Fem proteïna que farà feliç a la genteixprofessional.com/edicio/DN/Eix professional49.pdf ·...
11
Tiratge: 5.000 exemplars Núm.49 Abril / Maig 2009 EXEMPLAR GRATUïT Josep Puigdollers “ Fem proteïna que farà feliç a la gent” La producció vinícola cobrarà protagonisme en la 49a Fira d’Artés - P3 Casanova Grup: experiència i profes- sionalitatal servei de la construcció - P4 El Celler Cooperatiu d’Artés commemora el centenari de la seva fundació - P7 Fredpicking, la logística més avançada del sector alimentari - P17 L’especial d’Artés
Transcript of Fem proteïna que farà feliç a la genteixprofessional.com/edicio/DN/Eix professional49.pdf ·...
Tira
tge:
5.0
00
exe
mpl
ars
Núm
.49
Abr
il / M
aig
200
9
ExEmplar gratuït
Josep Puigdollers “Fem proteïna que farà feliç a la gent”
La producció vinícola cobrarà protagonisme en la 49a Fira d’Artés - P3
Casanova Grup: experiència i profes- sionalitatal servei de la construcció - P4 El Celler Cooperatiu d’Artés commemora el centenari de la seva fundació - P7
Fredpicking, la logística més avançada del sector alimentari - P17
L’especial d’Artés
Editorial
redacció Cèlia Roca Gemma Escarré Adriana DelgadoFotògraf Jordi Cabanas
Disseny SoladaufíCorrecció Anna Angladapublicitat Núria Garriga
Distribució Toni DonatomanipulatsTac OsonaImpressió Impressions Intercomarcals, SA
Difusió 5.000 exemplarsDipòsit legal B-32475-00
Núm.49 Abril / Maig 2009
El prEu QuE S’Ha DE pagar aVuI DIa pEr SEr autÒNOm
Parlem de crisi, escoltem i veiem notícies de crisi, llegim articles de crisi. Avui dia, si no parles de
la tan reiterativa i repetitiva crisi sembla que no estiguis en aquest món, que no estàs informat
del que passa o que la crisi no va amb tu. Doncs em sembla que d’una manera o d’una altra ens
afecta a tots i, avui dia, uns més que altres, encara que intentem evitar-la i esquivar-la com po-
dem. Molta d’aquesta informació sobre la crisi tampoc és prou objectiva i sembla que només
afecti a uns quants.
M’explico: sí, la crisi sembla que només afecti a les grans empreses i a les multinacionals, segons
la informació que anem rebent diàriament. Però hi ha el petit comerç, el restaurant del costat
de casa i el llauner de sempre -per posar un exemple- a qui també afecta aquesta situació i que
passen més desapercebuts. En general, sempre hi ha excepcions… però els treballadors autò-
noms són els que estan patint més aquesta situació. En els darrers mesos, aquest col·lectiu ha
tingut un augment de baixes important. Són els que estan més desprotegits. No hi ha acomia-
daments, per tant, no hi ha indemnizacions, no es rep cap tipus de prestació per desocupació,
els baixa la feina, la morositat va en augment i, a sobre, es troben que la pressió fiscal no perdo-
na, ja que els impostos a pagar són els mateixos i, en aquest cas, no s’ajusten gens ni mica amb
les circumstàncies actuals que els toca viure.
La principal necessitat que té avui dia el treballador autònom és que la financiació bancària
respongui. L’autònom és consumidor habitual inevitable de productes financers per poder co-
brir les seves necessitats per sobreviure, però en la situació que ens trobem, alguns bancs han
endurit les condicions d’accés d’aquests productes i, per contra, exigeixen més garanties que
difícilment l’autònom pot oferir.
Segons els experts, aquest col·lectiu està considerat com un dels motors principals de la nostra
economia. Hi ha qui diu, i se n’omple la boca, de què en èpoques de crisi calen més emprenedors
per crear empreses. Doncs si els que tenen responsabilitat no fan res per canviar aquesta situa-
ció, molt em temo que tots aquells que volen i tenen projectes en ment, no ho tenen gens fàcil
per portar-los a terme.
Cal que les administracions busquin solucions amb urgència, ja que actualment la situació del
treballador autònom és insostenible. Hi ha l’esperança que a partir del 2010 tot canviarà cap
a millor, però ja fa temps que aquest col·lectiu pateix la crisi, i en aquest aspecte poques coses
han millorat. Aquests canvis que es preveuen d’aquí a un temps, per a molts hauran arribat
tard. Sap greu. És lamentable.
núria garriga
redacció, administració i publicitat
Av. Verge de Montserrat, 56
08504 Sant Julià de Vilatorta
tel. 938 122 517 - 608 288 909
Fax 938 832 626
www.eixprofessional.com
L’Especial d’artés promoció econòmica | 3
3 l’especial d’artés La producció vinícola cobrarà protagonisme en la 49a Fira d’Artés
4 publireportatge Casanova grup: experiència i professionalitat al servei de la construcció
6 l’especial d’artés Artés, un nucli d’oportunitats en constant creixement
7 l’especial d’artés El Celler Cooperatiu d’Artés commemora el centenari de la seva fundació
10 l’entrevista Josep Puigdollers i Masallera,director general de gepork
12 agroalimentària - ramaderia Gepork inaugura el Centre Tecnològic Alea!
13 promoció econòmica El Mercat del Ram de Vic impulsa el sector agroramader
14 Formació - rrHH La por ens potportar a convertir la discrepància positiva en un conflicte
15 gastronomia - turisme Lleida acollirà el I Congrés Internacional de la fruita dolça de Catalunya
16 Serveis La internacionalització de les empreses catalanes: una tendència a l’alça
17 publireportatge Fredpicking, La logística més avançada del sector alimentari
18 Serveis ACC1Ó destinarà 460 MEUR a millorar la competitivitat de les empreses catalanes
19 Serveis montse Solà, massatges a domicili a les empreses
La producció vinícola cobrarà protagonisme en la 49a Fira d’artés
ECèlia roca
En la seva 49a edició, la Fira d’Artés (al Bages) destinarà una superfície de 40.300 m2 a
les empreses i artesans participants, que hi donaran a conèixer les novetats del mer-
cat. Com és habitual, els fabricants d’automòbils i maquinària agrícola —així com els
de productes adreçats a l’ús industrial i domèstic— seran un dels col·lectius amb més
presència dintre del recinte firal, malgrat que en els darrers anys hi ha guanyat pes el
sector de les energies alternatives i renovables. Per bé que l’automoció és un dels àm-
bits que més han patit els efectes de la crisi econòmica, Damià Casas, alcalde d’Artés,
considera que aquesta circumstància no es veurà reflectida en els resultats de la fira:
“Estem plenament convençuts que els expositors, tant els de vehicles nous com els de
segona mà, sabran trobar la forma d’atraure possibles compradors”, assegura. Al seu
torn, els organitzadors confien en assolir els 50.000 visitants, un registre similar al del
2008, que es va saldar amb uns 55.000 assistents.
Entre les activitats programades hi destaquen la commemoració del centenari del Ce-
ller Cooperatiu d’Artés, que tindrà lloc el dissabte 18 d’abril a la tarda i que subratllarà
l’estret lligam existent entre el municipi i la producció vinícola. Encapçalarà l’acte l’ex
president Pujol, qui analitzarà l’actual panorama econòmic i social amb la ponència
Què no ha anat bé i què podem fer. L’antic líder convergent també acudirà a la Nit de l’Ex-
positor, gala en la que es distingiran algunes de les empreses participants en la pre-
sent edició. A més, la fira també té prevista la intervenció en l’acte inaugural de Jordi
Bertran, director General de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya, i
de Sandro Rosell, empresari i ex vice-president esportiu del FC Barcelona, qui visitarà
Artés un dia abans de la cita, el divendres 17, per a parlar sobre el futur del futbol.
la fira més important del Bages
Sorgida el 1961 i batejada inicialment com a Certamen del Vehículo Usado, la Fira d’Ar-
tés ha passat de ser una petita mostra de maquinària agrícola i cotxes de segona mà
a convertir-se en la més important de la comarca i en una de les més rellevants de la
Catalunya central. Per a Casas, les claus d’aquesta consolidació rauen en què Artés
“ha sabut guanyar-se la confiança dels expositors i, a més, la comissió organitzadora
ha procurat sempre acompanyar l’exposició amb actes paral·lels innovadors que fos-
sin prou atractius per a tots els públics”. De fet, juntament amb la mostra firal, Artés
albergarà enguany el 1r Campionat de Carretons de Catalunya, la 8a edició del ral·li
Clàssic 2000 Viratges, la 7a Exposició i Baixada d’Andròmines, el tradicional concurs
de pintura ràpida i l’exposició pictòrica Ella i els instectes, amb teles d’Alba Roqueta. El
diumenge 19 tampoc hi mancaran exhibicions eqüestres i canines, desfilades de ge-
gants, un espectacle d’street dance i una fira dedicada a divulgar la tasca de les ONG.
