La millora de l’expressió escrita

Sant Cugat

11 de gener 2016

Dolors Quinquer

Quina és la feina feta fins ara al seminari?

Sessió curs 2015-2016

Habilitat cognitivolingüística

Lola Quinquer

Continguts Tipologia textual

Suports didàctics i avaluació

Quatre eixos

Eix 1. Habilitats

cognitivolingüístiques

Lola Quinquer

HABILITATS COGNITIVES

analizar comparar, classificar, identificar, interpretar, inferir, deduir, transferir, valorar, operar...

descriure definir resumir explicar justificar argumentar comparar

activen-reclamen

HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES

Lola Quinquer

Les habilitats cognitivolingüístiques són estructures de pensament que es desenvolupen quan es treballa l’expressió escrita. L’alumnat està preparat des de molt aviat per desenvolupar les habilitats cognitives de descriure, explicar, argumentar, etc. Aquestes habilitats necessiten continguts per activar-se i models per orientar.

HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES

• Descriure • Explicar

• Justificar

• Argumentar

• Definir

- Habilitats cognitives estretament relacionades amb l’ús de la llengua, que s'activen en produir textos descriptius, explicatius, argumentatius, etc.

Lola Quinquer

Què és descriure?

Lola Quinquer

Què entenem per descriure? •Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc. d’un objecte o fenomen. •La descripció és una manera d’organitzar del discurs per representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, processos, etc.

Lola Quinquer

Explicar: estructura causal

Antecedent

Antecedent

Conseqüent

Antecedent

Conseqüent

Conseqüent

Antecedent

Conseqüent

Explicar: estructura problema - solució

Problema Solució

Problema

Problema

Solució

Solució

Solució

Problema

Problema 2

Problema 1 Solució

Solució

Solució

Solució

estructura comparativa

S’assemblen en...

Es diferencien en...

La meva opinió és.../ La conclusió és...

Té ca rac te rís ti

ques

Comparació entre

2n element 1r element Té ca rac te rís ti

ques

Estructura argumentativa:

Tesi

Argument 1

Argument 2

Argument 3

Que, a més, vol rebatre

un contrargument

Conclusió, reforçament de la tesi inicial

Habilitats cognitivolingüístiques

Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc., de l’objecte o del fenomen

DESCRIURE

Produir raons o arguments... en relació al corpus de

coneixement (teoria)

Produir raons o arguments... amb la finalitat de convèncer

JUSTIFICAR

ARGUMENTAR

EXPLICAR

Produir raons o arguments... Establir relacions entre raons i

arguments...

Eix 2. Tipologia textual

Lola Quinquer

Lola Quinquer

La tipologia textual és una eina molt potent per a l’aprenentatge també de les ciències, la música o d’altres àmbits. Proporciona models i ajuda a comprendre millor que vol dir descriure, explicar, argumentar, etc. i a fer-ho molt millor.

TIPOLOGÍA TEXTUAL (ADAM, 1987)

• Narratius • Descriptius

• Explicatius

• Argumentatius

• Instructius

- Permet visualitzar en textos concrets els requisits de contingut i de forma que han de complir les descripcions, explicacions, definicions, argumentacions, etc.

- Pot ser una eina d'aprenentatge per a totes les àrees i nivells educatius.

Lola Quinquer

Text descriptiu

Lola Quinquer

La decoració de la portada es divideix en set franges

horitzontals, on es desenvolupen diverses escenes

bíbliques i al·legòriques; la part superior, sobre l’arc del

portal, representa l’església triomfant entorn del

Pantocrator o Deu Omnipotent, envoltat dels símbols dels

evangelistes i dels 24 vells de l’Apocalipsi (...); al centre, en

les tres franges següents, hi ha escenificats diversos

exemples que cal seguir a la terra per arribar a Déu, i a la

part inferior hi ha personatges destacats que simbolitzen

l’església militant. A sota, a les dues últimes franges, hi ha

representacions d’animals fantàstics i dels set pecats

capitals.

