Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les...

63
Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis del Departament d'Educació Supervisió: Margarida Falgàs i Isern, UdG Curs 2008-09

Transcript of Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les...

Page 1: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les

competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis del Departament d'Educació

Supervisió: Margarida Falgàs i Isern, UdG

Curs 2008-09

Page 2: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 2

ÍNDEX

1. RESUM _____________________________________________________________________ 4

2. INTRODUCCIÓ ______________________________________________________________ 6

2.1 Raons per plantejar la recerca._______________________________________________ 6

2.2 Hipòtesis:_________________________________________________________________ 7

2.3 Context general ___________________________________________________________ 8

2.4 Aspectes observats _________________________________________________________ 9

2.5 Limitacions ______________________________________________________________ 10

3. MARC TEÒRIC _____________________________________________________________ 11

3.1 Comunitat de referència, autors que avalen la recerca:__________________________ 11

3.2 Antecedents i resultats previs _______________________________________________ 13

4. MÈTODE / ESTRATÈGIA DE RECERCA: _______________________________________ 16

4.1 Mostra: _________________________________________________________________ 16

4.2 Procediment:_____________________________________________________________ 17

5. RESULTATS PER ÀMBITS: el centre / el rol docent / l'expressió de l'alumnat / les famílies i l'entorn. ______________________________________________________________________ 19

Primera fotografia: El centre: Lideratge i Projecte Educatiu ________________________ 20

Segona fotografia: El rol docent (actituds, temps i espais) __________________________ 23

Tercera fotografia: L'expressió de l'alumnat: _____________________________________ 26

Quarta fotografia: Escola, famílies i entorn ______________________________________ 29

6. CONCLUSIONS I PREGUNTES _______________________________________________ 30

6.1 Conclusions______________________________________________________________ 30

6.2 Preguntes que se'm plantegen: ______________________________________________ 32

7. PROPOSTA D'ACTIVITATS PER A LA REFLEXIÓ O L'ASSESSORAMENT __________ 33

8. VALORACIÓ: _______________________________________________________________ 46

9. GLOSSARI _________________________________________________________________ 47

Page 3: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 3

10. BIBLIOGRAFIA____________________________________________________________ 51

10.1 Llibres _________________________________________________________________ 51

10.2 Revistes ________________________________________________________________ 52

10.3 Pàgines Web i blocs:______________________________________________________ 53

ANNEXOS____________________________________________________________________ 54

TRADUCCIÓ LITERAL DEL REGLAMENT SOBRE EL PROGRAMA E DUCATIU DE LES ESCOLES D'EDUCACIÓ INFANTIL A SUÈCIA ____________________________ 55

Page 4: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 4

1. RESUM Dins el marc d’una escola inclusiva, acollidora, he posat un focus als estils educatius que la fan possible. La complexitat de la societat actual ens presenta nous reptes i demana cada vegada més a l’escola i, conseqüentment, als mestres. No se’ns pot demanar la solució a tots els problemes però com agents educatius tenim un paper, sinó clau, sí important, del qual n’hem de treure el màxim rendiment. Avui i aquí, fer de mestre ens ofereix una oportunitat educativa per a tota la població infantil, ens demana una pedagogia de la inclusió que implica equitat i qualitat. L’educació com a base de la democràcia. Aquest treball vol ser útil per a la reflexió i la millora de la pràctica docent, mostrant models d'intervenció que faciliten el desenvolupament de les competències personals, promouen una bona convivència, i en conseqüència milloren els resultats de l’acció educativa. Amb el meu treball i la generosa col·laboració de les sis escoles catalanes seleccionades per l’estudi, partint de l’observació de l’organització dels centres, de l'observació de la pràctica a les aules (Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària) i de les reflexions compartides, mostro: − Models de lideratge en centres educatius amb projectes de centre compartits.

− Mecanismes de col·laboració i coordinació entre l’equip de mestres, amb serveis externs i

agents socials de l’entorn. − Una gestió del temps escolar que promou el desenvolupament de les competències personals:

l’autoestima, l'autonomia, la iniciativa, l’autoregulació, la socialització.

− Models d'intervenció docent que cedeixen poder al grup per tal de generar automotivació i ganes d’aprendre, col·laboració i solidaritat.

− Pràctiques docents que afavoreixen l’expressió creativa de l'alumnat i la participació responsable.

− Com es planteja la imprescindible col·laboració amb les famílies. En aquest sentit, he tingut la possibilitat de visitar cinc centres educatius de Suècia, he observat i comentat l’enfocament psicològic i pedagògic que duen a terme als centres d’Educació Infantil en els quals es prioritza el joc, la socialització, l’expressió lliure i el contacte amb la natura. El mestre acompanya en aquests processos creant un ambient segur i ric i actua sense dirigir. També he pogut visitar un centre de Primària per tal d'observar la coordinació de les dues etapes. El model de l'escola sueca ens aporta, per contrast, elements de reflexió. Els resultats els presento en quatre àmbits: − El centre: Lideratge i Projecte Educatiu

− El rol docent (actituds, temps i espais)

Page 5: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 5

− L'expressió de l'alumnat. El joc

− Escola, Famílies i Entorn Faig dotze propostes d'activitats per a la reflexió. I ho acompanyo amb els següents annexos: − Traducció del Reglament sobre el Programa Educatiu de les escoles d'educació Infantil

(Förskolor) a Suècia.

− Presentacions (penjades al bloc) amb imatges i idees fonamentals

− Vídeos d'algunes sessions de treball (al bloc)

Page 6: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 6

2. INTRODUCCIÓ

2.1 Raons per plantejar la recerca. La necessitat de: − Reforçar unes pràctiques educatives que donen resultats satisfactoris per a l'educació

integral de l’alumnat. Com a formadora de Competències Personals i Convivència em demanen sovint materials amb propostes d’activitats per treballar l’educació emocional, la competència social, els valors... n'hi ha molts i bons, però no n’hi ha prou amb unes activitats fetes a l’hora de tutoria; l’organització del centre, de l’aula i el rol del mestre són determinants i observo que costa adoptar models educatius diferents als que hem viscut personalment. Pretenc mostrar plantejaments de centres inclusius i estratègies d'intervenció participatives, amb grups heterogenis, significatius per a l’alumnat, que situen l'infant i les seves necessitats al centre del procés d’ensenyament-aprenentatge amb activitats creatives.

− Trobar criteris d’intervenció col·laborativa, afavoridors d’una escola més inclusiva, tot mostrant models d'escoles acollidores pel que fa al professorat, a les famílies, a l'alumnat...

− Ajudar a tenir un concepte, més aproximat, de les necessitats de desenvolupament de l’infant i així poder trobar el ritme i les estratègies d’intervenció més ajustades a les necessitats del creixement personal i als requeriments socials i culturals. En aquest punt les escoles d'Educació infantil de Suècia ens mostren un model diferent i interessants per a la reflexió.

− Donar arguments per evitar l'excessiva escolarització de l'etapa d'Educació Infantil . Sovint es cedeix a la pressió ambiental o de les etapes educatives següents i, massa vegades, ens trobem que ningú està fent el que toca en el moment present sinó preparant pel que tocarà el curs vinent. Generant, sovint, tensió, frustració i desmotivació als docents, a l'alumnat i a les famílies.

− Treballar a favor de la salut laboral dels docents. Mostrant organitzacions clares, amb objectius compartits i que treballen en equip, i com aquests factors donen confiança i seguretat a l'hora d'actuar, i per tant benestar i eficàcia.

Page 7: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 7

2.2 Hipòtesis: − En relació als docents i altres professionals:

− Un projecte de centre consensuat i treballar en equip aporta autoaprenentatge, redueix l’estrès i fa més eficaç la tasca docent.

− Les actituds del o la mestra són un model per l’alumnat, la mestra com a model davant dels infants.

− La coordinació i col·laboració amb serveis externs aporta informacions, i altres punts de vista, útils per millorar les respostes educatives.

− En relació a l’alumnat:

− L’expressió creativa (verbal, plàstica, corporal...) millora o ajuda a desenvolupar la capacitat

comunicativa-lingüística (a nivell holístic: tots els llenguatges), social i personal, l’autoestima i la convivència.

− El treball cooperatiu, amb grups heterogenis, és més inclusiu, més ric i eficaç. Com més participació, més motivació, més responsabilitat i per tant més èxit.

− En relació a les famílies i l’entorn:

− Una relació fluida amb les famílies facilita el coneixement mutu i millora el rendiment

escolar de l’alumnat.

− La col·laboració de les famílies a l’escola ens aporta recursos personals i elements d’aprenentatge.

− La vinculació del centre amb l’entorn permet donar respostes més adequades a les necessitats de l’alumnat i de les seves famílies.

Page 8: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 8

2.3 Context general La recerca l'he portat a terme a:

− Comarques gironines, Catalunya. Sis escoles públiques d'Educació Infantil i Primària, ubicades en poblacions amb característiques diverses: Figueres, 42.809 habitants; Palafrugell, 22.109; Cassà de la Selva, 9.256; Camprodon, 2578; Bordils, 1703; Ullastret, 227 habitants. Escoles de dues línies, d'una o formant part d'una ZER. Per tal de facilitar la generalització de les propostes.

− Malmö, Suècia. Cinc escoles d'Educació Infantil (Förskolor) i una d'Educació Primària. Malmö és la tercera ciutat del país en nombre d'habitants, 300.000, amb una creixent activitat econòmica i amb un alt índex de població d'origen immigrant (40%) de molt diverses procedències.

Suècia és un país amb una socialdemocràcia de llarga tradició, han viscut un període de més de dos-cents anys sense guerres.

El Reglament de les Förskolor (annex amb la traducció) és de l'any 1998, dóna a les escoles infantils un caire més educatiu, anteriorment eren espais que, bàsicament, es plantejaven la cura dels infants. Cada municipi gestiona els centres educatius de la seva zona, les famílies paguen (l'educació no obligatòria d'un a sis anys) una quantitat en funció de la seva renda i el municipi aporta als centres una quantitat de diners en funció del nombre d'alumnes, amb aquests diners es paga el material, les sortides, el dinar, les substitucions... garantint que totes les nenes i nens tindran el mateix per l'activitat a la Förskola.

Cada municipi fa plans o accions en funció de la sensibilitat política i de les necessitats de la seva població, en aquests moments s'està portant a terme un pla per a la prevenció de l'assetjament escolar amb una proposta d'educació emocional i de tractament dels conflictes a l'escola. Malmö és un municipi considerat acollidor, per exemple, ofereix classes de suec i de llengua materna als nouvinguts, dins l'horari escolar i té un sistema d'atenció i ajuts per a les famílies amb menys recursos.

Page 9: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 9

2.4 Aspectes observats He fet una selecció d'aspectes que relaciono amb el bon desenvolupament de les Competències Personals i la Convivència:

− L'organització escolar, el lideratge i el projecte educatiu.

− Els canals de comunicació i de participació entre els diferents col·lectius de la comunitat educativa.

− Accions concretes respecte l'acollida del professorat, de les famílies i de l'alumnat.

− El clima de centre i d'aula, a l'etapa d'Educació infantil i al Cicle Inicial de Primària: tipus de relacions en moments formals i informals, actituds i expressions dels infants, ordre i ambientació general...

− Estratègies per a l'expressió lliure i creativa de l'alumnat: oral, plàstica, corporal, musical, teatre, mitjans audiovisuals...

− La gestió del temps i dels espais.

− La relació amb l'entorn natural i social proper.

Page 10: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 10

2.5 Limitacions En les observacions de les realitats educatives o socials és difícil observar sense interferir, el sol fet de ser present en una aula genera canvis en algunes actituds i són inevitables les interaccions entre l'observadora i els observats.

També és molt difícil ser totalment objectiva quan analitzes una realitat complexa com són les relacions personals, els ambients... , les idees o creences de l'observadora sempre són allà. Tot i així hi ha indicadors que ajuden a donar una visió més ajustada: l'expressió relaxada de les cares, els tons de veu, les pràctiques i actituds de col·laboració, la naturalitat i tranquil·litat en obrir les portes a l'observadora...

Visitar i analitzar la realitat de dotze escoles, en dos països diferents, en un curs, són moltes escoles, i molt diversos moments, però la meva intenció no ha estat aprofundir en un centre o en una bona pràctica sinó mostrar els aspectes significatius que tenen en comú diverses realitats escolars que són sanes i eficaces.

El bagatge que em dóna l'experiència, he procurat que compensés la meva poca formació com a investigadora, he fet un esforç d'estudi durant els primers mesos de la llicència però, tot i així, ha resultat una dificultat afegida a l'hora de redactar la memòria. Això no treu que aquest any d'aproximació al món de la recerca hagi estat una vivència molt enriquidora, en aquest sentit va ser útil el curs: Bases metodològiques per a la recerca educativa, que ens va oferir el Departament d'Educació i la bibliografia que ens varen donar.

Page 11: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 11

3. MARC TEÒRIC

3.1 Comunitat de referència, autors que avalen la r ecerca: − Piaget i el constructivisme: El pensament infantil no és un sac buit que cal omplir de

coneixements concrets. A cada etapa del desenvolupament, el pensament, en el sentit de lògica de raonament, el nen té una estructura específica que li serveix per a comprendre, interpretar i interactuar intel·ligentment amb l’entorn personal, material, biològic i ideològic. Cada estructura és autosuficient en un període determinat... però requereix una re-estructuració per tal d’ampliar la seva comprensió de la realitat. Distingeix un estadi sensori-motriu, previ al llenguatge, un estadi d’intel·ligència operatòria concreta (entre els dos anys i els onze, dotze) i un estadi de les operacions formals, a partir dels onze dotze anys.

− La formulació d’estadis de creixement, com a etapes que se succeeixen a través de canvis radicals (reestructuracions del sistema global), i que marquen uns períodes vitals concrets, especialment a la infància, havia estat usada anteriorment per Freud (1905), en relació al desenvolupament emocional i afectiu; per Wallon (des de 1925) en relació al desenvolupament de la personalitat: estadi sensori motor i projectiu (fins als tres anys); l’estadi del personalisme (de tres a sis anys), l’estadi categorial (de sis a onze anys) i l’estadi de la personalitat polivalent (pubertat i adolescència).

− Vigotsky i la visió socio-constructivista: Pel que fa a l’ensenyament / aprenentatge l’infant té un paper central, el docent és facilitador d’aprenentatges, que coneix i activa en l'alumne la zona de desenvolupament proper, creant l'espai adequat, les condicions perquè l'infant avanci des del seu coneixement inicial i amb les seves capacitats. Les activitats d’expressió són el resultat final del procés d’interiorització del coneixement. S’entén l’educació com a pràctica per assegurar que els individus s’apropiïn de la cultura en la qual estan immersos. Aprenem a pensar en contacte amb els altres, interactuant. Construïm junts el saber, en la interacció social entre mestre i alumne al mateix temps que entre els alumnes, cooperant i debatent.

− Watzlawick i la teoria de la comunicació humana: Ens parla de tres nivells de comunicació simultanis: transmetre la informació (sintàctica), transmetre significats (semàntica) i els efectes de la comunicació en la conducta (pragmàtica) Tots tres interdependents i pel que fa a les relacions interpersonals ens interessa especialment la tercera.

− Osborne i la teoria sistèmica i l’ecosistèmica: No vivim aïllats, l’alumne, el mestre, l’escola i el seu entorn poden ser analitzats com a sistemes oberts, parts interdependents, cada component afecta i és afectat pels altres.

− Marianne Franke, porta les teories sistèmiques a la Pedagogia, ens convida a veure els alumnes amb les seves famílies ja que la família és el nostre primer sistema. I l'escola és el primer sistema social, on el diàleg i la cooperació ens posa a tots en contacte per tal de negociar els significats. En aquesta línia a la universitat Autònoma de Barcelona hi ha el Grup de Pedagogia Sistèmica amb en Carles Parellada i la Mercè Traveset.

