EXPLORA núm 16

CCCC....PPPP.... Es Vedrà Es Vedrà Es Vedrà Es Vedrà Sant AgustíSant AgustíSant AgustíSant Agustí

Curs 2008Curs 2008Curs 2008Curs 2008----2009200920092009

Explora Nº 16Explora Nº 16Explora Nº 16Explora Nº 16

Joan Castelló Guasch

Jaume Ribas

Josep Costa Ferrer “Picarol”

CP. Es Vedrà - Sant Agustí Revista EXPLORA Núm. 16.

2n i 3r trimestre curs 2008-2009 2

ÍndexÍndexÍndexÍndex

Pàgina • A tota la comunitat. 3 Infantil. Joan Castelló Guasch • 3 anys A. La rateta polideta. 4 • 3 anys B. El Gegant d’Es Vedrà. 6 • 4 anys. Rondaia des Fameliar. 8 • 5 anys A. Ses Tres Germanes. 10 • 5 anys B. El geperup i ses fades. 12 • 1r A. Marià Villangómez i Llobet. 14 • 1r B. Jaume Ribas. 16 • 2n EP. Isidor Macabich. 18 • 3r EP. Antoni Riquer Arabí. 20 • 4t A. Joan Marí Cardona. 22 • 4t B. Josep Costa Ferrer “Picarol” 24 • 5è EP. Antoni Marí Ribas “Portmany”. 27 • 6è A. Isidor Marí Mayans. 29 • 6è B. Vicent Sera i Orvay 31 • Història curiosa d’una cançò 33 • Portes obertes per muntar el nou hort ecològic 34 • Excursió: Es Amunts 36 • EL RACÓ DE LES TIC. Consideracions a l’hora de comprar un

ordinador. 37 • ORIENTACIONS (Equip de suport):

Els beneficis de la lectura 38



A tota la comunitat educativa.

A l'hora de decidir a què dedicàvem aquesta revista EXPLORA NUM.16 ens vam fixar en el nostre voltant, en les persones que tenim a prop i que han fet coses interessants i dignes de recordar i agrair. Ens va inspirar la celebració aquest any de l'any Serra i Orvay, personatge molt important dins la vida intel·lectual del municipi de Sant Josep, capellà de Sant Jordi que va fer estudis de matemàtiques i astronomia i va participar en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear amb Antoni M. Alcover. A partir de l'aproximació a aquesta biografia, ens vam decidir a buscar altres autors de la nostra illa que ens semblaven interessants per conèixer i recordar, com Joan Castelló, Isidor Macabich, Marià Villangòmez i d'altres de diferents àmbits de coneixement (música, arts, història, literatura...) i molt lligats a la nostra Illa

Tota aquesta feina ha estat possible gràcies a la implicació del professorat, de l'alumnat i de les famílies en aproximar les figures d'aquestos autors, i esperam que aquesta revista serveixi per conèixer un poc més la gent que crea i dona a conèixer la cultura, la història i les arts d'Eivissa.

Bones vacances i fins aviat! Depòsit Legal: PM-1.045-2008



3 ANYS A

Una vegada, una rateta que escombrava

l’escaleta es va trobar un dineret.

Si em compro avellanetes en cauran les dents i si em compro pinyonets em cauran els

queixalets!. Així es que em compraré un llaç de color de

rosa.

La rateta guaitava pel balcó i va passar un gosque li va demanar: - Tu que n’ets tan boniqueta, que ets voldries casar amb mi?. I la rateta: - A veure quina veu fas? - Bub-bub, bub-bub!- Va lladrar. - Uix, no m’agrada la teva veu.

I va passar un ase Tu que n’ets tan boniqueta, que ets voldries casar amb mi?. I la rateta: - A veure quina veu fas? - Ihà, ihà, ihà!- Va bramar. - Uix, no m’agrada la teva veu.



I va passar un gat. Tu que n’ets tan boniqueta, que ets voldries casar amb mi?. I la rateta: - A veure quina veu fas? - Mèu, mèu...!- Va miolar. -Ai, sí! Aquest veu si que es dolça!

I van celebrar un casament on no hi va faltar

ningú. Però quan van quedar tots dos sols el gat li va

fer un petó tan gros....

... que la rateta, per presumida només em va quedar el llaç de color de rosa.

....i rondalla contada, rondalla acabada. Si no es veritat, mentida serà.



CLASSE DE LES FOQUES. 3 ANYS B

Això eren dos germans molt pobres i molt bons al·lots, en Joan i en Toni

Un dia son pare es va posar malalt, i no

el sabien curar.

