etmanaanta

Diari de Girona Suplement especialDIVENDRES, 26 DE MARÇ DE 2010

ls cartells de Setmana Santa a Gi-rona s’han encarregat a dos artistesde renom. La Junta de confraries de

Setmana Santa ha apostat per Pep Camps, queha elaborat un cartell on destaca el vermell,mentre la confraria de Je-sús Crucificat-Manaies deGirona ha recuperat unaobra del finat Joaquim PlaDalmau de l’any , quemanté intacta la seva vi-gència.

Pep Camps, nascut el, té una formació tèc-nica autodidacta i una for-mació conceptual acadè-mica adquirida a la UAB icomplementada per laseva passió pels llibres i lamúsica.

L’artista necessita la fei-na de taller, la reflexió pau-sada, el coneixement deles tècniques pictòriques,i barrejar-ho tot amb lesincerteses conceptualsprovocades per la vida, elsentorns humans, el sofri-ment propi i aliè, el con-tacte amb la natura orde-nada dels seus entorns vi-tals com, també, els con-tactes oferts per les cade-nes de televisió i la contradicció que despertael pas del temps que ens ajusta les possibili-tats de viatge i ens augmenta els plans de co-neixement.

El seu treball per la Junta de Confraries ofe-rei un Jesús crucificat amb un fons vermell delqual surten rajos de llum i colors del cor i unacorona que li envolta el cap. Allà on té clavatsels claus (peus i mans) i la llança, apareixen

rajos blancs.Mentrestant, la confraria de Jesús Cru-

cificat- Manaies de Girona ha aprofitat elsseus setanta anys per recuperar una de lesmúltiples obres d’un dels fundadors de

l’entitat i durant els dar-rers anys de la seva vidapresident d’honor delsManaies, Joaquim Pla iDalmau. Pla Dalmau te-nia molts dibuixos deGirona i les seves tradi-cions i dels mateixosManaies.

La Confraria des-prés de revisar tota laseva obra ha escollit untreball on apareix unmanaia sobre un cavall.Tant la filla de l’autor,Isabel Pla, com l’alcal-dessa de Girona, AnnaPagans, i el presidentde la congregació, Car-les Mascort, han posaten relleu la vigènciadel dibuix, que es potveure en aparadorrsde molts establimentsde la ciutat.

Isabel Pla indicaque, setanta anys des-prés, el treball del seu

pare «com que està ben fet, aguanta elpes dels anys». L’obra es va fer l’any i destaca per «la seva riquesa i la sevaforça cromàtica», segons el presidentdels Manaies de Girona. L’alcaldessaassenyala que «el cartell no ha perdutcategoria» i recorda que Pla Dalmau era unmestre en arts gràfiques i sobretot en carte-llisme.

E

LES IMATGES

Cartells de luxeGirona promou laSetmana Santa ambartistes de renomPEP CAMPS I JOAQUIM PLA DALMAU � LA JUNTA DECONFRARIES DE SETMANA SANTA I ELS MANAIES HANAPOSTAT PER DUES OBRES MOLT VISTOSES

JOAQUIM PLA DALMAU

PEP CAMPS

Pep CampsL’artista, nascut a Girona l’any

1962, té una formació tècnicaautodidacta, i ha apostat per uncartell de Setmana Santa en quèdestaca el fons vermell i en elqual apareix Jesús crucificat ambrajos de colors sortint del cor.

�

Joaquim Pla DalmauL’obra de l’any 1955 d’un dels fundadors dels Manaies i president d’honor de l’entitat durant

els darrers anys de la seva vida manté la vigència setanta anys després. �

a pràcticament tres dècades que és a laConfraria de Jesús Crucificat- Manaiesde Girona. S’ha involucrat a l’entitat des

del primer moment i ha destacat, i destaca en-cara, dins la secció de vestes. Josep Maria Este-ba serà el pendonista dels Manaies d’aquest any.Té anys i dos fills. No és el primer cop que elpenó serà a casa seva. Quan al seu company desecció Josep Maria Mont va ser l‘escollit el ,en néixer a la Bisbal, ell li va cedir gustosamentla casa. Està jubilat i durant uns anys ha tre-ballat de dependent a la botiga Curtits Ferrer deGirona.

No és la primera vegada que a casa seva s’hicustodiarà el penó. Però potser hi ha més il·lu-sió aquest cop...

És una sensació molt gran d’alegria. Li van do-nar al meu company Mont i em va fer molta il·lu-sió, I ara també.

Què li ha dit ell?Està molt content. Dimecres serà aquí amb la

seva senyora. Amb en Josep Maria Mont ens aga-fen per tot. Avui anem a Amer, per exemple. Ambuna sortida extraordinària. En anys que por-to a la Confraria ja sumo sortides.

Quan li van dir «seràs el pendonista» què liva passar pel cap?

És un honor que no es pot explicar. Ningú queli pot tocar a ell, fins que t’ho diuen.

No s’ho veia a venir?Ai no. Jo he anat treballant per la confraria i

prou. Hi he dedicat moltes i moltes hores.Quan va començar per què va decidir ser ves-

ta i no manaia?Els manaies són molt «ells». I en aquells

temps tampoc hi havia lloc. Ara n’hi ha més. Peròen aquella època hi havia molta cua. A més a mésa mi m’agrada anar discret. I em vaig fer vesta icontentíssim.

Què vol dir que els manaies són molt «ells»?En poques paraules: Qui són els manaies? Vols

que vagi dient noms? (riu). Nosaltres som mésmodestos. He anat per tot Catalunya amb la Con-fraria de Jesús Crucificat. I content de poder-hi anar. No com a manaies sinó per haver-los aju-dat. De manaies només hi he sortit un cop. Al ge-riàtric del Puig d’en Roca. Durant molts anys heestat involucrat amb el casal de Montilivi i faltavagent i vaig sortir-hi jo. Però m’ho han ofert altrescops.

