M. VÁZQUEZ MONTALBÁN

Biografia i obra:

Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 - Tailàndia, 2003),) Estudià filosofia i

lletres i periodisme. Col�laborador habitual en un gran nombre de revistes i a la

premsa diària, ha conreat gairebé tots els gèneres, bé que l'assaig i la novel�lística

constitueixen els eixos de la seva activitat literària. Vitalista per excel�lència,

Montalbán va ser amic de l’alegria, del bon menjar i del riure. Treia punta als temes

que es donen per descomptats a la nostra societat, la qual cosa enrabiava més d’un,

però sempre recollint el respecte de tothom per l’esperit crític i els pensaments ben

raonats. Ha escrit algunes de les seves obres en català. Els seus assaigs mostren

sempre una forta dosi de contestació a l'ordre establert i un clar compromís polític

amb posicions d'esquerra (fou membre del comitè central del PSUC), tònica que

impregna també la resta de la seva producció i que sovint l'ha portat a adoptar la

forma de pamflet o de manifest: Manifiesto subnormal (1970), Crónica

sentimental de España (1971), document irònic i nostàlgic de la postguerra

espanyola; La penetración norteamericana en España (1974) i l'al�legat contra el

neoliberalisme contemporani Panfleto desde el planeta de los simios (1995), etc.

En la novel�lística s'ha decantat amb preferència pel gènere negre, i ha creat la figura

del detectiu Pepe Carvalho, del que se servia per dir les coses pel seu nom,

protagonitzà molts dels seus relats policíacs: Yo maté a Kennedy (1972), Tatuaje

(1974) Los mares del sur (premi Planeta 1979), Asesinato en el Comité Central

(1981), Los pájaros de Bangkok (1983), El balneario (1986), etc. A banda, en El

pianista (1985), s'interroga sobre el paper de l'artista en la societat; en Galíndez

CLUB DE LECTURACLUB DE LECTURACLUB DE LECTURACLUB DE LECTURA

DE NOVEL.LADE NOVEL.LADE NOVEL.LADE NOVEL.LA

abrilabrilabrilabril 2012012012013333

BIBLIOTECA DEL CASINO DE MANRESABIBLIOTECA DEL CASINO DE MANRESABIBLIOTECA DEL CASINO DE MANRESABIBLIOTECA DEL CASINO DE MANRESA

(1990, premi nacional de Narrativa 1991 i premi Europa de literatura (1992),

construïda a partir d'un persontage real, ordeix una intriga política. En Autobiografia

del General Franco (1992) construeix una versió personal del dictador i El

estrangulador (1994, premi de la Crítica) és una història rocambolesca en un

univers kafkià i Erec y Enide (2002). A banda, és autor també de poesia: Una

educación sentimental, 1967; Praga, 1982; Pero el viajero que huye (1991), de

tema polític: Un polaco en la corte del rey Juan Carlos (1996), de reportatges i

entrevistes: Mis almuerzos con gente inquietante 1984) i d'obres de tema divers:

L'art de menjar a Catalunya (1977); Barcelones, 1987, etc.). S'endinsa en el món

del teatre després de l'èxit aconseguit a França amb l'adaptació el 1989 de la seva

obra El pianista. El mateix 1989 aquesta obra és estrenada, en català, al Teatre

Romea, i el 1991 presenta el seu primer text teatral original en català, el musical Flor

de nit, per a la companyia Dagoll- Dagom. El 1995 li fou concedit el Premio Nacional

de les lletres espanyoles pel conjunt de la seva obra i el 1996 es reedità tota la seva

novel�la negra basada en el personatge de Carvalho. El detectiu és de fet conegut

també per les seves receptes de cuina, recollides en el llibre ‘Las recetas de

Carvalho’ (1988) i recopilades a la ‘Colección Carvalho gastronómico’ (2005). Al llarg

de la vida va ser un amant de la gastronomia catalana –i de la gastronomia en

general– alhora que va ser també, curiosament, un dels màxims detractors.

Erec i Enide

Inspirant-se en la llegenda artúrica d’Erec i Enide, Montalban construeix una història

dels nostres dies plena de sensibilitat.

Un professor emèrit que ja ha complert els setanta anys, expert en literatura artúrica,

rep el reconeixement públic de la seva tasca amb un premi imaginari. La seva estada

a les costes de Galícia, on dóna una conferència sobre la llegenda d'Erec i Enide és el

detonant per iniciar una reflexió sobre la seva obra acadèmica, la seva trajectòria

política , els seus amors i la seva família. Una obra de gran esforç intel�lectual, que li

ha portat a ser un gran erudit i li ha proporcionat una vida d'èxit acadèmic, i li ha

permès tenir una amant meravellosa, però que li ha deixat un pòsit de soledat i una

sensació de pèrdua de vida.

Erec i Enide contraposa dues experiències vitals molt diferents: la d'un prestigiós

catedràtic de literatura a l'espera del reconeixement definitiu i la del seu fillol, un noi

apassionat que, mogut pels seus ideals, treballa amb la seva nòvia per a una ONG en

un conflictiu país centreamericà. El desencís vital, la futilitat de les ambicions

professionals, la necessària solidaritat amb els més desafavorits i els ideals com a

referents ètics que donen sentit a les nostres vides són alguns dels temes que

Vázquez Montalbán planteja en una novel.la que, com totes les seves, ens obliga a

reflexionar sobre nosaltres mateixos.