FEM IGUALTAT!El Carmel per les relacions d’igualtatentre les dones i els homes| Guia de recursos i memòria del projecte 2012 |

Pla de Dinamització Comunitari

Organitzen:Comissió de Familia de Carmel Amunt

Coordinen:Cap Carmel i PIAD Horta Guinardó

Participen:CAP Carmel40 p’arriba 40 p’abajo F. ADSIS CSS CarmelBiblioteca Juan MarséCEIP Font d’en FargasCentre Juvenil Martí CodolarCTICPIAD Horta GuinardóDistricte d’Horta-GuinardóEscola d’Adults del CarmelCEIP CarmelAgencia de Salut Pública - HortaSalut Camí i Companyia

Disseny i maquetació: Wayava Comunicaciówww.wayava.net

CARMEL AMUNT:c/ Lugo, 40 | 08032 - BarcelonaTel.: 93 429 07 59carmelamunt@carmelamunt.orgwww.carmelamunt.org

3

FEM IGUALTAT

Comissió de Familiade Carmel Amunt

Pla de Dinamització Comunitari

Índex

4

“Pensava que em tractaria amorosament.” “Que em sentiria segura i cuidada

al seu costat.” “Tinc un pou negre a dins.” “Em vaig casar i tot seguit vaig veure

que tot havia de ser com ell deia.” “Ell em bloquejava amb la seva violència.

Em deixava sense capacitat de reacció. La por em paralitzava.”

“Jo em sentia culpable; per què m’havia de passar això si feia tot el que podia

per estar bé, i per no barallar-m’hi? Per què m’estava passant tot això? Era

una cosa que no podia entendre, no sabia per què em pasava.”

“I amb el temps te’n vas adonant per les coses que fa , te n’adones que cada cop

t’estima menys.” “No li semblaven bé ni la meva família ni els meus amics.”

“Et diu : i tu on aniràs? Si jo em separo de tu, tu on aniràs?”

“ Per molt petits que siguin , ho veuen, no cal que els diguis res” ...

“ Que les dones que estan en la nostra situació puguin venir a grups de treball

i es puguin fer més fortes i sàpiguen actuar en el moment adequat” ...

“I ara em sento bé, amb ganes de superar-me i amb ganes de començar com si

comencés una nova vida” .

Frases extretes d'El malson de la Ventafocs.

5

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

DE QUÈ PARLEM?Quan parlem de gènere...Quan parlem d’igualtat volem dir que tothom ha de ser igual?Ens equivoquem si pensem que aquestes desigualtats només perjudiquen les dones, també perjudiquen els homesEfectes de les desigualtats de gènere sobre el benestar de les personesRelació desigualtats de gènere i violències vers les donesPer què la violència vers les dones és un greu problema social?Violència domèstica ? Violència de gènere ? Violència masclista?Diferents tipus de violència vers les donesFormes de violència masclista Què és violència i què no?Per què és difícil sortir d’una relació de violènciaa l’àmbit privat?Què hi podem fer davant aquest problema social?

PROJECTE FEM IGUALTATIntroduccióÀmbit territorialContextualització, descripció i temàtica del projecte FEM IGUALTATObjectius del projecte FEM IGUALTATPoblació destinàriaDescripció del pla de treball, del calendari i de les activitats dutes a terme i/o actualsResum dels continguts en els quatre programesAvaluacióRecursos utilitzats als programesParticipants en els programes

RECURSOS

CD

4 pàg.

6 pàg.

8 pàg.8 pàg.8 pàg.

9 pàg.

9 pàg.

11 pàg.

13 pàg.15 pàg.

10 pàg.

15 pàg.16 pàg.

17 pàg.17 pàg.

18 pàg.18 pàg.18 pàg.19 pàg.

20 pàg.20 pàg.

20 pàg.22 pàg.23 pàg.24 pàg.24 pàg.

26 pàg.

30 pàg.

Introducció

“Cada mujer puede añadir al proceso de

libertad general del mundo mucho más

de lo que cree. Cada vez que una mujer

toma una decisión libre, respetándose a

sí misma, o reflexiona sobre algo que se le

ha prohibido... cada vez que cada mujer

coge un átomo de libertad y lo usa, ocurre

como en matemáticas: hace un infinitési -

mo de libertad, pero, aunque parezca poco,

se suma a la libertad del conjunto. Y la

libertad del conjunto cuadra con toda esa

suma de pequeñas acciones individuales

de libertad”.

Valcárcel, Amèlia.

6

7

El cicle radiofònic FEM IGUALTAT és una de les iniciatives de la Comissió de Família del Pla comunitari Carmel Amunt.

La violència vers les dones constitueix una greu vulneració dels seus drets fonamentals i, s’explica des de la perspectiva de les

relacions de poder desigual entre dones i homes, relacions construïdes socialment i culturalment.

Ningú no està exclòs de la possibilitat de viure una relació de violència. Per això, als programes de ràdio es va tractar una

perspectiva i /o àmbit específic, per donar eines per tal de reconèixer i actuar si ens trobem en aquestes situacions.

Als programes vàrem convidar persones i entitats del barri i professionals.

Ara el cicle radiofònic és a les teves mans

En primer lloc, hi trobaràs conceptes sobre el tema. En un segon apartat, s’ hi explica i el perquè i com es varen fer els

programes de ràdio i la seva dinàmica . En una tercera part, hi ha una relació de recursos i serveis al nostre abast.

Finalment, un CD amb l’enregistrament dels quatre programes i d’ un programa especial i d’algunes fotografies

de diversos actes.

Confiem que aquest material us interessi.

FEM UN BARRI LLIURE DE VIOLÈNCIA!