Aquest dimecres sortirà com a pendonista.I llavors?

Depèn del que em doni la nova junta. No séquè faré ni on em posaran. Però sempre porta-ré els Manaies al cor. M’agradaria continuar. Sidigués que no, diria mentides i no dic mentides.

Darrerament han ressorgit les vestes. Enles últimes processons se’n venen moltes.

No és per dir-ho, però hem fet molta promo-

ció. Per exemple, aquests dies he estat moltocupat amb aquest tema. Volem que la gent hiparticipi i sàpiga què és la Processó. Quan vamcomençar amb la Maria Carme Ribes i Mora, vamser els primers que van portar als nens amb laProcessó. I ara en surt una animalada! El que emsap greu és que hi ha gent que demana la vestaper dimecres per portar el penó i divendres nosurt. I hi ha persones que sortirien tots dos dies.

Els nens es porten bé?Els has d’anar embolicant, perquè es cansen,

ja abans d’arribar la meitat de la Processó. Encarafalta i els hi has d’anar ensenyant coses de lluny.La Maria Carme els donava caramels. Però unspels altres es van estirant. Però els nens han can-viat respecte fa vint anys.

Hi ha gent de Girona que no veu gaire bé quehi hagi tants cucurutxos a la Processó...

Podríem anar amb l’uniforme i prou. No emsemblaria malament anar sense el cucurutxo. Ami no em faria res.

I la Setmana Santa, per vostè, ha de ser méspopular o més espiritual?

Més espiritual. A casa encara es menja peix elsdivendres. Però s’hi passes per aquí la setmanavinent, què els has d’explicar als turistes!. Quansaben que la Processó surt a les deu de la nit di-uen: «Que tard!». Benvinguts siguin, però per ellsés una festa.

Aprofitant que és Setmana Santa, s’escapa,o es queda a Girona?

Sempre em quedo a Girona. La meva dona jasap que he de ser a Sant Lluc.

I procura anar a totes les activitats que es fan

durant aquests dies de Setmana Santa? No sóc d’aquestes persones. M’agrada anar a

alguna. Però prefereixo tenir llibertat i estaramb la meva dona.

Li sap greu que es conegui la confraria méspels manaies que no pas per les vestes?

La Confraria és una arbre amb tres bran-ques. Els manaies, les vestes i la cavalcada. Om-plim les millors festes: cavalcada i SetmanaSanta. I col·laborem amb Temps de Flors. Sem-pre estem al peu per ajudar Girona. Però estemmolt units i sempre fem conya. Si algun cop fal-tés un manaia i em cridessin per sortir, ho fariaamb molt de gust. Repeteixo que ja ho he fet uncop. Hi anava per passar la tarda i ajudar i em vaigacabar vestint.

Li sap greu que els seus fills no siguin de laConfraria?

No! Són lliures! Potser es culpa més perquè elsho anava inculcant.

De tots aquests anys, hi ha algun fet que l’ha-gi satisfet especialment?

Sí. Quan en Mont va venir a casa. Tenir un pen-donista que et pregunti si li pots deixar la casa...jo contentíssim! Això em va omplirfins i tot elsmeus fills s’hi van bolcar. Van buscar coses, vanpintar l’escala... I les sortides... he recorregut totCatalunya gràcies a la Confraria.

Esborraria alguna cosa?No no! Res. Com a anèctoda recordo que a

Camprodon, un manaia que sortia per primercop es va desmaiar, el doctor Herranz el va recolliri vaig haver d’estar amb ell tota la tarda a l’hos-pital. Però esborrar, no esborraria res.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

F

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

JOSEP MARIA ESTEBA CAMA

«És un honor que noes pot explicar. Ningú espensa que li pot tocar»

PENDONISTA DELS MANAIES DE GIRONA � ELS MANAIESRECORRERAN EL BARRI VELL AQUEST DIMECRES FINS A LAPLAÇA DE SANT PERE PER PORTAR-LI EL PENÓ, QUE CUSTODIARÀFINS DIVENDRES PER LLUIR-LO DURANT LA PROCESSÓ

2Diari de GironaSuplement especialDIVENDRES, 26DE MARÇ DE 2010

ANIOL RESCLOSA

a programació de Setmana Santa a Girona man-té la mateixa estructura que els darrers anys.Aquest dilluns hi haurà el pregó a càrrec de la rec-

tora de la UdG, Anna Maria Geli, dimecres hi haurà l’en-trega del penó dels Manaies a Josep Maria Esteba i diven-dres es farà la Processó. Aquests dies també hi haurà el ci-nefòrum, l’exposanta i en concert de banda.

La Junta de confraries deSetmana Santa de Gironamanté la fórmula que els dar-rers anys ha programat perSetmana santa. La rectora dela Universitat de Girona,Anna Maria Geli, farà el pre-gó dilluns a les vuit del ves-pre a la Fontana d’Or. L’en-demà dimarts, com és tradi-ció es farà el cinefòrum.Aquest any, es projectarà lapel·lícula «El gran Torino»,als cinmes Albèniz, a dosquarts de nou del vespre. Lesntrades s’han de recollir a laLlibreria Diocesana.

El manaies sortirandimecres al vespre per en-tregar el penó a l‘escollit

d’enguany, Josep Maria Esteba, en un recorregut que co-mençarà a les vuit del vespre i que acabarà a la casa d’Este-ba, el número de la plaça Sant Pere. Allà el pendonista hau-rà de custodiar l’estendart de la confraria en un lloc visible dela façana de casa seva. Els Manaies sortiran de nou divendres

al vespre per recollir el penói el pendonista per tal que laconfraria de Jesús Crucificat-Manaies de Girona surti, ales deu del vespre i junta-ment amb les altres onzeconfraries, a la Processó delSant enterrament del Diven-dres Sant. La sortida serà desde la Catedral i comptarà denou amb la presència i la par-ticipació del bisbe de Girona,Francesc Pardo. El recorre-gut serà el mateix que els dar-rers anys i acabarà amb unahomilia del Bisbe i amb elcant de Crec en un Déu.

