J.V. Foix “l’investigador

de poesia”

Eva Torrecilla AlemanyNatàlia Vallespir AlomarElena Font RossellóMaria Grande Prohens

Català2n Batxillerat C

BIOGRAFIA Nascut a Sarrià (Barcelona) l’any 1893, abandonà el estudis de dret que havia iniciat per fer-se càrrec del negoci familiar i sobretot per dedicar-se plenament a la literatura. Abans de la guerra civil, Foix participà de manera molt activa en la vida pública catalana: Camp polític membre fundador del partit Acció Catalana i autor d’articles d’un incisiu nacionalisme.Terreny literari o periodístic assistí a la tertúlia del Continental i fou redactor, col·laborador o director d’una gran quantitat de publicacions: “La Revista”, “Revista de Poesia”, “La publicitat”, “Quaderns de poesia”...

Paral·lelament esdevingué un membre molt dinàmic del moviments d’avantguarda,tant en la pràctica com en la seva intervenció en dues revistes decisives d’aquests moviments: “Trossos” i “L’amic de les arts”.

La Guerra Civil va interrompre tota aquesta activitat portant a Foix a una reclusió, en gran part forçada, dins Catalunya mateixa. Tan sols abandonarà esporàdicament la seva reclusió amb la publicació d’algunes obres.

J. V. Foix mor al seu pis de Sarrià, el 29 de gener de 1987, l'endemà mateix del seu aniversari, als noranta-quatre anys, en el cim del seu prestigi literari.

D’esquerra a dreta: Sert, Miró, Foix i Llorens Artigas

LA SEVA POESIA La producció poètica de Foix s’integra dins un bloc compacte i unitari, de progrés més aparent que real, els temes i les preocupacions del qual reapareixen i es repeteixen contínuament en els diversos llibres. En paraules de Pere Gimferrer: “la unitat fonamental de la poesia de Foix fa que els seus llibres s’interrelacionin i s’enllacin mútuament fins al punt que cal considerar-los com un tot publicat en diverses etapes”. En conseqüència, aquestes etapes complementen i amplien aspectes temàtics, i mai no representen una ruptura estètica amb el període precedent. Així, Foix sorprèn per la gran diversitat de formes i estils que s’alternen en la seva obra i, fins hi tot, entre poemes d’un mateix llibre.

D’una banda escriu prosa poètica paral·lelament a poesia en vers, de l’altra barreja algunes tècniques literàries d’avantguarda (especialment el surrealisme) amb la tradició literària més clàssica.

Des d’un principi, la poesia de Foix voltarà entorn de dues tradicions: una d’avantguarda, la moderna, i una altra d’antiga, la clàssica, concretada en els models medievals catalans i italians. L’intent d’harmonitzar aquestes dues tendències esdevindrà un dels temes bàsics de tota la seva obra i és especialment visible a Sol, i de dol (1947):

Si pogués acordar Raó i Follia…M’exalta el nou i m’enamora el vell.

…assaig un compromísEntre el Seny, clar, i el deler de mes fibres.

Un altre tema constant de la seva obra és l’existència de dues realitats:

-Una quotidiana, caòtica i contradictòria El poeta intentarà- I l’altra absoluta. conciliar-les.

La segona realitat, que també serà anomenada l’”U”, l’”Etern”, l’”Immutable”... (conceptes abstractes que podem relacionar amb la idea platònica), constitueix l’objecte de la recerca metafísica del poeta. Així el poeta, menyspreat per la gent, serà l’únic que podrà accedir a aquesta segona realitat que surt de les coses materials, ja serà l’únic que posseirà la clarividència necessària per fer-ho. Per a Foix, la poesia ha d’explicar el món físic a través d’imatges i símbols. Un dels més freqüents és l’ordre, símbol que es sobreposa damunt la realitat quotidiana. Si l’engany ens persegueix i ens oculta la vertadera realitat, la poesia ens ajudarà a comprendre la presència d’interrogacions com “Qui som”, d’”On som”... En la concepció de la poesia com a investigació i en la recerca d’una realitat absoluta que només està a l’abast del poeta, la poesia de Foix es situa dins un rigorós simbolisme. Pren com a referent els dos corrents més prestigiosos d’aquesta poesia: el de Mallarmé i Valéry, i el de Lautréamont i Rimbaud.

