R E P O R TATG E

Les obres del santuari de la Mare de Déu dels Àngels

E N T R E V I S TA

Teatre de Guerrilla

43 PR IMAVERA 2007

FESTA MAJORDE CELRÀFESTA MAJORDE CELRÀ

T E L E F O N S A M À

B O R D I L SAjuntament 972 490003Consultòri Mèdic 972 491177Casal d’Avis 972 491191Escola 972 490115Farmàcia 972 490012Llar d’infants 972 490533Parròquia 972 490067Pavelló Municipal 972 490565Casal 972 490704

C E L R ÀAjuntament 972 492001Cultura 972 493026Serveis Socials 972 492224Piscines 972 493030Biblioteca 972 494141Escola de Dansa 972 492631Ràdio Celrà 972 493003Cap 972 492500Escola l’Aulet 972 492305Farmàcia 972 492018Jutjat de Pau 972 494052Llar d’Infants 972 492452Parròquia 972 492082IES 972 492405Centre Cívic 972 493060

E N C O M ÚAigües, Prodaisa 972 202078Autobusos:Estació de Girona 972 212319Sarfa 972 201796Bombers:Informació 972 240908Urgències 085Consell Comarcal del Gironès:Servei de Català 972 213262Consorci Ambulàncies 972 410010Electricitat:Casas (L’Aurora) 972 201792Enher:Avaries 900 770077Informació 900333330Escombraries 972 250387Gas Girona:Avaries 900 394041Informació 900 303132Hospital Josep Trueta 972 940200Mossos d’Esquadra 088Protecció Civil Girona 972 418655Renfe Informació Girona 972 207093Urgències 972 213262Urgències veterinàries 972 218668Telefònica:Atenció al client 1004Atenció tècnica (avaries) 1002Telèfons del Punt d’Acollida:Bordils 972 490874Celrà 972 494052

H O R A R I S D E L C A P D E C E L R À

UUnniittaatt dd’’AAtteenncciióó aa ll’’UUssuuaarrii.. De dilluns a divendres, 8 a 20 hores.Per demanar dia i hora pel metge i/o infermera, truqueu a SanitatRespon: telèfon 990022 111111 444444, les 24 hores dels 365 dies de l’ any.Per parlar amb els professionals del CAP Celrà, telèfon 972 49 25 00.

MMeeddiicciinnaa ddee ffaammíílliiaa.. DR. ARTEMI ROSSELL: dilluns, dimarts, di-jous i divendres al matí. Els dimecres a la tarda.DRA. Mª JESÚS GELADO: dilluns, dimecres i divendres al matí.Els dimarts i dijous a la tarda.DRA. ROSA ARCEGA: dilluns i divendres a la tarda. Els dimarts idijous mig matí i mitja tarda. Dimecres matí.

IInnffeerrmmeerriiaa.. SR. JÚLIO GIL: de dilluns a divendres al matí.SRA. MARTA QUIRCH: de dilluns a divendres, de mig matí a mit-ja tarda.

PPeeddiiaattrraa.. DRA. PILAR MARTÍN: dilluns, dimecres i divendres a latarda. Els dimarts i dijous al matí.

IInnffeerrmmeerraa ddee ppeeddiiaattrriiaa.. SRA. FINA ROMANS: dilluns, dimecres idivendres a la tarda. Els dimarts i dijous al matí.

TTrreebbaallllaaddoorraa SSoocciiaall.. SRA. IMMA MARTÍNEZ: dimecres i diven-dres al matí.

OOddoonnttoollooggiiaa.. DRA. AGNÈS MINISTRAL: dimarts a la tarda. Di-jous al matí.Auxiliar d’infermeria: SRA. ESTER MATAMALA: dimarts a la tar-da. Dijous al matí.

LLlleevvaaddoorraa.. SRA. ISABEL ZEGARRA: dilluns matí i tarda, dimecresal matí.

GGiinneeccòòlleegg.. DR. SANTIAGO SEGUÍ: dijous a la tarda.

OObbsstteettrríícciiaa.. DRA. MAR CADIÑANOS: dimecres al matí.

EExxttrraacccciioonnss ((AAnnààlliissiiss ddee ssaanngg)).. Dimarts i dijous de 8:15 a 9:15 delmatí.

AAtteenncciióó CCoonnttiinnuuaaddaa.. Per atendre les urgències o problemes de sa-lut que no poden esperar a ser atesos pel seu metge de família, pe-diatre o infermera:De dilluns a divendres: de 15h fins les 24h.Els dissabtes, diumenges i festius: de les 8 del matí fins les 24h.

PPeerr aa uunnaa uurrggèènncciiaa vviittaall,, ttrruuqquueeuu aall 006611

S E R V E I S S O C I A L S

EEdduuccaaddoorraa ssoocciiaall.. EVA BARTOMEUBordils: Dimarts, de 10 del matí a 12 del migdiaCelrà: Dimecres, de 10 del matí a 1 del migdia.

TTrreebbaallllaaddoorr ssoocciiaall.. EDUARD BASTERBordils: 1er i 3er dimecres de cada mes, de 10 del matí a 12 del migdia.Celrà: Dimarts, de 10 del matí a 1 del migdia.

OOffiicciinnaa dd''aatteenncciióó aa llaa ggeenntt ggrraann..Atenció al públic, dimecres de 4 a 9 del vespre i divendres de 9 a 14 h.Psicòlogues: MARIA ROSA COROMINA i MERCÈ BADOSA

DDiinnaammiittzzaaddoorraa dd''AAtteenncciióó aa llaa GGeenntt GGrraannAtenció al públic: dilluns dimecres i divendres de 5 a 8 de la tarda.MERCÈ CANDO

Per a qualsevol consulta, a Celrà, cal trucar al telèfon de l'ajunta-ment, el 972 49 20 01.

A la resta de poblacions, per concertar hora de visita cal trucar al972 49 22 24. També podeu demanar hora personalment o bé pertelèfon al vostre Ajuntament.

R E P O R T A T G E R E F O R M E S A L S A N T UA R I D E L S À N G E L S

A I G U A B A R R E I G

E S P O R T S

E X P R E S S I O N S C A R T E L L F E S T A M A J O R

H I S T Ò R I A T R E B A L L S D E R E C E R C A

H I S T Ò R I A H I S T Ò R I A L O C A L

E N T R E T E N I M E N T S

C A R T E S O P I N I Ó

A G E N D A B O R D I L S

43 PP RR II MM AA VV EE RR AA 22 00 00 77

4-7

8-27

28-31

32-35

36-37

38

39

Edita: ASSOCIACIÓ CULTURAL LA LLERA.Ctra. de Juià 48 -17460- CELRÀTelèfons: 972 49 30 26 o 972 49 41 41

CONSELL DE REDACCIÓ:Jordi Barrera i Coll, Carme Congost i Escura, Xavier Jou i Viola,Pere Bussé i Carreras, Jordina Torró i Ferrer i Montse Vila Gotarra.

DISSENY: Xavier FontanèINFOGRAFIA I IMPRESSIÓ: Gràfiques Palahí, S.L.DIPÒSIT LEGAL: GI-737-96

La Llera del Ter no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels ar-ticles signats.

Amb la col·laboració de:

El santuari de la Mare de Déu delsÀngels està situat dins el termemunicipal de Sant Martí Vell, peròsens dubte és patrimoni de tots iun dels indrets més entranyablesper als habitants dels pobles de lallera del Ter, de les Gavarres i de laciutat de Girona. És per aquestmotiu que hem volgut dedicaraquestes planes a descobrir què s’hicou i quines actuacions hi haplanificades. Fa temps que s’hi fanobres per tal de reformar-nealgunes parts, que estaven moltdeixades. En el seu moment se’n vafer ressò un mitjà de comunicaciócomarcal, El Punt. Ara nosaltres usho expliquem en detall.

Dels Àngels, en són apreciats tres aspectes, talcom explica mossèn Josep Maria García: “l’esglé-sia, on hi ha la Mare de Déu; el seu entorn, és adir, la natura que l’envolta, i l’edifici de l’hostat-geria, repòs de caminants, fidels i no fidels”. JosepMaria és el capellà del Santuari i a més té al seucàrrec sis parròquies més: les dels pobles de Bor-dils, Sant Martí Vell, Madremanya, Sarrià de Ter,Viladesens i Fallines. O sigui que, ras i curt, la vi-da del nostre mossèn s’assembla més a la d’unexecutiu, amunt i avall amb el cotxe i responental telèfon mòbil, que no pas a la dels antics cape-llans, assentats còmodament en una sola parrò-quia.

Mossèn Josep Maria dedica una part de la sevajornada i bona part de la dels diumenges a tenir

cura del santuari dels Àngels, ajudat, això sí, talcom ell s’afanya a precisar, per la inestimablecol·laboració d’un altre capellà, mossèn EmiliBohigas, tot i que aquest ja està retirat i per tantviu a la residència de Girona. “Els capellans maino ens jubilem, i ell ve tots els caps de setmana icada vegada que convé”, explica mossèn JosepMaria. Mossèn Emili és un artista. Feiner, profes-sional i persona de bon gust, sembla que ha estatclau en la reforma de la part del santuari i quefins i tot s’ha fet càrrec de la restauració d’algunade les valuoses peces de fusta que hi ha.

Els Àngels és un santuari marià, propietat delbisbat. Alguns d’aquests indrets, la majoria, s’-han anat posant al dia, però en el cas dels Àngelsja feia molts anys que no s’hi feia cap actuació

Les obresdel santuari de la Marede Déu dels Àngels

P R I M A V E R A 2 0 0 7 P R I M A V E R A 2 0 0 7

4 5

R E P O R T A T G E R E F O R M E S A L S A N T U A R I D E L S À N G E L S

va cedir a la fundació l’any 2003. “El 2004 es vancomençar a fer números i el 2005 ja s’hi van feralgunes intervencions que eren urgents, comper exemple les obres de restauració de la teula-da, molt deteriorada. Igualment es van fer unslavabos nous a la planta baixa i es van co-mençar, amb calma, les obres de rehabilitació del’hostatgeria”.

