La Bibliotecapersonalitzaels serveisPàgines 6 i 7

L'assignatura d'anglèsa la UOCPàgines 8 i 9

Entrevista a...Maruja Gutiérrez-DíazPàgina 12

Novetats editorialsPàgina 11

Editorial

Adaptant-nos als canvis

La Universitat Oberta de Catalu-

nya (UOC), tot i ser una iniciati-

va pionera en l’ús de les tecnolo-

gies de la informació i la comuni-

cació (TIC) en l’educació, no s’estanca: la

societat de la informació avança a un rit-

me insospitat, i la Universitat fa tot el

que hi ha al seu abast per a innovar. La

Biblioteca Virtual de la UOC –que es va

crear quan encara no es coneixia gairebé

què volia dir la paraula virtual– és un dels

serveis fonamentals de la Universitat que

ha generat una innovació i replanteja-

ment constant per tal d’oferir el que

necessita un estudiant virtual.

Actualment, el principal repte de la

Biblioteca Virtual és proporcionar cada

vegada més serveis personalitzats, a mida

de cada perfil d’usuari –siguin estudiants,

professors, personal de gestió o investiga-

dors–, situats als espais que aportin més

facilitats a la consulta, per exemple a

l’aula virtual o a l’espai dedicat al suport

de la docència. La idea és que sigui la

biblioteca la que es desplaci cap a l’usua-

ri i no que sigui ell qui hagi d’anar a bus-

car la informació i els serveis.

Aquest primer semestre del curs 2001-02,

la UOC ha fet un pas endavant amb la

incorporació del vicerector Francisco

Rubio Royo, que té l'objectiu d'impulsar

internacionalment la Universitat. En

aquest àmbit, la UOC ha signat recent-

ment una important aliança amb deu

universitats franceses, que en aquesta

revista us detallem.

La societat de la informació, però, genera

més canvis: demana professionals amb

un bon coneixement d’una tercera llen-

gua, especialment l’anglès, perquè es

puguin moure còmodament en el seu

entorn professional, tant laboral com

acadèmic. La UOC, des que va començar

els estudis universitaris, era conscient

d’aquest fet i per això des del principi

l’anglès ha estat una assignatura obli-

gatòria en el pla d’estudis de totes les

carreres universitàries que imparteix.

Som en un moment d’evolució i canvis i,

per a la societat, la UOC ha de ser un

referent de com s'han d'afrontar i com

cal adaptar-s'hi.

Aliança amb deuuniversitats francesesLa UOC acorda amb deu universi-tats franceses desenvolupar uncampus virtual dedicat a formarels estudiants francesos en comerçi venda.

Pàgina 5

Punts de suporta les bibliotequesde BarcelonaProgressivament totes lesbiblioteques de districtede Barcelona tindran un puntde suport de la UOC.

Pàgina 4

Els estudiantsen famíliaPàgines 10 i 11

I a les pàgines centrals ...

16Febrer de 2002

Campus Virtual2

Nou CD de connexió

La UOC disposa d’un nou CD deconnexió al Campus Virtual, Con-necta’t a la UOC. El CD es vacomençar a distribuir el mes denovembre passat entre els estu-diants de nou accés a les titulacionshomologades. La nova versió incor-pora un nou disseny de portada, unnou model d’embalatge, és en tresidiomes (català, castellà i anglès) iamplia els continguts. El CD contéinformació sobre els requisitsmínims per a treballar a la UOC, lesaccions que cal dur a terme per aconfigurar la connexió al CampusVirtual, el programari bàsic, con-sells tècnics per a ajudar l’estudianta navegar pel Campus i saber elfuncionament del Servei d’AjudaInformàtica de la UOC. L’objectiudel CD és proporcionar als estu-diants les eines i la informaciónecessàries perquè configurin el seupunt de treball i la connexió alCampus Virtual, de manera quequedi garantit un treball correcteen l’entorn de la UOC.

La UOC dia a diaCongrés Online Educa Barcelona

La UOC és la coordinadora del congrésOnline Educa Barcelona, que se celebraràdel 27 al 29 de maig a la ciutat i que reu-nirà professionals de l’e-learning de totsels sectors de l’educació. Les sessionsseran entorn de tres eixos centrals:l’adaptació de l’educació superior a lesnoves estructures, el desenvolupament imanteniment de models d’e-learning enla formació corporativa, i la creació decontinguts d’alta qualitat. El congrésanirà acompanyat d’una exposició enquè organitzacions i empreses podranmostrar els serveis i productes que desen-volupen en el camp de l’educació virtual.Podeu consultar informació del congrés ala web: www.icwe.net/online_educa_bar-celona/

Byron Bland i Simon Roberts a la UOC

Durant el primer semestre del curs, elsEstudis de Dret i Ciències Polítiques dela UOC han celebrat dos esmorzarscol·loqui amb l’assistència de dosponents destacats en l'àmbit mundial:Byron Bland, director del Centre sobreConflicte i Negociació de Stanford(Estats Units), i Simon Roberts, delDepartament de Dret de la LondonSchool of Economics & Political Science.Byron Bland va presentar la ponència "Elprocés de pau a Irlanda del Nord", en unacte organitzat juntament amb l’InstitutInternacional de Governabilitat (IIG), iSimon Roberts va parlar de "L’antropolo-gia de la llei".

Neix la Comunitat de teatre de la UOC

El Club UOC ha creat la Comunitat deteatre, un fòrum obert a la comunitatUOC des d’on es pot gaudir d’avantatgesrelacionats amb aquest àmbit, com arabuscar enllaços relacionats amb el móndel teatre, accedir a informació i crítiquesd’obres teatrals d’actualitat, rebre a labústia personal les darreres novetatsteatrals, gaudir d’entrades gratuïtes odescomptes, assistir a primeres funcions,assaigs i sessions tenint la possibilitatd’estar entre els convidats d’honor,participar en activitats per a acostar-se almón del teatre i participar en xats ifòrums amb convidats especials, entrealtres.

Atorgats els Premis de Creació Virtual

El desembre va tenir lloc la 3a. ediciódels Premis de Creació Virtual organit-zats per la UOC. Temps per a somniar,d’Amparo Gallego, va guanyar el premide la modalitat de tractament d’imatges,per la seva qualitat; Autobuses de Barcelo-na és l’obra de José Mora premiada en lamodalitat de pàgines web; Somnis, deJordi Baucells, va guanyar el premi en lamodalitat d’animacions, per l'originalitati expressivitat; Massa Massai, de NúriaRodríguez Bodelón, va ser premiada enla modalitat de narrativa curta, per con-tenir, segons el jurat, tots els ingredientsd’un relat curt. També es van atorgarpremis en les modalitats de creació poè-tica, dibuix i narrativa infantil.

Curs virtual per a directius del Banc Sabadell La UOC va presentar el mes de novembre passat el Programa Superior en Direcció Finan-cera, que ha desenvolupat per a la formació interna del personal del Banc Sabadell.Aquesta iniciativa és fruit de l’acord entre aquestes dues institucions perquè la UOC aju-di a desenvolupar iniciatives de formació virtual per als empleats de l’entitat financera.

El Programa Superior de Direcció Financera, que té una durada d’un any, vol formar 300empleats del Banc Sabadell durant el 2002. UOC Empresa, la unitat orientada a implan-tar l’e-learning a les empreses, és la responsable de dur a terme aquest projecte. A l’acte depresentació celebrat a Barcelona, hi van assistir el director de Formació del Banc Sabadell,Jordi Coll, el responsable de Desenvolupament de Recursos Humans del Banc Sabadell,Enric Badia, el responsable de UOC Empresa, Mario Robles, i el director de FormacióContinuada de la UOC, Lluís Tarín.

La UOC avalua els seus estudis La UOC duu a terme l’avaluació dels Estudis d’Humanitats i Filologia, d’Informació iDocumentació, i d’Economia i Empresa, amb l’objectiu de valorar-ne la qualitat i defi-nir les accions que es poden fer per a millorar-los, en el marc de les actuacions quepromou l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. Dels estudisse n’avalua la globalitat de l'activitat, la docència, la recerca i els serveis que desenvolu-pen. L’avaluació la fan els mateixos professors amb la col·laboració d’experts externs isota el lideratge del Consell de Govern de la UOC.

El procés d’avaluació es fa en una primera fase internament, recollint estadístiques iindicadors dels resultats de l’activitat de l’estudi, fase en la qual és ara l’avaluació delsEstudis d’Informació i Documentació i d’Economia i Empresa. Seguidament hi ha unasegona fase d’avaluació externa, en què un comitè d’experts externs analitza l’informeelaborat en la primera fase, moment en què ara es troba l’avaluació dels Estudis d’Hu-manitats i Filologia. L’aspecte més significatiu d’aquest model d’avaluació és la incorpo-ració al pla de treball i al pla estratègic de les propostes de millora que se’n desprenen.

