Salutacions de Festa Major,

Sant Cugat del Vallès

Recull de premsa: 1932-1997

Compilació i edició: Xavier Laborda

Lingüística. Universitat de Barcelona

Volum II (1979-1997)

Context històric de la festa a Sant Cugat del Vallès

Recull de premsa sobre la Festa Major a Sant Cugat del Vallès

Volum II:1979-1997 • 1979 (juliol): Programa de Festa Major, “Una Festa Major diferent?” (Centre

d’Estudis i Documentació).

• 1993: S’aixeca el teló, “Pregons de Festa Major de 1978 i 1979” (Joan Tortosa).

• 1980 (juliol): Programa de Festa Major, “Reflexió davant la Festa Major de Sant Cugat” (Manuel Escrivà de Romaní).

• 1980 (juny): La Veu de Sant Cugat (butlletí municipal), “És Festa Major” (portada); “Sant Cugat 1900-1980: ball del van i el ram” (Eugeni Canas).

• 1982 (juny): La Veu de Sant Cugat, “A divertir-se, que és Festa Major”.

• 1982 (juliol): La Veu de Sant Cugat, “Carta al poble: Ja ha arribatl’estiu” (alcalde àngel Casas).

• 1983 (juny): Sant Cugat, Full d’Informació Municipal, “Tots a la Festa Major” (tinent d’alcalde Assumpta Bailac).

• 1983 (maig): La Veu de Sant Cugat, “Recuperem les festes populars”.

• 1983 (juliol): La Veu de Sant Cugat, “La Festa Major, un èxit” (Assumpta Bailac).

• 1984 (1 de juliol): La Veu. Sant Cugat, “Pregó de Festa major de l’Ex-president Tarradellas”.

• 1985 (juliol): El Crit, “editorial”; “La Festa Major i el solstici d’estiu” (Manuel M. Monfort).

• 1985 (4 de juliol): Sant Cugat Exprés, “Festa Major”.

• 1986: Cròniques de Sant Cugat (llibre editat per l’Ajuntament de Sant Cugat), “Ja és Festa Major”; Avui, Paga-li Joan” (Joan Tortosa).

• 1986 (juliol): La Veu. Sant Cugat, “La Vila i els barris, de festa”.

• 1987 (maig): La Veu. Sant Cugat, “L’arribada dels gegants va ser una festa gran a tot el poble”; “L’òpera Norma…”

• 1988 (25 de juliol): Diari de Sabadell, “Comenzó la Festa Major”.

• 1989 (juny-juliol): ·30 dies. Informatiu, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, “Festa”.

• 1989 (juliol-agost): Viure. Sant Cugat, “Festa Major i vacances” (editorial).

• 1990 (juny-juliol): ·30 dies. Informatiu, “Una festa participativa” (alcalde Joan Aymerich).

• 1990 (maig): Enquesta d’hàbits culturals, “Assistència (de joves) a actes culturals organitzats per l’Ajuntament”.

• 1991 (estiu): Viure. Sant Cugat, “La Festa Major ja s’ha consolidat” (editorial).

• 1991 (setembre-octubre): ·30 dies. Informatiu, “Potenciar un Sant Cugat modern sense perdre a pròpia identitat” (alcalde Joan Aymerich).

• 1993 (juliol): Municipi. Full d’Informació Municipal, “La Festa de tots” (alcalde Joan Aymerich).

• 1994 (1 juliol): Els 4 Cantons, “La participació, protagonista un any més de la Festa Major” (portada).

• 1994 (24 de juny): Els 4 Cantons, “Focs d’artifici i Festa Major” (editorial).

• 1995 (23 de juny): Els 4 Cantons, “Enfesta’t per Sant Pere” portada); “A la Cmissió ens ho passem molt bé” (Àngels Castuera).

• 1995 (30de juny): Els 4 Cantons, “Un pregó atípic i uns focs multitudinaris inauguren la festa” (portada); “La festa al carrer” (editorial); “Apunts : la Festa Major” (Celia Cernadas).

• 1995: El meu llibre de Sant Cugat, “Festa Major”; “La Festa de Tardor” (J. Busquests, edició de l’Ajuntament de Sant Cugat).

• 1996 (18 de juny): Els 4 Cantons, “Comença lai Festa Major” (portada); “Una festa essencialista” (editorial).

• 1996 (5 de juliol): Els 4 Cantons, “Festa Major ’96: La ciutat es va quedar petita” (reportatge); “Més gent que mai” (editorial); “Unes festes populars?” (Joves amb Iniciativa).

• 1997 (27 de juny): Gran de Sant Cugat, “Avui comença la Festa Major 1997” (portada).

• 1997 (5 de setembre): Gran de Sant Cugat, “Dies de festa per a tothom a Valldoreix i a Les Planes” (portada).

Altres documents:

• 1989 (maig-setembre): Les nostres tradicions, “La Fira de Maig”; “Paga-li, Joan”; “La Fira de Setembre”.

• 1993 (20 de juliol): Acció de Govern Municipal, “Moció de l’alcaldia sobre la comissió de Festes de Sant Cugat” (Ajuntament de Sant Cugat, 1995).

• 1995: Festa de Tardor de Sant Cugat del Vallès, 1976-1994, per Joan Tortosa i Elena Bosch (edició de Festa de Tardor).

• 1995: Acció de Governs Municipal, “Obres guanyadores dels concursos de cartells anunciadors de la Festa Major, anys 1991, 1992, 1993 i 1994” (Ajuntament de Sant Cugat).

UI~JAFESlAIDIFERErNT7

MAJOR

Que es la FESTA MAJOR?, Potser a cada poble.ia cada circumstancia la resposta hauria de ser diferent. Aqu (,des de fa uns trenta anys, en que es va "inventar" la testa majarper la diada de Sant Cugat, i, mes recentmentdes de fa uns vint,en que es va promocionar des de la Casa Gran, la testa majar haestat un atapaiinent 'cte Itua programats de manera,

~ com posant a preve la capacita esistencia d' aquells que,debona fe, volguessinter cap a tots. '

(~ ~:\cWu.,\JJd~\AnV

[f~---kT~~1 ¡\q1~Que hauriade ser la FESTA MAJOR? Aquí la

resposta encara es mé~ L' origen,de les teste majorses gairebá'sempre religiós.i eminetment popular. A Sant Cugatla 'F,estaMajor havia estat per honorar al patró de la parroquia:Sant Pere. I amb aquesta motivació els actes religlososh¡ toreomésdestacats, más ,solemnes i també encam'inatsa recáptar di-nersi especies perel culte al Sant. Poc a poc, pero, aixó 'al po-ble no J' acabavadesatisfer, i encara que mig sacralitzats, ana-ven ,sorgint actes.más4>rofa~: un deis quals n' es',el "Balldel'iano i el Rqrn", que s'ha mantingl!t-,!iu~ lIa(gdel s es comlJnamostragenuiha'd'aquella época L.ddJesseve u'

, La FestaMajor de la diada de ant Pera -potserdegut a"a se\ia deCadencia- no'va arrivar,a conaixer la comer-cialitzaciode'l' espectacle i la dlverst~. Aquest comerc que haenvait tots elscamps j (acons i hacatrofiat I! espontaneitat delpoble,e~ploÚlOt pero; la seva necessitat d' esplai tot,donant gat

- ,perllebre~ igairabé ,mai,allóque ens cal. ' ",f;.J.,~~" ',,-Enguar}Y, la FestaMajór de SantCugat greten ser

.~ . , 'Ja sabem d'entrada,

' que no pOdrá ser-ho del tato Que, elar.la-Ientament i sense presses.i que les necessitats -

reals de lagent que vivim a Sant Cugar han d' 8nar sorgint es-.po'ntari,lament,lal>,6 sois es pot aconsegulr quan de deb6 s'ha-.9ii8stable

,

rt U

,

~ .ti!!'!.-,O" ,",pUde ~ISlensl. 1"

to~s, "~,

le ts enshagem convencut de que, les dlverslons, l' esplal, que

-s' ens vagindonan de e rocedenciesextran s, sinó

, que,som pro~per organitiar'nos-Iesno~ tres. I a Ii!nostramida. - ' /- Caldra que les actes de la Festa Major,cada vegada'siguin más espontanis, més populars, més a J' abast de tots i másdeseripeJlegats de la iniciativa comercial, i no cal dir de l' admí.nistraci{¡)o de qualsevol organisme de caire oficial.

Contem, dones amb tots, parque l' any vinent laFESTA MAJOR sigui ja;'d' un cáp a l' altre, autEmticament p~puJar. Que amb la col.laboració i particiDaci~ de tots aconse-

"9'liTffi retrobar la manerade celebraruna testamejor~ i :

assegurar-liuna continuitat, ja que aleshores es quan hauria re-cuperat el seu aúie@c;;-nri! i,per tant,una va~ int~1.

CENTRE D' ESTUDIS I DOCUMENTACIO

~.\~rj$l~Y~~J~Hi ha un paral.lelisme amb el moviment que apareix els

anys finals deis setanta. És un moviment que amb pin-

tures i grafitti expressen i defineixen actituds personals,

socials i polftiques d'un sector «underground» que sois

troba aquest mitja deis murs deis carrers par ter evident

la seva presencia i la marginació social que pateix, man- -cat de qualsevol altra forma per manifestar-se. L'Agru-

pació Teatral Maragall, a partir d'ara i fins gairebé deu

anys després, també usara el carrer per ter evident la

seva presencia. No retornara definitivament i formal-

ment a un escenari co,bert fins el 1988 amb I'obra «El

pobre viudo» de Santiago Rusiñol, un primer pas par re-

cuperar la identitat i l'espai que havia deixat buit a la Unió

la seva antiga propia secció titular.

El 1979, intervé a la «Primera Jornada Antinuclear a Sant

Cugat del Valles» que convoca el «Col.lectiu Antinuclear

i Ecologista de Sant Cugat». Es tracta d'una protesta

col. lectiva en contra del que s'anomena «tren nuclear»

que se su posa que ha de transportar els residus nuclears

a través del país i concretament par la nova via que trans-

corre pel terme de Sant Cugat, no massa lIuny de I'es-

pai urba.

Aquest acta esta molt d'acord amb la idea universal de

pacifisme, -identificada com «d'esquerra»-. Arreu hi

ha moviments en contra I'energia nuclear, de vegades

reprimits amb violencia, tot ique les grans potencies tan

proposits de desarmament.

Ara, en una parodia del qui escriu, del drama de Zorrilla

«Don Juan Tenorio», reivindica la manca de local que

esta patint i a la «Festa de Tardor» de 1979, organitza

el seu propi enterrament ja que no té cap possibilitat de

CAnü

)1~(¡q?9!~J~Monasterio» hi diu: «A finales de la semana pasada apa-

recieron por las calles de Sant Cugar numerosas octa-

villas firmadas por un autodenominado "Comita per la

Salvaguarda del Monestir" en las que se solicitaba a los

ciudadanos que se concentraran el domingo día 12 en

las proximidades del templo. Asimismo comenzó a cir-

cular por la población el rumor de que el Ayuntamien-

to había alcanzado un acuerdo con una importante

multinacional americana, por el cual, en breve, se pro-

cedería al traslado, piedra a piedra, del monasterio a los

Estados Unidos. Numerosos vecinos se concentraron

en las proximidades del monasterio en la mañana del

domingo y presenciaron atónitos como grupos de

jóvenes ejecutivos presumiblemente de la empresa

americana y con banderas de este país, tomaban ano-

taciones i discutían en inglés sobre planos y aspectos

relacionados con el monasterio».

«Al mismo tiempo, varias azafatas informaban a los ciu-

dadanos de una serie de viajes organizados para los ve-

cinos de Sant Cugat que permitirían a muy buen precio

visitar el nuevo enclave del templo en los EEUU. Varios

trabajadores de la presunta empresa americana se en-

cargaban también de enumerar convenientemente las

piedras del monasterio para ser embaladas en los pró-

ximos días. Ante este espectáculo, un grupo de veci-

nos de Sant Cugat se dirigió de forma airada contra los

falsos directivos de la multinacional americana, quienes

ante el cariz que tomaban los acontecimientos, se vie-

ron obligados a confesar que se trataba de una repre-

sentación teatral y que, por consiguiente, era totalmente

falso el traslado...».

[-1~ ? Q]

(1>~\O~~ III/HV

REFLEXIO DA VANT LA FE STA .MAJOR DE SANT CUGAT

Parlar de la Festa 'Major de qualsevol indret és pensar sobre un conjunt de tradicionsfruit de la manera de ser d 'uns robles, i que s 'exterioritzeI1 en la resta més gran delHoc. '

De fet, una Festa Major és quelcom que una comunitat s'afereix a si mateixa, enuna determinada epoca de l 'any, per a identificar-se en una serie de ceremonies iactituds que reflexen l 'essencia d 'aquesta comunitat.Les graos festivitats, al Uargde la historia de la humanitat, han coincidit amb perio-des, dies de l 'any, especialment significatius.Al principi, ben ciar és, tot era paga i els fenomens de l 'astronomía i climatics,d 'eclosió de l 'astre animal, la verema, la coHita, les crescudes deIs rius que prepa-raren les terres per a ser Uaurades, la supervivencia deIs robles, es celebraven deforma ritual i amb participació de la comunitat en aquests dies d 'especial signi-ficació.L 'home celebrava la natura, i es celebrava a si mateix, tot prenent contacte ambella. .La celebració deIs deus pagans, en la mesura que personifiquen fenomens de lanatura, seguía essent una manifestació de dependencia, amb els Hamps, els trens, lescoUites...Poc a poc les celebracions paganes {oren substituides per les de sants del cristianis-me encara que en la majoria de casos es varen mantenir en l 'aspecte, més o menysamagats, de la religió. 'Sant Cugat- tampoc no és excepció a la regla. Ni tampoc ho és, la de la progressivaseparació de les comunitats humanes respectes als seus orígens. Es tracta d'un fe-nomen que s'ha accelerat en el darrer segle, degut al creixement de la població, de1'auto, la construcció el desenvolupament desordenat i moltes altres coses indisitja-bles en aquest creixement irracional.Abans de que 1'agricultura entrés en la seva fase de decadencia les rifes de maig isetembre, el día de 1'ascensió i el 8 de setembre, corresponien' a dues epoques moltimportants en el medí rural, ja s 'havia substituit o marcat la decadencia de la FestaMajor del'dia de Sant Pere, titular de la parroquia de Sant Cugat.D 'altra banda la celebració de Sant Pere (havia anat adquirit un caire Freía fins alpunt que solsament queda com a mostra popular de la resta "el han del vano i elram" més conegut entre els santcugatencs com "Pagali Joan". Pero després, de -laperdua d'importancia de les rifes i en especial la de setembre., que fou la que haviaadquirit caire de Festa Major. Mossen Griera vers els anys cinquanta decidí trasUa-dar la resta a la diada de Sant Cugat. D'aquesta forma Sant Cugat arribava a tenirtres Festes Majors, les corresponents a .les rifes d 'una banda, i la Festa Major perdecret oficial que de ben segur era la menys arrelada al roble.Entretant el roble intenta digerir la seva situació de barriada-dormitori de Barce-lona veint-se despuHat de les seves propies tradicions, fisonomies i continguts.Una Festa Major pot ésser solament una declaració de bones intencions i, ja segap, sabem que d 'aixo els inferns n 'estaD empedrats.¿No seria hora de recuperar, finalment, alguna cosa propia?

MANUELESCRIVA DE ROMANI

. = = = = = = = = = = = = = = = ~ ~ ~ ~ ~ ~.~ ~ - ~ -~..,

'\

L .\J-/ tC~q~)

&ni Cugat 1900 -1980 .

J:j '1baO de . ~aoo La interpretació

1(A~ W I del «Ball del Vano i el Ram».1 el día de Sant Pere, sortint de I'OficiMajor,I era. és la nota de més ferma continu'itat de totes les

(paga-HJ oao ). ::~;~~:~enques.Algu assegura que

aquesta festa es celebra sense interrupció des de fa tres-cents anys.lOs moll probable que aquesla dansa

sorgís d'una simple can<;6 que elssanlcugalencs hem anal aprenenl dellavis deis nostres avantpassats, ningúsap quanles generacions endarrera:

Paga-I!, Joan,a la Marleta;paga.l!, Joan,un vano i un ram.MUja pessela el vano,dos rals el ram.Paga-I!, Joan.

~

N'hem sentil algunes variants:

Mllja pesseta el vano,c!nc sous I mlg el ram.

una altra:

No 11wU pagar,perque no el voldría.No 11wll pagar,perque no el voldra.

/En Joan Amades ha deixal eserilque a la vila de Gracia, al segle pas-sal, els pagesos celebraven la festa deSanl [sidre amb una gran process6que sorlia deis Josepets, després de laqual comen~ava el ball segons la tonadade la can~6 que més amunl hem apun-

ta!. Es curi6s com les dues tradicionsmés remarcables de la vila de SanlCugal, el .Ball del Vano i el Ram.i la romeria de Sanl Medir, arrelessintan propíciament a I'altre cant6 del Ti-bidabo.

La melodia d'aquesta can~6 ha analcanviant al pas del anys. Es notablepero, la seva bellesa. Em plau copiard'un programa de I'Esbart Verdaguer,de I'any 1948, aquesta descripci6:.Melodia d'alegre arabesc, dúctil iinsinuadora d'un Ifmid valsejar. Geslsimple que tra~a en el temps i enI'espai jota una geometria de lIum,de bellesa. El record d'antany, pIe defor~a expresiva, circumda com una au-reola de romanticisme I'arc de la nostralIatinilat>

Em CORta en Francese Vila i Trabalque I'alcalde i els regidors nomenavencada any les administradores de la festade Sant Pere. Elles s'encarregaven desuministrar els rams a lots els assis-tenIs a la festa i, naturalmenl, de bailarel día de Sanl Pere amb I'alcalde iels regidors. Aixo es mantingué fins aI'any 1861 que l'Ajuntamenl deixa defer d'administrador encarreganl-ho al jo-venl del poble. encara que continua

t-~

'),1; -~.'.. """..-:12 <""' !.:.."""

--

patrocinanl la festa.

Duranl molts anys el .Ball del Vanoi el Ram. es baIIava al s6 d'unagralla, una lenora, un fiscom i un tam-bor, que ho locaven quatre pagesosde can Mir6 i eren anomenats .LesGralles de Can Mir6..

L'afici6 a la música es propaga for~aen la vila I foren molts que n'estudia-reo I aprengueren a locar diferentsInstruments. En 101 Sanl Cugal noexistia un piano i les classes muslcalses feien amb l'orgue del moneslir.

Fou per alla l'any 1893 que en Gu-mersind Auladell i TrabaJ, músic sant-cugalenc I professor de fiauta a leseseoles de Barcelona, instrumentil elnostre ball per a orquestra, i a I'any1922 és en Domenec DristreD i Fabre-

gas, admiral pianista sanlcugatenc, qui faI'arranjament per a cobla. Encara amb-dues parlitures originals les conserva enFrancesc Vila en el seu arxiu.

E:. a I'any 1901 que el SindicalAgt'ícol i Caixa Rural de sant Medirs'encarrega de la festa de Sanl Pere.E:. aproxlmadamenl d'aquesta epocaque la Maria Cahís, la veDa Guillema,m'explica amb iI.lusi6 i entusiasme lot elque ella en recordava:

&'-

.Es nomenaven quatre administra-dors, xieols joves, els quals teniencura d'elegir les quatre administra-dores eorresponenls; i aquestes eer-eavenaltres tantes amigues, que ana-ven per les cases a reeolllr gerros Ialtres objeetes per a guarnir l'altar.A la vlgília de la festa felen netejageneral de l'altar major, i el guarolend'esparreguera. Llavors a I'altar majorhl havlen eolumnes amb un angelal damunt I hl felen unes areades,I la barana del presbiteri també l'ador,naven amb I'esparreguera, I les noles,que ja havien preparat unes bones gar-bes de flors, ben gemades, les ana venclavant a I'espareguera I en felenjns bons raros per als gerros.

Al vespre, admlnlstradors, adminls-!radores i orquestra felen la pas-,ada I seguidament cap a I'esglésla ones eantaven Completes. De Comple-tes només se'n eantaven per SantPere i per Sant Joan. En sortintfeien un re!rese: portaven una cocao rosquilles I un pOrTÓamb bona mIs-tela. L'endema l'Oficl era solmenne.

Aeabat l'Oflci, tal coro es fa ara,es ballava el .Paga-li, Joan> (nomque els sateugatencs usem molt sovlnten parlar del .Ball del Vano i el Ram.)a la pla<;a deis Monjos (pla<;a Oe-tavla). Els joves lhiien un ramell deflors posat en la cinta del barret;durant el ball n'adqulrien un altreque l'oferien a la balladora. El baUno s'assajava coro fan ara, perquetothom el sabia. Després de baIlarels admlnistradors, aquesls pr<x;ura-ven de fer sortir malnada perqueI paguessln un raro. Alxí es fela"és bon reeapte I s'apuntava la eonti-nunat de la dansa.

Aeabat el baU, adminlstradors I ad-ministradores felen el .lIevant de Iaula>;amb una safata anaven casa per casademanant la voluntat per a pagarles despeses de la festa,>

~

Pel nom de .Uevant de taula> crelemque aquest reeapte es deva efectuar,mes o menys, a l'hora de les postres,

També exlstia, en la joventut de laveUa de cal Guillem, la faixa de SantPere. Dlu que no hl havia casamentque els nuvls, al moment de Dassarel portal de l'esglésla, no se'l trobesslnbarrat per la falxa de Sant Pere que man-tenlen tibant dos admlnlstradors -queera un carree que durava tot l'any-o bé, si eUs no podlen, dos eseola-nels. Els nuvls no passavan pas que nohaguessin delxat eaure una monedad'argent en la safata de Sant Pere. Llavorsplegaven la falxa I ja podlen sortir.