Toni i en Joan anaren a buscar la curandera, una dona molt vella i molt sàbia que els va dir que aquella malaltia només es podia curar amb un manat de fonoll marí des Vedrà

Es varen posar molt tristos perquè a l’illa des Vedrà hi havia un gegant molt dolent. En Toni i en Joan agafaren un llaüt d’amagat i anaren cap a l’illa



En arribar el gegant va agafar en Toni i en Joan i no els deixava fugir. Havien de pescar polps cada dia per donar de menjar al gegant.

Un dia en Toni va posar Bogamarins a dins dels polps. Quan el gegant sels va menjar li va pegar mal de panxa, en Toni i en Joan el lligaren ben fort, agafare el fonoll marí i fogiren.

En arribar curaren al pare, la mare estava molt contenta i varen ser molt feliços

I conte contat, ja s’ha acabat I si no és mentida, serà veritat



4 ANYS



J



5 ANYS A



JOAN CASTELLÓ A MALLORCA

El 1935 Joan Castelló es casa amb Josepa Orvay Cost a i passen a viure a la ciutat de Mallorca. De la seva estada de 50 anys a Mallorca cal destaca r la seva tasca de promotor en la creació de la Casa d’Eivissa a Pa lma l’any 1953, juntament amb altres eivissencs. Castelló serà el b ibliotecari de la primera Junta Directiva de la Casa i, al poc tem ps, president, càrrec que ocuparà fins la seva mort. Durant la seva estada a Mallorca Joan Castelló va f er amistat amb diversos intel.lectuals mallorquins com Francesc de Borja Moll i la seva filla Aina, amb l’escriptor i editor Lluís Ripoll Arbós, el periodista Joan Bonet, amb el dibuixant i galeri sta Josep Costa Ferrer que era eivissenc com Castelló, etc. A la tardor de 1978, en plena etapa creativa, Caste lló pateix una embòlia de la qual no es recuperarà mai per a la li teratura. Mor a Palma el 24 de març de 1984. A partir de 1988 l’Ins titut d’Estudis Eivissencs inicia la tasca d’editar la seva obra co mpleta .



UN DIA ENS VA VENIR A VISITAR EN PERET, UN FOLLET QUE CONEIX A MOLTA GENT I SAP MOLTES COSES. ENS VA PARLAR D’EN JOAN CASTELLÓ GUASCH, EL VA CONÈIXER PERSONALMENT I ENS VA EXPLICAR MOLTES COSES D’ELL: EN JOAN CASTELLÓ GUASCH VA COMENÇAR A PUBLICAR L’ALMANAC “EL PITIUSO”, ALLÍ HI INCLOU TREBALLS DE CREACIÓ: ROMANÇOS, CANÇONS, RONDALLES, ENDEVINETES, ACUDITS, ESTRIBOTS, REFRANYS... AL LLARG DE LA SEVA VIDA VA ESCRIURE MOLTS ARTICLES I TREBALLS EN DIVERSOS MEDIS (REVISTES, DIARIS...), PERÒ EL QUE MÉS DESTACAREM ÉS LA SEVA RECOPILACIÓ DE RONDALLES. VA SER EL RECOPILADOR PER EXCEL·LÈNCIA DE LES RONDALLES EIVISSENQUES. AQUESTS SÓN ELS SIS LLIBRES DE RONDALLES QUE VA PUBLICAR:

VAM VOLER CONÈIXER ALGUNA RONDALLA QUE VA RECOPILAR EN JOAN CASTELLÓ I JA EN SABEM TRES:



DOS GERMANS: UN ERA RIC I EGOISTA,

I L’ALTRE ERA POBRE I GEPERUT.

EL GEPERUT ES VA TROBAR TRES FADES I LES VA AJUDAR A ACABAR

UNA CANÇÓ.

ES VAN POSAR MOLT CONTENTES. LI VAN LLEVAR LA GEPA I EL VAN FER

RIC.

EL GERMÀ VA TENIR ENVEJA I VA ANAR

A VEURE LES FADES. PERÒ LES VA INTERROMPRE QUAN CANTAVEN.

ES VAN ENFADAR MOLT. LI VAN POSAR

LA GEPA DEL SEU GERMÀ, I CUCS I SARGANTANES A DINS LA BOSSA.

LA SEVA DONA TAMBÉ ES VA ENFADAR I LI VA PEGAR MOLTES GRANARADES.



MARIÀ VILLANGÓMEZ

PRIMER A



POEMA: LLUNA PAGESA



POEMA : “ARA VE L’ESTIU”

PRIMER B



AUTOR: JAUME RIBAS



LA FONTETA DEL CALVARI

POEMA D’ISIDOR MACABICH (1883-1993)

SEGON CURS



Antoni Riquer i Arabí va néixer a Eivissa el 18 de gener de 1773, a la Marina. Era fill de

mariner.