Un moment de l’acte de presentació del curs virtual a la seu de la UOC.

La UOC vista per... MONTSE GINESTA

Acte de graduació delsestudiants de postgrauEl mes de novembre passat es va celebrarl’acte de graduació de 878 estudiants deformació de postgrau de la UOC del curs2000-2001. L’acte –que també va servirper a inaugurar el nou curs acadèmic– vatenir lloc al Campus Nord de la Universi-tat Politècnica de Catalunya (UPC). Hi vaassistir el conseller de Política Social de laComissió Europea i professor de postgraude la UOC, Joan Cornet.

Campionats Universitarisde Catalunya Un total de 31 estudiants de la UOCs’han preinscrit als Campionats Universi-taris de Catalunya, competició esportivaque reuneix estudiants de les onze uni-versitats catalanes. Els Campionats hancomençat al mes de gener i acabaran aljuny, i aquest any estan coordinats per laUniversitat Rovira i Virgili. Els esports aquè s’han inscrit els estudiants de laUOC són marató, atletisme, cros i esportsd’hivern, entre altres. Enguany, la UOCcoorganitza la celebració dels campionatsde dos esports: amb el Club Muntanyencde Sant Cugat, la prova de mitja maratói, amb la Federació Catalana de Vela, laprova de vela.

Primera pedra a la nova seu de l’IN3 Aquest febrer s’ha posat la primera pedra a la nova seu de l’Institut Interdisciplinarid’Internet (IN3), ubicada al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels. Al’acte hi han estat presents el president de la Generalitat, Jordi Pujol, el conseller delDepartament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell,i el rector de la UOC, Gabriel Ferraté. El nou edifici es construirà en uns terrenys de1.920 m2 cedits per laGeneralitat a la zona suddel Parc. L’IN3 és uncentre interdisciplinarid’estudi i recerca, queimpulsa projectesrelacionats amb elsefectes, l’ús i les aplica-cions de les tecnologiesde la informació i lacomunicació (TIC) en elsdiferents àmbits i sectorsdel coneixement i de lasocietat.

Lletra compleix un any L’espai virtual de literatura catalana dela UOC, Lletra, celebra el primer aniver-sari amb un nou disseny per a millorarl’ergonomia i la navegació a la web.Una altra novetat és la introducció dela interactivitat amb els autors, que per-metrà contactar personalment ambalgun d’ells; com és el cas de Biel Mes-quida. Amb 22.000 visites mensuals,Lletra és el portal de literatura catalanaa Internet més visitat, i ja hi ha més de1.400 persones subscrites al butlletí lite-

rari electrònic mensual. Lletra s’ha convertit en un referent per a totes les personesinteressades en la literatura catalana; n’és un exemple l’últim llibre de NarcísComadira d’Edicions 62, que remet a Lletra per a trobar informació actualitzadasobre l’autor.

Recentment, aquest espai virtual haintroduït noves pàgines sobre vuit autorsi dues obres balears gràcies a la col·labo-ració de la Conselleria d’Educació i Cul-tura del Govern de les Illes Balears, i aixíamplia el fons literari del portal. Lesobres són dedicades a Bearn o la sala deles nines, de Llorenç Villalonga, i les Ron-daies mallorquines (1896). Pel que fa alsautors, s’hi poden trobar Blai Bonet,Josep Maria Llompart, Ramon Llull iPonç Pons, entre altres. A la presentacióde l’ampliació dels fons balear hi vanassistir el conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Damià Pons,i el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilajoana.

La Galaxia Internet, el darrer llibrede Manuel Castells

Manuel Castells, professor sènior de laUOC i investigador de l’IN3, va presen-tar, el mes de novembre passat, el seunou llibre, La Galaxia Internet. Reflexionessobre Internet, empresa i sociedad (Plaza &Janés), a la seu de la UOC de Barcelona.A l’acte hi van assistir el rector de laUOC, Gabriel Ferraté; el director de lacol·lecció Areté de l’editorial Plaza &Janés, Ángel Lucía, i el periodista i sociò-leg Manuel Campo Vidal. El llibre refle-xiona sobre els efectes d’Internet en lasocietat, l’empresa i la vida quotidiana.

Nou campus virtual per a la UOC

La UOC està desenvolupant un noucampus virtual destinat a facilitar l’apre-nentatge, que inclourà les darreres tec-nologies que ofereix Internet. El respon-sable d’aquest projecte, Magí Almirall,declara: "Volem desenvolupar un sistemad’aprenentatge que sigui una referènciamundial, que aglutini totes les idees i tot elbagatge de la UOC". El nou campus, quees posarà en funcionament el setembredel 2002, orientarà l’aula a la planifica-ció de l’aprenentatge, tindrà en compteles eines de seguiment (com ara donar alconsultor eines que li permetin saberglobalment què fan els seus estudiants),definirà les eines a l’aula per a facilitar eltreball en grup i definirà les seves inter-fases a partir d’un estudi de facilitat d’ús.

Campus Virtual 3

La UOC col·labora en una campanyade l’UNICEF

El Campus for Peace, el projecte de coo-peració i solidaritat de la UOC, i la Fun-dació "la Caixa" han dut a terme fins afinal de gener la campanya "Nadal,temps per compartir", amb l’objectiu derecollir diners per a fer arribar materialescolar i educatiu als nens de l’Afganis-tan que són a camps de refugiats. Elsdiners, recollits mitjançant una botigavirtual, han estat gestionats per UNICEF,que, per mitjà dels seus comitès, com-prarà el material escolar prop de leszones de destinació dins l’Afganistan. Enel moment de tancar la revista s’havienrecollit 4.501,58 . Aquesta campanyaforma part del programa d’ajuda huma-nitària "Emergència a l’Afganistan: elsnens primer" de l’UNICEF.

Premi Graduat Multimèdia

L’estudiant del Graduat Multimèdia dela UOC Jordi Baucells va ser el guanya-dor de la segona convocatòria dels Pre-mis de Comunicació i Interacció Mul-timèdia (CIMM) organitzats pels matei-xos estudis del Graduat Multimèdia.Baucells va obtenir el premi de la moda-litat de disseny i creació d’entorns cultu-rals amb una web que incorpora les últi-mes tècniques multimèdia i que és dedi-cada a les creacions de ceràmica de l’ar-tista Joan Panisello.L’obra guanyadora la podeu consultar ala web www.baucells.com/ovni.

La PAUOC amb l’Afganistan

La Plataforma Antiguerra de la UOC(PAUOC), mitjançant activitats de sensi-bilització i cooperació, porta a terme unprojecte sobre la situació a l’Afganistan,"No oblidem l’Afganistan", des de fa mésd’un any i mig. La Plataforma ha fetxerrades públiques a diverses poblacionsde Catalunya, com Sant Cugat, Tona,Barcelona i Castellar del Vallès, entrealtres, sempre amb la presència delsmembres de PAUOC que han visitat elscamps de refugiats afganesos al Pakistan.La Plataforma ha rebut una subvenció demés de 400.000 pessetes de l’Ajuntamentde Barcelona per a adquirir material sani-tari per a l’associació afganesa HAWCA i1.000.000 de pessetes per a ajut humani-tari urgent als refugiats afganesos.

Francesc Riverola, l’estudiant més gran

Al número anterior d’aquesta revistavàrem citar la Mercè Rubió, de 72 anys iestudiant de Documentació, com la per-sona de més edat que estudia a la UOC.El mes de setembre, però, es va incorpo-rar a la UOC un estudiant més gran, enFrancesc Riverola Segura, de 75 anys iestudiant de Ciències del Treball, que ahores d’ara és l’estudiant de més edat dela nostra universitat.

La UOC presenta, aquest any 2002, una nova imatge corporativa en resposta auna necessitat d’evolució dinàmica del logotip que fins ara hi havia. La nova mar-ca s’anirà implementant progressivament en el decurs del primer semestre d’a-quest any.

Lligada a aquest procés de renovació, hi ha la recent consecució del dominiinternacional EDU per part de la UOC. Això vol dir que l’accés a la web de la UOCes pot fer per www.uoc.edu i que les adreces de correu electrònic dels membresde la comunitat UOC també tenen el domini uoc.edu, en substitució de l’ante-rior (campus.uoc.es). Amb el nou domini, la UOC se situa a la xarxa com a insti-tució educativa acreditada internacionalment, ja que només tenen aquest domi-ni les institucions que certifiquen activitats formatives de nivell universitari ofi-cial i homologades.

La UOC estrena marca i domini

Universitat Obertade Catalunya

32 1

La xifra...