− Tesis del Pedagòg Loris Malaguzzi i els plantejaments educatius de les escoles de Reggio Emilia (Italia) que proposen el joc com activitat fonamental d'aprenentatge, la documentació del treball de l'infant, el treball conjunt amb les famílies i la comunitat.

− Esther Boix i Ricard Creus a L'art a l'escola ens exposen planerament i amb propostes pràctiques el perquè de l'expressió creativa: plàstica, musical. “El nostre propòsit... no va ser només de configurar en els alumnes un determinat gust o sensibilitat, sinó, principalment, de cultivar en ells les facultats que els capaciten per comunicar... Per enriquir el seu ésser

Page 12: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 12

individual cal primer de tot que s'exerciti a observar. Per penetrar en el món interior s'ha de començar per l'aprenentatge del món exterior” Així l'ésser social s'expandirà a mesura que es dominin els diferents llenguatges expressius.

− A. Lapierre i B. Acouturier , van teoritzar la importància de les relacions entre el sistema cognitiu, les emocions i el moviment corporal, en la fórmula d'una educació vivenciada que no es limiti als aspectes cognitius, i que incorpori l'emoció, el cos i el moviment com aspectes claus en el desenvolupament global dels infants. Tenen una visió global de la persona, ens proposen el treball psicomotriu per integrar les interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensomotrius per expressar-se en un context psicosocial. Entenen que l'educació ha de ser viscuda, des d'allò concret anar cap a l'abstracte. Tenint en compte la triple dimensió del fer: reconèixer a un mateix, interactuar i comunicar-se. Destaquen el paper del joc per fer viure el plaer del moviment i crear sintonia entre les sensacions corporals i els estats tònico-emocionals, desenvolupant, al mateix temps, pensament i creativitat.

− Des de la filosofia de l’educació: Jose Antonio Marina ens fa propostes integrades amb l’entorn i millora la dita africana: Per educar un infant cal tota la tribu. Per educar bé un nen o una nena cal una bona tribu.

− Pep Subirós ens proposa reflexionar sobre el nostre estil de vida i ens parla de la importància de la vida afectiva i emocional per tenir una bona relació amb el món.

− Moviment Slow, de les ciutats tranquil·les, i d'altres iniciatives que ens conviden a ajustar el ritme de vida actual a les necessitats reals de les persones, en són un exponent les tesis que defensa el periodista Carl Honoré als seus llibres Elogio de la lentitud i Bajo presión, ens parla de desaccelerar el ritme, rebaixar la tensió i l'angoixa, prescindir de la competitivitat i crear espais existencials i relacionals en els quals sigui possible la vida intel·ligent, emotiva i pròpia. També en aquest sentit són interessants les argumentacions del filòsof Josep M. Esquirol, El respirar dels dies.

− Zygmunt Bauman amb els seus estudis de la societat actual explica el nostre temps, temps de canvi global i accelerat, la societat líquida. Ens dibuixa un escenari en què els joves, fruit de l'adveniment d'un nou model de societat, els toca viure l'ara i aquí.

La llista de disciplines i autors que inspiren el meu treball és llarga, m’agradaria acabar citant la visió del director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució, Eudald Carbonell. Amb una perspectiva de milers d’anys, ens parla de sistemes oberts i flexibles d’adaptació per fer possible el progrés; la cooperació com a sistema de supervivència, la socialització de la ciència per avançar com espècie i, la potent idea, que no hi ha progrés sinó progressa tot el grup. Aquestes teories, aplicades a l’acció educativa, a les relacions amb les famílies i amb l’entorn, ens orienten en la nostra tasca per tal de promoure una pedagogia inclusiva que busca el creixement i l’èxit de tots.

Page 13: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 13

3.2 Antecedents i resultats previs − Les Orientacions del Departament respecte a l’Educació Infantil i el currículum de Primària,

que es basen en les teories de la psicologia evolutiva de Piaget, del constructivisme de Vigotsky, entre d’altres, ens fan pensar que el foment d’una participació activa i de les activitats d’expressió lliure poden facilitar l’aprenentatge significatiu i per tant la millora de resultats tant a curt com a llarg termini. A curt termini millorant la motivació i el clima de treball, menys competitiu i més col·laboratiu. A llarg termini augmentant l’èxit escolar de l’alumnat i creant comunitat. També la cada vegada més gran autonomia dels centres.

− La nostra Història, a la Catalunya del 1900, Francesc Ferrer Guàrdia serà dels primers pedagogs pròpiament contemporanis, que introdueix una nova visió de l’escola i de la infància. És el primer, a Espanya, i dels primers al món, a afirmar que ensenyar és ensenyar a aprendre a pensar pel teu compte, a tenir opinió pròpia, a ser crític... perquè pensa que el nen i la nena no són aprenents d’adult, sinó que tenen una entitat específica, una forma de raonar i aprendre... a través de l’aportació d’informació, del plantejament de preguntes, de la cerca de respostes i de discutir-ne la seva versemblança. És el retrobament amb el “diàleg socràtic”: s’aprèn a pensar fent preguntes i cercant les respostes -gairebé sempre n’hi ha més d’una- per tu mateix. I a l’escola, l'infant ho fa amb els seus iguals, les i els companys de la classe. La veritat que serà útil no és allò que el mestre diu, sinó el que tu vas descobrint. Al costat de Ferrer Guàrdia hi ha gent il·lustre: John Dewey, partir de les experiències del nen per a plantejar problemes reals, per a resoldre’ls analitzant les dades, formulant hipòtesis i contrastar-les en la realitat. I a l'escola es pot fer el mateix en el grup. Després de l’Escola Moderna (1901) que va tenir una repercussió formidable a Europa, Amèrica Llatina, també a EEUU, a Filipines, etc. van venir Decroly (1907: L’Ermitage), Maria Montessori (1907, Casa dei Bambini), Makarenko ( 1920, Colònia de treball Gorki) i Freinet (1924, Escola Popular Moderna). Totes elles sustenten les bases de la renovació pedagògica del segle XX. I totes van lligades a l’interès per l'infant, com a entitat substantiva, a la seva salut i al seu desenvolupament, a una educació basada en l’aprenentatge actiu, físicament (fent coses) i intel·lectualment (pensant: establint hipòtesis, assajant, fent teories, contrastant amb la realitat...)... i al desenvolupament emocional. Aprenem compartint, debatent, escoltant l'altre, respectant les diferències, establint relacions, fent amics i amigues, estimant-nos i barallant-nos, que també és una forma de tenir en compte i valorar l'altre. El desenvolupament físic, cognitiu i emocional són el mateix: creixement i aprenentatge són indissociables en una educació moderna, és a dir, sana.

− Les experiències reeixides que tenim en el nostre Sistema Educatiu i que és important recolzar-les i fer-ne difusió. N’hi ha a l’Educació Infantil, a Primària i a Secundària, en aquest sentit els centres que he seleccionat pel meu estudi en són una petita mostra: escoles vinculades a l’entorn, amb projectes de centre compromesos, realistes, clars i compartits, amb professionals motivats i treballadors.

− La meva carrera professional, també, forma part d’aquest treball previ, en destacaria:

− Més de dues dècades treballant a l’Escola El Dofí de Premià de Mar, primer escola del CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles Per l’Escola Pública Catalana) al servei d’una escola:

Page 14: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 14

plural, oberta a l’entorn, per l’educació integral, en base a la pedagogia activa; després ja va formar part de la Xarxa d’Escoles Públiques.

− Cinc anys de cap d’estudis al CEIP M. de D. de la Mercè de Sant Antoni de Calonge, en

el qual engeguem un “Projecte d’Atenció a la Diversitat i d’Educació Intercultural” amb l’assessorament d’en Francesc Carbonell i, entre altres, revisem el PCC d’Expressió Visual i Plàstica amb l’ajuda de l’Adrià Creus.

− Realitzo el curs de formació de formadores del Programa de Competència Social

“Decideix” i durant els anys següents he anat impartint cursos a diferents centres. − Els cursos 1999-2000 i 2000-2001 realitzo el Màster “Exclusió Social i Diversitat

Cultural: Intervenció socioeducativa” a l’UdG, el treball de pràcticum va ser: “Un camí cap a l’escola acollidora”.

− Els últims anys he estat assessora, primer en el Programa d’Educació Compensatòria, i

actualment com a membre de l’Equip de Llengua i Cohesió Social de Girona, més concretament als Serveis Educatius del Baix Empordà, on participo a les comissions de treball: Famíli-Escola-Entorn i TAC (Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement) i formo part del Pla Educatiu d’Entorn de Palafrugell. El Departament ens ha anat formant d’una manera permanent i he impartit diferents cursos.

− Les escoles de Suècia també són un bon antecedent, un bon exemple, i poder fer difusió del seu

model ens pot aportar elements per impulsar les nostres iniciatives respecte al foment de la socialització, el joc lliure, l’estudi de la llengua materna, el rol no directiu del mestre, l'atenció personalitzada a l'alumnat, l’estreta relació amb les famílies, les classes eminentment pràctiques, etc. No totes les mesures requereixen més recursos, sinó idees i objectius clars. El model educatiu suec no és selectiu, es persegueix que el màxim de persones accedeixin al màxim de formació, facilitant, en qualsevol moment de la vida, la reincorporació al sistema educatiu. Durant l’ensenyament obligatori aquest objectiu es perseguix protegint, i no excloent, aquells que tenen més dificultats, i per tant, més necessitats.

− Hi ha molts estudis que reforcen les propostes d'aquest treball, en citaré dos:

− Exposat al Quart Simposi: Llengua, educació i Immigració, Girona novembre 2002, la ponència era: Marginalització i agrupaments d’alumnes per nivells. Anàlisi a partir de l’experiència francesa, Agnes Van Zanten, Observatoire Sociologique du Changement. CNRS. Fondation Nationale des Sciences Politiques. França. Es demostrava amb diverses enquestes quantitatives i qualitatives que existeixen múltiples efectes negatius en les classes que agrupen alumnes de baix nivell escolar i que presenten problemes de disciplina. En l’organització per grups heterogenis els alumnes amb nivells més baixos avancen més que en grups homogenis i els alumnes amb nivells més alts continuen avançant. També relacionava els agrupaments per nivells a un major grau de violència; professors i alumnes se senten a la deriva i es reforcen actituds segregadores. Què s’ha d’afavorir? ens preguntava la ponent, el bé privat de classes ja privilegiades o el bé públic? Per avançar com a societat ens interessa el progrés del major nombre de persones, de totes. És més, si no avancem tots no hi ha progrés real.

− Presentat a Debats d'Educació, una iniciativa de la fundació Jaume Bofill i la Universitat

Oberta de Catalunya. David Hopkins, professor emèrit de l'Institut d'Educació de

Page 15: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 15

Londres a la seva conferència “El lideratge en les organitzacions educatives innovadores” ens va informar dels resultats de la recerca que li va encarregar el Departament d'Educació britànic: Analytic Review of school leadership in England. Algunes de les conclusions: Després de les hores de classe, el lideratge és el que determina més l'aprenentatge. En els sistemes reeixits, els directors han sabut connectar l'escola amb l'entorn local i nacional. Les pràctiques de lideratge s'han d'aplicar segons les particularitats de l'escola i el seu tipus d'estudiants. Hi ha un conjunt de trets personals que expliquen l'efectivitat del lideratge, són gent amb mentalitat oberta, optimistes conscients del que fan. Quan l'escola avança o supera un problema, els líders han de saber canviar les estratègies per adaptar-se al nou moment.

La societat d’avui ens demana persones autònomes, responsables i amb sentit crític, amb iniciativa, creatives i assertives, capaces de treballar en equip i amb una actitud oberta i inclusiva, capaces d’adaptar-se als canvis i disposades a aprendre al llarg de la vida. Totes aquestes qualitats també es fan imprescindibles en els docents del segle XXI per esdevenir bons referents pels nostres alumnes i per col·laborar en la formació dels ciutadans d’una societat millor. − Lligam entre el meu projecte i d’altres desenvolupats amb anteriors llicències d’estudis:

− Educació socioemocional a Primària. Anna Carpena. És una proposta que conec perquè l’he utilitzat sovint per assessorar als centres. És un treball molt interessant pel que fa a les competències personals del professorat i de l’alumnat, amb el meu treball voldria fer un pas més i destacar el paper que hi juga el Projecte Educatiu del Centre, el lideratge, l'organització del professorat i de l'aula, els tipus d'agrupaments, els espais i el temps.

− L'educació emocional com a eina de millora personal del professorat. M. Rosa Solé. Una proposta molt interessant pel creixement personal dels docents.

− La relació família-escola al nostre entorn. Josep M. Soler. L'autor era fins el curs

passat el coordinador dels Serveis Educacitus de Baix Empordà (SEBE) i company de treball, tots dos hem estat membres de la comissió família-escola-entorn dels SEBE i en cursos anteriors hem coordinat el Seminari: Relació famía-escola. Conec el seu treball i vull aprofundir-hi.

− “Escolta'm” La resiliència i la vinculació afectiva en l'acció tutorial. Carme

Saumell. Una proposta basada en la teoria de la comunicació humana que proposa la millora de la vinculació afectiva tutor/a alumne/a i dels resultats.

Page 16: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 16

4. MÈTODE / ESTRATÈGIA DE RECERCA: Metodologia qualitativa / interpretativa. Descriure per comprendre la complexitat i poder-la transferir.

4.1 Mostra: − Centres catalans: sis Centres Públics d'Educació Infantil i Primària amb projectes educatius

innovadors i inclusius que prioritzen la participació, l'acollida i l'expressió creativa, i amb un lideratge clar. Centres amb característiques diverses però tots vinculats a l’entorn:

− CEIP Aldric (Cassà de la Selva) de nova creació

− CEIP Bordils (Bordils) d’una línia, únic centre del seu municipi

− CEIP Carrilet (Palafrugell) de dues línies en una població mitjana

− CEIP Comunitat d’Aprenentatge Amistat (Figueres)

− CEIP Dr. Robert (Camprodon) d’una línia, únic centre en un municipi de muntanya

− CEIP L’Estany (Ullastret) forma part de la ZER Empordanet Gavarres

− Centres suecs: cinc Centres Públics d'Educació Infantil i un Centre Públic de Primària de la zona de Malmö (Suècia). Malmö és la tercera ciutat del país, els últims cinc anys ha experimentat un creixement important de població i de la seva activitat econòmica, degut a la construcció del pont, ara fa deu anys, que la comunica amb Dinamarca i amb un 40% de població d'origen immigrant, de molt diverses procedències:

− Diamantens förskola (Escola d'Ed. Infantil a Oxie, Malmö)

− Svängedammens förskola (Escola d'Ed. Infantil a Oxie, Malmö)

− Oxiegardens förskola (Escola d'Ed. Infantil a Oxie, Malmö)

− Sokerbruks förskola (Escola d'Ed. Infantil a Oxie, Malmö)

− Usie Ute förskola (Escola a l'aire lliure, Ed. Infantil a Oxie, Malmö)

− Montbijouskolan (Escola de Primària a Malmö)

Page 17: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 17

4.2 Procediment:

Tècniques de recollida de dades:

− Guió d'observació, observació, notes i registre gràfic (filmació i fotografies) de les observacions.

− Diari de visites.

− Lectura de documents significatius del centre (Pla Anual i Memòries, Projecte educatiu, Plans d'innovació...) consulta de les seves pàgines web i altres publicacions.

− Entrevistes i diferents trobades.

He anat recollint tota la informació en un diari de visites que, juntament amb el material gràfic i audiovisual i la lectura dels documents de centre i de les seves pàgines web, em donen una imatge força amplia de la vida, filosofia i organització dels centres.

Tot aquest material em permet retenir d'una manera detallada la informació recollida a les observacions, contrastar-la entre les diverses escoles, a partir de les diferències però, sobretot, dels punts en comú i treure'n conclusions pels següents àmbits:

− El centre: Lideratge i Projecte Educatiu.

− El rol docent: Actituds, valors i creences. Organització dels temps i dels espais. Models d'intervenció.

− L'expressió de l'alumnat.

