Festes de Xixona 2010

Xixona, agost de 2010suplement especial

www.aramultimedia.com

l poble de Xi-xona s'engalanaper viure la tri-

logia festera. En marxa elcompte enrere per a lesFestes de Moros i Cris-tians en honor a Sant Bar-tomeu i Sant Sebastià, quemostraran el seu màximesplendor el 21 d'agost al'Entrà. Els penons i lesllums ornen els carrersque en poc temps estaranenvaïts de gent, música ipólvora. Tres dies i nitsd'alegria i color que fina-litzaran la nit del 23 ambla solemne processó.Després d'un any de tre-ball, la ciutat del torró es-pera amb il·lusió els diesgrans de festes. L'últimasetmana tot corre: nanos igegants, correfoc, dansa,Concert de Festes. Tot juntcrea un escenari fester en-cisador on poc a poc, elbon ambient regalima i faque tothom siga fester,porte vestit o no. Divendres arriben les ban-

des per l'assaig de l'Himnede Festes i per tocar lesdarreres desfilades. La pri-mera és la dels xiquets, enla que es celebra el con-curs de caps d'esquadrainfantil. Els xiquets; elfutur de la festa, aniranper una vegada davant labanda, mentre, el públic iles seues pròpies filadesels faran costat orgullosos.Segueix la desfilada de laNit del Soparet, que fa depreàmbul als dies grans defestes. Els vestits de festesja estan fora de l'armariben planxats perquè nos'arruguen.

Primer dia de festes. Quanfinalment arriba aquestdia, tot sembla nou, a puntd'estrenar-se. A les huitdel matí la frescor ajudaals festers a despertar-seper anar a la Presentacióde Bandes. És l'acte que

realment obri les festes,juganer i solemne al ma-teix tems. Cada agrupaciórecorre l'avinguda de laConstitució-La Plaça, desdel Castell de Festes finsl'Ajuntament, perfecta-ment uniformada mentreinterpreta una peça. El pú-blic espera a l'altura del'Ajuntament l'arribada deles bandes amb els seusrespectius delegats, queles acompanyen pel costatesquerre en representacióde la "filà", es un dir: "acíestà la nostra banda".En acabar la Presentació,tots els músics junts inter-preten l'Himne de Festes,el pasdoble Fiesta en Ji-jona, de Vicente Pla Can-dela. Es el tòtem fester, elmoment més emotiu junta l'inici de l´Entrà. Lesvora tres-centes camisesblanques (algunes blaves)omplin tot l'espai i aconse-gueixen posar la pell degallina durant el furt final.L’himne unifica, agrupa ienalteix la multitud.

Algú va dir una vegada:"Des de la presentació finsla processó hi ha un quartd'hora".Aquesta afirmació no ésdel tot incerta, doncs des

del moment que s'ha tocataquesta peça emblemàticael temps corre i els actesse succeïxen sense capmena de treva.Cap al mig dia té lloc LaBanyà, l'acte preferit delsmés menuts. Les filadesfan un recorregut per lapart vella del poble pas-sant per la font del con-vent.A les cinc de la vesprada elcarrer del Vall no és altracosa que la tramoia d'unteatre. El transit ja s'ha ta-

llat i els tractors arrastrencarrosses. Els primers fes-ters en aparèixer vestitssón els cristians, i moltesdones ja van pintades ambel maquillatge que lluiran.Un formigueig de gent en-fila el camí per anar alpartidor de l'Entrà. A lescinc i mitja tothom es con-centra en la placeta delpont d'Alacant. Dues figu-res, generalment ambmostres de cert nervio-sisme, apareixen en elbalcó, són els festers dell'any. Escrites en un fullporten les paraules -breus-que van a pronunciar peracabar amb el crit: "PerXixona, per Sant Barto-meu i Sant Sebastià... quearranque l´Entrà!!” Esl'esclat més esponerós ifort perquè en eixe mateixmoment sona la primerabanda i un aplaudimenteixordador ompli l'indret.És l'acte emblemàtic, lafesta, la de debò, acaba decomençar i la seua màgiaho envaeix tot.