Ja a l’any 1799 formava part de la tripulació del jabeque Sant Antoni de Pauda , de 30

tones. Al mes d’octubre, quan navegava de Eivissa a Barcelona amb una carrega de

cereals va ser capturat per una fragata britànica de 42 canyons.

Al poc temps, Riquer amb el seu pare i dos mariners més van ser transbordats a un

bergantí mercant danès que els va conduir al port de destí

Al maig de 1806, va entrar al port d’Alacant amb una jàbega mallorquina recuperada als

anglesos.

El mateix any, Riquer va dur a terme la seria la seva major gesta que el faria famós la resta de la seva vida, va ser l’apressament del bergantí corsari anglès Feliciti a prop del port d’Eivissa

RIQUER ARABÍ, ANTONI Mariner i corsari Eivissa 1773-1846 Tinent de Fragata. El fet que consagrà el mariner Antoni Riquer fou la presa del vaixell anglès Felicity, comandat per Miguel Novelli àlies el Papa, l´1 de juny de 1806. A rel d’aquesta captura fou nomenat Alferes de Fragata i prengué el comandament d’una divisió de corsaris.



L’apressament del FELICITY

Aquest corsari era el mal somni dels navegants. Lo conduïa un italià al servei de Gran Bretanya, anomenat Miguel Novelli, com havia nascut a Roma l’anomenaven “El Papa”

El dia 1 de juny, des de les murades d’Eivissa es veure aparèixer el Felicity venint de Formentera. Va començar a donar voltes, a prop de terra amb l’ intenció d’assutar els eivissencs que l’observaven. Entre ells estava Antoni Riquer que tenia el seu vaixell netejant.

Sense pensar-ho dues vegades, Riquer amb la seva tripulació, va anar a enfrontar-se a l’enemic.

Riquer sabia que el Felicity era més poderós i més ràpid així que va decidir abordar-ho per sorpresa.

Davant la sorpresa, molts dels tripulants del Felicity es llançaren a la mar i els que es quedaren es van rendir aviat.

Per aquest fet Riquer va ser anomenat Alferes de Fragata de la Reial Armada.

Després de moltes batalles contra els pirates, el corsari Antoni Riquer i Arabí es va jubilar a l’any 1840 i va tornar a la seva casa de la Marina, on va morir 6 anys més tard, als 73 anys, quan era Tenet de Fragata graduat de la Reial Armada d’Espanya



JOAN MARÍ CARDONA. (Alumnes 4t A).

Els alumnes de quart estam estudiant “la Història”. Les persones que estudien la història són els HISTORIADORS, així que hem cercat un historiador eivissenc, en Joan Marí Cardona. Mirau quanta informació hem trobat!! Ens hem quedat molt sorpresos, és increïble! Va fer moltes coses al llarg de la seva vida.



ARTICLES:

� Los molinos de viento en Ibiza y Formentera (1973)

� Los molinos de Ibiza y Formentera, hoy (1973)

� Una iglesia del siglo XIV: sa Capella de sa Tanca Véia (1974)

� 1682. Búsqueda de tesoros escondidos en sa Cova d’en Jaume Orat (1974)

� Les nostres torres de defensa (1974)

� Formentera i els seus quartons (1975)

LLIBRES:

� La conquista catalana de 1235 (1976) � Els llibres d’entreveniments (1981) � Formentera (1983) � Balansat (1984) � Sant Antoni de Portmany. Parròquies

d’Eivissa i Formentera, 1785-1985 (1985) � Portmany (1990) � El llarg camí del pa a Formentera (1993) � Els camins i les imatges de l’arxiduc, ahir i

avui (1993) � Formentera: documentació i paisatges

(1994) � El camí de Missa (1996) � Eivissa passa a passa (1999) � Formentera: passa a passa per les vies

públiques (1999) � Santa Maria d’Eivissa (1985)