− Les famílies i l'entorn: interaccions i participació.

Visites a les escoles de Catalunya:

− Primera visita a les escoles, trobada amb membres de l'equip directiu, exposo el meu projecte, faig la proposta d'intervenció i demano permís per entrar a les aules de parvulari i cicle inicial i per fer gravació de vídeo i fotografies. A totes les escoles em reben molt cordialment i em faciliten tota la informació que demano, he tingut accés a les aules i m'han permès consultar documents significatius per a la recerca.

− Següents visites, entre tres i set, per fer una observació participativa d'algunes sessions de treball:

− Observant a parvulari i cicle inicial: rutines i racons, grups interactius, psicomotricitat, llengua oral, hort, plàstica, tallers, teatre...

− Participant en algunes activitats de tota l'escola: una sortida per a famílies i mestres organitzada per l'AMPA, la presentació d'un llibre de l'escola “Un tomb pel... Marroc”, una sessió de formació per a famílies i mestres sobre Comunitats d'Aprenentatge, visitant l'exposició d'un Projecte d'escola “El Carrilet”

− Copsant el dia a dia, començant per una trobada casual abans d'entrar a l'escola al bar proper, passant per la sala de mestres, veient la vida, la relació informal entre mestres i entre mestres i alumnes, per ex. Quan alumnes de sisè porten allò cuinat perquè ho tastin les mestres, dinant amb l'equip de mestres...

− Reunim-me, amb quatre escoles, amb l'equip de parvulari o amb tot el claustre per compartir i comentar l'experiència de les escoles sueques, aquest punt va suscitat la pregunta de com

Page 18: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 18

s'adaptaven a primària i a la segona visita a Suècia vaig poder visitar un centre de primària i buscar-hi la resposta observant-ho en directe.

− Última visita, entrevista amb l'equip directiu. Contrastar les conclusions i recollir el comentaris.

Visites a les escoles de Suècia:

− A Suècia, concretament a Malmö, acompanyada per la meva filla, Marta López Guàrdia (Llicenciada en Psicologia Infantil) que hi treballava fent substitucions i em feia d'intèrpret, hi he fet tres estades: la primera a finals d'octubre i primers de novembre de 2008, la segona el mes de febrer de 2009 i la tercera el mes de juny. Vàrem visitar sis escoles, cinc d'educació infantil (per a nens i nenes d'un a cinc anys) i una de primària:

− A les Förskolor (Ed. Infantil) vàrem fer l'observació de l'activitat del dia a dia, tot comentant-la amb les mestres i educadores: l'arribada gradual de les nenes i nens, les rutines, els “samling” estones de trobada i treball en grup (l'hora de la fruita, una activitat de llengua oral, música i cançons, psicomotricitat, pintura a la natura...), l'activitat lliure en els espais de joc i treball, els patis, el dinar, la migdiada.

− A l'escola de primària vam acompanyar el grup de nenes i nens, de nou i deu anys, durant una part del matí: l'entrada del pati, una sessió a l'aula d'informàtica i el comiat, un comiat molt especial... Després vam conversar amb la mestra sobre diversos temes de l'escola primària sueca.

− Annexos:

− Al bloc, Presentació: Una mirada dialogada a les Förskolor (Escoles d'Educació Infantil) a Malmö. I a l'adreça:

http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_43gc5tqncp − Al bloc, Presentació: Aproximació a l'Educació primària, com es fa l'adaptació d'una

etapa a l'altra. Adreça:

http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_22fvkpmhd9 − Normativa de l'Estat Suec per les Förskolor, traduïda del suec al català per la Marta

López Guàrdia.

Page 19: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 19

5. RESULTATS PER ÀMBITS: el centre / el rol docent / l'expressió de l'alumnat / les famílies i l'entorn. En aquest punt intentaré mostrar el que he vist, fer quatre retrats, un per a cada àmbit.

Començant per la mirada general i anar apropant el zoom fins a captar el gest, la paraula... que donen qualitat.

La imatge que vull projectar està feta amb detalls significatius dels diferents centres, com si composés un collage. A partir de l’observació dels centres, he analitzat, comparat i contrastat per tal de fer-ne una imatge única que recollís els aspectes més rellevants. Aquest és l’àlbum que presento amb les quatre fotografies.

A totes les escoles he viscut una acollida atenta i amable, m'han obert totes les portes i facilitat la consulta de documents, també he tingut accés per parlar amb tothom, aquesta actitud ha afavorit la recollida d'una molt diversa i rica informació, a part de ser per ella mateixa una dada més al seu favor, a favor de l'escola inclusiva.

Page 20: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 20

Primera fotografia: El centre: Lideratge i Projecte Educatiu

Compartint intencions:

− És un centre que comparteix activament el seu projecte, pensant i definint plegats per a què volen treballar i amb quines intervencions. Es treballa integrant les diverses sensibilitats, conscients de la pròpia diversitat del claustre, de la comunitat educativa. No tenen un projecte de centre, són un centre amb projecte. Aquest projecte recull la declaració d'intencions que inspira tot el treball, les relacions, els models d'intervenció, les actituds, la vida de l'escola i les relacions amb l'entorn.

− Les relacions interpersonals es dirigeixen a integrar totes les individualitats, respectar les diferències i trobar-se en el què comparteixen. Es té una visió global, holística, de l'equip i els seus objectius. Tothom té el seu lloc i les seves funcions ben definides, hi ha sentiment de pertinença.

− Quan sorgeixen desequilibris es mira cap a dins, es reflexiona sense culpabilitzar, es viuen les dificultats com oportunitats per canviar, com a reptes per millorar.

Elements de composició d'aquesta bella i difícil fo tografia:

− L'ordre: primer l'equip directiu, segon les coordinadores, tercer les tutores... cadascú assumeix les seves responsabilitats.

− La directora, o l'equip directiu, és assertiu, amable però ferm, persistent, realista, constructiu, amb pensament positiu. El seu lideratge és creïble, respectat i acceptat pel claustre i les famílies, és inclusiu i compromès. Té en compte a les persones, hi confia, suma, pretén convèncer més que vèncer. Exerceix un lideratge obert, autocrític que promou la innovació i sistematitza les bones pràctiques.

− L'equip directiu es responsabilitza del rendiment de tot l'alumnat, persegueix la millor educació per a tothom.

− L'organització prioritza les persones, la comunicació i el diàleg. Defineix clarament les funcions de cadascú, delega i comparteix responsabilitats. Valora l'experiència dels més grans i la iniciativa dels més joves. Dóna temps i espais per treballar els temes que es consideren importants, de tal manera que facilita l'assoliment dels objectius plantejats. Es posa al servei dels principis que inspiren el PEC.

− Les intencions: Els objectius són clars, transcendents, donen sentit al treball, s'han consensuat i s'expliquen (és negocien significats) a tota la comunitat educativa i a les institucions properes. Es facilita la participació i es busquen complicitats.

− La imatge interna i externa és acurada, s'hi dóna dignitat perquè es té consciència del seu paper educatiu i perquè, per ella mateixa, parla de la comunitat que acull. Es té cura del bon estat i d'un ordre raonable en el mobiliari, els materials, la documentació... així com de l'ambientació dels espais: aules, passadissos, despatxos, menjador, sales polivalents... generalment amb mostres del treball de l'alumnat o d'artistes locals o que d'altres que han col·laborat o han estat vinculats amb el centre. Es fan presentacions acurades en les festes d'escola, en les revistes o publicacions del centre, en la pàgina web, en els murals, en la presentació dels treball de l'alumnat, en les cartelleres informatives...

− Les accions com a concreció de les intencions:

Page 21: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 21

− Es posen moltes energies per a realitzar l'acollida dels mestres nous i aconseguir una bona incorporació al projecte, amb:

− Dedicació personal (equip directiu, company guia o padrina)

− Recursos materials (documents de centre, dossiers d'aula, llibre del mestre, manual de supervivència, carpeta pedagògica...)

− L'organització (treball de coordinació en cicles amplis: Parvulari i CI per una banda i CM i CS per l'altra, claustres psicopedagògics, distribució de tutories al servei del projecte, assegurant que hi hagi mestres veteranes amb els més novells...)

− Canals de comunicació interna (cartelleres, fulls informatius, butlletins...)

− Informació dels objectius del Projecte de Centre i dels models d'intervenció compartits, del treball sistemàtic de l'expressió i la comunicació, dels projectes específics de tot el centre, de l'enfocament creatiu i científic de les activitats...

− Es fa una acollida amable i intensa a les famílies per tal de facilitar el coneixement mutu i l'adaptació, guanyar-se la seva confiança i oferir i demanar col·laboració. Es treballa perquè totes les persones tingui accés a les informacions i als canals de participació.

Es donen respostes integrals i integrades per a les famílies més desafavorides col·laborant amb els serveis externs i amb accions com:

− Persones voluntàries per fer deures,

− Banc de recursos de segona mà: diccionaris, contes i llibres, xandalls, bates, equip de piscina...

− Sobrietat en les despeses per a totes les famílies: sortides per l'entorn proper, només dos dies de colònies però ens assegurem que hi va tothom, material comú sense luxes innecessaris...

− Fraccionament de pagaments

− S'organitzen l'atenció a l'alumnat de tal manera que es pugui fer una atenció el més personalitzada possible dins el grup heterogeni:

− Dos mestres a l'aula

− Desdoblaments

− Mestres de pràctiques

− Voluntariat

Es posen les persones al servei de l'atenció de l'alumnat.

− S'estableix una relació fluida i de col·laboració amb l'entorn -institucions, entitats i persones- en benefici de la comunitat i de l'escola. L'escola surt a l'entorn i l'entorn entra a l'escola. Escoles obertes físicament al poble o al barri: patis, biblioteca, sales polivalents o esportives.

− Es manté relació amb altres centres educatius, propers físicament o amb objectius afins per coordinar accions o per compartir experiències, es fan xarxes per compartir experiències.

− Es sistematitzen pràctiques d'avaluació interna que posen de manifest les necessitats de formació del professorat per tal de garantir la millora i la innovació.

− S'és contundent, ferm, per aturar i corregir les faltes de respecte: No es toleren actituds discriminatòries o de menyspreu cap a les persones. S'actua atacant els conflictes i no a

Page 22: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 22

les persones.

Annexos al bloc:

Presentació: “Compartint intencions” i a l'adreça:

http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_193cdrzt4hm

Presentació: “Estratègies educatives inclusives” i a l'adreça:

http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_252gt86mqhr

Page 23: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 23

Segona fotografia: El rol docent (actituds, temps i espais) “Fer de mestra és una qüestió d'actituds” em deia una directora i “d'acció” m'afegeix una companya.

Una acció i unes actituds fruit de la suma de la professionalitat més les qualitats humanes de la persona docent.

Els docents formem part d'un sistema complex: l'escola, on el més important són les persones. La nostra actitud ha de promoure les interaccions, la comunicació.

Motius transcendents:

Les persones que treballen a l'escola, docents i no docents, es mouen per alguna cosa més que per guanyar un sou o per satisfacció personal, se senten part d'un projecte compromès en la transformació social i treballen per assolir:

− Més justícia social i equitat.

− Relacions d'alta qualitat, basades en el respecte.

− Una ciutadania plural, rica en matisos i cohesionada.

I és evident que, al moure's per motius transcendents, es genera un vincle amb l'escola més sòlid i estable i augmenta la motivació personal i professional.

Actituds, donant sentit al treball:

Ja he parlat de l'alta motivació i del compromís, altres actituds de les i els mestres:

− Ganes d'aprendre, amb la formació permanent i, amb la reflexió i les interaccions del treballant en equip.

− Pensament positiu. Es fa la millor interpretació d'allò que passa (en aquest sentit, més endavant, faig una proposta d'activitat per a la reflexió)

− Confiança i bon humor són la base del treball amb l'equip i a l'aula.

− Posició d'humilitat a l'hora d'establir relacions amb les famílies. Es reconeix el rol de la família i s'és conscient que l'escola sense les famílies no és res.

− Responsabilització del progrés de l'alumnat, amb un sincer interès pel seu creixement global.

Totes aquestes actituds donen qualitat i sentit al treball.

La persona docent i l'organització dels temps i del s espais:

Dedica temps a allò important, significatiu, pel desenvolupament de l'infant i del grup, dóna temps perquè l'alumnat faci observació atenta, deduccions, suposicions... temps per investigar, explorar, comprovar... temps per compartir i per expressar-se. Temps per jugar.

“Deixar el cronòmetre i agafar la brúixola”, com a eslògan.

Fa propostes que tenen sentit i hi dedica el temps que necessiten.

Gestiona els temps, els ritmes per tal de generar condicions favorables a l'expressió i el desenvolupament dels infants, sense forçar, lentament, a favor d'un procés el més natural possible.

Prepara espais i situacions educatives segures que generen confiança i faciliten les interaccions, espais rics i acollidors, adequats al moment evolutiu dels infants.

Page 24: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 24

Busca el benestar de totes les persones, tothom s'ha de sentir bé a l'escola, reconegut i acceptat sincerament. L'adult respecta el ritme de l'infant i dóna resposta a les seves necessitats.

“Dóna'm temps” , ens diuen els infants de molt diverses maneres.

En aquesta part del retrat hi juga un paper fonamental l'experiència de les Förskolor, en les quals l'infant governa la major part del seu temps, en disposa. Aquest fet aparentment senzill estimula l'autonomia i la iniciativa, responsabilitza la persona i genera ambients tranquils, de ritme natural, sense pressió.

Models d'intervenció

Els docents a l'escola treballen coordinadament amb l'equip i coherentment amb el Projecte Educatiu del Centre.

A l'aula, la mestra actua sense dirigir, fa contenció de les actituds disruptives, posant els límits necessaris pel benestar individual i del grup.

Proposa, recomana, acompanya en els processos i dóna autonomia a l'alumne, el responsabilitza. L'infant és qui construeix el propi aprenentatge.

Posa noms a les accions i a les coses, negocia significats amb l'infant i el grup.

Observa l'alumne comprensivament, amb voluntat d'entendre el perquè de les seves actuacions i amb el desig de conèixer l'entorn en el qual es mou, per tal d'interpretar els nens i les nenes i veure quines intervencions els ajudaran a evolucionar.

Segueix atentament l'evolució dels alumnes, en fa una observació sistemàtica, ajusta les seves intervencions, treballa perquè conquereixin allò que els costa “m'he esforçat i ho he aconseguit”, fent créixer l'autoestima i la motivació. Procura fer una detecció precoç dels problemes de desenvolupament i demana assessorament quan cal.

Demana el màxim de cada un, amb serenitat i afecte però amb exigència. Que tothom faci el màxim que pugui (Es pacte un pla de treball individual i setmanal, per treballar en estones no dirigides i promoure que l'alumne s'organitzi)

Informa a les famílies sobre el desenvolupament de les seves filles i fills, en la trobada informal diària, a les entrevistes, a les reunions d'aula, documentant el treball dels infants amb fotografies, vídeos, exposicions... També obre les portes de l'aula per a la participació i la col·laboració de pares i mares.

Confia en les pròpies capacitats i amb les dels altres. Reconeix la persona que té al davant, amb les seves particularitats, valorant allò que pot aportar al grup.

Promou les interaccions, deixa temps pel joc i l'expressió lliure, per la conversa, pel treball en petit grup, per a la reflexió... valorant i mostrant els avenços, encoratjant per superar les dificultats.

Genera il·lusió reforçant el vincle del grup, promou la creativitat i l'expressió de l'alumnat.

Aporta cultura i coneixement científic, ampliant les respostes dels nens i nenes, facilitant recursos materials i de consulta.

Es compromet amb l'entorn natural i social proper, l'exploren i l'investiguen interactuant-hi.

Organitza l'activitat amb estratègies inclusives, sumant suports dins l'aula per donar atenció personalitzada a l'alumnat:

Taller de grups interactius, quatre activitats (quinze minuts per a cada una) i quatre adults (tutor, suport i dues voluntàries) dins l'aula.