Grup de família. Carmel Amunt

Quan parlem de gènere...El gènere és tot allò que la societat atribueix a una persona en funció del seu sexe. Aquesta atribució és produeix des que neix. En funció de si som homes o dones, a la nostra llarga història, se’ns ha atribuït el que és apropiat que fem, que pensem, desitgem o sentim, la qual cosa és l’origen de moltes desigualtats. Quan parlem del referent als gèneres, doncs, sempre parlem d’una construcció social heretada, allò après i que, per tant, es pot canviar.

Quan parlem d’igualtat volem dir que tothom ha de ser igual?Les diferències no haurien de comportar desigualtats. Una bona paraula per expressar-ho és equitat: tant els homes com les dones hem de tenir els mateixos drets i oportunitats d’accedir a l’ús, control i benefici dels béns i serveis de la societat, i també a la presa de decisions en els àmbits de la salut, l’afectivitat, la vida social, econòmica, política, cultural i familiar1. No obstant això, a la nostra societat actual vivim desigualtats per raó de gènere.

De què

parlem?

8

“Los malos tratos tienen

un marco estructural de referencia

que los hace posibles”.

Sau, Victoria.

9

Ens equivoquem i pensem que aquestes desigualtats només perjudiquen les dones, també perjudiquen els homesTot i que els valors masclistes han situat els homes en una posició privilegiada si ho comparem amb les dones, cal dir que també han tingut conseqüències negatives directes per a la salut i la qualitat de vida dels homes: mancan-ces per gestionar les emocions, baixa capacitat de cuidar-se de si mateixos i dels altres, conductes de risc, rigidesa en les relacions, excessiva pressió per l’èxit social i laboral, o per assumir expectatives de vida que poden no agradar-los.

Efectes de les desigualtats de gènere sobre el benestar de les personesCal qüestionar i avançar els models tra-dicionals de feminitat i masculinitat per la profunda injustícia que ens presenten, per la doble moral antiga que defensen i pels paranys que amaguen. Aquestes desigual-tats fa que hi hagi conseqüències molt greus per al benestar i desenvolupament de dones i homes. Tot plegat són des-igualtats que afecten el benestar i el futur desenvolupament de la nostra societat en conjunt. Existeixen obstacles estructurals i de caràcter físic, psíquic i social que s’oposen al creixement del nostre benestar.

Com sabem, a les ultimes dècades, al nos-tre entorn, hem viscut unes millores per a les dones i avenços per aconseguir un societat més justa i equitativa, però amb limitacions.

“El conocimiento de la mujer sobre su propio cuerpo; el derecho a una maternidad deseada; el acceso igualitario a todos los niveles de enseñanza; su ingreso ya irre-versible en el mundo del trabajo, que lleva aparejado la independencia económica; sus derechos de ciudadanía... No todas las mujeres del mundo se encuentran en la misma situación y el camino a recorrer incluso en los países aparentemente más avanzados es mucho todavía. El fin de una imagen tradicional que es a la vez el fin de un paradigma de paradigmas, bajo el que hemos vivido según formas tan diversas durante miles de años, no se transforma en un abrir y cerrar de ojos.”... “Hoy, cuando bastantes de esas leyes han cambiado y están cambiando, la pregunta nos la pode-mos seguir planteando en términos no tanto legales sino sociales y psicológicos.”2

1 Extret del material “Quan es parla de la violència contra les dones encara creus que...”2 "Ser mujer: El fin de una imagen tradicional". Victoria Sau. ICARIA. Primera edición: 1986. Segunda edición. Revisada y ampliada: noviembre 1993. pàg. 70 i 102.

Des del treball de grups feministes i orga-nitzacions de dones, l’autoestima s’ha convertit en un dels punts fonamentals de treball tant des del punt de vista individual i de recuperació de les dones que han patit situacions d’abús i maltractament, com des del punt de vista comunitari i de prevenció.

Ja que tot i que legalment en teoria hi ha igualtat formal, hi ha aspectes socials i psicològics que continuen actualment considerant i col·locant la dona com a ésser inferior i sense drets de desenvo-lupament i plenitud. Cal continuar sent conscients de les desigualtats i dels greus paranys que comporta el sistema patriarcal per al desenvolupament de les persones, per tal de conduir-nos cada vegada més cap a una societat més justa, i respectuosa. Cap a una societat amb més possibilitats de desenvolupa-ment individual i comunitari per a tothom.

Relació desigualtats de gènere i violències vers les donesUn dels efectes més clars i terribles de la desigualtat entre homes i dones és la violència contra les dones. De fet, hi ha una relació directa entre les desigual-tats de gènere i la violència contra les dones. L’origen de moltes desigualtats es fa evident quan parlem de gènere. Culturalment hem heretat i atribuït unes funcions que són pròpies de cada gènere, del masculí i del femení, i quan aquestes s’assumeixen d’una manera rígida, les des-igualtats intrínseques a cada sexe, és quan trobem les relacions abusives de gènere i/o també el que diríem que són formes tangibles de violència.

La violència vers les dones no s’explica només per factors individuals o personals, sinó que té una arrel que és social i té el seu origen en la diferèn-cia de poder entre homes i dones.

El valor i la riquesa del saber i de les eines d’anàlisi i d’intervenció desenvolupades pels feminismes són fonamentals per com-prendre l’origen de la violència masclista i poder eliminar-la. Així mateix, els moviments de dones han tingut un paper essencial en el desenvolupament dels drets i en la crea-ció d’espais de llibertat per a les dones.

La violència vers les dones es pot expres-sar per mitjà de distintes formes de dis-criminació, exclusió i explotació i incloure tots els àmbits de la vida de les dones. Així les dones a tot el món som víctimes de la violència social, política, econòmica i insti-tucional. L’organització de la societat, amb una distribució desigual i sistemàtica del poder entre homes i dones, es veu reflec-tida, també, a la violència a les relacions íntimes. Les normes que tenim, que es troben profundament arrelades a la història i la cultura, contribueixen a legitimar aquest abús contra les dones.

