EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son...

35
EXCURSIO A SANTAS CREUS. Ab 1' anticipaciú convenient, a la hora de aortida del primar tren de la linea do Tarragona, en lo citat dia 12, nos reunirem en la estació, ocupant acte seguít un deis cotxes, los assocíats Sra. D. Ramón Riera y Puig, don Eduart Támaro, D. Joseph María Valla y Vicens, D. Joan AnlonÍTusquels,D. Antonide Mayólas, D. Esteve Sunyó!, I). Francisco Plá, D. Joan Alcoverro, D. Joseph Bach de Psrpinyá y de Marsillo, delegat á Pruyt, son senyor fill 1). Francisco Bach de Perpinyá y de Portóla, y I' infrascril. Xiulá la locomotora, y arraatrant ab sa polenta foraa '1 tren que "ns conduhia, crehuarem lo fértil y productiu plii del Llobregal, que en ampie espay vegerem estés ánostra esquerra, mostrantnos en aspecte falaguer y agradable, su productiva munió de bells fruyterars quea 1 ostcnen Ilu- Després d' aturans á varias estaciona, saludáremde paa com á un antieh conegut, lo pintoresch poblé y casteli del

Transcript of EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son...

Page 1: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

EXCURSIO A SANTAS CREUS.

Ab 1' anticipaciú convenient, a la hora de aortida del

primar tren de la linea do Tarragona, en lo citat dia 12,

nos reunirem en la estació, ocupant acte seguít un deis

cotxes, los assocíats Sra. D. Ramón Riera y Puig, don

Eduart Támaro, D. Joseph María Valla y Vicens, D. Joan

AnlonÍTusquels,D. Antonide Mayólas, D. Esteve Sunyó!,

I). Francisco Plá, D. Joan Alcoverro, D. Joseph Bach de

Psrpinyá y de Marsillo, delegat á Pruyt, son senyor fill

1). Francisco Bach de Perpinyá y de Portóla, y I' infrascril.

Xiulá la locomotora, y arraatrant ab sa polenta foraa '1

tren que "ns conduhia, crehuarem lo fértil y productiu plii

del Llobregal, que en ampie espay vegerem estés ánostra

esquerra, mostrantnos en aspecte falaguer y agradable,

su productiva munió de bells fruyterars quea1 ostcnen Ilu-

Després d' aturans á varias estaciona, saludáremde paa

com á un antieh conegut, lo pintoresch poblé y casteli del

Page 2: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

Papiol. Noa despediram per curta estona del joganer Uo-bregat, queseguiam vorejant feyajarato, y fórem engolits,per tenebrós túnel, al cor d' enlayrada montanya; trobant-nos transportáis a sa sortida, quasi bó al peu déla con-fluencia del Llobregat ydelNoya ydavantd'liermúa pano-rama del que'sdestacavan preferentment: 1' anlich y alre-vií poní del Diable; lo no menys atrevit y magnifich poníde Térro de la via; la vita de Martorell arracerada en pin-toresca situació, al peu de recles turons y banyadas sasplañías per abdoa rius, y la conca y curs del Llobregai re-montat ñus ais estreps del alteros Montserrat, moatrantpoblación9 arreu escampadas y bella extensió de vinyarsy oliverárs.

Descansa'1 tren á Martorell pera empendre allre voltasa decidida marxa en direccio á Vil afra nca. En miij de lasaccidentadas monlatiyas que s trobati al pás on ai uesttrajéete, abaos d' entrar en lo Panadés, vegórem en pers-pectiva las poéticas y grandiosas ruinas del castell deSant Jaume, bell objectiu pera una excursió. Entráremdesprós en I' antich Pcanorum, lo productiu y floreixentPanadiís, una de la% mes ricas encontradas de Catalunya,la qual conta mes de 60 poblacions en una extenaio d' unasnou lleguaa de llongítut per set de ltatitut.

Al arrivar á Vilafranca trobárem en la estació al socidelegat D. Hermenegild Clascar que 'ng esperava, y qui,després de donarnos la benvinguda y obsequiarnos galán t_raent, nos entrega pera'l museu varis fússils trobats en lasexcavaoions practicadas en La Granada, en un terrubuitfet pera 'I ferrocarril.

Deixárem Vilafranca, y atraveasantlo Panadés nos con-duhí 'I tren á la vorera del mar, ahont nos deleitarem con-

Page 3: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

templant I' accidentada y encisera costa, la notable posicioy caracteristich aspecto de la antiquísima Tamarit, y tanlsnltres remarcables an tigttetats, com I1 arch de Barrí y la'Torra deis Esci/iions, que passáren a nostre esguart comvera exposició de quadros disolvenls.

Eran quarls de dotze quan arrivárem á Tarragona. PerV espay ressonavan las escopetadas, descargas de totalleyd' armas de foch, tocha de campanas y rebomboris ab-que se celebrava, —per esser ilisaapte de Pascua,— !' ale-luya. Nostra entradaá Tarragona fou donchs alegre y ani-mada. Lo entussiasta delegat Sr. Ginesta Salas nos es-perava en la estado y 'ns acó m pan y á constantment du-rant nostra curta estada en aquella capital. Lo temps deque podiam disposar era molt bréu, ja que sois teniam unalioca pera poder visitar alguna do las mollas preciositatsque enclou aquella anliga població; renunciaren! per tanlab greu sentíment a admirar entre altras bellesaa lo Museuy las antiglietats ciclópeas y romanas, concrelantnos ártonar una rápida ullada á la magnífica catrodal metropo-

Com visiú d1 un hermós somni, ó com á imatges de fan-tasmagoría, recordóm haver vist pasar per davant de nos-tres ulls la hermosa .falxada, lo precios claustre, los ar-lístíchs campanars y cimbori, jugant ó contrastant bella-inentab lo hermós ábside, lo riquissim interior del templeab son prehuat y minuciós altar major y son iresor innu-merable de apreciabilissims detalla, los magnffichs tapi-ssos que penjan en las pilastras del temple y la proí'usióy riquesa de relleus y capitells sobro sortint arreu en loclaustre y en la iglesia.

Page 4: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

D' EXCURSIÓN ciKNT!ric*a. !f!

Molí nos dolgué no poder fer allí un mes deiingul exa-men, ireure algún dibuix 6 ferhi tan sois uns moments deparada; tot ho tinguérem de veure de passada, corréns y-ens aturarse. Altre día nos prometérem ferhi mea Margalistada, ja que bona estona 'a necessita pera poder observardetingudament tanta preciositat com enclou aquel I interií-sant monument.

Al aortir de la Catedral passárem acte seguit á visitar a)Rector de la meteíxa Rvnt. Mossen Pere Mártir Pujalt, áá qui anavam recomanats per nostre apreciable soci dele-ga! lo Rvnt. Canonge Mossen Joan Fita, (¡rau, Franca ydistingida acullida nos dispensa diL senyor, donantnos ála vegada aitra recomanaciópera lo Rector de Santas CreusMossen Jaume Magrané, dolentse ensemps de que la pre-cipitació de nostre pas per Tarragona !i impedís acompa-nyarnos n una minuciosa visita ÉL la datcdral•

Desprós anárem á diñar, y baixant acte seguit á la esia-ció de la via de Tarragona á Lleyda prenguérem lo irénque 'ns devia conduhir á Alcover.

Oeuhárem lo fórül y dilatat camp de Tarragona queso-breheixint eapténdidament vegetaciú y vida, amaga eas ri-cas poblacións entre boscos de oliveras y avellaners. Re-creárom nostra mirada en lo bell cop de vista que presentaaquella hermosa regió de mes da 8 lleguas, tnatisada pe!»variáis colors de sos distints plantius, inclosasper las mon-tan yas del Priorat, lo gegantesch Monlsant y la mar blavny plateijada que desfá sas escumosas onadas en sas poéti-cas costas. Aquella extensa planura decamps, hortas y ar-bredas está aols interrompuila per los accidents que 's for-man ab la interposiciil de petits lurons y tossals, por Ui»

Page 5: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

rius Franeolí y üayá y perlascapritxosas tormentaras, tan

aviatd'e!ement3de riquesa comde devastadora destrucció.

