Filosofia:Treball de Plató per equips: Equip 6

Influència de SòcratesA Sòcrates el menciona freqüentment en els diàlegs. Quant

del contingut i dels arguments és obra de Sòcrates o de Plató, és difícil dir, per quant Sòcrates no va deixar evidència escrita dels seus ensenyaments; aquesta ambigüitat és la que es coneix com el “problema socràtic”. No hi ha dubte, no obstant això, que Plató va ser influït profundament pels ensenyaments de Sòcrates; de fet les seves primeres idees i assajos llueixen com adaptacions de les de Sòcrates.

En aquesta educació, Plató proposa una mesura nova: escollir als alumnes que més destaquen des d'una edat molt primerenca, i prestar-los una atenció especial, doncs seran els indicats per a escometre la fi que ell es proposa respecte a la política.

En aquest model educatiu proposat pel filòsof atenès podem dir que hi ha tres etapes, cadascú amb una importància decisiva per a l'organització social de l'estat.

A continuació, estudiarem quin és aquesta relació:

Model d’educació de Plató

Model d’educació de Plató, 1a etapa

La primera etapa de l'educació proposada per Plató, entre els 5 i els 20 anys , es fa que els estudiants rebin lliçons sobre música, poesia i gimnàstica. Una vegada acabat aquest període, es fa una selecció: els millors continuaran els seus estudis, i els altres abandonaran l'educació. Aquest col·lectiu que no ha estat seleccionat, tindrà l'equivalència en l'organització social de productors. Seran futurs artesans, camperols o comerciants. A aquest grup de ciutadans se'ls permetrà tenir família i possessions i al seu torn podran enriquir-se en els seus negocis i viure una vida de llibertat i comoditat. La importància, i la comesa de Plató, resideix que els productors no poden participar en els assumptes de l'estat, i han d'acatar les decisions dels governants. En els productors domina la part apetitiva de l'ànima i la seva virtut consisteix en l'autodomini. Això precisament era el que volia evitar Plató.

Model d’educació de Plató, 2a etapa

En la segona etapa educativa, dels 20 als 30 anys, els alumnes seleccionats són alliçonats militarment per a defensar la ciutat i també reben lliçons de matemàtiques. Al finalitzar aquest període té lloc la segona selecció: es trien als més apropiats per a governar. La resta, passen a ser guardians i militars.

Aquests seran els encarregats de protegir la ciutat d'enemics interns i externs i, al contrari dels productors, no tindran família ni possessions, i l'estat els proporcionarà prou per a viure, però sempre sense conflictes. En els guardians domina la part irascible de l'ànima, la qual cosa és idoni, al costat del cert grau d'educació que han rebut, per a defensar a la ciutat.

Model d’educació de Plató, 3a etapa

A l'arribar a la tercera etapa del model educatiu de Plató, els triats després de les dues primeres, es dediquen a l'estudi de la dialèctica entre els 30 i els 35 anys, fonamental per al coneixement de les idees que Plató considera més importants: el bé i la justícia. Ja han estat triats governants, i el govern de la ciutat estarà, sens dubte, en les seves mans en el futur. Aquests són els filòsofs, i tindran les mateixes condicions de vida que els guardians, solament que la seva fi es basarà a prendre les decisions polítiques. Més tard, dels 35 als 50 anys, es dedicaran a la pràctica, participaran en l'estat ocupant càrrecs de responsabilitat, però sense arribar a governar, doncs aquest és la seva destinació a partir dels 50 anys, quan es faran càrrec del govern. En els filòsofs domina la part racional de l'ànima, que al contrari que passava amb l'ànima dels productors i els guardians, és la característica idònia que han de posseir els governants. És per això que Plató els considera les persones més justes, lliurades al coneixement del bé i la justícia. A més, cal afegir, que els filòsofs no volien encarregar-se del poder polític, cosa que Plató també considerava fonamental, ja que així no exercirien el poder amb l'ambició del benefici propi.

L‘educació del Filòsof-Rei. En la República l'educació és per a tothom, sense diferències de

sexe, ni d'origen social. Però no és la mateixa educació per a tothom. L'educació és paternalista (són els magistrats els qui decideixen que cal ensenyar), estatista (només l'estat té el monopoli de l'educació) i sense cap paper dels pares (Plató diu que cal allunyar els fills dels pares i fins i tot enviar els pares al camp, perquè no interfereixin en l'educació dels fills - República , final llibre VII).

De totes les educacions la més especial i important és la del filòsof rei (que s'explica al llibre VII). De fet, el filòsof rei és educat fins als vint anys igual que el guardià. Ha de fer gimnàstica, música i poesia. Posteriorment durant deu anys hi haurà una selecció: aprendrà aritmètica, càlcul, geometria i astronomia. Als trenta anys ja seran aptes per aprendre la dialèctica i finalment a cinquanta anys podrà ser filòsof rei. Plató admet, fins i tot, que el filòsof rei pot mentir perquè ho fa amb bona intenció, per a governar millor la ciutat.