Els passos que les confra-ries portaran durant la pro-cessó es podran veure desd’avui al vespre i durant tota

la setmana a l’església dels Dolors. El dissabte d’abril, la ban-da la Lira farà el també tradicional concert de Setmana San-ta a la Rambla, a partir de dos quarts d’una del migdia.

L

GIRONA

Manaies i Processócentren la programacióEL PREGÓ D’ANNA MARIA GELI ENCETA ELS ACTES � LARECTORA FARÀ LA LECTURA DILLUNS A LA FONTANA D’OR

3Diari de GironaSuplement especial

DIVENDRES, 26DE MARÇ DE 2010

advocat Carles Mascort viurà aquesta Set-mana Santa de manera especial. És l’ac-tual president d’una de congregacions

més nombroses i conegudes de la Setmana Santagironina: la de Jesús Crucificat- Manaies. Mascortha anunciat que passada la Setmana Santa s’inicia-rà un procés per renovar la Junta per mitjà d’uneseleccions i que no es presentarà per una possiblereelecció. Carles Mascort ha estat sis anys al cap-davant dels Manaies i considera que ja és temps su-ficient. Al seu parer, ningú s’ha de quedat massaanys als càrrecs electes, tot i que admet que encaratenia ganes i il·lusió per continuar. «Hi ha el riscd’arribar a considerar que el càrrec és inherent a lapersona» afirma.

Durant els dos mandats en els quals ha ocupatla presidència, l’advocat destaca que »s’ha pogut es-tabilitzar i cohesionar internament» l’entitat, s’ha«potenciat la secció de vestes» (multiplicant per cincels participants en la Processó) i s’ha «recuperat lanecessària disciplina» del Maniple dels Manaies. Apartir d’ara considera que la necessitat que cal d’«in-crementar la participació dels confrares» en la vidainterna social, així com la necessitat «d’augmentarles fonts d’ingressos».

L’

CONFRARIA DE JESÚSCRUCIFICATMANAIES

Carles Mascortdeixa la presidènciadesprés de sis anys

a Confraria de Jesús- Crucificat- Manaiesde Girona no és la única que escull unapersona destacada cada any per tal que

porti la seva bandera durant la Processó. La confra-ria dels Dolors de Girona també escull des de fa unsanys el seu pendonista. Aquest any l’entitat ha de-cidit apostar per la història i ha escollit la congre-gació dels Dolors d’Amer per tal que un represen-tant de l’entitat selvatana porti l’estendart el Diven-dres Sant pels carrers de Girona. La raó són els anys d’existència d’aquesta agrupació amerenca.

En representació de la congregació d’Amer, seràl’actualpresident de l’entitat, Narcís Jonquera, quiportarà el penó de la confraria de Girona durant laProcessó del Sant Enterrament.

La congregació inicia precisament els actes de laSetmana Santa gironina avui al vespre. Primer esfarà una missa i posteriorment es donarà per inau-gurada l’exposició Exposanta, on s’hi poden veureels diferents passos que na setmana més tard re-correran els carrers de Girona durant la processó.

L’any passat, la Confraria de la Mare de Déu delsDolors de Girona va nomenar Roser Funosas Rus-tey com a confraressa d’honor per la seva implica-ció amb l’entitat.

L

L’ALTRE PENDONISTA

La congregaciód’Amer és l’entitatque durà el penó delsDolors de Girona

L’entrega del penó seguirà unitinerari pel Barri Vell

La sortida dels Manaiesserà des de Sant Lluc (1) a

les vuit del vespre i seguirà unrecorregut pel Barri Vell fins arri-bar a la plaça de Sant Pere (7),on hi ha la casa del pendonista.Enguany després del carrer Ba-llesteries (2) s’anirà fins al carrerCiutadans (3) i la plaça del Vi.S’entrarà a la Rambla (5) des-prés de passar per un lalteral dela plaça Catalunya (4). Per arribara la plaça de Sant Pere es passa-rà per Ballesteries, el carrer de laBarca i el carrer de Sant Pau (6).

�

Cap novetat en el recorregutde les dotze Confraries de Set-mana Santa

La sortida serà des de laplaça de la Catedral (1) a

les deu de la nit i seguirà el re-corregut dels últims anys, pas-sant per indrets com Ballesteries(2), el carrer Ciutadans (3) i laplaça del Vi, el carrer Albareda, laplaça Catalunya (4), l’avingudaSant Francesc, Fontanilles, elpont de Pedra, i ja tornant cap ala Catedral (7) la Rambla (5) i denou Ballesteries (6), la Cort Reiali el carrer Ballesteries. Hi partici-pen unes 1.600 persones.

�

SantLluc

Pujada deSant Feliu

PlaçaSantPere

CarrerSant Pau

Carrerde la Barca

CarrerBallesteries

CarrerCort Reial

Plaçadel’Oli

CarrerCiutadans

PlaçaCatalunya

AvingudaSant

Francesc

Pont de Pedra

CarrerArgenteria

Rambla de laLlibertat

1

2

3

4

5

7

6

Plaçade laCatedral

Pujadade Sant

Feliu

CarrerBallesteries

CarrerCort Reial

CarrerArgenteria

Plaçadel’Oli

CarrerCiutadans

CarrerAlbareda

Plaça Catalunya

AvingudaSant

Francesc

Pont de Pedra

Rambla dela Llibertat

1

2

6

7

3

4

5

SETMANA SANTAGIRONA 2010

PREGÓ 2010- - FONTANA D’ORDILLUNS SANT, 29 DE MARÇ

A les 8 del vespreA càrrec d’Anna M. Geli de CiuranaRectora de la Universitat de Girona

CINEFÒRUMDIMARTS SANT, 30 DE MARÇ

A 2/4 de 9 del vespreAls Cinemes Albèniz-Plaça, Sala 11(Plaça Jordi de Sant Jordi), projecció de lapel·lícula El gran Torino, de Clint Eastwood.Entrada amb invitació.Les invitacions es poden recollir a la LlibreriaDiocesana Casa Carles (plaça de l’Ajuntament).