Aquest 2007 està previst inaugurar les habita-cions de la segona planta i continuar amb lesobres de la primera, que estan més endarrerides.Les actuacions que s’hi han hagut de fer han es-tat força importants, perquè l’hostal encara teniala vella estructura d’abans, les habitacions erennomés un habitacle i els lavabos estaven ubicatsal final del passadís. I, per descomptat, hi haviaescales per accedir-hi. Ara es té present que al-guns dels hostes poden ser persones grans o ma-laltes i per tant el tema de l’ascensor ha estat unaprioritat, igual que posar lavabos independents acada habitació. Igualment s’està fent per bé totala instal·lació elèctrica, també molt antiga.

Pel que fa a la part de les obres de l’església,mossèn Josep Maria explica que les millores vancomençar l’any passat i encara no s’han acabat.Això sí, ja està enllestida una de les parts més im-portants, el cambril, on hi ha la Mare de Déu, quees va restaurar i ja es va inaugurar el dia 2 d’a-gost, per la festa dels Àngels. La imatge de la Ma-re de Déu també es va restaurar i netejar, ja quel’any 1993, un dia que hi havia una festa al san-tuari, es va cremar accidentalment a causa de lagran quantitat d’espelmes que hi van dipositarels fidels. L’accident no va ser greu però la fuma-rola ho va embrutir tot i no s’havia netejat finsara. La restauració va tornar la policromia a la ta-lla de fusta i ara es pot apreciar novament ambels seus colors originals. La capella també s’ha in-sonoritzat, s’ha pintat i s’han restaurat un sagra-ri i el presbiteri on es fan les lectures. En una se-gona fase es vol acabar de pintar l’església i qua-tre retocs més.

Al santuari s’havien arribat a celebrar més de90 casaments l’any, però ara, explica mossèn Jo-sep Maria, “tot s’ha complicat molt i la gent esvol casar en llocs on hi hagi restaurants pro-

pers. Tothom busca la comoditat...”. Malgrattot, els Àngels continua viu i aquest magníficmirador, a 450 metres d’alçada, segueix entre-gant la seva panoràmica, –des del Pirineu finsal Montseny i al davant tot el Baix Empordà– afidels, agnòstics, ciclistes, famílies, solitaris, ex-cursionistes, boletaires o als qui s’hi han perdutper casualitat.

Més informació:

Si voleu posar-vos en contacte amb la Fundacióper a la Promoció dels Santuaris podeu fer-ho através d’aquesta adreça: fundacio@promociosan-tuaris.com.

Jesús Candel ens ha explicat que s’està posant enmarxa una xarxa d’Amics dels Àngels per posaren comunicació la gent que estigui interessada enaquest tema. Es tractaria de poder compartir fo-tografies del santuari, antigues o actuals; de po-der donar i rebre informació sobre la història delsantuari; de compartir rutes, excursions, etc. perla contrada i de qualsevol altra cosa que pugui te-nir interès per als afeccionats. Per contactar-hi,podeu fer servir la mateixa adreça de la fundació.

MONTSE VILA

P R I M A V E R A 2 0 0 7

7

de manteniment. Sembla que les úniques obresrealitzades tenien a veure amb l’accés, adequarles carreteres i posar coses tan essencials coml’aigua corrent i el telèfon. El bisbe Carles,doncs, va creure oportú iniciar el procés de re-forma de l’indret i confiar a una fundació civilla gestió de quatre santuaris emblemàtics, la Sa-lut de Terrades, la Salut de Sant Feliu de Palle-rols, el santuari del Collell i el de la Mare de Déudels Àngels.

Amb aquest tracte el bisbat conserva la gestió deles esglésies o santuaris i la Fundació per a la Pro-moció dels Santuaris s’encarrega de la gestió, elmanteniment i la supervisió de les obres que esfan a les hostatgeries i altres dependències no re-ligioses dels paratges.

La fundació és de caire civil, totalment indepen-dent de l’Església, encara que lògicament els in-

gressos que s’obtenen reverteixen en el finança-ment de millores als santuaris. Es va crear l’any2003 per decisió del bisbe, tal i com ja hem dit. Fatemps es va especular molt amb el fet que la fun-dació fos una branca de l’Opus Dei, però segonssembla, encara que algun dels seus membres hi tévinculació a títol personal, la fundació no hi téres a veure.

L’organització es finança a través de donacionsde particulars, bàsicament, i també dels ingressosque es treuen de la gestió del propi patrimoni, ésa dir, de l’hostatgeria, etc. Per això hi ha moltd’interès a acabar tan aviat com sigui possible almenys una part de les obres i poder obrir unaplanta per a l’allotjament de viatgers.

Jesús Candel, un dels responsables de la funda-ció, que ens ha atès amb el màxim de trans-parència, ha explicat que la gestió del santuari es

P R I M A V E R A 2 0 0 7

6

R E P O R T A T G E R E F O R M E S A L S A N T U A R I D E L S À N G E L S

Reformes al presbiteri.

9

El dijous 29 de març, dins les activitats de la di-vuitena Setmana Cultural de l’escola de Bordils,dedicada aquest any a les músiques del món, vamrealitzar una exposició d’instruments de tot elplaneta.

Vam demanar la col·laboració de les famílies delsnens i nenes de l’escola i dels mestres per recollirprou instruments i ben diversos per tal que l’ex-posició fos més enriquidora. Durant una setma-na, uns i altres van anar portant instruments mu-sicals a l’escola. Els mestres escrivien en una tar-geta el nom de l’instrument, el país o zona de

procedència i el nom de la persona que el porta-va.

A l’hora de muntar l’exposició vam decidir clas-sificar-los i exposar-los per famílies d’instru-ments (de vent, de corda, de percussió, electrò-nics), tot i que també els hauríem pogut classifi-car segons el seu origen o els materials amb quèestan construïts. A més dels instruments que vanaportar les famílies, també hi vam exposar ins-truments construïts pels nens amb materials dereciclatge, papers, contes, pintura, etc.

8

Les músiques del mónExposició d’instruments d’arreu del món

El dia de l’exposició els nens de cada curs van feruna visita amb les seves tutores a l’entrada del’escola on estaven col·locats els instruments entaules i plafons. A partir de 2/4 de 5 de la tarda elspares, mares i familiars dels nens i nenes de l’es-cola van poder veure’ls, tocar-los i escoltar-los.

Entre flautes, xiulets i tambors, es podien veureinstruments ben curiosos i estranys per a nosal-tres, procedents de països llunyans, com ara:• Un instrument de Madeira ben peculiar, sem-

blant a unes castanyoles.• Una campana platejada amb forma de dona amb

vestit i faldilla i dos braços que agafen uns plats.• Uns chajchas, instrument procedent dels Andes,

fet amb closques d’un fruit semblant a una cas-tanya.

• El cora, un instrument de Ghana molt generalit-zat als països d’Àfrica occidental, amb un so moltdolç que crea atmosferes denses i completes.

• Un ektara o lau, que és un instrument d’una so-la corda que rep noms diversos segons el país iel material de què estigui fet el ressonador (fus-ta, closca de coco, carbassa...).

• Un guembri, instrument de corda marroquí fetamb fusta, pell i budells de camell.

Escola de BordilsRecitació de poemes d’IsabelOliva a l’escola de Bordils

El dia de Sant Jordi a la tarda ens va visitar a l’es-cola la poetessa gironina Isabel Oliva.

Els alumnes d’infantil i primària van recitar unseguit de poemes seus, tant de llibres que ha pu-blicat com altres d’inèdits.

El fet d’escoltar la seva poesia en veu de nens i ne-nes d’entre 3 i 12 anys va ser molt emotiu per al’escriptora.

Vam aprofitar la seva estada a l’escola perquè ensexpliqués com, quan i per què escriu poemes. Iens va explicar també curiositats dels poemes quehavien triat els alumnes per recitar.

1110

Setmana Cultural del CEIP Bordils dedicada a les músiques del món

Com cada any, la setmana anterior a les vacancesde Setmana Santa les activitats diàries de l’escolavan deixar lloc a la Setmana Cultural. Aquestcurs la vam dedicar a la música: a la del nostrepaís i també a la dels diferents països dels alum-nes de l’escola.

Es van realitzar tallers de construcció d’instru-ments, de música a través d’ordinador, de tam-bor, de sardanes, de danses catalanes, marroqui-nes, romaneses, gambianes...Exalumnes, pares, mares, avis i amics van acudira l’escola a ensenyar-nos i tocar instruments comel violí, el saxo, la flauta travessera, el contrabaix,la tenora, etc. També ens van explicar una mica lahistòria de les orquestres de músics que hi haviahagut a Bordils.

Va ser una setmana plena d’activitats en què vamaprendre moltes coses i ens ho vam passar moltbé!

Aquesta és l’explicada de contes que es va fer al’Escola Bressol de Celrà, organitzada per la bi-blioteca. Enguany el programa de curs dels alum-nes d’aquest centre està dedicat precisament alscontes populars.

Contes populars a l’Escola Bressol

Escola Aulet

A educació Infantil els alumnes de P4 han fet un projecte sobre elscastells i els de P5 han fet el seu teatre “El llop sentimental”(a la fotoun moment de la representació).