Atravessant bells fruyterar3, xamosas vinyas y bonica»

hortas passárem perdavantde Vilaseca; vejórem destacar-

se en mitj de la exuberancia de las ben conresadas térras

lo pin toresch poblé de Constanti, donárem quasi per com-

plert la volta a la industriosa ciuiat de Reus, sentada en

una suau pendent, desde la qual domina la hermosa pers-

pectiva del ampie camp de Tarragona, y seguint per lo l¡-

mil del camp passárem per l'enfront déla antigapoblado

de la Selva, que á mea d' alguna restes romans, poseheix

una bonica iglesia parroquia! d' Ultima del sigle xvi, di-

rigida peí célebre arquitecte Blay, segons los planos fels

peí rector ijue era de Ti visa Mossen Jaume Amigó.

Baix á la estació dr Alcov irárem en lo p<>-

lile, I'aspecte interior del qual nos causa á tots igual y

marcada impressió. So» estrets y tortuosos carrers, sas

rónegas casas y V especial carácter de sa construc-

ciú, senyaladament en la forma deis archs de moltas de

sas entradas, ofnreixen un total conjunt que acusa no sois

sa antigüetat, sino que li dona á mes cert colorit morescli

«stremadarnent marcat. Uavant d1 un tlpich portal d' en-

trada á la població, ahónt se 'ns preeentava al enfront té-

trich y solitari un deis mes caracteristichs carrers, nos cre-

m transpórtala, si no á una poblacióespanyolaen la

d' Almanzur, á una població quan menys de 'I Al-

g en la época present, En un d1 aquells intrincats ca-

rrerons crida de lluny nostra atenció un gran casal de bo-

, de fttsomia molt distinta de la generaülat de

ció. Nos h¡ acoatárem y poguérem ob-

«p

ge

na presencia,

|aa casas de la pobla

Page 6: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

D' KXCUBSIÓNS CIENTÍFICAS. SÜ

servar un boních modelo del renaixemenl en sa mellor¿•poca. Portava esculptorat en son frontis lo blasóde la fa-milia, que '1 faria construbir. Per lo estil de concepció ycnnslrucció de la obraentrárem en la suposissió de si hau-ria sigut realisada la meleixa per lo abans citat arquitecfeciitalá Blay, tant mes quant erafill de la encontrada y ha-vía deixat en la meteixa algunas obras, tal eom la citadaiglesia de la Selva. Aquesta expresada casa, sens dupte lamellor de la població, es avuy abadía ó casa rectoral. Hientrárem, y gracias á la amabilitat del Sr, Rector, que 'nsrebé molt afectuosament, poguérem examinar sas espayo-^as y regias salas y apariaments. N03 acompanyá 1' indi-cat reverent senyor á la iglesia nova, molt grandiosa, noacabada encara, especial ment en safatxada que mira aunagran plaasa, també moderna, únich lloch que desdiu de lafesomia general de la població. Aquesta iglesia fou comen-sadaáúltims del sigle xvi y sustituhí á la antiga consa-grada en 1166 per Huohde Cervelló, arquebisbe de Tarra-gona, aegons lio indica una lápida conmemorativa que sveu en 1' interior de la meteixa iglesia. No ofereix partícu-laritai artística esmentable, sois si 'a deu mencionar lo ri-fjUisaim y grandíós altar major tot dorat,costant7000duroslo daurarlo de nou fa poch teinps, que es una de las mos-tras mes espressivas del mes deliran t y febrós barroq uisme.En aquel! amassamentde daurat s' hí empentejan, en mitjdeis mes extravaganU capritxos de lineas, las figuras def-ants y angels, los rahims, fullas y tota mena d' adornos.De la iglesia nova'nsdirigiremá altra iglesia, venerable enextrempersaantigüetat y apreciable per son valor arqueó-logich, y per alguna de sos detalls arllalichs-arquitecló-nichs, y mes imporlant encara per son estrany aspecto.

Page 7: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

!)t ASSUCIACIÚ CATALANISTA

Porta 'I nom del Sant Clirist y del Sant Sepulcre, mes sela coneix pe! nom de la mezquita, tal vegada per haber si-gut profanada pela alarba en alguna de sas incuratóns ydesuñada á tal objecte; donchs que sa conslruccio, formay detalla indican ben ciar baver siguí edificada pera tem-plo ciixtiá.

Sa construcció so remonta, á no duptar, al segle x, indi-cantho en son exterior no sola aas fermas parets, sino (ara-bé son ábside semicircular en la que las fineatras, y espe-dalmenl la centra!, presentan aquella particular construc-cii'i, en que quedantne tant sois en 1' interior una estrela yI larga aspitllera pera penetrarla IIum, van en aument molt

HUG dona en trada á la iglesia está oberta en son costal drei;soslenen son arch rodó duas toscas columnas per part, lopcapitells son tambó grollers y las motlluras que adornanI" arcli escassas. Tot loconjunt porta'I sagell del artromá-nich pnmiliu. Lo rossetó circular, obert en l'enfront, estáformat per radis rectes, ea desembrassat y porta aenyalsde ésser de construcció posterior á la iglesia, llainunt delfrontis $ alsa una pelita espadanya.

Son dignes do notar en V interior acunas particuiantatsde la dislribuciii. lín la part esquerras obra una petitacapella en ío gruix del mur. Prop d' aquesta comensa unapendent fina devall del presbiteri, ahont en aijuella menade catacumba ns forma una com plassela, lloch que seriadel baplísteri y tal vegada—segóos opinió de nostre Pre-sident Sr. Támaro—ab ampie tassa pera la inmersió. Al«nfront del presbiteri a' alsa 'I chór moHprimitiu y de sin-IÍU lar construccio essentne mol t remarca bies los caps sor*tints Je las vigas termináis per testas humanas y de bestiar.

Page 8: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolableados relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I' altar inajor y en la capelleta abans citada. Ite-comenárem eficasment mes bon cuidado y zél en sa con-servado. ¿Serán alesas noslraa observacions? Aisís m>sho assegurá lo lint. Sr. Héctor, per mes que no li atany Hel] per ésser la iglesia propietat d' una confraria.

Eixirem de la població pera dirigirnos á la Plana. A lasortida mete ¡xa del poblé notárem una bella creu de terme,enqualanell ó ruis superior s' ln vehuen esculpturadas

Víiriasimaijesdesantsdintrade policíasarquacions, essent-ne entre ellas digne d'esmentañe la que representa á SantJordi, á peu, matant lo drach, exemplar molt raro á Cata-lunya, ahónt ae veu sempre aquell sant representat á ca-vall. Entrárem en lo cementir ab tal Je visitar sa amigaiglesia dedicada en 1144 al arcángel Sant Miquel, que nnofereix particularitaL notable, a no esser sa indicada anti-í iielal.

Es curios, y ho hein ohserval lambe en allres cementirsi\" aquella encontrada, la forma general de las lombas, queconsísteix en pedras de forma piramidal aplanada, arrodo.

Page 9: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

nidas en sa te rm i nací ó no molt alta, ahont teñen esculpidauna creu de diferentas formas, lo que dona al aspecte ge-neral del cementir un especial colorit.

Al sortir del cementir nos despedlrem del lint. Sr. Rec-tor, <|iie tingué I'amabilitat fina allí d1 acompanyarns, ydonárem !a última ullada al conjunt d'Alcover, d' aspec-le, corn hetn d¡t, completament moreach, cora moreach estambé lo nom que porta. Abans de sortir d' aquest antichpoblé sapiguérem que h¡ existían documenta importantí-saims pera sa historia y tal volta també pera la de sa co-marca. Tal vegada poguém esbrinar alguna cosa d' éllsab lo nombrament que proposo de D. Lluis Carbó perasoci delegat á la meteixa població.