10

Per què la violència vers les dones és un greu problema social?La violència vers les dones no és un fenomen nou. No obstant això, als darrers anys s’ha desenvolupat un procés de de-núncia, visualització i presa de conscien-cia d’aquest problema, i se l’ha considerat un problema social i no pas una qüestió privada com s’ha fet fins ara. Els movi-ments feministes i els grups de dones han tingut els papers principals en aquest procés de reconeixement de problema social. Aquest enteniment ens porta a noves formes d’explicació, la violència que poden exercir els homes cap a les dones a l’àmbit privat, no és conseqüència d’alguna situació o circumstància particu-lar (problemes socioeconòmics, psicopa-tologia de l’agressor, consum de tòxics, etc.), l’origen últim, són unes relacions socials fonamentades en la desigualtat, base de l’estructura patriarcal, a les quals el contracte social implica la dominació d’un gènere (el femení) per part de l’altre (el masculí). El sistema sosté i legitima l’ús d’aquesta violència, és estructural i cons-titueix el major obstacle cap a l’autonomia i la llibertat de les dones, la qual cosa fa que sigui un problema greu i complex amb arrels socials i culturals.

Des d’aquesta nova perspectiva, calen intervencions socials profundes que impliquin una nova projecció social, sen-sibilització social, noves formes de relació entre homes i dones, mesures legislatives, modificacions de programes educatius, etc., per afrontar el problema i superar-ne les conseqüències.

11

“La agresividad es un mecanismo

biológico, algo que el ser humano com-

parte con los a animales de todo tipo.

Pero la violencia... esa es racional. Eso

nos diferencia de los demás animales”.

Lienas, Gemma.

La Declaració sobre l’eliminació de la violència vers la dona (Resolució de l’Assemblea General 48/104, ONU, 1994) constitueix la primera eina inter-nacional de drets humans que recull d’una manera explícita aquest problema i el defineix com tot acte de violència pel fet de ser del sexe femení i que tingui o pugui tenir com a resultat un patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, i també les amenaces dels mateixos actes, la coacció o la privació arbitrària de la

llibertat, tant si es produeixin a la vida pública com a la vida privada.

La Llei catalana del dret de les dones a eradicar la violència masclista parteix d’aquesta premissa, els drets de les dones són drets humans. La violèn-cia masclista és una greu vulneració d’aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutada-nia, l’autonomia i la llibertat.

“Malgrat els avenços obtinguts en la igualtat de drets,

es continuen aplicant des de d’una perspectiva patriar-

cal els paràmetres d’una societat estructurada a partir

del desequilibri de les relacions entre dones i homes.

Les dones patim molts tipus de violència: la violència

econòmica, de classe, la tortura, bèl·lica, la sexual3…

Però hi ha, a més a més, una violència específica contra

les dones i que s’ha emprat com a instrument per

mantenir la discriminació, la desigualtat, les relacions

jeràrquiques i el poder dels homes sobre les dones: la

violència de gènere, la violència masclista. Segons el

Consell d’Europa, entre el 20% i el 50% de les dones

a Europa són víctimes de la violència a mans de la seva

parella, sense que hi hagi cap tipus de diferència de

categoria social o de grup d’edat (...) Amnistia Interna-

cional assenyala que al món, una de cada tres dones

pateix abusos al llarg de la seva vida i que el 70% de

les dones assassinades ho són a mans de les seves

parelles o exparelles. No solament hi ha maltractaments

a l’àmbit domèstic, sinó també a la feina i a la societat:

mutilacions sexuals, avortaments selectius per raó de

sexe, maltractaments psicològics i els assetjaments

sexuals, entre altres tipus de violència. Davant d’aquesta

colpidora situació només és possible la denúncia i el

rebuig, el posicionament i l’acció.”

3 La violència sexual no apareix a l’extracte escollit del manifest original. Quan parlem dels diferents tipus de violència que patim les dones pel fet de ser-ho, hem de parlar també de la violència sexual ja que històri-cament és un tipus de violència que ha tingut uns components d’invisibilitat i permissivitat social, a més de tenir unes conseqüències especifiques per a la persona que la pateix, com és el greu estigma social que comporta.

12

Fragment extret del Manifest per a l'eradicació de la violència masclista de la Plataforma unitària contra les violèn-cies de gènere.

La lluita contra la violència masclista és part del procés de les dones per fer efectius llurs drets i construir un entorn que ens permeti el lliure desenvolupament de la ciutadania. Aquest trajecte té una llarga història al nostre país, gràcies a la qual les dones, malgrat les situacions adverses, han desenvolupat uns espais propis d’autonomia. Motiu pel qual la llei catalana parteix també del reconeixement del paper històric i pioner dels moviments feministes en relació a la denúncia de les formes de violència vers les dones.

Violència domèstica ? Violència de gènere ? Violència masclista?Al llarg de la nostra història, hi ha hagut una evolució en la terminologia per ano-menar aquest fenomen que té les seves arrels en la desigualtat de gèneres que promou el sistema patriarcal. En tots els casos la terminologia indica que es tracta d’un fenomen amb característiques dife-rents d’altres formes de violència. És una violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho, en el marc d’unes relacions de poder desiguals entre dones i homes.

El terme violència domèstica es refereix a la violència que es produeix a l’àmbit

13

“Con el puño cerrado

no se puede intercambiar

un apretón de manos”.

Ghandi, Indira.

domèstic. No obstant això, el problema de la violència vers les dones i les seves conseqüències, malauradament és encara més ampli i complex per reduir-lo a l’àmbit domèstic, per la qual cosa aquest terme no se sol utilitzar ja per anomenar aquests tipus d’imposicions de poder vers les dones.

