Club de Lectura, febrer 2015

Eduardo De Filippo Biografia i Obra:

Eduardo De Filippo (Nàpols, 24 de maig de 1900 – Roma, 31 d'octubre de 1984 va ser un actor,

dramaturg, empresari teatral i director d'escena italià.

Fill natural del també actor i director Eduardo Scarpetta i de la sastressa teatral Luisa De Filippo

(de la qual conservà el cognom tota la vida), als quatre anys va debutar al teatre amb la comèdia

La geisha que interpretava el seu pare.

Va créixer en l'ambient teatral napolità amb els seus germans Titina i Peppino, i des de molt jove

va destacar per les seves qualitats còmiques tant en el teatre dialectal com en la revista i les

varietats en general. L'any 1920 va escriure la seva primera comèdia, Farmacia di turno . Els tres

germans ingressaren l'any 1929 a la companyia "Molinari", per a la qual Eduardo De Filippo va

escriure i protagonitzar una de les seves obres més cèlebres, Natale in Casa Cupiello . El 1931

va fundar amb els seus germans la Compagnia Umoristica "I De Filippo", que continuaria en actiu

fins el 1945, quan Peppino se'n separà per a dedicar-se a altres activitats artístiques. Amb

aquesta companyia havia aconseguit èxits esclatants, com per exemple el de la seva comèdia Chi

è cchiù felice 'e me! (Qui és més feliç que jo?) i Il berretto a sonagli (El barret de cascavells) de

Luigi Pirandello. Individualment interpretà aquests anys diverses pel·lícules.

Adquirí i rehabilità el "Teatro San Fernando" de Nàpols, edifici dels. XVIII que havia quedat molt

malmès a causa de la II Guerra Mundial. Allà interpretà moltes de les seves obres i d'altres autors,

tot elevant a la categoria de llengua teatral de cultura el dialecte napolità. De la seva producció

d'aleshores destaquen les comèdies Napoli milionaria (1945), La grande magia (1948), Questi

fantasmi! (Aquests fantasmes, 1946), Mia famiglia (La meva família, 1953), Bene mio e core

mio (Bé meu i cor meu, 1956), L'arte della commedia (1964) Gli esami non finiscono mai (Els

exàmens mai no s'acaben, 1973).

Club de Lectura, febrer 2015

Algunes obres que ell escrigué li donaren fama universal, com ara Filumena Marturano (1946),

traduïda a una vintena d'idiomes i que va ser duta al cinema amb el títol de "Matrimoni a la

italiana" (1964) per Vittorio de Sica, amb guió del mateix De Filippo i interpretació de Sophia

Loren i Marcello Mastroianni. També cal destacar Il sindaco del rione Sanità (L'alcalde de barri

de la Salut) de 1961, duta al cinema per Ugo Giordani (1996) i interpretada per Anthony Quinn.

Un altre gran èxit internacional va ser Sabato, domenica, lunedì (Dissabte, diumenge, dilluns) de

1959, que va romandre a la cartellera de Broadway durant prop de dos anys, i que a Londres fou

estrenada per l'Old Vic Theater dirigida per Franco Zeffirelli i interpretada per Laurence Olivier

(1973). Mai no va deixar la direcció i la interpretació -en teatre, cinema i televisió- fins poc abans

de la seva mort.

Eduardo de Filippo havia estat investit doctor honoris causa per les universitats de Birmingham

(1977) i La Sapienza de Roma (1980). L'any 1973 havia ingressat a l'Orde del Mèrit de la

República Italiana amb el màxim grau de Cavaller de Gran Creu i el 1981 el president Sandro

Pertini, tot fent ús de les seves prerrogatives constitucionals, el nomenà senador vitalici.

L’Art de la comèdia.

“L’art de la comèdia és un dels més brillants homenatges que s’han fet mai a l’art del teatre.”

En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte es disposa a rebre les visites del seu primer

dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà escoltar el director d’una tropa ambulant que ha

perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir al seu espectacle per

tal que el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que aquell art encara té

una gran importància social. Després d’una apassionada controvèrsia en què polític i humorista

només faran paleses les seves desavinences, l’artista s’endurà per error la llista de visites que

encara ha de rebre el prefecte, i sortirà per la porta amenaçant de fer que la seva família teatral

converteixi aquella sala d’audiències en una zona d’incerteses sobre les diferents realitats que des

d’aleshores visitaran l’espai públic.

Quan Eduardo De Filippo escriu aquesta extraordinària comèdia, s’està començant a articular una

nova cultura de masses que s’esforçarà per convertir les arts audiovisuals en un poderós

instrument de distracció col·lectiva al servei del Poder, en un passatemps capaç de sobreestimular

la ciutadania amb l’afany d’instal·lar-la en actituds acomodatícies que siguin cada cop menys

crítiques amb els nous règims.

L’art de la comèdia és un dels més brillants homenatges que s’han fet mai a l’art del teatre i

planteja un debat que encara resulta perfectament vigent sobre la funció de les arts escèniques en

la nostra societat.

Lluís Homar presenta l’art de la comèdia:

https://www.youtube.com/watch?v=Cu6C21xEGG8