Amb el primer mig segle de vida a l’horitzó, l’alcalde de la localitat bagenca diu que
l’Ajuntament ja es prepara per a la celebració d’aquesta efemèride el proper 2010. “Serà
una data molt important per a la nostra fira i volem que sigui un aniversari ben lluït,
però de moment no podem avançar res perquè hi estem treballant”, afirma Casas.•
AL MAL TEMps, boNA CARA: ToT i EL dELiCAT MoMENT qUE TRAvEssA LA iN-
dúsTRiA dE L’AUToMoCiÓ, LA FiRA d’ARTés —MoLT LLiGAdA AL sECToR dEs
dELs sEUs oRíGENs— AspiRA A MANTENiR EL 2009 EL NivELL d’AFLUèNCiA dE
LEs dARREREs EdiCioNs. ELs diEs 18 i 19 d’AbRiL, LA CiTA ACoLLiRà 182 Expo-
siToRs —dividiTs EN 67 EMpREsEs i 115 ARTEsANs— qUE MosTRARAN MER-
CAdERiEs vALoRAdEs EN 12,3 MiLioNs d’EURos. LA CELEbRACiÓ dEL CENTE-
NARi dEL CELLER CoopERATiU d’ARTés, qUE CoMpTARà AMb L’AssisTèNCiA
dE L’Ex pREsidENT dE LA GENERALiTAT dE CATALUNyA JoRdi pUJoL, sERà UN
dELs pRiNCipALs ATRACTiUs d’ENGUANy.
LA MosTRA MULTisECToRiAL dEL bAGEs ApLEGA AqUEsT ANy 182 ExposiToRs
i pREvEU UNs 50.000 visiTANTs
La Fira d'Artés està considerada com una de les fires més importants de la Catalunya Central, tant pel nombre d'expositors com per l'afluència de públic.
FIR
A D
’AR
TÉS
4 | L’Especial d’artés publireportatge L’Especial d’artés publireportatge | 5
E
C CE
Cèlia roca
Els orígens de Casanova Grup, un conglomerat d’em-
preses familiars dedicades a l’àmbit de la construcció,
cal cercar-los gairebé sis dècades enrere. De fet, el seu
naixement es remunta al 1950, moment en què es va
endegar a Artés un petit negoci de distribució de gui-
xos, ciments i calç. Des d’aleshores el seu ventall de
serveis ha evolucionat constantment, amb el propòsit
d’adaptar-se als requeriments i necessitats del sector.
Per aquest motiu, Casanova va decidir apostar per la
innovació i per oferir sempre primeres marques. El
1990 va experimentar un fort creixement, en inaugu-
rar la seva primera exposició a Manresa i expandir-se
a Prats de Lluçanès, Sabadell i Terrassa. Vuit anys més
tard es fundaria la segona empresa del grup: Cobertes
Industrials del Bages i, més recentment, la seva terce-
ra branca: ECO100, especialitzada en la instal·lació de
plaques fotovoltaiques. Sensibilitzat amb la conserva-
ció de les arrels, la terra i el medi ambient, el holding,
amb 70 persones que hi treballen directament per a
donar el millor servei, ultima un nou projecte: Casa-
nova Rural, que serà presentat en breu.
Entre els seus clients, s’hi compten particulars, em-
preses de la construcció, industrials, arquitectes i in-
terioristes. •
Conscient de la importància de potenciar les energies
netes, segures i renovables, Casanova Grup forma part
d’ECO100, una empresa instal·ladora de plaques foto-
voltaiques. El seu objectiu és el màxim aprofitament
de la llum solar mitjançant instal·lacions eficients i fà-
cilment accessibles. Des de les naus industrials fins als
habitatges particulars, els serveis oferts per ECO100
es poden adaptar a un gran nombre d’entorns i super-
fícies. Això fa que entre els seus clients coincideixin in-
dustrials i propietaris rurals i urbans.
L’empresa també té cura del manteniment i de la ges-
tió operativa de plantes fotovoltaiques, a través d’un
minuciós control dels seus projectes i de la participa-
ció de tècnics especialitzats en energies renovables,
que asseguren la màxima qualitat en el funcionament
dels panells. Per a garantir la seva durabilitat i un ren-
diment superior a la mitjana, es recorre a les últimes
tecnologies del mercat.
Malgrat que les primeres actuacions d’ECO100 van
tenir com a escenari principal les comarques del Ba-
ges i el Vallès Occidental, l’empresa aviat va ampliar
el seu àmbit de treball fins a Osona. A curt termini,
però, espera arribar a tot Catalunya, territori que, a
causa de la seva situació geogràfica, pot assolir “una
gran rendibilitat de la producció solar”, asseguren
els responsables de Casanova Grup. “Dins d’aquest
marc que ens envolta sabem que estem reduint les
emissions contaminants a l’atmosfera i, per tant,
contribuint a una millora de les condicions ambien-
tals del nostre planeta, fet que ens enorgulleix i ens
implica més en aquesta tasca que tant ens motiva”,
afegeixen.•
El 1998 va néixer la segona companyia del grup: Co-
bertes Industrials del Bages, SLU, que centra la seva
activitat en el muntatge d’estructures de formigó o
metàl·liques, cobertes industrials o de teula, façanes
ventilades i envans amb guix laminat. Per a realitzar
els seus projectes, disposa de muntadors homologats
per alguns dels principals fabricants del sector: Euro-
nit, Asfaltex, Butech i Texa, sent també una de les po-
ques empreses que acompleix tots els requisits legals
per a manipular l’amiant.
Cobertes Industrials del Bages es divideix en diferents
àrees de negoci: cobertes, envans, impermeabilització,
aïllament, façanes ventilades i envans pluvials. En l’ac-
tualitat, el seu planter està constituït per 28 empleats
propis, distribuïts entre operaris qualificats i personal
integrat a l’oficina tècnica, que assumeix el desenvo-
lupament dels projectes. Atenta a la seva seguretat,
l’empresa té contractat un servei extern de prevenció
de riscos laborals, que alhora du a terme les tasques
de capacitació dels treballadors i treballadores.
La firma també disposa d’una assegurança de res-
ponsabilitat civil. Gràcies a aquesta prestació, un cop
finalitzada una determinada obra, respon per un pe-
ríode de 10 anys pel que fa a l’execució dels seus tre-
balls. La col·locació de mesures de seguretat durant
la realització dels mateixos resta a càrrec de Montaje
de Redes de Seguridad, especialitzada en les tasques
esmentades.
Durant els seus primers 11 anys de vida Cobertes Indus-
trials del Bages ha aixecat nombroses naus industrials
i ha implementat treballs de millora destinats a insti-
tucions públiques i privades de diferents àmbits.•
Casanova, la primera companyia del grup, brinda des de
fa 59 anys una extensa gamma de materials adreçats al
sector de la construcció. El seu catàleg aplega productes
tan diversos com la fusta, el parquet o la totxana i, al seu
torn, ofereix la possibilitat de dissenyar i equipar cuines i
banys. D’altra banda, l’empresa també disposa d’un ser-
vei de col·locació de rajoles, pladur i fusta, entre d’altres.
La firma treballa amb fabricants de prestigi, com Aga,
Gaggenau, Vikking, Neff, De Dietrich i Dica, en el món de
la cuina. Casanova també utilitza ceràmiques i accesso-
ris de bany exclusius, pertanyents a marques com Porce-
lanosa, Sicis, Duravit, Bardelli o Appiani.
Abans de l’execució de cada projecte, un equip de pro-
fessionals assumeix les tasques de planificació, disseny
i selecció dels materials i els complements que s’hi es-
merçaran (per exemple, banyeres d’hidromassatge, ai-
xetes o mampares), donant en tot moment una atenció
personalitzada. Tous, Ferrovial, Agbar o Mi Sa Ko són
algunes de les empreses que ja han confiat en la seva
dilatada experiència. D’altra banda, Casanova posa a
l’abast del client les seves instal·lacions, consistents en
10.000 i 3.000 m2 de magatzems a Artés i Prats de Llu-
çanès, respectivament, i 5.000 m2 més d’exposició, re-
partits entre Sabadell, Terrassa i Sant Fruitós de Bages.
A més, acaba d’entrar en funcionament el seu primer
outlet, amb productes en stock d’alta gamma a preus
competitius. L’establiment ha obert les seves portes al
costat de la botiga que el grup té a Manresa.
En l’àmbit de la responsabilitat social corporativa, Ca-
sanova imparteix formació contínua gratuïta per als
professionals del sector i, al mateix temps, dóna suport
a programes de voluntariat a l’Índia, Lituània i Mali.•
Casanova grup: experiència i professionalitat al servei de la construcció
Casanova. Exposicions/Botigues:ManresaPol.Ind. Casanova, nau 2-7Ctra. Manresa - Berga, Km.108272 St. Fruitós de BagesTelf. 902 93 40 95TerrassaAv. Can Jofresa, nau 4-5 (darrere del Parc Vallès)08223 TerrassaTelf. 902 93 40 94SabadellAv. de Rafael Casanova, 2408206 SabadellTelf. 93 748 10 [email protected]
Cobertes Industrials del BagesPol. Ind. CasanovaC/ del Pedraforca, s/n 08272 St. Fruitós de Bages
ECO100C/ d’Alfons Sala, 33-39SabadellTlf. 93 727 42 12
Delegació de Manresa: 902 93 40 95Delegació de Terrassa: 93 784 89 40Delegació de Prats de Lluçanès: 93 856 02 32
www.casanovagrup.com
més informació a
Casanova: experts en materials
Cobertes Industrials del Bages
ECO100 i el compromís amb el medi ambient
FOTO
S: C
ASA
NO
VA
JOR
DI C
AB
AN
AS
6 | L’Especial d’artés promoció econòmica L’Especial d’artés promoció econòmica | 7
ACèlia roca
Artés, situada a l’esquerra de la riera Gavarresa en
la seva confluència amb el Llobregat, ha estat ca-
paç de fer front a la reconversió del camp i del teixit
empresarial en els últims segles. Adherida a la Revo-
lució Industrial de la mà de la tradicional indústria
llanera, aviat es va decantar per les peces de cotó
—el 1845 es comptabilitzaven set fàbriques al terme
municipal— i, a partir de la primeria del segle XX, pel
negoci del tèxtil en general. Aquest període va ser
testimoni d’una notable efervescència econòmica,
que es traduiria en la creació de noves empreses de
teixits a la zona. Una d’elles va ser Manufacturas
Berenguer, companyia que fins al seu tancament,
esdevingut el 1989, va aglutinar bona part de la po-
blació activa de la localitat.
