Evacuación y traslado
-
Upload
nacho-burguburu -
Category
Documents
-
view
26 -
download
4
description
Transcript of Evacuación y traslado
Mòdul 6: Evacuació i trasllat de pacients
.
Durada: 198 hores
UNITATS FORMATIVES
UF1: Condicionament d’espais d’intervenció
NF1: Situacions d’emergència i zona d’actuació
A1. Anàlisi de l’entorn. Identificació de riscos
A2. Protecció de la zona
A3. Riscos pel TES: autoprotecció
NF2: Excarceració i rescat
A4. Actuació conjunta amb altres serveis de seguretat
A5. Tècniques estabilització vehicle
A6. Rescat: material i tècniques bàsiques
UF2: Mobilització
UF3: Immobilització
UF4: Conducció i transferència
UF1. Condicionament d’espais d’intervenció NF1. Situacions d’emergència i zona d’actuació
A1: Anàlisi de l’entorn
A2: Protecció de la zona
Accidents de trànsit
Escenaris amb matèries perilloses
Escenaris amb risc elèctric
Escenari amb risc incendi
Incidents NBQ
.
A3: Riscos de l’activitat professional. EPI’s
0. Introducció a les emergències: CONCEPTES BÀSICS
Urgències i emergències
Emergències col·lectives:
Múltiples víctimes
Catàstrofe
Causes que provoquen situacions
d'emergència: • Naturals
• D’origen humà
.
0. Introducció a les emergències: CONCEPTES BÀSICS
• Urgències:
Situació per la qual una persona creu que
necessita ajuda.
• Emergència:
Situació objectiva de risc vital.
.
0. Introducció a les emergències: EQUIPS D'EMERGÈNCIES
Emergències generals i seguretat civil:
Depèn del Departament d’Interior. Les gestionen protecció civil, mossos d'esquadra (i altres forces de seguretat: policia local, guàrdia civil...) i bombers
Emergències mèdiques:
Depenen del Departament de Salut i les presten SEM i bombers
0. Introducció a les emergències: DECÀLEG D'ATENCIÓ A LES EMERGÈNCIES
.
1
2
3
4
5 6
10
9
8
7
A1
0. Introducció a les emergències: DECÀLEG D'ATENCIÓ A LES EMERGÈNCIES
.
0. Introducció a les emergències: PAUTES ACTUACIÓ EN CAS D’EMERGÈNCIES
MAI s'actuarà fins que no estigui garantida la pròpia seguretat i la de l'equip. Baixar amb el vehicle completament aturat.
Un cop garantida la pròpia seguretat es vetllarà per la seguretat de tercers.
Finalment es farà tot el possible per garantir la seguretat de la víctima.
“El responsable de la seguretat de l'equip del vehicle assistencial és el TES conductor”
A1. Anàlisi de l'entorn: APROXIMACIÓ
0. Introducció a les emergències: PAUTES ACTUACIÓ EN CAS D’EMERGÈNCIES
Realitzar reconeixement visual: identificar situació (presència altres cossos, possibles riscos...)
Valorar situació i transmetre a CeCos, quan calgui:
• Confirmació del lloc incident
• Tipus d'incident
• Número de víctimes
• Impressió lesional del/s pacient
• Riscos afegits
Adoptar EPI's necessaris
Sol·licitar suport si cal
Recavar informació de testimonis/altres cossos intervinents
Analitzar tipus d’accident i mecanisme lesional.
A1. Anàlisi de l'entorn: APROXIMACIÓ
A1. Anàlisi de l'entorn: APROXIMACIÓ
Analitzar riscos: entorn/víctimes/altres testimonis
Què ha passat? Naturalesa sinistre
Possibles riscos (entorn insegur): què, qui, on i com
Cal demanar més recursos?
Quin material necessitem?
Anàlisi ràpid, serè i controlat
A1. Anàlisi de l'entorn: APROXIMACIÓ
L’equip haurà de determinar si pot actuar de
forma immediata o ha d’esperar a que arribi
ajuda per tal de no incrementar el nº víctimes.
Informar Centre de Coordinació per tal que prengui les decisions oportunes.