Alumnes de 4t B



AUTORRETRAT BIOGRAFIA

Antoni Marí i Ribas, en Toni Portmany, nascut aVila en 1906 i traspassat el dimecres, 22 de maig de 1974, als 68 anys, està considerat una de les figures més importants de les Pitiüses d’aquest segle. Artista autodidacta singular i autèntic, com el defineix Enric Ribes a Personatges, “féu sempre d’Eivissa el seu motiu d’inspiració creadora i el destí de la seva obra. Mariners, pagesos, pescadors...en escenes de càrrega i descàrrega, al mercat, etc. són els protagonistes dels seus dibuixos, molts dels quals realitzà pel port o assegut a la barda del Rastrillo, davant la plaça del Mercat Vell. La seva figura, la seva estampa, fou un component més d’aquells paisatges urbans, i així encara el recordem”. Per cert, que encara avui dia hi ha alguns eivissencs que s’aturen de vegades al costat mateix de l’indret del Rastrillo on Marí Ribas s’asseia i, a l’estranger o foraster que s’hi apropa també, encuriosit, li mostren la basseta de tinta negra que encara es veu perfectament, ressecada damunt vàries pedres i, si el foraster els vol escoltar, li expliquen que allí era on “el dibuixant d’Eivissa” solia col·locar-se per treballar. I és que aquesta denominació, “el dibuixant d’Eivissa”, se la va guanyar Portmany per mèrits propis, a més del fet que la seva obra, sortosament

abundant, ha anat revaloritzant-se amb el pas del temps. I la mateixa gent d’Eivissa ha sabut reconèixer el seu mèrit, el seu sentit artístic i el seu profund amor a Eivissa, sentint i considerant la seva obra com a part integrant del patrimoni cultural col·lectiu. Portmany entrà als 11 anys d’aprenent al taller del pintor, decorador i també antiquari Antoni Palau, Anyet. Quan només tenia 3 anys, havia vist com son pare se n’anava d’emigrant a Amèrica, i sa mare es veia en la necessitat d’anar a servir al convent de les Monges Tancades. Als 15 anys, el catedràtic Manuel Sorà va posar-lo en contacte amb el pintor i fotògraf Narcís Puget i Vinyes. En 1924, amb 18 anys, se n’anà a treballar a Barcelona amb el pintor-decorador Josep Goixens, i aprofità els dies festius per anar perfeccionant poc a poc el seu estil, amb el qual havia començat a temptejar a la casa d’Anyet. Als 21, ingressa a l’Escola de Pràctiques Gratuïtes per a Aprenents de la ‘Unió i Germandat de Mestres Pintors’ de Barcelona. En 1929, acabat el servei militar, participa en el primer Saló de Tardor al Cercle Mallorquí de Palma. D’aleshores ençà fins al començament de la guerra civil, exposà diverses vegades la seva obra a Mallorca, Menorca i Eivissa. El poble encara recorda, agraït, com durant la guerra, Portmany va salvar i evitar que fossin destruïts diversos retaules i objectes religiosos de la catedral i de l’església de Sant Antoni. Segons Ribes, “ja des de 1939 el seu camí és clarament ascendent: deixa la pintura decorativa i DIFERENTS DIBUIXOS REALITZATS PER ANTONI MARÍ RIBAS (PORTMANY) industrial i es dedica plenament a l’art. Exposa a Palma, Madrid, Eivissa, Maó, Barcelona, Ginebra, Londres i Berlín. Rep varis premis a algunes d’aquestes importants exposicions i el seu treball és internacionalment reconegut”. La vida i la major part de l’obra d’Antoni Marí Ribas han quedat recollides en el llibre “Marí Ribas” (Ediciones Polígrafa, SA) que, en 1978, només quatre anys després de la mort del dibuixant, va escriure i



editar Daniel Giralt-Miracle, professor de la Universitat de Barcelona, crític d’art i directiu del Foment d’Arts Decoratives (FAD) i director de la revista d’art ‘Batik’. En el pròleg d’aquesta obra, el també -fa pocs anys- malauradament desaparegut Juan de Contreras, marqués de Lozoya (que fou director general de Belles Arts, mecenes de la cultura, visqué durant molts anys a Eivissa i, des dels anys 40, va alentar, recolzar i animar al aleshores novell artista eivissenc), escriu: “Antoni Marí Ribas, impulsat per una vocació irresistible, fou artista i res més que artista. Plasmà diversos aspectes de la ciutat i del seu entorn, però allò que ha fet d’ell l’artista únic, allò que li ha donat renom dins i fora d’Espanya, són els seus ràpids dibuixos amb tremp o amb aiguatinta (...) “Doneu-me un tros de canya i un paper i uns faré un quadre”, podria dir Portmany(...)” En l’excel·lent retrat que de Marí Ribas (persona, personatge, l’illa on viu i treballa i l’artista) fa a l’esmentat llibre, Giralt-Miracle escriu que, a més d’Isidor Macabich, “l’altre gran historiador ha estat Marí Ribas. Les seves cròniques també foren escrites sobre paper, però no amb caràcters cal·ligràfics, sinó amb trets de lliure i espontània articulació. (...)La multiplicitat de valors continguts als seus dibuixos ha permès de cercar paral·lelismes parcials o totals amb els grans mestres del dibuix, amb els quals se l’ha parangonat”. Giralt-Miracle destaca sovint “la seva expressivitat, el sentit de la gesta, la fuga lineal, el tractament del clar-obscur, l’aparent deixadesa...totes aquestes notes que perfilen la personalitat de la seva obra”.