A cicle Mitjà els de 3r van col·laborar amb l’Ajuntament en la planta-da d’arbres a l’esplanada davant del cementiri i els de 4t han anat decolònies a can Caballé, els dies 17, 18 i 19 d’abril.

Cicle Superior els de 5è i 6è han fet un recorregut perGirona per visitar les cases de l’arquitecte Rafel Masó ivan aprofitar per anar a veure l’exposició d’Atapuerca.

Al Cicle inicial els de1r han fet el projecte sobre el pa ivan visitar la Farinera de Celrà i els de 2n han fet elprojecte sobre els invents

8a edició del Dia Internacionalde la Dansa a Celrà

Fins al 31 de maig, a la primera planta del CentreCultural la Fàbrica: “Dansa mirada”. Una exposi-ció fotogràfica que sorgeix de la pregunta “Commirem la dansa?”. Cadascú hi aporta la seva visióparticular i subjectiva.

3a edició de la mostra “Novacreació en dansa”

Aquest any la Mostra s’ha ampliat a dues nits: laprimera, el 24 de març, i la segona, el 26 de maig.Totes dues es duen a terme a l’Aula Gran del’EMDC a les 9 del vespre.Aquest és un espai on despertar i posar en joc lacreativitat de qualsevol persona interessada a uti-litzar la dansa com a llenguatge de comunicació.És un espai que dóna context a les inquietudsdels nous creadors locals i fa possible l’experi-mentació personal, original...

Aporten les seves creacions en aquesta edició:• Isidre Rebenaque (Celrà).• Grup Esclat, dirigit per Sílvia Paz (Blanes).• Ester Puigdemont i Dídac Perales (Anglès/Celrà).• Núria Carbonès i Raquel Martín (Girona).

EMDC: formació

A més de les activitats de formació regular, da-rrerament hem disposem de la col·laboració deprofessors convidats que ens han descobert i ensdescobreixen encara diferents punts d’inflexió decom veure, com interpretar, com sentir la dansa:

• Aquest espai obert que és el cos... Entrenamentpersonal, comoditat de la disciplina personal,disponibilitat davant les noves propostes, creixe-ment en l’experimentació del moviment, espaicompartit amb altres persones...

• Aquest espai obert que és l’escenari... Quinsartefactes escènics podem inventar-nos partintde nosaltres? Com situar-nos perquè aparegui

12

Un Armari del qual només surten coses bones

allò nou i inesperat que pot sorprendre’ns i sor-prendre el públic?

Bea Fernández: Construcció d’una presència entemps real. Gener-març.

Sofía Asencio: Dramatúrgia i moviment. Abril-juny.

Urs Sttaufer: Contacte i improvisació, movent-nos sols o utilitzant el cos d’un partner. 5 i 6 demaig.

Ula Korn: Des del treball corporal cap a la im-provisació. 17-20 de maig.

13

“Saps que a Celrà hi ha un armari màgic?”. Aixís’encapçala un cartell que ja ha estat distribuïtpel poble i que explica quina és la filosofia deL’Armari, un espai solidari gestionat per un grupde voluntàries on es pot anar a portar i a buscarroba, que es ven a preus simbòlics. Els diners quees fan amb la venda d’aquesta roba de segona màes destinen íntegrament a projectes humanitaris.Actualment, per exemple, s’està treballant a feruna selecció de roba i enviar-la al Senegal.

L’Armari col·labora amb les escoles proporcio-nant roba per fer vestits per a obres de teatre, ges-tiona donacions de material per a Cuba, Nicara-gua o Àfrica, i participa també en activitats decaire local, com la Fira de Segona Mà de Bordilso la Fira d’Entitats de Celrà, en la qual participaenguany amb una desfilada de moda amb robade segona mà.

A més de roba per a adults i nens, a L’Armari s’-hi pot trobar roba de llit, bosses, estris per als na-dons, llits, cotxets, cadiretes, etc. Més enllà delseu primer objectiu, que és solidari i d’ajut a leszones més desfavorides, l’entitat treballa per di-fondre un missatge contra el consumisme i en fa-vor d’un consum mesurat i responsable.

Més informació:

L’Armari està situat a les Escoles Velles deCelrà, a la carretera de Juià, i tenen obert elsdimarts de 4 a 8 de la tarda. Visiteu-lo.

La Perla per la Dansa:creació i participació

Per a aquest mes de maig el grup de voluntariatde Bordils ha organitzat dues activitats, lligadesentre elles per la temàtica.

El divendres dia 4 de maig es realitzarà una sessióde cinema en què es projectarà Un toque de cane-la, un film grec de l’any 2003 de rerefons culina-ri dirigit per Tassos Boulmetis. L’acte tindrà lloca les deu del vespre, al Casal.

I l’endemà, el dissabte dia 5 de maig, se celebraràel ja tradicional Bufet Multicultural. Aquesta és

una festa de la gastronomia de diferents indrets,però sobretot una celebració de la diversitat decultures i un gran àpat per compartir amb perso-nes de diferents països, edats i condicions. Orga-nitzat conjuntament pel grup de voluntariat il’escola de Bordils, en aquest bufet lliure hi potparticipar tothom; l’únic requisit és que cal apor-tar-hi un plat d’elaboració pròpia. La festa es fa alpati de l’escola de Bordils i és totalment gratuïta.En definitiva, una oportunitat per conèixer altrescultures amb l’excusa sempre agradable del men-jar.

L’anomenat provisionalment CEIP Celrà, ara l’es-cola les Falgueres, ja té el seu nom definitiu, triatper votació popular durant el transcurs de l’edi-ció d’enguany de la Fira d’Entitats, un esdeveni-ment que se celebra cada any a Celrà pels volts deSant Jordi. I precisament amb motiu de la festamajor del llibre a Catalunya, el centre ha progra-mat un seguit d’activitats relacionades amb elmón del llibre i del conte.

Les activitats relacionades amb la diada s’han ini-ciat a mitjan mes d’abril. Els nens i nenes han cre-at un conte tots plegats, fent servir una metodo-logia molt senzilla i molt original alhora: unaclasse comença un capítol del conte i la resta, pertorns, han d’anar seguint la història; quan es té lanarració embastada les professores s’ocupen d’a-cabar-la de lligar i es presenta el conte resultant atots els nens.

A més, pel Sant Jordi d’aquest any, una autoramolt important en el món de la literatura infantilcatalana, Mercè Arànega, visitarà l’escola percompartir una estona amb tot els nens i nenes, ex-plicar contes i escoltar les preguntes que li vul-guin fer els menuts. Mercè Arànega és una profes-sional polifacètica: ha estat professora en diversostallers de plàstica, d’il·lustració o de dinamitzaciólectora, és una de les autores més famoses de la li-teratura i la il·lustració infantil catalana actual itot i això destina bona part del seu temps a fer vi-sites a biblioteques i escoles per estar en contactedirecte amb els seus petits lectors.

Per preparar la visita de l’escriptora, l’escola harealitzat una compra de llibres seus que a partird’ara formaran part del fons de la biblioteca esco-lar. D’aquesta manera els alumnes han pogutcomprovar com dibuixa l’autora i llegir els seuscontes abans de veure-la en persona. Els nouscontes s’han explicat a les diferents classes de P3,P4 i P5, i és a partir d’aquestes històries que s’hacreat el conte col·lectiu, de totes les classes, que lamateixa Mercè Arànega ha il·lustrat. Sens dubte,un bon record del Sant Jordi d’aquest any 2007, elprimer que celebra l’escola.

14

Grup de Voluntariat de Bordils

15

Mercè Arànegavisita el CEIP

Celrà per SantJordi

Un moment de la celebraciódel bufet de l’any passat.

16 17

Els coneixeu? Són els nens i nenes de la llar d’in-fants “Petit Príncep” de Bordils, juntament ambles seves educadores.

Que ben posats i quietons, oi? Com us podeuimaginar això va durar poc. Al cap de poca esto-na ja corrien i s’escampaven tots pel pati jugant.És el que necessiten a aquesta edat: moviment,córrer, jugar, experimentar, descobrir...

També els agrada molt fer activitats en grup diri-gides. Per exemple ara fa poc, per aquestes dates dequaresma vam decidir fer una “mona” de Pasqua.L’activitat va ser molt divertida i senzilla i d’aques-ta manera hi van poder participar tots els nens inenes de l’escola. Fins i tot els més petits se’n vananar a casa ben cofois amb la seva “mona”.

I per Sant Jordi hem treballat a l’escola fent unarosa i un llibre, un cançoner petit amb un recullde cançons de la llar d’infants, que s’han endut acasa.

Els més menuts de Bordils es presenten

Sopar d’antics alumnes de l’escola de Bordils

La veu de la gent gran a Ràdio Celrà

El mes de novembre passat es va incorporar a lagraella de Ràdio Celrà el programa “Maduresamb gràcia”, que s’emet tots els divendres de 7 a 8de la tarda en directe al 107.7 FM. És un progra-ma presentat per Tania Tapia i en el qual les pro-tagonistes són les dones grans de Celrà. L’emisso-ra ofereix a les iaies del nostre poble que tinguinganes de fer ràdio l’oportunitat de reproduir através de les ones aquelles converses que tenenhabitualment al casal, al mercat, a casa o a qual-sevol indret sobre temes d’actualitat o sobre elscanvis que ha experimentat Celrà.

El programa, doncs, gira entorn d’una conversasobre temes d’actualitat, en què les “maduresamb gràcia” donen el seu punt de vista sobrefenòmens com la immigració, el maltractament ales dones, la sexualitat entre els joves o l’educaciódels menuts.