(Pladevall, A.: Gran Geografia Comarcal de Catalunya)

TEXT DESCRIPTIU

Lola Quinquer

Analitzem el conte: • Personatges • Temps • Llocs • Narrador / punt de vista

- Com comença?

- Com acaba?

• Narració • Descripció • Diàlegs

• Verbs / Connectors /Vocabulari

HABILITATS COGNITIVES

analizar comparar, classificar, identificar, interpretar, inferir, deduir, transferir, valorar, operar...

descriure definir resumir explicar justificar argumentar comparar

descriptiu instructiu explicatiu narratiu argumentatiu

TIPUS DE TEXTOS (produïts oralment o por escrit)

activen-reclamen

activen-reclamen

HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES

UN DELS NUCLIS DE LA PROPOSTA El nucli central de la proposta vincula habilitats cognitivolingüístiques (com la descripció, l’explicació, la justificació, l’argumentació o la definició) amb la tipologia textual. Té funcionalitat en totes les matèries o ámbits de coneixement.

Habilitatscogni volingüís ques

Enunciarqualitats,propietats,caracterís ques,etc.,del’objecteodelfenomen

DESCRIURE

Produirraonsoarguments...enrelacióalcorpusdeconeixement(teoria)

Produirraonsoarguments...amblafinalitatdeconvèncer

JUSTIFICAR

ARGUMENTAR

EXPLICAR

Produirraonsoarguments...Establirrelacionsentreraonsi

arguments...

Escola Joan Maragall

Eix 3.

Els continguts

Lola Quinquer

No podem treballar la llengua sense els continguts, ni els continguts sense la llengua

Descriure música

Com és una flor?

Lola Quinquer

Descriure

Subjectiu:

“Es basa en les emocions. Depèn de les opinions i dels gustos de cadascú, pots estar-hi d’acord o no. No hi ha

encert o error”

Lola Quinquer

Objectiu:

“No depèn dels gustos o opinions. És basa en criteris preestablerts. És cert

o fals, pot estar bé o malament...

Distanciament emocional de l’autor/a”

1)Fixeu-vos en: so: altura, durada, timbre... ritme: ràpid o lent, monòton o contrastat intensitat: suau o forta, monòtona o variada melodia: aguda o greu, repetitiva o variada instruments que utilitza estil: monofònic, polifònic... 2) Quin és el tema? De què tracta? Per què la va compondre? 3) Com valores aquesta peça musical?

LA CLAU SÓN ELS ELEMENTS ORGANITZADORS DELS CONTINGUTS

Lola Quinquer

Quan IDENTIFIQUEM I APROFUNDIM en els elements organitzadors és quan donem cos a la descripció. En paraules d’un professor: “No han aprés a descriure música, han aprés música” (Perquè han aprés els organitzadors)

Lola Quinquer

ELS ORGANITZADORS DEPENEN DELS CONTINGUTS

Descriure una flor des de les ciències Lola Quinquer

Pensar en:

Què és? L’aparell reproductor d’una planta

A quina categoria pertany (és un ésser viu, un material, un objecte, un canvi, etc. …) No val dir “és una cosa”, “és quan”...

Quines propietats o característiques són les més importants i rellevants. Nomenar-les amb un cert ordre.

Qualificar les propietats: és de color blanc trencat (és a dir posar adjectius), i quantificar sempre que sigui possible amb precisió: la corol·la amida … (és a dir, donar valors amb números)

Relacionar una acció amb algun canvi: quan es mira amb la lupa binocular…. Si es parteix per la meitat el pistil…

....

Com és una flor?

Lola Quinquer

Descriure un paisatge a la classe de llengua

La creativitat

La creativitat és una operació mental que cal educar i alimentar, la informació de la qual disposa l’alumne també té un paper rellevant alhora de fer una proposta creativa, és a dir quelcom que doni una alternativa nova i diferent a un determinat tema o qüestió.

Considereu innovadors els pintors que van crear nous llenguatges artístics com el cubisme, l’expressionisme, el fauvisme, etc.?

