cremada que es treu perquèpuguin ser menjats.

Els calçots també espoden menjararrebossats. Per fer-losd'aquesta manera ésaconsellable que elscalçots siguin més primsque els de la calçotada, jaque així queden méscruixents i més cuits.

RECOMANACIONS

3

4

Entrevista al servei dela neteja del nostrecentre.

Aquest divendres a la tarda, hementrevistat les dones del servei de neteja del’institut; elles són: la Francisca López(Paqui), que va néixer a Pacs delPenedès, Angústias Bueno i ConsueloBueno nascudes a Màlaga, i Luci Trejoque va néixer a Càceres. En el momentde l'entrevista l'Encarnación Giraltestava de baixa. Actualment totesviuen a Vilafranca del Penedès.

La Consuelo té tres fills, i tots treshan estat alumnes de l’Eugeni d'Ors.Els fills de l'Angústias són exalumnesdel Milà i Fontanals. I la Luci i laPaqui coincideixen que tenen dos fills,però només un d'ells és exalumne del’Eugeni d'Ors.

La feina a l’institut

La més veterana és la Paqui ja que porta 21anys treballant al centre; l'Angústias enporta 15, la Luci 6 i la Consuelo, que ésl’última incorporació, hi porta 3 anys. Enshan comentat que l'Encarna hi deu portaruns 10 anys.

Totes elles treballen de dilluns a divendresen dues franges horàries: la Paqui il'Angústias de 3 de la tarda a 9 del vespre. Ila Consuelo i la Luci de 6 a 10 del matí i de3 a 7 de la tarda. Totes elles fan lesvacances el juliol i l'agost. Dediquen lesvacances escolars de Nadal i SetmanaSanta a fer neteja a fons.

Com que el centre és molt gran, el tenendividit per zones, però no sempre hantreballat en la mateixa. Així, l'Angústias ila Paqui treballen juntes i tenen la Salad'Actes, a més del passadís on hi ha elslaboratoris de física i química, el vestíbul,secretaria i biblioteca. També el gimnàs.La Luci la tenim a l'altre passadís de laplanta baixa i a les aules d'informàtica. Laplanta de dalt queda repartida entre la

Luci i la Consuelo. Actualment laConsuelo en

substitució del'Encarna fa laseva zona, lesaules de ciclesformatius.També elstoca netejar lazona exterior:la Paqui il'Angústiastreballen aldarrere, a les

pistes. La Luci fa l'espai de l'entrada i laConsuelo l'espai de davant la peixera.

La Paqui i l'Angústias ens comenten queper a elles cada dia és diferent. En canvi, laLuci i la Consuelo ens diuen que no és elmateix els dies que hi ha classe a la tarda iels dies que no n'hi ha. Totes coincideixenque es neteja millor quan no hi hal’alumnat.

Aquí les opinions són molt diverses. Així,a la Luci i la Consuelo el que els agrada

Quants anys fa que treballeu a l'institut?

Actualment, quin horari feu?

Com us repartiu la feina?

Com és un dia de cada dia per avosaltres a la feina? Són tots els diesiguals o depèn de si a la tarda hi haclasses o no?

Què us agrada més i què us agradamenys de la vostra feina?

La vida a l'insti

menys és netejar les taules, en canvi al'Angústias el que li agrada menys ésnetejar l'exterior. Però a totes elles no elsdesagrada passar la mopa i fregar.

No és més net qui més neteja sinó quimenys embruta. Hem de dir que han estatmolt diplomàtiques, ens diuen que hi hade tot, com a tot arreu. Com també hi hadies i cursos. Però que cal que busquemuna paperera i no tirem papers a terra, queens ho pensem abans d’escriure sobre lestaules, i que ens oblidem del “tippex”;les noies es queixen que embruten elsmiralls. Abans, el que estava pitjor eren elsvestuaris, i amb la reforma de l’instituts’ha millorat moltíssim.

Que sempre n'han vist i que encara enqueden per reparar. Les obres les han patitmolt en el tema de netejar, ja sabeu totsque els paletes fan molta pols i caltenir les classes a punt percomençar el curs.

Hem rigut, als lavabos hi ha gentque no té gens de punteria al'hora de fer les seves necessitats. Il'última troballa han estat unssostenidors. També ens comenten

que a una d'elles la va sorprendre un“personatge” mentre treballava.El dia que va volar el sostre de l'institut, laPaqui i l'Angústias hi eren. Recorden queen un primer moment no hi van donarimportància, però quan van veure eldirector corrent pel passadís...

Els ha fetmoltail·lusióperquèestancontentes de treballar al centre, elles sónuna part més de l’institut.De la seva feina en tenen molts records, dela gent que hi ha passat:“

”

En general, som molt bruts? Quiembruta més: els nois, les noies o elsprofes? Les aules, els passadissos o elslavabos?

Si parlem de les esquerdes i les obres ...què ens podeu dir?

A la feina, i un lloc com al’institut, segur que teniualguna anècdota o algunatroballa interessant mentrenetejàveu.

