Essers vius

Treball de l’ésser viu – Peix d’aigua calenta

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ 2

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA 3

PROPOSTA DIDÀCTICA 14

CONCLUSIÓ 18

BIBLIOGRAFIA 19


INTRODUCCIÓ

La nostra proposta did{ctica sobre l’ésser viu consta en estudiar el peix, més

concretament els guppys i els platys, que són peixos d’aigua dolça i calenta. Tenim

tres femelles guppys i tres de platys i un mascle guppy i un de platy. Aquesta

experiència la durem a terme amb nens de P-5.

D’aquesta manera aconseguirem iniciar el nen en la descoberta de l’entorn, perquè

observi i explori elements de la natura de forma vivencial per tal de despertar

l’interès per tot el que ens envolta, i amb això poder construir maneres de mirar la

diversitat i les interaccions que caracteritzen la vida.

El nostre principal objectiu és que a partir de l’observació directa, així com

l’experimentació i manipulació d’elements, aprenguin a seleccionar, processar i

contextualitzar les informacions de manera que puguin construir aprenentatges en

interacció amb el medi.

La unitat s’estructura en diferents tipus d’activitats d’exploració on els nens a partir

de l’observació directa han d’adonar-se de molts aspectes sobre aquest ésser viu.

Partirem sempre dels coneixements previs dels alumnes i els anirem formalitzant

per tal que vagin adquirint nous coneixements amb la finalitat que un cop s’acabi

aquesta proposta didàctica tinguin un ampli coneixement sobre aquest ésser viu.

També durem a terme comparacions entre nosaltres i l’ésser viu, ja que som

diferents però a la vegada tenim algunes semblances.

Al llarg d’aquest treball explicarem la nostra experiència en torn el peix i les

diferents propostes que hem generat per treballar amb els nens.


LA NOSTRA EXPERIÈNCIA

Després de debatre durant uns quants dies quin seria l’ésser viu que triaríem per fer

el nostre treball vam decidir cuidar un peix. Com que també hi havia un altre grup

que volia tenir-lo, vam pensar que un agafés un peix d’aigua calenta i l’altre d’aigua

freda. Nosaltres ens vam decantar pel primer tipus.

D’entrada no coneixíem molt aquest tipus de peixos així que vam demanar ajuda

per triar quina espècie compraríem i ens van recomanar els guppys i els platys.

També ens van dir que aquests peixos tenien una característica molt curiosa i és que

tenen fills amb molta facilitat i en grans quantitats; així que vam comprar un mascle

i tres femelles de cada espècie. A l’hora de comprar les femelles ja vam triar les que

veiem més grassonetes i creiem que ja podien estar embarassades.

Un cop vam triar el tipus de peix que voldríem cuidar ens vam posar a preparar la

peixera. Primer la vam netejar i vam netejar les pedres, ja que si no ens podria

embrutar l’aigua o ser perjudicial pels peixos. També vam esterilitzar les pedres més

grosses. A més de les pedres també vam col·locar petxines. Un cop estaven les

pedres dins la peixera vam abocar-hi l’aigua (1/4 part d’aigua destil·lada i la resta

normal), com que passarien dos dies abans que hi introduíssim els peixos no va fer

falta treure el clor a l’aigua, ja que s’evapora; però si ho haguéssim hagut de fer el

mateix dia que introduíem els peixos li haguéssim hagut de tirar un producte

especial que treu el clor (Aquasan). Un cop ja teníem l’aigua vam introduir dos

plantes (elodea: planta de creixement ràpid), perquè l’aigua estigués més

oxigenada, encara que ja teníem l’aparell de l’oxigen. També vam haver d’escalfar

l’aigua, ja que aquest tipus de peixos són d’aigua calenta (com ja hem comentat

abans) i tenen que estar a una temperatura entre 24ºC i 28ºC.

També vam preparar el filtre. El filtre està format per tres parts: una esponja, carbó

actiu i zeolita.

Com que la nostra observació no ha estat molt llarga, no hem hagut de canviar el

filtre, ni l’aigua. Per fer aquest canvi d’aigua s’ha de treure 1/3 d’aigua i tornant a

afegir la mateixa quantitat de la següent manera: 1/5 d’aigua destil·lada i 4/5 d’aigua


normal (treure el clor prèviament); aquest procés s’ha de fer un cop al mes,

exceptuant el primer mes que s’ha de fer dos.