Isidor Marí Mayans va néixa a Eivissa al 1949.

Es va llicencià en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i va començar la seva carrera acadèmica com a professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de les Balears, on va dirigir el Departament de Llengua i Literatura Catalanes i va intervenir directament en la incorporació de la llengua catalana al sistema educatiu de les Illes Balears.

Al principi, els seus interessos anaven dirigits a la cultura popular. Posteriorment, la seva activitat s'ha centrat en la sociolingüística i la planificació lingüística.

Ha fet molt per la Llengua Catalana des de que va començar a treballar al Departament Cultural de la Generalitat de Catalunya al 1980. Tot aquest esforç ha fet que l’Associació de sociolingüistes de llengua catalana li dones el Premi Lupa d’Or l’any 2007. A més ha participat en diversos projectes, entre d’altres el curs Digui, digui.... i el Centre de Terminologia Termcat, que va dirigir de 1988 a 1997.

Isidor Marí Mayans ha tingut diverses facetes en la seva vida i una d’elles és la d’escritor. A continuació us citam algunes de les obres que ha escrit en solitari:

• El debat autonòmic a les Illes durant la Segona República (1991) • Les illes oblidades (1992) • Plurilingüisme europeu i llengua catalana (1996) • La cultura a Eivissa i Formentera (segles XIX i XX) (2001) • Una política intercultural per a les Balears? (2002)

A més ha participat en diverses obres col·lectives, totes elles sobre la Llengua Catalana. Podriem dir que ha estat un gran esdudiador i defensor de la Llengua Catalana.

També té una faceta com a músic: fou integrant dels grups de música Isidor i Joan (1965-1966), de Uc (1974-1985) i, des de 1999, de Falsterbo Marí. També ha actuat en solitari i va editar “Ansa per ansa”.

L’any 1973 Isidor Marí Mayans i Joan Marí Muñoz contacten amb Victorí Planells i comencen a cantar junts; canten cançons pròpies, traduccions i algunes cançons tradicionals actualitzades amb estètica folk.

L’èxit d’aquestes darreres cançons els empenys a preparar un disc de llarga durada, que titulen “UC. Cançons d’Eivissa”. Hem de dir que un UC és un crit



ancestral i fortíssim que servia per expressar sentiments incontenibles.

Aquest disc apareix el 1974 i té una acollida espectacular a Eivissa i Formentera. També va ser notable el ressò que el grup va obtenir a tots els Països Catalans. Tothom va interpretar que el primer element del títil del disc –UC- era el nom del grup. Així va quedar batejat el rio format per Isidor, Joan i Victorí. Aquest primer disc va marcar una inflexió en la música folk dels Països Catalans.

L’èxit obtingut per aquet primer disc va empènyer a l grup a preparar-ne un altre, que van titular “En aquesta illa tan pobra”. Aquest segon treball representava una evolució: se centrava en les cançons de tema social i polític i, a la vegada, introduïa temes propis (com “Flors de baladre”) i arranjaments més elaborats. Va aparèixer el 1976, perquè la censura no el va autoritzar fins que va morir el general Franco.

En el tercer LP del grup, titulat “Una ala sobre el mar” (1979), es veu clarament la voluntat d’introduir nous temes propis, musicats seguint l’estètica de la música tradicional eivissenca, i nous instruments electrònics, com el sintetitzador, però sense trencar amb la senzillesa de la música popular.

A partir de 1978, les actuacions del grup UC es van fer molt esporàdiques. La darrera reaparició del grup en aqeusta primera etapa va ser l’estiu de 1985, amb motiu dels 750 anys de la conquista catalana de les Pitiüses.

Els origens d’aquest grup són molt curiosos. Un dia de 1999 l’Eduard Estivill (component del grup Falsterbo 3) i l’Isidor Marí es troben a l’aeroport d’Eivissa i, mentre volen junts cap a Barcelona, recorden els temps en què coincidien als escenaris. Durant el vol parlen de trobar-se i cantar junts algunes cançons i dit i fet.

A partir d’aquí, tot va anar molt de pressa. Es varen adonar que els orígens musicals de Falsterbo 3 i d’Isidor Marí eren tan pròxims que ben aviat les veus i els instruments van trobar els seu lloc. Uns quants assaigs, alguna actuació informal, i sorgí la possibilitat de presentar una mostra d’aquestes cançons.