Què us hasemblatserentrevista-des per ala revistadel’institut?

Nosaltres portem molts anys al centre, no en són75 però durant tot el temps que hi portem treba-

llant hem conegutmolta gent. Per anosaltres lapersona que ens hadeixat millorrecord ha estat elGabriel i des d’aquívolem dedicar-liaquestes paraules.

Hem fet la revista: Àfrica Runsó, Roser Parellada, Aida Fortuny, Núria Gallego, Jordi Bausa,Teresa Collado, Foix Soler, Hanan Nouamani, Sara El Moussaoui, AleixHernández, i Marc Salinas. Amb la col·laboració de l'Eduard Barrobés, la Teresa Coll,l'AMPA i la biblioteca de l'IES Eugeni d'Ors (Sílvia Gisbert i Isabel Boada).

Jiménez, Noemí

5

La vida a l'instiIES Eugeni d'Ors.75è aniversarid'estudissecundaris aVilafrancaEns agradaria que tots els quiheu estat vinculats a l'IESEugeni d'Ors participéssiu enaquesta celebració.

,Us animem a col·laborar-hi

portant fotografies catalogades de lavostra època a l'institut per fer un fonsdocumental i una exposició.(Cal portar-les fins a finals de març a lasecretaria de l'IES )

fegint material de la vostra èpocad'estudi, si us sembla que és prou antigao curiosa, per a l'exposició: “Aprendredurant 75 anys”.

articipant al sopar commemoratiu del75è aniversari, que tindrà lloc el dia 24d'abril. Hauríeu d'indicar nom, cognomsi en quin àmbit voleu estar inscrits:alumnes, exalumnes, pares/mares,professors...). El resguard de pagamentus servirà d'entrada al sopar.Data límit: 31 de MARÇ. Preu: 33 euros.Compte corrent núm. 2013-0415-62-0201785004 (CAIXA CATALUNYA)Dubtes i/o suggeriments al telèfon93 890 38 33 o al correu electrònic75aniversari@ies-eugeni.cat

En el facebook existeix el grupamb més de

500 membres. Si has d’entrar-hi, cal queet registris a www.facebook.com

A

A

P

Facebook

Ex-alumnes IES Eugeni d’Ors

Olimpíada nacional deQuímica

La nostra alumna María Jesús García Blázquez de2n Batxillerat B va participar el passat 23 de febreren les proves selectives celebrades a la UB. Enaquestes proves va obtenir la qualificació de 95,6sobre 100 i ha quedat classificada entre les 21millors de Catalunya. De les set universitatscatalanes s'han triat els tres millors qualificats, i laMaría Jesús és la segona per la UAB.El li ha concedit un premi de285 euros i l'estada a Àvila on tindrà lloc la fasenacional de la olimpíada del 17 al 19 d'abril.Des d'aquí li desitgem molta sort i endavant!

Ministerio de Educación

Concursosde SantJordiConcurs literari encatalà i en castellàContes matemàtics“Una frase dice mucho”Punts de llibreMaquetes musicalsEscenari obertAssaig filosòfic breu

6

Oriol, como todos los que estamos aquí,vinimos a despedirte.Te adelantaste en el caminoque algún día realizaremostodos.En el tiempo quecompartimos, nos dejastesabias enseñanzas que sonlas que guardaremos ennuestro corazón junto contu recuerdo.Nos enseñaste que lapalabra “esperanza” esmucho profunda que laconfianza que se puedetener de lograr algo.

Nos que que unapalabra es una actitud ante la vida: “haig

d'estudiar”, “haig d'estarpreparat”... decías.Los más próximos a tí,sabíamos de tu esfuerzo paraenfrentar las asignaturas, sinembargo tu espíritu de luchano se amilanaba ante losobstáculos.Gracias Oriol, tu actitudesperanzadora es un ejemplode vida.

De les teves vetlladores: Paqui,Mar i Laura.

más

enseñaste “esperanza” más

PREMI DEL JURATKaren Solorzano (1r ESO D)El Sueño de Luna

Bueno, me toca a mí, no os lo vais a creer;chicas, he soñado con la profe de mates, yasabéis, ésa que se parece tanto a una bruja.- ¿Estás hablando en serio? Bueno, no teinterrumpo.- Vale, allí voy: era un día de clase, nos tocabamates y, como ya sabéis que no soy una cracen las mates y la profe nos ponía cosasdifíciles... pues, de repente me señaló con eldedo y me dijo: “¡Señorita Luna, sí, tú, la quenunca presta atención a las clases dematemáticas, ¿Sabrías calcular mentalmente15+18:9?”-¿Qué pasó? Cuenta, cuenta, ¿qué hiciste?-Vale ¿Por dónde íbamos? Ah sí, ya meacuerdo; cuando me dijo eso la profe no sabíaqué responder, me quedé helada, para mí eramuy difícil, si se lo hubiera preguntado alcerebrito de la clase, a Óscar, otra cosa sería...Pues bien, la profesora se me quedó mirandofíjamente y me dijo:” ¡Venga responde, que notenemos todo el día! ”De repente vi en la ventana, un uno, un cinco,un más, otro uno, un ocho, los puntitos de la