De tota manera, aquesta prosperitat va veure’s
truncada abruptament a partir de la dècada dels
anys 60, moment en què una profunda crisi econò-
mica va sacsejar el camp artesenc i, de retruc, les
seves fàbriques, abocades en alguns casos a la falli-
da. En un intent d’invertir aquesta tendència, però,
el 22 de febrer del 1974 es va aprovar la construcció
del primer complex fabril del municipi, que seria ba-
tejat com a Polígon Industrial de Santa Maria. Les
primeres naus es van edificar sobre uns terrenys que
el Bisbat va cedir a l’Ajuntament d’Artés, i que van
ser requalificats com a sòl urbanitzable i adreçat a
la instal·lació de serveis. El consistori, al seu torn, els
va vendre al preu quasi simbòlic de 1,5 pessetes el
pam. Fruit d’aquesta iniciativa pública (que no tri-
garia a recaure en mans privades) s’hi establirien 15
noves empreses.
L’èxit del projecte, que va ajudar a pal·liar la críti-
ca situació del tèxtil viscuda als 80 i a generar 700
llocs de feina, va donar ales a una primera ampli-
ació, ratificada el 4 de gener del 1991. Segons Da-
mià Casas, actual alcalde de la localitat, aquesta
decisió també va obeir “a una millora imminent de
les comunicacions a la Catalunya central”, cristal-
litzada en la construcció de l’Eix Transversal. “L’am-
pliació del polígon era molt necessària per a Artés,
que havia de refer-se del mal moment que traves-
saven la indústria tèxtil i les vinyes”, puntualitza.
Segueix a la pàgina 8 >>
LA sEGoNA AMpLiACiÓ dEL sEU
CoMpLEx iNdUsTRiAL i EL pREsTiGi
dELs sEUs viNs RATiFiqUEN LA
pRoJECCiÓ d’AqUEsT MUNiCipi
bAGENC
EL MUNiCipi d’ARTés, CApiTAL dEL sECToR NoRd-oRiENTAL dEL bAGEs, CoNsTiTUEix UN CAs ATípiC
diNTRE dE LEs TENdèNCiEs dEMoGRàFiqUEs i ECoNòMiqUEs RECENTs. No NoMés hA EsTAT CApAç
dE REMUNTAR AMb èxiT dUEs pRoFUNdEs CRisis qUE AMENAçAREN LA viAbiLiTAT dE L’AGRiCULTU-
RA i LA iNdúsTRiA LoCALs, siNÓ qUE TAMbé hA REEixiT EN LA CREACiÓ dE LLoCs dE FEiNA i ExpEC-
TATivEs dE FUTUR. AqUEsTs sÓN dos dELs FACToRs qUE ExpLiCARiEN EL NoTAbLE iNCREMENT dE
pobLACiÓ EN LEs dUEs dARREREs dèCAdEs —siTUAT EN EL 20%—, Així CoM LA CoNsoLidACiÓ dE LA
sEvA TRAdiCiÓ FiRAL i AssoCiATivA. FiNs i ToT, AqUEsTA pETiTA LoCALiTAT sEMbLA iMMERsA EN UN
TíMid ApRopAMENT CAp A L’àMbiT dELs sERvEis, MALGRAT No hAvER EsTAT MAi UN poL d’ATRACCiÓ
pER AL TURisME dE pRoxiMiTAT.
Us dEsiTGEM UNA MoLT boNA FiRA!
El Celler Cooperatiu d’Artés commemora el centenari de la seva fundació
NCèlia roca
No és casualitat que la paraula Bages derivi de Bacus,
el déu romà del vi. De fet, ja des de l’època imperial, el
pla de la comarca ha albergat extenses plantacions de
vinyes destinades a la producció vinícola, afavorides
per les suaus temperatures i les escasses precipitacions
inherents al clima mediterrani de muntanya. Aques-
ta situació va tenir continuïtat durant l’Edat Mitjana i
Moderna, especialment al poble d’Artés.
El 1892, la devastació dels conreus artesencs a causa de
la fil·loxera va pal·liar-se amb la introducció de peus de
ceps americans, immunes a l’epidèmia. Superat aquest
entrebanc, el 10 de gener de 1908 un grup de pagesos
de la localitat demanaria permís per a la redacció dels
primers estatuts d’un sindicat agrícola, embrió de l’ac-
tual Celler Cooperatiu. La petició va rebre el vist-i-plau
del bisbe de Vic, mossèn Torras i Bages, autoritzant així
el naixement del Sindicat Catòlic Agrícola d’Artés. La
nounada associació va aconseguir l’adhesió de propi-
etaris agrícoles, colons, majordoms de finques, maso-
vers, jornalers i bracers.
Sis anys més tard, la construcció del primer celler mar-
caria l’inici d’un ràpid creixement de l’entitat i del reco-
neixement de la qualitat dels seus vins, refermat amb la
concessió de la Medalla d’Or i Diploma d’Honor de l’Ex-
posició Internacional de Barcelona de 1929. Aquesta ten-
dència va obligar, durant la dècada dels 30, a crear nous
serveis per als socis, com ara la posada en funcionament
d’un molí el 1930. Aquest seria traslladat a uns terrenys
de nova adquisició el 1933, coincidint amb el naixement
de la Secció Vinícola del Sindicat sota la presidència de
Josep Catot. El 12 de maig de 1935 començaria a edificar-
se un nou celler cooperatiu al carrer de Rocafort i, a la
tardor, tindria lloc també la primera verema.
El setembre de 1936, l’esclat de la Guerra Civil, va mo-
tivar la fusió del Sindicat Agrícola d’Artés i del Sindicat
Agrícola de Rabassaires. L’entitat no trigaria a adquirir
en exclusiva els drets de comercialització del vi arte-
senc. Amb aquest teló de fons, el celler va haver d’am-
pliar-se uns mesos després, en quedar-se petit.
postguerra, crisi del camp i recuperació
Acabada la conflagració, la cooperativa va ser rebate-
jada com a Hermandad Sindical de Labradores y Gana-
deros de Artés i, a causa de l’escassetat d’aliments, va
ser instada per l’Ajuntament a aportar vi a la població
no associada. El 1943, el desbloqueig dels comptes de
l’entitat va empènyer els seus membres a encetar no-
ves millores, com ara la construcció de la bodega coo-
perativa (1947) o l’aprovació d’un nou aparell de destil-
lació (1949). El 1950, a més, l’Hermandad esdevindria la
cooperativa pionera a l’Estat espanyol en la producció
i comercialització de xampany criat en cava. Tres anys
més tard, amb la fi del racionament, va augmentar
espectacularment el nombre d’afiliats i van instal·lar-
se una fàbrica de farina panificable i una almàssera a
Santpedor. El 1954, s’instauraria la primera Junta Con-
UN EMpLAçAMENT GEoGRàFiC pRiviLEGiAT, UNA TRAdiCiÓ viNíCoLA MiL·LENàRiA i UN MEsTRATGE
TRANsMès dE GENERACiÓ EN GENERACiÓ. AqUEsTs TREs FACToRs hAN FET possibLE qUE UNA pETiTA
ENTiTAT GREMiAL dEL bAGEs NAsCUdA A L’ALbAdA dEL sEGLE xx, EL CELLER CoopERATiU d’ARTés, hAGi
ARRibAT ALs 100 ANys dE vidA. AssoLiR AqUEsTA EFEMèRidE No hA EsTAT UNA TAsCA FàCiL pER ALs
sEUs soCis, AboCATs dURANT dèCAdEs A ToTA MENA d’AdvERsiTATs ECoNòMiqUEs i poLíTiqUEs JA
sUpERAdEs. ACTUALMENT, pERò, LA CoopERATivA TRAvEssA UN MoMENT doLç: GAUdEix dE dUEs dE-
NoMiNACioNs d’oRiGEN (d.o.), CoMERCiALiTzA dUEs MARqUEs CoNsoLidAdEs —ARTiUM i LLUís GUi-
TART—, iNvERTEix EN LA ModERNiTzACiÓ dELs pRoCEssos pRodUCTiUs i hA ACoNsEGUiT siTUAR ELs
sEUs viNs i CAvEs EN EL MERCAT EURopEU.
sultiva, només un any abans de l’inici de la comercialit-
zació del producte estrella de l’entitat: el Picapoll.