La llei catalana utilitza l’expressió violèn-cia masclista per ser el terme més ampli i que inclou la resta de termes utilitzats, ja que el masclisme és el concepte que

d’una manera més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de mascu-linitat que encara és valorat per una part de la societat com a superior. La violència contra les dones és l’expressió més greu i devastadora d’aquesta cultura, que no so-lament destrueix vides, sinó que impedeix el desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats de les dones.

“Yo no deseo que las mujeres tengan poder

sobre los hombres, sino sobre ellas mismas”.

Wollstonecraft, Mary.

14

» VIOLÈNCIA FÍSICA: És qualsevol acte o omissió de força

amb resultat o risc de produir una lesió física o un dany.

» VIOLÈNCIA PSICOLÒGICA: És tota conducta o omissió

intencional que produeixi una desvaloració o un patiment per

mitjà d’amenaces, humiliacions, vexacions, insults,

entre d’altres.

» VIOLÈNCIA SEXUAL I ABUSOS SEXUALS: És qualse-

vol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones amb

independència que la persona agressora pugui tenir amb la

dona una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu.

» VIOLÈNCIA ECONÒMICA: És la privació intencionada i

no justificada de recursos i la limitació en la disposició dels

recursos propis o compartits en l’àmbit familiar o de parella.

Diferents tipus deviolència vers les donesAleshores ha de quedar clar que quan parlem de violència contra les dones, no ens referim només a la violència física. Malauradament tothom sap que la violència de gènere es tracta als diaris quotidiana-ment. Però hem de ser conscients que els preocupants homicidis de dones que cometen les seves parelles, tot i ser aterri-dors, són només la punta de l’iceberg que mostra un problema social molt complex. Així, la violència de gènere fa referència tant a l'àmbit material: agressions físiques, agressions verbals, falta de recursos econòmics; com a agressions simbòliques que afecten les nostres emocions, els

nostres desitjos i les nostres dificultats alhora d'establir relacions afectives amb les persones. Ens referim a inseguretats, pors, falta d’autoestima... derivades de com s'entenen i construeixen la masculi-nitat i la feminitat a la nostra societat i a la nostra època.

Formes de violència masclistaExtret de la "Llei 5/2008 de 24 d’abril del dret de les dones a eradicar la violència masclista".

La violència masclista sobre la dona pot ser exercida, puntualment o reiterada, d’alguna de les maneres següents:

Aquesta és una classificació que utilitzem sovint en parlar de diferents tipus de violència. N’hi ha d’altres com per exemple la violència ambiental, l’aïllament social de la dona, la violència judicial (que es fa cada vegada més evident a la nostra realitat) o la que s’exerceix per mitjà dels fills/es en comú.

15

4 Extret material Plataforma unitaria contra les violencies de gènere.

Què és violència i què no?4

Tu pots escollir com vols que t’estimin!

NO ÉS VIOLÈNCIA:

→ que et tractin amb respecte,

→ que donin suport als teus projectes,

→ que et facin sentir lliure,

→ que et sentis igual a la teva parella,

→ que puguis decidir quin contacte desitges,

→ que et valorin com a persona,

→ que t’estimin,

→ que puguis expressar les teves opinions i sentiments,

→ que respectin les teves relacions,

→ que acceptin un NO...

ÉS VIOLÈNCIA:

→ que t’insultin,

→ que et controlin,

→ que vigilin el que fas,

→ que et diguin amb qui pots parlar,

→ que t’humiliïn,

→ que tinguin amb tu un contacte físic que no desitges,

→ que et sentis obligat/da a fer actes que no vols,

→ que et tractin d’ignorant,

→ que et facin creure que no ets capaç...

16

Per què és difícil sortird’una relació de violència a l’àmbit privat?Com hem vist fins ara, hi ha molts factors que afecten el manteniment i el desen-volupament de les violències contra les dones: són factors estructurals, socials i culturals. Hi ha aspectes nuclears de manteniment de desigualtats entre homes i dones a la nostra cultura en detriment de la llibertat de les dones.

El fet que la violència és produeixi entre persones en una relació de parella, que tenen vincles afectius en comú, fa que afecti qüestions molt profundes i impor-tants de la identitat i del desenvolupament de la persona. Des del punt de vista psicològic, tenim mecanismes de protecció davant situacions doloroses: mecanismes de negació, d’ocultació, de minimització, de submissió. Després del procés de ser conscient de la situació, hi ha també meca-

Què hi podem fer davant aquest problema social?• Qüestionar els prejudicis i els estereo-

tips sexistes. • Implicar-te en el canvi. • Educar nens i nenes eliminant tota

mena de discriminació.• Prevenir la violència fomentant el diàleg

i el respecte mutu.• Adonar-te que la violència no és allò que

sempre passa a alguna altra persona.• Reflexionar sobre les pròpies actituds

en les relacions personals.

• Afavorir relacions més igualitàries, tots tenim molt a guanyar-hi.

• Escoltar cada dona que viu situa-cions de violència, no pressionar-la ni jutjar-la ja que és una situació molt complexa i sortir-se’n és difícil.

• Orientar als homes a demanar ajudar a serveis especialitzats.

Són qüestions fonamentals i de gran ajuda en les quals podem implicar-nos.

nismes de caràcter social: la vergonya, la culpabilitat, la dignitat social. En aquestes situa-cions les dones fan un munt de respostes que des de fora ens poden semblar falsament passives, permeten moltes coses per mantenir la situació estable, per protegir els fills/es, el mateix agressor, els familiars, i la mateixa víctima. Les dones que viuen situa-cions de violència en les seves relacions posen en joc moltes capacitats per protegir aquesta relació, ja que és el que se’ls ensenya culturalment, i aquestes mateixes capacitats poden posar-se en joc per sortir-se’n, amb un procés de recuperar poder.