Üe Alcover a Valls lo cami es en extrem agradable ypintoresch. La carretera que seguícem, ápeu, fins atrobarla estacirt do La Plana, es extremadament dolenta, y pitjor,per sos alts y baixos, que cami de ferradura. Lo pais pre-senta en soa accidenta de montanyas delitoaoscops de vis.ta. realsats y acoloritsperlojoganer riu Francoli que mur-murador s' escorra y 's desprén per las sinuositals de soncurs.

Proper á la estació de La Plana 'a troba I' atrevit pont deLa Rotéela, que uneix la? vBSsants de duas montanyas ár alsada de uns 80 metres per un centenar de llongitut,y per dessobre 'I qual paaaa '1 cami de ferro. Está com-post per duas so pe chas vigas armadas en gelosia, (otas depalastro, de 100 motres de llarch,—com ja hem indicat,—per 5 ó G d' alt. Eatán empotradas en un de sos estrepsen la roca viva, y en 1'altre en un mur fet de pedraycals,de 80 metres d'álsaría, que es acomés oblicuament per

Page 10: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

¡a vía. Per sas graiidioaag dimen9Íon3, sa eabellesa y la

bondat de sa fábrica es dignó aquest muí- de la atencin

deis in(eligenís. Las duaa grans ' vigas armadas están es-

trebadas I'una. ab 1'altra per medi do corretjas de pa-

lastre, on forma també de gelosia, á fi de mantenirlas on

sa posiciú vertical, y las sostenen dos senzills pilara com-

posatscada un de quatrepeus drets de ferro foriament lli-

gatsunsalsaltres, par medí de tornapuntas també de ferro.

Af|ueslos pilans descansan dessobre dos macisos pana de

pedra y cals, essent de notar que no venen apoyats en

son centre, sino en 1' exlrém de la part d' aval I, lo que, á

juhi del company excursionista que m' ha facilítal los

precisos datoa lécnichs, degué ferse á fi do que '1 pi-

lar no rebés tant directament la acció de la corrent, sino

<|ue arribos ja á n' ell esmortuhida, y tal volta tambó per-

qué, dat cas que 's tingues d' aixamplar lo pont y posarlii

altre peu dret o pilar, pogués ésserempotrat en !a meteixa

forta base.

Causa verdadera f rodal passar lo pont á peu, y especial -

ment quan bufa impetuós lo vent, com succehia al passar-

obstaTit. la vista tío pot separa rsen perqué lo pas es moltes-

irot y te de mirarse ahonl se posan lospeus, ¿causa de que

las fustas se bellugan senyaladament, á méad'haverni bas-

tantas de coreadas. Alguna vegada tinguérem d1 agafarna

á la barana perqué semblava que 'I vent havia de tombar-

nos. No tots los excursionistas passárem lo pont, donchs

que alguns ho calificaren de temeraria imprudencia, ates

lo fort vent que 's feya sentir. Baixárem després al fons,

per ahont passa iranquilament lo riu Francolí, y allí 'na

detinguérem un bel! rato atreta per la impresió que causa

Page 11: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

tan soperba obra de la industria moderna, que reuneix á la

senzillesa y elegancia un atreviment quasi inconcebible,

y nhont si bó la llongitut no os estremada, en cambi cau-

san un grandiós efacte las doscolossals vigas, abans ditas,

d" enorme pés, á 80 metras d' alsaria, aostingudas so íza-

me nt, á mes deis cap-ponts, peí- dos peudrels tant senzi-

llissims, á causa de !o que 's presentan, tant sois, tres es-

puys Illuros ó trams, da tronta tees metras d' nmplari;i

cada un.

Deíxárem lo pont de La Rotxeta, y guanyant una sopla-

da costa arrivárem á Picamoixons, petita poblado. Desdo

allí 'na dírigirem, tambó á pou, per la carretera cap á

Valla, ahonthi arrivárem ja á entrada de fosch. Lo cami,

sons ósser desagradable, no ofereix lampoch notables va-

i'ianta de paissatje. Arrivata de nit á Valls, res poguérem

veure de la vila. Enlrárem á la iglesia parroquial, mes era

tan fosch quo sois nos fou dable notar lainmensa elevació

de la volla que la cubreix y lo péasim gust de son barroch

altar [ajo;Passárem aquella nit á Valls, y á las set del mali del se-

giient dia sortirem cap á Santas Crous.

La carretera de Valla al Vendroll, que finsal parador da

Vilardida se segueix pera anar á Sanias Creua, 63 per son

bon estat de conservado un varitable passeig. De Valls al

indicat parador ht posárem, á peu sempre, unas duas ho-

ras. Lo paisatge de que 's disfruta es estens, pero monóto-

no. No hi ha variacio en lo panorama, ni en los accidents

del terreno. Fora d' alguns avellanera y oliveras, escam-

páis aquí y enllá, la vista 's cansa de mirar sempre vinyas

y mes vinyas, y fins las montanyas. que al lluny s' oviran,

Page 12: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

semblan talladas per un metéis pairó. Lo pais no obstan!

es rich y productiu, La única població que al pás se troba

es Alió, poblé de conjunt poch pintoresch y d' uns 3 ó 400

habitanls. En lo parador de Vilardida 's prón la carretera

en construcció,—que allí bifurca,—y que deurá arrivar,

Deu ajut quan, ú Pont d" Armentera. Avuy no toca encara

úVilarrodona, quu es á una hora escassa. Abans d' ésser

á dit poblé s1 atravessa 'I riu Gaya per un pont de re-

gular elevació. La població esmentada, que tindrá uns

150L! habitante, s' estén esglahonada en la pendenl d1 un

puig- Banya sos peus en lo Gaya y corona aa testa ab las

runas d" un caslell, que quasí be 's confonen ab las mes

enlayradas casas. Ditas runas no ofereixen cap particula-

ritat y son provinentas d' un fort. alsat en las lluytas ci-

vila de !a present centuria, damuní los restes del anticli

casftell. No ferem parada en la poblaciú.

Sortint de Vilarrodona s1 ovira já ILunyá al lona, en be-

llisim efecte de perspectiva, lo monastir de Santas Creus.

Lo cami voreja sernpre 'I Gaya. A la alira part del riu se

deixa una agrupado de casas. Las voreras del riu están

Tiiltadíis d" ombra y de poesía, la aigua s1 eecorra pausa-

dament per la sorra, sensa cap arbreda que I' abrigalli. S'

atravessa duas vegadas lo riu, y al passar últiraamont á la

vorera dreta a1 entra, per fi, á la lan renomenada arbreda

de Santas Creus. Alli lo desencant fou pera mí complert.

Aquella arbreda no arriva de mok á las zalzeredas del Be-

sos. Mes lo desencant se 'm convertí en disgust é indigna-

ció al lenir esraent de que 'ls compradora de la arbreda al

Estat, sens mica de gust, sentíment arlístich, amor anos*

Ira térra, ni respecte á una da las mes tradicionals belle-

sas de la naturalesa, y fina diré senB sentit, ni conciencia

Page 13: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

100 ASSUClAI'Kl CATALANISTA

c!e )o que feyan, metalisatspercomplert sosinstints, no ve-genlne ja la hora de ferne diners, ordenaren sa tallada;essent formada la actual arbreda solsament per rebrota dela anterior. No li manca per aixó poesía, perqué no li fallabella munió de sargaters aucells, inacabables dolls depura ycristallinaaigua, ni alapahida catíta de verdor, comtampoch, tranquila ombra afalagada peí oralje, la deli-losa flayrede 1' herboy y de las flora boscanas, lo suaumurmuri del aigua, i1 etern refilar deis rosinyols, passa-rells y cadarneras, y un cel blau y trasparent; mes ni1' ombra es délo que fou. Malhajan aquella que no res-pectan ni 'Is recorte, únicli afalacb de la ánima; aquellsque 's gaudeixen fent desaparéixor las bailesas, ja natu-ral?, ja artísticas, aian de la manera que 's vulgan, denos-Ira patria!