MANAIES DE GIRONADIMECRES 31 DE MARÇ

Sortida: A les 8 del vespre des del Castrum deSant Lluc per fer entrega del penó. A la tor-nada, desfilada pels carrers de la ciutat.

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENTDIVENDRES SANT, 2 D’ABRIL

A PARTIR DEL MIGDIA: Exposició de Passos ala plaça de la Catedral.2/4 DE 8 DEL VESPRE: Sortida del Maniple deManaies per recollir el penoner.10 DEL VESPRE: Sortida de la Processó. Façanaprincipal de la Catedral.12 DE LA NIT (aprox.): Arribada de la Processóa l’escalinata de la Catedral. Retriment d’ho-nors a la Santa Creu. Homilia del Sr. Bisbe.Cant del Crec en un Déu. Benedicció final.

CONCERT DE BANDADISSABTE 3 D’ABRIL

12.30 DEL MIGDIA: Concert a càrrec de laBanda de Música LA LIRA de Vilafamés (Caste-lló). Lloc: Rambla de la Llibertat (punt de trobada).A les 11.30 hi haurà una cercavila pels car rerssegüents: Plaça Constitució, Hortes, SantaClara, Pont de Pedra i rambla de la Llibertat.

EXPOSANTA 2010DIES: DEL 27 DE MARÇ A L’1 D’ABRIL

Lloc: Església de la confraria de la Mare de Déudels Dolors (pujada de la Mercè).Horari: d’11 a 13.30 als matins i de 17.00 a 20.00hores a la tarda.Inauguració: 26 de març.

a pantalla, que fa més de metres d’am-ple, s’instal·larà com ja és habitual a l’ex-terior de la basílica de Santa Maria. En-

guany el personatge de Jesús serà representat peruna altra persona ja que fins ara la que feia de pro-tagonista era també el director de la representa-ció.

Les Estacions del Via Crucis estaran situades així:Estacions I i II al Pati Palau dels Comtes; EstacionsIII i IV, plaça Jaume I; Estacions V i VI, plaça de laMoneda; Estacions VII i VIII, plaça del Homes; Es-tacions IX a XIII a la plaça de la Basílica i estació XIV,

interior Basílica. El Via Crucis va néixer ara fa cinc anys per poder

donar cabuda a més participants que es quedavenfora les escenes del Retaule -les escenes ja estavencompletes- i que volien tenir també el seu paperdins la Setmana Santa.

«Certament es pot dir que és l'acte estrella en vo-lum de visitants. Any rere any anem perfeccionantl'acte i aprenem dels errors dels anys anteriors», ex-pliquen des de Pa Senyat. En la representació hi participen més d’un centenar de persones la majoria de la mateixa població i rodalies- i tambécompten amb l’acompanyament dels Manaies de

Mieres.Pel que fa a les representacions del Retaule a l’in-

terior de la Basílica, enguany s’hi afegiran més es-cenes, pensades sobretot per als més petits. l és queen aquest cas són una cinquantena les persones quehi participen, sobretot famílies senceres de Caste-lló d’Empúries. Les representacions tindran lloc Di-jous Sant a les del vespre, Divendres Sant a les ia les de la tarda, i Diumenge a les de la tarda. En-tre les escenes que s’hi podran contemplar hi ha,entre d’altres, el naixement de Jesús, la Sagrada Fa-mília, Jesús infant al temple, Sant Joan Baptista, lacrida als apòstols, les benaurances, les noces de Ca-naa, Jesús i els infants i l’entrada a Jerusalem. L’As-sociació Pa Senyat és l’encarregada d’organitzar elsactes de Setmana Santa a la vila castellonina. La re-presentació vivent del Retaule celebrarà ara la sevasisena edició, expliquen des de l’entitat.

L

nes persones participen activamenten el Via Crucis Vivent per segon any con-secutiu que se celebra Divendres Sant.

Així, la representació tindrà lloc el d’abril a partirde les deu de la nit. En total hi ha vuit escenes quetenen lloc en diverses localitzacions del poble: Lasentència (plaça de l’Església); Primera caiguda(plaça Avi Xaxu); Les dones de Jerusalem (carrer delMar); Segona caiguda i la Verge Maria (plaça de Pe-quín); La Verònica (carrer Enric Serra amb la plaçadel Peix); Tercera caiguda (carrer Joan Massanetamb plaça del Peix); El Cirineu (carrer Joan Massa-net amb la Platja) i la Crucifixió (Mar d’en Marassa).El Via Crucis es va estrenar l’anty passat i ja té asse-gurada la continuïtat.

U

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

El Via Crucisreunirà més de cent participantsLA REPRESENTACIÓ DE DIVENDRES SANT � COMENÇARÀ ALES DEU DE LA NIT I ES REPETIRÀ EN UNA PANTALLA GEGANT

L’ESCALA

Torna el dramade la passió deCrist per segon any

4Diari de GironaSuplement especialDIVENDRES, 26DE MARÇ DE 2010

ROSESDesprés de trenta-vuit anys de no fer-se,la població costanera recupera latradició de la processó de DivendresSant. Així, se celebrarà el 2 d’abril a partirde dos quarts de deu de la nit.

HOSTALRICEl 3 i 4 d’abril, Festa Medieval ambfalconeria, toxophilia, espectaclesitinerants, demostració d’oficis, parades deproductes artesanals i naturals, jornadesde portes obertes al patrimoni...