Potser de tot el procés diríem que la part més delicada va ser el moment d’introduir

els peixos a la peixera, ja que s’havia de fer a poc a poc perquè s’anessin

acostumant a l’aigua de la peixera (components químics i temperatura). Per fer-ho

vam seguir els següents passos:

1. Posar la bossa on estaven els peixos dins la peixera, perquè la temperatura

de l’aigua de la bossa s’anés equilibrant amb la de la peixera. La vam

mantenir així durant 10 minuts.

2. Afegir una mica d’aigua de la peixera a dins la bossa. Aquest pas el vam fer

tres cops, de manera que al final hi havia més aigua de la de la peixera que de

la de la bossa. Vam esperar 10 minuts cada vegada perquè s’acostumessin a

la nova aigua abans d’afegir més.

3. Vam introduir els peixos a la peixera.

Aquest procés és molt important, ja que aquest tipus de peixos són molt sensibles

als canvis i si no ho haguéssim fet probablement haguessin mort a l’introduir-los a la

peixera.

Al llarg d’aquests dies que hem estat cuidant els peixos els hi hem donat de menjar

dos cops al dia. Els hi podíem donar dos tipus de menjar làmines i cucs (uns cubs de

cucs criofilitzats) i els quals alternàvem. Quan van néixer els alevins, a aquestes els

hi vam haver de donar un altre tipus de menjar: tenia els mateixos components que

les làmines, però triturat perquè les làmines són massa grosses.

Un tema que ens tenia molt intrigades i encuriosides era el fet del naixement dels

alevins, ja que els peixos neixen d’ous i nosaltres busc{vem femelles embarassades i

aquests dos fets es contradiuen. Després de buscar informació en diversos llocs vam

descobrir que aquest tipus de peixos són ovovivípars, és a dir, les mares porten dins

seu els ous fins que aquests oclosionen. Una cosa que ens ha sabut greu és que no


em pogut veure el naixement de cap peix (i això que com a mínim n’han nascut 14).

Així que vam buscar al Youtube i vam trobar un vídeo molt interessant on es veia el

part d’una femella guppy. (http://www.youtube.com/watch?v=XqCzCRCMgyw)

També ens vam assabentar que les femelles d’aquests tipus d’animals poden tenir

entre 10 i 80 alevins en cada part. Una cosa que ens va sobtar molt és que les

femelles es guarden l’esperma del mascle, i després el poden utilitzar per quedar-se

embarassades. La quantitat d’esperma que poden guardar és la necess{ria per a dos

o tres embarassos més.

Aquest tipus de peixos no tenen sentiment maternal, per

tant, es mengen les seves cries quan neixen. Per aquest

motiu, es poden utilitzar paridores quan les femelles estan a

punt de parir. Les paridores són una mena de recipient que

té una placa que separa la part de dalt amb la de baix. Es

posa a la femella embarassada a la part superior i quan

pareix la cria travessa aquesta placa que té unes petites seccions que permeten

baixar els peixets però se’ls fa molt més complicat tornar a pujar. D’aquest mode

queden separats i no se’ls poden menjar.

Informant-nos sobre la cria d’aquest tipus de peixos, vam veure en diversos fòrums

que si les femelles estan molt de temps en les paridores poden morir d’estrès, ja

que és un espai molt petit. I degut al gran nombre de cries que tenen, molts deien

que no les deixaven a les paridores, sinó que les mantenien a la peixera i deixaven

que parissin allà i no separaven els peixets, ja que deien que fos el més fort el que

sobrevisqués (Darwin). Nosaltres va arribar un moment que vam fer el mateix, ja

que ja havien nascut 14 peixets en 2 o 3 parts diferents (quan pareixen no surten

tots els alevins de cop, ho fan en tandes) i ens feia molta llàstima la femella, així que

vam decidir deixar-la amb els altres i deixar que sobrevisquessin les cries més fortes.