Ciències Empresarials 1.111Ciències del Treball 601E. T. I. de Sistemes 569Psicologia 429E. T. I. de Gestió 409Dret 301Humanitats 278Administració i Direcció d’Empreses 223Psicopedagogia 200Documentació 192Enginyeria Informàtica 139Ciències Polítiques 75Filologia Catalana 51

TOTAL 4.578

dels estudiants incorporats

(2n. semestre curs 2001-2002)

www.uoc.edu

Maqueta del futur edifici de l’IN3 a Castelldefels.

Campus Virtual4

Punts de suport a lesbiblioteques de Barcelona

Aquests dos punts de suport de la UOCestaran situats a la Biblioteca MiquelLlongueras de les Corts (c/ Riera Blanca,1) i a la Xavier Benguerel de Sant Martí(av. Bogatell, 17), i serviran per aampliar els serveis que s'ofereixen alCentre del Suport del Barcelonès. Hi haprevist que més endavant la UOC i elConsorci de Biblioteques de Barcelonasignin un conveni de col·laboració peral desplegament territorial de la UOC aBarcelona, amb la implantació d'unpunt de suport a cada biblioteca dedistricte de la ciutat.

La UOC i el Consorci de Bibliotequesde Barcelona han aprofitat les sinergiesde cada un per a tirar endavant aquestainiciativa. "No tindria sentit que la UOChagués de crear de zero un espai a cadadistricte per a ubicar-hi un punt de suportquan ja hi ha una infraestructura, com lesbiblioteques, a la qual ens podem unir",afirma el cap de la Unitat d'Activitats iTerritori, Jaume Moregó. I afegeix:"Aquests punts de suport serviran per aacostar la universitat als barris".

Josep Maria Basté, cap del Centre deSuport del Barcelonès, considera moltpositiva la implantació dels nous puntsde suport, "ja que a la ciutat de Barcelonahi ha gairebé 7.000 estudiants de laUOC". Basté remarca que "servirà per ainiciar la col·laboració entre la UOC i cadaun dels districtes de la ciutat, amb lapotenciació d'activitats que afavoreixinl'adopció de les TIC per part delsciutadans".

A més de les biblioteques de les Corts iSant Martí, a Barcelona hi ha tresbiblioteques més de districte: la VaporVell a Sants-Montjuïc, la Guinardó-Mercè Rodoreda a Horta-Guinardó i lade Nou Barris. És previst que en eltermini d'un any aquestes tresbiblioteques també esdevinguin unpunt de suport de la UOC. El Pla debiblioteques del Consorci de

Biblioteques de Barcelona preveu queabans del 2010 cada districte tingui unabiblioteca pública de referència, a lesquals ja anirà incorporat el servei depunt de suport de la UOC.

El Centre de Suport del Barcelonès,situat a l'avinguda de les Drassanes deBarcelona, és l'organisme de quèdependran aquests dos punts, quetindran per objectius principals oferirinformació personalitzada alsciutadans, proveir la biblioteca delsmaterials didàctics de la UniversitatOberta i programar activitats culturals id'extensió universitària.

Aquests dos punts de suport –igual queels més de vint que hi ha enfuncionament arreu del territori català–es componen de dos espais diferenciats:l'un destinat a l'atenció al públic i al'exposició de material informatiu il'altre dedicat al treball individual i engrup dels estudiants que ho sol·licitin.També gaudeixen de l'equip informàticnecessari per a la connexió al CampusVirtual de la UOC.

La UOC al territori

Durant el mes de febrer la UOC

posarà en funcionament dos punts

de suport a les biblioteques dels

districtes de Sant Martí i les Corts

de Barcelona, fruit d'un acord amb

el Consorci de Biblioteques de la

ciutat. Aquesta iniciativa vol acostar

la universitat als barris i ampliar els

serveis oferts als gairebé 7.000 es-

tudiants de la UOC que hi ha a Bar-

celona.

A Barcelona hi ha gairebé7.000 estudiants de laUniversitat Oberta.

Les biblioteques de les Corts (esquerra)i Sant Martí (a dalt).

Nous punts de suport aVilafranca i Tarragona

El mes de novembre passat es va

inaugurar el Centre de Tecnolo-

gies de la Informació i la Comuni-

cació Vilafranca Virtual, promogut

per l’Ajuntament de Vilafranca i

que disposa d'un punt de suport

de la UOC. A l’acte d’inauguració

hi van assistir el conseller d’Univer-

sitats, Recerca i Societat de la

Informació de la Generalitat,

Andreu Mas-Colell; l’alcalde de

Vilafranca del Penedès, Joan Agua-

do, i el rector de la UOC, Gabriel

Ferraté.

D’altra banda, la UOC ha signat un

acord amb el Consell Comarcal del

Tarragonès segons el qual s’ins-

tal·larà un punt de suport al tele-

centre que es promou a la ciutat.

Trasllat del Punt de Suportde Vic

Aquest mes de gener s’ha fet efec-tiu el trasllat del Punt de Suport deVic de la Biblioteca Municipal JoanTriadú a les instal·lacions de la Fun-dació Mil·lenari. Aquest canvi per-metrà ampliar els serveis que s’ofe-reixen perquè s’arribi a convertir enun centre de suport de la UOC. Eltrasllat del Punt de Suport ha estatpossible gràcies al conveni signat elmes de desembre passat entre laUniversitat Oberta, Caixa Manlleu,l’Ajuntament de Vic, el ConsellComarcal d’Osona i la FundacióMil·lenari.

Acord amb la Cambrade Comerç de Sabadell

La UOC i la Cambra de Comerç deSabadell han signat un acord decol·laboració per a treballar con-juntament en àmbits com la for-mació, els serveis a l’empresa, elcomerç i el coneixement i les novestecnologies aplicades a l’empresa.És previst que promoguin conjun-tament "Visions d’actualitat", uncicle de conferències amb ponentsde prestigi que té la voluntat d’o-ferir una visió de referència delmón actual.

Donació de material didàctica la Biblioteca Públicade Lleida

El Centre de Suport del Segrià de laUOC ha donat un total de 125mòduls didàctics de les assignatu-res dels estudis universitaris homo-logats a la Biblioteca Pública deLleida, després d'haver estat substi-tuïts per les noves edicions a labiblioteca del Centre. Els materialshan estat inclosos en el circuit habi-tual de catalogació i de préstec dela biblioteca de Lleida, de maneraque en podran gaudir tots els ciu-tadans de Lleida.

Aliança amb deuuniversitats franceses

Llatinoamèrica", destaca Francisco Rubio,com la de la Universitat Virtual deQuilmes (Argentina), la de CEIPA(Colòmbia), o les més recents de laUniversitat Interamericana de Costa Ricai Panamà, de la Universitat de Loja(Equador) o de la Universidad Abiertadel Sur (Bolívia). El vicerector consideraque "amb aquest conveni la UOC inicial'obertura a Europa", que és un delsescenaris prioritaris, juntament ambLlatinoamèrica.

A més, la UOC i les universitatsfranceses crearan coneixementsconjuntament per mitjà de la recerca, eldesenvolupament i la innovació, ambuna incidència especial en l'àmbitfrancòfon. Més endavant tambécol·laboraran en el desenvolupamentd'un programa de recerca conjunt, entrel’IN3 i el Laboratori d'Intel·ligència deles Organitzacions de França (LIO),sobre la societat del coneixement.

L'acord preveu l'elaboració d'uncampus virtual –que rep el suportdel Ministeri d'Educació i de

Rercerca francès– per mitjà del qual esformarà en matèria de comerç i vendaels estudiants de les deu universitatsfranceses que formen part de La F@c, "toti que la idea és anar-lo ampliant a altresàmbits del coneixement", afirma FranciscoRubio, vicerector de RelacionsInternacionals de la UOC. La F@c ésformada per deu universitats franceses–La Rochelle, Clermont II, Paris XI, ParisXII, Montpellier I, Mulhouse HauteAlsace, Grenoble II, Savoie, Le Havre i elCentre Nacional d'Educació a Distànciade França (CNED)–, a més d'altresorganismes, com l'Agència UniversitàriaFrancesa (AUF), l'empresa FranceTélécom i altres institucions franceses.

La Universitat Oberta aportarà la sevaexpertesa en tecnologia per a entornsvirtuals d'aprenentatge i el seu modelpedagògic d’aprenentatge en la creaciód'aquest campus virtual dirigit a unpúblic de parla francesa. "Aquestainiciativa segueix l'experiència que té laUOC amb la creació de plataformes virtualsd'aprenentatge per a diverses universitats de

Campus Virtual 5

Aquest primer semestre del curs,

la UOC ha fet un pas més en la

seva internacionalització amb la

signatura d'un conveni entre la

UOC i l'associació francesa La

F@c, integrada per deu

universitats franceses.

L'objectiu de les deu universitatsfranceses és crear una oferta deformació d'àmbit francès en tema decomerç que sigui exportable a qualsevolpaís de parla francesa, com ara elSenegal (Àfrica) o Canadà. Aquestprojecte és un primer pas per a lesuniversitats i institucions franceses per arenovar l'ensenyament superior a Françaamb la incorporació de les TIC, seguintel model de la Universitat Oberta deCatalunya.