ALTRES POBLACIONS

a Venerable Congregació de la Mare deDéu dels Dolors de Besalú ha decidit im-plicar en la celebració de la processó els

més petits i per aquest motiu ha organitzat el pri-mer concurs infantil sobre aquest acte religiós.Els actes previs a la processó d’aquest vespre co-mençaran a les del migdia amb la missa so-lemne amb acompanyament d’orquestra i cantdels Goigs. Seguidament, el prior de l’any passat,Maria Juanola i Garriga, farà lliurament del penóal prior d’enguany, Josep Juanola i Ribera. A /de de la tarda, conclusió del Quinari, amb Co-rona dels Dolors, cant de la Salve pel cor d’apòs-

tols i sermó. A / de , entrada de novicis i pro-fessió de congregants. A les el bisbe emèrit deGirona, Carles Soler i Perdigó, oficiarà la missa,amb acompanyament del Cor Parroquial. A /de , el cos d’Estaferms i el Maniple de Manaiesdesfilaran per diferents carrers de Besalú i ani-ran a cercar el prior i les autoritats de la vila, res-pectivament.

Tot seguit, a la plaça de la Llibertat, es lliurarà unguardó a: Ramon Rodríguez i Ortiz i a Regina Jun-cà i Ramon del Maniple de Manaies, i a Natàlia Ver-gés i Cruz del cos d’Estaferms, en reconeixement

pels seus quinze anys de participació en la proc-cessó de Besalú. Després, es dirigiran cap a l’esglé-sia de Sant Pere.

A les , sortirà la processó que seguirà l’itinerariacostumat, pels carrers i les places de la vila. A laplaça de la Llibertat, el cor d’apòstols cantarà comcada any, la Salve, amb acompanyament d’orques-tra. La Salve va ser composta pel compositor Remi-gio Ozcoz de Calahorra, nascut a Villafranca de Na-varra l'any , pianista i violoncelista del Teatrede la Sarsuela i del Teatre Reial de Madrid. Va viurea Filipines, on es va ordenar capellà de l'Església deManila. Allà va compondre, entre i aquesta Salve, i moltes altres obres, totes elles de caràcter religiós, com per exemple un Septenari idos Stabat Mater que va dedicar a la Dolorosa i queel varen fer creditor d'elogis per part de tots els seusmestres. Seguidament, la processó continuarà perfer l’entrada a l’església de l’antic monestir de SantPere.

Al final de la processó s’entregarà un present aJoan Grèbol i Roura en reconeixement pels seusquinze anys de participacipació en la procesó. Laprocessó és controlada en tot moment pels arren-gladors (amb vesta), els quals vetllen pel silenci, perl'ordre dels passos i de les fileres laterals, així compel pas fluid de tots els participants. L'ordre dels pas-sos és recitat pel Mestre de Cerimònies, a l'altar delmonestir de Sant Pere, just abans de començar laprocessó, i és el següent: Els Manaies; La Creu i elsescolans; Els Improperis; Els Misteris; El Cant de laPassió i Corneta; Jesús i els Jueus; La Verònica; ElSant Crist; Les Tres Maries; Jesús i Els Apòstols; ElPrior i Els Comissaris; L'Orquestra; La Mare de Deúdels Dolors; La Junta de la Venerable Congregació;i les autoritats parroquials i municipals.

Per altra banda, diumenge de març els Ma-naies i Esyaferms de Besalú assitiran a la trobada deManaies d’Amer en motiu de commemorar-se el aniversari de la Venerable Congregació de laMare de Déu dels Dolors d’Amer.

L

BESALÚ

Acostantla tradició als petitsLA VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA MARE DE DÉU DELSDOLORS � ORGANITZA UN CONCURS INFANTIL DE DIBUIX.

airebé persones participen a la proces-só dels Dolors que se celebra aquesta nit apartir de les nou del vespre. Els homes de la

vila passegen pels carrers dos dels tresors de l'esglé-sia. La Creu processional amb cirials encapçala la pro-cessó a la qual segueix el penó dels Dolors portat pelprior, banderes dels Dolors (portades per nens), elCrist lligat a la columna (portat pels joves), la Creu pe-santa (amb els seus portadors), Crist de l’agonia (por-tat pel comissari), Creu dels Improperis (portada peln comissari), Sant Crist Negre (amb els seus porta-dors), orquestra i coral, Mare de Déu dels Dolors (ambels seus portadors), priora i mullers dels comissaris, iclerecia. El recorregut de l’acte comença després dela missa concelebrada que té lloc a les vuit

G

PERALADA

300 personesen la processó dels Dolors

és de mil manaies de diverses localitats dela demarcació de Girona, a més d’altres pro-cedents de Mataró i Badalona, es concen-

traran a Amer demà per commemorar els anys dela Congregació de la Mare de Déu dels Dolors. Pel quefa a la processó dels Dolors, sortirà a / de d’aquestvespre de la plaça del Monestir. Enguany i també percommemorar l’efemèride, estarà acompanyada per manaies de Girona i serà presidida pel bisbe de Gi-rona. A la plaça de la Vila el Cor Parroquial d’Amer in-terpretarà un Stabat Mater. Un cop finalitzada la pro-cessó hi haurà una brunyolada. Per altra banda, di-vendres d’abril se celebrarà la processó de DivendresSant, que també començarà a dos quarts de deu desde la plaça del Monestir.

M

AMER

Més d’un milerde manaiespels 300 anys

5Diari de GironaSuplement especial

DIVENDRES, 26DE MARÇ DE 2010

DIARI DE GIRONA DIARI DE GIRONA

DIARI DE GIRONA

SANTA COLOMA DE FARNERSDimarts de Pasqua (6 d’abril), festiu aSanta Coloma, és el dia de la Festa delCoro. Els cantaires de caramellespugen a l'ermita de Farners amb totsels veïns que els volen acompanyar.