La Montse Domènech, l’Eduard i l’Isidor s’havien d’anomenar d’alguna manera i l’Eduard va pensar que si existeix el blau marí també podia existir un nou color que es digués, per exemple, Falsterbo Marí. I així és com va sorgir el nom d’aquest grup. Quina cosa més curiosa !!!

Seguint les últimes tendències de globalització dels mercats, realitzen una fusió. La primera en la història de la música cantada en català. Isidor Marí, llegendari eivissent i ànima del grup UC, i Falsterbo 3, folkistes de sempre, decideixen unir-se. Així ha nascut un nou color, gegant de l’estètica folk.

Aquest grup també va tenir èxit i va editar dos LP: “Salta un ocell” a l’any 2000 i “Cor de crom” l’any 2002.



Vicent Serra i Orvay neix a Sant Jordi el dia 7 d’octubre de

1869, en el si de la família dels Margalits. Després

d’estudiar al Seminari d’Eivissa, s’ordena sacerdot i

celebra la seva primera missa a l’església parroquial de

Sant Jordi, l’any 1892. Sis anys després és nomenat rector

del Seminari i, més tard, canonge de la Catedral i vicari

Capitular. El 1930 publica el ‘Catecisme de sa Doctrina Cristiana’.

En la seva faceta com a lingüista destacam la seva

intervenció en el I Congrés Internacional de la Llengua

Catalana (1906), amb una comunicació que duia per

títol ‘Apreci en qu’ es tinguda a Eyvissa la llengua

pròpia. Ullada dalt dalt a algunes qüestions illades de

gramàtiga eyvissenca’. A més, va col•laborar en

l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear,

recopilant vocables eivissencs i alertant del mal estat en

què es trobava la llengua catalana a Eivissa.

Una altra de les seves grans passions varen ser les

matemàtiques i l’astronomia. A aquesta darrera es va

dedicar amb prou tenacitat, tant és així que en els seus

càlculs sobre el nombre d’electrons de l’Univers va obtenir

resultats molt coincidents amb els calculats per Arthur

Eddington, una de les figures de l’astronomia del segle XX,

president de la Unió Astronòmica Internacional i assistent

superior de l’observatori de Greenwich. En aquest camp,

es varen publicar diverses de les seves conferències, va

ser nomenat l’any 1932 vocal de la Societat Astronòmica



d’Espanya i Amèrica (amb seu a Barcelona) i va escriure a la revista Urania de

l’esmentada societat. L’any 1947 assisteix, com a membre de l’Associació Espanyola per

al Progrés de les Ciències, al Congrés Científic Hispanolusità que va tenir lloc a Sant

Sebastià - Donòstia.

Vicent Serra i Orvay, fou nomenat fill il·lustre de Sant Josep de sa Talaia, el 18 d’agost de

1927. Va dedicar els darrers anys de vida a la investigació i al rectorat del Seminari. Va

morir a la Ciutat d’Eivissa el vespre del 24 de maig de 1952.

Any Vicent Serra i Orvay L’Ajuntament de Sant Josep de

sa Talaia dedica l’any 2009 al

seu fill il•lustre, Vicent Serra i

Orvay a fi de commemorar el

100 anys de la seva arribada al

municipi, juntament amb el

lingüista Antoni M. Alcover

Sureda i Isidor Macabich

Llobet.

El 16 de febrer de 1909 va arribar al port d’Eivissa, a bord del vapor Catalunya, el lingüista

mallorquí Antoni M. Alcover Sureda (1862-1932), per iniciativa del qual, i sota la seva

presidència, es va celebrar a Barcelona el I Congrés

Internacional de la Llengua Catalana. Aquest mateix dia, a

la tarda, es traslladen a Sant Josep ell, Isidor Macabich

Llobet (1883-1973) i Vicent Serra i Orvay, per recopilar

vocables catalans per l’àmbit de la pagesia, ja que el català

de Vila estava molt corromput. En el llibre de Joan Marí

Cardona i altres, ‘Vicent Serra Orvai (1869-1952).Fill

Il•lustre de Sant Josep’, a la pàgina 29 es diu: “Era el 16 de

febrer de 1909 i a les 7 del matí arriba (Alcover) al port

d’Eivissa amb el vapor Catalunya.(...)./ En haver dinat sortí cap a Sant Josep amb Serra i

Orvai i Macabich. Anaren a l’escola on passaren un qüestionari de lèxic i conjugació a deu

o onze al•lots. Tornaren a dormir a Vila.”