L'acte de signatura es va dur a terme a laseu de la UOC a Barcelona, amb lapresència del president de La F@c,Jacques Fontaine, que també és rectorde la Universitat Blaise Pascal-ClermontII, i del rector de la UOC, GabrielFerraté, en un acte en què van serpresents, així mateix, el vicerector deRelacions Internacionals, FranciscoRubio, i el gerent de la Universitat,Xavier Aragay.

Des d'aquest mes de gener la UOC ja té els representants

de les comissions d'estudis, òrgan que canalitzarà la parti-

cipació dels estudiants en el funcionament ordinari dels

estudis. En total s'han escollit 28 representants, que cons-

tituiran les sis comissions, formades, cada una, pel director

de l'estudi, els directors de cada un dels programes forma-

tius i els representants dels estudiants.

"Les comissions serviran per a fer arribar a les direccions dels

estudis els suggeriments dels estudiants pel que fa a qüestions

acadèmiques relacionades, per exemple, amb el funcionament

general dels estudis, el pla d'estudis, els materials didàctics o

l'avaluació", destaca Francesc Vallverdú, vicerector de

Metodologia i Innovació Educativa. En total s'hi van pre-

sentar 66 candidats i van votar 1.131 electors, que repre-

senten el 6,2% dels estudiants.

El procés electoral –igual que a les comissions dels centres

de suport celebrades el semestre passat– es va dur a terme

virtualment per mitjà del Campus Virtual, i la votació es va

fer amb una aplicació informàtica desenvolupada per la

mateixa UOC que garanteix la confidencialitat del vot.

Amb aquestes eleccions, la UOC va completant el que pre-

veuen les normes d'organització i funcionament de la Uni-

versitat.

Escollits els representants a les comissions d'estudis

Des del mes de setembre passat,

Francisco Rubio (Castelló, 1941)

és vicerector de Relacions Interna-

cionals de la UOC, des d'on s'ocu-

pa de fer créixer i impulsar la Uni-

versitat arreu del món. Rubio ha

estat fundador i rector de la Uni-

versitat de Las Palmas de Gran

Canaria (ULPGC) durant setze

anys, de la qual és rector honorari

des del 1999. És catedràtic de Físi-

ca Aplicada de la ULPGC i ha

desenvolupat l'activitat acadèmica

a les universitats Complutense de

Saragossa, La Laguna (Tenerife) i

Las Palmas de Gran Canaria.

Fa dos anys va ser investigador

convidat per la Universitat de la

Colúmbia Britànica (Vancouver,

Canadà) en el grup d'educació a

distància i tecnologia. És director,

des del 1993, de la Càtedra

Unitwin-UNESCO de Turisme i

Desenvolupament Sostenible, que

coordina la ULPGC, i director

general, des del 1995, de la Red

ISA- UNESCO, xarxa constituïda

per universitats que són a illes de

llengua i cultura luso-espanyola.

També és coordinador de la

Comissió de Turisme en el Projec-

te C@narias Digital i acadèmic

fundador i de número de l'Acadè-

mia de Ciències de Canàries.

Un vicerector per al’impuls internacionalde la UOC

El president de La F@c i el rector Ferraté en un moment de l’acte.

1. Mireia Ribas, 2. Núria Soler, 3. Mari Vállez,4. Esther Ruíz, 5. Adoració Pérez, 6. Jordi Serra-no, 7. Patrícia Riera, 8. Fernando Sánchez,9. Gemma Nández,10. Francesc March,11. David Maniega, 12. Cristina López,13. Marta Enrech, 14. Maria Costa, 15. IsidreRibot. 16. Ander Gámez, 17. Anna Cabré,18. Raquel Hernández, 19. Núria González,20. Eva Cantón.

A més, formen part de l’equip de la Biblioteca:Cristina Barragan, Núria Ferran, Cristina Ferrer,José Antonio Ontalba, Noemí París i Anna Pérez.

La Biblioteca de la UOC va néixer

virtual quan aquest terme encara

s’utilitzava d’una manera

imprecisa. Des de llavors, l’evolució

de la Biblioteca ha estat ràpida i

canviant, paral·lelament al

desenvolupament de les tecnologies

de la informació. El principal repte

de la Biblioteca Virtual de la UOC

en aquests moments és anar

personalitzant els seus continguts i

serveis a mida de cada usuari.

"La Biblioteca Virtual de la UOCno solament és part integrantdel model pedagògic de la Uni-

versitat, sinó que també permet introduirels seus continguts i serveis a llocs fins arainsospitats: a les aules virtuals formantpart de les assignatures, als espais virtualsde suport a la docència, a les àrees d’in-vestigació i, evidentment, a l’espai propide la Biblioteca". D’aquesta manera, ladirectora de la Biblioteca de la UOC,Adoració Pérez, aclareix quin és el con-cepte de biblioteca virtual que desenvo-lupa la Universitat Oberta gràcies a l’úsadequat de les tecnologies de la infor-mació i la comunicació (TIC). Aquestestecnologies no solament permetenaccedir virtualment al préstec d’un lli-bre, sinó que també ofereixen un ven-tall de possibilitats molt més ampli,algunes de les quals encara estan pen-dents de ser descobertes.L’objectiu de la Biblioteca de la UOC és

adaptar el desenvolupament tecnològica les funcions i els serveis que ofereix.Actualment, el principal repte que té ésoferir cada vegada més continguts i ser-veis personalitzats, és a dir, "crear biblio-teques a mida per a cada necessitat", afir-ma Adoració Pérez. La idea és que laBiblioteca de la UOC vagi personali-tzant els continguts i els serveis segonsel perfil de l’usuari i es vagi ubicant alsespais virtuals que aportin més facilitatsper a la consulta i la demanda dels seusserveis. "Podríem dir que és la Biblioteca laque es desplaça i no l’usuari el que ha d’a-nar a buscar els serveis", destaca la direc-tora de la Biblioteca.

La Biblioteca, doncs, desenvolupa ser-veis per a cada tipus d’usuari –estu-diants, professors, personal de gestió iinvestigadors–, que estan ubicats a l’es-pai dedicat al col·lectiu a què pertany,com poden ser les aules virtuals, els

espais docents o l’espai virtual delsinvestigadors de l’IN3. Per als estudiantss’ha dissenyat la prestatgeria virtual, "unespai complementari de l’assignatura, dinsde l’aula virtual, que recopila tota la infor-mació i la documentació que l’estudiantnecessita durant el curs per a seguir unaassignatura determinada", destaca Adora-ció Pérez.

La prestatgeria virtual està estructuradaen tres nivells de documentació: bàsica–programaris, articles, solucionaris–,complementària –exercicis de semestresanteriors, exàmens, preguntes més fre-qüents– i de consulta –legislació, orga-nismes i institucions oficials, associa-cions privades, diccionaris, enciclopè-

Campus Virtual6

Nombre total de consultes 1.784.579

Nombre d’usuaris 359.495

Documents subministrats 21.327

Missatges a les bústies d’atenció 66.578

Accessos a bases de dades 83.695

Material digital disponible 61.889

Material en suport físic disponible 42.801

Les dades de la Biblioteca Virtual(curs 2000-2001)

Serveis personalitzatsVirtual de la UOC

1 23

45

67

8

9

10

14

16

18

19 2017 15

1112

13

Campus Virtual 7

dies, glossaris, bibliografia recomanada,hemeroteca i bases de dades–. La direc-tora de la Biblioteca Virtual afirma:"Estem treballant perquè de mica en micatotes les assignatures de la UOC disposinde la seva prestatgeria, ja que hem vist queés un recurs molt utilitzat pels estudiants".

Per al professorat, tutors i consultors,s’ha elaborat una selecció de serveis quepoden ser útils, com una selecció derecursos (propis, comercials o d’Inter-net) o un servei d’obtenció de docu-ments interns i externs. I per als investi-gadors s’han creat uns serveis adaptats ales necessitats de cada col·lectiu, siguingrups de recerca de l’IN3, com l’EduLab,càtedres d’investigació, com l’observato-ri econòmic i el Mirador Tecnològic, oinstituts creats entre la UOC i altres ins-titucions.

Pel que fa als serveis que ofereix laBiblioteca, "una altra manera de personali-tzar els continguts, però, és oferir els serveissegons la temàtica d’interès, com, perexemple, poden ser el comerç electrònic o lanova economia", afirma la directora de laBiblioteca Virtual. Aquests serveis vandirigits a col·lectius interessats en unmateix tema, sigui quin sigui el seu per-fil (estudiants, professors, personal degestió o investigadors). Els usuaris espoden subscriure al Servei de notícies, querecopila periòdicament documentaciósobre un tema concret localitzada en

publicacions especialitzades d’àmbitestatal i internacional. L’usuari potdemanar informació sobre diversostemes preestablerts –com el comerçelectrònic, la gestió del coneixement, elmàrqueting electrònic o les organitza-cions virtuals–, que rep a la seva bústiaen forma de butlletí electrònic.