A part d’això, l’espai serveix per repassar lahistòria del poble i descobrir com ha canviat enla seva fisonomia, gents i costums. Darrere deconverses plenes de records de les protagonistesdel programa es pot descobrir com es divertienels joves d’abans, com es desplaçaven fins a Gi-rona, com festejaven, com celebraven el Nadal, laSetmana Santa o la festa major, i també com hancanviat els costums, l’educació o el tracte ambels pares.

Tot plegat, farcit de bones lliçons de cuina, ja queles nostres iaies porten sempre alguna receptasota el braç per explicar-la, ara que les presses noens deixen cuinar amb la calma que es feiaabans.

Al programa també hi ha espai per a la música:s’hi poden escoltar èxits de fa anys que desperten

records de joventut en les protagonistes combi-nats amb èxits musicals de les noves genera-cions.

Tant en la música com en totes les qüestions quees tracten, s’intenta establir un pont entre les ge-neracions dels avis i els joves de Celrà, per tren-car el tòpic que són generacions allunyades i in-compatibles. Les “madures amb gràcia” que habi-tualment passen pels micròfons de Ràdio Celràsón la Isabel Ferrer, la Concepció Saguer, la Rosi-ta Font, la Rosa Pairó, la Pepita Borrell i la CarmeAyats, però aquest és un programa obert a totesles dones de Celrà que tinguin ganes d’experi-mentar noves activitats. I la ràdio en pot ser unade molt divertida!

TANIA TAPIA

Madures amb gràcia

La collita del 67

El passat dia 20 d’abril i després de molts anys,ens vam poder tornar a trobar per primera vega-da tota la gent nascuda l’any 1967 i que vam anara les Escoles de Bordils.

Amb bon humor, un cert toc de nostàlgia i algu-na que altra sorpresa, vam repassar els recordsd’aquells temps en que vam compartir la nostrainfantesa a l’escola.Els nostres camins s’han separat, però un mateixesperit ens agermana: l’esperit del 67.Per molts anys i...fins a la propera!!!

L’oferta d’activitats per a la gentgran de Celrà es desenvolupa amb un gran èxit

El taller de risoteràpia és una de les activitats es-tel·lars dins la programació que prepara Jubilusper a les persones grans de Celrà. Aquest tallerdel riure ha estat un autèntic èxit de participaciói de resultats, i per tant és probable que se’n facinproperes edicions. Mitjançant una acció tan sanacom és el riure, el taller busca aconseguir benefi-cis per a la salut física i emocional. Diuen els ex-perts que 5 minuts de riure equivalen a 45 mi-nuts d’exercici físic. Segons sembla, el riure posaen funcionament el nostre organisme, ens famoure els músculs i ens ajuda a relaxar tensionsi estrès, afavorint també el descans reparador.

Una altra de les activitats que s’han estat fent ique tenen continuïtat durant els propers mesosés el taller de manteniment de la memòria. Atesala complexitat del problema que tracta, el taller

s’organitza en diferents grups, en funció de lescaracterístiques de les persones interessades.Això sí, per assistir-hi no cal cap condició espe-cial ni tampoc patir cap malaltia, sinó només vo-ler viure el procés natural de l’envelliment unamica millor. El taller està dissenyat per conèixerel funcionament de la memòria i poder exercitar-la de manera que es puguin prevenir deficiènciesen el seu funcionament.

Els tallers d’estimulació cognitiva, en canvi, es-tan adreçats a persones grans que pateixin alguntipus de deteriorament lleu o moderat. Evident-ment, s’imparteix en grups molt reduïts, adap-tats a les necessitats dels avis, i inclou també unapart d’assessorament a les famílies. En aquestamateixa línia treballen els anomenats grups desuport, que són en realitat espais d’atenció psi-

18 19

cològica on es tracta l’esgotament físic i emocio-nal dels cuidadors de persones grans amb de-pendències, és a dir, on es procura cuidar els cui-dadors.

Un altre tipus de tallers són els que estan pensatsper proporcionar als avis unes quantes eines perno quedar-se ancorats en el passat i adaptar-se ales novetats de la vida moderna, a fi de podergaudir de tots els drets i serveis que té a l’abastqualsevol persona, sigui quina sigui la seva edat.En són exemples el taller d’ús del mòbil o el cur-set d’iniciació a la informàtica.

Aquestes són algunes de les activitats que l’Ajun-tament ofereix a través de l’empresa Jubilus, sen-se oblidar tampoc altres actes més puntuals, comxerrades o tallers monogràfics, que completenaquesta variada oferta per a les persones grans.

Més informació:Per a més informació sobre qualsevol d’a-quests cursets, tallers o activitats podeu trucara l’Ajuntament de Celrà (972 49 20 01) i de-manar per la dinamitzadora d’atenció a la gentgran, Mercè Cando.

Properes activitatsde la llar de jubilatsde BordilsEls responsables de la llar de jubilats i pensionis-tes de Bordils han programat per a aquest propermes de maig una sortida cap a terres de Castella iLleó. Al viatge, d’una setmaneta de durada (del 7al 12), s’hi poden apuntar tots els socis de la llard’avis que ho desitgin.

Per al mes de juny hi ha programada la festa de larevetlla de Sant Joan. Aquesta tradicional celebraciótindrà lloc el dia 24, amb un dinar que començarà ales 2 del migdia al casal del poble. Després hi hauràball amb el conjunt Duet de Gala, un dels compo-nents del qual és el bordilenc Esteve Palet.

Més informació:

Si voleu conèixer més detalls d’aquests actes od’altres activitats que organitza aquesta entitatpodeu trucar al telèfon de la Llar de Jubilats deBordils, el 972 49 11 91, durant l’horari d’ofi-cina, que és de dilluns a divendres de 2/4 de 4a 2/4 de 6 de la tarda.

Nova ubicació del’Oficina Municipald’Atenció a la Gent GranL’OFICINA MUNICIPAL D’ATENCIÓ A LAGENT GRAN ens hem traslladat a la Casa Hinia-sa, coneguda com la casa groga. Físicament ensubiquem a l’aula P05 i entrem per la porta late-ral, la que mira al Centre Cívic. Tot i que mante-nim el nostre horari d’atenció habitual i tambél’equip professional, us els recordem breument:

Equip professional de Jubilus Gerontologia• MERCÈ BADOSA, psicòlogaDimecres de 16 a 21 hores i divendres de 9 a 14 hores• MERCÈ CANDO, dinamitzadoraDilluns, dimecres i divendres de 17 a 20 hores• NEUS MASÓ, treballadora familiarDe dilluns a divendres de 9 a 13 hores

El despatx disposa de telèfon, 972 49 42 90, peròmalauradament no disposa de contestador. Peraquest motiu, el telèfon de contacte continuaràessent el de l’Ajuntament. L’equip de Jubilus re-collirà diàriament les novetats a la safata, tal icom es desenvolupa actualment.

Moltes gràcies a tots i totes,MERCÈ BADOSA

EntrevistaMEMBRES DE L’ASSEMBLEA DEJOVES DE CELRÀ

–D’on ve la idea o necessitat de crear l’Assembleade Joves de Celrà?

–L’Assemblea de Joves de Celrà va néixer, enprincipi, per fer front a una necessitat dels jovesde tenir un espai autogestionat on poguéssim de-senvolupar les nostres activitats. La nostra de-manda passava per la cessió d’un local per partde l’Ajuntament, que pogués ser gestionat de for-ma totalment independent per una assemblea dejoves. Per aquest motiu ens vam començar a or-ganitzar, però des d’aquell moment, que era capa principi d’any, hem començat a treballar per ferun seguit d’actes, com la presentació de l’Assem-blea, la participació en la Fira d’Entitats, en laFesta Major..., a més d’estar treballant en l’elabo-ració d’un projecte de local.

–Quin procés heu seguit?

–El primer que vam fer va ser constituir-nos coma assemblea, tot fent un seguit de reunions perparlar sobre el projecte i el conjunt d’activitatsque volíem realitzar. La nostra feina ha consistiten l’elaboració d’un projecte per tal de presentar-lo a l’Ajuntament i aconseguir la cessió del local.Aquest projecte inclou la forma com ens organit-zarem i com organitzarem l’espai, el conjuntd’activitats que volem realitzar-hi, un conjuntd’objectius del local... Després hem mantingutnegociacions amb l’Ajuntament del poble peraconseguir aquesta cessió. En principi, el localque demanàvem era el de la rectoria, que fatemps que està en desús i, a més, està al centre delpoble i és un espai amb unes bones condicions.Però la rectoria és propietat del bisbat i, encaraque l’Ajuntament està intentant fer una permuta,això pot tardar temps, i de moment ens cediranl’espai de les monges i traslladaran l’entitat delPK7 a la torre Desvern.

–Quins són els objectius de l’Assemblea?

–Els nostres objectius són molts. En el projectedel local que hem escrit hi ha una llista d’objec-tius del local de joves, entre els quals destaquemfomentar la participació del jovent en la vidacol·lectiva del poble a partir de la cohesió, pro-mocionar el lleure alternatiu al poble, crear un

espai de referència per al jovent, fomentar la in-tegració del jovent nouvingut...

–Quines activitats es preveu potenciar des de l’es-pai de joves?

–Preveiem realitzar-hi un ampli ventall d’activi-tats, que també estan recollides en el nostre pro-jecte: esperem fer-hi xerrades, projeccions de ví-deo, celebracions, jornades temàtiques, sopars,tallers... i a més, l’espai ha de servir perquè s’hipuguin reunir entitats o col·lectius del poble re-lacionats amb el jovent, com ara el SEPC, que nodisposen de local propi.

–Com ha anat la presentació i quines són les pròxi-mes activitats previstes?