A1. Anàlisi de l'entorn: APROXIMACIÓ
• Tota emergència té cert risc
• Els riscos poden ser molt variats
• Cal ser molt rigorós en l’anàlisi
Ea1
A1. Anàlisi de l'entorn: pautes control de l’escena
Coneixement de riscos i reducció del perill
Evitar temeritats
Portar sempre l’equip de protecció adient
Evitar i/o reduir la tensió
Complir regles de seguretat
Reduir i controlar l’agressivitat
Fer únicament allò pel que estem entrenats
Coordinar estratègia
Mai perdre perill de vista
A1. Anàlisi de l'entorn: MATERIAL PER CREAR ENTORN SEGUR
• La senyalització consisteix en col·locar senyals o indicacions per advertir de la proximitat de perill.
• L’abalisament és l’acció d’utilitzar elements per delimitar zona de risc.
Abalisament i senyalització: Impedeix difusió de l'accident, evitant nous accidents i víctimes o més danys a les víctimes ja existents
Controlar observadors i permeabilitzar entrada i sortida dels equips emergents.
CONS
CINTES
CARTELLS
A1. Anàlisi de l'entorn: MATERIAL PER CREAR ENTORN SEGUR
A1. Anàlisi de l'entorn: MATERIAL PER CREAR ENTORN SEGUR • Per assegurar la zona podem
comptar amb diferents tipus de material:
Material d’autoprotecció: els EPI
Material propi: rotatius lluminosos dels vehicles d’emergència, extintor, triangles de senyalització, cons de goma, luminosos o valles de direcció.
Materials o medis de fortuna: llanternes, fars d’altres vehicles.
Docs annex abalissament i triangles
A2. Protecció de la zona.
En el desplaçament
• Aproximació pel camí més ràpid i amb menys risc •
CeCos anirà comunicant tota la informació de què disposi.
Objectius de l’estacionament
•
Formar, juntament amb els altres vehicles d’intervenció i amb els rotatius encesos, una
barrera o escut de seguretat per evitar atropellaments i impactes amb altres vehicles.
•No entorpir ni interferir en l’assistència.
•Permetre la sortida i entrada al nostre vehicle assistencial.
L’estacionament variarà segons la situació
:
•Trànsit rodat
•Característiques de la calçada
• Visibilitat
•Condicions meteorològiques: temps de reacció
•Riscos afegits: víctimes o obstacles.
Lloc de l'estacionament
• A carrers estrets o domicilis intentarem estacionar sense tallar el trànsit. Si no és possible se sol·licitarà presencia policial.
• En carreteres: s’intentarà fora de la calçada; si no es pot, al boral i si és impossible, a la calçada.
A2. Protecció de la zona. Estacionament del vehicle
La seguretat del TES és prioritària
Si ens convertim en víctimes no podem assistir a les persones accidentades i incrementem càrrega assistencial per la resta de l’equip.
La policia s'encarregarà del trànsit i el control de les persones implicades en l'accident.
Principals amenaces:
Estesa elèctrica
Matèries perilloses
Trànsit
Circumstàncies ambientals
El TES només s'aproparà quan equips d'extinció i salvament
hagin assegurat la zona
A2. Protecció de la zona. ACCIDENTS DE TRÀNSIT: protecció de la zona amb vehicle assistencial
Factors que cal contemplar en un accident:
•Què
ha passat? Número i tipus de vehicle
moto, autobús, camió, bicicletes...
•Número, edat
i estat de les víctimes
•Tipus d'accident
55% dos vehicles en marxa
•Característiques de la zona
carretera, autovia, autopista, via urbana... Corbes, nº de carrils, canvis de rasant,
presència de mediana o boral...
•Condicions ambientals
pluja, fred extrem, neu, ràfegues de vent, etc. •
Circumstàncies especials
foc, fum, gasos, cables, substàncies perilloses, etc.
• Cal altres equips d'emergències?
Bombers, cossos seguretat, helicòpter, sanitaris especialitzats...
A2. Protecció de la zona. ACCIDENTS DE TRÀNSIT: protecció de la zona amb vehicle assistencial
Com estacionar?
1. Abans d'estacionar haurem d'anar senyalitzant l’inici de la detenció
2. Asseguri’s que els vehicles que circulen darrera seu han advertit les seves
intencions.
3. Senyalitzar la nostra posició.
4. No baixar del vehicle fins que estigui totalment aturat.
5. Baixar per la zona protegida
A2. Protecció de la zona. ACCIDENTS DE TRÀNSIT: protecció de la zona amb vehicle assistencial
Estacionament estàndard: Cossos de seguretat i bombers ja es troben a la zona
• Via de doble sentit de circulació
• Camió de bombers formant angle de 30º respecte l'eix de la via, a 5-10 m per darrera sinistre. L'ambulància es col·loca uns 25 m per davant de l'accident; si n'hi ha més d'una, a una distància mínima de 5-10 m entre elles.