Per entretniíj del capritxóa fullatgo do la arbretla, vehuendestacarse, com á fantá9iicailusió, perdamunt delsedifícisque las envoltan, la enlayrada torra, lo cimbori y lo bellenmarletatque corona &b arrogancialft macesluosa iglesia,

Atravessárem I' arbreda, bullint en nostra pensa una en-contrada munió de ideas y pensaments, ja alegres y agra-dables, com melancólichs y tríalos, tal com havian sigutlambe las impresións rebudas. Nos sentiam alegres, enva-nescuts y aatiafets de possehír en noatra patria tanl galanlsbellesas, mes nos pujava ensemps la rojor á la cara y sen-tiam á la una dól y enuig al veurelas deslrossadaa y es-

Arrivárem al entront de las murallas eclesiásticas y p e-netrárom dina lo circuiL del monastiry en son primer pati.Coraensava á ploure y ja no para la pluja en tot lo dia.

Prenguérem alloijament, y després de reparar ab un pe-

Page 14: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

lit refrige

In .Monast

Un grandiús portal barroch dona accós al según páti ó

esplanada, que presenta un caracteristich colora.

A dreta y esquerra del meteíx s1 alsan lo palau abacial,

las casas que eran deis monjos jubiláis y las dependencias

externas del monastir. En lo centre, bella abundó d' aiguti

brolla de una font monumental, de gust tambó barroch. Y

ni enfront uns quants grahóns, de tola la ampiaría del pati,

pujan ftn» la propia esplanada de la iglesia, la qua! s'

La casa dol abat es avuy casa consistorial y estudi, los

demés edificis, vjvendaa de particular» y masoverias, y lo

conjunl de las meteíxas, juntab algún apartat más, depen-

dent, també abansdel monastir, forman lo que constituheix

avuy lo poblé de Santas Oreus. No's vehuen circular al pre-

sent per aquells paüs ¡a profusiij de familiars y sirvenls,

—molt mes nombrosa que la comunitat meteixa—que

en alirestemps los lii donaría carácter, lies no queda já

del senyorio y opulencia d' aquells poderosos abats, que

tenían baix son domini á altres abáis y monastirs, y que

no dependint mós que del Papa, eran á la vegada capellúns

majors deis reys d' Aragó y príors de !a ordre caballeresca

de Montesa. Avuy se vehuen circular, en cambi, pe!a pátis,

senzílls y atrafegals pagesos, masovers déla nous pode-

rosos que ho.n vingut á sustituir illa monjos, adquirí ti t

del Estat, per infims preus, las riquesas territorials del

Al remontar los jos anteriors al prúpi páú de la

amplert tot) ' efecto que bagues

Page 15: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

102 IACIÚ (

poguL causar lo conjunt de barroquismo abans indicat.Davant la severa, elegant y majestuosa fatxada de ía

iglesia, 1' éxtas¡3 a' ampara del esperit y la mirada 'a fixaembadalida llarch rato en la contemplado. Y no es queatresori riquesad'ornamentado, ni exuberancia de detallaarlistichs. La fatxada es sencilla, mes la forsa y riquesade

:presiü de s s y puras ratllt arq [¡tectónicas, tiinfunde!x grandiositat y bailesa; ladolaa y ben enteaacom-binació de totas sas parís, li dona tal unitat artística, queT ánima'a conmou y la inteligencia admira al entes ar-tista, que ab tan bella y deliciosa senzilleaaaapíguó delinear

Lo eos cenlral de la fatxada te la elevado de la ñau ma-jorde la iglesia; los cossos laterals, lo de.las ñaua lateralsde la meteixa; un ampie y bonich enmarletat corona y en-volta "1 temple, y en lo meteíx enmarletat s' hi notan ped-ias y minuciosas testas. Está trepatper estretassageteras.

La portada es aenzillament formada per una cimbra con-céntrica en degradada, iguala delicats arch3 están sosiin-guts per sas corresponentas columnetaa, apoyadas en finasbases y ostenlant en sos capitells precios fullatge.

Un altíssím y esbelt finesiral, en ojiva, molt mes granque la porta, s' alsa damunt d' olla. Está obert en ¡o cor

t duaa vessants. Tres airosasco-sostenint ensempa un molt bell

icircular, tambó alfeizarada.

del raur y alfeizarat enlumnetas lo divideixen,calat.

Una estreta fioestra seobra en cada una de las duas alas laterals.

Heus aquí lot I1 adorno de la fatxada, mes té lanlaexpre-s¡6, tal aublímitat eneas ben concertadas proporciona, queembadeleix I' esperit y arrebatanl la inmaginació, la en-

Page 16: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

laira ¡\ infinitas regíóna en las que s' esplaya dolsament; y¡úxis la noble y suau trttnc¡uilitat que inspira la aixafada.empero corréete y elegant portada, sembla indicar Jahumi-litat y puresa de cor ab que 'a deuria entrar siempre en lacasa doDeu; losdelicata y bella detalla déla archs cintráis,las -virtuts de que deu estar reveslit lo croyent fidél, y laallancetada ojiva del alt finestral, la elevaciú de V ánimapurificada enlairantse envera son Creador. Lo liell y ariis-ticb, ensempsque fort, enmarletat noa reoorda la época dela reconquesta, en que concentradas las ciencias, i' art yla forsa en los monesürs, eran aquestos á la vegada lo re-fugi del saber, I1 arca de la fé y lo bras potent que dirigíaais pobles al rescai de la usurpada palria. Avuy la euraque s' estén arreu, arrapantse en las enfoaquidas pedras,sembla que carinyosa vulga resguardar lo monument delas mosquinas miradas del borne, que proinpte sempre ádestruir sens respectar)' ari, ni "Is recorta, sois sab després,al igual que 1 cocodnll, plorar dessobro de aaa victimas,no teninl no lant sois asma pera restaurar lo que ha ende-rrocat, sino sisquiera pera conservar lo que a' lia salvaL daHas malestrugas mana.

Anlent entussiasme tlasperta lo entrar per primera vol-i% ti 1' interior de la iglesia, al que senl amor per las be-Ilesas artísticas, agermanadas ab los recorta histórichs.

Sa grandiositat, sa senzillés hermosa, sa artialica dolce-sa, sa místicaSBveritat., conmohuen poderosament, y un noatina á compendre com en aytal despullament d' adornospot cabrehi tanta bellesa, y tanta espreaió en tal simplici-tat de rail las. La mes pura lley d' armonía constituheix saMlesa inlrínseca. L' interior de¡ temple respón á la fal-

Page 17: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

xada. y al) lot y ésser aquesta obra un xicli posterior, l'nr-

lista sapiguó inspirarse en la primera pera la realisació

de la segona, y fetUse cárrocli de que éll era qui soleament

devia posar lo segell á la obra, sapiguó ferho. Res discre-

pa doncha en lo plan y plañía del edifici. I.' angla recio do-

mina per tot arreu, en las puras ralllaa de la fatxada, un

son avansament de lo restant del edifici, en loa crusoa y

rectangulars ábsidas de sa pupa creu Malina, en lo parale-

líame de las tres naus r¡ue conslituheixen la iglesia; la que

porta marcada en son corróele estit la trnucisif'i románieli

ojival.

Las vollas están sosLingudas per despulláis y inacisos

¡liláns r¡uadrilonchs, y laa ojivas gentils están tanca-

das per peiilas claus, de laa que n' arrancan robustos

filéis, no abocellats, sino plans, que arropantse y redu-

hinLse en los del pilar, no trencun per res la sequedal

de ralllas de sos ánguls. Aquents pilara separan la ñau

cenlral délas lateral*molt mos baixas que aquélla. Lauau

central té 20"60 metros d' elevació per sols8'85 d'ampiaría

y 63'25 de llargaria fins al peu del presbiteri. Sa llargatürL

intal fins al ábside es de 72'95 metres. L' ampiaría de la>

naus lateral» es de 4'50 metres. I.as dimensióii3 del cre-

huer 35 melres. Vuyt son las claus que tancan las voltas

de cada ñau. La claror que réb lo temple es suau, dolsa y

melancólica ó inspira iranquililat al anima, satísfacciu al

cor y elevació al esperit. Es provinenta del magestuúa y

per deméa esbelt flnestral del fronlíspicí, que conserva en-

cara gran nombre de requadreís de vid rea de colors, his-

toríats, representant passaijes biblichsab menudas figuras

pi'imoroGsament dibuixadas y pintadas, los quals tenían

per principal objecte atemperar la llum; dol rosseló circu-

Page 18: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

lar del ábside, tambó ali vidrespintats, mea no historiáis; deunas fondas (inG3tras, sensa calata, del crehuer; y de lasretretas y abocinadas o bertas en las robustas paréis de lasnaus, lo gruix de quals parets es de 2'GO me tres en las la-terais y 2'95 en la del frontispicí, Tota3 las citadas dimen-sións Coren midadas pels excursionistas.