Page 25: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 25

Treball per projectes de centre: El Carrilet, Vicent Van Gogk, Nens d'arreu, l'hort..., de cicle: la prehistòria, els noms de les classes per estudiar animals presents a l'entorn natural, d'aula.

Projectes de centre: llengua oral i escrita, conferències, lectura, revista, radio, cinema, fotografia, teatre, coral, plàstica...

Racons o espais de joc i aprenentatge a l'aula, als passadissos...

Paper destacat de les activitats d'expressió, afavorint la creativitat, l'autoestima, el respecte per la diversitat, l'autonomia i la iniciativa.

Relació entre persones de diferents edats:

Actuacions entre alumnes: conferències, representacions de teatre, cant coral, amic lector, jocs, tallers de plàstica...

Actuacions per part d'adults de l'entorn (familiars, voluntaris, professionals diversos...) oferint varietat de models, augmentant i enriquint les interaccions, reconeixent i valorant totes les aportacions.

El material fungible està socialitzat, tothom disposa del material i se'n fa responsable.

Hi ha pocs llibres de text i són de l'escola. Es consulten diverses fonts i es té cura que tothom hi tinguin accés.

Annex:

Reglament de les Förskolor.

Annexos al bloc i a les següents adreces:

Presentació: “Temps per jugar”

http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_168hhrt2sc6 Presentació: “Una mirada dialogada a les Förskolor, Educació Infantil de Malmö, Suècia”

http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_43gc5tqncp Presentació: “L'expressió plàstica: collage a P3”

http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_281g3gpcbhq Presentació: “Estratègies educatives inclusives”

http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_252gt86mqhr Presentació: “Teatre a l'escola”

http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_103g7s6g4dr Presentació: “L'hort a l'escola”

http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_238hcmt27cp

Page 26: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 26

Tercera fotografia: L'expressió de l'alumnat: Segons Sir ken Robinson, expert mundial en creativitat i innovació, la creativitat és el procés de tenir idees originals que tenen valor. I la imaginació humana és un do que cal usar amb saviesa.

Si ajuntem la capacitat creativa del humans, per la riquesa que representa, i els nostres infants, per l'esperança que suposen, se'ns fa evident la necessitat d'educar la totalitat del ser, per poder afrontar amb garanties d'èxit el futur incert i per ajudar-los a fer alguna cosa bona amb ell.

L'expressió oral, plàstica, corporal i musical:

A l'escola s'afavoreix l'expressió lliure i la creativitat, d'una manera transversal, ja que s'entén que promovent-la els infants es desenvolupen d'una manera global i satisfactòria.

Es procura descobrir i valorar els diversos talents, trobar diverses formes per expressar-los i desenvolupar equilibradament totes les capacitats i competències, les tradicionalment valorades a l'escola: lingüística i matemàtica, les que ens connecten amb l'entorn natural i social, les personals, les artístiques i culturals.

A través de l'expressió lliure i creativa l'infant mostra la pròpia individualitat, la mestra posa les condicions, dóna temps, proposa, suggereix perquè doni el millor de si mateix. Valorant les seves creacions li diem que el reconeixem, que és important i valuós, el què fa i ell com a persona. L'infant aprèn a valorar les creacions dels companys, la diversitat, i millora la seva autoestima, la iniciativa i les relacions amb els altres.

Amb l'activitat creativa, mestres i alumnes ens sentim bé, ens realitzem personalment i socialment.

Alguns recursos per a l'expressió de l'alumnat:

− la conversa

− la revista escolar

− la poesia i la narració

− la radio

− les gravacions en vídeo i el cinema

− les fotografies i les presentacions

− els blocs i les pàgines web

− el dibuix

− la pintura

− el collage

− el modelatge

− les danses

− la cançó, els concerts

− les representacions de teatre

Se sap que la intel·ligència és diversa (visual, auditiva, cinètica, abstracta) dinàmica (interaccions de diferents formes de veure les coses, interdisciplinar) distintiva (existeixen diversitat de talents) i que

Page 27: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 27

la societat les necessita totes.

El joc, expressió natural de l'infant

Pel seu valor educatiu el joc mereix fotografia a part.

Temps pel joc, espais de joc, el joc al centre de l'activitat de la primera infància (fins els set anys)

El joc és l'activitat natural dels infants per descobrir el propi cos, els objectes, l'espai i el temps, per relacionar-se amb els altres, el joc afavoreix la comunicació i les interaccions i en conseqüència el seu desenvolupament global.

El joc lliure ofereix a la nena i al nen una gran oportunitat per aprendre qui és, per explorar quines són les seves aptituds i dificultats, per expressar sentiments i emocions, per autoregular-se.

El joc lliure afavoreix la fantasia i la creativitat, l'afirmació personal i el reforç de l'autoestima.

El desenvolupament a través del joc vol dir deixar que els nens i nenes explorin el seu entorn i en facin l'eina natural d'aprenentatge.

Les fotografies:

− A l'espai interior : aula, passadissos, espais comuns...

Després del bon dia, de les rutines, hi ha una estona per la conversa, pel treball en grup i tot seguit el joc: racons de joc, d'experimentació, de moviment, de representació...

Aquest collage, aquesta fotografia, és la més difícil de captar a les escoles catalanes, tot i que hi és, sovint surt moguda, en general, el joc lliure no té un paper central i aquest dèficit provoca que els nens i les nenes intenten transformar tot allò que fan en joc.

La fotografia del joc a les Förskolor ens dóna una imatge nítida, claríssima, perquè és l'activitat primera, la principal.

En tots dos casos trobem espais organitzats:

Joc simbòlic: cuineta, llits, nines, disfresses...

Construccions, cotxes, animals...

Expressió plàstica: papers de diversos tipus, pintures, cavallets per pintar, colors, tisores, robes i fils per cosir...

Jocs de taula (puzles, domino, memori...)

Biblioteca o racó del silenci amb coixins i contes

Espai d'experimentació

− A l'aire lliure i contacte amb la natura.

Aquí també em calen dues imatges, la de les escoles catalanes i la de les sueques.

A Catalunya tenim uns patis escolars durs, de sorra, encara més durs a les pistes esportives, amb construccions de fusta per amagar-se o enfilar-se, amb alguns arbres, pocs, algunes flors, herbes aromàtiques i una mica d'hort, pales i galledes, tricicles... Els infants hi surten una hora diària com a molt. També surten pel poble i van a la plaça a jugar, fan sortides per l'entorn natural i observen la vegetació, els canvis estacionals, i els animals.

A Suècia, l'activitat a l'aire lliure és molt valorada:

− Pel desenvolupament motriu, d'una manera lúdica els infants s'enfilen, corren, salten, es

Page 28: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 28

gronxen, juguen amb elements de la natura... exploren les pròpies possibilitats i les fan conscients amb la col·laboració positiva de l'adult.

− Per salut, l'aire lliure és més saludable, les famílies valoren i demanen que es facin moltes activitats a l'aire lliure, es considera que a dins hi ha més virus i que com més estona l'infant és a fora menys malalties agafa.

El clima proporciona patis freds però verds, hi trobem herba, turonets i arbres, estructures per enfilar-se o gronxar-se, bicicletes, pales i galledes pel sorral i taules on berenen o esmorzen. S'hi estan unes quatre hores diàries faci el temps que faci, tenen una dita que diu: “No hi ha mal temps sinó roba inadequada” També van al parc infantil del poble dos cops per setmana, i al bosc els divendres a la tarda.

Annexos al bloc i a les següents adreces:

Vídeo: “L'expressió plàstica: sessió de modelatge a P5”

Presentació: “L'expressió plàstica: sessió de collage a P3”

http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_281g3gpcbhq Presentació: “Temps per jugar”

http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_168hhrt2sc6 Presentació: “Teatre a l'escola”

http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_103g7s6g4dr

Page 29: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 29

Quarta fotografia: Escola, famílies i entorn “Tenim un entorn amable”

“L'escola es perllonga a l'entorn”

“Som una escola que viu, atenta a l'entorn, la vida passa davant de la programació”

“Un pare porta la web del centre”

“Un grup de mares forma la comissió d'ambientació”

Aquestes són algunes frases que m'han dit persones de l'equip directiu quan expliquen l'escola.

L'escola és un complex sistema que treballa en xarxa, està vinculada als diversos sistemes familiars i compromesa amb l'entorn social, cultural i natural.

Col·labora amb entitats i organitzacions del municipi per tal de donar respostes integrades i, coordinant accions, multiplica els efectes beneficiosos per a les persones més desafavorides i per a la comunitat en general.

Es mostra atenta a les característiques i les necessitats de la comunitat en la quan es troba, integrada, aportant cultura i promovent la convivència.

L'escola es posa al servei de la comunitat i de les famílies. Les famílies confien els seus fills a l'escola i aquesta s'hi compromet per col·laborar en la seva educació i formació.

L'escola esdevé espai de trobada intergeneracional i intercultural, s'ofereix com un espai més del barri (patis obert, biblioteca, pavelló...) així com ella se serveix dels espais i recursos del seu entorn.

Les portes són obertes, físicament obertes, les famílies se senten no només acollides sinó benvingudes, esperades, reconegudes i valorades, se'ls reclama la seva presència i participació, se les escolta i se les té en compte. Se'ls ofereixen espais per treballar, per trobar-se, oportunitats per aprendre i ensenyar, es comparteixen compromisos i responsabilitats.

Hi ha una preocupació perquè la informació arribi a tothom i perquè tothom es pugui expressar. S'estableixen canals diversos de comunicació: cartelleres, diaris o revistes, fotografies, murals, llibretes viatgeres, agendes, fulls informatius, trobades formals i informals, temps i espais concrets per conèixer-nos, per treballar junts, també per gaudir, escola i famílies.

Annexos al bloc:

Vídeo: “Visita a l'Horta de la Viola”

Vídeo: “La caputxeta vermella”

Presentació: “Estratègies educatives inclusives”

http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_252gt86mqhr Presentació: “Compartint intencions”

http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_193cdrzt4hm

Page 30: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 30

6. CONCLUSIONS I PREGUNTES

6.1 Conclusions En primer lloc vull assenyalar set elements que es repeteixen a les quatre “fotografies” amb les que he volgut mostrar alguns dels trets essencials de les escoles observades:

− Intencions compartides que donen sentit al què es fa.

− Ordre , rols ben definits i persones centrades en el present.

− Compromís i responsabilitat que donen una alta motivació per aprendre junts i per fer el món una mica millor.

− Valoració de la diversitat com a natural i necessària.

− Respecte i estima per les persones, clima de confiança i bon humor, saludable.

− Col·laboració, no competició.

− Reflexió de la pròpia pràctica, autoavaluació, aprenent dels errors per avançar, per millorar.

El meu treball em permet afirmar que els estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat, la convivència i la qualitat educativa es donen quan:

− Hi ha un bon lideratge, un projecte clar i compartit i un marcat compromís social.

Després de les hores de classe el lideratge és el que més impacte té en el rendiment escolar (Afirmació feta pel Professor David Hopkins a la conferència organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Bofill: “El lideratge en les organitzacions educatives innovadores”)

− Les persones juguen un paper clau, es promou el diàleg entre generacions i el diàleg social. Totes les aportacions són valorades, es fa treball en equip i es treballa per superar els problemes d'ego. Es teixeixen xarxes de col·laboració internes i externes.

− El respecte i l'estima pels infants són al centre de l'acció educativa. Es treballa per donar respostes personalitzades a les seves necessitats, respectant el diversos ritmes. El treball està centrat en el present i amb intervencions inclusives. Es persegueix que tot l'alumnat avanci el màxim possible.

Voldria fer èmfasi en aquest darrer punt, la visita a les Förskolor (Escoles d'educació Infantil a Suècia) ha estat reveladora, fonamentalment pel tractament de tres temes:

− La gestió del temps, dels ritmes

− El paper central del joc lliure

− Les activitats a l'aire lliure

i les seves conseqüències:

− No hi ha pressió, no es força als infants, es respecten els ritmes, els processos individuals. Això dóna un clima de tranquil·litat, de benestar a grans i a petits molt favorable per a les relacions personals i per a l'aprenentatge, “ja aprendrà” em deia la mestra de primària.

− El joc és l'activitat principal, ocupa la major part del temps, amb el joc, ja ho he expressat anteriorment, l'infant fa la descoberta des del seu entorn i de les seves possibilitats, aprèn a ser, aprèn a conviure i quan la mestra proposa una activitat en grup les nenes i els nens hi

Page 31: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 31

participen amb interès i atenció, ho esperen.

− Les activitats a l'exterior són molt valorades perquè l'aire és més saludable, perquè els exercicis físics que els infants poden realitzar a l'exterior faciliten el desenvolupament psicomotriu i perquè el contacte amb la natura, jugar amb els seus elements, estimula la imaginació i el coneixement de l'entorn. Així aconsegueixen nenes i nens àgils que estimen la natura.

Són tres elements que donen qualitat i calma a l'educació infantil, arguments per evitar i si cal combatre l'excessiva escolarització d'aquesta etapa. Una manera serena de posar les bases per a un bon desenvolupament personal i escolar. Una manera saludable de treballar, grans i petits.

Page 32: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 32

6.2 Preguntes que se'm plantegen: − El meu treball mostra bones pràctiques. Què fem amb les altres, amb les que no satisfan

als seus actors, amb les que no serveixen els objectius? M'atreveixo a proposar un guió per afrontar el canvi: − Fer visible la urgència, la necessitat d'un canvi pera la millora. − Formar un nucli fort que lideri el procés (equip directiu, coordinadors...) − Imaginar, verbalitzar, el canvi desitjat. − Establir canals de comunicació per transmetre el procés i els resultats. − Promoure la participació de totes les persones vinculades en el projecte. − Planificar els passos en petites accions possibilistes. − Consolidar els canvis, les dinàmiques reeixides, documentar per transmetre. − Avaluar el procés de canvi, institucionalitzar, fer propostes de millora i, tornar a començar.

− Com es pot donar suport als equips docents d'escoles amb projectes reeixits, compromesos

amb la innovació i la qualitat educativa? I com se'n pot afavorir la proliferació? Algunes propostes: − Disposar d'autonomia i flexibilitat per donar estabilitat i qualitat a les plantilles i comptar

amb el suport de la inspecció per redreçar situacions de crisi. − Escoltar i atendre les seves justes demandes. − Respectar la singularitat dels centres i de les seves propostes i demandes quan són avalades

per la seva comunitat educativa. − Assegurar la distribució equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques. − Simplificar les gestions amb el Departament d'Educació i donar temps i recursos per

consolidar plans i projectes. − Incentivar amb temps i/o diners les persones i els equips que fan possible projectes d'alta

qualitat en entorns difícils. − Facilitar la consolidació i la difusió dels projectes reeixits en benefici del Sistema Educatiu.

Page 33: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 33

7. PROPOSTA D'ACTIVITATS PER A LA REFLEXIÓ O L'ASSESSORAMENT D'acord amb les raons que em portaven a fer aquesta recerca:

− Reforçar unes pràctiques educatives que donen resultats satisfactoris per a l'educació integral de l’alumnat.

− Trobar criteris d’intervenció col·laborativa, afavoridors d’una escola més inclusiva. − Ajudar a tenir un concepte, més aproximat, de les necessitats de desenvolupament de l’infant. − Donar arguments per evitar l'excessiva escolarització de l'etapa d'Educació Infantil. − Treballar a favor de la salut laboral dels docents. I d'acord amb les hipòtesis plantejades i els resultats obtinguts, proposo algunes activitats per promoure la reflexió, la coordinació i la coherència en el si dels claustres:

1. De les paraules a l'acció: Negociant significats / Vocabulari compartit

2. De les paraules a l'acció: parlem de les relacions i de l'organització

3. De les paraules a l'acció: parlem d'organització i necessitats

4. De les paraules a l'acció: parlem de l'organització per a l'atenció de l'alumnat

5. De les paraules a l'acció: sistematitzant el seguiment de l'alumnat. El dossier de tutoria

6. De les paraules a l'acció: parlem d'actituds

7. De les paraules a l'acció: parlem de models d'intervenció

8. De les paraules a l'acció: parlem d'espais

9. De les paraules a l'acció: parlem d'espais

10. De les paraules a l'acció: parlem de relacions. L'acollida del professorat nou

11. De les paraules a l'acció: parlem de materials

12. De les paraules a l'acció: parlem de l'organització del temps

Page 34: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 34

ACTIVITAT 1

DE LES PARAULES A L'ACCIÓ: NEGOCIANT SIGNIFICATS / VOCABULARI COMPARTIT

Objectiu:

Seleccionar les idees clau del document del PEC, les que defineixen la nostra escola.