• Els vehicles de la policia es situen abans i després de l'accident per regular el trànsit.
• Vies de sentit únic
• L'única diferència amb el cas anterior és que no cal senyalitzar abans de
l'accident ni mantenir els 25 m amb el sinistre.
A2. Protecció de la zona. ACCIDENTS DE TRÀNSIT: protecció de la zona amb vehicle assistencial
FORMES D’ESTACIONAR: VIA DOBLE SENTIT
FORMES D’ESTACIONAR: VIA UN SENTIT
Estacionament si som els primers en arribar:
•Senyalitzar abans d'aturar-nos (llums)
•Establir visualment la zona de perill
•Utilitzar l'ambulància com a barrera: mínim 25m del sinistre.
•Col·locar l'ambulància formant 30º amb el portó lateral orientat cap a la
víctima. Zona assegurada.
•Connectar tots els dispositius lluminosos
•Reclamar presència policial.
•Col·locar
triangles d’averia a 50 metres de la unitat.
3. Protecció de la zona. ACCIDENTS DE TRÀNSIT
A3. Protecció de la zona. ACCIDENTS DE TRÀNSIT: protecció de la zona amb vehicle assistencial
Estacionament amb poca o nul·la visibilitat: corbes, canvis
de rasant, boira, fum...
•Condicions meteorològiques adverses: augmentar en 25m més la
distància de seguretat.
•Situacions en les que les condicions de visibilitat són escasses, cal
col·locar l'ambulància a l'inici de canvis de rasant, corbes, túnels,
respectant sempre les distàncies de seguretat.
•Vigilar canvis d’espessor i de direcció de fum i boira.
A2. Protecció de la zona. ACCIDENTS DE TRÀNSIT: protecció de la zona amb vehicle assistencial
RESUM senyalització de l'ambulància:
• En vies de doble sentit senyalitzem amb triangles a un mínim de 50m en ambdós sentits.
• En vies d'un sol sentit a 50m via lenta i visible a 100 si és via ràpida.
• En condicions meteorològiques adverses augmentem en 25m (mínim).
• Per la nit o amb escassa visibilitat podem utilitzar llums del vehicle. El personal haurà de dur llums de recerca i frontals.
A2. Protecció de la zona. ACCIDENTS DE TRÀNSIT: protecció de la zona amb vehicle assistencial
Pt2
A2. Protecció de la zona. Situacions especials: HELICÒPTERS
Senyalització d’ajuda en rescat de muntanya: SÍ
Senyalització dajuda en rescat de muntanya: NO
Actuacions amb helicòpters.
Li cal zona d’aterratge segura:
• Cal un espai d’entre 25 i 30 metres de diàmetre sense obstacles.
• Avisar de cables d’alta tensió o d’altres.
• Corrents d’aire (mocador o similar a la mà per indicar força i direcció del vent) .
• Abans de l’aterratge: comprovar que a la zona no hi ha objectes que puguin sortir volant quan aterri (bosses de plàstic, llaunes...). Lligar bé llençols, gorres, etc.
A2. Protecció de la zona. Situacions especials: HELICÒPTERS
A2. Protecció de la zona. Situacions especials: HELICÒPTERS
Aproximació a l’helicòpter
• Seguir SEMPRE indicacions del pilot: ens situem a la part frontal i ens apropem quan ell ho indiqui.
• MAI ens aproximarem per la part del rotor de cua.
• Les hèlices mouen l’aire del terra cap a dalt, per tant cal recollir objectes susceptibles d’enlairar-se i lligar tot allò que pogués sortir volant (llençols, gorres, jaquetes...)
• Precaució amb la pols, neu, etc... Us d’ulleres de protecció.
• No portar objectes verticalment.
• En un vessant inclinat MAI apropar-se des del nivell més elevat, SEMPRE per l’inferior.
•No tocar cap zona del parabrisa o carcassa de l’helicòpter, ja que poden estar calents.
•No fumar.
A3. Protecció de la zona. Situacions especials: HELICÒPTERS
A2. Protecció de la zona. Situacions especials: HELICÒPTERS
A2. Protecció de la zona. Situacions especials: HELICÒPTERS
Les substàncies perilloses són aquelles que, segons la ONU, poden produir, foc, fums, vapors, gasos que poden afectar a la salut de les persones, al medi ambient o causar danys materials.