Un dels motius pels quals vam deixar d’utilitzar la paridora va ser per aquest de

l’estrès; a més com no podíem saber amb exactitud quan paririen, no les podíem

deixar tant de temps a les paridores. Una de les “pistes” que tenim per saber que

http://www.youtube.com/watch?v=XqCzCRCMgyw


s’apropa el moment de parir és la taca negra que tenen al final de la panxa. Quan

més s’apropa el moment del part, més s’enfosqueix, tot i així, detectar el moment

exacte és molt difícil.

Nosaltres ens vam fixar que els nostres peixets podien pujar quan estaven a la

paridora i, per tant, les femelles se’ls podien menjar, així que vam preparar una

segona peixera per posar-los allà. En aquesta segona peixera no vam posar filtre, ja

que eren tan petits que el filtre se’ls tragava. Això ho vam poder observar, ja que un

dels alevins ens el vam trobar allà. Els vam tenir allà durant una setmana i mitja, però

vam acabar canviant-los de lloc, perquè la peixera s’embrutava molt i no podíem

canviar l’aigua de cop, ja que els peixets s’haguessin mort perquè no estaven

acostumats a aquell tipus d’aigua. Així que vam posar-los dins de la paridora (sense

la placa que divideix) i dins de la peixera gran, ja que d’aquesta manera l’aigua dels

peixets també es mantindria neta, o almenys més neta que a la petita. Aquest canvi

el vam haver de fer com quan vam introduir el peix per primer cop. Barrejant la seva

aigua amb la de la peixera gran i esperant 10 minuts i cada cop afegint més aigua de

la gran, fins que la majoria de l’aigua sigui de la peixera gran.

Les femelles platys no ens han parit, ja que quan les vam comprar eren molt joves.

Ara, però, creiem que hi ha alguna que està embarassada, ja que li hem vist la panxa

una mica més grossa.

Al llarg de la nostra observació ens han sorgit diferents preguntes:

Les cries senten que els pares se les volen menjar?

Com podem saber si estan a punt de parir?

Es relacionen entre espècies?

Els peixos dormen?

Com crear un ambient adequat?

Quin menjar els hi hem de donar?


Al llarg d’aquest procés d’observació hem après que hi ha peixos ovovivípars; que ni

sabíem que existien, que aquesta espècie de peix és molt delicada pel que fa als

canvis ambientals, i, per tant, hem après la forma de manteniment d’aquests peixos

(la temperatura de l’aigua, l’aliment,...); a diferenciar els mascles de les femelles; i a

vigilar els embarassos de les femelles per anar controlant la taca negra del final del

ventre.

Al llarg del procés ens hem anat fent preguntes i hem investigat per trobar les

solucions. Són les següents: (les hem classificat seguint la pauta donada a classe)

ORGANISME:

1. Com són els guppys?

El guppy (Poecilia reticulata) és un peix d’aigua dolça i calenta. Es reprodueix amb

molta facilitat. El seu manteniment és molt senzill i la seva reproducció és també

molt fàcil. Són peixos ovovivípar, és a dir, es formen els ous i els peixos petits neixen

dintre de la mare. Els guppys tenen el cos més aviat allargat.

La femella és més gran que el mascle, i el mascle té la aleta transformada en un

òrgan per la fecundació, anomenat “gonopodio”. Els mascles adults solen mesurar

al voltant de tres centímetres o com a molt tres centímetres i mig i les femelles

poden arribar fins als sis centímetres. Respecte els colors, la femella té menys color

que els mascles. Tenen diferents colors, verds, blaus, vermells i fins i tot tigrats.

2. Com són els platys?

El platy també és un peix d’aigua dolça i calenta. El mascle mesura com a m{xim uns

tres centímetres i mig i la femella pot arribar a uns sis centímetres.

És un peix pacífic que conviu perfectament amb altres peixos i viu en grup.

Els mascle té una gran coloració i en canvi la femella té una coloració menys intensa.

El platy es caracteritza per tenir el perfil del ventre més convex que el dors. Els


colors típics del cos són combinacions de tons groguencs, ataronjats, verdosos o

blavosos i posseeixen un dibuix irregular formant uns punts negres.

3. Què fan i com es mouen?

Els peixos es passen la vida nedant i a vegades juguen entre ells. Els peixos es

desplacen gràcies a les aletes que tenen. Són emprades perquè es puguin impulsar,

guiar i frenar el seu moviment cap endavant. Els peixos tenen en la base dos grups

de músculs que es poden moure’s des del tronc i els permet plegar-les, desplegar-

les i emprar-les per a guiar-se i fer diferents moviments.

