Fase interactiva procés educatiu
description
Transcript of Fase interactiva procés educatiu
FASE INTERACTIVA DEL PROCÉS INSTRUCTIU INTENCIONAL
MªMercè Pallí / Montse Figueras
Fase interactiva del procés d’ensenyament - aprenentatge. Formada per etapes o seqüències
successives en el temps. Treball conjunt d’educadors i educands. Tres moments:
A. Fase inicial, educadors i educands es posen en situació d’aprendre.
B. Fase de desenvolupament, on es realitzen els aprenentatges.
C. Fase de tancament o síntesi on s’estructuren i es consoliden els aprenentatges.
Les tres fases No són estanques. Tenen una durada variable. Són cícliques. De vegades amb límits poc precisos. El paper d’educadors i aprenents és
diferent.
Recordem que el treball conjunt està influït per: La cultura del grup. Les característiques de la comunicació
que s’hi estableix. La personalitat de tots plegats. Les relacions de poder. Canvi important: Pas del professor que
mana al professor que negocia (perd poder però ajuda a compartir significats, a motivar i conèixer millor les condicions afavoridores del procés d’aprenentatge)
A. Fase inicial: inici del procés formatiu Donar-hi molta rellevància. Explicitació per part del professor del
tema: de què tractarà, què es pretén: Motivar els alumnes, fer veure l'interès,
despertar la curiositat, estimulant a crear expectatives positives.
Objectius i reptes clars i precisos. Establiment d’una guia d’acció, bàsica per
avaluar el progrés, autoregular el comportament i adoptar i modificar estratègies d’aprenentatge.
L’avaluació inicial com a punt fonamental.
Dificultats i obstacles d’aquesta fase inicial Requereix temps. Requereix pensar estratègies des del
punt de vista de l’alumnat, no des del punt de vista de l'ensenyant.
L’avaluació inicial es pot limitar a recollir informació i analitzar-la però no serveix si no porta a prendre decisions, a regular la nostra planificació i adaptar-la a les dades obtingudes.
B. Fase de desenvolupament de la seqüència Ia. Com han de ser les activitats? Que facilitin un aprenentatge amb sentit:
de qüestionament i interrogació, de construcció de significats, de generalització i d’aplicació;
Que fomentin el desenvolupament de la capacitats d’autonomia: de presa de decisions i d’autoregulació;
Que fomentin la interrelació social: de grups cooperatius de treball, de contractes col·lectius;
Que fomentin la inserció social crítica: d’anàlisi i judici crític, de dilemes morals.
B. Fase de desenvolupament de la seqüència IIb. El paper regulador de l’educador? Detectar el tipus d’errors. Ajudar a gestionar els errors en un ambient on es consideren els errors com a quelcom necessari per aprendre; no una cosa a evitar i/o amagar. Detectar obstacles que dificulten l’aprenentatge. Identificar estratègies d’ajuda. Reforçar èxits o encerts.
B. Fase de desenvolupament de la seqüència IIIc. El paper autoregulador de l'educand? :
APRENDRE A APRENDRE. Cal especificar i compartir criteris
d’avaluació. Cal posar en joc mecanismes que facilitin
la seva comprensió i procés de negociació i pacte que portin a assumir el propi procés formatiu.
Anar cap a l’autoavaluació: personal i compartida (professor/alumne; alumne/alumne)
Dificultats i obstacles d’aquesta fase de desenvolupament La gestió positiva de l’error. Moltes
vegades mecanisme d'autoritat (la ciència ho diu, la resposta encertada és.., jo ho sé) i de poder (jutjar el que està bé o malament).
Difícil fixar-nos en els encerts. Costa molt negociar i compartir criteris:
deixar en mans dels alumnes les decisions.
C. Fase de tancamenta. Avaluació i síntesi
Avaluar el procés seguit i els resultats obtinguts.
Recapitular i relacionar continguts treballats i orientar noves seqüències formatives.
b. Dificultats i obstacles Limitació del temps Obliga a pensar diversitat de maneres
d’avaluar.
La pràctica reflexiva No té perquè ser al final, es realitza en
les tres fases de la seqüència formativa.