Festes de Xixona

Xixona clama festaDesprés d’un any de treball, Xixona viu les hores prèvies a les festes de Moros i Cristians en honor a SantBartomeu i Sant Sebastià. El dia més gran serà dissabte 21 amb l’Entrà, tot i que s’esperen tres dies i nitsd’alegria, música i ambient immillorable al carrer

EJAUME MIQUEL

Algú va dir unavegada, sobre laFesta de Xixona:"Des de la presen-tació fins la pro-cessó hi ha unquart d'hora"

2

FOTO: MARCOS ROS PLANELLES

Els vestits de festesja estan fora del’armari ben planxats

3

DIVENDRES 20 D’AGOST18.00 hores. Encontre de bandes en el carreró EnricPuyo, i desfilada de les bandes fins a les escoles del’Eloi Coloma. A Continuació, Assaig de l’Himne deFestes, el pasdoble Fiesta en Jijona, de Vicente PlaCandela.20.00h Desfilada Dels Xiquets i concurs de capsd’esquadra infantil.23.00h NIT DEL SOPARET.

DISSABTE 21 D’AGOST. 1r DIA DE FESTES08.00h Presentació de Bandes. Totes les bandesinterpretaran una peça per l’Avinguda de la Cons-titució-La Plaça acompanyades pels seus respec-tius delegats. Al finalitzar, INTERPRETACIÓ deL’HIMNE DE FESTES davant l’Ajuntament i dirigit perJosé Francisco Mira Marín.11.30h LA BANYÀ, des de la porta de l’Ajuntamentles filades recorreran el nucli antic del poble.18.00h L’ENTRÀ, des del balcó de la Casa Pòsit, enel carrer El Vall, s’anunciarà l’inici.

DIUMENGE 22 D’AGOST. 2n DIA DE FESTES00.30h Desfilada Nocturna, des del castell de fes-tes. A continuació, ACTUACIÓ DE L’ORQUESTRASHEREZADE07.30h Diana del Segon Dia .09.30h Ambaixada Contrabandista. A continuacióAmbaixada dels Pirates.11.00h Missa a Sant Bartomeu.12.00h Eixida de Missa.13.00h Kabileo.17.30h Alardo.19.30h Ambaixada del Moro.20.30h Desfilada Nocturna.23.00h Retreta. Les filades recorreran amb disfres-ses l’Avgda. Constitució-La Plaça des del castell.

DILLUNS 23 D’AGOST. 3r DIA DE FESTES07.30h Diana del Tercer Dia.09.30h Juí Sumaríssim del Moro Traïdor. L’ambaixada amb part humorística pròpia de Xixona tindrà lloc al castell de festes, passant abans per La Plaça.A continuació, Soterrament del Moro Traïdor.11.00h Missa a Sant Sebastià.12.00h Eixida de Missa.13.00h Kabileo.17.30h Alardo.19.30h Ambaixada del Cristià.20.30h Alçament de Capitans i Banderers del 2011i després Desfilada de Capitanies.22.30h Processó.

DIMARTS 24 d’agost.12.00h Missa en acció de gràcies.20.00h Dansa i, en acabar, Castell de Focs Artifi-cials.

NOTA: En blanc activitats organitzades per l’Ajun-tament de Xixona, la resta són organitzades per laFederació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià.

GUIÓ D’ACTESEl segon dia de festes co-mença amb la Diana. Des-prés de les ambaixades,cap al mig dia, l'Eixida deMissa actua de connectorentre aquest acte i el kabi-leo. Les armes i els metallsdels vestits reflecteixen lallum i les ulleres de sol ju-guen un paper important.Un dels elements més afa-mats de les festes de Xi-xona és el kabileo: Lesbarres d'aperitius i begudaque cada “filà” trau al ca-rrer i comparteix amb elsdemés festers i el poblesencer. Aquest tempsabans de dinar cadascú ala seua kàbila és d'un am-bient de germanor màxim.Les bandes van tornant-sea l'hora de tocar peces dexaranga per que la músicano pare.

