EXPOSICIÓN ARU

sandra christiansenARU_el origen de las cosas

centre d’art la real 3

sandra christiansen_ARU

sandra christiansen1 de septiembre al 6 de noviembre de 2009

comissariat per victoria aguiló

text crític a càrrec de pilar rubí

catàleg dissenyat per bárbara corral

noves presències, amb el suport del departament de cultura del consell de mallorca

© centre d’art la real

camí de la real, 5_palma de mallorca 07010_(+34) 971 253 [email protected]

Depòsit Legal: PM. 2775 - 2009

imprès a amadip, 2009

agraïments:Natxo Frisuelos, Sabrina Vidal, Marc, Pilar Rubí, Pepe Anguera, Alejandro Bensedik, Manuel Sàinz de Baranda,

Tibidabo, Llibreria Llabrés (Barcelona), Alba Álvarez, Javi Cadavieco y Victoria Aguiló. Gracias a todo el mundo por

estar, pensar, sentir, recordar, re!exionar...

ARU_sandra christiansen

4 centre d’art la real centre d’art la real 5


La magia de las preguntas sin respuesta.Arte=vida; vida=Arte. Wolf Vostell, pionero del vídeo arte, 1961.

Aru es un viaje a la infancia. Aru es una invitación a visitar un particular mundo de color, plagado de sensaciones pop, exentas de carga emocional-reivindicativa. Aru recrea un mundo inocente donde la maldad no existe más que en los cuentos, aunque sí hay sombras que nos asustan por que anuncian lo desconocido.Aru es una vídeo instalación de cosas y objetos que se recuerdan a través de la memoria: sensaciones, imágenes y aprendizaje a través del juego.Aru es volver atrás para saber dónde está el principio y poder destilar la esencia que nos conforma tal y como somos. Aru es creer de verdad en la magia, sin hacer preguntas ni buscar una respuesta.Somos realidades en cambio constante desde el momento de la concepción. No podemos ser conscientes porque no se perciben más allá del amparo del vientre materno. Nadie sabe con certeza si de entonces conservamos alguna imagen, ni cuáles son las sensaciones que nos llegan durante el período de la gestación. El momento del nacimiento rompe un ciclo que mostrará la transformación. El llanto es también Aru. Es La primera expresión sonora. Empieza el juego de la vida.El papel del juego es fundamental en ese aprendizaje de la vida: es motor, es didáctica y es creación. Aunque simula la realidad, en verdad la reinventa. Queremos jugar para ser y estar.El sabor de las golosinas conserva el niño que llevamos dentro. A modo de magdalena de Proust, un olor, una forma y ese sabor nos hacen recordar toda una vida, que entonces parecía in"nita y ligada al chiringuito del colegio, a la papelería; a las horas de patio, a la inversión semanal y a nuestros compañeros de aula.

Los fenómenos físicos constituían entonces auténticos descubrimientos que pertenecían al campo del misterio. Aquello que nos impacta por desconocido y nos atrae. Lo inexplicable. Como en la visión que nos proporciona el caleidoscopio, repetimos la acción tantas veces como haga falta, para perpetuar el momento mágico, la sensación placentera. No queremos apearnos jamás del carrusel de imágenes fantásticas que nos proporciona. Sandra Christiansen es una generadora de imágenes que explora hasta llegar al límite las posibilidades creativas de su cámara, de su ojo, de su otro yo inseparable. Es hipermoderna. No está sujeta a nada que no sea su propia concepción estética, cargada de grandes dosis de hedonismo y su experiencia ante la visión contemporánea del mundo. No está ligada a ningún substrato cultural ajeno a la época que le ha tocado vivir y encara cada creación con la frescura y la inocencia de la primera vez. Como en un bucle, vuelve constantemente a Aru. Deprisa, deprisa: su ritmo trepidante la exime de estar anclada en el pasado. No está atada a nada. En su micro-cosmos no existen los prejuicios. No tiene barreras creativas. Eso la hace completamente libre para construir su universo de imágenes.Christiansen nos propone aquí una confrontación interactiva entre objeto, artista y espectador. Es un cara a cara de la artista con sus orígenes y con su imagen en el presente, que a la vez, afecta e implica directamente al es-pectador. Juega con el arte y juega al arte para devolvernos a nuestros principios y saber qué distancia nos separa o nos une aún a ellos. El juego como recuerdo. El recuerdo como juego. Incluye también cierto papel de voyeur de sí misma: es embrión, es niño invisible que juega. Es ojo que mira para autoexplorarse de forma introspectiva. Espera de nosotros como espectadores que esa sobredimensión de imágenes nos haga más intensa la sensación de volver atrás en la memoria y que participemos de ella. Tiempo, realidad y memoria se funden en los pasajes de su primera experiencia.

Pilar Rubí, agosto 2009




La màgia de les preguntes sense resposta.Art=vida; vida=Art. Wolf Vostell, pioner del vídeo art, 1961.