LLAGOSTERAMercat romà aquest diumenge, 28 demarç. Amb campament i mercat,malabars, desfilades de Manaies, dansadel ventre, exercicis militars, vendad’esclaus i un sopar romà.

a Processó de Verges és la representaciód’un misteri tradicional que té les sevesarrels en l’orígen mateix del teatre cata-

là, en plena època medieval. El misteri, tal i comes representa en l’actualitat, es basa en una obraen vers de Fra Antoni de Sant Jeroni (S. XVIII).Des dels seus orígens fins a l’actualitat, la Pro-cessó ha estat l’aportació més important de Ver-ges a la cultura catalana i una de les mostres mésimportants del teatre tradicional català. Per man-tenir aquesta tradició, cada Dijous Sant-engua-ny, d’abril- els habitants de Verges es conver-teixen en actors per un dia.

Els actes de Dijous Sant començaran a les cincde la tarda, amb la desfilada de les Manages (ro-mans). A les de la nit hi haurà la representaciódel Misteri de la Passió a la plaça Major i a les , laProcessó pròpiament dita. La representació està es-tructurada en dues parts. La primera part es repre-senta a la plaça Major, i només hi tenen accés aque-lles persones que prèviament han adquirit le sevesentrades, que són de seient i numerades. En aquestespai escènic, amb el decorat natural de les mura-lles i les torres medievals a manera de la fortalesaAntònia de Jerusalem, és on s’escenifiquen els tres

anys de vida pública de Jesús; amb especial atencióals seus darrers dies, en la seva venda, detenció icondemna. Un cop acabada la funció de la plaça elsactors es dirigeixen en processó fins a la plaça del’Església, punt de reunió i de partida de la segonapart del misteri de la Processó de Verges. A partird’aquest moment, i de manera gratuïta, l’especta-dor pot contemplar com els carrers de Verges estransformen en un veritable escenari teatral per onevolucionen els actors. La figuració de la Via Dolo-rosa que acabarà amb la pujada i crucificció al Cal-vari, escenificat al capdamunt del turó de la vila.

La Dansa de la Mort de Verges és la única que pertradició ha sobreviscut el pas del temps i des de l’è-poca medieval ha arribat als nostres dies de mane-ra viva i ininterrompuda. Els personatges són unsesquelets que comuniquen els missatges als es-pectadors a través de símbols, de la mateixa mane-ra que les múltiples danses de la mort de les qualstenim testimoni artístic i literari, i que s’escampa-ven arreu de l’Europa occidental segles endarrere.El cos de la Dansa de la Mort de Verges és compostper deu personatges, distribuïts en dos grups decinc. El primer grup executa els passos de dansa,mentre que el segon grup s’ocupa del so i l’ambien-tació.

L

ls Manaies desfilaran obrint la processó deDivendres Sant el proper d’abril. La pro-cessó penitencial del Sant Crist comença-

rà, com ja és habitual, a les deu de la nit des la pla-ça de Església i passarà pel carrer Nou, Ample, pas-seig Cortils i Vieta, Muralla, passeig de Dintre, Am-ple, Raval, plaça Mn. Joan Quer per acabar a l'es-glésia de Santa Maria. Més de . persones par-ticipen activament en la processó del DivendresSant de Blanes. Amb quatre imatges, l’esdevenimentté algunes peculiaritats, com ara la interpretació delcant del Miserere per part de la Capella de Santa Ce-cília i el fet que els penitents que hi participen noporten cap vestuari. La processó està formada perquatre passos-el Natzaré, el Sant Crist, el Sant Se-pulcre i la Dolorosa- acompanyats per la banda mu-sical de Blanes, a més de la Capella de Santa Cecí-lia, que interpreta el Miserere en cadascuna de lesvuit parades que fa la processó durant una hora imitja de recorregut.

Els organitzadors destaquen la gran quantitat depersones que segueix l’esdeveniment any rera any.Dos dels moments més esperats de l’acte religióssón l’instant en el qual la persona que portarà el SantCrist agafa la imatge, i l’altre instant que causa im-pacte és al final del recorregut, un cop tornada laprocessó a l’església de Santa Maria, quan el des-carrega.

Un altre dels actes que té molt de seguiment ésla processó del Cant de l’Àngel o del Ressuscitat quese celebra Diumenge de Pasqua-aquest any la datas’escau el proper d’abril.

Aquest esdeveniment s’iniciarà a partir de dosquarts de dotze del matí. La processó transcorreràpel següent recoregut: carrer Ample i pujada pel car-rer Nou, fins arribar a l’església de Santa Maria.

E

VERGES

La Dansa de la Mortdes de l’època medievalCOM CADA ANY � DIJOUS SANT ES TORNARÀ REPRESENTARAQUEST MISTERI, BASAT EN UNA OBRA DEL SEGLE XVIII

BLANES

Les processons:Divendres Sant iDiumenge de Pasqua

a junta de la Processó dels Sants Misteris deCamprodon calcula que la desfilada del Di-vendres Sant porta al municipi uns .

visitants, la majoria veïns de la comarca que no es vo-len perdre un dels actes més importants de la Set-mana Santa al Ripollès.