Per la vesprada l'Alardo si-mula un estat de guerraamb trabucs i canons, queobliga a protegir-se lesorelles. Un total de 180 Ki-lograms de pólvora escla-taran entre hui i demà.

L'acte propi i identificadorde les Festes de Xixona ésel Juí Sumaríssim delMoro Traïdor. A les nou i

mitja del matí del tercerdia de festes comença eltrajecte durant el qual elsmoros portaran lligat alpresumpte moro traïdor,al qual se'l jutja en el cas-tell. Es tracta d'una ambai-xada en forma de teatrehumorístic - amb una partde text fixa- en la que escomenten els esdeveni-ments més destacablesque han ocorregut durantl'any al poble en clau d'hu-mor. Després de l'Ambaixadadel Cristià en la que elsmoros són vençuts, solsqueda l'Alçament de Capi-tans pel proper any. Totestà acabat a la festa xixo-nenca i la Processó noc-turna segella ambserenitat tres dies intensosde festa.

Un dels elementsmés afamats de lesfestes és el kabileo:Les barres d'aperi-tius i beguda quecada “filà” trau alcarrer i comparteixamb els demésfesters i el poblesencer

FOTO: CEDIDA FEDERACIÓ DE FESTES

Festes de Xixona

om cada any ales Festes deMoros i Cris-tians, el prota-gonisme canvia

de mans. Aquest agost, lacapitania per part del bàn-dol cristià correspon a lafilà Llauradors, i per partdel moro als Marrocs. Els Llauradors són una filàmenuda, d'uns 30 mem-bres, tot i que l'any passaten eren sols 23. El seus ca-pitans, Higinio Rico i laseua dona Conchi Garcíahan hagut de treballar desde març per tindre elspreparatius de la festa apunt. Durant tots els capsde setmana, els Llauradorss'han reunit per organit-zar les festes i construir lescarrosses: "Tot ha sigutgracies a la "filà" que ensha ajudat molt. L'ambientés espectacular, som ungrup d'amics que, ambl'excusa de treballar per ales festes, passem estonesinoblidables", asseguraConchi. I és que, són moltsesmorzars, a banda dedues barbacoes, els quehan fet falta per portar abon port la capitania. Hi-ginio creu que ser un grupmenut comporta mésfeina però també més sa-tisfacció una vegada aca-bat el treball: "Molta gentno coneix l'ambient de la‘filà’ Llauradors. No éscomparable fer les carros-ses a encarregar-les. Totsparticipem en la mesuraque poden, des del presi-dent fins l'apuntador, ésmolt treball però, recom-pensa."Entrades cristianesLes entrades dels Llaura-dors es caracteritzen perser pròpies de la terra i deXixona. Segons Higinio,els Llauradors tenen l'a-vantatge de fer coses tra-dicionals l'Entrà: "Elpúblic agraeix veure ele-ments del seu poble per-què és allò que reconeix iamb el que s'identifica.Tot i que, per a alguns, pot

no resultar tant espectacu-lar com els temes moros oels elements exòtics." La idea del boato- la líniaque seguirà l'Entrada- haestat de la capitana. Enaquesta, Higinio i Conchi,de 52 i 50 anys respectiva-ment, aniran en una ca-rrossa amb la banda deMuro al darrere. Els seusfills, Higini i Natalia, ani-ran damunt d'altra ca-rrossa ideada per lamateixa Natalia. A més, abanda d'un ballet, conta-ran amb la participació delGrup de Danses de Xi-xona.