Amenaçada per la crisi del camp iniciada als anys 60 i
havent recuperat el nom en català després de la mort
de Franco —el 1978 va passar a dir-se Celler Coopertiu
d’Artés— l’associació va encetar una profunda renova-
ció de la vinya a partir de 1982, que la va empènyer a
plantejar-se la venda de les instal·lacions el 1985. L’ob-
tenció de la D.O. Vins de la Terra el 1988 i la bona acollida
dels vins i caves artesencs a l’estranger, especialment
a Dinamarca, va engrescar els socis a incrementar la
plantació de ceps i va tornar a situar el Bages en el més
alt nivell del panorama vitivinícola català. La creació de
la D.O. Pla de Bages (1995), i les millores tecnològiques
escomeses entre 1997-2001 van conferir l’embranzida
definitiva a una entitat que commemorarà el seu cen-
tenari els propers 18 i 19 d’abril a la Fira d’Artés, amb la
presència de l’ex president de la Generalitat de Catalu-
nya Jordi Pujol i amb una mostra de cuina síria amb el
lema Sabors de la diversitat.
Un bon pretext, sens dubte, per conèixer la trajectòria
i l’aportació social i econòmica realitzada per la vetera-
na entitat bagenca durant els darrers 100 anys. •
Artés, un nucli d’oportunitats en constant creixement
AR
TIU
M
8 | L’Especial d’artés promoció econòmica L’Especial d’artés promoció econòmica | 9
Des del 2007, a més, es treballa en la segona ampli-
ació del complex, que compta amb 38 naus encara
pendents de ser adquirides o llogades. Actualment,
s’hi estan implementant l’enllumenat públic i algu-
nes actuacions de paisatgisme. “Tota cessió indus-
trial ha de tenir vials i zones verdes, i això és el que
s’intenta millorar”, afirma Casas. Entre els serveis
que s’hi afegiran s’inclou el de restauració, mitjan-
çant bars o cafeteries.
un ventall d’empreses divers
El nucli original del polígon i la seva primera ampli-
ació enregistren una trentena d’empreses respec-
tivament, el que suposa un 80% d’ocupació sobre
la capacitat total del complex. Les diferents em-
preses, radicades en parcel·les d’entre 500 i 1.500
m2, destaquen per oferir productes i serveis ben
diversos. Així, l’àrea aplega firmes dedicades a ac-
tivitats tan dispars com ara la consultoria cultural,
la planxisteria i la metal·lúrgia, els muntatges elec-
tromagnètics, el sector de les energies renovables,
la fabricació de materials per a la construcció, la
producció d’esquís —una activitat en la que Artés
ha sobresortit en els últims anys— i la gastrono-
mia. La dimensió de les indústries també és hete-
rogènia, per bé que la microempresa (amb menys
de 10 treballadors) i la petita empresa (amb menys
de 50 empleats) són les més habituals. En qual-
sevol cas, les companyies unipersonals conviuen
amb multinacionals com Skis Rossignol de España,
amb una plantilla que se situa al voltant dels 400
professionals. L’antiguitat de les diferents corpora-
cions tampoc no segueix un únic patró, tot i que les
més veteranes ja han superat amb escreix el quart
de segle, com ara Quirosa, nascuda el 1980, o Ar-
queociència, creada el 1984.
Per a facilitar l’accés dels treballadors i treballado-
res al polígon de Santa Maria, l’empresa Transports
Castellà opera amb una línia de bus que connecta
Artés amb Manresa.
la recuperació de la vinya
A banda del teixit industrial i d’una orientació crei-
xent cap a l’àmbit dels serveis (tal i com ho testifi-
quen algunes de les noves empreses), part de l’acti-
vitat econòmica del municipi continua gravitant al
voltant d’una font d’ingressos present al Bages des
de la dominació romana: la viticultura. Malgrat que,
a finals del segle XIX, una plaga de fil·loxera va asso-
lar les plantacions artesenques (de gran prestigi en
aquella època), els ceps locals han estat capaços de
recuperar la seva fama.
El paper d’Artés ha resultat decisiu en aquest sen-
tit. De fet, és l’única localitat bagenca que gaudeix
de dues denominacions d’origen (D.O.): una per als
seus vins (D.O. Pla de Bages, obtinguda el 1995) i
una altra per als seus caves, compartida amb Sant
Sadurní d’Anoia. Aquestes distincions llueixen en
els productes de tres cellers artesencs, que han es-
tat capaços, en alguns casos, d’accedir als mercats
europeus. De la mateixa manera, a escala comarcal,
Artés és el municipi amb un major nombre de cellers
vinícoles.
Sense ànims d’obviar el gran esforç econòmic i
humà que ha suposat la recent modernització de la
indústria vitivinícola (especialment en els anys 60
i 80), un dels motius de la seva popularitat rau en
el particular microclima de la zona. Marcat per una
pluviositat escassa i una acusada oscil·lació tèrmica
anyal, aquest condicionant converteix Artés en un
punt geogràfic òptim per al conreu i elaboració de
vins negres, i molt bo pel que fa als vins blancs i als
caves, a banda dels rosats afruitats. Entre les varie-
tats de raïm que hi creixen, hi excel·leixen el caber-
net, el merlot i el picapoll.
Des del 1996 la Festa de la Verema, que se celebra
cada tardor, contribueix a enfortir un lligam mil-
lenari entre els habitants d’Artés i la vinya.
A banda del cep, el camp artesenc també acull plan-
tacions de verdures, tubercles i arbres fruiters.
Visitar el municipi
Malgrat que Artés sempre ha estat un municipi emi-
nentment agrícola i industrial, esdeveniments com
la Fira d’Artés —nascuda el 1961 i dinamitzada per
una forta participació del teixit associatiu— susci-
ten cada cop més la curiositat dels visitants d’altres
comarques. Sense anar més lluny, la mostra mul-
tisectorial va reunir en la seva edició del 2008 uns
55.000 assistents, xifra que multiplica per 10 la po-
blació artesenca (5.305 habitants l’any passat).
El seu patrimoni arquitectònic i cultural, tot i ser
limitat, també pot incitar a descobrir el passat
d’aquest poble del Bages. Com a principals reclams,
s’hi troben el jaciment ibero-romà de Matacans (se-
gles III-II aC.), l’església de Santa Maria (1892, de la
que destaca el seu eclèctic campanar) i el castell
d’Artés, una antiga residència episcopal reconver-
tida en masia i que encara conserva elements ro-
mànics i gòtics. A prop d’allà, encara són visibles les
restes d’una antiga parroquial romànica. També cal-
dria fer esment de l’anomenada masia de les Torres,
dotada d’una sala recoberta amb una volta del segle
XIII, i que presenta una interessant façana de factu-
ra gòtico-renaixentista.
Finalment, quant a gastronomia típica, resulta obli-
gat tastar una especialitat de fleca que s’hi elabora
des del 1893: els Borregos del Sant Pare. Inspirats, se-
gons diuen, en l’errada d’un forner, aquests bescuits
centenaris posen la nota dolça i distesa a una història
de treball, esforç i dedicació: la del municipi d’Artés.•
OBErt tOtS ElS DIES DE la SEtmaNa. De 8 a 17h Excepte dissabte per descans setmanal.
mENÚ DIarI I Carta. DIumENgES Carta
SOm ElS prImErS DE la COmarCa QuE OFErIm ÚNICamENt VINS DE la DENOmINaCIÓ D’OrIgEN (DO) pla DE BagES.
Horta d’avinyó. 08279 avinyó / www.labadal.net tel. 938 306 080 / Fax 938 306 264 m. 660913838 / a/e [email protected]
MAsIA
REsTAuRANT - BARTuRIsME RuRAl
C/ Arrabal, 15 08279 TalamancaReservas:[email protected]
sERRAllERIA EN GENERAl
C. pAdRERA s/N TEL. 938 305 82508271 ARTès - bARCELoNA
C. Barquera, 40 08271 ARTÉS Tel. 938 305 084 Fax 938 305 [email protected]
Vista general del Pol. Ind. Sta. Maria d'Artés. El polígon es va inaugurar el 1973. Es troben les principals empreses industrials del municipi. Església parroquial de Sta. Maria d'Artés.Les vinyes formen part del patrimoni d’Artés.
JOR
DI C
AB
AN
AS
JOR
DI C
AB
AN
AS
més informació:
www.artes.cat www.ccbages.cat
EL MIRADORDE TALAMANCA
Dr. Ferrer, 10Tel./Fax 938 305 008ARTÉS (BAGES) CATALUNYA
Us desitgem una bona fi ra!
L’Entrevista | 11
la genètica és un terme poc conegut. Com po-
dria explicar de forma senzilla amb quin objectiu
treballen?
Millorar amb el treball tecnològic. Igual que es millo-
ren les característiques de les plantes, nosaltres fem
el mateix amb els animals. Amb coneixement cientí-
fic millorem la producció. L’únic que busquem és que
augmenti la producció. Per exemple, fa anys que no-
més se sopava pollastre per Nadal; ara en cinc setma-
nes ja podem tenir-ne un. És una sort poder menjar
més carn que abans! A la gent li agrada menjar carn i
poca grassa, així que nosaltres fem porcs que creixin
més ràpidament i que una mare tingui més garrins.
Podem comparar la nostra feina amb el món tecno-
lògic de la mecànica. No fem cap bestiesa, ningú s’ha
d’espantar del nom ‘genètica’, sinó que millorem la
producció fent una feina correcta.
Quina és la seva àrea principal de treball?