división y un nueve, y todos me decían: “¿Nosabes calcular esto? ¡Nosotros teenseñaremos! Mira, primero tienes que ver sihay un paréntesis, ¿ves alguno?” Yo les dijeque no, después me preguntaron si había unapotencia o una raíz cuadrada, ellos me dijeronque no, ¿ves alguna multiplicación o división?Yo les dije que sólo había una división.- Bueno -me dijeron- si has visto una división,primero tienes que dividir, ¿me podrías decirpor cuál divides?Yo les respondí que dividiría 18 : 9 = 2-Sí, exacto -me respondieron- vale, ¿vesalguna resta o suma?-Sí, las veo -respondí--Pues…-Vale, vale, ya lo sé -dije- se tiene que sumar;bueno, sumar el resultado de la división con el15, a ver… 15+2= 7. ¿No? ¡Qué fácil es!-¿Lo ves? Todo es fácil si te aplicas y teesfuerzas- me dijo el número 5.La profe me dijo: “Pensaba que no pensabas.Muy bien, te pondré un excelente, espero quesigas así”.Desde ese momento dejé de ver a la profesoracomo a una bruja y, desde que tuve ese sueño,las matemáticas se han convertido en miasignatura favorita.

Tornem a publicar aquests dos textos que en la darrera revista vansortir amb errades. Disculpeu-nos.

Concurs Contes matemàtics

Recordem a Oriol Sellarès

7

Creació literàriaL’alumnat de 2n ESO A i D hanestat treballant la poesia. Aquestssón alguns dels seus poemes.

La SolerÉs blanca i suau,és la gata de l'ull verd,verd de gripaui el que us dic és cert.

Li agrada el peix i el pernil,sempre miola quan té gana,i ho fa amb tant d'estil,que al final s'ho guanya.

2n ESO D

Al meu germàEl Bernat és un bon germàperò li agrada moltendrapar.I quan necessito dinersel meu germà sempre hi és.Quan tinc deures d'anglèsell m'ajuda com si res.

2n ESO A

Poema d'agraïmentGràcies per estar sempre al meucostat,m'has fet veure la vida d'un altrecolor,del color de la felicitat.Felicitat, paraula molt curta peròsignificat molt gran.M'he fet gran i la meva vida hacanviat,ara ja no és de color rosai ara sé el gran que és un amic.Gràcies per estar sempre al meucostat.

2n ESO A

Estimat corEts tu qui em fa tirar endavantets una espina que no em puctreure,moments bons i momentsdolentsvas passant al meu costat.Si jo crido, tu callesSi jo corro, tu bateguesSi no respirés m'avisariesde què tot s'està acabant.

2n ESO A

L'aviQuan tenia 5 anys estava a casa,de cop sonà el telèfon,era la meva àvia.El meu avi havia tingut unaccident.Jo plorava sense parardemanant que no li arribés lamortperò la mort li va arribaren aquell moment.Vaig pensar que un records'havia trencat.Me l'estimava molt,però res tornarà a ser comabans.

2n ESO D

Dia blancM'he despertatamb el cel emboirat.Trossos de neu a la teuladaque la van deixar colgada.

2n ESO A

29 anys29, 29 són els anys que fas,i 13 són els que has estat al meu costat.

13 anys durant els que no ens hem separat,13 anys per adonar-me'nque t'has convertit en la germana granque tothom hauria desitjat.

13 anys en els que ens han passat coses,siguin dolentes o bones,però cap d'aquestes coses ens han pogut separar,i això demostra que som germanes, germanes de veritat.

No sé com agrair-te tot el que has fet per mi,no sé com donar-te les gràciesper tots els consells que m'has donatni per tot el que m'has ajudat.

Felicitats per aquests 29 anys,que facis molts anys més,i que durant aquests anysseguim igual d'unides, o fins i tot, molt més.

2n ESO D

GràciesAquells ulls que un dia em van mirarm'han donat forces per lluitar.Si no fos per tu, avuija no seria aquí.Gràcies per tot això,gràcies per tot allò.

2n ESO A

L'arc de Sant Martí,m'ha somrigut aquest matí.

2n ESO A

8

Perletes brillantsAquest matímig badallanthe sortit al jardíper collir romaní.

La sorpresa ha estatperletes blanques i brillantsque decoraven la ciutat.

La gossa juganttreu el cap de la neu, tremolant,el gat sense deixar de miolarels flocs de neu vol atrapar.

Torno a la vora del foccongelada i a poc a pocper escalfar-meintentant així oblidarque demà a l'insti haig d'anar.

2n ESO D

Caminant i caminatCaminant i caminantaniré caminant fins la matinada.Caminant i caminant em trobaré laplatja,a l'aigua de la platja em trobaréreflectida la llunacom si fos el més gran formatge.Caminant i caminantsortirà el sol de l'alba i els ocellsdespertaranamb el seu alegre cant.Tot i que sé el que em trobaré.Caminaré i caminaré...