És la primera vegada queHiginio i Conchi són capi-tans en capitania però, jaho van ser de filà al 2001amb els Llauradors i anysenrere als Moros Verds.No obstant, aquesta ocasióés diferent. Al matrimonixixonenc li van proposarser capitans a la diana deltercer dia de festes. Hovan rumiar un moment ivan acceptar. "No era unacosa que entrara en elsnostres plans, ni de casua-litat però, en aquestes fes-tes fem deu anys alsLlauradors i ens tocavaagafar el bou per les ban-

yes" explica Conchi.Per altra banda, la delsMarrocs, és una filà nom-brosa, amb més de centmembres, tot i que en-guany passaran dels centcinquanta perquè són ca-pitania.Els seus capitans, Pepe Ar-ques i Javier García, te-nien en ment ser-ho solsde filà però, donada laseua veterania als Marrocsvan entendre que els to-cava agafar la màxima res-ponsabilitat. Doncs ja fa35 anys que aquests dosamics formen esquadraEntrà rere Entrà, inclús

els seus fills són marrocs.Un dels dos fills de Pepe,Josep Miquel Arques, ésel cronista de les festes,qui també té un fill ma-rroc.Javier García, l'Alcoià comse'l coneix, té un fill i unafilla. Ell és major quePepe, pot ser per aquestaraó assegura no estar ner-viós perquè tot ixca bé al'Entrà: "Ha sigut vora unany de treball en el que la‘filà’ ens ha ajudat en tot.Preparar un 'boato’ és unatasca complicada però,l'’Entrà’ es un moment pergaudir i no per estar preo-cupat". Per a l'Entrà, elscapitans disposaran de labanda de la Pobla del Duc,la de la filà.

Els Marrocs poden presu-mir de ser una de les fila-des amb més vidasociocultural. Per aquestaocasió, han realitzat unaexposició fotogràfica ano-menada: El Pas delTemps. Es tracta d'una re-trospectiva amb imatgesde festers de totes les èpo-ques, un homenatge alpassat. En un principi pre-tenien que fora més com-plet però no va poder serper problemes tècnics."Volíem que fóra una acti-vitat audiovisual però, escomplex aconseguir grava-cions antigues. Ens hoproposem per altre any",explica Pepe.Així mateix, la filà ha gra-vat l'himne dels Marrocs:"Ja baixa la marroquia". Tant els capitans cristianscom els moros coincidei-xen a destacar l'ambient,el calor de la gent, com elmillor de les festes de Xi-xona. Ha sigut un any detreball i d'il·lusió, i comdiu el marroc Javier, "arasols queda gaudir".

Treballar per a gaudir

4

CJAUME MIQUEL

ELS PROTAGONISTES DE 2010

El protagonisme de la festa enguany recau sobre Llauradors i Marrocs, que ostenten les capitanies cristianai mora, respectivament. Per als càrrecs com per a tots, temps de festa és temps de gaudir, però arrere que-den mesos de treball i sacrifici per tal d’aconseguir que tot plegat siga un èxit

Festes de Xixona

FOTO: CEDIDA FEDERACIÓ DE FESTES

Després d’un anyde treball, com diuel marroc Javier,“ara sols quedagaudir”

5

ESTHER FERRÁNDIZ, PRESIDENTA

“En èpoques difícils, les ganesjuguen un paper important”

La presidenta de la Fede-ració de Sant Bertomeu iSant Sebastià, Esther Fe-rrándiz, es mostra opti-mista davant la crisiseconòmica i les adversi-tats de les Festes 2010."La situació econòmicaactual provoca el pro-blema més important: labaixa de festers. Evident-ment és un any críticperò, no té perquè ser-hotambé al futur, en abso-lut. En Xixona la gentsempre ha estalviat di-ners per a les festes, peraixò, esperem que l'anyque ve s'estabilitze la si-tuació.""La qualitat de la festadepén de la mentalitat decadascú, de cada 'filà'. Lesfestes no són sols els tresdies oficials, això si cap,és el de menys. El quecompta és el dia a dia.Quedar per fer una ca-rrossa, parlar del tema de

la retreta, prendre unacervesa amb els amics dela 'filà'...Tot això és, al capi a la fi, la festa. En èpo-ques difícils és on lesganes i la creativitat ju-guen un paper determi-nant."Ferrándiz creu que laJunta Directiva està rea-litzant un bon paper tot iestar formada per jovesen la seua majoria."Al principi costa agafarconfiança amb la gent.Normalment a la joventutse la relaciona amb irres-ponsabilitat però, crecque hem demostrat queaixò no és així. Hemsabut tindre els peus en laterra i dur el càrrec enda-vant amb ganes i propos-tes noves. Hui per hui, elmés important és trobarun local en condicions perals músics de cara alspropers anys", comenta lapresidenta.