També hi ha en funcionament la Distri-bució de sumaris de revistes (DESU), serveial qual també s’accedeix mitjançant lasubscripció i que s’envia periòdicamenta la bústia del sol·licitant centrant-se enel sumari de la revista o revistes que l’u-suari ha sol·licitat prèviament. Aquestservei ofereix la possibilitat d’accedir alssumaris de més de 100 revistes de diver-ses temàtiques; per exemple, a L’Avenç,Capital Humano, Business IntelligenceMagazine, Perspectiva Escolar o Revista delPoder Judicial. Posteriorment, l’usuari potdemanar a la Biblioteca de la UOC algun

dels articles de les revistes per mitjà delServei d’Obtenció de Documents (SOD).

Nous serveis d’aquest semestre

Aquest segon semestre del curs, labiblioteca té previst posar en funciona-ment dos serveis personalitzats més.D’una banda, el servei -conomia, dedi-cat a la difusió diària dels sumaris delsdiaris econòmics més importants d’àm-bit internacional i l’apartat d’economiad’alguns diaris de tipus general. D’altrabanda, durant aquest any es posarà enmarxa el Servei de Publicacions Oficials,servei diari de difusió de sumaris de lespublicacions oficials autonòmiques,estatals i europees. La difusió d’aquestsdos serveis funcionarà també per subs-cripció gratuïta.

Entre els serveis a mida, la BibliotecaVirtual també ofereix el servei Cerques

Bibliogràfiques, dedicat a donar suporta l’usuari sobre temes concrets a partirde les seves peticions. "Aquest servei noes limita a proporcionar a l’usuari lainformació que ens demana, sinó que aldarrere hi ha una tasca de formació enl’ús de les fonts d’informació i una tascaper a donar a conèixer a l’usuari nousrecursos. Intentem formar perquè cadavegada es necessiti menys la nostra ajudaa l’hora de fer les cerques", destaca Ado-ració Pérez.

Pel que fa a la recerca en aquest camp,la Biblioteca, juntament amb els Estudisd’Informació i Documentació de laUOC i l’Open University de Gran Bre-tanya, forma un grup de recerca anome-nat PESIC (Personalització de Serveisd’Informació i Continguts) que duu aterme un estudi sobre l’interès delsusuaris per un sistema d’informació per-sonalitzada en un entorn virtual.

L’actual societat de la informació genera tot tipus de canvis

polítics, econòmics, socials i culturals que tenen influència

de manera notable en els sistemes educatius i també en les

biblioteques i centres de documentació. Les tecnologies de

la informació (TI) han estat incorporades per aquests tipus

d’institucions amb grans expectatives, perquè permeten

facilitar i oferir noves maneres de col·leccionar i emmaga-

tzemar tot tipus d’informació, documentació i serveis i

donar-hi accés.

L’ús de les tecnologies de la informació ha fet possible la cre-

ació de nous models que poden desenvolupar la seva acció

sense disposar d’un espai físic, de manera que no solament

es poden fer arribar als usuaris els serveis típics d’una biblio-

teca o centre de documentació tradicionals, sinó que, a més,

permeten disposar de noves eines que faciliten l’organitza-

ció i el tractament de tot tipus d’informació i documentació,

en qualsevol format i situat a qualsevol lloc del món. Aques-

tes institucions han experimentat, els darrers anys, uns can-

vis molt importants, i han passat d’oferir bàsicament docu-

ments en format paper (llibres i revistes) a poder oferir

informació i documentació en una gran varietat de suports:

electrònic, digital, àudio, vídeo, 3D, etc.

Les biblioteques i centres de documentació han iniciat una

línia d’incorporació d’aspectes "virtuals" als seus continguts

i al seu funcionament. L’evolució d’aquests centres del for-

mat presencial a nous models combinats (presencial/vir-

tual) o al totalment virtual ha representat un avenç molt

important en tots els camps, especialment en el de l’ense-

nyament i la recerca. Les biblioteques tradicionals han afe-

git elements electrònics i digitals als seus continguts bàsics

i les biblioteques virtuals

poden suplir les tradicio-

nals, en oferir continguts i

serveis que faciliten als

usuaris tot el que necessiten

sense que l’espai i el temps

siguin elements que s'hagin

de considerar.

Les biblioteques virtuals

donen accés a grans quanti-

tats d’informació i per això

desenvolupen eines i tecno-

logies que donen valor afegit a l’accés al coneixement que

s’hi emmagatzema. La ràpida expansió d’Internet ha pro-

duït una gran revolució i una evolució dels productes docu-

mentals existents al mercat. El valor de les biblioteques vir-

tuals està en relació amb la qualitat dels continguts i la uti-

lització de sistemes de gestió que facilitin l’accés a les dades

emmagatzemades. En aquest aspecte és molt important la

col·laboració entre especialistes temàtics, informàtics i

bibliotecaris.

Relacionat amb aquest canvi, apareix un nou perfil de pro-

fessional capaç d’adaptar els serveis tradicionals a aquest

nou paradigma. Els bibliotecaris i documentalistes desenvo-

lupen noves habilitats i adquireixen nous coneixements que

els permeten seleccionar i compilar tot tipus d’informació,

documentació i serveis, i facilitar-hi l’accés als usuaris.

Adoració Pérez

Directora de la Biblioteca de la UOC

Les TI en biblioteques i centres de documentació

a la Biblioteca

L’objectiu és crearbiblioteques a mida per acada necessitat.

L’any 2004 l’anglès serà

assignatura obligatòria al pla

d’estudis de les carreres

universitàries catalanes. A la UOC

això ja és un fet des que la

Universitat va començar a

funcionar, el curs 95-96. Aquesta

matèria està inserida en l’àmbit de

coneixement dels Estudis

d’Humanitats i Filologia i la

coordinen dos professors propis i 32

consultors de diferents

nacionalitats. Partint de la base

que la millor manera d’aprendre

un idioma és utilitzar-lo, des del

primer dia els estudiants fan totes

les tasques relacionades amb

aquesta matèria en anglès.

Campus Virtual8

Els estudis d’anglès, obligatoris a

totes les titulacions de la Universi-

tat Oberta de Catalunya, es divi-

deixen en tres assignatures encadenades,

de 4,5 crèdits cadascuna: Anglès I, Anglès

II i Anglès III. En total, hi ha 2.500 matri-

culats, distribuïts en aules d’unes 70 per-

sones. L’objectiu d’aquestes assigna-

tures no és impartir coneixe-

ments generals als estu-

diants, sinó preparar-los per

a llegir textos en anglès

–amb bastant facilitat–

relacionats amb el seu

món laboral i acadè-

mic i escriure textos curts

sobre aquests temes. Per

això i per l’actual condició

virtual del sistema d’ense-

nyament, es desenvolupen

les aptituds de lectura i

escriptura principal-

ment. L’encarregat

de coordinar l’assig-

natura d’anglès des de

la creació de la UOC i

fins al curs passat ha

estat el professor Nor-

man Coe, que des del setem-

bre s’ha incorporat com a coor-

dinador d’un nou projecte de la

UOC, l’Escola Virtual d’Idio-

mes.

En el primer nivell els estudiants treba-

llen amb textos d’entre 600 i 800 parau-

les, en el segon en tenen entre 800 i

1.000 i en el tercer de 1.000 a 1.200. Això

és possible perquè els estudiants inscrits

no tenen nivell de principiants, ja que

per a cursar Anglès I s’exigeixen uns

coneixements equivalents a un nivell

Upper Intermediate. "La majoria dels nostres

estudiants han fet bastants cursos d’anglès

anteriorment, però sovint el seu coneixement

d’anglès és passiu. Nosaltres, des del primer

dia, els obliguem a fer qualsevol comu-

nicació en anglès i això els ajuda

molt a progressar durant el semestre",

explica Pauline Ernest, actual coordi-

nadora d’aquesta assignatura i de la

Introducció a la literatura anglesa, obli-

gatòria a Humanitats i Filologia i crèdit

de lliure elecció a la resta de titulacions.

El plantejament de l’ensenyament de

l’anglès a la UOC és molt actiu, ja que el

gruix de l’assignatura es basa en la inter-

Pauline Ernest és la coordinadora i

una dels dos professors propis dels

estudis d’anglès a la Universitat Ober-

ta de Catalunya. Pauline, anglesa de

naixement, ja fa 25 anys que viu a

Barcelona. Es va llicenciar en

anglès i francès a la Universi-

tat de Sussex, al Departa-

ment d’Estudis Europeus,

on també va aprendre

el castellà i va fer un

postgrau d’ensenyament

d’anglès com a llengua

estrangera. Abans

d’arribar a la

UOC, ara

fa quatre

anys, va

treballar

de pro-

fessora a

països tan

dispars com

Mèxic, Bangla

Desh o els

Estats Units.