Aru és un viatge a la infància. Aru és una invitació a visitar un particular món de color, plet de sensacions pop, exemptes de càrrega emocional reivindicativa. Aru recrea un món innocent, on no hi ha lloc per a la maldat més que als contes. Tot i que sí hi ha ombres que ens fan por perquè són l’anunci d’allò que desconeixem. Aru és una vídeo instal·lació de coses i objectes que es recorden a través de la memòria: sensacions, imatges i aprenentage a través del joc.Aru és tornar enrere per saber on és el principi i poder destil·lar l’essència que ens con"gura tal com som. Aru és creure de veritat en la màgia, sense fer preguntes ni cercar una resposta.Som realitats en canvi constant des del moment de la concepció. No en podem esser conscients perquè no es perceben més enllà de l’empara del ventre matern. Ningú no sap amb certesa si des d’aleshores conservam alguna imatge, ni quines són les sensacions que ens arriben durant el període de la gestació. El moment del naixement trenca un cicle que mostrarà la transformació. El plor és també Aru. És la primera expressió sonora. Comença el joc de la vida.El paper del joc és fonamental en l’aprenentatge de la vida: és motor, és didàctica i és creació. Encara que simula la realitat, certament la reinventa. Volem jugar per esser i estar.El gust de les llepolies conserva el nin que tots duim dedins. Com si fos la magdalena de Proust, una olor, una forma i aquell sabor, ens fan recordar tota una vida, que llavors pareixia in"nita i lligada a la paradeta del col·legi, a la papereria; a les hores de pati, a la inversió setmanal i als nostres companys d’aula.

Els fenòmens físics constituïen, en aquella época, autèntics descobriments que pertanyien al territori del misteri. Allò que ens impacta per desconegut i ens atreu. Allò inexplicable. Com en la visió que ens proporciona el calei-doscopi, repetim l’acció tantes vegades com faci falta, per perpetuar el moment màgic, la sensació de plaer. No volem davallar mai del carrussel d’imatges fantàstiques que ens proporciona. Sandra Christiansen és una generadora d’imatges que explora "ns arribar al límit les possibilitats creatives de la seva càmera, del seu ull, del seu altre jo inseparable. És hipermoderna. No es manté subjecta a res que no sigui la seva pròpia concepció estètica, carregada de grans dosis d’hedonisme i de la pròpia experiència davant la visió contemporània del món. No està lligada a cap substrat cultural aliè a l’època que li ha tocat viure, i encara cada creació amb la frescor i la innocència de la primera vegada. Com en un bucle, retorna constantement a Aru. Depressa, depressa: el seu ritme trepidant l’eximeix d’estar ancorada en el passat. No es troba lligada a res. En el seu microcosmos no existeixen els prejudicis. No té barreres creatives. Això la fa completament lliure per construir un univers d’imatges.Sandra Christiansen ens proposa aquí una confrontació interactiva entre objecte, artista i espectador. És un cara a cara de l’artista amb els seus orígens i amb la seva imatge en el present, que a la vegada, afecta i implica directa-ment l’espectador. Juga amb l’art i juga a l’art per retornar-nos als nostres principis i saber quina és la distància que ens en separa o ens hi uneix. El joc com a record. El record com a joc. Inclou també cert paper de voyeur de si mateixa: és embrió, és nin invisible que juga. És ull que mira per autoexplorar-se de forma introspectiva. Espera de nosaltres, com a espectadors, que la sobredimensió d’imatges ens faci més intensa la sensació de tornar enrere en la memòria i que hi participem. Temps, realitat i memòria es fonen en els passatges de la seva primera experiència.

Pilar Rubí, agost 2009




dentro_fueravídeo arte

dentro_fueravídeo arte




jugando con el caleidoscopiovídeo instalación

jugando con el caleidoscopiovídeo instalación




recordando el arco-irisinstalación

recordando el arco-irisinstalación




jugando a jugarvídeo arte

jugando a jugarvídeo arte




Sandra Christiansen

Formació acadèmica:Diplomada en Comunicació Visual per l’Escola d’Art i Disseny Vía Roma de les Illes BalearsActualment estudia la diplomatura de Disseny Grà"c a l’Escola Superior de Disseny de les Illes Balears

Exposiciones individuales:2010 Exposició colectiva noves presències del Consell de Mallorca Espai Mallorca (Barcelona)

Exposició colectiva Any Chopin Pel Govern Balear a diferents indrets de les Illes Balears (Consolat de Mar, sa Màniga (Cala Millor) i Polonia.

2009 ARU Centre d’Art la Real. Palma

Exposició colectiva Noves Presències Capella de la misericòrdia (nit de l’art); Museu de sa Pobla

Sintiendo con el agua Casa Museu Posada de Biniatró. Campanet

2008 De lo urbano a lo natural Art Moda 08. Centre d’Art la Real. Palma

Projecció a l’estudi ART Nit de l’Art

2007 La Rana Video-projecció per a la revista musical Mondo Sonoro

EXPOSICIÓN ARU

Documents

Transcript of EXPOSICIÓN ARU