17

IntroduccióDes del setembre de 2010 i fins al gener de 2011, Boca Ràdio va emetre un cicle dedicat a les relacions entre homes i dones i a la problemàtica de la violència de gènere.

Aquest cicle radiofònic es va anome-nar FEM IGUALTAT, i va ser una de les iniciatives de la Comissió de Família de Carmel Amunt (www.carmelamunt.org). La violència contra les dones constitueix una greu vulneració dels seus drets fonamen-tals, i s’explica des de la perspectiva de les relacions de poder desigual entre dones i homes, relacions construïdes

socialment i culturalment. Ningú no té la seguretat que no es trobarà mai en una relació de violència. Per això cada un dels quatre programes del cicle va tractar una perspectiva i/o àmbit específic, i volia donar-nos eines per tal de reconèixer i poder actuar per si de cas ens trobem en aquestes situacions. Als programes es varen convidar professionals, persones i entitats del barri.

Àmbit territorialL’àmbit d’intervenció propi del PDC Car-mel és la comunitat del Carmel. Tot i això aquest projecte per les seves caracterís-

Projecte

Fem Igualtat

18

10.209 denúncies per violència masclista en

l''àmbit de la parella.

Segons les dades de 2011

del Registre policial de la

Policia de Catalunya

tiques esdevé un projecte local, és a dir que es treballa al barri barri però també a tot el districte (Horta-Guinardó). A més, a part de treballar en un pla territorial també es tracta des d’una perspectiva més global, ja que l’emissió del programa es fa per FM i s’emet també per Internet (www.bocaradio.org).

Contextualització, descripció i temàtica del projecte FEM IGUALTATDes de fa deu anys, el Pla de dinamització comunitari del Carmel (www.carmelamunt.org) està treballant amb els veïns i les veïnes del barri, les entitats i els serveis del territori i amb les administracions autonòmica i local generar processos de participació i xarxes de relació que contri-bueixin a crear formes de treball conjunt al voltant de diferents temes/projectes d’interès comú amb l’objectiu d’impulsar processos de millora al nostre barri. És per això que el PDC Carmel es dota de les comissions de treball i de grups de treball per dur a terme els diferents pro-jectes (Entorn, Família, Hàbits saludables, Comunicació, etc.).

El cicle radiofònic anomenat FEM IGUAL-TAT s’inclou dins de les iniciatives que duen a terme la Comissió de Família de Carmel Amunt. Els objectius d’aquesta comissió són:

» Incidir en el paper que té la família en l’educació i la cura dels familiars

» Aprofundir en el coneixement de les re-lacions familiars i en les necessitats que se’n deriven per facilitar els recursos adequats

» Incidir en les actituds i els comporta-ments que afecten la convivència

» Adequar les necessitats de recursos, derivats dels canvis en les estructures familiars i de la conjuntura econòmica actual.

És per això que la Comissió de Familia està duent a terme els projectes se-güents5: Horts comunitaris intergenera-cionals, Tallers d’herbes aromàtiques a les escoles impartits per la gent gran, Macrocaminada intergeneracional i Mercat d’intercanvi al Carmel, Trobada del voluntariat, Fem igualtat, etc.

El desconeixement i la por són alguns dels elements claus dins la complexitat del fenomen pels quals es mantenen i perpetuen les situacions de violència. Per tant, tractar la violència des d’un cicle radiofònic obert a tota la població del Carmel, és una manera d’augmentar el coneixement d'aquesta problemàtica, per poder reconèixer-la i afrontar aquestes situacions d’una manera més precoç.

El projecte FEM IGUALTAT és un projecte viu que pretén sensibilitzar els ciutadans sobre la violència de gènere. S’ha treballat en dos plans diferenciats però simultanis. El primer és el mateix producte, és a dir els continguts emesos han estat l’eina de sensibilitza-ció. I el segon pla és el mateix procés d’elaboració dels quatre programes, entre els agents participants. A més a més de les qüestions generals pròpies d’aquesta problemàtica, es proposa que cada programa plantegi les manifestacions d’aquesta violència i el xoc que repre-senta des d’una perspectiva i/o un àmbit específic. Entenem que la violència contra les dones constitueix una greu vulneració dels seus drets fonamentals. Aquesta violència s’explica des de la perspectiva de les relacions de poder desiguals entre dones i homes que són relacions construï-

5 Per a més informació dels projectes que elabora i duu a terme la Comissió, mireu la web o contacteu amb PDC Carmel. www.carmelamunt.org

19

des socialment i culturalment. Ningú no té la seguretat que mai no viura una relació de violència. És per això que cada un dels quatre programes del cicle analitza una perspectiva i/o àmbit específic, i ens dóna eines per reconèixer una situació de violència i poder actuar-hi.

Finalment, volem esmentar que el projecte FEM IGUATAT ha estat guardonat amb el premi 25N (Ajuntament de Barcelona). El projecte respon a la gran majoria de les bases del Premi 25 de novembre. Per exemple amb l’elaboració i la construc-ció del FEM IGUALTAT ja es promouen accions comunitàries i cíviques atès que el projecte involucra diferents agents del barri (PIAD, CAP Carmel, Programa Accés, Associació 40-40, etc.). El segon programa, que treballa amb diferents pro-fessionals, s’enfoca vers la promoció de la formació i la informació. Per dur a terme el tercer programa que tracta la violència de gènere en l’àmbit de la joventut, es farà un treball educatiu amb el centre obert Adsis i els IES del barri.