En mitj de la iglesia s' alsa '1 chiír que ocupa gran paríde la ñau central.

Quan enlrárem en lo templo oatavan cetebrantse "13 di-vins oficis, y en lloch de ressonar en las volta3 las gravesy entonadas veua deis monjos, hi retenlian las aspres ydesafinadas deis devots pagesos cantan 11' A gnus Dei. Enllocli preferent del presbítero, ocupat en passadas épocasper reys y potenlats, a' Iñ destacavan los individuos delMagnífich Ajunlament, vestits de dia festiu, calsa curta yliaren gambeto. En la meteixa ara ahont tanta pompa ysolemnilat se donaría alas cerimoniaadel culto en los bonstempa del monastir, revestits loa celebrams ab los richs ypreciosos ornamenls que 'I meteíx possehiria, oficiava enaquell mornent un sol Reverent assistit per dos escolanets.

Mes, no obstanl, aquellas antigás cerimonias podríanteñir mes ímposanta magestat, mésgrandesa y suntuosital;empero "ls desacordáis cants deis pagesos que omplan avuylas naus y vollas, entranyan pot easer una fij, si be messenzilla, tant pura com la deis canls afináis y melodiososdeis monjos, y no deixa tambó d' influir certa poesía vigo-rosa, cert místerióa arrobament, una modesta cerimoniayun inodest conjunt en tant grandiós monument.

Termenals los divins oficia nos apersonárem ab lo Re-verent Sr. Rector Mossen Joan Magraner, qui 'nsdiapensáuna franca y amable acullida, fentnos tola mena d' oferi-

Page 19: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

menls, r¡iie s convertiren en obra, al prestarnos son con-

curs valiós pera 'I mellor éxit de fa excursió.

Xos acompanyá á visitar detalladament lo temple, ahont

ocuparen de primer moment nostra preferent alendó, los

(¡os régis y sumptuosos panteón» de D. Pere III y de don

Jiiurae II y aa segona muller D." Blanca, siluatsen lo cre-

huer.

Son veritablement una preciositat artística, tant los se-

pulcros, com los ehegams témplela que 'Is cubreixen. Aques-

tos son de márbre sobredaurat y están composlos per qua-

tre caladas ojivas, sostingudas per delicadas columnatas

abocelladas, que rematan en travaüats y guarnits capitel Is

y finissimas bases, estant unidas en llurs ánguls per al tras

iguals columnas, surmontadus per pirámides, ab primoro-

sas águilas de crestería. Rematan las ojivas, travalladas

creus, y en losepulcrede D. .laume, de mes complicáis de*

lalls en la labra, s' alsa en iniíj del templete altre bellíssim

pinácle de crestería, Lo vas ahont descansa D. Pere III, es

de pórfit y té la forma d1 una banyera mora, essent tal, se-

gons conta la tradicin, y arrebatada per éll ais alarbs.

Heposa dessobre dos grans liei'ins ajupita y está cuberta

per rica urna, omplenada de figuras en relleu y afiligrana-

das ojivas y pinácles. La tomba de D. Jaume II, es (|iiadri.

longa, preciosament entallada y ornada per riquissims afí-

lipranats. En sa tapa triangular s' h¡ destacan duas bellas

estatuas jayents, represenlant á D. Jaume y á D.™ Blanca,

la* duaB coronadas y voatint ella I1 liábit de monja del Cis-

ter. Abdós pantet'ms están baslanl ben conserváis, conei-

xentse ab tot, per son ennegriment, las funestas fumara-

das del sacrilech incendí.

No se salvaren de las mans deis indignes y vib profana-

Page 20: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

dora loa restes de D. Jaume y de D.° Blanca, Loa del pri-mer foren passeijats irríasoriament dall d' una canya, so-frint tota lley de befas y escarnis; los de ü." Blanca forenllansals á un pou per los inichsincendiaris, haventsen po-gut tans sois salvar algunas despullas, depositadas actual'ment en son própi panteó. Mellor sort capiguó ais restosi¡ol rey D. Pere III, que respectáis y salvats per etzar, seconservan encara per complert, segons poguó observar, nola molt temps, la Comisaiú de Monumento de la provinciade Tarragona.

Al peu de la lomba de D. Pere hi ha una partida llosa,qual inscripció incomplerta senyala haverhialli l'enterra-inent del célebre almirall Roger de Lluria, que ferma co-lumna y sólit apoyo, en vida, d'aquell gran monarca, som-lila esligui areenterrat al peu de son sepulcre, pera servir,en mort, de sosteniment y base á sa sepultura

En lo presbiteri observárem un bonich y artística detall,que no haviam notat en attre temple. V,n logruix del raurosla obert un llocli pera los selials deis tres celebrants,<iuals selials están separats en latinea del meteix raiír, perHnas columnetasfjue sosténen bellas y eleganto arquaciúnsojivals.

Héa mes de nolable, artística ment conaiderat, vegéremvn taornamenlacio del temple, res mós sino adefiisis ¡¡ueconspiran contra son bón gusl y s' armónica, bellesa.

Lo retaule major es imprópi y de un gust péssim é in-fernal. Tal ridicula baluerna tapa per complert tres fines-trals d' estil románich-ojival, oberts de rengla y simétri-cament dessota'1 rossetó circular, los quals contribuhirianá roalsar y á afavopir la gallardía del temple. Lo barro-luisme mes detestable domina en lo chór y en tots S03

Page 21: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

altara alsalsen la part exterior del chrtr mirantá lai

Page 22: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

I>' KXCÜRS1ÓNS C1BN1ÍF1CAS. lU'J

¡alerals, lots á qual mes dolent y xabacá. En cambi apre-finbles pinturas, rostes d' antichs retaules, están en fatalcstat d' abandono, mitj menjats per la póls y las trenyinas.

No hem de donar sois la culpa á las revolucións, de laI-úrdua de mollas de nostras artísticas riquesas; allres neportan la se va part, comlos revolucionaris, sois que aquetano féren inconscient y brutalment y 'Is altres ab tota con-ciencia y apariencias de legalítat, portats per l'esperit re-formador d'una época tan funesta pera P art, ja que "nsfeu desapareixer lant y tant bé do Deu. Quan própi hi véaquí, al recorre las ruinas de nostros histúrichs monas-(írs: temblad, temblad, humanos, todo&en él pusisteis cues-

Mal irreparable causaren al monastir los que P incendia-ren ysaquejárenal calor de alborotadas y encesas passións;mes mal irreparable lí causaren també, los que faltáis delcritéri y bon gust, que per dever venian oblígala á teñir,alsáren adefósis com P altar major, entre altres, destruintla uniformítat del temple ab bordas sustitucións y afegidli-ras y i'ent desapareixer preciositats artísticas d' ornamon-lacio del temple, sobre tot retaules, que avuy admirariamper sa bellesa, ó quan menys apreciaríam per son valorarqueológich.

En lo chór hi ha la sepultura de D. Ramón y de D. (Jui-Ilém de Moneada, morts en la conquesta de Mallorca; so-pultura sois esmentable per las venerables despullas queinclou de tan nobles y braus cavallers. Una inscripció se-nyala llurs principáis fets d' armas.

En la dre,ta del crehuer, una ampie escala conduheix ála sala del noviciat, gran y espayoaíssima, avuy del totdesfregada y en ruinós estat, poguentse notar encara lo

Page 23: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

sii.¡ de las celdas. Altee escala en lo fona de acuesta salacitada, conduheix á la biblioteca, quals adornos y entoixi-nals van cayent á Irosaos. La obra ara bastant moderna yno ofería notabilitat artística.