El .BaU del Vano i el Ram«, estl-gués a cura de l'Ajuntament o de qual-sevol entitat, sempre ha tingut un eap-davanter que ha basquejat per tal que lacosa no defalUs i es prellongés la tra-dldó. El nom que es reeorda mes remotés el de Sever Mas. Després tal vallael sueeeí en Bartomeu Tortosa. hememolt popular a la vila, fuster a la pla<;adeis Monjos I que tothom el eonelxlapel Turull. Després d'ell se'n cuidamolls anys en Manuel Farrés, 1, darre-rament, entre d'altres, és en FraneeseRlbas qul mes hores hl ha perdut.

M'explieava també en Franeese Vila-l'home que de molt jove s'ha en-earregat de tocar el plano als assaigsdel Paga-li Joani i ha diriglt la eoblael dia de la festa-, que sempre hl hahagut un home responsable deis rameUsdel dla del ball. N'hl va haver un, enJoanet Xleu, que no era partidarl deisramells de flors naturals porque dejaque es marden, I cada vegada' era unasorpresa el tlpus de ramell queeseoUla. Un any, eas Insolit, el raro eon-slsti en un flgureta del eomic mes po-pular d'aqueUa epoca, en Charlot, ambun eaixó sota els peus pie de earamels.'Els santcugatenes guarda ven els raro: delPaga-li Joan (els que no es marcien)a la ealalxe,.- CP cosa seva, I n'hi havlen

~

algunes que resultaven evidentment pln-toresques. Fóra euriós que encara en res-tés alguna.

Alxí coro en el temps de la veUaGuillema es eonelx que no hi haviaproblemes per a bailar el .BaU delVano i el Ram>, perque tothom elsabia i tothom volia lIuir-se en bailar-lo,mes cap ad, -m'explica el mateixFraneesc Vila- hi han hagut anys queha vlngut just que no es trenquésla tradleló. L'any 1917, l'any de l'arri-bada del tren, fou novament l'Ajunta-ment qul sorti a baIlar-lo, ja que nohl havia ningú dlsposat a fer-ho. ( joreeordo que pocs anys després del1939, en la pista de la .Unló Sant-eugatenca> , vfuem ser uns quants espon-tanls que tinguérem la satisfaeció demantenlr la eontinuTtat de la nostra dansaen la festa de Sant Pere. Fa pocs anysfou una sorpresa veure'l baIlar a en Fre-derie Roda, el eonegut escriptor, I jotala seva familia, juntament amb algunselemenls del teatre santeugatene.

Sant Cugat estima profundament laseva dansa popular. Mal té en eomptesi els dansaires ho faran bé o malament.El santcugatene és present a la dansade Sant Pere. Hom hi porta la mal-

~ nada perque la popular melodla eomenda filtrar-se en les tendres oreUes I elsulls eopeln vagament el punt de la dansa.La ean<;ó, origen del ball, encara moltsla taral.lajem ,Ioiosament. El dla 20 dejuliol del 1952, 1'0rfeó de Sant Cugatcanta el BaU del Vano i el Ram en elteatre de la Unió Santeugatenea. Es vafer una adaptadó de la Uetra a la me-lodla actual i el mestre Azqueta l'ar-n:onitzd per a veus mixtes. Fou unent'anyable homenatge a la nostra ean-<;ó I cansa popular. L'Esbart Sant Cugattambé l'ha Incorporada al seu repetorivestint.la esplendorosament.

Eugenl Canas.Membre del Centre

d'estudls I Docurnentacl6deSantCugat.

(J' ~

Lo.Ve.v. ,AiG {q l) r

a divertir-se,que és Festa M ajor

Un poble ho és, parque alllarg de la saya historia, ha anat fent-se seves una serie de mostres culturals iartístiques que li han donat una identitat propia. A Sant Cugat. una d'aquestes mostres, la més importantsegurament. és la FESTA MAJOR que, tot i essent relativament nava -fa sois tres anys que se celebra el mesde juny, par Sant Pere, com a festa institucionalitzada- ha arrelat profundament en la nostra vila; potser perqueprové d'una festa molt nostra des de fa gairebé cent anys, el ball del bano i el ram, o, com millar se'l coneix. elPAGA-U JOAN.

Aquest any, la Festa Major escelebrara de!25 a!29 de juny, toti que es comen(ara a fer actes desdel día 19; aixo si, gairebé tots elsactes seran gratults.

Per a organitzar-la, la Comis-sió encarregada pel Consell deCultura, ha comptat amb unpressupost de dos milions i migde ptes. que ha anal destinat apagar els artistes participants i acobrir les despeses de' tota lapropaganda que la Festa esmereix: esta prevíst de penjar 8pancartes al municipi, aixi comguarnir places i carrers amb guir-naldes i banderes.

La gran novetat, pero, de laFesta, ha estatenguany orga-nitzar diversos actes paraUe!s adiferenis lIocs, aixi, la gent podrátriar on prelereix anar, segons Jo-sep Castellvi, regidor de Cultura iun deis responsables, Aixi, do-nant un cap d'ull al programa,trobem actes descentralitzats, ala pla(a Pep Ventura, a la Urba-nització Sant Francesc, a la Pla(aOctavil i al recinte del Monestir,a la pla<;a del Mercat, a la deBarcelona, a la zona Esportiva, aMIra-sol i a La Florésta, amen

d' alguns que ens deixem aparcatspel 'caml. O'aquesta manera,veiem que el día 28 al vespre,tenirncinc revetlles diferenls perescollir. Cinc revetlles per anar a

visitar, segons es vulgui.Una altra nota destacada és la

llista d'actes i exposicions quediferents grups i persones -hanorganilzat autonomament, coor.dinats amb el Consell de Cultura-En aquest bloc, podem parlar dela II Mostra d'Art 82, que será del19 de juny a 1'11 de juliol, o laprimera Mostra de Cuina de lanostra ciutat, que ha organitzat elgremi d'Hostelers Santcuga-tencs.

La Festa del PAGA-LIJOANrevestirá enguany un carácterespecial, ja que es tará coIncidiramb un homenatge postum aFrancesc Vila Trabal, El Bal, qui,

~en plena dictadura, pels anys 40,va impedir que desapare ués lanostra festa tradicional, fent ve. --,.,~nir una cobla i ballam el Paga-"Joan, acte, no cal dir.ho, rigoro- /sament prohibi!. Aquest dia,malta gent espontánia va sortir alcarrer i, al costal d'en Bal, vabailar "'la l'estona, El ball delBano i el Ram, es celebrar"aques! any 82 a la pla<;a Sant Pereo del Mercat, com popularmemla coneixem, i es descobrirá unaplaca a la casa pairal d' en Bal.

En fi, com deiem al principi, adivertir.se que és Fe'la MaJor.que qui eS quedi a casa no téexcusa,

""

La Veu de San, Cugat-7

- - ~'f1~ ~(~/QlJf)r ...,- ...,...," ...,-, "'"'- "'"'.- 'IV- - ...,..

f- ,- - - .t.:.:::.1.,,",-.~~~ - - - - - - - - - - - ~ - - - - - - -,I carta al poble II II II II II II II I

: Ja ha arribat l' estiu :I II Passada ja la Festa Major, valdría tornar sobre ella, epr fer-ne II unes consideracions: II Primer, la de palesar el meu agraIment a tot el poble per l'interes II demostrat en participar activament a tots els actes. Fou re;tlment II elevada la il.lusió amb que v:uem participar, i aixo va constituIr II el valor més elevat d'una Festa Major que realment l'ha feta el poble II perque s'ha viscut intensament. .I En segon lloc, crecque la celebració de diferents actes II a la pla~ade l'Ajuntament, ha estat un'encert, doncs les característiques I

dellloc -tancat al traBc i als sorolls desagraClables-,li han donat II un to i una serietat, alhora que una alegria i una tranquil.litat II que cree valdría la pena de repetir en anys vinents. II Pero tot segueix endavant, i closa la Festa Major, tenim un mes de juliol II amb malta feílla, doncs hem <;ledeixar moltes coses enllestides II per apar de vacances. IlUna d' elles, i molt important (doncs afectara tothom), és la II de la Reforma Administrativa iniciada a l'Ajuntament. II Aixo comportara un nou funcionament dels serveis municipals II que esperem sigui molt beneficiós per a tot el poble. II Abans d' entrar en el període de vacances, valdría aclarir II a tot el poble, que els serveis de l'Aju~tament funcionaran a nivell de II mínims durant tot el mes d'agost, perque hem preferit concretar les II vacances en. un sol mes, que no repartir-les durant mesas, ja que, II sinó, es dificulta encara més el nivell deis serveis. II Aixo no vol dir, ni molt menys, que l'Ajuntament restara tancat

al públic, ja que quedaran persones a totes les dependencies. II Bona feílla pel que encara hem de fer, ibones vacances a tots. II II II II

}8~I

I .(..( / cT;> r. II < ' '-'.- Angel Casas II ". Alcalde de San! Cugal ,- - - - - - - - - - - - -' - - - - - - - - - - - - - - - -

La Veo de San! CuQa!-3

Amics:

La setmana que durara la Festa Major,recull els esfor<;:osd'un any de prepara-ció de les activitats i espectacles queinclou la Festa, perque els santcugatencsdisfrutem i ens divertim.

Aquesta activitat cultural i festiva posa de manifest la voluntat de partícipa-ció de les entitats ¡,en gener,-al,detotsels ciutadans, en la recuperació de lesFestes Popu Iars.

Aquestes Festes t~nen la seva maximaexpressió en la recuperació de les acti-vitats al carrer, marc idoni on desenvo-lupar aquestes celebracions de caire fes.:. .

.«.,.

""'.. K;.,..,.",~

TOTS;;r,.,., .

. A}:~~i;f¡i2A';

MAJ(

Pensem que la Festa Major recu 11 latradició de "La Diada Boja" del Carna-val, en la qua! s'obliden recances i di-ferencies, per viure la Festa plenamente

Cordialment

D'ALCALDE DE CULTURA

o~\.ocAssumpta Bailac i Puigdellivol

L .V Il~(4A'f3)'--1

Recuperem lesrestes popularsRecuperemoslas fiestaspopulares

Dins I'actuacló del Consistori i emmarcant-se en el procésde recuperació cultural del nostre poble, ha estat una preo-

cupació constant ~r tots aquells i2!Jgs de caire popu-lar, subvencionant les entitats que els duien a terme, i [iliJJ.-ggrant les festes tradigonals, com és el cas de Sant Medir.. 101Consell MunicIpal de Cultura, creat amb l'obJectiu prlO-

ritari de difondre-Ia en tots els seus aspectes, ha vingut a in-crementar les activitats realitzades per altres institucionscom la Fundació Pública Municipal, amb l'Escola de Músicai la d' Art. Dins d'aquest ambiciós pla de potenciar la culturapodem situar la compra del local del dlspensari de Les Pla-nes, aixi com la de I'antic Casal de La Floresta.

També hi ha el projecte de crear una biblioteca públicamunicipal al Palau de l' Abat, dins el recinte del Monestir, laconstrucció d'un auditori per a actes culturals, amb l'EscolaMunicipal de Música annexa, i la cristalització de les ges-tions per a la compra de Tapissos Aymat per a I'ubicació del'Escola Municipal d'Art.

Totes aquestes realitzacions han de possibilitat el desen-volupament d'una vida cultural com a element fonamentald'una vIda individual i colectiva plena.

En la actuación del Consistorio, y enmarcándose en elproceso de recuperación cultural de nuestro Pueblo, ha sidouna preocupación constante potenciar todos los actos decarácter popular, subvencionando las entidades que los lle-vaban a término, y recuperando las fiestas tradicionales, co-mo es el caso de Sant Medir.

El Consell Municipal de Cultura, creado con el obletlvoprioritario de difundirla en todos sus aspectos, ha ",cremen-tado las actividades realizadas por otras instituciones comola Fundació Pública Municipal, con la Escuela de Música y lade Arte. Dentro de este ambicIoso plan de potenciar la cultura podemos situar la compra del local del dispensario deLes Planes, asl como la del antiguo Casal de La Floresta,

También existe el proyecto de crem ul1n lJibliotocn plJlJl1ca munIcIpal en el Palau de l' Abat, en el recinto del Mones-tir, la construcción de un auditorio para actos culturales,con la Escuela Municipal de Música anexa y la criclalizaciónde las gestiones para poder llevar a cabo la compra de Ta-pissos Aymat para la ubicación de la Escuela Municipal deArte.

Todas estas realizaciones tienen que posibilitar el desarro-llo de una vida cultural como elemento fundamental de unavida individual y colectiva plena.

La Ve" de Sanl Cugal

~

§z

wC>

-'o

s'",><z=>

;:;'"

~5>:2u'"&o';:

=>

:<=>if'.ZW>:::en>g:

81-,

La Festaexit

Majar,unGtd,'i~", molt~s 'I'd"'~" " tots f"" ho-vet con!!lbu;' d","a mdneca ton deci-

S;V" d q"e en'Juany lo "psta MalM ha-q' ~st"t un "'d" ¡'xi! l<'Om ma, ho ha-V'd estdt' ,Gtdeie, a vosa!ttes, .. toto els sant-

eu"ot("ne" , p'" "avet-n; pa'tici!"'t tanmassivampnt, po, havec aJudat u la ,e-cepera"¡ó del ca..et coro a marc ndtu-

rol d'una ~xptessió popular eom es laFe"ta Majo"¡ "rdeteS, tumbé, u tots ..quells e,u-todants ananims, que ueballant dio i

. nn des de les d,fetentes entitats hanfet poss'ble que en"udny els aetes dela Festa Maj..,t es desenvolupess," sen-se cap tipus d' ,ncide"ts , amh un e,-VJsme que ha deix," boeabudat a mes

d'un visitant alte! per la "resC'!,F,nalment, ",'més em reSta es""dr que'luan eomeneem a "e"" 1 Id< en la p«pa-raeió deis aetes de la Festa '.djOt del'any que V',', h'> r"m am" I','"",r"""..'In. sup'" , ,mi> ."""", 1"",' d"'n-9 ua ny ,

¡,',<o,mp'" !'.", la",'1'..""," """"'<id,' d" "Itu,",

- k\JRM.13~(~-t-1qi~))~'f.3,

N°34LAVEUSant Cugat del Valles

Bullletí d'lnformació MunicipalE.emplar gratuit

Sr. Alcalde, Srs. Regidors,amics de Sant Cugat:

Permeteu-ine que, en primerlIoc, us agraei.i ben sincera-ment I'amabilítat que heu tin-gut de convidar-me en el díad'avui, i que us e.pressi elsmeus anhels de prosperitat ibenauran~a,

És amb mal! de goig que heaeeeptat la invitació del SenyorAlcalde, i em produei. una gransatisfaeció de poder ser avui aSant Cugat, aeompanyant-vosen les festes de Sant Pero,

Ciutadans de Catalunya, elsque hem tingut responsabilitatspolítiques en moments en elsquals, les deeisions que s'ha-vien de prendre tenien una im-portáneia transeendental, nopodem trobar millar eompensa-eió a la nostra tasca que eleontaete direete amb el país alqual hem servil, i que amb tan-ta generositat ens mostra el seuafecte i el seu esealf.

Avui, dones, per a mi és unmotiu d'íntima satisfaceiótrobar-me entre vosaltres ambmotíu de la vostra Festa Major.

Em sembla qu~ fóra inútilque jo em dediqués simplementa rememorar la história d'a-que sta vella població tan arre-lada a la comarca del Vallés id'u';,a projecció tan gran sobrealtres contrades catalanes entemps passats,

La vostra história, que em faun gran respecte per les mera-velles que ens ha dei.at i peltaranná eívie i politie que, através moltes lIuites ha ereat,és la vostra gran heréneia. I es-tic ben segur que, tot i ser moltgloriosa, no ha fet més que eo-men,ar a I'époea moderna is'ha oben a naves i insospita-des fronteres que cree que se-ran ben positives.

Permeteu-me. dones, que in-slStelx, una vegada més en elque sempre ha estat la mevapreoeupaeió. La Catalunya d'a-vui. la Catalunya del segle XXes una Catalunya en plena.constant i irreversible transfor-maeiÓ. Vosaltres. sou testimo-nlS pnvilegiats d'aquest im-men' eapgirament. puix queheu visl eanviar de soea-rel lavostra Clutal. I eslle segur que'" esleu preparant per aSsumIr,." canvlS que el futul no dei-'ala de portar

Pregó de Festa MajorA carTee de l'Ex-president de la Generalitat deCatalunya, Josep Tarradellas

Com ja és sabut, en les épo-ques de gran s tras balsas, nosempre totes les realitzaeionssón eneertades, i de vegades,el que una generaeió ha fet,d'altres que la sueeeeixen hahan de corregir. En aquest sen-tit, eom és natural, Catalunyaté grans proble!1)es, un deisquals, i no pas el menys impor-tant, és el ereixemenl. no sola-ment de la eiutat de Barcelonasinó de tot el que avui eonsli-tueix una área metropolitana uuna urbanitzaeiÓ. práetieamentsense massa solueions de con-tinu"!tal.

És un fet, que les ({)marquesde I'antiga provincia de Barce-lona reuneixen la major part dela nostra pohlac;Ó. i dins d'a-questes eomarques. son les deI'Úrea metropolitana harcelo-nina. aquelles " les m"Ii, 1,

.:1

eoneentraeió s'ha produit d'unamanera més intensa. Em sem-bla que es pOI afirmar que elfutur de Catalunya sestá fenten aquesta área i que la Cal1!lu-nya del demá, será dirigida iprendrá aquells earáeters que lagran eoneentraeió bareeloninaimposará eom a hábits soeials,polities i de comportamenl.

Es evident que aquesla pre-vlSiÓ no pot significar. en capmame nI. un menyspreu de lesaportaeions neeessÚrics i fona-mentals que les altres eomar-ques han de fer a la totalitatdel pais. PerÓ ens enganyariemsi avui ohlidéssim la gran res-pon",hIlitat que reeau en bpohlaclons de I'Úlea metropoli-"U1;' de Bareel<Jna. com a forla-dores I prefiguradoles de la ea-tal un ya del dell1Ú.

". .'

altres eiutats que shan trans-format eom la vostra, on estáereixent el eiutadá de la Catalu-nya del futur. Es la vostra ciu-tal, i en tata la vostra comarca,on la transformaeió de Catalu-nya es veu i es palpa d'una ma-nera intensa.

Que ningú no creglJl que laCatalunya que tots volem puguiser possible sense un fervorós iauténtic esperit d'unitat. LaCatalunya moderna. amb elsseus greus plOhkmes. i prine,-palment. el d'aquesta potentárea metropolitana de Bareelona. no es podran resoldred'una manera salisfaetÓna.sense arribar a coincldéneiespositives entre les diferents for-ces social s i politlques que te-nen 1<,responsahilitat de govcr-llar él país.

Festa MajorLa Feota Major de Sant Cugat ha tinalitzat amb el Fios I'any quevé! i el desig de tomar-hi a ésser "any proper. Han estat quatre diespleos de goig per a tols els petits, joves, graos i mé< graos. Un seosti d'actes culturals, d'esbarjo, exposicioos i activitats esportives hanconflgurat la imatge d'una ciutat viva i oberta.

Josep Tarradellas, pregonerJosep TarradeUas, personalitatque ja forma part de la historiaviva de Catalunya, Ex-presidentde la Generalitat, accepta demolt bon grat realitzar el Pregóde la Festa Major, i aixi ho des-taca a la roda de premsa que vamantenir amb els mitjans decomunicado presents a ('acte,En les paraules dirigides a lolsi cadascun deIs Sanlcugalencs,resalta és aquí, a Sanl Cugal, ia allres ciulals que s'han Irans-formal com la vOSlra, on eslác"ixent el ciuladá de la Cala-IImya del futur, Es a la vostraciulat, i a 1010 la vosIra co-marca. on la transformaci6 deCalalunya es veu i es palpad'una manera intensa,

Josep TarradeUas, acompa-"yat de la sevi' esposa, fou re-but poi Consistori, encap~alatpel seu alcalde, Oriol Nicolau,

1. Caro;

Després de signar en el «Llibred'Or», es dirigí al Saló de Per-manents on van ser-li presen-tats els membres del Consis-tori, els de la Junta Vei'nal i elsde la Comissió de Festa Major.Posteriorment, i ja en el Salóde Plens, va ser-li lliurada unalitografia d'un Santcugatenc in-ternacional, Grau Garriga,L'Alcalde de Sant Cugat dirigíunes parauJes d'agraiment a(,Ex-Presídent por haver accep-tal de ser pregoner de la FestaMajor i afirma ['Ex-Presiden!és un home fidel que ha envol-101de prestigi la lnstiluci6 i vasaber-la mantenir i potenciardes de les negres llums de ladicladura, Josep TarradeUas esdirigí després al balcó on vaadre~ar el seu Pregó de FestaMajor als Santcugatencs con-centrats a la Pla~a de Bar-celona, .

~.¡jt

(vé de la primera pag,)Ja sabeu que aquesta ha es-

tal quasi una obsessió de to!ala me va acció politica, i quegraeies a ella va ser possible,en el/cumstaneies no pas gairefácils, ni de bon trós, que espogués restablir la General;tatsense cap violéncia i que es po-gués fonnar un conseU de go-'cm J'unital. que també, per atots els altres pobles J'Espa-nya, va ser un exemple de CI'visme actiu i de solidantatefecliva,

(,iutaJans, penseu que el fu-lur de la gran Catalunya que!"" solem, s'ha de fer amb un,"npll esperit Je generosila! illllllat, ouscant Incansablement

aquelles solucions harmoniosesque permetm d'encamlar elsnoslles problemes sense queningÚ no se sentí ni vexal. niobliJal. ni postergal. i senseque altres es considerin acorra-lalS o abocats a slluacionssense sortida,

La gran tasca del gmemantes sempre de saber veure aque-lla solueió que PO! unitlcar elsJiversos anhels i d'una p.>SSlhle, sempre latent confrontaei",saber exlleure un« suma d'es-[on;os ; d'energies per a ¡'edifi-caei" d'una soeietat m." iu,tamés Iliberal i 'mes humana, "nlOthom tlngui el seu lIoc , '"'a[unció activa en t"" el, "'11h,"

de la vida ciutadana,Sempre he mani[estat, i em

plau Je repetir-ho novaroent idavant vostre, que Catalunyaés massa petita porqué puguiprescindir d'un sol Jels seu s tI-lis i prou gran per a despreciar-ne cap, I crec que aquesta haJe ser lambé la norma queor-ienti la vida de la voslra ciu-lal. Per aixo, en el lIindar de lavostra Festa Major. la paraulamés justa que us pue adre,arno és altra que la de la unilal.