Una cançó molt coneguda a Eivissa és “Anàrem a Sant Miquel”. Aquesta cançó la recuperada Isidor Marí Mayans juntament amb el grup “UC”. Aqeusta cançó va ser composta per un jove d’una colla de es Jondal que anava a festejar en el seu temps a una casa anomenada Can Miquel des Canal des Tumeni. Així que pareix que la cançó, en el seu naixament, no tenia res a veure amb el poble de Sant Miquel. Aquesta casa encara existeix i en ella es festejava a la manera d’aquells temps. Al tornar a casa pel camí, el jovent la cantaven a cor, glosant, dedicant-se-la a la jaia i a ses filles, que eren molt petites i molt divertides, com sa jaia. Aquesta cançó, com moltes altres, ha passat a ser història, però el seu autor i intèrprets la cantaven diguent “Anàrem a Can Miquel”. Podem dir que és una cançó de festa, alegre i en alguns moments “qüenta”. Anàrem a Sant Miquel (bis), una colla de gent bona, xim pum, da-li, da-li, da-li, trum trum, una colla de gent bona. Sa iaia mos va dir: - Entrau, (bis) jóvens, si heu de mester dona, xim pum, da-li, da-li, da-li, trum trum, jóvens, si heu de mester dona. Ses meues filles ho són (bis), convenientes per un pobre, xim pum, da-li, da-li, da-li, trum trum, convenientes per un pobre. Perquè m`han sortit petites (bis), i han de mester poca roba, xim pum, da-li, da-li, da-li, trum trum, i han de mester poca roba. Així mateix també tenen (bis) alguna altra cosa bona, xim pum, da-li, da-li, da-li, trum trum, alguna altra cosa bona. Sa cosa no vo’la dic (bis) però ja hi deveu pensar-hi, xim pum, da-li, da-li, da-li, trum trum, però ja hi deveu pensar-hi



PORTES OBERTES PER MONTAR EL NOU HORT ECOLÒGIC.

El dissabte 14 de març vàrem realitzar a l’escola una jornada de portes obertes per compartir amb alumnes, pares, mares, mestres i tothom qui volgués arromangar-se per fer feina, el muntatge del nou hort ecològic.



Va ser tot un èxit i després d’una bona suada, ens va quedar un hort PRECIÓS i preparat per plantar!

GRÀCIES A

TOTS!



Annia Marí Rumi, alumna de 4t A.



EL RACÓ DE LES TIC

L’escola digital

Com a resultat de la relització d’un seminari, del que von

parlàrem l’anterior revista, s’han iniciat uns blocs educatius

o aulabloc en els que els tutors van posant les feines que es

duen a terme dins de l’aula.

D’aquesta forma des de casa podeu visitar i seguir la feina que fan els alumnes així com

les fotos de sortides, tallers, activitats diverses...

Així mateix també s’ha posat en funcionament la web del centre, on trobareu informació

sobre el funcionament de l’escola i alguns documents importants per a les famílies.

Paral·lelament es pot consultar el bloc de l’escola que s’actualitza més sovint amb noticies

més immediates i informacions del dia a dia.

Vos posam un recull de les adreçes:

Web del centre http://sites.google.com/site/cpesvedra/

Blocs

El Bloc de l'Escola http://escolaesvedra.blogspot.com/

5 anys B http://esvedra5anysb.blogspot.com/

Segon http://esvedrasegona.blogspot.com/

Tercer http://esvedratercera.blogspot.com/

Quart A http://esvedraquarta.blogspot.com/

Sisè A http://esvedrasisea.blogspot.com/

Sisè B http://esvedrasiseb.blogspot.com/

Seminari Blocs http://seminariblocsesvedra.blogspot.com/

Les TIC a Es Vedrà http://ticesvedra.blogspot.com/

Revista Explora http://revistaexplora.blogspot.com/

L'hort d'Es Vedrà http://hortesvedra.blogspot.com/

Equip de suport http://equipsuportesvedra.blogspot.com/



Els beneficis de la lectura

Està comprovat que els nens lectors guanyen en agilitat mental i es concentren més. A llegir s’aprén a l’escola, però els autèntics lectors, aquells que de veritat s’ho passen bé amb la lectura, es formen en l’àmbit familiar . Llegir ens ensenya a crear judicis i opinions pròpies, alimenta la nostra capacitat de crítica, ens fa més tolerants i desperta aficions i interessos nous perquè ens posa en contacte amb gent, llocs i costums que desconeixíem. A més, motiva l’aprenentatge, facilita l’expressió d’idees i sentiments, estimula i satisfà la curiositat intel·lectual i científica i també ens proporciona molts temes de conversa. Tot això ens fa menys dependents i, per tant, més lliures.