Negociar el significat de les paraules o idees clau del PEC.

Anar creant marcs de referència compartits.

Reflexionar sobre les pròpies creences, opinions, els prejudicis.

Desenvolupament de l'activitat:

Primera sessió: 15 minuts: Formar grups de 4 o 5 persones, barrejant cicles i especialistes, i, a partir de la lectura del PEC, fer una llista de 10 paraules, o idees clau, que creiem defineixen la nostra escola.

10 minuts: Compartir les llistes amb tot el claustre i consensuar-ne una llista nova.

35 minuts: Altre cop en petit grup, elaborar una breu definició per a cada paraula-idea.

(Pràctica Reflexiva: fer aquest primer pas amb poc temps expressament perquè emergeixin les idees d'una manera vivencial)

Segona sessió:

50 minuts: Reunits per cicles, amb les diferents propostes, arribar a una definició consensuada i rigorosa per a cada paraula o idea. Si cal consultar bibliografia i la Llei d'educació (capítol 3. El professorat. Artícle 27. Funció docent ...comporta el dret d'intervenir en la determinació del projecte educatiu i el deure de corresponsabilitzar-se de la seva aplicació ...el professorat gaudeix d'autonomia dintre dels límits que determina la legislació i en el marc del projecte educatiu.)

(1r Pluja d'idees o esmicolament, 2n Negociem significats, 3r Reformulem les definicions)

Tercera sessió:

50 minuts: Els coordinadors de cicle amb l'equip directiu, a partir del treball dels diferents cicles, fan una proposta per presentar al claustre.

Quarta sessió:

30 minuts: L'equip directiu presenta la proposta al claustre, es comenta i s'aprova.

Si no hi ha consens es pot repetir el procés amb l'ajuda o sense d'assessorament de serveis externs: petits grups intercicles, cicle, coordinadors i equip directiu i claustre. És important arribar a un consens, les idees clau són les que han d'inspirar les pràctiques docents.

Aquesta activitat es pot fer en diferents moments, quan es revisa el PEC, a principi de curs si hi ha moltes mestres noves, en moments de crisi o de desànim per resituar els objectius de l'escola... O, adaptant-la, per negociar significats d'altres documents de centre.

Page 35: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 35

ACTIVITAT 2

DE LES PARAULES A L'ACCIÓ: PARLEM DE LES RELACIONS I DE L'ORGANITZACIÓ

Objectiu:

Situar a cadascú dins l'organització, al seu lloc i amb les seves funcions.

Donar força a aquelles persones que tenen major responsabilitat en el centre.

Aconseguir relacions professionals fluides i eficaces.

Reconèixer la feina feta per les persones que ens han precedit. Mai es comença de zero.

Generar un clima de confiança i cooperació.

Desenvolupament de l'activitat:

Primera sessió (pot anar bé que la porti alguna persona externa, EAP, LIC...):

20 minuts: Claustre, s'ordena, físicament, en l'espai, en forma de semicercle, a les persones segons el lloc que ocupen en l'organització:

Primer la directora, la cap d'estudis, la secretària, després els coordinadors de cicle: Parvulari, CI, CM i CS, seguim amb les tutores: P3, P4, P5, 1r, 2n, 3r, 4t, 5è i 6è, els especialistes, les mestres de suport, els substituts, els practicants...

Es pot situar a l'equip directiu anterior darrera de l'equip directiu actual, se'ls pot fer posar de cara un moment, reconeixent el treball fet i representant la continuïtat. Els Serveis Educatiu i la inspecció es situarien darrera de l'equip directiu, fent suport a la seva tasca.

Amb aquest exercici es pretén fer visible els diversos graus de responsabilitat, totes i tots som necessaris perquè l'engranatge funcioni però segons el lloc que ocupem tenim unes funcions o unes altres, més o menys responsabilitat. Es pot comentar com ens sentim.

Segona sessió:

15 minuts: En una reunió del claustre una persona de l'equip directiu exposa breument els diversos rols (director/a, cap d'estudis, secretari/a, coordinador/a, tutor/a, especialista, TEI...) i les funcions corresponents, per facilitar les relacions i el treball. Pot ser a través de la lectura d'algun document de centre que ho reculli.

Font: Sessió de formació amb la Carmen Boix al curs: Aportacions de la Pedagogia Sistèmica a l'àmbit escolar.

Juliol 2009 (ICE de l'UdG)

Page 36: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 36

ACTIVITAT 3

DE LES PARAULES A L'ACCIÓ: PARLEM D'ORGANITZACIÓ I NECESSITATS

Objectiu:

Ajustar l'organització del claustre perquè faciliti la comunicació i la coordinació.

Alimentar el sentiment de comunitat amb interessos i objectius compartits.

Desenvolupament de l'activitat:

Primera sessió, a principi de curs:

30 minuts: Cicle: A partir de l'organització existent, fer un llistat de necessitats del cicle i prioritzar-les (estudi de casos, seguiment alumnes, preparació de reunions de pares, programació, organització d'activitats complementàries...)

30 minuts: Claustre: A partir de l'organització existent, fer un llistat de necessitats del claustre (traspàs d'informacions, claustres psicopedagògics, debats, formació permanent...)

Segona sessió:

Coordinadors i equip directiu: Recollir necessitats i fer una proposta coherent i coordinada per presentar al claustre.

Apunts per a la gestió de les reunions, pel bon debat:

Tenir en compte, a l'hora de fer les reunions, la gestió d'aquestes, fer-les dinàmiques i eficaces per no desmotivar, nomenar moderador, acordar estratègies, per exemple: diferenciar els temes purament informatius, destinar-hi un temps concret, dels temes que s'han de debatre, com es presenten quin temps ens donem per parlar-ne... saber trobar la manera de passar les paraules a la pràctica, traduir-les en accions.

Deixar espai per a la participació individual de totes les persones.

Les opinions personals han d'estar raonades i argumentades per tal de donar suficient informació als interlocutors per poder-les debatre.

Els objectius (compartits) poden ser a llarg termini, fins i tot utòpics, però hem d'anar caminant amb accions concretes, possibles, per així, amb els petits avenços motivar el claustre i tota la comunitat a seguir treballant.

Hem de pretendre arribar a unes conclusions compartides. Han d'haver-hi resultats que indiquin progrés i aprofundiment en el coneixement respecte al punt de partida de la reunió.

Page 37: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 37

ACTIVITAT 4

DE LES PARAULES A L'ACCIÓ: PARLEM DE L'ORGANITZACIÓ PER A L'ATENCIÓ DE L'ALUMNAT

Objectiu:

Ajustar i coordinar l'organització dels suports per donar respostes inclusives.

Desenvolupament de l'activitat:

Primera sessió:

50 minuts: L'equip directiu, després de definir que volem dir quan parlem d'escola inclusiva, i partint de la base que la majoria de suports es faran dins el grup-classe (excepcionalment alguns molt específics es faran amb l'alumne fora del seu grup: fisioterapeuta, psicològic...) apunta les següents propostes d'intervenció (sinó es coneixen es poden documentar a partir de publicacions o revistes que en recullin experiències reeixides:

− dos mestres dins l'aula,

− desdoblaments en grups, generalment, heterogenis,

− fer grups més reduïts (tres aules amb quatre mestres, podem fer quatre grups)

− voluntaris dins l'aula (per fer grups interactiu, ajudants per fer plàstica, a l'hora de joc...)

− ...

Segona sessió:

30 minuts: Per cicles, a partir de les propostes de l'equip directiu, i de les que ells puguin tenir, tenint en compte les necessitats, dels grups i dels individus, organitzar l'atenció a l'alumnat per tal de donar una resposta el més personalitzada possible que comporti el benestar i el progrés de totes i tots.

Tercera sessió:

45 minuts: Claustre, cada cicle exposa les seves propostes, es fan els aclariments que calgui perquè les propostes s'entenguin.

Quarta sessió:

Equip directiu i coordinadors de cicle, a partir de les propostes, primer prepara i després presenta una resposta coherent i coordinada al claustre.

Material de suport:

Presentació: “Estratègies educatives inclusives” al bloc:

http://blocs.xtec.cat/participacioceip

i a l'adreça: http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_252gt86mqhr

Page 38: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 38

ACTIVITAT 5

DE LES PARAULES A L'ACCIÓ: SISTEMATITZANT EL SEGUIMENT DE L'ALUMNAT. EL DOSSIER DE TUTORIA

Objectiu:

Recollir de manera sistemàtica i objectiva l'observació i el seguiment del desenvolupament de l'alumnat.

Generalitzar la utilització del dossier de tutoria.

Donar continuïtat i coherència a les estratègies educatives que emprenem amb cada alumne i amb el grup.

Desenvolupament de l'activitat:

A principi de curs, primera sessió:

45 minuts: Els cicles, acorden els elements més significatius del desenvolupament de l'alumnat tenint en compte aspectes físics, emocionals, relacionals i cognitius. Aquests seran els que observarem especialment mentre es desenvolupa l'activitat del dia a dia i registrarem objectivament i regularment.

Segona sessió:

30 minuts: L'equip directiu, proposa un dossier de tutoria amb un full per cada alumne per recollir-hi les dades personals i enregistrar les observacions sistemàtiques. També hi ha un full per enregistrar observacions referides al grup-classe, dinàmica de treball i de relació, accions que s'han fet a nivell de grup, sortides...

Aquest dossier que es comença a P3 segueix amb els alumnes de curs en curs per facilitar als mestres seguir els processos individuals i del grup.

Reunions de seguiment (avaluació):

Un cop al trimestre com a mínim, cada tutora o tutor porta el seu dossier de tutoria amb la informació (objectiva) individual i de grup i aprofita per anotar aquells comentaris significatius dels altres mestres (especialistes, monitores, serveis externs...) respecte als alumnes del seu grup.

Entrevistes amb les famílies:

Dos cops cada curs, com a mínim, a partir de les observacions anotades al dossier prepararem les entrevistes amb les famílies i un cop realitzada la trobada anotarem els acords presos i les informacions d'interès pel bon desenvolupament de l'alumne. A les següents entrevistes podem llegir els acords presos i valorar-ne conjuntament l'evolució.

Page 39: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 39

ACTIVITAT 6

DE LES PARAULES A L'ACCIÓ: PARLEM D'ACTITUDS

Objectiu:

Prendre consciència de com fem la interpretació de la realitat, constatar si ens dominen el pensaments i les emocions positives o les negatives.

Entrenar-nos en la verbalització en positiu de les situacions.

Desenvolupament de l'activitat:

Una sessió a principi de curs i una altra el segon trimestre:

Claustre: 20 minuts, en petits grups heterogenis, per exemple, una mestra de cada cicle, elaborar per a les següents situacions o per a algunes situacions que es proposin des del centre, respostes en positiu i en negatiu que provoquen els pensaments i les emocions.

Situacions:

− He passat el cap de setmana al Pirineus, després d'aquests dies tan agradables demà he d'anar a treballar.

− Sempre he pensat que la meva filla, per la seva capacitat, podria anar a la universitat. Ara diu que no té cap mena d'interès en seguir estudiant.

− Tinc un alumne que no para de fer coses per cridar l'atenció.

− Aquest curs m'ha tocat fer assignatures que no m'agraden gens.

− Els pares d'una alumna mostren una clara animadversió contra mi.

− Les companyes de cicle que tinc aquest curs tenen una manera de treballar molt diferent a la meva.

− Faig un curs d'informàtica i em costa molt fer avenços. M'encallo.

− Em molesten els molt els crits i he de treballar amb persones que, pel meu gust, criden massa.

10 minuts: Cada grup llegeix les respostes i es comenten.

Es poden preparar frases amb situacions properes a la realitat del centre.

Font: Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics.

Grup: Emocions i Desenvolupament Personal del Professorat.

Page 40: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 40

ACTIVITAT 7

DE LES PARAULES A L'ACCIÓ: PARLEM DE MODELS D'INTERVENCIÓ

Objectiu:

Cercar models d'intervenció inclusius, coherents amb la filosofia del PEC i que donen bons resultats educatius.

Fonamentar teòricament les pràctiques educatives.

Recollir i documentar els models d'intervenció en el dossier d'aula, per tal de consolidar les bones pràctiques i donar-hi continuïtat.

Desenvolupament de l'activitat:

Periòdicament:

A nivell de cicle i/o de claustre: Deixar temps pel debat i la valoració de la pròpia pràctica docent.

Es pot partir de l'exposició, per part d'una mestra, d'una situació que li planteja alguna problemàtica, la resta de l'equip fa propostes i es valoren.

En una altra sessió es poden exposar estratègies que ens donen bons resultats, analitzar-les i fer-ne, si cal, debat.

Establir mecanismes per recollir les bones pràctiques o aquells models d'intervenció, estratègies... que ens donen bons resultats (dossier d'aula, dossier de bones pràctiques...) per tal de consolidar-los i fer-ne difusió.

Materials de suport a la sessió:

Reculls de bones pràctiques d'altres centres (llibres, web xtec, revistes) assessorament dels serveis educatius: CRP, EAP, LIC, experiències personals...

Presentació: “Estratègies educatives inclusives” al bloc:

http://blocs.xtec.cat/participacioceip

i a l'adreça: http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_252gt86mqhr

Page 41: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 41

ACTIVITAT 8

DE LES PARAULES A L'ACCIÓ: PARLEM D'ESPAIS

Objectiu:

Posar els espais de l'escola al servei de les necessitats de desenvolupament dels infants.

Oferir espais de trobada per a tots els col·lectius de la comunitat educativa: famílies, alumnes, mestres, personal no docent, serveis educatius.

Aconseguir el màxim aprofitament dels espais.

Donar als espais un aspecte agradable i acollidor.

Desenvolupament de l'activitat:

Primera sessió:

Claustre: 20 minuts, l'equip directiu proposa parlar dels espais i del seu aprofitament, partint de les necessitats educatives, primer, i d'organització, després. En aquest primer moment es recullen propostes sense entrar gaire en valoracions, es fa una pluja d'idees, i es convida a parlar-ne per cicles.

Segona sessió:

Cicle: 30 minuts, es fa una llista de les necessitats (alumnes, mestres, famílies i AMPA, personal no docent, serveis educatius...) i una altra de tots els espais disponibles (aules, despatxos, rebedors, passadissos, terrasses, biblioteca, menjador, patis...) i es fan propostes per donar resposta a les necessitats, essent conscient que hi ha diverses maneres d'organitzar els espais, i només parlant-ne obertament i explorant nous usos trobarem el millor aprofitament.

Tercera sessió:

L'equip directiu i els coordinadors de cicle: 30 minuts, recullen les diferents propostes i n'elaboren una, o més d'una, per proposar al claustre.

Quarta sessió:

Claustre: 30 minuts, l'equip directiu presenta les propostes, es fa un breu debat per ajustar el què calgui i s'aprova. Si som a principi de curs, es valorarà a final de trimestre com ha anat i es pot ajustar el què faci falta.

Es tracta de posar el tema dels espais sobre la taula per trobar-ne el millor aprofitament.

El mateix procés es pot fer per parlar de l'ambientació dels espais, l'objectiu és aconseguir un centre d'aspecte acollidor, estimulant i que convidi a la comunicació i al treball. En aquest punt pot ser interessant convidar al personal no docent i/o a les famílies, perquè diguin la seva, potser participant en la comissió d'ambientació o en alguna reunió que se'n parli.