Bones festes al poble de Xixona

Festes de Xixona

FOTO: CEDIDA FEDERACIÓ DE FESTES

ns dies abansque comence laFesta, teniml’oportunitat de

parlar amb l’alcalde Fe-rran Verdú, que ens dónaquatre pinzellades de comviurà Xixona la festa.Tenint en compte l'ac-tual situació econò-mica, quin paper jugala festa aquest any?Quan pitjor són els tempsmés necessitat tenim totsde festa, ja que és una viad'escapatòria del que enspassa durant l'any. L'ac-tualitat econòmica difi-culta que la gent pugapermetre's el mateix quealtres anys. Per això, crecque el paper d'aquestesfestes és més importantque mai. Aparcar la vidaquotidiana durant tres oquatre dies; perdre la ver-gonya, com m'agrada dir,ajuda a recarregar piles ienfrontar setembre ambforces.

L'Ajuntament no hadisminuït el pressu-post per aquestes fes-tes. Ha sigut unadecisió complicada?Enguany ens toca prendredecisions complicades alvoltant de tot el que signi-fica participació ciutadanaa tots el nivells. Tant enfestes com en la cultura.Fa quatre o cinc anys hihavia una gran mancançaen aquest poble per partd'associacions. Per a no-saltres hasigut un objec-tiu que la gents'il·lusioneparticipant enactivitats pú-bliques. Ara la participacióés tanta que inclòs nopodem acudir a totes lesactivitats que es realitzen.La línia econòmica genè-rica que hem pres ha sigutno tallar eixa via de parti-cipació i il·lusió. Hem in-tentat no disminuir cappressupost destinat a

aquest àmbit. I això afectales festes però també a lacavalcada de reis, Grup deDanses de Xixona, activi-tats esportives...Amb menys festers idiners de l'habitual,poden les filades pre-parar entrades de qua-litat?Sí. La qüestió dels dinerscrec que no té res a veureamb fer una bona entrada.No és sols una qüestióeconòmica, sinó d'il·lusió i

ganes de parti-cipar. És certque sense di-ners no és pottindre un ves-tit millor o una

banda major. Però lesganes de fer-ho bé podenacabar suplint alguna d'a-questes mancances.Què és el més peculiarde les festes de Xi-xona? El seu acte pre-ferit?L'acte que més m'agradaés la desfilada posterior al

Moro Traïdor. Pot ser per-què de matí, els vestitsmoros llueixen més que al'Entrà. Si haguera d'elegirem quedaria amb aquest iamb l'Entrà, els dos. Enquant a peculiaritat, la ba-rreja de ser un poble rela-tivament xicotet, per uncostat, i de tindre unesfestes molt arrelades so-cialment i amb molta tra-dició desemboca en unesfestes força populars. Defet inclòs la filà "els mi-rons" acaben participantal kabileo.Quína opinió té del'Associació de Festes?Valora positivamentque la dirigisca gentjove?Clar que sí. Es tracta debuscar equilibri entre tra-dicions i saber adaptar-seals nous temps. Normal-ment la joventut va asso-ciada a canvis, i els no tantjoves a la conservació imanteniment de tradi-cions. L'actual Associació

manté l'equilibri. Estàconservant els aspectesmés tradicionals de lafesta i al mateix tempsesta sent valenta amb xi-cotets canvis.Recentment s'ha pre-sentat al poble el plade promoció turística'Xixonavant'. Són im-portants les Festes deMoros i Cristians enaquest pla? Sí i no. Si volem desenvo-lupar un pla turístic quesiga un motor econòmic ique done feina cal parlardels 365 dies de l'any.Volem que siga un pla quepermeta a la gent de Xi-xona diversificació. Lafesta és un pol d'atraccióperò hi han molts més as-pectes, evidentment eltorró i el gelat en són un.És important identificarquines són les característi-ques que té Xixona que ladiferencia d'altres pobla-cions, ja que moros i cris-tians hi han en molts llocs.