Fem inseminació i venda i distribució de productes a
tot l’estat espanyol. Però l’àrea principal de Gepork és
Catalunya. Ara que, gràcies a l’eix transversal, Aragó
ja està dins dels nostres límits. Les vies de comunica-
ció fan que en un moment estiguem a Osca i Sara-
gossa. Aquestes condicions faciliten l’intercanvi. Pel
que fa al tipus d’empreses que són els nostres clients,
són del món porcí i agroalimentari, des de la més pe-
tita a la de gran tamany. Més concretament parlem,
principalment, de ramaders, veterinaris, fabricants
de pinsos, cooperatives i agrupacions de ramaders.
Quin és el present i futur de les explotacions ra-
maderes de Catalunya?
El sector ve d’una crisi, que no hem de confondre amb
la crisi de la qual tothom parla, del 2008. Aleshores
hi va haver un augment del preu de matèries prime-
res, concretament dels cereals, per tot el que es deia
que servirien per fer biodièsel. La conseqüència va ser
l’augment del cost de la producció i pèrdues impor-
tants. Tot i que no tenia res a veure amb la crisi mun-
dial d’ara, aquesta també ens afecta: la gent, potser
perquè ha disminuït el seu poder adquisitiu, consu-
meix menys carn. Tot i que moltes coses no estan
clares, sóc una persona que s’ha dedicat tota la vida
a aquest sector i penso que hem d’anar endavant, el
futur és real. Nosaltres fem proteïna per al consum
humà, fem proteïna que farà feliç a la gent.
Depenen molt dels avenços tecnològics...
Sí, tot el món es mou en aquest sentit. A vegades es
fa difícil repercutir en el preu del mercat, no perme-
ten un augment dels costos. Es tracta de buscar pro-
ductes a millorar per al ramader.
la dependència de la innovació tecnològica ha
fet que creessin el Centre tecnològic de la Vida
animal alea!, recentment inaugurat?
Des de sempre hem treballat per mantenir-nos al
dia. Rebem informació constantment, de Gran Bre-
tanya, Alemanya, França, els Estats Units... Tenim
els tècnics al dia. Cada any ens presentem als pro-
jectes CDTI (Centre per al Desenvolupament Tecno-
lògic Industrial) per rebre subvencions per tal de fer
recerca. Tenim idees i les volem posar en marxa. A
més, gràcies a les ajudes, podem comprar maqui-
nària. També assistim a congressos i simpòsiums
sobre el sector per estar al dia. Alea! és un element
més per poder fer-ho cada dia millor i estar més pre-
parats.
En quines matèries se centrarà alea!?
Hi desenvoluparem els projectes d’R+D+I relacionats
amb la genètica, la bioseguretat i la traçabilitat.
El centre els permetrà relacionar-se més directa-
ment amb el món universitari...
Sempre hem estat al costat de les universitats i Alea!
farà que ens hi acostem encara més. Tenim bona
relació amb la Universitat de Vic i creiem que és im-
portant que existeixi aquesta relació per tal de què
poguem ajudar a què hi hagi gent jove preparada, tèc-
nics, veterinaris, etc. L’important és que puguin estar
a l’empresa privada, puguin conèixer com s’hi treballa
i n’estiguin lligats, cosa que a vegades no passa ja que
empresa i universitat van cadascuna per la seva ban-
da. S’ha de tocar de peus a terra, a la realitat.
la innovació ha estat des dels inicis de l’empresa
un dels eixos fonamentals del seu creixement i
competitivitat; l’és també la internacionalització?
Tenim clar que la innovació és clau. Som una empresa
que ha innovat constantment, ho fèiem fins ara i ho
continuarem fent a partir d’ara. La internacionalit-
zació, també. Hem creat un departament d’interna-
cionalització per expandir-nos els propers anys. No
quedar-nos aquí, moure’ns, és una aposta de casa
nostra. I no només parlo del Japó, la Xina, sinó també
de països europeus més pròxims.
Hi ha molta competència en el seu sector? afec-
tarà molt l’actual crisi?
El que hi ha és que el primer arrenca i després surten
còpies, però s’imposa el primer. La nostra intenció és
continuar treballant. En el sector porcí, amb les dues
crisis que hi ha hagut, hi haurà empreses que tanquin.
Nosaltres seguirem produint proteïna per a la gent.
Déu me’n guard si no tinguéssim carn. No m’imagino
les persones sense tenir aquest producte, seria com
quedar-se sense vegetals!
gepork està d’aniversari!
Sí. Vam donar el tret de sortida al 30è aniversari amb
una celebració de tipus institucional. Ara tenim tot
un any per seguir-ho celebrant, sobretot amb els
treballadors.
S’acosta el mercat del ram, quina valoració fa
del certamen?
Hi participem amb presència a la carpa del sector
porcí. Estem satisfets que no es facin estands sepa-
rats perquè l’empresa sempre ha promocionat anar
a la una. Creiem que amb els temps que corren, de
noves tecnologies i Internet, una fira d’aquestes ca-
racterístiques té un objectiu principalment lúdic,
perquè els visitants s’hi diverteixin. Ha quedat obso-
let que tingui un objectiu econòmic. •
JOR
DI C
AB
AN
AS
JOR
DI C
AB
AN
AS
El Mercat del Ram té un objectiu principalment lúdic, perquè els visitants s’hi diverteixin. Ha quedat ob-solet que tingui un objectiu econòmic.”
Tenim clar que la innovació és clau. som una empresa que ha innovat constantment, ho fèiem fins ara i ho continuarem fent a partir d’ara. la in-ternacionalització, també.”
10 | L’Entrevista
sadriana Delgado
JosEp pUiGdoLLERs i MAsALLERA (MAsiEs dE
RodA, osoNA, 1948) és MEMbRE FUNdAdoR i
diRECToR GENERAL dE sERviCios GENéTiCos
poRCiNos (GEpoRk). LLiCENCiAT EN vETERiNà-
RiA pER LA UNivERsiTAT CoMpLUTENsE dE MA-
dRid, pUiGdoLLERs és TAMbé pREsidENT d’EMA-
sA (AsoCiACiÓN EMpREsARiAL dE MAyoRisTAs
dE sANidAd ANiMAL) i MEMbRE dEL pLENARi dE
LA CAMbRA dE CoMERç CoM A pREsidENT dE LA
LLoTJA dE CoNTRACTACiÓ dE viC.
JosepPuigdollers i Masallera, DIrECtOr gENEral DE gEpOrk
“Fem proteïna que farà feliç a la gent”
Servicios genéticos porcinos grup (gepork), ubi-
cada a les masies de roda, es va fundar l’any
1979. Quina ha estat i és la seva activitat?
Fa trenta anys que ens dediquem a la inseminació
artificial porcina. De fet, vam ser la primera empresa
d’Espanya en l’ús de la inseminació artificial per a la
reproducció de la cabanya porcina. Primer vam anar
a Anglaterra a aprendre la tecnologia que s’utilitza-
va i després ens vam posar en contacte amb l’INIA
(Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i
Alimentària) per introduir aquesta tècnica nova a la
ramaderia espanyola. Amb els millors mascles d’Eu-
ropa comprats, vam introduir-nos en el món de la ge-
nètica porcina. A més de la inseminació artificial, ens
dediquem a la comercialització de productes agro-
ramaders, la cria i selecció de bestiar –en especial
porcí-, la seva compra-venda, el disseny de projectes
per a la bioseguretat, i diverses activitats econòmi-
ques relatives a la ramaderia i als productes d’aplica-
ció i ús del negoci pecuari.
Josep Puigdollers, en el seu despatx de Gepork, del qual n'és director general.
12 | Agroalimentària - Ramaderia Promoció econòmica | 13
Gepork inaugura el Centre Tecnològic Alea!
redacció
D
tants de l’àmbit polític, universitari i empresarial. La
descoberta de la placa va anar a càrrec de Carme Botifoll,
directora general d’Innovació i Internacionalització de la
Generalitat de Catalunya, i de Josep Puigdollers, direc-
tor general de Servicios Genéticos Porcinos, SA. Carme
Botifoll va remarcar “la valentia de fer una inversió tant
important en temps de crisi”. Després van intervenir-hi
Esperanza Orella, subdirectora general de Productes
Ramaders del Ministeri de Medi Ambient, Miquel Arisa,
president del Consell Comarcal d’Osona, i Sam Balasch,
director d’Alea!.
També es va presentar el llibre Pioners en inseminació i
genètica porcina des de 1979, que commemora el 30è
aniversari de l’empresa. El llibre gira entorn a una trente-
na d’entrevistes fetes a persones vinculades a l’evolució
de l’empresa. Una d’aquestes persones és Josep Tarragó,
primer director general de l’IRTA, que remarca que “a Ca-
talunya, empreses amb un accentuat component inno-
vador com Gepork han contribuït a fer avançar el conjunt
del sector porcí”. El testimoni de Joan Tibau, director de
Control i Avaluació de Porcí de l’IRTA, és rellevant perquè
reafirma que “Josep Puigdollers i el seu equip sempre han
tingut la inquietud de buscar l’opinió de persones en les
quals confien científicament”. I el consultor Josep Bar-
celó reforça l’estratègia de Gepork dient que, “de forma
intel·ligent, han apostat per obrir noves línies de recer-
ca de conceptes de futur, com pot ser la traçabilitat de
l’animal”. Tots els convidats van ser obsequiats amb un
exemplar del llibre. •
més informació a : www.gepork.es
Vol obtenir el fruit esperat de lesseves publicacions?El fruit de la seva publicació depèn de molts factors, un bon disseny, un millor contingut i també imolt important una impressió de qualitat.