Reconeix que

el seu origen

–és filla d’immigrants txecs– pot

haver influït en el seu esperit viatger i

la seva afició pels idiomes.

A la nostra ciutat ha

exercit a l’Institut

Britànic, a l’Escola

d’Idiomes Moderns

de la UAB i a ESADE.

Segons explica, en

un perfecte català,

"treballar en aquesta

universitat significava

per a mi un nou repte:

adaptar el meu coneixement de diferents

països i idiomes (castellà, català i

anglès) a la xarxa". No la va preocupar

deixar les classes presencials i la

metodologia més tradicional que

havia exercit perquè, des de la seva

experiència, "els factors imprescindibles

per a mi en un bon ensenyament de la

llengua són presents en el nostre món

virtual: centrar l’ensenyament en l’estu-

diant, reconèixer el que sap i a partir

d’aquí intentar posar en marxa cursos

pràctics i eficaços, respondre a necessi-

tats reals".

La cara i ulls dels estudis d’anglès

L’anglès, una matèria específic a la UOC

Campus Virtual 9

acció de companys i professors. "Animem

els estudiants a fer l’avaluació continuada

encara que no és obligatòria. Cada setmana,

el consultor penja un o més textos –un 50%

són d’interès general i la resta, enfocats al

camp concret d’aquella aula virtual– amb

una sèrie d’activitats relacionades que convi-

den a reflexionar sobre els textos. Així

mateix, cada setmana es fa un debat entre

estudiants i consultors. Quan es corregeixen

els treballs, es valora sobretot la fluïdesa i la

capacitat de l’estudiant de comunicar idees,

més que la precisió gramatical. Durant el

semestre es realitzen dues proves virtuals,

que es responen des de casa. El resultat sig-

nifica el 60% de la nota final de l’assigna-

tura. El 40% restant depèn de les contribu-

cions que s’han fet", explica Pauline

Ernest. El consultor entra a l’aula cada

dos o tres dies per respondre els dubtes

dels estudiants, donar-los ànims i partici-

par en els debats. Segons ella, “no hi fa

res si s’ensenya per mitjà d’Internet o d’una

manera presencial, si els valors, les tècni-

ques, la qualitat i els materials són els ade-

quats".

Sens dubte, una de les característiques

que els estudiants valoren d’aquestes

activitats és el grau de vinculació amb

l’actualitat, ja que es tracten temes com,

per exemple, el terrorisme, l’ensenya-

ment, el cine, la família o la situació de

Gibraltar. Però, a més d’aquest tipus de

tasques, malgrat que els consultors no

ensenyen gramàtica, preparen uns exer-

cicis concrets sobre els punts més febles

dels seus estudiants. Tanmateix, aquests

poden consultar el material de referència

sobre aquesta àrea que tenen a la seva

disposició.

Tot un equip

Tota aquesta feina és possible gràcies al

treball de l’equip de 32 consultors i dels

dos professors propis d’aquesta assigna-

tura. Segons Pauline Ernest, tots són

"gent molt qualificada, com ara catedràtics,

professors associats d’altres universitats,

professors d’escoles oficials d’idiomes o pro-

fessionals amb la seva pròpia acadèmia.

Tretze són anglesos o americans i vint,

catalans. La nostra sala virtual de profes-

sors és molt participativa, ja que animem

els consultors a compartir idees i els mate-

rials que preparen o establir debats sobre

temes concrets. Potenciem la formació dels

mateixos docents i la promoció de les seves

destreses".

A més de les tasques comentades, aquests

professionals n’han de fer altres de com-

plementàries sobre metodologia, enseny-

ament virtual o comparació de tècni-

ques. Els professors propis, com explica

Pauline, "coordinem el dia a dia i fem un

control positiu de la seva feina, respectant

les seves opinions, en diàleg constant amb

ells i tenint en compte el seu valor professio-

nal. Per exemple, entrem a les aules, on

comprovem la qualitat del material que pre-

senten als estudiants. Sobretot tenim dos

moments clau en la nostra feina: el principi

de curs (organitzem grups, preparem i aju-

dem els nous arribats…) i l’època d’exà-

mens, en què, per equips, elaborem fins a

tres models de prova per cada nivell. D’altra

banda, tenim una guia virtual per a tot l’e-

quip, on es pot consultar qualsevol dubte

sobre els cursos, la metodologia, els sistemes

d’avaluació o exàmens, per exemple. En el

nostre sistema d’aprenentatge, la relació

entre consultor, professor i estudiant és com

cal per a la seva qualitat. De fet, molts reco-

neixen que tenen més contacte que quan

participaven d’un sistema presencial". Fins i

tot, Pauline Ernest creu que, amb un

mètode virtual com aquest, la vergonya

o la inseguretat que pot generar expres-

sar-te en un idioma que no és el teu es

perden abans.

Ara aquest equip acadèmic afronta el rep-

te d’adaptar aquest mètode i incorporar

l’aprenentatge de la comprensió i expres-

sió oral, a partir del 2004, amb la nova

normativa de la Generalitat.

Jovanka BabicÉs consultora d’Anglès a la UOC i llicenciada en Ciències

Polítiques per la Universitat de Leicester, on va fer un post-

grau d'ensenyament d’anglès com a llengua estrangera. A

la University of The West of England va cursar estudis de

direcció d’empreses. A l'Estat espanyol ha treballat a l’Insti-

tut Britànic, a l’Escola de Traducció i Interpretació de la

UAB, a l’Escola d’Idiomes de la UB i, des del 98, a la UOC.

"En un principi costa pensar que aquest mètode virtual d’ensenyament pugui ser

interactiu; això no obstant, la meva experiència ha estat positiva. Amb un contacte

setmanal, hi ha un desenvolupament d’interacció, comunicació i intercanvi d’idees en

el grup. Malgrat que els estudiants són especials (tenen feina, obligacions familiars i

estudien), són un col·lectiu molt motivat. Es pot opinar des de fora del nostre àmbit

que és un treball molt solitari, però no és veritat. Treballo amb un equip esplèndid de

companys. Hi ha moviment, compartim tota mena d’activitats i tinc més oportuni-

tats de contacte professional a la sala de professors virtual que a la presencial. Aquest

sistema m’ha ajudat a expressar-me més clarament. En una situació presencial és

fàcil repetir una cosa si els/les estudiants no l'entenen, mentre que a la UOC he de

tenir molt present què vull dir i on vull anar amb els meus objectius de classe. L’en-

senyament virtual no és una opció més fàcil, però és interessant, aprenc coses noves

i estic en un àmbit que em motiva".

M. Àngels FerrerAquesta llicenciada en Filologia Anglesa per la UB és con-

sultora d’Anglès a la UOC des de l’any 99 i professora a l’Es-

cola Oficial d’Idiomes. Abans de fer classes, havia treballat

en el món empresarial i de les arts plàstiques, però va optar

per la docència perquè la llengua la fascinava.

"Val a dir que l’aprenentatge d’una llengua requereix voluntat,

perseverança i temps. A distància o no, aquests components són ineludibles. No obs-

tant això, el fet de poder aprendre des de casa i a l’hora que es vol (i es pot, hi afe-

girien molts) és perfecte. Si, a més a més, tinc una finestra oberta al món amb possi-

bilitats infinites a l’abast, "qui no aprèn és perquè no vol". Bromes a part, la respon-

sabilitat de l’adult combinada amb l’accés a la informació i la guia del professor

poden fer de l’aprenentatge d’una llengua una experiència molt positiva".

Víctor PouAquest doctor en Dret viu a Brussel·les, on és funcionari a

la Comissió de les Comunitats Europees. Des de fa tres anys

estudia Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya,

per enriquiment personal.

"Abans havia estudiat anglès de manera presencial, però el

mètode virtual de la Universitat Oberta de Catalunya m’ajuda

a ser més proactiu. Trobo que l’ensenyament d’aquest idioma

ha de ser obligatori a la universitat. Pel que fa a l’assignatura que s’imparteix a la

UOC, el que valoro més és el fet de fer-ho tot en la llengua que estudio".

Què n’opinen els consultors?

Què n’opinen els estudiants?

amb pes

Els estudiants valorenla vinculació del’assignatura ambl’actualitat.

Ala tarda, a casa de la família Berrocal, tothom fa deures. La Mariona (10anys), el Miquel (7 anys), el Joan Carles i la Tuti, els seus pares, "i fins i tot elMartí, que només té 3 anys, ens demana que li posem feina. Els nens ho tenen clar:

el papa també estudia. Per a fer compatibles vida familiar, vida laboral i universitat ésimprescindible la col·laboració de la teva parella, que comparteixi les teves inquietuds. Lameva dona és mestra com jo i a tots dos ens agrada estudiar. Sempre hem fet cursos i acti-vitats de formació permanent", explica aquest cap de família i estudiant de Psicopeda-gogia de la UOC.