4. Què mengen?

Tant els guppys com els platys els hi agrada els cucs crustacis, insectes, matèria

vegetal i el menjar sec. És important alternar diferents tipus d’aliments.

Tenen un metabolisme molt r{pid i sobretot s’han d’alimentar amb poca quantitat

però diverses vegades al dia. En el seu hàbitat natural, l'alimentació d'aquests

peixos consisteix en larves de mosquit vermell. Un fet important perquè s’utilitzen

aquest peixos és per a controlar la població de mosquits en alguns països i per a

lluitar contra la malària. Quan tenim els peixos en captivitat, és a dir, en la peixera

accepten diversos tipus d'aliments com poden ser l'aliment en escates, flocs,

pastilles d'algues i aliment liofilitzador.

Les cries les podem alimentar amb qualsevol dels aliments abans esmentats, però

que sigui de petita mida.

5. Com són per fora?

El cos del peix és divideix en tres parts: el cap, el tronc on trobem les aletes i la cua.

Totes elles és troben recobertes per una pell composta per dues capes: l'exterior

que és d’epidermis i la interior que és la dermis. La primera excreta una mucositat

que redueix la resistència per fricció de l'aigua i constitueix una protecció contra els

paràsits, els ferides i els infeccions. Entre la capa exterior i la interior és troben els

escates.


6. Com són per dins?

Els peixos com tots els vertebrats, tenen un esquelet que li dóna forma i solidesa al

cos. El del peix inclou un eix dorsal, el crani i les extremitats. La columna vertebral es

compon d'un nombre variable de vèrtebres unides entre si. Les vèrtebres presenten

sobre el centre un orifici pel qual passa el sistema nerviós central, la medul·la

espinal. Sobre la cavitat ventral presenten les vèrtebres sota uns apòfisis espinosos

dobles en els quals s'insereixen les costelles. El crani del peix consta de molts

ossets. L'esquelet de les extremitats està compost per les aletes.

La musculatura ocupa la major part del cos del peix. La dels costats del tronc serveix

per a la locomoció. S'estén des del clatell fins l'arrel de l'aleta cabal i forma dos

feixos iguals situats a ambdós costats de la columna vertebral. Els músculs es

componen de nombrosos segments successius units entre si sense sutura, com en

paquets. De la musculatura del tronc s'ha desenvolupat també la de les aletes; es

compon de dos músculs principals que produeixen l'extensió i contracció de les

mateixes.

7. Com respiren?

Per respirar usen una part especial del seu cos, les brànquies. Les brànquies es

troben en el cap dels peixos just després dels ulls i estan protegides per un obertura

que es diu opercle. Els peixos necessiten oxigen per sobreviure i agafen oxigen de

l’aigua. Tenen unes estructures anomenades agalles que són obertures al costat del

seu cap per on entra l'aigua, llavors aquesta entra contacte amb les brànquies que

són òrgans amb la mateixa funció que els pulmons, solament que en lloc de

necessitar aire per a aconseguir l'oxigen requereixen aigua. Les brànquies en si, són

estructures poroses que requereixen estar humides per a poder intercanviar

l'oxigen dissolt en l'aigua cap al seu cos i aprofitar-lo.


8. Per què floten?

Els peixos floten perquè són més pesats que l’aigua a causa dels seu esquelet intern.

Tenen un òrgan especialitzat que fa que no s’enfonsin, que s’anomena bufeta

natatòria.

La bufeta natatòria és un òrgan que s’infla i es desinfla de gasos que provenen de la

sang i de l’aigua i fa que el peix pugui pujar i baixar de la superfície sense haver de

fer gaires esforços.

9. Com són ara?

Tant els guppys com els platys des que els vam comprar hem vist que hancrescut

una mica més. Respecte a les cries de guppys des del seu naixement hem pogut

veure molt clarament el seu creixement, no tenen encara color i es veu com és el

seu organisme, ja que són semitransparents.

INTERACCIÓ ENTORN:

- Natural

1. Què necessita per viure?

El que necessita per viure és una peixera on hi hagi aigua amb les circumstàncies

adequades i plantes aquàtiques perquè els hi proporcioni més oxigen.