Page 42: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 42

ACTIVITAT 9

DE LES PARAULES A L'ACCIÓ: PARLEM D'ESPAIS

Objectiu:

Organitzar l'espai de l'aula de tal manera que afavoreixi les interaccions i la comunicació.

Ser conscient de la importància que té l'organització de l'espai en la dinàmica del grup.

Desenvolupament de l'activitat:

Primera sessió:

Claustre: 20 minuts, l'equip directiu aporta un recull d'articles o un document breu per fer una introducció teòrica sobre la rellevància de les interaccions socials i la creació col·lectiva de significats com a font i motor de l'aprenentatge (constructivisme, pedagogia sistèmica, aprenentatge dialògic...) i proposa als coordinadors de cicle una activitat per reflexionar com s'està abordant la comunicació dins de les aules.

Segona sessió:

Cicle: 40 minuts, la coordinadora proposa que individualment cada mestra imagini i dibuixi una distribució d'aula que dificulti la comunicació entre alumnes. En acabar es comenten els dibuixos.

Després, altre cop, cada mestra imagina i dibuixa una distribució d'aula que afavoreixi la comunicació entre alumnes i mestra, i entre alumnes. Es comenten els dibuixos i es fan propostes per aplicar a les aules.

Periòdicament podem valorar com tenim distribuïts els espais i quins canvis cal anar fent per facilitar la fluïdesa de la comunicació i el treball.

Es recullen les conclusions al dossier d'aula i/o al de tutoria.

Materials de suport a la sessió:

Comunidades de aprendizaje. Transformar la educación. Num. 177, Ed. Graó pàg.47, Perspectiva dialógica y aprendizaje dialógico.

Presentació: “Estratègies educatives inclusives” al bloc:

http://blocs.xtec.cat/participacioceip

i a l'adreça: http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_252gt86mqhr

Page 43: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 43

ACTIVITAT 10

DE LES PARAULES A L'ACCIÓ: PARLEM DE RELACIONS. L'ACOLLIDA DEL PROFESSORAT NOU

Objectiu:

Fer una bona acollida al professorat nou i sistematitzar recursos: dossier informatiu, company guia

Incloure el professorat nou al projecte.

Tenir cura de les relacions personals.

Establir canals de comunicació.

Valorar la feina feta i donar-hi continuïtat.

Desenvolupament de l'activitat:

Primera sessió, a principi de curs:

45 minuts: L'equip directiu fa una trobada amb els mestres nous per donar-los la benvinguda i situar-los al centre. Es pot donar un dossier amb la documentació més significativa i donar temps per a que els mestres nous plantegin preguntes.

Se'ls posa al corrent dels diferents canals de comunicació: butlletins interns, reunions de cicle, cartelleres, safates individuals... i de les persones de referència segons les necessitats: coordinadora de cicle, cap d'estudis...

Segona sessió, quan arriben al cicle:

30 minuts: La coordinadora de cicle acull amablement les persones noves, els hi presenta els membres de l'equip, els espais, els mostra els documents de cicle: programacions, metodologies, organització... i assigna un “company guia” (mestra més veterana al centre) per a cada mestra nova.

Tenir cura d'aquest moment pot facilitar la incorporació dels mestres nous al centre i al projecte i prevenir mals entesos. També pot ser útil per, valorant l'aportació de les persones noves, donar reconeixement a la feina feta pels companys que porten temps al centre.

Trobades informals: Potenciar espais i temps per a les relacions personals amb trobades informals ens acosta a les persones i facilita la comunicació professional. Així va bé tenir cura dels espais, per exemple una confortable sala de mestres, un agradable menjador escolar... També afavorir les trobades fora de l'escola com ara un dinar setmanal al poble, una anada al cinema...

Alguns possibles materials de suport a la sessió:

Presentació: “Compartint intencions” al bloc: http://blocs.xtec.cat/participacioceip

i a l'adreça: http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_193cdrzt4hm

Revista Aula, 158: Pedagogía sistémica. Bienvenida a los nuevos professores, J.A. Garcia

Page 44: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 44

ACTIVITAT 11

DE LES PARAULES A L'ACCIÓ: PARLEM DE MATERIALS

Objectiu:

Establir criteris coherents amb el PEC pel tipus de materials educatius necessaris.

Fer un ús sostenible i democràtic dels materials.

Assegurar que totes les aules i totes les persones disposen del material necessari.

Desenvolupament de l'activitat:

Primera sessió:

Claustre: 20 minuts, l'equip directiu proposa parlar dels materials (fungible, de consulta, jocs i material didàctic) a partir de l'organització existent. Es tracta de valorar quins són els materials bàsics per donar resposta a les necessitats educatives, al servei d'estratègies inclusives i amb criteris de sostenibilitat. També es proposa parlar de com n'organitzem la compra i l'emmagatzematge per tal de facilitar el treball i assegurar que tot l'alumnat té accés als recursos. En aquest primer moment es recullen propostes sense entrar gaire en valoracions, es fa una pluja d'idees, i es convida a parlar-ne per cicles.

Segona sessió:

Cicle: 30 minuts, a partir del criteris d'atenció a l'alumnat, es fa una previsió dels materials bàsics que es necessiten, es poden fer tres llistes distingint material fungible, material didàctic i materials de consulta. També es fan propostes per a la compra, l'emmagatzematge i el control de la despesa.

Tercera sessió:

L'equip directiu i els coordinadors de cicle: 30 minuts, recullen les diferents propostes i n'elaboren una, o més d'una, per proposar al claustre.

Quarta sessió:

Claustre: 30 minuts, l'equip directiu presenta les propostes, es fa un breu debat per ajustar el què calgui i s'aprova. Si som a principi de curs, es valorarà a final de trimestre com ha anat i es pot ajustar el què faci falta. Si es creu convenient es pot crear la comissió de material, formada per mestres o per famílies i mestres o fins i tot amb algun alumne.

Es tracta de valorar i millorar, si cal, el tema dels materials, fer-ne un ús sostenible i garantir l'accés als materials a tot l'alumnat.

El tema del pagament es pot tractar entre l'equip directiu i les famílies (AMPA, Consell escolar, famílies individualment...) seria desitjable que no fos un tema d'aula o de mestra sinó un tema d'escola. La solució ha de ser la que, responent als objectius, surti més econòmica a les famílies i faciliti la tasca docent.

Page 45: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 45

ACTIVITAT 12

DE LES PARAULES A L'ACCIÓ: PARLEM DE L'ORGANITZACIÓ DEL TEMPS

Objectiu:

Organitzar el temps lectiu en funció de les característiques psicològiques de l'edat i de les necessitats educatives de cada cicle.

Reduir l'estrès en mestres i alumnes.

Augmentar el benestar i el rendiment escolar.

Desenvolupament de l'activitat:

Primera sessió:

Claustre: 20 minuts, l'equip directiu proposa la reflexió sobre el ritme i els temps en l'aprenentatge, a partir de les experiències pròpies o de la lectura d'algun text en aquest sentit.

Segona sessió:

A començament de curs, llegir la normativa del Departament pel que fa al currículum de la nostra etapa, per tal d'ajustar el treball als continguts que ens pertoca. També de tant en tant llegir o demanar al l'EAP les característiques psicològiques que són pròpies de l'edat de les nenes i nens que tenim a l'aula per tal d'ajustar l'exigència a allò que és possible.

Tercera sessió:

Cicle: 40 minuts, analitzar com s'estan organitzant els temps, el ritme, i si s'adequa a les necessitats educatives i de desenvolupament dels infants.

Plantejar com es pot alleugerir la pressió i donar temps perquè cadascú faci el seu procés.

Valorar els agrupaments que fem i com aprofitem els suports per poder fer una atenció el màxim de personalitzada a les nenes i nens, dins el grup classe.

Prendre acords i valorar-los al cap d'un temps, recollir les conclusions al dossier d'aula i/o tutoria.

Alguns possibles materials de suport a la sessió:

Esquirol, Josep M.: El respirar dels dies Ed. Paidós, 2009 Honoré, Carl: Bajo presión Ed. RBA, 2008

Presentació: “Temps per jugar” al bloc: http://blocs.xtec.cat/participacioceip

i a l'adreça: http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_168hhrt2sc6 Presentació: “Una mirada dialogada a les Förskolor (Educació infantil) a Suècia” al bloc:

http://blocs.xtec.cat/participacioceip

i a l'adreça: http://docs.google.com/present/view?id=dgpfk56p_43gc5tqncp

Page 46: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 46

8. VALORACIÓ: Aquest any ha estat un regal, merescut, però un regal, una oportunitat per endreçar sensacions, idees i aprenentatges de més de trenta anys de carrera.

Una oportunitat per distanciar-me del dia a dia tan intens que suposa treballar a l'educació i, tot observant la realitat d'algunes bones escoles, prendre consciència del continu amb la nostra història pedagògica, una història que va ser trencada violentament amb la guerra civil i els quaranta anys de franquisme que ens varen imposar una escola grisa i autoritària, la inèrcia de la qual, malgrat els esforços dels governs democràtics, dels moviments de renovació pedagògica i de la majoria de mestres, encara cueja en alguns racons empolsinats.

No m'ha estat fàcil. El meu camp no és la investigació formal, estic avesada a la pràctica, a una pràctica reflexiva que s'acosta al concepte d'investigació acció però em faltava mètode. He estudiat força, m'agrada aprendre, però sóc fonamentalment intuïtiva, acostumo a tenir una visió global de les coses i de les seves múltiples relacions. Centrar-me en un tema ha estat impossible, el plantejament ja era general “Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència” i triar el què tenia interès pel treball, donar-hi coherència i sentit, m'ha costat, però crec que me n'he sortit. No he fet un text extens però sí intens i significatiu i amb les imatges dels vídeos i de les presentacions il·lustro les idees que vull transmetre.

Una altra dificultat ha estat treballar sola, he tingut ajuts, la tutora, la Margarida Falgàs, les companyes... i n'he buscat d'altres les amigues, la família... hi no em puc pas queixar, tinc molta sort i molta gent que m'ajuda i m'estima, GRÀCIES A TOTES però el treball era feina meva i jo estic molt acostumada a treballar en equip, ha estat una petita descoberta, tenia ganes de treballar sola i he comprovat que treballant en solitari de vegades m'encallo, perdo el nord... Per a mi compartir és més agraït i el resultat més ric, la interacció amb els altres no només m'aporta noves visions sinó que m'estimula a tenir noves idees.

També ha estat un any d'aprenentatge, pedagògic, totes les escoles que he visitat han estat escoles per a mi, on he après molt. Però vull destacar especialment l'aprenentatge en TIC, començant per entendre'm amb un ordinador nou amb el Windows Vista, configurar-hi el correu, la web camps, el programa de vídeo, quin malson, vaig instal·lar fins a quatre programes, un me'l va deixar en César, l'altre l'Alba, el següent en Martí i el definitiu, el que era compatible, en Xevi a través de la Núria. Fins al repte de portar un bloc, també he hagut d'empipar sovint la meva companya Marta, perquè no es veia la presentació o es penjava el bloc perquè les fotos pesaven massa, aleshores en Martí hem guiava, per telèfon, per baixar-me un programa per reduir les fotos... He après molt però m'ha suposat una bona inversió d'hores i de paciència.

Per acabar comentar dos motius de satisfacció i agraïment: Un, poder compartir amb els meus fills, la Marta i l'Albert, la passió per l'educació. La Marta, psicòloga infantil, que viu i treballa a Suècia, m'ha permès entrar a les escoles sueques d'una manera fàcil i propera, m'ha fet d'intèrpret i de guia. Amb l'Albert, educador apassionat, hem compartir algunes visites aprofitant la seva setmana de pràctiques de segon de Magisteri. I a en Marc, el meu gendre, professor de Física a la Universitat de Lund, li he d'agrair el munt de contactes que m'ha fet i l'amable acollida a casa seva. Junts hem tingut rics debats plens de matisos i propostes.

L'altre motiu de satisfacció ha estat mostrar i explicar les visites a les escoles sueques a totes aquelles persones, escoles i institucions que m'ho han demanat, de moment porto unes dotze presentacions, ha estat un plaer.

Page 47: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 47

9. GLOSSARI En forma de glossari, el codi de la meva, la nostra, mirada:

Acabat a quatre mans, amb les aportacions, entre altres, del meu fill Albert.

abraçada, vitamina emocional

acció, concreció de les idees

acollida, benvinguda “t'estava esperant”

actitud, disposició, punt de partida intern per a l’acció

amabilitat, respecte afectuós

amor, sentiment per dirigir les accions

amor, aliment de la vida per generar més d’ella mateixa

art, llenguatge per a l'expressió d'emocions i sentiments

art, "el joc de l'esperit, el joc més gran de l'home" Jean Dubuffet

assentir, estar bé tal com és

assertiu, actua de manera justa, “entre l'ogre i el ratolí, la persona”

assessorament, acompanyament, invitació, proposta

autoestima, jo sóc, conquerir coses que em costa aprendre, “m'he esforçat i ho he aconseguit”

automotivació, jo puc, habilitat imprescindible per avançar

autonomia, habilitat per ser més lliure

bellesa, aliment per l'esperit, motiu per a l'ètica

bellesa, punt de vista sa i òptim per a l’aprenentatge

calma, temprança, pacificació de la ment

canvi, el fluir de la vida

carícia, aliment emocional

ciència, observació atenta i rigorosa

col·laboració, sumar esforços dóna més que la suma de les parts

compartir intencions, negociar objectius, sumar esforços

competència, habilitat més valors que capacita

competència, poder personal i adquirit d’acció

competències personals, habilitats per estar amb un mateix i per relacionar-se els altres

competències personals, autoestima, empatia, assertivitat

compromís, maduresa moral, estar amb la paraula donada

comunicació, tot allò ens connecta amb els altres

comunitat, grup de persones compromeses entre elles

confiança, coneixement més determinació, expectativa positiva

Page 48: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 48

congruència, pensar i fer en la mateixa direcció

consens, acord intermedi, punt de vista comú

conversa, jo no sóc res si no hi ha l'altre

conversa, versos compartits

convivència, compartir el camí amb afecte i respecte

creativitat, resoldre un tema d'una manera personal, original

creences, imatges mentals heretades o construïdes

demanda, allò que mereixo rebre

diàleg, espai entre sistemes en el que es genera la veritat (Marianne Franke)

diversitat, allò què fa possible la vida

educadora, persona referent pels infants

ego, el jo que vol fer-se notar

ego, suro on pengem les etiquetes amb les que ens identifiquem

ego, mecanisme de defensa davant les incapacitats de ser en el món

empatia, habilitat per posar-se al lloc de l'altre

emoció, resposta afectiva, color de la vivència

entorn, allò que m'acompanya

entorn, allò que sóc més enllà de mi

entorn amable, acompanya, facilita i em permet ser cada vagada més jo mateix

equip directiu, persones que assumeixen major responsabilitat a l'escola

equip directiu, persones receptores de l'encàrrec governamental, al servei de la comunitat educativa

equitat, dono el què puc i rebo el que necessito

escola, espai acollidor on créixer i aprendre ha de ser fàcil, natural

escola inclusiva, la de totes les persones

escola viva, les persones i el què passa a l'entorn són el primer

escola viva, on els canvis són part del funcionament com el batec del cor

esforç, exercici constant de la voluntat, rendiment amb constància

estil educatiu, idiosincràsia de la relació educativa

ètica, actitud lligada al concepte de justícia

ètica, la bellesa dels actes

èxit escolar, aconseguir servir les necessitats dels infants pel propi desenvolupament

expressió creativa, expressió que aporta, amb la que ens estenem pel nostre entorn

expressió creativa, fusió amb el medi: jo soc el medi, el medi està en mi

expressió lliure, la que satisfà el deure i el desig

expressió lliure, la que parteix d’un mateix, no se sotmet a la lògica ni a la raó