–La presentació va anar més bé del que ens es-peràvem: en total van venir més de 80 persones asopar. La jornada va començar a les 7 amb la pre-sentació al centre cívic, on dues membres delcol·lectiu van explicar què és l’Assemblea de Jo-ves. Tot seguit, vam fer uns partidets d’un futbo-lí humà realitzat amb objectes reciclats per un al-tre membre del grup. Finalment, va tenir lloc elsopar i el sorteig d’un pernil i una ampolla de vi,cedits per la carnisseria Joscarn, als quals donemles gràcies. En general, la jornada va ser molt gra-tificant per a tots nosaltres, perquè feia molttemps que ens reuníem i encara no havíem fetcap acte. Pròximament participarem en la Firad’Entitats, on tindrem una paradeta. I el dia 30d’abril, entre l’Assemblea de Joves, el SEPC i Ac-ció Cultural hem organitzat una marató musicalantirepressiva al pavelló de les piscines de Celrà.Hi actuaran 12 grups, la majoria petits però queestan creixent. La festa comença a les 6, i el preués de 3 euros. Per cert, hi esteu tots convidats. Amés, hem creat un bloc a Internet(http://cat.bloctum.com/ajcelra/) on trobareufotos, notícies i informació.

El dissabte 14 d’abril,coincidint amb el dia decommemoració de laproclamació de la SegonaRepública, es va fer l’acte depresentació de l’Assemblea deJoves de Celrà, un grup decreació recent que de momentcomença fort. Fa només quatredies que funcionen i ja hanparticipat en l’organització dela Festa Major i hanaconseguit arrencar del’Ajuntament un compromísferm per a la cessió d’un localque podran autogestionar. Lesmés de 80 persones que vanassistir a la presentaciód’aquesta entitat són la provaevident que els joves es mouen.En aquesta entrevista que uspresentem, alguns delsintegrants de l’Assemblea ensdonen respostes a quatre o cincqüestions fonamentals perconèixer quines són lesintencions, necessitats iinquietuds que els empenyen.

F E S T A M A J O R D E C E L R À

20 21

22

L’escola de Bordils hi participaamb un curtmetratged’elaboració pròpia

La tercera edició del Festival de Curtmetratgesde Celrà, que organitza l’entitat Cineclub2001, se celebra enguany dins la programacióde la Festa Major. L’esdeveniment, destinat so-bretot a promocionar i donar a conèixer els jo-ves realitzadors catalans, serà sens dubte undels actes estrella d’aquests dos caps de setma-na de festa.

I aquest és un any de canvis per al Festival. Can-vis en l’organització, que s’ha hagut d’adaptar rà-pidament a una participació que ha pujat coml’escuma, ja que en només tres edicions s’ha mul-

tiplicat de forma espectacular, i canvis també enl’atorgament dels premis. En els dos festivals an-teriors s’atorgava només un premi general al mi-llor curtmetratge, dotat amb 500 euros, però aixòsuposava un, per la dificultat que comporta haverde valorar de la mateixa forma tota l’àmplia gam-ma possible de curts que poden entrar a concurs(d’animació, d’imatge real, etc.). Per tant, en-guany s’ha decidit ampliar la graella de premis ise n’atorguen 4 de diferents.

Els nous premis són Cineclub 2001-Animació,dotat amb 300 euros, que distingirà el millor curtanimat realitzat amb 3D, plastilina o qualsevolaltra tècnica; Cineclub 2001-Ficció, que, dotatcom l’anterior amb 300 euros, premiarà el millorcurtmetratge realitzat a Catalunya i/o parlat encatalà, i que vol reconèixer les produccions fetesa casa nostra, sovint realitzades amb molt talent iescassos recursos, presentades en format digital; ifinalment el Premi del Públic, que s’atorgarà pervotació popular i que no té dotació en metàl·licperò sí una escultura commemorativa. Les peceshan estat dissenyades exclusivament per al Festi-val per l’escultor Joan Juanola. Es manté el premial millor curt del Festival, és a dir, el guardó ge-neral que ja s’atorgava, dotat amb 500 euros, ique pot coincidir o no amb algun dels altres pre-mis.

Tal com dèiem, a causa de la gran participació, elFestival s’ha hagut d’ampliar en horari i en diesde durada. Jaume Banti, un dels màxims respon-sables de l’organització, explica que el primer anys’hi varen inscriure uns 30 curts, el segon n’hi vanhaver uns 67 i en aquesta tercera edició han estat210. Amb tots els treballs presentats es fa una se-lecció prèvia, que dura unes quatre setmanes, en

El festival de curts de Celrà esconsolida amb un gran èxit de participació

què els membres del Cineclub visionen indivi-dualment els curts i es reuneixen un cop per set-mana per anar decidint quins candidats passen aconcurs. Aquest any se n’han seleccionat uns 45.Després, el jurat té un mes per veure els curts se-leccionats, de manera que el segon dia del Festi-val, el dissabte, només es farà la deliberació final.El dissabte mateix, doncs, l’organització ja conei-xerà els noms dels premiats i podrà posar-s’hi encontacte perquè acudeixin l’endemà a l’acte d’en-trega de premis. L’any passat el lliurament deguardons es va realitzar a través de les ones deRàdio Celrà.

El jurat del Festival està integrat per 5 membres:un representant de l’Ajuntament, Albert Planas;un membre del Cineclub, Vicens Rigau; una per-sona vinculada al món de la imatge i els audiovi-suals, Xavier Fontané; el director del festival Ma-ca de curtmetratges de Cassà de la Selva, JosepFerrer, i finalment Mauricio Jiménez, presidentde l’associació de productors de Girona.

El primer dia del Festival, divendres, es dedicaràúnicament a l’exhibició. S’hi projectaran els curtsque no han superat la preselecció o que, tot i laseva qualitat, no han pogut entrar a concurs per-què incomplien algun punt de les bases. Entreaquests, es podrà veure un treball realitzat a Celràmateix però lliurat fora de termini i un curtme-tratge molt interessant elaborat per alumnes del’escola de Bordils. I cal destacar especialmentque en aquesta edició es projectarà també unatria dels millors curts presentats a la xarxa de fes-tivals de Catalunya, un fet absolutament inèditfins al moment.

L’exhibició dels treballs que participen en lacompetició final tindrà lloc al llarg del dissabte iel diumenge a la tarda, i finalment, a les 9 del ves-pre del diumenge se celebrarà l’acte de lliura-ment dels guardons.

Més Informació:

L’associació Cineclub 2001 es va crear, com elseu nom indica, pels volts de l’any 2001, i la se-va activitat principal és treballar per la difusiói el coneixement de l’art del cinema. L’entitatorganitza un cicle anual d’exhibició de pel·lí-cules, que sol anar de setembre a juny, a raód’una projecció mensual. La programació ésmolt diversa i s’elabora per gèneres, per temes,per directors, etc.

Segons explica Jaume Banti, un dels màximsresponsables del Cineclub 2001, s’intenta tam-bé que es vegi cinema d’altres països, pel·lícu-les que no arriben a casa nostra pels canalsconvencionals i que sovint s’han de veure sub-titulades. En ocasions, són els mateixos mem-bres del Cineclub els que subtitulen la pel·lícu-la per oferir-la al públic.

El Cineclub 2001 també és responsable de l’or-ganització d’un minicicle que es fa per Nadal,amb una pel·lícula per a adults i una altra pera nens, que s’exhibeixen al centre cívic.

Durant l’estiu, concretament el mes de juliol,organitzen els Dijous a la Fresca, que normal-ment consisteixen en dues sessions de cinemaal carrer.

I fins aquest any, per la Festa Major també esrealitzava un cicle de curts, i el Festival pròpia-ment dit tenia lloc una mica més tard. En-guany, però, s’ha decidit integrar-lo dins laprogramació de la festa.

Contacte:organitzacio@festivalcurtscelra.comwww.festivalcurtscelra.com

F E S T A M A J O R D E C E L R À

23

24

LA COMPANYIA TEATRE DEGUERRILLA VISITA CELRÀ PER LAFESTA MAJOR, COINCIDINT AMBLA PRESENTACIÓ DEL PRIMERLLIBRE QUE PARLA D’ELLS.

El dimarts 1 de maig actuaràdins la programació de la festamajor de Celrà el Teatre deGuerrilla. El seu espectacle ElDirecte es podrà veure a les 8de la tarda a l’envelat. L’acteestà organitzat per la Comissióde Festes La Gresca i pelsmateixos components del grup.

Si quan veieu aquest trio sortint per la tele pen-seu que estan ben sonats, agafeu el llibre que aca-ben de publicar, La República de Guerrilla, i aca-bareu de confirmar la vostra primera impressió.El llibre és realment una sorpresa, una bona sor-presa. Els d’Arbúcies no han resistit la temptacióde riure’s d’ells mateixos ni tan sols en aquestaocasió. Acostumats com estem a pamflets medià-tics que ens venen per Sant Jordi i que només ser-veixen perquè els protagonistes en qüestió es pu-guin tirar més floretes al damunt, La República deGuerrilla és un llibret divertidíssim que parlasense embuts dels actors i d’aquesta nostra Cata-lunya “profunda”.

El llibre està escrit pràcticament tot en castellà il’ha fet una madrilenya que no és ni tan sols pe-riodista i que ha aterrat per casualitat a Arbúcies.És un estudi, diuen, però és també una novel·la,perquè la Gema Almagro, una antropòloga que alfinal resulta ser sociòloga, fa dels integrants delgrup i d’ella mateixa uns autèntics personatges.

–Perdone, De Torres, ¿quiénes son estos tres dela foto? –le pregunto...–Són els Teatre de Guerrilla. És una compa-nyia de teatre que tenen la seu a Arbúcies –meresponde con la boca cerrada y mirando la fo-to como si se tratara de sus hijos.–¿La sede? ¿El teatro? Espere... ¿una oficina oalgo así? –vuelvo a preguntar [...]–No. És una Republica en si. És un local moltgran. Aquests tres són boníssims, fan un humormolt fi, divertidíssims.–Ja, ja, ja... Una República en sí. Los Teatre deGuerrilla tienen una república en sí. Eso sí quees bueno, con esta cara de gilipollas... esto sepone interesante. Y ¿qué tipo de humor hacen?