Cal destacar, en resum, que el filòsof rei (saber+poder) és un governant que coneix el que és bo perquè ha dedicat la seva vida a l'estudi del Bé i , en conseqüència, és qui el pot portar a la pràctica.

Friedrich Wilhelm Nietzsche Friedrich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof alemany, considerat

avui com un dels més influents en el pensament del segle XX.

Què tenen en comú Plató i Nietzsche? Doncs, en principi poca cosa, a menys que es tingui en consideració l’aferrissada crítica del segon al primer. Per Nietzsche el platonisme és un dels culpables del capgirament dels valors, del nihilisme més metafísic. Plató posa en primer lloc un món abstracte (les idees) ideal, en comptes de la vida (pur instint, gaudi i passió). Bona part de la filosofia de Nietzsche es dirigirà a situar la vida al lloc que li pertany. Crítica de Nietzsche sobre Plató

Nietzsche diu que, Plató veu esdevenir del món en lloc d'acceptar-lo fa el contrari, renega d’ell i diu que és aparença, s'inventa un món contraposat al que anomena món de les idees. Inverteix els valors, l’anomena a el món verdader món fals i s'inventa un món fals al que anomena verdader.  

Karl Popper Karl Popper va ser un filòsof, sociòleg i teòric de la ciència, dels

més importats del segle XX nascut a Àustria i posteriorment ciutadà britànic.

Crítica de Popper sobre PlatóKarl Popper considera en la seva obra “La societat oberta i els seus enemics” a Plató com un antecessor del totalitarisme modern, una categoria que només cobra sentit en el món posterior a la Gran Guerra. Segons aquesta crítica, Popper subordina el coneixement històric al seu ús polític immediat, i es desentén de les preocupacions metodològiques de la bona història del pensament, com la necessitat de recórrer a la filologia i la reconstrucció contextualitzada del sentit per a acostar-se a una realitat llunyana com la Grècia clàssica. 

Semblances i diferències amb el model actual

Perquè es plantegin nous problemes filosòfics i respostes noves a aquests nous problemes haurien de superar-se primer els problemes antics de la desigualtat econòmica, de la competència individualista pel poder i la lluita de classes i els problemes d'alienació que sorgeixen a partir d'això.

Vigència de Plató en el món contemporani

Com veiem avui dia, si allarguéssim l'espai de temps al que se li aplica aquesta anàlisi, podríem veure una semblança en l'anàlisi de Plató i l'anàlisi contemporània a partir de l'economia política, on l'aristocràcia originària, seria el comunisme primitiu autàrquic

a timocràcia, seria el feudalisme

l'oligarquia seria el sistema monàrquic

la democràcia el sistema liberal burgès

i la tirania, el feixisme o la dictadura

Funció de l’educació• L’educació no proporciona ciència a l’ànima

que no la té, sinó que ensinistra l’ús d’una facultat que ja posseeix.

Sols el filòsof està qualificat per governar

• Els millors han d’ésser educats per a què arribin a contemplar el Bé i posteriorment persuadits per a què siguin governants.

• El savi-governant proporciona beneficis a la ciutat, mentre que el polític (desitjós de poder i riqueses) sols proporciona perjudicis.

Educació que ha d’adquirir el futur governant

L’educació del futur governant no serà la gimnàstica, ni la música ni les arts. 521c - 522b

L’educació del futur governant ha d’incloure les matemàtiques per la seua universal aplicabilitat. 522c - 522d

Per a l’educació del futur governant s’ha d’elegir tot allò que ens porti fins l’intel.ligible. 522e - 524d (les coses que produeixen sensacions contradictòries conviden a la reflexió. Exemple dels tres dits)

L’estudi de la logística i l’aritmètica són indispensables per al filòsof. 524d - 526c (de què mode i amb quina finalitat ha d’estudiar el filòsof aquestes ciències)

L’educació del futur governant ha d’incloure la geometria. 526d - 527c L’educació del futur governant ha d’incloure l’astronomia. 527d - 530c (de què

mode i amb quina finalitat ha d’estudiar el filòsof aquesta ciència) L’estudi de l’harmonia. 530d - 531c Què és la dialèctica 531d - 533d Referència a l’al.legoria de la línia dividida. 533e - 534b Qui no puga definir racionalment la Idea de Bé no posseirà autèntic coneixement

(noésis) 534c - 534e Qualitats i virtuts que han de reunir aquells que fosin seleccionats com aspirants a

governants. 535a - 537a Cal educar als infants mitjançant jocs. 537b - 540c Projecte educatiu segons els distints nivells d’edat. 540d - 541b (precaucions que

han de prendre’s en l’educació dels futurs governants)

Cites de Plató sobre l’educació

- “Creus tu que es diferencien en alguna cosa dels cecs els homes privats del coneixement del ser en sí i que no porten en la seva ànima cap model clar?”

- “No, la diferència no és gran.”

Treball fet per Equip 6:

Ignasi Coca Zapata

Xavi Colomer Vinyals

Carles Folgarona Arias

Marc Pruna Ventura