Del recorregut, que comença ofcialment a les noudel vespre, destaquen el maniple de soldats ro-mans i els nou passos de les confraries a més de laparticipació de més de persones. Els actes de Di-vendres Sant s’inicien però a les del matí amb el ViaCrucis des de la plaça del Carme pels carrers de laVila. Aquest Via Crucis rep el nom popular de «pro-cessó de les dones» i es porta la imatge d’un Natza-ret, que també recorrerà els carrers de la vila partintde l’església del Carme per arribar fins l’església deSanta Maria. A / de del vespre, hi haurà una mar-xa ràpida novament cap a la plaça de l’Ajuntamentper a escenificar-hi el lliurament del banderí de co-mandament al centurió del maniple. També cal re-collir els Decurions i el Penó del Maniple. El pas se-güent és col·locar el Retaule de la Passió a les escalesdel monestir i seguidament, ja a les del vespre, uncop els soldats han format a les esmentades escalesde Sant Pere, comença la processó dels Sant Miste-ris. El recorregut parteix del monestir i que passa perpl. Sta Maria, carrer València, c.Ferrer Bàrbara, pl.Doctor Robert, carrer Sant Roc, plaça Espanya, car-rer Josep Morer, passeig la Muralla, carrer Catalunyai plaça del Carme.

El dia abans, Dijous Sant, i a les del vespre, el Ma-niple s’haurà de concentrar davant del monestir deSant Pere, perfectament uniformat, per tal de passarrevista del material. Mitja hora més tard, els soldatsdesfilaran fins a la plaça d’Espanya, on hi ha la Casa dela Vila, per a rendir-hi honors i interpretar la Retreta.

L

CAMPRODON

La processó delsSants Misteris seràl’acte central

6Diari de GironaSuplement especialDIVENDRES, 26DE MARÇ DE 2010

Horta d’en Cusí acollirà un any més les representacions de la Passiódes de dimecres de març fins diumenge de Pasqua, el d’abril. Lesrepresentacions se celebraran cada dia apartir de les nou del vespre.

L’espectacle té una duració aproximada d’una hora i minuts i l’entrada cos-ta euros per al públic en general, euros per als menors de anys, i eu-ros si es tracta d’un grup de més de deu persones. Aquest any, segons han ex-plicat els organitzadors hi ha canvis en el repartiment de papers dels princi-pals personatges de la representació del patiment i mort de Crist.

Fa anys que Sant Climent representa ininterrompudament la Passió. Lainiciativa va començar com una activitat juvenil vinculada a la parròquia, i haesdevingut un complet espectacle teatral, amb quasi actors a escena, i uns tècnics.

La Passió de Sant Climent és l'esforç de tot un poble, amb l'objectiu concretde facilitar els elements que cada espectador vulgui trobar en les representa-cions teatrals de la Setmana Santa, ja sigui reviure el drama de Crist, una mos-tra de l'anomenat «Teatre popular» o únicament l'interès d’un espectacle perpassar l'estona. Les entrades es poden adquirir a la taquilla de l’Horta d’en Cusí,abans de cada representació o es poden fer reserves per telèfon i recollir-les ala taquilla.

Per altra banda, i des de fa vuit anys, la Passió de Sant Climent es comple-menta, Diumenge de Pasqua, amb la celebració del Mercat Jueu.

Es tracta d’una fira on es vol reproduir l’ambientació d’una població de lacultura judaica, un antic call jueu, on els visitants podran passejar per carrersestrets i places ornamentades, veure artesans en plena activitat i comprar totamena de productes.

Així, enguany hi haurà una cinquantena de parades amb diferents pro-postes artesanals. A més, durant tot el dia hi ha programats espectacles de car-rer, teatre, música en directe, espectacles itinerants de grallers i xanquers, des-filades de manaies, demostracions d’oficis artesans etc.

L’

SANT CLIMENT SESCEBES

Tot un pobleper escenificar els pitjorsmoments en la vida de Crist

7Diari de GironaSuplement especial

DIVENDRES, 26DE MARÇ DE 2010

DIARI DE GIRONA

LES REPRESENTACIONS DE LA PASSIÓ�S’ANIRAN SUCCEINT DEL 31 DE MARÇ AL 4 D’ABRILA L’HORTA D’EN CUSÍ A LES 9 DEL VESPRE

oaquim Duran ha desfilat des de faun munt d’anys –– a la processódels Dolors. Enguany, però, serà el

darrer any que farà el seu paper de Centuriótot i que encara es mantindrà com a presi-dent del Manípul de Manaies, càrrec que os-tentarà fins al com a mínim, quan tor-nen a haver-hi eleccions.

En la seva carta de salutació Duran explicaque «vull donar pas a les noves generacions enel moment que penso què s'ha de fer: quans'han aconseguit fites importants, quan les co-ses van bé, quan hi ha molta gent jove que me-reix assumir responsabilitats. Els que em co-neixeu, sabeu que mai no deixaré l'Entitat i quesempre estaré a punt per ajudar, per oferir, almenys, el mateix suport que jo he rebut. Esticsegur que em sentiré molt orgullós de les ini-ciatives que prendran els meus successors,perquè no hi ha res més engrescador per alsque ja comencen a merèixer la qualificació depersones grans que gaudir de la originalitat

dels que viuen en la plenitud de les il·lusionsflamants i insòlites».

Aquest vespre surt la solemne Processó delsDolors que acompanya les imatges de la Pie-tat, la del Sant Crist i la del Quart Dolor de laCorona dels Set Dolors, i que està encapçala-da pel Manípul de Manaies. L’acte començaràa partir de les del vespre. La processó té aquestrecorregut: carrer de l’Església, plaça del Tea-tre, carrer Escrivanies, plaça de la Forn, carrerMajor, plaça Major (per l’esquerra), carrer Àn-gel Guimerà, avinguda Països Catalans, plaçadels Turers, carrer Canal, plaça dels Estudis,carrer Sant Martirià, carrer Sant Antoni i pla-ça de Santa Maria per acabar dins l’església.