“Aparcar la vida quotidiana uns dies ajuda a recarregar piles i enfrontar setembre amb forces”

UJAUME MIQUEL

ENTREVISTA A FERRAN VERDÚ, ALCALDE DE XIXONA

L’alcalde de Xixona encara la festa com un xixonenc més, amb ganes de gaudir-ne i deixar enrere peruns dies la rutina. Ferran Verdú està segur que les festes seran un èxit i de l’actual junta de l’Associació deFestes valora en positiu l’equilibri que la gent jove que la dirigeix està fent, entre tradició i renovació

6

Festes de Xixona

FOTO: ARAMULTIMÈDIA

Ha sigut unobjectiu que lagent s’il·lusioneparticipant

7

Riquesa vora mar

per NATXO LARA

Els qui viuen a Xixona nocal que els ho explique.Els que venen de fora,com Jo, encara quesiga des de 30 kilòme-tres de distància, hemde saber que la pobla-ció de la Penya Grossa iel Coscó amaga un se-guit de secrets que lafan única. No noméspels seus paratges natu-rals, la seua tradició to-rronera o la seuadilatada història com adefensora del castelld'Alacant o la seua fi-delitat a la Monarquiaen els últims 1.000 anys.A banda de tot això imoltíssimes coses més,Xixona compleix ambels requisitsde les pobla-cions de laMediterràniaamb un pas-sat vinculatal món àrab.Bé per lesagressionsd'Al-Azraq iels seus genets, bé perla seua inestimablecol·laboració en el re-buig de les agressionsberberisques que arriba-ven per embarcació ala Vila, Alacant o Dénia.Xixona és molt medite-rrània, com les seuesfestes de Moros i Cris-tians que centren i mar-quen les últimessetmanes del mes d'a-gost i que congreguenamb gran emoció els xi-xonecs de tot l´any,però també els queviuen fora aportant divi-ses amb els seus gelats.Per a ells, (a banda dela seua participació enles festes d'hivern) és

motiu de retrobadaamb el seu poble. Peròa més, els fidels dels po-bles del costat acudei-xen atrets per una festamolt musical i que se su-pera cada any. I com abons mediterranis, nofalten els turistes, que estroben a vint minuts encotxe i que no podencreure com en la serraque es veu al fons desde la Platja de SantJoan, hi ha un universtotalment diferent, únic icarregat d'història i tra-dició. Eixa és la gràciade les festes de Xixona.Unes festes que com lesde la majoria de la co-marca i la Comunitat,

llueixen actesúnics. LaBanyà pelcentre histò-ric, que re-memora laimprovisadabatalla delPeix de famoltes dèca-

des i que ha derivat enuna guerra a màneguesi poalades; o l´execuciódel “Moro Traidor”; unmoment que a totsagrada i que sobreviutot i la delicadesa delfet en els temps que enstoca viure.Xixona acudeix fidel ales seues festes pensantque en acabar, tocaràtreballar de valent per-què mig món gaudiscadel torró. Així que el quecal ara és obrir bé elsulls i no perdre detall.Comencen les festes deXixona. I això, medite-rranis del sud, del nord od'on siga, s'ha de cele-brar.

Festes de Xixona

Bones festes alpoble de Xixona

Unes festes quellueixen actesúnics com laBanyà o l’exe-cució del morotraidor

FOTO: CEDIDA FEDERACIÓ DE FESTES