Objectius del projecte FEM IGUALTAT

a) Objectius generals:» Reflexionar i sensibilitzar sobre un

dels efectes més clars i terribles de la desigualtat entre homes i dones, el pro-blema de la violència de gènere; i donar a conèixer els serveis i entitats que atenen aquestes situacions de violència, mit-jançant l’elaboració d’un cicle radiofònic informatiu per a la població del Carmel.

b) Objectius específics:» Establir comunitàriament els con-

tinguts del cicle radiofònic

• Obtenir la col·laboració de professio-nals, entitats i persones sensibilitza-des amb la violència de gènere

» Aprendre a elaborar els continguts i els aspectes tècnics del cicle radiofònic

• Retransmetre els continguts radiofònicament

• Difondre el cicle entre la població del Carmel a través de la ràdio i Internet

Població destinàriaTotes les accions que fa Carmel Amunt són sempre dins l’àmbit comunitari i les persones destinatàries són la gent que viu i treballa al barri, en resum la comunitat del Carmel. En particular, aquest projec-te, FEM IGUALTAT, ha treballat temes sobre la violència de gènere. Els princi-pals destinataris són també els mateixos protagonistes (i els seus usuaris i usuàries ) que desenvolupen l’acció, en aquest cas la Comissió de Treball del PDC Carmel de Família (PIAD, CAP Carmel, Adsis, Ampes, IES Ferran Tallada, IES Vall d’Hebron, associació 40 p’arriba 40 p’abajo, Programa Accés, Boca Ràdio, diferents professionals).

Descripció del pla de treball, del calendari i de les activitats dutes a terme i/o actuals

Introducció i organització general:

FEM IGUALTAT està dins del marc d’acció de la Comissió de Família. Aquest projecte està liderat pel PIAD d’Horta i Guinardó i el Cap Carmel. No obstant això, han rebut la col·laboració permanent de Boca Ràdio per fer la difusió radiofòni-ca dels programes. El cicle s’ha articulat en quatre programes d’una hora, entre els mesos de setembre i desembre de 2010.

20

Homenatge a l'escultura del Malson de la Ventafocs

Biblioteca Horta Can Mariner

Realizació del programa Fem Igualtat(Segon programa)

21

Pel què fa al funcionament es va fer, el mes anterior, la gravació en un fals directe dels programes de FEM IGUALTAT al local de Boca Ràdio (situat a l’Espai Jove Boca-Nord). En aquest sentit qui va dur a terme la coordinació dels diferent participants als quatre programes i la co-ordinació dels continguts ha estat l’Anna Roig (Cap Carmel) i la Carmen Pérez (PIAD) que han actuat com a referents de

la Comissió de Família de Carmel Amunt. També van rebre el suport tècnic del PDC Carmel (Julie Marquiset i Oriol Gil). Cada programa s’ha emès quatre setma-nes seguides, els dimecres de 18 a 19 h i els diumenges d’11 a 12h.

1r PROGRAMA:

Es va presentar el cicle radiofònic, i

també la Comissió de Família. Vàrem

parlar de conceptes de violència vers

les dones. Per fer-ho, hi vàrem convocar

professionals experts en el tema perquè

responguessin les nostres preguntes.

Es va presentar el servei del PIAD i

informar sobre quines repercussions té

la violència en la salut de les dones.

2n PROGRAMA:

Va ser un debat on es va tractar la

situació de violència de gènere des del

punt de vista dels diferents professio-

nals del barri, treballadors/res socials,

psicòlegs/es, metges/esses, infermers/

res de serveis del barri i que atenen

aquest problema. Es va explicar el

funcionament de la xarxa de serveis

d’atenció i també el del grup de suport

del districte. Es va fer un circuit viven-

cial simulat.

3r PROGRAMA:

Els protagonistes varen ser estudiants

de l’IES Vall d’Hebron i les nenes i els

nens de CEIP Teixonera. Per preparar

aquest programa, prèviament s’havien fet

diverses sessions de treball per apro-

fundir en el tema. Es van fer dos tallers:

un de monitor/a de joc i un altre de

monitor/a d’arbitratge. En cada taller es

treballava el gènere d’una manera trans-

versal amb els joves que van participar-

hi. També es va fer un taller anomenat

“Parlem de violència de gènere” on es

proposava continuar treballant després

dels tallers, per dissenyar i portar a terme

el programa de ràdio del novembre. Es

va reflexionar sobre les relacions que

s’estableixen entre homes i dones. Tam-

bé es va treballar aquest tema per mitjà

de cançons conegudes.

4t PROGRAMA:

El van protagonitzar un grup de dones

del barri i un altre grup de voluntàries

GEDA. Van presentar la seva visió sobre

el tema i ens varen explicar la feina que

feien en els seus grups. Es va treballar

la desigualtat i la violència de gènere

des de la perspectiva de les entitats

i dels grups organitzats i de com s’hi

pot implicar la comunitat. Es va parlar i

explicar què és l’Acord ciutadà per una

Barcelona lliure de violència.

Resum dels continguts treballats

als quatre programes

22

23

AvaluacióL’avaluació que fem quant al disseny del projecte és positiva ja que el projecte neix en el marc del Pla comunitari i tenint en compte les necessitats de les persones implicades. Es va concretar el que es volia aconseguir, la temporalització i a qui es dirigia. Pel que fa a l’avaluació del procés, considerem com un dels punts més valuo-sos del projecte, la implicació de diferents agents a la participació del Cicle, i també el procés d’acordar i pactar aquestes col·laboracions. Valorem que els resultats més òptims es troben en aquesta part de participació i implicació de diferents agents de la comunitat. També és important la continuïtat que té aquesta intervenció col·lectiva amb l’enllaç de noves activitats o accions que s’articulen arran del cicle radiofònic. Pensem que la incidència real sobre la població que ha pogut seguir el cicle radiofònic ha estat baixa però sí que considerem assolits els objectius especí-fics que el projecte perseguia.