Les mercaderies perilloses - MMPP- és la forma d’anomenar a les substàncies perilloses durant el seu transport.
A2. Protecció de la zona. Situacions especials: MMPP
Seguretat en accidents amb MMPP:
• Cal incrementar la distància de seguretat i no apropar-s'hi fins autorització de bombers.
• Comprobarem existència d’incendi, fugues o risc de qualsevol d’ells des de zona segura.
• Si hi ha gasos tòxics o inflamables ens mantenim a favor del vent, tanquem ventilació de l'ambulància perquè no entri aire exterior.
• Cal protegir-se amb traje de protecció química i amb equips de respiració autònoma.
• Cal tenir en compte que en molts accidents moltes substàncies que, tot i no ser gasoses, produeixen gasos de manera que caldrà tenir el mateix tipus de protecció.
A2. Protecció de la zona. Situacions especials: MMPP
Camió sinistrat a la Palma de Cervelló
• Vessament de líquid d’una cisterna: distància de 100m.
• Vessament de gas: distància de 300m
• Incendi cisterna amb productes químics: 600m.
• Risc d'explosió d'un dipòsit: 1000m. La zona de major seguretat per a una explosió és estar parapetat darrera d'un edifici
“si no veus l'explosió, l'explosió no et veurà a tu”
A2. Protecció de la zona. Situacions especials: MMPP
Un cop establerta una zona de seguretat, es buscaran els panells taronja i la placa d’etiquetes de perill per identificar el producte.
El transport de MMPP segueixen les directrius marcades per
l’ADR, Acord Europeu sobre el transport de mercaderies
perilloses.
Nº d’identificació de perill (2 o 3 xifres)
Nº d’identificació de la matèria (número ONU) (4 xifres)
Eels panells taronja és un rectangle que es troba a la part davantera i posterior del camió. Està dividt en dues parts.
Número identificació del perill.
Indica la classe de mercaderia. Les mercaderies estàn agrupades en 9 tipus de matèria.
Número ONU, identificador de la matèria
És un número únic per a cada matèria i l’identifica.
A2. Protecció de la zona. Situacions especials: MMPP
A2. Protecció de la zona. Situacions especials: MMPP
Quan el perill d’una matèria pot estar indicat adequadament mitjançant una sola xifra, aquesta es complementa amb un 0. Quan les dues primers xifres siguin les mateixes, intensificació del perill principal. 33 = Líquid molt inflamable (Gasolina, alcohol,...) 66 = Matèria molt tòxica (Cianurs inorgànics, àcido arsènico) 88 = Matèria molt corrosiva (àcid sulfúric, NaOH) Quan el número d'identificació de perill va precedit de la lletra X indica que la matèria reacciona perillosament amb l'aigua.
A2. Protecció de la zona. Panells taronges – Nº Identificació perill
Les següents combinacions tenen un significat especial: 22 = Gas refrigerat (Neò líquid refrigerat, nitrògen, CO2) X323 = Matèria líquida inflamable que reacciona
perillosament amb l'aigua amb despreniment de gasos inflamables
X 333 = Matèria líquida espontániament inflamable que reacciona
perillosament amb l'aigua X423 = Matèria sòlida inflamable 44 = Matèria sòlida inflamable que, a una temperatura
elevada, es troba fosa (Naftalina fosa) 539 = Peròxido orgànic inflamable
A2. Protecció de la zona. Panells taronges
Plaques etiquetes de perills
Quadrades i orientades sobre el seu vértex inferior. Es troben en els laterals i/o part posterior del camió. Es divideixen en 9 classes o grup:
A2. Protecció de la zona. Situacions especials: MMPP
Pla
qu
es
D’e
tiq
uete
s d
e p
erill
EX
PLO
SIT
US
G
AS
OS
Líq
uid
s
infl
am
ab
les
Pla
qu
es
D’e
tiq
uete
s d
e p
erill S
ÒLID
S I
NFLA
MA
BLE
S i
RE
AC
TIV
ES
C
om
bu
ren
ts i
p
erò
xid
s
Pla
qu
es
D’e
tiq
uete
s d
e p
erill
MM
Tò
xiq
ue
s i
p
eri
llo
se
s
MM
RA
DIA
CT
IUS
C
orr
osiv
es
div
ers
es
• Imp
A2. Protecció de la zona. Etiquetes de perill
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC ELÈCTRIC
La presència elèctrica incontrolada pot tenir diverses procedència: un cable de mitja o alta tensió una torre elèctrica caiguda, un incendi en un transformador...