Un bon dia, però, va decidir fer una aposta de més llarga durada: un segon cicleuniversitari. "Quan es va crear la UOC, m'hi vaig matricular per la seva metodologiad’estudi via Internet que et permet ser més autònom i tenir la possibilitat de coordinarhoraris. A més, la carrera que estudio, una de les primeres que va engegar la Universitat,em resulta molt atractiva per a la meva professió. L’esforç necessari és molt alt; per aixòcal que estudiar et faci molta il·lusió, tenir un grau de motivació molt alt". Quan aixòpassa, com en el seu cas, no hi ha problemes d’espai, horaris o sorolls. Qui diu queles biblioteques són imprescindibles? "Per a mi, el tren és un bon lloc d’estudi. Comque treballo en una escola de Barcelona i visc al Maresme, utilitzo aquest mitjà cada dia iho aprofito", explica.

Ara que ja és a punt de llicenciar-se, el Joan Carles reconeix que el suport rebut delseu tutor ha estat vital, sobretot al principi, i valora l’intercanvi amb els companys,ja que assegura que "el perfil d’estudiant de la meva titulació és molt semblant al meu;de fet, uns quants ja els coneixia. Durant les trobades presencials sents el caliu d’una clas-se". Una de les claus que ha fet possible que arribés "al final de la cursa" ha estat "l’a-valuació continuada. Jo sempre he optat per aquest sistema: t’obligues als terminis, t’ajudaen la matèria...". L’experiència és molt positiva per a aquest mestre, si més no "perquèestà molt bé fer d’alumne de tant en tant i que algú t’organitzi la feina".

L’Anna Bernat sembla una col·leccionista de carreres: va estudiar Psi-cologia amb 18 anys, aquest primer semestre del curs ha acabat elsestudis de Psicopedagogia a la UOC, que li han servit per a comple-

tar la seva formació, i ara comença Humanitats, també a la UOC, nomésper adquirir cultura. Malgrat el que pugui semblar, aquesta estudiant asse-gura que mai no li havia agradat estudiar, però que ara és un plaer.

Després de tenir el tercer fill, l’Anna es va plantejar un canvi important:"Treballava de professora en una escola i vaig decidir deixar la feina per estaramb els nens, però no volia desconnectar del tot i vaig decidir matricular-me a launiversitat. Estudiar m’ha servit de vàlvula d’escapament", explica. Dins de lacasa, plena de les joguines del Daniel (3 anys), les llibretes en què l’Ignacio(5 anys) aprèn a fer lletres i els bastons d'hoquei dels grans, l’Anna (9 anys)i el Carlos (7 anys), la mare va trobar un espai "virtual" només per a ella.Com que havia de ser una activitat compatible amb les seves responsabili-tats, les classes presencials ja eren impensables. "Reconec que en un principiem vaig matricular a la UNED, però allò era molt diferent i ho vaig deixar. Etdonen la matèria, la bibliografia i només t'has de presentar a l’examen. Estudiarsense anar a classe requereix molta força de voluntat, i si no et marquen no sem-pre ho aconsegueixes", afirma.

Per a ella, Internet no va ser cap problema, encara que al principi "no ente-nia com es podia fins i tot fer un treball en grup de manera virtual". Comparantexperiències, assegura que "mai no havia tingut tant contacte amb els profes-sors com en tinc ara: quan vull li envio un missatge, que segur que em contesta,o, si tinc dubtes, els puc resoldre directament amb ell. Encara més, si passa un

quant temps i no saben res de tu, et pregunten ells mateixos".Ara que els nens ja són grans, l’Anna es planteja reincorpo-rar-se al mercat laboral, això sí: amb un nou bagatge for-matiu.

Han canviat la biblioteca per un vagó de tren o per la cuina de casa seva a l’hora

de sopar. Els seus ordinadors i apunts conviuen amb nines i cotxes de curses al

prestatge i estudien quan la resta de la casa dorm o marxa a l’esplai els caps de

setmana. Són pares, treballadors i estudiants de la UOC: una espècie de

superdones i superhomes per als quals el temps sembla estirar-se com un dels

xiclets dels seus fills. La forta motivació, el suport de les seves parelles i una bona

organització semblen les claus per a guanyar aquesta cursa.

Campus Virtual10

Estudiants i pares,tot a una

Joan Carles BerrocalEstudiant de Psicopedagogia3 fills

Anna BernatEstudiant d’Humanitats4 fills

Un espai propi en la vida familiar

Mestre de dia, alumne de nit

Acasa de la Carme Piera podran formar un equip d’handbol per a la pròxi-ma temporada: el seu marit seria el porter, ella i els cinc fills (un arribaràla primavera vinent), els jugadors. El premi: la diplomatura en Informàti-

ca de Gestió. I és que aquesta estudiant, treballadora, esposa i mare ho té clar:"La meva clau per a fer-ho tot és treballar en equip, delegar", assegura.

La seva jornada comença quan porta la Marta (9 anys), la Carolina (7 anys), elJordi (4 anys) i la Roser (10 mesos) a l’escola. D’allà, marxa cap a l’oficina defarmàcia on treballa d'administrativa, fins al migdia, quan recull els fills i tornena casa. "Aleshores, aprofitem l'estona per a fer deures plegats, ja que considero que éspositiu que ells em vegin estudiant", afirma, encara que reconeix que la feina demés concentració la deixa per a les 10 de la nit, "quan ja els tinc dormint", o peral cap de setmana. Això sí: "penso que és fonamental la capacitat de concentració. Siestàs amb els nens, hi has d’estar al 100% i, si estudies, has d’aparcar la resta. Elsnens noten si penses en l’examen mentre jugues amb ells!".

La Carme havia començat a estudiar Veterinària a 18 anys, però ho va deixar. Faalguns mesos, va decidir tornar a la universitat "per obrir-me noves perspectivesprofessionals. Si ets dona, amb més de 35 anys, fills i sense estudis, ho tens difícil pera trobar feina. Vaig decidir matricular-me a Informàtica perquè té moltes sortides ipermet dedicar-s’hi a temps parcial, sense deixar de tenir cura de la família". Aquestmateix motiu la va fer apostar per la UOC, ja que "em permet estudiar a poc a poci durant el temps lliure".

Un cop va haver comparat les dues experiències universitàries que tenia, es vasorprendre: "A la UOC el contacte amb els professors és més fàcil que a la universitatpresencial, i encara la UOC és molt exigent; què hi ha a la vida que no costi esforç?".Per a ella, ara és més difícil trobar temps que quan era jove, però, en canvi, "emconec millor a mi mateixa, sóc més disciplinada, més conscient, estic més segura i tincmés recursos". Ja cursa el tercer semestre, però afirma que no té gens de pressaper a acabar, ja que "aquest esforç és una aposta de futur".

Ala Cecília Guzmán sempre li havien agradat els nombres. Reconeix queaquesta afició va ser la que la va empènyer a estudiar Informàtica: "Vaig deci-dir matricular-me a Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Sistemes sense saber gaire

bé què era; sempre m’havien agradat les matemàtiques i vaig pensar que m’agradaria pro-gramar. Realment, quan vaig començar quasi no havia vist un ordinador". Per tot això,en realitat, per a ella, "els estudis són més un hobby que una obligació. Penso que aixòfarà que algun dia pugui acabar la carrera".

La Cecília cursa el primer any a la Universitat Oberta de Catalunya, però ja té uns190 crèdits aprovats dels 300 de la carrera per la Universitat Politècnica de Catalu-nya, on va començar aquesta titulació. Diu que va canviar perquè li és impossiblebaixar cada dia a Barcelona a estudiar. A casa seva, a Sant Cugat, hi té ubicada l’"ofi-cina central".

No li agrada fer plans a llarg termini, i per això no la preocupa quant temps li restaper a acabar la carrera i diplomar-se: "Tinc cinc fills, de 8, 6, 4 i 2 anys i un mes i mig.M’organitzo sobre la marxa perquè amb tota aquesta colla no es poden fer plans. El que ésmés segur és que te’ls desmuntin tots: quan no és un és l’altre. Normalment puc començara estudiar a partir de quarts d’onze de la nit, quan dormen".

I és que, com per a quasi tots els estudiants de la UOC amb fills, primer és la famíliai després són els estudis. Per a sobreviure a tota aquesta feinada amb bona cara, laCecília aconsella "tenir clares les prioritats d’un mateix i no angoixar-se si no es pot fertot. Els estudis són importants però no m’obsessionen; procuro dedicar-hi cada dia unaestona". De fet, reconeix que per a ella això és la part més difícil: trobar cada dia unaestona per a la informàtica. "La constància és important: estudiar cada dia una mica. Defet, cada dia només em queda una mica de temps", una mica de temps que dóna per amolt en el seu cas.