Donem molta importància i valor a la continuïtat d’aquest treball comunitari. Amb els programes del cicle radiofònic es pretenia utilitzar eines ja existents i exemples pràctics que ens apropessin a les diverses situacions i en il·lustressin sobre la temàtica plantejada. Per això, es van fer servir com a referència diferents recursos audiovisuals com les pel·lícules La rosa púrpura del Cairo, de Woody Allen i Te doy mis ojos, de Iciar Bollain; les cançons Malo, de Bebe; Txoria txori, de Mikel Laboa; Nada de nadie, de Rosa-rio; Maria se bebe las calles, de Pastora Vega i Canciones de amor, de Julieta Venegas; i els materials bibliogràfics El malson de la Ventafocs i La cenicienta que no queria comer perdices.

“Sea cual sea el material del cual están hechas nuestras almas, la tuya y la mía son la misma”. Brontë, Emily Jane.

Recursos utilitzats als

programes Bibliografia, cançons i pel·lícules per

ordre d’aparició:

SINTONIA PROGRAMA:

Canciones de amor. Julieta Venegas

1r PROGRAMA:

La rosa púrpura del Cairo. Woody

AllenMalo. Bebe

Te doy mis ojos. Iciar Bollarin

Txori. Mikel Laboa

2n PROGRAMA:

Nada de nadie. Rosario

3r PROGRAMA:

El malson de la Ventafocs. Autores:

Júlia Massip. Chus Martínez;

Il·lustradora: Marisa Ordoñez.

Conte elaborat per Nunila

La cenicienta que no queria comer

perdices. Nunila López. Miriam

Cameros

4t PROGRAMA:

Maria se bebe las calles. Pastora Vega

Participants en els programes

EQUIP ORGANITZADOR

COMISSIÓ FAMÍLIA:

• Anna Roig, CAP Carmel.

• Carmen Pérez, PIAD Horta-Guinardó.

• Ignasi Torrent, Boca ràdio.

• Gerard Comabella, tècnic de so.

1r PROGRAMA

• Lourdes Aramburu, CSS Horta.

• Oriol Ginés, Canviem-ho.

• Gerard Coll, UB.

2n PROGRAMA

• Oriol Ginés, Canviem-ho.

• Júlia Massip, CSS Guinardó

• Mònica Augé, Equip d’Atenció a les

Dones.

• Ruth García i Toñi, OAV Mossos

d’Esquadra Marina.

• Joan Antoni Pérez, CAP Carmel.

• Trini Torrents, CAP Carmel.

3r PROGRAMA

• Alumnes IES Vall d’Hebron.

• Nens i nenes de l’Escola Teixonera.

4t PROGRAMA

• Dones d’Horta.

• Grup GEDA, Acompanyaments per

a dones que pateixen violència.

• Tamaia.

• Marisa Ordoñez.

24

Concesió del VI Premi 25N

Ajuntament de Barcelona

25 de novembre de 2010

Concesió del VI Premi 25NAjuntament de Barcelona25 de novembre de 2010

25

“Violència masclista: la violència que s’exerceix contra les dones

com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigual-

tat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre

les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics,

incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, que tingui

com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant

si es produeix en l’àmbit públic com en el privat”.

Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista

Recursos

Si et trobes en aquesta situació o coneixes a algú que la pateix: Demana ajuda!

Al teu abast hi ha un munt de serveis, professionals i entitats que et poden aju-dar. Assessora’t per trobar la millor opció, tenint en compte la teva seguretat i la dels teus fills/es. Els serveis municipals són gratuïts i confidencials.

26

CENTRES DE SERVEIS SOCIALS D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL DISTRICTE

Són centres d’assessorament i trac-tament de problemes que afecten la família. Informen, assessoren i orienten en tot tipus de problemes de caràcter social. Compten amb ajuda psicològica i altres recursos d’ajuda propis.

Al nostre districte a més trobaràs el Grup de suport dirigit a dones que pateixen maltractaments. Espai de trobada amb altres dones que viuen situacions semblants, espai per donar i rebre ajuda i suport. Recerca de solu-cions conjuntament amb el suport de les professionals.

» CENTRE DE SERVEIS SOCIALS CARMEL:c/ del Santuari, 27. Tel. 936 197 311

CAP (Centre d’Atenció Primària)

Són les portes d’entrada al sistema sanitari de la ciutat. Al teu CAP, hi trobaràs professionals que et poden orientar i ajudar.

L'atenció primària de la salut, com a primer graó d’accés de la ciutadania a l'atenció sanitària, integra l'atenció preventiva, curativa, rehabilitadora i la promoció de la salut de la comunitat. L'atenció es presta tant al centre com al domicili, i els serveis que s’ofereixen són els següents: medicina general, pediatria, odontologia, treball social i atenció d’infermeria. Les seves funcions en les problemàtiques de violència de gènere són prevenir, detectar i donar atenció quan es produeix un cas de maltractament. El contacte amb tota la població adscrita fa que, en el

seguiment i en l'entrevista de la usuària per motiu d'altres temes relacionats amb la salut, també es puguin identi-ficar els casos de maltractament físic, psíquic i/o sexual.

» CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA EL CARMEL:c/ Murtra, 13008032 BarcelonaTel. 933 571 853

ASSIR d'Horta-GuinardóPrograma que presta atenció a la salut sexual i reproductiva i que inclou un conjunt d'activitats de tipus assistencial, preventiu i educatiu, relacionades amb: - Orientació i planificació sexual- Atenció als joves- Atenció maternoinfantil: control de

l'embaràs- Atenció durant el puerperi- Prevenció i detecció de ITS- Prevenció i detecció de càncer de

cèrvix i mama- Atenció durant la menopausa. - Patologia ginecològica - Suport psicològic en salut sexual i

reproductiva

En les diferents activitats es poden de-tectar maltractaments i es poden valorar els factors de risc psicosocial de patir-los. El fet de disposar d'una psicòloga dins del programa també permet fer el seguiment psicològic.