Cal:
Advertir a CECOR per tal que tallin subministrament elèctric.
delimitar i abalisar la zona
tallar trànsit
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC ELÈCTRIC
En el cas d'accident amb postes elèctrics, haurem de mantenir una distància de seguretat que sigui igual al rectangle enmarcat per:
• Una base que sigui l'espai entre 5 postes, una amplada igual a l'espai entre 2 postes i com a centre el poste afectat.
Cal observar els cables. Mai ens situarem a sota ni tampoc en l'àrea en que quedaríem exposats si es produís la secció del cable. Motiu: balanceig.
En el cas que trobem gent conscient a l'interior dels vehicles els indicarem que no surtin del vehicle ja que es troben aïllats de la corrent gràcies als neumàtics.
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC ELÈCTRIC
Annexe
A2. Protecció de la zona. Accidents ferroviaris
Aquests accidents tenen les seves pròpies particularitats:
El desplegament de medis i de personal es realitzarà sempre
acompanyats pel personal del metro.
No es pot caminar entre vies d'anada i tornada. Risc
electricitat i circulació trens.
Buscar sistemes de comunicació alternatius als habituals (el
personal del metro en tenen).
“El TES sempre ha de seguir les indicacions de CeCor i les del personal especialitzat en el salvament”
A2. Protecció de la zona. INCIDENTS NBQ
ETAPES D’ACTUACIÓ:
1. ZONIFICACIÓ DE L'ÀREA
2. IDENTIFICACIÓ DE L'AGENT TÒXIC
3. RESCAT DE LES PERSONES AFECTADES
4. DESCONTAMINACIÓ
5. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA I TRASLLAT DE VÍCTIMES
6. CONTROL DEL SINISTRE
7. RECOLLIDA I TRACTAMENT DELS RESIDUS I CONTROL DE L'ENTORN
A2. Protecció de la zona. INCIDENTS NBQ
A2. Protecció de la zona. INCIDENTS NBQ
La sectorització la realitzarem creant una zona de seguritat que la dividirem en tres zones:
• Àrea de Salvament o zona calenta: és el lloc on es troben les víctimes
• Àrea de Socors o zona tèbia: és a continuació del límit extern de la zona de salvament i espai de transició entre la zona afectada i el perímetre immediat segur
• Àrea de Base o zona freda: és la zona límit amb la zona de socorro o zona tèbia. Aquí és on realitzarem la ubicació de les unitats mòbils dels serveis d’ emergència. És la considerada zona segura.
A2. Protecció de la zona. INCIDENTS NBQ
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC D'INCENDI
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC D'INCENDI
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC D'INCENDI
Països anglosaxons com EEUU i Austràlia tenim:
FOC
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC D'INCENDI
Fusta, paper, plàstics, matolls, teles, teixits…
FOC
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC D'INCENDI
HIDROCARBURS I GASOS INFLAMABLES: Derivats del petroli (naftes, gas-oil, olis), disolvents polars (alcohol)
FOC
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC D'INCENDI
EQUIPS I INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES
FOC
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC D'INCENDI
SODI, TITANI, MAGNESI…
FOC
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC D'INCENDI
Incendis de greixo animals i vegetals, comuns a cuïnes, restaurants, graellades…
Extintor de pols
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC D'INCENDI
Etiqueta amb dades de l’equip, fabricant i normes. Indica el tipus de foc pel qual és efectiu.
Extintor de CO2
Existeixen molts tipus d'extintors, el d‘ús més habitual són els de pols polivalent, anomenat ABC. Pot utilitzar-se en qualsevol foc (classe A / B / C), excepte en incendis amb metalls combustibles.
És important tenir en compte que en els focs de gasos, metalls especials i en els que hagi electricitat implicada no s'ha d'utilitzar mai aigua, ja que es poden produir reaccions perilloses.
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC D'INCENDI
Existeixen molts tipus d'extintors, el d‘ús més habitual són els de pols polivalent, anomenat ABC. Pot utilitzar-se en qualsevol foc (classe A / B / C), excepte en incendis amb metalls combustibles.
És important tenir en compte que en els focs de gasos, metalls especials i en els que hagi electricitat implicada no s'ha d'utilitzar mai aigua, ja que es poden produir reaccions perilloses.