Los trevalls practicats en la iglesia forón; lo cálch de lalápida de Hoger de Lauria per los Srs. Támaro, Carbó yValls, y la del abat Guillúmde Ferrer,— qual sarcófag os-lenta hermosa figura jayent sobre inclinada tapa,—per lossenyors Bach. Y no 'a calcaren los epitafis reala, que están¡il onfront deis respectius panteóns, en los piláns del pres-liiieri, per estar molt enlayrats y no maasa enters, y espe-cialment per easerja molt coneguts y copiats. Lo Sr. Tá-maro tregüé un dibuix deis ans cítate sitiáis del presbiteri.

Kn lo comens de la ñau dreta del templo, una ampie por-ia dona entrada al claustre, obra preciosa d'arquitectura,molt mea moderna que la iglesia. Lo constituheixen 30 be-lllssitns y esbelts archa ojivals, adornáis per richa y elc-gants calata sostinguts por finíssimas columnelaa, qualsira valíala capitells ostentan delicada y pulcra imatjeria,molt mé3 minuciosa y complicada un las tiras angulars,ahont representa coneguts passatgesbíblichs, originalmentconcebuts y expresáis. Encar que son estil arquiteclónichacusa ja la decadencia del goticisme, presenta no obatantlo claustre un magnificó conjunt de betlesa, grandiositaly senliment artisticli, reaUat pela richs y preciosos sepili-eres oberts en cimbras en lo cor del mur. Son molt nota-bles entro ólls, per sa magnificencia, lo de Dalmau de Que-ralt, que ostenta una ben escul plorada estatua jayent, ahontse presenta aquell noble cavaller cobert de fina malla, aljla cota d' armas y gran espasa en ampie cinturó; lo de la

Page 24: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

intrépida amassona Guilleuma de Moneada, lo preciosa-inenl travallatd' aquella noble familia y loa no menys riclisy preciosos deis Aguilos, Pinos y Cervellons. En un deisánguls del claustre s' alsa una glorieta ó templet sisavatíl' estit lombardo, igual a! de Pobiet, en lo centre del qualbrolla, en ampie tassa, fresca, abundosa y crestallinajiygua, que alegra y conforta 1' esperit, aposaratdavantdetant abandono y desolado, donchs que de las bonicas lom-bas no n' hi ha cap de sensera y las bellas arquacións to-uen trossejats llurs preciosos ealats, Irobantsen potserunatant sois quo los conservi per enter. Mes, quina dolsapoe-si« inclohuen aquells i¡uasi enrunats claustres! L' ánimasa sent instintivament conmoguday 1'esperit, lomea insen-sible, s' enlayra al Sublim Creador y compren sasublimitaty sa grandeaa. Sena dupte impresiona mós avuy aqtiell ve-nerable lloch abandonat y trossejat, ab lo atractiu de launcisadora poesia que li infundeixen sas propias artísticasruinas, acoloridas perla má del lempa, ombrejadas perúfanosos y melancólicha arbres y armonisadas per lo suauy aconorlador soroll del abundó» brollador d' aigua,ama-gat en lo dins de la maoisa glorieta, que qunn habitat perIns nionjos, sos antichs moradora, estaría per éllsben cuy-(iat y en inmellorable estat de conservació.

La sala capitular, oberta en lo costat del claustre, es unaminiatura déla de Pobiet. Unaelegant y ben delineadaporta d' arch semicircular, al igual que !as duas grans fi-nestras colatcrals, hi dona accés.

En lo sol a' li i destacan set laudas alaciáis, unas de pedmy altres de marbre, en las quals d'alt relleu son do viiuroresculptoradas figuras d1 abats, essent do notar entre ollas,la del abfit Bernardí Tolrá, bellament Iravallada, qual figu-

Page 25: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

ra no óslenla la mitra com las altres. Esplica aixo k ivu -dició dihenl; que per s' avaricia y per no cumplir alj ks¿i*anlais n u e eran de con&uetut en lo monastir mof/ué 1descoritent deis monjos, que 's dirigirenab tal motiu al SamPare, qui reconvingué al expressat abat; y que en memoriad' aytal fet, al esculpirseli la lauda que debía cobrir sa se-pultura, suprimiren la mitra. Xo concorda aixó íib lainscripció de la meteixa lauda,—que calcaren loa Sra. Tá-maro, Valla y I1 infrascrit,—que 'I califica de retigioslssimy observantlssim; com no demoalra lampoch malavolenaani menyspreu de sos companys de comunitaL, lo eaaer laexpresada sua lauda una de las mes, sino la mea minucio-sa y pulcra en lo traval! de son S3culpturat. Llarga estonapass&rem embadalits contemplant las belleaas del claus-tre y recreantnos en sa apacible tranquilitat. Admiraren)los bella caíate do sos archs, de duasformas distintas, sos-tínguts en una per dos y en altres pertres columnetas; losrichs capitells de ¡matjeria, fruytaa, fullalge y allres variatsobjectes; !os belllssims sepulcres empótrala en loa murs yduas magnificas estatuas situadas prop del sepiliere dela familia Moneada, procedenta, segons a' aasegura y apai-rnok probable, del antich frontispici de la iglesia. Exami-nárem los inanimats restos de un tendré ínfant de la fami-lia Aguüó, depositats din tro d' un bonich ossaci, ab los bla-sona de dita familia. Penetraren* deaprés a un quartet alcoslat de la sala capitular, ahont hi ha apilonats prehuatsfragments, despullas valiosas del monastir,diatintscapíte!lsy un retaule representant la ascenciú de la Verge Maria.

D' allí 'ns diriglrem al ppimiliu claustre y a recorre lasruinas del monastir y deis palaus de D, Jaume '1 Just y doD. Pare III.

Page 26: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

Al deixar lo claustra gótich pera penetrar en 1' antieli,

!>• eaperimenta una emoció indescriplible pep lo dur efec-

ie del contrast. Enlayrat í' esperit y sublimáis los sentits

per aytal profuaíó de riquesa y de maravellosos detalla y

por aytal deliri de capritxosas concepcións, 9' abat y 'a

concentra V ánj tno y 'I ponsament, davant de Ja freda

y áspre cruesa del primitiu claustre. Lo cor se aent opri-

mit y 9' arriva á experimentar una certa conmoció pare-

guda al esporoguiment y al terror. Es lo claustre un sever

'¡uadrat format per llisos y feixuchs archa apuntala, mar-

cadament allancetata, que semblan simular V agut eaprit

del fervor crístiá, que penetran! incisivameiu en lo fona de

la conciencia, exalta 1' ánima ab lo misticismo idealiaant

ftscéticament la soplada pensa. No témplala despullada

cruesa deis quadrats matxóna en que lus archs s' apoyan,

ni 'I mes petit detall, ni "I moa senzill adorno, com demos-

trant, tal voila, la rigídés y aenzilleaa aobre la que está fo-

namentacia la pura fé cristiana. Allí 'a respira per complert

Taló del puritanismo religiós de la primera época do la

etat mitjana; la idea del recuiliment y dé l a concentrado

envers Déu dominantho tot.

Envoltan lo claustre, completan! lo tólrich y fatldich ca-

rácter del conjunt, la desolació y la ruina. ' S' aíxecan al

fons y á la dreta loa esfondrats palaua de D. Jaume II y de

I). Pere III, y á la esquerra los bossinejats restes del mo-

uaslir. Quaai res queda en peu del un ni deis altrcs y rea

absolutament del tot sencér.