2n ESO D

La tardor ha passat,l'hivern ha arribatdeixant blanques llàgrimesper tota la ciutat.

Cauen a poc a pocomplint lentament cada lloc,deixant-ho tot blancen un instant.

2n ESO A

LauraTens els ulls com un paisatge nevataquest blau grisós et caracteritza,amb aquest somriure eixelebrat,el que sempre m'avisa.

Tants moments hem viscut,que mai ningú no ha sabut.Te'n recordes d'aquell estiu?Te'n recordes d'aquella tarda,d'aquell nit que encara viu?

Aquell consell que et vaig donar,aquell que tu em vas retornar.Espero que ens tornem a trobar,i que pugui continuar estimant-te.

Per això les gràcies et vull donar,perquè no sé quan ens tornarem atrobar.Tot això que hem experimentat,i el que encara no hem intentat.

Et dedicaria una cançó com unail·lusiói també com una part del que amb tusóc jo.

2n ESO D

Dia blancL'altre dia va nevarflocs de neu, per aquí i per allàterres blancs i enfarinatscom marbres de palausben emblanquinats.

2n ESO D

Matí de neuAvui m'he despertat,he sortit al terrati m'ha enlluernatun paisatge tot nevat.

2n ESO D

És el meu amicÉs el meu amic, amb ell sempreric.Jugant, bé ens ho passem,però sempre depèn a quèjuguem.Al meu costat sempre està,I l'enemistat mai no enssepararà.

2n ESO A

La NeuLa neu, la neu és blancacom els núvols del cel;la neu m'agrada,perquè té gust de mel.La neu planejaquina enveja!M'agradaria volarcom la neu ho fa.

2n ESO D

No sé si pensarno sé si dirquè faria sense tuen els moments tristos.

Estaria sola,sola i tristasabent que no hi ha ningúque m'alegri la vista.

Llàgrimes cauriencom aigua en un gotperò aquestes no aniriena parar a cap lloc.

Però sé que tuestaràs amb mino només en els momentstristos.

Per això, no fa falta dirque sempre tuSeràs el meu AMIC.

2n ESO ALa màgia de la neuUn cim tot nevatcom un pessebre enfarinatde davant es veu més bonicQue no pas quan hi ets dins.

Vas relliscanti vas patinanten un terra tot blanc.(...)

2n ESO D

9

InfojovesPÀGINES WEBPER A JOVES

Sovint des de casa, per internet, també podem intentarbuscar la informació que necessitem, tot i que no semprela informació que trobem a internet és una informaciófiable, hem d'anar en compte. Per això us recomanemalgunes pàgines web de referència adreçades a joves,classificades en diferents àmbits temàtics. Tot i això, nodubteu que també teniu serveis i persones al vostre abastper atendre els vostres dubtes:

:Portal de participació jove: www.xarxajove.catDiari digital: www.lamalla.cat/joves

Departament d'Educació de la Generalitat:www.gencat.cat/educacioXarxa telemàtica educativa de Catalunya:www.xtec.catPortal d'educació per a joves i professorat:www.edu365.catCentre d'Informació i Serveis de l'estudiant deCatalunya: www.cisec.orgRevista on-line sobre joves i estudis:www.qestudio.catTÈCNIQUES D'ESTUDI:www.educaweb.comwww.elrincondelvago.comwww.universia.netwww.estudiantes.info

Agència catalana de la Joventut: www.acjoventut.catCoordinadora d'organitzadors de camps de treballinternacionals de Catalunya: www.cocat.orgAlbergs de Catalunya: www.xanascat.catLa viatgeteca de la Generalitat de Catalunya:www.gencat.catCarnets útils per viatjar:Carnet Jove: www.carnetjove.catCarnet Internacional d'Estudiant i Jove Internacional:www.istc.orgLlicència Federació Excursionista: www.feec.org

Algunes agències deviatge econòmiques:www.atrapalo.comwww.edreams.eswww.conocemundo.comwww.comoviajar.comwww.muchoviaje.com

www.elsesports.cat

Complex aquàtic de Vilafranca:www.complexaquatic.com

http://portalsostenibilidad.upc.eduwww.grupambient.net/blog/www.aquireciclem.catwww.nosaltres.cat

www.pangea.orgwww.canalsolidari.orgwww.vilaentitats.info (associacions i voluntariat aVilafranca)

www.puntbarra.catwww.vilaweb.cat/www/tecnologiawww.xataka.comwww.gizmodo.es

SERVEI D'INFORMACIÓ PER A JOVES DEVILAFRANCA: www.siaj.netPORTAL JUVENIL CATALÀ AMB INFORMACIÓDE TOT TIPUS www.jove.cat