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC D'INCENDI
BIES
Boques d’incendi
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC D'INCENDI
Contenidors de sorra
A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC D'INCENDI
A2. Protecció de la zona. Incendi del vehicle
Precaucions:
Pols: redueixen la visibilitat i donen sensació d’ofec,
poden produir pànic.
CO2 en llocs tancats pot produir asfíxia; Pot
congelar
les mans de l’operari.
• Incendi d'un vehicle no explosiona; si
sentim petites explosions explosió dels
neumàtics.
• L’asunció de riscos Bombers avaluaran
les possibilitats d'una assistència amb risc controlat.
•La distància de seguretat i l'estacionament del vehicle s'incrementa de forma proporcional a la magnitud del sinistre. L’estacionament del vehicle serà com a mínim a una distància de 60m.
A3. Protecció de la zona. Incendi del vehicle
3. Protecció de la zona. Risc d’incendi del vehicle – Normes grals. actuació
A2. Protecció de la zona. Incendi en edificis – Normes grals. actuació
No entrar si no és per supervisió del cos de Bombers, encara que el foc s’hagi extingit!
Factors intervenen en l’incendi: •
Alçada (finestres, escales, grues…) •
Estructura edifici (ensorrament, runes) •
Diversitat materials (gasos, dissolvents…) •
Comportament foc (reaccions sorprenents per personal no professional)
•Fum (incendi tancat – intoxicació, disminució visibilitat i d’orientació)
A3. Protecció de la zona. Incendi en edificis
Primeres actuacions serveis d’extinció:
•Tallar subministre electricitat i gas
•Advertir veïns reclusió vivenda amb portes tancades i fent-se visibles.
•Tasques d’extinció i rescat simultàniament.
•Ventilar l’edifici i atacar el focus de l’incendi amb aigua pulveritzada i
extintors a l’hora que s’evacuen persones sovint amb vehicles
d’alçada
A3. AUTOPROTECCIÓ
• Autoprotecció són les mesures per disminuir riscos.
• Es pot definir risc com la contingència o proximitat d’un dany.
• Per protegir-se cal:
-Identificar riscos
-Conèixer i aplicar mesures protecció
Utilització i manteniment dels EPI:
• Seguir consells del fabricant
• Cal netejar-lo i desinfectar-lo
• El TES està obligat a tenir-ne cura
•Col·locar sempre al seu lloc
•Informar davant qualsevol alteració.
A3
A3. AUTOPROTECCIÓ
A3. autoprotecció RISC BIOLÒGIC
• Probabilitat de contagiar-se per un microorganisme.
• Les més comuns són:
•
Hepatitis B •
Hepatitis C •
VIH-sida •
Tuberculosi
2. autoprotecció RISC BIOLÒGIC
Les vies de contagi són:
• Via respiratòria o aèria (saliva ): destaquen la
grip estacional, grip A, tuberculosi, algunes meningitis (entre elles les bacterianes).
• Via digestiva (vòmits, femta)
• Via sanguínia (tallades, punxades...)
A3. autoprotecció RISC BIOLÒGIC – Precaucions Universals
Conjunt de protocols dissenyats a protegir al personal sanitari i als pacients d’infeccions. Els de més interés pel TES són: •- Utilització de guants per atendre una víctima i canvi per a cada una d’elles i quan es consideri oportú. •- Ús de mascareta quan hi hagi sospita contagi via aèria. Si cal protegir els ulls. •- Cobrir ferides o talls amb apòsits impermeables per evitar l’exposició. •- Especial precaució amb els objectes punxants i tallants. •- Recollir tot el material potencialment contaminat de l’escenari.
A3. Autoprotecció RISC BIOLÒGIC
La profilaxi del personal sanitari són les mesures de protecció front les malalties.
• L'exposició a un agent infecciós és el contacte
involuntari amb fluids contaminats per inoculació percutània, inhalació o contacte amb
ferida o mucoses durant l'activitat laboral.
. Hi ha dos tipus de profilaxi:
• Profilaxi preexposició: vacunació. Entre les vacunes recomanades pel personal sanitari es troben la de la hepatitis B i la de la grip.
• Profilaxi postexposició: immediatament després de l'accident causant de l'exposició.
A3. Autoprotecció RISC BIOLÒGIC
En accidents percutanis:
• Retirar objecte amb el que s'ha produït lesió
• Netejar la ferida amb aigua corrent, permetent
deixar fluir la sang entre 2-3´. Si cal, induir el sagnat.
• Desinfectar amb clorhexidina.