Aquesta és l’entrada de la Gema al món dels Gue-rrilla, de la seva república independent, un mi-crocosmos que ells han creat i que gestionen ambmolta cura. Si voleu saber-ne més, ja sabeu quèus toca: haureu de llegir el llibre d’una no-escrip-tora, desconeguda, madrilenya, que no enténpràcticament res de català, que abans del llibreno coneixia els Teatre de Guerrilla, que opina queaquests tres estan tocats de l’ala i que fa servir laironia per elaborar un estudi dels actors i del seuteatre, en ocasions no massa benvolent però sem-pre interessant.Hem parlat amb un dels “guerrillers”, en CarlesXoriguera, de la seva República, del llibre, de laGema, de què hi ha de veritat i de mentida i d’a-quest espectacle que podrem veure a Celrà.

–Carles, és veritat el que s’explica en el llibre?–Tot el que es diu en el llibre és veritat. La Gemava caure a Arbúcies per casualitat, ens va estarperseguint i estudiant durant un temps, llavorsens va venir a trobar i d’aquí va sortir el llibre.Anteriorment havíem tingut moltes ofertes edi-torials (és normal, sortim per televisió i ja sesap...), però nosaltres no ho veiem clar. No somescriptors, som pallassos; nosaltres diem les cosessobre l’escenari. I aquesta vegada ens va semblar

molt interessant aquesta visió que es donava denosaltres des de fora, ensenyant-nos tal com ellaens veu.

–El llibre no és, com es podria pensar, un recull delsespectacles dels Guerrilla, ni tan sols una històriadel grup de teatre, sinó que sembla més aviat unanovel·la, una ficció. Està fet expressament per fer-lamés fàcil de llegir?–Sí, de fet vàrem decidir publicar-la quan vàremllegir el relat i vam veure que es tractava d’unahistòria divertida i fàcil de llegir. És com una no-vel·la, fins i tot en el sentit que els personatges,nosaltres, estem una mica exagerats. A mi perexemple, em deixa com un...

–Porc? [en el llibre la Gema explica que en Xuri-guera només està pendent de mirar-li l’escot].–Doncs sí, per exemple.

–I els altres dos tampoc surten gaire més ben pa-rats, no? –No, la veritat és que no es talla gaire amb capdels tres. I també exagera el seu propi personatge,aquest personatge de madrilenya prepotent quemenysprea el català i amb alguns tics de capital.En realitat la Gema és una persona que enténperfectament la nostra manera d’actuar i li agra-da, que es fa el càrrec de la problemàtica catalanai que no comparteix gens aquesta mena de dis-curs tan radical que a vegades ens arriba des deMadrid.

–O sigui que al final us heu fet amics, no?–Home, és que això del llibre ja fa temps que du-ra, eh? Hem treballat durant una temporada llar-ga amb la Gema, i al final ja se sap... A més aquestllibre només ha estat el principi, ja que ara la Ge-ma també col·laborarà amb nosaltres en altresfeines, com per exemple l’adaptació al castellàd’algun dels nostres espectacles, etc.

–I això de la República? És veritat que en teniumuntada una, aquí a Arbúcies?–I tant que sí. La República és l’espai on hi ha lesnostres oficines, els magatzems i el teatre per alsassajos. És un microestat independent, amb ban-dera i constitució pròpies. Naturalment és un

joc, però és un joc seriós. Aquí hi fem els debatsde l’estat de la nació, que són reunions dels setmembres que vivim i treballem aquí a la Repú-blica.

–I els Cavallers de la Taula Corcada? També hiparticipen, en aquestes reunions? –No, els cavallers són els nostres col·legues, elsamics de tota la vida. Amb aquests fem un altretipus de reunions, més aviat nocturnes, però noté res a veure amb la República.

La guerrilla que no s’amaga

25

F E S T A M A J O R D E C E L R À

26

Els organitzadors han volgutfer una programació per a totes les edats

Enguany bona part de la Festa Major estarà orga-nitzada per una comissió nova de trinca, ques’estrena en aquest àmbit però que ja fa anys quetreballa en altres actes i activitats festives del po-ble. O sigui que les cares de tots els seus membresus sonaran, entre altres coses perquè són els ma-teixos que ja us van servir copes l’any passat a lesbarres de la Festa Major.

Segons ha explicat un dels components de la novacomissió, Carles Cornellà, la major part del grupha sortit dels que formaven i encara formen la co-missió de Reis. L’any passat ja van donar un cop demà per la festa, però aquest any ha estat el primerque s’han constituït com una entitat, han treballatconjuntament i han tingut capacitat de decisió pertriar actuacions, combinar horaris, etc.

També cal dir que en l’organització de la festad’enguany s’hi ha implicat també l’Assemblea deJoves, recentment constituïda i presentada. Ellssón els responsables de l’organització de l’actemés reivindicatiu de la festa, el Concert Antire-pressiu, que se celebra dilluns dia 30 d’abril al’envelat. Entre tots dos grups han estat capaçosde muntar una Festa Major jove, amb oferta pera tots els gustos i respectant també les demandesde la gent més gran.

La comissió de la Festa Major de Celrà està for-mada per un grup de 9 persones amb edatscompreses entre els 18 i els 30 anys. En Carlesha explicat que si haguessin de destacar algundels actes d’aquest programa tan complet tria-rien la partida de paintball (joc de guerra depintura), una novetat d’aquest any, i potsertambé el concurs de tractoristes, que organit-zen conjuntament la comissió de festes i l’ADF.De fet, tots els actes del dia 1 de maig són no-vetat i han estat organitzats íntegrament, és adir, triats i gestionats, per la nova comissió defestes. Fins i tot han buscat patrocinadors per-què la programació es pogués fer sense cap costper al poble.

Un altre acte que els fa especial il·lusió és l’ac-tuació de Teatre de Guerrilla, un grup molt co-negut i que ara es troba en un dels seus millorsmoments. El fet que dissabte a la tarda hi hagiun concert d’orquestra, quan abans només esfeia el diumenge, també és un canvi del qual es-tan orgullosos. Igual que del concert jove derock català, amb els grups Talco, La Carrau iDekrèpits, que han organitzat juntament ambl’Assemblea de Joves i que es tindrà lloc diven-dres a la nit, a l’envelat, de franc. Els nois expli-quen que per fer una programació que agradi ala majoria de la gent han escoltat tant la gentjove com els grans, i diuen que si tot va comaquest any segurament hi ha comissió de FestaMajor per temps.

Celrà estrena comissió de festes

–Alguns diuen que això vostre és més que teatre, ialtres que no arriba ni a teatre. El que és ben certés que és diferent. Com ho podríem definir?–La nostra tècnica ve dels clowns. Som pallassos,i l’únic que fem és farcir aquest pallasso amb elque ens interessa de la realitat i donar-li forma.

–El desconcert i la provocació són indispensables enels vostres espectacles?–Més que provocar, busquem dir el que pensemsense donar-hi gaires voltes. D’una forma direc-ta. I és per això que a vegades el nostre no és unhumor blanc, perquè en realitat hi surt el nostrepunt de vista, crític, sobre molts temes, i això ésmolt seriós. Però precisament és el que no volemevitar.

–Els guions de les obres els feu vosaltres?–Els guions artístics són exclusivament nostres.Llavors, per dur-los a la pràctica disposem de l’a-jut d’en Quim Masferré, que és el nostre director.Però la idea dels espectacles surt sempre de no-saltres. Quan tenim una idea en parlem, bus-quem exactament què volem dir, i això ho fem abase de moltes xerrades entre nosaltres, debatenti mirant de quina manera ho volem dir. Un cop

tenim clar aquest punt, fixem la dramatúrgia,com ha d’anar muntat l’espectacle i llavors assa-gem moltes vegades sobre aquesta base fins queaconseguim un resultat que ens agradi.

–I no improviseu? Sempre fa la impressió que dieuel que us surt a cada moment.–Ens agrada molt donar sempre aquesta sensacióque improvisem, però la realitat és que no ho femmai. Bé, només quan passa alguna cosa a la salaque ens crida l’atenció, però sempre tornem altext de seguida.

–Sou conscients que hi ha un tipus d’espectadorque pot pensar que el vostre teatre no és gaire se-riós?–Hi ha un tipus d’espectador al qual li semblaque fotem el burro, però això no ens sembla pre-ocupant. Cadascú té el seu públic, i nosaltres somplenament conscients que hi ha gent a qui noagradem, que no ens suporten, que diuen que elque fem no té valor. Nosaltres pensem que millorque hi hagi gent que no ens suporti que no pasdeixar-los indiferents.

–Sou guerrillers de veritat, reivindicatius i revolu-cionaris? O forma part dels personatges i prou?–Som reivindicatius. Nosaltres volem la sobira-nia i la independència per a Catalunya. De fet enshem mullat en històries com la Comissió de laDignitat, pel retorn dels papers de Salamanca, oen la manifestació sota el lema “Som una nació”del 18 de febrer.

–Us agrada la política, doncs?–Bé, el que té més activitat en aquest sentit pot-ser és en Quim. I en Rafel també està implicatamb Esquerra Republicana d’aquí a Arbúcies.Potser el que n’està més al marge a nivell indivi-dual sóc jo, però bé, fem el que podem quan lescauses ens semblen justes.