3è Primària Curs 2013-2014 Montcada

• Es recomana que l’alumnat escrigui en un context (un projecte, centres d’interès, tasca, etc.)

• La creativitat no neix del no res, sempre cal una base prèvia que neix del pòsit creat per diverses vies, una d’elles és el treball previ a l’escriptura, és a dir pel treball de continguts, de documentació...

La creativitat

Eix 4. Els suports didàctics

Lola Quinquer

4.1. Organitzadors gràfics: Planificar 4.2. Escriure esborranys 4.3.L’avaluació al servei de l’aprenentatge

Són útils perquè: •Proporcionen estructures d’organització del pensament •Permeten visualitzar la informació organitzada •Fan surar el pensament dels alumnes •Fomenten l’autonomia

Estructures de pensament + continguts Swartz y Perkins 1992, Swartz y Parks 1994

4.1. Organitzadors gràfics

Lola Quinquer

Lola Quinquer

.

Organitzadors gràfics

Treballant amb els organitzadors: Primer, el professor fa de model utilitzant la pisarra digital i després els alumnes fan la seva feina en el full preparat

Escriure la descripció del seu personatge amb l’ajuda dels organitzadors

Dolors Quinquer

Organitzador gràf ic

Lola Quinquer

Organitzador gràf ic: I nfografia

Les infografies

permeten

representar, en

forma de cartell,

dades, elements

gràfics i textos que

comuniquen, de

manera simple i

concisa, idees o

conceptes

complexos i

elaborar-les

demanda dels

estudiants un alt

nivell de síntesi.

Lola Quinquer

Lola Quinquer

Estructura causal del problema

Gestió dels boscos deficient per l’escasa retabilitat

El clima mediterani influeix

Incendis

Perill per a persones

Disminució biodiversitat

Pèrdues econòmiques

Erosió, empobriment del

terrenys

Causes Conseqüències

Natalitat països rics

CAUSES CONSEQÜÈNCIES

Poca mortalitat infantil

Treball femení fora de casa

Endarreriment primer fill/a

Cost econòmic dels fills

Envelliment població

Pensions

Despesa sanitària

PROBLEMA

SOLUCIÓ

CONCLUSIÓ

Planificació:

Cal un canvi de mentalitat: consum de proximitat, millor aprofitament dels recursos disponibles, etc.

PROBLEMA

SOLUCIÓ

CONCLUSIÓ

Planificació: Catalunya és un país de boscos. El clima mediterrani, afavoreix el perill d’incendis. El retrocés dels conreus i l’abandonament de masies en fa augmentar la superfície, però la gestió és deficient (estan poc explotats i poc cuidats), la causa és el poc rendiment econòmic i l’augment dels costos d’explotació i per aquest motiu el perill d’incendis és encara més gran

Recuperem maneres d’aprofitar el bosc que s’empraven abans i cerquem noves propostes: Biomassa com a font d’energia, remats, masies recuperades, pinyons, bolets, tòfones, conreus de plantes aromàtiques, lleure......

1. Què és? Com es diu? Origen.

2. Com és físicament?

Cos rodonet, cap petit, ulls tristos, potes curtes i

fortes, pèl aspre....

3. Quin caràcter té? Alegre, amigable,

bellugadís, content, divertit, dolç, dolent,

esquerp, infantil, llest, nerviós, rialler, tímid,

tossut....

4. Què fa?

Rossega sabates

TÍTOL

EL MEU ANIMAL PREFERIT

Planificació:

El procés de planificació es produeix en el lòbul frontal i comença a madurar entorn dels quatre/cinc anys i hauria d’estar completament madur a l’adolescència (dotze, tretze o catorze anys). Una altra qüestió és que tots els adolescents ho aconsegueixin. En moltes ocasions quan constatem que els nostres nens i adolescents presenten conductes d’inatenció… a vegades l’origen del seu problema està en el seu “director d’orquestra”, és a dir, la seva capacitat de planificació no està prou entrenada encara...