• Cobrir la ferida amb apòsit impermeable.
A3. Autoprotecció RISC BIOLÒGIC
Esquitxades de sang o fluids sobre la pell:
• Enretirar roba contaminada
• Netejar la zona afectada amb aigua i sabó.
Esquitxades de sang sobre mucoses o ferides:
• Netejar immediatament la zona amb aigua abundant.
“En tots els casos cal anar el més aviat possible al Servei de Salut Laboral en finalitzar el trasllat de la víctima
per realitzar un seguiment i valorar necessitat de quimioprofilaxi”
A3. Autoprotecció RISC BIOLÒGIC
A3. autoprotecció RISCOS QUÍMICS
En l'àmbit laboral del TES l'exposició a agents químics es pot produir:
• En l'escenari d'un accident amb mercaderies perilloses
• Durant la manipulació de substàncies químiques utilitzades per la neteja i desinfecció de l'ambulància
• En el manteniment mecànic del vehicle
• En l'acumulació de gasos perillosos (CO) en treballar amb l'ambulància en marxa a lloc tancat. Símptomes d'intoxicació per CO: mal de cap, marejos, debilitat, nàusees, vòmits i confusió.
Vies d’afectació: inhalatòria, digestiva i cutània.
A2
A3. autoprotecció RISCOS QUÍMICS
Pictogrames identificatius de riscos químics (antics)
Corrosiu: producte que, per contacte, pot produir acció destructiva en els teixits dels éssersvius.Exemples: hidròxid de sodi, nitrat de plata, amoníac, els dessembussadors...En manipular substàncies corrosives no s'han d'inhalar els vapors i s'han de prendre mesuresper protegir els ulls, la pell i el vestit.
Explosiu: producte que explota per acció
d'una flama.
Exemples: nitroglicerina, àcid pícric, TNT...
Els productes explosius s'han de manipular
lluny de flames, espurnes i fonts de calor. Cal
evitar també els cops i fregaments
Inflamable: substància que crema fàcilment per
acció d'una espurna.
Exemples: l'alcohol, la gasolina...
Tipus: F / F+
Els productes inflamables s'han d'emmagatzemar
separats de les substàncies comburents i manipular-
los allunyats de les flames, les espurnes i les fonts de
calor.
Comburent: substància que, en contacte amb productes
inflamables, produeix una reacció amb emissió de calor.
Exemples: nitrat de sodi, permanganat de potassi
Els productes comburents s'han d'emmagatzemar
separats dels combustibles, tant dels inflamables (F)
com dels molt inflamables (F+). I s'han de manipular
lluny de flames, espurnes i fonts de calor.
Tòxic: producte que per inhalació o penetració cutània pot produir trastorns físics greus, agutso crònics i causar fins i tot la mort.Exemples: nitrat de plom (II)
S'ha de tenir molta cura en evitar la ingestió, inhalació i el contacte amb la pell de lessubstàncies tòxiques.
Tipus: T / T+
Nociu: substància que per inhalació, ingestió o penetració cutània pot produir trastorns físicsde gravetat limitada.Exemples: el líquid per al revelat fotogràfic, iode, els insecticides, els productes antiarnes...
En manipular substàncies nocives s'ha d'evitar amb cura la ingestió, la inhalació i el contacteamb la pell.
Xn
Irritant : substància no corrosiva que per contacte prolongat amb la pell i les mucoses potproduir una inflamació.Exemples: òxid de calci (cal viva), propanona (acetona), solució d'amoníac, els productescontra la calç, el llexiu, el sabó de rentar plats...
Les substàncies irritants s'han de manipular amb cura evitant el contacte amb els ulls i la pell.No s'han d'inhalar els vapors. En cas d'accident, s'ha de rentar la zona afectada amb aiguaabundant.
Xi
Perillós per al medi ambient : producte que presenta un perill immediat o futur per a un omés dels components del medi ambient,siguin o no perillosos per a l'home. Exemples: el mercuri, la naftalina, el petroli, els CFC.
Els productes perillosos per al medi ambient, els residus dels productes químics i els seusrecipients s'han d'eliminar a través d'un centre de recollida de residus perillosos i especials.
Documents Annexes:
Pictogrames + Frases RS
Reglamentació GHS (CLP) entrada en vigor
Entrada en vigor en 20 de gener de 2009
Per a mescles o preparats, aquest període de
transició s’allargarà fins a l’1 de juny del 2015,
moment en el qual, l’actual sistema de classificació i
etiquetat de la UE deixarà d’existir.