LLEURE I CULTURA

TREBALL I HABITATGE

SALUT

Al portal www.jove.cat dins l'apartat de culturaAjuntament de Vilafranca del Penedès (teatre, cinema,música... a Vilafranca): www.vilafranca.orgFestivals (estat): www.festivales.comFestivals (internacional): www.festivals.comTeatre, espectacles, cinema...: www.tresc.cat

A les seccions corresponents de: www.siaj.netwww.jove.cat

www.esportcatala.comAgenda esportiva de la UFEC: www.ufec.cat

Departament de salut de la Generalitat de Catalunya:www.gencat.net/salutInformació sanitària: www.saludalia.comInformació sobre drogues, sexualitat, alimentació isocioaddiccions: http://elpep.info / http://laclara.infoRobot virtual que resol els dubtes més habituals sobresexualitat i alcohol, s'ha d'afegir al messenger(Ministeri Sanitat i Consum): robin@msc.esSEXUALITAT I INFECCIONS DE TRANSMISSIÓSEXUAL:Portals d'informació sexual per a joveswww.sexejoves.gencat.netwww.informaciosexual.nethttp://educalia.educared.netCoordinadora gai-lesbiana: www.cogailes.orgDROGUES:Assessoria virtual sobre el consum de drogues:www.siaj.net/droguesInformació sobre el consum de drogues:www.kolokon.comRespostes sobre el consum de drogues:www.pdsweb.org/agafaelteupuntNUTRICIÓ I TRASTORNS ALIMENTARIS:Associació contra l'anorèxia i la bulímia:www.acab.orgSocietat espanyola de dietètica i ciències del'alimentació: www.nutricion.orgUnió de consumidors de Catalunya:www.consumidors.orgCampanya contra l'anorèxia, bulímia i obsessió per laimatge: www.stop-obsesion.com

i

EDUCACIÓ

ESPORTS

MEDI AMBIENT

SOLIDARITAT I VOLUNTARIAT

NOVES TECNOLOGIES

VACANCES I CAMPS DE TREBALL

PIDCESPunts d’Informació i DinamitzacióCentres d’Ensenyament Secundari

10

VOLS FER BATXILLERAT,UN CICLE FORMATIU,ANAR A LAUNIVERSITAT? APUNTA'TAQUESTES DATES

NOVA SELECTIVITAT PERAL 2010

ASSESSORIA EN ELCONSUM DE DROGUES

Si el curs vinent vols fer el batxillerat,un cicle formatiu de FP o d'ArtsPlàstiques, o vols anar a la Universitat,les dates d'inscripció són les següents:-Per a batxillerat i cicles formatius degrau mitjà de Formació Professional: lapreinscripció és de l’11 al 22 de maig i lamatrícula de l'1 al 7 de juliol.-Per a cicles formatius de grau superiord e F o r m a c i ó P r o f e s s i o n a l : l apreinscripció és del 25 de maig al 5 dejuny i la matrícula de l'1 al 7 de juliol.-Per a ensenyaments d'Arts Plàstiques iDisseny, la preinscripció és de l’11 al 22de maig i la matrícula de l'1 al 7 de juliol.I per a ensenyaments universitaris, les datesencara no estan publicades, però normalmentsón de finals de maig fins a la primera setmanade juliol.Al SIAJ, en trobaràs més informació, delsestudis, dels centres on es pot estudiar, delprocés de preinscripció...

El juny del 2010 s'estrenarà un nou format deSelectivitat, que serà fruit de l'adaptació al'Espai Europeu de l'Educació Superior (EEES),és a dir, al procés de Bolonya. Hi haurà duesfases: una d'obligatòria i una d'específica,voluntària, per millorar nota.La fase obligatòria tindrà cinc proves: quatreque corresponen a assignatures comunes(català, castellà, idioma estranger i història ofilosofia) i una de modalitat del batxillerat. A lafase optativa, t'examinaràs de matèriesespecífiques, encara que està per perfilar; peròels estudiants hauran d'examinar-se

d'assignatures relacionades amb la carrera quevulguin estudiar. Les universitats hauran de ferpúbliques properament quines són les matèriesespecialment idònies per una carrera o per unabranca del coneixement, com marca el nouEspai Europeu d'Educació Superior (Arts i

humanitats, Ciènciessocials i jurídiques,Ciències, Ciències dela Salut i Enginyeria iArquitectura).I també, entre altresnovetats, destaca lacaducitat al cap de dosanys de les notesobtingudes a lesproves de modalitat, ad i f e r è n c i a d e l sr e s u l t a t s q u es ' o b t i n g u i n a l sexàmens obligatoris,

que tindran una durada indefinida.