2. Com és el lloc on viu?

El lloc on viuen és una peixera, on tenen suficient espai perquè puguin nedar. La

peixera té una capacitat de vint litres. La vegetació és un altre tema important; per

això hi ha dues plantes aqu{tiques, que s’anomenen elodea i al fons de la peixera hi

ha pedretes i algunes pedres més grans acompanyades amb petxines. També hi ha

un termoescalfador perquè l’aigua estigui a la temperatura idònia per als peixos i un

aparell que proporciona oxigen.


Els guppys i els platys són peixos d'aigua calenta per això els tenim a temperatures

entre els 22°C i 28°C (òptima: 25°). El manteniment d'aquests peixos requereix aigua

d'un pH lleugerament alcalí, però no hauria de ser inferior a 6,5 ni superior a 8; es

recomana que la duresa de l'aigua estigui entre 10º i 20ºdGH, encara que poden

suportar dureses de fins a 30ºdGH i fins i tot viure en aigües lleugerament salades.

- Social

1. Com els cuidem?

Els hi donem menjar dues vegades al dia : sobre les vuit del matí i sobre les dues de

la tarda. En aquests moments també ens fixem en com est{ l’aigua i, en el cas de les

cries quan estaven a l’altra peixera, els hi an{vem canviant de mica en mica l’aigua,

ja que no tenien filtre. Sempre controlem la temperatura que tenen. Quan vam

decidir canviar les cries a la peixera gran vam fer un període d’adaptació perquè

s’adaptessin a la nova aigua. Ara es troben a la peixera amb tots però estan a la

paridora perquè encara són petits i no volem que la resta dels peixos se’ls mengin.

2. Condicions de cria

Només ens ha criat els guppys. Els guppys afortunadament crien en gairebé

qualsevol condició. Tanmateix no hem d'oblidar que prefereixen un aigua de duresa

mitja amb un pH entre 7 i 8. La temperatura ideal és de 25°C . És particularment

important que l'aigua estigui neta. S’ha de canviar un 20% d'aigua mensualment. Un

aigua amb molts nitrats, especialment si és groguenca, ocasiona un creixement lent

dels alevins, menor grandària dels adults, una perduda de coloració i susceptibilitat

a les malalties. Per a una bona coloració és molt important subministrar menjar que

tingui abundància de colorants naturals.

DIVERSITAT:

- Mateixa espècie


1. N’hi ha més?

A la peixera tenim un mascle guppy i tres femelles i de platys també tenim un

mascle i tres femelles.

2. Tots són iguals?

No tots són iguals, cadascú té una mida diferents encara que es veuen casi igual i

tenen un color diferent.

3. De què es diferencien el mascle i la femella?

La femella és més gran que el mascle, i el mascle té la aleta transformada en un

òrgan per la fecundació, s’anomena “gonopodio”, la podem veure a la part inferior

del peix i en canvi la femella no ho té. Una altra diferencia és que els colors del

mascle són més vius.

4. Tots es comporten igual?

No tots es comporten igual. El mascle segueix molt a les femelles i es fa molt pesat

fins arribar el moment que les estressa i en canvi elles van fent, però no hi ha cap

peix que es comporti igual.

5. Com es reprodueixen?

Aquest peixos són ovovivípars, les femelles desenvolupen els ous en el seu interior

fins que aquests estan madurs i, quan pareixen, els fills surten del ventre de les

seves mares completament desenvolupats, caient primer al fons per a

immediatament després nedar. Durant l'acte sexual, el mascle se situa prop de la

femella en forma de "S" i utilitza el gonopodio per a disparar paquets d'esperma a la

femella. És important ressenyar que, encara que les femelles quedin fecundades i

donin a llum els peixets, poden conservar part de l'esperma dels mascles per a

autofecundar-se durant una temporada. Durant la gestació, la femella engreixa

visiblement i mostra una taca negra en la seva part posterior. Com més gran i més

fosca és aquesta taca, més pròxim està el moment del part; de vegades fins i tot es


poden distingir petits punts negres en aquesta taca, que són els ulls dels peixets.