Page 49: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 49

família, persones que t’envolten des de l’afecte, l’amor i el suport per a l’autonomia plena

fermesa, perseverança amb la pròpia idiosincràsia, mantenir-se centrat en el canviar constant

generositat, comprensió total de la relació entre la matèria i la ètica

humans, quelcom profund en nosaltres amb el que ens projectem

imaginació, tenir una imatge mental d'alguna cosa

imaginació, capacitat de crear en abstracte i sense els límits de la realitat

imaginació, una realitat íntima, una visió íntima de la vida

individualitzat, per mi

infància, primer període, temps de construcció, manera d'estar en el món

infant, ésser sensible i explorador

iniciativa, parteix de la força de l'individu i s'alimenta de l'autoconfiança

innovació, visió dinàmica de l'acció, exploració per a la millora de les accions

intuïció, sentir des de l'experiència i la reflexió, sisè sentit

lideratge, acció de qui serveix i acompanya un grup cap als objectius

lideratge, capacitat de fer de la pròpia acció un benefici pel grup

lentitud, consciència i control

mirada, punt de vista

mirada holística, amplia, extensa, global

missió, allò pel que estic preparat i pel que treballo

missió, allò que et ve donat i et porta a l'autosuperació

model d'intervenció, aquell que serveix els objectius en el fons i en la forma

moral, estructura de valors que genera actituds ètiques

motivació, impuls que empeny a actuar

motivació transcendent, més enllà de la motivació personal, en benefici col·lectiu

negociar intencions, buscar el consens en els objectius

participació, ser actiu en allò del teu entorn

pensament positiu, la mirada constructiva

persona, que viu amb i per als altres

plaer, benestar, símptoma de què vas bé

problema, repte inesperat que ens demana explorar noves respostes

projecte, propòsit, objectiu, tasca

propi ritme, el marca el cos

queixa, excusa mentre no veig el què jo puc fer

queixa, demanda formulada en negatiu

queixa, eina dels infants per reivindicar la seva presència davant de l'adult

Page 50: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 50

reclamació, per demanar allò que és just a qui li pertoca

repte, oportunitat per aprendre, per posar en marxa les nostres potencialitats

respecte, reconeixement, assentiment, dignitat

responsabilitat, consciència, constància i compromís amb les pròpies actuacions

rigor, fruit de la reflexió i l'estudi, mètode

sentiment, procés afectiu, estat de la ment

sensibilitat, receptibilitat als estímuls

serenitat, resposta equilibrada

sobrietat, l'essencial

sobrietat, prescindir del superflu

societat, organització de persones en benefici de totes

sostenible, possible i ajustat

temps cronològic, una convenció, organitzant-lo exercim el nostre poder

temps de canvi, el present

vida, expressió i relació entre elements

vincle, allò que m'uneix als altres

visió, objectiu que marca el camí per avançar

xarxa, teixit del que formem part

Page 51: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 51

10. BIBLIOGRAFIA

10.1 Llibres ARNAIZ, Pilar; RABADAN, Marta; VIVES, Iolanda (2001) La psicomotricidad en la escuela. Málaga: Ed. Aljibe BESALÚ, X.; FALGÀS, Margarida; GODOY, J.C.; ROMERO, A. (2007) Mestres del segle XXI Col·lecció Joan Puigbert. Girona: CCG Edicions. BOIX, Esther; CREUS, R. (1986) L’art a l’escola. Barcelona: Edicions Polígrafa, S.A. CARBONELL, E. (2008) La consciència que crema. Badalona: Ara llibres CASSANY, D.; LUNA, Marta (1993) Ensenyar llengua. Barcelona: Graó DEWEY, J. (1967) La concepción democrática en educación. Buenos Aires: Losada DUBET, F.; MARTUCCELLI, D. ( 1998) En la escuela. Sociologia de la experiència escolar. Buenos Aires: Losada FRANKE, Marianne (2009) Eres uno de nosotros. Alma Lepik Ed. ICE “JOSEP PALLACH” (2004) El tractament de la diversitat: qüestions organitzatives. Quart Simposi: Llengua, Educació i Immigració. Girona: Documenta Universitària MARTÍN, Xus; PUIG, J.M. (2007) Les set competències bàsiques per educar en valors. Barcelona: Graó SUBIRÓS, P. (2003) Sobre la felicitat i altres neguits. Barcelona: Destino TRAVESET, Mercè (2007) Pedagogía Sistémica. Fundamentos y práctica. Barcelona: Graó VIGOTSKY, L. S. (2004) Teoria de las emociones: estudio histórico-psicológico. Madrid: Ediciones AKAL, S.A. WATZLAWICK, P. (1989) Teoria de la comunicación humana. Barcelona: Herder WATZLAWICK, P. (1999) Cambio. Barcelona: Herder

Page 52: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 52

10.2 Revistes Aula de innovación educativa, núm. 158 (gener 2007) Pedagogia sistèmica. Editorial Graó Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació, Coordinació: Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social (2006-07) El centre educatiu acollidor. Revista Caixa d’eines 03 i 06. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació, Coordinació: Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social (2006) Els Plans educatius d’entorn:una resposta integral i comunitària. Revista Caixa d’eines 05 Generalitat de Catalunya. Consell Escolar de Catalunya (2006) Conviure i treballar junts. Revista Documents núm. 15 Infància, educar de 0 a 6 anys, núm. 167 (abril 2009) Editorial, Horaris, calendaris per a qui? i L'entrevista, Conversa amb Carl Honoré (autor dels llibres: Elogio de la lentitud i Bajo presión) Universitat Autònoma de Barcelona (2005) Les comunitats d’aprenentatge. Revista Educar, núm.35 Servei de Publicacions.

Page 53: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 53

10.3 Pàgines Web i blocs: Web del filòsof de l’educació José Antonio Marina en la qual s’hi exposa, entre altres continguts, l’interessant experiència comunitària de Alcalá de Guadaira.

www.joseantoniomarina.net Web de les escoles infantils (1 a 6 anys) de la zona de Malmö (Suècia)

http://www.malmo.se/stadsdelar/oxie/forskolaskola/

Bloc de l’Equip LIC del Baix Empordà

http://blocs.xtec.cat/licbe

Webs d'en Carles Parellada i de la Mercè Traveset amb propostes per l'aplicació de la Pedagogia Sistèmica a la resolució de situacions difícils amb els alumnes, les seves famílies i els equips docents. http://www.xtec.es/~cparella/

http://www.mercetraveset.com/

Web Comunitats d'aprenentatge http://www.utopiadream.info/red/tiki-index.php El meu bloc personal, recull impressions i experiències de l'any de la meva llicència d'estudis. A la categoria recerca s'hi poden trobar els continguts més relacionats amb el treball d'investigació: imatges, presentacions, vídeos, llibres, reflexions:

http://blocs.xtec.cat/participacioceip

Page 54: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 54

ANNEXOS

− Traducció del Reglament de les Förskolor.

− Presentacions penjades al bloc:

− Una mirada dialogada a les Förskolor (Ed. Infantil a Suècia)

− Aproximació a l'educació Primària a Suècia

− Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència: Compartint intencions

− Estratègies educatives inclusives

− Temps per jugar

− Teatre a l'escola

− Expressió plàstica: una sessió de collage a P3

− L'hort a l'escola

− Vídeos penjats al bloc:

− Una mare ve a la classe a explicar-nos un conte: La Caputxeta vermella

− Expressió plàstica: una sessió de modelatge a P5

− Visita a l'Horta de la Viola

Page 55: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 55

TRADUCCIÓ LITERAL DEL REGLAMENT SOBRE EL PROGRAMA EDUCATIU DE LES ESCOLES D'EDUCACIÓ INFANTIL A SUÈCI A 11 de juny de 1998

El govern ordena el següent:

El pla educatiu que es dedueix de l’annex d’aquest reglament haurà de formar part per de les preescoles

Aquest reglament haurà de proclamar-se al Ministeri d’Educació de l’Estat (SKOLFS)

Aquest reglament entrarà en vigor l’1 d’agost de 1998.

En representació del govern

YLVA JOHANSSON

PROJECTE EDUCATIU PER LES “FÖRSKOLOR” DE L’ANY 1998 (lPFÖ98)

Valors bàsics i encàrrec per les preescoles.

− Valors bàsics

La preeescola té com a pilar les bases de la democràcia. Per això aquesta activitat està formada i, d’acord amb tothom, amb els valors bàsics de la democràcia. Tot aquell que treballa dins les preescoles haurà d'afavorir el respecte per la individualitat de cada persona i el respecte pel medi en comú.

Una tasca important de l’activitat de les preescoles és la d'assentar i ancorar les bases dels valors que la nostra societat té com a pilars: Dret a la teva integritat, llibertat individual i integritat de la vida de les persones, els mateixos valors per a totes les persones, igualtat entre sexes al mateix temps que solidaritat amb els més dèbils i vulnerables, són valors que les preescoles han de mantenir vius en el treball amb els infants.

La base dels valors expressa la manera ètica de comportar-se que caracteritzarà tota activitat. Els infants adquiriran els valors ètics i només principalment a través de experiències concretes viscudes per ells mateixos. La manera de comportar-se dels adults influeix la comprensió dels infants i el respecte pels drets i deures que trobem en una societat democràtic i per això són importants els adults com a model.

Per tal de mantenir i defensar els valors bàsics cal que les avaluacions es facin clarament a les activitats del dia a dia. L’activitat s’haurà de dur a terme en les formes democràtiques i d’aquesta manera assentar les bases cap a un creixement responsable dels nens/es per tal de que a la llarga siguin una part activa dins la societat.

− Comprensió i humanitat

Les preescoles han de desenvolupar les capacitats dels infants pels sentiments de responsabilitat i preparar-los per a les activitats socials, de tal manera que se sentin les bases per a la solidaritat i la tolerància. La preescola ha d’animar i enfortir la compassió i empatia dels infants per tal de posar-se al lloc de l’altra persona. L’activitat haurà de caracteritzar-se per l’atenció cap als individus i apuntar cap a les capacitats d’empatia i consideració cap al desenvolupament dels altres, al igual que l’obertura i el respecte per les diferències en les opinions i maneres de viure de les persones. S'haurà de donar suport a la necessitat dels infants per, d’alguna manera, veure reflectit i compartir els seus pensaments sobre les preguntes de la vida amb els altres.

Page 56: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 56

El creixent moviment per damunt de les fronteres crea una gran varietat cultural a les preescoles, que dóna als infants la possibilitat d'assentar les bases pel respecte i consideració per cada persona independentment del seu origen (background).

− Objectivitat i abast de tots els aspectes

Les preescoles hauran d’estar obertes a les diferents opinions i animar a que n’hi hagi. A cada infant se li haurà de donar la possibilitat de crear-se la seva pròpia opinió i a fer eleccions des de la seva pròpia condició.

La implicació i la confiança cap a les pròpies capacitats s’haurà d’assentar i fer desenvolupar. Tots els pares podran, amb la mateixa confiança, deixar els seus fills a la preescola, podran estar segurs de que els seus fills/es no seran influenciats parcialment cap a unes avantatges per una o altra opinió.

Tots els que treballen a les preescoles hauran de mantenir i defensar els valors bàsics que s’exposen en aquest Projecte educatiu i prendre una clara distància cap a aquells que van en contra els valors aquí exposats.

La manera que els adults acullen els nens i les nenes, al igual que el que se’ls exigeix i s’espera d’ells, es realitzarà de manera que contribueixi a formar la opinió dels nens i les nenes sobre que és femení i masculí. La preescola s’haurà d’oposar als patrons i els rols tradicionals entre sexes. Els nens i les nenes tindran a la preescola les mateixes possibilitats de provar i desenvolupar les seves capacitats i interessos sense prejudicis ni barreres fruit dels estereotips entre sexes.

La preescola haurà, on sigui que s’organitzi, de treballar per tal d’aconseguir els objectius que s’estableixen per l’activitat pedagògica. L’atenció cap al benestar individual, la protecció, el desenvolupament i l’aprenentatge haurà de veure’s reflectit en el treball a les preescoles. La consideració i el respecte es donarà cap a les diferents condicions i necessitats. Això implica que l’activitat no es pot dissenyar de la mateixa manera a tot arreu i que els recursos de les preescoles no es podran repartir de la mateixa manera a tot arreu.

− Encàrrec de les preescoles

Les preescoles han de situar les bases per un aprenentatge “ovalat”. L’activitat haurà de ser divertida, segura i rica en aprenentatges per tots els infants que en formen part. Les preescoles hauran de convidar als infants a una bona activitat pedagògica, on l’atenció i l’assistència cap els infants, la criança i l’aprenentatge formen una totalitat. En cooperació amb les famílies haurà de fomentar-se el desenvolupament dels infants cap a sentiments de responsabilitat com a persona i com a membre d’una societat.

Les preescoles hauran de ser un suport per les famílies en la seva responsabilitat en la criança dels infants, el seu desenvolupament i creixement. La tasca de les preescoles inclou que, en cooperació amb els pares, treballar per tal que cada infant tingui la possibilitat de desenvolupar-se seguint les seves condicions.

L’activitat pedagògica haurà d’adaptar-se a tots els infants de la preescola. Els infants que transitòriament o permanentment necessitin més suport que els altres se’ls hi haurà de donar, suport dissenyat tenint en compte les diferents necessitats i condició. Les capacitats personals d’entendre i poder treballar amb infants i obtenir la confiança dels pares són coses importants, per tant l’estada a la preescola ha d’esdevenir un suport positiu pels infants amb dificultats. Tots els infants hauran d’obtenir experiències satisfactòries que els donin la possibilitat d'anar endavant, superar les dificultats i sentir i experimentar que té accés al grup.

La preescola haurà de respectar el fet que cada infant viu en diferents ambients i que les pròpies experiències dels infants han de ser la base per crear un context coherent i amb significat. Els adults

Page 57: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 57

hauran de donar suport en el desenvolupament de la autoestima i la confiança. La curiositat, la iniciativa i l'interès dels infants s’haurà de fomentar i els seus desitjos per aprendre s’hauran d’estimular. Els encàrrecs de la preescola inclouen tan desenvolupar les capacitats dels infants i la seva pròpia construcció cultural, com transmetre una herència cultural (valors, tradicions, història, llengua i coneixements) d’una generació a la següent.

La internacionalització de la societat sueca demana altes exigències en les capacitats de les persones per viure en comú i entendre els valors que hi ha en una diversitat cultural. La preescola és un lloc de trobada social i cultural el qual pot enfortir aquestes capacitats i preparar els infants per una vida en una cada vegada més internacionalitzada societat. El coneixement de la pròpia herència cultural i la implicació en la cultura dels altres contribuirà a que els infants desenvolupin les seves capacitats de comprendre i experimentar les condicions de l’altre i avaluar. La preescola pot contribuir a que els infants que pertanyen a una cultura minoritària i els que tenen procedència d’altres països, obtinguin el suport per tal de desenvolupar la doble pertinença cultural.

La preescola ha d’oferir un entorn segur als infants que al mateix temps desafiï i indueixi cap al joc i l’activitat. Aquest haurà d’inspirar als infants a investigar sobre el món. A les preescoles els infants es trobaran amb adults que veuen les possibilitats de cada nen/a i que s'impliquen en la interacció tant amb els infants individualment com amb en grup.

Les capacitats de poder comunicar, buscar nous coneixements i poder treballar en grup són necessàries en una societat caracteritzada per un gran flux d’informació i un ràpid canvi. La preescola haurà d’assentar les bases per tal que els infants en aquest període adquireixin el coneixement que constitueix el marc de referències comú que tots dins la societat necessitem.

Els infants hauran d’obtenir la possibilitat de desenvolupar les seves capacitats d’observació i reflexió. La preescola serà un entorn social i cultural viu que estimularà els infants a agafar iniciativa i que desenvoluparà les seves competències socials i comunicatives. Els infants també tindran la possibilitat d’aprofundir individualment en una pregunta i buscar resposta i solució. El joc és important pel desenvolupament i l’aprenentatge dels infants. Una utilització conscient del joc per tal de fomentar el desenvolupament i els aprenentatges de cada infant haurà de caracteritzar l’activitat a la preescola. El joc estimula la fantasia, empatia, compenetració, comunicació i capacitats pel pensament simbòlic al mateix temps que capacitats de treballar conjuntament i resoldre problemes. Els infants poden en aquesta creació i forma de joc tenir la possibilitat d’expressar i elaborar vivències, sentiments i experiències.