La vigília de la festa, el Manípul ja ha desfi-lat per la ciutat acompanyant les juntes de laCongregació dels Dolors i el Montepio dels Do-lors, per fer l’entrega dels respectius penons alsciutadans que l’endemà els portaran a la pro-cessó. El dia de la festa, com a preludi de la pro-cessó, el Manípul acompanya també els pen-donistes des dels seus respectius domicilis a

l’església parroquial, on s’inicia la manifesta-ció devota. Tot aquest moviment fa que els ma-naies esdevinguin un element popular que sin-gularitza aquesta festa i contribueixin a crearel clima per la manifestació de pietat. Encarano s’ha pogut esbrinar amb certesa en quinmoment es va iniciar la celebració de la Pro-cessó, ni quan s’hi va incorporar el singular en-capçalament dels manaies. Malgrat això, se sapque la Congregació ja existia a mitjans del se-gle XVIII.

Pel que fa als manaies –o armats, com tam-bé se’ls havia anomenat– són anteriors a l’any. Aquesta tradició es va mantenir, amb al-guna interrupció, fins a l’any en què es vaobrir un parèntesi que, pel que fa a la Proces-só, es va tancar l’any quan es va tornar acelebrar. Tot i això, durant uns quants anys, laProcessó va sortir sense el seu característic en-capçalament dels manaies.

Amb l’avinentesa que a Girona s’havia or-ganitzat un Manípul de Manaies per obrir laprocessó del Divendres Sant, que podia servirde model i de pauta, es va establir contacte ambels dirigents d’aquell manípul. El fet que la Pro-cessó a Banyoles se celebrés en una diada di-ferent a la de Girona va permetre el desplaça-ment d’aquell manípul i es va arribar a unacord. Així la Processó dels Dolors de l’any va ser precedida pel Manípul de manaies deGirona.

Cada any s’ha anat millorant la presentaciódel manípul i s’ha anat estructurant interna-ment per assegurar-ne la continuïtat. Precisa-ment, dissabte els manaies de Banyoles par-ticiparan també a la trobada, que tindrà lloc aAmer amb motiu de la celebració a la pobla-ció dels anys de la Congregació dels Do-lors.

Diumenge de març a l’Espai de La Mu-ralla tindrà lloc la representació de La Passió.A / de es representarà el Quadre Rams i apartir de / de de la tarda tindran lloc els al-tres quadres. Per altra banda, també s’inaugu-rarà la Mostra de Diorames de La Passió a l’es-glésia de Santa Maria amb la col·laboració del’Associació de Pessebristes de Banyoles.

J

ant Hilari Sacalm tornarà a reviu-re el proper Divendres Sant ( d’a-bril) a les nou del vespre un dels ac-

tes que més han caracteritzat la vila durantmolts anys. Es tracta del seu Via Crucis Vi-vent, que data de temps immemorials i que,en els darrers lustres, ha adquirit una granrellevància a nivell de tot Catalunya. Els pri-mers documents escrits que parlen de la re-presentació religiosa de Sant Hilari datende l’any , tot i que anteriorment a

aquesta data ja es feien processons ambimatges de l’Evangeli. El Via Crucis Viventde Sant Hilari Sacalm, declarat per la Gene-ralitat, Festa Tradicional d’Interès Nacional,és un dels actes més importants que viu lapoblació al llarg de l’any.

En ell intervenen cap a figurants, querepresenten la gent del poble, sacerdots, apòs-tols, Maria Magdalena, Maria de Betània, Ma-ria Pecadora, Jesús, els lladres i els armats que

donen el to de llum, color i vistositat a aques-ta manifestació de religiositat popular. El grupd’armats està format per persones. L’esce-nificació comença a les del vespre i la sevadurada és d’unes tres hores i mitja. Es repre-senten escenes.

La primera és la de l’Hort de Getsemaní i ladarrera la del Calvari. Precisament, l’escenadel Calvari és la més espectacular. Es fa en unturó que hi ha a la zona esportiva de Sant Hi-lari. La seva posada en escena, la il·luminació,la música, la interpretació de Jesús, els armatsi els efectes especials, fan que ningú, ni veïnsni visitants, quedin indiferents. El vestuari delspersonatges del Via Crucis Vivent de Sant Hi-lari Sacalm està inspirat en el cinema de Ho-llywood. Concretament en les pel·lícules QuoVadis i Ben-hur.

El dia abans, Dijous Sant, es representaràl’escena del Sant Sopar a la plaça Jacint Ver-daguer. En aquesta ocasió interven figu-rants que representen Jesús i els dotze após-tols. La representació tindrà lloc a dos quartsd’onze de la nit.

S

BANYOLES

DdGBESALÚRatafia dels 310 anys de la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors

En motiu del Quinari i la Festivitat dels Dolors s’ha presentat a Besalú aquest licor d’herbes que uneix dues de les tradicions més populars i em-blemàtiques de la Vila Comtal: la Festa dels Dolors i la Ratafia. El secretari la congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú, Josep Lagares,

indica que el licor besaluenc a més incorpora tres noves herbes rituals, la pota de colom de la Mare de Déu del Mont, la murta de Roma i la flor dellor beneïda el dia de Rams, «fet pel qual fa d’aquesta sèrie limitada d’ampolles de Ratafia un beuratge deliciós, únic i exclusiu.» La Congrega-

ció, guardonada amb la Creu de Sant Jordi l’any 2005, ha impulsat la denominada «Ratafia 310», justament per commemorar els seus 310anys de vida.

�

Joaquim Durandesfilarà aquest copper última vegada

DIARI DE GIRONA

LA PROCESSÓ DELS DOLORS S’INICIA A LES 9 DELVESPRE � ES FORMARÀ AL CARRER DE L’ESGLÉSIA IACABARÀ A L’INTERIOR DEL TEMPLE DE SANTA MARIA

SANT HILARI SACALM

El Via Crucisreviurà una tradició ancestralARA FA ONZE ANYS �LA GENERALITAT DE CATALUNYA EL VADECLARAR FESTA TRADICIONAL D’INTERÈS NACIONAL

Textos de:Cèlia Roca i Tapi CarrerasDIVENDRES, 26DE MARÇ DE 2010