ACCI Ó

Part or ientadora

Representació Anticipació

Planificació

Part executora

Operacions

Coneixements necessar is

Condicions de realització

Elecció de l'estratègia més adient

Disseny d'un pla d'acció

Part de control-regulació

de de

Objectiu i motiude l'acció

Resultats esperats de les operacions

Possibles estratègies

PARTS FUNCI ONALS DE L 'ACCI Ó

Talitzina, 1988; Leontiev, 1989 N. Sanmartí

Escriure una biografia: 1.Comprensió de la demanda. Anticipació. 2.Documentació 3.Planificació: Estructura 4.Textualització 5.Revisió / “Esta bé si ...” 6.Publicació

Els alumnes necessiten exemples (models) del que volem que facin i ajudes per fer-ho (bastides)

“Bastida”: Estructura temporal que proporciona ajuda en punts

específics del procés d’aprenentatge” (Berni Donge)

Bruner, 1996: Desenvolupa el concepte de bastida

(“scaffolding”) en relació a “Language Acqusisition Support

System” (LASS)” Lola Quinquer

4.2. Escriure esborranys Cal fomentar que facin textos-esborrany i els millorin progressivament. Es recomana escriure esborranys abans del text definitiu. Escriure pot esdevenir un procés de reelaboració del text inicial.

Primer esborrany

---

INTRODUCCIÓ: El problema DESENVOLUPAMENT Les causes CONCLUSIÓ Solucions

Text definitiu

---

El procés a l’aula

El procés a seguir a l’aula pot desenvolupar-se en les següents fases: entendre les demandes compartir els objectius fent que se’ls representin proporcionar models fer-los fer pràctiques guiades amb bastides fins aconseguir l’apropiació i l’autonomia.

Resum del procés:

4. Practica independent 3. Pràctica guiada (amb bastides) 2. Modelatge (models)

1.Compartir els objectius (entendre la demanda i adequar-se)

Lola Quinquer

4.3.

Una eina molt potent és l'avaluació Identificar i compartir els criteris d’avaluació dels textos segons la seva tipologia amb altres professors/es és un pas previ molt important per la coherència del treball en els centres.

D. Quinquer

Proposem una avaluació com un valuós instrument de comunicació per apropar les representacions i per traspassar els criteris de realització de les tasques

- L'avaluació és un mitjà de què disposa l'ensenyant per fer-se comprendre. De fet es pot concebre com un esforç de comunicació i negociació de significats. (J. Cardinet, 1992)

D. Quinquer

Proposta: Compartir els criteris d’avaluació

com a instrument de millora

- Els criteris d’avaluació acostumen a ser el secret

més ben guardat del professorat, però poden ser

un eina molt potent per a l’aprenentatge

- Ser ‘transparents’ amb l’alumnat els ajuda a

aprendre.

- Els companys poden ajudar a l’autoregulació,

perquè costa reconèixer el errors propis i perquè

la interacció és una eina molt potent per aprendre.

Dolors Quinquer

Els criteris d’avaluació

Són les normes, sovint implícites, a les

quals ens referim per dir que un alumne

ha fet amb èxit una tasca.

Dolors Quinquer

Millorar l’expressió escrita vol dir escriure textos

Amb contingut ben organitzat i enllaçat, en registre adequat

i amb plena correcció lèxica, morfosintàctica i ortogràfica

Cohesió Adequació

Coherencia textual

Frases ben construïdes Sense faltes

d’ortografia

Dolors Quinquer Vilamitjana

Vocabulari

Criteris d’avaluació: • Criteri de realització:

Anomena les accions concretes que s’espera que l’alumne tingui en consideració

Dolors Quinquer

• Criteri d’èxit o de resultats: Fixa el grau d’acceptabilitat. Contemplen aspectes com pertinència, completesa, precisió, volum de coneixements.

Respón a la pregunta:

Està bé si …..

Dolors Quinquer

Dolors Quinquer

• Qui escriu aquest text? Qui és l’emissor? • Qui l’ha de llegir? Qui és el destinatari?

• Què em demanen? Quina finalitat es pretén?

• Quina tipologia és la més adient?