La preescola haurà de fomentar i estimular els aprenentatges, això suposa una discussió activa en l’equip de treball sobre el significant i el concepte, coneixement i aprenentatge. El coneixement no és un inequívoc concepte. El coneixement es pot expressar en diferents formes (com fets, comprensió, capacitat i familiarització) que suposen i cooperen entre ells. L’activitat s’ha de realitzar en funció del món d’experiències, els interessos, les motivacions i la recerca de coneixement dels infant.

Els infants busquen i conquisten coneixement a través del joc, la cooperació social, l’exploració i la creació, però també a través de l'observació, les converses i les reflexions. Treballant un tema d’orientació els aprenentatges dels infants poden esdevenir polifacètics i tenir continuïtat.

Els aprenentatges s’hauran de basar tant el la cooperació entre l’adult i l’infant com entre els inflats. El grup d’infants s’haurà de veure com una important i activa part en el desenvolupament i els aprenentatges. La preescola donarà als infants el suport per desenvolupar una positiva visió d’ells mateixos com a aprenents i creadors d'individus. Hauran d’obtenir ajuda per tal de sentir confiança per les seves capacitats per pensar sol, actuar, moure’s i conèixer-se, etc. crear-se una imatge d’ell mateix amb diferents aspectes com l'intel·lectual, la llengua, l’ètica, la pràctica, la física i l’estètica.

Page 58: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 58

Els infants hauran d’obtenir estimulació i guia per part dels adults per tal que a través de les pròpies activitats s’augmentin les seves competències i el desenvolupament de noves capacitats i comprensió (intel·ligència). Aquesta manera de comportar-se suposa que diferents formes de llenguatge i coneixement i diferents maneres d'aprendre s’equilibren i formen una totalitat. La llengua i els aprenentatges funcionen conjuntament així com la llengua i el desenvolupament de la identitat. Les preescoles hauran de donar una gran importància a estimular el desenvolupament de la llengua de cada infant i animar i agafar com a propi la curiositat i l'interès dels infants pel món de la llengua escrita. La preescola haurà de contribuir per tal que els infants amb altres llengües maternes que no són la sueca tinguin la possibilitat de desenvolupar les dues, tan la llengua sueca com la llengua materna.

Tant el contingut com els mètodes de les preescoles haurà d'esforçar-se per estimular el desenvolupament dels infants i els seus aprenentatges a través de crear i comunicar amb l’ajuda de diferents formes d’expressió com les fotografies, les cançons i la música, el teatre, el ritme, la dansa i el moviment i també amb l’ajuda de la parla i la llengua escrita. Això inclou també formar, construir i utilitzar materials i tècnica. La “multimèdia” i les tecnologies de la informació poden, a les preescoles, utilitzar-se tant per crear processos com la seva aplicació.

Les preescoles hauran de donar una gran importància al medi ambient i a les preguntes sobre la conservació de la natura. Una manera d’actuar ecològica i una esperança positiva cap el futur hauran de caracteritzar l’activitat de les preescoles. La preescola haurà de construir i participar perquè els infants sentin com a pròpia una actitud de cura de la natura i el medi ambient i entendre la seva implicació en el cicle de la natura. Les activitats hauran de fer entendre als infants el dia a dia i la feina pot dissenyar-se per tal de contribuir a un millor medi ambient tant en el present com en el futur

La preescola haurà de convidar als infants a unes condicions d’acord amb la seva edat i el seu moment vital ben ajustat als ritmes del dia i al seu entorn. Tant l’atenció com les cures, com el descans i altres activitats hauran de pesar igual d’una manera equilibrada.

Els infants hauran de poder canviar entre diferents activitats durant el dia. En el joc de cada infant i pels aprenentatges tan a dins com a fora de l’escola (dins l’edifici i a l’aire lliure) l’activitat els haurà de donar espai pels plans, la fantasia i la creativitat. L’estada a l’aire lliure ha de donar la possibilitat del joc i altres activitats tant en un “medi planificat” (pati) com en un entorn natural (a la natura).

Objectius i Directrius

Objectius indica orientació per la feina de les preescoles i amb això també augmentar la qualitat del desenvolupament a les preescoles.

Directrius pel personal a les preescoles, indica en part la responsabilitat que recau en totes les persones que treballen a les preescoles i en part la responsabilitat que l’equip de treball té per treballar orientat cap els objectius del Projecte Educatiu.

1. Normes i valors

La preescola haurà de influir i estimular activament i de manera conscient els infants a desenvolupar la comprensió de la nostra societat conjuntament amb els valors democràtics i posteriorment comprendre'ls.

Objectiu

La preescola haurà d'esforçar-se per aconseguir el desenvolupament de cada infant.

Page 59: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 59

− Obertura, respecte, solidaritat i responsabilitat.

− Capacitat per la consideració i el respecte i poder posar-se al lloc dels altres al mateix temps que voler ajudar als altres.

− La seva capacitat d’adonar-se, reflexionar i posicionar-se davant de diferents dilemes ètics i problemes del dia a dia.

− Comprendre que totes les persones tenen la mateixa importància independentment del seu sexe o origen social o ètnic.

− Respecte per tot allò que és viu i cura del seu medi més pròxim.

Directriu

Tots els que treballen a les preescoles hauran de:

− Mostrar respecte pels individus i contribuir a crear un clima democràtic dins les preescoles, on la afinitat i responsabilitat poden desenvolupar-se i on els infants tenen la possibilitat de veure solidaritat

− Estimular el joc cooperatiu i ajudar-los a resoldre els conflictes i els malentesos, respectar i tenir compromís amb els altres.

L´equip de treball haurà de:

− Vetllar per tal que cada infant obtingui el respecte per les seves necessitats i, afavorir i deixar viure el propi món de cada infant.

− Fer-se responsable per tal que la preescola apliqui una forma democràtica de treballar on els infants en són una part activa.

− Exposar i defensar qüestions ètiques i dilemes de la vida quotidiana.

− Crear l’evidència en els infants de què les persones poden tenir diferents actituds i valors, els quals condueixen els seus punts de vista i actuacions.

− Fer-se responsable per tal que es desenvolupin unes normes pel treball i la convivència en el propi grup d’infants.

− Treballar conjuntament amb els pares quan es tracte de la criança dels infants i debatre regles i condicions a la preescola.

2. Desenvolupament i aprenentatge

L’activitat de les preescoles haurà de caracteritzar-se per una pedagogia on l’atenció, les cures, la criança i els aprenentatges constitueixen una totalitat. L’activitat pedagògica s'haurà d'executar de tal manera que estimuli i desafiï el desenvolupament i l’aprenentatge dels infants. L’entorn haurà de ser obert, ric, que inclogui i convidi. L’activitat haurà d’estimular el joc, la creativitat i les ganes plenes d'aprendre, al mateix temps que, agafar com a propi i enfortir l'interès dels infants per aprendre i conquistar noves experiències, coneixements i capacitats.

L’activitat haurà de contribuir a que els infants desenvolupin una comprensió d’ells mateixos i del món que els envolta. Investigar, la curiositat i les ganes d'aprendre serà la base de l’activitat pedagògica. Aquesta anirà des de les experiències, els interessos, les necessitats i les opinions dels infants. Els pensaments i idees dels infants es prendran com a pròpies per tal de crear veritat en l’aprenentatge.

Objectiu

La preescola haurà d'esforçar-se per aconseguir que cada infant:

Page 60: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 60

− Desenvolupi la seva identitat i senti seguretat en aquesta

− Desenvolupi la seva curiositat i motivació, al mateix temps que capacitat per jugar i aprendre

− Desenvolupi la seva autonomia i confiança en les pròpies capacitats

− Que senti implicació en la seva pròpia cultura i desenvolupi sentiments i respecte per la cultura dels altres

− Desenvolupi capacitats d’escoltar, explicar, reflexionar i expressar les seves opinions.

− Desenvolupi capacitats de pensar individualment i en grup, a gestionar conflictes, i entendre els drets i deures al mateix temps que agafar responsabilitat per les regles comunes

− Desenvolupi les capacitats motrius i de coordinació i la comprensió del cos al mateix temps que entendre la importància de protegir i tenir cura de la seva salut i el seu benestar

− Dediqui i matisi la implicació del significant, veure la relació i s’adoni de la nova manera d’entendre el món al seu voltant

− Desenvolupi una llengua oral rica i plena de matisos i les seves capacitats per comunicar-se amb els altres i expressar pensaments

− Desenvolupar el seu vocabulari de paraules i conceptes, la seva capacitat de jugar amb les paraules, el seu interès per la llengua escrita i per la comprensió dels símbols, al mateix temps que les seves funcions comunicatives

− Desenvolupi la capacitat de crear (produir) i la seva capacitat de mediar vivències, pensaments i experiències en moltes formes d’expressió com el joc, les imatges, el moviment, les cançons i la musica, la dansa i el teatre

− Desenvolupi la capacitat de construir, crear, produir amb l’ajuda de diferents materials i tècniques

− Desenvolupi la capacitat de descobrir i utilitzar matemàtiques en els contextos oportuns

− Desenvolupi la seva capacitat per les característiques bàsiques dels conceptes de quantitat, mesura i forma al mateix temps que la capacitat d’orientar-se en el temps i en l’espai

− Desenvolupi la comprensió pels cicles de la natura i per fenòmens senzills de la natura, tals com el coneixement de plantes i animals

Directiu

Tots els que treballen a la preescola hauran de:

− Treballar conjuntament per tal de proporcionar un bon entorn pel desenvolupament, el joc i l’aprenentatge, amb especial atenció i ajuda als infants que d’una forma o altra necessiten suport pel seu desenvolupament

L’equip de treball haurà de:

− Responsabilitzar-se per tal que la feina al grup d’infants es realitzi de tal manera que puguin:

− Desenvolupar-se en funció de les seves circumstàncies i al mateix temps estimular per tal de que s’utilitzin totes les seves capacitats

− Fer que visquin que és divertit i ple de significat aprendre noves coses

− Posar-se davant de nous reptes com una cosa que estimula les ganes de conquistar noves habilitats, experiències i coneixements

− Obtenir suport i estimulació en el seu desenvolupament social

Page 61: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 61

− Donar bones suposicions per construir relaciones duradores i sentir-se segur dins el grup

− Obtenir suport i estimulació en el seu desenvolupament de la llengua i la comunicació

− Obtenir suport i estimulació en el seu desenvolupament motriu

− Comptar amb unes bones cures i atencions amb un ben equilibrat ritme del dia

− Aprofitar les ganes d'aprendre i la voluntat dels infants i al mateix temps enfortir la seva confiança en les seves pròpies capacitats

− Donar estimulació i suport especial a aquells infants que es troben amb més dificultat en diferents aspectes

− Estimular la curiositat dels infants i la seva inicial comprensió de la llengua escrita i les matemàtiques

− Donar als infants la possibilitat d’entendre com la pròpia actuació pot influir en l’entorn

− Donar als infants la possibilitat de conèixer l’entorn pròxim i les seves funcions que tenen significat per la vida del dia a dia, al mateix temps obtenir coneixement de la vida cultural local.

3. La influencia dels infants

A les preescoles s’assenten les bases per tal que els infants entenguin que és la democràcia. El desenvolupament social dels infants suposa que, segons les seves capacitats, han d’agafar responsabilitat per les pròpies accions i pel medi de la preescola. Els seus interessos i les seves necessitats com a infants, des de diferents punts de vista, expressen el que és convenient tenir com a base per dissenyar l’entorn i planificar l’activitat pedagògica.

Objectiu

La preescola haurà d'esforçar-se per aconseguir que cada infant:

1. Desenvolupi la capacitat d’expressar els seus pensaments i opinions i a més tingui la possibilitat d’influir en les seves situacions

2. Desenvolupi la capacitat d’agafar responsabilitat per les pròpies accions i per l’entorn de la preescola

3. Desenvolupi la capacitat d’entendre i actuar amb els principis democràtics a través de formar part en diferents formes de xerrades, reunions i presa de decisions

Directriu

Tots els que treballen a les preescoles hauran de:

1. Treballar per tal de que els infants individualment desenvolupin les capacitats i la voluntat d’agafar responsabilitat i exercir influència a la preescola

2. Treballar per tal de que les idees i opinions de cada infant es respectin

L’equip de treball haurà de:

− Aprofitar les capacitats i voluntats de cada infant per agafar una, encara més gran, responsabilitat cap a ells mateixos i el fet de formar part del grup d’infants

− Veure que cada infant té la possibilitat que després d’augmentar les seves capacitats pugui influir en el contingut de l’activitat, la manera de treballar i l’avaluació

− Treballar perquè tant els nens com les nenes puguin influenciar de la mateixa manera sobre l’activitat i el seu ritme

Page 62: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 62

− Preparar els infants per la implicació i la responsabilitat i pels drets i els deures que hi ha en una societat democràtica.

4. Preescola i casa

La persona o persones que tenen la custodia (tutela) tenen la responsabilitat de la criança dels seus infants i el seu desenvolupament. La preescola haurà de completar la tasca que es porta a terme a la llar, creant els millors requisits possibles per tal de que cada infant tingui un desenvolupament ric i ampli. Per tot això, la feina de les preescoles amb els infants haurà de tenir lloc en un entorn pròxim i ple de confiança amb les famílies. Els pares hauran de tenir la possibilitat de, dins el marc dels objectius nacionals, influenciar i ser part activa en l’activitat de la preescola. Els objectius i els continguts de la preescola poden ser qüestionats per la possibilitat que tenen els infants i els pares d'influir en la preescola.

Directriu

Tots els que treballen a la preescola hauran de:

− Mostrar respecte pels pares i sentir responsabilitat per tal de que es desenvolupi una relació plena de confiança entre el personal de l’escola i les famílies dels infants.

L’equip de treball haurà de:

− Responsabilitzar-se perquè cada infant, juntament amb els seus pares, tingui una bona adaptació a la preescola

− Conduir unes continues converses amb els pares dels infants sobre el benestar, el desenvolupament i els aprenentatges dels infants tant a la preescola com a fora, al mateix temps que conduir “reunions de desenvolupament”

− Donar als pares la possibilitat d’exercir influència sobre com els objectius es concreten en la planificació pedagògica

− Prestar atenció al punt de vista dels pares quan aquest té a veure amb la planificació i execució de l’activitat

− Veure que els pares esdevenen implicats en l’avaluació de l'activitat

5. Col·laboració amb la classe-preescola, l’escola i la “casa del temps lliure”

La preescola haurà d'esforçar-se per aconseguir una cooperació plena de confiança amb la classe-preescola, l’escola i la “casa del temps lliure” per tal de donar suport en tots els aspectes del desenvolupament i l’aprenentatge en una perspectiva a llarg termini. La coordinació haurà de partir dels objectius i directrius nacionals i locals que formen part a cada àmbit.

Quan la transició d'un àmbit a un altre s’acosta, la preescola té la tasca de trobar la forma per tal d’arrodonir i acabar el període individual a la preescola. Durant la transició cap a la nou àmbit s’haurà de proporcionar atenció individual cap aquells infants que necessiten suport especial.

Directriu

L’equip de treball haurà de:

− Intercanviar coneixements i experiències amb el personal de la classe-preescola, l’escola i ”la casa del temps lliure” i cooperar amb ells

− Conjuntament amb el personal de la classe-preescola, escola i ”casa del temps lliure” donar atenció a les necessitats de cada infant de suport i estimulació.

Page 63: Estils educatius que promouen les competències … · Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència ... − Models de lideratge en centres

Estils educatius que promouen les competències personals de l'alumnat i la convivència

Rosa M. Guàrdia Grau Llicència d'estudis. Curs 2008-09. Departament d'Educació http://blocs.xtec.cat/participacioceip 63