Els nostres clients ho saben i dipositen dia rera dia la seva confiança en la nostra experiència.
Aquesta confiança ha quedat recentment avalada pel guardó otorgat pel Gremi d’Arts Gràfiquescom a millor impressió en offset humit.
Horari: de 9.00h a 13.00hLloc: Sala Coll BardoletEdifici el Sucre Planta baixa
d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d
Col·laboració
Universtitat de VicFacultat d’Empresai Comunicació
Amb el suport de
CreEm.
Jorn
ades
per
al
crei
xem
ent e
mpr
esar
ial
Horari: de 17.00h a 20.00hLloc: Sala Coll BardoletEdifici el Sucre Planta baixa
Inscripcions gratuïtesT 93 883 31 00 o bé a http://impeempresa.vic.cat
ImpeVicEdifici el Sucre de VicC.Historiador Ramon d'Abadal i de Vinyals, 5 2a planta
Sessions
30 d’abril Màrqueting de guerrilla
16 de juny Incentius fiscals per a pimes i/o microempreses
Tallers
25, 26, 28 de maig i 2 de juny Diga'm quins clients tens i et diré quina empresa tindràs: gestió estratègica de clients
El Mercat del Ram de Vic impulsa el sector agroramaderl’
redacció
L’edició d’enguany del Mercat del Ram de Vic donarà un
impuls al sector agroramader per tornar a ser un punt
de trobada de referència del sector, mantenint el suport
popular que omplirà la ciutat del 3 al 5 d’abril.
Noves ubicacions
Una de les principals novetats és el canvi d’ubicació d’al-
gunes de les mostres que s’hi podran veure, amb l’objec-
tiu de facilitar l’accés a l’oferta comercial i alliberar el cen-
tre de la ciutat per deixar lloc a les activitats més lúdiques
i culturals. La zona del recinte firal i el voltant de l’edifici
el Sucre serà de pagament. En aquest espai hi haurà el
pavelló ramader, una carpa dedicada exclusivament al
porcí i una zona especialitzada en energies renovables.
La presència d’animals en viu també serà una constant,
juntament amb exhibicions eqüestres i exhibicions de
gossos d’atura. La mostra de vehicles i maquinària agrí-
cola es reubicarà al carrer Mossèn Gudiol i a l’avinguda
dels Països Catalans, mentre que al Passeig i a la rambla
del Carme hi haurà la mostra d’institucions i comerços.
altres novetats
Una altra de les novetats d’enguany és la primera edició
del Mercat de Pagès i un espai per a productes alimen-
taris autòctons, sota el nom ‘Tastets del Ram’, tam-
bé ubicats al Passeig. Es tracta d’una nova proposta
d’aquesta edició que pretén apropar els productes na-
turals i tradicionals al públic en general.
El pregó inaugural anirà a càrrec de l’economista i en-
ginyer, Miquel Barceló, mentre que l’il·lustrador Xavier
Palouzié signa el cartell.
Entre d’altres activitats paral·leles hi haurà una exhibi-
ció de màquines giratòries, el lliurament de premis del
27è concurs de canals porcines, el quart Open Interna-
cional d’escultura amb motoserra o la catorzena edició
del concurs català de raça frisona. Les jornades tècni-
ques ramaderes, activitats agroramaderes dedicades
als més petits, el mercat de palmes i llorers, passejades
amb ponis, partits de horseball, exposicions o concerts
de música són altres activitats que recull el programa
del Mercat del Ram. •Després d’un viatge a Anglaterra d’un grup de ramaders
espanyols, el 20 de març de 1979 es va fundar Servicios
Genéticos Porcinos, SA (Gepork) amb la missió d’intro-
duir la inseminació porcina a l’Estat espanyol. Trenta
anys després, coincidint amb la data de constitució de
l’empresa, s’ha inaugurat el Centre Tecnològic Alea! a la
finca El Macià de les Masies de Roda (Osona).
El nou Centre Tecnològic, en el que s’han invertit uns tres
milions d’euros, ha de servir per ordenar tot el treball en
R+D+I fet fins a l’actualitat i per incorporar-hi noves línies
de recerca en reproducció animal (com la inseminació
artificial de petits animals), en genètica o les derivades
del servei de bioseguretat a les granges. Gepork va ser
capdavantera al sector en disposar, l’any 2005, d’un la-
boratori de preparació de dosis equipat amb les tecnolo-
gies més avançades per garantir la qualitat del semen. I
pel que fa a la recerca, des del 2003 ha realitzat amb èxit
diferents projectes amb la col·laboració d’altres centres
de recerca, universitats i organismes públics.
A l’acte d’inauguració d’Alea! hi van participar represen-
JOR
DI V
ILA
IMPE
VIC
Les autoritats en la visita del Centre Tecnològic Alea!, durant la inauguració.
D’esquerra a dreta: Jordi Espona, Josep M. Vila d’Abadal, Josep Burgaya i Quima Vila durant la roda de premsa del Mercat del Ram 2009.
LA FiRA, AMb UNA CLARA AposTA pER LA TRAdiCiÓ, oMpLiRà LA CiUTAT dEL 3 AL 5 d’AbRiL.
14 | Formació - RRHH Gastronomia - Turisme | 15
redacció
La por ens pot portar a convertir la discrepància positiva en un conflictepER CANviAR i iNNovAR NoRMALMENT FA FALTA UN EqUip dE pERsoNEs
MoTivAT i CoMpRoMés AMb EL pRoJECTE. soviNT AqUEsTA CoNFiANçA Es
poT pERdRE qUAN diNs d’UNA EMpREsA hi ENTRA LA iNCERTEsA i LA poR.
QQuan les coses van molt bé una empresa es pot convertir en una bassa d’oli. Per
sistema tots tendim a gastar el mínim d’energia possible evitant l’estrès que su-
posa el canvi. Quan tot va molt bé molt sovint ens quedem asseguts a la cadira
somrient i traiem pit pensant que som els millors. És una situació infantil d’ide-
alització de la realitat en la qual, de vegades, també es magnifiquen problemes
petits i es menysprea el treball idealitzant el temps lliure i l’oci. Són els temps de
bonança econòmica.
Una davallada sobtada de les vendes ens fa despertar a la crua realitat. Despre-
vinguts i inexperts en passar dificultats de veritat –moltes vegades els que varen
lluitar per aixecar l’empresa ja no hi són- , tenim el perill d’entrar en una espiral de
por i prendre decisions radicals i precipitades que deixin un reguitzell de conflictes
difícils de superar.
Quan hi ha problemes de veritat una de les coses que cal gestionar és la comunica-
ció. En primer lloc, ens trobem que tothom té explicacions del que passa perquè és
una necessitat humana i sovint ens agrada ser catastrofistes. El que les persones
no saben per falta d’informació sovint s’ho inventen i ho transmeten per canals no
oficials en forma de rumor. En segon lloc, cal evitar entrar en un pacte de silenci:
“No diem res per no alarmar més del compte”. En aquest segon cas la direcció de
l’empresa no diu res per no crear mal ambient i els treballadors de l’empresa callen,
en el pitjor dels casos, per por a les represàlies: “Si dic alguna cosa seré el primer
en ser acomiadat”.
La simple explicació de les coses no soluciona els problemes. Anunciar acomia-
daments o un expedient de regulació sempre crea ferides i és traumàtic per una
empresa. Però genera més confiança anunciar-ho directament a la plantilla que
no pas deixar córrer el rumor i que finalment surti anunciat a la premsa. Per altra
banda, si els acomiadaments són indiscriminats i no hi ha un criteri clar podem
crear un sentiment de desprotecció i fer sorgir la por. Quan hi ha por qualsevol
discussió pot degenerar en conflicte i desconfiança, dos enemics indiscutibles del
producte o el servei de qualitat.
Per trobar solucions als problemes no hi cap més via que fomentar una discre-
pància creativa. Cal sortir de la comoditat i de la idealització de la realitat i entrar
en un terreny del qual mai hauríem d’haver sortit: la innovació, la creativitat i la
gestió positiva del canvi. És la famosa millora contínua de la qual tothom parla i
poques empreses apliquen. Per poder fer això cal lluitar per mantenir el talent que
hi ha dins de totes les empreses i no llençar coneixement acomiadant persones, si
no és estrictament imprescindible. Quan les vendes tornin trobarem a faltar els
treballadors clau, als quals hem de donar confiança en els moments difícils. Segu-
rament aquestes mateixes dificultats ens hauran fet espavilar i si es fan les coses
bé, moltes empreses sortiran de la crisi amb les estructures més reforçades i to-
cant més de peus a terra.•
Vic estrena nova marca turística: Vicmou
redacció
lEEl Palau de Congressos de Lleida acollirà del 5 al 7 de
maig de 2010 aquesta trobada internacional que vol
ser un referent pel sector. Segons els organitzadors,
aquesta primera edició està centrada en dos temes fo-
namentals pel sector.
En primer lloc, es tractarà de la situació i la perspectiva
del comerç mundial de la fruita dolça. S’abordaran les
oportunitats que hi ha per exportar aquest producte
cap als mercats de l’Orient Mitjà i Àsia en general.