• Quina extensió ha de tenir?

Adequació = Entendre la demanda i el context comunicatiu

Dolors Quinquer

Dolors Quinquer

Estructura Ordenació

Dolors Quinquer

Continguts: Què vol dir pertinència? - Vol dir que les proposicions, enunciats, dades són adequades

Dolors Quinquer

Continguts Que entenem per completesa o suficiència?

- Vol dir que proporciona informació suficient

Dolors Quinquer

Coherencia (text narratiu)

Coherencia

• CONTINGUT: Proporciona informació rellevant, pertinent i suficient? Fa ús de l’empatia per apropar-se al lector? Contextualitza la informació per fer-la més propera?

• ESTRUCTURA: Respecta els requisits d’ordenació, estructuració, relacions

lògiques...

Dolors Quinquer

Dolors Quinquer

Els mecanismes de cohesió:

La repetició d’una paraula al llarg del discurs (o anàfora) cohesiona el text, en lliga les diverses parts i ajuda la comprensió. La paraula es pot substituir per un pronom o un sinònim (per no fer feixuga la lectura). “A l’estiu, solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos.... Malgrat ésser un vagabund –i un vagabund de l’escola més antiga i aquilotada- anava relativament ben vestit, i això sembla que li era, en certa manera, imposat per l’ofici que feia. (Josep Pla. Contraban i altres narracions) “He trobat els nens. Els he dit que tornessin i ells m’han contestat que no volen venir”. (pronoms) Dolors Quinquer

Els connectors i els marcadors textuals (conjuncions, adverbis, oracions, guionets, números etc.) s’utilitzen per organitzar el text •Introducció: D’entrada, primerament, per començar, abans de res, d’antuvi, en primer lloc, en segon… •Continuació (per sumar): A més, tot seguit, seguidament, després •Conclusió: Finalment, en últim lloc, per acabar, en definitiva •Reformular: Tanmateix, és a dir, més ben dit.. •Temps: Abans, al mateix temps, simultàniament, després, més tard •Espai: A dalt, a baix, a prop, a la dreta.... •Causa-conseqüència: Perquè, a causa de, atès que... •Oposició: Però, no obstant, en canvi, al contrari •Objecció: Malgrat que, encara que, tot i que

Dolors Quinquer

Connectors:

• Perquè, ja que, per això, per aquesta causa, per + infinitiu...

• Doncs, per tant, en conseqüència, així.. • Perquè, a fi que/de, per tal que/de, amb

l'objectiu de, amb la finalitat de... • Però... • Si, sempre que, a condició que. • Malgrat que, a pesar que, per + adjectiu +

que...

Fórmules d’inici

Fórmules de tancament

Contes: Per començar

Verbs de discurs

Connectors

Connectors per continuar …

Fórmules d’inici

Fórmules de tancament

Contes: Fórmules de tancament

Altres criteris: •Correcció lèxica •Correcció morfosintàctica •Correcció ortogràfica •Correcció formal

Dolors Quinquer

Criteris d’avaluació: • Criteri de realització:

Anomena les accions concretes que s’espera que l’alumne tingui en consideració

Dolors Quinquer

• Criteri d’èxit o de resultats: Fixa el grau d’acceptabilitat. Contemplen aspectes com pertinència, completesa, precisió, volum de coneixements.

Respón a la pregunta:

Està bé si …..

Dolors Quinquer

PROFESSOR/A ALUMNAT

CRITERIS D’ AVALUACIÓ

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

D. Quinquer

Apropiació criteris d'avaluació

Els nens, nenes, nois i noies han d’apropiar-se dels criteris perquè els ajudaran a escriure textos adequats a la situació de comunicació establerta, coherents pel que fa a l’estructura, amb continguts adients i suficients, ben cohesionats i amb correcció ortogràfica, sintàctica i formal. Per tant un aspecte central de la proposta és ajudar a l’alumnat a identificar aquets criteris i fer que se’ls apropiïn amb activitats diverses.

Autoavaluació Avaluació mútua

En aquest context un instrument molt valuós per al professorat i per a l’alumnat és l’autoavaluació o autoregulació.

