Pedro Rodríguez de Campomanes

PRIMERA FASE

1.-

a) Pedro Rodríguez de Campomanes, primer Comte de Campomanes, va néixer en Sorriba, en el consell de Tineo, (Principat d'Astúries) l'1 de juliol de 1723 i va morir a Madrid el 3 de febrer de 1802. Polític, jurisconsult i economista espanyol. Va ser nomenat Ministre d'Hisenda en 1760 en el primer governo reformista del regnat de Carlos III dirigit pel primer ministre Compte de Floridablanca i despullat dels seus càrrecs davant el temor que desperta en el rei la Revolució francesa en 1789.

b) Tenia un talent extraordinari i una memòria prodigiosa, va estudiar les Humanitats, la Filosofia i el Dret civil i canònic, amb l'aprofitament que era consegüent a la seva capacitat natural i a la seva rara aplicació. Va saber les llengües grega, àrab i hebrea; entenia les de totes les nacions cultes d'Europa i parlava la francesa i la italiana.

Les seues obres mes importants son:

1747 - Història de l'Ordre i Cavalleria dels Templaris 1765 - Tractat de la regalia d'amortització 1767 - Dictamen fiscal de l'expulsió dels jesuïtes d'Espanya 1774 - Discurs sobre el foment de la indústria popular -en biblioteca

Miguel de Cervantes 1775 - Discurs sobre l'educació popular dels artesans -en biblioteca

Miguel de Cervantes

c)

2.- El seu pensament polític pertanyia al despotisme il·lustrat, una forma de govern resumida en el principi "tot per al poble, però sense el poble". En ella, el monarca va seguir concentrant tots els poders, però es va considerar el primer servidor de l'Estat, duent a terme certes reformes per aconseguir el progrés i la felicitat dels seus súbdits.

Per això, va fer moltes feines i tot pensament que ell tenia, el monarca el promovia sense dubte, com varen ser les Cèdules Reals expedides a proposta seva sobre el comerç lliure de grans, Personers i Diputats del comú, poblacions de Sierramorena, nou pla d'Estudis per a les Universitats del Regne, Escoles gratuïtes, Societats econòmiques, i sobre tot de l'interessant ram de la Mesta, objecte en què va treballar amb tan singular obstinació, que va arribar fins a sortir de Madrid per conferenciar amb els majorals i pastors; aconseguint així posar en clar els drets dels mestenys i serrans, i conciliar els seus privilegis amb el foment que reclamaven. Però en el que

David Peris

mes va sobresortir el seu il·lustrat patriotisme va ser en la expulsió dels jesuïtes dels territoris de la Corona espanyola a través de la Pragmàtica Sanció de 1767 dictada per Carlos III 7 i el dictamen del qual va ser obra de Pedro Rodríguez de Campomanes, regalista i en aquells dies Fiscal del Consell de Castella. Al mateix temps, es decretava la confiscació del patrimoni que la Companyia tenia en aquests regnes (hisendes, edificis, biblioteques).

SEGONA FASE:1.- Jo pense que no hi ha cap persona igual que aquesta a l’actualitat perque els politics de hui en dia no tenen quasi semblances a Campomanes, els politics actuals no tenen tanta valentia ni dedicatòria a la seua feina nom abans passava.

David Peris