LA LLENGUA POÈTICA

Foix coneix i domina l' idioma a fons. La seva poesia conté un lèxic molt ric, el qual té dues procedències:

- Arcaismes recuperats a través de moltes lectures dels autors medievals catalans, que reforcen el to clàssic d’algunes de les seves composicions. - Neologismes, relacionats en gran part amb les innovacions tècniques i científiques del món modern.

El poeta justifica el seu propòsit:“I, més enllà potser que el mateix Pompeu Fabra, crec que certs arcaismes de la llengua i certs neologismes que exigeixen el pensament i l’estètica literària d’avui, han d’ésser sempre benvinguts si llurs introductors tenen, congènit, el sentit de l' idioma, el do de l’expressió universal i la sort de no haver-se desarrelat del català permanent en la seva evolució.”

OBRALa poesia en prosa La prosa poètica de Foix forma part d’un extens Diari 1918, que ha estat publicat en fragments en diversos llibres. Gertrudis (1927) i KRTU (1932), publicats abans de la Guerra Civil, demostren una “exploració” dins l’inconscient, que està íntimament relacionada amb l’arrel surrealista. Enmig de sensacions cromàtiques i olfactives, els temes més freqüents són el de la disgregació de la personalitat, el de la claustrofòbia, el de l’erotisme i el de la interrelació entre el món natural i l’artificial. Els reculls publicats després de la Guerra Civil, són, cronològicament, del Diari 1918 (1956), L’estrella d’en Perris (1963), Darrer comunicat (1970) i Tocant a mà... (1972). En relació amb els llibres anteriors, aquests reculls de posguerra incorporen els temes de vessant metafísica que trobem en la poesia en vers de Foix d’aquests mateixos anys. Estilísticament, la prosa d’aquests llibres respon, sovint, a ritmes poètics.

La poesia en vers El primer llibre en vers de l’autor és Sol, i de dol (1947) que malgrat la data de publicació, fou escrit entre 1913 i 1927. Està format per setanta sonets integrats en sis seccions a través dels quals intenta concordar els models antics i els nous a través dels clàssics versos decasíl·labs. La base d’aquest recull és la recerca de l’Absolut, emmarcada per les citacions de trobadors provençals, de Ramón Llull, d’Ausiàs March... A les dues primeres seccions del llibre els temes més freqüents són la referència a l’Instant, al Seny, a l’Ordre, al domini de les passions i a l’aparició de contradiccions íntimes del poeta. En canvi, a la tercera secció predominen els motius amorosos i metafísics; la quarta i la cinquena exalten la joventut, el risc, l’aventura... I la sisena es compon de deu sonets religiosos. Les irreals omegues (1948) constitueix l’únic llibre de Foix escrit en vers lliure on cada poema parteix d’una anècdota que es desenvolupa a través d’imatges. On he deixat les claus... (1953) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964) representen una complementació de l’obra més que una extensió d’aquesta. Onze Nadals i un Cap d’any (1960) té com a temes bàsics la llengua i el país, expressats a través d’una elaboració culta de la poesia popular.

Tasca periodística La tasca periodística del Foix de pre-guerra fou molt intensa. El conjunt dels seus articles es pot dividir en tres grups: 1.Articles ideològics. Les col·laboracions polítiques publicades a “Terramar” i a “Monitor” foren aplegades al llibre Revolució Catalanista (1934, escrit conjuntament amb Josep Carbonell.

2.Articles informatius Els articles purament informatius i els literaris3.Articles literaris (apareguts a “La publicitat”) foren redactats en prosa culta i poètica que traspua arcaisme i han estat arreplegats a: Els lloms transparents (1969), Allò que no diu “La Vanguardia” (1970) i Mots i Maons o a cascú el seu (1971)

CAL·LIGRAMA