No trenquem res, no ens ha-rallem, sapigueu tolS plegatssentir una tlnalitat Única en lares"hrci" de cada problema,

Per la meva experiencia VIS-

cuda al lIarg del temps i en pe-ríoJes tan drverso, 1 greus dela vida de Calalunya,' se moltbé que si ho fem aixi no podemperdre, IYallra manera no fa-rem res de pro!,t , cal que, nosola me nI nosallres, SIn" les ge-nera,i"ns més j"ves que tin-Jran a lIurs mans el g"sern deCata!unya h" linguin ¡,c'n pre-senl

Si h" ran a,\I c"mpllran unJeure , donaran el mdl"r delIurs Idea!s peor Ld que Catalu-nya vi,'q'" en 1',111, rebran !'a-graÚnen' de "", n",,",lre>Sant Cupt, eX de "",y deIYX4.lo,,'" Tarra<t.-IIas .

-------.

- - - --.-- -- -- -

Edilu:

AMICS DE SANT CUGATSuOlíugo Rusí!io'. 19Te!. 67460.49

IJireceíó literari.:

MONTSERRAT OBIOLS

Uireceíú Iccnicu

MANEL MONTFORT

Uisseny i muqueluciú:

JORDI SOI.I':-AI.VAR RODA

('onsell Assessor:.

MERC!o LAHOSAGLÓRIA VILLADELPRATMARIA CARME TALLEDAMONTSERRAT 0810LSMANEL MONTFORTÁL VAR RODA

Ni 1" ,"vist" "El Cril» ni I".",ila'A",i., de 5"", Cug"'. ,'o"'p"rt.ise""..""Úri"",e,,' les opi"io", d.Is",'"sign""" del, "rtieles,

'Wt-. e.. ,-

$-RE5TAURANT

Raul1dt/k~/"tr,;;/~sf0j<tr

'-~r

- tX IJIJ}.¡-)- - -, I

sr~fi8i)l, ~~!Z~~~~~~ ~ ," (¡Ui~) ~JV ISCA LA FEST A! Popular, de tots iper a tots.

Visca el hall i la gresca, i el teatre, i /'aperitiu, i el

castel/ de focs! Des d'EL CRIT us la desitgem, ens

I

la desiigem, bona, sana: rial/era,bel/ugadissa, engresca-

dora, laFesta!

Segur queja no cal que sigui lafesta d'estrenar el ves~

lit,de convidar els familiars, /'ocasió per bailar amb

aquella nota. Pero contilJ,uaessent la Festa. Hauria de ser

la Festa de la sinceritat i /'amistat. No pas una treva en

les moltes petites guerres que volent o sense valer teixim i

desteixim quotidianament, sinó un assaig més de bona'

convivencia, de bonhomia, de comprensió. D 'acceptació

mútua i de riure plegats al voltant d'un gol de vi. Un as-

saig de bona convivencia que no exclogui ningú. La Fes-

la, una expressió de la nostra bona voluntatcol.lectiva, i

de les ganes d'expulsar el dimoni del pessimismei de la

incapacitat de fer coses junts. Benvinguda la nostra PES-TA MAJOR!

MIL-LENARI d'una derrota, la de la crema idestruc-

ció del Monestir de Sant Cugat. Pero sobre tot mi/.lenari

de la represa, de la reconstrucció i de la constitució de

Sant Cugat vi/a.En aquest número d'EL CRIT trobareu

tractat aquesttema. Pero des de /'EDITORIAL voldriem

convidc:i /,Ajuntament, la Parroquia, el Patronal i lotesles Enttt<J.ts,a elaborar un programa d'aquesta celebració.

,qúe podria tenir l/oc durant el proper any 1986. Segura-

ment que aixo seria una bona oportunitat (de cap manera

electoral, sinó cívica), per aplegar lotes les forces de la po-

blacióen una acció comú: la d'adjuntar-no més com a

poble ianar marcant cada vega da més la nostra identitat

col.lectiva. ' .EL CRIT continua presentant les seccions habituals,

pero a vegades composades d'una altramanera. Enaquest número cinc hi incorporem, i esperem anar trac-

tant, els problemes iles especials circumstimcies que pre-

senta /'ense'nyament milja, ja a partir de la nostra pobla-

ció icomarca. Aquest ensenyament mitja, ja a partir de la

nostra població icomarca. Aquest ensenyament mitja que

sembla comen(:a a desvetl/ar inquietuds a nivel/ de /'ad-

ministració, pero que fa mo/t de temps inquieta mo/tes

[amí/ies iproJessionals d'aquest i a/tres inexistents ense-

nyaments miljans. Com estudien elsfuturs professionalsde la música? i els d'educació especial? i els d'educació

fisica?, etc. De tot anirem parlant i debatent.

DONEM LES GR'/l.CIES per /'acol/iment que ha tin-

gut aquesta represa d'EL CRIT, tant a nivel/de públiccom d'anunciants. que lafan possible.

r

~CMt , 5(~1qM) 3

S i bé sabem que les festes majors aCatalunya es celebren almenysdes del seglexlI-tal com diu la Gran"

Enciclopedia- és innegable que el seu origencal cercar-lo en festesancestrals sovint lliga-des amb ritus de fecunditat o relacionadesamb el culte solar, ritus que, amb tota éerte-sa, eren practicatsja pels pobles íben;,

Si ens fixem en quina és I'epoca de l'anyamb una abundancia mes gran de festesma-jon; veurem que hi ha dos moments espe-cialment intensos: la Mare de Déu d'Agost ila setmana que va de sant Joan a sant Pere,

L'origen de les festes de mitjan o finalsd'agost cal cercar-lo en els ritus que les so-cietats primitives celebraven tO!coincidintamb el final de la sega, La mare-terra, ambla seva fecunditat, ens assegurava la subsis-tencia i calia estar-ne contents, De fet amol!s pobles existeix una festa de tardor,tradicional, independentment de la festamajor, diguem-ne, oficial.

En el cas pero deis pobles que celebrem lafesta major a finals dejuny, I'origen cal cer-car-lo en el solstici d'estiu.

Aqui caldria fer un petit incis per aclarirque, en rigor, no es pot parlar d'un lligamentre festa major santcugatenca i solsticid'esliu, Segons ens han explicat -nosaltresencara no hi viviem- les fesles mes impor-tanls de Sanl Cugat'eren la Fira de les For-ques, que es feia per l'Ascensió i la de lesPortadores, que es feia per la Mare de Déude Setembre, lIigades a I'inici de la sega i dela verema; el cert és pero que la noslra tradi-ció mesconeguda, el Paga-li Joan, es ballavaper san! Pere, en el que podriem anomenarla festa major de la Parroquia, en coinciden-cia dones amb el solstici d'estiu.

Que lenen de magic aquesls dies?Les societats primitives estaven molt mes

pendents del sol i lesestrelles del que ho es-tem nosaltres. El seu cel, absent de pol'luciólIuminosa i industrial, era molt mes rutilanti espectacular del que ho és el nostre i la sevaatenla conlemplació va fer que s'adonessinque diversos fets importanls, perexemple lasuccessió de les estacions, venien indicatspel cami que el sol i els estels feien alllarg deI'any. Així els astronoms d'aquella epoca

LA FESTA MAJOR1 EL SOLSTICI D'ESTIU

-que sovint eren sacerdots o mags- s'enca-rregaven d'anunciar als ciutadans de peu plaque les coses, a da/t, anaven tal com haviend'anar i que por tant ala terra tot aniria bé,

Les tres festes més'importants per a aque-lIes societats eren, probablement, les que ce-lebraven després de la collita i els dos solsti-cis, el d'hivero i el d'estiu.

, Tan arrelades estaven aquestes festes enaquella gent que, en ésser evangelitzada,I'església no es veié capac de suprimir-les iopta por canviar-ne el significat; així dedicales festes de la sega a l'Assumpció, les delsolstici d'hivero al Nadal, sant Esteve (pri-mer martir) i sant Joan Evangelista i reserva'per sant Joan Baptista (el precun;or) i pelsapostols sant Pere (primer pontífex) i'santPau (primer con ven;) els dies del solsticid'estiu.

Pero, que son els solslÍcis? I

Sabem que la terra gira entoro del seu eix-aquesta línia' imaginaria que va de poi apoi, travessant-Ia- i que, a la vegada, tambégira entoro del sol seguint un camí que ésgairebé circular, per recorrer el qual necessi-ta un any,

A partir d'ara anem pas a pas,Primer pasoinvertim els papers tot situant

la terra immobil a I'espai, conservant sois elsir entoro del seu eix, i fem que qui donóvol-tes entoro de la terra sigui el sol (al capdavallaixo era el que creien els antics),

Tenim dones el sol voltant entoro de la te-rra que, a la vegada, gira entoro del seu eix(si no no lindriem la successió del día i lanit), Aquesl eix pero esta inclinat respecledel camí que fael sol; si imaginem que el sol

segueix una trajectoria horitzontal I'eix delmón no és vertical sino que esta inclinat uns27 graus respecte a la línia vertical.

Fem dones ar;¡ el segon pas i adrecem tOlel sistema de manera que I'eix ,de la terra idurant I'altre meitat d'any h'o fara por sobre.

Podem fixar a,leshores quatre momentsimportants d'aquest camí imaginarioquan elsol arriba a la maxima alcada sobre I'equa-dor, és I'anomenat solstici d'estiu que s'es-devésobre el2 l dejuny; el punt oposat, és adir, qual el sol arriba mes avall per sotu deI'equador, és el solslici d'hivero que tenimvers el 21 de desembre, i els dos momenls enels quals el sol passa d'estar per sota de I',e-quador a estar per damunt i viceversa, sonels equinoccis que s'esdevenen 'el 21 de marc(el de primavera) i el 21 de setembre (el detardor),

Les conseqüencíes d'aquestes posicionsaparenls son, poi que fa als equinoccis, queel dia i la nit duren el mateix, 12hores (equi-noccí vol dir nit igual, d'«aequa» = igual i«noctis» =nit), Pel que faals solsticis son elsdies en els quals el sol, al punt del migdiaarriba mes enlaire al cel (eld'es!iu) o bé me-nys enlaire (el d'hivero); per tant el solsticid'estiu és el diu més lIarg de I'any i el d'hi-vera és el dia més curt.

L'home prehistoric celebrava aquestesdues epoques, a I'estiu -no cal dir-ho- peltriomf de la lIum sobre les lenebres, i a I'hi-vero perque marcava el momen! en el quul-passada ja la ni! mes lIurga- el día comen-

,cava a créixer i per tant, per dir-ho d'algunamanera, comencava la seva victória.

Per aixo, encara que a Sant Cuga! no hihagi una tradició massa forta en celebrar lafesta major per aquestes dates, ens semblaque la lria és forca encertada: ningú no s'hainventat la data,ja es celebrava alguna menade festa por sant Pere encara que no fos lames popularitzada i I'epoca ens sembla for-ea adien!.

Així dones, a disfrutar-la forca... Visca laFesta Major,

Manl/e/M. MONFORTI ALA/JAUM embre de /'Agrl/pació

Aslronóm;ca Sanlcl/gatenw

ESTA MAJOR DE SAN! CUGAT Ofl VAllE

lES 2627.28'9,30 JUNY 1'18

Canell anunciador de la Fesla MalO<deSant Cugal 1985

11, "",cles 'IU'.' ilfJ'i<t""'" "'1""'.' ,'n 1",,'v,,'¡" nu f/'fH,'s,.'n,c:" ",',es',,"',""""¡1"'1""'" ,1<'S"nl Cuy;¡1 b¡>ress

Una vegada més ens trobem davant

1una experiéncia inigualable: la FestaMajor de Sant Cugat. Sant Cugat Ex-press no podía deixar passar una opor.tunitat com aQuesta Suposem Que jadisposeu des de fa dies el programa dema editat en motiu d'aQuesta etemendes, pero malgrat aixo, no hem pogutreprimir el desig de donar-lo a conéixera través d'aQuestes pagines.

En aQuest número ho trobareu 101:una disbauxa d'activitats Que us esgotaran, No volem inslst".hi; és conegut pertothom I'exhuberancia de la nostra Fes-ta Majar.

Per si encara us Queden forces, tam-bé us donem a conéixer els actes de la

F.es.lal-'1~j<¡'1ieJJ.ilbi (Que coincideixenamb les mateixes dates) i els de la de~r(¡!",,-a (Que comencen el día vint-i-vuitL

Mentre vosaltres lectors dediQueu lesvacances per a recuperar-vos d'un finalde mes pie de Festes Majors, I'equipQue elabora aQuesta revista intentara re.cuperar forces en els propers dos me-50S PerQue no ho dubli nlngú, Ireureels Quatre primer s números ha estat unatasca veritablement esgotadora

Han Quedat molts temes al tlnterIMercat municipal, Pla Proteccio nucliurba, Entitat Local Menor de VaUdoreix,Túnels de CoUcerola, Aigües termals,Pla urbanístic Sant Francesc...). Espe-rem tractar-Ios a pan" de selembreQuan tornem a sortl1 al carrer

SI hem utilitzat el mot esperem ésperQue no hi ha una seguretat absolutade Que sigui aíxi Son moltes les difícul.tats que hem dahonlar IOsulicoéncies economíQues, manca de suscnp.lors, un conjunt de lectors encara lI1nileI, etc

Tol ossuml1" los noslros Insufu""',,LI"'.'IUOSl"'!i'hlt)IUo"IOI"IXU",vold",,"" """"'" """ I';lve" d"l, '1"" ""',U"'III,'"""""oI:III,",'lOls;"I",,II,'I""tune" en lo seva ma la possobohtal deque Sa", Cugat segueox, lenont una rev'Sla ,J'I"folmac,o: comerciants. enl<lats cívíques, ,n"itucíons i tots els CIUtadans e" general. Per la noslla pan nomi"" di!; <Iluso" I o"llega. espe.."" 1"resposta de la col.lectlvltat a la Qual vnlem informar,

'5.2'i5oa;

~~

~.3

" e¡¡~oa;

H':'~

'"'"~ f

~

<:; )4IrUJ}r.3

$

HEMREBUL. 4

FESTAMAJOR FESTA MAJORDETERRASSA.. 6

FE STA MAJORFESTAMAJOR }:'S1 A M-4 ') O,fDESANTr.1lr,AL. .8

'? t AJO1'STAMA InR .,,S' ...o

-\ t}8DERUBI 11

:lW4fJV00-LlIBRESD'AOUESTMES 13

IAGENDA 14

J. Tortosa (1986): Croniques de Sant Cugat, Ajuntament de sant Cugat; pp. 70-,1,74-5.

Dijous, 26 dejuny de 1986

JA ÉS FEST A MAJOR, ,

Ahir a quarts d'onze de la nit s'inauguraven oficialment els actes de la Festa Majoramb el pregó a carrec de Sllvia MuntTactriu catalana de teatre i de cinema resi-dent a Valldoreix. El seu pregó va ser una proclama amb selle punts de to desen-fadat en els quals en convida va BIs santcugatencs a celebrar la Festa Major obli~gatoriamentsota uns preceptes i unes normes que sois podien. conduir apasssar-ho bé. Des de tancar definitivament el televisor a estimar-se «tots barre-jats», -el seguit de consells i d'ordres extra-oficial s, era un seguit de normes per aviure bé tot I'any.

La gent assistent ovacionava cada una de les proclames que es contradeien engeneral, amb les normes establertes per la convivencia i «I'ordre», perque aquesta"pro posta de transgressió teta des del balcó de l'Ajuntament i amb la presidenciade I'alcalde, es prestava a ratificar amb I'entusiasme els aplaudiments i els «biem>de tots els presents amb inclinacions anarquitzants -especialment els nens queho són per naturalesa- i de tots els que seguien I'acte pel que tenia de participaciólúdica.

La Festa Major comen<;:avaofic~alment, perque Sílvia Munt ho deja en el seu pregó,pero de fet, si ens atenemc9 (Jos actes inclosos al programa oficial. I'un el 23 iI'altre el 24, que no <fonéordaven amb la portada del programa que especificavaque els dies de Festa Major eren el 25, 26, 27, 28 i 29 de juny. La Festa Major,pero, haviacomen<;:at dos dies abans.

De fet, considerar Festa Major gairebé tata una setmana, si que és com una menade transgressió oficial ja que, atenent la tradició no gaire antiga, la Festa Majordurava només tres dies. Perque si tos com aquelles epoques en que la Festa Majorera realment aixo: Festa, lotes les activitats laborals de Sant Cugat haurien dequedar paralitzades. No cal dir que aixo ara no és possible, excepte en el Gas quela Festa Major es concentré s en un sol día, com en el seu mateix remot origend'homenatge al sant titular de la parroquia.

La Festa Major santcugatenca ha tingut la seva historia accidentada, Un bon día,Sant Pere es queda sense festetjos especials i tot el protagonisme de la FestaMajor I'assolia la Fira de Setembre. Antoni Griera, el primer rector de la parroquiadesprés de la Guerra Civil.investit d'una estranya categoría per la qual es teja ano-menar «monsenyor», encap<;:alauna iniciativa per a trasl.ladar la Festa Major el díade Sant Cugat. coincidint amb Sant Jaume, el día 25 de julio!. Durant uns anysSant Cugat va ser el protagonista de la Festa Major, quan ja les tires s'havien per-dut completament. Uns nous corrents de recuperació de les tradicions traslladaper fi la Festa Major al día original i Sant Pere deixa de ser testa general al paíspero els santcugatencs Ii atorguem el privilegi de la testa gran.

70

Segons s'escaigui Sant Pera un día o I'altre de la setmana, la Festa Major santcu-gatenca té unes característiques molt diferenciadas. Si s' escau en divendres hihaura inevitablement, una assistEJIlcia massiva als actas d'aquest cap de setmana.Si Sant Pera s'escau entre setmana, tot quedara menys lIurt par aquesta interrela-ció que hi ha en el treball amb les poblacions\tei'nes que no tallen testa el día deSant Pera i que par tant, absorveixen quantitat de santcugatencs en I'aspecte la-boral. .

Amb tot, si fessim Gas de la proclama que ens va lIegir ahir la Sflvia Munt des delbalcó de l' Ajuntament, Festa Major ho podda ser tot l' any. Tot plegat és una qües-lió de relativitat i de saber-ha agafar bé. Si es pat.

J. Tortósa (1986): Croniques de &nI Cugal, Ajuntament de Sant Cu~t; pp. 70-1, 7t-5.

Diumenge, 29 de juny de 1986

AVUI, PAGA-U JOAN

Per a molla gent que avui viu i fins i totha nascut a Sant Cugat, el «Vall del Vanoi el Ram» -Paga-li Joan- noés més que una revifalla folklórica d'un ball que es diuque ja es ballava a la Festa Major fa més de tres-cents anys, Un ball que no ésespectacular com altres manifestacions folklóriques d'aquest tipus i d'altres re-gions, que no es ve~teix especialment amb robes d'altres segles -siglj(n autenti-ques o reinventades- i ,que la seva cadenciacaracterlstica ens transporta BIs sa-lons elegants d'una Europa emperrucada -i com a gran contrasentit amb el seucaire popular- aristocratica. '

Pels qui fa anys que hem nascut a Sant Cugat i no sois era el ball autócton sinó la,canc;ó popular santcugatenca per antonomasia, el Paga-li Joan era la cam;:ó quetothom sabiem i que la lIetra de la qual haviem sentit des del bressol aparelladaamb «el Noi de la Mare», intentant ter-nos agafar el son. Les seves peques i sim-ples notes, sense rebuscaments ni floritures especial s, la seva melodía facil i ca-denciosa i la seva lIetra estranya i incomprensible, eren la primera joguina musicalde tots els infants.

Els «administradors» -com se seguía .f.

nomenant BIs qui ballaven el Ball del Vanoi el Ram- ja no aren IBIs administra¡:lÓl;s,S'havia perdut pel camí aquesta funció,i tot el contingut i el comprolJ1i~ que representava bailar el día de Sant Pere. Detat aquell renou sois n'ha quedat el ball, peró sorprenentment d'una manera forc;aviva.

És obligat d' assajar perque, tot i la seva simplicitat, exigeix uns determinats pas-sos i especialment uns canvis alllarg de la ballada, Peró és un ball obert a tothom,Aquest any enmig d'un día assolellat i xafogós com tot elllarg deis mesas de maigi juny. I'espai reservat al pare del monestir per a bailar-lo es va haver d'eixamplarper la gran quantitat de participants, Els menuts ho feren en la primera tanda, des-prés els nois i noies una mica més grans i finalment els de lotes les edats, Unagran gernació envoltava l'espai, aguantant amb estoi'cisme el sol implacable qelmigdia, només una mica amortit pels miwats platans del pare del monestir.

El vestuari deis balladors, amb gran encert, segueix essent el que es porta habi-tualment. De l'estrena del vestit nou per aquest día. s'ha passat BIshabituals ves-tlts. a les simples bruses i faldilles i a les camises i pantalons deis homes, deixantde banda les corbates, les americanes i mostrant-se, en aquest día com a qualse-vol altre. Només hi havia una exigencia: que els homes vestissin pantalons i lesdones faldilles. La moda. la comoditat. la funcionalitat de les peces de vestir, d'a-que sta i cadascuna de les ballades del Paga-li Joan. n'han estat una de les caracte-ristiques. Si en un temps. no massa lIunya. per Nadal o pel día de la Fira callaestrenar, també es feia per la Ballada del Paga-li Joan. Quan ha arribat l'epoca enque no esta de moda estrenar el día d'una testa assenyalada. dones tampoc s'es-

14

trena. És una de les formes vives que es mantenen en el ball i que li donen un certaire d'actualitat i manté la seva pervivencia el fet que segueixi essent popular:obert a tothom.