Campus Virtual 11

Títol: Cómo gestionar el cambio tecnológico. Estrategias para los responsables de centros universitarios

Col·lecció: Biblioteca de EducaciónAutors: Tony Bates PVP: 17,97 €

L'obra ofereix una sèrie d'estratègies que han de permetre alsresponsables universitaris assumir i gestionar el canvi tec-nològic que caracteritza la societat del coneixement. SegonsBates, per a aplicar les tecnologies a un centre universitari esnecessita alguna cosa més que comprar ordinadors nous icrear una pàgina web. Bates explica com l'èxit de l'ús de la

tecnologia en l'ensenyament depèn de la capacitat d'introduir canvis importants enla cultura docent i en les estructures organitzatives. En aquesta obra, Bates assenyalaels riscos i les conseqüències de l'ensenyament basat en les noves tecnologies.

Títol: Entenent l'economiaCol·lecció: Biblioteca Lectus UniversitàriaAutors Joan Tugores (coordinador), Gonzalo Bernar-

dos, Cristina Carrasco, Martí OlivaPVP: 59,50 €

La finalitat d'aquesta obra –formada per un CD-ROM i unllibre– és comprendre el funcionament de l'economia mo-derna i l'entorn en què les empreses desenvolupen la sevaprincipal activitat. Mitjançant un punt de vista clar i objec-tiu de diferents conceptes, l'obra ofereix una visió de la

macroeconomia i el seu funcionament i evolució. S'introdueixen també considera-cions monetàries i financeres. L'obra és estructurada en sis mòduls que contenenactivitats i exercicis d'autoavaluació per a entendre i assimilar millor els temes trac-tats.

Novetats editorials www.editorialuoc.com

Carme PieraEstudiant d’EnginyeriaTècnica en Informàticade Gestió4 fills

Apostar pel treball en equip

Cecília GuzmánEstudiant d’EnginyeriaTècnica en Informàticade Sistemes5 fills

Per amor als nombres

Entre

vista

a...

Maruja Gutiérrez-DíazCap de la Unitat Multimèdia de la DG d’Educació i Culturade la Comissió Europea

Maruja Gutiérrez-Díaz és la cap de la Unitat Multimèdia de la Direcció General d’Educació i

Cultura de la Comissió Europea. És llicenciada en Arquitectura i Urbanisme per la Universitat

Politècnica de Madrid. Ha estat investigadora a la Universitat d’Edimburg, com a especialista

en tècniques informàtiques per a la planificació del territori, i cap del Centre d’Informació i

Documentació de l’Àrea Metropolitana de Madrid. Treballa a la Comissió Europea des de l’any

1988 com a especialista en introducció i promoció de les noves tecnologies; primer com a cap

de la Biblioteca Central, encarregada de modernitzar-la, després com a responsable de la Unitat

de Publicacions i des del 1999 en el càrrec actual.

En què consisteix la vostra feina?En el desenvolupament de la políticaeuropea pel que fa a l’ús de les novestecnologies i, molt especialment, d’Inter-net per a l’educació, la formació profes-sional i la cultura. Treballem en coopera-ció amb altres departaments, com elsque s’ocupen de la societat de la infor-mació o de treball i afers socials.

Treballeu en la iniciativa eLearning: Dis-senyant l’educació de demà dins el Plad’acció eEurope.Sí. És una iniciativa que té l'objectiud'impulsar i accelerar la integració de lesTIC als sistemes d’educació, entesos enel nou paradigma educatiu de l’aprenen-tatge al llarg de la vida. Considerem totsels nivells d’educació, incloent-hi els noformals, i la necessitat de facilitar lescompetències necessàries per al desenvo-lupament personal complet en la novasocietat del coneixement. Estudiem comes pot formar els joves perquè facin elmillor ús possible de les tecnologies, demanera que fomentin les capacitatsd’expressió, de creació i de comunicació.

Quin és el paper de la cultura en aquestainiciativa?Hi té molta importància. D’una banda,perquè ens hem d’assegurar que el noumodel social es desenvolupa segonsvalors i pautes culturals europees. I, d’al-tra banda, perquè s’han de desenvoluparnoves formes de cultura i explotar lesnoves tecnologies per a fomentar ques'hi participi. Especialment, hem d'apro-fitar el potencial d’Internet per a un dià-leg intercultural, amb capacitats desobrepassar barreres geogràfiques i lin-güístiques.

La població està oberta i disposada aformar-se durant tota la vida?No tant com hauria de ser. A vegadesaquesta formació es veu més com unacàrrega que no pas com una oportunitat.El discurs més freqüent fins ara sobre laformació al llarg de la vida ha anat lligat

a l’evolució econòmica i tecnològica i altreball. Cal anar més enllà, crear unacultura d’aprenentatge, desenvoluparuna alta valoració social de l’"aprendre" iaconseguir concentrar els sistemes edu-catius a "aprendre a aprendre".

Quin és el paper de les TIC en la formaciócontínua?Són una oportunitat única, ja que afavo-reixen que l’accés a recursos educatiusde qualitat sigui pràcticament infinit.Donen l'oportunitat, per exemple, derebre un comentari directe d’un profes-sional amb experiència o de participaren comunitats d’aprenentatge amb per-sones que comparteixen els mateixosinteressos o problemes. Una part impor-tant de la nostra feina consisteix a anali-tzar aquestes possibilitats.

Les universitats virtuals, com la UOC, fanbones aportacions en aquest aspecte?Excel·lents. La UOC és un exemple para-digmàtic de com es poden explotar lesnoves tecnologies i arribar ràpidament aun nivell d’activitat impossible amb elsprocediments tradicionals. La UOC coo-pera en projectes europeus importants, ien uns quants casos en dirigeix. Un, perexemple, el BENVIC, sobre el benchmark-ing de l’ús educatiu de les TIC, ens ésmolt útil en la feina de coordinació d’in-dicadors i metodologies en l'àmbit euro-peu.

Quins aspectes són necessaris perquè elseuropeus siguem competitius interna-cionalment?La millor base és una bona educació.Europa té una tradició d’excel·lènciaeducativa, que s’ha de re-crear en lanova cultura digital. L’alfabetitzaciódigital s'ha d’entendre en aquest sentit,com una oportunitat de reflexió. Elmillor ús possible de les noves tecnolo-gies és ampliar les capacitats personalsde reflexió, de creació i de comunicació,cosa que és, en últim terme, la finalitatde l’educació.

És compatible la promoció de la diversi-tat lingüística europea amb la prepara-ció dels joves per a un futur professionalinternacional?Ho ha de ser. El desenvolupament perso-nal es basa en el desenvolupament de lescompetències lingüístiques, i això lamillor manera de fer-ho és amb la llen-gua materna. Que hi hagi un idiomavehicular dominat per una gran majoriaés un fet positiu, sempre que vagi acom-panyat d'aquesta salvaguarda essencial dela llengua materna, sigui quina sigui.

Quin futur espera a l’educació en algunade les llengües europees minoritàries,com és el cas del català?El mateix que en les llengües majorità-ries: una obertura creixent de l’ús d’al-tres llengües i de recursos educatius enaltres llengües, a mesura que avança elnivell d’educació. De fet, els estudis uni-versitaris sempre han requerit la lectura,l’ús de llibres escrits per autors de diver-sos països. No s’ha d’oblidar que unallengua és més que una llengua: és unacultura, informa sobre la manera depensar i de relacionar-se. Saber unesquantes llengües significa un enriqui-ment cultural molt positiu.

Quin record té de la universitat?En el context en què parlem, molt bo.Hi vaig reprendre la curiositat, el plaerd’aprendre; però no solament a l’aula,sinó també als passadissos, al carrer…Dedicar alguns anys a desenvolupar lapròpia personalitat és un luxe que nos’aprecia fins més tard. També en tinc,però, mals records, com les estructuresparalitzades o la falta de recursos.

I ara, si pogués tornar a la universitat,quins estudis triaria?Vaig triar arquitectura i urbanisme per-què m’apassionaven les ciutats –i emcontinuen apassionant. Vaig tenir sortde triar una carrera que fomentava, a lavegada, el rigor científic i el plaer artís-tic, i crec que la tornaria a escollir.

"Hem d'aprofitar el potencial d'Internetper a un diàleg intercultural"

Edició: Gabinet de Premsa UOCRevisió lingüística: Servei Lingüístic UOCTelèfon d’informació UOC: 902 141 141

Disseny general: Manel Andreu Maquetació: Disseny visual, slFotografies: D. Campos, S. BallestéIl·lustracions: M. Ginesta, M. AndreuImpressió: Giesa-Rotographik Dipòsit legal: B-12.158-95

Campus Virtual12