Los palia del palau real, tnolt destrosaats, eran, á dedu-

íiír per ^aa despullas, belllssimas miniaturas arquitectóni-

cas, Lo de D. Jaume l l e r a una capia reduhida del páti

Page 27: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

111 ASSOCIACIÓ CATALANISTA

de nosti-a Audiencia. En lo de Pero III se notan encara

hermosas columnas ilo marbre negre cobertas filis á m¡t-

ja cftnya per log munts de runa. Una molt bella escala, al)

bonichs calats en la barana, conduheix al pía superior, en

qual arch d' entrada s' hi notan preciosas figúrelas. En la

part alia del patihi ha bellissímas arqiiacións. Penetráreni

en las estancias reaU. ¡En quin asíaL queda loL! Ni hi ha

lloch ahont posar los peus. ¡Per lot arreu la ruina! Los sos-

tres están mitj caíguts. Quasi pot dirse que se sab sois

per tradició quinas eran las habítacións de don Fere, las

de I>." Petronilla, la estanciade D." Blanca, y aixis los de-

més apartamBnta, donchs <|ue forma de res queda, ni

Tin miser adorno en las desballestadaa parets. Lo únicli

(jue pot \eurers encara, es una espayoaa y tnouumenlal

llar de foch, en una mitj esfondrada sala. La campana de

la ximeneya es de marbre y d' una sola peasa, y está sos-

linguda per dos lleonets. Arrostrant vérs perilla y usaut

il'oatrema imprudencia, recorreguérem los pisos mea sn-

periora, priváis per son fatal Bstat al páa deis visitants.

(íuiats per Mossen Magranó y caminanl per desaobre ni i ij

c.nsorrata treapóls, que '9 bellugavan fortamenió laimpre-

ssió de nostraa peijadas, paseant á voitaa per dessobre cor-

cadas vigas, senlint esllavisarse, sovint, loa sosires al im-

pula de nostre trepilj y desspendres pedrasab remorfalidich,

que 'ns feria 1' anima, segulrem totas las dependencias.

De3iie una de las moa enlayradas ruinas donárem una

iillada al conjunt desolador que 'I nionastir nos oferia. A

nostre cnvoltant estavan aplegadas desformadas runas,

restes de soperba3 grandeaas y de inapreciables Iresors.

apilo tais, desfets, y trosiejats, aens vestigi,—com quidiu —

ni rastre de lo que fóu; y aü tot, aquell trist deagabell, aque-

Page 28: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

lia desordenada uiasaa sens forma y sens enllás tenia in-comparable é incomprensible poesía, tenia cert art sublimii inesplicable que 'ns conmovía y feya estremir. Nostre es-guart dolorosament Iii dívagava, y al separarsen se fixavaen lo cementir que arrimal á la iglesia, triat y solitari.'-s destacava, y no podiam menys que Irobar certa analogía¡mire la tomba de las despullas del cós huma y la tombadeis recorts gloriosos de las grandesas de nostra patria,que aquellas tristas ruinas nos simulavan.

V quan fent un eafors alsavam la mirada, se 'ns pre-sentava melancólica al enfront la enmaridada iglesiay redressantse senseras y erguliosas per dessobre d' ollasas ridiculas auperposicions barrocas, en lo campanar ycímbori, com befantse y fent escarni de 1' arrunament detanta beliesa, que ab sa elegancia y bou gust en altresjornslas afror.tava.

Baixárem per fi d' aquells primparats enderrochs queestán en continua y laten i destrucció. Fixárem nostre alen-dó en lo pou ahont gent impia y perversa Hensá los restesinortals de D." Blanca, la mullerde D. Jaume II. Visitaren!lo (pie resfa en peu del grandiós refetó,—obra gens nota-ble del rnodern renaixeraent;—los torns y porla per abontae repartían las caritats y la vianda ais pobres; los gran-diosos cups " tinas; y lo monumental seller, que be se lipot donar lonom de monumental, donchs que sas robustasvollas están sostingudas per ben trassadas arquacións ycolumnas. No reb claror mes que per la porta d' entrada.Se conservan en él! dos grandiosos baixells <> grana botas.

Al sortirdelseller atravesaárem allre volta los dos claus-tres y la iglesia, pera passar ala sagristia, ahont se 'nsmos-trá la má santa, de la que se 'n conta una tradició de que

Page 29: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

parlarém en altre lloch. Se'na ensenyáren lambe restos d

«preciables retaulea, perlanyenta abansá la iglesia y arre-

conats mós tart pera ósser sustituhita per alguna deis al-

tíira barrochs nus hi son encara en la actuctljt&t, pera

vergonyadets que 'ia hi feren colocar.

Ab tot continuava plovent auau y aeguidament, lo que

'ns imposibilitava de sorlir del monastir. ¡Me9 qué hi feya!

¡Se auccehian allí tan dolsament las horas! Tol lo reato de

la tarde lo passárem entre las ruinas, y la mejor part en lo

claustre gótich, jacalcant lapidase i nscripcións, ja comen •

tant la destrucció, o bé eacoltant de boca del Unt. Mos-

;-en Magrané tradicióna del monastir y tela en éll ocorre-

guts. Lo meleix seuyor nos entera de la existencia de un

notable llibre crónica referent á Santas Creua, arxivat en

lo monastir de religiosas cislercienaos de Vallbona, pera

qual llibre-manuscrit noa proposárem fer las convenients

gestiona ab tal de estractarlo, copiarlo ó senzil lamen t ano-

tarlo, segona sa importancia: goslións portadas ja á cap,

trobantse actualment lo llibre, per una época flxada, en

poder del expressat aoci delegat Moasen Magrané, que n'

osló eatraatant alguns passatgos pera lo soci D. Theodor

Oeua, qui escriu en profit de la Assocució y per comanda

de la Comissió de publicació del ALIÍCM PINTORKSCII MO-

NUMENTAL DE CATALUNYA, la monografía del meteix ano-

menat cenobi, y rjual aenyor ha tingut ja la diguació de

rémetre 'ns 1' index del propi llibre pera gobern y ulilitat

de la Associacio.

Nostre actiu President no perdó un sol inslanl; aa má no

deixá '1 llapie en tota la tarde, moliu peí qual treguó día-

lints dibuixos de arcadas del claustre y de detalla dol me-

leix y deis sepulcrea que 1' adornan.

Page 30: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

La nit nos sorprenguó en lo claustre, y era lanl I' atrac-

liu que 'ns oferia, que no 'ns no sabiam moure. Las som-

bras foscament destacantse en lo coreada calavera del pa-

lau y en las eiegantsy vaporosas líneas del claustre, tenían

un no sé qué de fantástich y de encreador que causava á.

la vegada atracció y esporuguiment. En lo cap-vespre,

quan las ratilas arquitectónicas se confonian ja ab la fos-

la sala capitular, entussiasmals peí magistral efecte de la

nit dessobre aquellas esmicoladas bailesas, entonárem dife-

renls caiits religiosos, entre ella, 1' aterrador Diesimv,

Al partir d' allí gosárem del misterios efecte de recorre

la iglesia á la pálida llum de una llanterna, lo que tenia un

no sé qué de entre fantástich y olevador.

Passárem lavetlla en la casa del apreciable Mossen Ma-

grané, y despri'3 d1 haver sopat nos retiraren!, si no á dor-

mir y a descansar, al menys á aparentarho, donchs que no

haventhi Hits per tols y tenint de dormirá térra los que

voluntariament B' hi oferiren, sena recordare1 de lo forsós

cansaci del dia tra3corregut, ni del que s' oferia en pers-

pectiva pera 'I següenl día, se succehiren distintas gracio-

sas escenas de broma y de enginy, justa expansi<í que 's

mereix lo qui ha passat tot lo dia escorcollant ruinas, ad-

ijuirint novas, buscant tradicións, investigan! fets, calcam

lápidas y treyent dibuixos.

Plovia encara de bon matí del següenl dia, quan tornárem

k e ni pendre riostras operaciúns, empero 9' aclari mes tari

y pogutirem recorre'ls alts de la iglesia y ' Is envollanls

del monaslir, visitant primer 1' antich palau del Abiu,

Page 31: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

converiit avuy en casa municipal y escolas pública?.Notárem en éll lo rímech pati d" entrada, ab senzillspor.

xos, una escata severa y grandiosa, una amplB galeria.d'ahont se domina belliasim paisatge y alguna detall» bar-

• roche, en las salas y en lacapella interior, ti' estreirmt malKUst. RecuMirem lo segell municipal.