. I

Pocs santcugatencs de soca-arrel poden dir que no han ballat mai el Paga-li Joan.De petits o de grans, par grat o per fon,a, les mares els han plantificat al mig ambun r3m a la ma iaul a caminar aparellats al so de la cobla sense entendre'n res.

Sant Pere ha conservat sempre el seu Ball del Vano i el Ram, en contra de lesvicissituds de trasllats i canvis de la Festa Major. Fos quin dia fos el de la FestaMajor, el ball tipicament autocton ha romas al costat de la diada que el va veurenéixer i ballant-se gairebé sempre -hi ha hagutepoques i moments en que excep-cionalment s~hafet fora- a la porta de la parroquia que és on va néixer per honoraral patró.

Aquest any, más d'un centenar de santcugatencs entre grans i petits han ballat elPaga-li Joan. Es tot un record i que no hi cap simptoma que faci p8.Qsarque en unfutur más o menys immediat pugui desapareixer. I si mai ha deixat de bailar-se -ihan passat epoques molt critiques pel ball- es de preveure que cada vegada s'hade cuidar amb más afecte, tenint en compte aquest progrEissiu interes en recupe-rar moltes de les tradicions, deis CQstums i deis valors que el temps i altres mane-res de viure i de pensar han anat deixant de banda com a formes arcaiques, pocpractiques, pero a les quals, ara s'hi torna a trabar tot el seu sentit más autentic.

NUMERO 49 JULIOL 1 986

LAVE USant Cugat del Valles

t¡~i~~~~;¡~~~~;~¡;~;~!~~~t;;~~!~~!=;l!!~!!!~=~{r~~:~!:s;,~~~!~L~,;!!~l:::::~:=~~:~~:~

Distensió i .grf!scJ!en la ¡orta calor de l' estiu

La Vlla i els banis, de CestaLa ciutat i cada un deIs barris han celebrat o es dispo-

seo a celebrar les seves restes majors. Per a tota la fila,la setmana del 23 al 29 de juny suposa l' espetec de gresca

Sílvia Munt, després de ser-ne molí pregada, accedi a pro-nunciar el pregó de la resta Ma-jor, la nit del 23. La cosa tinguéel seu merit ¡cal agrair-la-hi, jaque aquell mateix dia 23 ella estrobava a Madrid, en la presen-lacio oficial deis Festivals deTeatre de Merida, i I'endemahavia d'arribar a aquella ciutat

extremenya per al primer assaig«in situ" de I'«Antigona" d'Es-priu, que obria les celebracionsdel teatre roma.

La festa ha estat la resta per atots, si bé el programa ha me-rescut divisió d'opinions. Elsmés crities n'han retret, sobre-tot, la inadequació d'algunsconjunts per al hall pópular. Pe-

i d'animació que ja són habituals per distendre els anims,oblidar els rigors del treball i, aquesta vega da, tambéoblidar el «bombardeig" polític de la campanya electoral.

ro, finalment, amb l'espetec de de les restes respectives. Hompetards i cohets de la darrera diría que tot Sant Cugat es posanit, al Pabelló Municipal d'Es- d'acord per anar donant corda aports, tothom agraí haver paso, la festa durant els mesos d'estiu,sal aquells dies de tabola i de' des de Sant Joan de Mira-sol eldistcnsió. juny fins a Valldoreix el setem-

Per la seva banda. els diferents bre. Més o menys contents peldistrictes, els barris i fins els resultat, n'hi ha, empero, per asectors més petits, s'emulen en tots.la presentació deis programes (Pags. centrals)

~¡.,: Tcnim l'esperan~ que, a~, poc a poc, aconseguirem les

~. col.laboracions ben vives deis,n qui viuen la ciutat, deis qui'

~':

,'. .".

l'estimeni deIsqui, en tots els," terrenys, la van fent gran i

prOspera.

Tercera edició deIs cursos d'estiu

La Universitat Internacionalde la Pau, en marxa

Del 20 al 27 d'aquest mes dejuliol teneD Iloc al Centre Borjaels cursos d'estiu de la Universi-tal Internacional de la Pau,amb l'estimada presencia delseu rector, Adolfo Pérez Esqui-vel, Memorial Joan XXIII iPremi Nobel de la Pau. Els ej-xos fonamentals de! programa,

juntament amb la qualitat deisprofessors convidats, ens fa es-perar que aquesta tercera edicióde la Universitat sigui un pasendavant per consolidar-la coroa institució i enriqueixi progres-sivament la seva contribució ala Pau.

(Pag.5)

Nota editorial

Nou impulsa la comunicaciómunicipal

L'equip de govern munici.pal ha volgut donar un pasendavant en I'ambit infor.matiu, mitjan~ant una rees-trucluració del Gabinet dePremsa i un nou impuls a totel que fa referencia a la co-municació. El número queteniu a les mans vol ser la in.lroducció a una nova epocade «La Veu", Elaborat ambles presses de la transició desde I'antic model, i amb el vo-lum de material informatiuque exigia la vida local de lesdarreras setmanes, aquestnúmero té, for~osament, uncaracter provisional. Perocreiem que mostra prou béquina és la nova Hnia quehom pensa donar a la publi-cació.

Ens agradaría reeixir enI'intent de transformar elbutlletí d'informació munici-pal -que dificilment pOi es-capar a les limitacions d'unIlenguatge administratiu,una mica encarcarat- enuna eina informativa agil,atraient, popular. Gairebégosaríem die que ens agrada--ría transformar-la en una re-vista local. Pero per aixo enscal la coLlaboració deis ciu-tadans i de les entitats: enscalen els seus suggeriments,les seves caries, la seva co-municació i, fins i tot, la sevacol.laboració material en I'e-laboració d'informacions,reportatges, articles, etc.L'objectiu és fer un periódicsobre la ciutat i, per tant,obert, a la ciutat.

El proper número, que Jasera el 50, ha de ser la mos-Ira definitiva del nou projec-te de «La Veu". Aquest pro-jecte no permet que la publi-cació sigui elaborada exclu-,ivament des de l'ombrad'un despatx. No n'hi haprou amb la imaginacio. Ca-leo nous mitjans i la coLla-boració deis qui viuen I'ac-tualitat diaria de la ciutatcom a cosa ben seva, enI'ambit del treball, de I'es-

k

.'.

' '

\

port, de la cultura, de J'esco-- la, de l'art, del mercat, del

" comer~,etc.

..."~'

Als C/austres del Monestir

Jordi Pujol inaugura la Mostrad' Art Contemporani Catala

El proppassat 4 de julio! a les8 del vespre, el president de laGeneralitat, Jordi Pujol, inau-gurava la cinquena edició de laMostra d' Art ContemporaniCata la. Organizada pel Col.lectiu d'Artistes de Sant Cu-gat, la Mostra romandra obertaal Monestir fins a finals d'agost.

En I'acte inaugural, "alcalde dela vila, Oriol Nicolau, recordaal president el sentiment deissantcugatencs pel lamentableestat del Monestir i la necessitatde tenir-hi ben aviat una biblio-teca popular.

(Pag. S)

\jUMERa 58

"""--="~,~,--,~,-""""",,,,,»'~~"'""""M.,.»"»;;", M',""""'. "'.""»"'","'M' ..."."""".»»",~-,.=~.,*,~_=...*m~---'.""""»'~"~',~",-".,"',=""'",~,"%»»"'."'ffl.,,»,»,""'~~"""'""~~M"""""'" "",

MAIG 1987

LAVE USant Cugat del Valles

W)J@\Xt.f!1W7Mifu'\~~ltim!)t!ig!!BitEKfK%'@@t{iit!i1'$ffiffitffmtk*ffi)!Wilfltiif.iii&r;:,' "" 'm" } , ~;m¡¡!¡¡¡¡¡¡¡"" V""'~fflWW!iJ'I;'íWJW.xt1M\\WiHW!!h'fu"1i!i!W.P_ffiill!t!im¡ill%mW)@ilEdita el G"binet de Mitjans de ComunicaclÓ deJ' Ajuntament. de Sant Cugatdel Valles .m " ,"'"

"dO' ,',"',',""» ,." ,,' ,»""",»"""""».""",',, ,,'o",..,."..", """"""~""""""';;,."""""""""""..'"'AA...""""""""'_""'»"..,."""'-"""'"~,M@""""-@"""""'-""'",'m,w"'@-""""""""'~="""""""N"""""""'."ffl"""";"'.""""";.""""",-,;""""""""""""',*"",,,,,,,

. Sanl Cugal celebrala Selmana Santa(pag, 10)

. Sanl Jordi: lIibresinoies per festejar I'a-mor (pa~. 10)

. LA Vl:.U IJl:.LSNl:.NS. Silplementelaborat pel C. P.Ferran Clua (pags.11a 14)

. L'Escola d'Art pre-senta la seva exposi-ció anual (pags. 16 i17)

. ~Iés de lrenta jovesde direrents patsosvan trobar-se a SantCugal (pag, 19)

. L'Escola-Taller:uncentre per a I'ensen-yament d'olicis (pag.20)

. Josep Blanes presen-ta el seu lIibre Pedrai ploma... (pag. 21)

. Serie excursionisme:número 2, la Vall deGaussac (pag. 24)

El Joan i la Marieta van causar admiració

L 'arribadadeisgegan~va seruna Cestagrana tot el poble

El passat 26 d'abril, un diu-menge ben primaveral, van arri-bar a Sant Cugat uns nousvelOs: el Joan i la Marieta.Aquesla jove pero altíssima pa-rella troba a tots els santcuga-tencs esperantla. 1, per si aixóros poc, alguns gegants de po-blacions vemes es van acostartambé a la nostra vila per cele-brar I'esdeveniment.

Altres invitats, els trabucai-res de Sant Andreu, van donarel toc de fum i soroll a la rebu-da, mentre les corals de SantCugat i I'Esbart s'encarregavende la lírica i els balls.

la vila van omplir-se de gom agom en una cercavila que, desde la Pla<;adel Monestir, passe-ja als gegants fins a I'Ajunta-ment.

El resultat. no cal dir-ho, vaser una resta d'allo més diverti-da, que compta ambla partici-pació de tothom. Els carrers de

Ara, el Joan i la Marieta, di-senyats per Joan Tortosa i fa-bricats a Solsona per ManuelCasserras, ja són la parella mésalta de la ciutat.

Universitat

L'Escola

d 'Arquitecturadel Valles,a Sant Cugat

L'l:.scolu d'Arquilccturudel Valles, situada actual-ment a la MancomunitatSabadell-Terrassa, s'instal.-lara a Sant Cugat. La signa-

tura oficial de cessió deis te- Irrenys on s'empla~ara el cen-tre va tenir lIoc el passat dia ..23 d'abril.

El lrasllat de I'escola serapossible gracies a I'oferimentd'un solar d'una hectarea imitja a la zona de Can Do-menech Colomer. al peu dela carretera de Valldoreix,fel per I'Ajuntament de SantCugat. El vice-rector de laUniversitat Politecnica deBarcelona, Vicen~ Bonet, i¡'alcalde, Oriol Nicolau, vansignar els documents queresponen a la cessió gratuitadeis terrenys,

Amb I'instal.lació de I'Es-cola d'Arquitectura a SantCugat, la ciutat recupera laseva tradició universitaria,perduda I'any 1983 quanI'Escola de Meslres es traJ-liada al Campus de la Uni-versitat Autonoma de Barce-lona.

(pag. 19)

-- .. ~~"""""""~~-'1"1~~-~,RSTA MAJORI ~Jll~,

~~

(~vw.,r~~JG1 (VII'Aq8V

L' Opera Norma, Pere Tapies i TeteMontoliuvan ser els plats forts

Grans espectacles a la festa d'enguany

Després d'unes setmanes marcades per les eleccions, la Festa Majorvenia a ser coro un respir que ens permetia deixar de banda I'escalfa-ment polític d'aquelles jornades i entrar de pie en la celebració populardel nostre patró, ~ant Pere. Com'cada any, durant quatre dies, els ea-rrers de la vila es van omplir de música, de cinema, de balls, d'especta-des i de la lIum i I'espetec deis petards.

Els petards i coetsja s'havien avanl;at a la Festa Major en la revetllade Sant Joan, coroja és, més que tradicional, obligat. Aquellanit del 23de juny es van organitzar tres restes a diferents indrets: una a la Plat:adel ColI, amb música a carrec de I'orquestra «Los Recuerdos"; una al-tre al carrer Valldoreix; i una altre a la Pla~a Pep Ventura, animadaamb coca ¡cava.

Els dies següents va haver.hiacles culturals per als grans iper als menuts, Així, al carrerValldoreix, varem poder gaudird'un especlade infantil, cinema,leatre i actuacions musicals,

Pero la Fesla Majar propia.men! dita va comen<;ar el diven.dres 26 de juny, amb una cerca.vila presidida pel Joan i la Ma.riela, els gegan!s de Sanl Cugal.acompanyats d'allres parellesde pobles velns, Grallers i tra-bucaires -mare, quins espe-lecs! -, marxaren amb ells finsa la Pla<;a de Barcelona on, desdel baleo de I'Ajunlamenl. es valIegir el pregó de la Fesla Ma-jar. Enguany l'encarregal dedir.lo va ser Caries Cantil. el

popular «Rafeques» del «Voslo!:jutja», ul qual no li calgué cappresentució, «Rufeqaes» feu re.fer~ncJes al car¡\cter lúdic de laFesta Majar, pero no descuidael lema del Túnel de Vallvidrerai altres d'interés local. amb mol1bon humor i molls aplaudi-menls del público

Simultániamenl a aquesl acte«inaugural» de la Festa Majar,

la tarde del 26 de juny va serprotagonilzada per un deis ca-rrers amb més lradició comer-cial de la vila. El carrer Santa

Maria fou, en efecle, escenari hibició de circo El día anterior jad'una lesta popular orgnnilzada hi hav;en fel gresca, al maleixpels seus velns ¡ botiguers. testa carre!, .amb I'actuac;ó de I'«Or.amenilzada fins i tol per una ex- questra Mínima».

Caries Canuto en Rafeques, .a Ueglr el pregó,

Concerts i actuacions

Les qu alre nits de calendaride la Festa Major van ser prota-gonitlade, per les actuacionesde grups musicals a diferenlspunts de b ciulal. El divendresa la nit. l'Orquestra Slogan vaser I'encarregada de l'er bellugarels «bodies" a la Pla<;a Barcelo-na. El dissabte ja foren dos fes-les simullitnies: una a la Pla<;adel ColI, on Javier de la Cimainterpretit el seu «sho""', i I'al-lra a la Plal;U Barcelona, ambI'acluació del grup de rock cata-", «Double Bouole", La nit deldiumenge 2~, revetlla de SanlPere, vem tornar a la dansaamb la mús;c" viva de «Los Sal-vajes»,

Pero, a més d'aqueslcs con.voculories [Ipiques perqu~ lu¡¡ent s'ho passihe!u lu I'rcsec.bui vigilant I'esdat de trons i pe-tards. enguanyvem tenir I'opor-tunital. d'ass;slir a espectaclesmusicals de gran categoría, Elmés importanl. sensecap menade doble, fou la representació

IPa,rsaa la pago li)

LA VEU 7

DIARIO DE SABADELL Sábado, 25 de junio de 1988

¡::,,::::,:,::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::'::::'::::::::::::::::::::::.::1f!:II:II/ilílií!ii¡/¡

;l)~

Comenzó la Festa MajarBarnils pronunciará elpregón. A continuación, yen el mismo lugar, habráuna audición de sardanas,

La Festa Major de SantCugat del Valles está desa

,

-rrollándose desde el jue-ves y acabará el próximomiércoles. El alcalde de ]aciudad Joan Aymerich Por la noche, a las 10, laindica' que para vivirl~ Coral de Sant Cuga.t actua-hay que dejar "en el rin- rá, en el monasteno., A l,aeón más escondido del ar- mIsma hora, en los JardI-mario,los problemas coti- nes del monas,terio," se pro-dianos que nos preocupan yectará]a ,rehcula Juegosa lo largo del año, y con de, gu~rra " A las 11.. eluna amplia sonrisa en el Duo DInámICO ofrecera surostro, disponemos a parti- e~pectáculo en el campo decipar activamente en todo futbol.el abanico de posibilidades Por lo que respecta al do-que 80 nos ofrecen". mingo, entre otras muchas

Hoy sábado, los grupos actividades, se anuncia lade baile del Centro Popular Feria de Artesanía, en laAndaluz actuarán a partir calle Santa María. A me-de las 11 de la mañana, en diodía, concurso de arroz,la plaza Barcelona. A me- en.la plaza Barcelona. Endiodía, en el claustro del el mismo lugar, pero a lasmonasterio, concierto' de 2 de la tarde, actuación demúsica clásica, a car~o la Orquestrina Gran Casi-del guitarrista AntonIo no. También en la plazaZarco. Barcelona, a las 6, concur-

A las 7 de la tarde co- so de fumadores de pipa.menzará- el pasacalles de Paralelamente, en la pIa-gigantes y trabucaires , za Octavili se procederá aque recorrerá distintas zo- la oresentación de lnqtra-nas de la ciudad hasta 11e- p'!f!!'.ires de Sant Cugat, agar a la plaza Barcelona, !~ que seguirá un pasaca-en la que, a las 8, Ramon ~es.

'.- 1_11' .

Una escena de«Ondina»

A las 6'30, en el teatro LaUnió, representación de lazarzuela "Canf6 d'amor ide guerra"- A las 8, laHermandad Gallega deRubí actuará en la casetadel Centro Popular Anda-luz, y a las 9, lo hará ellgrupo rumbero Amantes

del Sur.

La banda de música Es-cola Pare Manyanet, ofre-cerá un concierto en el mo-nasterio, a partir de las9'30 de la noche. A las 11,en la plaza Barcelona, tea-

tro. A la misma hora, ha- 11baneras, en la calle Val-ldoreix.

Para el lunes, la FestaMajor incluirá la actua-ción de William Waterstrio, en los jardines delmonasterio.. al ax:tir de las7 de la tarde. las 10 de lanoche, 1?royecci6nde la pe-lícula 'Solo y en invier-no", en la ,P)aza Barcelo-na. A las10 30, en la pistapolideportiva Méndez, bai-le joven amenizado por laorquesta Girasol. A la.misma hora,;,la compañíade Silvia Munt presentarála' oQ¡:p..teatral "Onaina",enel teatro La I1Jpo. -

Todos lOsactos dé la Fes-ta' Major santcugatense ¡son gratuitQs, con excep- ¡ci6n del espectáculo del

IDúo Dinámico y la compa-ñía"de Silvia Munt.

FESTAHabitualmentenaquestaportadadel30DIESusacostumoa versesconcentracionsdetestai lleure;peroarausvoldriaparlarparlardeproblemes,d'inquietudsmunicipals,deprojectesque dela nostraFESTAGRAN:DE LA NOSTRAFESTAMA-estani d'altresqueespensenduraterme.Peroenaquestaoca-' JORDE SANTCUGAT.PeralgunacosaI'anomenenlaFestasiónouspensodieunaradIadetot aixo.Avuipensoparlar-vos Major,perqueésla mésgran;laqueaplegamésgenti la quedeFESTA;d'unatestaentranyableperatotselssantcugatencs.integraalmajarnombredeciutadacs,nodebadesésla testadeElsnostrerobleescarac- torsoPeroderesserviríatetilla perteniruna50- quedesdel'Ajuntamentrielarcivil moltactivai esprogramessinelsacresagrupadaen diferents i lesconvocatoriesd'alloiniciativesqueomplen mésatractius,curiososogairebétot elventallde diversossi laciutadanialaculturai dellleure.Les hi danésl'esquenai noentitatshanjugarunpa- la fesseva.Ho podreupermoltimportantenla veuredonant un captascadenormalitzaciói d'ull al programaquedinamitzaciódelasocie- s'acompanyaen aquesttarsantcugatenca.Desde mateix30 DIES.Una!'Ajuntaments'hafetel programaciódelieureiquecreeques'hauriade detestaquetindd.lase-ferenaquestsentir:ofe-. vacontinultattO!I'estiu;rir canals,donarsuport forajadelaprogramacióainiciatives;endefiniti- de la FestaMajor.Desva,ajudarquela riquesa d'aquívaldríaagrairl'es-i diversitatdel nostre for~i dedicaciódedife-moviment assoClatlU rentsentitatsdelpoble,continu'¡sentpossible. integradesenlacomissióI:arribadadelbontemps municipalde testes,enpropiciaencaramésla I'elaboraciódel progra-relaciói el contacteen- madetestes.Unprogra-tre elsciutadans;el ca- maquenotindriasentirrIel es converteixen sielssantcugatencsnousl'escenaridel lleure,la el féssiuvostre;i si notesta,la tertúlia...LA participéssiudelatestaiFESTA.Duranttot l'any delaxerinola.Així queelssantcugatencspartici- deixeulespreocupacionsperoendiferentsconvocatoriesquetenenelseuarrelamenten- elsmaldecaps,quetotsentenim,i gaudimdelaNOSTRAFES-trenosaltres;fruit lamajoriadelapropiatradició.Així doncs, TA MAJOR.eneldecursde!'any,tenimja I'oportunitatdeparticiparendi- JoanAymerichi Aroca.AlcaldedeSantCugatdel Valles

,. .,:>.>.'., '.

;;. ,

INFORMATIU

DE L'AJUNTAMENTDE SANTCUGATDEL VALLES

EDITA: AJUNTAMENT DE SANTCUGAT DEL VALLES

P!. Barcelona,17Te!.67409 50REALITZA: AreadeComunicaciói Rela-cionsCiutadanes.

Impressió:GrafiquesB2/CFOTOS:Caballas,Llamas,Fonolleda,Pece

Ferran.Arxiu

. COL.LOCACIÓDELAPRIMERAPEDRA

DEL'ESCOLAD'ARQUlTECTURADELVALLEs.- El mesdesetembre,la CasadeCultur:¡ deSant

Cugat acolliá I'exposiciódel projem i lesma-

quetesde la nava seude I'Escola.