En segon lloc, es desenvoluparà un fòrum de debat so-
bre les oportunitats que té Catalunya en el sector de la
fruita i la seva projecció com a marca i producte cap a
l’exterior.
El programa contempla també una trobada d’opera-
dors de fruita, visites a productors, centrals de mani-
pulació i operadors d’exportació de les delegacions de
diferents països.
La fruita catalana, i tota la indústria que s’hi relaciona,
ha de ser un motor fonamental per les terres de ponent
i per a Catalunya en general. Per potenciar el sector i do-
nar-li projecció a nivell internacional cal que les princi-
pals empreses del sector treballin colze a colze amb l’Ad-
ministració per tal d’invertir-hi recursos i coneixement.
Darrerament es parla molt de la pèrdua de llocs de tre-
ball i de teixit industrial. Totes les iniciatives encami-
nades a donar sortida a nous sectors empresarials, i a
recolzar l’exportació i la producció de productes autòc-
tons, és positiu per l’economia de Catalunya.•
Lleida acollirà el I Congrés Internacional de la fruita dolça de CatalunyasoTA EL TíToL “CATALUNyA, UNA opoRTUNiTAT GLobAL pER A LA pRodUCCiÓ dE FRUiTA doLçA”.
EL pAssAT 10 dE MARç Es vA pREsENTAR AL sECToR EL i CoNGRés iNTERNACioNAL dE LA FRUiTA doLçA
dE CATALUNyA.
redacció
El millor servei d’abastiment d’especialitats ja tradicionals
C. d’en Perot Rocaguinarda, 2 - Vic T 93 885 25 50
Arrossades
Àpats al camp
Tota mena de cuinats per a actes familiars i col·lectius
La nova marca es començarà a aplicar pel Mercat del
Ram, en el vestuari del primer equip del Club Bàsquet
Vic i en totes les accions turístiques i de promoció
que porta a terme ImpeVic.
L’Ajuntament de Vic va presentar aquesta nova marca
turística i de promoció de la ciutat de Vic. A la presen-
tació hi van assistir Josep Burgaya, president d’ImpeVic
i segon tinent d’alcalde, Dolors Pena, regidora de Turis-
me, i Pau Virgili, director estratègic i creatiu de l’empre-
sa Smäll. “La necessitat de crear una marca turística i
de promoció, que a més d’expressar la realitat de la ciu-
tat també estimula al visitant a conèixer-la en tots els
seus aspectes, és l’origen d’aquest projecte” va explicar
Josep Burgaya. La nova marca Vicmou s’ha buscat per
tal de què “identifiqui de forma clara, concisa i persua-
siva els atractius turístics i promocionals de la ciutat”,
va puntualitzar Burgaya. La marca Vicmou, creada per
l’agència Smäll, començarà a promocionar-se al Mercat
del Ram i al Saló Internacional de Turisme de Bacelona,
on la regidoria de Turisme de Vic hi serà present.•
16 | Serveis Publireportatge | 17
s
F
Cèlia roca
redacció
La internacionalització de les empreses catalanes: una tendència a l’alçaCrEuar ElS pIrINEuS O l’atlàNtIC EStà DEIxaNt DE SEr uNa aSSIgNatura pENDENt pEr a lES COrpOraCIONS CatalaNES. EN uNa SIStEma ECONÒ-
mIC CaDa COp méS glOBalItzat, lES EmprESES HaN trOBat EN la INtErNaCIONalItzaCIÓ uNa BONa VIa pEr a SalVaguarDar la SEVa COmpEtItI-
VItat. la CErCa DE NOuS mErCatS pOtENCIalS, la NECESSItat DE rEDuIr ElS COStOS DE prODuCCIÓ, la VOluNtat D’aprOpar-SE alS ClIENtS O El
DESIg DE mIllOrar la ImatgE DE la COmpaNyIa SÓN alguNES DE lES mOtIVaCIONS QuE EmpENyEN lES FIrmES a apOStar pEr altrES tErrItOrIS.
EN NOméS DOS aNyS, l’INCrEmENt DE gaIrEBé El 54% EN la CONCESSIÓ D’ajutS gOVErNamENtalS pEr a ImplaNtar-SE a l’EStraNgEr Il·luStrEN El
CaNVI QuE S’EStà FOrjaNt EN la mENtalItat EmprESarIal CatalaNa.
Si la tònica descrita continua en els pròxims anys, les
340 multinacionals existents a Catalunya donaran pas
en breu a una xifra molt més elevada. De fet, de les 59
societats que el 2005 van obtenir ajudes a la interna-
cionalització per part del Consorci de Promoció Co-
mercial de Catalunya (COPCA) —integrat actualment
a ACC1Ó, organisme adscrit al Departament d’Inno-
vació, Universitats i Empresa de la Generalitat— es va
passar a 93 el 2007.
El perfil de les corporacions beneficiàries és divers, tot
i que en només un bienni ha evidenciat restar immers
en un procés d’evolució constant. Segons les dades
que es desprenen de l’estudi IDE (Inversió Directa Es-
trangera) del COPCA, corresponent al període esmen-
tat, les empreses que s’obren a l’exterior són majori-
tàriament joves —en presentar una antiguitat inferior
als 25 anys—, acostumen a tenir plantilles per sota dels
50 treballadors, són fonamentalment d’origen famili-
ar —tot i que el percentatge presenta una tendència
a la baixa—, facturen més de 12 milions d’euros anuals
i pertanyen, en una proporció aproximada de 2/3, al
sector industrial. Els escenaris preferits per a expan-
dir-se són la UE (especialment l’Europa occidental i al-
guns països acabats d’incorporar al mercat únic conti-
nental), Nord-amèrica i els gegants asiàtics: l’Índia (en
augment) i la Xina. Actualment, el teixit empresarial
català és present a una cinquantena de països.
Decidir-se a fer el pas
Per a Albert Puig, expert en multinacionals i profes-
sor d’Economia i Empresa de la UOC, la qualitat de
les infraestructures, el grau d’implantació de les TIC i
la qualificació de la mà d’obra són alguns dels factors
més valorats per les societats (especialment en el cas
de les tecnològiques) a l’hora de triar la seva àrea d’ex-
pansió. Aquesta decisió, però, no resta exempta de
riscos, derivats en part de la major o menor presència
de competidors, assegura Puig. Al seu torn, “caldrà as-
sumir el risc vinculat a les variacions dels tipus de canvi
de divisa, així com tota inestabilitat política o social”,
puntualitza.
En qualsevol cas, el volum d’empreses catalanes que
volen créixer arreu del món continua elevant-se any
rere any, segons ACC1Ó, assolint “xifres rècords”. Sense
anar més lluny, més de 250 companyies (150 només el
2008) ja s’han adherit al programa d’iniciació a l’expor-
tació Nexpipe, impulsat conjuntament per aquesta
institució, l’ICEX i les Cambres Oficials de Comerç de
Catalunya. Com afirma ACC1Ó, les pimes participants
“han augmentat, de mitjana, prop d’un 20% la seva fac-
turació i han incrementat al voltant del 130% les seves
exportacions”, basant aquests resultats en les dades
proporcionades per les corporacions.
Entre les facilitats addicionals que aquest organisme
brinda als processos d’internacionalització, hi destaca
un servei de consultoria personalitzat, així com diver-
ses accions de suport a l’organització de viatges de
prospecció comercial, assistència a fires estrangeres,
captació de compradors internacionals, protecció de
la propietat industrial i optimització dels processos
d’inversió exterior.
Finalment, l’Institut Català de Finances (ICF) posa a
l’abast de les futures multinacionals una línia de crèdit
especial, consistent en préstecs bancaris a llarg termini
i en condicions preferents per fer front a la IDE inicial. •
més informació: www.icfinances.com
Fredpicking és una nova empresa de logística espe-
cialitzada en emmagatzemar productes delicats, so-
bretot aliments que necessiten mantenir-se en condi-
cions determinades. Situada a Sant Julià de Vilatorta
(Osona, Barcelona), compta amb unes instal·lacions
molt avançades que inclouen magatzems per guar-
dar productes en fred i a temperatura positiva, amb
gestió telemàtica dels estocs, i un eficient servei de
transport.
Instal·lacions d’alta tecnologia
En unes instal·lacions amb un alt nivell de tecnologia,
l’empresa té capacitat per guardar fins a 4.000 palets
a -20ºC en un magatzem totalment automàtic i amb
gestió i moviment de les mercaderies robotitzats, que
inclou una sala de preparació de comandes que funci-
ona amb un sistema de radiofreqüència. Compta amb
una segona cambra per guardar fins a 500 palets de
productes que requereixen estar de 0 a 6º C i una terce-
ra, de fins a 1.500 palets, per aliments com vi, xocolata
i oli, que exigeixen tenir la humitat controlada i una
temperatura de 16º C. Segons Josep Serrano, director
de l’empresa, “és fonamental mantenir les condicions
de temperatura i ambient necessaris per conservar
perfectament els productes, la majoria dels quals són
frescos i sensibles a qualsevol canvi”. A més, el sistema
de control i gestió telemàtics de les mercaderies ga-
ranteix la traçabilitat de tota la cadena de subminis-
trament i que el client sàpiga en qualsevol moment en
quin estat es troba la seva comanda i estocs.
previsions de creixement
Creada a principis de 2008 de la mà del grup empre-
sarial Germans Aymerich, de llarga trajectòria a Oso-
na en el sector carni, Fredpicking té com a objectiu
convertir-se en “un referent de la logística dedicada a
emmagatzemar i transportar productes que neces-
siten una especial cura de conservació”. Malgrat la
difícil conjuntura econòmica dels seus inicis, Serrano
es mostra satisfet del balanç dels primers mesos de
funcionament de Fredpicking, “ ja que hem pogut po-
sar en marxa tots els magatzems amb una ocupació
satisfactòria”. També està convençut que la cartera
de clients –la majoria dels quals pertanyen al sector
de l’alimentació– augmentarà, donat que “comptem
amb unes de les instal·lacions tecnològicament més
avançades de Catalunya en el sector logístic”, i preveu
un creixement sostingut aquest 2009.