–Què veurem en l’espectacle El Directe, de Teatrede Guerrilla, que ve a Celrà?–El Directe és una visió de Teatre de Guerrilla so-bre el teatre mateix. Partint d’una companyiaqualsevol, posem en evidència tics i ridiculesesque es poden veure en molts espectacles de tea-tre.

F E S T A M A J O R D E C E L R À

Una obra que és una farsa de la farsa, doncs. Sen-zill i complicat, com tot el que fan ells, semblaser. Un “joc seriós”, ens deia en Carles parlant dela República.

Potser tot ens aniria millor si fóssim capaços,com aquest trio, de parlar de coses serioses ambsentit de l’humor o si ens prenguéssim més se-riosament el tema del riure.

Més informació:

Si voleu més informació de la companyia o sa-ber on actuaran properament podeu visitar elseu web: www.teatredeguerrilla.com.El llibre que acaba de sortir és La República deGuerrilla, de Teatre de Guerrilla i Gema Alma-gro, publicat per Editorial Empúries.

27

2a Cursa Lenta amb Bicicleta(22/4/2007)

Per la Fira d’Entitats s’organitzà una sortida enbicicleta per les Gavarres celranenques. Tot seguitels ciclistes ens varen mostrar les seves habilitatsen la 2a Cursa Lenta a la plaça de Catalunya.

Festa Major de Celrà 2007

Per la Festa Major hem programat una sortida enBTT als Àngels per a majors de 15 anys (el dia 5de maig, a les 5 de la tarda) i una excursió a SantMiquel a peu i per a totes les edats (el dia 7 demaig, a 2/4 de 10 del matí), totes dues activitatsamb sortida des de la plaça de Catalunya.

Cursa de BTT de Celrà (20/5/2007)

Darrera cursa del calendari de proves comarcalsde BTT: 14/4 a Fornells, 21/4 a Quart, 28/4 a Gi-rona i 20/5 a Celrà. Totes les curses comencen ales 10 del matí a les zones esportives dels respec-tius pobles. La inscripció és gratuïta, però cal quetots els participants disposin d’assegurança d’ac-cident, que pot ser tramitada pel Club. Les cate-gories són: benjamí (97-98), aleví (96-95), infan-til (94-93) i cadet (92-91).

Contacte: Club Esportiu Nice SportTel. 972 49 25 12 – 659 33 25 01A/e: nicesport@gmail.com

P R I M A V E R A 2 0 0 7

29

Rècord de participació al CrosEscolar de Celrà (4/3/2007)

Més de 400 persones van gaudir del Cros Escolar2007. Uns 200 atletes varen participar en les dife-rents curses, que s’iniciaren a les 10 del matí ambles categories juvenil i cadet i van finalitzar a la 1del migdia amb la cursa de relleus, on participa-ren les mares i els pares.

Cal felicitar a tothom que fa possible aquestagran festa del cros a Celrà: atletes, pares i mares,familiars, patrocinadors, col·laboradors, institu-cions...

Cloenda de la temporada decros i inici de la temporada deBTT (24/3/2007)

Com a cloenda dels entrenaments de cros es vacelebrar una classe oberta als pares i mares. Des-prés d’un bon escalfament, vàrem jugar a l’aran-ya, a l’1-2-3 pica paret, al mocador...

Tot seguit vam iniciar la ruta en bicicleta cap al’illa dels Salzes, per tornar al cap de tres quartsd’hora a l’Aulet. Ens hi van acompanyar alumnesde 3r com a pràctica de treball del projecte “Elsesports d’aventura” que estan realitzant.

P R I M A V E R A 2 0 0 7

28

E S P O R T S

Molta activitat en el Club Esportiu Nice Sport de Celrà

CAB + CEC: Un resum de lessortides de temporadaAquesta temporada vam encetar la nova progra-mació l’11 de febrer pujant a Sant Cebrià de Lle-dó, conegut com els Metges a causa de la venera-ció de sant Cosme i sant Damià a l’església pa-rroquial. Fou una matinal entre els boscos de lesGavarres, domini de les comunitats forestals me-diterrànies condicionades notablement per lamil·lenària explotació humana del bosc. Fins aarribar a la parròquia de Sant Cebrià també vampoder veure vestigis dels aprofitaments tradicio-nals, com ara de l’aigua (antics molins, resclo-ses...) o de la riquesa mineral (forns de calç).

Com que les sortides també són per conèixer elnostre patrimoni, el 25 del mateix mes vam po-

der gaudir del recorregut senyalitzat, acabat d’i-naugurar, que ens va portar a veure els indrets ona final del segle XIX es van explotar unes minesde material de ferro, les quals es tancaren en elmoment en què els promotors es convenceren dela seva escassa rendibilitat.

La proposta del març va ser el Talló. No ens po-dem estar gaire temps sense “fer” Garrotxa.Aquesta sortida ens va dur fins a un cim atípic,ja que no hi ha ni creu ni cap fita geodèsica icosta de veure, perquè està cobert de boixos.Tot i això, ens va oferir unes vistes potents so-bre el Canigó i els cims del Pirineu oriental peruna banda, i més avall, de la vall del Bac. Tam-

Aquest any el voleibol està d’aniversari a Bor-dils: fa 15 anys! I què millor per celebrar-ho queun ascens a Primera Catalana de l’equip sènior?

Enguany fa 15 temporades que el voleibol s’haconvertit en l’esport femení per excel·lència deBordils. Aquesta temporada ha estat tot un èxit,ja que és la segona vegada que l’equip sènior devòlei aconsegueix una plaça per disputar la màxi-ma categoria catalana.

El 24 i 25 de març van tenir lloc al pavelló de Bor-dils les fases d’ascens, que enfrontaven el Mul-tiòptica Solà AVAP (Girona), l’AV Esplais (Caste-lló d’Empúries), el CV Prat (el Prat de Llobregat)i l’H. Bordils. Va ser un cap de setmana moltemocionant per a l’equip, el club i l’afició, que vadonar suport a l’equip amb himnes, crits i fentmolta claca.

Les noies de l’H. Bordils van resultar vencedoresen els tres enfrontaments disputats, amb un 3-1contra l’AVAP, un 3-2 contra l’Esplais i un 3-1contra el Prat de Llobregat. De tots, cal destacarespecialment el partit del dissabte a la tarda con-

tra l’Esplais (l’altre classificat per a Primera Cata-lana), ja que va ser un encontre molt renyit i so-bretot molt treballat per una afició que, contratot pronòstic, va omplir el pavelló de Bordils.

Per a les noies de l’equip i el seu entrenador, ju-gar a casa i tenir el suport d’un públic com el deBordils van ser dos factors clau per a la victòria.El bon joc aconseguit aquesta temporada i l’as-cens han estat la manera de donar les gràcies atots aquells que els han donat suport, ajudat ianimat per aconseguir aquesta fita.

L’ascens a Primera Catalana suposa la culminaciód’una temporada extraordinària per a l’equip, jaque a la lliga regular van quedar primeres, ambnomés dos partits perduts. En fi, una cloendaúnica i merescuda per a un equip de jugadores,amigues sobretot, que juguen a voleibol perguanyar i passar-s’ho bé.

La temporada vinent serà difícil, però no dona-ran una pilota per perduda per aconseguir man-tenir-se en la màxima categoria.Ànims, noies! I felicitats!

bé gaudírem d’una vegetació variada i autènti-cament garrotxina (faigs, alzines, roures,pins...).

I de la muntanya a la costa: un recorregut per laCosta Brava sud, de Blanes a Lloret. Tot i queaquesta ha estat una de les zones més maltrac-tades pel boom turístic i immobiliari, encara s’-hi poden copsar algunes pinzellades del paradísque havia estat. Vam gaudir de paisatges com elparatge Treumal i els entorns de l’ermita deSanta Cristina, que Josep Pla anomenava “l’er-mita de les ermites”; sembla ser que el decret dela Generalitat pel qual s’inclou la zona de Pinyade Rosa i Santa Cristina en el Pla d’espais d’in-terès natural (PEIN) ha creat un conflicte ambels gestors del paratge (l’Obreria de Santa Cris-tina), els quals volen continuar gestionant l’er-mita. El fet, però, és que de moment aquest es-pai s’ha pogut conservar gairebé intacte a lespressions urbanístiques. L’ermita de Santa Cris-tina té història: l’any 1934, sota el pi centenari,s’hi va reunir el consell del govern de la Gene-ralitat republicana.

Malauradament, no vam poder seguir el reco-rregut íntegre a prop de la costa, però fent mésd’una marrada vam xalar d’algunes cales pre-cioses entre pins i envoltats d’aigües cristal·li-nes.

Properes sortides

13 de maig. Hora de sortida de Bordils, a les 7 delmatí, i de Celrà, a les 7 i 10 minuts. Cingleres deBertí. Vallès Oriental (la Garriga – santuari dePuiggraciós – coll de Can Tripeta – Sant Pere deBertí – coll dels Oms – el Sot del Bac – el Figueró).

27 de maig. Marxa Popular de Celrà. Sortida a 2/4de 9 del matí. N’apareixerà programació a part.

10 de juny. Sortida de Bordils, a les 6 del matí, ide Celrà, deu minuts més tard. Travessa Ulldeter– Queralbs per gorges del Freser (xalet d’Ullde-ter – coll de la Marrana – coma del Freser – comade Vaca – gorges del Freser – pont de Daió –Queralbs).