. TEIÍFONSA SANTCUGAr:AlXOTAM.POCVA.

- El Piedel'AjuntamentdemanaaTELEFÓ-

NICA I'adopciódemesuresorientadesaso-lucionarI'actualsituacióquepateixelpoble

pelquefaa lescomunicacionstelefoniques.

.LA POLlCIA MUNICIPALjA ÉSA CANRIBAS.- Enl'acre inaugural va demanar méscol.laba-

racióentre ds cossosdeseguretatper resoldre

els problemes de segoretatciuudana..PROMUSA: PROMOURE L'ARRE.LAMENT.

- A finalsdel1990elstresprimersprojectesse-ranunareaJitat.

. VISITADELSAMICSDE CIUDAD REAL

- rer cinqueany'consecutiu,elsalumnesde8e.d'EGBdeI'escolaJORGEMANRIQUEvanvisitardurantunaselmanala nos!r:¡ciutat.

Dmmm

-

\I~o.~~J!n.H I~-~,lq~q

Festa \la.iur... i \"acances~

Editorial

S'lzaacabat la Festa Majorielpobleelltraellfase decallvis múltiples,

de lIells carregats amb motxil/es que mil i véllen, de reixes que es

tenquel/ vil/t o trel/ta dies. Vénell dies l/u mil/osos i una mica absurds

01/ I/il/gú s'atraveix a sortir al correr a les tres de la tarda.

Molts sal/tcugatellcs estarall recarregallt bateries a les platges, a la

fresca mul/tal/ya o visistal/t paisos l/ul/yal/s. Per Ul/S dies cal oblidarSal/t Cugat per tomar-Izi a pellsar i a treballar amb més for¡;a.

Des d'aquesta editorial desitgem a tots, els que se'l/ vall i els que es

quedel/, ulles bol/es vocal/ceso Abal/s, pero, una breu reflexió:

H em viscut ulla F esta M ajar memorable -i 110pels actes, les músiques,

els bol/s, els espectacles silla pels propis salltcugatencs, els auten-

tics protagollist,ef de Infesta. La sera participació Iza sorpres la propiaorgallització. 1 és que la imatge de Sal/t Cugat com a cilltat-dormito.!!Iza comell¡;at a trolltol/ar.

S'lza de /rdllillar per des/errar aQues/a idea dJ?1nQs1L~poble i primer

que nil/gú del nos/re Consis/ori, les nos/res entitats i els nostres

mitjans de comlll/icació. De ben segur que Viure a Sant Cugat anira

en aquesta direcció.

Que /illglleu un bon es/iu. El VIURE se'n va de vacances, pero al

setembre tornarem pllI/tuals.

Nisseny

Correspondencia: Ap. correos. 22408190 Sanl Cugal

Impresslo: B2/CO.L: B- 4733.87

Publlcitat: lidia Calala i Xav,er CorlósRamon Grau PubJicital.S.A.08'90 Sanl Cugal del VallesTel..6748661

4 UnaFestaMaiorml!mprable6 .JornadaPrimera -

El Pregó de Grau-Garriga12 .Jornada Segona

Lluis Llach18 .Jornada Tercera

La Belle Epoque22 .Jornada Quana

La Coral Sant Cugat26 .Jornada Clnquena

Arros32 . L'Espon a la Festa Major34 .Valoracions I xifres36 .La Radio a la Festa Major38 .Chlc Sant Cugat també

es va posar de testa40 Entitats

Escola d'estudis musicalsMontserrat Calduch

42 PolllicaValoracions de leseleccions europees

44 Cómic46 Yersonatge

Ouim Monzó50 Internacional

La Palestina quotidiana52 En aquest temps,

en aquest país...Ni mort de penaque pena de mort

54 El meu caIrelPlaces Octaviá i Augusta

62 VlatgesViure les vacances

64 L'ahlr I I'avulPocs i bruts o mohs I nets?

66 RellgióPele Casaldaliga

68 An70 Ecologla

Els incendis forestals71 Salut

Desenvolupament lisic i mental72 Moda

Agost al balneari74 Canes al director

~'«'~ Gw\G~

~()\\~~~~ ~~()~\)t ~ rt'\~' ~~IJ.6,.-\~

~~ "\)'t~Ü\)' '~

',;':0',

-

Una resta participa tivaLa Festa Major de l'any passat havia deixat elllistó moleale, havia resultar un salt qualitatiu tan notable que sem-blava dificil poder superar el seu hit i la seva participa-ció. Pero crec, sincerament, que s'ha aconseguit. La nos-Ira Festa Major, la nostra Festa gran, s'ha consolidar ja com

una de les més participatives i variades de la nostra comarca.Aconseguir que la Festa Major d'un poble sigui cada vegadamés la Festa Major d'una ciutat, sense perdre la seva iden-citar, sense deixar de banda, sinó tot el contrari, les tradi-

cions i els costums que caracteritz.en una personalitat pro..pía i diferenciada, és una tasca difícil pero engrescadora.Aixi ho ha entes la Comissió Organitzadora que, sorgida

fa temps del Consell de Cultura i representant a les enti-caes santcugatenques, ha treballat durant vuit mesos, set-mana rera setmana, per dissenyar un programa festiu que

ha permes als més joves i als més grans, als santcugatencsde toca la vida i a les persones que han escollit Sant Cugat

per viure durant els últims temps, gaudir d'unes activitatslúdiques i d'una veritable convivencia als carrers i les pla-ces de la nostra ciutat. Des d'aquestes ratlles deixo cons-

tancia del reconeixement que mereixen en Jordi Gonza-lez, en Xavier Cortés, en Josep Pros, en Francesc Carbó,en Gabriel Cerda, en Toni Samsó i en Xavier Figueres perla seva dedicació i esfor~ abans, durant i després de la nos-Ira Festa Major.Com en totes les manifestacions socials i culturals huma-

Des, no tothom gaudeix de les mateixes coses ni les valorade manera similar. També és normal que la diversió i lagresca comportin algunes molesties per una part de lapoblació. Per aquest motiu vull demanar disculpes i sobre-

tot comprensió a les persones que han vise alterar el seudescans i la seva tranquil.litat durant les cinc jomades dela Festa Major. Totes les critiques raonades són construc-tives i tant la Comissió Organitzadora com el propi Ajun-tament hem pres bona nota deis contratemps i petits pro-blemes que s'hagin pogut ocasionar per tal d'evitar-los enpropers anys.Malgrat roe, els santcugatencs en la seva immensa majoriaens hem de sentir orgullosos del grau de maduresa i tole-rancia que hem demostrar durant unes jomades en quela participació i l'esperit de superació han estar la cons-tant de la convivencia ciutadana, una convivencia que, dediverses maneres, hem de continuar potenciant en el futuro

o 1parlant de futur, no voldria acabar aquesta reflexió sensedesitjar-vos unes vacantes oprimes que no deixen de seruna nova oportunitat per gaudir amb els nostres familiarsi amics del temps i de les activitats que durant la resta del'any ens veiem obligats a deixar aparcades.

Joan Aymerich i ArocaAlcalde de Sant Cugat del Valles

/I

/.Y~"ftcz '>~.

o~?- ':.¡,<\

~/I... '-~~')"" ' ,? \'

,

"'

,

,<:.o

,

~

:",

o

"

",

~

,

.

"

" ,J'

"

'"<

,

'\1l

~

q-

:~1l :;;¡:-, ¡t..}>s! Fí..". J'. ~'¡i!.i r" o

~:.:; "<:i<P., tt,./,o"..,.~ <¡"0/)\,,'"'" 'I;"~¡¡.r'c; h..

"~hO., "<,,,,;:~.,-.. ..,...

...~¡¡.'S."""'..1

INFORMATIUDE L'AJUNTAMENT DESANT CUGAT DEL VALLESEDITA: AJUNTAMENT DESANT CUGAT DEL VALLESP!. Barcelona, 17Te!. 674 09 SOREALITZA: Area de' Comunicaciói Relacions Ciutadanes.

lmpressió: Grafiques B2/CFOTOS: Jordi Camí i

Vicen~ Rabadán

SUMARI

. Fundació «SANT CUGATACTW.

~ pag.3

. Pregó de la Fesca Major

pago 4

. Edificacions de PROMUSA

Pago 13

. P~ PepVenturaPago 15

:,. Repotratges grafics de la

Festa Majori Nits d'Estiu

Pagso4-U

4.4.3.

~ ,

'f>~ ~ \J.t~')cJj.1Ir~'-~().~(MdS~.t I

- V ( ~011:~) ~A ~~yASSISTENCIAA ACTES CULTURALSORGANITZATSPER L'AJUNTAMENT

De les dades extretes sobre el nivell d'assistenCi¡del jovent als actes i espectacles organitzats peJl'Ajuntament, s'observa la tendencia majOritaria favorable ¡la Festa Major de la ciutat. Altres testes populars com e:Carnaval conten amb un nivell d'assistencia del 37.4 sobrEun total de 100. Els concerts de cantants "de moda" elgeneral traben for~a reso entre la població de 16 a 25 anys.No obstant, les actuacions teatrals, els concerts de mdsicéclAssica i jazz presenten un lndex d'assistencia molt bai)entre la mostra d'enquestats.

PERCENTATGES D'ASSISTENCIA

CARNAVAL 37.4%

FESTA MAJOR 83.8"

CONCERT DE MECANO 54.5%

CONCERT DE J.SABINA 3 1.O"

CONCERT DE L.LLACH 19.6%

FESTIVAL DE JAZZ 6.4"

FESTIVAL DE MUSICA CLASSICA 4.2%

TEATRE "LA TIGRESSA ..." 2.8%

TEATRE "EL BANQUER ANARQUISTA"

EXPOSICIO PARIS-DAKAR

2.8%

9.5%

EXPOSICIO ESCOLES D'ART 8.9%

EXPOSICIO PINTORS DE STo CUGAT 11 .2%

D'altra banda no s'han trobat diferenciesestadlsticament significatives en la distribució d'aquestesvariables d'assistencia segons les quotes d'edat, sexe obarri de residencia.

HUNICIPALS 91

SUMARI, 'J~tl~~/~4",.al~w..AqH,

MAlORIAABSOLUTAI DIALEG

Aquests darrers anys, la nostra Festa Major ha anal a més. Ja han

quedat ~ aquells temps en que la gent de Sant Cugat ~~~bíperque dejen que allo sí que era una.Eesta_MajQLci~ebo. Ara, gairebépassa el contrari. Sense cap mena de temor d'equivocar-nos, podem dir"'o,

que la nostratesta Majorés una de lesdemésnivellparticipatiude la6o:/ ' "~a. El mmt d'aQ"¡><;I~ inversió positiYa del taranna de la Festa J)

, ui de govern municipal ue ha sabut retornar la Festa alroble. Ha deixat que a o LSS e Festa Major, integrada ver gent dedi verses entitats, res de motor de tot el projecte festiu. Evidentment, la ,

Comissió s'ha coordinat amb el departament de ~e "/~t, que ha multiplicat esfor~os ver aportar-li tots els recur-

sos tecnics necessaris. A més, enguany, la Festa Major ha fe! un vas

endavant molt positiu: s~litza!. Per a una ~_u:n continu y': I

creixement, era un fet del to! n1?:essaii. De I'eix bilsic i tradicional deis ,!l.

escenaris festlus -pla~a Barcelona (monestir- s'ha passa! a altres !/" ~(.'indrets inhabituals -El Colomer, Pla del Vinyet, etc.-. Així, la Festa

b:> ar..;h"t ~ tot el Doblel no a una part del roble. Felicitem, desd'aquest editorial, tots aquells que I'han reta possible. Ara podem dir

que la nostra Festa Major Íf-s'h~ comolúi&. En el futur s'ha de. o'i "o 'eseremqueho"