Espais de lloguer ‘anticrisi’
La jove empresa logística vol considerar la crisi com
“una oportunitat” i, per això, ha llançat recentment
una proposta que combina la contractació dels seus
serveis amb el lloguer d’un espai preparat per entrar a
treballar (amb llum, aigua, telèfon, ADSL, servei de ne-
teja, etc) adreçat a empreses, amb necessitats logísti-
ques, que vulguin retallar despeses fixes. “La proposta
de logística integral amb una oficina ‘claus en mà’ pot
suposar un gran estalvi a les empreses interessades”,
explica Serrano. L’oferta inclou l’ús d’espais comuns
com sales de reunions i menjador. •
C. Teodor de Mas, 24Tel. 938 893 347Mòbil 609 863 51008500 Vic
Pol. ind. La CorominaC. Joan Maragall, 31Tel. 938 512 35008560 Manlleu
C. Comerç, 14-16
08504 Sant julià de Vilatorta
tel. 93 812 00 94
Fax 93 812 27 79
www.fredpicking.com
més informació:
Fredpicking, la logística més avançada del sector alimentari
lES SEVES aVaNçaDES INStal·laCIONS lI pErmEtEN maNtENIr a la tEmpEratura rEQuErIDa prODuCtES CONgElatS I FrESCOS. a méS, OFErEIx uN EFICIENt SErVEI DE traNSpOrt, EStuCatgE, prEparaCIÓ DE COmaNDES I DIStrIBuCIÓ.
18 | Serveis Serveis | 19
Li estudiem el lloc més adient i construïm el pou adequat a les seves necessitats.
Tenim maquinària per a espais reduïts.
–Servei de lloguer de bombeS
–Control i traCtamentS d’aigüeS
–bombeS SubmergibleS i de SuperfíCie
–
SiStemeS de reg
LA SOLUCIÓ ALS VOSTRES PROBLEMES D’AIGUA
Pol. Ind. Sot dels Pradals. C. Sot dels Pradals, 2808500 VicBarcelona
Tel 938 890 702Fax 938 890 [email protected]
lA A adriana Delgado
redacció redacció
MONTSESOLÀ
COMASSERVEI DE MASSATGESADAPTAT A LA TEVA EMPRESAMassatge terapèutic I Taping neuromuscular I Assessorament d'estiraments
Massatges a domicili a les empreses
Sentir-se bé, treballar millor
La quiromassatgista osonenca assegura que si el
treballador se sent bé i còmode treballa més i millor
i augmenta el seu rendiment i, en conseqüència, el
de l’empresa. A la llarga, creu Solà, és positiu que
l’empresa ofereixi aquest servei als seus treballadors
perquè en traurà profit. Hi ha un estudi del ministeri
de Sanitat que recull que el 70% de les baixes laborals
són provocades per problemes musculars.
Tot i la complicada situació econòmica que patim, el
servei està funcionant, i Solà treballa des de grans
empreses a pimes i empreses familiars i de diversos
sectors, tot i que sobretot assisteix a empreses d’ofi-
cines (assegurances, companyies de serveis, etc).
Com que el desplaçament va a càrrec de la quiromas-
satgista, aquest fet és una comoditat per a l’empresa.
Solà treballa majoritàriament a tota la província de
Barcelona, des d’Osona fins a Barcelona capital, però
no limita geogràficament la seva zona de feina.
Solà, amb una llarga experiència com a quiromassat-
gista, completa el seu servei amb assessorament en
estiraments.•
La quiromassatgista Montse Solà fa més d’un any
que es dedica a fer massatges a domicili a treballa-
dors d’empreses que així li requereixin. Solà es des-
plaça fins a la seu de la companyia en l’horari laboral
d’aquesta, d’acord amb la direcció i segons ha sol-
licitat prèviament via correu electrònic, i fa massat-
ges als treballadors per prevenir i solucionar proble-
mes musculars majoritàriament.
L’únic que necessita Solà és que l’empresa li deixi una
habitació petita, tancada i en silenci per instal·lar una
camilla i altres elements per portar a terme la sessió.
En un espai així, la persona que rep el tractament pot
relaxar-se i treure més profit del massatge. La dura-
da del massatge és d’una mitja hora i, segons explica
Solà, les empreses flexibilitzen l’horari perquè els tre-
balladors puguin rebre el massatge.
Solà va copsar que hi havia una necessitat d’aquest
servei innovador per tractar treballadors amb estrès,
que pateixen dolors per estar en males postures i
moltes hores davant de l’ordinador. Les principals
molèsties que pateixen habitualment les persones
que tracta són mal de cap, mal a les cervicals, con-
tractures a l’esquena i tendinitis als braços (l’anome-
nat mal del tenista).
LA qUiRoMAssATGisTA MoNTsE soLà Es
diRiGEix AL LLoC dE FEiNA pER pREvENiR i
TRACTAR pRobLEMEs MUsCULARs.
JOR
DI C
AB
AN
AS
La quiromassatgista Montse Solà, a la seva consulta.
Fem targetes de crèdit per a les empreses
Estació dE sErvEi
LEs bEtzinErEs vincuLadEs aL Grup aLimEntari Guissona Es caractEritzEn pEr subministrar combustibLE amb uns dELs prEus més baixos dEL mErcat
poL. ind. sot dELs pradaLs. c/ mataró. Vic. tEL. 938 860 270
El Consell Comarcal de la Selva formarà gratuïtament dones emprenedores
A partir del proper 5 maig el Servei de Creació d’Empreses del Consell Comarcal
de la Selva (Girona) impartirà un curs adreçat a dones emprenedores, en el que
s’analitzaran els requisits per a posar en marxa un negoci. Aquest programa, de-
nominat El pla d’empresa, pretén avaluar la viabilitat financera i les expectatives
de mercat dels projectes dissenyats per les participants.
El curs tindrà una durada de 40 hores i es durà a terme cada dimarts i dijous, de
9:30 h a 13:30 h, a l’Escola d’Adults de Santa Coloma de Farners (C/ de Sant Se-
bastià, 91). A més, cada estudiant tindrà accés a tutories personalitzades a càrrec
d’experts, on rebrà assessorament per a crear el seu propi negoci.
L’assistència a les classes no suposarà cap cost per a les alumnes, ja que les sessi-
ons han estat totalment subvencionades pel Departament de Treball de la Gene-
ralitat de Catalunya i pel Fons Social Europeu.
Les persones que desitgin apuntar-se al curs o rebre més informació sobre aques-
ta iniciativa hauran de contactar amb el Consell Comarcal de la Selva, a través del
seu portal web (www.selva.cat) o bé per via telefònica, trucant al 972 842 161 de
9:00 h a 14:00 h, de dilluns a divendres.
El programa resta obert a dones de totes les edats, independentment del seu ba-
gatge acadèmic o professional. El termini per a matricular-se a El pla d’empresa
finalitzarà el dimarts 28 d’abril.•
ACC1Ó destinarà 460 MEUR a millorar la competitivitat de les empreses catalanes
ACC1Ó, agència de dinamització adscrita al Departament d’Innovació, Universitats i
Empresa de la Generalitat, va anunciar el passat 24 de març a Barcelona que mobilitzarà
més de 460 milions per a afavorir la competitivitat empresarial. Aquesta dotació econò-
mica suposa un increment del 20% respecte a les dades del 2008. De l’import assenyalat,
173 milions corresponen a recursos propis d’aquest organisme, mentre que les quanti-
tats restants s’articularan mitjançant préstecs i acords amb l’Institut Català de Finances
i altres entitats bancàries. A més, també es destinaran 73 milions d’euros a fons perdut
per a impulsar els processos d’innovació en gestió, tecnologia, estratègia empresarial i
internacionalització, en les diferents fases: iniciació, expansió i consolidació.
Carme Botifoll, directora general d’ACC1Ó, ha manifestat que aquestes mesures facili-
taran l’accés al crèdit per part de les corporacions catalanes, amb el propòsit d’estimular
la innovació i la internacionalització empresarial, coincidint amb els difícils moments
que travessa l’economia mundial.
Finalment, l’agència va confirmar la posada en marxa de plans integrals de competi-
tivitat, que ajudaran a transformar els sistemes productius locals i a integrar-los pro-
gressivament en clústers. Els projectes descrits persegueixen els tres objectius bàsics
fixats per ACC1Ó durant el 2009: fer créixer la productivitat i eficiència de les compa-
nyies catalanes, millorar el posicionament dels productes i serveis catalans als mercats
i incrementar el nombre d’empreses i productes catalans a l’estranger.•
Vista general del municipi d’Artés.
JOR
DI C
AB
AN
AS