La tasca de foment de la lectura requereix constància i paciència, però reporta molts bons fruits. Si aconseguim fer els nostres fills lectors, estaran adquirint més vocabulari i milloraran l’expressió oral i escrita, i així obtindran un millor rendiment acadèmic. I si no ho aconseguim, no ens preocupem: haurem passat molt de temps al seu costat, i això per si mateix ja és beneficiós. És per aixó que vos oferim alguns consells per gaudir de la lectura amb els vostres fills depenent de l’edat que tinguin:

Dels 0 als 2 anys és una etapa marcada per un desenvolupament mental extraordinari. El nen conquereix, mitjançant les percepcions i els moviments, tot l'univers pràctic que l’envolta. Ell inicia una elemental lectura d'imatges. Contarem històries de la vida diària amb els seus rituals senzills: menjar, el bany, el parc… Tradició oral: poemes, retafiles, cançons de bressol, cançonetes, jocs acumulatius per a repetir i gaudir amb el nen de la màgia de la paraula. L'entonació i el ritme, junt amb les imatges, atrauran la seva atenció. Onomatopeies. Materials resistents i agradables al tacte: cartó, plàstic, fusta, tela, etc. Atractius per a tots els sentits i amb una gran varietat de formats, grandàries, materials i propostes estètiques.

De 3 a 6 anys comença a construir els símbols. Tendeix a la interpretació «màgica» de la realitat. Confon el que és de si mateix i el que forma part del món que l’envolta. Construeix els seus conceptes mitjançant la manipulació directa. Augmenta el seu vocabulari a gran velocitat. Contes que introdueixin conceptes simples de forma, color, grandària i número, que li permeten identificar objectes o nocions. Contes l'eix del qual sigui un nen/a com ells, amb un llenguatge rítmic i repetitiu. Poemes sobre animals i relacions d'amistat entre nens. Interessa el desenvolupament de l'acció, més que el desenllaç, que serà feliç. Extensió molt breu. Argument i llenguatge senzills, oracions simples. Amb abundància d'il·lustracions, preferiblement a color. Tipografia gran. Enquadernació resistent (tela, plàstic, etc). Contes tradicionals: cançons de bressol, retafiles, cançons, tirallongues… Personificació dels elements de la naturalesa.

De 6 a 8 anys té un pensament intuïtiu. Experimenta terrors personals que són normals. Desenvolupa el concepte d'identitat individual i l’autoestima. Té molta imaginació que li ajuda a entendre la realitat. S’inicia la tècnica lectora en l'escola. Textos curts. Recorre a la il·lustració per a verificar la seua comprensió del que llegeix. Contes que li permeten entendre i superar els seus pors i que li presenten la fantasia de manera versemblant, enriquint el seu món interior. Impregnats d'alegria i bon humor. De trama curta, predicible i comprensible, amb finals sorprenents, feliços i justos, que li permeten desenvolupar la seua capacitat per a percebre detalls. Obres de teatre que es puguen representar (amb titelles, ombres, titelles…). Llibres informatius en diferents suports (paper o electrònic) que desperten l'interés sobre els temes que li interessen. Estil directe, amb diàlegs freqüents. Onomatopeies d'animals o d'accions o moviments. Contes de fades, clàssics europeus, fantasia i històries d'animals domèstics que parlen, contes meravellosos, màquines personificades, ambient familiar (llar, escola, amics, joc...) i humor.

De 8 a 12 anys reconeix l'existència d'opinions diferents de la seva. Desenvolupa preferència pels temes realistes i demana que se li expliquen els reglaments de les coses. Primers llibres per capítols. Vocabulari de lectura fàcil. Personatges amb què sigui possible identificar-se. Els apassionen les sèries protagonitzades per jóves de la seua edat. S'interessen per tots els gèneres: contes i novel·les, teatre per a representar, poesia, còmics, llibres informatius…Desenvolupament: argument complet i coherent amb final clar. Acció àgil. Extensió breu, que ho puguen llegir d'una tirada. Sincronització entre il·lustracions i text.

La vida, més que de fets, està feta de paraules; per tant, com més paraules tinguem, més rics serem. I per enriquir-nos de paraules, res millor que la lectura. Com afirma l’escriptor italià Umberto Eco: «No hem de llegir per a tenir èxit, hem de llegir per a viure més». L’equip de suport



Fotos d’algunes activitats realitzades al llarg del curs

Concert de Nadal Setmana de la Mar

Carnestoltes

El Petit Príncep Consumòpolis

EXPLORA núm 16

Documents

Transcript of EXPLORA núm 16