..ff'"npr" ronlrol<>,I<>... /~""10'1-..

~~~,,:E:,~~.;Z;:,~:;:o'~~~'¡I~[;~;::;~2~~:¡::'~~'~~~I~~:~:'~;;:~I~O~::~:~:~~:~F"",,"'" b""v,, F"ou¡xoe,".J,,"'~, R,"",,","" J",d,,1,u~tr:'T :~¿'-"o,""" '.o:,I"OL 1I,'-"o,'-RGI'So"S',""""'"",o-,-",""S"(oIC,."""""""".."C"""J,o¡"""""o¡;o:c

ED ITO RIAL

EI:1",6de maig, el roble de Sant Cugat va donar la majoria absoluta a lacoalició de Convergencia i Unió. Joan Avmerich va ser elegit alcalde el

15 de juny amb dos ter~os deis vots del consistori (14 de 21). Aquellmateix día, I'alcalde va parlar de «dialeg» coro un deIs eixos de la sevapolítica durant els propers quatre anys. Si el dialeg és necessari sem-

pre, encara ho és més si hi ha majoria absoluta, tot i que pugui semblarun contrasentit. lníciem ara quatre anys decisius ver a la consolidació

del creixement de la ciutat. Cal desitjar que aquesta etapa es fonamentisobre el dialeg. L'equip de govern ha de governar, pero escoltant alió

de positiu que vingui de la resta de grups. 1 l'oposició ha de feroposició. Ara bé, una oposició constructiva. Si no és així, continuara

creixent la man<:~ de confian~a en les iiistitucions per part de lapoblació. Tot i que la institució municipal és potser la menys criticada,

rep l'inf]lIx npg~tíll de la degradació d'altrp< in<t~nries polítiques.

i Aquest és avui el risc més alt que té la democracia. A ve~ades, elsr polítics es queixen de la manca de pjU'T""p,,~iórilltadana AquesO,!!.!:.ticipacf6Jetornara si retorna la confian~ en la dasse política, i un

~~n camí per recuperar-la és e~diaI~ entre la dasse política. Potser ésI'únic camí.

~LA FESTA MAJOR lA S'HA CONSOLIDAT , \

I Q ) I

(',e/o

_o ~_m_- o_o o

.

(

Potenciar un Sant Cugat modernsense perdre la propia identitat

Durant els últims mesas, Sant Cugat ha estatencenari de diversos endeveniments que servei-xen per reflexionar sobre el futur de la nostraciuta!. Des de la perspectiva municipal, obvia-ment hem de parlar deis comicis municipals, laquarta consulla democrálica en l'ámbil localrealirzada des que es van recuperar les /liberta"al nostre pafs, que ha donal pas a un nou man-da! municipal. La normalitat assolida en aques-tes ocasions és un primer factor que hem devalorar, tots plegats, molt positivament. Elresultat deis comicis ha confirmat que unamajoria clara de santcugatencs está d'acordamb el nou estil de govera i de gestió queConvergencia i Unió ha estat aplicant des del1987 i amb la feina feta en tots els ambitsduranl aquests darrers quatre anys. Els votanlslambé han decidir quines forces polítiques hande dur a terme la tasca d'oposició, una tascasempre important dins d'un sistema demacra-tic.

Després de la constitució del nou consistori de1 Sanl Cugat, el qual tindré I'honor i la satisfac-

ció de conlinuar presidint com a alcalde durantaquest nou mandal amb els mateixos criteris derespecte i col.laboració amb les forces polfti-ques de I'oposició i de gestió imaginativa imoderna que necessita la nostra ciutat, IOISelssanlcugalenes vam tenir I'oponuniral de gaudir.abans del descans vacacional, d'una FestaMajar que continua elevanr el seu 1Ii'~litat i d~ació, amb unes activitats quedemoslren la seva consolidaeió i el eomplement

..~

perfecte que suposa el manteniment de les nos- \Ires Iradicions i costums i la potenciació de)naves propostes culturals i lúdiques.Finalmenl. vu/l referir-me a I'ahenura definiti-va de I'Eix de Vallvidrera, un projecle impres-cindible no només per a Barcelona i el VallesOccidental sinó per a tata Calalunya. Al margede les matisacions que es poden fer sobre la

qüestió del peatge d'aquesta vía, imprescindi-ble per al seu finan~ament, I'Eix de Vallvidreraestá demostrant des de la seva inauguració elsseus avantarges i la seva condició de projectemodel dins la xarxa de comunicacions del nos-

tre país, de l'Estat espanyol i fins i totd'Europa. En aquesl sentit. cal recordar lesal.1egacions presentades fa quatre anys perl' Ajuntament de Sant Cugat, al.1egacions quehan millorat considerablement aquesra obra ihan aconseguit integrar-la posirivament en elnos!re territorio

Aquests esdeveniments ens confirmen lesbones perspectives de la nostra ciutat por alspropers anys, una ciutat en ordenada expansió ique afronta amb optimisme els reptes del futuroUna ciutat que s'ha convertit en el centreeconomic de Catalunya, que aposta fort per lesnaves tecnologies i les innovacions pera quevol defensar fermaraent la seva identitat dife-

renciada, els seus trets culturals com a pable.Aquest és el gran repte del nOS!refuturo assolirun desenvoluparaent social i econamic que facipossible una millar qualitat de vida per tots elssantcugatencs, una qualitat de vida que signifi-ca també manlenir i millorar I'entora naturalprivilegiat del qual gaudim i patenciar el desen-volupamenr cultural i personal d'uns ciuradansque formen part d'una comunirat amb unesarrels hisrariques, uns costums i unes tradicionsdiferenciades.

Joan Aymerich i Aroca

Alcalde de Sant Cugat del Valles

o.,; C',.

: ;~-::,;-"-O' '\;;r~'

!~~,-,:v.",/'~ /

.~:i.-

,~INFORMATIUDE L'AJUNTAMENT DESANTCUGATDEL VALLESEDITA: AJUNTAMENT DESANT CUGAT DEL VALLESP!. Barcelona, 17Te!. 589 22 88REALITZA: Area de Comunicaciói ReIacions CiutadanesImpressió: Grilfiques B2ICFOTOS: JoeI Marc, Jordi Camí,Vicen~ Rabadán

Un -~~' t:f8, ,,',

'

tJ,

~

,;q

tiJ. . !i ',.,."..,.r passallesany""",' ",:,~':"':,,~ :,elecc-ionsm.;s hem i;; 'i",.:2- "gen;ra'. jn vun

celcbral amh harmonía '( , " ',' .' '.er dislrihu'its .los

la Fesla Major de la ciulal, 'Des ~, ..", / ' nílmeros '1'10 r«oUien lu

d'aquesl ,'s".i vull ~x"res...'r I~'mevá,; Ed-'t" liuformaciú electoral i el. re.uft.lo,

,alisfu""iÚ, per I'ult ílÚlexde " arIa I~udrí"m,Iir; COlOfui. geul.ld II-aln"parliCipa"i

,

'; i civiom"

,

qU" loio Illcg

,

UI.

,

'

wru!,

.'

"

"

"

'Iu

.,

" van ser la seva pr"_"Slren

,

U' A'I"""

hem "ogul eopsar duran" a"ue,ls 'dies - s"ra, a parlir d'aru, un elemenl u1(,s

de gal.ara i alegri~, Tamhé. i COlOja ' ,o." d'informació ciutadana. COlOja ho ~, la

vaig fer el dia delpregó, vulltl~n¡'¡les ,- , ' noslra emissora de r;;dio" MUNICIPI- grácies' pÚltlicamenl' als memltres ,le la " - neix amb la mateixa volunlal ,1" s"rvir

ComissiÚ ,1" F"sle8 'Iue, un any més,

~

'

[ 1

, '

~ 1 ~

.. 'l"e va caraclcril'a,r alt...o ltullI,,-I1..S

- amb esfor~, .ledicació j desinl~rés han ': ," aul<:riors, COlO,ells, lamb., 'vol s,',' ;ill'porlal a Icrme amh exilla "rngramaeió, - . instr"menl que aeomple;..i amb ',I;!,ni'alfe,liva, 1, .i,i inaleix. he de ,Iemanar " " ' l'obligació' d'¡nformar 'Iu" , l.lu "';10""'"';'0 ,le lols a'luells 'lile s'hun l'udminisl~aciÚ "Íl~li"u, sellse I'n.II"..lr"

visl af...lals pd, inconv"nienls propio mIli reduir I'espai 'IU" ultr"s niiljulIs ju,l'a'lue"e, ,liu,le" t"nen avui a Sanl Cugal. "ls'luuls

Lu F,,"a Major, de lu' Mull,ixu manera "ucoraljo, dr, d'a'loí. u ,'"oliuIII"'("

qll",I'"ltr", mauifeslaciuos "illludulles, seva laoea, ¡:;.;, d"finili,'u', ,,1 ""'" ,','

eos perm'" ""n:dICe 'a vid" "e lu,'iuIul huIII"lí ha de .eruna fi""sl.-" UI"'I'I';,IIU

i les div...,es projec;eiuus ,le n,,"e ,runiÚ m~s ,,"Ir" d "illlud,; il'anom".."I" socielal civil i, 'sul,.-",U', l'u!lmiui"raciÚ loeul. --

eon"illlei. uu eI"meul-inJisp"us",.le cA'!UeSla puhlicacii> n,'i. ,I"s,...,. ,1,"1,;'-

pe.- [UU":II"'.- la whesii> "IIIC" luls reo,-!"",il.acii> derÁ...", ',\¡, Comolli".;,'i,;

"o.altn's, E.." ou ~o;g "'1""'" ,Ii,'s ,1'" euusiSlori ¡,le 1" """",.i,', ,.1,.

veure Q2.!':..'..!!"l."o~al."!.!"s I "j"" I:Qrgauis",e Aoli"",;u Muuici"al ,1"

amh els ~oe Item UJi.';"UIa!lui, gaudinl Cnrtfun;cació' i -Informaci.. <;in,a,iu"a' ,lelulS,d';,l.i.aii.,il"st:;b-;:;;;.,'al~uus,1"; , Sant Cugaldel VaDea,Els'seu.'ohjc':lins-

, noolres Irudicion. més arr"'utl';. 'i ,priorHaris són la gestii> d" I'"missorn

omplihl;en definiÜva, els "a~rer'-de'" . , . m¡;nicipal, RÁDIO SANT CUGAT, "'"

Saul Cugal, lIa eslal. sena duble, la t.sta de io{~"i -:CalJih~,' ti. ,Premsa dei Co~sisióri '1 tI", 1"0

,aixo m'ompl,'--d'orgulf, ¡jur~ni aq'¡',"';ta i;..ta M'ajo; -j'mhlíea!,iohs RlUnicipals,MUNicIPI us ser;; famili;,r

ens hilO lorual a dem,)ol;ar a n'!'-~,h!,!:..'¡J~'I';ix';s 'Ii,e'- ',de;' ,1'ar.!" hill,ruJ)ateu gratuil"meni a diver...,;.som una "u!.le"livita! que miru esJ)eran~'~da el seu 7iudrel' de la "iUlal. Si hem Irial a'lues! lílol ,n:r ul

fuiur"oherlu u ,101 i u tolhom, p"ro sens~ pertlre el. uuslr" butl!~lí ha eslalptor'lue'e~s o"mblu 'In,'seus &enya lo d'identitat., Felicill'-m-uos-en!, - " ,ex,>res..- ambfi<ltilitat el lIos(re prnp'¡",il: mirar It",

D'altra ban"_a, "..; "Iau ,..es"u'ur-vu. de!, Il'a'lue.' te"uUir- oeus" eUI' m,u" ,!'.xciusii>, tul a la vitla s...'¡at

edilurial el uou }lN!Jr.f.í¡\',i-efonnJ'~ió'lu':'lcn;u .; l..., i ,iolílic.. del """'" municipaL ' ,

mano, qne porta el noni ,le MUNiGIPj:'-Di, r"I, a,les Nomé. "m ",,'a tle,ilj"r'vus,,"e puoseu'mi boll eolin.Jonn AY"'erl..h ¡Aro..",

Alcalde ,le Sanl C'y"'"

/' ,)'1

p EFÚ~P!9l"N'.c?~P'~~'9<~N{~~!Q.Rft(~~9'~/rr:rtq~~~$~JS}~g~WQ~i$~>,' . Jr' 'C" ,'" i,: <, '.~, ~VDlv~n~rps".~k~juh9P9~1 ,1~í1-;J~:';');¡!'¿;t;lf~t. V;!".í:"!h ',', r

,';"", ":"<'; "~':"J,:",~,;;,;,~:,tf,Y~:i~:;éJJ:H~~lt;i~; ~~~,f~~;Jj~,~~,~7~~;~~~~~~~i~f~~'r§g~t:. ,"

L '

"

"!'

"

"

",,,,,

'

t,,

"'

,

"'

,

"'

,"

'

".

.

'

,

'

,

'

,',

'

,

'

,"

\

,

'

,

',

" '~

,,

"

,

"~

',

'

,

'

".

'

,,

'

,

'

,

'

,

""""

,

"'

,

'

"

"""

',,

"'

,1

'

,

"

,

"'1'."

','

',

"'

,

"~"

~,

',

'

,

'

,,

',

"~t,'

,

""

'

,

"

,':,

" "

,,

"

:"

""

.,

'

",

'

,

'

,.,

'

:,",

'

.

',

'

,,

'

:.,

'

,

",'

,,

'

.,.

'

,,

'

,

"

I,,",n

""

.

"'"

,

'

",

-,

"

,

~"

,

"

,.

",

¡"

"

",

'

,

'

,

""

t,

'

"',

'

,,

"

,

'

l,,aparle'

Jp'a"

G'

J"oiM*p

'c' o,' a'

g" '

s~

I~I \':¡;:::;';"",;i,,'/:i2~:' " a""

u' "J

g'ur

"

a 1'e' ,'"

,1", ;"""t~"':, " """"'(:,:¡i,,!:&;'i"'~\ ': "' ,

'

,

'

,,

"

,

'

,

, " ',"~: 'f,'r, ">,',- " '~'~"/{:.'i/';':i;'¡~<~:'-"""'¡I\"" "","', ',:.,,;:;,'

,,

"

,

'¿'

:'~"'

:\"':':

,,

"

,

"

,

"}'~'

.

.

,

',

'" ;>"

",

:,

'

,,

"

"~~,

':,: ,~

,

:"

"

"

,:

",

'r",

{,"~

,

;~~,;', :~:'

,

;~,

',

',\,

'

,

~~,

'

,:~7Y;;

,

.

:,,

:,

:,

"',

',

'

"

e',

" ,

,;~,

Y:lim,

'

,

'

,

/,

'i~~""'

,

( '

"

,

~"

"

, ~"

~j¡',

;r,

'¡"

",

'~"

~

,:-,}~

,

::~,

,,,,

""

i\t~,

+~,

r:I'<')'

,f1¡\t?;;':'~

ti"',1:'I' '

,

'

,,

',\d"'~ ,

>"""

',',

' "

,,

"'

,

'

,

'

,

"'

,

""""""

,

""

,,

'

6"'

,

'

,

""'

",

'

.

'

,.

'

,.

'

,I

!":\

',

'

,

"

"E"

""""'

,

'

t"'

,

""'

,

"'

.'

" ,

"""

.'!W";"

"

,~,.~m

""

'

,"',

'

,,

'

,

'

,

:

,,,

'

.,

' "

,

"

,

""

"

"

"

" "

"

'

,,,

j'

g, ,,O

'

".:,',

'>,,

'

p,u,""" IC"""e,,

'

"', """"~\",-,::.';,y,,,'~,~","':("""':,' "';""";,j:i'.'

J;;"'\¡"""~r"t::;"~ú:::/' J~ ; ",

un'an 'mes el": a"', e 3"'" 'a' OV,,¡ " ,,~\ i'I~C"\'t'~"rl '1'

,,' , " "":'~;f",i~i;i;:;!Jt;;~~~)~'~~.;~~;~i¡~;jK4~~~;;~;~~'~~~M!JOIÚt(,"

,

',

'U;;' b"""..'" "' l,'," '

,

-'

,

'

¡-¡";L¡U' otlga,a ';./-,::;YV/;'»';~'\';"""'t'"",:';'~"J>,o:;,'::'carrer.J"~uria 'de;' 1,;:-;if::"(;J,~:;' ,:¡~1!!.í'$\~(j~;f':';:, '~l".leSlnlCwtlves,'.! ":'<\J." "',, """-"" . .,. ,.' ,,' t"

Y'rnlJs ~;~~'fifebriCies'f:~l> '--;'

Sant Cugat compta des del passat dimans amb cl primer campde golf públic de Cataluny'; a Can Sant Joan compartit entre la nos-tra elutat i RubL FinSara només s'ha pogut inaugumr el camp uepractiques mentre que a ¡'octubre obriran al públie els' nou foratsque corresponen a Sant Cugat. Els forats que han de construir-se aRubí encara estan en projecte pcr la qual cosa el calllp ue Can SantJoan trigara encara a estar del tUlac!lbat.

,,\i.J' Página 20

"

~~ ~v. S, 24 JUNY 1994

I q~ !~Yl.tJl' ~..o

q EDITORIAL'Focs d'artifici... i ,FestaMajor

El piemunicipalqueva tenir lIoc aquest" dimansva ser deis més polemicsi in-

tensosque recordem. Ens va fer venira la memoriaaltres qUestionsque en el seudia vanponar cua, com els túnels, la reorde-nació deltransit o I'auditoria del 87.

La lIargallista de temesja prometiadebati nns i lot discussió, Hi destacava I'endeuta-ment acumulat que ha tingut la nostra admi-nistració en els darrers exercicis i que puja a1.280 milions, a banda de! deute financer i aprove'idors, L'argument que la crisi ha arribata cada casa, fins i tOIa la «gran», és correcte i

1

, també és veritat que cada dia més aquestesadminislracions es veuen obligades a donarmés serveisai ciulada, tot depassanten mésd'un cas les seves obligacions, i és veritattambéque aquestsdarrers anys la ciutat hacanvial de fesomia. Pero si amb la comptabili-lal domestica cal tenir present que s'han depagar lIum, aigua, escoles, compra diaria i

"potser preveure un petit estalvi per fer vacan-ces filant, aixo sI, molt i molt prim, a les eco-nlJmiespúbliquescal que aqueslaprevisiósi.gui encara més extremada i responsable, so-bretoten una etapa dificil que ha endarreritiniciatives que hi haurien aponat el respir neocessari a través de contribucions, lIicencies,elc,

Responsabilitat de I'administraciói tambéen aquestcas de les associacions ve'inals deMira-sol pel que fa a la planta de residus de

'I'HGC, una qUestió que va crispar els anims<.I <d~bona pan del pIe, Hi assistien molts ve¡'ns

d'aquest districle, els quals,davantuna infor-mació poc entenedora i que va arribar tard,van fer saltar focs d'artifici abans de co-men~ar la Festa Major,

Cal, una vegada més, explicar les cosespmb lemps, 'luan encara es poden raonar. Sino,.!.!Lirracionalitat pren cos i és el que vapassar en la lIarga nit del pie.

Convéexplicarclaramentque laplantaes-lerililzadora, 101i les mesures de control i cor-recció que,cal aplicar i que l'Ajuntamentescompromet a fer complir, és un projecte de-fensat pels mésecologistesi d'aplicació nor-mal als pa'¡sosmés desenvolu

~

ats. És minar

esterilitzar que, com fins ara, c maminar creomant els residus hospitalaris a Garraf. Comsol passar, lots ha volem pero com més lIunyde casa millor,

Cremar és toxic i desfasat en una societat

11!

.1

,OPINIO

cada día més sensibilitzada per les qÚestionsambientals. Significa avan~ar reconvertir endeixalles inoqUesuns residus te{>I,;camentpe-rillosos ¡que I'HGCgenera,com tOISels al.tres, des de el primer'dia en que va abrir por-tes,

Convé, pero, davant I'alarma social que tot 'aquest tema comporta, limitar d'una formaclara i estricta el transport i la quantita!. perono cal patir. El transit de mercaderies dubto-ses -i aquestesun coI' tractadesno ho sóngens- no augmentara pas gaire un hipotetic ,perillen una via, I'A-7, que va i ve d'Europaplena de vehicles carregats de qui sal' que.

La darrera pan imponant que volem des-tacar del pIe va ser la dimissió del tinem d'al-calde de Descentralització ciutadana, losepRomero, onlO anys com a regidor a I'Ajunta-ment amb diversesresponsabilitatsi formantpan de diversos grups municipals, Són moltanys, tenint en compte que en té trenta-set;Romero ha deciditdecantar-seper la feinadecada dia que és, en definitiva,amb la qual esguanyala vida, unafeina de mésde vint anyson vaentrar'luan va arribar ambla sevafam(.lia, com tants d'altres, descobrint un Sant Cu-gat i un país nou i diferent. Totes aquestes da-des i trets de la seva personalitatens aproxi-men a la figura d'un personatge amb tossudavocació per integrar-se activament a la vidaciuladana a través de la feina polltica, mellesvegades gratificant i sovint desencisadora,

losep Romerova acomiadar-seagraint atots el fet de proporcionar-li la possibilitat decompartir i d'aprendre en moments transcen-dentals per a la nostra ciutat i per al nostre pa-(s. Romero és de I'escola del treball, ons'apren ensopegant sovint amb la mateixa pe-dra i aixecant-se per tornar a intentar. ha, Se-gur que ho tornara a fer.

Com a contrapunt, torna la Festa Majar.És hora encara, que sigui per uns dies, d'obli-dar els problemes,els maldecapsi sortir a ba-Ilar al carrer, companint espectacles i festaamb amics i parents.

La pujada de temperatura que ens ha por-tal I'estiu ha caldeja!els plens,els veYnsdeIsdistrictes, els amants de la natura i els que ne-cessiten vacances. Estudiants, nens, avis, jo-ves i adults volem que tots enstrobem en fa-milia i amics. Sortiu a la fresca a vjure lagresca i a trobar la il.lusió que uns perden detant en tan! i altres sempre tenen asobre,

'\.

~

.

:

.

'

,

'

,

'

,

' .., j1

,

:~

,

>l'; .f'.e'

S. ta

'

't~, ;1 ~'t,1 ,

F~or¡le,.C ./1. ant

Pere11La comissiÓde festes substitueixe1s

famosos en el pregó que inauguraraels cinc dies grans

11El ball del «Paga-li loan» manté latradició a l'al9a i la Botiga al Carters' amplia a tot el centre de la ciutat

. Una trentena d'entitats de Sant

Cugat col.laboren ambI'Ajuntament en l' organitzaCiódeles més de ceDíactivitats popularsprogramades

. Sant Cugat.- Coincidintamb la festivitat de San! Pere,patró de la parroquia d'Octa-viá, Sant Cugat tomará a ves-tir-se de festa major des deldimecres dia 28 fins al diu-

menge 2 de julio\. Cinc dies enque es concentraran, sovintsimultaniament, més de centactivitats populars, Hi haura

des de campionats esportius,fins a arrossades, espectaclesinfantils, concursos de pintura,focs d'artifici i diables al

carrero El Paga-ti Joan conti-nua sent la cita més tradicionalde la festa, mentre que la prin-cipal novetat és l'ampliació dela Botiga al Carrer a tot el cen-tre de la ciuta!.

111. ~

CF.NTRE

r)'E5TUDIS

REPÁSDELSSEGÜENTSCURSOS. EGB . BATXILLERAT. cau'

. SELEOIVITAT. ANGLES

. FORMACIÓPROFESSIONAL.ESTUDI VIGILAT

CURSOSINTENSIUSDE

rEcNIQUESD'ESTUDIA TOTSELSNMUS

~ r

"","W"""

'

~"

~

"

""""

.\

¿ ,f"",:, .,;¡"

~"",..""

",",,"".":f"""

"""

,', ~ "'1":~".,

(]

~

~

':"ñ "':""'

~: 'O": l' .~

",.,',.1"','.", ,"-.......

-, r""l r-

PINTARAN SANT CUGAT

Més de cent artistes pintaran elsdiferents racons de Sant Cugat enel concurs de pintura rapida, queja arriba a la 8a edició i queorganitza l'area de Cultura iJoventut de l'Ajuntament. Plana 4. FE~TA

EL PREGODE LA FESTA MAJaR

Francesc Carbó, Jordi González, JosepPros, Nacho Gonzalvo, Gabriel Cerda,Toni Samsó. Antoni Gómez i AJastairBuchan -un anglés fill adoptiu deSant Cugat- son els vuit caps visibles

de la comissió de la testa majar. Esreuneixen des del mes de febrer i cadaun aporta el seu gra de sorra per terque, del dia 28 de juny al 2 de juliol,se celebri una auténtica testa majar,

en qué participin tots els santcugatencs.EIs membres de la comissió i els seuscoHaboradors, que no son pocs, viuenla testa majar des de l'altra banda:son els responsables deis preparatius,

«Ala comissióens ho passem molt bé»Elsmembresde la comissióde la .resta majar pensen abrir els actes

amb un pregó ben «estripat»

ÁNGELS CASTUERA

. Sant Cugat.- Son veinsde la mateixa ciutat, com-panys de feina i de fatigues;a vegades passen mes horesjunts que amb les seves res-pectives famnies, pero no hacanviarien. S'ho passen moltbe. Treballen sobretot du-rant la primera meitat deI'any i, en les quatre últimessetmanes abans de la festa

major, fan una carrera con-trarellotge per tal de pre-parar-se per al veritable es-print: el deIs dies de la festamajar.

«Ara és quan faltem meshores a casa, pero la famniaja ha entén i ens ajuda",expliquen. Cap dona no elsha demanat el divorci peraixo, de mamen!.

Els membres de la comis-

sió en pie asseguren que se'lsfa una mica difícil pensaractivitats engrescadores pera tothom i fugir deis topicsfestius. «Hi ha actcs centralsque son intocables. no caldir-ho. O'altrcs els mante-

nim perqué tenen éxi!. Uncap fet I'esquelet basant-nosen aixo. anem omplint eltrel1caclosgues amb altres"ctivitats. Es qÜestió de pen-sar. d'estar mal! a I'agualt,de saber qué vol la gent",assegura Toni Samsó.

La eoHaboració de les en-titats és importantíssima perpoder tirar endavant un pro-jecte de festa majar com elque es van plantejar elsmembres de la comissió cincanys enrera: una festa departicipació, una festa al ca-rrer. «Hem fet un esfore; d'i-maginac;ó per suplir lesmancances que ens ha com-

Es continua potenciant laparticipació de les entitats i delpúblic en les activitats al carrer

Amb 14 milians de pessetes depressupost, el programa manté les

activitats més emblematiques

Del pregó d'aquest any es pot esperar qualsevol cosa, tot ¡que els seus artifexs encara no tenen ciar qué faran. Foto; M. ESPINOSA

portat la retallada conside-rable de pressupost respectedeis darrers anys", afirmalordi González.

La eomissió aposta per laparticipació deIs santcuga-tencs. Al principi, quan van

«canviar el xip" -comdiuen ells mateixos- no cs-peraven obtenir una respos-ta tan aclaparadora de lesentitats, pero se senten mal!satisfets, perque «els sant-eugatenes han entés perfee-

tament el sentit que la co-missió volia donar a la fes-ta".

La Botiga al Carrer o elconeurs Enrocka't, en elqual participen alumnesdeisinstituts santeugatencs, son

una prova d'aquest esfor~perqué la festa major siguide tots.

La festa es va enriquintcada any. Un deis reptes queté la comissió per a aquestaedició és millorar I'engala-

nament deIs carrers. «Maino acabem de sentir-nos-ensatisfets. En aquest sentit,sabcm que els botiguers fa-ran un gran paper., afirmen.Els comer~os deeidiran bonapart deIs ornaments deis ca-rrers. «Ens agradaria crearun ambient eompetitiu i sáentre earrers, eom el de Grá-cia", assegura Gabriel Cer-da.

Un~ imprevisibleL'alea de, loan Aymerieh,ha volgut reconéixer la feinaque fan els membres de laeomissió i els ha demanatque facin el pregó que abrirála festa. No hi ha cap dadaconcreta respecte d'aixo.Ningú no pOI imaginar-sequé han prepara!. «Potserdues hores abans encara es-tarem assajan!. Pot passarde to!. Havlem pensat arri_

)bar en camió, encara quetambé podriem deixar unacinta gravada i no presen-tar-nos., diu, amb ulls ria-lIers, Franeese Carbó. Lacordialitat no falta mai, tali la tensió d'aquests dies.De la nI en tant es perdenels nervis, pero tot s'aeabasolucionan!. Treballar per iafesta majar roba moltes ho-res, encara que tots coin-cideixen a dir que val la pe-na. «Aixo no podríem fer-hosoIs. Les entitats, les per-sones, I'area de Cultura. tolshi eol'laboren.' Els mem-bres de la eomissió formenuna pinya i els encanta elque fan. «Crisi? Qui diu eri-si? Segurament el dia 3 dejulio! ja estaran preparantla festa majar de I'any queve.

ELS¡Ivendres, 30 de juny de 1995 Núm, 100 .Any III .225 pesse!es

. Punt i seguitColI Fava s'ha urbanitzat amb camins

de colors que evoquen !'antic paisatgeagricola, Plana 4

ERC i CiU es reuniran per sisenavegada aquesta setmana amb la in-tenció de tancar el pacte, Plana 4

El setmanari Els 4 Cantons arribaavui a I'edició número 100, Plana 4

i\iii¡&""",-. Economia

CCOO aconsegueix la majoria deisdcl"gnls en les .:I"celons slndicnls d~l'Ajuntament. Plana lO