» ASSIR HORA GUINARDO:c/ Lisboa, s/nTel.: 934 072 768

27

EAD (Equip d’Atencióa les Dones)

Servei municipal que s’adreça a les do-nes que pateixen, o han patit violència masclista (física, psicològica, sexual i/o econòmica), i als seus fills i filles, que l’han viscut en l’àmbit familiar.

És un servei integrat per professio-nals de diferents disciplines (treball social, educació social, psicologia i dret) que ofereix:

1) Informació i assessorament2) Tractament personalitzat i integral per

a les dones3) Atenció social, psicològica, educa-

tiva i d’assessoria jurídica en funció de les necessitats de la dona i dels seus fills i filles

4) Accés als recursos de protecció i espe-cífics de violència sempre que calgui.

5) Servei d’atenció als fills i filles6) Servei d’inserció laboral7) Prevenció i sensibilització social8) Assessorament i suport a profes-

sional que també intervenen en situacions de violència

» EAD - CARMEL:C/ Garcilaso, 23 -27

Per demanar hora de visita: pots trucar al telèfon 932 433 710 o venir directa-ment al Centre de dilluns a divendres de 9 a 18 hores.

Fora d’aquest horari, caps de setmana i dies festius, pots adreçar-te al:

» CENTRE MUNICIPAL D’ATENCIÓ A LES URGÈNCIES SOCIALS (CMAUS):C/ Comerç, 44Tel.: 900 703 030

SAH (Servei d’Atenció a Homes)

És un espai d'informació, assesso-rament i tractament dirigit a homes que volen canviar la seva manera de relacionar-se, i allunyar-se de les con-ductes violentes.L'objectiu principal del servei és treba-llar amb aquests homes per disminuir i eliminar la inclinació als maltractaments. Es treballa per aconseguir unes rela-cions familiars i de parella més respec-tuoses i igualitàries.

» SAH:c/ Àlaba, 61, 1r. | 08005 - BarcelonaTel.: 933 209 212 / 934 864 750Per més informació dels serveis munici-pals 010 i/o www.bcn.cat.

PIAD (Punt d'Informaciói atenció a les dones)

Els PIAD donen informació i ofereixen assessorament sobre temes d’interès per a les dones i faciliten l’accés a diferents recursos de la ciutat. Els PIAD ofereixen atenció i assessorament indivi-dual; assessorament jurídic; organitzen grups i tallers per al desenvolupament de les dones i hi intervenen de mane-ra comunitària. Són espais que volen contribuir a fer que totes les dones que ho desitgen puguin avançar en la seva autonomia i benestar.

Hi ha un PIAD al teu districte.

» PIAD HORTA-GUINARDÓ:c/ Lepant, 385, 1er pis. Tel.: 934 200 008correu: piad_horta@bcn.cat

28

GAV (Grups d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra)

Serveis de seguiment dels fets vinculats a les denuncies presentades per violèn-cia contra les dones. Al GAV pots rebre informació i orientació i tramitar una denuncia per violència de gènere. N'hi ha un a cada districte.

» GAV - Horta-Guinardó:c/ Marina, 347 Tel.: 933 268 200 Ext. 48631/48629

ORIV (Oficina regional d'Instrucció de Violència dels Mossos d'Esquadra)

Unitat centralitzada referent en la tramitació de denuncies per violència de gènere. El personal de la ORIV es traslladarà al GAV del districte corres-ponen, en el cas que una dona vulgui presentar una denuncia al GAV del seu districte. » ORIV - Comissaria de les Corts:Trav. de Les Corts, 319- 321Tel.: 934 107 036

ICDLínia d’atenció a les dones en situació de violència de l’Institut Català de les Dones.

» ICD:Tel.: 900 900 120Telèfon gratuït i confidencial. Serveis 24hores.

» URGÈNCIES 24HORES:Tel.: 112 (Gratuït)

ACORD CIUTADÀ PER UNA BARCELONA LLIURE DE VIOLÈNCIA VERS LES DONES

L’Acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència vers les dones. Aquest acord és un document cívic que poden signar persones i entitats que volen comprometre’s per treballar per una ciutat lliure de violència on predomi-nin formes de convivència plurals i solidàries.

És un dels passos en la col·laboració conjunta entre l’Ajuntament de Barcelo-na i el teixit associatiu de la ciutat en la lluita contra la violència vers les dones. El fet de signar l’acord serveix per manifestar aquest compromís i afavoreix l’accés a recursos de formació i sensibi-lització sobre aquesta qüestió.

» WEB:http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHome-LinkPl/0,2460,170957416_196646035_1,00.html

CANVIEM-HOCanviem-ho és un projecte dirigit als homes de la ciutat de Barcelona per im-plicar-los en la consecució de la igualtat entre homes i dones, és a dir, que dones i homes gaudeixin dels mateixos drets i de les mateixes oportunitats. Si els homes també canvien, acabaran les desigualtats.

» WEB:http://w110.bcn.cat/portal/site/Homes

29

Programes

Programa 1. ConceptesPrograma 2. Diferents perspectivesPrograma 3. Àmbit JoventutPrograma 4. La participació de la comunitatPrograma 5. Programa especial del Dia de la Dona 2011

FEM IGUALTATBoca Ràdio - Fm 90.1

30

Pla de Dinamització Comunitari

Pla de Dinamització Comunitari

Organitza:

En conveni amb: