Falungong

Es la palabra que da más miedo a Pequin a dia dehoy, que no se pronuncie muy alto, ya no es el imperialismo o la democracia, America o Taiwan. Es el Falungong. Designa a un grupo de personas, por las apariencias, pasible i de edad avanzada, que practican una serie de ejercicios ancestrales buenos para la salud mental y física.

En realidad, las autoridades comunistas afirman que son una secta peligrosa la cual tiene como objetivo desbancar al régimen y que, de inmediato, engaña millones de simpatizantes demasiado ingenuos convirtiendo las supersticiones en verdades científicas.

Los adeptos del Falungong (expresión que se traduce aproximativamente por Pratique de la roue du Dharma en francés ) (Se escribe Falun Dafa en pinyin.) no tan solo se escandalizan por las acusaciones sino que también dicen no entenderlas. Niegan ser una secta y no constituyen una religión. Dicen que no tienen miembros, stricto sensu. El movimiento se vanta de mejorar la salud, purificar el alma y de reaccionar ante la muerte.

Camp de rééducation

Doctrine

Consentration mentale

Qigong

Amalgame

ésotérique

farfelue

le messie

法轮功，又名法轮大法、法轮佛法El te

El te segons Jean Runner es un dels regals més apreciats que la Xina ha fet al món. Els botànics diuen que el te va aparèixer a les regions limítrofes del sud de la Xina fa uns quants milions d’anys. S’especula que l’emperador Shen Nong el 2727 abans de JC va ordenar als seus servents de fer bullir l’aigua que bevien. Unes fulles van caure dins la tetera que després va beure el sobirà.

La lingüística confirma al menys l’origen xinès del te. La pronunciació de la paraula en dos dialectes xinesos ha forjat, de fet, el seu equivalent a, pràcticament, totes les llengües del planeta. En el parlar pequinès (el que nosaltres diem mandarí), te es diu cha, terme del qual se’n deriven les traduccions al rus, àrab o turc. En minnanhua, el dialecte de Fujian meridional, regió de gran producció a la costa xinesa de cares a Taiwan, te es diu tay, pronuncia que ha donat les variants a la majoria de les llengües llatines i anglosaxones.

En vogue ???

Briquette??? En chinois?

Si no esteu contents amb les varietats de tes de Hangzhou, Taiwan o Fujian, també podeu provar els tes perfumats que aporten un bri de fantasia. Tothom coneix el te de gessamí, indissociable dels restaurants xinesos a l’estranger, però el te verd pot ser que porti un munt de sabors: rosa, bergamota, anís estrellat, flor de taronger, magnòlia i altres. Per unir allò que és útil amb allò que és agradable, no cal recordar al lector que el te no conté calories ni sal, ´´es ric en vitamines i fluor, amb el punt de cafeïna que fa falta per revigorar-se. Certament ha sigut una de les begudes més sanes, a part del seu èxit, durant totes les èpoques i totes les latituds.