Passárem á recorre després la part alta de la iglesia. Locimbori s' alsa ayrósdamunt lo crehuer, sens obrira' ente-rament en éll ni carregar en la volta. Están colocadas enaquéll las campanas. La vista que d' allí 's disfruta es enextrein agradable, apreciantse en totasagrandesa lo recin-te que ocupava la part interior de las murallas. Recorre-guérem los tculatsde la iglesia, aprecian t la bona concepcióy construccio de la obra. Notárem en un de los angula, propdel enmarletat, una lápida que san y al a 'I lloch ahont estáenterrad'arquitecto que idea y dirigí la obra. Con tala tra-dició que havent caigut desde aquell lloch, daltabaix deledifici, quan eslava dtrigini los travalis, quedanl mort eni" acte, fou en terral allí per haver significat anteriormentsa voluntat, de que se 'I sepultes en cas de mort desgracia-da en la direcció déla obra, en lo lloch ahont ocurrís ladesgracia. Una gran y centenaria mata creix arrelada enlo propi lloch cuijnnt cannyosament parí de la lapiuap yconta la meteixa tradició que anomonantse Mata I' arqui-tecto, fou allí expresament plantada en memoria seua, alefectuarse la sepultura del cadavre.

Passárem després á visitar los bonichs envoltants ilulmonastir, aixis com també 'I retirat cemenlir deis mon]o=.Está siluat al peu meteix de) esbelt ábside de la iglesia,'I (jual li dona cert especial colorit d' art y poesía quecaptiva 1' anima, infundinl en junt misterios y conpn-

Page 32: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

lador arpobament. L' ábside ostenta dolsa galanura y sen-zillesa ab sos tres eleganta finestrala surmontals peí rosse-tó circular, de precios dibuix.AHi a' aprecia 011 iota sapuresa la acabada forma de crou llatina del lemple y 'I do-mi ni complert del ángul recte en la formaciúde la planta.Oeix alta y ufana l'berba.en lo cementii-y en miij d1 éJIa,sobressortintne, s' alsa la eren do pedrs, que entranya lairadicióde la má santa, que segons la meteixa, s'aparexiaal sagristá que anava á cantar las absoltas tota los días alcemenlir, sena poderla may agafar, fins que consulta! I' abaty haventli dat aquest la ordre de provai'ho altre vegada,aixíe lio conseguí.

Fixá també especialment nostra atenció, la porla exteriordel claustra, bellíssím modélarquitectural, tant per la her-mosura de son conjunt com per la delicadeza de totas sasparts. Ne tregüé un dibuix noslre Presidenl. La consli-tuheix ünarchen plena cimbra envoltat per al tres en de-gradacírt. Sobre un alt basament y deixant lo suficientespay pera duas estatuas, quals dosserets encara 's conser-van, s' al san finas y delicadas coiumnetas. Bonicha escutsde pedra, ab flors de lis ir> bé ab las barras catalanas, des-tacan, ja en lo basament, ja com semblant penjar del am-plñ piafó dessobre deis primera archs indicáis. Loa allresarchs mes alsats están engarlandats peí delicat fullatge,rounintse en son punt mes alt en un magníHch lloró. Duashermosas testas forman la ménsula de treucadas arcjtia-cióna, que serian part d' un petit pórticb que la precehiria.En lo batent de la porta se conserva la antiga ferrainenU,argollas y blasons de ferreria.

Vinguó la horade la marxa. Dolentnosen I'ánima aban-donar aquellas poéticas y miij borradas páginas de noslre

Page 33: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

art monumental, ab lot encara llegidoras: nos despedi-ré m del atent y enlussiasla Rector Mossen Magranó y di?9oii amable germá lo Rni. Sr. Vícari, agrahintloshi de LOIcor sas delicadas atencióna. Molt nos costa arrencaí-d' aquell agradable lloch á noatre aetU Presiden!, que »IJlo llapis y T álbum á la má no parava un sol inslant co-rrent aens descans del claustre á la iglesia, del interiord' aquesta asa part forana, dibuixant sempre, com si vul-gués dúraen ab son deaitj y volunlat y per la farsa deldíbuix, tas moltissimas ó incomparables bellesaa allí iri-closae, las que ofereixen inacabable iravall al artista qm.<copiarlas pretengui. Bona cullita 'n feu pera rnllnim di-i3¡l>uixos de riostra ASS-OGIACIÓ.

Prometes ja á inarxar, nos feu duptar un momerit en |u

parlit que dbviam pendre, amenassadora turbonada. La ne-

gror del liori^ó era imponent, se senlia al lluny un seguk

crehuar l'espay esglayadorsllampecli9.

ir apressant lo páa pera ven-

tempestat ú quan menys con-

seguir,—ans de que vingués sobrenoaaltres,—soplujarnos

fi Vilarrodona ó Vüardida. Mea no lográrem nostre ínlent,

donchs que 'ns alrapá la pluija abans d' arribar al prima-

da dits punta. Y aixia aense aturárnosla anárem rebentfort«

y continuata xáfecha ílns ^ue forem al parador de Vilardi-

da. Allí prenguérem locotseque 'ns devía conduhir al Ven-

dpoll.

Pasaárem per i'enfront déla poMacliido Vilardidaahoin

lii Imvia bailadas á la plassa.

L' aplech de geni reunida al voltant de la copla presen-

iftva un bonich y animal conjunt d' artisticu naiuratitat.

i roñar y se veya

Nos decidirem per fi á ma

ro si podiam salvarnoa de

Page 34: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

D' ESCUHSIÓXS filESTÍl-ICAÜ. 121

Los una s' enü-egavan festlvola ala plahers de! ball, los al-

Ires badavan tranquilament com aquells ballavan y salta-

van, y molts eslavan entregáis á animada enrahonadissa;

platicant sérjament los vells y alegrement la fadrinalla,

mentrea brincava y cridava iti raaynadeia y bufa van los

miisiclis á tota Corsa 'Is insiruinenls. Par la cairelara era

una professó feta per la munió de trempats fadrína y

alegres y bonicoyaa minyonas que déla poblea y masos

venina concorrian á la feata; y la vivesa de colors de sos

animáis trajos,— propis del pais,—donavan al quadro un

colorit purament de caaa.

La carrelero, construida de pochs anya, es molt bona y

uatremadament pintoresca. Fina á remontarla carena que

sopveix de barrera y mirandaal pládel Panadea y alcamp

<!o Tarragona, lo terreno es accidenlaty oíereixen sason-

dulacións bonichs efecteade vista, animáis per agradables

pobléis, que presentan rjuasi tota bellament agrupadas sas

casas al envoltant de la iglesia, queaixeca ergulloaeta aon

[lintoreacli campana?. AI atravessar lo coll de Santa Cris-

tina lo panorama es delicies y espléndit; la carretera passa

peí cim de la alta serra y 'B veu estés ais fóns lo ben con-

i-esat y fértil Panados, destacan!, d' entre saa nombrosas

vilaa y poblea ycasas solanas la rica y floreixent Vilafran-

ca. Desde '1 coll de Santa Cristina la carretera, serpenteé

jant y donant voltas, baixa ílns al plá, y atravessant serapre

bell y delitús paisatge arriva al Venclrell, vila rica y en

e\irem agradable, situada prop del mar en una espayosa

ptanura, coberia de verdor y de productiva vegetació.

En lo Vendrell esperárem lo tren donant un tom per la

població, que presenta vistosas y polidas casas de constni-

cció moderna. Rea de notable y digne de mencionar nota-

Page 35: EXCURSIO A SANTAS CREUS. · 2011. 11. 4. · raras y capriixosas, y de travall mol!, tosen. Son nolablea dos relaules gólichs, quasi abandonáis y milj coreáis, exis-tente en I'

rem sn la iglesia, á no ser 1' enlayrat campanar, que no 'srecomana, per allre banda, cora aprecíable obra d'art .Pranguérem desprós lo tren, y al passar per Vilafrancafórem allre volta saludáis peí noalre company lo soci dele-^atsenyor Clascar.

Era de nit quan entravam de regrés á Barcelona.

CÚSSAR Ai.'fiusFr TORRAS.