Aquesta és una assessoria en línia sobre elconsum de drogues creada pel SIAJ i el CAS, elCentre d'Atenció i Seguiment de lesDrogodependències de l'Alt Penedès i el Garraf.Per utilitzar l'Assessoria només cal entrar a laweb www.siaj.net/drogues i omplir unformulari amb el nom o nick, correu electrònic ila consulta que ens vulguis fer arribar. En elmenor temps possible, les teves inquietudsseran resoltes via telemàtica per un membre del'equip de professionals del CAS, garantint entot moment l'atenció personalitzada i laconfidencialitat de la consulta. Així que si tensdubtes, no ho dubtis!! fes arribar les tevespreguntes i informar-t’en a l’Assessoria en elconsum de Drogues.PER A MÉS INFORMACIÓ ENS TROBAREU:

C/ Font, 43,baixos. Tel. 93 892 20 20. De dilluns adivendres, matins d'11 a 2 . Dilluns i dimecres, tardesde 5 a 8.

SIAJ VILAFRANCA DEL PENEDÈS.Www.siaj.net

11

Com configurarl'aparença del'ordinador.L'aparença de l'ordinador pot variaren parts diferents i explicaré comconfigurar les coses més bàsiques del'aparença de lapantalla:

1.

2.

3.

La barra delmenú d'inici.

El salvapantalles.

Canviar el tema del’ordinador, incloses les icones.

Per canviar la barrad'inici primer hem deprémer amb el botódret del ratolí al fonsde la pantalla, i surtuna :(imatge 1)

Després anem a l'apartati ens torna a

sortir una :

Després anem a la barracorredora següent, iseleccionem el color desitjat d'entre lesopcions.

Per canviar el salvapantalles primer hem deprémer el botó dret del ratolí sobre el fonsde la pantalla, després ens sortirà una

: (imatge 1)

Per començar hem d’obrir el navegadord'Internet i buscar

Aquí us deixo unes quantes adrecesper descarregar temes gratuïts:

http://universal-vista-inspirat-bricopack.programas-gratis.net/http://vistamizer.programas-gratis.net/http://flyakiteosx.programas-gratis.net/

Un cop descarregats els arxius, elsexecuteu i es guardaran; despréspremem el botó dret del ratolí al fonsde la pantalla i ens sortirà, de nou,

una : (imatge 1)I seleccionem el tema desitjat. Si no és a lallista el tema que haguéssiu descarregat,surt una opció que és

--- --- --- --- idins la carpeta trobarem el temadescarregat anteriorment.

finestra de diàleg

aparençafinestra de diàleg

finestra de diàleg

temes per a Windows.

finestra de diàleg

examinar ---Anem a MiPC Disc local WINDOWS Temas

Anirem a l'apartatdeens tornarà asortir una

iseleccionem elsalvapantallesdesitjat.

Salvapantallas,

finestrade diàleg,

Xips i hardware12

QUÈ PODEM FERELS JOVES GUIA

PER ACOLLIRELS NOUS COMPANYS

I COMPANYES

Donar confiança, amistat icompanyia

Guiar per l'institut

Ajudar-lo a entendre i parlar el català

Fer que se senti bé al Centre

Acollir-lo bé, estar per ell/a integrant-lo enel grup perquè se senti més bé, que no se

senti estrany.

Ensenyar on són les classes on ha d'anar,explicar l'horari i donar-li un cop de mà

en les feines escolars.

Explicar les cartes que es donen atutoria, explicar les coses importantsdel centre perquè hi pugui participar.

Parlar amb ell, no deixar-lo sol a lesclasses, ajudar a conèixer la nostra

cultura i llengua. Intentar que tots elscompanys el respectin i que tingui

company per fer les activitats.

Un cop rebudes les orientacions i formacióde Joves Guia com a alumnes queparticipem en el Pla d'Acollida del'Institut, el més difícil és dur-ho a lapràctica: ja hi ha alumnes al Centre que nofa gaire que han arribat i que encara noestan completament integrats dins elnostre sistema educatiu; també n’aniranarribant d’altres al llarg del curs. Tots ellsvénen amb els seus problemes i eldesconeixement de com serà el nouinstitut. Ara bé, és feina nostra acollir-los,fer-los un lloc al nostre Institut perquèaviat puguin participar plenament de lavida acadèmica amb tota normalitat.

CONCLUSIONS:

Joves GuiaEntre tots els qui hem assistit al curs de formació per a Joves Guiahem elaborat les següents orientacions.

Guia d’acollidaIES Eugeni d’Ors

curs 2008/09

13

Cada any, a començaments de desembre,s'encenen els llums de Nadal... i s'encenen totesles alarmes en els caps de l'alumnat de segon debatxillerat. Un llum intermitent vermell,persistent: Trec, Trec, Trec... que augmenta

d'intensitat a mesura que s'acosta la data fatídicadel lliurament.Però tranquils, futurs elaboradors de treballs derecerca, perquè, gràcies a aquest article, podreuevitar moltes angoixes. Amb tots vosaltres...

DEU CONSELLS PER APROVAR ELTREC SENSE MORIR EN L'INTENT

1.

2.

3.