Arribat el moment, és possible que la femella no tregui tots els fills d'una sola

vegada, sinó que aquests vagin naixent a poc a poc, durant diversos dies. El nombre

de criatures depèn tant de l'alimentació de la mare, com de la seva grandària i altres

factors, no és rar obtenir uns 15 o fins i tot molts més. Després el naixement dels

petits peixos, convé separar-los en un aquari a part per a evitar que siguin devorats

per la seva pròpia mare o altres peixos. La gestació dura de quatre a sis setmanes.

6. Com es diferencies els platys amb els guppys?

El que diferencia un guppy d’un altre són dues coses: la seva cua i el seu color. Els

colors poden ser taronja, groc, negre, transparent (color salvatge), vermell, etc. Els

guppys mascles es destaquen enfront d'altres peixos d'aquari de major grandària

pels seus bells colors. Les femelles són generalment de color oliva i solament solen

mostrar color en la seva aleta dorsal i cua.

En canvi els platys tenen el cos diferent que els guppys, tenen un perfil del ventre

més convex que el dors i els guppys són més allargats.


PROPOSTA DIDÀCTICA

Justificació

Objectius didàctics

Conèixer el peix i les seves característiques (aspecte, entorn,...)

Prendre consciència del propi cos a partir de l’observació directa del peix.

Adonar-se que a la nostra peixera hi conviu més d’una espècie.

De què poden adonar-se els nens?

A partir de l’observació directa volem que els nens es formulin preguntes sobre

l’aspecte, el comportament i el medi dels peixos. Amb aquesta observació els nens

poden adonar-se que els peixos:

viuen a l’aigua

floten

es mouen molt ràpid

tenen aletes

mengen alguna cosa diferent d’ells

Amb la nostra intervenció volem que els nens es fixin i pensin en:

la reproducció

o el gran número de fills que poden tenir

o com neixen

comparació amb com ho fan unes altres espècies de peixos

paridores (el perquè del seu ús)

Anatomia

o Com és el seu esquelet


o Semblances i diferències amb l’home

Seqüència didàctica

La proposta didàctica que hem pensat va dirigida als nens de 5 anys.

Per introduir aquesta unitat did{ctica aniríem a l’aqu{rium i ens fixaríem en que hi

ha molts tipus de peixos diferents:

Durant la visita aniríem dient als infants observessin molt atentament la gran

quantitat de peixos que hi ha, en com són...

1a sessió: La farem després de la visita a l’Aqu{rium. Demanarem als nens que

dibuixin un peix, el que més els hi hagi agradat de la visita a l’Aqu{rium; d’aquesta

manera sorgiran diferents propostes que ens podran fer parlar sobre la gran

quantitat d’espècies que existeixen i recordar la visita a l’Aqu{rium del dia anterior.

A partir dels dibuixos sorgirà una conversa sobre la diversitat de peixos. Per tant a

partir del dibuix ens podrem plantejar diferents preguntes:

- De quins colors són?

- De quina mida són?

- Tenen extremitats? Quines? Cóm son? Són totes iguals?

- Com es desplacen?

- On viuen?

- Com respiren?

2a sessió: Farem veure als nens la importància de preparar la peixera. En aquest

moment ja pot començar el debat sobre quins elements necessitarem per crear un

ambient idoni per aquests animals. Haurem de preguntar als nens què

necessitarem, què posarem, com haurà de ser,... i preguntar els perquès de totes les

idees que tinguin. Per què creuen que necessitem totes aquestes coses? També els

hi preguntarem que haurem de fer per mantenir-los, que menjaran, s’hi s’haur{ de

canviar l’aigua, com s’haur{ de fer,... Un cop decidit tots aquests aspectes,


muntarem la peixera entre tots. Podem demanar als nens que portin coses per

muntar-la.

3a sessió: Muntarem la peixera seguin les pautes que vam decidir en la sessió

anterior.

4a sessió: Introducció dels peixos a l’aigua. Un cop tinguem l’aquari/peixera

preparada introduirem els peixos a l’aigua. Quan ho fem els hi anirem comentant

que com que els peixos són tan delicats no ho podem fer de cop, sinó que els hem

d’anar adaptant poc a poc. Hem de remarcar molt el fet que són molt delicats. Un

cop introduït el peix l’observarem. D’entrada aquesta observació ser{ lliure, és a dir,

els nens miraran i nosaltres no direm res. Un cop els deixem una estona observant

sols, els hi preguntarem les coses en les quals s’han fixat i els perquès d’aquestes

observacions i els farem contemplar aquelles coses en què no s’havien fixat.