Autoavaluar-se requereix que l'alumnat s'apropiï dels criteris d'avaluació del professorat

D. Quinquer

En paraules de mestres del CEIP Elvira Cuyàs (Montcada): • “Quan un nen/a és capaç de millorar la seva composició escrita tenint en compte les pautes treballades. (CM)”

•Generar coneixement a partir de les correccions. (CM) •La correcció: traspàs individual dels aspectes a treballar (CM)

Gestió d’errors

Dolors Quinquer

Autogestió d’errors

Revisió

Reescriure un conte

Dolors Quinquer

Dolors Quinquer

Activitat d’autoavaluació : La carta

Activitats d’aprenentatge

Activitats d’avaluació

D. Quinquer

Activitats d’avaluació i d’aprenentatge

No es tracta només de “corregir” millor perquè tenim identificats els criteris, ni tan sols de seqüenciar per nivells els mínims requerits per a cada aspecte o tenir preestablerta la ponderació.... és tracta de compartir amb els companys docents i amb l’alumnat les avantatges d’utilitzar l’avaluació com a eina d’aprenentatge, sense diferenciar les activitats d’avaluació de les activitats d’aprenentatge, qualsevol activitat d’avaluació des d’aquesta

perspectiva és una activitat d’aprenentatge i a l’inrevés.

Dolors Quinquer

• Analitzant col·lectivament produccions d’alumnes • Millorant i enriquint textos d’altres ja fets. • Assegurant que han entès la demanda. • Consensuant criteris d’èxit amb l’alumnat (“està bé si....”) abans

d’escriure. • Emprant rúbriques adaptades a cada nivell (no podem emprar

directament les del professorat). • Fent que escriguin els criteris abans de fer el text • Fent-los autoavaluar-se els seus textos

• Practicant la coavaluació i l’avaluació mútua

Escriure textos és un instrument amb un gran potencial: - per aprendre continguts - per aprendre a escriure - per organitzar el pensament

Lola Quinquer

NUCLI DE LA PROPOSTA

Habilitats cognitivolingüístiques

Tipologia textual

Continguts

Organitzadors gràfics Suports didàctics

Avaluació al servei de

l’aprenentatge

En l’aprenentatge de l’escriptura cal tenir en compte (John R. Hayes, 1996):

•Motivació:

Fomentar l’autoestima de l’escriptor/a (en la correcció potser no cal assenyalar tot el que fan malament, es recomana posar l’èmfasi en allò que han fet bé, en els èxits) La tasca dissenyada ha de tenir sentit, tenir context i objectiu. El cost ha d’estar adequat al benefici (cal incloure un mecanisme de recompensa prou interessant per l’alumne/a per aconseguir la seva implicació)

•Continguts. Són molt importants, són els “maons del coneixement”. Recordeu

que forma i contingut s’aprenen alhora. Què el llenguatge està vinculat al pensament (Vigotski): S’aprenen els continguts escrivint, reelaborant les idees, organitzant el

pensament i cercant les paraules adequades, revisant el text. •Estructures de pensament, coneixement del procés d’escriptura, de la tipologia textual....

Curs 2015-2016 Proposta

1. Vetllar per a la transferència als centres de les propostes per a la millora de l’expressió escrita de l’alumnat.

1. Cercar vies per a la institucionalització de les

propostes als centres. 1. Avançar en la coordinació intercentres.

10 PREGUNTES DEL PROFESSORAT

1. Quines tipologies textuals? Quan introduir-les?

2. Quin paper tenen els continguts?

3. I la creativitat? 4. Com planificar els textos? 5. Cal fer textos intermedis

abans del text definitiu?

1. La inversió d’hores del mestre en la correcció és prou rendible per a l’aprenentatge?

2. Com generar coneixements a partir de les correccions?

3. Fins a on ha d’intervenir el mestre? 1. Com ampliar el vocabulari?

2. Com treballar l'ortografia i la gramàtica d'una manera que resulti més fàcil?