Trieu un bon tema

Penseu bé el títol

Si podeu, escolliu el tutor o tutora del treball

Durant els primers anys de batxillerat LOGSE, afinals dels noranta, s'acceptaven temes tangenèrics com , ,o (tots del 1998), en els quals l'alumneinvertia la major part del temps encondensar, en cinquanta pàgines,una matèria sobre la qual s'havienescrit centenars de volums.Actualment es recomana acotarmolt més l'àmbit de la recerca, i esvaloren especialment els temes enquè se segueix un mètode científicbasat en una hipòtesi, unacomprovació documental i/oexperimental, i unes conclusions oun petit projecte basat en el ques'ha descobert.Mirant les diferents àrees, ontrobem els millors exemples d'aixòés en el terreny de les ciències experimentals, comera d'esperar. Entre d'altres, podem esmentar elsTrecs:

(1999),(2003),

(2005), o

(2003).Però també es poden triar temes d'altres àrees ambun criteri científic i que impliquin obtenciód'informació de primera mà. En serien exemples:

(2000),(2002),

(2002) o

(2004).Una altra cosa recomanable és que demaneuorientació sobre possibles temes directament alsdepartaments. És probable que, després de portarels treballs (2003),

(2004) i (2005), elseminari d'educació física mirés amb més simpatiapropostes sobre altres esports.

Hi ha diferents estratègies per posar títol a untreball, i no totes són igual de bones. Sovint lamillor opció és posar un títol descriptiu:

(2000) o(2002)

desafien qualsevol alternativa. En canvi, és moltsuggerent que un treball sobre el problema del'habitatge es digui

(2004), i moltpoètic que el seguimentd'un embaràs porti pertítol(1999). Alguns noms sónenigmàtics per falta deconcreció. Amb

(2003) sorgeixràpidament en el lectorla pregunta “quines?”, i

(2001)desconcerta fins que esdescobreix que parlad'un setmanari

vilafranquí que es deia així. I alguns títols sóndirectament desencertats, com ara

(2001), que sembla unaincitació a l'incivisme.

El professorat, com sabeu, és un col·lectiu integratper gent molt culta i amb múltiples interessos,però no tothom és expert en tot. Si voleu fer untema molt tècnic i us cal orientació, busqueuvosaltres mateixos un especialista de la matèria,encara que no sigui la persona més simpàtica delmón. I viceversa, si trieu un tema bastant específicd'una àrea és probable que us assignin un tutor del'especialitat. Per posar dos exemples de ciències,segur que el

(2004) el portava algú denaturals, mentre que va acabarsota la tutoria d'una professora de llengua.Sempre hi ha el risc de trobar-se amb un profe alqual interessi exageradament el vostre tema: ensabem d'un que fins i tot es presentava a casa del'alumne en hores intempestives per portar-lillibres. Sense arribar a aquest extrem, no obstant,és clar que la complicitat amb el tutor o tutora

L'home i els virus L'aviació Ciència ficcióEl gos

Aplicació d'un herbicida. experimentació de RoundUp Plus amb Brassica campestris Les lleis deMendel aplicades als llevats Efectes de la tiroxinasobre el desenvolupament dels capsgrossosFactors relacionats amb la fotosíntesi de l'Elodeacanadiensis

L'energia solar. Instal·lació a l'edifici de la Peixera de l'IESEugeni d'Ors Fragments de la història d'unafamília antifranquista PC SD Mecanismes lèxicsde manipulació lingüística amb base eufemísticaMontaje de una red local en Linux con un servidor Samba

Lesions musculars en el futbol Elfutbol total L'entrenament de futbol

Lareproducció dels eriçons de mar Disseny d'unhabitatge bioclimàtic amb energies renovables

Em vull emancipar però... on vaig aviure?

Benvingut a la vida

Experiment amb plantesràpides

Tothom

La contaminacióde l'aigua. Cosa de tots

Desenvolupament embrionari de la gallinaen funció de la temperatura

Los carnívoros del zoo

Col.laboracions14

serà imprescindible si s'ha optat per temes com(2000) o

(2005).

Podeu acabar de decidir-vos per un treball enconcret pensant, no tant en temes que us agradin,sinó en què esteu més predisposats a fer. Si no usagrada gaire llegir, no trieu un tema de culturaclàssica, per exemple. Si no us agrada dibuixar, elvostre estudi sobre futurs dissenys de moda potquedar una mica més pobre. Segurament, elsautors de treballs com

(2000) o(2002) tenien clar des del

principi que, per obtenir informació de primeramà, no podien tenir gaires manies.

És dur. Ho sabem. Però és inevitable. Mentalitzeu-vos per fer algunes coses que, a molts, usresultaran traumàtiques:a)Haureu de llegir. Fins i tot algun llibre!!!b)Haureu d'escriure... i sense faltes d'ortografia.c)Haureu de fer un índex. L'índex hauràd'incloure els números de pàgina. I hauran decoincidir amb els de veritat! En aquest sentit, uspodem donar una notícia bona i una de dolenta. Labona és que la indexació la pot arribar a generar,automàticament, elprograma de tractamentde text (fins i tot s'hipoden posar hipervinclesque portin des de l'índex acada capítol). La malanotícia és que acabaessent més ràpid ferl'índex manualment.