Per a substàncies individuals existeix un període
de transició, en el qual conviuran tots dos sistemes
de classificació fins a l’1 de desembre del 2010.
Gener 2009
1 desembre 2010
1 juny 2015
Perillós Atenció / perill
Corrosió / irritació
Efecte
sensibilitzant
n
n
Toxicitat sistèmica /
Carcinogen / mutagen /
tòxic per a la reproducció
Efectes sobre el medi ambient
Inflamable Comburent
Explosiu
Gas a pressió
Què signifiquen els pictogrames de la GHS?
A3. auprotecció RISC QUÍMIC
Normes de seguretat:
• Llegir instruccions d'us, precaucions i conservació.
• Treballar a llocs ben ventilats
• Utilitzar roba de treball adient i elements de protecció: guants, mascaretes...
A3. auprotecció RISC QUÍMIC
Etiquetatge d’un producte químic:
• Nombre de substància o preparat
• Informació del fabricant
• Pictogrames del riscos
• Riscos específics de manipulació: frases H/R
• Consells de prudència: frases P/S
A2
autocorrecció
A3. autoprotecció RISC FÍSIC
El risc físic és la probabilitat de lesionar-se o patir patologia per l'acció d'agents físic (càrrega física, soroll, il·luminació, temperatura, radiacions, vibració...)
• Pot ser pel propi vehicle o per l'escenari de l'incident.
• Cal prendre mesures preventives
A3. autoprotecció RISC FÍSIC
Els riscos físics en la intervenció sanitària:
• Mobilització víctimes
• Riscos dels desplaçaments
• Risc d'electrocució
• Risc de cremades
• Risc de traumatismes:
Caigudes
•Talls, punxades i ferides
•Projeccions de fragments, partícules o espurnes.
A3. autoprotecció MATERIAL DE SEGURETAT
Destaquen:
•Els equips de protecció individual (EPI), destinats a protegir el cos del personal emergent.
•Materials de senyalització i abalisament. Seguretat entorn.
A3. autoprotecció MATERIAL DE SEGURETAT
• S'entèn per EPI qualsevol equip, complement o accesori destinat a protegir a una persona
d'un o diversos riscos durant la seva activitat laboral.
• Els principals elements són: uniforme, calçat,
protectors de la via aèria, protectors oculars, guants i casc.
UNIFORME I CALÇAT
Ha de ser visible, amb bandes reflectants.
• Material resistent per protegir front talls i fregaments, amb genolleres i colzeres.
• Còmode
• Amb jaqueta impermeable per protegir de fred i pluja.
El calçat ha de quedar ben fixat al peu, amb sola de cautxú amb estries antilliscant, amb reforç a la punta.
A3. autoprotecció MATERIAL DE SEGURETAT
PROTECTORS DE VIA AÈRIA:
• Mascaretes quirúrgiques: per evitar transmissió d'agents infecciosos.
• Mascaretes protectores autofiltrants (FFP): filtren l'aire. Són efectives per gasos, vapors, pols i aerosols. S'utilitzen quan:
•- casos sospitosos d'infecció per transmissió oral
•- en realitzar operacions que generen aerosols
•- preveiem esquitxos de sang
•- condicions ambientals amb pols, vapors, gas...
A3. autoprotecció MATERIAL DE SEGURETAT
FFP1:Per a partícules de baixa toxicitat en baixes concentracions. Indicades per treballs a
l’aire lliure.
FFP2: Per sòlids o líquids de mitjana toxicitat. Pols de metalls no ferrosos, fums metàl·lics de
soldadura i gasos de materials com plom, alumini o manganès.
FFP3: Per partícules sòlides i líquides de mitjana i alta toxicitat
Mascaretes A3. autoprotecció MATERIAL DE SEGURETAT
FFP1
FFP2
FFP3
MASCARETES
PROTECTORS OCULARS
• Ulleres protectores, mascaretes amb pantalla o pantalles protectores.
GUANTS DE PROTECCIÓ
• Rebutjables de protecció biològica.
• Per protecció química
• Guants antitall
CASC PROTECTOR
• En rescats amb risc d'ensorrament
• Caiguda de material
A3. autoprotecció MATERIAL DE SEGURETAT
GUANTS VINIL
CASC PROTECTOR I ULLERES
CALÇAT SEGURETAT
EPI: equip de
protecció
individual del
transport sanitari
UNIFORME
MASCARETA