Aymerich diu que desconeixia la can-didatura dc Rueda per a la presidénciade Sant Cugat Comen; i que aquestal'ha «molestat», Plana 10

-,,~~-R-Lultura i espectacles

Quatre actors de Sant Cugat creenla companyia professionál Tetratea-tre, Plana 13

Acaben els treballs arqueológics al'angle nord del Monestir i se'n pre-para un estudi. Plana 14

lI!IIIIiI -. Esports

L'ex-entrenador i el nou técnic

d'handbol de la UESC diuen queaquest esport «s'ha consolidat a lesescales», Plana 22

Lajugadora del Benidorm Eslher Hal-cón és el primer fitxatge del CV SantCugat de divisió d'honor. Plana 24

lIIII!Im

. Punt diversUna baralla entre un grup de «skins»idos venedors d'El Fal1al acaba ambun ferit a cada bandoL Plana 27. -. .~..~.<

FESTA MAJOR 95

Un pregóatípici UDSfoesmultitudinarisinaugurenla resta. Els membres de la comissió, que

van arribar amb 600, inciten elpúblic a participar en la resta

. Milers de persones van seguirl'espectacle pirotecnic des d'unpare Central co¡.[apsat

. Les activilats, que es clouranamb el correfoc, continuaran díai nit fins diumenge

La cercavila va ser el preludi d'un pregó mogu!. Foto, JA MULA

. Sant Cugat.- Aquest any van ser voitels pregoners, Els membres de la comissióde festes van trencar motlles amb un dis-curs inaugural amb sorpreses incloses: vanarribar amb 600 i van ocupar el balcó con-

durant uns minuts, A la nit, el pare Centrales col'lapsava amb el públic que volia veureels focs d'artifici, El ealendari és pie d'ae-tivitats fins a la cloenda de la festa, diu-menge a la nit. Planes 30 i 31.

sistorial per reivindicar «imaginació» con-tra pressupostos eurts i per demanar, igualque !'alcalde, una festa «divertida, parti-cipativa i oberta», Una protesta de jovesantin¡ilitaristes va interrompre el pregó

6 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS I Divendres, 30 de jun)' de 1995

ELS !] CANfONSS'Dn...riin""P""""""""""omM""""m=,,Ü',

~ Prom.. Loce''W' de Se", """e. SL

Ce=X"""',',.08'90SMleopt"'" v,""/l)'196282-FuS89"'9'

..........""""" Goo' """"."

..........""""'Foo<

-..........."". c.m.>o

R""'"x.. Cm, A'I'" C"~n, N'ri. d, Mu ¡Pwii, ~I";", C.Ü Mo,,1I

(ErooomJ.),Em~_I.,"'.~_J""Bo""",1'<re",h,""~"',,","',""" ,~,,"~I~), M"", S.,,(R,PO""'~)'e.an,Rm"'(",-)"""""""""""",u;,~","""","),J=,Mm.V.II",F~"""",soo;""""",(A"""),N"""Oro,Io"'"",,,,),-",""ui """ M""__,

.,.. _1eIGmuno""""--

Ra. Moriac.n...o, NiuioOO,¿i E" PI"""

-...."""""'" 'lJ (972) 40 OS OS

............,.-V,""SL

_""',GI-405-9J

Eb4""..."".,.."kommIl'~',"""m,,"""',Eb,",,",f~".._""".~k"'~'"".."4""'~oof.."""""""",",

Se sent de fons el so de les or-questres que acompanyen la cer-cavila del Paga-li Joan. A lapla~a de l'ajuntament ja s'han

repartit els .ventalls, i les autoritats,davant els gegants, inicien la des-tilada, Aniran a missa solemne i des-prés arribara l'hora de la ballada,Tots aquests fets es podrien narrarde la mateixa manera ara que d'aquía uns anys. Són actes repetitius queformen part de I'essencia de la festa,Una festa majar sense el Paga-li Joanseria segurament una altra historia.L'arrossada del diumenge ja ha agafatgai~ebé aquesta categoria de ritual.El Fregó i la moguda a la casetadel CPA, també. Són actes que s'es-

rLa.le sta. .al carrerreTen i es preparen. Són la litúrgiade la festa. Des que al 1989 es vacedir l'organitz¡lció a la societat civil,la festa s'ha consolidat, s'ha fet mésparticipativa i ha estat al carrero 1l'exit rau, precisament, en el fet ques'ha tingut cura del ritual. En pocsanys, amb més o menys pressupost,amb més o menys patums, la gents'ha abocat aplaces i carrers perseguir la festa til per randa. 1 toti- que aquest any el pressupost ésbaix -14 milions-, sobretot si elcomparem amb el de ciutats veines,no per aixo ha de ser més deslluida.Si els famosos hi són, bé, Si no,també.' La cosa més importantésque el protagonisme es reparteix en-

tre els 45.000 santcugatencs, tal corovan valer transmetre els vuit membresde la comissió, a més de I'alcalde,durant el Fregó inaugural.

Un comentari a la protesta de joyesantimilitaristes -entre ells algurlesde Joves amb Iniciativa d'IC- queva interrompre el Fregó. Posant aldavant la' lIibertat d'expressió, a laqual tothom té dret, no va ser se-gurament el moment més adient. Sen-zillament, perque el públic volia festai no va rebre la iniciativa de gairebon ull. Els plens o els mitjans decomunicació, 'entre d'altres, són elscanals habituals per a la reivindic;aciói tothom hi té l'accés obert. No esva fer cap favor a la causa pacifista,

El número100d'Els4 Cantons

Les setmanes passen volant i aixoes nota sobretot en fullejaraquest centenar de publica-cions que han estat testimoni

setmana a setmana de la vida quo-tidiana de la ciutat. Els 4 Cantonsva néixer, com molts altres mitjansde comunicació, amb la voluhtat deservei a la seva comunitat més pro-pera. Amb aquesta voluntat i aquestcamí marcat, va afrontar el non repte,

ara fara un any, de la professiona-lització, establint unes regles de jocdaTes i prou explícites a la cap~alera.L'aposta per la catalanitat, la inde-pendencia, la comarcalitat i la de-mocracia ha estat possible. Avui, SantCugat té un mitja d'informació escriti consolidat. Aixo és tot un esde-veniment en aquest món difícil i com-plicat de la premsa local en catal".Els 4 Cantons és i sera allo que

els santcugatencs vulguin, És enaquesta línia que ben aviat es cons-tituira una eina imprescindible: elconsell editorial. Anunciat a l'inicid'aquesta segona etapa, contribuiraa vetIlar pels principis editorials dela publicació i a fer sentir encaramés allo que la societal vol d'aquestmitja. La vocació de servei, per tant,continua sent I'element clan desprésd'aquestes cent setmanes.

AUfORlTATS AL CPA

Alcalde, regidors, membres de lacomissió i socis van inaugurardimecres a la ni! la caseta que elCentro Fopular Andaluz hainstal'lat darrera del Monestir

durant els dies de resta majar.

30 . Divendres,30 de juny de 1995

APUNT~

FOCS MULTITUDINARlS

Milers de persones van seguirdimecres des del parc Central elcastell de focs artificials amb quees va inaugurar oficialment els cinc.dies de resta. En alguns moments,el parc va quedar coHapsat.

LAFESTAMAJOR

Els vuit pregonets' i .1'alcalde de manenuna fe sta majar participativa i oberta

r -.Vna wanifestacjóántimilitarista¡etarda l'inici delpregó '- SILVIABARROSO. Amb u!!!!"'p'aneartaambel lema L~jun7amel'ltexplo.

(!a' objectors ; amb el eritd'«1vmerieh, tufUrú:1a..wili,la fas tu», una vlOtena de

~nts del CoHectiuAnllmllltarlAtade Sonl Cu-gat (CASe) van interroml1.LeI'inici del pregó,'jüstquan-l'".lcarde comen~ava el par.la1neñi previ' per donar laparaula als membres de laeomissió de festes. Els roa.nifestants, que van 'donar lavolta a la pla~ade Barcelonaen poes minuts, van ser re.buts amb les protestes d'unsector deis espeetadors, elsaplaudimehts de molt poesi la sorpresa de la majoria.«El moment de eomen~ar

)

la festa major no em semblael més adequat per feraquest tip1Js,de protest,es, ,que IOterferelXenen I'orga.nització -va advertir Ay.merich-, pero si hi ha algúque té alguna cosa a dir,que faci tot el soroll quevulgu; i eontinuarem des.prés.» En tornar a sortir albalcó després de la mani.festació, I'alcalde va rebrepo aplaudiment general,que~a respondre exclamanl:«A.

Sl

..<tuests són Ols sanleugatenes,(aquests son els santeuga.

tenes de veritat!» Per la sevabanda, els membres delCASC, que havien marxalde la pla~ després d'haverrepartir un manifest, van as-segurar que I"rebuda haviaestar I'esperada: «La majo-

~ria de gent que hi havia aqui-va dir el coordinador del

Els membres de la comissió de festes van arribar amb 600, van sortejar excursions i van «regar» el públic amb conferí

CÉLlACERNADASvegada des de feia temps, el pregonerde la de feslagrossade laciuta!.«Ésunarecompensa. Sanl Cugat.- Van arribar en tres 600 de festa major no tenia ni UI¡nom ni una cara a lantes hores de feina desinteressada», va ex-colors, toeanl amb for~a el claxon;van reclamar famoses:van ser els vuit membres de la eomissió pliear I'alcalde de' Sant Cugal, 10an Aymerieh,veladamellt un pressuposl mésfolgari van omplir de fesles els que es van enearregar d'inaugurar duranl el diseurs, en que va demanar sobretolla pla~a de confeli. Aquesl any, per primera oficialmenl, dimeeres 'al vespre, els quatre dies la participació deis ciutadans.

11. Busquets (1995): EllIleu /libre de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat, pp. 151-2 i 15J.)

Festa Major

la Festa Major de Sant Cugat del Valles té lIoc per Sant Pere, copatró de la població juntamentamb Sant Medir. Generalment les testes majors es celebraven coincidint amb el tinal de les colli-tesoPer aquesta causa la majar concentració de testes majors s'enregistra al nostre país entretinal de juny i principi de setembre.

El Gasde Sant Cugat és una mica especial parque les dates de la Festa Major han variat en eltemps. Antigament par Sant Pere la parroquia celebrava la testivitat del seu patró i, a la sortidade la missa en el seu honor, es dansava el ball del .Paga-li Joan.. De tet, pero, era la Fira deTardor -de la qual parlarem más endavant-Ia que téu dura!)t mol! temps les tuncions de la Fes-ta Major de la localitat.

l'any 1948 s'instaura el mes de juliol per celebrar la Festa Major, tent-Ia coincidir amb la testí-vital de Sant Cugat i amb el perrode d'estada a la població deis estiuejants. Finalment, des deI'any 1979, la Festa Major de Sant Cugat es retroba amb els seus orlgens i es celebra per SantPera.

Amb la industrialltzacíó i la urbanització de I'estil de vida i amb les naves possibilitats d'esbarjodurant tot I'any, les testes majors han sotert, com la resta del costumari tradicional, transtorma-cíons importants i un canvi del sentit originari, vinculat al cicle anual del treball agrícola. D'en"iIde la recuperació de la democracia, a les institucions municipals hi ha hagut un estor" importantparpotenciarel sentitclvic,aglutinador,de la FestaMajor,i per diversiticar-neí actualítzar-ne elcontingut. Atortunadament, la majoria de testes majors que es celebren avui han deixat emereI'aire ronec, oticiallsta '-decadent de melles testes majors deis anys de tranquísme.

la Festa Major que es celebra actualment a Sant Cugat del Valles, aplega la majoría deis ele-ments tradicionals propis de les testes majors -comuns a tata I'area de cultura catalana- i ex-pressa I'evolució a la qual al.ludíem más amunt. En aquest sentít valla pena assenyalar, d'unabanda, la incorporació d'elements tradicíonals a la testa (gegants,5 trabucaires, díables, corre-foc...) així com la recuperació d'~lements antics (bastoners) i, d'altra banda, la introducció d'ele-manis moderns: concerts de roCk a la vía pública, balls d'escuma, ate.,Un deis trets característics de les testes majors és la seqüenciació deIs actas: praga, processó,otici, concert, ball, casteli de tocs, etc. Tot i que hom adequa els actas de la Festa Major, segonsel calendari de cada any -en tunció del día en que s'escau Sant Pere-, a continuacíó assen\lem una relació deis actas más significatius de la Festa Major de Sant Cugat, tal com es celetactualment, prenent com a base el programa de la Festa Major de 1994.

Primer día:

- Cercavíla i animació del praga- Praga de Festa Major a la pla"a de Barcelona (balcó de l'Ajuntament) a carrec d'algun san\(

gatenc popular'-- Traca del Pregó- Castell de toes (que té lloe habitualment al camp municipal de tutbol i, I'any 1994, al Parc CenIt- Teatre

Segon día:

- Despertar i cercavila (amb la participació deis trabucaires)- Mostra d'artesania als carrers de Xerric i de Santa Maria- Concurs de pintura rapida- Concert de migdia- Concurs d'arros a la pla"a de Barcelona- Ball de tarda- Exhibici6 de castellers- Sardanes a la pla"a d'Octavia- Espectacle de varietats- Ball de nit (en un aspar públic; I'any 1994 al Parc Central)

Tercer día:

- Torneigs esportius- Atraccions infantil s- Concert de tarda- Música i ball al carrer (jazz, rack, sevillanes...)- Teatre ,- Ball de nit (pla<;:ade Barcelona)

Ouart die:

- Torneigs esportius- Espectacles infantils- Cerca\(ila- Ball de nit

Cinque dia. Sant Pere:

- Tir al piel- Concentració i Cercavila del -paga-li Joan.- Missa solemne de Festa Major- Ball del -Paga-li Joan. a la lIotja del Monestir- Circ, música i altres activitats a la pla<;:ad'Octavia- Correloc amb la colla de Sant Cugat I amb calles d'altres poblaclons- Ball de fi de testa (Pla del Vinyet)

A part de tots els actes esmentats, hi ha una munió d'altres actes que -be puntualment, bélIarg de tata la Festa Major- contribueixen a crear I'ambient festiu: concurs de cartells anuncdorso torneigs esportius, exposicions, dansades, conferencies, etc.

Un esment especial mereix el Ba" del Paga-U Joan, un deis actes característics de la Festa Mede Sant Cugat. La noticia mes antiga documentada d'aquest ball es de 1780. - -

La Festa de Tardor

La Festa de Tardor és una testa moderna -es celebra per primera vegada el 1976-, peró queha esdevingut autenticament popular. Va néixer en temps de la transició política amb vocació deser la festa de les entitats del municipi i, tot i els alts i baixos que ha sofert, menté un importantexit de convocatórla i conserva el caracter cívic inicial. Un tret característic de la Festa de Tardarésque cada any s'elegeix un lema al vollant del qual s'intenta cridar I'atenció deis santcugatencs.

La Festa de Tardor aplega al recinte del Monestir paredes de la mejoría d'entitats municipals-cullurals, d,animació, escolars, polítiques, etc.- que mostren BIs assistents la seva tasca, ole-reixen informació i organilzen activitats mol! diverses adre<;:adesa lotes les edats. Juntament ambel carllcter reivindicatiu i cívic de la Festa de Tardor, cal destacar la important participació de lesescales, a través de les associacions de pares, i de la mainada en general.

EIS 4 CANTONS,uln'5,

'/uU,!'dc /996

Nlim, 61

,11'1'11'~------------------_._- -------------------------.----

Sebnanarl independent de Sant Cugat del Valles 225 ptes,-,--- -

Comen~a la Festa MajorEl violinista Gerard Glaret improvisa el Paga-li Joan en el pregó inaugural

)

Glore/va sopcendre alfmal dtl preg6 amb 1/110 il/terpretori6 dtl 'radiclol/ld Paga-li loall. Al SfII fOJIaf, I'almlde, loall Aymericb, se'l nÚra- Folo: XAVIER LARROSA

-$ent CUBaa-

Passaven tres minuts de les vuit

de! vespre i tal coro estava previst,e! violinista Gerard Claret i l'alcal-de Joan Aymerieh van sortir albalcó de l'Ajuntament per donare! tret de sortida als tres dies i migde festa, o el que és el mateix:més de 150 espeetaeles que desd'ahir i fins diumenge a la nit ean-viaran la fesomia de Sane Cugat,"La Festa Majar és la festa gran,la més valuosa, popular i sentidade cada poble", va recordar el quetambé és director de l'Orquestra

de Cambra Nacional d'Andorra,Clarct es va referir poc, pcrÓ, alperir país pirenaico Només ha vafer per recordar la familiaritat alcarrer que va viure en els anysd'infantesa a Andorra, un senti-ment que, segons va dir, també hatrobat aquí. "Aquí a Sane Cugathe rerrobat aquest caliu de poble,amb majúscula",Per la seva banda, l'alcalde, JoanAymerich va emplae;ar els santcu-gatenes a que "participin" en unafesra que continua avui amb e!protagonisme del comere; en la

boriga al carrer i la cane;ócatalanade la ma de Josep Tero, El cap desermana perÚ seran e!s dies mésintensius: dema diada de SanePere, sera el tOm de l'acre méstradicional de la festa, e! Paga-!;Joan, La dansa sera dema, pero lamelodia ja es va poder sentir ahirdurant e! pregó- El violinistaGerard Claree va ranear el seu dis-

curs interpretant unes notes "quefa més de tres-cents anys que sesenten pels carre" de SantCugat", Plano /2 i s/lplemml Vil/reFestoMojor '96

Colla Castellera de Sant Cugat del Valles reben els~uts oficials de mans de l'alcalde que a partir d'arairan en els seus uniformes. Plana 19

PROJECTEM LA SEVA VIVENDA

CONTROLEM L'OBRAPRESSUPOSTOS TANCATS

-< "'l!O¡:¡: "Op ~:2¡.. 1:",t) ,,~~~ ~ '¡;;S q¡~CJ)~~ ~¡:¡: ... :..-< uo¡;

~ ~~::Q """'...S -=...¡¡¡:~~g]~ '" -L~~ Oé$-'"°'"c:¡ "'-:-< 00"..J o¡...

o

ELSlCANIONSSem",",,' 'mlcpe"Oe" o, S"', eo", del "",,,.

~::.:::~:;;",.""".,;,~.;~,.;,;;,:.:::~;~,;""""",

Cono." d'Admlnl"..el.R"mo"G"o ,p",'O""

'""p ,1. C""",;",. X,,'m Fom,"'. p", E"I"mO"

DI..clo,aCch" Cm",O",

Radoccl.S""" """"'" C",; """". A."" C""""."'""",,. C"'"I. 1M, ,11"""". Al.. """""

~I""", ~,"", 1""'1'1"',1,.""",,1j"""

EqulO eoma..lalN",," O"". E""!'"",

Con.." Edlto,lalR"M"G"",(""""",,

¡""p """""""'(""p","""""""'"",, R"ml"",(""P""O"",,'

"","""c","6.1"""C",,.. '"",.C,,",",m.!'m,E","mO".""m "","",. ";,,,'" "m""".",'""'.

R".,d'!'e","."""""""".I.",',"o',.E,,,""',".1"0""""". ""'"S,,"'.1",,1"\.""""".

I;:;~",';'~;~,;j~;;:::;~;;~:::

Submloelono I Club d.1 Submloto,""",","',,'"

Fotog,a"a""'mi.""",,,

Reooonoable da dl..eny I maquelael.T"""!!"""",,

Imo I.R"'""",,, "'" 4<UI.\."

DI..,lboel.""",.,""""".1.."".\89.23.71

!J,p""""",."'-'O5-9]

EIS 4. CANTONS

o . .~__rnnn 0__-~""Ires, 28drjlill)'dr 1996

- -

Editorial

-- - - --- -

Una [esta essencialistar--

En els darrers anys hom ha valorarpositivamenela Festa Major. La lí-nia eneetada per l'Ajuneamene i la

Comissió de Festes ha estar encerrada. Va

ser als anys 89-90 quan es va produje IIntomb e~pe~tllclllllr,amI>una manefll defer i una nova embranzida que ens ha arri-bar fins a I'edició d'enguany. Qui no re-corda les comparacions al'1b la Festa Ma-jor de Bg~7?ADa'ñS dei període queanalitzem, era un comentari habitual decada Festa Major.En els darrers anys, nin-gÚ en parla, pero el fet tenia la seva im-pomneia pe! que faa lasitUacióde la iden-citar del m\lnieipi. Per ell ml:a~;¡;,~e~pl¡¡¡e; la:ituació de manca de,ohe-:¡jó.,¡jeJ::e~WQ)ts -polítie,social,econo;'i~:etc..- <1e.la_c~t. Avui, sorcosament, po-dem parlar d'una realitat ben diferent. Elcomentari "aquesta nit me'n vaiga la Fes-ta Major de Rubí" ha desaparegut.Basieamene, e! canvi s'ha produ'it per unaanalisi i una valoraeiódiferene del que ésesseneial i el que és aeeideQral. Un canvide-t;r';na que es v; plas;;'ar"en la creaeió

de la <;;;'oruis~ l1i' I:,eS!!;S,que integrada perrepreseneanes del món assoeiatiu i per tec-nics de l'administraeió loc"l~ v;n eoncr~;;

~n' rñ"ode! de Festa Major on el protago-nisme havia de recaure en la ciutadania,

Coml Po~ant I',,~~enten allh mc!~ uno~'

trat" -e!Paga-liloa1l, l'arrossada,etc.. Aixoes va conjuntar amb les aetivitats de lesentitats que han convertir la Festa Major

en el seu 'i{'arad_or.ei:!t~ape~..e¡é,!~ei.a-Coral SaneCugat, Centro Popular Anda-luz,ete-. Es rclativitzava allo que no eraessencial. Una orquestraamb més o menys

nom no ha estar el tema de debat de la ea-!

missió. La dicussió s'ha centrar en com ¡ofertar artes amb la maxima varietat pos-;sible: per a edats i gustos diferents i. tam-bé, pe! que fa als espais.

Així. amb un pressupost mole controlar, i

)sense patUms, tenim unes jomades de Fes-

ta Major on e! protagonista és el sanrcu-

garenc que passeja pels cacrers de! roble,

ineegrant-se en la moguda col.lectiva i vi-vine ineensamene la eiutat.

Des d'aquest mitja de comunicaeió, de-

sitgem que aquest any no sigui diferenrdeIs altres i que aquests dies, plegats, gau-dim de Sane Cugat, Única i indiscutibleprotagonista de la festa.No volrem desaprofitar l'ncasió por do-

nnr In h~nvin~lId" "I~ c;.!!!teJI~~de SilO!Cugat. Enguany,ells seran una de lesgransnoverars d'aquesta Festa Major. Varriba-da d'lIna nova associacióal municipi és IInbon senyal i una bona notícia per a la so-cietat civilsanreugatenca.Malauradamene,en aquests darrers temps han snvineejatmassa noticies que han fct referencia a di-visions internes d'eneitats locals tan im-portones com el Club Munranyenc SaneCugat o I'Eshart Sane Cugat. l()t i la si-tuació de crisi, pecÓ,Ics dues associacionsens aporten aquests dies novetats en po-siriu. Els Castellers han nascut al CMSC

i. tot i laseva emancipaeió, no ho hem d'o-blidae. VEsbarc, acaba de presentar unanovasecci" de dansa,el grup Mediterrania.Benvinguts rambé. Els dos fets són un bonpreludi de la Festa Major que acaba d'a-rrencae.

Divtndres. 5 dtjuliol dt 1996

EIS 4 C'ANIONS

SebnañaFesta major'96

La cintat es va quedar petitaLa comissió espro posa buscar nous espais, recuperar-n e d'antics i tancar el centre durant tota la ¡esta

'No hi cabia ni una aguIJa. Alguns deis

¡actes puntals de la testa majar vanaplegar prop de 30.000 persones,segons dades de la comissió de les.

~es. "Hem aconseguit complir I'ob.I

jectiu basic: que la gent hl particl.pi", destacava dllluns I'alcalde deSant Cugat, .Ioan Aymerlch, encaraamb la ressaca de la testa a I'es.quena. Els más critlcs, o si más no au.

tocrftlcs, són els mateixos membresde la comlssló, que ja comencen apensar qulns aspectes canvlaran decara a I'any vlnent. Els prioritarls:buscar un nou espai por al concurs

d'arrossos, recuperar.ne d'antlcscom la pla~ deis Quatre Cantons Inegociar la posslbllitat de tancar elcentre de la clutat durant tots elsdies que duri la testa.

oo ---

EIS 4~CAN'IONS

- ~-

\Editorial

r M és gent que mai

La cimat s'ha retrobat un any mésamb ella mateixa. La festa majorés aquest espai temporal de ca-

tarsi coUectiva on els carrers i placeNestransformen en els autencics eixos de lavida cimadana, Més gene que mai, mésparticipació que maí. Els sanccugatencshem fet nostra la festa major. Fenc pro-mi~ de les dades fetes púhliques rer la,'omissió de festes, pr~cticamenr, cadadia de festa, 30.000 rersones han surtir alcerrer participant de la multitUd d'actes.Gairebé no calien les dades ha estar unaevidencia. 1 un altre elemene a tenir encompre: rota aquesta immensa mobilit-

zació s'ha fet en un II!Mna.d~jsme

m.

olt importane, Els inr;~n~""'an.l'r~latPf'--la sc;xaa~~e_,!cia,roTiTacomplexitatdersrres-dies i mig d'aquesta festa major1996, Felicitats a rots els responsables.Per a la reflexió posterior, pero, hem deposar sobre la mula dos aspectes:a) ColI Fava s'ha mostrar com un granespai festiu. Als ve'ins, en la se va im-mensa majoria, els ha semblat corrcctcl'empla~amerll de la lira, que ha aug-mentar significativamene la seva quali-cae. Que I'exemple deis ve'ins d'aquestnou barrí sanecugatenc seC\'eixiper a al-gunes minories "selectes" que semprees queixen.b) És inqüestionable que "la Botiga al

Carrer és un éxit", pero semhla que I'or-ganització de Sane Cugat Come,,; no hafuncionar del [Dt bé. El ~uarniment <te'carrees ba punxat. Hi havia lInos a la cit)-tat on no semblava que fos fe'ta majqf.La comissió, potser, en el futUr, no halr!ria de delegar aqucst aspecte tan imrorJtant.Finalrncnt, durane la festa major ells haarrihalla hulla lIuva de la CUIISCClICi¡'1delPrimer Premi Catalunya de Comunica-ció Local per rart de la nostra cmissoralocal. Des d'aquesta cditOrial felicitemels membres de radio Sane Cugat, que,un any més, ens han aprorat [Ota la fes-ta a casa.