Quan el treball espresentava en paper,sempre s'acabava la tintala nit abans, i els alumnes explicaven memorablesexpedicions per les botigues de les benzineres, aveure si tenien cartutxos. Ara que es presenta enCD, segur que s'espatlla la gravadora, o s'esborraaccidentalment el disc dur. Feu sempre còpies deseguretat i guardeu-les en aparells diferents.Justificar les faltes d'ortografia del treball dientque “no he pogut instal·lar el corrector”, quans'han tingut sis mesos per fer-ho, no és gaireconvincent. Com no ho és, pel mateix motiu,argumentar que l'associació X o l'empresa Y, onhavíeu d'anar a fer una entrevista, tanca durant lesvacances de Nadal.

No és cert que un amic de la germana gran d'un del'altra classe va fer tot el Trec en un cap desetmana i va aprovar.No és cert que siguem l'únic institut del món on elTrec és individual i no en grup.No és cert que el Trec, en realitat, no compti gensper a la nota final de batxillerat.I no és cert que els treballs de recerca delsalumnes de l'antic BUP i COU fossin molt millorsque els d'ara (bàsicament perquè el Trec és uninvent de la LOGSE).

Penseu que un treball excessivament llarg,sobretot si el tema és molt especialitzat, nopredisposa a favor els membres del tribunal quel'han de llegir. D'altra banda, no és cert que, commés extens sigui un Trec, més nota mereixi. Com aexemple, hem buscat, entre els treballs històricsque es guarden a la biblioteca, els dos que méspesaven. Ens hem trobat, d'una banda,

(2000), de 176pàgines, un assaig extraordinari que va merèixerun 10, i, de l'altra, un totxo anomenat

(2004), de 171 pàgines, probablementafusellades en la seva majoria, que es va quedaramb un sufi pelat, perquè segurament el tribunaltenia un dia generós.

No comenceu un treball anomenatamb la frase “Cuando,

en 1492, Cristóbal Colón fondeófrente a las costas americanas...”. Aaquest no li va valer ni labenevolència del tribunal. Vasuspendre, sense excuses i,significativament, no es va queixar.Era com un futbolista que es tira a lapiscina dins l'àrea amb tan pocagràcia que ni s'atreveix a protestar al'àrbitre.

Com la majoria ja sabeu, la paraula Trec és unaenginyosa contracció de eball i erca. No vede Star Trek, ni de Trekking, (tot i que, en certamanera, també és un esport d'aventura). Si hoescriviu en castellà, recordeu que recerca és“investigación”, no hi poseu “trabajo debúsqueda”, que queda fatal (de debò que ens hohem trobat). I, sobretot, per molt ràpid quehagueu anat al final, no comenceu el treball ambuna falta a la primera paraula de la pàgina 2: usassegurem que n'hi ha un del 2004 que començaamb un “INICE”.

Lanostalgia del vampiro El misteri de la cartaastral

Els fongs: incidència de lesmicosis superficials en els alumnes de Batxillerat de l'IESEugeni d'Ors Influència de la nostra alimentacióen la composició de l'orina

El malson deKafka. Exposició, anàlisi i crítica de cinc mites universalsdel cinema i la literatura de terror

El mundo delas drogas

Eltabaco y la salud

Eduard Barrobés i Teresa Coll

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

Tr Rec

Penseu en quin tipus de tasques us motiven

Mentalitzeu-vos amb temps, i que no siguiun trauma...

Eviteu els entrebancstípics d'última hora

No feu cas de les llegendes urbanes.

Ajusteu-vos a l'extensió que us proposen

Si copieu, feu-ho amb gràcia

No escriviu “Trek”, amb “k”

15

Estació de CerlerL'estació de Cerler estroba al Pirineu d'Osca(Aragó). Té 65 km depistes d'esquí alpí, queestan a una altitud de1.500 a 2.630 m.Aquestes pistesofereixen el desnivellesquiable més gran i lesbaixades més llarguesde totes les estacions d'esquí delsPirineus. Gràcies a la seva orientació,Cerler disposa d'un bon gruix de neu

natural durant tota la temporadad'esquí, i és especialment apreciat pels

esquiadors mésexperimentats. Però a partd'això, també hi ha espaisd'iniciació o deperfeccionament situats auna altura de més de 2.000 m,on els esquiadors amb menysexperiència poden millorar elseu nivell. Recentment, ambl'objectiu d'ampliar les pistes

fins als 100 km, s'hi ha inclòs un espaifora pista per als fanàtics del .freestyle

Secció esportivaSortida a la neuDel 16 al 20 de febrer, l’alumnat dequart d'ESO del nostre centre ha anata esquiar a l'estació de Cerler.

El Departament d'Educació Física,com cada any, ha proposat aquesta

sortida. És com un viatge de final decurs, i alhora serveix per al'assignatura d'educació física, perquèaixí es fa esport al medi natural.S’aprofundeix en les habilitats pròpiesde l'esquí alpí i l'snowboard i a més esgaudeix d’uns dies de convivència.