Segurament els alumnes, a partir de l’observació lliure, es fixaran en els aspectes

més bàsics: els colors, la forma, les aletes, la cua, com es mouen... i serem nosaltres,

les mestres, les que els haurem de guiar cap a aspectes menys perceptibles a

primera vista: la reproducció (aquest punt l’hem de tractar després d’haver-los

explicat que les mames peix, també porten els peixets a la panxa; ja que sinó no

podran imaginar la resposta), la respiració, la flotabilitat... A partir de totes

observacions (guiades i no guiades) preguntarem perquè creuen que és així,

provocant que els nens imaginin diverses solucions.

5a sessió: En aquesta sessió seguirem observant els peixos, però intentarem

provocar en els nens una conversa i una observació cap a la comparació del peix

amb ells mateixos. Per fer-ho, preguntarem coses del següent estil: quants ulls

tenen els peixos? I nosaltres?, com es mouen?, es mouen de la mateixa manera que

nosaltres?,...

6a sessió: Un altre dia portarem un peix de la peixateria, de mida gran per tal de

poder observar-lo millor. El primer que farem, i abans de dir als nens que hem

comprat un peix a la peixateria, serà demanar als nens que realitzin un dibuix de

com imaginen ells l’interior del peix, per tal de poder saber les seves idees sobre


això. Un cop fets tots els dibuixos, obrirem el peix que hem portat i mirarem el seu

interior. Amb aquests dos elements (el dibuix i el peix) generarem una conversa on

els compararan.

7a sessió: Aquesta sessió la faríem si es generés una conversa sobre la flotabilitat

dels peixos: floten, però, per què?, per què no suren?, per què neden a qualsevol

profunditat?...

Si sorgissin totes aquestes qüestions podríem fer la següent activitat que està

formada per dues parts. La primera és experimentar amb diferents objectes i aigua,

per observar quins floten i quins no. A partir d’aquesta experimentació podrem

seguir parlant de la flotabilitat dels peixos: hi ha alguns objectes que floten, però no

de la mateixa manera com ho fan aquests.

Per veure que passa amb els peixos, com ho fan per nedar a l’alçada que volen, ho

farem amb un rotllo de paper de vàter amb un globus al seu interior. Segons la

quantitat d’aire que hi hagi a dins surarà més o menys. Aquest globus estaria fent la

funció de la bufeta natatòria.


CONCLUSIÓ

A partir d’aquesta activitat hem pogut ampliar coneixements sobre aquest ésser

viu: el peix, en concret, els guppys i platys. Per exemple: ara sabem que no tots els

peixos són vivípars, sinó que també n’hi ha que són ovovivípars (com aquests); el

poc sentit maternal que tenen; les condicions de manteniment que necessiten,...

Hem descobert que aquest tipus de peix és adequat per treballar dins l’aula, ja que

ofereix moltes possibilitats, no només pel que fa a l’observació de l’animal en sí i el

seu medi, sinó també focalitzant-ho en la reproducció.

Ens hem adonat de les grans possibilitats que ofereixen per treballar amb els nens

l’entorn proper, ja que trobem que a partir de l’observació directa, els nens

s’interessen i aprenen més significativament. Per mitj{ d’aquesta experiència ens

hem adonat de les qüestions que poden sorgir a l’aula i dels punts més importants a

treballar amb els infants dins del món dels éssers vius.

Aquest treball ens ha donat la possibilitat de situar-nos en un context de preparació

d’una unitat did{ctica: com introduir el tema; avançar-nos a les observacions,

comentaris, reflexions i preguntes dels infants, per poder preparar activitats idònies

als interessos i necessitats dels nens i alhora ampliar els seus coneixements.

Per acabar hem d’admetre que els hi hem agafat un gran afecte a aquests

animalons i que a totes ens agradaria endur-nos-els a casa, però això no es possible

perquè no tenim l’ambient i les condicions idònies per mantenir-los.


BIBLIOGRAFIA

Essers vius

Documents

Transcript of Essers vius