~~~~,;-t.~~}Unes festes populars?

Ara fa pocs dies, ha fioalir-zat la festa major de la oostravila. És, doocs, remps de va-loracions. Des de )ovcs ambIniciativa de Sanr Cugar apos-rem per una fesra plenamenrpanicipariva, popular i estre-ramenr lIigada al pluralismeassociariu de la ciurat. És peraqucst moriu quc crcicm dcltot necessari manifestar elnostre rebui!!; envers el mn'¡pl

de festTmajor Im~ulsar rradi- .~cjooarmenr dd de I'Aju-nr;-

~e~1t(ar; amb la col.laboració"seose cap mena d'esquer-des" d'ERC), especialmenreo allo referenr a I'orgaoitza-ció que eovo!ta les actuacioosmusicals programades per ales oits:

1. Des de I'aposra abaos es-mentada, resulta ioadmissible

la siruació de perpetu ~Qlli)-poli de (a(lo en que es trobal'adjudicaci6 del servei de bardeis coocens no~r~Thr {";,l

respecte que ens mereix !'en-titar adjudicataria pe! que faal fomenr de l'espon popular,resulta almenys paradoxal queCiU, avanrguarda de la libe-raHtzació seose miramenrs entors els camps socials, sempre

J: 1 lector escrlu

a favor del "millor servei als

ciutadans", promogui sirua-cions monopolistes en uncamp tan proper a I'home i ladona del carrer com és l'es-bar!!;jmenr en les seves fesresmajors. Porser el nostre esti-mar equip de govern pensaque pa!!;ar 200 pessetes peruna cerVesa o 500 per un com-bioat, i arnés amb cues, és"un bon servei al ciurad,,".

Nosalrres, no obsram, pensemel conrrari, i els cenrenars dcjovcs dcspla<;anr-se a la ben-zinera més propera per beurealguna cosa més economicaens ho semblen demostrar.

2. Uno bons exemoles del ta-ranna popular i panicipatiuque hauria de tenir la festamajor sóo les fesres de Rubí..Terrassa o Ripollet. Eo aques---

res cimars tan properes, la ins-

ral.Jació de ;j!illl!o¡ d'eorirars(grups ecologisres, d'immi-granrs, panirs polírics, asso-ciacions de verns) representaja uo cosrum que d~~es i enfoneix ~irassociariu, alhora que, graciesa~oagloriada comperi-rivirat", sempre energicamemdefensada pels lacais del ca-piral, redueix el cost de lescoosumicion7 fio;"a lá"meirar.Davaor J'aquesra siru:ició,

els col.lecrius de joves més ac-rius de la oostra ciurar (CASC,Grup de Narura, Kol.lecriuper un fuerur digne, )ovesamb Iniciativa, Maulers...)hauríem de comen,ar a valo-rar la Dossibilitar d'or"ao'itzaruna verirable festa maior al-

rernar,va i ~o rjogui

cabuda qualsevol emitar quelIuiri per uo móo seose ex-ploracioos o iojusrícies. / )0-VES AMB INICIATIVA. Sanr

Cugar.

El futur del nostre

patr;mon; natural

Seguramenr l'anicle que lasetmaoa passada eos feia arri-bar el secrerari executiu de lasecció local d'Esquerra Re-publicaba de Caraluoya, Da-vid Bajooa, prereoia donar'resposta a les oombroses 00-dcies i opioioos darreramenraparegudes que poseo eodubre alguoes actuacioos ocrireris de I'area de Medi Am-bienr de l'Ajunrameor, queesta, recordem-ho, gesriooa-

Utilitzeu el diari de casa, Feu-nos arribar les

vos tres propos(es, preguntes, queixes de tot allo

que us interessi i afecti

589 62 82

EIS 4 CANTONS

v

odoPfl

Pt-.S

Avui comen~ a Sant Cugatla Festa M:gor 1997

Quatrediesplensd'activitatsper a tothom

Aquest tarda, el doctor JoanCorbella tara el pregó quedonara per inauguradaoticialment la Festa Major deSant Cugat 1997.Durant tot el cap de setmana,santcu'gatencs i visitantspodran gaudir d'unes testespensades per a tothom , ambI'objectiud'oterir una diversióconnectada amb el marccultural: des d'orquestres tins aexposicions, passant perarrossades i tires d'artesania.De tot i per a tots.

ESPECIALA L'INTERIOR Joan Corbellé

:i'~.

¡TA~TrI';ri'¡' T"")/~~.~.~:~Y;~~""'é I:J '.l'1.."",,~.,.

b Trobada deBastoners omple elscarrers de Sant Cugat

Es presenta unestudi sobre elsefectes deis TúnelsTabasa va presentar di-Més de cinquanta calles

L'experiencia de

pujar a l'Everest

""ndrrr r.,""~' 'r lIi

L'alpinista lIeidatanaAraceli Spo:=¡rrafa \in:=¡

Dies de Festa . .!i¡~f.!'_~

r ~ tothom ~ ,~1iB~'

Valldoreix i a '".ir t"3 ~-~ -.

Les Planespago 14

111

r - - - - - - 'P'::-- -

. CATAWNY~~W.lenari del naixement pOOtic de Catalunya.

~.

Maig 1989

LA FIRA DE MAIG

Antigament se celebrava aSant Cuga!. par aquestesdates, la testa gran de laVila. la Fira de Malg.

Coincldint amb el dio deI'Ascenció I durant quatre dies, SantCügat es vestía de festa i gaudia almOxlm de tajes les posslbilitats dediversió que se Iioterien,

E! carocter agrícola del poblemarcava aquestes jomades, La firase celebrava essencialment enmotiu de les transaccionscomerdals necessories par afrontarla collita que s'apropova,

Pel nucli de Sant Cugat (Pla<;aOctavió i carrer Major) s'estenien unmunt de parades que oterien tojomana d'eines i estris par a la segadeis cereals conreats. par aquestmotiu la tira rebia tamOO el nom de'Fira de les torques'.

De bestiar, tamOO se'n venia i detojo mana. si 00 el que tenia mesdemanda en aquesta época era elporc patito

EIsanimals es tancaven a la partde baix de I'actual mercat de PereSan; aquesta nau tou constrÜidaespecialment par aquest motiu. I sius hi fixeu 00, encara veureu alsmurs d'entrada del monestir unes

orgolles de ferro que servien paragotar els covolls, tont deis vlsltontscom deis Que es venlen,

Les parades de la tira pertenyiensobretot a 'forasters', que arribavende jota Catalunya,

La festa es preparava amb mollaantelació: el dinar, els vestits (diuenque les noies arribaven a ter-se'ndos, un par a la tarda i un altre par ala nit).

Elsprogrames de festejos estavenben atape'its d'actes I els dos localsde la vila. La Unió I el Parc Municipalrivalitzaven per veure qulI'organitzava rnés sonada.

\' 11. A 1> E

dant eU9a{ óel 9ia//cis- -.. ..---------

- ----

FIR ES i FESTES

DE MAIG

OIES28.29, 30; 31 DE MAlG; "'OE JUNY

I

IiI

1

1

,

"ECS >""")0> QUE" C'.LE8RAO<ÁNA '.A

! dala óe ¿est,

es i cIlr6reóa

1

11

1,11 "" IJ d'arc cNunicipal 1:.rfjf~-- --~

,,--

PROGRAMA

El dio de I'Ascensl6,s'onovo o lomlsso mojar. on s'opiegovo tothomdes de les autoritals tins a I'últimvilato.

Després s'anava a dinar inaturalment es tela un opatespecial. Era costum aquell dio detenir convidats de foro, queacudien cridats par la toma de latesta.

La tarda era el moment mesespera!. S'anava en grups bé a laUnió 00 al Parc Municipal (local d_~ball que hi havla al darrera delMones¡¡;. per,lasortid.9_9yedooo.alcarrer de la Creu). Segons diuenI'elecció dellloc anava paral.lela ala ideología política.

EIs balls estaven amenitzats perles orquestres i cables mesimpartants del moment i noparaven tins ben entrada la nit.

Aleshares la gent se n'anava engrup a ter el ressopó a Cal Tadeo,Cal Garriga o 00 a casa. En acabaraquest ressopó, es tornava al ballfins a la matinadc.

La resta d'activitats, sardanes,concerts, cinema, actes esportius.. .eren suficientment diversiticadescom par ter de les testes els dies rnésesperats de I'any.

Pero el pos de~ temps noperdona, i poc a poc aquestatradició es parda al mateix tempsque desapareixia la que ha vio estarla principal activitat de la vila,I'agricultura.

El ball del parc Municipal fou f-

enderrocat en acabar la guerra i elsfiraires, en celebrar-se per les Imateixes dates la Fira de Granollers, Itor<;:a más importan!. deixaren de 1venir o Sant Cugot,

Lo Flrode Molg, una trodlcl6 Quefou I no és, ja no se celebra, pero noper alxo hem d'oblidar els tets iactes 'que marcaren la vessantlúdica de la vila deis nostresantecessors a 10 vila i queconformen una part de la historiaque hem de trametre GIs que enssegueixen,

CAT~Millenari del naixement pOOtic de Calalunya.

Juny 1989

PAGA-LI JOAN

La Festa Major. unavega da mes' Comcada any arriba el dio

de Sant Pere. potro de laparroquia. i els santcugatencses preparen per celebrar latesta gran de la ciutat.

Tan sois fa. pero. 10 anys. quela Festa Major se celebra per lafestivitat de Sant Pere. Durantmolt de temps. les festes granseren les Fires de Maig i deSetembre. Per Sant Pere nomess'organitzava el ball del Paga-liJoan.

Quan es va instaurar la FestaMajor. es va fixar la sevacelebració els últims dies delmes de juliol. L'any 1979 esdecid celebrar el dio de SantPere. per tal d'aprotitar latradició centenaria del balltipic de la ciutat. el Paga-liJoan.

Any rera any. les parelles.seguint el costum original. esreuneixen en acabar la missamajar per tal de bailar GIssonsde la cobla la densa propia delnostre terme.

Per a la realització del Paga-liJoan. cada any s'escollien unsadministradors que haviend'encarregar-se de I'organitza-ció i la compra i preparaciódeis rams i els vanos que eslIuirien al ball. Encara que hihan hagut epoques diffcils per

a la continu'itat de la tradició.mal no ha.faltat una entitat quevolgues organitzar-Ia. comp-tant sempre amb el patrocinide I'Ajuntament.

Ensortirde la missa major. elsnois que anaven a bailarhavien de comprar el ram i elvano. que oteririen a la noiaque seria la seva parellaAquest requisit era impres-cindible per a comenc;:ar ladensa. El vano era objected'una subhasta. a la qual el quimes pagaya tenia dret a fer laprimera ronda del ball tot solamb la parella.

Els següents a realitzar ladensa eren els administradors itot seguit es donava pos a tot elpoble. Que es res mes be o mesmalament no era important.

L'important era participar d'unatradició ben arrelada i que totssentien que s'havia de per-petuar.

El Paga-li Joan es desen-volupa amb els balladorsdisposats en una rotUana queevoluciona GIssons de la coblaamb un pos lent i senyorial. degran elegancia.

Obra de dos santcugatencsfou tambe I'orquestració de lamúsica del ball (GumersindAuladell. 1893) i I'adaptació pera cobla (Domenec Oristrell.1922)

Des de fa dos anys. a mes. escompta amb la presencia dedos dansaires d'excepció: elsgegants. Joan i Marieta. LLurvestimenta. detalls i noms estanprecisament inspirats en aques-ta densa o millar dit. en la sevalIetra.

Paga-U Joan,a la Morleta

paga-U Joanel vano i el ramo

No 11vull pagar,perque no el voldria,

no Uvull pagarperque no el voldrc.

. c.mwrn~. ~1iI.lenaridel naixement politir de CataJunY1l.

Setembre 1989

LA FIRA DE SETEMBRE

principis de setembre una navaactivitat amplia els dios i elpensament deis vilatans de SantCugat: la verema.

la immensa majoria de santcugatencs possei'aterres, propies o arrendadas. dedicades alconreu de la vinya que era molt prosper a lazona.

Amb ¡'arribada d'aquestmes tothom es preparavaper collir el rafm, i ambaquests preparatiuscoincidía la Fira deSetembre o Fira de lesPortadores. que secelebrava a partir del dio 8

,;1' de setembLe. ---Peraquesta ocasió elsfiraires es reunían a SantCugat durant 3 ó 4 dies ivenien eines i estrisnecessaris per portar a

~ forme la verema i la>:. posterior elaboració del vi i

altres productes:portaQores (que donarenel sobrenom a la fira).caves. cubs, cistelles,lIuquets, mesures. falyons.

Aquestes parades juntamb les deis animols, sesltuoven a I'actual playad'Octavió (dita aleshoresEra deis Monjos) i,curiosament, el correrMajor estava ocupat per parades de joguines,molt celebrades pels més petits. així com laparada deis xurros, ja que.tó resta de I'any no n'hihavia.

AA I'entorn de la Fira-Mercat. s'organitzava la

festa, de caire únicament túdic.Es coLlocava un envelat a la playa de

l'Ajuntament (abans d'lsabel 11)i els balls erenmolt lIu'its, ja que hi assistien els anomenats'senyors' que encara estaven d'estiueig al poble.

També, com a la Fira de Maig, els locals de laUnió i el Pare Municipalcompetien a I'hora d'acollirels actes mésesplendorosos. Entre elsactas més esperats pelsvilatans hi havia la serenataque es dedicava a lesautoritats i la funció musical(sarsuela, revista. ..).

Es podría dir que aquestd\festa venia a ser un comiat Ide I'estiu. Dies -cJespréscomenyaria la dura feinade la verema i deI'elaborac'íódeí vi i els seus"---' --derivats. Els qui te nienaparells, ho feien a casa iels qui no, ho portaven alCeller Cooperatiu.

Sembla que el vi que esprodujo a Sant Cugat eraforya bo (d'uns 12 - 13graus). També s'aprofitava;::.erpreparar el que serlenles post res de I'hivern:I'arrop (vibullitamb patata,albergínies. pomes negres icarabassa), i el mostillo (vi

bullit amb panses, nous i ametlles) Amb 10 '"desaparició de la mojaría de. les vinyes,-aquesta )tiro perdé el seu sentit i es deixa de celebrar - _./'

.'

r---I

\Oor)N

ob-t13Q..

Or)"00-00-.....

es calcula en la quantitat de 726.234 pesse-tesoTercer. SOL.LlClTARsubvenciÓ'del supraditimport de 726.234 pessetes o en"laquantiainferior que eventualment s'atorgub~y,*~(("'iQuart. ASSUMIRel compromísde ter la inver-sió, si s'obté la subvenció sol.licitada, ambea.rrec a la corresponent aplicació pressu-pastaría.Cinque. FACULTARl'Alcaldia per a la instru-mentació formal de la sol.licitud i signaturadeIs atorgaments documentals necessaris enordre al desenvolupamentde tata la tramitacióreglamentaria per a assolir I'efectivitat de lasubvenció.Sise.TRAMETREcertificació deIs presentsacords al departament de Justícia, juntamentamb memoria detalladai pressupost justificatde les inversions, i calendari d'execució, enels termes previstosen les bases de la convo-catoria.

:osi

i8§00

Q) 20dejulioldel1993~ MOCIÓDEL'ALCALDIASOBRELACOMI5-

i SIÓDEFESTESDESANTCUGAT§ Enel ConsellMunicipalde Culturacelebraten<' data 25 de novembre del 1988 fou creada lav) Comissió de Festes de Sant Cugat, integrada8:: per lespersonesescollidespel mateixConsell i'"';< pel departament de Cultura de l'Ajuntament,;;: entre els membresde lesdiversesentitats vila-;::: tanes i també integradaper dues persones en~ representaciódirectade l'Ajuntament,que són.!:2- en ]ordiGonzález,cap de Cultura,i n'Antoni.~ Gómez, cap de la BrigadaMunicipald'Obres.

~ Els tres membres de la Comissió designats~ directament pel Consellde Cultura,ben cone-~ guts de tothom, toreo en Francesc Carbó i6 Seriñana, en ]osep Pros i Vira , i en Gabriel

~ Cerda i Guiance.~ Les persones proposades pel departament:s: municipal de Cultura d'entre les integrantsde~ les diverses entitats vilatanes són en Xavier

~ Figueresi Claret,en XavierCortes i Morros,enToni Samsó, n'lgnasi Gonzalvo i n'AlistairBuchan.

Les principals activitatso tasques realitzadesper la Comissió de Festes han estat, des deI'any 1989 fins avui, I'organitzacióde la FestaMajor del municipii el.Carnestoltes, amb,resultatssatisfaetoris jJdes d' un primermoment i queany rera any han anal millorantde manera constant, amb graos dosis d'imagi-nació i d'encert, i també, no cal dir-ho, ambuna total i entusiastadedicació. Elresultatd'a-quest esfor~ ha estat la revitalització de laFesta Major del municipi i la recuperació deles millorstradicions,des de la terma voluntatde donar-licadavegada un caire més populari, per tant, participatiu,molí IIigatamb el sentitde poble que, sens dubte, constitueix un deisprincipals elements de cohesió ciutadana,essencial en un municipi en tant que ambitprimari de convivencia ve'inal, els principalselements configuradorsdel qual es traben for-tament relacionatsamb els valorsde civisme isolidaritatdes de la concepció de ciutat comun fetcol,lectiu.Ésben cert que la Comissióde Festesja exis-teix i, d'aixo, en dóna fe la tasca desenvolupa-da des de J'any 1989. Per tant, no es tractariaara ja de la seva creació com a tal, sinó delreconeixement institucional de la dedicaciódeis seus membres i treball realitzaten benefi-ci del poble i, d'altra banda, de configurar através d'un acord del Pie Municipal, com aoIgan de representaciópolíticade tot el muni-cipi, la creació formal de la Comissió ja exis-tent i plenamentoperativa.

"

11

'Ir

.¡~~

~

i

::f

'i

~

O'acord amb tot I'anterior, es considera oportúde sotmetre al Pie la següent

~'.¡.~j.~

PROPOSTA D'ACORDS

Primer. OEIXAR CONSTANCIA del reconeixe-

ment formal de la dedicació i tasques desen-volupades per la Comissió de Festesde SantCugat creada I'any 1988, tot destacant-ne ladedicació entusiasta i desinteressada que hihan esmer~at tots els seus membres, la qualcircumstancia,sens dubte, ha permes de gaLJ-dir d'una FestaMajor cada cop més engresca-dora, popular i participativaen lesseves diver-sesedicions.Segon. APROVARla creació formal de laComissió de Festes de Sant Cugat amb el

mateix ambit i projecció de la formada en elConsell Municipal del Cultura en la sessiópel25 de novembre del 1988 i que ha treballatfins avui sense saludó de continu'itat i amb

plena eficacia, tot tractant-seen essenciade lamateixa Comissió, ('existencia de la qual araes refermadesd'un vessantjurídico-formal.

IntroduccióAntecedents

1976. Recuperem les institucions. Del poble per al poble1977. Congrés de Cultura Catalana. Catalanització del nomenclator1978. Preservació de Sant Cugat. Preservació del nostre medi1979. Un poble, una cultura1980. Auditori - Casal de cultura

1981. Espais del poble per al poble (Sant Cugat: ahir,avui i sempre a l'entorn del Monestir)

1982. Un Monestir per al poble1983. El bosc és vida1984. Festa de la Natura

1985. Per un Sant Cugat DEL VALLES1986. Sant Cugat posa't a caminar. Túnels no1987. Visquem Sant Cugat1988. Aixo és Hollywood1989. La tardar a Sant Cugat. Naturalment!1990. Viure a Sant Cugat, quant ens costara?1991. Sant Cugat el volem solidari1992. Salvem el Monestir

1993. Torre Negra zona forestal1994. Foc mai més

EpílegAssociacions, entitats i partits polítics que han participat

a la Festa de Tardor

Bibliografia

,Index

IXXI

311192533

4147556371798793

103111117123131139145

147151

VII

Jf~st' Mijor

Obresguanyadoresdeis concursosde cartellsanunciadorsde la FestaMajor.Anys 1991, 1992, 1993 i 1994.