P R I M A V E R A 2 0 0 7 P R I M A V E R A 2 0 0 7

30 31

E S P O R T S

Ascens a primera catalana devoleibol de l’H. Bordils

CartellFesta

MajorELS MÉS MENUTS DE CELRÀ HAN

ESTAT ELS ARTISTESRESPONSABLES

DEL CARTELL I LA PORTADA DELPROGRAMA DE LA FESTA MAJOR

Des de fa molts anys és tradició que els alumnesde l’Aulet siguin els encarregats de fer tant el car-tell de la Festa Major com la portada del progra-ma de festes, que inclou l’agenda de tots els actes,diferents escrits de les entitats i altres col·labora-cions locals. Enguany, la direcció de l’Aulet va de-cidir cedir aquest privilegi al nou centre, el CEIPCelrà, i a l’escola bressol Trapelles. D’aquesta ma-nera, els més petitons del poble, els alumnes de lallar d’infants, han estat els encarregats de pintarel cartell de la festa, i els alumnes del nou CEIPhan fet el disseny de la portada del programa.

Els alumnes de l’escola bressol, d’edats compre-ses entre 1 i 3 anys, han convertit aquesta feina enuna experiència original, divertida i enriquidora.Els menuts van pintar el cartell amb tota mena detècniques estranyes, bàsicament fent servir ele-ments de joc per produir art. Els més petits de

C A R T E L L F E S T A M A J O R M E N U T S D E C E L R À

32 33

tots varen pintar amb globus, sucant la superfíciedels globus en la pintura i deixant-ne desprésl’empremta en el paper, fins a omplir de colorstota la superfície. Uns altres menuts van utilitzarcotxes de joguina; la tècnica consistia a sucar lesrodes dels cotxes de plàstic en la pintura i anarfent composicions de colors i de textures sobre elpaper. Un tercer grup van pintar amb guixos decolors a sobre d’una cartolina negra, i van acon-seguir un gran efecte artístic. Finalment, els mésgrans van treballar amb roba i esprais sobre pa-per d’embalar situat en posició horitzontal, jacom si fossin pintors de veritat.

L’experiència es va realitzar en dos dies. El pri-mer va servir per jugar amb els elements i fami-liaritzar els nens amb els materials i objectes quefarien servir per pintar, i el segon dia es van ferels murals. Posteriorment, l’equip directiu delcentre va fer la composició, tipus collage, inten-tant triar els retalls en els quals es pogués apre-ciar millor el treball fet pels nens amb els dife-rents materials.

Els alumnes de l’escola novavan treballar durant un pa-rell de setmanes en la porta-da del programa de la FestaMajor d’enguany. El dissenyfinal és el resultat de tota unasèrie de dibuixos i pinturesfets amb tècniques diferentspels nens i nenes sota les ins-truccions del professorat. Elspetits artistes van pintar ambaquarel·les o aiguades, ceres i llapis de colors, se-gons el curs.

En la primera fase del treball artístic, els menutsvan fer una mica d’observació de l’edifici de l’A-

juntament de Celrà i de lagran xemeneia que hi ha aldarrere, i després van dibui-xar les siluetes d’aquestesdues construccions. Unsquants alumnes van ser elsencarregats de dibuixaraquests edificis, uns altresvan pintar els focs d’artificique omplen el cel de la por-tada, uns tercers van dibui-

xar la gent i un últim grup van ser els encarre-gats de retallar. Tot plegat per aconseguir unaportada colorista i sobretot per passar una bonaestona deixant fluir lliurement la creativitat d’a-quests petits-grans artistes.

34

C A R T E L L F E S T A M A J O R M E N U T S D E C E L R À

35

Exposició dels dibuixos del con-curs per a la portada del progra-ma i el cartell de la Festa Major2007

Dates: Del 4 al 25 de maigLloc: Sala d’Exposicions delCentre Cultural la Fàbrica deCelrà.Organitzat per: AMPA EscolaBressol Trapelles i AMPA CEIPCelrà.

P R I M A V E R A 2 0 0 7 P R I M A V E R A 2 0 0 7

36 37

H I S T Ò R I A T R E B A L L S D E R E C E R C A

Amb aquest treball de recerca queus presentem avui, comencem unasèrie d’articles en els quals podreudescobrir la feina d’investigacióque realitzen els alumnes debatxillerat de l’IES Celrà per alsseus treballs de final de curs. Elstemes tractats són diversos, perònosaltres en farem una petitaselecció, prioritzant els que parlensobre temes d’interès local, i usn’oferirem una ressenya feta pelmateix autor o autora, perquè enpugueu fer un tastet.

Celrà abans i ara. El desenvolupament del municipi de Celrà (1970-2006)Per Aida Juanes Sánchez2n B de batxillerat

La principal motivació que em va impulsar aportar a terme aquest treball va ser la inquietudper saber fins a quin punt ha arribat a créixer elmunicipi de Celrà els darrers anys, tot intentantdescobrir els motius que han conduït a aquestcreixement.

Per assolir els meus objectius he plantejat un tre-ball en diferents apartats que em permetin veurecom ha evolucionat aquest municipi durant lesdarreres dècades i fins als nostres dies. Per iniciarel treball he fet una breu explicació del marc ge-ogràfic i natural i del marc històric de Celrà, im-

prescindibles per saber com el poble havia evolu-cionat des del seu origen fins al 1970.

Després d’aquestes explicacions inicials hi ha lapart on es reflecteix el meu objectiu principal,que no és altre que observar els grans canvis ques’han produït des de l’any 1970 fins ara. Per fer-ho he dividit el treball en dues parts: en primerlloc, les dècades dels anys 1970 fins al 1990, i des-prés, el Celrà de l’any 1990 fins avui. Per poderveure amb claredat l’evolució de cada període, hedistribuït els dos capítols en subcapítols en elsquals s’analitzen aquests canvis des de diversospunts de vista: la població, l’urbanisme, el co-merç i els serveis, l’ensenyament i les associa-cions, per tal d’així poder-los comparar i fer-nosuna idea dels grans canvis que s’han produït i elsfets que els han impulsat.

Per a la realització d’aquesta recerca m’ha calgutla consulta de nombroses fonts d’informació itambé de documentació molt diversa i variada, amés d’haver d’entrevistar moltes persones quem’han proporcionat informacions valuoses. Laconsulta d’informació de l’antic arxiu municipalde Celrà, avui conservada a l’Arxiu Històric deSant Josep, juntament amb la que es conserva en-cara a l’actual Ajuntament de Celrà i nombrososestudis i llibres, han acabat de proporcionar-metota la informació que ha estat necessària.

Com he pogut comprovar amb la realització d’a-questa recerca, l’evolució de la població de Celràha estat realment important els darrers anys, jaque ha passat de ser un poble en decadència a fi-nal dels anys 60 a un poble pròsper i evolucionatels últims anys.

Entre els anys 1970 i 1990 a Celrà hi ha hagutnombrosos canvis en tots els aspectes, i sobretotes podia començar a apreciar que el poble creixe-

Treballs de recerca de l’IESJOVES INVESTIGADORS LOCALS

ria, encara que no tant com preveia el Pla parcialdel 1973, que calculava que el 1983 Celrà haviad’arribar a una població de 38.400 habitants,motiu pel qual el van haver de revisar i rectificar.També llavors es van començar a edificar diverseszones desocupades i es van pavimentar força ca-rrers. I una de les principals raons del creixementva ser la creació del polígon industrial, que va ferque el poble no quedés mort.

Celrà no només va començar a progressar física-ment, sinó que també ho va fer en aspectes so-cials, de serveis, econòmics i culturals. Els serveisper a la població van haver d’evolucionar també,ja que els més antics estaven en mal estat o erenpoc adequats per a la nova població que s’anavainstal·lant al poble.

Cal dir que l’educació és una de les àrees que mésha progressat aquests darrers anys, tant pel que faa les instal·lacions educatives com en l’aspectepedagògic. També les associacions s’han multi-

plicat fins a arribar a tenir un paper molt impor-tant en el teixit social de la població, un fet quedemostra que, malgrat els profunds canvis, el po-ble afronta el futur amb notable esperança.

Personalment ha estat un treball agradable de re-alitzar, ja que és un tema que m’interessa perquèel creixement del poble és un fet que ens afectadia a dia, en alguns aspectes positivament i en al-tres negativament.

AIDA JUANES

Més informació

Aquests treballs formen part del fons bi-bliogràfic de l’IES de Celrà i, per tant, si teniuinterès a consultar-los més extensament, uspodeu adreçar a l’institut de Celrà, al telèfon972 49 24 05.

P R I M A V E R A 2 0 0 7 P R I M A V E R A 2 0 0 7

38 39

Dos dels nostres lectors de Bordils ens han en-viat aquestes fotografies d’oficis antics, tal comhavíem demanat en un número anterior de LaLlera.

Aprofitem per agrair-los que col·laborin amb no-saltres per poder fer una mica de memòria d’a-quests oficis, que ara gairebé ja no coneixem peròque van ser els dels nostres avis i besavis.

H I S T Ò R I A H I S T Ò R I A L O C A L E N T R E T E N I M E N T S C O N È I X E R E L S N O S T R E S M U N I C I P Í S

SOLUCIÓ A L’ENTRETENIMENT ANTERIOR:

En el número 42 de la revista us demanàvem si sabíeu on estavenemplaçats dos rellotges de sol.

Aquesta vegada no hem rebut cap resposta correcta.

Les solucions a l’entreteniment són:• El rellotge de sol de Bordils està ubicat a la façana sud (cantona-

da sud-oest) de l’església de Bordils.

• El rellotge de sol de Celrà és el de la façana de la casa de pagès de“Can Botifarra”, a la pujada del castell número 2, a casa de la Do-lors Besalú.

Xemeneia de Bordils

Volem saber si podeu ubicar aquestes dues xemeneies.

Xemeneia de Celrà

Fent cistells i coves al patide Can Piano, de Bordils.

Noies de Bordils aprenentl’ofici de modista

Ajuntament de Celrà

Amb la col·laboració de: